Cooperaciocatalana 318

coop-318

2/3/09

13:41

Página 1

Febrer 2009 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Esforç serè

318

coop-318

2/3/09

13:41

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-318

2/3/09

13:41

Página 3

318 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: La Manduca, Sccl Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 29è Febrer 2009

SUMARI Tornaveu

4

Antoni Fernàndez Gámiz

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

11

La Manduca: agroecologia, cooperativa i bons aliments David Fernández

Entrevista

14

Mercè Fluvià “Els trets fonamentals del model cooperatiu han de permetre competir amb avantatge” Cooperació Catalana

Premis Fundació Roca i Galès

17

Dones contra la barrera de l’idioma Jesús Martínez Fernández

Noves Tecnologies

20

Vot electrònic Lluïsa Navarro

Medi Ambient

22

Llar verda, un repte comú Associació Barnamil - SCEA

Pensem-hi

24

Contemplar la pròpia fi.

Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

2/3/09

13:41

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Antoni Fernández Gámiz (Barcelona, 1957), Tècnic en gestió d’empreses d’economia social

Tornaveu

coop-318

Què li sembla atratiu del cooperativisme?

Sempre ha estat una alternativa al sistema empresarial anomenat “convencional”; en moments de crisi com l’actual és un referent per als treballadors amb esperit emprenedor, i emergeix com una aposta moderna de treball.

Què no el convenç del cooperativisme?

Que se’l vulgui vincular des de dins de la mateixa cooperativa o des de fora amb grups polítics o socials determinats.

Recordem que “un home, un vot”. Al marge de qualsevol classe d’idees o arrelaments establerts.

En cas de crear una empresa, optaria pel cooperativisme?

Per què?

Al llarg de la meva vida laboral he tingut ocasió de treballar en el món cooperatiu i fins i tot de ser soci fundador d’una cooperativa mixta de serveis i treballs associats. També he treballat en societats anònimes vinculades al món de l’assessorament. Doncs bé, el tracte humà i la seriositat que he trobat en el cooperativisme no hi és en cap altre tipus d’organització empresarial.

2/3/09

13:41

Página 5

Esforç serè Tothom parla de la crisi. I a nosaltres ens semblava que també aquest número nostre tindria la crisi com a tema central.

Editorial

coop-318

I sí, però no. Sí que parla de la crisi, és clar, però d’una manera diferent de com ho fa la majoria de les publicacions. Sembla que el món cooperatiu es prepara a fer front a la crisi amb calma, amb visió de futur. Sembla que vegi molt clarament que les causes de la crisi han de ser buscades en la manca de comprensió profunda de la realitat, en la manca de preparació intel·ligent i lògica.

Tota la nostra secció de Notícies tracta d’iniciatives de formació, algunes de ben imaginatives. Hi destaquen, potser, les jornades d’economia solidària que organitza el XES i el Seminari d’Economia Crítica Taifa, dedicades, primer, a la comprensió de les gènesis de la crisi i, després, a la presentació de diversos casos reals i actuals d’actituds intel·ligents davant d’ella.

Després, la presidenta de les cooperatives de consum ens parla de camins nous des de la solidesa. La cooperativa La Manduca i l’associació Llars Verdes ens expliquen les seves activitats, modestes però sòlides, meditades, plenes de futur. La Fundació Roca i Galès fa el primer anunci de les Jornades que prepara per a la Universitat Catalana d’Estiu, dedicades enguany a l’anàlisi de l’enfocament que cooperatives i sindicats fan d’aquesta situació de crisi. I l’article de Jesús Martínez ens presenta la tasca que realitza l’entitat Salut i Família, dedicada a la mediació intercultural a la Maternitat. Ens fa preguntar-nos si hi ha gaires feines amb més realisme davant un dels nostres problemes actuals, amb més visió de futur, amb més capacitat d’integració, amb més optimisme davant la realitat, que la d’ajudar a que les nostres immigrants se sentin ben ateses quan neixen els seus fills, els nous catalans d’avui.

coop-318

2/3/09

13:41

Página 6

6 Noticiari

L’empresa continua.

Una guia de transformació en empreses cooperatives Aquesta guia acabada de publicar per l’Institut de Promoció i Formació Cooperatives i elaborada per Ara_Coop -entitat que dóna suport en el procés de creació d’una empresa cooperativa- detalla els passos a seguir i la normativa que s’aplica en l’evolució de les empreses mercantils en cooperatives. Un suport essencial per a les persones que lideren el procés de transformació empresarial.

Aquesta publicació vol ser una eina útil per a les empreses que per les raons que sigui -successió, crisi de desenvolupament, reorientació de l’activitat, convicció, etc.- es plantegen l’evolució de la seva forma jurídica des de la societat mercantil.

El model empresarial cooperatiu és una sortida de futur quan les empreses travessen dificultats per continuar l’activitat, encara que aquesta sigui viable o bé quan els fundadors es troben sense descendència que es pugui fer càrrec del negoci.

L’empresa continua proposa els passos a seguir en el procés de transformació d’una societat mercantil en cooperativa i recull la normativa a aplicar en aquests cassos, per tal d’aclarir els aspectes tècnics i jurídics del canvi de fórmula empresarial.

Participeu als esmorzars de Cooperatives de Treball A finals de l’any passat la crisi financera mundial va provocar l’enfonsament de la confiança en les institucions econòmiques i l’augment de les xifres de l’atur. Moltes empreses s’han vist afectades per la recessió i han hagut de prendre decisions difícils. Sense estar blindades contra la crisi, les cooperatives disposen d’un ventall d’opcions intrínseques a la seva fórmula jurídica.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya organitza el proper 17 de febrer a Mataró un esmorzar de treball adreçat a cooperatives federades i no federades per parlar sobres els recursos inherents a les empreses cooperatives per fer front a la crisi financera.

Amb el títol Solucions cooperatives

a la crisi econòmica, la sessió busca redefinir la crisi actual com una nova etapa on les estructures cooperatives esdevinguin una filosofia empresarial d’èxit.

En un format obert a l’intercanvi d’opinions, els seminaris comptaran amb diversos experts encapçalats pel director de la Federació Miquel Miró, qui presentarà les eines de la Federació per donar suport a les empreses associades. A Mataró, hi participarà també Francesc Estorach, soci del Col·lectiu Ronda-Aloc Consultors, i Joan Ramon Dalmau, soci-gerent de V&H Consultors.

El seminari-esmorzar Solucions cooperatives davant la crisi tindrà lloc el proper 17 de febrer de 2/4 de 10 a 2/4 de 12 a l’Institut de Pro-

moció Econòmica de Mataró.

Si voleu participar-hi, inscriviu-vos a través d’Aposta, Escola de Cooperativisme, -www.aposta.coop- on també podeu consultar el programa dels esmorzars de treball a Mataró del 17 de febrer, així com de les properes sessions que s’han programat a Sabadell, Tarragona i Sant Feliu del Llobregat amb el mateix format i la participació de representants de cooperatives locals.

Nova planta fotovoltaica a Cambrils La Cooperativa Agrària i Caixa rural de Cambrils ha inaugurat la planta solar fotovoltaica més gran de la demarcació de Tarragona, en

Núm.

316

una acte on hi va assistir, entre d’altres, del Conseller d’Economia, Antoni Castells.

La planta, situada a Cambrils, té una potència instal·lada de 317,46 kw, que permetran produir 430.000 kw/h anuals i consta de 1722 mòduls. Això permetrà un estalvi de 195 tones anuals de CO2, que equi-

val al consum elèctric anual de 42 famílies de 4 persones.

Es calcula que amb els ingressos de l’energia produïda, la instal·lació quedarà amortitzada en uns set o vuit anys i, posteriorment, durant 25 anys, la Cooperativa continuarà rebent importants ingressos per la venda d’energia.

coop-318

2/3/09

13:41

Página 7

Noticiari 7

La Fcac i la UB potencien la innovació a les cooperatives La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac) ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per promoure la innovació en l’agroindústria cooperativa catalana. L’acord, que es desenvoluparà a través de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (Insa·UB), el subscriuran el rector Dídac Ramírez i el president de la Fcac, Josep Pere Colat.

Segons Josep Pere Colat, l’objectiu és reforçar el suport a les cooperatives agràries en matèria d’investigació i afavorir la relació d’aquest col·lectiu amb els grups de recerca públics per tal d’engegar conjuntament projectes de R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació). Així mateix, es posarà en marxa una línia específica per a una millor detecció i satisfacció

de necessitats d’innovació tecnològica de les empreses cooperatives.

Entre d’altres, s’acullen a la col·laboració Fcac - UB el projecte impulsat per les tres grans cooperatives de l’avellana (Unió, Coselva i l’Avellanera) junt amb la mateixa Federació per a la millora de la qualitat. Es tracta d’una investigació pionera que ha de permetre allargar la durabilitat de l’avellana torrada a partir de l’anàlisi dels diferents factors que incideixen en la conservació, des de la composició del producte a les varietats, el procés d’elaboració, el sistema d’emmagatzematge o l’envasament.

Així mateix, Insa·UB també col·labora amb Arrossaires del Delta de l’Ebre en un projecte per potenciar el valor nutricional i funcional de l’arròs de la zona.

V Jornades d’Economia solidària Amb el títol de Crisi, alternatives des de l’economia solidària, tindran lloc el dissabte 28 de febrer a l’Ateneu La Torna (c. Sant Pere Màrtir, 37) del barri barceloní de Gràcia.

Les cinquenes Jornades començaran a 2/4 d’onze amb la sessió Crisi, quina crisi?, una aproximació a l’actual escenari de crisi, causes efectes i dinàmiques, a càrrec del Seminari d’Economia Crítica Taifa. A migdia en punt, al llarg de la sessió Repensant alternatives a la crisi es plantejaran alternatives, respostes reptes i oportunitats per avançar cap a una economia postcapitalista, de la mà d’Enric Tello i Jordi Via. A 2/4 de tres tindrà lloc un dinar popular i una Marató de curts sobre la crisi econòmica. I, a partir de les cinc de la tarda i en el marc d’una fira d’experiències, tindrà lloc una taula d’experiències catalanes de l’economia social i solidària.

Podeu inscriure-us al dinar popular abans del 25 de febrer a través del correu: info@xarxaecosol.org.

Ofertademanda.net, una plataforma de treball per a l’economia social

La cooperativa de segons grau Aqueni posarà en marxa aquesta eina per trobar i oferir feina específica del sector cooperatiu el proper mes d’abril.

Ofertademanda.net és una plataforma tecnològica –un web- que te

per objectiu donar eines de mercat de treball a les cooperatives i entitats de l’economia social en general. Inspirat en la reeixit Infojobs, el web facilitarà trobar i oferir feina al sector específic de l’economia social, tant a les persones que vulguin treballar-hi com a les cooperatives que busquen persones.

La plataforma desenvolupada per la cooperativa BarnaCiber – integrada al grup Aqueni- funciona de manera força simple i àgil per posar en contacte empresa i usuari, i disposa, a més a més, d’altres serveis complementaris, com una definició de sector i les seves moda-

litats empresarials i associatives, una radiografia del sector o una guia d’entitats a mode de pàgines grogues de l’economia social. També inclourà recursos per l’usuari, com un model de carta de presentació, eines per preparar una entrevista de treball i altres recomanacions.

Ofertademanda.net després de dos anys de cocció, i actualment en fase de proves sota el lema Una altra manera de treballar... aviat serà possible, serà operativa el proper mes d’abril.

Núm.

316

coop-318

2/3/09

13:41

Página 8

8 Noticiari

Textos pràctics d’economia cooperativa L’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives amb l’objectiu de contribuir a la professionalització i millora organitzacional de la cooperativa, ha editat la col·lecció Textos pràctics d’economia cooperativa que, en format guies, tracten quatre temàtiques rellevants, relatius a aspectes clau de la vida cooperativa. Aquestes poden ser de gran utilitat per a les persones sòcies de cooperatives, per a les que volen ser-ho i per a totes les persones interessades i/o vinculades al cooperativisme.

Les temàtiques clau de la vida cooperativa abordades en les guies, són: La vinculació de la persona a la cooperativa: descobrir, comprometre, créixer; Coneixements empresarials centrals a la cooperativa: aprendre, conèixer, aportar; Estratègia i visió global compartida: construir

futur; i, La comunicació i la participació a la cooperativa: és un camí i no una fita.

L’aportació d’elements per desenvolupar cadascuna de les quatre temàtiques clau enumerades, es defineix per un seguit d’objectius que estructuren la seva presentació, i que són: aportació dels elements centrals específics que es vinculen amb cada tema; la generació d’un document realment útil per al treball específic de cada tema; la utilització d’una claredat expositiva que permeti la plena comprensió del que s’està narrant; i, la introducció de perspectives respecte a la temàtica, que facilitin l’aparició d’una dinàmica de “reflexió-acció” a la cooperativa.

Aquestes guies han estat publicades en suport paper però són disponibles també en format Pdf a: www.gencat.cat/treball/economiacooperativa.

Assemblea extraordinària de Servicoop: 19 de març

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA

Info: www.servicoop.org

Núm.

316

coop-318

2/3/09

13:41

Pรกgina 9

XXIV Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d'Estiu Prada de Conflent, 20, 21 i 22 agost 2009

El Cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi

coop-318

2/3/09

13:41

Pรกgina 10

coop-318

2/3/09

13:41

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

La Manduca: agroecologia, cooperativa i bons aliments Nascuda l’any 2005 de les inquietuds compartides d’un grup de consumidors crítics, La Manduca SCCL de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és un bon exemple del creixement sostingut que han experimentant en els darrers temps les cooperatives de consum ecològic. Cinquanta-sis socis i trenta famílies que setmanalment s’abasten a la cooperativa guixolenca amb criteris ecològics, ètics i socials, tot bandejant l’actual sistema industrial de producció, distribució i consum. De tot plegat, d’aquest cooperativisme de consum de nou encuny, n’hem parlat amb l’Engràcia Valls, que desenvolupa les tasques de coordinació, i en Ramon Serra, un dels fundadors.

“

Vam apostar des d’un principi per la fórmula cooperativa. I després, més tard, ens vam adonar de tota la feinada que implicava... Ja havíem provat el que era un grup de compra, però volíem perfilar una cosa amb cara i ulls, que ens forcés a autoimplicar-nos i que és vinculés directament a un projecte d’economia social i transformadora.” Així s’expressa en Ramon, un dels fundadors de La Manduca SCCL. Per afegir que, de seguida, van llogar, rehabilitar i condicionar la seva seu al carrer Sant Adolf, en una antiga impremta que havia estat fusteria i, temps enrere, la darrera casa del poble, a tocar de les hortes i les vinyes.

No és l’únic que ha canviat amb el pas del anys i l’auge del ciment i la fal·lera constructora. Sant Feliu de Guíxols, en altres temps i altres batalles, havia tingut una densa i complexa presència cooperativa, estretament vinculada al moviment obrer i sindical —amb la fita de garantir l’accés a productes assequibles— o a personatges del cooperativisme català com ara Santos Boada. D’allò en queden pocs vestigis i, segons en Ramon, s’ha anat perdent en els calaixos de l’oblit.

Fins i tot el patrimoni cooperatiu s’ha ben extraviat i ha acabat sub-

hastant-se per fer-ne pisos, en un altre símptoma del risc que la febre modernitzadora esmicoli un fèrtil passat cooperatiu. ¿Què va motivar, doncs, en un primer moment, que cent persones s’associessin el 2005 a una nova cooperativa de consum a Sant Feliu de Guíxols? ¿La salut i la qualitat alimentària, el medi ambient, o el suport a la pagesia agroecològica de la comarca, l’ètica i la responsabilitat social? Depèn. En tot cas, idees, bases sòlides i valors compartits. Però per l’Engràcia i en Ramon, també i sobretot, el fet d’esdevenir actor principal i no secundari en tot el procés alimentari. Factor que els va apoderar en la defensa dels seus drets com a consumidors ecològics: estaven ben informats i contribuïen així a bastir una alternativa de consum d’acord amb uns principis socials, ambientals, ètics i cooperatius. I alhora, recuperaven el contacte directe productor-consumidor, sense intermediaris i enxarxant el camp amb els nuclis urbans, tot establint relacions de reciprocitat i reforçant els vincles socials, l’associacionisme i la cooperació.

Informació, consum, aliments En termes concrets, això es tradueix en que a La Manduca no es

mengen pas el món i saben perfectament que és el que masteguen.

Coneixen fil per randa la traçabilitat dels aliments del seu rebost.

Qualsevol soci o sòcia sap que l’oli arriba d’Ulldemolins; que la verdura que els alimenta els hi proveeixen principalment des de la Xarxa Agroecològica de l’Empordà, conreada a la vora de casa; que la vedella la porta directament en Martí Verdés de la Segarra; que el xai és d’en Pep Bové del Berguedà; que el pollastre és d’en Miquel Pujols de Torelló; que la llet i els derivats arriben des de la Garrotxa, via Raphel Lladó. I el pa, el nostre de cada dia, el fa el mateix Ramon, en un forn de llenya del mateix poble i amb un mètode après de les cooperatives franceses: producció d’autoconsum, realitzant tot el cicle, d’elaboració artesana, recuperant varietats antigues altament nutritives i revaloritzant un producte bàsic com el pa, actualment desvirtuat —qualitativament— per la indústria alimentària.

No tothom pot dir, des d’aquesta perspectiva, que sap el que es posa a la boca, que disposa d’informació directa sobre els cultius, el maneig del bestiar, el valor alimentari fisiològic, la conveniència funcional o la qualitat del procés productiu i de transformació. Tot pleNúm.

318

coop-318

2/3/09

13:41

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

gat, tenint en compte l’impacte ambiental i la qualitat alimentària d’allò que els alimenta, i garantint als socis producte fresc i ecològic setmanal, al costat d’un ampli estoc de conserves i llegums, gra i pastes, sucs i vins, sabons o paper higiènic o productes de comerç just. Una proposta que, arrelada en un model cooperatiu de base, aconsegueix que la llar d’en Ramon estigui abastada, en el 90 o 95%, a través de les prestatgeries de La Manduca.

No confondre mai valor i preu Legalitzats com a cooperativa de consum, defugen obertament el fet de ser reduïts o simplificats a un mer grup de compra per assolir millors preus. Per l’Engràcia, això desvirtuaria de cap a peus la missió social de la cooperativa, delegaria els compromisos i esmicolaria la dinàmica participativa. I, en aquest sentit, és ben precisa en les prioritats de la cooperativa, que no són pas els calés: producte ecològic, produït localment i escollit amb criteris socials i des de la participació. Fet i fet, perquè ja saben que ser cooperativa implica un sacrifici en temps i en energia: en són ben conscients. Aquest és el valor afegit i el “preu” dels valors que professen: la implicació personal. Hores i feines.

La clau de volta ens la dóna l’Engràcia Valls: “És que no hi ha consum responsable sense consum organitzat.” I això requereix compromisos estables. Feina de formigueta per fer la tasca ben feta. Allà rau la clau i la fórmula de La Manduca: contra la civilització de la pressa, fan les coses a poc a poc, intentant implicar-hi tothom i adaptar-se a les necessitats que van sorgint. La fórmula ha reeixit: el relleu ja s’ha produït, funcionen basant-se en la rotació de responsabilitats i promouen la renovació per assolir que ningú sigui imprescindible. Per dinamitzar-ho, perquè les tasques quotidianes sempre s’acumulen, i perquè garantir un funcionament òptim sempre requereix

Núm.

318

dedicació, van alliberar una persona, contractada per a deu hores setmanals, per agilitzar i facilitar la feina. Hi ha encara un factor afegit: aquesta dinàmica participativa ha generat també caliu humà, que ha fet de l’espai un punt de trobada social, d’interrelació i de coneixements sobre la base d’uns valors i unes pràctiques compartits. Famílies, llars i persones sensibles amb la salut; sensibles amb la pròpia economia i la dels pagesos i els ramaders, sensibles i solidaris amb les il·lusions de fer el millor per al planeta.

Actualment estructuren el treball col·lectiu en cinc comissions de treball: torns, comanda (caixa i cistelles), manteniment (neteja i infraestructura), compres i relacions externes (on canalitzen la seva participació social en l’àmbit de l’agroecologia). Dues assembles generals i reunions de coordinació quinzenals completen la cartografia mínima per garantir l’autorganització de la cooperativa, que defineixen com “un regal que ens hem fet a nosaltres mateixos”.

Consum crític, responsable i organitzat Membres actius d’Ecoconsum, la coordinadora de cooperatives de consumidors responsables de productes ecobiològics, i de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), La Manduca està integrada avui per cinquanta-sis socis, i prop de trenta unitats familiars s’hi abasten setmanalment dimecres i dijous. Cal ser-ne soci per poder-hi comprar, amb una única aportació social de capital de 35 euros i una quota anual de 60. Fruit, també, de les diferents possibilitats i disponibilitats de participar de la cooperativa, van desenvolupar un reglament de règim intern, inspirantse en el model d’una cooperativa australiana, on s’estableixen dues categories de socis: el soci corrent i el soci actiu. Aquests darrers, més implicats en el dia a dia de la cooperativa, disposen d’una petita

bonificació econòmica sobre les compres.

I tanmateix, La Manduca, la cooperativa més del nord de les federades a Ecoconsum, té també com a patrimoni un perfils d’usuaris ben heterogenis: d’edat, de motivació, de procedència. Aplega socis guixolencs, fonamentalment, però també des Llagostera o Palafrugell i de tota la vall d’Aro. En l’àmbit de la gestió, la cooperativa és “econòmicament sostenible” pel capital humà. Pel que hi aporta la gent. Per l’esforç col·lectiu cooperatiu. De liquiditat ajustada, en Ramon insisteix cop rere cop en el factor humà. La rehabilitació del local, la construcció de la fresquera perquè els mesos calorosos els productes no es malmetin, el dia a dia quotidià, només és possible per la implicació personal que suposa ser cooperativa.

Una tendència a l’alça mundial Contra un biaix social que ubica aquestes pràctiques d’economia social i solidària en una petita minoria, cal dir que aquesta mena d’iniciatives locals tenen força i arrel arreu del món. El manifest “Sobre el futur dels aliments”, signat ara fa vuit anys per intel·lectuals i científics per afrontar la cimera de l’OMC de Cancun (Mèxic), ja donava aleshores una bona mostra de les alternatives vives a l’agrobusiness industrial als cinc continents i sobre l’experiència concreta de reivindicar una alimentació i agricultura profundament compromeses per al segle XXI. Exemples de democratització d’accés a la terra: l’MST brasiler ha establert ja 250.000 famílies sense terra en 15 milions d’acres en terra no utilitzada, ben bé tres mil comunitats amb milers de noves escoles i sous que quadrupliquen la paga mínima. De democratització de l’accés al crèdit: la Grameen Bank de Bangladesh ha atorgat microcrèdits a dos milions i mig de camperols pobres. De reconnectar el camp i la ciutat de bell nou: als Estats Units, el moviment d’agricul-

coop-318

2/3/09

13:41

Página 13

Les Nostres Cooperatives 13

tura de comunitat (CSA, en les sigles en anglès, community-supported agriculture) ja aplega tres mil grups i desenes de milers de famílies. De reivindicar la qualitat alimentària com a dret de ciutadania: a Belo Horizonte, al Brasil, l’Ajuntament impulsa una reeixida política informativa setmanal sobre els preus bàsics per evitar l’especulació. D’extensió de l’agricultura orgànica i ecològica: 23 milions d’-

Ecoconsum: una proposta per créixer en xarxa Alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò darrerament de l’alça de les cooperatives de consum ecològic. El juliol del 2008, per exemple, La Vanguardia palesava que s’estava covant una discreta rebel·lió contra el sistema industrial de cultiu, distribució i consum alimentari. ¿Els protagonistes? Calculaven que 2.500 famílies, a Catalunya, havien decidit autorganitzar-se en l’àmbit del dret a una alimentació sana, donant vida i forma a prop de cinquanta experiències que creixen a una mitjana anual global de cent famílies més incorporades.

El pal de paller d’aquestes experiències és Ecoconsum, que aplega avui vint grups i cooperatives de consum. Nascuda als anys noranta de l’impuls de tres cooperatives (El Brot de Reus, Germinal de Barcelona i El Rebost de Girona), els seus fundadors compartien tres trets identitaris: l’ideari cooperatiu (solidaritat i intercooperació), l’activitat socioeconòmica i la voluntat social de transformació i incidència.

hectàrees certificades arreu del món, que inclouen 9 milions de camperols. De potenciar els preus justos a través del cooperativisme: només a l’Índia hi ha 75.000 cooperatives làcties, amb deu milions de socis. O de l’extensa proliferació de zones lliures de transgènics: la regió italiana de la Toscana, capdavantera a declarar-se’n, és pionera també en les polítiques de foment d’una agricultura a petita es-

cala, ecològica i orientada al consum local. En aquesta onada mundial, que s’arrela a la terra per garantir el demà de les generacions futures, hi contribueix cada dia La Manduca. En la lluita dura per la verdura. Des de Sant Feliu de Guíxols al món. I en règim de cooperativa. Alimentant l’esperança d’un demà just i sostenible.

Legalitzada l’any 2005 i organitzada en comissions de treball, representa més de mil unitats de consum (famílies) i està implantada a tot el territori, amb prevalença a l’àrea metropolitana de Barcelona. És present, sobretot, en nuclis de població urbana de més de 15.000 habitants, perquè a comarques encara és fàcil connectar directament amb el productor. Ecoconsum pretén “afavorir l’apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents: pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútues”. Aquest és el vincle que uneix les famílies: el proveïment autogestionat de productes ecobiològics, fonamentalment aliments i productes bàsics, amb la voluntat afegida de comprometre’s socialment amb una alimentació més sana, una producció agrària sostenible i el respecte al medi ambient per no comprometre el futur del planeta.

Amb un creixement en xarxa constant i sostingut, Ecoconsum defensa que l’activitat econòmica

“ha de partir del nucli local” i que el creixement ha de ser necessàriament en xarxa, a partir de nodes viables i autogestionats per defugir l’assoliment a ultrança del creixement al preu que sigui. Defensen, amb raó, que en el model hi ha l’ànima social. Per això reivindiquen obertament el cooperativisme entre els grups de consum, perquè és “la millor forma d’organització social que permet fer compatibles economia i política, individu i col·lectivitat”. L’objectiu, alhora, és participar directament de l’economia social catalana, basant-se en costos reals i salaris justos, amb gestió i finançament coherent, ètic i transparent i donant suport a les xarxes de comerç just i les iniciatives d’estalvi ètic. Ecoconsum és membre permanent del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i del comitè organitzador de l’Ecoviure de Manresa, i coorganitzador del Congrés Català de la Producció Agrària.

Més informació, a: www.lamanduca.cat i www.ecoconsum.org.

David Fernández

Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:41

Página 14

14 Entrevista

Mercè Fluvià

“Els trets fonamentals del model cooperatiu han de permetre competir amb avantatge” Mercè Fluvià va assumir la presidència de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) el juliol de l’any passat, després d’una llarga trajectòria en el cooperativisme, primerament treballant en una cooperativa de mestres i després participant en la cooperativa Abacus, de la qual fou presidenta des del 1998 fins al 2008. ¿Com afecta les cooperatives la situació econòmica actual?

Com a totes les empreses, que acusen els mateixos problemes que afecten tota l’activitat econòmica, com ara les dificultats de finançament i l’aturada de la demanda.

Però si hem de parlar específicament de les cooperatives, deixi’m parlar, justament, d’oportunitats.

El mercat extremament desregulat, el paper central del capital com a agent econòmic i la seva remuneració com a objectiu de les empreses, la cobdícia d’uns quants expressada en l’especulació en valors ja directament ficticis, més que inflats, la manca d’ètica en l’activitat econòmica, la cultura del diner fàcil i la imposició d’un model consumista insostenible són causes profundes de la crisi actual, unes causes que ens obliguen a fer una reflexió, que ens fan veure la necessitat de recuperar valors com l’esforç, l’austeritat, el treball, l’honestedat, etc.

Si ens hi fixem, les cooperatives són, precisament, l’antítesi d’aquestes xacres del sistema. Neixen d’un impuls cívic, de la capacitat de les persones per cooperar pel bé comú, per causes compartides i de manera solidària, i no de la simple visió d’una possibilitat de lucre. La seva funció és ajudar els socis que les formen des dels més

Núm.

318

diversos punts de vista —canalitzant el seu treball, obtenint un consum més responsable i avantatjós, promocionant entre tothom els nostres habitatges, confeccionant una oferta educativa satisfactòria, etc.—, i no pas remunerar tant com es pugui un capital.

Les decisions que pren l’empresa cooperativa en la seva gestió democràtica no s’orienten al benefici d’un propietari, sinó al bé d’aquestes mateixes persones, de manera que no es deslocalitzen, ni fan acomiadaments tan bon punt la rendibilitat baixa unes dècimes, ni tanquen al primer ensurt després d’anys de generar importants beneficis que de cap manera es destinen a enfrontar-se a períodes més

magres. I és així perquè les cooperatives no han d’optimitzar els guanys d’uns propietaris anònims al final de cada exercici, perquè aquest no és el seu objectiu ni d’això depèn la supervivència. Les empreses cooperatives —com també les petites empreses familiars— resisteixen, perseveren, intenten mantenir-se tot superant etapes dures com la que ens toca viure ara, reinvertint o capitalitzant la mateixa empresa quan hi ha excedents per estar preparats quan és l’hora de resistir. I per això són una solució per a les persones i aporten progrés social, estabilitat i compromís amb la societat i el territori.

Així que, per vocació i origen, per la seva orientació a les persones i

coop-318

2/3/09

13:41

Página 15

Entrevista 15

no a la plusvàlua, per la seva mateixa gestió democràtica, en definitiva, pels seus valors associats, la cooperació pot aparèixer, ara més que mai, com una proposta de relacions econòmiques alternativa i alhora complementària de la concepció capitalista.

Cal saber aprofitar aquesta circumstància. Perquè l’essència de les cooperatives està en els nostres valors, i la nostra fortalesa és saber-nos-hi mantenir lleials, i també difondre’ls a la societat, fer sentir la nostra veu, saber visualitzar la nostra alternativa.

Si és el moment dels nostres valors —i hauríem de saber fer que sigui així—, és el moment de les cooperatives.

Però, atenció, això s’ha de treballar. Aquesta situació s’ha d’acompanyar amb un esforç de comunicació. Hem d’aparèixer davant l’opinió pública, fer pedagogia entre els nostres socis i fora de les nostres empreses, implicar-nos en els processos socioculturals emergents i aparèixer davant la ciutadania, amb claredat i amb una plena confiança en nosaltres mateixos i els nostres valors.

Però no només de valors viu l’empresa...

Naturalment. Cal fer que aquest corrent ideològic favorable es materialitzi en activitat econòmica competitiva, en empreses viables.

Abans de res, hem de saber aprofitar el nostre potencial essencial.

Hem de fer que es tradueixi en més implicació de cadascun dels socis, de manera que aquesta vinculació de treballadors i consumidors o usuaris reforci les empreses, els permeti sobreviure i projectar-se, preparar-se per a un futur redreçament de les condicions.

Les aliances —sempre amb la cooperació en la cerca del bé comú com a mètode— entre cooperatives de diverses branques pot aportar fórmules innovadores i competitives de satisfer les necessitats de les persones amb unes activitats econòmiques sostenibles i competitives.

Especialment, hem de ser àgils per atendre necessitats emergents.

Per exemple, l’atenció a les dependències, als discapacitats i als sectors més desafavorits és un camp d’activitat emergent que, per raons òbvies, pot ser desenvolupat amb una eficiència total, i especialment amb plena garantia des del punt de vista social, per les empreses cooperatives, de treball i d’usuaris, o amb aliances entre cooperatives de les dues modalitats.

L’àmbit del medi ambient, vist tant des del punt de vista productiu — com ara les energies renovables— , com des del punt de vista del consum responsable —estalvi, reutilització i reciclatge— també és un sector d’activitat òptim per a la sensibilitat del cooperativisme.

Un altre aspecte molt important són les experiències “precooperatives” de consum de productes ecobiològics. Aquest és un camp estratègic per a nosaltres, sobretot d’estudi, d’apropament i de coneixement. Dic experiències “precooperatives” perquè actuen amb els valors i les formes del cooperativisme de consum però, en canvi, no estan formalment constituïdes, registrades, federades, etc. Això és igual: són experiències que necessiten temps per consolidar-se i per expandir-se; potser no seran mai cooperatives formalment constituïdes, però entenem que són companys de projecte en el sentit més profund del terme.

En definitiva, es tracta de mantenir l’esperit essencial del cooperativisme, la resolució de les necessitats de les persones i una activitat econòmica orientada al progrés social, i aplicar-lo a les circumstàncies actuals, a les necessitats de la societat actual. Hem d’entendre que una cooperativa no és el que fa, que una cooperativa no queda definida per la seva activitat concreta, sinó per la seva vocació i per la seva orientació social, per aquests valors i objectius que abans esmentàvem i que es poden aplicar a qualssevol de les noves necessitats socials per desenvolu-

par projectes empresarials viables i sostenibles, competitius.

Un dels objectius de la Federació és acompanyar les cooperatives en aquests processos evolutius, en la cerca de noves oportunitats, amb la detecció de models d’èxit, amb l’increment de la circulació de la informació, amb la cerca de sinergies entre cooperatives en situació diversa i, sempre, amb l’aprofundiment en els nostres principis i la difusió de les nostres idees.

Per tot això, podem veure que en la tasca diària de potenciar el món cooperatiu, la millor gestió empresarial i la cerca de la competitivitat en el mercat és indissoluble de l’escarràs en l’àmbit ideològic, dos elements inseparables d’una mateixa essència.

Parlem ara més específicament de les cooperatives de consumidors i usuaris i de la Federació. ¿En quin moment va trobar la Federació en començar el seu mandat?

De fet, no és que “em trobés” sobtadament amb la realitat de la cooperativa, perquè en els darrers quatre anys ja tenia la responsabilitat de la vicepresidència.

En aquest període hem estat fent una feina interna, dins el nostre sector. Hem treballat per tenir un millor coneixement de les cooperatives federades, de la seva situació i les seves perspectives. També s’ha consolidat una estructura de treball i uns mitjans materials, entre els quals destaca aquest edifici, que ha calgut rehabilitar i condicionar.

No és un edifici qualsevol...

Aquest edifici es va pensar com l’edifici del cooperativisme i ha estat justament la cooperació el que ha fet possible que en puguem gaudir.

A l’edifici abans hi havia una cooperativa de consum que tenia un projecte de restauració que passava per una situació econòmica molt delicada. Gràcies a la cooperació amb la Federació de Cooperatives de Treball, es va poder adNúm.

318

coop-318

2/3/09

13:41

Página 16

16 Entrevista

quirir l’immoble i condicionar-lo; de fet, fer-lo totalment nou per dins.

Ara, a més de les dues federacions, a l’edifici hi trobem l’escola de formació Aposta, la Fundació Sèira — que gestiona fons que provenen del cooperativisme de treball—, Ara_coop —que impulsa el cooperativisme ajudant els emprenedors a crear les seves empreses—, la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i el grup Clade. ¿Quina relació teniu amb les administracions?

Jo diria que s’ha fet un esforç molt gran; Clade també ha estat un element clau, com a grup cooperatiu que inclou cooperatives molt potents.

Nosaltres tenim un reconeixement perquè hem emergit com a projectes empresarials alternatius, diferents a una empresa mercantil.

El que passa és que nosaltres quedem atrapats entre uns sindicats que no ens reconeixen prou perquè les cooperatives no són un àmbit de creixement sindical, i els empresaris o les pimes, que tampoc no veuen en aquest model una empresa pròpiament. Per tant, les patronals no ens volen als àmbits de representació empresarial, però tampoc no ens volen en els àmbits de representació laboral i professional. Amb l’administració les relacions són fluïdes.

Quan hi ha projectes bons o situacions delicades però d’interès general, l’administració respon bé al cooperativisme, segurament perquè el cooperativisme respon bé a la societat. L’únic handicap que tenim és aquesta falta de representativitat en els fòrums empresarials i socials. ¿Quines són les línies de treball de la Federació per als propers anys?

En certa manera, són una concreció del que dèiem respecte de la competitivitat de les empreses cooperatives, d’aquesta doble estratè-

Núm.

318

gia d’adequació competitiva i difusió ideològica.

Continuem treballant amb la base de cooperatives federades i, sobretot, intentem incorporar les cooperatives registrades que no estan federades. Hem de donar-nos a conèixer, oferir ajut i suport per sumar esforços.

L’altre àmbit de treball és estratègic: la recerca d’aquestes noves oportunitats en el mercat. Seguim els processos de les cooperatives que han iniciat camins de renovació per difondre’n l’experiència, que han generat models aplicables a altres realitats. Tant ajudem aquestes cooperatives innovadores com traslladem la seva experiència a la resta del col·lectiu.

També impulsem projectes transversals amb cooperatives de branques diferents o que tenen un projecte comú, i això també ens porta a un treball amb altres federacions.

Per exemple, amb la Federació de Cooperatives d’Ensenyament estem considerant les sinergies que podem generar en el foment del con-

sum responsable. També estem iniciant converses amb cooperatives d’habitatges històriques vinculades a una massa important de veïns, d’amics, en un territori petit que necessita serveis.

Una altra línia de treball és integrar-nos activament en xarxes ciutadanes, en altres fórmules associatives que fan del civisme i la cooperació el seu mètode, i del progrés social el seu objectiu. Per exemple, estem cercant línies conjuntes de treball amb la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya.

I, transversalment, com un element que impregna tots els nostres actes, i perdoni que sigui insistent en aquest aspecte, treballem per la visualització i la comunicació a la societat de les nostres iniciatives i idees, és a dir, allò que ha de contextualitzar i caracteritzar tota l’operativa de les cooperatives i les seves federacions.

Voldria, finalment, destacar un altre camp de treball que és especialment delicat: el de cooperatives històriques que, perquè ha passat molt temps, perquè els socis s’han envellit o perquè no han sabut transformar-se, han de cessar l’activitat, malgrat tots els esforços de renovació i innovació que abans esmentàvem.

No sempre hi ha les possibilitats o s’arriba a temps de reconduir certes situacions que poden acabar amb el tancament de l’activitat. I tancar una cooperativa és una feina que s’ha de fer d’una manera molt endreçada, perquè n’hi ha que tenen un patrimoni molt important. Tot això s’ha de fer bé perquè els socis acabin contents i perquè, si pot ser, els terrenys o l’edifici tinguin una projecció pública, col·lectiva, perquè aquells béns que s’han aconseguit des de la col·lectivitat continuïn sent compartits i estant al servei de la societat, del territori on s’ha fet possible l’activitat econòmica que ha bastit aquests patrimonis.

Cooperació Catalana

2/3/09

13:42

Página 17

1r Premi Benestar Social - Premis Fundació Roca i Galès 2008 17

Dones contra la barrera de l’idioma

Jesús Martínez

coop-318

La Maternitat de Barcelona reforça el programa de mediació intercultural amb dones immigrants integrades a la ciutat

L’

Hospital Casa de Maternitat de Barcelona, gestionat per la corporació de l’Hospital Clínic, és una falda i un bressol al mateix temps. Les parets, blanques, sense estucar, com les bates de les infermeres; i les paraules, silenciades, callades, de murmuri.

A la Maternitat hi ha dues unitats d’hospitalització de “medicina maternofetal” amb vint-i-quatre llits cadascuna. La primera, situada a la primera planta, és on hi es troben els nounats. A la segona, al pis superior, hi han les sales d’operacions. La sala de parts, amb els seus quatre boxs d’urgència i les ecografies i les màquines expenedores de roses i regals, a la planta baixa. Al soterrani es fan les mamografies, i aquí tenen consulta els psiquiatres perinatals.

Carme Comas és la cap de la primera unitat, el Departament d’Obs-

tetrícia. És la supervisora. Coordina les mediadores culturals, una figura que va néixer el 2005 per tractar l’allau de persones immigrades que necessitaven ser ateses.

Mitjançant un conveni entre l’Institut de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Clínic i l’oenagé Salut i Família, dues mediadores, una de les qual és magribina i l’altra xinesa, treballen a la Maternitat.

“Elles prefereixen que les reconeguin com a mediadores més que com a traductores o intèrprets. Fan una funció vital. Nosaltres ens podem fer entendre amb les embarassades amb gestos —la mímica la tenim molt desenvolupada—, però és una ajuda que elles estiguin aquí”, explica Carme, la mare de totes les mares a la planta.

Les mediadores són professionals que han estudiat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on les han formades en tot el que es refereix a la política sociosanitària: girs lingüís-

“La mediadora cultural Meriem Saou, a la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de l’Hospital Clínic”.

tics, malentesos, xocs culturals, gustos, costums, normes religioses, etc. Cada any, una dotzena d’alumnes obté el títol, que encara no està prou reconegut. Els centres de salut demanen, sobretot, intèrprets de Gàmbia, el Marroc, Romania, la Xina, Rússia i el Pakistan, i de l’ètnia gitana.

Saloua El Amraui és la mediadora del Marroc, i actualment està de baixa per maternitat. Acaba de tenir un nen. Des del gener, la substitueix Meriem Saou (Rabat, 1974).

El seu camí és un camí de pobles, senders, fondes i posades. El 1999, amb el seu marit va emigrar a Holanda: “És un país veritablement europeu, on la gent es professa Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 18

18 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - 1r Premi Benestar Social

guna persona hagi de prendre determinades pastilles. Procuro adaptar les receptes a les creences pròpies de cadascú.”

Dic que Meriem Saou està sol·licitadíssima perquè és veritat, perquè s’atreveix amb idiomes com ara l’urdu, quan ella, d’urdu, no en sap ni un borrall. “Quan a l’hospital entra alguna dona que du vel, encara que sigui pakistanesa, de seguida em criden a mi. Encara que sembli impossible, m’hi entenc, perquè molts pakistanesos han treballat a l’Aràbia.”

L’exministre Jesús Caldera li podria haver lliurat la medalla d’or al mèrit al treball. Treballa sense descans: al març va atendre cent set consultes; si tenim en compte que treballa de 10.00 a 14.00 hores de dilluns a divendres, fa una mitjana de tres consultes al dia.

“Intento traspassar la barrera de l’idioma. Per exemple, faig saber a la plantilla que determinats pacients no poden menjar porc, aliment prohibit per l’islam.”

Els nens olímpics

amistat i respecte”. El 2000, van venir a Barcelona, on s’han instal·lat definitivament. Aquesta estudiant de literatura àrab és una dona molt sol·licitada. “Intento convèncer les futures mares que es facin les proves d’amniocentesi, en el cas de nens que puguin néixer amb possibles malformacions. El que passa és que són molt religioses i creuen que aquestes proves poden matar el nadó, i consideren que si el nadó ha de néixer amb alguna anomalia, és la voluntat d’Al·là”, exposa en un perfecte castellà amb algunes esquitxades de francès, llengua que domina com a conseqüència de l’antiga colonització del seu país. “Durant el Ramadà, intento que metges i pacients arribin a una entesa. Pel Ramadà s’ha de fer dejuni, encara que pot ser que al-

Núm.

318

Precisament fa el contrari que la mediadora xinesa, Elisabeth Galdós (Singapur, 1971), Eli Chen. Per als xinesos, el 2007 va ser un any de designis divins perquè va ser l’Any del Porc. El porc, en la seva cultura, és un animal que cau simpàtic.

Fa un any i mig que treballa a la Maternitat: “La meva història és difícil. La meva mare és xinesa, i el meu pare, peruà. Ells es van separar, i la meva àvia em va retornar a Singapur. Vaig estudiar economia. El meu marit el vaig conèixer a La Caixa de Tòquio. Ell és català i em va portar aquí.”

Sol estar present a les ecografies que es fan a l’hospital. De vegades, només de vegades, entra a la sala de parts: “No tinc por, tinc dos nens.” Les dificultats són lingüístiques, però també jurídiques: “Molts xinesos no saben res de res, ni el que és la targeta de sanitat ni el Registre Civil ni la cartilla, ni tan sols pronunciar la seva adreça co-

DONES IMMIGRANTS El 2007 ha tornat a pujar el nombre de dones immigrades que donen a llum a l’Hospital Casa de Maternitat. El 42,8% de les mares tenen nacionalitat estrangera, enfront del 40,4% del 2006.

Per continents: Amèrica (fonamentalment Amèrica del Sud) 55,6% Àsia 18% Europa 15,7% Àfrica 10,5% Per països: Equador Xina Bolívia Marroc Perú Filipines

10,9% 9,1% 9% 8,1% 7% 6,6%

rrectament. A més, cadascun té el seu dialecte. Jo parlo el mandarí, el xinès comú, la llengua oficial, i de vegades ni els entenc, i intento que repeteixin: “Una altra vegada, una altra vegada.”

Eli Chen és un àngel per a les famílies que entren a la Maternitat, un àngel de la guarda, però fins i tot al “cel” veu torbada la seva tranquil·litat: “Alguns se n’aprofiten, i quan han d’anar al seu metge de capçalera, al seu CAP, em criden perquè els acompanyi.” És molt dinàmica: “Els dilluns, dimecres i divendres treballo aquí; i els dimarts i dijous, a l’Hospital del Mar.” Eli Chen parla dels “nens olímpics”: “Algunes xineses han donat a llum a les vuit del matí del vuit d’agost, l’inici dels Jocs Olímpics de Pequín: 8-8-2008. A la Xina, aquests números signifiquen pau, fortuna, sort..., ho tenen tot. La Xina, no és com aquí, no s’hi fa part natural, s’hi paguen diners per a la cesària. El meu punt de vista és que no és possible, però a la Xina això es fa. Elles han volgut el vuit-vuit-vuit. Són molt creients. Les dones han quadrat quedar-se embarassades per tenir-los en aquesta data.”

coop-318

2/3/09

13:42

Página 19

Premis Fundació Roca i Galès 2008 - 1r Premi Benestar Social

Eli Chen és una dona que toca de peus a terra. La seva supervisora, Carme Comas, li té una gran estima. Comas comença a comprendre als ciutadans xinesos.

“Als sis mesos, els pares envien els nens a la Xina amb les seves àvies, perquè ells treballen de sol a sol i no poden cuidar de les criatures.

Quan és adolescent, el fill torna, sense saber l’idioma, i ha d’integrar-se”, explica, meravellada per la capacitat d’adaptació de les ma-

Mediació intercultural als centres sanitaris El programa permet desplaçar mediadors interculturals que treballen directament en centres sanitaris de Catalunya. Amb això es pretén facilitar l’entesa no només idiomàtica, sinó també cultural, entre els pacients i el personal sanitari, i es contribueix a una atenció sanitària de més qualitat per al pacient i es facilita el desenvolupament de les tasques de tots els professionals implicats.

19

res. “Aquí vénen dones de l’Eixample i de les Corts i “dones de risc” (embarassos de risc, per problemes renals, d’inseminacions, embarassos múltiples, etc.). Això és com el Xinatown. Les xineses solen ser distants; cordials, però sempre caminen ficades en la seva bombolla.”

Les mediadores Eli Chen i Meriem Saou corren pels passadissos, esquivant els gerros de roses i els rams de gladiols al peu de cada

porta de cada habitació de cada nova vida. Elles cusen als cors de les dones les llengües que fins i tot desconeixen, i les palpen amb la mà, procuren el seu benestar i confessen que només amb l’intercanvi de les mirades ja entaulen una conversa que fa fugir el desassossec. L’idioma de les mares és una llengua universal.

D’aquesta manera, la mediació s’orienta a facilitar la integració de les persones immigrades en la cultura d’acollida, i també contribueix a la necessària transformació d’aquesta per tal que les seves institucions sanitàries s’adaptin a la diversitat cultural.

L’associació Salut i Família té un equip de mediadors que, a més de fer entrevistes d’acollida i derivació a l’entitat, ofereixen els seus serveis als centres de Catalunya següents: a Barcelona, Hospital del Mar, Centre d’Urgències Pere Camps, CAP

Drassanes, CAP Raval Nord, CAP Casc Antic, CAP Poblenou, CAP Les Hortes del Poble-sec, CAP Besòs Mar, Maternitat Hospital Clínic, CAP Sant Ildefons, CUAP Sant Ildefons i CAP Martorell; a Lleida, Hospital Arnau de Vilanova, CAP Balaguer, CAP Cervera, CAP Tàrrega, CAP Alcarràs, CAP Aitona, CAP Serós, CAP Rambla Ferran, CUAP Rambla Ferran, SASSIR Prat de la Riba i CAP Mollerussa; a Girona, Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, CAP Can Gilbert del Pla de Girona i CAP Celrà.

Jesús Martínez Fernández

Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 20

20 Noves tecnologies

Vot electrònic Una vegada instal·lats al segle XXI, les noves tecnologies s’han anat implantant d’una manera molt accelerada. L’ús d’internet, l’electrònica, els ordinadors, els telèfons mòbils, etc. permeten que la comunicació pugui ser immediata independentment de la distància. Això es pot aplicar també a la participació i al sistema de votació.

E

l vot electrònic és el procediment informatitzat que permet que els responsables d’unes votacions puguin conèixer el resultat de l’escrutini d’una manera instantània. Així mateix, permet que qualsevol representant pugui organitzar un diàleg amb cadascun del seus electors o a grups d’ells, i també que les institucions i les entitats privades de qualsevol mena puguin organitzar un diàleg amb cada ciutadà o grup de ciutadans.

Les infraestructures del vot electrònic fan possibles i fiables l’organit-

Núm.

318

zació del diàleg, la captura d’informació, i noves formes d’organitzar l’estabilitat i l’equilibri institucional. El vot electrònic també potenciarà la participació ciutadana, ja que el fet de poder votar des de casa, des de l’ordinador o el telèfon mòbil, serà molt més senzill i requerirà molt menys temps que no pas una votació en paper.

A Espanya, i també a Catalunya, ja fa temps que es fan proves sobre el vot electrònic i la seva participació. A les eleccions autonòmiques andaluses del març del 2004, els habitants de Jun (Granada) van

coop-318

2/3/09

13:42

Página 21

Noves tecnologies 21

participar en una experiència pilot —sense valor real— de vot electrònic a través d’internet i del telèfon mòbil. A Jaén, l’any 2006 també es va fer una experiència de procés electoral pels mateixos mitjans.

A Catalunya s’ha fet una cosa similar. A Sant Andreu de Llavaneres, el novembre del 2008 es va portar a terme una elecció per internet.

La prova consistia que estudiants d’entre catorze i divuit anys elegissin l’alcalde i els regidors.

Cal deduir de tot plegat que ben aviat els vots electorals no es comptaran d’un a un, sinó que seran dígits enviats electrònicament al que denominarem urnes electròniques.

El DNI electrònic L’entrada en vigor del carnet d’identitat electrònic encara por ajudar més en aquest procés, no només a les votacions, sinó també a qualsevol tràmit administratiu des de casa.

Com és sabut, el DNI és el document que acredita la identitat de la persona. Tanmateix, el DNI electrònic acredita electrònicament i de manera indubtable la identitat de la persona. Signar digitalment documents electrònics permet dotarlos d’una validesa jurídica equiva-

lent a la que proporciona la signatura manuscrita. La novetat, però, del DNI electrònic és que incorpora un petit circuit integrat —xip— capaç de desar de manera segura informació i de processar-la internament.

L’ús del DNI electrònic, a més del seu ús tradicional, permet accedir a nous serveis de la que ja anomenem societat de la informació, i que ampliarà la nostra capacitat d’actuar a distància amb les administracions públiques, empreses i altres ciutadans.

Podrem utilitzar-lo per: • Fer compres firmades a través d’internet.

• Fer tràmits amb les administracions públiques a qualsevol hora, sense haver-nos-hi de desplaçar ni fer cues.

• Fer transaccions segures amb entitats bancàries.

• Utilitzar de forma segura l’ordinador personal.

• Votar electrònicament.

L’obtenció del DNI electrònic porta associada la corresponent obtenció dels certificats electrònics d’autentificació i de signatura electrònica.

El certificat d’autentificació garanteix la identitat de la persona en fer una transacció telemàtica. Aquest certificat assegura que la comunicació electrònica es realitza amb la persona que diu que és. El titular pot acreditar la seva identitat davant de tothom, ja que està en possessió del certificat d’identitat i de la seva clau privada.

El certificat de signatura permet al ciutadà firmar tràmits o documents. Aquest certificat -qualificat segons ETSI,1 la RFC37392 i la Directiva europea 99/93/EC3 i reconegut segons la Llei de signatura electrònica4— permet substituir la

signatura manuscrita per l’electrònica en la relació dels ciutadans amb tercers (arts. 3.4 i 15.2).

Què cal per poder utilitzar-lo Per poder utilitzar el DNI electrònic cal disposar uns determinats elements de maquinari i programari que ens permetran accedir al xip de la targeta i, per tant, utilitzar els certificats que aquest conté.

Elements de maquinari El DNI electrònic requereix l’equipament físic següent: – Un ordinador personal.

– Un lector de targetes intel·ligent que compleixin l’estàndard ISO 7816. N’hi ha de diferents tipus: integrats al teclat o bé externs — connectats via USB—, o bé amb una interfase PcMcia.

Per escollir un lector compatible, cal verificar almenys que: • Compleixi l’estàndard ISO 7816 (1, 2, 3).

• Suporti targetes asíncrones basades en protocols T = 0 i T = 1.

• Suporti velocitats de comunicació mínimes de 9.600 bps.

• Suporti els estàndards API PC/SC (Personal Computer / Smart Card) CSP (Crypographic Service Provider, Microsoft).

• API PKCS # 11.

Elements de programari Hi ha programari adequat per a Microsoft Windows, Linux, Unix, Mac, etc.

Utilitzant aquesta tecnologia i tenint en compte la velocitat amb què avança el mercat electrònic, es pot afirmar que en un futur proper gairebé podrem fer-ho tot sense sortir de casa.

Lluïsa Navarro Assigem, Sccl

1. European Telecomunications Standards Institute, organització d’estandardització de la indústria de les telecomunicacions (fabricants d’equips i operadors de xarxes) d’Europa, amb projecció mundial. www.etsi.org.

2. Certificat d’usuari.

3. Directiva europea sobre signatura electrònica, de 13 desembre del 1999. Publicada al Diari Oficial de la Unió Europea, L13, del 19-1-2000, pàg. 12-20; disponible a: http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm.

4. Llei LFE 59/2003, de 19 desembre, de signatura electrònica, publicada al BOE núm. 304, del 20-12-2003.

Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 22

22 Medi ambient

Llar verda, un repte comú M’assec davant del televisor a veure què passa pel món. En els últims temps és estrany el dia en què no rebo notícies catastròfiques sobre la crisi ambiental que estem provocant al planeta, i de les conseqüències que estan afectant el nostre propi entorn. Davant d’aquestes visions, hi ha dies en què m’envaeixen sentiments negatius que van des de la impotència a la saturació, i simplement premo un botó i canvio de canal; opto per l’OFF mental. També hi ha el dia en què la meva ment i el meu cos s’aturen, i em plantejo: ¿què puc fer jo des de casa meva? ¿Què puc fer des de la meva quotidianitat per reduir aquest problema planetari?

I en la mateixa pregunta hi trobo la resposta: els canvis i les accions comencen des de l’àmbit més pròxim, familiar, conegut, la meva llar, el meu petit món. És des d’aquí des d’on podem començar a actuar i transformar sentiments negatius en energia positiva i transformadora. Millorant els meus comportaments quotidians, em sento més responsable i orgullosa de mi mateixa, i partícip en la tasca d’oferirme i oferir a les pròximes generacions, a la meva filla i als meus nebots, un món en condicions, una llar on pugui viure tothom. ¿I per què no unir els meus esforços amb els d’altres persones? ¿Per què no compartir aquesta energia positiva i els meus esforços amb els d’altres llars que tinguin

les mateixes inquietuds que jo?

Si fem incidència en els resultats que podem aconseguir sumant les accions particulars de cada llar, superarem la sensació d’insignificança dels esforços individuals en matèria de medi ambient i ens sentirem part d’un esforç comú.

Aquests esforços es traduiran en una contribució col·lectiva a mitigar les problemàtiques ambientals del planeta.

Aquesta és la idea d’on parteix el programa “Llars Verdes” que estem desenvolupant actualment l’associació Barnamil i l’objectiu principal del qual és acompanyar i compartir el procés de canvi cap a una gestió més responsable de les nostres llars. Aquest programa va ser creat pel Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM) i s’està desenvolupant en diferents comunitats autònomes de tot Espanya (podeu visitar el blog http://hogares-verdes.blogspot. com; la trobareu a la web del Ministeri de Medio Ambiente més información buscant “hogares verdes”) i des del maig de 2008 Barnamil l’està portant a terme a Barcelona.

El programa es va iniciar amb la creació d’un grup de deu a vint persones al qual se li va plantejar els reptes col·lectius de: • Reduir les emissions de CO2 en un 5,2% (objectiu del Protocol de Kyoto); • Disminuir entre un 6 i un 10% el consum domèstic d’aigua.

Si el grup es consolida, llavors es dóna continuïtat al programa amb una segona fase en què els reptes van enfocats al consum responsable de recursos i la neteja ecològica de la llar (“Llars Verdes, consum responsable”) i es van ampliant els continguts en funció del que vagi demanant el grup.

Per aconseguir complir aquest repte, treballem durant quatre mesos utilitzant diferents eines, l’instru-

Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 23

Medi ambient 23

ment principal de les quals és el treball a través de reunions taller (un taller al mes durant tres mesos en centres cívics, locals d’associacions, al Centre de Recursos Barcelona Sostenible, etc.).

Què aconseguim amb els tallers • Facilitar informació sobre quines eines i alternatives tenim per millorar la gestió de recursos (aigua, energia, consum productes, etc.) a escala de la llar i quins beneficis associats té l’elecció d’aquestes opcions ambientalment més responsables (quantificació).

També facilitem informació sobre les problemàtiques ambientals actuals i la seva relació amb el consum en l’àmbit domèstic.

• Integrar aprenentatge i acció, saltant la barrera que amb tanta freqüencia separa el que aprenem del que fem.

• Crear un vincle entre les llars participants, amb la possibilitat de continuar el treball engegat en aquest sentit o en qualsevol altre àmbit. De fet, a hores d’ara estem a punt d’iniciar la segona fase de Llars Verdes amb les llars que van participar a l’edició anterior i en què tractarem del consum responsable i la neteja ecològica.

• Conèixer-nos i compartir coneixements.

• Consolidar de manera col·lecti-

va una nova cultura de gestió dels recursos amb la possibilitat de difondre-la als nostres àmbits d’influència (llocs de treball, centres de formació, associacions).

• Entendre la participació com una experiència gratificant, amb un compromís col·lectiu amb el qual s’aconsegueixen grans resultats.

Paral·lelament als tallers, oferim als participants assessorament tècnic per resoldre els dubtes més específics de les mesures proposades per aplicar-les a la llar.

En un vessant més pràctic, subministrem als participants un “equip d’estalvi” (bombeta de baix consum, reductor de cabal a les aixetes i termòmetre per regular la temperatura de la calefacció i refrigeració), que facilita uns canvis menys reflexius i més instantanis.

Es pretén que, mitjançant l’aplicació immediata d’aquest equip, els participants s’introdueixin en el programa i comencin a viure en primera persona els estalvis i les millores que poden aconseguir.

Però la participació també exigeix compromís, i en aquest sentit es demana als participants que emplenin un qüestionari inicial i un de final referent a la gestió energètica i d’aigua de la seva llar i el lliurament de les dades dels consums domèstics de l’últim any mitjançant factures.

Els qüestionaris i els consums de

les factures ens permeten avaluar els canvis d’actituds i tecnologies i l’evolució dels consums energètics i d’aigua. L’avaluació és també una manera d’introduir una cultura de la mesura que faciliti que en un futur que siguin les mateixes llars les que puguin reconèixer i valorar els seus avenços i retrocessos en matèria de sostenibilitat.

Fins ara s’han format diferents grups, amb diferents perfils, i hem tractat d’adaptar els continguts i la metodologia als diferents públics participants, tenint en compte els coneixements previs, el perfil i les experiències prèvies dels participants, ja que els mitjans i la metodologia utilitzats són tan importants com els objectius a assolir.

En aquest sentit, de cara als nous grups que es formaran l’any 2009, estem investigant noves metodologies de participació que donin més dinamisme als tallers, prioritzant més la motivació, l’apoderament dels participants i el diàleg i participació de tothom, que no tant la informació que es lliura durant els tallers, la qual sempre es pot consultar individualment a l’equip de Barnamil.

Parlem d’educació ambiental, i això significa parlar de coneixements, aptituds, valors, actituds i accions. De tots aquests, els valors tenen un paper molt important, i dialogant, compartint, experimentant i participant aquests valors prenen força i es consoliden. Fomentant els valors, els coneixements que facilitem als tallers es poden transformar en accions i actituds, que és el que necessitem per aconseguir que les nostres llars siguin cada cop més una mica més verdes i més responsables amb el nostre planeta.

Volem desenvolupar les capacitats d’autogestió de la societat en matèria ambiental, actuar des de la pròpia llar i fomentar valors per a la transformació social.

Associació Barnamil, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 24

24 Pensem-hi

Contemplar la pròpia fi.

H

e estat rellegint, durant aquests últims mesos, l’obra de Feliu Formosa. També he llegit per primera vegada algun dels seus llibres –perquè no els tenia tots, és clar- , però, sobretot, s’ha tractat d’això, de relectura, de tornar a repassar una obra que conec molt bé i que admiro molt, des de fa molts anys.

Feliu Formosa és un d’aquests escriptors que, si visquéssim en un país prou culte com per llegir els seus escriptors –n’hi ha, de països així?- , seria admirat per tota la nostra gent de cultura mitjana. I, naturalment, per tothom que hi presumís d’un mínim de cultura superior. De fet, jo crec que la meva admiració per l’obra d’en Formosa no és fruit de cap mèrit ni de cap capacitat especial meus, sinó conseqüència lògica d’un fet real i senzill: jo he tingut la sort de llegir-la.

La prova de què aquesta creença meva és encertada, és l’alegria de la descoberta que n’ha experimentat alguna persona de les que, en el transcurs d’aquests mesos, he tingut el privilegi de donar-l’hi a conèixer.

Feliu Formosa és, primer de tot, si més no cronològicament parlant, un home de teatre. Un teòric, un estudiós, però també, sobretot al naixement del que ara és el nostre teatre modern, un director i un actor importants. I un esplèndid traductor d’obres de teatre i de poesia, molt especialment des de l’alemany.

Hem pogut conèixer molts dels autors que presenten els nostres grans teatres contemporanis gràcies a les seves traduccions, sempre fidels, riques, plenes de vida.

Però convé molt conèixer també la seva obra pròpia. Dietaris, amarats de la vida de cada dia de la nostra societat, de cultura compartida, de literatura llegida o traduïda, de teatre vist o interpretat. I poesia. Una poesia densa, meditada, viscuda.

No resisteixo la temptació –perquè Núm.

318

hauria de resistir-me’n?- de donarvos a llegir uns versos seus: Veure la pròpia fi no pas com una interrupció forçosa, sinó com una conclusió lògica. És el començament d’un dels seus poemes, a Al llarg de tota una impaciència. Després, continua parlant sobre la conveniència d’anarse preparant per a aquesta etapa, tan lògica. No només d’una manera mental, intel·lectual, sinó també amb la realització d’actes concrets.

I, al mateix temps, sense deixar-

nos d’admirar de tota la meravella que ens envolta, sense deixar-nos d’enriquir amb tot el que hi ha al nostre entorn. Sense deixar de donar, si podem, alguna cosa.

Unes estrofes més enllà, el poema acaba així: És realment possible?

No és demanar massa?

En tot cas, amic Feliu, que ens sigui donat d’ésser veritablement vius fins al final, de desitjar alt, de demanar molt.

Santos Hernández.

Febrer 2009.

coop-318

2/3/09

13:42

Pรกgina 25

coop-318

2/3/09

13:42

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

2. Vint-i-cinc anys de democràcia i progrés social a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004.

3. Buenas prácticas en creación de empresas y adaptabilidad. Equal, 2004.

4. Cómo trabajar mejor juntos. Madrid: Plataforma de ONGs de Acción Social, 2003.

5. Conferència Europea. Noves formes d’organització de treball: Una oportunitat per al canvi en l’empresa. Barcelona: CTESC, 2004.

6. Cooperativas eléctricas. Comunidad Valenciana. Meliana: FCECV, 1992.

7. La incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2003.

8. La iniciativa legislativa popular. Guia d’ús. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

9. IRURETA GOYENA, María Teresa. Contabilidad de costes. Madrid: Pirámide, 1987.

Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

10. Llibre Blanc dels serveis socials d’atenció primària. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003.

Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

12. Les millors pràctiques de la política industrial en l’àmbit europeu.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

318

1. Activitat Parlamentària (Especial Estatut d’autonomia), núm. 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

11. Llibre verd de la creació d’empreses de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

13. Els sous de la dona a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

14. TIC i treball a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2004.

15. VIVES CASAJUANA, Salvador. L’organització de l’assistència pública dels psicòpates a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 1979.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-318

2/3/09

13:42

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

Cuadernos de Economía Social.

CEPES Núm. 4. Madrid, 2008 www.cepes.es info@cepes.es Publicació en llengua castellana editada per la Confederación Empresarial Española de la Economía Social. En reproduïm el sumari: A “Introducció”: “Tendències socials actuals i incerteses”.

A “L’administració opina”: “L’economia social davant el repte de l’R+D+I i l’atenció a la dependència”, “L’Institut de Crèdit Oficial i la conjuntura econòmica”. A “Opinió dels experts”: “La societat del coneixement i les organitzacions basades en les persones”, “Sostenibilitat empresarial i recessió en temps de crisi”, “Autoocupació en temps de crisi”. A “La intercooperació empresarial”, el president del Grup Cooperatiu INTERCOOP parla de la intercooperació com a nova filosofia empresarial, estesa no només entre les cooperatives del país, sinó també en diferents sectors dels processos de producció generals, aportant-hi una sèrie d’avantatges en aquests temps de crisi. A “Com participen les cooperatives de crèdit en el desenvolupament sostenible”, el seu autor analitza com és un banc cooperatiu i n’enumera els valors i principis. Segons l’autor, és quan aquests valors es posen a la pràctica que es contribueix a un desenvolupament sostenible.

NEXE Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa Núm. 23. Gener del 2009. Barcelona federació@cooperativestreball.coop www.cooperativestreball.coop Revista editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En reproduïm part del sumari: “Màrqueting per a éssers humans”, “Entrevista a Marià Moreno”, “Grups de consum de productes ecobiològics: Cooperatives o associacions”, on l’autora ens explica les principals característiques, i també les diferències que hi han entre el model cooperatiu genèric i el que segueixen aquestes associacions de consum de productes ecològics; “Cap a nous marcs conceptuals que superin la planificació”, “L’externalització dels serveis d’ajuda a les persones”, “L’estructura de capital de la cooperativa agrària amb secció de crèdit”, on s’analitzen de manera rigorosa les diverses modalitats de finançament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit en les seves tres modalitats: autofinançament, el finançament per part dels socis i el finançament aliè. A la secció “Dossier: Crisi”, hi trobem els textos següents: “Innovar en la crisi?”, “Algunes consideracions sobre la crisi i l’economia solidària”,“Cooperativisme i crisi industrial”, on, basant-se en la crisi actual, s’analitza l’experiència d’etapes de crisi anteriors, per poder extreure’n les idees bàsiques i obtenir-ne resultats, sempre des del punt de les cooperatives i la seva evolució; “Crisi de globalització, oportunitat per a una vida bona i justa”, “Propostes de CEPES”. La publicació acaba amb les seccions “Contextos”, “Ressenyes” i “Recomanacions”.

TU Lankide Núm. 541. Gener del 2009. Aretxabaleta jmarcos@mondragoncorporation.com www.mcc.es/esp/informacion/tu.html Revista mensual en llengua castellana i èuscar. En reproduïm part del sumari: “Viatges Eroski obté la Q de plata de Euskaldit”, “Eroski està entre les cent primeres empreses en el rànquing mundial del sector”, “L’Assemblea General d’Eroski aprova el projecte de trans-

formació de les seves societats en cooperatives”. A les pàgines de la secció titulada “Mondragon Unibertsitatea”, hi trobem els articles següents: “MUi l’Espai Europeu d’Educació Superior”, “Grau de lideratge Emprenedor i d’innovació”, “MU i la investigació: Cooperar dóna resultats”, “Lanki, Institut d’Estudis Cooperatius”, “Algunes dades sobre la crisi financera” i “Jornades de portes obertes d’ORKLI”.

Elisenda Dunyó Núm.

318

coop-318

2/3/09

13:42

Página 28

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa 2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas 3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana 4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada 5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés 6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer 7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls 8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès 9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonci Soler i March 10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada 11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló 12. BOSCH i CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer