Cooperaciocatalana 290

Juliol-agost 2006 • revista mensual • any 26è • PVP 2 † • edita Fundació Roca i Galès

290

La intercooperació: una mar de possibilitats

290 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto de portada Cooperació Catalana Disseny i maquetació L’apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 26è Juliol-agost 2006

SUMARI Tornaveu

4

Carlos Russo

Editorial

5

La intercooperació: un mar de possibilitats

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Caixa d’Enginyers, una cooperativa amb valor afegit Francesc Vila

10

XXI Jornades sobre cooperativisme Programa La intercooperació dins del món comercial Francesc Balcells

13 14

La innovació una clau per avançar, també en l’economia social

14

Pere Ferrer Intercooperar per desenvolupar l’economia social Ramon Pascual

15

Els grups empresarials. Filosofia i objectius Xavier López

16

Economia social Congrés del CIRIEC a Istanbul J. J. Cabezuelo

X Premi Albert Pérez-Bastardas

17

Lliurament del premi

18

Quan el medi ambient es fa espectacle Francesc Vila

21

Pensem-hi Una cooperativa de putes Santos Hernández

25

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

27

Un parell de preguntes (que són tres) a Carlos Russo, (Mercedes, Buenos Aires, Argentina, 1970), professor de batxillerat de filosofia i psicologia.

Tornaveu

Què et resulta atractiu del cooperativisme?

Crec que el cooperativisme, dins de les economies liberals, és una modalitat que facilita o vehiculitza la capacitat d’emprenedoratge de les forces productives més limitades, més dèbils. Per això mateix és una forma democratitzadora dels sistemes econòmics i, en conseqüència, una via, una oportunitat de mobilitat socioeconòmica que, contràriament al que indiquen les doctrines del liberalisme, no es dona habitualment en les nostres societats.

Què et resulta molest del cooperativisme?

El més indesitjable del cooperativisme és quan s’usa aquesta modalitat d’organització, bona en sí mateixa, com pantalla per a fins purament especulatius que no tenen res a veure amb la seva filosofia original.

Creus que el cooperativisme pot contribuir al desenvolupament d’Amèrica llatina?

Crec que en els països en vies de desenvolupament el cooperativisme hauria de ser una forma molt més practicada, perquè allí és molt difícil aconseguir recursos i capitals inicials per l’emprenedoratge productiu. Val a dir que no hi ha un foment, una educació d’aquesta manera de funcionar. Potser els països desenvolupats, amb més experiència i recursos, a través dels organismes internacionals, podrien complir una funció molt important de difusió i transmissió. I, evidentment, els governs d’aquests països tenen la responsabilitat primera en aquest sentit, per a compensar, d’alguna manera, les seves pròpies fal·làcies i debilitats.

Editorial

La intercooperació: una mar de possibilitats Com cada any, en arribar l’estiu, s’acosta la celebració de les Jornades sobre Cooperativisme, que tindran lloc a Prada de Conflent el proper mes d’agost, aquesta vegada dedicades a la intercooperació. L’ajuda mútua és una de les premisses del cooperativisme; no obstant això, la intercooperació és un concepte molt més ampli, que va molt més enllà.

Volem entendre que és una eina a les nostres mans, malauradament poc utilitzada, per donar als nostres projectes una dimensió que no podrien tenir sense el suport dels altres, sense el treball en xarxa, en definitiva sense la intercooperació. Segurament durant les Jornades es recolliran idees i propostes, problemes i solucions, que ens faran conèixer i veure les possibilitats que ens pot oferir la força del treballar plegats. Us oferim quatre pàgines centrals amb l’“aperitiu” per a les Jornades. A més del programa complet, quatre dels ponents ens ofereixen un breu resum de la seva ponència, amb un enfocament diferent de la intercooperació, ja que en són moltes les visions que se’n poden tenir i també nombrosos els vessants des d’on abordar-la. Esperem que sigui profitós i dels debats sorgeixin projectes i noves propostes per a tots.

Per una altra banda, a la secció Les nostres cooperatives, Francesc Vila ens presenta la Caixa d’Enginyers, cooperativa de crèdit que funciona a Barcelona des de fa gairebé quaranta anys. Actualment, amb oficines també a Madrid, Sevilla i València, continua oferint serveis bancaris per a professionals tant de l’enginyeria con d’altres sectors. Un dels trets d’aquesta cooperativa, entre d’altres igualment d’interessants, és el seu compromís públic amb un pla d’igualtat d’oportunitats laborals per a homes i per a dones, que, entre altres mesures, facilita la conciliació de la vida familiar, personal i laboral. És d’aquesta conciliació, i de la igualtat d’oportunitats, el tema al voltant del qual ha girat enguany el Dia Internacional del Cooperativisme, que es va celebrar el dia 6 del juliol, tal com ens explica la crònica que us oferim. Una de les conclusions de la jornada és que el model cooperatiu fomenta la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Sens dubte, aquest també podria ser un vessant de l’ajuda mútua, que, com dèiem, és una de les bases del cooperativisme.

6 Noticiari

Edició limitada de cava a Montblanc

Amb motiu de la celebració del centenari de la coronació canònica de la marededéu de la serra de Montblanc, la cooperativa de Montblanc ha tret una edició limitada de

1.500 ampolles de cava de la collita 2002-2003, que durà el nom de Cava Pont Vell-Reserva Especial Centenari.

Aquest cava, que s’ha posat a la venda a la botiga de la cooperativa, és un gran reserva elaborat amb un 60% de raïm parellada i un 40% de la varietat macabeu.

La cooperativa de Montblanc té una producció anual de 1.800.000 quilos de raïm i elabora unes 100.000 ampolles de cava. A més del celler, també es dedica a la fruita seca i a la distribució de gasoil A i B per a 200 associats.

Subvencions a la creació d’empreses Segons les declaracions que va fer el conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, el passat mes de juny, el govern català destinarà enguany més de catorze milions d’euros per al suport a emprenedors, autònoms i cooperatives.

En els últims dos anys, el Servei de Creació d’Empreses i la xar-

xa d’entitats han participat en la creació de gairebé cinc mil noves microempreses i prop de nou mil llocs de treball.

D’aquest pressupost, el treball en l’àmbit cooperatiu tindrà una partida de quatre milions i mig d’euros.

L’Hort de la Sínia compleix 10 anys El passat mes de maig L’Hort de la Sínia va celebrar el seu desè aniversari amb una festa i unes jornades de portes obertes. Amb la posada en marxa del projecte Parc Agroecològic del Baix Gaià, l’Associació Mediambiental la Sínia segueix complint amb l’objectiu pel qual va ser creada fa deu anys: oferir serveis i activitats adreçades a les escoles, associacions de pares i mares, famílies i visitants, amb la

Núm.

290

finalitat de donar a conèixer els valors de l’agricultura ecològica i l’entorn natural, cultural i històric del riu Gaià. Ofereixen educació ambiental a alumnes i educadors, així com informació i visites guiades als visitants de la desembocadura del Gaià.

L’Hort de la Sínia és el nom de la finca situada a les hortes de Tamarit, al costat de la Reserva de fauna salvatge del riu Gaià, i la seva activitat principal és la producció agrària ecològica al costat de l’educació ambiental. Els projectes que s’hi duen a terme són el foment de l’agricultura ecològica, les energies renovables, l’educació ambiental, el turisme rural i activitats vinculades amb la defensa i protecció del medi ambient. Més informació: www.siniadelgaia.com

Clade s’amplia amb tres socis més El grup empresarial cooperatiu Clade s’ha ampliat amb tres socis més després que la Cooperativa Plana de Vic, l’Escola Sant Gervasi i CTF Serveis Sociosanitaris s’hagin unit al projecte del qual ja formen part les cooperatives i societats laborals Abacus, Ecotècnia, Grup Qualitat, La Fageda, La Vola i Telecsal.

Segons el director general de Clade, Xavier López, el grup preveu crear una societat de promoció empresarial que faci les inversions necessàries per al creixement del grup.

Dels tres nous socis del grup Clade, Cooperativa Plana de Vic és la que té una facturació més elevada (44,5 milions d’euros durant l’exercici del 2005). Ocupa 58 persones, té més de 1.100 socis i es dedica a la producció de carn de boví i porcí, i de productes lactis. Amb dues botigues (a Vic i Barcelona), espera ampliar el negoci gràcies al grup Clade.

Per la seva banda, CTF Serveis Sociosanitaris dóna feina a 500 persones, majoritàriament dones, a Barcelona i l’àmbit metropolità, i ofereix serveis a persones dependents i les seves famílies. Finalment, l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès té 1.300 alumnes d’ensenyament reglat i 1.200 de formació no reglada.

La Cooperativa La Moral representa “Terra Baixa” El passat 9 de juliol, a Badalona, es tancava el cicle de teatre “Badalona a Escena” amb la representació de Terra Baixa per part de la companyia de teatre de la Cooperativa La Moral.

Aquest programa de teatre és el resultat de la col·laboració entre el Teatre Zorrilla amb les entitats i grups amateurs de la ciutat de Badalona per fomentar la qualitat de les activitats d’arts escèniques dutes a terme per les entitats de la ciutat.

Noticiari 7

Mol-Matric celebra el 25è aniversari Mol-Matric, sccl és una cooperativa de treball associat del sector de la matriceria nascuda el 1981 arran del tancament de l’empresa Talleres Alà.

L’activitat de Mol-matric ha combinat des dels inicis la rendibilitat econòmica i el compromís social, però no sols amb els seus socis i treballadors, sinó també amb l’entorn: des del 2002 han destinat més de 42.000 euros a projectes de solidaritat, especialment als camps de refugiats sahrauís.

Actualment Mol-matric compta amb una plantilla de 45 persones, de les quals 27 són socis treballadors i té una facturació de més de 5 mi-

lions d’euros. Mol-matric és una empresa moderna, amb una cartera de clients estable, que ha fet front a la crisi del sector i que es planteja nous reptes de futur. El més proper una inversió de 1,2 milions d’euros en una màquina de gran capacitat que ha de permetre augmentar la productivitat.

El director general d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació, Santiago Esteban, juntament amb l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, foren els encarregats, el passat 2 de juliol, de commemorar el 25è aniversari de Mol-matric, sccl.

Rauxa signa un conveni per promoure la inserció social La cooperativa Rauxa, juntament amb els ajuntaments de Manresa, Sabadell i Granollers, i les fundacions Fias i Èxit, ha signat un conveni amb l’empresa pública Adigsa, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que obliga a reservar llocs de treball per a la reinserció social i laboral a les obres que adjudiqui la companyia mitjançant un programa anomenat “Posada a punt”. L’objectiu d’aquest conveni és destinar llocs de treball a les persones que tiren endavant amb un itinerari d’inserció social.

En aquest sentit, Adigsa preveu reservar a les obres que adjudiqui un total de 214 llocs de treball per als quals es durà a terme una selecció de personal a càrrec de les associacions o els ajuntaments i les empreses adjudicatàries, amb un seguiment de cada persona per part de l’entitat que treballi per la inserció social.

75è aniversari del celler cooperatiu de l’Espolla

Ecotècnia inaugura un altre parc eòlic a França

L’any 1931 es va inaugurar el celler cooperatiu de l’Espolla, el primer que es creava d’aquesta modalitat a l’Empordà. Aquesta empresa, pionera tant en les realitzacions socials que comporta el cooperativisme com en l’esperit de millora de la producció agroalimentària, sobretot d’oli i vi, celebra el seu 75è aniversari amb una sèrie d’actes que simbolitzen aquest esperit.

El programa d’actes va començar el passat 2 de juny amb una xerrada, a càrrec d’Agustí Vilarroya, tècnic especialista en viticultura, i clou el dia 20 de novembre amb la presentació comercial d’un nou tipus de vi elaborat pel celler, el “Clos de les Dòmines 2003”.

Des d’ara, i fins al novembre, s’ha programat actes diversos, com xerrades sobre arquitectura, art o història; una jornada de portes obertes per al 22 de juliol; la signatura pública de l’acord de fusió entre la Cooperativa de Masarac i el Celler Cooperatiu de l’Espolla, o la celebració de la Festa de la Verema de l’Empordà, que tindrà lloc el 3 de setembre, amb actuacions folklòriques i un acte institucional.

Ecotècnia, empresa dedicada a fabricar i operar aerogeneradors i energia solar, ha inaugurat seu segon parc eòlic a França, que s’ubica a la localitat de Saint Arnac, als Pirineus Orientals.

Les instal·lacions consten d’un aerogenerador Ecotècnia 74 que alimentarà l’electricitat consumida per 1.500 llars l’any i permetrà evitar l’emissió de 3.600 tones de CO2. Aquesta central d’energia renovable es troba ubicada en una zona industrial, amb la finalitat de beneficiar l’accés als llocs de consum energètic i als de producció.

L’empresa, que celebra aquest any el seu 25 aniversari, està integrada des de 1999 a Mondragón Corporació Cooperativa (MCC). Així mateix, des de 2004 forma part de Clade, el primer grup cooperatiu català. En l’actualitat, Ecotècnia es troba entre els deu primers fabricants d’aerogeneradors a nivell mundial.

Núm.

290

8 Noticiari

Arrossaries del Delta de l’Ebre s’obre als turistes

El col·lectiu Ronda crea una immobiliària ètica

Tenint en compte l’atracció que representa el Delta de l’Ebre cap als turistes, la cooperativa d’Arrossaires del Delta vol aprofitar per donar a conèixer el procés d’elaboració de l’arròs. En aquest sentit, des de fa poc s’ofereix als turistes que visiten al parc natural la possibilitat d’acostar-se a la cooperativa amb un guia.

Segons un estudi del Departament d’Agricultura, la majoria de catalans no coneixen el conreu de l’arròs ni tampoc les marques en què s’envasa l’arròs amb denominació d’origen. És per això que la cooperativa ha decidit divulgar el procés de conreu i d’elaboració de l’arròs.

Aquestes visites a Arrossaires estan obertes a tothom que visiti el Parc Natural del Delta, que ofereix un parell de guies que acompanyen els turistes a la cooperativa.

La cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda ha posat en marxa una immobiliària ètica en què les comissions per la compravenda d’immobles mai no seran superiors a l’1% del valor de la venda, davant el 10% que arriben a cobrar els intermediaris del mercat.

Aquesta immobiliària, anomenada Immojust, està constituïda com a cooperativa i vol contribuir a no encarir el producte immobiliari, ja que redueix els costos d’intermediació.

Immojust negociarà amb el sector de la banca ètica per aconseguir condicions per a hipoteques per sota dels preus de mercat. A més, la immobiliària assessorarà els seus clients sobre tota l’oferta que hi ha al mercat financer per poder escollir els productes hipotecaris que millor s’adaptin a les seves necessitats.

Així mateix, informarà sobre les ajudes públiques existents per a la compra, lloguer i rehabilitació d’habitatges i s’encarregarà dels tràmits si el client ho desitja.

De moment, Immojust té amb una borsa de 10 habitatges, ja que la immobiliària es proveeix dels pisos que vulguin vendre o llogar els clients del bufet Col·lectiu Ronda, que té oficines a Barcelona, Mataró, Cerdanyola, Mollet, Rubí, Cornellà i Granollers.

Premi per a la Cooperativa Plana de Vic

Girona Fruits incorpora un nou sistema de classificació

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, va lliurar els Premis a la Iniciativa Comercial 2006 a quinze empreses i entitats comercials de Catalunya.

Aquests premis reconeixen la contribució de les empreses i entitats representatives del sector a la consolidació del comerç urbà de Catalunya. En aquest sentit, els guardons reconeixen l’esforç de les empreses que han impulsat estratègies comercials innovadores, i també la tasca realitzada per les entitats en una determinada zona o sector.

La Cooperativa Comarcal Plana de Vic ha rebut el guardó pel seu esforç innovador. Aquesta cooperativa, fundada l’any 1966, compta amb més de 1.000 socis. L’any 2005, i amb l’objectiu de garantir una producció ramadera rendible i sostenible, va definir un format comercial de botiga pròpia basat en establiments de proximitat, atractius i còmodes, l’oferta de productes frescos que garanteixen la traçabilitat, preus sense intermediació i marca pròpia en els productes. La Plana de Vic compta amb dues botigues pròpies i està en procés d’expansió a través de franquícies.

La cooperativa Girona Fruits, que agrupa 34 productors de la província de Girona, ha incorporat a la seva planta de Bordils (Gironès) un innovador sistema de selecció que permet classificar la fruita segons el nivell de sucre.

Aquest sistema, de patent australiana, permet seleccionar 20 tones de fruita per hora de manera totalment automatitzada. Una partida de poma, acabada d’arribar del camp, pot ser classificada en 25 grups diferents, en funció del color, la mida, els defectes i el gust. El mecanisme funciona a través d’un sistema que radiografia la poma –a cinc peces per segon– i en determina el nivell de sucre.

La incorporació de la nova tecnologia i l’adequació de la planta de selecció ha suposat una inversió pròxima als dos milions d’euros, subvencionada en part per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

Núm.

290

Cooperatives de Catalunya 9

84è Dia Internacional del Cooperativisme, una jornada dedicada a la igualtat d’oportunitats

E

l passat 6 de juliol, més de 100 persones van assistir a la 84ena Diada Internacional del Cooperativisme, organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, dedicada aquest any a la igualtat d’oportunitats en la participació i presa de decisions de l’empresa cooperativa.

A l’acte inaugural de la jornada, hi van intervenir el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Xavier Tubert, la presidenta del CTESC, Mercè Sala, el director general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació, Santiago Esteban, el president de CICOPA, Javier Salaberría i la gerent de l’institut Català de les Dones, Lucia Solís.

Una de les principals conclusions de la jornada, emmarcada en el programa Equal RSE.COOP d’implantació de la Responsabilitat Social a l’empresa cooperativa, va ser que el model cooperatiu fomenta la igualtat d’oportunitats home-dona en el món laboral perquè possibilita la autooocupació de la dona, la oportunitat de participar com a sòcia, en la presa de decisions empresarials, educació i capacitació i serveis i productes de qualitat.

A la jornada es va posar de manifest que el sector cooperatiu mostra sensibilitat i compromís en relació a aquesta temàtica, i que ens els darrers anys ha dut a terme diverses iniciatives per tal de promoure la igualtat de gènere a les seves organitzacions. Així ho va manifestar Esteve Puigferrat, patró de la Fundació Roca i Galès, llegint el Manifest de l’ACI d’enguany.

la Doctora en Ciències Econòmiques i professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, M. Antònia Ribas, que tot i no negar que tant a l’economia social com a les cooperatives continua havent-hi alguns símptomes de desigualtat de gènere, va apostar per aquest model emparant-se en els principis d’igualtat, equitat i adhesió voluntària i oberta que el regeixen.

Ribas va posar de relleu, així mateix, que les dones que treballen en una cooperativa valoren molt positivament les característiques d’aquest model empresarial i les relacions laborals i personals que se’n deriven.

També hi va participar com a ponent l’experta en polítiques d’igualtat i conciliació de la vida laboral i personal, M. Glòria Llatser, que va donar a l’auditori algunes claus per tal d’afavorir l’accés de les dones a la condició de sòcies i als càrrecs de responsabilitat. Llatser va proposar a les cooperatives que com a primer pas mesuressin quina era la seva situació real per prendre’n consciència i poder gestionar la situació. A partir d’aquí, segons Llatser, algunes pautes a seguir poden ser la publicació d’ofertes de treball en llenguatge neutre, accions positives de selecció, proves de selecció que no mesurin

les condicions personals, sistemes de promoció igualitaris, etc. També va afegir, que s’han de considerar com a factors clau en el foment de la igualtat, la formació, la promoció de les dones, i l’aplicació en l’empresa de mesures de conciliació de la vida personal i laboral.

L’acte també va comptar amb la participació d’Anna Fuster, de l’empresa La Vola, que va explicar el projecte de col·laboració entre el Global Reporting Initiative (GRI) i el sector cooperatiu en l’el·laboració d’una guia de RSE específica per a l’economia social.

Per últim, Carles Campuzano, diputat i membre de la Subcomissió de RSE del Congrés dels Diputats, va presentar les conclusions de l’informe aprovat per aquesta subcomissió per tal de promoure la Responsabilitat Social Empresarial a l’administració pública, empreses i a la societat en general.

En el dinar celebrat posteriorment, Esteve Puigferrat, vicepresident de la Fundació Roca i Galès, va donar lectura al Manifest de l’Aliança Cooperativa Internacional que aquest any portava per títol Construir la pau a través de les cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

10 Les nostres cooperatives

Caixa d’Enginyers és una cooperativa de crèdit, fundada el 1967 a Barcelona i dedicada principalment al que en el món de l’economia es coneix com activitat d’intermediació financera. Des de les dotze oficines, obertes estratègicament a Barcelona, Madrid, Sevilla i València, per telèfon i internet, ofereix una àmplia gamma de productes i serveis bancaris als professionals de l’enginyeria i d’altres sectors.

Caixa d’Enginyers, una cooperativa amb valor afegit

L

’economia social té per objectiu la satisfacció de les necessitats de la ciutadania, especialment de les persones que disposen de menys recursos, així com d’entitats i col·lectius que decideixen emprendre projectes solidaris i de tota mena. La posada en pràctica d’iniciatives en aquest àmbit és conseqüència de la presa de consciència ciutadana per controlar la destinació de les inversions pròpies. L’economia social es basa en valors com la confiança i la credibilitat, que en certa manera van prenent força en el conjunt de la societat i, fins i tot, incideixen en el comportament de les empreses.

Els projectes bancaris relacionats amb aquest enfocament ètic són diversos i tenen diferents graus d’implicació i repercussió social.

Un dels més visibles són els de la

Núm.

290

banca cooperativa, però també, els de les caixes d’estalvi, els fons d’inversió ètics o els bons solidaris, entre d’altres. La banca cooperativa es basa en l’agrupació de diferents tipus d’entitats amb la finalitat d’oferir crèdits cooperatius, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats financeres de les persones i les entitats que s’hi associen per impulsar projectes. També tenen la capacitat d’oferir i gestionar productes i serveis financers amb unes condicions molt avantatjoses.

Serveis bancaris a professionals En aquest context, Caixa d’Enginyers (www.caixa-enginyers.com) és una societat cooperativa que ofereix als usuaris associats una àmplia gamma de productes i serveis bancaris. Tot i que qualsevol

persona o organització s’hi pot associar, està especialitzada en oferir serveis als professionals de l’enginyeria de les diferents especialitats i, per extensió, a la resta de professionals de qualsevol altre sector.

El fet de treballar específicament per a un sector professional concret, permet adequar l’oferta a les necessitats dels professionals. D’aquesta manera, tal com s’anuncia Caixa d’Enginyers, ser-ne soci “és una garantia de gaudir d’unes condicions financeres amb les millors condicions del mercat”. En conseqüència amb el seu objectiu social, apliquen uns tipus d’interès dels més reduïts del mercat en el finançament de l’habitatge i del consum en general.

Amb el nom de Caixa de Crèdit dels Enginyers Societat Cooperativa de Crèdit, Caixa d’Enginyers es

Les nostres cooperatives 11

va fundar l’any 1967. Està inscrita amb el número 3025 en el Registre Especial del Banc d’Espanya, en el Registre de Cooperatives del Ministeri de Treball i en el Registre Mercantil de Barcelona. A més, Caixa d’Enginyers és membre del Fons de Garantia de Dipòsits i compta amb la condició d’Entitat Gestora d’Anotacions en Compte de Deute de l’Estat amb capacitat plena, la condició d’Entitat Dipositària de Fons d’Inversió Mobiliària i la condició d’Entitat Dipositària de Fons de Pensions. També forma part de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit i d’AIAF Mercat de Renda Fixa, SA.

Projecte sòlid en expansió Tot i ser una iniciativa d’origen barceloní (amb domicili social a Via Laietana, número 39), Caixa d’Enginyers compta actualment amb un

total de dotze oficines situades en diferents ciutats: set a Barcelona, dues a Madrid, dues a Sevilla i una a València. A més, a través d’un servei telefònic (Telenginyers Fono) i un servei a internet (Telenginyers Web) arriben als associats que tenen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Aquests serveis personalitzats estan pensats perquè els associats puguin accedir i gestionar els seus comptes bancaris i les seves inversions.

De fet, estem davant d’un grup que integra diferents societats creades amb el temps per atendre les necessitats de les persones i entitats associades. Les més importants són: Segurengin (assegurances generals i professionals), Caixa d’Enginyers Pensions (gestió de fons de pensions) i Caixa d’Enginyers Gestió (gestió de fons d’inversió).

Actualment administren més de 1.200 milions d’euros en recursos.

El Grup Caixa Enginyers també ha creat una empresa cooperativa que ofereix condicions avantatjoses en establiments que ofereixen serveis de tota mena: Consumidors i Usuaris dels Enginyers SCCL. A través d’un catàleg s’ofereixen les dades de contacte dels establiments per nom i sector, així com les condicions i el contingut de les ofertes. Les compres realitzades en els establiments col·laboradors es poden finançar a través de l’entitat.

Segons l’últim informe publicat, Caixa d’Enginyers compta amb més de 65.000 socis. Com a entitat financera especialitzada en la banca minorista, el 94,02% dels associats són persones físiques i el 5,98% jurídiques. Els col·legis professionals i altres organitzacions associatives disposen d’un servei especialitzada dins de l’entitat, un punt de trobada institucional on Núm.

290

12 Les nostres cooperatives

defineixen i gestionen les seves necessitats financeres.

Al mateix temps, les organitzacions professionals proposen i acorden col·laboracions estratègiques que possibiliten la realització d’accions encaminades a ampliar la base associativa de l’entitat. Conjuntament es dissenyen productes i serveis a mida del sector que representa cada col·legi o l’associació de professionals. L’establiment i la renovació d’aquests tipus de convenis suposa l’ampliació del nombre d’associats que tenen accés a la Caixa d’Enginyers.

Recursos creixents, projectes professionals El Consell Rector de Caixa d’Enginyers convoca l’Assemblea General Ordinària dins del primer semestre natural de l’any mitjançant anuncis

publicats a la premsa. Aquesta assemblea serveix per examinar i aprovar l’informe anual, el balanç, el compte de resultats, la distribució de beneficis i l’aplicació del seu repartiment. El propòsit de l’informe de gestió és facilitar a l’associat una àmplia informació amb les explicacions oportunes sobre l’evolució de l’entitat.

En el tancament de l’exercici del 2004, l’informe anual del grup destaca l’augment substancial en el volum de negoci, que es va traduir en una millora significativa dels resultats. Aquell exercici es va tancar amb un benefici net de 2,45 milions d’euros, un 51,73% més que al 2003. Els beneficis del Grup Caixa d’Enginyers van superar els 2,87 milions d’euros, el que representava un creixement del 47,18% respecte a l’any anterior, en que es van aconseguir 1,95 milions d’euros.

Compromís amb la igualtat laboral Caixa d’Enginyers està compromesa públicament amb un pla d’igualtat d’oportunitats laborals per a homes i dones. L’any passat va aconseguir el reconeixement com a cooperativa de crèdit dotada d’un pla d’igualtat. Una iniciativa que s’emmarca en el Programa Municipal per a les Dones 2001-2004 de l’Ajuntament de Barcelona (www.bcn.es/plansigualtat), que té com a objectiu impulsar mesures per assolir la igualtat d’oportunitats al mercat de treball.

La plantilla de Caixa d’Enginyers era de 192 persones en finalitzar l’any 2004. Aquesta dada suposava un creixement net de 7 persones, el 3,78% respecte l’any anterior. La distribució es corresponia en un 56,77% d’homes i un 43,23% de dones. La mitjana d’edat era de 34,9 anys i els empleats amb edats compreses entre els 25 i 45 anys constituïen el 84,38% del total. El conjunt del Grup Caixa d’Enginyers comptava amb 246 persones en plantilla, la qual cosa suposa un increment d’11 persones, el 4,7% respecte l’any anterior.

Les principals accions que Caixa d’Enginyers va plantejar públicament en el seu pla d’igualtat van ser: la millora dels horaris del personal per facilitar la conciliació de la vida familiar, personal i laboral; l’elaboració d’un conveni propi per ampliar la normativa mínima aplicable en aspectes de conciliació; facilitar la incorporació de nous valors de management; i la millora de les polítiques de sostenibilitat.

F. V.

Núm.

290

El mateix informe econòmic destaca que aquest increment en els beneficis s’havien obtingut “malgrat la pressió sobre els marges que implica mantenir els tipus d’interès”, tot i la “forta competitivitat que existeix en el sector de banca minorista”. L’estratègia de Caixa d’Enginyers continua sent el negoci minorista i l’especialització en la banca personal adreçada als professionals, unes línies d’actuació que s’impulsen de forma prioritària.

L’informe de gestió també té com a objectiu facilitar a l’assemblea la informació i la discussió sobre l’aplicació concreta dels Fons d’Educació i Promoció. Aquests fons tenen com a finalitat la formació i l’educació, tant de les persones associades com del personal de l’entitat, tant en els principis i els valors del cooperativisme, com en les matèries de l’activitat social de l’entitat. També es destina a la difusió del cooperativisme i la promoció cultural, professional i assistencial de la societat en general, així com la millora de la qualitat de vida i accions de protecció del medi ambient.

D’altra banda, per a contribuir al foment de la formació acadèmica dels estudiants, Caixa d’Enginyers ha col·laborat amb diverses universitats premiant el millor expedient acadèmic. També estableix programes de punt de trobada entre el món universitari i el professional, amb la finalitat d’assessorar sobre l’entrada al món laboral dels estudiants d’enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya. A més, cada any renova acords amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Institut Català de Tecnologia i La Mútua dels Enginyers.

Francesc Vila

XXI Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 17, 18 i 19 agost 2006

“La intercooperació” El principi bàsic del cooperativisme que tendeix a fomentar la intercooperació, l’ajuda mútua entre les cooperatives, quan es compleix no sol ser principalment per motius ideològics. I, ens agradi o no, seria difícil decidir que això sigui dolent. Els problemes del mercat, les exigències de la competitivitat, la necessitat de finançament, la conveniència de la creació d’economies d’escala, són també aspectes que, amb tota la força de la realitat, ens empenyen cap a la creació d’estructures superiors.

Durant les jornades de Prada ens intentarem mútuament explicar els passos, alguns ben imaginatius, que anem fent en aquest difícil camí.

DIJOUS, 17 AGOST Matí 9 h Repartiment de documentació.

La realitat de la figura del grup empresarial.

9,30 – 10 h Obertura de les jornades. Ponència: “Tendències actuals, a casa nostra, de la intercooperació” de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.

1 0 – 1 0 , 4 5 h Ponència: “Els grups empresarials. Filosofia i objectius.”, de Xavier López, Director de Clade, Grup Empresarial Cooperatiu.

10,45-11,45 h Col·loqui moderat per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès.

Tarda 15 – 17 h Mesa rodona amb entitats que formen part d’un grup empresarial, o d’un grup d’estudi de RSE. Moderada per Xavier Palos.

DIVENDRES, 18 AGOST Matí La necessitat de la comercialització.

DISSABTE, 19 AGOST El finançament: un camp on la intercooperació és imprescindible.

9,30 – 10,15 h Ponència: “Els diversos aspectes de la comercialització.”, de Francesc Balcells, comercial de Transalfals & La Vispesa, Sccl.

9,30 – 10,15 h Ponència: ”Els aspectes nous del finançament cooperatiu”, de Ramon Pasqual, president de Coop 57, Sccl.

10,15 – 11,15h Col·loqui moderat per Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.

Tarda La intercooperació de producció.

16 – 16,45 h Ponència: “Els sectors nous. La innovació i la imaginació com a clau de l’èxit”, de Pere Farré, director general de Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de La Selva del Camp - Coselva, Sccl.

16,45 – 17,45 h Col·loqui moderat per Francesc Vernet, patró de la Fundació Roca i Galès.

10,15 – 11,15 h Col·loqui moderat per Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.

11,15 h Cloenda Jornades a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.

Informació: Aragó 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona.

Tel. 932 154 870 — uce@rocagales. org — www.rocagales.org Les peticions de beques seran ateses per ordre d’admissió i fins el límit del nostre pressupost.

Preu d’inscripció: 35 euros.

Núm.

290

14 XXI Jornades sobre cooperativisme

La intercooperació dins el món comercial

L

’eminent necessitat de la pagesia per tal d’enfrontar-se als nous reptes del desafiant creixement del mercat global a les nostres terres tingué com a resposta la formació de la cooperativa de segon grau Transalfals S.C.C.L. Creada l’any 1989 arran d’una iniciativa conjunta de les cooperatives de Bellcaire d’Urgell, Castellserà, La Fuliola, Bellpuig, Linyola, Arbeca, Bellvís, Gimenells i l’Agrupació de cooperatives (Actel). Mitjançant aquesta gran corporació, els socis han pogut gaudir de les importants ajudes als farratges procedents de la Comunitat Europea.

D’aquesta manera, l’alfals ha esdevingut una alternativa rentable per als nostres pagesos associats. Amb una voluntat d’ésser capdavanters en el panorama nacional amb la producció de farratges es realitzà la fusió amb el Grup Sat La Vispesa (franja de Ponent) on entraren les cooperatives d’Almacelles, Joaquim Costa de Binèfar i la de Barbastre. Així es passà a ser dels grups capdavanters en producció i vendes de l’Estat Espanyol. Tanmateix, per situar-se en una posició estratègica clau de mercat s’optà per la creació del grup comercial Iberalfa, format per la cooperativa Virgen de la Oliva de Saragossa, Sat l’Armentera de Monzó, Alfacoop d’Alcarràs, Indulleida d’Alguaire, Alfurgell i Transalfals & La Vispesa.

Una gran producció de farratge comporta una bona estructura comercial, on és primordial: un producte de qualitat (normes ISO 9001 I 14000), la tinença d’un centre logístic, la diversificació de productes en diferents formats, la creació d’una marca pròpia, la presència a fires i diferents esdeveniments, realització d’estudis de mercat, participació en diferents missions comercials endegades per les cambres de comerç i desenvolupament estructural d’un departament de comerç exterior.

Iberalfa és el primer grup comercial de l’Estat Espanyol amb un volum de comercialització de 240.000 tones de farratge en les seves diferents varietats i el segon en l’àmbit europeu (amb exportacions a França, Portugal, Itàlia, Holanda, Suïssa, Grècia, Marroc, Tunísia, Líbia, i amb una important recerca de nous mercats al Pròxim Orient) .

La direcció no descarta noves incorporacions de cooperatives i/o empreses siguin estatals o d’altres països al grup.

Francesc Balcells i Colell (Director comercial i cap de vendes d’Iberalfa)

La innovació una clau per avançar

E

l principal objectiu d´ aquesta xerrada a la Universitat d’estiu de Prada serà el veure la importància i la necessitat que la innovació té actualment per a l´anomenada Economia Social.

En una societat com la actual amb la creixent importància de les tecnologies de la informació que ens aixequem pel matí amb la informació de les últimes notícies que han succeit per exemple al Japó i podem veure i saber minut a minut el que està passant als cinc continents, és molt important estar molt atent als canvis que es donen a la nostra societat a tots els àmbits i ser capaços d´adaptar-nos al temps que ens toca viure. Si aixó ja s´ens fa difícil a nivell personal és més necessari i important en el món de la empresa.

Núm.

290

Si volem tenir una presència destacada al mercat cada cop més global, aquesta dificultat també comporta una gran quantitat d’opotunitats de cara oferir nous i més sofisticats productes als consumidors i noves formes de serveis i comercialització. Per això és bàsica la formació constant ja que en la nostra societat actual el nostres coneixements caduquen més aviat que els iogurts a la nostra nevera.

Durant la xerrada analitzarem l´exemple d´una empresa catalana centenària de la economia social i veurem amb alguns exemples d’innovació que han fet que aquesta empresa continui tenin una bona posició dominant al mercat i amb unes quotes de creixement constant importants.

XXI Jornades sobre cooperativisme 15

C

oop57 va néixer el 1996 per evitar la pèrdua de lloc de treballs i generar ocupació mitjançant el desenvolupament de l’economia social. Som una cooperativa que promou l’estalvi ètic com a font econòmica per poder donar préstecs a projectes de l’economia social.

Com a cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, Coop57 únicament finança projectes d’alt interès social, arrelats al territori i que acompleixen els principis socials i valors ètics pels quals ens regim: la coherència, la compatibilitat entre rendibilitat social i econòmica o la democràcia participativa. Projectes finançats on el concepte del treball pren un valor especial. On la transparència, la democràcia en la presa de decisions, la socialització dels beneficis o l’escala de ventalls salarials esdevenen factors claus a l’hora d’aprovar els préstecs.

Una democràcia requerida als projectes i, per tant, autoexigida en el nostre propi funcionament. És per aquest motiu que Coop57 es fonamenta en l’autogestió i es regeix per la democràcia interna.

Intercooperar per desenvolupar l’economia social Obtenim els recursos de les aportacions –remunerades- de les pròpies entitats sòcies i del teixit social que l’envolta, així com de la ciutadania conscienciada socialment. De la pròpia societat civil, val a dir. En funció d’un procés democràtic, és l’Assemblea General de d’Entitats sòcies i socis col·laboradors qui fixa els tipus d’interès dels préstecs, aprova els nous productes d’actiu i passiu i estableix les línies de treball. A més, i d’acord amb el principi de transparència, tota la informació respecte als préstecs aprovats està disponible i actualitzada de forma permanent.

Però Coop57 no és pas cap fi. És un instrument que vol contribuir a la transformació de la realitat. Començant, des de ja, a construir una economia diferent. I per aquest motiu, entre d’altres, les garanties dels préstecs no tenen res a veure amb patrimonis o rendes. Es fonamenten en la confiança personal i en la vàlua dels projectes. I en base a la solidaritat cooperativa: els diners recollits no són per un projecte concret sinó per a tots els que compleixin els requisits so-

cials. És la solidaritat intercooperativa i el suport mutu en marxa: allà on l’estalvi d’una entitat serveix per finançar a una altra.

Amb aquest objectiu transformador, de potenciar una economia al servei de les persones, un dels nous aspectes introduïts en els darrers anys ha estat la intercooperació interna. És a dir, potenciar la compra de béns i serveis entre les més de 150 entitats membres que han fet Coop57 una realitat dinàmica i solidària. Clar i català: dinamitzar les relacions de l’altra economia que ja existeix al nostre país, interconnectar projectes que es fonamenten sota un mateix paraigües social i solidari, enfortir la xarxa alternativa que demostra, cada dia, que una altra economia és possible.

Estem convençuts que aquesta intercooperació, horitzontal i en xarxa, no és només un repte a assolir sinó una garantia sòlida d’un futur i una economia no només diferents sinó mes just, humà i solidari.

Ramon Pascual Coop57, SCCL

també a l’economia social També veurem diferentes fórmules innovadores que s´han portat a terme al llarg dels anys tant en les formes de conreu de les explotacions agrícoles com en la transformació i comercialització dels productes agraris i gràcies als quals en aquest cas fa que la empresa cooperativa estigui més viva i exitosa que mai.

empreses puguin adaptar-se i ésser cada cop més competitives. Per part dels compradors també tenim una gran concentració i el sector de la distribució està obtenint una gran força negociadora que dificulta que les empreses amb poc volum productiu puguin tenir una presència destacada al mercat.

Es podràn debatre les noves fórmules que necessita avui una empresa del sector cooperatiu per afrontar el reptes cara el futur ja que al sector agrari la producció cada cop més està concentrada en pocs productors i la transformació dels productes té més exigències degudes a uns processos productius més complexes i tecnificats i amb unes normatives de qualitat i producció cada cop més exigents que fan difícil que les petites

Per això tenir productes diferenciats y saber transmetre els valors de les empreses de la economia social a la nostra societat i als consumidors poden ésser les claus d´un éxit d´ un futur no masa llunyà.

Pere Ferrer

Núm.

290

16 XXI Jornades sobre cooperativisme

U

na ullada a l’entorn empresarial que ens envolta reflexa que en els darrers anys hi ha hagut canvis molt rellevants: en destaca significativament la creixent internacionalització i la globalització de l’economia, l’enduriment dels mercats i les grans concentracions empresarial. Es tracta, sens dubte, d’un fenomen irreversible que no ha fet més que començar.

Davant d’aquesta realitat ja no són vàlides les respostes tradicionals, si més no, resulten insuficients. Cal avançar cap a models empresarials on realment el principal actiu serà el coneixement – el coneixement

parlem d’aquest tipus de model, hem de fer referència explícita a les empreses cooperatives. Empreses que situen a la persona en el centre de l’activitat econòmica i la fan partícip en el capital, la gestió i els resultats. Empreses que comparteixen un conjunt de valors comuns com la participació, la permanència empresarial, la innovació o la responsabilitat social.

Podem però donar un pas més, i afrontar els nous reptes promovent

Els grups empresarials.

Filosofia i objectius “transformador”– ja què l’acumulació simple de coneixements aporta poc valor a l’activitat empresarial.

Si ens centrem en aquest actiu, coincidirem en que el coneixement és fruït de les aportacions de les persones individual i col·lectivament, i és en aquest entorn, on podem trobar una de les claus per millorar el comportament empresarial del futur: impulsar models empresarials centrats en les persones.

En certa manera, aquesta orientació està començant a prendre forma, encara que de manera incipient en el món empresarial. És per això, que hores d’ara, quan Núm.

290

estratègies de creixement per cooperació multisectorial. És en aquest context on esdevenen els grups cooperatius, conglomerats que exploten sinergies transversals que aporten valor en l’àmbit de la comunicació, finançament, acords de col·laboració, models de gestió, etc.

Parlem per tant d’empresa cooperativa com unitat econòmica –repeteixo basada en les persones– i de grup cooperatiu com a unitat superior que li dona dimensió alhora que esdevé generador de sinergies transversals que permeten l’assoliment d’objectius que de forma individualment resultarien impossibles.

Estem fent referència a models teòrics? En absolut, la més que reconeguda experiència de MCC és un clar exponent d’aquest model que ha demostrat que es troba en òptimes condicions per afrontar els reptes del futur i competir eficientment en els nous escenaris.

Però no es tracta d’un fenomen aïllat. A Catalunya, sense anar més lluny, fa escassament un any s’ha presentat Grup Clade, el primer grup empresarial cooperatiu format inicialment per sis cooperatives i societats laborals de reconeguda trajectòria i pes específic en el seu sector: Abacus, Ecotècnia, Grup Qualitat, La Fageda, La Vola i Telecsal.

Totes aquestes organitzacions comparteixen un mateix model empresarial que fa compatible l’eficiència econòmica i la dimensió social, amb un compromís explícit en la generació de riquesa i ocupació. Tot plegat en un sector que segons el llibre blanc de l’economia social a Espanya representa una facturació de 34.000 milions i 270.000 llocs de treball. És per això que amb modèstia i rotunditat alhora és pot afirmar que l’empresa cooperativa i la intercooperació representen un model empresarial avançat que ben segur aportarà elements de referència en els nous paradigmes empresarials del segle XXI. Xavier López Director general - Clade

Economia social 17

Congrés Internacional del CIRIEC a Istanbul

E

ntre els dies 19 i 21 de juny va tenir lloc a Istambul el XXVI Congrés Internacional del CIRIEC, organitzat per la secció turca del CIRIEC-Internacional. L’esdeveniment va comptar amb una destacada presència i participació espanyola, destacant la del director general de Economia Social, Juan José Barrera. A la cloenda del congrés es va projectar un àudiovisual realitzat per CEPESAndalusia, en col·laboració amb el CIRIEC-Espanya, per a convidar als assistents al XXVII Congrés Internacional, que se celebrarà el 2008 a Sevilla. L’àudiovisual fou acompanyat per les paraules de benvinguda del coordinador general de CEPES-Andalusia, José de Casas, i per la directora d’Economia Social i Emprenedors de la Junta d’Andalusia, Ana Barbeito. Al Congrés també hi assistiren representants de la Fundació Roca i Galès.

Després de la celebració de tres congressos dedicats, respectivament, a les estratègies i formes de cooperació de les empreses i organitzacions (Montreal, 2000); a las polítiques públiques de benestar i d’interès general (Nàpols, 2002); i a la presa en consideració de las necessitats dels individus i de la societat (Lió, 2004), el CIRIEC va dedicar el seu XXVI congrés internacional a les contribucions de l’economia pública, social i cooperativa al desenvolupament d’una economia més responsable i solidària.

La mesa inaugural del Congrés contà amb la presència de l’alcalde d’Istambul, Kadir Topbaç, juntament amb dos representants del Govern turc, el president de CIRIEC-Turquia, Burkan Aykaç, i la presidenta del CIRIEC-Internacional, Leona Detiège. En general els representants del Govern i de l’economia social del país amfitrió es

varen mostrar molt interessats en l’establiment d’aliances amb socis de la Unió Europea, i el propi Govern turc ha creat una línia d’ajudes amb aquesta fi. L’economia social turca veu com una oportunitat important pel seu desenvolupament l’entrada del seu país a la Unió Europea. Cal recordar que l’any passat s’iniciaren les negociacions d’adhesió, que es preveu que durin com a mínim deu anys.

Dos dels tallers del Congrés van tenir el més interès per als interessats en l’economia social. El primer, sobre el paper de l’economia social en el context de la globalització, va comptar amb les intervencions de Juan José Barrera, director general de Economia Social, del Ministeri de Treball; i de Carlos Lozano, tècnic de CEPES i coordinador de la Red Euromediterránea de la Economía Social.

Núm.

290

18 Economia social

Al segon taller, sobre cooperativisme agrari, intervingueren, per part espanyola Joan Mir, subdirector general de Gestió i Estratègia del grup Anecoop, i Juan Fco. Juliá, rector de la Universitat Politècnica de València i director associat de la revista científica de CIRIEC-Espanya.

senyalar que les iniciatives adoptades a favor de la RSC han estat la creació d’una subcomissió parlamentaria para debatre la RSC; la introducció de temes de RSC en el diàleg social entre empresaris i sindicats; i la creació d’un Forum d’experts en RSC, en el que també participen empreses d’economia social.

Iniciatives de responsabilitat social corporativa

A partir de tot això s’han aprovat ja una sèrie de mesures, com el Projecte de Llei de la Igualtat de Gènere, que té en conte el paper de la dona en la representació de les empreses; el Plan Concilia, per a millorar la conciliació entre la vida familiar i la laboral; i el nou Codi Étic de funcionament per a les principals empreses que cotitzen a España, con la fi d’augmentar la se-

Juan José Barrera va centrar la seva intervenció en les iniciatives que ha pres el Govern espanyol per a promoure la responsabilitat social corporativa (RSC) al nostre país, camp en el que l’economia social ha de tenir un paper protagonista donada la seva experiència. Barrera va as-

va transparència en temes de responsabilitat social.

Barrera va destacar que l’economia social és el gran aliat per als temes de RSC i por això participa en el fòrum creat al efecte “per a donarse a conèixer i mostrar les seves valuoses aportacions”, va concloure Barrera.

Assemblea General de CIRIEC-España Pocs dies abans de la inauguració del Congrés d’Istambul, el CIRIECEspanya va celebrar a València la seva Assemblea General Ordinària, en la que es van repassar les activitats realitzades per l’associació des de l’assemblea anterior, celebrada a Baeza fa un any amb motiu de les X Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa.

Les activitats de CIRIEC-Espanya han fet des de llavors un salt quantitatiu i qualitatiu, con la posta en marxa de l’Observatori Espanyol de la Economia Social (www.observatorioeconomiasocial.es) i la participació en investigacions de rellevància en l’àmbit internacional.

Observatori espanyol d’economia social La posada en marxa de l’Observatori Espanyol de la Economia Social, el desembre de 2005, és la culminació d’un ambiciós projecte promogut pel CIRIEC-Espanya amb el recolzament del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, de l’Instituto Universitario de Economía Social i Cooperativa de la Universidad de Valencia (IUDESCOOP), de les entitats representatives i grups empresarials de la economia social espanyola i de la Red ENUIES de institutos i centros universitarios de investigación en Economía Social.

El Congrés va tenir lloc a Istanbul, al Bòsfor, metàfora de l’encontre entre Orient i Occident.

Núm.

290

L’Observatori, des d’una ferma autoexigència d’independència i rigor

científic, neix amb una clara vocació de compromís per a contribuir al progrés del coneixement i al desenvolupament de l’economia social, de les seves empreses i organitzacions, com factor de consolidació d’una societat avançada.

Per a això, el portal web del Observatori realitza un seguimient permanent de, entre d’altres, dades econòmic-financeres de les empreses i entitats de l’economia social i de dades sòcio-laborals, d’inserció de discapacitats i persones desafavorides, d’igualtat entre homes i dones, i d’incorporació de joves al mercat de treball.

Paral·lelament, l’Observatori publica notícies d’actualitat sobre el sector de la economia social, així com novetats bibliogràfiques, legislatives i una agenda d’events o altres convocatòries com conferències, cursos o premis. Cada setmana, l’Observatori envia als seus subscriptors un butlletí electrònic gratuït amb les principals notícies de les últimes jornades, així com informació sobre les darreres actualitzacions estadístiques de les diferents àrees que el composen.

Projectes europeus A través del CIRIEC-Internacional, CIRIEC-Espanya ha promogut i ha rebut l’encàrrec de la Comissió Europea d’elaborar un Manual de Comptes Satèl·lit de les empreses d’economia social (en aquest cas cooperatives i mutualitats). El projecte està dirigit per els professors Barea i Monzón.

Els professors de la Universitat de València Rafael Chaves i José Luis Monzón dirigeixen també en aquests moments l’elaboració d’un estudi sobre el concepte, àmbit i situació actual de l’Economia Social en el conjunt de la Unió Europea, encarregat al CIRIEC-Internacional pel Comité Económic i Social europeu.

Presentació al Congrés.

Una altra investigació que actualment està duent a terme el CIRIECEspanya és l’elaboració d’un informe sobre la inserció pel treball de les persones amb discapacitat al País Basc, dirigit pel professor José Barea para ELHABE, amb el patrocini de la Fundació BBVA.

XI Jornades de Investigadors en Economia Social No obstant, la propera cita més important que convoca CIRIEC-Espanya és la celebració entre els dies 25 i 27 d’octubre a Santiago de Compostela de les XI Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa, per a les que es preveu la presentació d’unes 100 comunicacions. Les jornades són organitzades en col·laboració amb el Centre d’Estudis Cooperatius (CECOOP) de la Universitat de Santiago i amb la Red Española Interuniversitaria de Institutos i Centros de Investigación en Economía Social (Red Enuies).

El creixent interès d’investigadors de tota la geografia espanyola per l’economia social ha obligat a l’organització de les jornades a allargar-les de 2 a 3 dies, convocant-se un autèntic congrés nacional científic en economia social. Una altra de les novetats de la present edició és la concessió de dos premis a les dues millors comunicacions presentades per investigadors doc-

tors i no doctors menors de 35 anys.

Intensa labor editorial A l’Assemblea també es va passar revista a les publicacions editades per CIRIEC-Espanya al llarg del 2005. En el camp de les publicacions periòdiques es van presentar tres números de la revista científica CIRIEC-Espanya, revista d’economia pública, social i cooperativa, dos de la revista Noticias del CIDEC i un de CIRIEC-España, revista jurídica de economía social i cooperativa.

Dels tres números de CIRIEC-España, revista d’economia pública, social i cooperativa, dos van ser monogràfics, el primer sobre economia social i autoocupació i el segon sobre economia social i responsabilitat social corporativa.

Pel que fa a les publicacions no periòdiques, el CIRIEC va editar l’any passat el volum en anglès de las ponències del Congrés Científic de la ACI – Segorbe 2004; el segon volum de la sèrie sobre el Tercer Sector no lucratiu en el Mediterrani, que en aquest cas analitza els països d’Algèria, Israel, Malta, Marroc i Turquia; el catàleg de recursos documentals del CIDEC i una nova edició de la Guia de Turisme Rural.

José Juan Cabezuelo CIRIEC-Espanya

Núm.

290

20 Lliurament premi APB

“Els molins s’han d’instal·lar on fa vent i a Catalunya és a les muntanyes”

L

’acte s’inicià amb una ponència de Josep Puig, president de l’Associació Eurosolar-Espanya, entre d’altres, i conegut activista antinuclear. Amb el títol, El futur passa per les energies netes, Pep Puig féu per començar, un breu repàs del sistema energètic de Catalunya, per a denotar que és un sistema energètic sense futur, malgrat l’energia és la base per a tot el funcionament modern. Catalunya compta amb un sistema heretat dels imposats en acabar la segona guerra mundials, on predominen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural), combinat en els darrers any amb l’energia nuclear.

Aquest sistema ha marginat l’aprofitament de les fonts d’energia renovables alhora que sovint no s’ha tingut en compte l’impacte ambiental que té aquest sistema energètic, per ex. el 50% de l’energia elèctrica prové de centrals nuclear que emeten a l’aire quantitats gens despreciables de radioactiviat. Puig qualifica aquest sistema energètic de molt brut. També va descriure’l com un model energètic concentrat, centralitzat i amb dependència forana, de recursos energètics no renovables, un sistema poc eficient; i amb la característica afegida de l’increment constant del consum.

Així doncs, la situació és insostenible, també per la tendència dels preus del combustible fòssils.

Les energies renovables Un dels mites sobre les energies renovables és aquell que diu que aquestes no tenen suficient capacitat per a subministrar el consum d’energia en el món en una societat moderna. Puig va desmentir Núm.

290

Una quarantena de persones ompliren sala d’actes de la Fundació Roca i Galès, arran de l’acte de lliurament del X Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental, el passat 15 de juny. aquest mite afirmant rotundament que les energies renovables sí que tenen aquesta capacitat, i que només amb energia solar, per més de deu mil vegades. Són fonts disperses, que no es poden concentrar i que demanen una reflexió, cal pensar en un altre model energètic.

El desenvolupament dels nous sectors industrials de les energies renovables, inclosa l’energia eòlica, és molt important a l’Europa del nord, destacant Dinamarca, un país farcit de cooperatives eòliques sorgides de les cooperatives agràries.

Els alemanys al seu torn ja es van posicionar com país pioner en el sector de les energies renovables, tant eòlica com tèrmica solar, solar fotovoltaica i enguany ja ho serà en biogas, per produir gas natural d’origen biològic de les deixalles i excrements per fermentació de la matèria orgànica.

D’altra banda, el ponent va convidar als ciutadans a ser actius no només en el consum energètic i el seu estalvi, sinó també en la seva generació, instal·lant solar tèrmica o fotovoltaica a la teulada de casa així com participant activament en experiències d’horts solars. Per aca-

bar va explicar com avui en dia amb les energies renovables es pot cobrir qualsevol servei energètic des d’electricitat amb sol, aigua, vent, biomassa o biogas, com necessitats de calor i fred. Aquest hauria de ser l’objectiu d’una societat moderna i eficient. Les cooperatives d’energies renovables serien una aposta molt encertada sobretot també a les zones rurals, on el despoblament i l’abandonament del camp és fort.

Posteriorment s’encetà una acalorat debat entorn els parcs eòlics seguida per altres preguntes i reflexions entorn les energies renovables.

Per acabar es llegí el veredicte del Jurat del X Premi Albert Pérez-Bastardas i es lliuraren els premis als guanyadors: 650 euros al treball guanyador “El deute ecològic espanyol. El cas d’ENCE a Uruguai”, de Miquel Ortega; i el segon premi de 300 euros al treball “L’Observatori del paisatge. Un bri d’esperança? La metamor-fosi del paisatge i els seus escarabats” de Núria Garcia. L’acte es va cloure amb una copa de cava ben fresca.

Agnès Giner

Al carrer s’omple amb el Cercavila Reciclown de Pallassos perillassos.

Quan el medi ambient es fa espectacle

E

l tetrabric Enric, l’ampolla bocamolla, el diari Macari, el Sr. Closca d’ou, la pila Camila, i la bruixa Quisca són els personatges del darrer espectacle que el grup La Bicicleta ha presentat amb el títol: El medi content.

Aquest grup format per Maria Josep Hernàndez i Lluís M. Panyella, ex component dels Cinc Dits d’Una Mà, una de les formacions pioneres d’animació musical de Catalunya. Es tracta d’un espectacle centrat en la temàtica del reciclatge de residus que sortosament, no és cap excepció entre la munió d’espectacles que desenvolupa la nombrosa faràndula catalana. En aquest cas, els dos components de La Bicicleta són ben conscients de la importància de transmetre els valors de respecte al medi ambient

des d’una postura d’usuari compromès a les generacions més menudes que són el seu públic. La seva eina és l’animació que combina, música, cançons, sentit lúdic i activitat festiva.

Ja ho dèiem. No són pas els únics, uns quants artistes i companyies han desenvolupat espectacles on diferents aspectes relacionats amb el medi ambient són el nucli del seu discurs artístic.

dels seus espectacles se centren en la difusió conceptes com el reciclatge, la reutilització, la reducció dels residus, el consum la sostenibilitat, les energies renovables.

En el seu cas quan es posen a escena, aquests conceptes formen part de l’espectacle, són la temàtica a tractar i el missatge a desenvolupar enmig dels gags i accions absurdes del clown amanides amb malabars, màgia i interpretació teatral.

Destaca la companyia de Terrassa, Pallassos Perillassos, creada per Toni Porcar i Victòria Alcaraz , el 1997. Avalats per la seva experiència a la Fura del Baus i el Circ Crac de Tortell Poltrona van decidir crear una companyia que específicament entrellaces educació ambiental i espectacle. La totalitat

En els seus gairebé deu anys de vida acumulen prop d’un miler d’actuacions tant a Catalunya com a la resta de l’ estat espanyol i han participat en algunes campanyes a Palestina i Guatemala per Pallassos sense fronteres. Espectacles com El Professor ecològic, la Senyoreta Reciclona, el senyor Basuretto, els Núm.

290

22 X premi APB - Finalista

Eco-clowns, el cercavila reciclown i l’espectacular Drac Recicleta de 12 metres de llarg i fet amb més de 10.000 llaunes posat a escena en l’acció Piro recicleta a la Mostra internacional de teatre de Carrer de Terrassa del 2000, formen part del bagatge posat a l’escenari per aquest grup.

Es tracta d’espectacles flexibles pel que fa els espais on es realitzen, la majoria es poden fer al carrer, amenitzant jornades específicament pensades com el dia de l’ Aigua o jornades cíviques d’educació ambiental i civisme que organitzen els ajuntaments. Aquest fet, els ha fet incorporar en els darrers anys a la seva oferta, una sèrie de tallers de participació desenvolupats sota la marca Ecolúdic que permeten interaccionar a grans i petits dins aquestes diades. Tallers com els de la paella solar, la construcció de joguines amb materials reciclats, entre d’altres. Tot plegat, activitats i espectacles que tenen com objectiu assolir una consciència envers el respecte al medi ambient com a pal de paller.

Una segona companyia, aquest cop en forma de la productora d’espectacles, Scena Difusió de El Masnou es posiciona com una altra experiència que combina el discurs teatral i el missatge ecologista.

Creada per Lluís Molina Díaz i Isabel Sánchez , el 1996 fan teatre de carrer amb espectacles com Draperola, La ciutat sostenible, multienergies, el Jardi Màgic, Aqua o l’ reeixit Residus; teatre infantil de sala amb espectacles com els Contes de Madame Bolet, l’ ecodoctor, Reciclem?, la història d’una deixalleria o la Gala del medi Ambient, una mena de show escènic que tracta temes com la recollida selectiva, el consum irracional de l’aigua, preservació d’espais naturals, la prevenció dels incendis i el coneixement de les energies renovables. Destaquen els seus espectacles per encàrrec, per exemple, la parada ecològica per la cavalcaNúm.

290

da de reis de 2001 a Barcelona.

Aquest gran bagatge i diversitat d’espectacles els ha permès actuar a més de 300 municipis de tota Espanya i avui compta amb la col·laboració d’un equip de més de 30 persones.

Scena difusió i Pallassos Perillassos són sense cap mena de dubte les companyies catalanes referents en això de combinar medi ambient i arts escèniques.

Una tercera companyia que s’ha atrevit a desenvolupar espectacles relacionats amb el medi ambient és D’aigua, teatre ciutadà. Es tracta d’una entitat creada el 2001 que desenvolupar projectes artístics interdisciplinaris, intergeneracionals i interculturals. Arran d’encàrrecs en el marc de les campanyes de civisme i reciclatge de l’Ajuntament de Barcelona han fet alguns espectacles relacionats amb l’educació ambiental. Destaca El circ dels basurilla que combina les tècniques de circ i la difusió d’un missatge

cívic.. La seva sinopsi ja ens diu molt del que pretén difondre: “El somni d’un escombriaire per convertir-se en domador d’un circ on cada element de les escombraries es recicla tot sol. Les seves feres són: el Plasticovich, rus i destacat ballarí clàssic que representa els materials com el plàstic, les llaunes, el tetrabric, que es reciclen als contenidors grocs. La Trastozuqui, originària del Japó, capaç de riure tot i que pateix un plor constant i irreprimible. Representa els mobles i trastos vells que han de ser recollits per BCNeta i no tenen un contenidor específic. La Tomàquet, acròbata originària de l’Alt Empordà que simbolitza la brossa orgànica que es diposita als contenidors taronges. La News, procedent del Canal de Notícies por satèl·lit Paperina. Les seves notícies fan referència al paper i al cartró que es deixen als contenidors blaus. Presumeix ser la més ràpida del món en llegir una notícia en

X premi APB - Finalista 23

ducció i el del reciclatge que a ritme de mambo es presentaven en directe el concurs de les 3 eRRRes amb tres aspirants a rei del Mambo que sortien d’entre el públic.

El professor ecològic en plena actuació, espectacle de Pallassos Perillassos.

un minut. Pilarín, de Saragossa i amb l’habilitat d’hipnotitzar a la gent mentre balla la jota, representa els residus perillosos com les piles i les radiografies que no tenen contenidor al carrer. Madame Bouteill, en el passat una gran pallassa que representa els envasos de vidre que es llencen als contenidors verds i l’Home Invisible que representa tots els residus que no es poden reciclar i no són ni mobles ni residus perillosos que es llencen als contenidors grisos. Té l’habilitat de desaparèixer quan li demanen fer alguna cosa”.

Divertit i suggeridor, no us sembla!

Altres espectacles de D’aigua, teatre ciutadà, són el que van crear per la campanya sobre civisme i sostenibilitat de Nadal de l’Ajuntament de Barcelona de 2003 sota el títol. “Els reis del mambo”. Una mena de simbiosi dels reis mags com defensors dels valors ecològics ja que eren transformats en el rei de la reutilització, el de la re-

Per trobar més espectacles “medi ambientals” cal cabussar-se dins l’inesgotable cantera d’ espectacles de tota mena que hi ha a Catalunya. Molts dels espectacles són desenvolupats per petites companyies com ara Les Històries ecoil.lògiques del duet de pallassos Microtroupe, creat el 200 per Joan Gispert i Elena Mesa. El seu espectacle propi de programacions infantils de centres cívics i culturals i per fer-se a biblioteques es tracta d’un curós exercici d’ educació ambiental combinada amb la música, la tècnica del clown. Són dues històries, la primera: Ouverture pour le recyclage: Petit concert per a “Llaunòfon” i “botel.la”. amb un evident missatge a favor del reciclatge. I la segona. Les Cuques de llum, on els dos clowns expliquen com el sol i la lluna són testimonis de la degradació del nostre planeta.

Una altra iniciativa puntual ha estat la que ha dut a terme la companyia En clau de Clown, creada el 1999 per la Carme Porta i l’ Elena Codó, dues joves llicenciades en art dramàtic per l’ Institut del teatre En el seu cas va ser un premi que l’empresa Hera Holding els va atorgar per l’espectacle Història d’una deixalla. Estrenat el juliol de 2000 a l’abocador de Coll Cardús de Vacarisses dins la segona edició del cicle “medi ambient i cultura, cares d’una mateixa moneda” que organitza aquesta empresa des de llavors ha pogut ser vist en diferents centres cívics de Barcelona. És un espectacle per tots els públics on dos escombraires, Pal i Escombra ens expliquen la lluita d’una joguina que es nega acceptar el destí que li marca el mercat que la condemna a convertir-se en

deixalla. Ella vol entendre, perquè la societat s’entesta a llançar-la al cubell de la brossa. Un dilema existencial que la farà adonar-se que té veu pròpia i que pot i vol ser escoltada. En el camí de la seva lluita vital trobarà a mister dòlar que provarà de comprar-la amb afalacs, serà instruïda per un general sense escrúpols que vol ocupar el planeta amb pudor i brutícia i un metge sonat li extirparà el cor, però ningú d’ells evitarà que la joguina doni el seu missatge de respecte al medi ambient.

Un espectacle, efímer en aquest cas, és el que l’octubre de 2004 en el marc del festival Ribermúsica es va fer al centre cívic Convent de Sant Agustí. Es tractava de Tonino i els superherois del planeta desenvolupat pel col.lectiu Pinpilinpau Una proposta interactiva adreçada als infants que combinava dansa, l’audiovisual i la música d’uns teclats i d’una flauta travessera per explicar les aventures d’un gat de carrer, en Tonino, en la seva descoberta del que és el medi ambient a la ciutat.

També, el col.lectiu Lapsus espectacles, una associació sense ànim de lucre formada per persones vinculades a organitzacions humanitàries i joves actors, directors, escenògrafs, cantants, músics, ballarins, narradors i altres especialitats dins el món de l’espectacle té en cartera diversos espectacles relacionats amb la difusió dels valors de respecte al medi ambient i de difusió d’accions concretes envers aquest respecte. Molts dels espectacles són contes teatralitzats com els Contes d’aigua, desenvolupat per les actrius Laura Muñoz i Sol Galatro i que hom ha pogut veure al Museu de l’aigua d’AGBAR a Cornellà.

Altres companyies, especialment dedicades a l’animació musical, han volgut donar un pas endavant en els seus saraus, preparant espectacles musicals, amb tot el que Núm.

290

24 X premi APB - Finalista

comporta, lletres de cançons, música, escenografia, vestuari, assajos, especialment dedicats a temes relacionats amb el medi ambient. Cal destacar la companyia de Caldes de Montbui. Vatua l’ Olla, creada el 1995 i especialitzada en cercaviles que el 2004 posava en marxa l’espectacle Recicla’t amb aquest argument: “El professor 3r’s (les erres de redueix, reutilitza i recicla) ha de fer una classe magistral sobre la sostenibilitat del medi ambient a dos excèntrics alumnes. Les doctrines per impartir aquesta lliçó són la música, la màgia, el circ i els gags d’humor.” L’espectacle ideal per escoles i festes majors ha triomfat arreu per aquesta subtil combinació entre festa i missatge ecològic.

Un èxit semblant és el que ha recollit el conegut músic i animador de Cornellà Pep López i els seus grup Els sopars de duro amb l’espectacle Poca Broma, poca Brossa:

fundat el 1999. Així, entre la munió d’animacions i cercaviles que tenen en cartera, en les que barreja la creació d’un bestiari propi han desenvolupat La festa de l’arbre, un espectacle amb cançons pròpies i d’altres populars al voltant d’un arbre de cartró pedra, L’avi tronc. Aquest és el centre de tres jocs relacionats amb l’estalvi de l’aigua, les deixalles i els perills del foc que fan que canalla jugui i aprengui al ritme de la música.

Una altra proposta és la que ha produït l’empresa Educats sota el títol La Residual, és tracta d’una cercavila en la que els residus es converteixen en personatges màgics de grans dimensions, entre tres i quatre metres que fan les vegades d’equilibristes, titelles acompanyats de música.

Finalment, fora del món de les animacions musicals, els espectacles de carrer o el clown vull destacar

El Senyor Basuretto de Pallassos Perillassos, a punt d’actuar.

Títol evident per una temàtica com el reciclatge de les deixalles embolcallada amb música i cançons recuperant la més pura tradició de l’animació musical encetada per Xesco Boix a la dècada del setanta.

Una volta de rosca en aquest binomi entre l’animació musical i el medi ambient és la gimcana musical que ha bastit La Companyia, un grup de Guardiola de Font Rubí Núm.

290

dues iniciatives que ara com ara són excepcions dins el món escènic de casa nostra.

La primera excepció ens ve del dins el món de la música, és Francesc Miralles, aquest lleidatà autodenominat el drapaire musical és un veritable especialista en convertir allò que normalment tiraríem a la brossa en un instrument. Aquesta habilitat és fruit d’una recerca

encetada el 1989 i una bona dosi d’interpretació que l’han portat als escenaris de la programació infantil del Teatre Nacional de Catalunya, del Caixaforum i del Versus teatre, entre d’altres i a elaborar una instal·lació interactiva dins de l’exposició Música, más música del Cosmocaixa de Madrid.

Voldria destacar, un dels seus espectacles més conegut, l’acció performance El Drap-Aire Musical on es descobreixen sons a partir de materials reciclats. Miralles es posava en escena amb un carro on hi portava mol·luscs, claus, pots i cassoles i va mostrar les seves capacitats creatives fent que surti sons transformats per donar formar a una sèrie de gags on el so esdevé color, poesia, moviment i forma arrodonint un espectacle extraordinari. Ever Blanchet, director del Versus Teatre de Barcelona va dir d’aquest espectacle que era una rara joia escènica, barreja de diferents disciplines artístiques, fruit d’un treball seriós i generós.

Una altra excepció en aquesta relació entre la faràndula i el medi ambient és l’ l’espectacle Eco-diver creat per Selvin, el conegut i televisiu màgic i ventríloc. En aquest cas la combinatòria ens ajunta màgia, ventrilòquia i els conceptes medi ambientals. Dos dels ninots d’en Selvin. “Cubi” un cubell d’escombraries xerraire, que recicla màgicament les coses inútils i “L’arbre amic”, ninot que explica coses del món de la Natura serveix d’interlocutors per fer que ampolles per llençar desapareguin sobtadament, papers estripats que es recomposin o que bosses de plàstic es transformin en flors.

Com es pot veure, és un espectacle com tot la resta dels comentats i d’altres que segur que m’he deixat que fan de les arts escèniques més diverses un mitjà per fer educació ambiental de forma activa.

Martí Checa Artasu

Pensem-hi 25

Una cooperativa de putes

S

í, ja sé que jo podia haver-hi posat un altre títol. Si volia parlar de la possibilitat d’una cooperativa en aquest sector, podia haver-me referit a les persones constituents d’aquest menyspreat col·lectiu anomenant-les “prostitutes”, “rameres”. O “cortesanes”, fins i tot “heteres”, “hetaires”. O utilitzant l’eufemisme de “treballadores del sexe”. A poc que m’esforci, em penso que podria trobar-ne una dotzena més, de sinònims i d’eufemismes diferents. N’hi ha molts, de menys i de més pudibunds, i de menys i de més grollers, i tothom els coneix.

Jo crec, però, que ningú no hauria de tenir por d’una paraula. Si el concepte existeix, no tinguem por de dir-li pel seu nom, per un qualsevol dels nombrosos noms que té.

I el concepte, ens agradi o no, existeix. El concepte, i tot un seguit d’implicacions, de molts tipus diferents. Siguem-ne conscients. I acceptem-ho –no podem evitar d’acceptar-lo– amb intel·ligència i, sobretot, amb honestedat.

Honestedat en aquest cas vol dir, abans de tot, sense hipocresia. No fa gaires mesos, es va parlar molt de la possibilitat de, a Barcelona i amb tots els permisos, obrir un gran prostíbul, en un local públic i molt conegut. La cosa no va tirar endavant, ignoro per què, però sí que sé que prou que van sonar tot de veus escandalitzades, exigint que no fos autoritzat aital horror en la nostra pulcra i correctíssima ciutat. Sí, ja ho sé, em consta, que hi ha homes que no han utilitzat mai, que no utilitzen els serveis de les entitats d’aquest tipus. Que hi ha

un mercat, però, és cosa que, em penso, no admet dubtes. Tanmateix, quin espant, un bordell visible entre nosaltres!

Aquests dies, però, dues persones de categoria i amb càrrec públic han gosat parlar, públicament i en l’exercici de les seves respectives funcions, del “concepte”: de la prostitució. Tampoc no sé que passarà després, però avanço la meva admiració i el meu respecte per la humanitat d’aquestes dues persones. La primera d’elles és la nostra Consellera d’Interior, que prepara una llei sobre la prostitució. La segona, la nostra Consellera de Benestar i Família, que discrepa d’algun aspecte d’aquesta llei en gestació. I subratllem que la senyora Turà, la Consellera d’Interior, en saber aquestes discrepàncies de la seva companya de govern, l’ha demanat que faci aportacions a l’esborrany del projecte de llei. És així com s’ha de treballar en un equip de govern. I en qualsevol equip.

No hem de deixar de dir que una de les observacions fetes per la senyora Simó, Consellera de Benestar i Família, és la necessitat que el col·lectiu afectat –les putes, les prostitutes, com vostè vulgui dirne- pugui disposar de zones de tolerància que puguin garantir la seva seguretat, i la conveniència de què s’organitzin de forma autogestionària i cooperativa. Hi posa un motiu seriós: el cooperativisme forma part de les competències de la Generalitat i, en conseqüència, la regulació legal ens seria molt més fàcil que en altres camps. Jo hi afegiria alguns aspectes que a mi em semblen bàsics.

El veritable problema de la prostitució és el de les condicions en què les seves professionals es veuen obligades a practicar el seu ofici. Allò de la vella trata de blancas ara es practica amb tots els colors de la pell, però en les mateixes condicions de semiesclavitud. Les màfies que exploten dones que han arribat potser enganyades, que es troben sense papers, sense saber res del país, sense conèixer ningú. El proxenetisme, que sembla aplicar-se a tots els nivells i pràcticament amb total impunitat. Que el col·lectiu de les prostitutes es troba en la necessitat d’organitzar-se, d’unir-se –que és el fonament bàsic del cooperativisme- és una cosa clarament visible.

A més a més, si s’hi constituís, de debò, una cooperativa –o unes quantes- on qualsevol d’aquestes noies pogués trobar informació, ajuda, contacte amb tantes dones que s’hi troben en la seva mateixa situació, penso, ja ho veieu, que la nostra societat guanyaria en humanitat. I en justícia. Aquí podrien ser de debò protegides de tantes bèsties, de diferents tipus, com n’hi ha. I ajudades. Potser a sortir d’aquesta professió, que no agrada a totes. I, si lliurament volien seguir en ella, a practicar-la en condicions humanes.

No us faci por parlar-ne. Si voleu, digueu només “cooperativa de treballadores del sexe”.

Santos Hernández.

Març 2006.

Núm.

290

Biblioteca/Revistes 27

Retalls LE COOPERATEUR Núm. 2. Abril-maig 2006 Les Éditions coopératives de l’Atlantique.

Moncton . Canadà . llandry@theatlanticco-operator.coop subscriptions@theatlanticco-operator.coop Revista en llengua francesa, publiquen la mateixa edició, però en anglès sota el títol The Atlantic Co-operator.

Reproduïm part del sumari: Inicien la publicació amb l’article que ja il·lustra la portada: Una cooperativa de moda. Una tenda de Terra–Nova anima als joves a tenir més participació. El gerent de la cooperativa va aconseguir que alguns joves i comencessin a treballar fins a convertir-se en un punt de trobada per ells, amb aquest fet ha aconseguit, que malgrat la disminució de població del poble, les vendes de la cooperativa hagin augmentat. Com es pot establir el lligam entre consumidors i productors. El sistema de producció de llet de vaca. La Gestió de l’oferta, és bona o dolenta per els consumidors? La Crida per la mobilització. El fraccionament de l’esquerra. A la recerca del “velló d’or”. La Cooperativa de Consum Coomunitari tanca 8 tendes d’alimentació. Es concentrarà en les divuit tendes restants.

EKONOMIAZ Revista Vasca de Economía.

Núm. 59. Setembre-desembre 2005. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Vitoria –Gasteiz 2006.

Revista en llengua castellana, es publiquen quatre números l’any. A cada número de la publicació és dedica a un tema monogràfic Aquest porta el títol: Capital Social. Innovació Organitzativa i Desenvolupament Econòmic. Per la seva extensió reproduïm només una petita part del sumari: El capital social de les organitzacions i el seu entorn: conceptualització teòrica, mesura i intervenció a la generació del capital social. El capital social organitzatiu i la capacitat auto-regenerativa de les organitzacions. Activitat associativa, confiança i generació de capital social: evidència empírica. Cooperació, coneixement i innovació: polítiques i agents regionals de la I + D. Desenvolupament regional i aprenentatge cooperatiu. Capital social i cooperatives: l’Experiència al País Basc. Explica la importància del moviment cooperatiu al País Basc sobretot els últims anys.

Segons l’autora s’ha pogut aconseguir mitjançant les arrels culturals de cada zona, les normes de reciprocitat i les xarxes de compromís social, la confiança, les actituds i els valors compartits que ajuden a construir relacions de cooperació i ajuda mútua.

VIDA COOPERATIVA Revista mensual del cooperativisme valencià.

Núm. 275. Maig 2006. Catarroja.

Revista mensual amb articles en llengua catalana i castellana. A la secció dedicada a l’actualitat valenciana ens mostren les últimes activitats i projectes portats a terme per les cooperatives o federacions valencianes. Destaquem el projecte que volen posar en marxa el grup d’empreses de la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Asís que es la creació d’un dels horts solars més potents d’Europa. En l’Actualitat Estatal, exposen el cas de ACOREX, SCCL i el gran creixement que està tenint aquests darrers anys. A l’Actualitat Internacional reprodueixen una entrevista al President de l’ACI. publicada a la revista KOOP. A l’Entrevista, respon a les preguntes el president d’INTERCOOP. A l’Enquesta diferents persones relacionades amb cooperatives responen a la pregunta: Quines són les funcions president de les cooperatives? La revista també compta amb diversos articles inclosos en les seccions restant. Aquestes són: Opinió i Gestió.Temes directius. Les nostres cooperatives. Cinema. Noticiari i Personatge.

Elisenda Dunyó Núm.

290