Cooperaciocatalana 281

Octubre 2005 • revista mensual • any 26è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès

281

A ritme cooperatiu

281 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Revista mensual - Any 26è Octubre 2005

SUMARI Tornaveu Editorial

Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto coberta Catàleg serveis de Musicat, sccl Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Fotolits Addenda, SCCL Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

5

A ritme cooperatiu

Noticiari Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

4

Rubén Villa Benayas

6

Cooperatives de Catalunya 18 cooperatives per al programa Rse.coop

10

Les nostres cooperatives Músics de Girona i Músics de Catalunya, la innovació cooperativa Francesc Vila

11

Gestió d’empresa cooperativa La Llei de protecció de dades de caràcter personal (I) Maria Lluïsa Navarro

14

Col·laboració Els pals de paller (I) Germinal Belis

16

IX Premi APB - Finalista Els reptes ambientals del nou estatut Jordi Puy

20

Pensem-hi Si més no, sembla que units Santos Hernández

25

Biblioteca Donació gratuïta de llibres

26

Ressenya “Josep M. Rendé i Ventosa”, primer volum de la Col·lecció Cooperativistes Catalans Josep Santesmases

27

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

28

Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Rubén Villa Benayas (Madrid, 1953), president de la Federació de Cooperatives de Madrid, president de la Unió de Cooperatives Madrilenyes de Treball Associat Què li resulta atractiu del cooperativisme?

L’atractiu és que et trobes amb la possibilitat de connectar amb persones afins i amb les quals pots crear la teva pròpia empresa, però el que constitueixes és més que una empresa, jo diria que fas una comunitat que té un ideari democràtic, solidari i social.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Que a vegades ens oblidem de les nostres arrels i principis, i donem culte al que és purament empresa, podríem arribar a fer cooperatives que els seus socis no sabessin quins son els valors del cooperativisme. Això no està en l’essència del cooperativisme.

Creus que l’empresa cooperativa és socialment responsable per definició? Per què?

Si hi ha algun col·lectiu que des d’un principi s’ha plantejat el tema de la Responsabilitat Social és el cooperativisme. S’ha d’admetre però, que aquesta Responsabilitat Social s’ha de demostrar dia a dia i s’haurien de crear mètodes per portar-ho a la pràctica i que funcioni amb normalitat.

Editorial

A ritme cooperatiu Una de les competències exclusives que té l’Estatut aprovat al Parlament és el medi ambient. Aquest és un àmbit que desperta molta preocupació i presenta un futur farcit de feina i protagonisme a la nostra societat. Un dels articles finalistes del IX Premi Albert Pérez-Bastardas i que publiquem en aquest número analitza a fons aquestes competències del nou Estatut, tot i que en el moment de ser escrit encara no havia estat aprovat per la cambra catalana. Els reptes ambientals del nou Estatut ens presenta quins són aquests reptes, tot analitzant els antecedents històrics que l’envolten.

En aquesta formulació del medi ambient del futur, la feina de cada un de nosaltres, tant individualment com cooperativa, és de petits passos continuats que assoleixin el canvi col·lectiu necessari. Una cooperativa emblemàtica en aquest sentit és, sens dubte, Trèvol. Aquest col·lectiu d’ecomissatgers que reparteix en bicicleta des del 1992 i que ara ha fet el pas cap als vehicles elèctrics, va lliurar el passat mes de setembre el premi Vicenç Bagán de fotografia.

Són molts els trets que ens permetran, com a cooperatives, tirar endavant amb les transformacions que necessita el món. Ara bé, un dels més destacats és la innovació. En aquest sentit les cooperatives Músics de Girona i Músics de Catalunya en són un bon exemple, ja que estan exportant la seva manera de treballar, els principis cooperatius, com una fórmula innovadora a altres indrets del món. En tindreu una bona informació al reportatge de Les nostres cooperatives, i els dediquem la portada.

I, per acabar, destacar que un grup de cooperatives ja han començat el programa Rse.coop, impulsat per la Confederació. Amb aquesta nova eina, podran gestionar d’una manera efectiva la responsabilitat social de la seva organització. D’aquesta manera, les demandes socials, entre les quals es troben les mediambientals, podran ser ateses per les cooperatives. És un bon pas endavant que ens satisfà.

6 Noticiari

Premi a la Fira de Sant Miquel L’obra Variedades de olivo en España ha guanyat el XXXIV Premi del Llibre Agrari que es convoca anualment en el marc de la Fira

Agrària de Sant Miquel de Lleida.

El llibre, que ha obtingut un premi de 4.000 euros per als autors i una placa commemorativa per a l’editorial i els autors, està dirigit a professionals relacionats amb el món de l’oli, així com als estudiosos de l’agricultura i al nou empresari agrari preocupat per la innovació tecnològica.

Pel que fa al premi, els organitzadors han destacat “la gran varietat de les temàtiques dels llibres pre-

sentats, que abasten gairebé tots els àmbits de l’activitat agrària”. Entre altres qüestions, les obres fan referència als àmbits dels cultius agraris, cultiu del caragol, energies alternatives, depuració d’aigües, enologia, etiquetatge alimentari, fiscalitat agrària, flora silvestre, floricultura i genètica vegetal.

Els objectius del premi són distingir les obres recentment publicades que suposen una aportació remarcable dins l’àmbit agrari i estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada al sector agrari.

Cepes presenta dades de l’economia social La Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (Cepes) va presentar el passat 23 de setembre el seu Anuario 2004, en el qual, com cada any, s’ofereixen dades de facturació i creixement de l’ocupació de les empreses d’economia social de l’Estat.

L’acte de presentació de l’anuari va córrer a càrrec de Marcos de Castro, president del Cepes, acompanyat dels tres vicepresidents: Manuel Morcillo, conseller de la

Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya; Carlos Rubén Fernández, president de Fundació Once i Pedro M.ª de la Torre, president d’honor de la Confederació Espanyola de Mutualitats. Es va debatre sobre com seran les empreses del segle XXI i el paper que ha de jugar l’economia social en el futur escenari econòmic, remarcant la importància de la responsabilitat social corporativa, el desenvolupament local, la cohesió social i la

Formació a la Fcac

Premi per a Covilalba

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha obert l’oferta formativa per a l’últim trimestre d’enguany. Els cursos són gratuïts i estan dirigits als treballadors i treballadores de les cooperatives, societats laborals i entitats de l’economia social. Hi podeu trobar, entre d’altres, cursos d’idiomes, d’informàtica o de gestió cooperativa. Més informació: www.gpf.es/projectes/fcac, olga_ferre@fcac.es i al 93 229 20 18.

El vi “Fill del Temps Gran Selecció” del celler Covilalba de Vilalba dels Arcs va ser premiat a Londres pel Wine Challenge 2005, considerat un dels esdeveniments vinícoles més importants del món. Aquest certamen compta amb un jurat amb

Núm.

281

integració social de col·lectius en risc d’exclusió.

Segons les dades de l’any passat, l’economia social va actuar a tots els sectors econòmics a través de 47.000 empreses, que van donar feina a gairebé dos milions de treballadors, amb una facturació que representa més del 7% del PIB nacional, que supera, en valors absoluts, els 74.000 milions d’euros anuals. Més informació: asirgado@gavinanderson.es

45 membres experts que han tastat gairebé mil vins espanyols.

D’aquest vi, amb denominació d’origen Terra Alta, se n’elaboren unes 30.000 ampolles anuals. Altres marques que completen el catàleg del celler Covilalba són “Vall de Berrús’, ‘Faristol’, ‘Suprem’ i ‘Arcs’.

Aquest celler agrupa més dels 174 socis, com ara les cooperatives d’Arnes, de Caseres i de Viticultors Bateans de Batea.

Noticiari 7

I Fira de les finances socials La coordinadora Un Altre Món és Possible, amb la col·laboració de l’Oficina de Dinamització del Centre de Sabadell i la Lliga dels Drets dels Pobles, està organitzant la I Fira de les finances socials a Sabadell per al proper mes de novembre.

Entre d’altres, els objectius d’aquest esdeveniment són fer una fira on participin les organitzacions vinculades a l’economia social, crear un espai on les entitats pu-

guin explicar els continguts socials de les seves activitats i fer arribar a la ciutadania que l’economia social és rendible i que és una manera de fer negocis que dóna estabilitat econòmica, laboral i social.

La programació de la fira inclou l’exposició Diners fan bé, diners fan mal, taules rodones, activitats infantils, dinar popular, etc.

Més informació: www.sabadellsolidari.org mbartoli@xtec.net

Nova agrobotiga a Gratallops La Cooperativa vinícola del Priorat va inaugurar, el passat mes d’agost, una nova agrobotiga especialitzada en vins a Gratallops. A part de la venda d’altres productes, l’establiment ofereix informació sobre la comarca als turistes a través d’un ecomuseu rural.

Aquesta cooperativa compta amb 160 socis que treballen una superfície total d’unes 210 hectàrees de vinya i, en menor quantitat, oliveres.

Abacus obre l’admissió de capital voluntari Per primera vegada, una cooperativa catalana de consum admet capital social voluntari. Abacus, responent a l’estratègia aprovada a la darrera assemblea general, per tal de fomentar la participació, apostar per la innovació i consolidar la projecció del seu model cooperatiu, obre la porta a la participació directa dels socis de consum en els projectes i el creixement que ha de posar en marxa en els pròxims dos anys. Alhora, aquesta participació servirà per avaluar la possibilitat d’utilitzar l’admissió de capital social voluntari com a eina financera i com a mecanisme per atreure l’estalvi dels socis.

L’admissió d’aportacions de capital social voluntari tindrà lloc a través dels establiments d’Abacus i també per internet, entre l’octubre d’enguany i el gener de l’any que ve.

Més informació: www.abacus.es i participacio@abacus.es Per una altra banda, aviat s’obrirà un nou establiment d’Abacus a Barcelona, concretament a Sant Andreu. La nova botiga tindrà aproximadament 800 metres quadrats i oferirà els productes habituals d’aquesta cooperativa. A més, s’hi programaran diferents tallers i activitats adreçades als socis de consum.

Ecotècnia obre oficina a Roma La cooperativa Ecotècnia, dedicada a operar i fabricar aerogeneradors i instal·lacions d’energia solar, ha decidit apostar pel mercat italià amb l’obertura d’una oficina comercial a Roma.

El motiu d’aquesta obertura són les condicions que ofereix el mercat italià, que presenta un bon marc legal, i la proximitat geogràfica amb casa nostra.

Ecotècnia continua avançant en el procés d’internacionalització i expansió que va començar fa dos anys amb França. També manté parcs eòlics a Índia, Cuba, Portugal i Japó.

Jornada de centres de documentació

El proper 18 d’octubre tindrà lloc a la facultat d’economia de la Universitat de València, la Jornada Internacional de Centres de Documentació d’Economia Social i Cooperativa, organitzada pel Centre d’Informació i Documentació Europea d’Economia Pública, Social i Cooperativa (Cidec) i l’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa (Iudescoop), amb la col·laboració del Ciriec i la Unitat de Suport als Instituts del Campus dels Tarongers.

Amb la participació de la Biblioteca de la Fundació Roca i Galès, aquesta jornada pretén crear un espai d’intercanvi i comunicació d’experiències entre els centres de documentació internacionals i de l’Estat espanyol, l’àmbit de treball dels quals es trobi emmarcat dins del sectors cooperatiu i de l’economia social. També s’hi presentarà el Catàleg de recursos documentals del Cidec. Més informació: www.uv.es/cidec, cidec@uv.es i al 96 382 87 44.

Núm.

281

8 Noticiari

Premis Sant Miquel d’Innovació Un polvoritzador hidropneumàtic de baix consum energètic i amb un nou grup de ventilació d’alt rendiment va ser el guanyador del IX Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de Màquines Agrícoles, mentre que un omplidor de palots en sec per a

fruita delicada s’ha emportat el primer premi del IX Concurs d’Innovacions en el sector fructícola, segons va fer públic el jurat dels dos guardons. Els premis foren convocats per Fira de Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel i la XX edició Eurofruit.

L’objectiu del Premi a la Innovació Tecnològica és distingir les màquines agrícoles i els equips de transport, maneig, classificació i embalatge de productes agrícoles que incorporin avenços en les prestacions o una millor protecció dels usuaris. Pel que fa al Concurs d’Innovacions en el sector frutícola, l’objectiu és distingir els materials, tècniques o equips destinats a la producció o a la transformació industrial de la fruita, i que representin un notable avenç sobre la tecnologia actualment disponible, especialment pel que fa a la millora de la qualitat dels productes.

I Congrés Iberoamericà de desenvolupament rural i economia social Entre els dies 3 i 7 d’octubre, a la Universitat Catòlica d’Àvila, va tenir lloc el I Congrés Iberoamericà sobre desenvolupament rural i economia social. Dintre del marc del projecte internacional d’investigació anomenat El desenvolupa-

ment rural i l’economia social en l’àmbit dels països d’Iberoamèrica, Espanya i Portugal (Piidres 20052008) que ha posat en marxa la mateixa universitat.

Més informació: www.ucavila.es dlcongreso@ucavila.es

Canvis al Ministeri d’Agricultura Ha estat nomenat secretari general del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació Josep Puxeu, fet que ha suposat una satisfacció per a les cooperatives catalanes.

Puxeu ha desenvolupat tasques estretament lligades a diverses cooperatives agràries i, per tant, en coneix molt bé el funcionament i el seu paper en la indústria agroalimentària de Catalunya. Des del cooperativisme català s’espera que aquest nomenament acosti el Ministeri a la realitat i les necessitats d’aquest sector.

Guardó a Intersport El passat 14 de setembre va tenir lloc el lliurament del guardó de cooperativa de l’any, que va recaure en Intersport que entrega la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes. Ignasi Puig, director general d’Intersport, va rebre el premi de mans de Francesc Castellví, president de Servicoop. També hi van assistir Miquel Corna i Francesc Johe, director i secretari del Consell, respectivament.

Caixa Popular premia la gestió innovadora

El proper 3 de novembre acaba el termini de presentació de propostes per als Premis a la Gestió Innovadora que convoca, anualment, Caixa Popular.

Aquests premis, que compten amb dues modalitats, una per a Núm.

281

cooperatives i societats anònimes laborals i una altra per a empreses i comerços, pretenen impulsar les innovacions i els canvis en la gestió empresarial.

La innovació por estar referida tant a l’àmbit de les tasques productives de l’empresa com comercials, de desenvolupament de productes o qualsevol altra que contribueixi a millorar la seva posició competitiva en el mercat.

Més informació: www.caixapopular.es

Empordàlia, en una mostra a Nova York El passat mes de setembre, la cooperativa Empordàlia va presentar els seus vins a l’Institut Cervantes de Nova York davant d’una vintena de distribuïdors nord-americans.

Durant la mostra, es van donar a conèixer els productes, filosofia i cultura vinícola tant de la cooperativa com de l’Empordà, així com el tret climàtic de la zona, la tramuntana.

Noticiari 9

Lliurament dels premis Vicenç Bagán La cooperativa d’ecomissatgers Trèvol i Amics de la Bici han organitzat, com cada any, el premi fotogràfic Vicenç Bagán La bicicleta a la ciutat, que té com a objectiu mostrar la bicicleta com un mitjà de transport urbà.

Aquest premi va ser lliurat el passat 23 de setembre, en el marc de la Festa de la Mercè, dintre de la Mostra d’Entitats, on, a més a més, l’exposició va restar oberta durant tres

dies. Durant el lliurament dels premis, va tenir lloc un recordatori a Vicenç Bagán i es va comptar amb música en directe.

Es posa en marxa l’Observatori Espanyol de l’Economia Social El Consell de Direcció del CiriecEspanya, que va tenir lloc el passat 14 de setembre, va aprovar el document constitutiu de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social, que està dirigit pels professors José Barea i José Luis Monzón.

L’Observatori es troba als locals

de l’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa (Iudescoop), a la Universitat de València.

Hi ha previst activar dos dels seus observadors parcials -el jurídic i el sociolaboral- abans de final d’any.

Jornades de portes obertes Els passats dies 6 i 7 d’octubre, la Federació de Cooperatives de Treball va organitzar unes jornades de portes obertes per tal de donar l’oportunitat de conèixer la nova seu social de l’entitat.

Durant els dos dies hi va haver una sèrie d’activitats, tant lúdiques con formatives, per tal de donar forma a aquestes jornades. Entre d’altres, s’hi va poder veure la pel·lícula Las mujeres de verdad

tienen curvas, a càrrec de la cooperativa Drac Màgic; es va presentar el manual La incorporació de socis a la cooperativa, de l’equip tècnic de la federació, i es va portar a terme el seminari La documentació de la cooperativa, organitzat per Aposta.

Cal recordar que la nova adreça de la Fctc és C/ Premià, 15, 1r (08014 Barcelona).

Seminari sobre la globalització La globalització és un fenomen sobretot econòmic que comporta canvis a totes les esferes de la vida humana. Aquests canvis donen lloc a noves oportunitats per a la humanitat, però amaguen també noves injustícies. Partint d’aquestes premisses, Justícia i Pau organitza entre el 28 de novembre i el 21 de desembre un seminari anomenat Què és això de la globalització? que es durà a terme al Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona (Rivadeneyra, 6, 3r).

Entre els temes que s’hi tractaran hi ha les repercussions sobre el medi ambient i els canvis en l’agricultura i l’alimentació.

Més informació: 93 317 61 77, www.justiciaipau.org

Cooperació internacional de Caixa Popular Rudraksha-Associació per a l’ajuda de dones a l’Índia, amb un projecte de creació d’una cooperativa tèxtil de dones a Bodhgaya-Bihar, ha estat la guanyadora de les ajudes a la cooperació que convoca cada any Caixa Popular.

Aquesta cooperativa generarà ocupació entre dones de recursos econòmics escassos i, alhora, els oferirà processos de presa de decisions i autonomia personals.

Amb aquestes ajudes, Caixa Popular vol impulsar la creació i execució d’experiències cooperatives o consolidar projectes en funcionament a països amb un baix nivell de desenvolupament.

Nova seu d’Aiguasol Aiguasol Enginyeria canvia d’adreça i es trasllada al carrer Roger de Llúria 29, 3r, 2a, de Barcelona. La inauguració tindrà lloc el dia 27 d’octubre.

Aquesta cooperativa és una empresa especialitzada en el desenvolupa-

ment, disseny i implantació de sistemes avançats d’energia solar tèrmica, així com en l’anàlisi del comportament tèrmic i la participació en equips de disseny integral d’edificis, amb el paper de consultora tèrmica.

Núm.

281

10 Cooperatives de Catalunya

18 cooperatives per al programa RSE.COOP

D

ivuit cooperatives catalanes han iniciat la implantació de l’eina RSE, una guia específica per a l’Economia Social, que els permetrà gestionar, mesurar i comunicar la responsabilitat social de la seva organització, en el marc del programa RSE.COOP, impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

D’aquesta manera, unes 8.600 persones treballadores i 733.000 persones associades participaran, directa o indirectament, en plans de

formació empresarial, accions dirigides a la igualtat d’oportunitats, convenis de conciliació de la vida personal i laboral, entre d’altres.

La implantació d’aquest programa, pioner a Catalunya, suposarà la integració d’una política de gestió responsable -en l’àmbit econòmic, social i ambiental- a les 18 cooperatives seleccionades. Aquestes empreses, més enllà del benefici econòmic, han fet una aposta voluntària per aquesta manera de fer empresa que ha començat a demandar la societat.

Cooperatives seleccionades ABACUS · Barcelona · Distribució de material escolar i d’oficina · Branca consum

Les empreses seleccionades per participar en aquesta primera convocatòria generen, en conjunt, un volum de negoci anual de gairebé 1.350 milions d’euros

Un grup representatiu El primer grup pilot està format per organitzacions amb un perfil molt divers –segons territori, tipologia i dimensió– i similar al mapa cooperatiu català. Aquesta diversitat farà possible que al finalitzar l’experiència d’implantació de l’eina RSE, aquesta esdevingui un instrument definitori d’un marc comú de referència en aquest àmbit, transferible a tot el sector cooperatiu i també a d’altres sectors empresarials

CEL OBERT · Barcelona · Immobiliària · Branca Habitatges CELLER DE CAPÇANES · Capçanes (Tarragona) · Elaboració de vins · Branca agrària CLADE - GRUP EMPRESARIAL COOPERATIU · Barcelona · Multisectorial · Cooperativa de 2n grau CONSUM · Barcelona · Supermercats – Distribució comercial · Branca consum COOPERATIVA 70 · Caldes de Montbui (Barcelona) · Consum, cultura i habitatge · Branca Treball COOP. DEL CAMP D’IVARS D’URGELL · Ivars d’Urgell (Lleida) · Agroindustria i serveis als socis · Branca Agrària COSELVA · La Selva del Camp (Tarragona) · Fruita seca, oli i secció de crèdit · Branca Agrària CRISTALERIAS DE MATARÓ · Mataró (Barcelona) · Fabricació de vidre buit · Branca Treball CTF SERVEIS SOCIOSANITARIS · Barcelona · Serveis sociosanitaris · Branca Treball EDUCADORS D’ACOLLIMENT SOCIAL (EAS) · Barcelona · Serveis socials i a les persones · Branca Treball ESCALER · Olot (Girona) · Assistència i serveis socials · Branca Treball L’APÒSTROF · Barcelona · Comunicació · Branca Treball LLOC NOU · Barcelona · Gestió i promoció d’habitatges · Branca Habitatges MUSICOM · Olot (Girona) · Comerç i ensenyament musical · Branca Treball MÚTUA DE PA I QUEVIURES · Manlleu (Barcelona) · Comerç menor alimentació-Autoservei · Branca Comsum TALLER ESCOLA DE BARCELONA · Barcelona · Integració laboral de discapacitats psíquics · Branca Treball UNIÓ AGRÀRIA COOPERATIVA · Tarragona · Agroalimentària · Cooperativa de 2n Grau – Agrària

Núm.

281

La primera assemblea El passat 5 d’octubre, es van reunir en assemblea les 18 cooperatives que participen en la primera convocatòria del programa.

Aquesta assemblea, que es celebrarà cada any mentre duri el programa, permetrà avaluar l’execució i els resultats que se’n vagin obtenint, així com proposar modificacions del procés, en vista a la seva futura transferència al sector.

Laura Peracaula, de la cooperativa Escaler, i a Pere Palejà, de la cooperativa Celler de Capçanes, van ser escollits per votació com a persones representants d’aquest col·lectiu en el Comitè Director RSE.COOP, òrgan de presa de decisions del programa.

La segona convocatòria per participar en el programa es farà pública durant el mes de febrer de 2006. Les bases d’aquesta convocatòria i tota la informació relativa al programa la podeu trobar a www.cooperativescatalunya.coop/ rsecoop.

Les nostres cooperatives 11

Músics de Girona i Músics de Catalunya, la innovació cooperativa

Aquestes dues empreses cooperatives van ser creades per oferir als músics socis assessorament sobre la contractació i laboral. Integrades en el grup de gestió Musicat, ha esdevingut imprescindible per a més de 2.000 músics catalans que s’hi dediquen professionalment a la música i en un referent per als músics d’arreu del món.

M

úsics de Girona i Músics de Catalunya són dues cooperatives que formen part del grup de gestió Musicat, pensat per donar serveis als músics, als grups musicals i a les orquestres professionals.

Entre els serveis més importants que ofereixen, faciliten la contractació entre els socis músics i les entitats públiques i privades interessades en aconseguir les seves actuacions.

D’una banda, Músics de Girona és una cooperativa de serveis formada per músics adscrits al règim general de la Seguretat Social. D’altra banda, Músics de Catalunya és una cooperativa de treball associat que aplega músics adscrits al règim

d’autònoms. Totes dues empreses cooperatives, però, realitzen les mateixes funcions de facturació de serveis, gestió laboral i fiscal als seus músics socis. Per això, formen part del grup de gestió Musicat, que està format per les dues empreses cooperatives, una societat limitada i una associació cultural.

El grup de gestió també compta amb l’Associació Cultural Musicat, una entitat sense ànim de lucre formada per intèrprets de música tradicional i popular catalana, amb la funció de gestionar els contractes i amb l’avantatge de facturar els serveis amb l’exempció de l’IVA.

L’altra empresa del grup és Doble Xamfrà, SLU, adreçada a les agrupacions musicals registrades. Aquesta empresa, propietat del grup, té les funcions de regulació laboral del personal auxiliar, que fa possible el transport i el muntatge dels espectacles. A més, té la titularitat de vehicles i de material professional. En total, compta amb una plantilla de 38 professionals: 23 muntadors, 8 xofers i 7 tècnics de so.

Un model basat en el cooperativisme Arribats a aquest punt de l’organigrama, i per poder continuar entrant en aquesta iniciativa basada en el cooperativisme, cal presentar al gerent del grup, Antoni Mas (Caldes de Malavella, 1945), un músic de l’orquestra Meravella, que actualment dirigeix les àrees d’economia i administració, de secretaria i de serveis del Grup Musicat. A Núm.

281

12 Les nostres cooperatives

més, Antoni Mas és conegut perquè presideix la Federació Unió de Músics de Catalunya, que aplega les associacions Catalana de Compositors (ACC), Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (MJM), de Músics de Tarragona (AMT) i Musicat.

Tal com ens contextualitza el responsable del grup de gestió Musicat, doncs, el més habitual és que les grans orquestres o qualsevol grup de música no funcioni amb una mentalitat empresarial. De fet, s’organitzen mínimament per poder anar tocant i cobrant per cobrir les despeses. Però, arriba un moment de la vida de la majoria de les formacions musicals que és plantegen formar una empresa si volen continuar tocant.

Segons explica Antoni Mas, davant aquesta situació, cada orquestra o cada grup pot crear una empresa, però, donades les circumstàncies dels músics i l’estacionalitat de la feina, això sol ser molt costós: “Nosaltres vam optar per crear una empresa cooperativa per a totes les formacions musicals que s’hi volguessin acollir”.

D’aquesta manera, al mateix temps que facilitaven la contractació de les formacions musicals dotaven d’una cobertura fiscal als músics que s’hi volien dedicar professionalment.

A partir d’aquell moment, l’empresari o l’entitat interessada en contractar una orquestra o músic associat podia facturar els serveis a la cooperativa. Una solució que va ser molt pràctica i que des del primer moment havia de ser cooperativista. Tot i que a la pràctica, s’hi van presentar problemes de tota mena, que han hagut de solucionar amb molt d’enginy i molta paciència amb l’administració d’hisenda. A més, les grans orquestres Núm.

281

i els grans grups musicals, que solen fer molts “bolos” durant l’any, necessitaven contractar el seu propi personal auxiliar per transportar, muntar i desmuntar els equips i, és per això que van crear l’empresa Doble Xamfrà.

D’aquesta manera, tal com defensa el gerent, “les cooperatives del Grup Musicat han estat l’instrument per aglutinar la professió de músic a Catalunya”. I és que, per una banda, han aconseguit normalitzar la contractació dels músics, i per una altra, han resolt el futur laboral d’aquest col·lectiu, que ara pot desgravar i declarar els seus ingressos, com la resta de professionals.

Actualment, a Madrid hi ha molt d’interès per organitzar un sistema com el que han creat els músics de Girona. Per al gerent del Grup Musicat, “el més important és respectar totes les parts implicades en l’activitat del músic, des de l’empresa o l’ajuntament que el contracta fins a l’administració que recapta els impostos”. Això sí, la condició per explicar com funciona aquest model que s’ha desenvolupat al voltant de les cooperatives de Musicat és la creació d’empreses cooperatives, “que ga-

“De vegades tenim problemes amb l’administració, no perquè no estiguem fent les coses ben fetes, sinó perquè hem estat explorant un camp que no està legislat”, explica Antoni Mas. Una de les qüestions que han hagut de resoldre és que tot i que els músics no poden ser autònoms, mitjançant una empresa cooperativa sí que poden actuar com a autònoms. Un altre problema que van haver de solucionar és el de la retenció que s’ha d’aplicar als músics que, tenint en compte el sou estacional o puntual d’aquests treballadors, és molt difícil de fixar en el cas dels músics. Finalment, van aconseguir “un pacte no escrit” amb hisenda i implantar un sistema de prorrateig de la retenció al llarg de l’any.

Un projecte per exportar “Ens hem trobat que hi ha músics de fora que, evidentment, tenen el mateix problema que nosaltres”, afirma Antoni Mas, que ens explica que un grup de músics de La Corunya que havien d’actuar al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 van acudir a la cooperativa de Músics de Girona, aconsellades per l’Ajuntament de Barcelona, per poder aconseguir un contracte en regla.

ranteixen la no explotació dels músics, una situació que l’empresa privada sol practicar en el nostre col·lectiu”.

Només l’any 2004 van realitzar una facturació d’uns 18 milions d’euros.

Però, el que més crida l’atenció és saber que els diners que sobren cada any s’inverteixen en un pla de jubilació per a tots els socis as-

Les nostres cooperatives 13

sociats. Segons Antoni Mas, per dos motius: perquè la cooperativa està obligada a repartir els beneficis al final de l’any entre tots els socis, però, també per concienciar els músics de la importància de pensar en el futur, que diu que “sol ser diferent i molt més dur entre els músics que en altres col·lectius de professionals”.

Més de dos mil associats Actualment, Musicat compta amb uns 2.200 músics associats i unes

grup, que té la seu a Girona, al carrer de Joaquim Vayreda, 65.

La iniciativa cooperativista de Músics de Girona no només ha captat l’atenció dels músics i els grups musicals del Principat de Catalunya. Les solucions fiscals que ofereixen als professionals de la música i la gestió contractual que permeten fer a les empreses és tan innovadora que ha atret més de cinquanta socis de la resta de l’Estat espanyol, majoritàriament del País Basc, Aragó, Madrid, el País Valencià i Galí-

a través de les empreses del grup, utilitzen les pàgines centrals del butlletí de la Unió de Músics de Catalunya, L’Instrument. A més, al web de Musicat (www.musicat.es) s’hi pot trobar tota la informació sobre aquest grup de gestió, com estan organitzades les empreses que el constitueixen i quins serveis ofereix cadascuna d’elles. També s’hi pot accedir al calendari particular de cada formació i es poden consultar per dates i especialitats la disponibilitat. Però, per als socis, el més interessant és consultar el catàleg d’agrupacions, el calendari d’activitats o la borsa de treball.

Un catàleg potent Una altra activitat que realitza el grup de gestió Musicat és la presentació de les formacions musicals cada temporada en un potent catàleg on s’anuncien les orquestres, els grups, els teclistes, les cobles, les havaneres, l’animació infantil, la música tradicional, els concerts recitals, els grups de clàssica i de rock. El llistat és molt complet, d’una gran qualitat i, això sí, molt útil per als programadors culturals, tant dels ajuntaments com de les entitats públiques i privades.

300 formacions musicals inscrites.

Entre aquest col·lectiu de professionals s’hi troben uns quants músics que, bé per proximitat geogràfics o per actuar com a representants de les respectives agrupacions, freqüenten les oficines de l’associació.

Tanmateix, la majoria de músics socis desconeixen les instal·lacions, el personal que hi treballa o el funcionament de les empreses del

cia. I no només això, sinó que també compten amb més de seixanta socis de la resta del món. Només per posar alguns exemples, tenen socis d’Alemanya, Argentina, Cuba, França, Itàlia, Japó, Regne Unit, Rússia o Uruguai.

Orquestres com Meravella, la Principal de la Bisbal o la Salseta del Poble Sec; cobles com Baix Empordà, Ciutat de Girona, la Principal de l’Escala o Sant Jordi; havaneres com Els Pescadors de l’Escala, Peix Fregit o Port-Bo; grups de música tradicional com La Carrau o La Coixinera; concerts recitals com els que ofereix Gerard Quintana, Joan Isaac, Luchy Gury o Maite Martín; o Grups de rock com Gossos, Lax’n’Busto i Whiskyn’s; són només alguns dels vora 300 grups que contracta el grup de gestió Musicat a través de les cooperatives Músics de Girona i Músics de Catalunya.

Per apropar l’associació Musicat als socis i perquè coneguin el funcionament i els serveis que s’ofereixen

Francesc Vila Núm.

281

14 Gestió d’empresa cooperativa

Amb el present article, Cooperació Catalana inicia la secció Gestió d’empresa cooperativa, amb la intenció d’aportar una sèrie d’informació tècnica, econòmica, organitzativa, comptable, informàtica, jurídica i fiscal que permeti a les cooperatives estar informades de les novetats existents en aquestes àrees, així com dels avantatges de la seva aplicació. Iniciem la secció amb una primera part referent a la Llei de protecció de dades personals i la seva aplicació.

La Llei de protecció de dades de caràcter personal (I) La Llei orgànica de 15/1999, de 13 de Desembre, de protecció de dades personals, Directiva 95/46 de la CEC del Parlament Europeu i del Consell, de 24/10/1995, la qual va ser completada amb el Reial decret 994/1999, de 11 de juny, (BOE 25 de juny) on s’aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal

D

onada la facilitat d’avui en dia per aconseguir dades personals, anys enrera es va crear l’Agencia de Protecció de Dades d’àmbit estatal, seguint l’establert per la Unió Europea per a tots els seus estats membres. El desembre de 1999, després de la creació de l’Agència espanyola, s’aprovà la Llei de protecció de Dades personals, que malgrat entrà en vigor un mes després de la seva publicació al BOE, és a dir el gener de 2000, Núm.

281

El reglament té per objecte establir les mesures d’índole tècnica i organitzativa necessàries per a garantir la seguretat que han de reunir els fitxers, els centres de tractament, empreses, locals, equips, sistemes, programes i persones que intervinguin en el tractament de dades de caràcter personal. no ha estat fins fa relativament poc que s’han començat a produir sancions pel seu incompliment.

Reglamentació Com a resum de les lleis que existeixen i que obliguen a totes les entitats civils i estatals a protegir les dades personals de les persones físiques, cal tenir en compte: El real Decret 428/1993, de 26 de Març, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades.

L’Agència catalana A Catalunya, segons la Llei 5/002, de 19 d’Abril, de l’Agencia Catalana de Protecció de Dades (DOGC 3625 de 29.4.2002), es crea el Registre de protecció de Dades de Catalunya com òrgan integrat a l’Agència.

En el seu article 15.2ª) l’esmentada Llei disposa que són objecte d’inscripció en el registre els fitxers de dades personals inclosos en l’àmbit d’aplicació de la llei orgànica de protecció de dades que siguin

de titularitat de la Generalitat de Catalunya, dels ens que integren l’Administració local en l’Àmbit territorial de Catalunya i la resta d’organismes i entitats a què es refereix l’article 3 de la Llei 5/2002, de 19 d’Abril, i les dades relatives a aquest fitxers que siguin necessàries per a l’exercici dels drets d’informació, d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d’oposició.

Àmbit europeu El en el Tractat per el que s’estableix una Constitució per a Europa, del 13 d’Octubre del 2004, en la Part I Article I, 51 Protecció de Dades de caràcter personal diu: 1- Tota persona té dret a la protecció de les seves dades personals.

2- La llei marc europea establirà las normes sobre protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades de caràcter personal per les institucions, per els estats membres en el exercici de les activitats compreses en el àmbit d’aplicació del Dret de la Unió, i sobre la lliure circulació d’aquestes dades. El respecte d’aquestes normes restarà sotmès al control d’autoritats independent.

També la Part II que correspon a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió, en el seu article II-68 parla de la protecció de les dades de caràcter personal, dels drets que té tota persona, i que aquestes dades es tractaran de forma lleial, per a fins concrets i amb base al consentiment de la persona afectada o en virtut de qualsevol altre fonament legítim previs per la Llei.

Tota persona te el dret a accedir a les seves dades i a obtindr’n la seva rectificació.

Veiem dons que l’obligació de totes les empreses, institucions, i persones que tinguin fitxers que contenen dades personals, tenen l’obligació de crear unes normes de protecció.

Aplicació: Normes de protecció En primer lloc existeix l’obligació de comunicar aquells fitxers que contenen Dades Personals a la Agència de Protecció de Dades estatal, ja que com em vist abans la Generalitat de Catalunya només és responsable dels fitxers públics, és a dir, els de l’Administració Local en l’àmbit de Catalunya.

Com podem veure, els aspectes més destacats de l’esmentada normativa, és l’obligatorietat per part dels titulars dels fitxers amb dades personalitzades, de tenir complimentats els següents requisits. ➨ Registre de la base de dades: obligació de notificar a l’Agencia de Protecció de Dades els fitxers de dades de caràcter personal de titularitat privada, amb una declaració adient. ➨ Legitimació dels Fitxers: Obtenir l’autorització dels titulars de les dades personals, per disposar de les mateixes en determinats àmbits, és un requisit imprescindible perquè l’interessat pugui exercir els drets d’accés, de rectificació, oposició i cancel·lació. ➨ Mesur es de segur etat dels fitxers: Adoptar mesures de caràcter tècnic i organitzat que garanteixin la seguretat de les esmentades dades de caràcter personal i que variaran segons la seva transcendència (sobre raça, ideologia, religió, sexualitat, salut, etc.

El document de seguretat Aquestes mesures de Seguretat s’han d’aplicar i explicar en un Document intern denominat Document de Seguretat.

El contingut principal d’aquest Document s’estructura bàsicament en els següents punts: 1 Ambit d’aplicació del Document.

2 Mesures, normes, procediments, normes i estàndards encaminats a garantir els nivells de seguretat exigits amb aquest document.

3 Procediment general de formació al personal.

4 Funcions i obligacions del personal.

5 Procediment de notificació, gestió i resposta quan es produeix l’incidencia.

6 Procediment de revisió.

7 Consecuencias del incompliment del Document de Seguretat.

Aquest document s’ha de mantenir permanentment actualitzat. Qualsevol modificació rellevant en els sistemes d’informació automatitzats o no, en la organització dels mateixos o en les disposicions vigents en matèria de seguretat de les dades de caràcter personal comportarà la revisió de la normativa inclosa i, si procedeix, la seva modificació total o parcial.

Maria Lluïsa Navarro Núm.

281

16 Col·laboració

Els pals de paller (1)

S

óc un cooperador antic, jubilat ja, jo diria que d’una quarta generació més o menys, i quand es tracta d’opinar sobre aquesta societat a la que he dedicat la major part de la meva vida, haig de fer esforços per tal de desllindar el que és i significa aquesta entitat tota, del que són els homes que l’han bastida, els cooperadors d’ahir, els d’avui i els possibles de demà.

85 anys, són molts anys de subsistència, i més si tenim en compte els avatars i les circumstàncies, moltes especialment adverses al creixement i desenvolupament d’una Societat Industrial, conformada com a Cooperativa, amb unes arrels marcadament anarco-sindicalistes i amb uns principis inicials basats en els dels Pioners de Rochdale (1844) que iniciaren en plè segle XIX, una revolució incruenta contra l’explotació capitalista per tal d’alliberar-se del seu jou.

Cap organització creix i es desenvolupa sense el pal de paller d’una ideología que conformi, orienti, dirigeixi i en fixi les fites a assolir, i també els elements a emparar per arribar-hi, essent l’essencial els propis homes implicats en el fet, les situacions que els envolten i la pròpia capacitat i sobretot formació per arribar-hi.

Arribats aquí, hem de manifestarnos, tots plegats, en el convenciment de què, tant els homes d’ahir – el passat – com els homes d’avui, doncs són això homes i les circumstàncies llurs que els envoltaren i els envolten, i com humans, Núm.

281

sotmesos per causes diferents, a errors grans i petits, alguns dels quals amb conseqüencies realment dures de soportar, d’altres per causes alienes, molt més penoses encara, però totes elles reptes a vencer i rectificar en funció de l’alliçonament i experiències contrastades. I, per tal necessitem i molt, la capacitat d’acceptar les nostres pròpies mancances i posarnos a la feina de les possibles rectificacions, tot i sabent que existeix també la possibilitat de no encertar-ho.

Com que el que tractem de plasmar, són els pals de paller necessaris per tirar endavant, farem una mica d’història a partir del 24 d’agost del 1844, data de l’inscripció de la “Societat dels justos pioners de Rochdale” orígen a Europa d’aquest moviment cooperativista, de la mà de Charles Howart i del seu grup dels 28 obrers en vaga que estaven amenaçats de misèria, i que en data 24 d’octubre del mateix any, els foren aprovats els seus estatuts que consagraven els principis d’ajuda mútua, control democràtic, gratuitat dels càrrecs, lliure adhesió i lliure dimissió, etc, i retribució a les cooperacions dels socis en forma de retorns cooperatius.

Més tard, ja al 1885, un francès, Charles Gide (1847-1932) catedràtic d’economía a París funda l’anomenada Escola de Nimes que havia de seguir i sistematitzar els principis cooperatius de Rochdale, i ja en el 1894, establia les, segons ell, 12 virtuts del cooperativisme que acabaven assenyalant com a fites les següents (cal tenir en

compte de que a l’època és parlava únicament de cooperatives de consum): a) Assolir un preu just en les transaccions, b) Suprimir les lluites socials, c) Abolir el benefici de l’empresari en el sentit mercantil, d) Imposar el regnat del consumidor, e) Abolir pacificament el capitalisme.

Tot plegat dona a entreveure que ja des dels seus inicis es buscava la ideologia prou consensuada, raonada, explícita i amb claretat, que ajudés a la comprensió i acceptació d’uns principis actius que actuessin com a pals de paller, per tal de bastir les noves cooperatives, i aixis arrivem, al nostre petit païs, a la Llei de Bases, del 17 de març del 1934, promulgada per la Generalitat de Catalunya, i que millorava essencialment la Llei General del 1931.

Ferem esment aquí de la part d’un text (pàg. 88) d’un ampli estudi sobre Cooperació, de la Universitat Politècnica de València, on diu, entre altres coses, que “on més es necessita és en la formació dels homes, regla d’or de la cooperació, i en la que si s’ha fet molt, es podría haver fet més“, que òbviament no fa altre cosa que assenyalar com a indispensable la necessitat de la formació. També assenyala en l’aspecte econòmic (pàg. 99) que “el que cal evitar és que les cooperatives caiguin en els defectes de les societats capitalistes; que els valors econòmics sofoquin i acabin amb

els valors socials, pel que cal potenciar el sentit empresarial de les cooperatives”, senyalant també que ”els resultats econòmics de l’empresa cooperativa s’atribuieixen al treball, no al capital com en l’empresa capitalista” En la consideració dels principis cooperatius, ja coneguts, p.e. Lliure accés i adhesió; Control democràtic o principi d’un home, un vot; Retorns cooperatius; Supresió del lucre; Neutralitat política i religiosa; Foment de l’educació i Obres socials. I així veiem que en termes generals, els mòbils de solidaritat i fraternitat que donaren vida a la Cooperativa de Rochdale segueixen animant a les que encara es constituieixen i no son mòvils excloents. El Sr. Lluís i Navas “Dret de les Cooperatives” (Barcelona 1972) ens dóna un exemple referit al principi de portes obertes – sens dubte pensat per les cooperatives de consum – dient-nos que “una cooperativa de producció no pot regir-se per aquest principi, perquè una fàbrica no pot ampliar-se indefinidament a gust de l’últim pretendent a soci.

També en aquesta mateixa obra, cita en la pàg.345 algunes idees que Brot exposa en la seva “Democràcia Cooperativa”, i referit al dilema entre la gestió majoritària i la gestió eficient, el que “una vegada han estat nomenats els directius, no hi caben intervencions irresponsables en les tasques llurs; que les juntes rectores estiguin sotmeses a vigilància, però sense poder inmiscuïrse en les tasques

de direcció, i que la autoritat de la Direcció sigui ferma.

Hem de fer alçaprem sobre l’educació cooperativa, quin principi s’ha denominat “ la regla d’or de la cooperació”, educació que consisteix essencialment en l’hàbit de veure, pensar i jutjar d’acord amb els principis i l’ideal cooperatius, tal i com ho exposa un text emès per la Universitat de Laval, al Quebec (Canadà), i que confirma el que deia Charles Gide que la cooperació es proposa educar l’obrer per tal d’emancipar-lo.

aquesta Societat Cooperativa, que les regles rochdalianes no poden elles únicament, garantir res més que la autenticitat formal de les cooperatives, però que el seu caràcter depèn principalment de la presència de membres amb esperit cooperatiu. Una cooperativa sense cooperativistes, és a dir, sense homes/dones que sentin la moral cooperativa i la tradueixin en normes de conducta, serà sempre fràgil i no podrà jugar amb plenitud el seu paper econòmic i social.

Idees d’igualtat, on se segueix l’absència de dominació i explotació, i es responsabilitza segons les capacitats. Idees de comunitat que suposen el respecte a les persones, l’ajuda i la comprensió mútues, els objectius comuns desitjables i demés motius de col·laboració.

Una vegada més arribem a la conclusió, tal i com ho fa veure “La Cooperación”, editada per la Universitat Politècnica de València, (pàg 154 i següents) que ens diu: “ al final caiem en el que és una exigència indispensable per el triomf del cooperativisme: l’educació i formació dels cooperativistes, destacant-ne que llurs problemes només es resolen quan els cooperativistes tenen plena consciència dels seus deures, abans que dels seus drets.

Finalment direm, abans d’entrar de plè en la història centrada en

Ja hem furgat abastament, i de manera generalitzada en els prin-

Idees de llibertat, d’on s’extreu la responsabilitat, l’autodisciplina i el perfeccionament

Núm.

281

18 Col·laboració

William Cooper

Charles Howarth

James Smithies

cipis iniciats a Rochdale i que han portat com a conseqüencia tot un desenvolupament ideològic de tot signe, pensadors i realitzadors com Fourier, Owen, Thompson, Buchez, Blanc, Leroux, Cabet, Prohudhon, Gide, etc. que coincideixen en un front comú d’idees sobre el cooperativisme democrà-

tic, i el que cal ara és endinsar-nos en la nostra particular història, i en els homes propis que l’escrigueren; en què pensaven i que muntaren per tal de fer-la possible fins als 85 anys d’avui.

Professor Sr. Francesc Guillem Crespo, de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat que en el decurs de les Jornades de la Cooperació, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent l’agost de 1993 va presentar la seva ponència sobre “El model de gestió i organitzatiu” de les cooperatives de treball associat.

Abans de tancar aquest llarg preàmbul voldría fer menció del

Fou realment interessant que una veu tant autoritzada, presentés al mon cooperatiu l’ineludible necessitat d’entendre l’empresa cooperativa, com una Empresa en primer lloc, i com una Cooperativa a continuació. Digué que era realment important que els cooperadors, i sobretot els de treball associat prioritzessin l’Empresa, com a tal, generadora de treball i guanys per després d’obtinguts aquests fruits donarlos-hi la destinació més convenient.

S’ha caigut masses vegades en l’error de voler conduir l’Empresa sota criteris ideològics únicament socials, oblidant-se que les solucions a aplicar a problemes empresarials, son solucions empresarials, al marge de quina sigui l’estructura social de l’Empresa.

Germinal Belis i Peiró Núm.

281

Els reptes ambientals del nou Estatut Publiquem a continuació un article redactat el passat mes d’abril i presentat al IX Premi Albert Pérez-Bastardas d’articles de coneixement i defensa del medi ambient, en el moment en què s’estava redactant i debatent el nou estatut de Catalunya. Malgrat l’estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre, considerem que aquest text segueix essent actual.

P

oc abans de la commemoració del quart de segle de vigència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 la classe política catalana va arribar a la conclusió que havia arribat l’hora d’actualitzar l’autonomia catalana. Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció del Partit Popular, van coincidir en afirmar que el sostre d’autogovern fixat un quart de segle abans havia quedat superat. La societat catalana, per boca Núm.

281

dels seus representants, demanava un model de convivència que tingués en compte els nous reptes que 25 anys abans no existien.

En els plens realitzats a la Cambra Catalana durant la segona meitat de la darrera legislatura es repetia d’un i altre costat que Catalunya s’havia de dotar d’un marc normatiu que permetés un millor encaix de l’autonomia catalana en un estat descentralitzat com Espanya. I això passava per la redacció d’un nou Estatut que concretés i garantís noves competències no assumi-

des anteriorment. Tot just dos mesos després de les eleccions al autonòmiques, celebrades el novembre de 2003, es constituïa la ponència parlamentària encarregada de redactar el nou text en què, finalment, hi participen tots els grups parlamentaris.

Tant el concepte de medi ambient com l’anomenada consciència ambiental ha evolucionat molt en els darrers 26 anys i, fruit d’això, el sector públic ha hagut d’incorporar, sovint a remolc, les demandes que la societat imposa per protegir aquest patrimoni comú. S’ha avançat notablement però els resultats no sempre han estat satisfactoris. No és d’estranyar doncs que en el moment de refer el marc normatiu per Catalunya la societat catalana s’hagi mostrat decidida a intervenir activament, incorporant nous aspectes ambientals que hauran de regir les polítiques durant, almenys, 25 anys més.

IX Premi APB - finalista 21

En aquests moments la ponència constituïda al Parlament de Catalunya està redactant el text de la proposta de reforma de l’Estatut a través de les aportacions realitzades pels diferents representants de la societat civil catalana. L’objectiu és presentar el més aviat possible una primera lectura a partir de la qual continuar treballant.

La proposta prèvia dels partits polítics Abans d’acabar la passada legislatura i sense que la ponència parlamentària que elabora l’Estatut s’hagués constituït, els diferents partits polítics catalans, a excepció del partit Popular, van presentar la seva particular proposta d’Estatut (www.gencat.net/nouestatut).

Convergència i Unió (CiU) va donar a conèixer les “Bases per a un nou Estatut nacional de Catalunya” l’abril de 2003. En l’apartat corresponent als drets i deures dels ciutadans es planteja el dret a gaudir del patrimoni natural del país, amb especial reconeixement als paisatges com a components de la diversitat del territori català, i el deure cívic de respecte al medi ambient. A més de dedicar un article concret de la proposta d’estatut al territori i al medi ambient, en què es reconeix el paisatge com a component essencial per l’entorn dels ciutadans, s’inclou com a principi rector el progrés econòmic sostenible en el marc del respecte al medi ambient.

Pel que fa a les competències la coalició nacionalista atorga a la Generalitat l’exclusivitat legislativa en medi ambient. Concretament el text es refereix a: recursos naturals, residus, abocaments, contaminació atmosfèrica i lumínica i impactes ambientals.

També confereix l’exclusivitat en urbanisme, ordenament i planificació del territori, gestió dels recursos hídrics i abastament d’aigua, i instal·lacions de producció, distri-

bució i transport d’energia en l’àmbit de Catalunya.

Per la seva banda el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en la proposta de “Bases per a l’elaboració de l’Estatut de Catalunya” presentada el març de 2003, planteja un text en què el dret a la qualitat del medi ambient i el paisatge queda garantit pels poders públics. S’emmarca doncs com un principi rector i no com un dret fonamental.

En el capítol de competències el PSC reserva a la Generalitat la potestat de definir i executar polítiques en matèria de medi ambient i paisatge però no concreta si aquestes competències tindran un caràcter exclusiu o requeriran una delegació estatal prèvia. La proposta reserva especial importància a la participació ciutadana el l’activitat legislativa.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que presenta una “Constitució de l’Estat lliure de Catalunya”, inclou dins el títol de drets i deures dels ciutadans el dret a gaudir d’un patrimoni natural i el deure cívic de conservar-lo i respectar-lo. La formació independentista dedica l’article 25 al medi natural i atribueix a la Generalitat l’exclusivitat de preservar “l’equilibri del medi socioambiental”.

En l’àmbit de competències, l’article 43 de la proposta d’ERC detalla que la Generalitat disposarà d’exclusivitat per generar, distribuir i comercialitzar energia i recursos naturals.

Finalment Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) inclou el respecte a la natura com a principi fonamental en les “Bases per a la Reforma Constitucional i Estatutària”. En aquest sentit proposa que la Generalitat assumeixi el compromís de contribuir a la preservació del planeta, i faci seus els reptes internacionals per evitar el canvi climàtic i mantenir la biodiversitat,

adoptant els principis de la sostenibilitat ecològica per al model de desenvolupament català.

ICV proposa incorporar a l’Estatut un títol relatiu als drets polítics, econòmics, socials, ecològics i culturals en què hi destaqui el dret a gaudir del patrimoni natural del país i de la qualitat de vida i el deure de preservar aquest patrimoni per les generacions futures.

En el mateix apartat es manté una particular insistència en el foment de la participació ciutadana mitjançant la intervenció plena dels ciutadans en totes les decisions que afecten a la vida pública.

Pel que fa a l’àmbit de competències referents a l’aigua, ICV proposa que la Generalitat disposi de la facultat d’autoritzar abocaments en lleres públiques, d’autoritzar aprofitaments de domini públic hídric intercomunitari, d’executar obres hidràuliques d’interès general, de policia sobre les comunitats de regants intercomunitàries i d’administració de la conca del riu Garona.

A més d’aquestes competències, la formació eco-socialista proposa que la Generalitat tingui facultat normativa en el control ambiental i Núm.

281

22 IX Premi APB - finalista

bilitat ciutadana i, finalment, educació ambiental.

Es proposa superar el principi de “qui contamina paga” ja que, segons els participants en la jornada, semblaria que pagant es pot permetre tot i molts prefereixen pagar a no contaminar; i substituir-ho per la màxima de “qui contamina ho ha d’arreglar”, fent referència a la necessitat de justícia ambiental. Finalment es proposa tenir en compte la preservació del paisatge com a patrimoni de la nació que conforma un tret d’identitat que tots els ciutadans tenen dret a gaudir.

capacitat de categorització dels espais naturals.

El procés de participació ciutadana Paral·lelament a la ponència parlamentària que es va constituir el gener de 2004, la conselleria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va emprendre fa un any una campanya de difusió amb l’objectiu d’informar i de promoure la participació ciutadana en la redacció del nou Estatut. La seva finalitat era trametre els resultats obtinguts a la ponència perquè hi fossin incorporats.

En l’àmbit ambiental, el 23 d’octubre de 2004 una cinquantena d’entitats i ajuntaments catalans van participar en la jornada “El nou Estatut de Catalunya i el Medi Ambient”. Una sessió de treball en què es van materialitzar les principals aportacions i suggeriments que la societat civil volia que fossin presents en el nou text en el camp del medi ambient. Els participants van ordenar la discussió al voltant de dos eixos temàtics: els principis directrius de les actuaNúm.

281

cions públiques en matèria ambiental i les noves competències que Catalunya havia d’assumir per tal d’aprofundir en l’autogestió dels nous reptes ambientals que es plantegen.

Pel que fa als principis directrius de les actuacions públiques es demana incorporar en el preàmbul una referència explícita a la sostenibilitat, en un nivell similar a la consideració que prenen valors tradicionals com la democràcia, la llibertat, la igualtat o la solidaritat.

També es proposa que la conservació del medi ambient s’inclogui com un dret i un deure fonamental (tal com s’inclou en el Tractat pel qual s’estableix la Constitució Europea).

En la redacció concreta de l’article que es refereix al medi ambient es proposa incloure principis com els de transversalitat (el medi ambient ha d’estar present en totes les activitats que es realitzin), precaució, prevenció, avaluació (del compliment de les estratègies de precaució prevenció o restauració), transparència i informació (especialment en referència a l’administració pública), corresponsa-

De les competències que la societat civil catalana reclama incloure en l’estatut en destaca l’augment de la capacitat per legislar en matèria de medi ambient, especialment en aspectes referents a l’ordenació del litoral, com pot ser l’atorgament de les concessions de domini públic. Un altre aspecte en què s’insisteix és el d’assumir les competències en la gestió de les conques hidrogràfiques intercomunitàries, ja sigui en la potestat executiva sobre obres hidràuliques d’interès general en el domini públic hidràulic, en el planejament d’aquestes o en les facultats d’autorització d’abocaments en lleres públiques, entre altres. Pel que fa a la política energètica s’insta la Generalitat perquè assumeixi les capacitats de generar, distribuir i comercialitzar l’energia, així com explotar altres recursos naturals, tenint sempre en compte el principi d’eficiència i la prioritat d’utilitzar fonts renovables.

A més es proposa a la Generalitat que es reservi en exclusivitat, entre altres matèries: ➨ La construcció i l’explotació de totes les obres del cicle hidràulic que es realitzin a Catalunya. ➨ L’emissió de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), respecte de qualsevol obra que ho precisi i s’executi en territori català.

IX Premi APB - finalista 23

➨ La creació d’un organisme de seguiment de les polítiques ambientals, anomenat Entitat Catalana d’Acreditació, que garanteixi el compliment de les normatives ambientals i que disposi de capacitat davant l’Estat espanyol i la Unió Europea. ➨ La potestat de creació de normes sobre fiscalitat que gravi les conductes ambientalment indesitjables o premií les correctes.

Finalment, amb caràcter general i no solament en relació amb el Medi Ambient, s’insisteix que Catalunya ha de millorar el seu finançament proporcionalment amb el seu pes en l’entorn de l’Estat Espanyol, amb les seves necessitats, i al voltant d’un pacte de solidaritat que no pot ser indefinit.

Després de més d’un any d’haver iniciat els treballs de redacció del nou Estatut la ponència parlamentària es trobava discutint la se-

gona part del títol de competències i el finançament. L’únic document que ha transcendit fins al moment és la proposta d’estructura d’índex del projecte de nou Estatut. La trobada de tots els líders polítics celebrada a Miravet el novembre de 2004 va servir per establir l’inici de les vacances parlamentàries de l’estiu de 2005 com a data límit per presentar la redacció de la proposta de nou Estatut per Catalunya. (www.parlament-cat.net).

El model actual.

L’Estatut de 1979 Una vegada coneguts els objectius ambientals plantejats per la redacció del nou Estatut que s’està gestant al Parlament de Catalunya és necessari veure el punt de partida per comprovar quines són les aportacions que oferirà el nou text.

L’Estatut vigent neix en un context històric marcat per 40 anys de dictadura, en un moment en què els

referents a assolir eren el restabliment de les institucions catalanes abolides i una transició democràtica de consens. La comissió de parlamentaris constituïda el 1978 tenia com a objectiu assolir un nivell d’autogovern compatible amb la Constitució que s’estava redactant paral·lelament. El resultat va ser l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el 25 d’octubre de 1979 amb un 88,1% dels vots favorables i una participació del 56,9%.

La protecció del medi ambient queda recollida literalment en l’article 10 (Títol Primer) de l’actual Estatut. En aquest article s’enumeren les matèries en què la Generalitat té potestat per executar i desenvolupar normativament la legislació bàsica aprovada a nivell estatal. Es tracta d’una conseqüència directa del text constitucional, que en l’article 149.1, 23ª inclou la protecció del medi ambient (esmentat ja en l’article 45 de la Constitució) com una matèria en

Núm.

281

què l’Estat disposa d’exclusivitat per dictar legislació bàsica.

La transversalitat del terme medi ambient però, ha quedat palesa després de 26 anys de bagatge de la norma institucional bàsica de Catalunya. A més de les matèries de titularitat estatal que s’han anat transferint progressivament a diferents comunitats autònomes (mitjançant llei orgànica a través del

procediment establert en l’article 150 de la Constitució) les pròpies competències assumides amb caràcter exclusiu per l’Estatut de 1979 ja incloïen aspectes clarament emmarcats en el camp del que avui en dia s’entén per medi ambient.

Les competències que disposa la Generalitat amb caràcter exclusiu, incloses en el l’article 9 (Títol Pri-

L’estatut de Núria, el referent d’autogovern que Catalunya reivindicava el 1978 L’estatut de Núria s’emmarca en la República del 1931, en què els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril del mateix any, presentades com un plebiscit per triar entre república o monarquia foren aclaparadorament favorables als primers. La Generalitat, novament instaurada com a poder autònom, convocava en assemblea una representació dels ajuntaments per crear la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’estatut d’autonomia. Dos mesos més tard, l’Estatut de Núria ja estava enllestit i el 2 d’agost del mateix any 1931 era ratificat en referèndum amb el 99% dels vots favorables.

El 9 de desembre de 1931 s’aprovava la nova Constitució de la República espanyola i 5 mesos més tard l’Estatut de Catalunya començà a discutir-se al Parlament espanyol. Després de les esmenes i les conseqüents retallades el 9 de setembre era aprovat per 214 vots a favor, 24 en contra i 100 abstencions. (L’estatut i la reorganització autonòmica de l’estat: el context històric. Antoni Segura i Mas. Idees 4. 1999.)

El text estatutari reconeixia Catalunya com a regió autònoma dintre l’Estat espanyol i mentre aquest es reservava en exclusiva la defensa, les relacions internacionals, la legislació laboral, les relacions Església-Estat i la política tributària, monetària i bancària, a la Generalitat li corresponia la legislació i l’execució del dret civil i administratiu.

Pel que fa a les competències ambientals del moment, com podien ser el règim agropecuari, forestal i miner, l’Estat legislava i la Generalitat executava. Els recursos econòmics per gestionar les competències descentralitzades s’obtenien a partir d’una fórmula financera en base al cost dels serveis transferits a Catalunya. Un traspàs de competències que va donar lloc a un nivell d’autogovern i de poder polític que la dreta espanyola més intransigent va ser incapaç de tolerar.

Núm.

281

mer) de l’Estatut vigent són: ordenació del territori i del litoral, urbanisme, habitatge, espais naturals protegits, aprofitaments forestals i pastures, aprofitaments hidràulics en conques internes, producció i distribució d’energia, agricultura, ramaderia i pesca. Totes elles han permès Catalunya dotar-se de lleis i reglaments directament executables per l’administració catalana.

En són clars exemples la Llei 12/1985 d’Espais Naturals, la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, la Llei 15/2003 Reguladora dels Residus o la Llei 10/2004 d’Urbanisme, entre moltes altres.

Una vegada analitzat el model des d’on parteix Catalunya i l’objectiu on la societat catalana i els seus representants polítics volen arribar caldrà veure si el nou Estatut per Catalunya compleix les expectatives creades, tan en el camp del medi ambient com en els altres.

La revisió estatutària que s’està realitzant és d’un gran abast, afecta tots els títols de l’estatut i, a més, pretén incloure’n quatre més.

Aquest procés, però, es diferencia clarament tant de l’Estatut de Núria de 1932 com de l’Estatut de Sau de 1978 en un fet que pot condicionar la seva tramitació a les Corts Generals i, conseqüentment, la seva aprovació definitiva. El compromís del President del Govern espanyol és aprovar el text que surti del Parlament de Catalunya.

Jordi Puy 23/04/05

Pensem-hi 25

Si més no, sembla que units

C

omenço a escriure aquest article el dia 30, el mateix dia que el Parlament ha aprovat el text del nou Estatut de Catalunya. Ahir he dedicat força temps –moltíssim més del que jo habitualment consagro a contemplar la televisió- a seguir els esdeveniments que s’hi anaven succeint durant les inacabables negociacions, que imagino duríssimes en l’àmbit humà, personal, de les persones negociadores. I, en trobar-me l’acord final, el primer sentiment que experimento és d’alegria, és clar. Les persones que electoralment representen Catalunya han arribat a posar-se d’acord en què és el que desitgen per a aquesta Catalunya que totes elles han de servir. Però, al mateix temps, no puc evitar de preguntarm’ho: ¿calien, de debò calien, totes aquestes ridícules negociacions de l’últim minut, aquestes rigideses fins a l’últim moment, amb suspensions de sessions i tot? ¿Calien, de debò, aquests mesos de desqualificacions mútues, d’amenaces de trencar la baralla, d’insults personals? ¿No es podia haver arribat a aquest acord amb elegància, amb respecte personal, polint lentament les lògiques diferències d’opinió? Per fer una pregunta que reconec ximple ¿de

debò no es podia haver arribat a aquest acord, per exemple, dos, tres, quatre dies abans? ¿De debò?

La unitat a la que ara hem, finalment, arribat, i que haurem de mantenir per damunt de tot durant els duríssims mesos que ara ens esperen a Madrid, ¿no pot ser escardada, dificultada, pel record de totes les coses desagradables que mútuament ens hem etzibat durant aquest inacabable període de gestació de l’acord final?

L’Estatut que finalment ha estat aprovat, em penso que no és el que jo hauria volgut –ja en llegiré el text amb calma-, però això és normal, i lògic. No és segur que tot el que jo desitjo per al meu país sigui el que ell més necessita. Probablement m’equivoco en més d’un punt. Però el que és fonamental és que la nostra representació política hagi estat capaç d’arribar a un text comú. Cal ara que el mantingui.

Sense separacions entre interessos de partits. L’alegria que mostraven ahir, l’un al costat de l’altre, el President i el Cap de l’Oposició, que jo imagino alegria sincera, ha de ser l’expressió de la voluntat de continuar treballant units. Perquè el que els espera, a ells i a tota la representació política de Catalunya, serà dur.

Perdonin-me si em cito a mi mateix, que és una cosa tan lletja.

Però ara fa exactament un any, al Pensem-hi del número 269, titulat Ja ho deia el senyor Pla, jo em permetia de fer una anàlisi de la situació política que, malauradament, em sembla encara vàlida. Sí que ens han fet una prometença –allò de Salamanca, encara que jo no acabo de confiar-hi-, però, quant a la resta, res. I un dels punts que jo subratllava no és ni tan sols al·ludir enlloc: el PSC no té grup independent al Congreso de Diputados: els seus diputats i diputades són membres del PSOE. ¿Votaran contra la disciplina de vot d’aquest partit si el PSOE s’oposa, o pretén desvirtuar, l’Estatut que el Parlament de Catalunya ha aprovat?

El President Maragall ho té molt difícil. Jo confio en que ell resisteixi amb dignitat. I en que tots els partits catalans –oposició catalana inclosa- li exigeixin aquesta dignitat i, sobretot, que li ajudin a mantenir-la.

Santos Hernández Núm.

281

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

281

1. Actores de las políticas públicas. Burócratas, políticos e intelectuales. Revista Internacional de las Ciencias Sociales núm. 123. UNESCO.1990 Barcelona.

2. Associations et l’Europe, Les. Conseil National de la Vie Associative.1989. Paris.

3. Cambios en el medio ambiente planetario. Núm. 130. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. UNESCO 1991. Barcelona.

4. CARRERES i PERA, Joan. Un camí obert. UNESCO a Catalunya.

Centre Unesco de Catalunya. 1992. Barcelona.

5. CARSON, Rachel L. Primavera silenciosa. Grijalbo. 1980. Barcelona.

6. DESROCHE, Henri. Les religions de contrebande. Ed. Mame. 1974.

Ligugé.

7. Discurso del Consejero de trabajo sobre el empleo. Resoluciones.

Parlamento Vasco 29, marzo 1996. Vitoria-Gasterz 1996.

8. Estat del món, L’.1996 Centre Unesco de Catalunya. 1996. Barcelona.

9. Estudio de los conflictos internacionales. Revista Internacional de Ciencias Sociales núm. 127. UNESCO 1991. Barcelona.

10. Europa 2000. Perspectivas de desarrollo del territorio de la comunidad. 1992.Brusel.les- Luxemburg.

11. Europe et les Nouvelles Technologies, L’. Rapport de conférence.

Comité Économique et Social des Communautés Européennes.

Bruxelles.

12. Inventari d’ens locals, dels seus en dependents i d’altres ens públics associatius. Generalitat de Catalunya. 1994. Barcelona.

13. MAYOR ZARAGOZA, Frederic. Demà ja serà tard. Centre Unesco de Catalunya- La Llar del llibre. 1990. Barcelona.

14. Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Document de presentació. Generalitat de Catalunya. 1995. Barcelona.

15. SEGURA, Julio. Problemas actuales de la economía española. Obra social i cultural Bancaixa.1992.

Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Josep M. Rendé i Ventosa, primer volum de la Col·leció Cooperativistes Catalans

D

e molt encertada hem de qualificar la creació de la col·lecció Cooperativistes Catalans endegada per la Fundació Roca i Galès. Serà sens dubte una eina per a conèixer més a fons el moviment cooperatiu català i situar els seus homes més significatius en el marc històric del país.

El primer volum dedicat a Josep M. Rendé i Ventosa ha omplert un buit en el món de la historiografia del cooperativisme agrari. La personalitat i l’obra de Rendé són inseparables dels anys més prolífics en la constitució de sindicats agrícoles per tot el territori, dels anys en els quals l’agricultura catalana fa un esforç per modernitzar-se, amb el rerafons de les lluites socials i les confrontacions ideològiques. Rendé (1876-1925) va néixer a l’Espluga de Francolí, comarca vitivinícola pionera del cooperativisme agrari. A partir de l’expe-

riència adquirida al seu poble i a la Conca de Barberà, amb la creació de la Cooperativa agrícola (1902), la Caixa Rural (1905), el Sindicat Agrícola (1909), la construcció del celler cooperatiu (1913) i la Federació Agrícola de la Conca de Barberà va poder trenar un discurs sòlid que va utilitzar amb profunda convicció quan va ser nomenat cap del Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya. Rendé fou un home que viatjà molt per impulsar la creació de sindicats agrícoles, caixes rurals, per optimitzar-ne el seu funcionament. Tot això va donar-li un gran coneixement de la pagesia, de la seva psicologia, dels seus problemes. En les innombrables conferències impartides per tot el territori i en els molts articles i alguns llibres que va escriure fent ús del seu esperit inquiet i de les dots de divulgador nat, Rendé es multiplicà per donar

solucions a la pagesia, orientantla, propulsant la creació de sindicats agrícoles, lluitant per modernitzar l’agricultura catalana.

Antoni Gavaldà autor de la biografia ha valorat convenientment els seus orígens, per veure com de l’experiència local es forjà la personalitat de Rendé. També ha incidit en la seva obra escrita, la multitud d’articles publicats tant a revistes locals com a d’altres més enfocades al tema agrari com Agricultura i alguns llibres imprescindibles per a entendre l’obra agrària de la Mancomunitat, com La psicologia dels nostres pagesos (1922), Organització i guiatge de Sindicats Agrícoles (1923), Pla d’Organització Social Agrària de Catalunya (1924).

Josep Santesmases i Ollé Núm.

281

Retalls Agroactivitat Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Núm.22. Setembre –Octubre 2005. www.cooperativesagraries.coop Revista de les Cooperatives Agràries de Catalunya escrita en llengua catalana i amb una periodicitat de publicació de sis números l’any.

Tracta diferents temes i molt diversos, relacionats amb les cooperatives del camp.

La Secció Economia i Empresa informa dels ajuts per la recerca, del nou conveni de les cooperatives del camp de Tarragona i de les condicions de préstecs de les residències –cases de pagès. La de Medi Ambient ofereix un seguit de petites noticies relacionades amb la contaminació i la llei d’intervenció Integral. Les següents pàgines es dediquen a parlar de projectes, activitats etc. que es porten a terme a la Federació. Després passa a donar diferents notícies de diversos sectors com les cooperatives d’arròs, de l’oli, ramaderes etc. De la secció dedicada a les cooperatives destaca un reportatge dedicat a Girona Fruits, sccl. El Noticiari i el Calaix de Sastre tanquen les pàgines d’aquest número.

Colombia Cooperativa Núm. 82. Juliol-setembre 2005.Bogotà. www.ascoop.coop comunicaciones@ascoop.coop Revista trimestral en llengua castellana i anglesa, publicada per la Asociación Colombiana de Cooperativas, associació que aquest any celebra el 45 aniversari de la seva fundació, i dediquen dues pàgina a les felicitacions per part de les cooperatives.

Reproduïm el sumari destacant la portada i l’Editorial, on parlen i anuncien de la celebració el mes de setembre de l’Assemblea mundial de la ACI a Colòmbia.

Editorial, Bústia: Les cooperatives feliciten a Ascoop pel seu aniversari. Informe Especial: Colòmbia un país per tots els gustos. Personatge: Ascoop 45 anys d’integració i serveis.

Conjuntura: Principis i valors cooperatius “es compleixen o no es compleixen”. Supersolidària: Cooperativisme colombià, una mirada sota la supervisió i autogovern. Confecoop: La integració gremial es la base per una eficaç incidència cooperativa. Noticies. I una ressenya de la novetat bibliogràfica que han editat titulat: Les Cooperatives i els Objectius del Desenvolupament del Mileni.

El Nexo Núm.73.Setembre 2005.Madrid www.ucmta.org comunicacion@ucmta.es Publicació mensual de la Unión de Cooperativas Madrileñas de Trabajo Asociado.

L’Editorial es titula: Ética cooperativa i programes de responsabilitat social. A Experiències s’exposa el cas d’una nova cooperativa que la seva activitat consisteix en oferir un servei d’informació i control de processos administratius i financers sota un model de col·laboració continua amb les empreses.

Dedica un article a Veneçuela on parlen de la participació d’unes jornades i alhora en dona xifres de la situació de les cooperatives en aquest país. A la secció D’Actualitat hi trobem els títols següent: Conjuntura econòmica de la Comunitat de Madrid. Les Cooperatives de Treball espanyoles són les líders en les organitzacions internacionals del sector. SPAL continua amb nous serveis.

Cal destacar la separata central de la publicació, on el president de UCMTA que celebren el 20 any de la creació de la de l’entitat, explica l’evolució i el procés de construcció i reconstrucció al llarg dels anys. Fa un recorregut a grans trets, de la situació de les organitzacions cooperatives en la proclamació de la República i reprodueixen el Decret de la Llei de Cooperatives de l’any 1931.

Elisenda Dunyó