Cooperaciocatalana 312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 1

Juliol-agost 2008 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Participació Cooperativa

312

coop-312

24/7/08

09:24

Pรกgina 2

coop-312

24/7/08

09:24

Página 3

312 Editora Fundació Roca i Galès

Revista mensual - Any 29è Juliol-agost 2008

SUMARI Tornaveu

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Coop 57, Sccl Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

4

Ferran Besalduch López

Editorial

5

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

10

86è Dia Internacional del Cooperativisme

Les nostres cooperatives

11

Coop57, Finançament ètic i solidari en temps de crisi econòmica Francesc Vila

XXIII Jornades sobre Cooperativisme La participació cooperativa: Questió de lideratge Joan Josep Rotger El motor de cada cooperativa Santos Hernández Participació, compromís, democràcia a les cooperatives Quim Sicília L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficacia de la cooperativa Jaume Botey

Història del Cooperativisme

15 16 17 18 18 19

La col·lecció de biografies Cooperativistes Catalans Antoni Gavaldà

Entrevista

22

Diàleg entre S. Esteban, J.J. Gonzàlez i A. Giner Raimon Gassiot

Opinió

26

Cooperatives i democràcia Joan Lluís Pérez - Francesch

Ressenya

28

YUNUS, Muhammad. Un mundo sin pobreza.

Josep Busquets

Pensem-hi

29

Els nostres governants no es mullen Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

30 31

24/7/08

09:24

Tornaveu

coop-312

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Ferran Besalduch López (Badalona, 1978), músic i professor Què li resulta atractiu del cooperativisme?

El fet que implica a tots els treballadors a prendre consciència d’una mateixa responsabilitat, lluiten per tirar endavant el seu model i això comporta una participació activa i democràtica per part de tots.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Del cooperativisme no em molesta res, en tot cas trobo a faltar que no se li doni més suport.

Com i quan ha sentit parlar de cooperativisme?

A través de la premsa, quan fa fallida alguna gran empresa sempre hi ha un grup de treballadors disposats a seguir, i en aquesta nova aventura tots junts creen el seu model, evidentment més sostenible, més innovador, pensant més en les persones i no tant en els beneficis.

24/7/08

09:24

Página 5

Participació cooperativa

Editorial

coop-312

Lògicament, l’editorial d’aquest numero calia de centrar-la en les Jornades sobre Cooperativisme que, una vegada més, la Fundació Roca i Galès organitza a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Enguany són dedicades a la participació cooperativa, és a dir, a la relació entre la cooperativa i les persones que la integren. Trobareu a la revista, doncs, els textos previs que sobre aquest tema ens han enviat els diversos ponents. Observeu la importància que en ells es dona a la democràcia, a la comprensió que cal tenir dels conceptes de direcció i d’equip, a la necessitat de crear una veritable cultura democràtica, i a la possibilitat i les formes d’aconseguir-la. També ens analitza diferents aspectes de la democràcia l’interessant i discutible article del professor Pérez-Francesch, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Però també són molt importants els fulls que dediquem a la tasca que la Fundació està fent en relació amb la història del cooperativisme. Llegiuvos amb atenció l’article del professor Gavaldà, de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la nostra col·lecció de biografies Cooperativistes Catalans.

I, com a cosa nova, les pàgines dedicades a la feina, ja iniciada, a realitzar entre la Fundació Roca i Galès, Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives i l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb vistes a la creació d’un fons històric de caire públic, digitalitzat, que aplegui la documentació procedent del cooperativisme català.

I, finalment, desitgem que compartiu amb nosaltres l’alegria pel progressiu desenvolupament de les iniciatives de Coop57 i Fiare.

coop-312

24/7/08

09:24

Página 6

6 Noticiari

Juan Antonio Pedreño, nou president de CEPES El president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (Coceta), Juan Antonio Pedreño, és el nou president de la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (Cepes).

Cepes representa a més de 51.500 empreses de l’economia social, amb una facturació anual del 10% del PIB estatal i més de 2.400.000 treballadores i treballadors, que suposen el 12% de la població ocupada a tot el país.

Pedreño té 26 anys d’experiència

al món de l’economia social i s’ha format en el sector de les cooperatives de treball associat d’ensenyament. Actualment assumeix nombrosos càrrecs i representacions

tant a l’estat espanyol com a l’exterior. A més de president de Coceta Pedreño és membre del board de l’organització europea Cooperatives Europe; conseller del Consell d’Economia Social a Madrid i a Múrcia i president de les Unions d’Ensenyament i Treball Associat de Múrcia (Ucomur y Ucoerm).

Pedreño substitueix a Marcos de Castro, que va ser el tercer president de Cepes des de la seva creació el 1993, i que va dirigir l’organització durant 10 anys.

Turisme sostenible al Marroc La zona turística de la llacuna de Moulay Bouselham (Marroc) s’està beneficiant de la formació sobre turisme sostenible i cooperativisme impartida per Gedi i Aposta Escola de Cooperativisme. La llacuna compta amb una varietat de petits operadors turístics que funcionen de forma atomitzada i, sovint, de manera informal i no continuada.

A través d’un projecte presentat per la Federació de Cooperatives de Treball, Gedi vol invertir en la creació de xarxes i la promoció del cooperativisme al Marroc. Per fer-ho ha creat una agència d’ecoturisme amb l’organització local Ecolife que

ofereix rutes de vacances que tenen la llacuna com a centre d’interès.

“No n’hi ha prou amb fer cursos de formació sobre consells rectors.

S’ha d’oferir la possibilitat de posar en pràctica la cooperació.

L’agència turística promou l’opció

d’associar-se entre els guies i altres agents turístics” - explica, des de Gedi, Xavier Gallofré, un dels impulsors del projecte que compta amb un pressupost de 90.000 euros i està finançat pel Copca.

Més informació: www.consop.org

L’Institut Ignasi Villalonga i la cooperació a l’Arc Mediterrani L’Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga va realitzar el dia 19 de juny, dintre del marc de l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, un simposi amb el tema “Cooperar innovar a l’arc mediterrani. L’economia cooperativa a l’Euram.” Hi van col·laborar la senyora Mireia Franch, Directora general d’Economia cooperativa de la Generalitat de Catalunya, i representants de la Universitat de Lleida, del DepartaNúm.

312

ment Internacional del la Petita i Mitjana Empresa i de cooperatives del País Basc i de tots els territoris de l’arc marítim dels Països Catalans.

Va ser un interessant cop d’ull sobre la situació del nostre cooperativisme en l’àmbit internacional, sobre la relació intercooperativa entre nosaltres i, també, un cop d’atenció sobre alguns aspectes de la nostra realitat, oberta a noves possibilitats i alternatives que no ens és fàcil d’adver-

tir sense una seriosa capacitat d’observació.

Creiem que la iniciativa de l’Institut Ignasi Villalonga mereix un veritable aplaudiment, per la temàtica escollida, i –no volem deixar de dir-ho, encara que es tracti d’una característica que algú podria considerar allunyada de l’estricte aspecte cooperatiu- també pel fet que, durant el transcurs de la jornada, han estat utilitzades, com ha de ser, de manera absolutament natural, les diferents i esplèndides variants de la nostra llengua comuna que són parlades a cadascun dels territoris representats.

coop-312

24/7/08

09:24

Página 7

Noticiari 7

Cooperatives de Catalunya trasllada la seva seu A partir del dia 1 de setembre de 2008, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, trasllada la seva seu social al carrer Premià, 15, 2a planta, al barri de Sants de Barcelona.

Les dades de contacte seguiran essent les mateixes: Tel. / Fax: 93 265 60 00 i l’adreça electrònica: ccc@cooperativescatalunya.coop

Neix Eurecos, societat immobiliària per a l’economia social catalana L’objectiu és invertir en béns immobiliaris per a societats cooperatives i l’economia social.

S’ha constituït, amb seu a Barcelona, Eurecos, societat immobiliària participada per entitats mutualistes i cooperativistes europees, amb vocació de donar respostes a les necessitats de desenvolupament de l’economia social catalana.

La societat està formada, inicialment, per cinc socis: les mútues d’assegurances franceses Maif i Macif, la seva filial espanyola Atlantis, la cooperativa Abacus i el banc Crédit Coopératif. Es preveu l’entrada d’algun soci més abans que acabi l’any.

Eurecos s’ha dotat inicialment d’un capital de 7,5 milions d’euros, que s’ampliarà a 10 al llarg del 2008, per incorporació de nous socis, i a 20 milions d’euros en el 2009.

Eurecos invertirà en projectes industrials, comercials i d’oficines a Catalunya, àmbit geogràfic d’actuació de la nova societat d’inversió immobiliària. La primera acció d’Eurecos serà la promoció de la nova central logística d’Abacus Cooperativa a Vilanova del Camí (Anoia), on preveu fer una inversió de 10 milions d’euros.

Eurecos és presidida per Gérard Andreck, president de Macif; Raimon Ribera, president d’Abacus cooperativa, ocupa la vicepresidència i José-Manuel Ardiaca, director ge-

neral d’Atlantis, n’és el conseller delegat.

El president d’Eurecos, Gérard Andreck, president de Macif, remarca que “en el context de crisi actual, especialment en l’àmbit immobilia-

ri, és important donar suport a projectes de l’economia social per anar desenvolupant-se i deixar constància, una vegada més, que la nostra és l’economia real, no l’especulativa”. Andreck, que presideix també des de l’1 de juliol el Gema, l’agrupació de les mútues asseguradores franceses, insisteix en què Eurecos és un projecte obert, i que “estudiarem la resposta que puguin donar a necessitats actuals, com les residències per a persones dependents i l’habitatge social”.

Segons Raimon Ribera, nou president d’Abacus cooperativa i vicepresident d’Eurecos “aquesta important iniciativa ha de facilitar el desenvolupament de projectes rellevants de creixement de l’economia social i, per tant, és un pas im-

portant per aquestes empreses al nostre país, dotant-les de noves eines de suport a la seva activitat. La creació d’Eurecos és clau, com ho ha estat la constitució de Sicoop, societat de capital risc per a les cooperatives”. Ribera va destacar que la col·laboració entre aquestes entitats i l’economia social catalana “es remunta a més de 15 anys , quan Atlantis va finançar el primer dels nostres actuals magatzems d’Abacus a Rubí”.

Fundada l’any 1968, Abacus cooperativa és la cooperativa de consumidors amb socis de treball, líder en la distribució de llibres, bens educatius, culturals i d’oci a Catalunya. Disposa de 25 establiments a Catalunya i València. Abacus cooperativa compta amb 560.000 socis de consum i 370 socis de treball. És membre fundador del Grup Clade, el primer grup empresarial cooperatiu català i desenvolupa una aliança comercial amb Eroski, amb els establiments Abac per a la resta de l’Estat.

Macif, Maif i el Crédit Coopératif acostumen a cooperar en iniciatives de foment i suport a l’Economia social i participen conjuntament en la holding de capital risc Esfin, que intervé a França (Ides), a Brussel·les (Soficatra), a Europa central i oriental (Coopest) i ara també a Catalunya (Sicoop).

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 8

8 Noticiari

Ruta del Vi al Priorat El Consell Comarcal del Priorat ens proposa, a través del recentment reformat web de la Federació de Cooperatives Agràries, una ruta que no es pot deixar perdre qui decideixi fer una escapada per aquests indrets: La Ruta del Vi El vi ha tingut històricament una gran importància al Priorat. Les característiques del sòl i del clima donen al vi unes qualitats molt diferenciadores i específiques; al Prio-

rat es produeixen vins de gran qualitat sota les Denominacions d’Origen de Qualitat Priorat i Montsant. La viticultura és una de les principals activitats econòmiques de la comarca i les cooperatives tenen un paper fonamental. Proposen algunes de les cooperatives que es poden visitar per conèixer més a prop el procés d’elaboració del vi i tastar uns dels millors vins cooperatius.

Trobareu la informació complerta al web de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya www.fcac.coop, o bé als respectius webs de: Celler de Capçanes: www.cellercapcanes.com, Tel. 977 178 319 Agrícola Falset-Marçà: www.falsetmarca.com, Tel. 977 830 105 Celler El Masroig: www.cellermasroig.com, Tel. 977 825 026

Consum inaugura nova seu central

La cooperativa Consum va inaugurar les noves instal·lacions de la seva seu central a Silla (València) amb una inversió de 33 milions d’euros procedents de fons propis, dels que 16 milions els ha destinat al magatzem automatitzat més modern d’Espanya.

L’edifici, acabat l’octubre de 2007, fou inaugurat pel president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, qui va destacar que plataformes de distribució com la de la cooperativa valenciana són “la ga-

Núm.

312

rantia” perquè la “bona producció” de la Comunitat Valenciana surti al mercat “en les millors condicions”.

La nova sitja o magatzem automatitzat, que ocupa una superfície de 13.000 metres quadrats de nau i 30 metres d’alçada, permet triplicar l’activitat de l’antiga plataforma i es caracteritza per la seva capacitat per allotjar més de 18.300 palets de producte envasat de manera combinada (mitjos palets -per supermercats més petits- i sencers).

La construcció d’aquest magatzem

respon a la necessitat d’absorbir el creixement de la xarxa de botigues de la cooperativa, que supera les 570 a l’arc mediterrani, sobretot després de l’adquisició de més de 100 establiments de Caprabo i Dinosol. Tota mena de productes secs (aquells que no són refrigerats) s’emmagatzemen en aquesta planta distribuïdora.

El director general de la cooperativa va afirmar que estar convençut que el futur de la cadena és brillat, en línia amb el continu creixement experimentat durant més de 30 anys.

coop-312

24/7/08

09:24

Página 9

Noticiari 9

86è Dia Internacional del Cooperativisme Festa-Fira al Prat de Llobregat El passat 5 de juliol es va celebrar al Prat de Llobregat la Festa-Fira per celebrar el 86è Dia Internacional del Cooperativisme. L’esdeveniment, organitzat per la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) i per Ecoprat amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, va permetre visualitzar, d’una banda, l’arrelament del cooperativisme en aquesta vila del Baix Llobregat, especialment del cooperativisme d’habitatge, i, de l’altra, el dinamisme del conjunt del moviment cooperatiu català.

Durant el matí es va fer una fira en què van participar diverses cooperatives significatives del nostre país. Paral·lelament, diverses activitats, com ara tallers i xerrades sobre cooperativisme, van acostar la realitat del cooperativisme a les persones que es van acostar a la Festa-Fira, bàsicament veïns i veïnes del Prat. Al migdia, una paella

popular va comptar amb una participació nombrosa. Posteriorment, es va llegir el manifest del Dia Internacional del Cooperativisme, es van fer els parlaments i, a la tarda, les activitats lúdiques van concloure la jornada.

La Festa-Fira s’emmarca en una línia de treball de les cooperatives impulsores per revitalitzar el cooperativisme al Prat de Llobregat. L’èxit organitzatiu i de participació de la jornada fa preveure bones perspectives per a l’assoliment d’aquest objectiu.

Mercè Fluvià, nova presidenta de Cooperatives de Consum L’elecció de la nova Presidenta de la Federació de Cooperatives de Consumidors i d’Usuaris de Catalunya va tenir lloc en l’Assemblea General Ordinària d’enguany.

La Mercà Fluvià (Barcelona, 1950) és mestre i filòloga. La seva àmplia experiència en l’entorn educatiu l’ha portat a desenvolupar diferents càrrecs i tasques de responsabilitat en centres escolars, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a l’Ajuntament de Barcelona i en diverses empreses editorials.

En els darrers deu anys, ha estat Presidenta d’Abacus cooperativa, i en l’actualitat encara en segueix formant part del Consell rector.

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 10

10 Cooperatives de Catalunya

86è Dia Internacional del Cooperativisme Presentació del projecte El cooperativisme a l’escola

E

l passat 3 de juliol va tenir lloc l’escola cooperativa Centre d’Estudis Montseny, situada al barri barceloní de Poblenou, el 86è Dia Internacional del Cooperativisme.

La inauguració de l’esdeveniment, al qual van assistir 110 persones, va anar a càrrec d’Isabel Darder, directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa del Departament d’Educació i la cloenda fou responsabilitat del recent nomenant president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Josep Ma. Rañé. En el transcurs del mateix, el periodista i president de la cooperativa Radio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, va procedir a la lectura del Manifest emès per l’Aliança Cooperativa Internacional.

Com ja és habitual, la celebració d’aquest Dia es planteja com un espai de trobada i de coneixement.

Enguany, l’acte es va centrar en la presentació del projecte El Cooperativisme a l’Escola, una guia meNúm.

312

todològica de la didàctica i l’aplicació pràctica dels principis cooperatius als centres educatius de secundària i batxillerat. L’esmentada Guia es basa en l’experiència, iniciada al 1984, de la cooperativa d’alumnes Lluís Companys de l’escola cooperativa El Petit Plançó, d’Olot.

El Cooperativisme a l’Escola vol esdevenir una eina de difusió del cooperativisme amb l’objectiu de traslladar els valors cooperatius a l’àmbit educatiu i transmetre’ls així a la població jove, el segment de població on es situen els nous emprenedors.

El projecte ha estat impulsat pe la Federació de Cooperatives d’Ensenyament i la Confederació de Cooperatives de Catalunya i ha comptat amb el suport econòmic de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses.

Si voleu més informació sobre la Guia, editada en format CD, us po-

deu dirigir a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya Tel.: 93 415 93 56 aec@agrescat.cat Cooperatives de Catalunya

coop-312

24/7/08

09:24

Página 11

Les nostres cooperatives 11

Coop57 és una cooperativa de primer grau, constituïda originàriament el 14 de juliol de 1987 i activa des del 1996, dedicada principalment a la realització de serveis financers ètics i solidaris. En els últims mesos, la cooperativa ha adaptat els estatuts al creixement en xarxa que està experimentant amb la creació de seccions locals a Aragó, Madrid i Andalusia. En plena situació de crisi i recessió econòmica, l’opció de Coop57 és la priorització de l’economia social i l’impuls del cooperativisme.

Coop57 Finançament ètic i solidari en temps de crisi econòmica

C

oop57 és una de les cooperatives tornada a visitar per la revista Cooperació Catalana. Ara fa uns vuit anys, en aquesta mateixa secció, del número 227, del mes de novembre de 2000, explicàvem quines havien estat les primeres passes d’aquesta iniciativa pionera que tot just arrencava. Avui, aquest projecte de finançament ètic i solidari no només està consolidat a Catalunya sinó que creix i es planteja nous i ambiciosos projectes de futur.

Recordem, però, que Coop57 és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a realitzar préstecs per a projectes d’economia social que promoguin l’o-

cupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat, i impulsin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. A partir d’això, inverteixen en projectes amb un alt contingut social, evitant la paradoxa d’estar defensant principis, causes i valors ètics i solidaris mentre els propis estalvis poden estar finançant tot el contrari. Les persones i entitats que hi dipositen els estalvis gestionen els recursos propis amb criteris democràtics i de transparència per al finançament de projectes de l’economia social.

Des de l’any 2000, a Coop57 totes les dades importants han crescut d’una manera exponencial. Una de les dades més interessants és l’e-

volució de les aportacions de les persones associades a la cooperativa, que ha experimentat un creixement constant, dels 360.000 euros el 2000 als 3,4 milions d’euros el 2007. Una altra dada reveladora és l’evolució dels préstecs concedits, que han passat dels 70.000 euros el 2000 als 2,8 milions d’euros el 2007.

Cooperativisme per fer front a la crisi A ningú se li escapa la situació de crisi econòmica que travessa l’economia catalana i mundial en aquests moments. I, com no podia ser d’una altra manera, la recepta de Coop57 davant aquesta situació passa per prioritzar i potenciar l’e-

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 12

12 Les nostres cooperatives

conomia social i impulsar el cooperativisme. El coordinador de la cooperativa i membre del Consell Rector, Ramon Pascual, explica que davant la mancança de liquidesa de les empreses i les dificultats que està posant el sistema bancari convencional per aconseguir préstecs, “esperem una autèntica allau de projectes buscant finançament a partir del mes de setembre”.

Amb tot, Ramon Pasqual diu que les cooperatives són empreses que funcionen molt bé i, en general, estan millor preparades que altres models empresarials per fer front a situacions de crisi econòmica. L’estratègia de Coop57 passa pel seu model basat en la confiança amb les organitzacions i les persones que formen part de la cooperativa de serveis de finançament ètics i solidaris. Model que trenca l’esquema d’un banc o caixa convencionals, que “en situacions de crisi o recessió econòmica com en la que ens trobem actualment endureixen les condicions dels préstecs i ho posen tot molt més difícil”.

Quan una entitat té problemes per retornar un préstec, a Coop57 es crea una comissió de seguiment que s’encarrega de dictaminar les raons i els motius d’aquesta situació, així com proposar la manera

Núm.

312

d’afrontar-los. Només en el cas que l’entitat que rep el suport financer de Coop57 es negui a participar en la comissió de seguiment, s’exerceixen altres mesures. Tal com explica el coordinador de la cooperativa, Ramon Pascual, cal tenir en compte que “Coop57 té com a objectiu essencial el suport financer a projectes amb un alt contingut social i, per això, el seu fracàs també seria el nostre, el de tots plegats”.

A l’última assemblea vàrem anunciar el primer cas de morositat de la història de Coop57. Una cooperativa de treball que es va dissoldre fa tres anys i al final del procés, després de molts esforços, vàrem haver de donar com a pèrdues uns 5.000 euros. Fins al moment han atorgat quasi 300 préstecs a projectes de cooperatives, associacions i altres organitzacions de l’economia social, sempre amb la doble exigència de la viabilitat econòmica i rendiment social, tots han reexit.

Créixer per transformar la societat A Coop57 la innovació és un dels trets característics fonamentals, no només per afrontar la crisi econòmica, sinó també per fer funcionar el model d’empresa cooperativa i fer-lo créixer. Segons explica el co-

ordinador Ramon Pascual, estan treballant per potenciar el creixement de la cooperativa cap a baix, “eixamplant la base, fent una xarxa més ampla i contribuir així a la transformació de la societat”. De fet, actualment, la cooperativa es troba en un moment de creixement rellevant, marcat per la recent creació de noves seccions territorials.

El passat 9 de juny es va celebrar a Barcelona, a la seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la primera Assemblea General de Coop57 amb les seccions de Catalunya, Aragó i Madrid. Amb aquesta assemblea es va encetar una nova dinàmica de funcionament, que respon a l’aplicació d’uns nous estatuts, que s’han adequat al creixement experimentant. Un procés que no ha acabat, perquè el proper 27 de setembre també es constituirà la secció de Coop57 d’Andalusia.

Aquesta assemblea, que va adquirir una dimensió històrica, estava integrada per delegacions de cadascun dels territoris, escollits prèviament en les respectives assemblees locals. En el decurs de la reunió es van tractar temes cabdals, com ara el projecte Fiare, de creació d’una banca ètica. També van ser aprova-

coop-312

24/7/08

09:24

Página 13

Les nostres cooperatives 13

des les remuneracions d’aquest any per a les aportacions d’estalvi dels associats: del 2,4% per a les d’un any, i del 2,6% per a les de 3 anys.

A més, es va elegir el nou Consell Rector, que va quedar format per Jordi Pujol (president), Rosa Miró (secretària), Raimon Gassiot (tresorer), així com les vocalies i altres representants del territori. Tots els punts de l’ordre del dia van ser aprovats per unanimitat.

La posada en funcionament d’aquestes seccions de la cooperativa respon a aquest plantejament de créixer des de la base. Segons el coordinador de Coop57, Ramon Pascual, “això ha estat possible deixant que els territoris s’oganitzen, fent societat civil, i amb grans dosis de generositat per part nostra, perquè quan hi ha una base solida i organitzada ho facilitem absolutament tot perquè puguin començar a funcionar com a Coop57”. “De moment aquest projecte ha funcionat a Catalunya, i creiem que funcionarà també molt bé a Aragó, Madrid i Andalusia”.

A Catalunya, un dels projectes de futur és baixar encara més el pes de l’organització a la base: Coop57 a Catalunya ha d’estar formada per molts Coop57 territorials o sectorials, perquè encara estiguin més a prop de les diferents realitats i puguin detectar i valorar millor els projectes que s’han de finançar.

Perquè, tal com recorda Ramon Pasqual, “aquest projecte es basa en el coneixement i la confiança de les persones i els projectes”.

Una manera de realitzar finançament ètic i solidari que molts veuen exportable més enllà de l’Estat espanyol, i no només a Europa, sinó que “seria especialment interessant per crear i potenciar la societat civil de països del sud”.

La necessitat d’una banca de suport Abans de l’assemblea històrica de Coop57, el 27 de novembre, es va celebrar a la Sala d’Actes del Centre Cívic Golferichs de Barcelona una Assemblea General Extraor-

dinària. En aquesta, van ser aprovats els nous estatuts, que s’adeqüen a l’etapa de creixement en xarxa consolidada els darrers anys que han definit una nova estructura territorial de la cooperativa. En aquella reunió també va ser aprovada la participació de Coop57 com a soci transversal de Fiare (Fundació Inversió i Estalvi Responsable), que té com a objectiu la creació d’una caixa cooperativa amb serveis de banca minorista per al 2011.

El projecte de constitució d’una banca ètica a l’Estat espanyol, pensat en base a l’experiència de la Banca Popolare Etica italiana, ja va ser presentat a Barcelona a principis d’aquest any, amb unes jorna-

des i un ampli programa que va servir per aprofundir en el futur de les finances ètiques i alternatives i en l’impuls per bastir una caixa cooperativa d’àmbit estatal. Totes les activitats es van realitzar al barri de Gràcia, on Fiare ha obert la primera oficina a Catalunya.

Segons explica Ramon Pasqual, “Coop57 és insuficient per donar resposta a tota la problemàtica que planteja l’economia social, per això necessitem una caixa cooperativa, amb caràcter complementari i que actuï oferint els serveis d’un banc convencional”. Amb aquest objectiu estan treballant en aquest projecte paral·lel, en el qual coop57 és un dels socis més importants a Catalunya.

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 14

14 Les nostres cooperatives14 Entrevista

Controlar la destinació dels estalvis Les motivacions personals que duen els socis i sòcies col·laboradors a participar a Coop57 són diverses, però se’n poden destacar tres: gestionar els estalvis de manera coherent als principis ètics i solidaris, poder decidir quins projectes seran finançats i obtenir un rendiment econòmic sempre lligat a un rendiment social. Segons el coordinador de Coop57, Ramon Pascual, “sense menysprear el tipus d’interès que ofereix la cooperativa, la motivació principal no és tant l’afany de lucre, sinó el convenciment que cal controlar la destinació dels estalvis”.

En un futur, hi ha la voluntat de posar en funcionament un sistema que permeti, encara més, una implicació més gran de les persones estalviadores participants en la destinació dels seus estalvis. La idea consisteix a crear àmbits de preferència on invertir els estalvis,

com ara: cooperativisme, sostenibilitat, ocupació, inserció sociolaboral, etc. Per adquirir la condició de col·laborador cal haver desemborsat el capital mínim obligatori que, segons l’acord del 20 de novembre de 1996, és de 300,51 euros. La persona associada col·laboradora pot fer aportacions addicionals, així com periodificar una aportació de caràcter fix mensual.

Coop57 no és més que un instrument per a transformar la societat, amb una sèrie de mecanismes que permeten canalitzar l’estalvi cap als projectes que poden ajudar a transformar-la. En una societat més justa, equilibrada i solidària, aquesta cooperativa deixaria de tenir sentit.

Francesc Vila

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 15

XXIII Jornades sobre Cooperativisme 15

XXIII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 21, 22 i 23 d’agost de 2008

La participacio cooperativa La La relació relació entre entre la la cooperativa cooperativa ii les les persones persones que que la la integren integren

El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible.

Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i —i això sovint s’oblida— que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important.

Passa, però, que no sempre les persones que constitueixen una cooperativa són conscients del fet que,

com que la cooperativa els pertany, són responsables del seu funcionament, ni que hi haurien de sentir-se obligades a participar. I que no sempre les persones que dirigeixen una cooperativa són conscients del fet que és obligació pròpia aconseguir que la massa social s’hi senti implicada, i hi participi.

Durant les jornades a la Universitat d’Estiu de Prada intentarem analitzar aquests problemes i les maneres de solucionar-los.

PROGRAMA Primer dia (dijous 21-8-2008).

Segon dia (divendres 22-8-2008)

Tercer dia (dissabte 23-8-2008).

9.00 h Repartiment de documentació 9.30 Presentació de la temàtica general de les Jornades, a càrrec de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès Taller experiencial: “Lideratge i participació” Director del taller: Joan Josep Rotger. Equip de consultors: Ignasi Bros, Fabiola Dunyó i Pepi Sabrià 9.45-10.45 h Sessió plenària d’obertura del taller, a càrrec de Joan Josep Rotger, consultor d’organitzacions 11.15-12.15 h Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol 15.00-16.00 h Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol 16.15-17.15 h Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

10 – 10’45 h.

Ponència: “El motor de cada cooperativa, i algunes de les seves curioses obligacions”, a càrrec de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.

10’45 – 12 h.

Col·loqui. Moderador: Santos Hernández.

16 h.

Presentació del ponent, a càrrec de Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès.

16 – 16’45 h.

Ponència: “La participació dels socis a les cooperatives”, a càrrec de Quim Sicília, Cap de Participació de la cooperativa Abacus.

16’45 - 17’45 h Col·loqui. Moderador: Xavier Palos.

10 – 10’15 h.

Presentació dels ponents, a càrrec d’Esteve Puigferrat, vicepresident de la Fundació Roca i Galès.

10’15 – 11 h.

Ponència: “L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa”, a càrrec de Jaume Botey, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, i de Pau Moragas i Carles de Ahumada, socis de la cooperativa L’Olivera.

11 – 11’30 h.

Ponència a càrrec de Mireia Franch, Directora General d’Economia Cooperativa. (Per confirmar) 11’30 h.

Cloenda de les jornades, a càrrec de Joan Josep González, President de la Fundació Roca i Galès.

Informació i inscripcions: FUNDACIÓ ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax: 934 873 283 www.rocagales.org – fundacio@rocagales.org

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 16

16 XXIII Jornades sobre Cooperativisme

La participació cooperativa: Qüestió de lideratge

Si en les Jornades sobre Cooperativisme de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany es proposa el tema de la participació dels socis en la vida de les cooperatives, és perquè reflecteix una preocupació.

Aquesta preocupació és ben legítima, atès que en l’ideari del moviment cooperativista la participació en la gestió de l’empresa és un dels principis fonamentals: Les cooperatives són gestionades pels seus socis, que tenen igualtat de drets i deures i participen activament en la definició de les polítiques i en la presa de decisions. Els homes i dones escollits per representar i gestionar la cooperativa són responsables davant els socis. (Principis cooperatius de l’ACI 1995) I és un fet que, a la pràctica, la participació és força millorable. Tots hem sentit expressions com ara: “Ningú no vol formar part del consell rector”, “Els socis [d’una cooperativa de treball] voldrien ser funcionaris en lloc de propietaris” o, en una cooperativa de consum, “Els nostres socis no veuen cap diferència entre pertànyer a la nostra coo-

Núm.

312

perativa o al Reial Automòbil Club”.

També fora del cooperativisme, la participació de les persones en les seves organitzacions és un dels principis de l’excel·lència,1 reconegut alhora com a bo per a les persones i necessari per a les organitzacions, que depenen cada cop més del talent de les persones.

Les organitzacions excel·lents [...] maximitzen la implicació potencial i activa de les persones per mitjà de valors compartits i una cultura de confiança, transparència, i delegació i assumpció de responsabilitats.

Les organitzacions excel·lents aprofiten la implicació de les persones per a generar i implantar idees de millora.” (Principis de l’excel·lència, EFQM 2004) Una implicació insuficient dels membres de l’organització és una pèrdua per a qualsevol organització (els principis de l’excel·lència fan de la necessitat virtut), però en el cas d’una cooperativa és també, com hem vist, faltar a un principi.

Però la simple invocació de principis cooperativistes o d’excel·lència no són, evidentment, suficients per

aconseguir una participació efectiva, fins i tot en el cas que els membres de l’organització acceptin de bon grat aquests principis.

El problema de la participació és en què, com i per què es participa. El perquè de la participació és l’única de les preguntes que, amb un cert optimisme, es pot donar per contestada en el cooperativisme, encara que entre els ideals abstractes del cooperativisme (o de l’excel·lència) i la realitat d’una empresa concreta, hi ha força distància. També cal pensar que els membres de les cooperatives no treballen pel cooperativisme, sinó per aconseguir un benefici compartit amb els altres membres: comprar en millors condicions, vendre els seus productes, assegurar el seu lloc de treball, etc.

En tot cas, queden encara dues qüestions més: En què (en quin projecte) es participa

No es pot participar en un projecte que no s’entén, o que no il·lusiona. Això va lligat a la capacitat d’un lideratge inspirador i a la capacitat de crear una imatge mental atractiva de l’empresa.

Com es participa

La relació entre una persona amb l’organització a la qual pertany és el que es defineix com el seu rol.

Un rol té un contingut molt més ampli que una simple descripció de lloc de treball o una casella en un organigrama: conté la manera com la persona entén i viu la tasca assignada, amb uns sentiments, unes fantasies i unes expectatives associades, i interactua amb la manera com altres persones veuen aquest rol des dels seus propis sentiments, fantasies i expectatives. La participació exigeix que el rol sigui actiu.

coop-312

24/7/08

09:24

Página 17

XXIII Jornades sobre Cooperativisme 17

Possibilitar l’assumpció de rols actius demana altre cop un exercici de lideratge, tant a l’hora d’assignar les tasques, com a la de crear els mecanismes d’interacció i una cultura d’empresa.

Cap d’aquestes dues darreres preguntes té una resposta garantida pel fet de pertànyer al moviment cooperatiu, per més assumits que en tinguin els principis. I més quan és prou clar que adoptar la forma legal de cooperativa no implica una adhesió completa als principis del moviment cooperatiu. Com en qualsevol altra organització que s’ho

proposi, la participació dels membres ha de ser impulsada i possibilitada a través del lideratge exercit per les persones amb autoritat legitimada.

Excel·lència és exercir un lideratge amb capacitat de visió que serveixi d’inspiració als altres i que, a més, sigui coherent en tota l’organització.

Les organitzacions excel·lents compten amb líders que estableixen i comuniquen una direcció clara a la seva organització i que, en fer-ho, uneixen i motiven els altres líders perquè amb el seu comportament serveixin de font d’inspira-

ció als seus col·laboradors. Els líders estableixen valors i principis ètics i desenvolupen una cultura i un sistema de govern de l’organització que ofereix als seus grups d’interès una identitat i un atractiu únics. (Principis de l’excel·lència, EFQM 2004) Un estil adequat de lideratge (el rol dels líders) és el primer element per aconseguir la participació. El fet que l’autoritat en una cooperativa és legitimada pels seus membres i l’imperatiu d’un funcionament democràtic ja marquen un aspecte de l’estil de lideratge. Per abordar amb possibilitats d’èxit la consecució d’una participació efectiva, caldria afegir-hi la capacitat d’inspiració, la visió de l’empresa com un sistema, i la gestió dels rols de les persones.

Aquesta gestió dels rols es fa a través del disseny de l’organització i tenint en compte els aspectes relacionals i emocionals dels rols que es prenen, inclosos els dels mateixos líders.

Joan Josep Rotger i Estapé Consultor d’organitzacions 1. Excel·lència és el terme que ha substituït el de “qualitat total” o “TQM”.

El motor de cada cooperativa i algunes de les seves curioses obligacions Tots sabem que és normal que, a qualsevol cooperativa, hi hagi un grup de persones que treballen molt més que les altres, i de les quals pot dir-se que són el motor de l’entitat. Sovint aquestes persones, dirigents de fet, es queixen de la manca de participació de la resta dels membres de la cooperativa.

Tanmateix, i molt especialment quan es tracta de cooperatives constituïdes per un gran nombre de persones, també el grup dirigent ha de considerar-se responsable, fins a un cert punt, d’aquesta manca de col·laboració. Perquè la consecució de participació, de de-

mocràcia, també ha de ser un objectiu de la cooperatiu. I si no és aconseguit, el que passa és que la cooperativa fracassa d’alguna manera, encara que els resultats econòmics siguin magnífics.

Sempre, però sobretot a les grans cooperatives, cal aconseguir l’organització d’un sistema democràtic bàsic, cosa que, què hi farem, és molt complicada. Potser els punts fonamentals d’aquesta organització bàsica serien els següents: 1. Contacte directe entre dirigents i membres de la base.

2. Facilitat per controlar la gestió dels dirigents.

3. Cerca de dirigents actius.

4. Convenciment del fet que la cooperativa és cosa pròpia.

5. Respecte a les minories.

6. Actitud contínua de superació en relació amb els cinc punts anteriors.

“Això és més difícil del que vostè es pensa.” No és pas veritat, perquè, mireu, resulta que jo crec que tot això és difícil, dificilíssim, terriblement difícil. Tan difícil com fer veritable cooperativisme.

Santos Hernández Patró Fundació Roca i Galès

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 18

18 XXIII Jornades sobre Cooperativisme18 cooperativisme

Participació, compromís, democràcia a les cooperatives La cooperativa és per definició i tradició una organització democràtica i autoorganitzada, per tant un dels seus eixos vertebradors i que mesuren en bona part el seu pols vital i real és l’acció participativa que ens mostra el compromís amb la cooperativa dels seus socis/ies de treball i dels seus socis/ies consumidors/es en les definicions dels seus horitzons assequibles, i en la concreció d’aquests en el seu caminar diari, en aquest cas quan es tracta d’una cooperativa mixta com Abacus.

Com deia en un bon amic, en Jordi Llimona, “naixem per ser feliços, no deixem que s’escapin

les felicitats assequibles tot anant a la percaça de les impossibles”.

La participació afecta a la manera en que es prenen les decisions a la cooperativa, la participació real ha de ser dinàmica i promoure que els subjectes se sentin partícips de les decisions que es prenen. Si els principis democràtics de govern són els valors que regulen i fonamenten la lògica democràtica a les cooperatives, estarem en disposició de canalitzar de manera reciproca – persona/cooperativa – cooperativa/persona – complicitats, compromisos, confiances, coneixements, i... a la fi comprendre esta-

blint els ponts necessaris que ningú ha de quedar-se al marge.

Quim Sicília Cap de Participació d’Abacus cooperativa

L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa Els principis bàsics de l’esperit cooperatiu formulats al segle XIX a l’inici del capitalisme industrial (associació voluntària, participació econòmica, control democràtic, educació, autonomia etc.) òbviament segueixen sent vàlids però són insuficients en el món d’ara.

Els reptes als que avui ha de respondre tota empresa són molt més complexes que els d’aleshores: la mundialització del mercat, que impulsa al gegantisme, la competitivitat a la baixa dels costos laborals, l’especulació financera, la contaminació mediambiental, l’anonimat i la deslocalització de capitals, etc. Des d’un punt de vista purament econòmic la preservació dels principis cooperatius pot ser un obstacle al desenvo-

Núm.

312

lupament de l’empresa. De fet, contràriament al que esperàvem, per fer front a aquests reptes, la Unió Europea camina liquidant progressivament drets laborals que creiem conquestes intocables!

En tant que éssers humans i en tant que cooperativistes cal que ens responguem algunes preguntes fonamentals: creiem realment possible una alternativa al sistema actual?, creiem que el cooperativisme pot facilitar l’alternativa? No serà que es pot aplicar al cooperativisme allò d’Adam Smith quan deia que el capitalisme agafa el ser humà “tal com és” mentre que “les aternatives” l’agafen tal com “voldrien que fos”, és a dir, són “somniatruites”?

Creiem que no.

El cooperativisme fou una alternativa en el seu moment i ho segueix essent ara. Davant l’actual desordre mundial i el fracàs econòmic, cultural, militar, energètic, polític del neoliberalisme, una regulació econòmica que parteixi de les necessitats de la gent i no de les exigències del capital, un desenvolupament local harmònic que tingui present relacions més amples o el cooperativisme a curta i mitjana escala, apareixen progressivament no com alternatives utòpiques sinó reals.

Jaume Botey Professor d’Història Contemporània de la UAB

coop-312

24/7/08

09:24

Página 19

història del Cooperativisme 19

La col·lecció de biografies Cooperativistes Catalans de la Fundació Roca i Galès

L

a biografia, com a història de vida d’algú, és un gènere recuperat en els darrers anys, quan la història ha anat deixant de banda falses preeminències respecte d’altres disciplines socials i ha compartit avanços amb aquestes, en qüestions on la frontera era tan tènue que, més que punt de separació, esdevenia zona de confluència. La biografia havia estat, en general, un gènere tergiversat; la mala premsa implicava que fos criticada sense veure la potencialitat que oferia en altres latituds, on destacaven biografies de divulgació amb personatges de tota mena i condició. Bernabé Sarabia indicava que l’objectiu principal de la biografia era oferir al lector “una imagen ceñida a la verdadera vida del sujeto biografiado”.i Pere Anguera,ii l’any 2000, en una introducció a Plecs d’Història Local sobre el tema, indicava que “la biografia ha estat un gènere conreat tradicionalment amb notable gasiveria a Catalunya”, i afegia que “sortosament la situació ha començat a canviar en els darrers anys”. Fa poc temps —concretament el 2003—iii jo mateix vaig escriure que Eric Hobsbawm, en el llibre Sobre la Historia,iv en revisar un article seu que havia estat motiu de controvèrsia amb Lawrence Stone sobre la història narrativa, ja deia que “hi ha indicis que la vella avantguarda històrica ja no refusa, menysprea i combat la tradicional “història de l’esdeveniment”, ni tan sols la història biogràfica, com part d’ella feia en altre temps”. Era una constatació.

Conseqüents amb aquests plante-

jaments —i evidentment amb d’altres— , la Fundació Roca i Galès, amb seu a Barcelona i dedicada, entre altres qüestions, a la promoció i divulgació del cooperativisme, va iniciar fa quatre anys una via editorial, conjuntament —cooperativament—– amb Cossetània Edicions, amb seu a Valls. Intentava recuperar el perfil biogràfic de cooperadors dels diversos vessants de l’economia social, mitjançant la col·lecció que porta el nom de Cooperativistes Catalans. Una anàlisi intencional i analítica del procés i de les seves vicissituds, del tot reeixida, la va presentar en un fòrum espanyol Santos Hernández.v Hi ha escrit que la col·lecció parteix tant de la memòria històrica com de l’embranzida de l’estudi del cooperativisme català des dels anys vuitanta del segle passat, “[...] y que tan útil parecía resultar. Y a ayudarla a evolucionar. Habíamos de

colaborar en la fijación de las bases científicas de este proceso, y, en consecuencia, con aplicación de criterios verdaderamente historicistas. Como nuestro intento era el de estudiar nuestro cooperativismo, el de nuestra época, decidimos que ello suponía el análisis de la obra de personas que hubieran tenido influencia directa sobre su desarrollo actual”. La Fundació, en la presentació del primer volum de la col·lecció, va posar les cartes damunt la taula: volia intentar saber quines persones havien ajudat a forjar idees per fer avançar la cooperació o l’economia social a Catalunya, determinar el paper que van exercir les referides persones en els àmbits socioeconòmics (perquè cal no oblidar que una cooperativa és una empresa) i destriar els valors de donació personal que els empenyeren a actuar per la col·lectivitat com ho van fer. I això, Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 20

20 història del Cooperativisme

D’esquerra a dreta: Antoni Gavaldà, Joan Francesc Pont, Gabriel Plana i Joan Josep Gonzalez durant la presentació de la biografia de Josep Roca i Galès

¿per què? Doncs perquè l’associacionisme català no es podria entendre si no fos per la cooperació i les cooperatives que hi ha hagut al llarg dels dos darrers segles, i per la funció social que han generat per vies diverses, no únicament de treball o de producció, sinó de formació —o autoformació— dels seus components.

Seguint en aquesta línia, i preveient una variabilitat de punt, es determinaren uns aspectes bàsics, essencials, que no podien faltar en la biografia que s’estudiés. Calia precisar i divulgar el vessant professional i social del personatge biografiat, intentant que les arestes sortissin reflectides en la seva amplitud. Era necessari que es parés atenció al component polític de la persona i de la seva obra, atès que la cooperació era i és una doctrina social estesa amb moltes maneres de pensar. Calia relacionar allò que la persona deia en forma oral dia a dia (per exemple, en assemblees, conferències i debats, recollits en alguns casos a la premsa) i els escrits de gruix doctrinals en forma d’opuscles i llibres, i relacionar-ho també amb allò que re-

Núm.

312

alment va fer, per intentar comprendre com podien ser d’encertades, perverses o desviacionistes les pràctiques respecte a unes bones intencions originals. I també interessava saber quina implicació tingué la persona en la creació, consolidació o liquidació d’una cooperativa, atès que el bon cooperador ho és fins en el moment amarg d’una possible dissolució. Assumit el pressupòsit inicial, es va determinar que les persones biografiades fossin significatives en àmbits diversos —des de doctrinals fins a l’acció en cooperatives de producció, agràries, de treball, hoteleres, mèdiques, assistencials, etc.—, i també en espais molt variats —des del local i el comarcal del país al circuit nacional—, intentant visualitzar la persona en el seu temps i en les tendències polítiques i econòmiques dominants, amb les possibles contradiccions socials en què va viure i actuar, alhora que es determinaven eixos d’ampli abast que apropessin la persona a la realitat de la seva relació social.

Si aquestes eren les premisses per a la biografia històrica d’una persona allunyada en el temps, la bio-

grafia d’una persona en vida ha presentat aspectes afegits, complementaris i diferenciats que calia tenir presents. Hi havia d’entrar, a més, una part d’història oral personal i de persones col·laterals que ell hagués tractat des del vessant cooperatiu. Les aportacions de Ralph Samuel,vi amb una important experiència pràctica en l’entrevista, podien ser d’ajuda, per tal com l’estudi indicat concloïa la reflexió amb una apreciació de pes —que sovint no s’ha valorat com caldria— on afirmava que no s’havia d’ignorar la interioritat i la lingüística de l’entrevista, en el sentit que “l’historiador ha de psicoanalitzar la parla i buscar incansablement el latent dessota el que [l’entrevistat] ha manifestat”.

Aquest concepte lligava amb el que havia assenyalat Hobsbawn en l’obra citada anteriorment: que “un aspecte important de la història des de baix és el que les persones corrents recorden, a diferència del que els seus superiors pensen que haurien de recordar”. D’aquesta consideració, adaptada a les necessitats de l’entrevista, se n’havia d’extreure una peculiaritat convin-

coop-312

24/7/08

09:24

Página 21

història del Cooperativisme 21

cent: que el subjecte amb què es treballés s’havia d’analitzar pel que deia, per com ho deia, per quan ho deia, i pels motius pels quals ho deia o no ho deia. I aquí va ser on es forjà el veritable sentit d’aprofitar l’oralitat: a partir de la intencionalitat de la pregunta, en el domini previ del tema per part de l’entrevistador, en els recursos que utilitzés (implicant-hi preguntes directes i indirectes), en el fet de saber entendre els temps morts de la conversa i saber formular preguntes de complementarietat perquè l’informant reforcés conceptes, en la pregunta no gaire pertinent o dubtosa per esperonar a parlar, en la capacitat de pensar amb urgència per formular una repregunta davant el dubte en el relat sense que l’entrevistat ho percebés, i també de generar confiança i voluntat d’entendre el que, costés o no costés, es considerava essencial... Això és el que s’ha demanat, complementat amb preguntes a persones que coneixen el cooperativista en actiu per l’activitat que aquest ha desenvolupat i que en tenen una opinió formada. En aquesta mateixa línia, ha estat útil l’apreciació de Josep Fontana sobre la memòria, que assenyala que s’ha de recuperar el sentit de la naturalesa real de la memòria, “la qual cosa ens ha d’ajudar a entendre com es formen les creences en la consciència dels homes, sense la qual difícilment podríem arribar a explicar satisfactòriament els seus actes”.vii Tanmateix, no ens apartaríem de la concepció suggeridora de Claudio Magrisviii quan diu que una persona en evolució arriba a no reconèixer la seva pròpia biografia.

Aquests eixos de sortida —i d’altres— han planat en les vuit biografies que ja s’han publicat i que tot seguit apuntem destacant-ne els trets bàsics d’economia social: la de Josep M. Rendé i Ventosa (l’Espluga de Francolí, 1876 - Cabra del Camp, 1925), catalanista conservador, amb acció propagandista destacada en l’època de la Mancomu-

nitat com a cap d’Acció Social Agrària, biografiat per Antoni Gavaldà; la d’Antoni Fabra Ribas (Reus, 1879 – Cambrils, 1958), socialista divulgador i promotor del moviment cooperativista a Espanya i a l’Amèrica Llatina, estudiat per Pere Anguera; la de Josep Lladó i Quintana (Olost de Lluçanès, 1880 - Ieras, Occitània, 1963), obrer industrial socialista, dirigent local del moviment cooperatiu de consum a Manlleu, escrita per Josep Casanovas i Prat; la de Sants Boada i Calsada (Sant Feliu de Guíxols, 1875 - 1936), capellà, fundador d’una cooperativa de consum i una de producció a la seva vila natal, lliurada per Àngel Jimènez Navarro; la de Joan Tutau i Vergés (Figueres, 1829-1893), difusor del cooperativisme de consum a Catalunya després d’un viatge a Rochdale, escrita per Francesc Ferrer i Gironès; la d’Enric d’Hostalrich i Colomer (Lleida, 1856 o 1857 - Lloret de Mar, 1921), impulsor de la Cambra Agrícola de Lleida i sa Comarca, que reeixí en el foment de l’associacionisme pagès i ha estat estudiat per Enric Vicedo Rius; la de Benet Vigo Trulls (Roses, 1918), cooperador que ha excel·lit a crear quatre cooperatives de signe divers —agrària, educativa, de serveis i de mutualisme mèdic— a la població on resideix, presentada per Antoni Gavaldà, i la de Josep Roca i Galès (Barcelona, 1828 –

Gràcia, 1891), que dóna nom a la fundació editora dels llibres, teixidor, introductor i divulgador del cooperativisme en periòdics dels anys seixanta del segle XIX, biografiat per Gabriel Plana Gabernet; la de Leonci Soler i March (Manresa 1858-1932), advocat, polític i cronista oficial de la ciutat, propietari rural fundador del gremi d’Agricultors de manresa i de la Cambra Oficial Agrícola Pla de Bages, escrita per Francesc Comas i Closas; i la de Salvador Pagès Inglada (Barcelona 1833-?) teixidor, un dels líders cooperativistes més destacats de Catalunya entre els anys setenta i vuitanta del segle XIX. A aquestes caldrà sumar-hi ben aviat la de Joaquim Llorens Abelló (Lloar 1885-Mèxic 1961), cooperativista convençut, destacat polític i primer alcalde republicà de Falset durant la II República, estudiat per Pere Audi i Toni Oresanz, que es presentarà a Falset el proper 5 de setembre, a la que en seguiran d’altres.

Antoni Gavaldà professor d’Història de la Universitat Rovira i Virgili. i. “Documents personales: historias de vida”. A: M. Garcia Fernando, J. Ibáñez i F. Alvira (compiladors). El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza, 1993.

La citació l’extreu del llibre de J. Poirier, S. Clapier-Valladon i P. Raybaut Les récits de vie (París: Presses Universitaires de France, 1983). ii. “Biografies”, L’Avenç. Plecs d’Història Local, 87 (Barcelona, juny del 2000). iii. “Gènesi de la història oral als territoris de parla catalana. Aportacions i resultats”. Fonts orals.

La investigació a les terres de parla catalana. Actes de les Jornades de la CCEPC. Valls: CCEPC, Museu d’Història de Catalunya i Cossetània Edicions, 2003. iv. Barcelona: Crítica (Grijalbo Mondadori), 1988.

La revisió és del 1998. v. “Una colección de libros para la recuperación del cooperativismo”. A: Jornadas de Investigadores en Economía Social i Cooperativa: “Los planes estratégicos en economía social y cooperativa”, Santiago de Compostela. Organitzades per CIRIEC España i la Universidad de Santiago de Compostela (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials), 2006. vi. “Desprofesionalizar la historia”. Debats, 10 (València: Institució Alfons del Magnànim i Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1984). vii. J. FONTANA. “Memòria històrica: Convocar els records de coses passades”. L’Avenç. Plecs d’Història Local, 64 (Barcelona, juliol-agost del 1996). viii. “Biografia y novela”. Revista de Occidente, 220 (Madrid: Fundació Ortega y Gasset, setembre

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 22

22 Entrevista

Diàleg entre Santiago Esteban, Joan Josep Gonzàlez i Agnès Giner

“L’interès per la història cooperativa està dins d’un context d’aplicació a projectes cooperatius actuals”

E

nguany, l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives de la Generalitat de Catalunya signarà un conveni amb la Fundació Roca i Galès i l’Arxiu Nacional de Catalunya per preservar i difondre els fons documentals del cooperativisme català aplegats per la Fundació Roca i Galès. Per comentar-lo i valorar-ne la importància, Cooperació Catalana va promoure un diàleg entre Santiago Esteban, director de l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives; Joan Josep Gonzàlez, president de la Fundació Roca i Galès, i Agnès Giner, coordinadora de la Fundació. ¿Quins són els objectius de la descripció i digitalització dels fons documentals de la Fundació Roca i Galès que heu impulsat?

Santiago Esteban: Els fons arxivístics del cooperativisme agafaran valor sempre que siguin accessibles a una part important de persones interessades, i això ens ho permeNúm.

312

ten les noves tecnologies. Per tant, l’oportunitat que donen aquestes possibilitats tècniques l’hem de saber canalitzar de manera que aquest patrimoni que existeix i que ens permet veure el desenvolupament dels projectes cooperatius al llarg de la història es transmeti. En definitiva, aquí hi ha un coneixement, i del que es tracta és de localitzar-lo en totes les entitats que han fet l’esforç d’anar-lo conservant i tenir-lo a disposició, i de fer un salt qualitatiu important. Aquest és l’objectiu, i amb aquesta idea ens vam posar a treballar.

Joan Josep González: Per part nostra, com que tenim uns fons i una informació força privilegiada de determinades entitats, amb molt de gust la posem a disposició d’aquest projecte. ¿Quines característiques té aquest fons?

Joan Josep: Es tracta d’un fons documental que està format per una sèrie de lligalls d’arxius i documents d’algunes de les cooperati-

ves que van ser, al seu moment, molt importants —com ara la Flor de Maig i altres d’aquí de Barcelona, i de fora també—, i en finalitzar la seva activitat, fonamentalment a causa de la guerra, tots els documents que van quedar, per no malmetre’ls, es van recollir, i vam tenir la sort de poder-los recopilar i guardar. I els tenim en caixes d’arxivadors a disposició dels estudiosos, dels lectors i de les persones a qui els puguin interessar. Per tant, aquesta iniciativa de l’Institut ha estat molt ben acollida i va en camí amb la nostra voluntat fundacional. ¿Quin pla de treball s’ha establert per tirar endavant aquest projecte?

Santiago: Primerament vam pensar què volíem fer, i de seguida vam veure que era important que l’accessibilitat fos ràpida, que fos adequada; i això ens semblava que ho havia de donar una plataforma important, que havia de ser pública. Per tant, des del principi vam treballar amb aquesta orientació.

Aquest plantejament s’ha concretat

coop-312

24/7/08

09:24

Página 23

Entrevista 23

en la participació en el projecte de l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’objectiu de la primera part de l’experiència pilot, que pretenem que tingui tot el circuit complet, és tenir digitalitzades el 2008, d’entrada, tres cooperatives. Per tant, primerament s’ha hagut de catalogar el conjunt del fons arxivístic de la Fundació, però després pretenem concentrar-nos en aquestes tres cooperatives i arribar a tenir les imatges penjades en el web de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a través del que se’n diu un arxiu de complement.

Amb això veurem tot el circuit, i a partir d’aquí la intenció seria poder fer l’any següent el mateix amb la totalitat del fons de la Fundació.

I jo penso que probablement hauríem d’escometre, en la mesura del que sigui possible conjuntament, altres fons que hi ha en l’entorn cooperatiu, d’algunes de les entitats representatives que també han fet aquesta feina. Penso concretament en el fons de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya, que és un fons important. L’objectiu és tenir en una mateixa plataforma la imatge virtual dels documents. Per a qui s’apropi a tenir una visió ràpida, és idoni poder-los visualitzar, encara que els documents originals estiguin a les seus de les entitats corresponents.

Aquests serien els objectius.

Agnès Giner: Estem parlant de l’any 2008 per a aquesta primera fase, i del 2009 per al conjunt de l’arxiu.

hom pugui gaudir de tot el que està digitalitzat. Els documents en paper restaran a la Fundació.

Santiago: En realitat, jo entenc — que ens corregeixi, si de cas, l’Agnès— que la imatge està residenciada a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que la porta d’accés serà des del web dels diferents entitats.

Agnès: És clar; no valdria la pena tornar a allotjar tot el contingut en diferents llocs. És a dir, estarà residenciat a l’Arxiu Nacional, nosaltres en tindrem una còpia de seguretat, i l’Institut en tindrà una altra.

Pel que fa als fons documentals en paper, la idea és que els arxius privats que vulguin seguir-los conservant, els tinguin, i que la gent que decideixi que no pot fer-ho, que li ocupen massa espai o que li donen massa problemes de conservació, els pugui donar a l’arxiu que vulgui.

Joan Josep: Vam posar en funcionament aquest projecte amb la idea de marcar un camí i, al mateix temps, anar concentrant virtualment tot el que es pugui. I, a més, amb l’objectiu de buscar una normativa i una metodologia que faciliti poder-hi anar afegint altres fons documentals.

Santiago: Això és molt important.

El gran valor d’obrir camí és acollir-nos a uns estàndards que marquen els especialistes; l’Arxiu Nacional en aquest cas; i, a partir d’a-

quí, tothom qui emprengui aquest camí entrarà dins un sistema global.

Per tant, entenc que és un acord per digitalitzar uns fons concrets, els de la Fundació Roca i Galès, però que posteriorment podria ser accessible a fons d’altres entitats.

Joan Josep: ¡I tant! I, a més, és obert. Aquest n’és l’esperit. La gran aliança que vam fer va ser amb aquest esperit.

De moment hi ha tres actors dins d’aquest projecte: l’Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, la Fundació Roca i Galès i l’Arxiu Nacional de Catalunya. ¿Quin paper hi té cada entitat?

Santiago: L’Arxiu Nacional és l’especialista, el que té els mitjans, l’entitat de referència en la part tècnica. La Fundació té els objectius fundacionals i té els documents a què ens estem referint. Aleshores, l’Institut té el paper d’impulsar una dinàmica que permeti sumar els esforços de les tres entitats, perquè els uns tenen ganes de difondre el que tenen —la Fundació—, els altres tenen els mitjans per difondreho —l’Arxiu Nacional—, i, com que hi ha una entitat pública que té entre les seves funcions impulsar i donar a conèixer els elements cooperatius —l’Institut—, entra en joc i fa l’aportació econòmica per fer

És a dir, que hi haurà un fons digitalitzat i un fons físic en format paper. ¿Quin serà el destí de cadascun dels fons?

Joan Josep: En principi, la idea, i fins i tot el conveni que tenim signat entre el Departament de Cultura, el de Treball i nosaltres, és que el fons documental el seguíem guardant nosaltres. I al nostre web i al nostre arxiu bibliogràfic hi haurà aquesta documentació digitalitzada, en connexió amb el portal públic. L’important és que totNúm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 24

24 Entrevista

front al cost que suposa completar la jugada. Perquè resulta que hi havia tots els elements però no hi havia jugada. El que hem de fer és posar-la en funcionament. I, a partir d’aquí, hem d’engrescar les universitats, els estudiosos i el públic en general que té referències del món cooperatiu i que en un moment determinat s’hi interessa. Ara tindran un lloc on adreçar-se. Es tracta de fer efectiu això que permet la tecnologia i que era impensable fa molt pocs anys. És la suma de tres factors necessaris, imprescindibles.

Agnès: El fet de posar-ho a l’abast de tothom també pensem que pot generar —de segur que generarà— estudis i recerca sobre aquest tema.

I això és una cosa també necessària. ¿Preveieu impulsar altres formes de col·laboració per difondre els valors i el llegat del cooperativisme?

Santiago: Bé, de moment ens hem plantejat aquesta col·laboració que fins ara, amb aquestes característiques, no s’havia plantejat ningú. A partir d’aquí hi haurà un moment en què això farà una explosió i nosaltres estarem ben posicionats perquè a Catalunya estarem dins dels elements d’arrencada. ¿Plantejarnos més projectes? En aquest pensem que som encara en la fase d’experiència, de tancar el cercle.

Ens agrada anar construint de manera que fem una mica de base, perquè després aquests projectes Núm.

312

ja s’aniran fent sols. Obrir altres vies podria acabar restant atenció a les entitats, i per tant l’Institut s’ha concentrat en aquesta. Les entitats tenen la seva dinàmica, i la gràcia és que, sense abandonar la dinàmica que té, en aquest cas, la Fundació Roca i Galès, encabim una activitat que potenciï una part de l’entitat que fins ara només era present per als estudiosos que hi passaven i que tenien moltes ganes d’arromangar-se. A aquests estudiosos, part dels temps se li anava en remenar papers, mentre que ara part del temps podrà dedicar-se a elaborar continguts, a generar conclusions, a recuperar el que volen dir aquelles imatges, aquells papers, aquells processos, etc. Aquesta és la diferència qualitativa. Mecanitzar facilita molt aquestes tasques. I és un procés que, a la vegada, s’ha d’anar construint estant atent al joc que dóna.

Joan Josep: És una tasca de formigueta. I l’estem fent.

Santiago: I cal estar disposat a si, en algun punt del camí, hem de refer la perspectiva i enfocar-la cap a alguna altra banda. És a dir, que s’ha d’anar construint sobre la marxa.

Joan Josep: Sí, és allò que diem que caminant es fa camí.

Santiago: Però l’ambició hi és. Això és molt important. L’ambició de donar un sistema el més complet pos-

sible i acumulatiu, és a dir, que s’hi pugui anar afegint d’una manera el més senzilla possible tothom qui en tingui voluntat.

Joan Josep: Sí, perquè, si hi penses una mica, de seguida veus que hi ha moltes possibilitats, perquè via Internet o via telemàtica es poden anar incardinant diferents arxius, els que tenim aquí més altres d’altres indrets, fins i tot de fora, d’altres països o d’altres comunitats. Tot això va enriquint la capacitat d’informació i de treball que pots desenvolupar amb un sector, com el cooperatiu, una mica oblidat, o no valorat adequadament, per un sector de la societat, però que en un moment determinat es va posar en primera línia com a solució per donar resposta a les necessitats peremptòries de la societat. Treballar en anar fent coixí, en anar fent fonament, és una tasca que a nosaltres ens fa molta il·lusió. ¿Teniu estudiat si en altres països s’han fet coses similars a aquest projecte que esteu engegant?

Agnès: Per exemple, sí que sabem que el Cooperative College de Manchester ha fet alguna cosa —tenen els fons de Robert Owen, dels pioners de Rochdale, etc.—, però la metodologia utilitzada no és la mateixa.

Diguem que podríem parlar d’una iniciativa bastant pionera.

Agnès: Sembla que sí, pionera en el sector cooperatiu. En altres sectors sí que s’han fet coses.

Joan Josep: Nosaltres, arran d’aquest coneixement d’Anglaterra, vam defensar que més endavant podem incardinar-nos amb fons internacionals o d’altres indrets que existeixin. I als que no existeixin els podem aportar la nostra experiència. És una cosa que no l’hem descartada.

Agnès: Les normes de descripció i tots els estàndards són internacionals. Tots els arxius que ho volguessin fer, haurien de fer una cosa semblant.

Joan Josep: Per això va ser molt interessant que la tècnica que s’utilitzés fos la de l’Arxiu Nacional, per-

coop-312

24/7/08

09:24

Página 25

Entrevista 25

què la problemàtica era quin sistema fèiem servir. L’any passat vam dedicar molt temps a veure com engegàvem la cosa, buscant quin portal seria, si seria públic o semipúblic. Després també vam analitzar com ho posàvem, perquè és molt fàcil fer alguna cosa i plantar-la, però hem de pensar que cada imatge ha de tenir un sistema determinat de captació o de classificació perquè després pugui ser útil, perquè es pugui trobar, perquè, si no, és com si féssim una fotocòpia, i llavors estem igual que abans: hem de tornar-la a processar. És clar, la gràcia d’un arxiu és que estigui ben catalogat.

Joan Josep: Exactament. I després, si no és del tot homologat, hi ha un altre problema. Com que sabem que els arxius no són perpetus, sinó que periòdicament s’han de renovar o actualitzar o, si més no, recopilar per poder-lo perpetuar —si es deixen en un racó, encara que no siguin en paper, també es fan malbé—, és molt important pensar que tot el que tinguem sigui fàcil de copiar, perquè, si no, estariem perduts.

Santiago: Un dels elements que també és important és el fet d’aconseguir un sistema de còpies de seguretat. Només per això el projecte ja tenia sentit. Però, és clar, fer només còpies de seguretat per tenir-les guardades, això no tocava.

Tanmateix, el projecte també té aquesta funció, perquè l’arxiu es deteriora i, a la vegada, pot haverhi un sinistre o accions fortuïtes, mentre que en el moment que el tens digitalitzat has de mantenir dues vies, però ja tens la còpia de seguretat.

Agnès: I dels DVDs resultants se n’han d’anar fent còpies, perquè el suport digital també caduca. ¿Creieu que hi ha alguna qüestió relacionada amb el projecte que no haguem tocat o que calgui matisar una mica?

Agnès: Potser caldria afegir que, quan parlem de document històric, també incloem unes quantes foto-

grafies i unes quantes revistes històriques vinculades a fons d’entitats. És a dir, que hi ha documents, fotografies i revistes.

Santiago: La característica dels fons històrics, per mi, és que, quan es tingui la base documental digitalitzada, caldrà anar fent aproximacions que permetin interpretar aquesta informació i després incorporar-la a la reflexió i a la dinàmica general del paper del cooperativisme avui. És a dir, el fet que ens estiguem interessant per qüestions de la història cooperativa s’emmarca en un context d’aplicació a projectes econòmics cooperatius actuals. Per tant, l’esperit emprenedor i innovador que es viu avui és similar al que van tenir aquelles persones dels principis del cooperativisme a partir d’unes idees de com abordar els problemes en comú que impliquessin els mateixos sectors —perquè aquest és el tret diferencial del cooperativisme—: els qui hi treballen o els qui necessiten uns determinats serveis o productes.

Això és un tipus d’experiència que és plenament interessant per a la nostra societat, perquè hi ha una gran quantitat de necessitats que no s’aborden perquè no són prou rendibles, però que són necessàries. I aquell plantejament que en algun moment hi ha hagut de considerar que si alguna cosa no és rendible en termes mercantils però

és necessari, ens ho farà l’Estat, resulta que cada vegada és més difícil d’aplicar. L’Estat ha de recaptar uns impostos, però les seves capacitats en un món globalitzat s’han limitat, i, per tant, cada país no pot fer la seva aventura en particular, perquè llavors li marxa el capital i els emprenedors, i aleshores resulta que recula. Això implica que cal que el qui té la necessitat, tingui alguns mitjans per poder-la abordar.

I aquesta és una manera d’aterrar en el cooperativisme molt actual.

Això es pot fer amb una mirada a papers vells i a experiències velles, interpretant-les.

Joan Josep: Arran del que comentes, jo he observat que en els sistemes de resolució de les problemàtiques més diverses s’ha de tenir en compte que el que pot desenvolupar una cooperativa és molt superior —i la manera de resoldre-la, molt més enginyosa— que la que puguin fer les empreses mercantils, perquè les empreses mercantils no tenen una sèrie de característiques que tenen les cooperatives. Aleshores, quan veus cooperatives antigues, d’aquestes del segle passat, t’adones que tenen muntat un sistema d’equilibris, de compensacions i d’implicació que et quedes meravellat. I no ja per a l’economia d’avui; ¡per a l’economia de demà!

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 26

26 Opinió

Cooperatives i democràcia

N

o hi ha dubte que el cooperativisme és una iniciativa que propugna un tracte digne al món del treball. Així ha estat des del segle XIX fins als nostres dies. Un dels actius més preuats de la filosofia cooperativista és el valor de la igualtat entre els seus membres, per tal de fugir dels excessos de determinades concepcions capitalistes de forta separació entre l’empresari i el món obrer. Una part important de la filosofia cooperativista és amarada de republicanisme i de federalisme, com a pacte entre iguals, i es planteja l’establiment d’un bé comú a tots els membres

Núm.

312

de l’empresa. En termes generals, el cooperativisme es fonamenta en un pensament que podrien definir com a democràtic, per tal de fugir de l’explotació de l’home per l’home. Totes aquestes notes comporten una considerable càrrega ideològica, que en ocasions ha estat patrimonialitzada per opcions politicosocials que en termes generals podrien dir-ne d’esquerres, tot i que també caldria recordar el gran pes del catolicisme social en l’àmbit de les opcions cooperatives.

Com diu el títol d’un curset que es programa per anar explicant les cooperatives arreu, avui les cooperatives son unes empreses de-

mocràtiques. Dir que la cooperativa és avui una manifestació de la democràcia és dir una cosa interessant i certa, però necessàriament parcial. El fet que el treball cooperatiu es compongui de socis igualitaris no ens pot fer perdre de vista que s’organitza en forma d’empreses, a les quals els cal una gerència eficaç i eficient. Per tant, no es tracta només de destacar la bona fe dels seus membres, sinó d’optimitzar tot allò que aquests posen en comú.

Quan es diu que la cooperativa és una empresa democràtica, es parteix, segons el meu parer, de l’apriorisme que ser democràtic és la qualitat màxima de la vida, i que

coop-312

24/7/08

09:24

Página 27

Opinió 27

avui aquesta adjectivació ha d’afectar tota la nostra societat i tots els elements que la conformen. Aquesta afirmació és, si més no, tan sols parcialment acceptable, per la senzilla raó que considero que tot no pot ser democràtic com a màxima aspiració. Al nostre país, després de tants anys de lluita antifranquista, sembla com si encara no haguéssim paït que les circumstàncies d’avui no són les de fa trenta anys. I, sobretot, em preocupa que amb grans idees puguem perdre de vista que el més important d’una democràcia és que les persones siguin demòcrates. S’ha destacat sovint que un sistema polític democràtic pot funcionar a la perfecció encara que els ciutadans no siguin demòcrates. Es tractaria d’una democràcia de baixa intensitat.

I la confusió conceptual d’àmbits de la vida als quals apliquem un mateix llenguatge no fa cap favor al perfeccionament de la democràcia. Cada cosa al seu lloc, i un lloc per a cada cosa.

Vegem-ne uns quants exemples.

Sovint es diu que la família ha de ser democràtica. Aquesta afirmació em sembla una bajanada. La família s’ha de fonamentar en l’amor i l’ajuda mútua entre els seus membres, però no té per què ser democràtica, atès que cadascú ha de saber estar al seu lloc i respectar sobretot l’autoritat dels progenitors. Els excessos del fals igualitarisme està tenint greus conseqüències en el nostre capital humà: es disparen els divorcis, les famílies es desestructuren, i els fills han de suportar una autèntica desorientació. El supòsit més absurd de la democràcia dins la família ens portaria a l’elecció dels pares per part dels fills, la qual cosa és, a més, im-

possible. Avui també, com que tot ha de ser democràtic, volem que fins i tot la família real ho sigui, i aleshores desapareix la seva raó de ser, que és precisament el caràcter diferenciador entre aquesta i la resta de famílies.

A l’escola també ens passa el mateix.

Volem que sigui democràtica per sobre de tot, i això no pot ser, perquè l’igualitarisme comporta la destrucció d’una institució basada en la diferència entre el qui aprèn i el qui ensenya. Introduir l’excés de democratisme a l’escola és provocar la seva destrucció com a institució útil a la societat, la fallida com a institució.

Sobre l’escola no crec que necessiti esplaiar-me amb més arguments. ¡Ja veiem com ens han anat les coses! ¿I l’empresa també hauria de ser com més democràtica millor? Potser es podrien democratitzar algunes qüestions com ara les representacions sindicals, o la participació efectiva dels treballadors, però les confusions sobre la democràcia poden arribar a produir que un col·lectiu no funcioni. I això és un dels problemes que poden afectar també l’empresa cooperativa. De totes maneres, ja fa temps que es donen respostes intel·ligents per tal d’evitar que en nom de grans paraules i de filosofies del “bonisme” les cooperatives no funcionin.

Al suplement “Dinero” de La Vanguardia del diumenge 6 d’abril, pàg. 32, sota el titular “La cooperativa se hace mayor”, es destaquen alguns elements que paga la pena recordar: el creixement d’una cooperativa comporta necessitats de gestió empresarial; i assegurar la formació dels socis cooperativistes és indispensable per assolir reptes, tal com ho fan les grans empreses. Això vol dir que

les grans cooperatives, per ser competitives en el mercat tan agressiu que tenim, han de gaudir d’una bona gestió, amb una direcció professional. L’associacionisme, la igualtat i la solidaritat com a grans valors del cooperativisme han de conciliar-se amb la necessitat de sobreviure com a empresa, i, si és possible, prosperar al màxim i obtenir com més beneficis millor. Per tal d’assolir l’èxit empresarial, és fonamental que hi hagi una direcció professionalitzada, amb coneixements de màrqueting, finances, recursos humans, gestió empresarial i lideratge. I la direcció pot provenir de dins el col·lectiu de membres de la cooperativa, o de fora. Cada supòsit serà diferent, però l’esperit del cooperativisme avui no pot deixar d’adaptar-se a les circumstàncies del present. Tot i respectar la vocació democràtica de la filosofia cooperativista, com en altres àmbits de la societat, no podem ser esclaus de les grans paraules. Com en tants altres camps de la vida, no tot ha de passar per la paraula democràcia. Penso que la bona cooperativa és la que no renuncia al seu caràcter d’empresa, ni a la cultura del treball i de l’esforç que li és pròpia. El cooperativisme avui té la gran responsabilitat històrica d’aportar una visió humana integral, més enllà de grans ideologies i de grans paraules, com a alternativa real a la deshumanització del món del treball i de la vida en general que tan sovint es dóna.

Joan Lluís Pérez-Francesch jlpf@telefonica.net Professor de Dret constitucional.

Universitat Autònoma de Barcelona

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 28

28 Ressenya

YUNUS, Muhammad

Un mundo sin pobreza.

Barcelona: Paidós, 2008

U

na nova alenada d’aire fresc d’aquest autor. Després del llibre El banquer dels pobres, ens obre com a mínim la ment i la perspectiva a espais, intuïcions i realitats que, tot i la distància en què es viuen, són atractives i ens ho fan proper. Yunus, economista, format als EUA i gens suspecte d’anar en “contra” d’un sistema econòmic, o d’estirar la macroeconomia avui dominant que no sigui dins el marc capitalista.

Ell va desgranant a passos, tot defensant l’economia de mercat, la seva idea. Ell, economista i banquer davant l’èxit com a creador dels microcrèdits, en aquest llibre fa una incursió en el món de l’empresa per lluitar contra la pobresa.

La seva preocupació bàsica és treure de la pobresa les majories d’aquest món i en especial les del seu país, que és aclaparadora.

Ens trobem amb una greu situació estructural. Avui, la pobresa no es pot consentir. Cal donar esperança i confiança als mateixos i sacrificats pobres. Ells han de ser els protagonistes actius i emprenedors per deixar la pobresa i la inactivitat. En això se centra Yunus, i obre la porta a un model nou d’empresa: l’empresa social.

Vol deixar clar des de bon començament l’evidència que totes les empreses neixen per fer diners, buscant rendibilitat màxima, i això fa que el pobre sigui tret del mig perquè fa nosa. Fa nosa perquè és incapaç —per això és pobre— d’esmerçar energies per moure diner i entrar en la roda. L’autor no fa cap crítica directa al sistema vigent, es limita a dir que és el que és, amb la seva lògica, i que deixa a la cuneta

Núm.

312

els pobres com una inutilitat. Partint d’aquí, formula la seva teoria, confirmada per pràctiques concretes, des de la confiança amb la capacitat de vinculació en el treball procreatiu de subjecte pobre. No des de l’ajut caritatiu, sinó des de la pròpia voluntat gradual d’aportar allò que ell pot oferir “creativament” de treball, de manera que pugui rebre reconeixement i suport.

La clau del llibre és donar a entendre quin significat té per a ell l’empresa social que proposa. D’entrada, suscita un somriure escèptic al lector amb sensibilitat social bregat ara i aquí. Ell ens introdueix amb l’experiència i els coneixements directes d’anys dins el món de l’empresa, sense deixar en cap moment l’optimisme.

El nou concepte que planteja d’empresa social és el d’una empresa sense expectativa de benefici econòmic dels inversors. “Aquestes, diu, porten el potencial de la guerra contra la pobresa a un nou nivell”. I afegeix que “poden ser un format molt potent tant en el sector privat com en el públic, per als filantrops, per a les ONGs, per a les organitzacions religioses o per a qualsevol altra entitat. ¿Poden contribuir d’una manera efectiva contra la pobresa, la fractura digital i el canvi climàtic?”, es pregunta; i es respon que sí, clarament.

També diu que abans que res cal definir bé la pobresa, ja que no totes les persones i països l’entenen igual; en aquest sentit, és necessària una visió global, per així tu situar-te al mig.

Afirma que “l’empresa ha de conèixer la naturalesa multidimensional dels humans. Les empreses convencionals maximitzen beneficis i poder. “L’empresa ha de ser social es-

sencialment, cosa que dins la teologia del capitalisme és pecat.”

“L’objectiu de l’empresa social és generar beneficis socials per a les persones que hi entren en contacte.” “Els objectius són les causes humanitàries, no els beneficis, i tenen el potencial de canvi en el món. No ofereixen caritat, han de recuperar tots els costos sense oblidar els objectius socials. Posa en circulació també, a més del concepte d’empresa social, el de “mercat social”.

La idea s’aclareix una mica més quan diu que “pretén reduir la pobresa per obtenir satisfaccions psicològiques, emocionals i espirituals”. Només fa una brevíssima referència a les cooperatives com la formula que més pot assemblar-se al que ell proposa, sense entrar-hi.

Som davant d’un llibre que obre, no finestres, sinó portes, a l’economia, a repensar-la, si realment pensem en les persones i sobretot en les que queden darrere. Des de la cooperació, en el cas nostre, ens apropa a una reflexió en profunditat sobre les nostres concepcions i pràctiques.

Josep Busquets Rocaguinarda, sccl

coop-312

24/7/08

09:24

Página 29

Pensem-hi 29

Els nostres governants no es mullen

I

ara, què s’han de mullar.

Són incapaços de mirar res a més enllà de quatre anys de termini: el que triguen en arribar unes noves eleccions. Tota obra, tota planificació, tot pla que duri més de quatre anys els és absolutament aliè. No en donen per a més, angelets. En l’única cosa que arriben a pensar és en com s’ho han de fer per tal de no haver de desenganxar les seves respectives democràtiques anatomies del també respectiu seient del càrrec. La resta, és cosa absolutament secundària i d’importància inferior. Tant se’ls en dóna.

Mireu, enguany, tota aquesta conya de l’aigua. Com que la sequera havia arribat a nivells que es presentaven com a clarament perillosos, hem parlat de l’aigua. Hem parlat de dessalinització, de diferents possibilitats de transvasaments (fins i tot amb aplicació de pudorosos neologismes). Hem parlat, a la fi (fins ara era tabú), de les tres bombes que, al costat del Liceu, funcionen contínuament des de fa anys llençant diàriament i inútilment a la mar la immensa quantitat d’aigua que vessa de les fuites que pateixen els conductes municipals d’aigua de Barcelona, fuites que fins ara mai no ha intentat de reparar cap ajuntament barceloní. Hem parlat de la possibilitat del transvasament del Roine, i ha tornat a sortir el deliciós argument de què no ens podem arriscar a que el nostre abastament d’aigua depengui d’una potència estrangera. Fins ara era el PP qui l’emprava. Aquesta vegada s’hi ha afegit el President de la nostra Generalitat.

Però ara ja s’ha acabat. Ha plogut, i ja no cal pensar-hi. Ni mini-transvasaments ni res. Amb una mica de sort, els tres anys venidors no hi haurà sequera i, en conseqüència,

Delta del Roine

l’assumpte de l’aigua ja no afectarà els resultats de les properes eleccions. Tranquil·litat, doncs. Ja no hi ha problema.

I alguns, mira, som tan emprenyadors que creiem que un govern (català o espanyol, tant se val) tindria l’obligació d’emprendre obres amb visió de futur, a llarg termini.

Amb calma, sense urgències, sense tenir en compte si el proper cap de setmana, o l’altre, plourà o no.

La primera vegada que vaig sentir parlar seriosament de la possibilitat d’arreglar els nostres problemes hídrics mitjançant el transvasament d’aigua del Roine va ser el mes de juny de l’any 2001. Va ser a Marsella, durant unes jornades de l’Eurocongrés 2000. Una empresa privada, la Sepa Lrc, de Nimes, en va presentar un projecte, amb esquemes, pressupost, etc. Un any després, en maig del 2002, la Fundació Catalunya Oberta va presentar a la Generalitat un projecte tan semblant que a mi em costa creure que hagués estat fet per mans diferents. Això sí, el cost per metre cúbic del consum resultava una cosa així com el doble del primer que jo vaig veure. Vaja.

Un aspecte molt interessant del projecte és que l’empresa privada que desitjava realitzar-ho deia que podia fer-ho en quatre anys. No s’ha fet. No es parla, tampoc ara, de fer-ho. Continuarem esperant, acceptant el terrible risc de la manca d’aigua.

I resulta que el Roine aboca a la mar, cada dia, 150 milions de metres cúbics d’aigua, és a dir, la meitat de tot el nostre dèficit d’un any.

I que aquests 54.000 milions de metres cúbics que el Roine aboca a la mar cada any representa el 96% del seu cabal. I que, doncs, la tramesa a Catalunya d’aquesta aigua sobrera representaria únicament el 0’55% del cabal que el Roine llença a mar.

Tanmateix, quin govern, espanyol o català, es decidiria a començar aquesta obra? I ara. I si, com que resulta que l’aigua del Roine no és aigua nacional, aquest atemptat a les essències pàtries fa perdre algun vot a algun partit?

No, i ara. Ja ha plogut. Ja no hi ha problema.

Santos Hernández.

Juliol 2008.

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Página 30

30 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

312

1. Algunos aspectos de la problemática de la inmigración en Barcelona.

Barcelona, 1977.

2. BLANCO ROMERO, Asunción. Teletreball, gènere i territori. Una comparació entre Catalunya, Ardecha i el Quebec. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.

3. BORJABAD GONZALO, Primitivo. La organización contable del empresario. Lleida: AEC, 1988.

4. COMPANYS PASCUAL, R.; FONOLLOSA I GUARDIET, J.B. Nuevas técnicas de gestión de stoks: MRP y JIT. Barcelona: Marcombo, 1989.

5. Fiscalitat ambiental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003 6. Inventario de estadísticas de España. Análisis documental de las publicaciones editadas desde 1960. Barcelona: Consorcio de Información y Documentación de Cataluña, 1975.

7. L’harmonització fiscal a la CEE. Barcelona: Patronat Català Pro Europa, 1989 (Documents de Treball).

8. L’empresa catalana davant la CEE. Barcelona: Generalitat de Catalunya,1985.

9. Les millors pràctiques de la política industrial en l’àmbit europeu.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

10. Llibre blanc del tercer sector civicosocial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.

11. Marco jurídico fiscal i sistema general de impuestos. Madrid: Instituto Superior de Estudios Empresariales, 1995.

12. PARCERISA I CASALS, Josep. Estudi del finançament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit sota la perspectiva de la teoria de l’agència i la teoria dels costos de transacció. Barcelona: Cooperatives Agràries de Catalunya, 1997.

13. Recerca i divulgació: Els papers dels centres d’estudis i de les universitats. II Espai Despuig. Solsona: Institut Ramon Muntaner, 2005.

14. REGUANT I FOSAS, Francesc. Direcció estratègica de la cooperativa agrària. Barcelona: Cooperatives Agràries de Catalunya, 1999.

15. Transparencia, Información y Gestión Eficiente en la Economía Social, 57 (València: CIRIEC España, 2007).

Biblioteca de la Horari juliol i agost: dilluns a dijous de 9.30 a 13.30h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-312

24/7/08

09:24

Página 31

Biblioteca/Revistes 31

Retalls

BUTLLETÍ COOPERATIVA PLANA DE VIC Núm. 51. Primavera del 2008.Vic cpv@cpv-vic.com www.cpv-vic.com Revista trimestral en llengua catalana, editada per la Cooperativa Plana de Vic. Dedicada a informar i orientar en temes diversos als socis. Reproduïm les seccions i els títols dels articles: De “Les notícies” destaquem la que fa referència al nou servei que la cooperativa CPV ha posat en funcionament per a recollida de plàstics a domicili. La secció “Economia” inclou un article on es fa referència a un estudi sobre el canvi del cicle econòmic. A “La masia” es parla de Cal Capellà de Taradell. A la secció “Socis” es presenten dues explotacions de bestiar oví. Un dels articles de “Tècnica de secció ramadera” analitza el sistema per controlar costos davant la crisi en el sector del porcí. A la secció “Els preus” mitjançant dades estadístiques s’avaluen els preus dels bestiar. La publicació acaba amb la secció “De tot i més”, que inclou una gràfica amb les pluges, receptes de cuina, plantes, llibres i anuncis.

EL OBSERVATORIO Núm. 28. Maig del 2008. Oviedo ffes@ffes.org www.ffes.org Revista en llengua castellana editada per la Fundación para el Fomento de la Economía Social, d’Oviedo. Alguns dels articles que trobem a la revista són: “Els autònoms i les cooperatives de treball associat”, on el president de Coceta, autor de l’article, fa un breu resum de l’estudi sobre els treballadors autònoms i la seva adscripció a les cooperatives. La secció “En directe” inclou un article titulat “La responsabilitat mediambiental. Marc normatiu i conseqüències sobre activitats afectades”. A “Actualitat”, l’article “El lideratge situacional” analitza i avalua els punts de comportaments d’un líder. La secció “Empreses”, amb una entrevista, ens dóna a conèixer la cooperativa del Taxi Narcea. Acaba amb les seccions “Primer pla”, que ofereix les notícies breus més recents, i “Diversos”, que presenta la ressenya de quatre publicacions recents.

REVISTA DE LA ECONOMÍA PÚBLICA, SOCIAL Y COOPERATIVA Innovación y Economía Social. CIRIEC España. Núm. 60. Abril del 2008.València ciriec@uv.es www.ciriec-revistaeconomia.es Revista en llengua castellana editada pel CIRIEC Espanya. En reproduïm part del sumari: “Economia social i dinàmica innovadora en els sistemes territorials de producció i d’innovació. Especial referència als sistemes agroalimentaris”, “Innovació emprenedora en el grup Mondragón: El cas dels seus centres tecnològics”, “Governança i innovació social. El cas de les polítiques

públiques en matèria de ciència i tecnologia a Euskadi”, “Política tecnològica i agents del sistema regional de innovació. Impacte del V PM de I+D de la UE en les regions espanyoles”, “Capacitats societals d’innovació. El seu desenvolupament a les empreses de producció social en el context del socialisme del segle XXI a Veneçuela”, “La innovació del govern de les caixes rurals espanyoles: Avaluació del seu e-govern corporatiu”, “El poder compensador de les cooperatives davant les pràctiques restrictives de competència. Les relacions entre la mitilicultura i la industria conservera de Galicia”, “Els processos concursals en les societats cooperatives. Especificacions en la informació economicofinancera”.

Elisenda Dunyó

Núm.

312

coop-312

24/7/08

09:24

Pรกgina 32