Cooperaciocatalana 319

coop-319

23/3/09

10:02

Pรกgina 1

coop-319

23/3/09

10:02

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-319

23/3/09

10:02

Página 3

319 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Utopies Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 29è Març 2009

SUMARI Tornaveu

4

Antonia Barba Camara

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

10

La Ciutat Invisible: l’altra ciutat possible David Fernández

Entrevista

13

Pepa Muñoz “Hem d’anar amb un discurs unitari sobre cooperativisme” Raimon Gassiot

Premis Fundació Roca i Galès - Guanyador Premi APB

16

Els reptes de l’educació ambiental més enllà del que és políticament correcte Josep Maria Flores Juanpere

Historia cooperativisme

20

Dones cooperadores: L’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista durant la Segona República Jason Garner

Pensem-hi

24

No totes les cooperatives ho són Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

23/3/09

10:02

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Antonia Barba Camara (Valdepeñas, Ciudad Real, 1954), Directora de l’empresa el Tinter Què li resulta atractiu del cooperativisme?

La seva història, la seves experiències i les persones.

El cooperativisme ve de molt lluny, la història ens explica totes les causes del seu

Tornaveu

coop-319

naixement i totes les experiències que hi ha hagut a Europa des de fa molts anys.

A Catalunya les experiències de cooperatives, d’abans de la guerra, es troben a diferents sectors: de la pagesia, de la indústria, del tèxtil, del consum, dels barris...

Tot això és el que hem resulta atractiu, l’esforç col·lectiu per uns objectius.

Precisament el nostre edifici, situat al barri d’Horta, va pertànyer a una cooperativa des de molt abans de la guerra. Es deia “La Vanguardia Obrera”. Encara avui ve gent i ens diu: “Aquí hi havia la meva classe...”, “Recordo quan...” Em fa molt de goig pensar que, al mateix edifici, una altra gent, fa molts anys, en essència, va iniciar el mateix projecte del que nosaltres en som una continuïtat.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Hem resulta molest una certa tendència a creure que, per formar part de l’economia social, no hem de ser competitius i oblidem la importància de la formació sobre gestionar les empreses per fer front al mercat.

Creu que el cooperativisme és una utopia i per què?

Des del punt de vista del significat de la paraula utopia, com a cosa inassolible, no.

Com deia abans, el cooperativisme ve de molt lluny, durant aquest temps moltes cooperatives s’han creat i moltes, també s’han acabat. Actualment, arreu del món existeixen moltes experiències de cooperatives, de comunitats senceres que adopten aquest sistema de gestió per als seus cultius i per a la seva producció. Experiències a Amèrica Llatina, a l’Índia, a Àfrica, a Espanya, o a Catalunya... El significat d’utopia, almenys per a mi, està molt ben definit en paraules d’ Eduardo Galeano: “Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

23/3/09

10:02

Página 5

Utopies Ho diu l’Antonia Barba, la nostra entrevistada al Tornaveu: les utopies serveixen per caminar. I aquesta és la clau d’aquest número de la nostra revista.

Editorial

coop-319

La notícia de la mort de Pere Boldú ens parla, alhora, de la vida d’un precursor del món cooperatiu. Avui, l’actual presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Pepa Muñoz, ens subratlla, en l’entrevista que li fem, la necessitat d’una acció unitària cooperativa, de la feina conjunta de les diferents federacions. L’article de Josep Maria Flores, que ha va guanyar el darrer Premi Pérez Bastardas, ens invita a la meravellosa utopia de crear un medi ambient que ens permeti tenir un planeta on sigui agradable de ser-hi.

I el reportatge sobre la cooperativa La Ciutat Invisible ens posa en contacte amb una de les utopies que més ens agraden als cooperativistes: la creació d’un món on tot funcioni al voltant del cooperativisme. Aquests amics intenten de crear-lo al seu barri: Déu n’hi do. És clar que quan parlem d’utopies estem parlant de triomfs molt difícils d’aconseguir. Per exemple: l’esclat de l’acció feminista cooperativa de la Segona República –amb una dona excepcional, Micaela Chalmeta, la biografia de la qual ja tenim en premsa i a punt de sortir- del qual ens parla l’article de Jason Garner, va ser tallat en sec per la victòria franquista. Un altre exemple: la biografia de Pere Dausà que acabem de presentar en la nostra col·lecció Cooperativistes Catalans ens parla del fracàs d’un capellà que va intentar crear un cooperativisme catòlic, pel qual l’església institució no va mostrar cap interès. I n’hi ha, ben segur, molts altres exemples.

Però no ens hem de deixar desmoralitzar. Com diu un amic nostre: per què redimonis val la pena de lluitar si no és per una utopia?

coop-319

23/3/09

10:02

Página 6

6 Noticiari

Mor Pere Boldú, clau en la història del cooperativisme El món del cooperativisme va perdre una de les peces clau de la seva història recent amb la mort de Pere Boldú Tillo, el passat 23 de febrer. Natural d’Arbeca, va ser el primer president de l’Agrupació de Cooperatives, sorgida de l’antiga Uteco.

L’Agrupació va donar pas al que avui és Actel, una de les cooperatives líders en el món agrari, de la qual ostentava la presidència honorífica.

Pere Boldú també va ser un dels fundadors de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), formant part del seu primer consell rector sorgit l’any 1982.

Dins del seu treball a favor del cooperativisme agrari de la província, també va impulsar la creació de la Fundació Catalana de Cooperació.

En els seus inicis, aquesta organització va centrar el seu treball en la formació en el món cooperatiu, un àmbit d’actuació que avui ha ampliat. Com a reconeixement a la seva tasca, aquest conegut agricul-

tor de les Garrigues també ostentava en el moment de la seva mort la presidència honorífica de l’organització.

El seu activisme cooperatiu el va portar també a participar en múltiples jornades i debats a favor del sector.

La Fundació Roca i Galès, en col·laboració amb la Fundació Catalana de Cooperació de Lleida, tenen encarregat l’estudi de la vida i la obra de Pere Boldú a l’historiador de la URV, Josep M. Pons i Altés, de cara a editar-la dins la col·lecció Cooperativistes Catalans.

Crisi, alternatives des de l’economia solidàri Al número anterior de la nostra revista ens fèiem ressò de les V Jornades d’Economia Solidària del passat 28 de febrer. La seva primera ponència, sobre causes, efectes i dinàmiques de la crisi, feta per Francisco Ferrer, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, era, de fet, la primera sessió d’un Seminari que organitza la Xarxa d’Economia Solidària. El tema és important, i l’esplèndida qualitat d’aquesta primera sessió ens fa recomanar molt seriosament l’assistència a les set restants: 15 d’abril: Economies crítiques, per Guillem Fernández.

22 d’abril: L’economia solidària, per Jordi Via. 29 d’abril: Cooperativisme de treball, per Esther Vidal.

6 de maig: Consum responsable, per Platera EDPAC. 13 de maig: Finances ètiques i solidàries, per Jordi Marí.

20 de maig: Models alternatius a l’economia capitalista, per Jordi Garcia.

27 de maig: Visita a diferents experiències d’economia solidària, per Paco Hernández.

Totes sessions, en dimecres, s’iniciaran a les 19’30 i duraran dues hores. Es realitzaran a l’Aula Ronda (Rda. St. Pere, 56, 1r 2a de Barcelona). La inscripció al seminari és gratuïta però confirmar-la a: info@xarxaecosol.org.

Formació en transports per a les cooperatives de Servicoop La Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya (Serviccop) organitza una sèrie de seminaris per a les persones sòcies de les cooperatives associades, durant els mesos d’abril, maig i juny.

Amb el suport de la DG de Transports terrestres i amb la participació del Cos de Mossos d’esquadra, Gremicat i altres col·laboradors i ponents, els seminaris es dediquen a: Competències i inspecció del transport, Documents de control de transport, Temps de conducció i descans, Obligacions del conductor i Normativa del treballador autònom.

Més informació al web de Servicoop www.servicoop.org, o bé xavier@servicoop.org, tel. 932 680 224.

Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:02

Página 7

Noticiari 7

Presentació de la biografia de Pere Dausà El passat 27 de febrer va tenir lloc a l’Arxiu Comarcal Pla de l’Estany d’una rejovenida ciutat de Banyoles, la presentació del darrer llibre de la col·lecció Cooperativistes Catalans. Textos de caire biogràfic que glossen les figures més significades del cooperativisme català i que des de fa uns anys edita la fundació Roca i Galès en col·laboració amb Cossetània.

L’autor d’aquest text és Pere Bosch i Cuenca, fins l’any passat batlle de Banyoles, qui es mostrà satisfet d’haver pogut refrescar la seva vocació d’investigador i de recuperador de la memòria històrica: “fins i tot en circumstàncies d’escassetat informativa”. Un repte que li resultà encara més estimulant.

En aquesta biografia que fa la número dotze de la col·lecció, es tractava de glossar la figura de mossèn Pere Dausà i Arxer; el dotzè apòstol, com digué tot fent broma el catedràtic d’-

història contemporània Andreu Mayayo, que es va fer càrrec de la presentació del llibre exhibint una innegable capacitat pedagògica .

El professor Mayayo s’arrencà fent cinc cèntims sobre la gran crisi agrària de finals del segle XIX que inicià les grans transformacions en el camp català. Entre elles la sindicació i la necessitat d’associacionisme agrari. També l’església vivia un etapa convulsa perquè percebia que estava perdent el seu paper hegemònic, i va decidir “baixar del cel a la terra” per apropar-se a una realitat canviant. Fruit de tot això sorgiren iniciatives com la de mossèn Dausà, que pretenien dur a terme un cooperativisme catòlic en contraposició a les puixants cooperatives liberals que guanyaven més i més presència en el territori.

Per últim el professor Mayayo, ens féu veure que aquesta biografia glossa la història d’un fracàs, per-

què l’església perdé ràpidament interès en el món cooperatiu i l’experiència banyolina tingué poc temps de recorregut. Tanmateix no totes les accions resulten reeixides i això no resta cap mèrit a l’esforç i la voluntat esmerçada. I menys encara per esdevenir l’objecte d’un rigorós estudi històric. Felicitats.

Neix el primer segell europeu de qualitat de gestió ètica i solidaria per a empreses asseguradores L’Observatori de les Finances Ètiques de FETS (Finançament Ètic i Solidari), va presentar el 3 de març a Barcelona, el primer segell europeu de qualitat i gestió ètica i solidària per a empreses asseguradores, EthSI (Ethical and Solidarity based Insuranced).

L’EthSI és un distintiu que garanteix la qualitat de la

gestió que fan companyies asseguradores, brokers d’assegurances i corredories, entre altres, en avaluar si s’ajusten a un comportament ètic dins de la seva organització, amb els productes que ofereixin i amb les inversions que fan amb els diners que la ciutadania els confia.

Més informació: www.ethsi.net

2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega més de 3.000 entitats socials catalanes, convoca el Segon Congrés, “Un sector al servei de les persones” els dies 26 i 27 de març a La Farga de l’Hospitalet (c. Barcelona, 2 de l’Hospitalet de Llobregat), amb l’objectiu de propiciar una reflexió col·lectiva sobre els valors, els reptes i les oportunitats del tercer sector social català.

Parteixen de la convicció que el Tercer Sector Social de Catalunya creix

i és cada vegada més un aliat clau dels poders públics en el compromís d’atenció a les persones, en l’actualitat s’enfronta als nous reptes generats per la crisi econòmica i pel procés de desplegament de les noves

lleis socials del nostre país. Consideren que aquest 2n Congrés serà un pas més per donar visibilitat al sector i per proporcionar-li un espai d’intercanvi, de coneixement, de projecció, de reflexió i de sensibilització. En temps de crisi, volen reclamar més i millors polítiques socials públiques, i transmetre a la societat els objectius i les aspiracions del tercer sector en favor d’una Catalunya més inclusiva, participativa i cohesionada.

Més info: www.congrestercersector.org

Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:02

PĂĄgina 8

XXIV Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d'Estiu Prada de Conflent, 20, 21 i 22 agost 2009

El Cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi

NĂşm.

319

coop-319

23/3/09

10:02

Pรกgina 9

coop-319

23/3/09

10:02

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

La Ciutat Invisible: l’altra ciutat possible Nascuda l’any 2005 d’una experiència d’economia informal i del si dels dinàmics moviments socials alternatius santsencs, La Ciutat Invisible SCCL va obrir portes com llibreria crítica especialitzada, amb un taller de serigrafia tèxtil i un Centre de Documentació pioner en l’àmbit de les alternatives socials emergents. El seu naixement certificava alhora una altra realitat: la d’una nova fornada de joves cooperativistes provinents dels moviments socials que han trobat, en els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), la forma concreta de materialitzar la coherència en forma de cooperativa, en un temps i un espai comunitaris on s’uneixen i es projecten la cultura crítica i la transformació social com a projecte personal i col·lectiu emancipador. Avui, conjuntament amb la FCTC i amb la mirada posada en el futur, desenvolupen l’interessantíssim projecte “Sants, barri cooperatiu”. De tot plegat n’hem parlat amb l’Ivan Miró, soci de treball de la cooperativa.

A

mb sis socis de treball i amb seu al carrer Riego de Sants, La Ciutat Invisible SCCL va néixer com a cooperativa autogestionària a la primeria del 2005, en la dinàmica d’un temps compartit, en què les militàncies en la lluita social van obrir les portes a la recerca d’alternatives quotidianes. I també en l’àmbit del treball. Per l’Ivan Miró, la fórmula cooperativa va ser “la concreció material de pràctiques de cooperació social, la forma econòmica de cristal·litzar uns valors i aplicar-los a la vida quotidiana”.

Tots els socis i sòcies de treball van arribar al cooperativisme passant primer pel sedàs de l’acció política comunitària, dels espais de democràcia directa que el barri ha anat forjant els darrers anys des de l’autonomia, el feminisme, l’okupaNúm.

319

ció o la contrainformació. La traducció d’aquells anys d’aprenentatge en la lluita va derivar —per lògica— en la voluntat de “bastir alternatives laborals de caràcter cooperatiu i assembleari, impulsant una nova economia social, de la mateixa forma que —paral·lelament— anàvem creant nous espais polítics basats en la democràcia directa i l’autoorganització”. La història fèrtil, doncs, de com sis activistes socials troben en el cooperativisme l’equació per seguir socialment compromesos i actius: el pas de la voluntat de canvi social a la seva concreció real. La maduresa d’uns moviments socials emergents que s’aboquen a realitzar alternatives socials i econòmiques, des d’una generació que sembla condemnada a les ETT, el treball precari, la hipoteca impossible i la devaluació de les condicions de vida.

Provenien ja d’una experiència prèvia d’economia informal, que va barrejar restauració, punt de trobada social, i els tres serveis que avui ofereix La Ciutat Invisible: llibreria, serigrafia i centre de documentació.

De la llibreria crítica al taller de serigrafia La Ciutat Invisible és, a primera vista, una llibreria especialitzada en la difusió del pensament crític, la cultura lliure i la transformació social.

Com a distribuïdora alternativa, amb servei de novetats, ressenyes i comandes per encàrrec, disposen de

més de cinquanta seccions temàtiques, especialment de moviments socials, anàlisi internacional, gènere o salut. I en salut també han esdevingut referencials pel fet de ser distribuïdors oficials de Moon Cup, una alternativa als tampons i altres productes de contenció del flux menstrual, altament compromesa amb la salut, el medi ambient i la butxaca de les dones, perquè és reutilitzable.

Però a l’especialització en matèria crítica hi afegeixen també —en la vessant de llibreria de barri, de proximitat, d’atenció al veïnat— els títols interessants de literatura universal, narrativa i edicions infantils. A més, com a llibreters implementen una activitat social derivada, que és la realització periòdica d’actes, xerrades, presentacions de llibres o seminaris, com el que van fer amb la Fundació Jaume Bofill sobre “Nous protagonismes so-

coop-319

23/3/09

10:02

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

cials”. Prestatgeries farcides de llibres i compromís, al costat d’oferta musical i audiovisual alternativa i els materials de producció pròpia en roba urbana.

Roba urbana en la qual s’han especialitzat, a través d’un catàleg propi amb dissenys popularitzats i en què la temàtica dels grafismes sempre gira al voltant de la crítica social i les alternatives necessàries.

Una originalitat, qualitat i missatge social que ja es distribueix a més de trenta punts de venda d’arreu dels Països Catalans. L’estampació tèxtil també és l’espai predilecte perquè dos dels socis de treball, Joan Fer-

l’àmbit del moviment social d’okupacions, el feminisme autònom i les experiències, nascudes de la desobediència, de les dues darreres dècades, recollint sobretot les lluites que s’han donat des del final de la dècada dels vuitanta fins avui. En aquest sentit, cal destacar també que La Ciutat Invisible ha col·laborat en l’edició del documental Bruguera, vint anys de lluita després, lluita obrera autònoma que està en els orígens del naixement de Coop57.

nández (http://negrescolor.blogspot.com) i Ivan Rubio (http://dissenys-manolin.blogspot.com) desenvolupin les seves inquietuds creatives al si de la cooperativa. Al marge del catàleg propi, com a servei de serigrafia, atenen també un volum important de comandes externes, provinents directament d’altres cooperatives, d’associacions del teixit social o d’entitats culturals.

A més, com a associació cultural — que existeix amb el mateix nom—, un grup de persones gestionen, cataloguen i endrecen el pioner Centre de Documentació dels moviments socials, amb més de tres mil cartells i un fons de sis mil publicacions indexades per documentar els moviments socials de base. Especialitzat en les lluites de la COPEL i tot el que es refereix al tracte que reben els menors en la nostra societat, l’arxiu també és referencial en

la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb la qual han engegat, de manera conjunta i compartida, un nou projecte estimulant i esperançador: el Projecte Barri Cooperatiu, que respon directament al repte de difondre la realitat del cooperativisme al barri. Amb aquesta fita, la federació i la cooperativa santsenca han establert ja tres eixos de treball: la difusió social i local del cooperativisme santsenc, la promoció de la constitució de noves cooperatives (principalment de treball, però també de consum) i la celebració, el proper juliol, de la Diada Internacional del Cooperativisme.

L’objectiu públic, sense embuts, és intervenir en la comunitat per comunicar cooperació, per cooperar en temps de crisi i per donar valor al cooperativisme. I, ben aviat, el portal web www.sants.coop reforçarà aquest projecte.

Sants, barri cooperatiu pioner Al seu barri, a tocar de la llibreria, han trobat uns veïns prou especials:

Respecte a les tasques de difusió social, han desdoblat la feina en dos àmbits: el primer, la recuperació de la memòria cooperativa del barri. “Fonamental i bàsic”, segons l’Ivan Miró, per projectar aquesta pràctica social cap al futur i visibilitzar que “l’economia organitzada d’altra forma, en xarxes locals i socials i davant diferents escenaris (crisi, escassetat o noves formes d’organització social) té fondes arrels al barri”. La documentació en la pròpia història oblidada del barri l’estan realitzant a través de la investigació a l’Arxiu Històric de Sants i la Fundació Roca i Galès i es materialitzarà també en una futura exposició i en la voluntat d’incidir en l’àmbit mediàtic, laboral, associatiu i cultural del barri.

El segon àmbit és el diagnòstic cooperatiu del barri: cartografiar una realitat cooperativa on hi han presents més de cent experiències.

Elaborar el mapa de la cooperació social per fomentar la intercooperació entre elles, reconnectar-les i alhora fer-les visibles al barri. “Per projectar sobre la comunitat el missatge que disposa d’alternatives i que les cooperatives són un valor afegit localment assentat i socialment compromès”, afirma Miró, que afegeix que “la cooperació social amplia la participació comunitària, crea fonts de riquesa arrelades al territori i cohesiona la societat a partir de refer l’actual fractura existent dels vincles socials”.

En l’àmbit de la creació de noves cooperatives, tot just havent començat el projecte, ja han rebut tres demandes d’informació per crear-ne de noves; dues de les quals estaran vinculades a l’Assemblea del Barri de Sants (ABS), que aplega dinou col·lectius i entitats, després d’haver exposat el projecte el passat mes de gener. I l’altra, en temps de crisi, formada per persones joves que han quedat a l’atur i han optat per l’autoocupació i volen associar-se per seguir treballant en allò que saben fer: disseny gràfic i webs. És una de les bones noves que dóna el barri de Sants: aquest cooperativisme jove de nou encuny i ampli compromís Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:02

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

social no només es dóna a La Ciutat Invisible, sinó també a la Teteria Malea SCCL, al mateix carrer Riego i a tocar de La Ciutat Invisible, o al videoclub cooperativa Pim Pam Films. Nova fornada i relleu generacional que també s’ha donat gràcies al suport d’altres cooperativistes del barri, com ara membres de Món Verd, que els han ajudat.

Finalment, la celebració de la Diada Internacional del Cooperativisme a Sants, el proper 4 de juliol, serà una trobada oberta al barri i a tot el cooperativisme català, però amb forta presència de les experiències santsenques. La diada combinarà espais de reflexió —debats i trobades— amb espais d’esbarjo (jocs cooperatius per a la canalla) i ludicosocials (com ara un itinerari cooperatiu pel barri).

En una segona etapa, encara en fase d’elaboració, la FCTC i La Ciutat Invisible volen arribar a fer tallers als instituts i adreçats al teixit social i, alhora, sota el guiatge de la Federació, qui sap si generar un viver de cooperatives, un clúster cooperatiu santsenc, acompanyat per les eines de què ja disposa la FCTC, com ara l’Escola de Cooperativisme Aposta.

El projecte, resta clar, s’ha iniciat en una zona territorial limitada, però

Sants, barri cooperatiu

“Entre el 1885, quan una nova Llei d’associacions va permetre constituir societats obreres, i l’any 1939, en què la victòria del feixisme va esclafar qualsevol expressió de democratització social, van florir a Sants una multitud de cooperatives obreres, mutualitats i ateneus”, escriu l’Ivan Miró al darrer número de La Burxa, el periòdic de comunicació popular de Sants.

D’aquell patrimoni cooperatiu, avui en queden pocs vestigis visibles.

Alguns edificis, com ara la Lleialtat Santsenca al carrer Olzinelles, o la Popular Santsenca al carrer Premià.

Al costat d’un munt de records d’infantesa de la gent gran del barri i de la constància escrita als arxius històrics del barri; on s’acre-

Núm.

319

els impulsors no descarten que, si surt prou bé, pugui ser una experiència reeixida traslladable a altres territoris, barris o municipis per fomentar el cooperativisme.

La Ciutat Visible De tot plegat, l’Ivan Miró —que, entre d’altres, també és coautor del llibre De la protesta al contrapoder.

Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana (Virus, 2007)— destaca una de les descobertes de les seves investigacions. El juliol del 1936, la diada internacional es va fer a set barris de Barcelona, entre els quals hi havia Sants.

Analitzant aquell abast i potencial del moviment social santsenc, l’Ivan afirma, en un país sovint malalt d’amnèsia, que “ara entenc molt millor per què van fer el cop d’estat... i què és el que volien esmicolar”.

Membres de la FCTC i de Coop57 —són membres del Consell Rector—, subscriuen plenament els principis fundacionals de l’ACI. Segueixen ben integrats i arrelats al barri que els ha vist néixer i créixer. Especialment, a través de l’Assemblea del Barri de Sants, espai de confluència dels moviments socials locals amb deu anys de pràctiques de democràcia directa en un dels dita l’eclosió del cooperativisme fa més de cent anys amb fórmules vinculades, particularment, al cooperativisme de consum i la compra col·lectiva de béns de primera necessitat. A Hostafrancs: la Cooperativa La Balança Econòmica (1903-1912) o la Cooperativa Economia Social (1912). A Sants: de La Formiga Obrera (1885) a la Nova Obrera de Sants (1903-1912), passant per La Igualtat (1892) o La Lleialtat Santsenca (1892-1936).

També d’altres especialitzades, com ara La Farmàcia Cooperativa Popular (1910) o el Forn Col·lectiu de Sants (1914). I també cooperatives de treball, com ara la Cooperativa de Producció La Redemptora, d’obrers rajolers, o la Cooperativa Obrera de Cadiraires.

barris de Barcelona amb més potencialitat social. El doble compromís cooperatiu i social, malgrat la crisi i la dificultat afegida del risc d’apostar per la cultura crítica des del cooperativisme, només els ha donat satisfaccions: la “satisfacció de poder treballar amb companys, en equip i profundament il·lusionats. Perquè fins i tot en temps de crisi treballar la cultura des del cooperativisme és tot un desafiament, però sobretot una necessitat social”.

La cooperativa, per a qui ja ho hagi sospesat i per als més avesats, pren efectivament el seu nom del llibre Les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Aquell que diu: “[...] estem apropant-nos a un moment de crisi de la vida urbana, i les ciutats invisibles són un somni que neix del cor de les ciutats invivibles [...]”. La doble metàfora de Calvino, que ens parla alhora de les ciutats possibles i per explorar, però també de la ciutat amagada, de les altres ciutats que incorpora la ciutat, pren tota la dimensió al número 35 del carrer Riego de Sants. On els invisibles de la societat forgen el camí contra tanta injustícia i desigualtat social, ben visible en aquests temps de crisi, que amenacen la civilitat intrínseca a la ciutat.

Per l’Ivan Miró, aquestes experiències “van teixir una xarxa de relacions d’ajuda mútua, de solidaritat i de capacitat col·lectiva d’organització que es basaven en una sociabilitat de barri”. I cita l’historiador Chris Ealham per afirmar que constituïen una “veritable esfera pública proletària”. I per això s’entesten a recuperar-les: “recuperar aquest bagatge, no només com a memòria històrica, és a dir, passada, sinó com a memòria política que ens ajudi a crear noves experiències de cooperació social per als dies vertiginosos d’avui”.

El cooperativisme, en mans també dels més joves, picant a la porta de la crisi, per afirmar que és el seu torn: el de la democràcia econòmica i la cooperació social.

coop-319

23/3/09

10:02

Página 13

Entrevista 13

Pepa Muñoz

“Hem d’anar amb un discurs unitari sobre cooperativisme” Pepa Muñoz presideix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des de fa cinc anys. El gener del 2008, va assumir la presidència de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. ¿Quins reptes creus que té plantejats el cooperativisme a Catalunya?

Com a cooperativisme tenim un repte que ens ve de molt lluny: donar-nos a conèixer a la societat com a model empresarial amb unes característiques concretes (la democràcia aplicada a l’empresa, més participació en la gestió, més participació en el repartiment de beneficis, etc.). El cooperativisme té unes particularitats que socialment ajuden a construir una societat una mica diferent, amb un tracte més igualitari; no dic que el cooperativisme sigui una panacea, però sí que introdueix un concepte de democràcia a l’empresa i, en general, a l’economia que no s’introdueix des de cap altre model.

En aquest sentit, és important que tinguem aquest reconeixement, i també crec que és important donar-nos a conèixer com a empreses perquè la societat ens entengui. Això ens afecta, per exemple quan incorporem treballadors: desconeixen que existeix el model cooperatiu. Per tant, la visibilitat és important. Déu n’hi do el que s’ha avançat, però queda superar alguns prejudicis. Ens trobem amb gestors i assessors, amb bancs o, fins i tot, amb alguns departament de la Generalitat que encara tenen una certa reticència cap a la cooperativa. Això ho hem de superar.

També hi ha una qüestió important: les cooperatives s’han modernitzat més que la concepció que en té la societat. Les estructures de les cooperatives moltes vegades són molt més modernes del que la societat pensa que són. La manera de

funcionar, la manera de gestionarse, els productes, els serveis de les cooperatives han anat evolucionant a mesura que ha evolucionat la societat i l’empresa. En canvi, no és equiparable aquest factor modern al concepte que, de manera global, la societat té del cooperativisme, i això és important que ho superem i que la societat reconegui models d’empresa diferents. Ni millors ni pitjors, però diferents i adaptats a la realitat. ¿Quines línies de treball es planteja la Confederació per afrontar aquests reptes de donar visibilitat al cooperativisme i trencar aquesta imatge arcaica?

La Confederació, al final, actua com a coordinació entre les diferents federacions de cooperatives, les quals també duen a terme ac-

cions de visibilitat. El que sí que és cert és que es reforça aquesta línia impulsant determinats programes. És el cas de l’RSE.COOP (responsabilitat social de les empreses en l’economia social), que va aportar una visió de conjunt amb una idea important d’innovació, i en el qual van participar el conjunt de les federacions, o el programa Avançar que estem impulsant aquest any.

D’altra banda, tenim un eix específic dintre del Pla estratègic, que és el de visualització, enfocat a fer que la societat reconegui l’aportació social del cooperativisme. Per exemple, ens sembla important donar a conèixer les bones pràctiques. La línia que va iniciar la Direcció General d’Economia Cooperativa de fer un recull d’experiències de bones pràctiques és una bona idea que nosaltres volem Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:02

Página 14

14 Entrevista

meti a cadascú desenvolupar-se des de les seves pròpies característiques. ¿Com està afectant la conjuntura econòmica les cooperatives?

continuar, potser enfocada a algun aspecte en concret.

També volem anar configurant un discurs més homogeni del cooperativisme. Quan dic homogeni, em refereixo que des de totes les federacions puguem explicar-nos d’una manera similar i amb projecció de futur. Ens plantegem també una revista conjunta, amb un suport important de la Fundació Seira, i en la qual participem totes les branques i que doni una visió conjunta del cooperativisme. Hem d’anar amb un llenguatge unitari sobre cooperativisme perquè creiem que la societat ens entén en conjunt. Aquest és un concepte que hem de tenir molt clar. Per tant, des de la Confederació hem d’anar treballant per coordinar un discurs comú positiu.

Aquesta idea de treball conjunt deu ser una de les vostres línies de treball prioritàries, i més, tenint en compte el trasllat de la Confederació a l’edifici cooperatiu del carrer de Premià.

El segon eix del pla estratègic de la Confederació és aquest treball coordinat i conjunt, amb programes en què participem tots, com pot ser el programa Avançar, o bé promovent que diferents federacions col·laborin fent coses juntes.

Per tant, del que es tracta és d’ajudar, coordinar o fer de pont perquè Núm.

319

les federacions, que en principi treballen focalitzades en el seu sector, puguin fer alguna cosa conjunta.

En aquest sentit, la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes i la Federació de Cooperatives de Treball havien començat a treballar fa un any un aspecte molt concret, que és la resolució de la situació de les cooperatives pantalla en el sector el transport, i ara ho hem integrat com un eix de treball des de la Confederació.

Aquest any, a més a més, els gestors de la Confederació hem inclòs en el Pla de gestió una partida amb un pressupost per a tot l’any perquè les federacions presentin programes comuns. En certa manera, això volia estimular que al llarg de l’any pogués sorgir treball en comú. I ja estan sortint coses. Per exemple, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament i la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris pensen que poden començar a desenvolupar alguna línia que tingui a veure amb el foment d’un consum responsable a les escoles.

També hi ha la qüestió jurídica: ens haurem de posar d’acord i haurem de fer un treball conjunt de coordinar tota la qüestió de la nova llei que es vol presentar des de la Direcció General. Intentarem trobar un marc comú que ens per-

Com la resta de les empreses, el primer input que rebem de la crisi és per qüestions financeres: les dificultats per accedir al crèdit a causa de l’enduriment de les condicions. Per tant, el primer assumpte que hi ha sobre la taula és la liquiditat. Hem de superar aquest moment en què les dificultats estan en la liquiditat, i no tant en la inversió en projectes de futur.

En la inversió en projectes de futur, ja s’hi està treballant. La creació de SICOOP va obrir una porta a les cooperatives més grans perquè poguessin plantejar projectes més ambiciosos, i des de la Federació de Cooperatives de Treball s’està començant a parlar d’establir un instrument de préstecs participatius per a les franges més baixes. Això és un objectiu perquè creiem que les cooperatives han de tenir projectes a mitjà termini, però sí que és cert que el que fa la crisi és posar-nos un nou problema al davant: la liquiditat. I aquí hi ha un COOP57 que comença a veure’s desbordat per les sol·licituds... Aquesta és la realitat.

Continuem treballant amb Avalis per la qüestió dels avals i estem a l’expectativa de les polítiques públiques que van sortint en aquest sentit. Però hi ha dificultats, perquè les línies de l’ICO que s’estan obrint tenen dificultats, i les de l’ICF, també. Aquí hi ha un col·lapse, i el crèdit és un problema global. Això sí que fa que et sentis impotent, perquè ja no estem parlant de tenir projectes o de fer inversions, sinó del fet que projectes molt viables, per problemes de liquiditat, estan ofegats.

Aquest és el marc. Això també ens fa modificar coses. Si mirem el programa de màrqueting que estem impulsant —el programa Avançar—, entre el projecte inicial i l’actual hi ha una diferència important: l’inicial estava més enfocat a l’estratè-

coop-319

23/3/09

10:02

Página 15

Entrevista 15

gia, però ara l’hem anat desviant a la qüestió de vendes. Hem passat de fer un programa més estratègic a fer-ne un de més tàctic. És a dir, a intentar solucionar l’endemà.

Sí. ¿A qui he de veure?, ¿quantes visites he de fer?, ¿quins costos té tot això? I hem fet un esforç: el programa estava pensat per a trenta empreses i l’hem ampliat fins a seixanta. La crisi ens està fent variar aquests aspectes.

A les federacions també s’estan fent coses. La de Cooperatives de Treball està fent una feina important en qüestions d’acompanyament, amb l’engegada del Pla d’enfortiment cooperatiu. Des de la Federació de Cooperatives d’Habitatges estan treballant amb nous sistemes d’accés a l’habitatge; és convenient veure tots els camins possibles que aportin solucions, entre els quals hi ha les cooperatives de cessió d’ús. Des del sector agrari, la Federació de Cooperatives Agràries ha impulsat un programa innovador que promou la gestió de talents per generar noves línies d’activitat en l’àmbit agrari. I des de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris s’estan impulsant nous models de cooperativisme de consum que donin resposta a necessitats del segle XXI. També s’està intentant conscienciar sobre com es pot afrontar la crisi, sobre quines oportunitats s’obren. La situació econòmica també obligarà a plantejar algun canvi en l’acompanyament que s’estava plantejant —i que la Confederació segurament també haurà d’impulsar— per orientar la visió de futur: ara som conscients que en gran part caldrà ajudar a canalitzar qüestions més del dia a dia.

Això ens haurà de fer canviar una mica els plantejaments.

Sí que és veritat que no està havent-hi molts expedients de regulació d’ocupació (ERO) a les cooperatives; de moment les cooperatives aguanten. A més, les cooperatives poden adoptar mesures de

xoc per tenir més liquiditat, com ara abaixar-se el sou i deixar de pagar les pagues extres. Per tant, acabaran funcionant: la gent preferirà quedar-se amb un sou més baix que quedar-se a l’atur amb una situació complicada. La clau ara és que estiguem preparats per quan hi hagi una altra vegada un moviment cap amunt de l’economia, per sortir-ne reforçats.

Aquest és una mica el plantejament, però més que des de la Confederació, això es fa des de les federacions, cadascuna amb el seu problema concret.

La Confederació també té un paper com a representant màxim del cooperativisme. ¿Quines línies de treball impulsa en aquest camp?

Hi ha una representació institucional important que vol reforçar la que ja fa cada federació. Posem en pràctica la tasca de difondre el que fem en l’arc parlamentari i les entitats en general, i cada vegada l’anem eixamplant. Ara tota la qüestió de finançament interessa; i, per tant, relacions que abans no fèiem tant, com per exemple amb Fiare o amb Avalis, ara les estem reprenent per tenir un contacte fluid per estar a l’aguait dels productes que puguin sortir, per traspassar informació. Crec que és més important la tasca de visualització que la representació; és més important que ens visualitzin en conjunt.

Abans em preguntaves si el marc d’estar en un edifici afavoreix la interacció. Doncs sí que l’afavoreix, i ha d’afavorir també algunes economies d’escala i algunes especialitzacions. La Confederació l’any passat va fer un mapa amb els recursos de què disposa cada federació, i ara estem en el procés de veure què fem conjuntament i què compartim.

Aquesta és la feina que intentem impulsar des de la Confederació.

Des de la Confederació, el que ens interessa, sobretot, és que les federacions col·laborin entre si i facin projectes comuns, més enllà dels que pot fer la mateixa Confederació.

Fa poc es va nomenar en Joseba Polanco nou director de la Confederació. ¿Què suposa aquesta incorporació?

Una de les qüestions de les quals ja fa temps que ens adonàvem és que al capdavant de la Confederació havia d’haver-hi persones amb una especialització alta en cooperativisme. En els últims anys l’especialització se n’havia anat cap al marc de la responsabilitat social.

Entenem que és una qüestió interessant i que hem d’estar en tot el que sigui millorar l’àmbit de la gestió estratègica de l’empresa amb valors cooperatius, però especialitzar-nos en treballs concrets de responsabilitat social tampoc tenia sentit per a una Confederació.

I, a més, la meva reflexió personal és que necessitava al capdavant algú que tingués molt clar el model cooperatiu i que tingués una especialitat molt clara en cooperativisme en el vessant econòmic. És molt important reforçar aquest àmbit, la part jurídica, l’econòmica i l’empresarial.

En aquest sentit, Joseba tenia un coneixement de vint anys d’experiència en el cooperativisme. Joseba ve d’una cooperativa d’assessors que es diu Eraginkor; havia treballat assessorant cooperatives. Va ser conseller a la Federació de Cooperatives de Treball. També havia estat a Oinarri, que és una societat de garantia recíproca, i, per tant, tenia un coneixement ben ampli del món cooperatiu. I el fer d’haver passat per Ara_coop li havia acabat de donar un bany de diferents branques, perquè hi havia ajudat a constituir cooperatives de tota mena. I això era important per a la Confederació: tenir algú que entengui els problemes que pot tenir qualsevol tipus de cooperativa. Em semblava important que a la Confederació hi hagués un perfil d’aquest tipus. Si hem de ser referents com a model econòmic, hem de tenir al capdavant professionals molt solvents en el camp de l’empresa i l’economia.

Raimon Gassiot Ex-libris, sccl Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 16

16 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador Premi Albert Pérez Bastardas

Els reptes de l’educació ambiental més enllà del que és políticament correcte “Hi havia una vegada tres cabretes que a nivell de parentiu tenien el de germanes i que vivien en un paratge de muntanya paradisíac. [...] Quan arribava l’estiu, es traslladaven muntanya amunt, on les pastures eren més tendres. D’aquesta manera evitaven, de passada, la sobreexplotació de la vall i mantenien al mínim el nivell d’impacte ecològic.”

A

ixí comença un dels Contes per a nens i nenes políticament correctes, un èxit de James Finn Garner del 1995 en què reescriu els contes clàssics en el nou llenguatge primmirat del pensament oficial, aquell que mira d’evitar a tota costa qualsevol lapsus políticament reprovable. Els constants eufemismes i justificacions, portats a l’absurd per acumulació, serveixen a Garner per satiritzar les formes i els atributs de la santedat contemporània: la no-discriminació per raó de sexe, creença, aspecte o situació econòmica, la vida saludable, la no violència, etc. i el respecte pel medi ambient.

¿Quin camí recorre l’educació ambiental fins a arribar a aquests altars?

El canvi de l’actitud social respecte del medi es pot interpretar com un procés d’innovació. Al començament dels anys vuitanta, Everett Rogers va representar aquests processos mitjançant una corba en forma de “S”: al principi només uns pocs pioners coneixen la idea, encara experimental, però quan ja està a punt i se’n comença a fer publicitat s’hi suma el grup d’adoptadors primerencs, encantats de seguir la darrera moda. Poc després ja s’hi afegeix el gros de la població, i lentament acaben sent convençuts els reticents, exNúm.

319

cepte la petita minoria dels ultraconservadors, que resisteixen quasi fins al final. Aquest model descriu adequadament la difusió de tecnologies reeixides, com ara la del telèfon mòbil. ¿Servirà igualment per al procés d’educació ambiental?

Efectivament, al començament hi havia les i els ecologistes, personatges intrèpids que, sense que els hagués incitat ningú a fer-ho, s’esforçaven a informar-se i crear una nova manera de veure i fer les coses, i s’organitzaren fins al punt d’aconseguir incloure la nova perspectiva en l’agenda política. Aleshores les institucions van començar a difondre el nou missatge, que va aconseguir l’adhesió de la bona ciutadania: la que està encantada que li expliquin el que està bé per poder-ho aplicar (com ara la campanya “A Barcelona, femho B”). Fins aquí, molt bé, però més enllà comencen els problemes, ja que, a diferència d’un giny tecnològic com el telèfon mòbil, l’actitud ambientalment responsa-

ble en general no porta implícit un avantatge personal directe per a qui l’adopta. Un cop convençuts els ecologistes i les persones disposades a fer petits gestos pel bé comú, quan la propaganda institucional centrada a explicar aquest bé comú arriba a la majoria indiferent, als reticents i als ultramontans, l’avenç de l’educació ambiental s’estanca.

coop-319

23/3/09

10:03

Página 17

Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador Premi Albert Pérez Bastardas 17

Aquesta no pretén ser una constatació general sobre l’estat actual de la qüestió, ja que el procés d’educació avança a ritmes diferents a cada lloc i a cada sector social. No es tracta de dir “l’educació ambiental a Catalunya s’ha estancat”, sinó de posar en relleu que, a cada àmbit on es du a terme, hi ha un moment en què l’estratègia inicial, la proclamació universal del que està bé i el que està malament deixa de donar resultats, i llavors cal canviar de plantejament. Vull fer constar que no em refereixo a l’educació ambiental per a infants, amb les seves possibilitats quasi infinites de transformar el món futur, sinó a la reeducació dels adults, per a la qual cal diversificar, distingint entre diferents tipus de persones per poder adreçar-li a cadascun l’argument que més les pugui convèncer.

Un exemple d’aquest canvi de plantejament és la campanya institucional als carrers de la Setmana Europea de la Mobilitat d’enguany. Es tracta d’un conjunt de quatre cartells que donen arguments diferents per utilitzar el transport públic en funció de si el lector es defineix com a estalviador, ambientalista, idealista o segur. L’eficàcia de la segmentació es veu compromesa pel fet que els quatre missatges estan junts, compartint l’estil gràfic i el fanal d’on estan penjats, però el missatge apunta una línia interessant, la de presentar beneficis personals directes de l’actuació ambientalment correcta. Aquesta nova feina dels organismes d’educació ambiental implica localitzar i abordar “nínxols de mercat”: petites actuacions en què l’interès ambiental i el propi entrin en sinergia, i que afectin un sector socioeconòmic molt concret, o una mínima part de les vides de tothom. Exemples reeixits d’això poden ser l’establiment pactat de la recollida selectiva comercial, sobre la base de l’interès de les botigues en la seva bona imatge, o el recordatori al gran públic de quants diners pots estalviar a l’hivern si en lloc d’anar en màniga curta per casa et tapes una mica

més i abaixes la calefacció. És una feina de detall, potser carregosa de fer, però és per on toca avançar si es vol superar el límit de les propagandes generalistes.

Tanmateix, aquesta segona estratègia també té un límit. Si bé, com apuntàvem, és possible trobar molts petits fronts en què l’interès ambiental i el benefici privat puguin anar lligats, la característica general de la relació humana amb el medi ambient és més aviat la contrària. En economia s’anomenen externalitats els perjudicis ambientals causats per l’acció d’una empresa, mentre no li produeixin un cost, una manca de repercussió que condueix al que es coneix amb el melodramàtic però encertat nom de “la tragèdia dels béns comunals”: quan hi ha un recurs compartit de la integritat del qual se’n beneficia tota la comunitat, però té oberta la possibilitat de ser explotat privadament, en perjudici de la resta i sense haver de pagar, quasi invariablement aquest bé s’acaba degradant. Per més que s’hi escarrassi, arriba un punt en què l’administració es mostra incapaç d’identificar o instrumentar premis o càstigs per a totes les accions amb impacte ambiental de tots i cadascun dels agents socials.

En aquest punt s’arriba al quid de la qüestió. El panorama de l’edu-

cació ambiental se’ns mostra com un gran pati d’escola en què les institucions educadores persegueixen i atabalen amb bones paraules uns amplis segments de la ciutadania que no tenen gens de ganes de ser educats i que, per tant, s’escapoleixen com poden. En etapes anteriors la diagnosi i les receptes ambientalistes havien esdevingut veritat oficial, però ara es mostren les febleses d’aquest estatus. Per començar, aquesta veritat topa amb els intricats camins de la psique humana, que tolera un cert nivell de dissonància cognitiva; és a dir, que és capaç de creure una cosa i al mateix temps seguir fent la contrària, seguint la recomanació bíblica de no deixar que la mà dreta sàpiga el que fa l’esquerra.

Així com la història ha estat plena de persones que creien en l’infern però no s’esforçaven gaire a evitar d’anar-hi, la consciència que ens dirigim a la destrucció no implica necessàriament, en una lògica borrosa, el canvi de les actituds que ens porten a aquesta destrucció. I, com diu la saviesa popular, no hi ha ningú més sord que el qui no hi vol sentir.

Més enllà de la psicologia, hi ha un altre nivell de reacció: el polític. La repetició dels missatges oficials fàcilment esdevé pesada, avorrida, ridícula, i això genera un ventall de Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 18

18 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador Premi Albert Pérez Bastardas

respostes que comença per la passivitat, segueix per la burla, com la de Garner, i pot acabar en la desobediència civil. En la intensitat d’aquestes respostes influeix enormement la cultura política de cada país, ja que idees de l’estil “el Govern no és ningú per dir-nos el que hem de fer” no tenen el mateix grau de predicament a tot el món; així, és fàcil trobar els vincles entre diversos elements de la tradició política dels Estats Units i el fet que sigui allí on s’ha forjat el moviment neocon, de negació frontal dels principis que el progressisme havia semblat consensuar en dècades anteriors. A casa nostra no hem presenciat (¿encara?) la formalització, a l’estil de la nord-americana Associació Nacional del Rifle, d’un moviment de contaminadors que amb el posat ferreny de Charlton Heston es declarin orgullosos de fer malbé el medi, però la empremta d’un fort anarquisme fan pensar que alguna cosa podria passar a Catalunya en aquest sen-

Núm.

319

tit, tot i que a la nostra manera. De fet, ja hem pogut contemplar aquest procés en un altre àmbit, el de la normalització lingüística, que per decret ha aconseguit que el català es generalitzi a les aules... a costa de ser expulsat dels patis: ara el català és la llengua dels estudis i la feina, de les coses serioses i avorrides, mentre que el castellà és l’idioma dels acudits. Convindria aprendre d’aquesta experiència per evitar que es reprodueixi en el camp de l’educació ambiental; cal fer el que sigui per evitar que arribi el dia en què contaminar sigui “guai” (o com sigui la forma “guai” de dir “guai” en aquell moment). ¿I què s’hi pot fer? A primera vista, sembla que les institucions no hi tinguin cap eficàcia, perquè no ens coneixen personalment a fons i perquè no són “guais”. Això trasllada la responsabilitat a les ciutadanes i ciutadans conscienciats, ja que amb els nostres parents, amics i veïns mantenim una comunicació de tu a tu, i els tenim prou clis-

sats per saber per on podem convèncer a cadascú. Aquest mecanisme de difusió piramidal (un en convenç cinc, i cadascun d’aquests, cinc més...) és el que popularment s’anomena “boca a boca” o, perdent en luxúria el que es guanya en exactitud, “boca-orella”, i que els experts han batejat com a estratègia de màrqueting viral o de guerrilla, tot i que té un punt d’altisonància, això d’anomenar “estratègia” al fet d’encomanar als soldats de peu, mal armats i sense cobrar, que conquereixin allò que els generals de l’Estat Major, amb tots els seus bombarders mediàtics, no han estat capaços d’assolir.

Observo, alarmat, que el text se m’ha anat empastifant de llenguatge militar. És pertinent, perquè efectivament es tracta d’una lluita —entre els convençuts que cal actuar de manera responsable amb el medi, i els qui guanyen molts diners fent el contrari—, però posa de manifest que es tracta d’una tas-

coop-319

23/3/09

10:03

Página 19

Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador Premi Albert Pérez Bastardas 19

ca desagradable i cansada. No és agradable barallar-se amb la cunyada o amb un amic de tota la vida per una qüestió que tampoc no és feina nostra. I, sobretot, el més desagradable d’esforçar-se a intentar convèncer molta gent és no sortirse’n. I és que no és gens fàcil: molts cops els predicadors amateurs del respecte al medi hem d’abandonar la conversa per falta d’arguments, o per empat a estadístiques, o per rumors que no sabem desmentir. Els qui no som experts científics del ram, o no recordem les dades adequades, o quan les aconseguim dir se’ns replica amb contradades que algú ha tret d’algun lloc, probablement d’estudis pagats per les multinacionals interessades, com està passant amb tota la polèmica sobre la realitat o no del canvi climàtic; o amb un “diu que això de la recollida selectiva, després ho ajunten i ho cremen tot”, o amb la simple excusa que no serveixen de res les petites coses que puguem canviar a casa perquè la destrucció del medi és majoritàriament causada per les grans empreses —com si en una economia de mercat globalitzada quedés alguna cosa independent

de les nostres decisions com a consumidors.

Tota aquesta exposició que ara acabo no pretenia demostra la insalvabilitat dels obstacles que s’oposen a l’educació ambiental, sinó la necessària consciència dels diferents moments d’aquest procés d’educació i la modulació de les estratègies per superar-los. El boca-orella no té garantit un èxit automàtic, però si se situa en un pla important el paper dels seus voluntaris i voluntàries, des de les institucions se’ls pot facilitar la feina. Així, si el 1991 va ser el gran moment del llibre Cinquanta coses senzilles que pots fer per salvar la Terra, en l’actualitat no costaria gaire i ajudaria molt que se’ns informés, en tots els formats (televisió, web, cursos universitaris amb crèdits de lliure elecció, etc.) d’una cosa com ara “Cinquanta coses que pots dir-li a la veïna del 3r 2a perquè salvi la Terra ella”.

D’altra banda, tan important com saber què cal fer és evitar el que no convé fer. I hi ha prou experiència per estar alerta del perill que la carregositat dels missatges institucionals desperti una reacció contrària. L’hi devem a la memòria

del Capità Enciam, que va lluitar incansablement a les nostres pantalles per fer que la protecció del medi fos una cosa divertida, i que veiéssim els seus adversaris com uns dessaborits a qui ningú es voldria assemblar.

En definitiva, l’educació ambiental ha de seguir evolucionant cap a un model més subtil, caracteritzat per la substitució dels missatges institucionals universals per un treball més fi, barri a barri i sector a sector, i no pas com a agent únic del canvi, sinó en estreta col·laboració amb els col·lectius i individus de la societat civil; i, pel que fa al discurs, per la pèrdua de pes de les argumentacions morals, en benefici de les utilitaristes. Tot plegat, amb un toc catxondo que s’apropiï dels atributs de la frescor, barrant el pas a una alternativa antiambiental que, si no es fa res per evitar-ho, es podria aprofitar de les eines satíriques que el conte de Garner ens mostrava. I és que l’educació ambiental no va d’atabalar la gent, sinó d’ajudar a fer que al món hi puguem estar per sempre a gust.

Josep Maria Flores Juanpere

Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 20

20 Història cooperativisme

Dones cooperadores: L’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista durant la Segona República

E

La Segona República va introduir una transformació important en la posició de les dones en la societat espanyola i catalana. Les Corts, amb diputades femenines, inclosa la cooperadora Victòria Kent, van concedir a les dones personalitat política, jurídica i social. La Constitució aprovada el desembre del 1931 per fi va atorgar a les dones el dret a votar, mentre que altres canvis legals van proposar atorgar a les dones de la mateixa capacitat jurídica que tenia l’home.

Aquest canvi aviat es va notar al si del món cooperatiu gràcies a l’esforç d’un grup reduït, encara que cada vegada més nombrós, de cooperadores entusiastes que enèrgicament es van encarregar d’educar les seves col·legues en qüestions socials, econòmiques i polítiques, relacionades o no amb la cooperació. Anteriorment, la poca atenció donada a les dones per la cooperació es pot apreciar per la seva invisibilitat a les pàgines de la premsa cooperativa. Fins a la Segona República gairebé no es publicava res sobre les dones en aquesta premsa, i no es troben noms de dones a les juntes de les cooperatives. Les cooperatives, en general fundades per obrers, reflectien el món masclista i tradicional de la classe treballadora espanyola. Michaela Chalmeta, mare del destacat cooperador Joan Colmena i vella activista socialista, ajudava la Federa-

Núm.

319

Victoria Kent (1898-1987), cooperadora, primera dona a exercir d’advocada a Espanya i diputada al Congrés durant la 2a República.

El Portaveu de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya, dedicava espais a articles sobre les dones.

Foto: Arxiu Documental Fundació Roca i Galès.

ció amb traduccions i treball propagandístic, però el fet que, malgrat la seva qualitat intel·lectual, no desenvolupés cap càrrec oficial a la Federació, parla per si mateix.1 Ara, a partir del canvi d’estatus que va comportar l’adveniment de la República, destacats militants de la Federació com Salvador Majo, Julio Blanquer i Celestino Ventura van escriure a favor que les dones desenvolupessin un paper més actiu en el moviment cooperatiu, mentre que Acció Cooperatista (portaveu de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya) dedicava bas-

tant espai a articles sobre les dones.2 Ara, amb la República, “la llei ha deixat de considerar-la una cosa per elevar-la al rang de ser […] creiem arribada l’hora que la dona s’incorpori definitivament al cooperativisme”. I això es faria “mitjançant la seva organització en agrupacions, dins de les nostres [de la Federació] col·lectivitats”.3 La primera Agrupació Feminista va ser constituïda a la Cooperativa La Moral de Badalona, probablement a principis del 1931. I al novembre, en una reunió celebrada a la cooperativa Amistat Martinense, es va fun-

coop-319

23/3/09

10:03

Página 21

Història cooperativisme 21

dar la Secció Femenina de Propaganda Cooperatista, que seria l’embrió de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC), el reglament de la qual va ser acordat a la reunió del 20 març del 1932, dia en què també es va elegir la seva primera junta. N’era presidenta Maria Palomera, de la Unión Cooperatista Barcelonina de Gracia.4 Encara que tenia un càrrec menor, també cal esmentar el paper importantíssim que va desenvolupar Michaela Chalmeta. L’AFPC operava sota l’ègida de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya, tot i que amb autonomia.

La seva finalitat va ser senzillament “desenvolupar el cooperativisme entre les dones espanyoles per aconseguir [que] s’interessin en l’obra cooperatista”. L’Agrupació va adreçar un manifest a les dones que hi havia a les cooperatives: “Les que ja formem aquesta Agrupació som, com vosaltres, obreres de la fàbrica, del despatx, del taller, del treball a domicili o subjectes a les tasques del treball domèstic. En la penosa ascensió de les cooperatives obreres, hem ajudat l’home com a compradores. [...] aspirem a aconseguir estendre la cooperació i per aquest mitjà fer obra pràctica, cultural i benèfica a favor de la nostra classe tan desatesa en tots sentits per la classe burgesa.”5

El primer que calia fer era intentar organitzar la creació d’agrupacions femenines en cooperatives arreu de Catalunya, ja que fins aquell moment només consta l’existència de les agrupacions femenines de La Moral i de La UCB (formada el mateix mes de març del 1932).

Aquestes tindrien “la finalitat pràctica d’inculcar els dons que fins avui havien estat al marge de tot el que significava iniciativa i organització, dels elements, principis teòrics i pràctics.”6 El treball emprès va ser intensiu, les representants de l’AFPC participaven en reunions i organitzaven mítings que servien per explicar els fins de l’AFPC i ajudaven les dones de les cooperatives a crear les seves pròpies agrupacions. De la informació publicada a Acció Cooperatista es desprèn que la Palomera i els grups de La Moral i La UCB van ser molt actius fent conferències a tota la regió de Barcelona per propagar els seus fins.

L’agrupació anava creixent, però no tan ràpid com s’esperava. El setembre del 1932, l’AFPC tenia grups femenins de sis cooperatives. María Palomera va lamentar que, llevat d’honroses excepcions, la reacció al llançament de l’Agrupació Femenina no hagués estat tan favorable com s’esperava.7 Sembla que havia algunes cooperatives que eren encara “reti-

Visita de socis de la cooperativa La Rubinenca a la Unió Cooperatista Barcelonesa.

Destaca la gran presència de dones: La Rubinenca tenia agrupació femenina.

Foto: Arxiu Documental Fundació Roca i Galès.

cents” a la formació de grups femenins, una actitud que era el resultat tant del masclisme d’alguns cooperativistes com dels recels de les seves dones i filles.8 Aquest últim fet no hauria de sorprendre, perquè, com va assenyalar Chalmeta, a la “dona obrera [...] se l’ha mantinguda en la ignorància, en la rutina i en l’estret cercle de prejudicis arcaics. Per aquest motiu, la tasca de despertar la voluntat de la dona cooperadora i induir-la a associar-se per millorar la seva cultura i estudiar, en la mesura del que sigui possible, els problemes econòmics i socials que comporta l’obra cooperatista, no és cosa gaire fàcil ni senzilla.”9 No obstant això, l’any següent l’AFPC i les agrupacions associades van augmentar la seva activitat organitzant cursos, conferències, visites a altres cooperatives i excursions a llocs d’interès cultural o social, i al final de l’any havia agrupacions femenines actives a La Moral (Badalona), La UCB (Gràcia), Amistat Martinense, Fraternitat (Barceloneta), Pau i Justica (Sant Martí), Centre Obrer Aragonès (Cuitat Vella), Flor de Maig (Sant Martí), Nou Obrer (Sants), Sabadellenca, Rubinenca, Amparo del Obrero (Sants), Andreuenc, Germànic (Sallent), Vanguardia Obrera (Horta), Confiança Andreuenc, La Flor Obrera de Gironella, Unió de Cooperares de Cornellà, Model Segle XX (Sants).

L’impacte de l’AFPC va arribar més enllà de Catalunya. L’octubre del 1932, Palomera i Rosa Forment (de La UCB) van participar al Congrés Nacional a Bilbao. Palomera hi va parlar, i totes dues es van reunir amb dones cooperatives del país Basc. Com a resultat directe del seu treball, es va formar un grup femení en una cooperativa basca i, més tard, a El Arco Iris de Madrid. Mentrestant, es va publicar un article sobre les cooperadores catalanes a Woman’s Outlook, la revista publicada per les cooperadores de Manchester, Anglaterra.10 La creació de les agrupacions no va ser més que un mitjà per aconseguir el fi de formar les dones en Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 22

22 Història cooperativisme

cooperació i qüestions socials, econòmiques i polítiques en general. Es planejava crear una biblioteca i publicar un diari, encara que no van arribar a fer-ho. No obstant això, Acció Cooperatista seguia publicant informació i articles per a dones, i el 1933 va començar a publicar una secció femenina que sortia amb el primer número de cada mes. La Secció Femenina només va durar uns quants mesos, però va tornar el 1937, en plena guerra civil.11 L’esmentada secció incloïa articles de membres de l’AFPC sobre el paper de les dones a les cooperatives, qüestions socials, informació internacional i crítiques de les guerres (L’AFPC es va adherir al Comitè Internacional de Dones pel Desarmament, i van fer campanyes contra la guerra).12 També hi va haver una secció de xerrada amb “amiga Coop”, probablement Chalmeta, que informava de manera relaxada/informal de les activitats i propostes de l’AFPC. L’Agrupació també va editar el fullet El poder de la cesta del mercado, escrit per A. Honora Enfield i traduït per Michalea Chalmeta al castellà, del qual ràpidament es va vendre catorze mil còpies.

Segons els informes d’Acció Cooperatista, l’Agrupació de La UCB sembla haver estat la més activa. Organitzava excursions culturals, sessions de lectura, i conferències de distingides personalitats del periodisme, la medicina i la literatura o de les mateixes sòcies de l’AFPC, a més d’organitzar un curs de costura de vestits de senyora.13 El curs va tenir un èxit tan gran que aviat es va decidir formar un taller de confeccions que pogués atendre les demandes de les cooperatives de la capital. Es va formar un comitè per estudiar la idea i se’n van presentar les conclusions a la Federació Regional de Cooperatives de Barcelona. Al final es va crear la Cooperativa de Camiseria i Confecció, el mes de març del 1933, gràcies a una ajuda de mil pessetes de la Generalitat.14 L’establiment per la República de vacances obligatòries per als treballadors va inspirar l’AFPC a Núm.

319

Seu sisena de la cooperativa La Flor de Maig de Barcelona. Foto: Arxiu Documental Fundació Roca i Galès.

proposar l’organització d’intercanvis entre els cooperadors de diferents pobles de Catalunya perquè els que vivien al costat del mar poguessin visitar les muntanyes i viceversa. El projecte no sembla haver-se realitzat. Just abans de l’esclat de la guerra es va formar un Comitè Organitzador de les Colònies Infantils Cooperatistes, que l’integraven quatre membres de l’AFPC, un del

Comitè Executiu de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya, i Julio Blanquer, editor d’Acció Cooperatista. Es va arribar a redactar un reglament per a les colònies infantils, però el projecte es va haver d’abandonar per causa de la guerra.

Durant la guerra, l’AFPC es dedicava a cuidar els orfes i els ferits de la guerra. S’organitzaven actes per recaptar fons per als nens refugiats a la capital. Es van formar dues comissions als hospitals de la capital per ajudar els ferits: l’una s’encarregava d’organitzar visites dues vegades a la setmana, i l’altra, de recollir, rentar i planxar la roba bruta dels ferits. A finals de desembre del 1937, l’AFPC ja havia repartit quatre mil pessetes de gènere per ajudar ferits, i el 1938 ja s’havien esgotat els seus recursos. Per això va presentar una proposta al Congrés de Cooperatives del Setembre del 1938 en què demanava que les cooperatives ator-

Inscripció d’una sòcia al Llibre matrícula de socis de la cooperativa de consum La Vanguardia Obrera, del barri d’Horta de Barcelona que als anys trenta del segle passat tenia agrupació femenina. Foto: Arxiu Documental Fundació Roca i Galès.

coop-319

23/3/09

10:03

Página 23

Història cooperativisme 23

guessin cinc pessetes mensuals al fons per cuidar els ferits i coma suport al treball que feia l’Agrupació.

El Congrés no va tenir temps per tractar aquesta qüestió, encara que el president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, Felip Barjau, va proposar al Congrés que fes una manifestació de simpatia per les activitats de l’Agrupació. Els delegats ho van aprovar.15 El desembre del 1937, es va tornar a publicar una pàgina femenina a Acció Cooperatista, aquesta vegada a càrrec de Lorenza Garcia de Rui: “Ens proposem guiar, estimular, ajudar la dona que anhela ser útil a la causa que els nostres homes defensen amb les armes a la mà als fronts de combat.”16 No obstant això, sobre les activitats de l’AFPC en general hi havia menys informació publicada a la premsa.

L’AFPC va ser representada a les grans reunions i congressos cooperatius que es van celebrar durant la guerra, però la informació sobre els seus discursos és molt general, en forma de crides als homes a propagar la cooperació en-

tre les seves dones, i a les dones a intensificar la seva acció social.

Encara que el progrés de l’AFPC mostra els avenços que es van fer dins del moviment cooperatiu pel que fa a la posició de les dones, també cal assenyalar que quedava molta feina: els càrrecs oficials tant de la Federació com de les cooperatives continuaven sent un terreny dels homes. Durant la guerra, es va formar la Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya (UJCC), que representava una secció més “revolucionària” del moviment cooperativista, i és destacable el nombre de dones que ocupaven càrrecs als seus comitès. Llegint entre línies, sembla que havien existit tensions entre l’AFGC i la secció Femenina de la UJCC, probablement perquè aquesta última proposava no estar tant a l’ombra dels seus companys masculins. Tant si hi havien diferències d’opinió com si no, aviat aquesta divisió perdria importància. Amb la derrota de la República, els avenços que aquesta va aconseguir per a la dona van ser anul·lats, i la Llei franquista la va

Cartell de les cooperatives espanyoles a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Foto: Arxiu Documental Fundació Roca i Galès.

transformar en res més que un apèndix de l’home. L’AFPC va deixar d’existir, i els assumptes cooperatius van tornar a ser únicament un territori masculí.

Jason Garner

1. Chalmeta havia militat al PSOE i a la UGT, i viatjava amb Salas Antón com a propagandista de la cooperació durant els anys de la Cambra Regional (1899-1918). La Fundació Roca i Galés publicarà imminentment la seva biografia dins la col·lecció Cooperativistes Catalans, amb el núm. 13 2. “Ensayos de organización femenina”. Acción Cooperatista, 411 (20 de març del 1931).

3. R.F. “Para las mujeres de las cooperativas”. Acción Cooperatista, 459 (19 de febrer del 1932).

4. “Importante Asamblea de la Agrupación Femenina, Acción Cooperatista, 464 (25 de març del 1932). Palomera havia estat caixera a La Dignitat. De molt jove mostrava talent com a actriu, però després un seu nòvio li va prohibir pujar més a escena. Segons el cooperativista Ricardo Caballería, el fet de ser privada del teatre va ser la causa principal de la seva depressió aguda i neurastènia. La cooperativa mateixa pagava el sanatori on Palomera va ser ingressada fins que es curés, i fins i tot continuava ajudant-la quan el seu pare, soci de la cooperativa, es va suïcidar llançant-se al pantà de Vallvidera. Quan Palomera es va recuperar, va prometre: “Ja pagaré al cooperativisme el que ha fet per mi.” I així ho va fer, amb una energia desbordant, fins que la tragèdia que sembla que l’havia perseguit durant tota la vida va acabar amb ella, just al moment que havia de ser el més feliç de tots: va morir quan va donar a llum l’octubre del 1937.

5. Acció Cooperatista, 474 (3 de juny del 1932).

6. Acció Cooperatista, 470 (6 de maig del 1932).

7. Maria Palomera. “Un llamamiento”. Acció Cooperatista, 486 (26 d’agost del 1932).

8. Maria Palomera. “Actuación femenina cooperatista”. Acció Cooperatisa (4 d’agost del 1933).

9. Micaela Chalmeta. “La obra cooperatista de las mujeres”. Acció Cooperatista, 523 (12 de maig del 1933).

10. Acció Cooperatista, 491 (30 de setembre del 1932).

11. “Reglamento de la Agrupación Femenina de propaganda cooperatista”. Acción Cooperatista, 468 (22 d’abril del 1932).

12. Es publicaven articles de l’AFPC a Acció Cooperatista a favor de la pau, i l’Agrupació ajudava a organitzar conferències i mítings a favor de la pau, com ara el míting infantil contra la guerra que es va celebrar a La Rubinenca el 1932.

13. L’AFPC va convidar a donar discursos dones il·lustres com ara Àngela Graupera (que va parlar sobre el divorci) o l’escriptora Manuela Andrea Fonoll (“La dona que treballa”), Regina Opios (“La dona en l’obra dels grans homes”), mentre que militants de l’Agrupació van parlar de temes cooperatius i polítics, com ara sobre l’obra cultural de l’Ajuntament.

14. Acció Cooperatista, 516 (24 de març del 1933).

15. Acció Cooperatista, 798 (2 de setembre del 1938).

16. Acció Cooperatista, 764 (31 de desembre del 1937).

Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 24

24 Pensem-hi

No totes les cooperatives ho són

F

nosaltres ho som. I pensi que nosaltres ho som des de nens.” Jo vaig pensar que, si més no aquesta vegada, jo sí que havia sabut de debò explicar què era el cooperativisme.

I que ells ho havien entès molt bé.

Vàrem tenir un parell de reunions.

A la fi, em van dir que havien decidir que probablement no farien l’ampliació de l’empresa i que, en qualsevol dels casos, si arribaven a fer-la no seria amb la forma de cooperativa. L’explicació era molt senzilla: “És que, amb el que vostè ens ha explicat del cooperativisme, aquests socis nous que necessitem haurien de ser tan amic nostres com

Per tal què hi hagi una veritable cooperativa i uns veritables cooperativistes, no n’hi ha prou amb que l’estructura jurídica i legal sigui la d’una cooperativa. I aquesta incòmoda veritat té els seus perills. Recentment n’he conegut un cas molt explícit, malauradament, d’aquesta realitat. Una empresa va decidir que necessitava uns determinats serveis professionals. D’entre les diverses entitats que podien oferirlos, els seus socis van triar una de cooperativa, per això, perquè el fet de tractar-se d’una cooperativa els va semblar que afegia un plus ètic als serveis que desitjaven. Doncs es van equivocar. Després d’un llarg període d’aparent bon funcionament, resulta que els diners han desaparegut. L’obra està a mig fer, la diguem-ne cooperativa –formalment ho és- no ha pagat els seus proveïdors, i, amb tota tranquil·litat, ha presentat una petició de concurs de creditors –això que abans es deia suspensió de paga-

a molt de temps, un amic em va demanar que anés a assessorar un petit grup de coneguts seus que havien pensat en la possibilitat de formar una cooperativa. Hi vaig anar, és clar. Es tractava de mitja dotzena d’amics –d’amics de tota la vida- que portaven en comú, molt satisfactòriament per a tots ells i des de feia ja força anys, una empresa. En aquell moment veien la conveniència d’ampliar el negoci, i havien pensat en la possibilitat d’afegir-hi un parell de socis més, que hi aportessin capital i treball. És a dir, el mateix que feien ells. I els havia semblat que, pel que sabien del cooperativisme, aquesta era la forma que, en principi, els semblava més desitjable. I volien saber-ne una mica més.

Núm.

319

ments. I els honestos contractants, els membres de l’empresa iniciadora de l’operació, que havien anat pagant les aportacions que cada mes, de manera documentada, havien de fer, es troben amb que els membres de la cooperativa no pagaven ningú i es quedaven amb els diners.

I, a sobre, sembla que no és possible de buscar una solució. No es pot parlar amb els dirigents de la cooperativa. Aquests es limiten a dir que ells han presentat el concurs de creditors, i que ara no pensen fer res més que esperar les decisions judicials.

I aquesta és la situació. Una entitat que ha pagat i que no pot recobrar els diners. Una obra a mig fer que no pot continuar-se. Una sèrie de petites empreses subcontractades que no han cobrat la feina feta.

I la dura experiència de saber que hi ha pocavergonyes que utilitzen el prestigi del cooperativisme per enganyar la gent de bona fe.

Santos Hernández Febrer 2009.

coop-319

23/3/09

10:03

Pรกgina 25

coop-319

23/3/09

10:03

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres u La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. u Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. u Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. u Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

Núm.

319

1. ALONSO RODRIGO, Eva. Fiscalitat de cooperatives i societats laborals.

Barcelona: IPFC. Generalitat de Catalunya, 2001.

2. Análisis de las buenas prácticas del Grupo Temático Nacional de Igualdad de Oportunidades. Equal, 2004.

3. Anuario de la economía social 2001. Madrid: Servimedia, 2001.

4. Caracterización de la industria forestal en España. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

5. Document del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya per a la prevenció de riscos i la salut laboral a Catalunya. Barcelona: CETESC, 2002.

6. El análisis experimental de la ayuda al desarrollo. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

7. El Libro blanco de la economía social en el Principado de Asturias.

Oviedo: Fundación para el Fomento de la Economía Social, 2003.

8. HERRERO, C.; MARTÍNEZ, R.; VILLAR, A. A Multiplicative Human Development Index. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

9. Informe de conjuntura socioeconòmica de Mataró. Març del 2004.

Mataró: Ajuntament de Mataró, 2004.

10. Informe sobre la reforma de l’Estatut d’autonomia. Barcelona: CTESC, 2004.

11. La estructura y naturaleza del capital social en las aglomeraciones territoriales de empresas. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

u Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

12. La naturaleza del proceso emprendedor en España en el contexto internacional. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

u Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

14. Pla català de formación en materia de seguretat i salut laborals.

Barcelona: CTESC, 2003.

13. Lagun-Aro. Normativa, 1984.

15. TORRENT I SALLENS, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-319

23/3/09

10:03

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

CIRIEC-España. REVISTA DE ECONOMÍA PÚBLICA SOCIAL Y COOPERATIVA Núm. 61. Agost del 2008. València. www.ciriec-revistaeconomia.es ciriec@uv.es Revista en llengua castellana de caràcter quadrimestral. En reproduïm part del sumari: La primera part es un monogràfic amb el títol “Desenvolupament sostenible, medi ambient i economia social” i inclou els articles següents: “Panoràmica de la problemàtica mediambiental al món i a Espanya”, “Medi ambient i desenvolupament: Una revisió conceptual”, “Canvi climàtic i sostenibilitat econòmica i social: Implicacions sobre el benestar social”, “El desenvolupament local sostenible en clau estratègica”, “Agricultura, desenvolupament rural i sostenibilitat mediambiental”, “Els processos participatius en la sostenibilitat mediambiental”, “El cas del segment turístic recreatiu d’alta muntanya”, “Factors inductors de comportament mediambientalment sostenible: El cas de les cooperatives oleícoles de Jaén”, “Polítiques de medi ambient i participació ciutadana”.

A la secció titulada “Altres contribucions”: “Diversificació de l’activitat agrària cap al turisme rural”, “Un model de decisió basat en societats cooperatives agràries oleícoles”, “Els determinants de la competitivitat en les cooperatives”.

El OBSERVATORIO Núm.30. Febrer del 2009. Oviedo www.ffes.org ffes@ffes.org Publicació en llengua castellana, publicada per la Fundación para el Fomento de la Economía Social. Al sumari hi trobem les seccions i articles següents: A “Opinió”: “Bases per a la regulació de microcooperatives als estats membres de la Unió Europea”, article que parla de les cooperatives i afirma que no es tracta de regular una nova classe cooperativa, sinó d’adaptar la legislació simplificant-ne la regulació i adaptant-la, en la mesura del que sigui possible, a les cooperatives més petites. A “Empreses”: “Societat Cooperativa Gijonesa de Expendedores de Carne”, que és una breu entrevista per poder conèixer una mica aquesta cooperativa a la qual li han concedit el 16è Premio Empresa Asturiana de Economía Social. Segueix una pàgina de legislació. A “Novetats”, es fa una ressenya del 27è Congrés Internacional del CIRIEC, que es va celebrar a Sevilla el setembre del 2008.

A “En directe”: “Programa ESTIC. Contribució a la modernització de les empreses d’economia social asturianes des del 2005. A “Actualitat”: “ASATA celebra el seu 25è aniversari”. A “Entrevista”, l’actual vicepresident de la Confederació Europea de Cooperatives de Treball Associat respon a unes preguntes. I la revista acaba amb les seccions “Primer pla” i “Diversos”, on es presenten les últimes publicacions.

LA TERRA Núm. 348. Febrer del 2009. Barcelona laterra@agronet.org www.agronet.org Publicació mensual, en llengua catalana, editada per la Unió de Pagesos de Catalunya. En aquest número hi ha un especial cooperatives que inclou, en sis pàgines centrals, tot un seguit d’anuncis de les cooperatives agràries catalanes i d’agrobotigues. Heus aquí alguns dels títols dels articles que conformen el su-

mari: “El Pla d’acció no innova en producció”, “L’aprovació de la revisió de la PAC se salda amb rebaixes”, “Dos anys de gestió nefasta”, “L’agrari es un sector de pes”, “El Pla territorial de l’Ebre hipoteca l’activitat agrària”, “El vent malmet explotacions, cultius i boscos”, “Els danys de la fauna salvatge a l’agricultura, la ramaderia i el bosc”, “Novetats en l’afiliació i cotització dels treballadors”, “Un citricultor d’Alcanar millora els beneficis venent a través d’internet”.

Elisenda Dunyó Núm.

319

coop-319

23/3/09

10:03

Página 28

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa 2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas 3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana 4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada 5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés 6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer 7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls 8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès 9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonci Soler i March 10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada 11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló 12. BOSCH i CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer