Maig 2005 • revista mensual • any 25è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès
277
Dia de la ràdio en català
277 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Coberta “Dia de la Ràdio en català i V premis RAC. Foto: Javier Berdala” Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Fotolits Addenda, SCCL Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Revista mensual - Any 25è Maig 2005
SUMARI Tornaveu
4
Mireia Sevillano
Editorial
5
Dia de la ràdio en català
Noticiari
6
Les nostres cooperatives L’Escola de Música del Palau Francesc Vila
10
Entrevista Ignasi Casals“L’educació és un acte de generositat” Carme Giménez
13
Economia Social Sistemes sanitaris i economia social Santos Hernández
16
Història del cooperativisme Miquel Mestre Avinyó, un líder del cooperativisme Jordi Suñé Morales
18
IX Premi Albert Pérez Bastardas Veredicte del jurat
20
A propòsit de la lentitud Jordi Romero-Lengua
21
Opinió Assemblees generals Benet Vigo
24
Pensem-hi No hi ha manera Santos Hernández
25
Biblioteca Donació gratuïta de llibres Retalls Elisenda Dunyó
26 27
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Mireia Sevillano i Bustins (Badalona, 1966) Tècnica en comunicació. Confederació de Cooperatives de Catalunya Què li resulta atractiu del cooperativisme? Primer, vull aclarir que fa poc temps que m’he incorporat a aquest món, però d’entrada em sembla molt important, i esperançador, que existeixin comportaments empresarials diferents, compromesos amb les persones, en front d’altres model que tenen com a màxima i única preocupació l’acumulació de beneficis.
Què et resulta molest del cooperativisme? Necessito una mica més de temps per valorar el costat negatiu del cooperativisme, si és que el té.
Creus que l’empresa cooperativa és socialment responsable per definició? Perquè? Sí que ho és. D’entrada és evident que hi ha paral·lelismes clars entre els paràmetres que defineixen la responsabilitat social i la filosofia de l’empresa cooperativa. El moviment cooperatiu sempre ha estat un motor per a la transformació social i té una llarga tradició en combinar la viabilitat econòmica i la responsabilitat social. En aquest sentit, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha posat en marxa un programa d’implantació de la responsabilitat social empresarial en el món cooperatiu que, sota el títol RSE.COOP, pretén millorar la competitivitat d’aquesta fórmula empresarial en els mercats i afavorir el seu desenvolupament sostenible.
Dia de la ràdio en català
Editorial
Avancem cap a l’estiu amb poca pluja i assemblees de les diferents federacions de cooperatives, de les quals us informem en el Noticiari d’aquest mes. Hem volgut dedicar la portada d’aquest número a la celebració, enguany, del Dia de la ràdio en català, que organitzada per la cooperativa Ràdio Associació de Catalunya, va tenir lloc el passat mes d’abril. Fou, sens dubte, una jornada històrica, tant per al món de la ràdio del nostre país com per al camí de la nostra llengua per establir la normalitat d’ús que tant li cal. Emmarcats, doncs, dins d’aquesta diada, els Premis de la RAC van tornar a ser, com cada any, notícia dins dels mitjans de comunicació de casa nostra. Aquests premis, plenament consolidats, són un dels actes públics més notoris organitzats des del cooperativisme vers la ciutadania i volem mostrar, des de Cooperació Catalana, la nostra satisfacció pel que fa al seu desenvolupament i difusió. En aquest número també us oferim l’experiència innovadora de l’Escola de Música del Palau, de Barcelona. Aquesta cooperativa de mestres, que compleix el seu 25 aniversari, ens va obrir les portes per tal que poguéssim conèixer quina és la seva tasca i quines són les seves expectatives de futur. Per una altra banda, Ignasi Casals, president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament, ens exposa, a l’entrevista, quina és la seva visió del cooperativisme, de l’ensenyament i del moment que passa avui dia l’educació dels infants al nostre país. Completa la revista, entre d’altres, el veredicte del jurat del IX Premi Albert Pérez-Bastardas, atorgat per la Fundació Roca i Galès aquest mes de maig. Publiquem, així mateix, l’article guanyador, de Jordi RomeroLengua, titulat A propòsit de la lentitud. I no volem tancar aquest editorial sense convocar-vos, novament, a les Jornades sobre Cooperativisme que tindran lloc el proper mes d’agost a Prada de Conflent, on es debatrà sobre un tema fonamental per a nosaltres com és el finançament cooperatiu. Us hi esperem!
6 Noticiari
Ràdio en català El passat 28 d’abril va tenir lloc la primera edició del Dia de la Ràdio en Català, durant el qual cinc ràdios –Catalunya Ràdio, RAC-1, COM Ràdio, Ràdio 4 - RNE i Ona Catalana– van transmetre un dels seus programes des d’un estudi habilitat a la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull. En aquest esdeveniment, organitzat per Ràdio Associació de Catalunya, el públic va poder assistir en directe a l’emissió de La República de Joan Barril (COM Ràdio), Minoria absoluta de Toni Soler (RAC-1), Nautilus de Pilar Sampietro (Ràdio 4), Toca el dos de Carme Ayala (Ona Catalana) i Versió original amb Toni Clapés (Catalunya Ràdio). Al tancament d’aquesta emissió es va celebrar el lliurament dels V Premis Ràdio Associació, que tenen com a objectiu estimular la qualitat i la innovació en la producció radiofònica i audiovisual en català. El premi al millor professional va recaure en Neus Bonet, per la seva trajectòria en la ràdio local, comarcal i nacional; el guardó audiovisual
1924, que recorda l’any de creació de Ràdio Associació de Catalunya, va ser per a la sèrie de TVC Porca misèria, protagonitzada per Joel Joan, per la seva “excel·lent” direcció, realització i interpretació. A més, van recollir premis els programes de ràdio Sense Fronteres, de Catalunya Ràdio; Dies de música, de Catalunya Música, Això no és tot, d’Onda Cero Catalunya, i Dones a l’ona, de Ràdio Pineda. Per una altra banda, les mencions d’honor van anar a parar al programa Àgora, del Canal 33, La guardiola, de Ràdio Valira, L’altra ràdio, de Ràdio 4, i la Campanya “Cap nen sense
Es constitueix Coop57 Aragó
El passat 14 d’abril es va constituir, a la Fundació Adunare de Saragossa, l’assemblea general local de Coop57, sccl, secció Aragó. Entre altres entitats, en formen part el grup la Veloz Cooperativa, Consolida Oliver, El Esqueje S. Coop, Germinal, Kairós, Simbiosis, fundació Adunare, associació Financiación Solidaria i Medicus Mundi. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el programa d’incorporació de noves entitats sòcies i socis col·laboradors i es constituïren les diferents comissions de treball i òrgans de govern i gestió. Núm. 277
joguina”, de Ràdio Barcelona. Les mencions de qualitat foren per a La Diada, una necessitat?, de Punt 7 Ràdio Sant Celoni i Passejant per Menorca, està nevant, de Ràdio Balear. En l’apartat d’Innovació radiofònica, els premiats van ser Una mala tarda la té qualsevol, de Ràdio 4, Scratch, de Com Ràdio, i Els mansos al turó de l’Home, de Ràdio Manlleu. La transmissió des de Fresno (Eua) del Congrés de la Federació Internacional de Patinatge, de Rac 1 també fou premiada “per haver sabut mantenir l’interès” durant tot el programa.
X Jornades d’investigadors en economia social i cooperativa Els propers dies 2 i 3 de juny tindran lloc a Baeza (Jaén) les X Jornades d’investigadors en economia social i cooperativa organitzades pel Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (Ciriec). Enguany, els temes preferents d’atenció són: L’economia social a Andalusia i a Espanya; Ocupació, autoocupació i economia social; Responsabilitat social i economia social; Emprenedors, economia social i democràcia econòmica, i Innovació i noves tecnologies. Com en ocasions anteriors, el Comitè Científic de les Jornades farà la selecció de treballs, els resums dels quals cal entregar abans del 15 d’abril. Les revistes CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, de la qual es presentarà el nou web durant les jornades, i CIRIEC-España, revista jurídica de Economía Social y cooperativa, publicaran els treballs d’investigació que participin a les jornades. Més informació a www.ciriec.es
Noticiari 7
V Concurs Memorial Vicenç Bagán Per sisè any consecutiu, Trèvol cooperativa, Amics de la Bici i l’Associació per a la promoció de la bicicleta presenten el concurs de fotografia Memorial Vicenç Bagán: La bicicleta, un transport a la ciutat, que pretén acostar a la població els avantatges d’aquest mitjà de transport “ecològic, pràctic, saludable i divertit”. La fotografies han de mostrar la bicicleta com a mitjà de transport en un entorn urbà i s’hi pot emprar qualsevol tècnica fotogràfica,
Aiguasol obre subdelegació a Madrid
Aiguasol cooperativa, formada per un equip de nou enginyers i físics especialitzats a investigar i aplica energies renovables, ha decidit fer el salt a Madrid amb l’obertura d’una subdelegació. Creada el 1999, Aiguasol té com a objectiu la utilització de l’energia solar en processos industrials i entre els seus treballs destaquen els sistema d’aigua calenta de les piscines Picornell, l’escalfor de la Haima del Fòrum o el disseny bioclimàtic de la en color o en blanc i negre. Els perí- nova terminal de l’aeroport de ode de participació acaba el 13 de Madrid. setembre de 2005.
Premi per a La Fageda
Premis Abacus
La Fageda ha estat guardonada amb el IV Premio Empresa y Sociedad, que anualment atorgar la Fundación Empresa y Sociedad, en la modalitat de Millor Acció Social d’Integració. El president de la cooperativa, Cristóbal Colón, va recollir el premi de mans del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La Fageda és la tercera empresa catalana en fabri-
El passat mes d’abril va tenir lloc la presentació dels Premis Abacus d’Educació, Cultura i Cooperativisme, l’objectiu dels qual és incentivar i distingir iniciatives de promoció de la llengua catalana, l’educació intercultural i el foment del cooperativisme i l’economia social. Els premis estan oberts a persones, entitats, escoles, associacions, Ong, grups, equips de recerca i organitzacions
cació, comercialització i distribució de iogurts. A la cooperativa, constituïda el 1984, hi treballen 115 persones amb discapacitat psíquica, que reben de l’organització un programa residencial que els proporciona habitatge i ajuda assistencial. La Fundación Empresa y Sociedad té com a objectiu promoure les empreses on l’acció social s’integri en l’estratègia.
dins l’àmbit en què és present la cooperativa Abacus. El termini de presentació dels projectes acabarà el 30 de setembre i el veredicte del jurat es farà públic el dia 8 de novembre a la Pedrera A l’acte de presentació van participar Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural; Mercè Fluvià, presidenta de la cooperativa, i Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus.
Caixa Popular crea una línia de microcrèdits per a immigrants Caixa Popular ha creat una línia de finançament especial per a immigrants amb l’objectiu d’afavorir l’accés d’aquestes persones al crèdit i, així, col·laborar en la seva integració. En aquest finançament destaquen els microcrèdits, dirigits als nouvinguts que necessiten disposar de diners per tal d’adquirir estris domèstics, vehicle, fiances de lloguers, iniciar petites activitats comercials, etc. A més, Caixa Popular ha posat en marxa préstecs d’habitatge dirigits també al mateix sector de la població, que s’afegeix a altres línies de finançament. Aquestes actuacions s’emmarquen en el vessant de responsabilitat social de Caixa Popular, que també ha creat els Premis d’Integració d’Immigrants a l’Escola. Núm. 277
8 Noticiari
Assemblea General de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes (Servicoop)
A
mb la participació de socis i delegats de 33 cooperatives de serveis i de transportistes, el proppassat 5 de maig de 2005, la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya celebrà l’assemblea general ordinària. L’acte va començar amb una breu salutació del president, Francesc Castellví, agraint a tots els present la seva assistència un any mes a l’assemblea general. Tot seguit en Francesc Johe, com a secretari del Consell, va fer una exposició de la memòria d’activitats realitzades en l’exercici del 2004, i a continuació en Miquel Corna, va exposar els continguts de la memòria econòmica i els comptes de resultats, que van ser aprovats. Seguidament, es va exposar el pla director d’actuació i gestió 2005-2007, del qual cal destacar: els serveis a través del web www.servicoop.org; les jornades i seminaris per a dirigents cooperatius; el projecte del
canvi i modernització de les cooperatives de serveis i transportistes; l’esquema de projecte de formació “Servicoop”; el llibre sobre el Fons documental històric; la guia “eines de direcció”; i la intercooperació nacional i internacional. Finalment es va procedir a la renovació i elecció de nous càrrecs del Consell Rector. L’acte es va cloure amb la presentació de les maquetes del llibre del Fons Documental i de la Guia Eines de Direcció i amb un aperitiu d’agraïment a totes les persones assistents. Servicoop
Assemblea de la Federació de Treball A partir de les 17.30 h es va celebrar l’assemblea. Després de l’aprovació del reglament i l’elecció dels interventors d’acta, es va presentar la Memòria Social i Econòmica 2004, que va ser aprovada pels assistents. Altres punts importants de l’ordre del dia van ser la modificació de l’article 24 dels estatuts de l’entitat, l’aprovació del reglament de funcionament de les àrees territorials i sectorials de la Federació, i l’aprovació de ser soci ARA_COOP sccl, cooperativa de segon grau per a la difusió del cooperativisme a Catalunya, propostes que també van ser aprovades pels assistents. l passat 20 d’abril va tenir lloc l’Assemblea anual de la Federació de Treball. A l’acte hi varen assistir 51 cooperatives, així com representants del món socioeconòmic, polític i associatiu que havien estat convidats.
E
A continuació va tenir lloc la presentació del Pla de Gestió i Pressupost 2005 i la presentació del Pla de Gestió 2005 d’Aposta, Escola de Cooperativisme. Per acabar es va fer la presentació de les propostes del 0,7% pel desenvolupament.
A primera hora de la tarda, va tenir lloc la xerrada Sí, potser sí que m’ho vas dir, els paranys de la comunicació, a càrrec d’Andreu Ayats, soci de la cooperativa Accent.
La cloenda fou a càrrec del director general d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació, Santiago Esteban.
Núm. 277
FCTC
Noticiari 9
Assemblea General de la FCAC
R
eunits en Assemblea General Ordinària el passat 14 d’abril a l’Hostal del Senglar de l’Espluga de Francolí, representants de bona part de les 270 cooperatives agràries membres de la FCAC van aprovar, per unanimitat, la gestió econòmica i social duta a terme per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya durant el 2004 així com el pla d’actuació i la proposta pressupostària d’enguany. El conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, i nombrosos responsables de l’entorn polític, sectorial i cooperatiu foren presents en l’acte més emblemàtic de la Federació. En l’assemblea també es va aprovar la modificació dels estatuts socials de l’organització, aprovats el novembre de 2003, amb la finalitat de modificar la composició del consell rector i crear una tercera vicepresidència i s’ha elegit Jesús Rué, de la cooperativa l’Arbequina (Arbeca), interventor de comptes en substitució de Rosa Maria Solsona, de la cooperativa Verge de les Sogues (Bellvís). El president de la FCAC, Xavier Tubert, va aprofitar la presència del conseller Rañé per proposar la posada en marxa d’un Pla Estratègic del Sector Agroalimentari que s’emmarcaria en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, subscrit pel Govern català, els sindicats i les organitzacions empresarials i dotat amb 2.015 milions d’euros fins al 2007. Aquest pla estratègic hauria de servir per al reforçament del sector com a motor econòmic de Catalunya, ja que segueix sent la millor forma de vehicular la producció del nostre país al temps que es garanteix l’equilibri territorial i la continuïtat de l’activitat. Així mateix, va demanar al conseller la modificació de la Llei catalana de cooperatives (en els punts relatius a la responsabilitat del soci en cas de baixa i la transformació de la cooperativa en altres formes societàries) i que el Projecte de Llei de nova regulació del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya –CTESC- contempli la presència permanent de les cooperatives a l’executiva i que el grup tercer pugui actuar en igualtat de condicions amb la resta d’agents socials del Consell. En l’acte de cloenda de l’Assemblea General de la FCAC, el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, va destacar el doble vessant del sector aplegat a l’Espluga, com a societats cooperatives i en tant que
indústries agroalimentàries, i va anunciar que el Govern català està preparant actuacions en els dos àmbits. En aquest sentit, va expressar que el Govern reconeix el paper important de l’economia social i especialment del sector agrari que s’hi emmarca, destacant que, en una economia cada vegada més oberta i competitiva, és imprescindible garantir una dimensió mínima per poder fer front a la competència exterior. Per a Rañé, la necessària coordinació entre activitats econòmiques i productives es pot traduir, en una primera instància, en l’agrupació solidària de cooperatives i, anant més enllà, en la creació de cooperatives de segon grau que permetin la posada en comú dels elements positius de tots els integrants del projecte. Amb relació a la dimensió d’indústria agroalimentària de les empreses cooperatives, el conseller va explicar que l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana respon a la voluntat de mantenir els nivells de renda davant realitats noves i diferents, i fer-ho a través de la millora dels productes, els processos i la formació. Rañé també va anunciar que el Pla Estratègic per al Sector Agroalimentari demanat per la FCAC amb tota probabilitat tindrà cabuda dins els Pactes per a la Competitivitat, que contemplen línies específiques per a la indústria agroalimentària de transformació. Finalment, el conseller de Treball va expressar el seu suport a la presència del sector cooperatiu a l’executiva del CTESC, a la modificació de la Llei de cooperatives i a una política general de suport al sector. Fcac Núm. 277
10 Les nostres cooperatives
L’Escola de Música del Palau, una experiència innovadora L’Escola de Música del Palau té els seus orígens vinculats en l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Aquesta cooperativa de mestres ofereix uns ensenyaments musicals amb una línia pedagògica adaptada a l’evolució natural dels alumnes amb l’objectiu de proporcionar una formació global que permeti potenciar al màxim les aptituds musicals.
L FRANCESC VILA
’Escola de Música del Palau va néixer el curs 1975-1976 com a escola de música de l’Orfeó Català a partir d’unes converses entre els responsables d’aquesta entitat i Joaquim Garrigosa, a qui se li va encarregar la responsabilitat de posar en marxa un projecte de cursos d’iniciació musical per a infants. Aquest projecte es va ubicar a les dependències del Palau de la Música.
Pancarta situada a la façana de l’Escola de Música del Palau amb motiu de la celebració del 25è aniversari. Núm. 277
Deu anys més tard, el curs 19851986, l’Escola de Música del Palau es va independitzar de l’Orfeó Català i va prendre una nova personalitat jurídica amb la creació d’una cooperativa de mestres. Va ser en aquell moment que l’Escola es va traslladar al carrer de Sant Pere Més Alt, número 6, just al davant del Palau de la Música. Uns anys més tard, al mes de març de 1991, l’Escola de Música del Palau va obtenir la classificació que
atorga la Generalitat de Catalunya de Centre no Oficial Reconegut de Nivell Elemental (DOGC número 1.431 de 17/4/1991). Cinc anys després, amb motiu de l’aplicació de la LOGSE, el centre musical va ser classificat com a Escola Autoritzada de Nivell Elemental (DOGC número 2.179 de 8/3/1996).
Cooperativisme al servei de l’ensenyament musical Segons un informe de la Diputació de Barcelona, a la seva demarcació hi ha una extensa oferta de escoles publiques i municipals de música a partir dels 3 anys que continua creixent. Aquestes escoles ofereixen plans d’estudis homologats (dins de la LOGSE, per exemple) o donen l’oportunitat que els alumnes estudien música d’una manera més lliure, però, tant o més seriosa que als centres oficials. Només a Barcelona hi ha unes 60 escoles de música que fan estudis elementals i mitjans.
Pel que fa als estudis superiors de música, en aquests moments a Catalunya només existeixen dues escoles de Grau Superior. Aquests centres són l’ESMUC i el Liceu. D’aquesta manera, si un alumne acaba els estudis mitjans i no troba plaça en cap d’aquests centres superiors, es veu obligat a intentar-ho a altres llocs, com ara al País Valencià, que té una oferta de conservatoris de música molt àmplia, o al País Basc, que té centres de gran prestigi. Davant aquesta situació, la directora de l’Escola de Música del Palau, Mariona Vila, explica que “les escoles de música fan un servei subsidiari de l’administració”, i que aquesta realitat encara no està reconeguda com cal. La directora del centre cooperativista demana l’elaboració d’un mapa escolar a Barcelona que reconegui aquest servei educatiu i que serveixi per dotar-lo dels recursos necessaris per poder continuar funcionant. L’organigrama de l’Escola de Música del Palau està encapçalat per l’Assemblea de Cooperatius, formada per un total de 13 persones sòcies, que formen part del conjunt de professorat de música que exerceix al centre. A més a més, el dia a dia de la gestió de l’empresa cooperativa recau en l’equip directiu i els responsables de la gestió administrativa. El funcionament de l’Escola preveu diferents àrees de treball. Com a centre de formació musical compta amb una àrea de reeleccions públiques, una de manteniment i una altra d’arxiu de material, que conformen un mateix conjunt de tasques. Des de la vessant més acadèmica, distingeixen la coordinació del llenguatge musical i cant coral i la coordinació d’instruments musicals. Aquesta última està formada pels professors dels diferents instruments musicals i de veu. Tots els responsables i professors de les diferents àrees de formació conformen el claustre de professors.
FRANCESC VILA
Les nostres cooperatives 11
La formació musical que ofereix l’Escola de Música del Palau comprèn la sensibilització, per a nens i nenes de 4 a 5 anys i de 6 anys; el nivell elemental, que conté un grup d’iniciació a partir dels 7 anys; i el primer cicle del grau mitjà. Paral·lelament, l’escola compta amb el prestigiós Cor Aura de l’Escola de Música del Palau, dirigit per Mireia Barrera, i l’Orquestra de l’Escola de Música del Palau. També tenen programes de classes per a adults, classes de recuperació de veu i un repertori per a cantants.
Ensenyament de música obert al públic L’Orquestra de l’Escola de Música del Palau complementa la formació musical i instrumental dels alumnes mitjançant una activitat lúdica com és tocar en grup, donant a conèixer problemàtiques que a les classes d’instrument no serien possibles de tractar i prenent consciència de les característiques tècniques i expressives de la diversitat d’instruments que conformen el col·lectiu. Tal com expliquen un dels textos de presentació de l’Escola de Música del Palau, un dels aspectes que més han treballat al llarg dels trenta anys de trajectòria és el desenvolupament de la imaginació musical dels infants i la implicació personal
en el procés de comprensió dels llenguatge musical. És per aquest motiu que estimulen el treball musical a través d’activitats com ara la Mostra de Composició, La Cantata i la construcció de petites peces instrumentals elaborades individualment pels alumnes sota la guia del professorat d’instrument. Per fer partícips a les famílies de l’activitat musical dels alumnes, l’Escola organitza diversos actes al llarg del curs, com ara: audicions al centre i a fora, concerts i classes obertes. En aquest context, cada any també s’organitza una Setmana Cultural en què, entre d’altres activitats participatives, es realitza la Mostra de Composició i s’edita La Revista, publicació que recull els treballs musicals dels alumnes i creacions relacionades amb la música d’alguns pares i algunes mares.
Un model educatiu rigorós i exigent La filosofia de l’Escola de Música del Palau parla de la conciliació de l’aspecte lúdic amb una formació sòlida, de fomentar la creació, de l’atenció personalitzada i la diversitat de talent i ritmes d’aprenentatge, de difondre l’activitat dels alumnes a través de concerts i audicions i d’estar oberts a la música moderna. Des de bon començament i durant Núm. 277
12 Les nostres cooperatives
FRANCESC VILA
FRANCESC VILA
divergents, que es presenten amb l’acolliment d’alumnes que volen una formació bàsica que els pugui ser útil per a comprendre la música i poder gaudir-ne i d’alumnes per als quals la música esdevé una opció de futur per a la seva vida professional. Mariona Vila, directora de l’Escola de Música del Palau. Aquesta diferencia els gairebé 30 anys de trajectòria, de motivacions passa per una forl’Escola de Música del Palau ha mació de base sòlida sobre la qual partit de metodologies que respec- cadascú a la llarga, segons els seus ten el procés evolutiu natural dels interessos, pugui cimentar un aprenens i les nenes, amb l’objectiu de nentatge posterior. desenvolupar al màxim la sensibilitat artística, les capacitats musicals, Aquests principis formatius parteitant tècniques com expressives, a xen d’una experiència pedagògica més d’incidir en la construcció per- aconseguida al llarg dels anys i un sonal. treball rigorós amb un elevat grau d’exigència. Segons el professorat El principal projecte d’aquesta es- d’aquesta escola cooperativa, hi ha cola cooperativa de música és con- una sèrie d’elements imprescindiciliar els interessos, aparentment bles per aconseguir aquests objec-
Núm. 277
tius, com ara: la dilatació en els continguts, que és el treball sensorial previ i continuat en el temps. També és forma part del model educatiu de l’Escola de Música del Palau l’inici precoç en l’experimentació musical i el seguiment tutorial de tots i cadascun dels alumnes. En aquest sentit, “el contacte entre els tutors, la família i l’escola és un element prioritari del nostre ideari”, explica la directora del centre, Mariona Vila. Tota aquesta tasca pedagògica està organitzada per donar el suport necessari i dissenyar adequadament el recorregut acadèmic tenint en compte les particularitats de cadascú. Cada quadrimestre, s’avalua el moment concret de cadascun dels alumnes, tant del llenguatge musical com de l’instrument, amb la doble intenció d’oferir informació i de poder tractar adequadament les diferents situacions que es puguin detectar. Francesc Vila
Entrevista 13
Parlem amb Ignasi Casals: “L’educació és un acte de generositat” Ignasi Casals és el president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament, que agrupa més de quatre mil socis cooperatius, entre treballadors i alumnes. Juntament amb Acció Escolar Catalana, la Federació va formar l’any 1996 l’Agrupació Escolar Catalana, a través de la qual ofereix els seus serveis de suport i assessorament.
Com vau entrar en el món del cooperativisme? Suposo que com la majoria de les persones que formem part d’aquest món. Les cooperatives són empreses fàcils de constituir. Quan comencem, sense mitjans, sense possibilitats de crear cap altra mena d’empresa, el cooperativisme t’ofereix un marc legal senzill de tirar endavant, i més barat. És a dir, hi trobes una sèrie d’avantatges que t’hi faciliten l’entrada.
Un cop entres al món cooperatiu, comences a entendre com funciona i quins en són els objectius. Abans de ficar-t’hi no, perquè no tenim formació cooperativa, no ens han ensenyat cooperativisme. Com a molt, ens l’han explicat com una experiència històrica, molt interessant, però com si formés part d’una història ja passada. Per tant, es pot dir que vaig entrar en el cooperativisme per casualitat.
El cooperativisme a l’ensenyament és dels més desconeguts. Sí, se’n parla poc, de la mateixa manera que es parla poc de cooperativisme en general. No està de moda i el d’ensenyament encara menys, perquè hi ha molt poques escoles i no se’n creen. A més, ens han venut un discurs que ens fa molt de mal, pel que fa a l’ensenyament. Sembla que com si Núm. 277
14 Entrevista
l’escola pública fos la d’”esquerres” i la privada, la de “dretes”. Aquest és un discurs que ha prosperat molt entre la gent.
Les cooperatives són escoles concertades? Sí, totes. Totes les cooperatives de la Federació són escoles concertades. Reben uns diners de l’Administració per prestar un servei al barri, al poble, allà on són.
Sí que sembla que l’escola pública sigui més progressista, perquè és de tots, que la privada, que no ho és... Sembla que no sigui de tots i, en canvi, potser és més oberta en molts aspectes. S’ha de tenir en compte que moltes escoles concertades han nascut d’una base social, o sigui, de la societat civil. Disposen d’una gran participació de pares i mares, mestres i alumnes. Si mires les escoles cooperatives, en aquest moment, trobes unes entitats actives, participatives, on els mestres posen esforç i voluntarisme, amb una gran participació de tothom, cosa que els permet tenir força social. En aquest sentit, estem en un bon moment. Només ens “destorba” aquest estereotip de les “dretes”. Ens trobem, doncs, que les propostes que s’estan duent a terme a les escoles no es coneixen. Per exemple, trobem projectes presentats com a primícia als mitjans que ja fa molts anys que s’estan duent a terme a les cooperatives, com el reciclatge de llibres, que s’està venent com una experiència nova sense precedents. Em sembla trist que passin coses així. Sovint, passa que el cooperativisme es desconeix, no l’hem sabut explicar. Malgrat que el món cooperatiu, no sols les escoles, sinó en general, és força gran i extens –si pensem que cada cooperativista té relació amb tres persones més, ens adonem que gairebé tot Catalunya hi té alguna cosa a veure–, no n’hi ha un coneixement sòlid. Núm. 277
La idea de cooperativa només es transmet de forma superficial? Ens hem d’adonar que els temps han canviat i no hem sabut adaptar el concepte. No hem estat prou agressius i ara els temps són menys generosos. La paraula cooperativa és una paraula meravellosa, que s’ha de saber transmetre i parlar-ne, està molt emparentada amb la generositat: pensar en els altres. I això ja no està de moda. La canalla ve a l’escola maleducada i tancada en el Harry Potter. Cada vegada costa més “pensar en els altres”. A les escoles t’has de dedicar més hores a parlar amb els nens de l’existència dels altres que no pas a la literatura catalana.
I com es transmeten aquests valors a les escoles? M’imagino que les cooperatives sí que ensenyen cooperativisme.
En tot cas, se’n parla, però ensenyar-lo... A les cooperatives passa que, en el dia a dia, l’arbre no ens deixa veure el bosc. La societat ara exigeix que l’alumne sàpiga molt d’anglès, francès, geografia, etc. Els pares i la societat volen que els infants siguin experts en informàtica, que aprengui a donar cops de colze i anar endavant. S’han perdut altres valors. Els pares no et diuen directament: “al meu fill no li ensenyis solidaritat”, però prefereixen que utilitzis el temps en altres continguts que creuen que els seran més útils en el futur. En aquest moment, la majoria dels nens i nenes aprenen dels programes de televisió i allò que entra dintre de les programacions de les diferents assignatures. Saben que a l’escola es parla d’unes determinades coses i al carrer, d’unes altres, que són les que realment els interessen.
Entrevista 15
Això sempre ha passat, no? Sí, però la distància avui dia és molt més gran que fa uns anys.
Sembla que la gent se sorprèn quan veu joves, que han estat escolaritzats en els últims vint anys, que reprodueixen esquemes que es creien superats. Està fallant l’educació dels infants? L’educació dels infants falla. L’escola s’ha de replantejar el seu paper i tornar a començar. S’hi aprèn a llegir, informàtica, anglès... cada cop més aviat, de ben petits. Encara no saben català i ja estan aprenent anglès –es considera molt important–, i al final tampoc no n’aprenen. El resultat és que la canalla no juga. Els horaris escolars estan farcits de continguts acadèmics, ja des dels tres anys. Al final no aprenen a dialogar, a barallar-se, a compartir, etc.
Les cooperatives són diferents, en tot això? Sí, sí que ho són. Primer, perquè estan agrupades i tenen una idea de pertinença que afavoreix la seva feina. Les persones que les porten i les persones que hi treballen creuen que encara és possible una altra manera de fer. Una altra cosa és que es disposi dels mitjans per fer-ho, però la idea i les ganes hi són. A les cooperatives, d’alguna manera ja està parlat i assumit. Tothom és sensible en aquest tema i s’hi treballa l’educació en valors.
Si jo porto el meu fill o filla a una escola cooperativa, en comptes de l’escola pública més propera, en què ho notaré quotidianament? Ho pots notar en el fet que la teva participació en l’educació del teu fill pot ser molt més gran que en una altra escolta. Sempre dependrà de tu, però. A les nostres escoles els pares participen moltíssim, i
això es nota en l’actitud dels infants. A les escoles, hi ha les famílies compromeses, però sobretot això és possible gràcies a la gestió i l’educació dels mestres. Aleshores, si la família està implicada i els mestres també, els infants ho reflecteixen.
Jo ho notaré perquè podré participar. I el meu fill o filla, en què ho notarà? Sobretot ho notarà en els mestres. La gestió cooperativa permet que els qui hi treballen se sentin més seva l’escola, tenen més autonomia, més confiança. Si el mestre està content amb la seva gestió, es nota en la seva feina.
Segons a quina escola pública t’adrecis, si el claustre creu en la seva feina, es pot trobar la mateixa situació, no? O en una escola religiosa també. L’escola depèn de qui la porti. No depèn de les instal·lacions, sinó de l’equip que la tira endavant. I normalment a les cooperatives són equips il·lusionats, perquè són ells mateixos els qui la tiren endavant, amb la col·laboració dels pares.
Aleshores en aquestes escoles hi ha menys fracàs escolar? El fracàs escolar és igual a tot arreu. Ara bé, el fracàs de veritat no és que el nen no estudiï una carrera, sinó que no sigui feliç.
Però hi ha una llei que diu que han de repetir. I s’haurà de complir, no?
res i mil infants diferents. S’ha de debatre sobre l’estímul, el càstig, el premi... No es pot generalitzar. De tota manera, està bé equivocarse. A la nostra escola cada dia ens equivoquem mil vegades, i està bé perquè pots rectificar, i els nens ho veuen. Créixer és difícil. Nosaltres hem d’anar buscant camins per ajudar-los a fer-se grans. Han de saber que quan caiguin i es facin mal, tindrà gent al seu costat, ja sigui els pares, els mestres o els amics.
Parleu-me de la feina de la Federació. Quins projectes teniu? Ja fa dos anys que estem fent una feina compartida. Una vegada al mes ens trobem tots els companys i parlem sobre un tema: des de la gestió de l’escola cooperativa, fins als horaris, els preus, les quotes, els aprenentatges, el sistema de menjador, etc. En diem “intercanvi d’experiències cooperatives”.
Hi participen moltes cooperatives? Sí, i amb una fidelitat extraordinària, estem tenint un gran èxit. Prèviament a les trobades, durant el mes anterior, a través del correu electrònic expliquem les experiències per escrit i així podem treballar amb la documentació a la mà. Penso que és una experiència exportable si tothom és generós. I aquesta és la feina bàsica que estem fent, això ho capitalitza la Federació.
Sí que s’haurà de complir. Aquí entrem en un altre tema: l’educació en l’esforç. Tot aquest dinamisme que he descrit fins ara no treu que no s’hagi d’educar en l’esforç. Les coses costen i la canalla ho ha d’aprendre, progressivament i amb exigència.
La Federació també fa formació, assessorament pedagògic i legal per als seus associats, amb la llibertat i l’autonomia que té cada centre. Cada centre porta la seva gestió i porta els comptes, la seva direcció pedagògica i el seu objecte educatiu, però la Federació fa de paraigües a aquestes escoles perquè se sentin protegides, se sentin formant part d’un grup.
Per tant, un nen que no s’esforça, que repeteixi curs. Hi ha mil mane-
Carme Giménez Capdevila Núm. 277
16 Economia social
Seminari internacional de Sanitat i Cooperatives:
“Sistemes sanitaris i Economia Social” Els passats dies 20 i 21 d’abril, la Fundació Espriu va organitzar a Barcelona unes interessantíssimes jornades internacionals sobre Cooperativisme Sanitari. Com a primera aproximació a la seva importància, comencem per dir-ne que hi han participat més de dues-centes persones, procedents de tretze diferents estats del món.
D
e la mateixa manera que tot el nostre cooperativisme, el cooperativisme sanitari pateix entre nosaltres un problema molt seriós: no és conegut. Encara que pugui semblar-nos mentida, el nostre poble, i no diguem els nostres mitjans de comunicació, sembla ignorar que, des de fa cosa de cinquanta anys, existeix entre nosaltres un grup cooperatiu que proporciona assistència mèdica, quirúrgica i hospitalària segons les normes del cooperativisme. Avui en dia, a Catalunya, aquesta entitat, mitjançant una cooperativa d’uns 4.500 metges, una cooperativa de consum i una societat anònima instrumental, cobreix les necessitats sanitàries d’unes dues-centes mil persones. Si a aquestes xifres afegim les de les
Núm. 277
entitats germanes que funcionen, de la mateixa manera, per tot l’estat espanyol, ens trobem que, en el conjunt de l’estat, arriben a 28.000 metges cooperatius i a un servei que voreja el milió i mig d’abonats. Quant a la projecció mundial, és important subratllar que l’Aliança Cooperativa Internacional, l’any 1991, va acceptar la Fundació Espriu com a representant del cooperativisme sanitari, i que aquest hi va ser inscrit com a una branca especial del cooperativisme. Avui en dia, l’entitat International Health Co-operative Organisation (IHCO) uneix totes les organitzacions cooperatives de salut del món, i n’és el president el doctor Guisado, patró de la Fundació Espriu. En conseqüència, com deia suara, ha estat molt important la celebra-
ció d’aquestes jornades. Les successives intervencions dels doctors Gras, Guisado, Ivorra i Martí, de la doctora Solvas, tots ells membres de l’estructura cooperativa mèdica d’Espanya, i dels senyors Reygosa i Rodà, respectivament president i expresident de SCIAS, van oferir al públic una visió clara del funcionament, avui, del cooperativisme sanitari entre nosaltres. La participació de representants d’Alemanya, Argentina, Brasil, Canadà, Itàlia, Japó, Malàisia, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa i Veneçuela ens va permetre conèixer aspectes molt importants de les diverses problemàtiques que es presenten en tants països diferents, a través de les sessions dedicades a “El cooperativisme sanitari al món: realitats i experiències”.
Com dic, el conjunt de les aportacions de les diferents intervencions en les jornades va resultar interessantíssim i de veritable nivell informatiu. Potser, però, és de justícia subratllar la qualitat extraordinària de dues concretes conferències. Una d’elles va ser la del professor Reinhard Busse, de la Universitat Tècnica de Berlín, sobre “El sistemes sanitaris a Europa”. Amb una claredat i un nivell pedagògic de debò admirables: a més a més, crec que mai no he vist una utilització tan intel·ligent de la projecció de làmines mitjançant l’ordinador. És un veritable professor, i probablement resultarà molt interessant la lectura del llibre, coeditat per ell i pels senyors Saltman i Figueres, que en un moment donat –i en una làmina de les projectades- va citar, titulat Social health insurance systems in western Europe. L’altra conferència excepcional va ser “Serveis administratius de salut: convergència de models sanitaris”,
del professor Guillem López i Casasnovas, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També és de subratllar el nivell pedagògic de la seva dissertació: vaig comentar-ho amb diverses persones, i tots estàvem d’acord en què havia aconseguit que la seva conferència semblés clara, fàcil de seguir. No és escàs mèrit si recordem la duresa de textos seus, com ara, per exemple, Anàlisi del finançament autonòmic de la sanitat o, en altres àmbits, Al voltant dels conceptes de desigualtat i solidaritat. L’Hble. Sra. Marina Geli, Consellera de Sanitat, i l’Hble. Sr. Josep Maria Rañé, Conseller de Treball i Indústria, van fer, respectivament, l’ober-
tura i la cloenda del seminari. I cal afegir-hi, perquè va ser molt important, em penso que per a tots nosaltres, l’homenatge que, abans d’iniciar les sessions de feina, va fer-se al doctor Josep Espriu. Hi van prendre la paraula el doctor Gras, president de la Fundació Espriu, i el doctor Orce, president d’Autogestió Sanitària-Assistència Sanitària Col·legial. I el professor Sebastià Bonet en va donar les gràcies, en nom dels membres de la família presents a l’acte.
Santos Hernández Patró de la Fundació Roca i Galès
Directori amb prop de 1.100 cooperatives. Més de 150 usuaris/es registrats. Més des 50 vincles a webs d’interès. Arxiu de notícies amb més de 50 publicacions.
Núm. 277
18 Història Cooperativisme
Miquel Mestre és d’aquells personatges que, tot i el seu important paper en els esdeveniments històrics del nostre passat més proper, han caigut en l’oblit general. Per ser fidels a la realitat cal destacar positivament la feina de divulgació realitzada per Albert Pérez Baró, el qual havia publicat una nota biogràfica al diari Avui, que més tard va incloure en l’apèndix d’un dels seus llibres més coneguts: Història de les cooperatives de Catalunya (Barcelona, Editorial Crítica, 1989).
Miquel Mestre Avinyó, un líder del cooperativisme
M
estre, nascut a Montroig el 1890, provenia del moviment obrer. Havia estat líder de les diverses vagues que es van desenvolupar a Reus als anys 10 del segle XX. Per aquest motiu va ser empresonat en diverses ocasions i represaliat fins al punt que els empresaris li van dictar un “pacte de fam” que el deixaria sense feina ni possibilitat de trobar-ne. Després d’un temps de fer de drapaire, l’any 1918, els seus companys de la Cooperativa Obrera de Pratdip (Baix Camp) li van oferir la feina de secretari de l’Ajuntament. No cal dir que aquest fill de carboner i orfe de mare des de petit no tenia estudis. Malgat tot, la seva tenacitat autodidacta el van portar a acceptar la feina i a realitzar-la correctament. D’aquesta manera arribaria a Torredembarra l’any 1923, suplint la plaça vacant de secretari. I s’hi va estar fins el 1936, quan marxaria a treballar a Cornellà. Quan va arribar a Torredembarra ja duia a l’esquena molts anys de divulgació, tant d’idees polítiques, sempre al voltant del socialisme, com d’organització cooperativista. Núm. 277
Als anys 20 va arribar a presidir la la Federació de Cooperatives de Tarragona. Mica en mica va anar guanyant prestigi dins el moviment cooperatiu i era cridat molt sovint a donar conferències a molts pobles de Catalunya i a participar com a ponent a les diverses assemblees. Entre les seves activitats van destacar les que tenien un vessant pedagògic i de divulgació. Es pot dir que no era un teòric, que era un home d’acció i d’organització. Va passar per Manresa, Mataró, Badalona, Tivissa, Sants, Reus, La Ca-
nonja, etc. Va assistir a assemblees a Bèlgica, Madrid, Barcelona, Palamós, Bilbao, etc. Malgrat això també es podien llegir les seves opinions a la Justícia Social (Reus), Acción Cooperatista (Barcelona) o a El Cooperador (Madrid), segons l’època. Sempre va ser un defensor del cooperativisme entès com una alternativa al capitalisme, per tant, qüestionava d’arrel l’apoliticisme del moviment: “Si la política és l’acció que hom realitza per a governar els
Membres de la junta de la Unió de Cooperadors de Torredembarra. Mestre és a l’esquerra, a la fila de dalt.
Història Cooperativisme 19
pobles, no està prou bé als cooperadors dir-nos apolítics, per tal com nosaltres treballem per absorbir l’economia capitalista, per passar-la a mans dels propis consumidors per tal que aquests siguin els qui utilitzant llurs propis recursos, arribin a prescindir de tota mena d’intermediaris, sempre onerosos i, per tant, capitalistes.” (Fragment del discurs pronunciat a Ràdio Associació de Catalunya, l’abril del 1936). Als anys 30 va impulsar la Cooperativa Popular la Veritable de Torredembarra i posteriorment la seva unió amb la històrica Cooperativa La Marítima, de la mateixa població, sota el nom de la Unió de Cooperadors. Com a representant dels cooperadors torrencs participava de les reunions de l’executiva de la Federación Nacional de Cooperativas de España i de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Quan Joan Ventosa i Roig va haver de dimitir, l’any 1934, Mestre va ocupar, primer provisionalment i després per elecció, la presidència de les dues federacions. Va ser present, com a tal, a les reunions de l’Aliança Cooperativa Internacional. L’esclat de la guerra civil es produeix en un moment en què Miquel Mestre és, doncs, el líder del cooperativisme a nivell de tot l’Estat. Per això va ser nomenat vocal
al Consell d’Economia de la Generalitat. A Catalunya el cooperativisme, malgrat els atacs rebuts per algun sector descontrolat dins les files antifeixistes, va seguir avançant i ocupant un paper central en l’economia de la reraguarda. En aquest sentit, a nivell organitzatiu, cal destacar la creació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Aquest ens va agrupar totes les federacions de cooperatives: de consum, de producció i treball, agrícoles, etc. La presidència de la Confederació va recaure damunt la figura de Miquel Mestre. L’any 1937 Mestre també va ser nomenat pel president Lluís Companys Director General de Proveïments de la Generalitat de Catalunya. I l’any següent va passar a ser adjunt del Director General de Proveïments de la República, Trifón Gómez. També va ser president del Consell Superior de la Cooperació, a partir de l’abril de 1938. Finalment, com a representant d’aquest Consell, va ser nomenat membre del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. No cal dir que amb la situació que es vivia, en motiu de la guerra, la seva tasca no es va poder desenvolupar mai amb normalitat. El franquisme el comdemnà a mort però salvà la vida gràcies a les de-
claracions de diversos personatges. Una vegada va poder sortir de la presó va trobar-se amb un moviment cooperatiu afeblit i amb una legislació que desvirtuava els principis bàsics de Rochdale. Va haver d’obrir una espardenyeria a Barcelona per poder subsistir. També va treballar a hores a la Unión Cooperatista de Barcelona. Enmig d’aquesta imatge de desil·lusió, la llosa que va acabar d’enfonsar a Mestre va ser l’afusellament, l’any 1949, del seu fill Numen, que havia participat activament al maquis i a la guerrila urbana del PSUC. En el mateix afusellament moriren altres tres companys de Numen. Un d’ells, Joaquim Puig i Pidemunt, havia estat company de Miquel Mestre al Consell d’Economia i un important cooperador. Tots ells formaven part del grup dels 80 activistes que van caure l’any 1947 a Barcelona. Miquel Mestre va morir el 1976 víctima d’un càncer a la Quinta de Salut L’Aliança, mútua sanitària de la qual havia format part de la seva junta directiva als anys 30. En un article escrit per Celestí Ventura Raballí es deixava constància que: “En Mestre té sempre una influència extraordinària que ha contagiat la moral dels altres companys que han actuat amb ell. Tal és la seva visió dels problemes econòmics i socials. La convicció de les idees i l’optimisme sense utopies irrealitzables de les obres que ofereixen possibilitats reals (…).”(Publicat el juliol de 1936 a Acció Cooperatista).
Jordi Suñé Morales*
Juliol de 1936. Excursió de la Unió de Cooperadors de Torredembarra a Sitges.
*És autor del treball de recerca Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra, maig de 2005, Patronat Municipal de Cultura i Cossetània Edicions, que va rebre la III Beca Manuel Creuet del Cartell de Premis Vila de Torredembarra.
Núm. 277
20 IX Premi APB
Premi Albert Pérez-Bastardas IX Premi d’articles periodístics de coneixement i defensa del medi ambient
Veredicte del Jurat Reunit a Barcelona el 10 de maig de 2005, el jurat del IX Premi Albert PérezBastardas, integrat per Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras, Francesc Vernet i, actuant com a secretària, Agnès Giner, procurant ajustar-se al màxim a la filosofia de les bases de la convocatòria, ha decidit atorgar el premi dotat amb 650 € al treball “A propòsit de la lentitud. Reflexions pausades sobre els moviments Slow Food i CittaSlow”, de Jordi Romero-Lengua. El jurat, n’ha valorat positivament la difusió de les iniciatives presentades així com la seva reflexió entorn el tema de la qualitat de vida. L’estil clar i amè fan que la seva lectura sigui agradable i senzilla, i per tant, mereixedor de ser publicat a la revista Cooperació Catalana. Per altra banda, el jurat considera que del conjunt de treballs presentats n’hi ha diversos que són mereixedors de ser publicats, i en deixa la decisió final així com l’ordre de publicació a criteri del Consell de redacció de la revista Cooperació Catalana. Finalment, els membres del jurat destaquen la diversitat temàtica del conjunt d’articles presentats així com la qualitat literària. La Fundació Roca i Galès agraeix la participació a tots els concursants d’aquesta novena edició del Premi Albert PérezBastardas.
El Patronat de la
us convida a l’acte de
LLIURAMENT DEL IX PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS d’articles periodístics de coneixement i defensa del medi ambient
el 9 de juny de 2005, a les 7 h de la tarda Conferència Riscos i problemàtica dels aliments transgènics, a càrrec d’Albert Ferrer, de la Plataforma Transgènics Fora. Sala d’actes Aragó, 281, 2n 2a. Barcelona Tel. 932 154 870
Núm. 277
www.rocagales.org fundacio@rocagales.org
IX Premi APB 21
A propòsit de la lentitud Reflexions pausades sobre els moviments Slow Food i CittaSlow Antigament, el temps tenia temps per tot. Com molt bé apunta el naturalista Joaquín Araújo, en l’actualitat, no tenim temps per fer quasi res. I això que tot ho fem amb molta més velocitat. Què ens està passant?
E
n moltes èpoques de la història, l’ésser humà ha disposat de bastant més temps lliure, temps de qualitat i creatiu. En l’època actual, suposadament més avançada, el temps lliure brilla per la seva absència. Alguns antropòlegs han calculat en una mitjana de dues hores diàries d’activitat el que necessiten algunes societats primitives per satisfer per complet les seves necessitats. És més, durant llargs períodes de la història humana, a l’època de l’imperi romà o a l’Edat Mitjana, per exemple, es disposava de més dies festius que laborables.
Avui, el temps lliure val el seu pes en or, o no? Com assenyala el mateix Araújo, no deixa de cridar l’atenció que, si bé coneixem quin és el valor d’una hora treballada o dels salaris mínims per sectors, no passa el mateix amb el valor del temps lliure. Ens hem plantejat quant estaríem disposats a pagar pel nostre temps lliure? Sigui quina sigui la resposta, el que és clar és que ser amo del teu propi temps s’ha convertit en un dels majors luxes. En certa ocasió, l’escriptor valencià Manuel Vicent va afirmar en un mitjà de comunicació que la qualitat de vida hauria de mesurarse amb el temps que es podia per-
dre. No sé si aquest seria un bon indicador, però, en qualsevol cas, penso que no s’allunyaria gaire de la realitat. Som rics en moltes coses, però no en temps. Un dels cultes bàsics del consum és, de fet, la velocitat. Amb la clarividència que el caracteritza, Araújo ho sintetitza de la manera següent. Per ell, el consumisme necessita aquesta acceleració, ja que així els objectes i els processos esdevenen obsolets d’una manera més ràpida. La natura, en canvi, no segueix aquests processos. La natura pacta cicles, s’ajusta a ritmes i equilibra processos. En aquest sentit, vaig
22 IX Premi APB
per als associats. Al nostre país, comptem fins ara amb “Convivia” a les ciutats de Barcelona, Mont-roig del Camp, Sitges i València.
llegir fa un temps un article de l’ecòleg Jaume Terrades on afirmava el que, segons ell, era la principal raó de l’actual crisi ecològica: l’assonància entre els cicles de la natura i els socials, provocats pel simple fet que la natura es regeix per cicles de dècades o centenars d’anys mentre que la societat ho fa pels cicles polítics de quatre anys. La lentitud. El novel·lista xec Milan Kundera ja ens en parlava l’any 1994 a la seva novel·la que rebia el mateix títol. Aquest mateix any, Carl Honoré ha publicat “Elogio de la lentitud”, un llibre que s’ha convertit en un best-seller, on rastreja sobre la nostra relació cada vegada més depenent del temps, i aborda les conseqüències i dificultats de viure en aquesta cultura accelerada. L’èxit de vendes del llibre d’Honoré és molt significatiu d’aquesta malaltia que socialment compartim: la falta de temps i la necessitat de fer les coses amb més calma. La set de lentitud. Inspirat en aquesta filosofia, l’any 1986 va néixer a Bra, un petita ciutat de la regió italiana del Piamont, un moviment que avui s’estén ja per tot el món: el moviment Slow Food, expressió anglosaxona es pot traduir per “menjar lent”, i que és la rèplica al fast food (menjar ràpid). Núm. 277
De la protesta local a la creació d’un moviment internacional
Slow Food és l’esglaó entre ètica i plaer. Alguns l’han denominat ecogastronomia. Exalta la diferència de sabors, la producció alimentària artesanal, la petita agricultura, les tècniques de pesca i la ramaderia sostenibles. Restitueix la dignitat cultural del menjar, promou l’educació del gust i lluita per la defensa de la biodiversitat. Salvar una raça o una espècie vegetal en vies d’extinció, significa preservar un entorn, recuperar una recepta, regalar un plaer al paladar si aquest està suficientment educat per apreciarlo.
El 1986 la multinacional McDonald’s, exponent principal del fast food, va obrir un establiment a la Plaça d’Espanya de Roma. Aquesta plaça és un dels indrets més animats i emblemàtics de la capital italiana. Lloc de visita obligada dels turistes i punt d’aplec dels romans, que hi fan cap, sobretot al capvespre, per parlar, badar, festejar i observar els atrafegats turistes. En definitiva, la Plaça d’Espanya és una plaça d’aquelles que trobàvem a les primeres ciutats nascudes a la vora del mediterrani. Un lloc per fer allò que se’n diu vida social. Doncs bé, per al fundador de Slow Food, Carlo Petrini, l’obertura del local a la concorreguda plaça va ésser la gota que va fer vessar el got, i que el va portar a crear el moviment.
D’aquets principis es desprèn que Slow Food no és sols un moviment gastronòmic, sinó una filosofia de vida, una voluntat de potenciar les tradicions i les cultures locals, amenaçades per la mundialització. De conformitat amb això, Slow Food va impulsar el 1998, la creació de CittaSlow (Ciutat Lenta), un moviment nascut a Turí que aplega un bon grapat de ciutats italianes.
El 1989, Slow Food es va convertir en un moviment internacional a través de la signatura i aprovació del seu manifest internacional per delegats de 20 països.
Els principis inspiradors de la Carta constitutiva de l’associació promouen la defensa de la cultura, el territori, i la qualitat de vida dels ciutadans. Durant la primera reunió del moviment, celebrada a Orvieto l’octubre de 1999, l’alcalde de la ciutat de Greve va ser escollit coordinador del moviment.
En l’actualitat, Slow Food aplega a més de vuitanta mil membres de cent països i s’organitza en els anomenats “Convivia”, que són el punt de referència del moviment sobre el terreny, i organitzen iniciatives
La ciutat lenta: una altra manera de viure la ciutat Trenta ciutats italianes de gran tradició cultural s’han adherit a l’associació CittaSlow. Volen preservar els ritmes lents i saludables dels processos urbans i promoure la qualitat de vida i la salvaguarda cultural i ambiental del territori.
L’objectiu cardinal de l’associació és donar vida a la primera Xarxa
IX Premi APB 23
internacional de les ciutats del bon viure, i estendre-la per tota Europa i altres àrees que promoguin la valorització del seu patrimoni, cultural, ambiental, artístic i, és clar, gastronòmic.
Per adherir-se a l’associació, i beneficiar-se del segell de qualitat CittaSlow, cal superar l’examen d’un comitè científic. Entre d’altres coses, per passar l’examen, la ciutat aspirant haurà de peatonalitzar el seu centre històric, promoure l’ús del transport públic, ampliar l’horari d’apertura dels comerços, o promoure l’arquitectura vernàcula. Entre les seves accions, també trobem la producció d’aliments ecològics sense l’aportació de fertilitzants químics ni l’ús de l’enginyeria genètica, la promoció de les botigues artesanals i dels restaurants amb productes i receptes autòctons, l’hospitalitat i la lluita contra la contaminació acústica i atmosfèrica.
Emmirallar-nos en la natura Si ens fixem una mica en el que es desprèn de la natura, observarem que la vida transcorre a la velocitat deguda. Suposo que ningú ha vist cap aranya que s’afanyi a teixir la tela per tenir més temps. Ni cap
ocell que s’acceleri per edificar el seu niu més ràpid cada any. Evidentment, cada cosa porta el seu temps. En un món de pressa i trivialitat, el temps ha esdevingut, pràcticament, inaccessible. S’ha convertit en un luxe. Els moviments del Slow Food i de la CittaSlow són un crit d’esperança. Aposten per recuperar el ritme natural de les coses. Reivindiquen la lentitud. Si iniciatives com la del Slow Food i de la CittaSlow no s’estenen i triomfen, potser arribarem al punt que els rics comprin temps, calma, tranquil·litat, silenci. No sé si això serà així, però, per si de cas, em començaré a plantejar, seriosament, agafar-me un merescut descans creatiu. Perquè, com proposa Araújo, els anys sabàtics haurien de ser universals per a totes les professions. Jordi Romero-Lengua Ambientòleg consultor Soci director d’X3 Estudis Ambientals
XX Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent 18, 19 i 20 d’agost de 2005
“El finançament cooperatiu” El capital és una eina imprescindible. Tanmateix, només és això: una eina. Mai no ha de ser aquell que mana. El finançament del cooperativisme ha de ser cosa pròpia, ha de sortir del propi cooperativisme. Durant aquestes jornades estudiarem com hem fet front a aquest problema, i com ho hem d’intentar fer en el futur. Informació: Aragó 281, 1r. 1a - 08009, Barcelona. Tel. 93.2154870 uce@rocagales. org www.rocagales.org Tal com hem fet els anys anteriors, les peticions de beques seran ateses per ordre d’admissió i fins el límit del nostre pressupost. Preu d’inscripció: 30,00 €
Núm. 277
24 Opinió
Assemblees Generals El missatge d’en Ferré
G
eneralment per la primavera les societats cooperatives presenten el balanç anual i proposen els camins pel futur. De les quatre cooperatives agràries que estic associat, ja he rebut la convocatòria de tres: Cooperativa Plana de Vic, Cooperativa Pau-Roses i la Sat de la Vall d’en Bas, i espero la convocatòria de Castelló d’Empúries. Els diaris provincials han publicat extensament les assemblees d’aquestes cooperatives; el tema principal de l’assemblea de la Cooperativa Pau-Roses, va ser l’acord de fusió amb la cooperativa Vitivinícola Alt Empordà de Vilajuïga, sota el nom d’Empordàlia. Les cooperatives dels pobles de Palau Saverdera i Garriguella no han volgut entrar en la fusió: és incomprensible que en una distancia de 6 km hi hagi quatre cooperatives agrícoles. Empordàlia representarà, pel que fa a la producció vitivinícola, la concentració de fins a dos milions i mig de quilos de raïm, essent el primer celler de la DO Empordà-Costa Brava en volum de producció i en nombre de socis, un total de 350 hectàrees de vinya que signifiquen uns 15.000-20.000 hectòlitres de ví anual, entre el 15% i el 20% del toNúm. 277
tal de la producció vitivinícola d’aquesta DO. Pel que fa a l’oli, elaborarà entre 150.000 i 200.000 quilos d’oli provinents de més de 500 hectàrees de l’Empordà. La cooperativa Sat de la Vall d’en Bas anomenada “la cooperativa” te més projectes que Empordàlia. La seva facturació ha superat els 13 milions d’euros i la junta ho ha considerat un creixement esquifit. El 50% de la facturació és el producte de l’activitat agrària, l’altre 50%, de la gestió, la comercialització de la llet, les agrobotigues, el bar restaurant, la carnisseria y un forn de pa molt acreditat a la comarca. Tenen un bon gerent, que canvia conreus si es considera necessari i arriba més directament al consumidor, saben on volen anar, però no es mouen del terròs. En número 273 de Cooperació Catalana es publicà una entrevista a Pere Ferrer (gerent de Coselva), cooperativa de la Selva del Camp. No és la primera vegada que Pere Ferrer ens dona idees i senyala camins. Diu Ferrer: Perquè una cooperativa agrícola no es pot dedicar a altres camps? Aquest consell és extensible a totes les cooperatives.
La finalitat de l’administració, sigui del color que sigui, és donar a baix preu el cistell de la compra; no poden impedir que el avions de càrrega russos Anotonov 5, en un sol vol transporti 250 tones de varietats d’articles de països allunyats 13000 km. que tenen el preus que nosaltres teníem a l’any 1920. I conec una cooperativa que exportava alls a Europa, va perdre el mercat quan van arribar el alls de la Xina. He llegit que una cooperativa ha creat una secció que conrea el terrenys que els socis han abandonat. No fóra millor, com diu Pere Ferrer que la cooperativa creés altres activitats, i així el pagès petit no hauria d’emigrar a les ciutats? Seria molt profitós que la cooperativa, invertís quantitats per conferències sobre cooperativisme, viatjar on hi ha cooperatives que són modèliques, conscienciar que el cooperativisme és un moviment molt desenvolupat a Suïssa, Finlàndia, Canadà, EUA, etc. i que ajuda al desenvolupament del benestar. Molts directius de cooperatives, generalment fan oblit de la responsabilitat social de la empresa (RSE). La cooperativa ha de vetllar pel cooperador, no solament quan esta en activitat, també ha de vetllar quan el cooperador cessa l’activitat.
Benet Vigo i Trulls Patró de la Fundació Roca i Galès
Pensem-hi 25
No hi ha manera
F
a uns pocs dies he assistit, a Barcelona, a un seminari internacional sobre temes cooperatius. Naturalment, no tothom era de Catalunya. L’entitat organitzadora, però, havia fet les coses d’una manera, al meu entendre, irreprotxable. Hi havia un programa, molt pulcrament imprès, en el qual constaven absolutament tots els punts dels dos dies d’activitats, tot molt ben escrit en els idiomes català, castellà i anglès. A l’entrada de la sala, totes les persones assistents rebien uns auriculars personals mitjançant els quals qualsevol ponència o intervenció oral podia ser escoltada, amb traducció simultània i a elecció de l’usuari, en català, castellà o anglès.
Els estrangers, és clar, parlaven anglès. I, pel que fa a la resta, allí tothom parlava castellà. Fins i tot la gent catalana. Fins i tot la Consellera de Sanitat, que, a sobre, representava el President de la Generalitat. Les primeres paraules en català que hi van sonar, ja ben bé dos hores després de començat l’acte, va ser la trentena que en va pronunciar el professor Sebastià Bonet, nebot del doctor Espriu, en agrair l’homenatge al seu oncle que s’hi feia com a primera part de la trobada. Va continuar l’acte. La Consellera de Sanitat va fer també en castellà la seva segona participació, que era la conferència inaugural. Desprès, a la fi, un ponent, el pro-
fessor López i Casasnovas, va donar en català una magnífica conferència i, en el curs de la mesa rodona subsegüent, la doctora Solvas va fer en català la seva aportació. La resta dels participants, catalans o no catalans, en el lliure ús del seu lliure albir, i, en conseqüència, no ho discuteixo, en ús del seu dret, tothom va parlar en castellà. Quan va arribar, però, el torn d’intervencions de col·loqui, no va faltar el senyor que pren la paraula per queixar-se iradament dels que havien parlat català. Va dir que no havia escoltat la conferència del ponent, i que bé podria tothom parlar espanyol, “para que no tengamos que andar con todo eso de los auriculares”. Tampoc no van faltar, és clar, dues o tres persones que van iniciar-li un curt aplaudiment.
Doncs l’exabrupte va resultar, es veu, molt efectiu. Durant el dia i mig que encara va durar el seminari, ningú no va tornar a utilitzar el català. Ni catalans ni valencians. Només al final, el coordinador, que fins aleshores havia parlat en castellà exclusivament, va adreçar-se en perfecte català al Conseller de Treball i Indústria per donar-li la paraula, per tal que fes la cloenda de les jornades. I el Conseller, que, aquest sí, va fer l’al·locució final en la nostra tan desprestigiada i trista llengua. Em penso que no hi ha dubte que això de l’idioma ho tenim molt malament. I ens ho tenim ben merescut.
Santos Hernández
Núm. 277
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 277
1. ALBENTOSA PUCHE, Luis. El Paro en España. Instituto de Estudios Económicos.1983.Madrid. 2. Anuari. Societat Catalana d’Economia. 2004. Barcelona. 3. ARIAS VELASCO, José. La fiscalitat de les entitats sense ànim de lucre. Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret. 1983. Barcelona. 4. BONET, Laureano. El partido Laborista: historia y futuro. Ed. Nova Terra. 1964. Barcelona. 5. BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. Ed. Moll. 1977. Palma de Mallorca. 6. BROWN, L.R; RENNER, M; HALWEIL, B. Les tendències ambientals que configuren el nostre futur. Signes Vitals 2000. 2000.Barcelona. 7. CAÑAL, P; GARCIA J.E.; PORLÁN, R. Ecología y Escuela. Ed. Laia. 1981.Barcelona 8. Digestió anaeròbica de residus sòlids urbans. Diputació de Barcelona. 2002. Barcelona. 9. Economía Social y la integración sociolaboral de las personas en riesgo de exclusión, La. Universidad Católica de Ávila. 2003. Ávila. 10. Economía Social y Nuevas Tecnologías. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 49. Ciriec España. 2004. València. 11. ELLIOT, James R. La vida en el hospital. 1er. Simposium “3ª edad”. 1976. Barcelona 12. LAPIEDRA CIVERA, Ramon. Present i avenir del català al País Valencià. Universitat de Barcelona. 1990. Barcelona. 13. Resum de la història del cooperativisme a Catalunya. FCTAC.1986. Barcelona. 14. Revista Jurídica de Economía Social y Cooperativa. Núm. 15. Ciriec España. Octubre 2004. València. 15. Situación actual de la agricultura española. O.C.D.E.. Ed. Nova Terra. 1971.Barcelona.
Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
Biblioteca/Revistes 27
Retalls El Observatorio Núm. 18 gener 2005.Oviedo www.ffes.org ffes@ffes.org Revista editada per la Fundación para el Fomento de la Economia Social. Publiquen tres números l’any. Alguns dels articles que podem trobar en aquest número són: El tractament donat sobre la responsabilitat fiscal del contractistes i subcontractistes a la nova Llei General Tributària El professor del Universitat de València Francisco Cerdá parla de la informació que s’ha d’incorporar en la memòria de les cooperatives després de l’aprovació de les noves normes comptables. L’entrevista és dedicada al Director General de la Economía Social,del Trabajo Autónomo y del Fondo Social Europeo on parla dels canvis de les cooperatives que ell ha notat en aquests últims temps, el paper que poden jugar les empreses d’economia social en la societat i els objectius que s’ha marcat per portar a terme des de el seu càrrec. A la secció d’opinió es fa un resum de la ponència que va fer el professor Paniagua a la trobada que es va celebrar a Oviedo dels principals representants de l’Economia Social asturiana i d’altres comunitats autònomes entorn a les diferents lleis autonòmiques de cooperatives. Inclou diferents noticies de caire més breu i les novetats bibliogràfiques.
Novagestió Núm. 94 Hivern 2004-05. Barcelona www.fesalc.es novagestió@fesalc.es Revista publicada per la Federació de Societats Laborals de Catalunya. El sumari es el següent: A la secció Tribuna el president de la Confederació Empresarial espanyola de l’Economia Social i el director de Novagestió amb el consell de redacció, contrasten opinions sobre els beneficis o perills que comporta la utilització indistintament dels conceptes Economia Social i Tercer Sector. A l’Entrevista el professor J.M. Lozano opina sobre la responsabilitat social corporativa i la ètica empresarial. A el Debat ens explica extensament com va transcórrer aquest acte organitzat per Novagestió amb representants de diverses empreses d’economia social, cooperatives i del Tercer Sector on varen plantejar les seves principals preocupacions a Carod–Rovira i les expectatives que s’obren amb el nou Estatut el sistema de finançament. Un dels quatre reportatges és dedicat als immigrants autònoms; els dos següents es titulen, Mondragón s’incorpora al debat de la responsabilitat social i La productivitat està subjecte a la dimensió empresarial; mentre que el darrer reportatge d’aquest número està dedicat a l’Argentina, on arrel la crisi econòmica, els obrers han respost ocupant les fàbriques, i amb les noves cooperatives es pagaran els actius de l’empresa recuperada pel valor assignat en la fallida a un termini de vint anys. Amb la noticia de la creació del Grup Cooperatiu Clade i amb les novetats bibliogràfiques conclou la publicació.
Feiraco Núm. 61.Gener-febrer 2005. Negreira .A Couña. www.feiraco.es feiraco@sinix.net Publicació interna de divulgació cooperativa de la Societat Cooperativa Gallega FEIRACO. Es publica cada dos mesos, íntegrament en llengua gallega. Ofereix informació general dirigida als socis, amb novetats, estudis i opinions en el món de la cria del bestiar, del camp i de la llet. Destaquem d’aquests número els articles tant de presentació com de notícia, del canvi de Director General de la cooperativa, on segons el Consell rector que l’ha elegit preveuen un canvi de rumb de la cooperativa. Reproduïm el sumari: Editorial, El pes de la Cooperativa; Presentació, Aires Nous; Tribuna Pública, A voltes de la cria; En Primera Línia, Marcant el camí; Consell Rector, Lluitant pel sector industrial i primari i cooperatiu; Presentació del nou director general de Feiraco; Assegurances, Assegurar o no la llar; Vedella Gallega, La vedella Gallega es supera cada any; Comercial làctics, La necessaria coherència entre el cost i el preu. I finalment l’apartat de Noticies.
Elisenda Dunyó Núm. Núm. 277
Col·lecció Cooperativistes Catalans
Rec nos uper tra em la his tòr ia
GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions. Barcelona-Valls, 2005.
ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.
Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org