Cooperaciocatalana 306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 1

Gener 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

306

Insistència Cooperativa

coop-306

23/1/08

10:22

Pรกgina 2

coop-306

23/1/08

10:22

Página 3

306

Revista mensual - Any 28è Gener 2008

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Editorial

(empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

5

Insistència Cooperativa

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

9

Pepa Muñoz, nova presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les nostres cooperatives

10

Erre que Erre, la trajectòria d’un grup de dansa contemporània cooperativista Francesc Vila

Índex per matèries

13

De gener a desembre 2007

Entrevista Foto coberta: Erre Que Erre Sccl. Companyia de dansa contemporània.

Foto: © David Ruano.

Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL

4

Jaume Botey

17

Joan Subirats: “La combinació de tradició, resistència i alternativitat pot donar joc a una revifada del cooperativisme” Raimon Gassiot

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - accèsit

21

La arquitectura cooperativa de Rafael Masó J. Víctor Gay

Pensem-hi

25

Un parell de coses sobre Xirinacs i la Constitució Espanyola Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls

26 27

coop-306

23/1/08

10:22

Página 4

Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Jaume Botey i Vallès (Barcelona, 1940), professor d’Història Contemporània de la UAB

Què li resulta atractiu del cooperativisme?

Què li resulta molest del cooperativisme?

De l’empresa cooperativa em són atractives fonamentalment les característiques següents: la capacitat que té el soci de prendre part en les decisions de l’empresa. Això es tradueix en el fet que el treballador d’una cooperativa té més facilitat per sentir l’empresa com a seva en els èxits i en els moments de risc.

L’empresa cooperativa ha d’adaptar les formes de gestió i de direcció, escales salarials, distribució de beneficis, etc. al sentit primordial dels valors que els mateixos treballadors volen que prevalguin a l’interior de l’empresa, que necessàriament han de ser molt diferents dels valors i la gestió de les empreses que tenen com a objectiu fonamental l’afany de lucre.

Una cooperativa no té distribució de beneficis. En principi, els guanys serveixen per refermar econòmicament l’empresa i possibilitar-ne el creixement. I això és un exemple a seguir, en un món en el qual sembla que l’incentiu laboral principal només pugui ser el continuat increment econòmic.

El més important perquè una cooperativa funcioni no són els estatuts o la normativa. Fins i tot potser tampoc un èxit econòmic continuat. El més important és l’esperit cooperatiu dels socis, els valors de solidaritat i de responsabilitat. Si això existeix, les dificultats acabaran sent transitòries. Si això no existeix, està exposada al fracàs.

Per tant, a tota cooperativa cal vetllar perquè es mantingui l’esperit col·lectiu. Això voldrà dir necessitat de formació, individual i col·lectiva, no solament en la part tècnica d’allò de què s’ocupa l’empresa, sinó també en la part humana, en el coneixement del moviment associatiu i de l’economia social, en la capacitat que aquest ha tingut i ha de seguir tenint, per donar resposta, des de la seva idiosincràsia, als canvis socials, econòmics i tecnològics.

Tota cooperativa és, per tant, també una escola. Des d’aquest punt de vista la història del moviment cooperatiu aquí a Catalunya és apassionant. A mig camí entre empresa pública i empresa privada, entre comunisme i moviment llibertari, va significar un instrument educatiu de primer ordre per a la classe treballadora, d’autogestió econòmica, però també de creació d’ateneus, de sales de teatre i de biblioteques, de dignificació del treball femení, d’intervenció i de consciència política. Ho ha estat també en altres llocs quan, en determinades situacions, l’Estat no hi podia arribar; per exemple, a Nicaragua a l’època sandinista.

No hi ha res que em sigui molest de l’esperit cooperatiu, ben al contrari. De totes maneres, apunto alguns aspectes que em fan por. El primer fa referència a les relacions de tota cooperativa de cara enfora, en el món econòmic globalitzat en què vivim: és obvi que una cooperativa, si vol sobreviure en el món globalitzat, de competència i de concentració de capital, ha d’obrir-se i trobar un espai econòmic i de vendes i ha de fer-ho amb les mateixes regles de mercat que serveixen per a les altres empreses: competitivitat, modernització tècnica i econòmica, abaratiment de costos, concentració d’empreses, internacionalització, etc. El gegantisme, com a allunyament de l’òrgan de la presa de decisions, constitueix per si mateix un perill.

El segon aspecte prové de la mateixa naturalesa a vegades interclassista del cooperativisme. D’això a Catalunya en sabem bastant en relació amb el que va passar amb el cooperativisme agrari durant la República.

El cooperativisme era indispensable per atreure els pagesos a les associacions liderades pels propietaris, per impulsar la modernització tècnica i econòmica de l’agricultura, i per reforçar les solidaritats verticals, però tanmateix els propietaris van prioritzar la mobilització social a l’acció cooperativa.

I un altre punt seria la possibilitat que la cooperativa, atesa la seva naturalesa, servís per vehicular formes de control social més enllà de les seves pròpies funcions d’empresa.

Quin paper ocupa el cooperativisme en relació a la seva vida professional?

Treballo professionalment com a docent a la universitat, al departament d’història de la UAB, ensenyant, entre altres coses, història dels moviments socials, i per tant història del moviment obrer i de les seves ideologies i organitzacions, entre les quals hi ha el cooperativisme.

En el programa de les meves classes, s’hi inclou l’anàlisi del fenomen de la globalització, les seves causes i els seus efectes en la població mundial. I, en conseqüència, s’hi inclouen també les diverses manifestacions del moviment antiglobalització. Una de les característiques més evidents d’aquest moviment és el treball en xarxa. I cal fer esment que si el moviment cooperatiu vol enfortir-se és imprescindible que es connecti amb les organitzacions de cooperatives que hi ha arreu del món, fer xarxa, treballar en xarxa.

Cooperativa, en definitiva, vol dir això.

23/1/08

10:22

Página 5

Insistència cooperativa

Editorial

coop-306

Quan una persona intel·ligent ens parla d’alguna cosa que ella considera important, s’està referint, sense cap gènere de dubte, a una cosa difícil, que necessita esforç, constància. Desconfieu sempre de l’equilibri mental, o de l’honestedat, de qui us parli de triomfs fàcils, d’èxits en un tancar i obrir d’ulls. La gent cooperativa ho sabem prou, tot això.

L’esforç, la constància, la insistència, són, sempre, una realitat en tota la nostra feina, en la nostra activitat de cada dia. Per això ens diverteix utilitzar avui, per fer-ne lema, l’expressió “Erre que Erre”, que és el nom de la nostra cooperativa del mes. Una cooperativa que es dedica a un camp, la dansa, on l’exigència de l’esforç insistent arriba a nivells difícilment imaginables per als qui no la practiquem.

Un altre aspecte de la vida que exigeix, i com, la insistència, l’actuació constant, és el de l’ensenyament. Per això us oferim amb alegria les pagines que hem dedicat a l’entrevista amb el professor Joan Subirats, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que, amb la col·laboració dels seus col·legues Albert Recio i Maria José Feijóo i de l’escola de cooperativisme Aposta, impulsa un postgrau en economia cooperativa. I els comentaris que, al Tornaveu, ena fa sobre cooperativisme el professor Jaume Botey, també de la UAB. També us podríem parlar d’insistència, d’esforç, de dedicació al món de les cooperatives, en assabentar-vos que la nostra amiga Pepa Muñoz és la nova presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, màxim organisme del cooperativisme a casa nostra.

I acabem subratllant-vos, al capítol de Notícies, que –insistents tots ellsel grup Clade continua ampliant-se, que Trèvol i Abacus continuen expandint-se, i que Servicoop dóna premis a tres entitats que es dediquen a la jardineria: voleu cosa més constant i insistent que treballar en col·laboració amb la natura?

coop-306

23/1/08

10:22

Página 6

6 Noticiari

La Federació de Serveis crea PREVENCOOP La Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya, Servicoop, ha creat el Servei PREVENCOOP, dirigit als seus associats, amb l’objectiu d’ajudar-los i assessorar-los en l’adopció de les mesures oportunes, referents a l’aplicació d’obligatori compliment

de la Ley 31/1995, de 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (BOE 269 de 10 de novembre).

Amb aquesta finalitat, ha establert un Conveni de Col·laboració exclusiu amb Centre Especialitzat en la Prevenció de Riscos Laborals, SA, per tal que tant de forma individual com agrupada, les cooperatives puguin garantir l’acompliment de la Normativa vigent en matèria de Prevenció.

Les cooperatives interessades, poden trobar informació al web de Servicoop www.servicoop.org o bé demanar-la al tel. 932 680 224 o a l’adreça federacio@servicoop.org.

El grup Cultura 03 s’incorpora a Clade El grup empresarial cooperatiu Clade ha incorporat el Grup Cultura 03 com a nou membre del grup. Amb la nova incorporació, que enforteix el pes del sector de la cultura i de la comunicació en el Grup Clade, ja són onze les cooperatives i societats laborals que integren aquest grup empresarial a l’inici del seu quart any d’activitat.

Cultura 03, fundada l’any 2003, és un grup cooperatiu format per sis empreses de l’àmbit de la comunicació i la cultura que vol dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge i vocació internacional. El Grup està format per la cooperativa d’arts gràfiques Gramagraf; l’editora de revistes Sàpiens Publicacions, l’editorial Ara, la productora audiovisual Batabat, l’editora de premsa gratuïta Contrapunt i l’empresa d’organització d’esdeveniments culturals en directe, Zero 4. En el capítol econòmic, Cultura 03 va facturar 20,2 milions d’euros l’any 2006 i compta amb 150 treballadors en el conjunt de les seves empreses.

“La incorporació de Cultura 03 a Clade és un fet natural en la trajectòria de construcció d’un projecte cooperatiu fort i capdavanter en què treballa Cultura 03”, explica Oriol Soler, gerent de Cultura03. “La suma de sinèrgies que ens ofereix Clade és una oportunitat més per afrontar amb força el creixement que volem per al Grup”.

El director general de Clade, Xavier López, afirma que “Cultura 03 és un dels projectes empresarials cooperatius més destacats nascut a Catalunya en els darrers 10 anys, ja què fa compatible un projecte líder dins la indústria cultural catalana amb una clara convicció cooperativa”. I afegeix,“la incorporació de Cultura 03 al grup ens permet fer-nos més forts en un sector, el de la cultura, la comunicació i l’oci, en plena fase d’expansió a nivell internacional. Cultura 03 ens proporciona un segell de qualitat, de molt prestigi en aquest àmbit”. Aquesta incorporació s’afegeix a les recents incorporacions de Fundació Blanquerna i Escaler cooperativa que varen tenir lloc l’any 2007.

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 7

Noticiari 7

15 edició dels premis Servicoop El 21 de desembre Serviccop va lliurar els premis especials d’inserció social, amb motiu de la seva 15 edició, a les cooperatives de la branca de jardineria: Tundra Sccl, Barna Verd Sccl i Jardiners de Sant Adrià Sccl, per la seva tasca en la promoció i foment de treball a persones discapacitades, donant-los qualitat humana i de servei.

L’acte que es va celebrar a la seu de Servicoop, al carrer Premià 15 de Barcelona, va ser participat per tots els membres del Consell rector de la Federació així com pels socis i familiars de les tres cooperatives.

Mercasol, la botiga de Trevol Trévol SMS ha obert un establiment amb els seus productes, que fins ara es podien comprar a través del seu web www.mercasol.net.

Serveis Mercat Social (SMS) és un projecte social i solidari de Missatgers Trèvol Cccl amb la missió de dinamitzar i consolidar el mercat social. Defineixen el Mercat social com una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, constituïda per empreses socials i productors individuals i per consumidors individuals i col·lectius.

El Mercat social, com espai generador de valors i cultura amb vo-

cació transformadora i mobilitzadora, incentiva el consum i la producció responsables juntament amb el desenvolupament sosteni-

ble, garantint l’acompliment de criteris de sostenibilitat, justícia social, equitat econòmica i respecte al medi ambient.

Les compres ara ja es poden fer de manera presencial a la seva botiga del carrer Portugal núm. 2 del barri de la Sagrera de Barcelona i també a través del seu web com fins ara. En la botiga trobareu una àmplia gamma de productes ecològics del dia, una sel·lecció d’artesania, a més de productes de comerç just, de producció ecològica, amb components integrals i de productors que desenvolupen una acció social.

Abacus instal·larà una plataforma logística a Vilanova del Camí La cooperativa Abacus concentrarà en una plataforma nova a Vilanova del Camí (Anoia) les actuals naus logístiques que té a Barcelona i Rubí (Vallès Occidental) amb les quals cobreix tot el territori. Abacus ha comprat el solar, de 4,20 hectàrees al sector d’activitats econòmiques de Riera de Castellolí, a l’Incasol, i s’estima que la plataforma tindrà 28.000 m2 construïts.

Amb una capacitat per a 19.000 pa-

lets, amb 3.300 canals dinàmics i emmagatzematge automàtic amb 45.000 ubicacions, permetrà la preparació diària de més de 23.000 línies de comanda i cobrirà les necessitats logístiques presents i futures de la companyia.

El nou magatzem començarà les operacions el mes d’abril de l’any 2009 i donarà cobertura logística a les instal·lacions que la companyia té a Catalunya, les Balears i el País

Valencià i el projecte d’establiments Àbac, amb el qual Abacus està expandint el seu model al conjunt de l’Estat amb el grup de distribució basc Eroski. És previst que a la nova plataforma logística puguin arribar a treballar fins a 200 persones en els moments més forts de demanda comercial i en campanyes com ara les d’inici del curs escolar o la de Nadal.

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 8

La Fundació Roca i Galès lliura el XVI Premi Jacint Dunyó

El premi periodístic d’articles sobre cooperativisme que atorga la Fundació des de fa setze anys va ser lliurat el dia 20 de desembre en un acte força concorregut.

En aquesta edició, l’acte va consistir en la lectura del Veredicte de jurat per part del president de la Fundació Roca i Galès i en l’exposició dels seus treballs per part dels guanyadors.

El jurat del Premi Jacint Dunyó d’enguany format per Núria Esteve, Ramon Llenas, Jordi Maluquer, Rafale Ricolfe i Francesc Vernet, i actuant de secretària, Agnès Giner, va atorgar el primer premi a Jason Garner pel treball “Expressar solidaritat”, l’Aliança cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939 –publicat a Cooperació Catalana, 304 de novembre 2007-. El segon

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm.

306

premi va recaure sobre Joan Aymerich pel seu treball Un nou moviment cooperativista a la República Argentina –publicat a Cooperació Catalana, 305 de desembre 2007, i també es va atorgar un accèssit al Victor Gay pel seu treball L’arquitectura cooperativa de Rafael Masó –publicat a Cooperació Catalana, 306 de gener 2008-.

Tots tres autors varen exposar de manera amena i distesa les seves recerques i estudis realitzats entorn el tema dels seus treballs i les seves motivacions personals pels temes exposats. Entre el públic també hi havia altres autors de treballs presentats i persones vinculades al sector del cooperativisme, a banda d’amics i familiars dels participants i els membres del patronat de la Fundació Roca i Galès.

coop-306

23/1/08

10:22

Página 9

COOPERATIVES DE CATALUNYA 9

Pepa Muñoz, nova presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya La presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Pepa Muñoz és la nova presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, màxim òrgan de representació del moviment cooperatiu català.

Muñoz succeeix en el càrrec a Xavier Tubert, que ha estat al capdavant de la presidència de la Confederació de Cooperatives de Catalunya des de l’any 2000.

L’elecció va tenir lloc en el darrer Consell Rector de l’entitat, integrat pels presidents de les sis Federacions de Cooperatives existents a Catalunya, celebrat el passat 13 de desembre i el nomenament s’ha fet efectiu en data 1 de gener.

Pepa Muñoz, nascuda a Onil (Alacant) l’any 1973, és llicenciada en Ciències de la Informació i està estretament vinculada al sector cooperatiu. És sòcia des del 1998 de la cooperativa de comunicació l’Apòstrof, i també presideix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, des de l’any 2003.

Així mateix, en la reunió del Consell Rector també és va aprovar la nova composició del mateix per als propers quatre anys. La Vicepresidència l’ocuparà el president de la Federació de les Cooperati-

ves d’Ensenyament, Ignasi Casals; la Secretaria, el president de la Federació de les Cooperatives Agràries, Xavier Tubert; la Vicesecretaria, el president de les Cooperatives de Serveis i de Transportistes, Francesc Castellví; i les Vocalies, el president de les Cooperatives de Consumidors i d’Usuaris, Lluís Codina i el president de les Cooperatives d’Habitatges, Pere Esteve.

El canvi de presidència coincideix amb l’aprovació del nou pla estratègic 2008-2011, que estableix les directrius de la Confederació de Cooperatives de Catalunya per aquest període, i que se centrarà en el foment i difusió del model cooperatiu, així com en la promoció de projectes innovadors d’interès comú per al sector.

La Confederació de Cooperatives de Catalunya és segons la Llei de

Cooperatives 18/2002, de 5 de juliol l’òrgan representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme català, dona cohesió a la diversitat del món cooperatiu i en defensa els seus interessos. Està composta per les sis Federacions de cooperatives de Catalunya.

Confederació de Cooperatives de Catalunya Bailèn 22, pral. 2a 08010 Barcelona Tel 93 265 60 00 ccc@cooperativescatalunya.coop www.cooperativescatalunya.coop Núm.

306

23/1/08

10:22

Página 10

10 Les nostres cooperatives

Erre Que Erre,

L

la trajectòria d’un grup de dansa contemporània cooperativista La companyia de dansa Erre Que Erre (www.errequeerredanza.net) és una cooperativa amb seu a Barcelona, formada a partir d’un grup inquiet que cerca l’experimentació de noves formes i concepcions del moviment en les seves creacions. Amb una trajectòria de més de deu anys, tenen el projecte de consolidar un centre de creació propi a Catalunya. El repte més immediat, però, és l’espectacle que estan preparant per al TNC, i que estrenaran el proper mes de juny.

Foto: @ DAVID RUANO

coop-306

a companyia de dansa contemporània Erre Que Erre neix com una associació sense ànim de lucre al novembre de 1996 a Múrcia. Poc després, motivats per la necessitat de donar-se a conèixer i ampliar els seus coneixements, els quatre ballarins que van fundar l’entitat es van traslladar a Barcelona. L’any 2001, amb dues persones més, van crear la cooperativa i, des d’aleshores, han estat presents en els principals escenaris de Catalunya, i han realitzat importants incursions a Espanya i a Europa.

Els components de la companyia asseguren que no és fàcil fer-se un lloc en el món de la creació de la dansa contemporània, i que en tots aquests anys han treballat d’una manera continuada per “sobreviure”. Però, també reconeixen que el trasllat a Barcelona ha estat un encert, perquè és una ciutat des d’on es promociona la dansa i existeixen moltes connexions per fer activitats paral·leles que, en el cas d’Erre Que Erre, reverteixen en la cooperativa i els permet plantejar nous projectes.

La companyia Erre Que Erre està formada per sis professionals de la dansa contemporània: Susana Castro, María Ángeles G. Ángulo, Mario G. Sáez, Teresa Navarrete, Ricardo Salas i Marina Serrano. A més, compta amb el suport administratiu de Margherita Bergamo, que també realitza les tasques de promoció i management. D’altra banda, segons el projecte que desenvolupin solen contractar altres persones col·laboradores, ja sigui en el camp artístic i creatiu com en el tècnic. En aquest sentit, sempre han entès el treball en equip com a centre de la seva pròpia identitat. Per aquest motiu, cada projecte suposa la formació d’un grup de persones amb capacitat per implicar-se en la creació d’un nou espectacle.

Segons reconeix el president de la cooperativa, Mario G. Sáez, els va costar molt posar un nom a la

23/1/08

10:22

Página 11

Les nostres cooperatives 11

companyia. La necessitat de buscar-ne un va sorgir en el moment de formalitzar la primera associació que van crear a Múrcia. En una de les assemblees van fer tota mena de propostes i totes les combinacions possibles, sense que cap els acabés d’agradar del tot. Uns dies després, la desesperació i la casualitat va fer que, de l’expressió “estem tot el dia amb el nom erre que erre”, sorgís el nom que van adoptar de manera provisional. De seguida però, van anar descobrint que agradava i que defineix perfectament la pràctica de la dansa, “per la insistència i l’esforç constants que requereix la posada a punt del cos”.

Cooperativistes convençuts El responsable d’Erre Que Erre, Mario G. Sáez, explica que en els treballs de creació col·lectiva, la dinàmica de funcionament del grup està basada en l’assemblea, i en el cooperativisme aquesta és la base organitzativa. Per això reconeix que una de les millors fórmules empresarials per a les com-

panyies de teatre i dansa és la cooperativa, ja que permet desenvolupar molt millor la manera de treballar i d’organitzar-se. En aquest sentit, Mario G. Sáez explica que “el funcionament de la companyia a través de la cooperativa és interessant per la facilitat de distribució de forces a l’hora d’afrontar nous projectes i posarlos en funcionament”.

A més, reconeix que el cooperativisme també permet l’accés a una sèrie d’ajuts, que per al manteniment de la companyia de dansa esdevenen imprescindibles. Cal tenir en compte que Erre Que Erre, i la gran majoria de col·lectius dedicats a la creació, funciona gràcies al treball que genera la posada en escena, però, sobre tot, gràcies a les subvencions de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, per impulsar els projectes, des de la companyia Erre Que Erre solen recórrer a les coproduccions, normalment amb la institució o l’empresa propietària de l’espai en què s’hi representarà o amb una

altra companyia de dansa. Un recurs que comptabilitzen amb els ajuts provinents de les subvencions.

Trajectòria i reconeixements Amb la seva primera obra, “Despegando sombras del suelo” (1996), Erre Que Erre va aconseguir el primer premi a la millor música original del X Certamen Coreográfico de Madrid. El mateix any, amb “Dando forma a la nada”, també van aconsegueir un accèssit al Premi Ricard Moragas de Barcelona. L’any 1997 van iniciar una col·laboració amb La Fura dels Baus, companyia per a la qual han realitzat diverses coreografies. Aquell mateix any també van estrenar l’obra “Vaivén” a Madrid i a Barcelona, espectacle que va suposar un gran èxit de crítica i públic, així com la realització de la seva primera gira a Europa.

També cal destacar que l’any 2001, van rebre el Premi d’Arts Escèniques de Lleida per l’obra “Pensamientos despeinados”.

L’any passat, per commemorar els deu anys de la companyia van Foto: @ KIKE SEGUROLA

coop-306

23/1/08

10:22

Página 12

12 Les nostres cooperatives

Foto: @ KIKE SEGUROLA

coop-306

entre mans fins ara. La proposta de dansa contemporània que està preparant Erre Que Erre planteja una anàlisi dels processos de l’enamorament i del desamor. Segons podem llegir a la programació de la temporada 2007-2008 del TNC, aquest treball és “una mena de poètica de la ciència que genera imatges i transmet emocions a través de cossos en moviment i de les seves relacions”.

Un centre de creació propi

produir l’obra “Escupir en el tiempo”, que van interpretar al Mercat de les Flors de Barcelona i al Festival de Tardor de Catalunya - Temporada Alta de Salt. Un espectacle que va ser concebut com una celebració festiva i solemne dels anys transcorreguts i que, al mateix temps, incorpora “una mirada cap al futur i cap als secrets que encara els queden per desvetllar”.

Paral·lelament, durant tot aquest temps, diversos membres del grup han fet vàries residències, estades temporals en espais de creació d’altres companyies, com ara: el Centro Párraga (Múrcia), O Espaço do Tempo (Montemor-oNovo, Portugal) i Studio Dance (Tournefeuille, França). En aquest sentit, porten més de deu anys cercant noves concepcions de la dansa i el moviment. D’aquesta Núm.

306

manera, el llenguatge del grup no ha deixat d’evolucionar, i a cada nova creació han realitzat una passa més en el camí d’una definició pròpia en el terreny de la creació escènica.

Un any intens de creació Aquest any 2008 que comença serà un any intens per a la companyia cooperativa de dansa Erre que Erre. A finals d’agost participaran en una producció que s’estrenarà a Saragossa, en motiu de l’Expo de l’Aigua. Abans, però, del 19 al 29 de juny, estrenaran a Barcelona la coproducció que a hores d’ara estan preparant per al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Amb el títol “No pesa el corazón de los veloces”, la companyia presentarà a la Sala Petita del TNC la creació més important que han tingut

Un dels objectius més importants del grup és arribar consolidar un centre de creació propi a Barcelona. En boca de Mario G. Sáez, aquest és “un dels somnis dels socis de la cooperativa per dinamitzar el sector i garantir el futur de la companyia, obrint-la a altres disciplines”. De fet, inicialment, la companyia es dedicava quasi exclusivament a la producció i representació d’espectacles. Però, des de fa uns anys, després d’ampliar la definició de la cooperativa en vàries ocasions, han anat donat cabuda a noves disciplines, com ara el vídeo i el cinema, llenguatges que han introduït en les seves obres de dansa contemporània.

Fa quatre anys que la companyia està instal·lada en un local del Poble Nou de Barcelona, des d’on, a més de les sessions d’assaig del grup, també programen cursos i ofereixen espais a altres creadors.

Ara, però, estan pendents d’un canvi de local, perquè la nau que tenen llogada està afectada per la reurbanització del barri.

Però tal com explica Mario G. Sáez, tenen “un pla b” per si no troben un nou espai a Barcelona que puguin condicionar per a la pràctica i la creació de dansa contemporània.

En aquest cas, l’alternativa passaria per instal·lar-se en qualsevol altre municipi de Catalunya o, fins i tot, proposar una residència en algun teatre. En definitiva, un espai on aquest grup inquiet pugui continuar creant i donant a conèixer les seves produccions.

Francesc Vila

coop-306

23/1/08

10:22

Página 13

Índex 13

Cooperació Catalana

Índex per matèries De gener a desembre de 2007 Matèria Títol

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Brrull Pelegrí, Jaume Romero i Dalmau, Alfons Soronellas Masdeu, Montserrat Barris Ruset, Josep M.

300 298 297 301

Juny Abril Març Juliol

RESSENYA RESSENYA RESSENYA RESSENYA

19 24 25

Busquets, Josep Maluquer, Jordi

305 301

Desembre RESSENYA Juliol XXI JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

21 13

Càrdenas, Rafael Hernández Benavente, Santos

297 300

Març Juny

ECONOMIA SOCIAL 300

15-19 15-17

Cooperativisme agrari Anàlisi dels factors explicatius de l’èxit competitiu en les cooperatives oleícoles catalanes

Montegut Salla, Yolanda

298

Abril

COOPERATIVISME

17-18

Cooperativisme de serveis Federació Farmacèutica, cooperativisme amb llarga trajectòria de futur

Vila i Femenia, Francesc

304

Novembre LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12

Casamajó i Solé, Gemma Casamajó i Solé, Gemma Vila i Femenia, Francesc

298 301 302

Abril Juliol Setembre

Vila i Femenia, Francesc Vila i Femenia, Francesc Vila i Femenia, Francesc

303 305 295

Octubre LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12 Desembre LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12 Gener LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12

Robert, Raül

301

Juliol

XXI JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

Casamajó Solé, Gemma

300

Juny

LES NSOTRES COOPERATIVES 12-14

Vila i Femenia, Francesc

299

Maig

LES NOSTRES COOPERATIVES 12-15

295

Gener

XVI PREMI JACINT DUNYÓ

301 304

Juliol XI PREMI APB Novembre XVI PREMI JACINT DUNYÓ

Biografies de cooperativistes Vicedo Rius, Enric. Enric d’Hostalric i Colomer.

Ferrer i Gironès, Francesc. Joan Tutatu i Vergés Jiménez Navarro, Àngel. Sants Boada i Calsada.

Gavaldà Torrents, Antoni. Benet Vigo i Trulls.

Consum responsable Bauman, Zigmunt. Vida de consumo.

Les característiques de la societat del consum a casa nostra Cooperativisme El cooperativisme a l’Uruguay I en van tres-cents

Cooperativisme de treball associat Feines de Casa, Una feina invisible i anònima Trèvol, Pedalar cap a un món més just Transports Urbans de Sabadell, cooperativisme i sostenibilitat Tot Circ, cooperativisme al servei de l’espectacle Els Nois, la trajectòria d’una fusteria cooperativista Escola Sant Gervasi, cooperativisme al servei de l’educació i la formació contínua Cooperativisme d’habitatges El model cooperatiu Andel-SostreCívic i la seva oferta d’habitatge Cooperativisme d’iniciativa social L’Olivera, treballar terra endins Cooperativisme sanitari Grup Assistència, Un model pioner de cooperativisme sanitari reconegut internacionalment

Cròniques d’actes Vila i Femenia, Francesc Cal assumir el passat per afrontar nous reptes i assegurar el relleu generacional Acte de lliurament del XI Premi Albert Pérez- Bastardas Vila i Femenia, Francesc Cooperació Catalana Veredicte del jurat

LES NOSTRES COOPERATIVES 11-13 LES NOSTRES COOPERATIVES 9-11 LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12

14

17-18

16

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 14

14 Índex

Matèria Títol Desenvolupament local Els fruits del Local Coop al 2006 Publicació del Manual de l’empresa cooperativa

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya

297

Març

COOPERATIVES CATALUNYA

10

299

Maig

COOPERATIVES CATALUNYA

11

305 301 295

Desembre XVI PREMI J. DUNYÓ 2n.

Juliol ECONOMIA SOCIAL Gener COOPERATIVES CATALUNYA

16-20 17 9

302

Setembre

ECONOMIA COOPERATIVA

20-22

Cooperació Catalana

295

Gener

EIDTORIAL

5

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

296 297 298 299 300 301 302 303 304 305

Febrer Març Abril Maig JUNY Juliol Setembre Octubre Novembre Desembre

EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL

5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

295

Gener

MEDI AMBIENT

22-24

299 300

Maig Juny

XI PREMI APB PREMI APB - 2n.

22-24 28-31

298

Abril

MEDI AMBIENT

22-24

Hernández Benavente, Santos

303

Octubre

ECONOMIA SOCIAL

16-17

IPFC

296

Febrer

RSE.COOP

20-21

Casamajó i Solé, Gemma

303

Octubre

ENTREVISTA

13-15

Cooperació Catalana Garcia, Jordi Gassiot, Raimon

297 295 304

Març ENTREVISTA Gener ENTREVISTA Novembre ENTREVISTA

22-24 19-21 13-15

Gassiot, Raimon Giménez Capdevila, Carme Giménez Capdevila, Carme Giménez Capdevila, Carme Giménez Capdevila, Carme

305 296 298 300 302

Desembre Febrer Abril Juny Setembre

ENTREVISTA ENTREVISTA ENTREVISTA 300 ENTREVISTA

13-15 17-19 14-16 18-20 17-19

Giménez Capdevila, Mireia

300

Juny

ENTREVISTA

25-27

Torres Mendoza, Manuel

299

Maig

ENTREVISTA

16-18

Vila i Femenia, Francesc

301

Juliol

XI PREMI APB

23-24

Economia cooperativa Un nou moviment cooperativista a la República Argentina Aymerich i Cruells, Joan Assemblea del CIRIEC Cabezuelo, José Juan L’Observatori del cooperativisme de Catalunya en el 2006 Confederació de Cooperatives de Catalunya Catalunya - Treball Gasch Hurios, Albert Editorial Cicle cooperatiu RSE.COOP, un pont cap a la gestió empresarial sostenible Els grups cooperatius Cooperatives d’integració Cooperativisme sanitari 300 El cooperativisme en la societat del consum Cooperativisme i sostenibilitat Equilibri cooperatiu Salut cooperativa Horitzó ampli

Educació ambiental Si la clau és participar... FORUM EA 200+6. La participació un procés clau per a l’educació ambiental i la sostenibilitat.

Amat i Vinyoles, Arnau Comunicació ambiental: parlar en prosa sense que es noti.

Duran, Xavier Del tren a la bici Gay, Victor Un servei de documentació d’educació ambiental a l’abast de la ciutadania Monteiro, Yolanda Educació cooperativa IV coloquio ibérico de cooperativismo y economia social Formació per a la millora de la competitivitat de les empreses cooperatives Entrevista Pere Esteve, president de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya Josep Vilella, funadador de la Cooperativa d’Habitatges de Balenyà i de la Cooperativa Plana de Vic. Alfonso Vázquez, director de Hobest Consultores.

Serrat Camps, directora general d’Escaler, Sccl Jason Garner, historiador, guanyador del XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó Marcos de Castro, president de CEPES Jordi Marí, director de FETS, Finançament Ètic i Solidari.

A la recerca de nous camins Marià Moreno, gerent de Grup Integral Mireia Franch, D. G, d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses Oriol Amat, catedràtic d’Economia financera i Comptabilitat de la UPF Xavier Duran, guanyador del XI Premi Albert PérezBastardas i director de “El medi ambient” de TV3 Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 15

Índex 15

Matèria Títol

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Cooperació Catalana

295

Gener

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

296 297 298

Febrer Març Abril

TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU

4 4 4

Cooperació Catalana

299

Maig

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana

300 301

Juny Juliol

TORNAVEU TORNAVEU

4 4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

302 303 304 305

Setembre Octubre Novembre Desembre

TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU

4 4 4 4

Finançament cooperatiu Les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles

Navarro Revert, Ma. Lluïsa

298

Abril

GESTIÓ EMPRESA

20-21

Gestió empresa cooperativa Ja tenim el nou Pla General de Comptabilitat

Amat, Oriol

305

Desembre GESTIÓ EMPRESA

22-23

Vila i Femenia, Francesc

297

Març

Història del cooperativisme “Expressar solidaritat”, l’Aliança Cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939 Garner, Jason

304

Novembre XVI PREMI J. DUNYÓ -1r.

17-20

Índex Matèries índex per matèries. Gener 2006 a desembre 2006.

Cooperació Catalana

295

Gener

ÍNDEX MATÈRIES

13-16

Internet L’accessibilitat del portal www.cooperativescatalunya.coop

Confederació de Cooperatives de Catalunya

302

Setembre

COOPERATIVES CATALUNYA

9

Cooperació Catalana Dotras, Joan Hernández Benavente, Santos

299 302 300

Maig Setembre Juny

XI PREMI APB MADI AMBIENT 300

21 23-24 21-22

OCEAS

297

Març

MADI AMBIENT

19-21

Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos

295 296 297 298 299 300 301 302 303

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Setembre Octubre

PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI

25 29 25 25 25 32 26 25 22-24

Hernández Benavente, Santos Hernández Benavente, Santos

304 305

Novembre PENSEM-HI Desembre PENSEM-HI

Entrevista breu José Domínguez Buján, capità de la marina mercant Antoni Lacueva, soci codirector de Sepra, Servei Integral, Sccl.

Ricard Pedreira Font, professor d’economia de la UAB. Joëlle Essioux, administrativa Joan Lluís Pérez-Francesc, professor de Dret Constitucional de la UAB. Javier Salaberria, expresident de la Confederació de Cooperatives d’Euskadi Joan Josep Rotger, enginyer insdustrial Rubén Prieto, exsecretari gral. de la Federació de Cooperatives de Treball d’Uruguay Valentí Soler Noguera, bancari i poeta Josep Maria Miserachs Sancho, empresari Julià Lladó, empresari textil

Grup Empresarial Cooperatiu Grup Cultura 03, cooperativisme al servei de la indústria cultural catalana

Medi ambient Veredicte del Jurat El meu amic el mar El medi ambient a Cooperació catalana Manisfest de constitució de l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternaitves de Societat.

Opinió Homes que admiro La gestió de la comunicació Parlar d’arbres L’”Esther” d’Espriu i Broggi La sogra del professor Tremosa El tercer oceà a l’esquerra La nostra eficaç justícia Construir catedrals Portades de l’Avui Escenes com aquesta es descabellen sovint, que diu espriu D’alcohol i de volants

LES NOSTRES COOPERATIVES 11-14

25 25

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 16

16 Índex

Matèria Títol Ressenya llibres El patrimoni cooperatiu. Ed. ECOS Gavaldà i Torrents, Antoni. El batec periodístic d’un dirigent cooperativista català. Josep Maria Rendé i Ventosa.

Ressenya revistes Món Clade, núm. 1, Nov. 2006.

Cuadernos de Economia social, núm. 4, 2006 Le Cooperateur, Núm. 6, Des. 2006 Revista de la Economia Social, núm. 35, Febrer 2007.

Recma, núm. 302, Nov. 2006 Butlletí Rse.Coop, núm. 4, des. 2006 Opcions, núm. 22, Juny 2007 Unircoop, núm. 1, Juny 2007 Compartir, núm. 67, Juliol-setembre 2007 IRU-Courier, núm. 2, Agost 2007.

Rural, núm. 32, Setembre 2007.

La revista de la Fede, núm. 32, Octubre-desembre 2007 Noticias de la Economia Publica, Social y Cooperativa, núm. 48, Juliol 2008 Vida Cooperativa, núm. 289, Setembre 2007 KOOP Kooperatiben Berriak, núm. 33, Octubre 2007 RECMA, núm. 306, Octubre 2007.

Espai Cooperatiu, núm. 184, Octubre 2007 La Terra, núm. 325, Gener 2007 Acaecer, núm. 325, Febrer 2007.

Cuadernos Mujer y Cooperativismo, núm. 8, Nov. 2006 Agroactivitat, núm. 31, Març-abril 2007 Economia Social Andaluza, núm. 57, Gener-febrer 2007 Butlletí RES.COOP, núm. 5, Juny 2007 Participer, núm. 622, Març-abril 2007.

Banca Cooperativa, núm. 38, Abril 2007 RSE.COOP Les 19 cooperatives de la segona convocatòria de RSE.COOP Una jornada per fomentar la cooperació interempresarial 85è. Dia Internacional del Coperativisme RSE.COOP, més enllà d’una experiència pilot

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Giménez Capdevila, Carme

299

Maig

RESSENYA

20

Nagel, Klaus-Jürgen

303

Octubre

RESSENYA

25

Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda

295 295 295 296 296 296 301 301 303 303 303 304

Gener Gener Gener Feber Feber Feber Juliol Juliol Octubre Octubre Octubre Novembre

RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS

27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27

Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Dunyó i Esteve, Elisenda Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès Giner Camprubí, Agnès

304 304 305 305 305 297 297 297 298 298 300 300 300

Novembre Novembre Desembre Desembre Desembre Març Març Març Abril Abril Juny Juny Juny

RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS

27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 34 34 34

Cooperació Catalana

296

Febrer

LES NOSTRES COOPERATIVES 10-16

298 301

Abril Juliol

COOPERATIVES CATALUNYA COOPERATIVES CATALUNYA

10 21

303

Octubre

COOPERATIVES CATALUNYA

9

305

Desembre COOPERATIVES CATALUNYA

9

296 296 296

Febrer Febrer Febrer

RSE.COOP RSE.COOP RSE.COOP

22 22 26-28

García Jané, Jordi Hernández Benavente, Santos; Navarro, Ma. Lluïsa Palos Ezquerra, Xavier

301 302

Juliol Setembre

ECONOMIA SOCIAL XXI JORNADES

18-20 14-16

301

Juliol

XXI JORNADES

16

Segarra, Jordi

301

Juliol

XXI JORNADES

15-16

Giménez i Capdevila, Miquel Mèrida, Júlia Solé, Joan

303 301 304

Octubre MEDI AMBIENT Juliol XXI JORNADES Novembre MEDI AMBIENT

18-21 13-14 21-24

Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya

El cooperativisme català posa en pràctica la primera metodologia d’implantació de Responsabilitat Social Empresarial RSE.COOP, una oportunitat integral per al cooperativisme Moreno, Marià Valors a reforçar Sevillano, Mireia El futur del programa RSE.COOP Tubert Alsina, Xavier Sostenibilitat cooperativa Treball cooperatiu, consum responsable El cooperativisme en la societat del consum Al si de la societat de consum, què hauríem de fer les cooperatives, i què hem començat a fer?

L’Olivera i la seva actituddavant el mercat Sostenibilitat mediambiental Equador en negre. Cinquanta anys de neocolònia La crisi energètica i les alternatives de la societat Els horts escolars urbans: una experiència educativa i vital en el marc de les Agendes 21 Escolars.

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 17

Entrevista 17

Joan Subirats

“La combinació de tradició, resistència i alternativitat pot donar lloc a una revifada del cooperativisme” Joan Subirats és doctor en ciències econòmiques, catedràtic de Ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), des del qual, per iniciativa de la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació i l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives, ha impulsat, amb el suport del professor Albert Recio i de l’escola de cooperativisme Aposta, un postgrau en economia cooperativa que aquest febrer començarà el seu segon curs.

¿Quin és l’itinerari que t’ha dut a interessar-te en l’economia social i solidària i, més específicament, en el cooperativisme?

Jo crec que respon a tota la meva trajectòria en l’anàlisi de polítiques públiques i d’interès per treballar en l’àmbit de les polítiques socials i de tots els temes dels nous eixos de la desigualtat i de l’exclusió social, camps en els quals des del grup de recerca de l’IGOP hem treballat molt. Quan des de l’IGOP preteníem instal·lar-nos fora de la universitat, en un àmbit que fos més de presència de la universitat en processos de transformació social, vam convidar el professor José Luís Coraggio, de la Universidad

General Sarmiento, del con urbà de Buenos Aires, a participar en el nostre debat. La seva conferència va ser molt crítica i va exposar que, per molt que es treballi en les polítiques socials, si no hi ha una capacitat de canvi en el sistema econòmic, és com treballar —com dirien els ecologistes— al final de la canonada. És a dir, estàs treballant només amb els residus que genera el sistema, i en com gestionar-los, però no estàs alterant els elements de base. Això no és res sorprenent: qualsevol amb sentit comú ho veu; el que passa és que amb el to amb què ho va fer, i a partir de l’experiència del que s’havia produït a l’Argentina a par-

tir de la crisi econòmica —les empreses recuperades, les empreses que els treballadors van tirar endavant, els mecanismes de solidaritat civil i social que s’havien anat creant—, Coraggio ho va posar molt més en relleu.

Aleshores vaig pensar que aquesta reflexió era molt important i vaig començar a veure d’una altra manera el món de l’economia social. I després va venir la casualitat —en part casualitat i en part a partir d’aquestes primeres inquietuds— que la Direcció General d’Economia Cooperativa de la Generalitat mostrés interès a contactar amb nosaltres per iniciar un postgrau conjunt sobre economia cooNúm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 18

18 Entrevista

perativa entre Aposta, l’IGOP i la mateixa Direcció General.

Tot ha estat un encadenament. És més un procés que una conversió.

Més aviat m’hi he anat acostant, he anat llegint i, de mica en mica, he anat aprenent coses, d’una manera molt pràctica. Però, en canvi, ho he fet sent molt conscient que és molt difícil treballar amb una lògica de transformació social i de canvi si no incorporem dinàmiques d’economia alternativa al sistema dominant.

En el context econòmic i social actual, ¿quin paper creus que ha de desenvolupar l’economia social i el cooperativisme?

Jo crec que hi ha una doble situació. D’una banda, hi ha una memòria històrica del cooperativisme a Catalunya que és molt important i que, en certa manera, ha quedat situada en el passat. Tot i això, s’hauria de fer un esforç per vincular la nova realitat de l’economia cooperativa a aquesta tradició. És a dir, no només hem de procurar recuperar les pràctiques cooperatives des d’un punt de vista del seu patrimoni arquitectònic, sinó que hem de pensar en termes de com vincular la tradició cooperativa, és a dir, la continuïtat del cooperativisme a Catalunya, amb les noves realitats que van apareixent. Això, crec que és un factor important, perquè, si no es fa així, hi ha un patrimoni personal, cultural i històric que es perd. El que passa és que no es pot fer d’una manera nostàlgica, sinó intentant veure des de la realitat actual com podem fer servir aquella memòria com un element de reforçament.

Un segon aspecte el constitueixen les oportunitats que s’estan obrint en alguns terrenys. Per exemple, crec que hi ha professionals que veuen en el cooperativisme una manera d’establir formes de producció i de creació de coneixement que segurament són més actuals, democràtiques i justes que altres mecanismes. El conflicte Windows-Linux és una manera d’expressar-ho Núm.

306

en forma de noves tecnologies.

Windows és una lògica empresarial que decideix cada cert temps fer un nou Vista, o el que sigui, i ho impulsa, i Linux és un sistema de creació col·lectiva, en el fons de codi obert, en el qual constantment els mateixos usuaris van generant dinàmiques de coneixement compartit.

Hi ha raons per pensar que la capacitat de generar coneixement compartit és molt més gran que la capacitat de creació de coneixement en un món tancat de corporació i d’empresa. El cooperativisme, si vols, és també una empresa, de caràcter cooperatiu, però té aquesta lògica d’horitzontalitat, no jeràrquica, democràtica, que segurament és més actual que altres formes d’empresa molt més jeràrquiques i verticals. Jo crec que això obre un nínxol de treball important en l’àmbit dels professionals.

Després hi ha un altre sector, el dels serveis socials i totes les qüestions d’atenció i de cura, que està emergint, de manera molt potent, perquè hi ha un canvi molt important en les estructures familiars i en els rols de gèneres, un allargament de l’esperança de vida, etc.

Tot això està provocant un reajustament de les funcions d’atenció i de cura dels més petits i els més grans. I aquí hi ha un camp d’entrada del cooperativisme. L’àmbit de la dependència, dels serveis personals, etc. s’està treballant de manera molt informal de vegades, però permetria generar lògiques d’aflorament d’aquest treball informal en forma de cooperativa. Hi ha alguna cooperativa molt important a Catalunya que treballa precisament en aquest sector, i ara s’obren moltes oportunitats amb la nova Llei de l’autonomia i suport a la dependència. Em consta que des de la Direcció General d’Economia Cooperativa, per exemple, es volen impulsar cursos de formació en aquests temes.

Un altre àmbit important és el del desenvolupament econòmic local.

Que el cooperativisme aparegui com una alternativa en el terreny

de l’emprenedoria és un factor important, perquè els ajuntaments tindrien més possibilitats de tenir lògiques de territorialització, és a dir, d’evitar deslocalitzacions d’empreses, si tinguessin empreses més arrelades al territori. Les cooperatives, per definició, estan més arrelades al territori i generen lògiques de territori socialment responsable que fan menys vulnerables els ajuntaments, és a dir, els donen una base de producció econòmica més sòlida i estable.

I, finalment, hi ha també un altre element interessant, representat per molta gent jove que s’acosta al moment en què ha de començar a buscar-se la vida i que té una certa reticència a les formes més empresarials i mercantilitzades de generació econòmica. Aquesta gent, si se li presenta com una cosa viva, actual i moderna, i no com element de passat, jo crec que poden veure la cooperativa com una alternativa interessant. El missatge i els valors del cooperativisme tenen un nivell d’actualitat i de modernitat que moltes vegades no es visualitza. Hi ha països, com per exemple el Canadà, especialment al Quebec, en els quals això es veu molt clarament.

Un dels centres d’interès de la teva activitat professional és l’anàlisi de les polítiques públiques. ¿Quin pa-

coop-306

23/1/08

10:22

Página 19

Entrevista 19

per creus que pot tenir l’economia social i el cooperativisme en desenvolupament de polítiques públiques o serveis públics?

Cada vegada més estem passant del paradigma del govern al paradigma de la governança. És a dir, d’una visió de govern molt basada en el fet que n’hi ha uns que pensen i decideixen per nosaltres —o en nom nostre però sense nosaltres—, a la idea que hem d’anar cap a capacitats col·lectives de generació de govern. I la idea de governança respon a aquesta visió de no confondre el que és públic amb els poders públics. El que és públic és el que és col·lectiu, i hi ha una necessitat que tots ens impliquem en la recerca de respostes polítiques. Per tant, les polítiques públiques s’entenen més com un terreny de confluència de diferents sectors que, junts, construeixen respostes col·lectives.

En aquest terreny també hi entra, evidentment, la possibilitat de pensar col·lectivament polítiques de resposta als problemes col·lectius en el camp de l’economia i de la capacitat de generació de valor des d’un punt de vista econòmic. És a dir, en un hipotètic rombe hi posaríem poders públics, tercer sector, àmbit familiar i mercat. Segurament en la línia de connexió entre el tercer sector i el mercat hi hauria tota la capacitat de generació de formes alternatives. I al mig d’aquest rombe hipotètic hi posaríem les polítiques públiques, que són el resultat de la confluència.

Aleshores tu pots fer polítiques públiques més publificades, més socialitzades, més mercantilitzades o més familiaristes. També pots fer una línia de polítiques públiques que tingui més en compte les capacitats col·lectives de generació de valor. Aparentment, cada una d’aquestes alternatives que acabo de dir pot semblar que és tècnica, però s’ha de tenir en compte que, en funció de què triïs, al final tindràs un tipus de societat que serà més mercantilitzada, més familiarista, etc. La idea de com cre-

es polítiques públiques que tinguin en compte quina és la combinació de protagonismes que vols —públics, privats o socials—, és molt important. ¿Per tant, creus que el cooperativisme pot desenvolupar polítiques públiques?

Jo crec que el cooperativisme forma part del conjunt d’actors que estan implicats en la construcció col·lectiva de respostes a problemes col·lectius. I, per tant, per definició, estan incorporats en la mateixa formulació i implementació de polítiques públiques.

Explica els motius que van dur a la creació del postgrau d’economia cooperativa.

Va sorgir, primer, com una aposta de la Direcció General perquè entenia que, dintre de les dinàmiques de desenvolupament econòmic local, i concretament la xarxa d’agents de desenvolupament econòmic local (els ADLs) que estan presents als municipis i intenten desenvolupar l’emprenedoria i la creació d’empreses, no apareixia amb força l’opció de l’economia cooperativa o l’economia social. Per tant, la primera motivació era relativament instrumental: fer un curs molt adreçat a un target, a un objectiu, a un grup social molt concret —els ADLs—, perquè a la seva llista d’alternatives apareguin les cooperatives. I aleshores, amb la gent que des de la Generalitat ho impulsava i juntament amb Aposta, des de l’IGOP vam anar redissenyant aquest objectiu per donar-li una mica més d’amplitud. És a dir, vam considerar que no hauria de ser tan instrumental, sinó que hauria d’anar creant les bases de com la reflexió sobre el cooperativisme entra a la universitat. I, per tant, vam acabar muntant un programa de postgrau i un màster per anar visualitzant aquest paper.

En aquests moments, pretenem vincular tres aspectes diferents de la universitat: l’àmbit de l’econo-

mia i del territori, del qual s’encarrega l’Albert Recio; l’àmbit del dret i de la reflexió més jurídica sobre el tema del cooperativisme, on hi ha la María José Feijoo, i l’àmbit de les polítiques i de la intervenció pública, que és l’àmbit de la ciència política. La voluntat és que, d’aquí a un parell d’anys, quan tinguem una certa base de consolidació del programa, puguem passar del diploma actual de postgrau a un màster i acabem generant un programa de casos i — ¿per què no?— un inici de tesis doctorals sobre cooperativisme. És a dir, que anem avançant una mica en aquesta línia de generant una alternativa universitària, un nucli de reflexió universitària sobre l’economia cooperativa.

I una pregunta final: arran de l’observació que has pogut fer de l’economia social i el cooperativisme a Catalunya, ¿quina impressió treus del seu estat actual?

Penso que representa una situació perifèrica des del punt de vista de les grans dinàmiques econòmiques del país, que té una forta tradició que està relativament afeblida; però també que, en canvi, apareixen nous actors, amb noves idees, i noves oportunitats que poden propiciar que el sector torni a tenir una revifada. Jo crec que l’estat de salut del desenvolupament del cooperativisme no és excel·lent, més aviat és feble; però segurament l’horitzó és més esperançador. No penso que segueixi un declivi, crec que estem en un moment de repunt. Aquesta és la meva impressió, però no em considero, ni molt menys, un expert en el tema; simplement, pel que he observat, aquesta és la meva sensació. Per exemple, observo que hi ha més gent jove de la que jo m’imaginava interessada en el cooperativisme. I crec que aquesta combinació de tradició, de resistència i, al mateix temps, d’alternativitat pot donar joc a una revifada i una modernització del sistema.

Raimon Gassiot Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Pรกgina 20

coop-306

23/1/08

10:22

Página 21

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Accèssit 21

L’arquitectura cooperativa de

Rafael Masó “El repàs de l’obra de Masó ens revela el seu activisme noucentista. Activisme cultural i polític amb voluntat de deixar una imatge de marca que ens enlluerna, que ja voldríem per a moltes de les manifestacions culturals d’avui dia.”

Joaquim Nadal i Farreras Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

“L’arquitecte Masó els anys que rebé tres encarrecs d’edificis de cooperatives”

L’

“Any Masó”, ja a les acaballes, ha volgut fer memòria de la trajectòria humana, professional, social i política d’aquest arquitecte, Rafael Masó i Valentí (1880-1935), en el centenari de la seva titulació professional. Tot un seguit d’actes, exposicions (a Girona, a Canet de Mar, al Palau Moja a Barcelona, a Cerdanyola del Vallès, a Palafrugell, etc.), col·loquis, publicacions, jornades especialitzades i sectorials, tot plegat en un bon intent d’aproximació al conjunt d’una obra que, per cert, s’ha vist minvar any rere any davant una indiferència general, inclosos els enderrocs propiciats en aquests mesos de celebracions.

S’han treballat diferents vessants creatius de Masó. Naturalment i en primer lloc, els edificis i conjunts més representatius: des de s’Agaró (1923) al castell de Raïmat (un encàrrec de la família Raventós, 1932) o la Clínica Mental de Santa

Coloma de Gramanet (en col·laboració amb el seu company de curs J.M. Pericàs), del 1917, a la casa de la Punxa a Girona, actual seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, dels anys 19181922. Però la projecció de Masó va anar molt més enllà dels camins estrictament relacionats amb l’arquitectura. Emprant un llenguatge actual, diríem que va ser un home compromès amb la seva gent i el seu temps. No ho va defugir, al contrari i precisament, aquesta actitud el portaria, encara que només fos per uns quants dies, a la presó. Hauria pogut dedicar-se a la seva feina, tenia prou encàrrecs, i de ben segur que hauria guanyat més diners o, possiblement, més tranquil·litat personal i familiar.

Una democràcia en plena dictadura Una primera decisió de Masó que pot semblar inicialment sorprenent és la d’exercir a Girona. Barcelona no l’atreu. La seva ciutat, que en

aquells moments és definida amb encert com a “levítica, provinciana i ensopida”,1 té prou encant per atraure aquell jove arquitecte de vint-i-sis anys, i que una vegada retornat participa activament en un seguit d’activitats i iniciatives que desvetllen Girona d’aquell provincianisme i ensopiment. Promou exposicions, participa com a excel·lent poeta en els Joc Florals, funda una fàbrica de ceràmica a la Bisbal, organitza la mítica societat Athenea (una vigent orquestra filharmònica d’horitzó europeu porta avui aquest nom). Impulsa la creació d’un escola d’arts i oficis, exposa projectes a les Galeries Laietanes de Barcelona i, ja amb quaranta anys, es compromet en política integrant-se en la candidatura de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona, que serà la guanyadora, per passar després a Acció Catalana, l’escissió de l’ala més progressista del partit. Masó no entenia altre compromís públic que el derivat de la voluntat poNúm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 22

22 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Accèssit

Plànol i detalls de la cooperativa de Palafrugell, una de les més representatives de l’arquitecte.

pular. Per dir-ho en un mot: era un demòcrata.

Aquells anys vint del segle passat no eren el millor moment per a aquest model social clàssic de governació. Masó, el setembre del 1923, tres anys després de formar part del consistori gironí, amb els seus companys de corporació va ser destituït per ordre del directori militar implantat pel general Primo de Rivera, i pel volts de Nadal va ser empresonat per haver-se adherit a un manifest catalanista. Serà una reclusió breu, però significativa. La caiguda de la Dictadura, el 1930, retornarà el poder a l’Ajuntament legítim, que hi restarà fins a les eleccions municipals de l’abril del 1931, que no sols canviaran els ajuntaments del país, sinó que van portar la República.

El compromís social de les cooperatives als anys vint

Cooperativa Agrícola de Canet de Mar. Aquesta cooperativa encomana, l’any 1920, la seva nova seu. Serà un edifici situat al carrer del Gram, número 22, d’aquesta població del Maresme. A la cooperativa, coneguda també amb el nom de “la Canetense”, li cal millorar les seves instal·lacions.

Als baixos, hi ha la botiga i magatzem; a la planta pis, el cafè i la sala d’actes, i al segon pis, les golfes. El projecte original preveia una torre cantonera on hi hauria la casa del porter. Aquesta part no es va arribar a realitzar. Masó situa un element habitual en la seva obra: uns esgrafiats a la façana, no executats del tot.

El conjunt s’executà en tres anys (en unes quatre cinquenes parts del temps previst). Els anys 19311932, es projectà una ampliació que no va ser culminada.

La cooperativa conserva al seu arxiu i en perfecte estat el gros de la documentació del projecte, plànols

i llicències municipals. És un respecte quasi reverencial, el que les cooperatives han tingut sempre vers els seu patrimoni històric.

Masó rep aquest encàrrec en un moment important de la seva vida.

La candidatura de la Lliga ha guanyat les eleccions municipals, i l’arquitecte s’incorpora com a regidor de la l’Ajuntament de Girona. I s’assabenta que serà pare per primera vegada.

La cooperativa de Canet neix amb l’impuls obrerista del 1864. Després de més de seixanta anys de servei, l’entitat està prou consolidada per afrontar la despesa que suposa aquell encàrrec que fa a un dels arquitectes amb més prestigi del moment i amb més compromís social amb el país. Cal recordar que, només finalitzada la carrera, dissenya la bandera (avui desapareguda) del Centre de Dependents del Comerç de Barcelona; l’any següent farà la de l’Orfeó de Sants; i seguirà amb les de l’Orfeó Catalunya de Cassà de la Selva, la de la Confraria de Sant Jordi de Girona i la de les Congregacions Marianes de la ciutat.

S’han assenyalat unes possibles discrepàncies ideològiques entre Masó, en aquell moment encara un home de la Lliga, i els responsables de la Cooperativa, però l’un i els altres s’identifiquen amb els objectius del cooperativisme del moment.

Calien aquestes pinzellades sobre l’entorn social i polític i del compromís personal de l’arquitecte Masó, per situar tres encàrrecs professionals que va rebre en aquest període i que, sortosament, es conserven amb més o menys modificacions. Es tracta de les seus de tres cooperatives. No responen a cap casualitat; les cooperatives, amb la seva decisió, el que volen és donar suport a la trajectòria i el compromís de l’arquitecte.

Vistes en conjunt, podrien propiciar una petita “Ruta de les cooperatives en l’arquitectura de Rafael Masó”. La cooperativa de Sarrià de Ter, en l’època del projecte de Masó Núm.

306

Cooperativa Agrícola de Sarrià de Ter. L’encàrrec barceloní en porta de bra-

coop-306

23/1/08

10:22

Página 23

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Accèssit 23

Detalls de la Palafrugellense i retrat del seu autor.

cet un altre de l’àmbit cooperatiu: als pagesos cooperants de Sarrià els cal disposar d’un local adient.

Masó rep l’encàrrec de l’adequació d’un edifici existent al número 11 de la plaça de la Font, cantonada amb el carrer del Firal. El projecte executat inclou una redistribució de l’interior del primer pis, del qual disposarà totalment la Cooperativa. Tampoc no hi manquen els esgrafiats en les dues façanes.

El conjunt ha merescut recentment una acurada restauració que permet valorar com es mereix l’obra de l’arquitecte al servei d’una cooperativa agrícola tradicional en una etapa en la qual aplegava hortolans d’aquesta part de la conca del Ter. És un any feliç; neix la seva primogènita, la Rosa. Com a regidor treballa en la reforma del saló de sessions que, en la seva estructura conjunta es manté en l’actualitat feta amb pedres de la muralla i un escut de Girona dibuixat per l’arquitecte.

“La Económica Palafrugellense”.

El 1924, Masó rep un tercer encàrrec per a una seu cooperativa. Es tracta del que li fa aquesta entitat per a la seva nova seu. Serà un edifici situat al número 18 del carrer de Sant Martí xamfrà amb el de Botines. Els treballs de construcció es van portar a terme entre l’any 1925 i el començament del 1927.

Cal situar-nos en la realitat política del moment, ja apuntada. Com a regidor d’Acció Catalana (l’escissió de la Lliga es produeix el 1922) i després del seu breu empresonament, Masó no pot exercir en

encàrrecs públics; per tant, els de caràcter privat no sols són importants des del vessant econòmic, sinó que també suposen el suport per part dels qui s’oposen a la Dictadura. Les cooperatives han de demostrar que són entitats públiques i que, en conseqüència, poden fer encàrrecs als professionals vedats pel règim militar, com serà el cas de Palafrugell.

Per la seva part, Masó està decidit a demostrar la seva capacitat creativa en executar aquell encàrrec que coincideix amb el que rep de Josep Ensesa i Gubert per posar fil a l’agulla en el projecte de s’Agaró.

“La Económica”, tercera cooperativa més antiga de Catalunya L’any 1864, es van fundar, amb pocs mesos de diferència, tres cooperatives de referència al nostre país: la ja esmentada de Canet, una altra a Mataró, i “La Económica” de Palafrugell, que en aquest esglaonament temporal es va considerar la tercera. Formalment, altres dues de consum a Barcelona, una datada el 1840 i integrada per un centenar de famílies i que tenia un caràcter secreti, i una de València, per iniciativa dels treballadors ferroviaris i dita “El Compañerismo”, serien anteriors en el conjunt dels Països Catalans en l’àmbit del consum, però el 1864 no es té notícia del seu funcionament.

Com no podia ser d’altra manera, a l’Empordanet, “La Económica” neix a redós de la indústria del suro. Una dotzena de famílies d’obrers d’aquest sector, davant del

considerable augment del preu dels queviures que minvava les febles economies domèstiques, van optar per comprar, plegats, un sac d’arròs. Com és lògic, d’aquella manera van aconseguir que el preu els sortís molt més barat que si haguessin comprat aquell producte a les botigues del poble.

A la vista dels bons resultat obtinguts, van seguir amb l’adquisició d’altres articles de gran consum.

L’èxit fou immediat, i només transcorregut un any inauguraven amb gran satisfacció un primer local social de la cooperativa de consum ja establerta d’acord amb la legislació vigent. Per cert, que el balanç d’aquell any 1865 de “La Económica” donà un excedent de 82 pessetes.

Però no tot serien flors i violes per a aquells cooperativistes. Els enfrontaments i denúncies per part dels comerciants sovintejaren, però la formula cooperativa es va consolidar fins a l’extrem que va absorbir l’altre existent a Palafrugell, “La Confianza”, fruit precisament d’una escissió de la mateixa “Económica”.

Un edifici de referència en l’obra de Masó La prudent i eficaç gestió d’aquesta cooperativa li va permetre consolidar el seu patrimoni immobiliari amb la successiva adquisició de les cases que envoltaven la seu original per tal de disposar de més sòl fins a escometre la construcció del nou edifici.

L’especial situació professional de Masó en rebre aquell encàrrec el va encoratjar a crear una de les seNúm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 24

24 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Accèssit

ves obres més representatives en un moment d’esplèndid reconeixement com a arquitecte i ciutadà compromès i represaliat per la seva fidelitat a Catalunya.

“A l’entorn de 1925, Masó es deixa seduir, en certa manera, per l’art-deco en obres com la casa Omedes i la cooperativa “La Económica Palafrugellense”.2 La traducció constructiva d’aquest artdéco, l’arquitecte la concreta convidant a participar-hi de manera decisiva un seguit d’artesans, entre els quals destaca el ceramista Jaume Busquets, que va realitzar un conjunt de plafons vidriats fets a Quart d’Onyar, dedicats als oficis relacionats amb els productes que s’hi venien. També es va utilitzar en els elements exterior la ceràmica de la Bisbal, i l’arquitecte va escollir un referent clar en l’estil romànic per a la porta principal de l’establiment.

Amb tot, el caràcter funcional preval en el conjunt del projecte. Presenta una coberta a quatre aigües al centre, partint de la qual s’enlaira una llanterna, a manera de prominent cimbori, que serveix de claraboia i sala gran.

En aquesta obra de referència, Masó s’identifica perfectament amb qui fa l’encàrrec. Habitualment els seus clients procedien de la burgesia gironina i, en alguna mesura, de la barcelonina: de Cendra, de Quintana, Burch, Teixidor, Pérez Xifra, Masramon, Barraquer, a banda de la família Ensesa; però quan es tracta de cooperativistes, la sensibilitat de l’arquitecte és una altra: “[...] el porta de forma progressiva a la recuperació i incorporació d’elements extrets de la tradició; apareixen els esgrafiats, les columnes aixafades i panxudes o amb tambors estriats de terra cuita de Quart, modelatges i altres elements trets de la tradició barroca popular [...].”3 L’any 2003, l’arquitecte Jordi Casadevall va reformar aquest edifici per ubicar-hi la biblioteca pú-

Núm.

306

La seu de l’antiga cooperativa de Sarrià de Ter en l’actualitat

blica de Palafrugell, acció que va permetre la restauració del conjunt d’elements més valuosos de l’obra original.

L’aportació de les cooperatives al patrimoni arquitectònic de Catalunya Els estudis històrics a l’entorn de l’activitat i serveis de les cooperatives a casa nostra centren la seva atenció, com és normal, en la trajectòria dels serveis que han ofert en els diferents àmbits de la seva actuació: consum, habitatge, producció industrial, alimentació, agricultura, etc. I està prou bé. En canvi, són limitats els treballs sobre el vessant artístic patrimonial, i concretament sobre l’arquitectura, tret d’honorables excepcions.

Els encàrrecs de les cooperatives catalanes d’edificis per a les seves seus i altres equipaments, als arquitectes del país, de ben segur que si es poguessin aplegar en un volum oferirien un extens catàleg

que ens sorprendria a tots plegats.

Com a petita mostra, com un singular afegit a l’extens programa d’aquest “Any Masó”, els seus tres edificis cooperatius que es mantenen dempeus, més enllà de les trajectòries vitals que les respectives entitats han seguit, són testimonis vius d’aquell moment dolç del cooperativisme català.

L’exemple d’aquestes tres aportacions de Rafael Masó a l’arquitectura cooperativa ha ajudat a valorar la creativitat de Masó al servei de la societat del seu temps, i podem subscriure els mots de comiat que li dedicà el malaguanyat Carles Rahora: “Rafael Masó ha sabut fer reviure, amb el seu art intel·ligent i el seu fervor constructor, coses del nostre país que no moriran.”4 J. Víctor Gay

1. Rosa GIL I TORT. Geografia de Masó. Girona: Diputació de Girona, 2006.

2. Joan TARRÚS I GALTER i Narcís COMADIRA I MORAGRIEGA. Rafael Masó, arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.

3. Joan TARRÚS I GALTER. “Rafael Masó, arquitecte noucentista”, article al setmanari Presència del 3 d’abril del 1971.

4. Narcís-Jordi ARAGÓ I MASÓ. Girona ara i sempre. Girona: Diputació de Girona, 1982.

coop-306

23/1/08

10:22

Página 25

Pensem-hi 25

Un parell de coses sobre Xirinacs i la Constitució espanyola A mitjans d’aquest any 2007 passat, va morir Lluís Maria Xirinacs.

Aquest fet ha tingut un cert ressò —tot i que no gaire. N’han estat dites algunes coses maques, espirituals, perquè encara hi ha molta gent que el coneixia, que el recordava i que se l’estimava. I, també, n’han estat dites algunes atrocitats tristíssimes, per gent que potser el recordava, sí, però que no el coneixia i que, sens dubte, no se l’estimava gens.

Més o menys, doncs, ha passat ara tal com havia passat sempre, durant tota la seva vida.

Hi ha un aspecte, però, de la seva feina, sobre el qual no he llegit cap comentari. I trobo que és una pena.

Ara, quan hom parla tant sobre la intangibilitat, gairebé sagrada, de la Constitució espanyola, tothom sembla haver oblidat que el senador Xirinacs hi va presentar, mentre es discutia el seu text a les Corts, un important seguit d’esmenes que afectaven un percentatge molt important dels articles del projecte de Constitució. Ni una sola d’aquestes esmenes va ser aprovada pels pares de la pàtria. I així va sortir la Constitució que va sortir. Però potser val la pena de parlar una mica d’aquelles esmenes.

Començaré fent un comentari sobre la forma en què van ser recopilades i redactades. Resulta que el senador Xirinacs va muntar un despatx de recollida pública d’iniciatives. Aquest despatx era en un pis petit de l’avinguda Mistral que li havien cedit, i que va ser farcit d’informació utilitzable: per exemple, la col·lecció com-

pleta dels diaris de sessions de preparació i els textos de moltíssimes constitucions d’altres països. Allí, hi treballava gent voluntària —molta gent—, que no cobrava absolutament res per la feina que feia. El mecanisme de recollida era aquest: es va fer públic —fotocòpies a dojo— el text del projecte de Constitució que havia de ser discutit a les Corts, i es va notificar —per la premsa i altres mitjans— que qui volgués fer-hi qualsevol esmena, la podia enviar al senador Xirinacs a l’adreça tal. Molta gent —partits polítics, associacions de tota mena, gent tècnica, gent senzilla— va presentar les seves propostes a l’oficina habilitada. Allí, el núvol de gent voluntària agrupava totes aquestes esmenes —totes, absolutament totes, en dono fe— per articles i apartats. Després, un equip més reduït donava forma i redacció coherent a cadascuna. Més tard, el senador i un grupet encara més íntim acceptava o no acceptava l’esmena —jo no he dit que Xirinacs fes seva qualsevol proposta que hom li fes— i donava a l’esmena acceptada la redacció definitiva. I aquestes esmenes van ser presentades pel senador Xirinacs durant la discussió a les Corts espanyoles. Ja he advertit que ni una sola d’aquestes esmenes

va ser aprovada per la resta dels diputats i senadors components de les Corts. I subratllo que el text total i definitiu de la Constitució va ser aprovat per cent vint-i-nou vots a favor i tretze en contra, amb vuitantavuit abstencions, fetes pels socialistes i l’Entesa.

Aquell conjunt d’esmenes que van ser rebutjades és encara avui consultable. Lluís Maria Xirinacs va publicar un llibre amb el text de cada article del projecte oficial i, al seu costat, el de la respectiva esmena seva que va ser rebutjada. El llibre (unes cent noranta pàgines) es titula Constitució. Paquet d’esmenes i va ser imprès per Tipograf, SA i distribuït per Edipress, amb dipòsit legal M. 36.107-1978 i ISBN 84-300-0050X. Tot aquest procés, edició del llibre inclosa (n’hi ha també versió en castellà), va ser finançat per l’autor. Perquè el senador Xirinacs cobrava un sou com a senador, de la mateixa manera que tots els senadors i diputats en cobren un. Però ell no vivia d’aquest sou, sinó sempre de la mateixa feina de la qual sempre havia viscut abans i de la qual va continuar vivint després. I sempre molt humilment.

Santos Hernández Gener del 2008 Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Página 26

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

306

1. BORJABAD GONZALO, Primitivo. La organización contable del empresario. Lleida: AEC, 1988.

2. “Fábrica y ciudad”. Madrid: Queimada Ediciones, 1981. (Sociología del Trabajo; 5). Núm. 34.

3. Medi Ambient. Tecnología i Cultura, 34 (octubre del 2003), especial “Fiscalitat Ambiental”. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament de Medi Ambient, 2003.

4. FRENCH, E.L.; CLIFFORS SCOTT, J. Cómo ayudar a su hijo retrasado.

Barcelona: Nova Terra, 1971.

5. IRURETAGOYENA, María Teresa. Contabilidad de costes. Madrid: Pirámide, 1987.

6. L’estat del món 1997. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1997.

7. Las condiciones y el medio ambiente de trabajo. Ginebra: Oficina Internacional del Trabajo. 1983.

8. Llei de cooperatives de Catalunya i disposicions normatives complementàries promulgades per la Generalitat de Catalunya.

Departament de Treball. Direcció General de Cooperació. Barcelona, 1983.

9. Llibre blanc de la gent gran amb dependència. Quaranta-cinc propostes de millora i deu recomanacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 2002.

10. MASJUAN, J.M; PINILLA, E.; VIVES, J. L’educació general bàsica a Catalunya. Barcelona: Publicacions de la Fundació Jaume Bofill i Ed. Blume, 1979.

11. OCDE. Situación actual de la agricultura española. Barcelona: Nova Terra, 1971.

12. PARCERISA I CASALS, Josep. Estudi del finançament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit sota la perspectiva de la teoria de l’agència i la teoria dels costos de transacció. Barcelona: Cooperatives Agràries de Catalunya, 1997.

13. “Reconciliar la sociosfera y la biosfera. Cambios en el medio ambiente planetario. Metabolismo industrial, desarrollo sostenido, vulnerabilidad”. Revista Internacional de las Ciencias Sociales, 121.

Barcelona: Unesco, 1989.

14. Tendencias mundiales del empleo. Ginebra: OIT, 2003.

15. TORRA MIRÓ, Oleguer. Diccionari de les professions. Barcelona: Direcció General d’Ocupació, 1989.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-306

23/1/08

10:22

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

AGROACTIVITAT

COOP Infos de France

Núm.35.Novembre /desembre del 2007.Barcelona www.cooperativesagraries.coop

Núm. 23. Desembre del 2007 / gener del 2008.

París www.coopdefrance.coop scochet@coopdefrance.coo

Revista en llengua catalana dedicada a les cooperatives agràries de Catalunya. En reproduïm part del sumari: A “Dossier: Encariment de les matèries primeres”: “Conjuntura de preus en els cereals i el sector de la carn”. A “Economia i empresa”: “Jornada sobre la reforma comptable”. “Exposició de la Fira de Sant Miquel”. “ACCA: Préstecs per les residències - cases de pagès”. A “Medi ambient”: “Programa per calcular costos de gestió de purins”. A “Federació”: “Anna Toda assumeix la direcció de la Federació” i un article dedicat a resumir la Jornada de Debats Cooperatius, amb el títol: “EI”. A Sectors: “Europa regula les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments”.

També hi trobem diferents articles breus relacionats amb el sector agrari. La secció “Cooperatives” inclou el reportatge: “Ulldemolins, pionera en oli ecològic i integrat”, i també notícies relacionades directament amb les cooperatives, com ara: “Sant Jaume de Domenys creix amb la intercooperació”. Acaba la publicació amb la recepta i la secció “Calaix de sastre”.

Publicació en llengua francesa de caràcter bimensual. Com ens indica al subtítol, és una revista que vol donar informació i formació als administradors i dirigents de les cooperatives agràries i agroalimentàries de França. Dedica un dossier especial a la Llei del 10 de setembre del 1947, que aquest any fa seixanta anys. Explica l’evolució històrica, els objectius i les innovacions que va aportar aquesta Llei de cooperatives a França. Els altres articles són: “El Parlament europeu investiga entorn del tema dels pesticides”. “Les assemblees generals a les cooperatives i a les unions de cooperatives”.“Art. 31 i següents dels estatuts tipus”. A la secció “Social”: “La representació del personal”. I acaba amb la secció “La regió”, amb l’article titulat: “Les federacions regionals de cooperatives implicades en el CES regional (Consell Econòmic i Social)”.

CEPES. Cuadernos de Economía Social Núm. 4. 2007. Madrid www.cepes.es info@cepes.es Revista en llengua castellana, editada per la Confederación Empresarial Española de la Economía Social. Aquest número és un monogràfic dedicat al tema “Responsabilitat social a les empreses”.

A la “Introducció”, el diputat Antoni Comín marca els eixos bàsics de la importància de la responsabilitat social de les empreses (RSE) en l’economia social. A “Opinió del Govern”, el director general de l’Economia Social resumeix els propòsits del constituït Fòrum d’Experts en Responsabilitat Social.

A “Opinió dels experts”, el director de l’Observatori per la RSE i Anna Plana, directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, exposen el seu punt de vista relacionat amb la RSE. Amb el títol “Les eines de mesurament digital de la implantació de la RSE a les empreses de l’economia social”, presenta de manera resumida el primer programari digital que avalua i registra les dades relacionades amb la responsabilitat social empresarial a les empreses del sector. A la secció “Internacional”, Nelmara Arbex, membre de l’Àrea de Serveis d’Aprenentatge de Global Reporting Initiative (GRI), amb l’article titulat “Contribueix l’organització a construir un món millor? Digui’m com?” Avalua i analitza les accions en l’àmbit econòmic, social i mediambiental i les seves conseqüències.

Núm.

306

coop-306

23/1/08

10:22

Pรกgina 28