Cooperació Catalana 354

354

Maig 2012 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Desenvolupament cooperatiu Les nostres cooperatives: Tamaia Sccl: desarmant la violència.

Finances cooperatives: El grup financer cooperatiu Desjardins.

354

Maig 2012 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

21/ FINANCES COOPERATIVES

Ricard Garriga, taxista de Teletaxi Egara, Sccl.

Hans Jonker, gerent de Codroper, Sccl.

Miquel Corna

El grup financer cooperatiu Desjardins.

Una cooperativa pel desenvolupament econòmic i social de Quebec.

Miquel Miró.

Passeig per l’història i funcionament de la primera institució financera de Quebec i sisena de Canadà, amb estructura de cooperativa de crèdit de 5,8 milions de socis i en una xarxa de 481 cooperatives de crèdit d’escala local, que ha demostrat una important resiliència durant la crisi.

5 / EDITORIAL

Desenvolupament cooperatiu.

6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Primer debat cooperatiu de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

13 15/ EMPRESA COOPERATIVA

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Tamaia SCCL: desarmant la violència.

David Fernàndez Cooperativa de treball pionera en la lluita per l’eradicació de les violències contra les dones a Catalunya, especialitzada en la intervenció psicosocial, el suport comunitari i l’acompanyament terapèutic.

Cooperatives d’alt creixement: perfil financer i factors per a la competitivitat.

Oriol Amat i Jordi Perramon Estudi centrat en les cooperatives de Treball i de Serveis que assoleixen un alt creixement: les que han experimentat un increment de vendes superior al 20% anual i que tenen més de deu treballadors.

19/ RESPONSABILITAT SOCIAL

Per un consum responsable.

Enric Dalmau

10

24/ RESSENYA

¡Viva el Sindicato! Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944), d’Antoni Gavaldà.

Josep Maria Pons i Altés 25/ PENSEM-HI

Hom investiga si hi ha vida intel·ligent al planeta Terra.

Santos Hernández 26 / BIBLIOTECA

19 crèdits

21

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Caisse Desjardins a Gilford (Montrèal-Québec) © Desjardins. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Donació de llibres Retalls Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Ricard Garriga Alfonso (Buenos Aires, Argentina, 1965), taxista a la cooperativa Tele Taxi Egara

3 1 2 Què et sembla atractiu del cooperativisme? És una fórmula que ens permet desenvolupar-nos professionalment i adaptar-nos de la millor manera a aquests temps, amb participació i democràcia.

n4

cooperació catalana n

núm 354 - Maig 2012 n

Què no et convenç del cooperativisme?

Que de vegades la presa de deci­ sions no és tan ràpida com en altres col·lectius, ja que els tràmits que hem de seguir són més lents.

Creus que el cooperativisme és una utopia?

No, en l’actualitat, més que mai, és la millor manera de organitzar-se i tenir força per a afrontar nous reptes.

editorial

Desenvolupament cooperatiu

Entrant al cinquè mes de l’Any Internacional

de les Cooperatives 2012, incidim en la necessitat de desenvolupar el model cooperatiu i de convertir-lo en referent econòmic, atès que genera productes i serveis que satisfan les necessitats de les persones en un mercat real i allunyat de l’economia acumulativa i especulativa financera.

Comencem parlant d’una cooperativa de treball dedicada a la intervenció psicosocial, el suport comunitari i l’acompanyament terapèutic per a l’eradicació de les violències contra les dones, que fa viable econòmicament i socialment el desenvolupament d’una entitat compromesa en la promoció d’una vida sense violències.

La persona entrevistada també parla del des-

envolupament d’una cooperativa de serveis dedicada a la comercialització de drogueria i perfumeria. El seu desenvolupament en forma cooperativa aporta uns preus més baixos, una oferta més àmplia, una reducció de costos i una millora de la situació financera per al conjunt de botigues sòcies.

Així mateix, dediquem unes pàgines a un estudi sobre el perfil financer i els factors de competitivitat de les cooperatives d’alt creixement, i també sobre els motius pels quals el seu desenvolupament és sostenible i rendible.

Finalment, us proposem un passeig per la història i el funcionament d’un grup financer cooperatiu que des del cooperativisme treballa pel desenvolupament econòmic i social del Quebec. Prenem-ne bona nota. n

LA COBERTA/ Caixa Desjardins, amb cent onze anys d’existència, és el grup financer cooperatiu

per al desenvolupament econòmic i social sense el qual Quebec avui no seria la potència que és, ni tindria el sentiment nacionalista francòfon que el caracteritza.

Foto: Caisse Desjardins a Gilford (Montréal-Québec)©Desjardins

núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

El govern de la Generalitat Inauguració de se suma a l’Any Internacional l’agrobotiga de de les Cooperatives La Granadella

Seminari “Una nova cultura empresarial”

Amb una Declaració institucional del conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, el Govern de la Generalitat s’ha afegit a la celebració del 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives.

Les Nacions Unides van proclamar el 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives i van animar tots els estats membres i totes les parts interessades a fer-se ressò de l’Any amb la finalitat de promoure aquest model d’empresa entre la societat, així com a promoure la formació i el creixement de les cooperatives. En aquest marc, la Declaració del Govern se suma a aquesta celebració i, per tant, a la promoció, formació i creixement de les cooperatives.

La Declaració institucional es pot consultar al web de la Generalitat de Catalunya entrant al Departament d’Empresa i Ocupació, apartat Economia Cooperativa, secció “2012-Any Internacional de les Cooperatives”.

El conseller Mena hi indica que “a Catalunya, les cooperatives han contribuït amb el seu llegat i patrimoni històric a definir la nostra identitat com a país. El món rural català és impensable sense l’aportació centenària de les nostres cooperatives agràries, i les cooperatives de treball sorgides del món obrer han configurat al llarg dels anys part del teixit empresarial dels nostres pobles i ciutats. Avui tenim grans empreses d’economia cooperativa, líders en el seu sector, pioneres, referents i models empresarials a Catalunya, i el principal repte que tenim al davant és projectar les empreses cooperatives com el que realment són: empreses diverses, rendibles, modernes i innovadores”.

En el marc de la promoció del model d’empresa cooperativa, el Departament d’Empresa i Ocupació, a través de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, ha emprès un cicle de debats i ha elaborat un seguit de vídeos promocionals. n

El passat 17 d’abril, la Fundació Josep Irla va dur a terme el seminari “Una nova cultura empresarial: Emprenedoria i cooperació”.

El Seminari tenia com a objectiu debatre sobre el model industrial català i les formes que hi ha per a recuperar la competitivitat. La principal conclusió va ser que cal organitzar l’empresa i el treball d’una nova manera, que passi per la formació continuada, la potenciació de l’emprenedoria, l’economia social i les formes de cogestió i cooperativisme.

El Seminari va comptar amb la participació inaugural d’Albert Castellanos, secretari de Política Econòmica i Treball d’Esquerra; Isabel Nonell, patrona de la Fundació Josep Irla, i Ignasi Faura, advocat i cooperativista.

També es va fer una taula rodona sobre experiències empresarials, amb la participació d’Ignasi González, director general del grup empresarial cooperatiu Clade; Serrat Camps, directora general de la cooperativa Suara; Mario Sánchez, director cooperatiu d’ACTEL, i Víctor Campdelacreu, president de PIMEC Barcelona, amb la moderació d’Olga Ruiz, coordinadora d’Ara Cooperatives.

La cloenda va anar a càrrec de Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla, i Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom. n

n6

cooperació catalana n

núm 354 - Maig 2012 n

El dissabte 21 d’abril, en el marc de la XIV Festa del Client, la Cooperativa de la Granadella va inaugurar la seva primera agrobotiga.

L’agrobotiga és ubicada a les instal· lacions de la cooperativa i té una superfície de 40 m2. Amb aquest ambiciós projecte, la cooperativa vol acostar al consumidor les seves marques d’oli d’oliva verge extra “Degustus” i “Vall de l’Oliver”, totes dues de producció integrada.

A banda dels productes propis, es poden trobar altres referències cooperatives i productes, com ara vi, cava, fruita seca, melmelades, bolets, olivada, mel, olives, etc.

Aprofitant l’acte inaugural de l’agrobotiga, es va presentar el projecte Museu - Centre d’Interpretació de l’Oli, que formarà part de la xarxa de museus dels Sistema Territorial del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. n

Jornada Tècnica “Passat, present i futur del cooperativisme” La Societat Obrera de Tivissa, en el marc dels actes de celebració del centenari de la seva creació, va organitzar aquesta Jornada Tècnica al casal de Cultura de Tivissa, el passat 28 d’abril.

Aquesta Jornada de reflexió buscava entendre els orígens i les motivacions que van impulsar la creació de les societats obreres i camperoles al sud de Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX; quines similituds tenen les d’aquella època amb les de l’actual, i quin és el paper que poden tenir avui. Trobar quina funció pot tenir el cooperativisme com a resposta a la situació actual, amb un capitalisme de mercat en plena crisi, amb els estats subjugats als mercats, amb retallades contínues dels serveis públics, amb una deslocalització permanent d’empreses, i pèrdues de drets sindicals dels treballadors, que es tradueix en un elevadíssim índex d’aturats, sobretot entre els joves, amb un increment de la desprotecció social i de la pobresa.

El cooperativisme com a instrument per a la salvaguarda dels drets socials dels treballadors, eina redreçadora de la difícil situació actual.

També en el marc de la celebració del Centenari de la Societat Obrera de Tivissa, el diumenge 29 d’abril van presentar el llibre “¡Viva el Sindicato!” Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944), d’Antoni Gavaldà, doctor en Història i Geografia per la Universitat Rovira i Virgili i patró de la Fundació Roca i Galès. A les pàgines interiors del present exemplar en trobareu una ressenya, a càrrec de Josep M. Pons i Altés. n

Nou grup cooperatiu de taxistes Servitaxi-Vallès La cooperativa de serveis Teletaxi Egara de Terrassa i l’Associació de Taxis de Sant Cugat i Valldoreix han creat la cooperativa de segon grau Servitaxi-Vallès, que agrupa uns tres-cents cinquanta taxistes autònoms.

L’objectiu d’aquesta integració és donar un millor servei a les poblacions del seu àmbit, treballar amb una única emissora de radiotaxi i amb un servei de reserves per a urgències i tasques empresarials.

Aquesta experiència vol donar-se a conèixer i fer-la extensiva a altres cooperatives i associacions del sector, i altres poblacions properes.

Servicoop està promovent que cooperatives de serveis i de transportistes d’un mateix àmbit d’activitat es constitueixin en cooperatives de segon grau a fi de poder fer front a les actuals necessitats del mercat.

Actualment s’està treballant en la constitució de dues cooperatives més, similars a aquest grup, i tres centrals de compres.

Aquest grup és el primer de tot Catalunya a constituir-se i ja treballa com a tal. La finalitat és que treballen sota una mateixa imatge corporativa i per una minimització de costos i una millora del procés de treball. n

núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Primavera Cooperativa II Jornada ACCID a Gràcia Amb el títol “Gestió empresarial En el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives que se celebra durant el 2012 i amb el suport de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, el Projecte Barri Cooperatiu a Gràcia programa un cicle de xerrades sobre cooperativisme que tenen lloc els dijous d’aquesta primavera a diferents espais del barri de Gràcia de Barcelona.

La presentació del cicle Primavera Cooperativa i del Projecte Barri Cooperatiu a Gràcia va ser el 26 d’abril a l’Ateneu La Torna. S’hi va llegir la ponència “L’economia solidària com a alternativa a la crisi”, a càrrec de Joan Lluís Jornet, de la XES. El 3 de maig, la ponència “Cooperatives i capitalisme”, a càrrec de Josep Manel Busqueta del Seminari d’Economia Crítica Taifa, en aquesta ocasió a La Barraqueta. El cicle es continuarà desenvolupant cada dijous dels mesos de maig i juny amb les xerrades següents: “Les xarxes d’intercanvi i les monedes socials”, “El circuit del finançament cooperatiu”, “Noves formes de cooperació en l’àmbit creatiu”, “El cooperativisme en el sector energètic”, “Casos pràctics d’intercooperació”, “Com funcionen les cooperatives de consum al nostre barri”, i “Cooperatives d’habitatges”. Podeu consultar-ne el programa, els ponents, el lloc i l’horari al web www.gracia.coop.

Les cooperatives gracienques van començar un procés de coneixement mutu i coordinació en el marc del Projecte Barri Cooperatiu ara fa un any. El Projecte Barri Cooperatiu a Gràcia també proposa l’ús del web www.gracia.coop com a eina per a descobrir o donar a conèixer les cooperatives del barri amb l’objectiu de fer un consum crític i responsable, afavorir el coneixement mutu i la intercooperació, i esdevenir un referent en l’entramat de l’economia social de Gràcia.

L’objectiu del Projecte Barri Cooperatiu és crear xarxes entre cooperatives, persones i entitats, difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme en l’àmbit local i comunitari per impulsar les cooperatives dels barri i pobles, i fomentar la creació de noves experiències. n n8

cooperació catalana n

innovadora per afrontar el futur amb optimisme”, l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció organitza, el divendres 1 de juny, la seva segona Jornada. La cita tindrà lloc a Reus, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, avinguda Universitat, 1, Campus Bellisens.

La Jornada començarà a quarts de deu del matí i s’allargarà fins al migdia amb un dinar a peu dret. I a la tarda hi haurà l’Assemblea ordinària dels socis de l’ACCID. El programa, molt complet, s’inicia amb un acte d’obertura i una taula integral amb el tema “El turisme com a element dinamitzador del territori”.

Posteriorment tindrà lloc el lliurament dels IX Ajuts a la recerca ACCID i deu sessions de treball simultànies amb temàtiques molt variades que giren entorn de l’economia del coneixement, la internacionalització de les pimes, el lideratge de directius, les noves tendències en gestió pública, la normativa comptable de les cooperatives i entitats no lucratives, el paper de les TIC, l’emprenedoria, l’anàlisi d’estats financers i la comunicació.

Finalment, hi haurà la conferència de cloenda “L’empresari en un món canviant” i un acte de cloenda amb personalitats destacades.

Trobareu el programa sencer de la Jornada i el corresponent formulari d’inscripció en línia a: www.accid.org/ jornada, i també podeu enviar un missatge a l’adreça info@accid.org o trucar al 935 421 479. n

núm 354 - Maig 2012 n

El president del Grup Cooperatiu TEB, distingit amb la Creu de Sant Jordi El Govern de la Generalitat ha atorgat aquest guardó a Francesc Martínez de Foix per la seva tasca d’impuls de diverses iniciatives per a la inserció social, laboral i esportiva de les persones amb disminució psíquica, que es materialitzen a través de les cooperatives que constitueixen el Grup Cooperatiu TEB (www.teb.cat). Francesc Martínez de Foix és directiu del Grup Cooperatiu, president de la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics i vicepresident d’Special Olympics Catalunya.

L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril al Palau de la Generalitat.

El Grup Cooperatiu TEB treballa perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin sortir-se’n en el món laboral en les millors condicions possibles. Al llarg dels quaranta anys que fa que funcionen, s’han anat especialitzant en les feines que poden realitzar en millors condicions i garanties de professionalitat. Disposen de quatre centres especials de treball amb diferents línies productives i de serveis que donen feina a quatre-centes persones amb discapacitat intel·lectual. n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

Primer debat cooperatiu de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012 Confederació de Cooperatives de Catalunya

Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012, la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, amb la col·laboració de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha iniciat una sèrie de debats cooperatius amb l’objectiu de visualitzar el cooperativisme i la seva forma de fer empresa. Aquests debats s’anuncien al web elaborat per la Confederació: www.elfuturescooperatiu.coop.

El primer debat, que va tenir lloc el passat 13 d’abril a la Casa d’Àsia de Barcelona i es va centrar en les “Amenaces i oportunitats per a una estratègia competitiva”, va comptar amb les reflexions d’Antonio Cancelo, vinculat al cooperativisme basc, i va ser presentat per Miquel Valls, president del Consell General de Cambres de Catalunya.

Antonio Cancelo, experimentat cooperativista del grup Mondragón, va fer una crida a la mobilització de la societat civil i va indicar la importància de centrar-nos en la microeconomia i deixar de banda les grans xifres macroeconòmiques sobre les quals no tenim cap capacitat d’influència. Segons Cancelo, l’esforç s’ha de centrar a desenvolupar l’eficiència de les nostres empreses, ja que no es pot sostenir un estat de benestar sense empreses eficients; per això, va proposar quatre eixos de reflexió: el territori, la democràcia, el finançament i la plantilla, sobre els quals el cooperativisme ha de reformular la manera com s’exerciten.

1. El territori: L’arrelament territorial del cooperativisme, considerat un punt fort, no s’ha de convertir en un punt feble; consegüentment, convé que, en moltes localitats, es tirin endavant processos de fusió

perquè es pugui donar un compliment més efectiu a l’objecte social de la cooperativa. Com a exemple no exclusiu, Cancelo va esmentar el cas de les cooperatives agràries en què la finalitat última és millorar les condicions dels agricultors, i això s’aconsegueix millor, en molts casos, mitjançant la fusió de cooperatives. Tanmateix, per dur a terme aquest i altres processos d’intercooperació que millorin l’eficiència empresarial, cal tenir present que la cooperativa és un mitjà al servei dels socis i no pas un fi per si mateixa.

2. La democràcia: Cancelo va indicar que, òbviament, la sobirania descansa en l’assemblea, però també que cal saber triar les persones més adequades per a ser membres del consell rector. La major part de les decisions estratègiques es desenvolupen en el si del consell; per tant, les persones que el configuren han de tenir un perfil estratègic. Alhora, la cooperativa ha de treballar permanentment aquest perfil mitjançant la formació i la informació. Per això, la formació no ha de suposar mai una càrrega i les persones hem d’assumir la importància de la formació permanent, així com la de la lectura com a instrument desenvolupador del nostre esperit crític; mitjançant la literatura millorem les nostres funcions laborals i societàries.

Des de la Confederació pensem que aquesta reflexió també tindrà un núm 354 - Maig 2012 n

reflex en la legalitat, qüestionant el que sigui procedent o no, a fi d’ampliar el nivell d’autoregulació interna a cada cooperativa.

3. El finançament: Cancelo va plantejar que resoldre les mancances de finançament que té l’economia social és una prioritat urgent. Des de la Confederació, entenem que el cooperativisme ha de ser capaç de mobilitzar recursos d’estalvi interns i externs, ha de seguir promovent la creació d’entitats financeres que comprenguin el funcionament de les empreses cooperatives i de l’economia social en general, però a més hem de trobar l’adequat encaix legal dels diferents instruments de finançament, en els diferents models d’empreses cooperatives.

4. La plantilla: En moltes empreses cooperatives hi ha un percentatge de treballadors que no són socis de l’empresa. A més, en uns quants dels models cooperatius la propietat de l’empresa està en mans d’associats que no desenvolupen cap activitat laboral dins la cooperativa.

Aquests aspectes ens han de fer repensar la relació de les persones amb la cooperativa.

Antonio Cancelo plantejà aquests quatre eixos de debat, que esdevenen molt importants en el desenvolupament de les nostres empreses cooperatives. Al nostre entendre, aquest debat és necessari si volem convertir el model cooperatiu en un referent en la nova economia en què l’activitat econòmica, com a element de generació de riquesa, sigui una cosa diferent a la mera acumulació de diners, ja que es converteix en generador d’uns productes i serveis que, a través del mercat real –i no pas del financer–, satisfan les necessitats de les persones. n cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Integrada per tres sòcies, Beatriu Masià, Rakel Escurriol i Montse Garcia, Tamaia SCCL és una cooperativa de treball formada per aquestes tres dones que recullen 20 anys d'experiència pionera en la lluita per l'eradicació de la violència –les violències– contra les dones a Catalunya.

Especialitzada en la intervenció psicosocial, el suport comunitari i l'acompanyament terapèutic a les dones que l'han patida, n’hem parlat a fons amb la Beatriu i la Rakel, sòcies de treball i simbiosi de dues generacions que es troben. Per seguir en un mateix compromís: el del cooperativisme tocat per tots els colors del lila per deconstruir i eradicar la violència masclista.

Tamaia SCCL: desarmant la violència David Fernàndez

A recer de 20 anys contra el silenci,

en una lluita col·lectiva i des d’una petita cooperativa: és allò que lliga -avui, ara i aquí- cooperació social, feminismes i compromís contra les violències que pateixen les dones a casa nostra. Una violència d’antic.

Insondable sovint, física o subtil, callada o a crits, real o simbòlicament efectiva, transversal i lacerant sempre, que s’endinsa en les arrels de la lluita oberta i no closa contra el masclisme, les desigualtats de gènere i les relacions interpersonals assentades en la submissió, la por a la llibertat i la falsa seguretat de l'aparent seguretat.

Tamaia. Per quan s’escrigui a casa nostra, la crònica de la llarga lluita per l’eradicació de la violència sexista –18.475 denúncies l’any passat són malauradament una dada més, no pas l’única– caldrà dir aquest nom. Precursores contra el silenci com les primeres sufragistes, “cansades de cedir perquè la llibertat no és gratuïta” que diria Rosa Parks i dipositàries de veus enxarxades que rere nits i matinades han aconseguit fer fer visible una violència silenciada durant dècades. Durant segles.

D.F.

La Beatriu i la Rakel a la seu de Tamaia, al carrer Ripoll de Barcelona.

Dilatada trajectòria i bagatge acumulat Pioneres i desobedients com Antígona, la sempre necessària retrospectiva parla de l’any 1992. Quan Tamaia, inicialment, sorgeix com a grup de suport mutu: recerca mútua, solidaritats de base i confluència còmplice de dones afectades que es troben i es retroben amb professionals de la salut i el treball social. n 10

cooperació catalana n

núm 354 - Maig 2012 n

Una primera habitació pròpia des d’on impulsen plegades un espai on reconèixer-se, on poder començar de nou i des d’on implementen un primerenc procés de formació i coneixement vers totes les dimensions de la xacra de la violència masclista.

Tot plegat en temps de negacions, murs i males excuses sempre insolvents, on traginar les primeres passes gairebé es feia a les palpentes i en un país on les disposicions nacionalcatòliques del codi familiar franquista, que justificaven el maltractament ‘domèstic’, havien estat eliminades només feia 15 anys. D’un temps i d’un país, així ens ho rememora la Beatriu Masià, que xiuxiuegen els dies -dècades sordes i mudes i cegues- on les dones ni tan sols disposaven de les paraules –sostretes, robades, segrestades– per expressar i entendre allò que els passava.

1992 doncs. Res segur però la necessitat infinita de seguir. Si no fas un pas endavant, restes sempre al mateix lloc. I és en aquella escletxa, quan la primera passa és la que marca sovint tot el camí, on arrenca Tamaia. Aleshores rebent només, però significativament, el determinat suport explícit de la Comissió contra les Agressions de la històrica Coordinadora Feminista. I també l’aixopluc –vigent avui encara– de Ca la Dona, que des de fa un mes les segueix acollint a la nova seu social de l’entitat al carrer Ripoll de Barcelona, a tocar de la Via Laietana.

Sia com sia, la història petita de Tamaia refereix la crònica enorme i quotidiana de la lluita contra una violència que tot ho malmet. De les beceroles per esquerdar, via coratge lila, el silenci inexpugnable d’ahir a afrontar la dimensió complexa

Tamaia Sccl

La capacitat de la Tamaya d'engendrar una i altra vegada noves flors també és un símbol de la vida i de l'etern recomençar.

que ha pres el combat contra les violències de gènere els darrers anys.

Primera síntesi: tant la Beatriu com la Rakel, són ben conscients que el camí a recórrer és encara molt llarg.

Tot i uns avenços que s’han forjat, lentament i indefugiblement, gràcies a les indiscutibles –massa sovint qüestionades– aportacions del moviment feminista. Des de baix i a peu de carrer, cal recordar també que va ser des de les primeres regidories de la dona dels primers ajuntaments democràtics, que es van impulsar uns programes que finalment s’han transformat avui en polítiques oficials.

D’associació a cooperativa Poc a poc i passa a passa, el 1995 Tamaia es va legalitzar com a associació contra la violència familiar i, el 2006, van decidir esdevenir cooperativa de treball associat. On arrela aquella transformació? La Beatriu arrenca –”la necessitat clara de professionalitzar el suport psicosocial”– i la Rakel continua -”necessitat d’independència”. Salpebrat amb fer viable econòmicament i compatible socialment una missió cooperativa que alena a viure sense violències. Amanit amb el desig i la voluntat de fer-ho elles mateixes i de fer-ho a través d’un projecte d’autocupació. I amarat de l’antídot de la memòria també, quan la Rakel matisa: “cooperativa en un país d’àmplia experiència i arrelament cooperatius”.

Assessorades pel Col·lectiu Ronda

Retroalimentació, en plena lògica de la reciprocitat, el feminisme també aporta al cooperativisme la seva pràctica emancipadora: qüestionar les relacions de poder, repensar-les, reinventar-les, transformar-les.

en el procés de constitució, cau com obvietat que l’opció cooperativa lliga i enllaça, directament i en tants sentits, amb els valors intrínsecs al moviment feminista: igualtat, cooperació, autonomia, democràcia, compromís. Nexe de valors feministes i cooperatius que es condensen a Tamaia, quan la Beatriu ens exposa que “com el feminisme, el cooperativisme genera compromisos i responsabilitza”. Un cooperativisme que prova de trencar, des de Rochdale fins avui, la lògica perversa de submissió-dependència-obediència i la bescanvia per la de la cooperació, l'autonomia i –paraula grossa i gruixuda- la llibertat possible de la condició humana. Retroalimentació, en plena lògica de la reciprocitat, el feminisme també aporta al cooperativisme la seva pràctica emancipadora: qüestionar les relacions de poder, repensar-les, reinventar-les, transformar-les. I seguir insistint en que allò personal, com cada gest quotidià, és també polític. El cooperativisme en aquest sentit, malgrat molts deures pendents encara, és qui més avança: així ho demostra un recent estudi sobre cooperativisme i dona de l’economista Carme Díez.

Feminisme i cooperació I és des d’aquesta fissió que fusiona rol cooperatiu i feminista, que abordem els esvorancs de la por i ens ajuden a furetejar els engranatges de la violència. Més enllà dels titulars mediàtics, les violències són núm 354 - Maig 2012 n

múltiples i els seus mecanismes es perfeccionen. Es subtilitzen, es camuflen i prenen nous codis que cal descodificar. Tota violència -reflexiona la Beatriu- fonamenta la seva vigència i autolegitimació en una triple gradació de negació, minimització i, finalment, justificació. Avui, malgrat els canvis jurídics i legals, aquesta lògica reneix en l’àmbit social. I d’esquerdar els murs quan ningú en parlava i conquerir polítiques púbiques han passat a afrontar avui el risc del retrocés. Retrocés que parla el llenguatge de la banalització del dolor, de la reproducció de nous mites i vells estereorips (l’atractiu de la violència al jovent o la transgressió de la igualtat com a moda postmoderna), i del retorn social i audiovisual de patrons masclistes, desiguals i violents que tornen a revifar la impunitat del maltractament i l’agressió.

Atenció, prevenció i recerca Amb aquest rerefons, la cooperativa segueix vertebrant la seva activitat en tres eixos programàtics: atenció a les dones, prevenció i participació social, i formació i recerca. El d’atenció concentra els esforços en l’atenció telefònica especialitzada (el primer contacte que pot avaluar els riscos i els danys), el seguiment personalitzat, el suport en l’exercici de la marentalitat (orientació per a les relacions amb les filles i fills) i els grups de suport psicosocial continuat, enriquit fa anys amb cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

El patriarcat mutila cap enfora, cap a les dones, i mutila cap endins, desfigurant els homes amb les traces de la violència heretada.

un grup de ‘mentores’. Dones que han superat la situació de violència a la que estaven sotmeses i que acompanyen les afectades per demostrar-los que la ferida es cura, que les portes s’obren, que la vida sempre continua.

L’imprescindibe àmbit de la prevenció i la participació està orientada a la sensibilització social (xerrades, conferències, jornades), als tallers de prevenció per a joves -un àmbit inquietant on es detecten noves fesomies-, a la implicació en xarxes socials i a l’assessorament a institucions i entitats.

I finalment, des de l’àmbit de la formació i la recerca es bolquen en la capacitació especialitzada, després d’haver desenvolupat durant dues dècades un marc conceptual pioner en la comprensió de la violència masclista i, alhora, el primer model d’intervenció específic i per a recuperar la vida, així és, de les dones sacsejades, anul·lades, colpejades per la violència. Resiliar: la capacitat d’entendre allò que passa, descodificar els traumes per superar-los i reconstruir-se a una mateixa. De refer allò malmès, recuperar allò danyat.

Feminisme(s), masculinitat(s) En temps de crisi, que aguditzen els factors de vulnerabilitat, retallen els serveis públics i feminitzen encara més la pobresa des d’on és molt més difícil desempallegar-se de la violència, enfilem els reptes immediats de futur. I ens parlen de tres àmbits: la formació continuada de professionals -una carència que detecn 12

cooperació catalana n

ten massa sovint-, l’impuls a la conscienciació social permanent i el foment de relacions interpersonals fonamentades en el respecte, l’autonomia i la llibertat. El patriarcat mutila cap enfora, cap a les dones, i mutila cap endins, desfigurant els homes amb les traces de la violència heretada. Escola i aprenentatge, la Rakel ho borda: “per les dones, reconèixer-se en la vulnerabilitat les enforteix; amb els homes, acostumats als patrons dominants, passa el revés”. I ens capfiquem en els models lliures de relacions interpersonals, socials i familiars, on la base i l’arrel fonamentals són el respecte, l’autoresponsabilitat i l’autonomia.

Taronjes senceres com són, Tamaia enllesteix avui, pel novembre, el seu 20è aniversari. Amb una nova campanya que cercarà –en temps de retallades– ampliar la base social per garantir la seva tasca impagable, reforçar l’autogestió i ampliar els recursos propis. Conscients que els històrics canvis legals incorporats al sistema judicial no són res sense la transformació social real, la nostra, la que opera a la nostra vida quotidiana i al nostre cervell.

“No podem anar demanar canvis desatenent-los nosaltres mateixes”. I en això estan entestades ara: en significar que totes i tots som potencials agents de sensibilització, multiplicadors de la solidaritat i generadors empàtics de més compromisos.

El bagatge acumulat les aixopluga. Membres de Coop57, habitants de Ca la Dona i enxarnúm 354 - Maig 2012 n

xades del tot amb el moviment feminista i les lluites contra la violència masclista, l’any 2004 ja van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona 2007, impulsores del primer màster universitari específic des del 1995 i assessores de les lleis catalana i estatals contra la violència masclista, l’etimologia de tamaia remet a la planta originària de l’Amèrica Llatina que, elegant i robusta i malgrat tota dificultat, té una floració excepcional al llarg de l’any. Aquesta capacitat d’engendrar una i altra vegada noves flors i d’enxarxar-les, a mesura que les velles flors es separen, és la metàfora simbòlica de 20 anys de trajectòria contra la violència. Lliçons liles i solidaritats complertes que desarmen exèrcits sencers, les dones es donen, conscients que sempre els ha tocat estar, enmig del patriarcat, en un mal lloc i al lloc més difícil. I que, tot i així, aquest és el missatge de constància i dignitat, sempre ens en sortim.

Potser per això, a propòsit dels horrors de les quotidianes guerres silencioses i d’un món diàriament colpejat per un poder masculinitzat, el filòsof Santiago Alba Rico sintetitzava no fa gaire les bases de l’esperança real: “no recorreguem als miracles mentre estiguem encara a temps de recórrer a les dones”. www.tamaia.org. n

Entrevista

Entrevista a Hans Jonker, gerent de la cooperativa de serveis Codroper SCCL:

“Té sentit que les cadenes més petites col·laborin amb una germana més gran” Miquel Corna Vicepresident de SERVICOOP

Hans Jonker va néixer el 1964 a Utrecht (Països Baixos). Va estudiar ciències empresarials i es va especialitzar en pimes i el comerç de detallistes. Va treballar uns quants anys en el sector del transport, i després en el departament de distribució d’una empresa de productes químics per al tractament del cuir, alhora que estudiava management i màrqueting. Al cap de set anys, va canviar el món del transport pel de l’atenció al client. El 1997, va ser ascendit a responsable europeu de Logística, i el 2002 va començar a treballar a la seu d’aquesta mateixa empresa a Espanya. El 2006, va començar com a gerent a Codroper.

¿Com valora la seva trajectòria en la cooperativa?

Els primers anys van ser força durs perquè hi havia oposició als canvis.

Gestionar una companyia com aquesta és diferent a causa de la Llei de cooperatives, als estatuts interns i al seu caràcter democràtic i/o social. No obstant això, al final, el fet de ser un cooperativa i gràcies a la diversitat d’opinions i idees, ha fet que seguim el camí correcte, i ara obtenim uns resultats que molts en el nostre sector miren amb enveja.

També era una oportunitat d’aprendre molt sobre àrees en què no havia treballat mai, com per exemple el departament de recursos humans, la comptabilitat o les lleis cooperatives. ¿Quin és la xifra de negoci de Codroper?

Codroper va augmentar les seves vendes en més d’un 13% el 2009

codroper sccl

i en més d’un 20% el 2010, amb una facturació de més de 9 milions d’euros. Gràcies al canvi del model de negoci i a la reestructuració, hem disminuït les despeses de gestió durant dos anys seguits, amb un import significatiu del 72% en relació amb el 2008. Gràcies a l’economia d’escala, és una empresa enfocada a la venda i amb una estructura de cost baix i flexible.

Ara queden nou empleats, dels quals gairebé tots treballen en el departament comercial. Les competències que no són primordials s’han externalitzat. No obstant això, la inversió per arribar a la nova situació va ser considerable.

La cooperativa integra uns 110 socis i uns 230 clients, que exploten més de 450 botigues a Catalunya. Tenim dues naus a Barcelona, que tenen una superfície d'uns 4.500 m2 i comercialitzen conjuntament unes núm 354 - Maig 2012 n

Hans Jonker (esquerra) amb Diego Olivera (dreta), actual President de la cooperativa, i un dels socis fundadors (al mig).

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

codroper sccl

Amb la col·laboració aconsegueixes més poder en la compra, menys despeses generals i optimització de recursos.

Socis i clients de Codroper al sopar i ball de celebració dels seus 50 anys al mercat.

¿I com valora la seva col·laboració amb Covaldroper?

Molt positiva. Gràcies a aquesta col·laboració, hem aconseguit millors preus, una oferta més àmplia i una reducció de costos significativa, a més de millorar la situació financera de la nostra empresa.

Codroper integra prop de 350 socis i clients. ¿Què es requereix per a fer-se’n soci? ¿Quins són els avantatges que els ofereixen?

Per a fer-se’n soci només cal sol· licitar l’alta i dipositar un capital social. Hi han alguns requisits, però el més bàsic és acceptar complir els estatuts, estar lliure de deutes i, per descomptat, que l’establiment es dediqui a la comercialització de drogueria i/o perfumeria.

Els avantatges són l’accés al nostre web, un descompte especial sobre les seves compres, accés a les ofertes bisetmanals, preus competitius, participació en els benecooperació catalana n

Parli’ns del projecte Entorn.

Entorn és una franquícia light, és només una imatge comuna, però sense compromisos de compra o gestió centralitzada.

El nou model que promocionem ara és el de Covaldroper; la cadena Tisery. Covaldroper té la infraestructura adequada per a suportar i assessorar totes les botigues. A Catalunya tenim ara una botiga Tisery a Barberà del Vallès. L’amo, el senyor Fenoy, és també conseller a Codroper. A més, Tisery té una imatge moderna i una inversió moderada. ¿Quins avantatges aporta treballar amb la central de compres Gestora de Perfumeria i Drogueria (GPD)?

El gran avantatge de treballar amb GPD, en relació amb altres centrals, és que tan sols treballen el negoci de drogueria i perfumeria, i per això no hi ha cap mena de conflicte amb els interessos en alimentació.

A més, som els únics a Catalunya que treballem amb GPD, i per això podem diferenciar-nos de la competència.

Valorem altament la forma de treballar. Tots els membres tenen la possibilitat de participar en la reunió mensual en la qual negociem conjuntament amb els proveïdors.

15.000 referències. També participem en la central de compres GPD (Gestora de Perfumeria).

L’any 2011, vam celebrar cinquanta anys al mercat. És una fita molt important.

Estem molt orgullosos d’haver-ho pogut celebrar. No hi han moltes empreses, tot i que ara menys, amb una trajectòria semblant. Per aquest motiu, vam convidar tots els nostres clients i socis el passat novembre a un sopar i un ball a la finca Mas de Sant Lleí, a Vilanova del Vallès. Un esdeveniment alegre en els temps difícils en què vivim.

n 14

ficis Codroper és una cooperativa sense afany de lucre. Oferim tot els beneficis que obtenim en preu als nostres socis.

¿Quina ha estat l’evolució del mercat de la perfumeria i la cosmètica a l’Estat espanyol? ¿Estem actualment en una situació tan crítica?

Sí, ha disminuït molt el consum dels productes més selectes. Notem que el consumidor està buscant preu i, a més, està molt més disponúm 354 - Maig 2012 n

sat a provar nous productes a baix preu. Per exemple, hem introduït una nova marca, Byphasse, a Catalunya, i observem gratament que estem tenint molt d’èxit. És una marca econòmica, amb presentació de “farmàcia”, però amb una gran qualitat. Aquesta marca ha creat molt moviment en les nostres botigues, i el consumidor ha tornat a comprar ¿Com veu el futur del sector a mitjà i llarg termini? ¿Què hem de fer per superar la situació econòmica actual?

Crec que veurem moltes consolidacions de majoristes. Al meu país, els Països Baixos, hi queden tres grans cadenes, i gairebé no hi ha més botigues independents. Al meu entendre, aquesta situació que comento també succeirà aquí, i l’anomenada crisi accelerarà aquesta tendència.

Té sentit que les cadenes més petites col·laborin amb una “germana més gran”, com hem fet nosaltres. D’aquesta manera, es podrà aconseguir una economia d’escala i garantir la continuació de la seva xarxa de botigues. El marge és als punts de venda; els magatzems només són un cost en la cadena de subministrament. Ajuntar l’àrea de distribució té molts avantatges.

Amb la col·laboració aconsegueixes més poder en la compra, menys despeses generals i optimització de recursos. ¿Quins són els seus plans de futur?

Introduir més productes diferents, nous i en exclusivitat com hem fet amb Byphasse. Crec que oferir el mateix que la competència només porta a una guerra de preus i ningú no hi guanya prou per a mantenir les seves infraestructures. A part de Byphasse, tenim, per exemple, una marca barata holandesa, Sence.

També col·laborem amb IMC (Mavala i Bella Aurora) i Disna (vegeu els annexos).

Busquem proveïdors que creixin en el seu producte i que, a més, vulguin créixer a Catalunya. Estem oberts a col·laborar amb ells per obtenir un benefici mutu i córrer riscos junts. Omplir un magatzem és fàcil, vendre és més complicat. n

Empresa Cooperativa

Cooperatives d’alt creixement: Perfil financer i factors per a la competitivitat1 Oriol Amat i Jordi Perramon Professors de la Universitat Pompeu Fabra

Introducció En un moment crític per a l’actual model econòmic, el tercer sector, i en especial el cooperativisme de treball i de serveis, és percebut de manera creixent com una alternativa per a millorar el teixit empresarial i els nivells de treball. No obstant això, d’acord amb SCOP (2010), només el 50,8% de les cooperatives sobreviuen als cinc anys d’haver estat creades. L’actual estudi2 se centra en les cooperatives que es caracteritzen per aconseguir un creixement elevat.

Al llarg de les últimes dècades, l’estudi del creixement d’aquestes empreses s’ha convertit en una qüestió d’una rellevància especial.

Aquest tipus d’empreses genera tant d’interès perquè proporciona elevats rendiments i genera un nombre molt elevat de nous llocs de treball.

Aquest article té uns quants objectius. En primer lloc, tracta d’identificar el perfil financer de les cooperatives de treball i de serveis d’alt creixement. En segon lloc, pretén destacar-ne factors clau que les diferencien de la resta de cooperatives.

Selecció de la mostra i metodologia utilitzada La informació disponible per a l’anàlisi de les cooperatives de treball i de serveis catalanes és, tant quantitativament com qualitativament, escassa en comparació de la que hi ha sobre les societats mercantils.

Per a la realització de l’estudi, s’han obtingut dades a partir d’una enquesta que ha estat contestada per 456 cooperatives catalanes (345 cooperatives de treball i 111 de serveis), que representen el 14,15% del total de cooperatives catalanes.

S’ha dissenyat un qüestionari que ha estat respost per les cooperatives mitjançant una entrevista personal o telefònica.

De les 456 cooperatives de la mostra, s’han analitzat separadament les d’alt creixement. Hem considerat cooperatives d’alt creixement les que compleixen dos requisits: haver experimentat un increment de vendes superior al 20% anual durant els tres anys analitzats, i tenir més de deu treballadors. S’han identificat nou cooperatives que compleixen aquests criteris.

Perfil financer de les cooperatives d’alt creixement Quant al finançament, tal com s’observa en la figura 1, les cooperatives d’alt creixement tenen un nivell d’endeutament superior al de la mitjana de les cooperatives de treball i de serveis. Aquest nivell d’endeutament també és superior al de les societats mercantils d’alt creixement. En canvi, la qualitat del deute, és a dir, el pes del deute a curt termini en relació amb el total del deute, és semblant al de la mitja-

arxiu

na de les societats mercantils d’alt creixement. La nota positiva és que l’impacte de les despeses financeres en el compte de pèrdues i guanys és inferior al de la mitjana de les cooperatives de treball i de serveis; i també és inferior al de les societats mercantils d’alt creixement.

Endeutament (deutes / actiu)

Qualitat del deute Despeses financeres (deutes a curt termini sobre vendes (en / total deutes) percentatge)

2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007 Mitjana de cooperatives

0,62

0,63

0,64

0,76

0,76

0,69

0,81

0,81

1,02

Cooperatives d’alt creixement

0,68

0,66

0,72

0,78

0,73

0,73

0,87

0,45

0,53

Mitjana societats mercantils

0,63

0,62

0,64

0,59

0,58

0,60

2,40

2,41

2,31

Societats mercantils d’alt creixement

0,68

0,69

0,67

0,68

0,74

0,74

1,54

1,64

1,30

Font: Cambra de Comerç de Barcelona (mitjana de societats mercantils) i elaboració pròpia.

Figura 1. Evolució de les ràtios d’endeutament de les cooperatives de treball i de serveis d’alt creixement en comparació de la resta de cooperatives i de les societats mercantils d’alt creixement. núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

15 n

Empresa Cooperativa

La solvència a curt termini de les cooperatives d’alt creixement és acceptable i millor que la de la resta de cooperatives i que la mitjana de les societats mercantils. Passa el mateix amb la rotació dels actius.

El marge sobre vendes de les cooperatives és bastant inferior al de la mitjana de les societats mercantils, a causa del més gran pes de les despeses de personal i el consum de materials en relació amb els ingressos. Aquest menor marge dificulta l’autofinançament. De totes maneres, les cooperatives d’alt creixement tenen un marge més elevat que el de la mitjana de les cooperatives (vegeu la figura 2).

Un altre aspecte interessant és la generació de riquesa financera.

Les cooperatives d’alt creixement generen més alts rendiments i més rendibilitat que la resta de les cooperatives. Encara que aquestes taxes són menors que les de les societats mercantils d’alt creixement, es tracta de valors molt elevats.

El perfil financer de les cooperatives d’alt creixement (vegeu la figura 3) es resumeix dient que es disposa de fortaleses significatives com ara la capacitat de generar ingressos, la gestió dels actius i la solvència a curt termini.

Les principals debilitats són el volum del deute i el resultat net que és insuficient per a disposar de l’autofinançament que contribueixi a reforçar els fons propis i la independència financera de la cooperativa.

El perfil exposat permet identificar que entre els reptes d’aquestes cooperatives trobem l’augment dels marges per generar un resultat més alt que permeti obtenir recursos que afavoreixin l’autofinançament.

Aquest autofinançament ha d’ajudar a incrementar els fons propis i, per tant, a reduir l’endeutament.

D’aquesta manera es pot contribuir a un creixement més equilibrat i reduir els riscos financers.

Factors clau per a la competitivitat de les cooperatives d’alt creixement Amb la finalitat d’identificar els factors que distingeixen les coopen 16

cooperació catalana n

(Resultat net / vendes) × 100 (en percentatge) Tipus d’empresa Mitjana de cooperatives

2005 1,00

2006 1,12

2007 1,34

Cooperatives d’alt creixement

1,46

2,71

1,61

Mitjana societats mercantils

4,20

5,71

5,20

Societats mercantils d’alt creixement

3,72

5,08

6,66

Font: Cambra de Comerç de Barcelona (mitjana de societats mercantils) i elaboració pròpia.

Figura 2. Evolució de la ràtio de marge sobre vendes de les cooperatives de treball i de serveis d’alt creixement en comparació de la resta de cooperatives i de les societats mercantils d’alt creixement.

Les vendes creixen més que l’actiu

Augment de l’actiu

Autofinançament reduït

Gestió eficient dels actius

Endeutament elevat

Les despeses creixen més que les vendes

Control de despeses financeres

Resultat reduït, però superior a la mitjana de les cooperatives

Solvència a curt termini adequada Figura 3. Perfil financer de les cooperatives d’alt creixement.

ratives que creixen més ràpidament, el qüestionari ha inclòs aspectes que la literatura considera clau per a la competitivitat: la innovació, la internacionalització, la comercialització, la qualitat i la productivitat, els recursos humans i la formació, la direcció estratègica i les decisions d’inversió.

Hi han diferències significatives entre les cooperatives d’alt creixement i la resta de cooperatives en relació amb les tècniques de gestió utilitzades i les polítiques d’empresa que porten a terme.

Com es pot apreciar en la figura 4, les cooperatives d’alt creixement aposten més per les tècniques de gestió actuals (pla estratègic, pla de gestió, control pressupostari, núm 354 - Maig 2012 n

sistemes de suggeriments, etc.) i per polítiques d’empresa que fomenten la competitivitat (qualitat total, actuació mediambiental, activitat internacional, pressupost de publicitat, inversió en R + D, nivell d’automatització, etc.).

Una mostra de les conseqüències d’aquesta mena d’actuacions és que el percentatge de devolució de vendes en les cooperatives d’alt creixement és del 0,2%, mentre que en el conjunt de les cooperatives es del 3%. També hi han indicis que les cooperatives d’alt creixement són més proactives que la resta de les cooperatives (obtenció d’ajudes de l’administració, llançament de nous productes, etc.).

Finalment, també s’ha interrogat a les cooperatives sobre les actuacions que consideren prioritàries per a fer front a la recessió econòmica. En aquest sentit, les cooperatives d’alt creixement aposten més per la reducció de costos no laborals, el llançament de nous productes i per la millora de la qualitat (vegeu la figura 5).

En canvi, aquestes cooperatives no han prioritzat les mesures de reducció de costos laborals, cosa que és coherent amb el que s’ha indicat anteriorment de la importància de les persones.

arxiu

Disposen de pla estratègic

30

Cooperatives d’alt creixement amb resposta afirmativa (en percentatge) 78

Disposen de pla de gestió

30

56

Utilitzen tècniques de control pressupostari

56

78

La plantilla participa en sistemes de suggeriments i de millora de la qualitat

52

100

Disposen de sistemes per a obtenir suggeriments dels clients

46

67

Mitjana de cooperatives amb resposta afirmativa (en percentatge)

Disposen de polítiques d’actuació mediambiental

70

75

Desenvolupen activitat internacional

11

22

A la cooperativa hi ha un responsable de vendes

48

56

Hi ha un pressupost per a publicitat i promoció

60

78

Han invertit en R + D en l’últim any

20

33

En els últims anys han rebut ajudes per R + D

11

50

En els últims anys han rebut altres tipus d’ajudes financeres de l’administració

34

78

Tenen previst llançar productes nous en els dos pròxims anys

27

44

Tenen un nivell més elevat d’automatització en relació amb els competidors

10

25

Figura 4. Tècniques de gestió i polítiques d’empresa utilitzades.

Reducció de costos no laborals

Mitja de cooperatives Cooperatives d’alt creixement (en percentatge) (en percentatge) 18 22

Reducció de costos laborals

15

0

Obtenció de finançament

7

11

Llançament de nous productes

9

17

Captació de nous clientes

11

11

Augmentar esforç de comercialització

16

17

Invertir en formació per a les persones

2

0

Augmentar la qualitat

3

11

Augmentar la productivitat

2

0

Altres

17

11

Total

100

100

Figura 5. Actuacions prioritàries per a fer front a la recessió núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

17 n

Empresa Cooperativa

Persones

Aposten més per les persones

Tècniques modernes de gestió

Polítiques de qualitat i medi ambient

R+D

Comercialització i internacionalització

Nous productes

Processos

Eficiència en la gestió d’actius

Costos elevats

Més competitivitat

Clients

Més vendes

Satisfacció clients

Finances

Més rendibilitat que la mitjana, però resultats reduïts

Poc autofinançament i elevat endeutament

Figura 6. Model de funcionament de les cooperatives d’alt creixement.

En la figura 6 es resumeix el model de funcionament de les cooperatives d’alt creixement. El model d’aquestes cooperatives es caracteritza per: l’aposta per les persones; les tècniques modernes de gestió; la qualitat i l’excel·lència en els processos; la innovació, tot i que tenen una estructura de despeses important; la internacionalització; la satisfacció dels clients, que els aporta més vendes; i la consecució d’una rendibilitat superior a la de la mitjana de les cooperatives. Entre els reptes pendents d’aquest model de funcionament, hi ha el control de les despeses per millorar el resultat i l’increment de la capitalització per guanyar fortalesa financera.

Conclusions Aquest estudi ha compara, tant des del punt de vista financer com del dels factors que han influït en el seu creixement, les cooperatives d’alt creixement amb la resta de cooperatives i societats mercantils d’alt creixement.

Pel que respecta al perfil financer, les cooperatives en general, i les d’alt creixement en particular, estan poc capitalitzades. Han fet fortes inversions en actius, que han finançat especialment amb deute. Com a punts favorables, aquestes cooperatives tenen un nivell acceptable de solvència financera a curt termini.

També cal destacar que les empreses cooperatives d’alt creixement

generen una rendibilitat elevada.

En relació amb la resta de cooperatives, les d’alt creixement tenen trets diferencials en el model de gestió. Els factors més rellevants són l’aposta per les persones; la més gran utilització de tècniques modernes de gestió; la més gran importància donada a la qualitat i l’excel·lència en els processos; la innovació; la internacionalització; la satisfacció dels clients, que els aporta més vendes; i la consecució d’una rendibilitat superior a la de la mitjana de les cooperatives. Entre els reptes pendents d’aquest model de funcionament, hi ha el control de les despeses per tal de millorar el resultat i l’increment de la capitalització per prevenir millor els riscos financers. n

1. Article publicat a CIRIEC. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, núm. 73, octubre del 2011, pàg. 81-98.

2. E ls autors agraeixen a la Fundació Seira i a l’Observatori de Prospectiva Industrial l’autorització per a publicar les dades incloses en aquest treball i que formen part de dos projectes d’investigació: “Realitats i reptes del cooperativisme de treball i de serveis”, de la Fundació Seira, i “Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya”, de l’Observatori de Prospectiva Industrial. n 18

cooperació catalana n

núm 354 - Maig 2012 n

Responsabilitat social

Per un consum responsable Enric Dalmau Responsable del Grup Específic de Formació FCAC Vivim en un temps molt incert, immersos en una crisi econòmica que ens omple d’espant quan veiem que les nostres empreses, llocs de treball, estalvis, etc. s’esfumen amb tanta facilitat.

Empreses que fa cinc anys eren viables i rendibles, que invertien el seu treball i creaven riquesa per al país, en poc temps han hagut de reduir activitat o tancar portes, i fer molts acomiadaments, i la qual cosa condueix a l’empobriment de la gent i del país, que va caient en un pou amb difícil sortida.

La notícia de les televisions sempre és el tancament de grans empreses, amb las pèrdua de molts llocs de treball. Però s’obliden dels milions d’autònoms i petits empresaris que han tancat.

Aquestes empreses, que són les que treballen país: les que no es poden deslocalitzar, ja que en el moment en què pugen els costos perden competitivitat i no poden marxar a invertir en un altre país.

Ja sabem que la globalització és imparable, que el món no torna mai enrere, però la situació de desastre que ens ha portat, hauria de fer veure als nostres governants que s’han comès molts errors que ara caldria esmenar, errors que no són imputables a les empreses ni als treballadors, sinó als dirigents polítics i econòmics. ¿Com pot ser que l’economia mundial es basi en un mercat de l’especulació i que ningú vulgui regular-lo?

El lliure mercat i la globalització ha significat, per a molts, una competència deslleial difícilment superable que ha trencat el desenvolupament de moltes empreses i ha desmantellat el sector productiu del país.

El mercat lliure pur i dur no funciona; com tot, cal regular-lo perquè funcioni bé. La regulació

Enric Dalmau, l'autor de l'escrit.

dels mercats és bàsica per a poder redreçar l’economia.

Davant la ineficàcia dels governants, el ciutadans podem intentar lluitar contra aquesta situació. No hi podem aportar grans mesures, però sí posar el nostre granet de sorra (amb tants com som, aviat faríem una muntanya) per intentar que la nostra economia sigui més social i no tan especulativa. Com diuen a l’Islam: “Déu beneeix el comerç i prohibeix la usura.”

Jo sóc del qui creuen que fer país no és pas sortir amb la bandera a les festes i manifestacions per defensar la nostra cultura i tradicions, sinó fent que la nostra activitat diària ajudi a aquest país. El que no pot ser és que quan tornem d’aquestes manifestacions ens en anem a comprar en un supermercat alemany o en algun altre establiment on cap núm 354 - Maig 2012 n

Com diuen a l’Islam: “Déu beneeix el comerç i prohibeix la usura.”

cooperació catalana n

19 n

Responsabilitat social

arxiu

arxiu

arxiu

dels productes que ofereixen hagi sigut produït al nostre país.

Ja sabem que som en temps de crisi, que tots mirem els preus i que probablement els productes dels país són una mica més cars, però també sabem que aquests ens aporten un plus de qualitat i seguretat.

Som un país petit, però produïm de tot i amb qualitat. Si quan anem a comprar fóssim conscients, faríem un consum responsable, sabent que segons el que comprem, els nostres diners aniran a parar a la Xina, al Marroc, etc. Si comprem productes produn 20

cooperació catalana n

ïts aquí, els nostres diners aniran a empreses de Barcelona, Lleida, Tortosa, etc. Per tant, la consciència és que tots ens necessitem per a sortir junts de la crisi. Si solament una part del que s’està invertint a l’estranger s’invertís aquí, segurament aniríem millor.

Potser sí, que tenim a favor un llegat cultural d’esforç, treball i progrés (“els catalans, de les pedres en treuen pans”) que ens pot marcar el camí a seguir. Tots esperem una gran empresa que doni molts llocs de treball, sense importar a què es dediqui! Però potser també es podria apostar núm 354 - Maig 2012 n

per altres fórmules de treball.

Crec en la cooperació, en el suport als nostres joves aturats a crear empreses cooperatives que els permetin crear una activitat econòmica. Perquè si ells no creen el seu propi treball, aquí ningú els en donarà, i d’això ells no en tenen la culpa.

Si som capaços de fer aquest consum responsable, d’intentar consumir (sempre que es pugui) el que produïm al país, a tots els nivells, ajudarem a crear empreses, a crear riquesa, que probablement s’escamparà com una taca d’oli en benefici de tothom. n

Productes diversos el·laborats i distribuïts a Catalunya.

Finances cooperatives

El grup financer cooperatiu Desjardins Una cooperativa per al desenvolupament econòmic i social del Quebec.

Miquel Miró Director de la Fundació Seira

Aquest article no hauria estat possible sense el treball fet per Claudia Sánchez Bajo i Bruno Roelants a Capital and the debt trap (Palgrave, 2011)

Qui és Caixa Desjardins avui Caixa Desjardins, amb 111 anys d’existència, és un grup financer cooperatiu sense el qual el Quebec avui no seria la potència que és, ni tampoc tindria el sentiment nacionalista francòfon que el caracteritza. El Quebec és una província del Canadà, però a la pràctica un estat en una estructura federal. Amb una població com la de Catalunya, ocupa una extensió 3,5 vegades la península Ibèrica i té un PIB de 232.000 milions d’euros (un 15% més alt que el de Catalunya); a més, és conegut el desenvolupament que hi experimenta l’economia social; especialment des del 1999, amb la creació del Chantier de l’Économie Social, un ens que aplega tots els moviments i entitats representatius de l’economia social, incloent-hi les centrals sindicals.

Caixa Desjardins (www.desjardins.com) és la primera institució financera del Quebec i la sisena de Canadà, amb 145.000 milions d’euros d’actius; manté l’estructura d’una cooperativa de crèdit amb 5,8 milions de socis, dels quals 5,4 milions són persones físiques (el 70% de penetració), i la resta, 400.000, són empreses (el 44%); integra una xarxa de 481 cooperatives de crèdit que actuen a escala local. A sis-centes poblacions és

l’única entitat financera, incloent-hi onze poblats inuits a la regió del Gran Nord. Ocupa 42.000 persones, de les quals 39.000 treballen al Quebec. La ràtio de solvència (corecapital) és del 15,85%, de 3 a 5 punts més que les entitats més solvents de casa nostra.

Caixa Desjardins ha demostrat una important resiliència durant la crisi. Segons Global Finance Magazine, en 2009 Caixa Desjardins era al lloc 26è del top 50 de les entitats financeres més segures del món, entre una anàlisi de les cinc-centes institucions financeres més grans.

Del resultat de 1.000 milions de dòlars en 2009, es reparteix una part a reserves i una altra entre els socis, mentre que 70 milions es destinen a una espècie de FEP per a projectes de desenvolupament local, centres educacionals, un centre internacional d’educació cooperativa, i un centre internacional de desenvolupament que presta ajuda tècnica i inversió en fons de microcrèdits en països amb recursos escassos.

Com va començar En la primera meitat del segle XIX, la dominació anglosaxona havia desplaçat del Quebec els comerciants francesos i havia establert les seves pròpies institucions finan-

ceres. Els canadencs francòfons van ser en gran part exclosos dels circuits financers convencionals i, en conseqüència, presa d’usurers.

En aquest escenari, als arrels de Caixa Desjardins són les necessitats financeres d’aquests petits agricultors, productors i assalariats francòfons.

El 6 de desembre del 1900, Alphonse i Dorimene Desjardins van constituir la primera caixa popular a la ciutat de Lévis, a prop de Montreal, amb 130 socis; al cap d’onze mesos ja n’eren 721. L’èxit del moviment de Desjardins, segons Pierre Moulin, el seu principal historiador, es deu en gran part a núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Finances cooperatives

desjardins

Dorimène Desjardins, l’esposa, qui compartia l’ideal cooperatiu del seu marit, i es va implicar en l’operativa diària mostrant-se com una gestora curosa que escoltava, i sovint rebia a casa seva, els socis, amb un elevat nivell de rigor i prudència, en un moment en què la caixa popular no tenia encara el reconeixement legal.

El dia del 1932 en què va morir, un diari quebequès va escriure: “La seva mort és una gran pèrdua per al Canadà Francès perquè era una de les persones més informades sobre les qüestions econòmiques des del punt de vista social. Hem de reconèixer que, sense ella, les caixes populars Desjardins probablement avui no existirien.”

Per desenvolupar-se, el model de caixa popular de Lévis necessitava una legislació apropiada, que no havia d’arribar fins al 1906. En aquesta n 22

cooperació catalana n

època, el projecte va rebre el suport logístic de capellans i rectors perquè va ser percebut en línia amb la nova doctrina social de l’Església catòlica.

Les caixes van començar a multiplicar-se allotjant-se als soterranis de les esglésies. Al principi era un fenomen ocult: a la gent no li agradava dir que era soci d’una caixa. De mica en mica, però, les caixes van abandonar els soterranis i el moviment va anar creixent lent però segur. A la mort del fundador, en 1920, ja hi havien 140 caixes, amb 31.000 socis.

En aquella època, el model Desjardins va inspirar les cooperatives de crèdit als Estats Units, que avui agrupen 7.708 credit unions.

La primera crisi En 1921, la xarxa de caixes es va enfrontar a la primera crisi. La caiguda de la demanda de pronúm 354 - Maig 2012 n

Oficina de Caisse Desjardins a SaintHyacinthe (Quèbec).

ductes agrícoles canadencs des d’Europa va provocar la caiguda dels preus agrícoles. Encara que Alphonse Desjardins havia imaginat que les caixes havien d’estar lligades a una federació i caixa central, no va arribar a veure-ho perquè en eixe temps les caixes estaven dominades per la gelosia i la independència. Però cada cop se sentia més la necessitat d’un sistema coordinat; era la supervivència el que estava en joc.

En 1920, les caixes van començar a agrupar-se a escala regional mitjançant cooperatives de segon grau, anomenades “unions regionals”, amb regles harmonitzades i un paper de supervisor i auditor.

En 1925, el 65% de les caixes estaven aplegades en les unions regionals. El mateix any, una llei reclamada pels mateixos líders del moviment Desjardins obligava a una inspecció anual per part de les unions regionals i reforçava així el seu paper.

La Gran Depressió que en 1929 va sacsejar els Estats Units i el Canadà va ser un gran repte i una oportunitat per a Desjardins. La inspecció per part de les unions regionals encara no funcionava apropiadament i no s’havia posat en marxa cap fons de garantia en comú. Entre el 1930 i el 1937, 37 caixes van desaparèixer i altres 20 havien suspès temporalment l’activitat. No obstant això, les caixes van poder retornar tots els estalvis als socis i recuperar els préstecs encara que fos en espècies (xarop d’erable).

En 1932, el moviment de Desjardins va establir una federació central per a tot el territori del Quebec, que rebia un ajut de 20.000 dòlars anuals per a coordinar la inspecció de les caixes populars. Després de trenta-un anys, el moviment de Desjardins va rebre el seu primer ajut regular, com una compensació per la implementació d’una tasca auditora fonamental. L’any 1932 va marcar el principi del moviment de Desjardins com un grup cooperatiu integrat capaç d’abordar de forma més efectiva i a més gran escala els efectes de la Gran Depressió.

Però, després del primer impacte destructiu, la Gran Depressió va representar, paradoxalment, una gran oportunitat. La pobresa i l’atur van generar un sentiment de solidaritat a tota la província. Entre el 1933 i el 1936, es van crear 33 caixes cada any, i el 1945 hi havien ja 944 caixes populars, amb més de 300.000 socis. A l’ombra de les cooperatives de crèdit, van aparèixer altres tipus de cooperatives a tot el Quebec: agràries, de pescadors, forestals, de distribució, etc.

Al mateix temps que es desenvolupava, el grup acumulava fortes reserves financeres, que li permetien establir negocis subsidiaris en les assegurances, fons d’inversió, gestió d’actius, etc., fins a cobrir tots els sectors de les finances. En aquest sentit, la Caixa Desjardins ser pionera, ja que no seria fins a la dècada dels 1990 que aquest model s’estendria entre la banca convencional.

La gran diferència és que per a la Caixa Desjardins avui encara la seva missió és “procurar el benestar econòmic i social dels socis, de les persones i els col·lectius que en formen part”.

Un exemple viscut Durant la meva estada al Quebec, vaig poder visitar unes quantes experiències cooperatives, però n’hi van haver tres d’especialment sentides per a mi. Una, en un poblet a uns setanta quilòmetres de Mont-real: des d’una població bàsicament de segona residència, havia crescut a mesura que ho feien els seus habitants. Per atendre les necessitats de salut, havien de desplaçar-se fora, així que de mica en mica va anar creixent la idea que havien d’autoorganitzar-se per posar-hi remei. Uns tres-cents veïns van ser els primers a unir-se com a grup promotor d’una cooperativa de salut.

Ara tenien un metge de família fix, que s’havia mudat a viure al poble, i una ginecòloga dos dies a la setmana, a més de tres infermeres. La cooperativa de crèdit local integrada a la Caixa Desjardins havia atorgat a la jove

Nosaltres no hem de pagar stock-options als nostres directius ni dividends als nostres accionistes...

L’objectiu és assegurar la sostenibilitat a llarg termini del moviment.

cooperativa un préstec hipotecari a trenta anys per construir la clínica, i mantenia dos consellers que els acompanyaven en la gestió. A més, atret per la clínica, un farmacèutic havia instal·lat el seu negoci al costat mateix en un local propietat de la cooperativa.

Ara tenien un centre d’assistència primària ben dotat i una farmàcia i, sobretot, l’orgull, conseqüència d’haver-ho aconseguit gràcies a la solidaritat i l’autoorganització, sense cap ajut, però amb el suport de la Caixa Desjardins.

La crisi global i el futur Alban D’Amours, president del grup quan el 2007 va esclatar la crisi de les subprime, explica: “Entitats no bancàries havien posat en el mercat del Canadà més de 36.000 milions de dòlars en títols d’actius tòxics, en molts casos.

Quan l’agost del 2007 els mercats van deixar de funcionar, Desjardins va decidir recomprar tot el paper que els seus socis i clients havien adquirit i integrar-lo en el seu balanç. Així mutualitzàvem les pèrdues i aconseguíem la massa crítica suficient per a negociar la conversió d’aquests actius en bons a llarg termini i assegurar una gran part del seu valor. Enlloc del planeta hi havia inversors disposats a fer el que van aconseguir les institucions financeres canadenques, i això va ser en gran part gràcies al paper de lideratge exercit per Caixa Desjardins.”

L’Assemblea General del març del 2010 va aprovar una nova orientació estratègica basada en els eixos següents: cooperació i participació; experiència soci/ client; creixement i innovació; benefici i estabilitat financera; i lideratge i mobilització. Amb relació al nou focus en rendiment i productivitat, la presidenta, Mònica Leroux, aclareix que “no són nocions incompatibles amb una cooperativa. L’única diferència és que nosaltres les posem al servei de la missió, no pas del benefici. Nosaltres no hem de pagar stock-options als nostres directius ni dividends als nostres accionistes... L’objectiu és assegurar la sostenibilitat a llarg termini del moviment”.

Segons afirma en el seu llibre Bruno Roelants, secretari general de CECOP, “l’estructuració de les caixes populars en un grup horitzontal ha impulsat un enorme potencial econòmic i social: en lloc de mantenir estructures aïllades, com eren al principi i podien haver continuat, les cooperatives locals de crèdit Desjardins han aconseguit crear un dels grups financers més grans de l’Amèrica del Nord, mentre mantenen la seva presència capil·lar i continuen totalment dedicades a servir els ciutadans i els negocis locals”. n

núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

23 n

Ressenya

Antoni Gavaldà: “¡Viva el Sindicato!” Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944), Diputació de Tarragona, 2011.

Josep Maria Pons i Altés Universitat Rovira i Virgili i ISOCAC El llibre aborda per primer cop

l’estudi global d’un territori amb personalitat pròpia: les Terres de l’Ebre. I es basa en el que succeí en l’àmbit agrícola a les quatre comarques ebrenques –el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre– passada la guerra i des de l’òptica sindical, suprimits com estaven els sindicats de classe.

El nou sindicalisme vertical organitzà uns sindicats pagesos interclassistes, de nom Hermandades de Labradores y Ganaderos, en un intent d’enquadrar-hi tot el sector, des de grans propietaris a pagesos amb poca terra i fins a gens ni mica, com eren els jornalers. Aquest sindicalisme orgànic pretenia frenar les possibles reivindicacions de l’estament pagès més desafavorit i alhora controlar una producció pretesament autàrquica, amb “cupos” de lliurament obligatori. L’atac d’aquest organisme també es dirigí contra les anteriors societats o sindicats agrícoles, que quedaren engolits dins aquest sistema.

En conseqüència, el llibre és bàsic per a poder detectar com quedà l’estructura pagesa ebrenca passada la conflagració, amb una anàlisi realitzada poble a poble. Qüestions com ara els conreus i les formes de treballar-los, el seu estat després de la guerra, les eines que es feien servir, els pronòstics de collites que es preveien, el repartiment de la terra, els jornals que es pagaven, els productes que les localitats necessitaven, la circulació de mercaderies, l’obra de cooperació, la influència del crèdit, els problemes socioeconòmics del moment, com estava estructurada la política local i quina relació tenia l’Ajuntament

n 24

cooperació catalana n

amb la Falange, configuren l’estol de qüestions analitzades.

Un dels apartats que convé destacar és l’aportació que fa el professor Gavaldà a la temàtica de les cooperatives, i al crèdit a partir de les caixes rurals. Una qüestió cabdal és haver precisat les cooperatives existents i els seus avatars, per detectar també els municipis que no en tenien i per què. Així, es pot saber com van crear-se algunes. Per exemple, la Cámara Arrocera d’Amposta, al Montsià, va sorgir per factors com “una usura creditícia de la qual el capitalisme s’havia aprofitat”; el paper de la UGT i la CNT en temps de guerra promovent la creació de cooperatives de consum, cancel·lades la majoria a la postguerra; o els cooperativistes destacats que havien actuat en benefici dels socis. Tot aquest apartat és essencial per a entendre el cooperativisme de postguerra.

Respecte a les cooperatives de crèdit, s’hi observen diferents situacions a l’entrada dels guanyadors: des d’uns pobles que afirmaven que continuaven endavant, als que deien que la guerra ho havia destruït tot. Quant a la possibilitat de crear-ne una a partir de la Cooperativa o de la Hermandad, hi hagué manifestacions diverses, tot veient-se en general la necessitat de crear-la enfront de l’escepticisme que també de vegades hi havia instal·lat.

Alguns exemples demanant-ne una ens donen idea de com estava la situació: Alcanar digué “que incrementaria el nivell de vida en un 50%”, bona prova de l’existència d’una usura galopant; Masdenverge apostava que seria “una millora per renovar les parcel·les”; Santa Bàrbara, “que seria útil per a la compra d’animals, per a fer pous i cases de camp”; i Bot manifesnúm 354 - Maig 2012 n

tava que els prestadors del moment eren els comerciants i que el préstec comportava la venda de productes just feta la collita, circumstància aprofitada “audazmente” pels comerciants per fer que el preus no fossin com calien.

Comptat i debatut, aquest llibre no solament constitueix una aportació fonamental per a entendre la situació de la pagesia ebrenca durant la postguerra, sinó que també és de lectura necessària per a qualsevol persona que vulgui parlar amb fonament de la dinàmica sociopolítica que el franquisme va conformar, amb uns efectes a llarg termini ben evidents. n

Pensem-hi

Hom investiga si hi ha vida intel·ligent al planeta Terra Santos Hernández

La primera vegada –fa ja moltíssims

anys– que vaig llegir que amb l’arsenal nuclear aleshores existent n’hi havia prou per destruir set o vuit vegades la vida de tot el nostre planeta, recordo que vaig pensar : “Quina imbecil·litat, quin malbaratament!”

Trobava, i trobo encara, que, fins i tot si algú considera que la destrucció de la vida a la totalitat del nostre món és un objectiu plausible i desitjable, hauríem d’acceptar que n’hi hauria d’haver prou amb un arsenal que pogués endegar-ho tot a Can Pistraus una única vegada, oi? Potser dues, vaja, per si de cas fallava un d’aquests detonadors que surten a les pel·lícules i que es veu que són tan delicats. Tanmateix, set o vuit vegades? Podríem reduir-ho, no? i ens en podríem estalviar cinc o sis hecatombes nuclears, i invertir els imports així estalviats, no sé, al conreu de l’asfòdel, que també té un punt de macabre, o bé al foment de l’estudi de la llengua castellana allà per la Lapònia, que es veu que hi van tan curts en aquesta branca de la saviesa.

Doncs, no. Em temo que els cervells que regeixen el món no han arribat a estar ben bé d’acord amb mi.

Llegeixo un dia d’aquests que el senyor Obama, president dels Estats Units d’Amèrica, precisament per tal d’emfasitzar que no s’havien de gastar tants diners en armes nuclears, ha dit que “nosaltres en tenim més de les que necessitem”. Òndia.

Resulta que ells, o algú, qui sigui, consideren que hi ha una determinada quantitat d’armes nuclears que sí que són necessàries. En canvi, ves, potser ells, o algú, han arribat, sí, a la meva opinió de fa uns anys, i han decidit que amb un parell d’hecatombes ja en tenen prou.

Sovint llegeixo la meva admirada Presència, de Girona, que ara rebo a través del diari El Punt–Avui.

Aquesta revista, que va començar

arxiu

Mercenaris de l'empresa americana Blackwater a Iraq.

a publicar-se l’any 1965, és a dir, en fa ja quaranta-set, continua, ara en català ja des de fa molts anys, ajudant-nos a pensar i a conèixer el nostre món. El passat mes de gener va dedicar una part important del seu text al tema dels mercenaris.

I el que ens en diu ens és molt útil per tal de continuar valorant el desenvolupament mental assolit per l’espècie humana. Ens hi relaciona cent cinc PMSC, “empreses militars i de seguretat privades” (Dyncorp, CACI Ever Vigilant, ACADEMI/ Blackwater, etc. etc.), que, arreu del món, donen suport logístic a les tropes americanes situades a zones de conflicte. Que fan de guardaespatlles de polítics i diplomàtics, que protegeixen edificis i punts estratègics, que custodien l’espoli que practiquen les transestatals extractores de recursos. Que poden oferir sous de 2.000 dòlars diaris a senzills guerrillers africans. Que privatitzen la guerra, convertint-la, de manera absolutament despullada, en un negoci en el qual només compten els diners a guanyar. Que es mouen als més alts nivells financers, militars núm 354 - Maig 2012 n

i polítics. Que no respecten les lleis de cap país. Que, és clar, fomenten les guerres, perquè viuen d’elles. Alt nivell cerebral humà, ben cert. És sabut que el negoci que més beneficis econòmics dona als seus professionals és, amb potser l’excepció del tràfic de drogues, el de la fabricació i venda d’armes.

També això és una clara demostració de la capacitat intel·lectual de la nostra espècie. Però que consti que Presència ens informa, en una pàgina complementària, que la senyora Carmen Chacón, anterior ministre de Defensa d’Espanya, durant el seu mandat ha firmat contractes per valor de cent trenta milions d’euros amb una sèrie d’empreses proveïdores dirigides pel senyor Pedro Morenés, que ara és el nou ministre de Defensa d’Espanya. Si això és normal, no serà potser només perquè, tots plegats, estem ben bojos?

I, en un raconet petitó, hi surt una frase de l’ídol públic que és Julio Iglesias: “Tinc una bona escopeta, i hi ha bales per a Iniesta i Messi”.

Fins a quins nivells pot arribar l’estupidesa humana? n cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Activitat Parlamentària. Especial Estatut d’Autonomia. Núm. 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

2.

Amat Oriol; Perramon, Jordi. NIC. Les claus de les Normes internacionals de comptabilitat.

Barcelona: Gestió 2000, 2004.

3.

El análisis experimental de la ayuda al desarrollo.

Bilbao: BBVA, 2008.

4.

Arnau, Carme. Mercè Rodoreda. Una biografia.

Barcelona: Edicions 62; Proa, 2007.

5.

El arte de lo local: Experiencias en el ámbito del desarrollo local. Madrid: Forem, 2005.

6.

Beltran Calvo, V.; Herrero Lloret, T. Estudi geolingüístic dels parlars dels parlars de la Marina Baixa. Ondara: MACMA, 2011.

7.

El codi tècnic de l’edificació. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008.

8.

Desequilibrios ocupacionales y políticas activas de empleo. Madrid: CES, 2005.

9.

Guía para un consumo responsable. Madrid: HISPACOOP, 2006.

10.

La Igualdad de trato en el Empleo. Guía práctica.

Madrid: Fundación ONCE.2007.

11.

Maguire, Jean-Jacques; Azevedo, Manuela.

El criterio de precaución en la gestión de los recursos pesqueros. Fundación Caixa Galicia, 2002.

12.

Morera, V.; Ortolà, J. La vall de Gallinera per camins de moriscos i mallorquins. IECMA, 2011.

13.

Passport to mobility. Learning differently.

Learning abroad. Brussel·les: European Commission, 2001.

14.

Rabolú, V.M. Hercòlubus o planeta vermell. Bad Orb: C. Volkenborn Verlag, 2003, 15.

El Verger, de la prehistòria a la fi de l’Antic Règim.

Marina Alta: Ajuntament del Verger; Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2011.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13 h. dimarts i dijous de 16 a 19 h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès va rebre una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 354 - Maig 2012 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblio­ teca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

ANNALS OF PUBLIC AND COOPERATIVE ECONOMICS ANNALES DE L’ÉCONOMIE PUBLIQUE, SOCIALE ET COOPÉRATIVE Núm. 1. Març del 2012. CIRIEC Internacional. Lieja apc.ciriec@guest.ulg.ac.be www.ulg.ac.be Revista editada pel CIRIEC Intenacional i de periodicitat trimestral. Escrita en llengua anglesa o francesa segons els articles.

En aquest número, hi trobem els títols: “L’Aliança intersectorial i la innovació social. Quan l’empresa comercial es creua amb la societat civil”, en què s’analitza l’aliança entre les empreses de serveis públics i el consorci format per associacions de defensa dels drets del consumidor. A “Mesures dels resultats de les organitzacions de l’economia solidària: El cas dels magatzems de comerç equitatiu d’Itàlia”, es proposa un model d’avaluació multidimensional per a organitzacions d’activitats diverses, però sense ànim de lucre. A l’article “¿Quines diferències hi han entre les societats laborals i les cooperatives? Es fa evident en la indústria espanyola de la construcció”, se subratllen algunes de les importants diferències que hi podem trobar, s’analitzen amb rigor i s’intenta esbrinar si aquestes diferències afecten la capacitat de gestió, i en particular a la seva eficiència; i es conclou que les cooperatives tenen més avantatges pel que fa a la gestió de treball, al capital fix i al capital en moviment. A “La cohesió social no és una conseqüència de la raresa, és per una renovació del paradigma social”, davant la crisi actual, es proposa tornar al paradigma que defensa que crear riquesa econòmica pot ser la via correcta de distribució per a crear cohesió social. L’últim article té el títol “La creació d’un capital social a partir l’empresari social”, i els autors, mitjançant l’exemple d’un centre per a joves de Suècia, demostren com han pogut aconseguir el capital social a través d’impulsos empresarials, i així poder tirar endavant el projecte dedicat al desenvolupament dels joves. n

REVISTA DE ECONOMÍA PÚBLICA, SOCIAL Y COOPERATIVA. CIRIEC-ESPAÑA COMPETITIVIDAD, INNOVACIÓN E INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS COOPERATIVAS AGROALIMENTARIAS Núm. 72. Octubre del 2011. CIRIEC-España, València ciriec@uv.es www.ciriec-revistaecomia.es Últim número rebut de la revista editada pel CIRIEC-Espanya. Escrita integrament en llengua castellana. Aquest exemplar està dedicat majoritàriament a articles sobre les cooperatives agroalimentàries. Reproduïm només part del sumari, ja que la revista inclou molts textos. “¿Per quèe les cooperatives no dominen en els sistemes hortofrutícoles tradicionals? Una comparació entre Espanya i França”, “L’èxit d’internacionalització de les cooperatives agroalimentàries espanyoles. Proposta per a un model d’estudi des de la perspectiva del màrqueting internacional”; els autors d’aquest article fan una anàlisi dels factors principals que contribueixen a l’èxit en la internacionalització d’aquest tipus d’empreses. “Anàlisi de les activitats de cooperació en agronegocis”; “El cooperativisme agroalimentari, un repte en la globalització: Renovar-se o morir”; “Les cooperatives hortofrutícoles davant la crisi”; “La necessària aposta per la competitivitat”; “Aspectes econòmics i financers”; “¿Com apliquen les societats cooperatives d’èxit els principis cooperatius?” “El cas del Grupo Hojiblanca”; “La actitud de les cooperatives en la direcció dels recursos humans a les seves filials productives exteriors”; “El cas de les cooperatives basques”; “Globalització econòmica i cooperativisme”; “Estudi empíric sobre el sector argentí”. A “Altres contribucions”: “Les empreses de participació de treball associat davant els reptes del futur en un context de crisi econòmica: Propostes d’actuació”; “Cooperatives de crèdit i banca ètica, ¿un camí per explorar? També inclou les seccions habituals de la revista. n núm 354 - Maig 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Solucions formatives des dels valors Cooperatius Múltiples solucions formatives en un extens portafoli Formació a Mida En resposta a les necessitats particulars de cada empresa i organització. Exposeu-nos les vostres necessitats, i us elaborem la millor proposta.

Formació Oberta Una àmplia oferta de cursos per cobrir tots les necessitats formatives, particulars o d’organització. Pots consultar tota la nostra oferta formativa i inscriure’t als cursos a: www.aposta.coop I a més…

• Elaboració i acompanyament de plans de formació • Gestió de la formació bonificada • Organització de seminaris, jornades, conferències, taules rodones…

APOSTA, ofereix cursos en les àrees de:

Tel.: 93 318 81 62 :: Fax: 93 302 18 85 :: www.aposta.coop :: info@aposta.coop

DESENVOLUPAMENT SOCIETARI COOPERATIU GESTIÓ EMPRESARIAL DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS PERSONALS FORMACIÓ TÈCNICA

XXVII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu – Prada de Conflent 22, 23 i 24 d’agost de 2012

“El Cooperativisme, una alternativa a la crisi” Les cooperatives són empreses arrelades al territori que tenen com objectiu la creació de llocs de treball, fomentar el comportament social i l’estabilitat econòmica en base a l’economia productiva (producció, transformació, comercialització i consum).

Informació i beques: FUNDACIÓ ROCA I GALÈS

c. Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona

932 154 870 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org