Cooperaciocatalana 322

8239-coop-322

25/6/09

14:44

Página 1

Juny 2009 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Empreses democràtiques

322

8239-coop-322

25/6/09

14:44

Página 2

Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional

87è Dia Internacional del Cooperativisme de l’ACI1 15è Dia Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides 4 de juliol de 2009 “Impulsant la recuperació global a través de les cooperatives” Les cooperatives són més resistents a la crisi que altres tipus d’empresa, segons un estudi recent encarregat a l’ACI per l’Organització Internacional del Treball2 (l’OIT).3 Les cooperatives financeres han continuat estant financerament sanes; les cooperatives agràries han tingut excedents en moltes parts del món; les cooperatives de consumidors estant tenint un volum de vendes més gran; i les cooperatives de treball estan creixent. La gent tria cada vegada més el model cooperatiu d’empresa per a respondre a les noves realitats econòmiques.

Per què les cooperatives són capaces, en temps de crisi, de sobreviure i, inclús, de prosperar? És el model. L’empresa cooperativa és un model empresarial alternatiu que, en comptes de centrar-se en el benefici, se centra en la gent, agregant l’energia de mercat de les persones, mentre dirigeix les seves operacions sobre la base dels valors i dels principis cooperatius.

En molts països i en molts sectors arreu del món, l’empresa cooperativa està creixent en membres, capital i volum de vendes. Les cooperatives estan contribuint d’una manera significativa a mantenir i a crear nous llocs de treball i, així, a assegurar les rendes de les famílies. Asseguren que els preus romanguin raonables i que les mercaderies al detall, els aliments i els serveis segueixen sent segurs, de confiança i de bona qualitat.

Les institucions financeres cooperatives han vist una afluència de capital mentre que els consumidors reconeixen la seguretat i la confiabilitat de les unions de crèdit, dels bancs cooperatius i de les asseguradores cooperatives, que en molts casos també han continuat proporcionant crèdit als particulars i a les petites empreses. Fent això, estan demostrant que l’empresa cooperativa és sostenible i que les empreses que tenen valors ètics poden ser exitoses i contribuir a una recuperació econòmica sostenible.

Els economistes, l’acadèmia i la comunitat internacional estan desesperats per donar respostes que estimulin una recuperació global, i en fer això comencen a qüestionar-se el model econòmic actual, que ha perdut la confiança dels responsables polítics així com de la ciutadania en general. Observen els mercats de regulació i, en particular, les institucions financeres per a assegurar una operació més ètica i més transparent. En la seva recerca, no obstant això, estan també redescobrint i reconeixent el potencial de les cooperatives en contribuir de manera perceptible a un nou sistema econòmic.

Molts governs estan considerant ara l’opció cooperativa en aquest nou ambient econòmic, ja sigui estimular la productivitat agrària o reorganitzar els sistemes de protecció social estatals segons s’ha vist en el debat recent sobre la reforma dels sistema sanitari dels Estats Units, i de la proposta de crear cooperatives sanitàries. També s’està reconeixent la contribució que les cooperatives poden fer en els seus països cap a la recuperació i això augmenta l’encoratjament dels ciutadans en veure la cooperativa com a una empresa per a les seves finances, per augmentar la seva productivitat i per al seu benestar general.

El moviment cooperatiu necessitarà treballar amb els responsables polítics per a assegurar-se que reconeixen la naturalesa particular de les cooperatives. Les cooperatives no han de ser sobre-regulades, i s’ha d’entendre la seva naturalesa essencialment contrària al risc. Una resposta constant i ben articulada de la política és indispensable per assegurar que els canvis en l’entorn regulador no seran perjudicials.

Només amb polítiques apropiades les cooperatives podran continuar conduint la recuperació global.

Encara que alguns analistes estiguin dient que el pitjor ja ha passat per a l’economia global i que la recuperació econòmica començarà probablement a finals d’aquest any, la recessió encara hi és i afectarà totes les empreses. Moltes cooperatives es poden veure temptades en aconseguir la seva supervivència a qualsevol preu —fins i tot obviant la seva naturalesa cooperativa, però allí és proves creixents per a demostrar això que posa valors cooperatius i els principis en la pràctica poden ser el factor que decideix per a la continuïtat de llarg termini. Ara és el moment de tensar la naturalesa cooperativa.

El moviment cooperatiu planta cara a una oportunitat sense igual. Ha d’aixecar-se al desafiament per a demostrar que el model cooperatiu de l’empresa és un model empresarial alternatiu que és el millor model per al futur. Les cooperatives estan demostrant que no només condueixen el desenvolupament econòmic, sinó també la democràcia econòmica i política i la responsabilitat social. Les cooperatives ofereixen una manera més justa de fer negocis, on els valors socials i ambientals conten no com alguna cosa que es pot fer, sinó que són simplement la manera en què es fan els negocis.

En aquest Dia Internacional del Cooperativisme, les crides de l’AIC als cooperadors d’arreu del món per a consolidar les seves comissions als seus valors i principis cooperatius, celebren el seu èxit en aquestes èpoques difícils, i treballen conjuntament per a assegurar-se que continuen conduint la recuperació global a tot el món.

L’ACI és una associació independent, no governamental que uneix, representa i serveix a cooperatives arreu del món. Fundat en 1895, l’AIC té 223 organitzacions membres de 85 països, actives en tots els sectors de l’economia. En conjunt, aquestes cooperatives representen més de 800 milions d’individus arreu del món.

1. International Co-operative Alliance (ICA), en les seves sigles en anglès [Nota de la traductora].

2. Birchall, Johnston i Hammond, Lou. Resilience of the Co-operative Business Model in Time of Crisis, International Labour Organization, 2009, p. 37.

3. ILO (International Labour Organization), en les seves sigles en anglès [Nota de la traductora].

8239-coop-322

25/6/09

14:44

Página 3

322

Revista mensual - Any 29è Juny 2009

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Editorial

5

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Noticiari

6

Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

4

Francesc Molist Pascual

Les Nostres Cooperatives

11

Nou indret SCCL: salvar els mobles David Fernandez

Entrevista

14

Waldemar E. Ríos Benítez.

Raimon Gassiot

Història del cooperativisme

17

Gairebé desconegudes, però molt importants: les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics Joan Aymerich i Cruells

Foto portada: Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Foto: Jordi Pareto Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Pensem-hi

24

Dos llibres de contes Santos Hernández

Ressenya

25

Joaquim Llorens Abelló Joan Maria Thomàs

Biblioteca Donació

26

Retalls

27

Elisenda Dunyó

25/6/09

Tornaveu

8239-coop-322

14:44

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Francesc Molist Pascual (Argentona, 1938), jubilat relacionat amb el món agrari ¿Que li sembla atractiu del cooperativisme?

En el que fa referència als pagesos, crec que és una forma d’empresa molt important, ja que és molt millor vendre els productes a través d’una cooperativa que no pas independentment. El fet que s’uneixin i treballin plegats els ajuda molt. Evidentment, és molt important que els qui formen la cooperativa estiguin molt units i tinguin la idea del cooperativisme molt arrelada. ¿Que no el convenç del cooperativisme?

Les discrepàncies personals. El cooperativisme només pot funcionar si tots van a l’una, i això, per desgràcia, moltes vegades no passa, i aleshores pot fer que l’empresa no funcioni bé; això amb una altra forma d’economia pot ser mes fàcil de resoldre. ¿Creu que hi ha una altra economia possible?

Sí: crec que és possible fer una altra economia; la prova està en el fet que hi ha altres empreses no cooperatives que funcionen i funcionen bé, encara que des d’un punt de vista de consum responsable la millor forma és fer-ho des del cooperativisme.

8239-coop-322

25/6/09

14:44

Página 5

Empreses democràtiques

Editorial

Ens basem en el segon principi cooperatiu, el de “Gestió democràtica per part dels socis” per titular aquest exemplar que teniu entre les mans. I aquest segons principi es defineix segons l’Aliança Cooperativa Internacional com: Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament per les persones sòcies, que participen activament a l’hora d’establir-ne les polítiques i prendre decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant les persones sòcies. S’exerceix la igualtat en el dret a vot: un/a soci/a, un vot.

I, utilitzem aquest segon principi per vàries raons. Una d’elles és perquè ens agrada i en volem fer el màxim ressò en aquests moments tant complexes pel món empresarial. També, per què aquest el moment és l’època de les de les assemblees anuals, d’aprovar les gestions, els comptes i els pressupostos, de renovar els Consells rectors de les cooperatives i dels òrgans de gestió de les federacions, associacions, i entitats del tercer sector. I el noticiari d’aquest mes se’n fa un ampli ressò i us ofereix la crònica d’alguna d’elles. I ho considerem tan important que no ens n’hem pogut estar de dedicar-li la portada: agraïm a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que ens hagi facilitat aquesta fotografia tan esplèndida.

També emfatitzem aquest segons principi cooperatiu arrel del Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional, que ha emès en ocasió del 87è Dia Internacional del Cooperativisme i que publiquem integrament en català en aquesta revista. Enguany, el lema és “Impulsant la recuperació global a través de les cooperatives”, i destaca de manera evident com el model cooperatiu és el millor model empresarial alternatiu pel futur perquè no només condueix al desenvolupament econòmic, sinó també a la democràcia econòmica i política, i a la responsabilitat social.

I podeu trobar-ne un excel·lent exemple en la cooperativa Nou Indret, la protagonista de les Nostres Cooperatives d’aquest mes: una opció valenta i compromesa pel cooperativisme com a millor fórmula social, econòmica i laboral per fer front als actuals temps de crisi i atur.

Finalment, felicitar tot el sector de l’economia cooperativa per l’organització de la 1a. Setmana de l’Economia cooperativa, que esperem sigui un èxit i es converteixi en referent a casa nostra.

8239-coop-322

25/6/09

14:44

Página 6

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 7

Noticiari 7

Josep Pere Colat, nou rumb a la Federació de Cooperatives Agràries La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va celebrar la XXVI Assemblea General el passat 14 de maig amb una assistència multitudinària de presidents i gerents de cooperatives d’arreu del territori que es van desplaçar fins a Deltebre, a la seu d’Arrossaires del delta de l’Ebre. Més de 350 persones van participar en un acte que va presidir el Conseller d’Economia i Finances, Antoni castells, junt amb autoritats representatives del Govern de la Generalitat, de les conselleries d’Agricultura i Treball i de l’entorn econòmic i social.

Es tracta de la primera Assemblea General ordinària que ha liderat Josep Pere Colat com a president de l’organització, després que va assumir aquesta responsabilitat al maig de l’any passat. President de les cooperatives Agrícola de Corbera d’Ebre i Unió Corporació Alimentària (Reus), Colat va arribar a la presidència de la federació amb els objectius

de defensar una interlocució més incisiva del sector amb l’Administració i de promoure un procés d’apropament al territori.

A Catalunya hi ha 248 cooperatives agràries que aglutinen 70.000 socis, donen ocupació a 4.500 treballadors i tenen una facturació global de 1.500 milions d’euros. Entre els reptes més imminents d’aquesta agroindústria cooperativa, als quals pretén donar resposta la Federació, s’inclouen les dificultats de mercat que travessen diversos sectors, la promoció de productes cooperatius, l’aposta pel comerç exterior, la interco-operació, la necessitat d’innovar, la professionalització de la gestió empresarial i la reforma de normatives de vital importància per al desenvolupament del sector, com la Llei de Cooperatives de Catalunya i Llei estatal de règim fiscal.

En aquest context, Josep Pere Colat va presentar a l’Assemblea general el

pla d’acció que la junta rectora ha estat preparant els últims mesos i que culmina amb el nomenament de Jordi Vives com a nou director de l’organització. Amb una àmplia experiència en el sector agrari, Vives assumeix la direcció de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb l’objectiu de posar en marxa les línies estratègiques aprovades per l’òrgan de govern de l’organització.

L’assemblea General també va ratificar Lluís Roig, gerent de la cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys, com titular del grup de seccions de crèdit en el consell rector de la Federació. Roig ha pres el relleu de Josep maria Siuró, que n’era responsable des de l’any 1998.

L’assemblea general ordinària de Servicoop

Assemblea i 10 anys de FETS – Finançament Ètic i Solidari

El passat dia 21 de maig, es va celebrarà a la seva seu del carrer Premià de Barcelona, l’assemblea general ordinària de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya (Servicoop). Amb l’assistència de més d’una trentena d’associats i consellers, la reunió va començar a les 19:00 hores i va acabar al voltant de les 21:00 hores. Durant l’acte, es varen tractar els temes de l’ordre del dia, entre ells l’aprovació de la memòria d’activitats i el pressupost, el balanç i el compte de resultats, la nova Llei de cooperatives, el projecte de fusió en que es veu immers la Federació, etc.

En acabar l’acte, es va fer un homenatge al president d’Honor, en Francesc Castellví Amigó, per la seva dedicació durant 25 anys a la Federació. El president d’honor va donar les gràcies a tothom per l’assistència i per aquesta atenció i va concloure l’acte amb unes paraules del que havia estat el seu pas per la Federació. Finalment es va procedir a prendre un refrigeri.

L’Assemblea general ordinària de socis de FETS – Finançament Ètic i Solidari, tindrà lloc el divendres 3 de juliol a les 18,45 h en primera convocatòria i a les 19,00 h en segona, al Centre Artesà Tradicionarius (Travessia de Sant Antoni, 6-8 de Barcelona).

L’agenda de l’acte inclou l’elecció d’alguns càrrecs de la Junta Directiva, ja que cessen i en tot cas s’haurien de reelegir, els càrrec de vicepresidència, sotssecretaria i d’un vocal, motiu pel qual també han obert una crida als socis per tal que s’hi presentin. Hi ha temps fins el dia abans de l’assemblea, i cal posar-se en contacte amb la secretaria de FETS. Aquest mes de juliol farà 10 anys de la creació de FETS, de manera que en acabar l’Assemblea conviden a compartint una estona plegats per a celebrarho: hi haurà una pica-pica i un acte de reconeixement als que han estat directors i presidents al llarg d’aquests anys.

Cal confirmar la vostra assistència al Tel. 93 368 84 81 o a fets@fets.org.

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 8

8 Noticiari

Suara signa un conveni amb Abacus Suara Cooperativa va signar el passat 17 de juny un conveni amb Abacus, a través del qual aquesta cooperativa del sector de la distribució de productes culturals podrà participar a Incorpora, un programa de l’Obra Social Fundació ”la Caixa” que té com a objectiu la inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió social, oferint a les empreses la promoció de la responsabilitat social corporativa a través de la inserció laboral de persones discapacitades i d’altres col·lectius en risc d’exclusió.

Amb aquest acord Abacus cooperativa atenent als seus valors fundacionals reforça el seu compromís social i es posiciona un cop més en la voluntat d’integració d’aquells col·lectius laboralment més desfavorits.

Suara Cooperativa és membre de la xarxa d’entitats Incorpora, formada per un ampli ventall d’entitats d’iniciativa social especialitzades en la inserció social i laboral de diferents col·lectius en risc d’exclusió que formen part del Programa Incorpora.

L’objectiu d’aquesta xarxa d’entitats és establir el contacte i el diàleg necessaris i imprescindibles amb els empresaris per tal de donar a conèixer els avantatges que suposa per a l’empresa participar en iniciatives d’inserció laboral i adaptar les actuacions de les organitzacions so-

cials a les necessitats i els condicionaments propis de cada empresa.

En virtut del conveni signat, Suara Cooperativa facilitarà a Abacus assessorament especialitzat sobre subvencions i ajudes a la contractació, creació de treball i formació específica per a persones amb especials dificultats d’inserció, en tot el territori català. Suara també donarà suport a Abacus en el procés d’incorporació d’aquestes persones. En primer lloc rebrà de l’empresa la descripció dels perfils professionals corresponents als llocs de treball oferts i les condicions de contractació. A continuació es realitzarà la preselecció dels candidats, essent l’empresa qui determinarà la seva admissió o no en el procés de selecció. Finalment, Suara farà un seguiment de la inserció laboral de les persones proposades en els centres de treball de la cooperativa

Abacus, prestant serveis d’assessorament, suport a l’adaptació al lloc de treball i seguiment després de la contractació laboral.

Per la seva banda, Abacus es compromet a donar a conèixer a Suara la descripció dels perfils professionals, a comunicar les incidències que puguin sorgir al llarg del procés d’inserció i a facilitar-ne el seguiment.

Suara Cooperativa, una nova entitat nascuda de la fusió de tres cooperatives amb molts anys d’experiència en el sector de l’atenció a les persones: CTF Serveis Sociosanitaris, EAS i Escaler Cooperativa. Fruit d’aquesta unió, ha esdevingut la cooperativa més gran de Catalunya dins del sector d’atenció a les persones, està present a 14 comarques catalanes. Compta amb 1.100 professionals, d’un ampli ventall de perfils.

Setmana de l’economia cooperativa Amb el lema “Nous estils, noves maneres d’emprendre: el futur és cooperatiu”, la 1a. Setmana de l’Economia Cooperativa serà el punt de trobada de les visions i les persones del món cooperatiu: d’aquelles que en formen part i de les que en volen formar; de les que volen emprendre un nou negoci, dels que en volen millorar la gestió i conèixer noves metodologies cooperatives, o simplement, d’aquelles que volen descobrir un estil propi, modern i sostenible de crear riquesa. Organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, DG d’Economia Cooperativa i el Núm.

322

Fons Social Europeu, tindrà lloc del 30 de juny al 2 de juliol al palau de Congressos de Barcelona (Recinte de la Fira de Barcelona de Montjuïc) i pretén ser un espai per compartir coneixements, intercanviar experiències i establir relacions de negoci i intercooperació.

Ponències, taules rodones, espais d’assessorament i d’emprenedoria, tallers, seminaris, presentacions i trobades... un gran nombre d’activitats per reflexionar i participar en els àmbits més estratègics de l’economia cooperativa.

Podeu consultar el programa a: www.elfuturescooperatiu.coop.

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 9

Noticiari 9

Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball

Dia Internacional del Cooperativisme a Sants

L’Assemblea General de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va aplegar 66 cooperatives el passat 28 de maig. Els socis i sòcies de la Federació estaven convocats a debatre la proposta de llei de cooperatives i el pla estratègic en grups de treball. La memòria social i econòmica de 2008 va ser aprovada per unanimitat i els assistents van poder assistir a les presentacions d’Aposta, Ara_Coop i la Fundació Seira. Una intensa jornada de treball que es va tancar amb la intervenció de Mar Serna, la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya qui va destacar la necessitat de treballar en la promoció d’una fórmula emrpesarial “Moderna i de futur”.

El debat sobre la proposta de llei de cooperatives va centrar part de la jornada. Presentada en el marc de l’Assemblea per la pròpia impulsora del text, Mireia Franch, directora

El proper dissabte 4 de juliol se celebra a tot el món el 87è. Dia Internacional del Cooperativisme, i a Sants, amb el lema “A Sants,les cooperatives fem història” han presentat un programa molt variat per a festajr-lo.

En els dos escenaris de les Cotxeres de sants i a la Plaça de Sants, hi haurà força activitats d’entre les que destaca: l’exposició històrica “Memòria cooperativa a Sants”, la presentació del projecte “Sants, Barri cooperatiu” o bé la ruta històrica del cooperativisme a Sants. També hi haurà vídeo-fòrum, fira de cooperatives del barri i jocs cooperatius pels més petits.

Podeu consultar el cartell i el programa a: www.sants.coop

general d’economia cooperativa, les discussions es van articular a partir de 4 grups de treball que durant part del matí van analitzar els pros i contres del text en fase d’elaboració. Durant tot el dia Franch va estar disponible per resoldre els dubtes de socis i sòcies de la Federació.

La Federació es va comprometre a facilitar el debat i ha obert un espai virtual de discussió al seu web per tal de recollir les aportacions de les cooperatives. Així mateix durant tot el mes de juliol seguiran els esmorzars de treball sobre la llei, presentats per Xavier Gallofré.

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari:

dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous, de 16.30 a 19 h

Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Pรกgina 10

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

Nou Indret és, a primera vista i d’un sol cop d’ull, una cooperativa nascuda el 19 d’octubre del 2007, fruit de la reconversió d’un negoci familiar dedicat al moble a mida al municipi de Santa Coloma de Farners (la Selva), que estava a punt de plegar i tancar portes definitivament. És això, però és, també i sobretot, el nou indret laboral que cinc socis han construït per no veure’s abocats a l’alternativa de l’atur i la resignació. Un nou indret, a les comarques gironines, que opta obertament pel cooperativisme com a millor fórmula social, econòmica i laboral per afrontar els temps difícils, de crisi i atur desbocat, que ens assetgen.

Nou indret SCCL: salvar els mobles

S

empre hi ha una història, deia la vella cançó. I la cooperativa de treball Nou Indret, també en té una. A Santa Coloma de Farners, l’any 2007. L’inici de clausura d’un negoci de tradició familiar dedicat a la fabricació de mobles a mida, que havia arribat a tenir quaranta treballadors, semblava destinat a engreixar la llarga llista de petits negocis i empreses que abaixaven la persiana. En aquelles comunicacions, el propietari —que estava a punt de jubilar-se— comunicava als treballadors i treballadores que quedaven, que el cessament d’activitat seria un xic complicat i que caldria negociar les condicions de liquidació de les relacions laborals. Però, tot just abans d’ampliar la llarga llista de concurs de creditors o l’allau d’EROs que s’encadenen al nostre teixit econòmic, el propietari els proposà de constituir-se en cooperativa. Dels nou treballadors, cinc s’engrescaren amb la idea. S’hi van animar.

S’hi van il·lusionar; malgrat que la nau central que acollia el negoci ja havia estat venuda, i malgrat que la caiguda general de la creació de noves cooperatives era i és, ara per ara i malauradament, constant.

En tot cas, s’hi van posar. Tossudament. Van mantenir el taller a San-

ta Coloma de Farners i van decidir obrir la botiga expositora a Vidreres. I van tirar endavant. Amb totes les dificultats i amb una sobtada, ràpida i immediata entrada al cooperativisme, sense deixar mai l’activitat econòmica. Sense aturar-se. De cop, de la nit al dia, el pas de treballador assalariat a soci de treball.

Canvis radicals, de fons. Un any i mig després, parlem de tot plegat amb l’Eulàlia Catalan sobre l’experiència, revisitada avui sota l’auge de l’atur, que ha batut rècords històrics a casa nostra. Cooperativisme com a alternativa per mantenir l’ocupació. Malauradament, els exem-

ples no estan proliferant, encara que l’experiència cooperativa de Nou Indret demostri precisament que sí, que és possible fer-ho. Com abans, en la dècada dels vuitanta, ho van demostrar amb èxit i fins al dia d’avui la reconversió cooperativa de Talleres Alà en Mol-Matric (Barberà del Vallès), la Gramagraf a Santa Coloma de Gramenet o Cemid a Terrassa.

Vint anys després d’aquelles experiències de recuperació d’empreses, Nou Indret n’ha seguit l’estela cooperativa. Fruit, com diu la Lali, de la necessitat immediata més que d’una reflexió sospesada, Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

tranquil·la i acurada. La pèrdua de la feina se’ls tirava a sobre. I el compromís col·lectiu i l’aportació personal a la lluita contra l’atur i la destrucció d’ocupació és precisament això: lluitar pel lloc de treball via cooperativa. “Ho vam escollir”, ens expliquen, “perquè tots érem treballadors i volíem sobretot igualtat”. Mantenen, des d’aleshores, el negoci, mantenen la cartera de clients i continuen fent el que feien. “Cal dir que el canvi és absolut”, manté la Lali. “Has de canviar moltes coses i tota la mentalitat. Aleshores, de sobte, t’adones que l’empresa també ets tu.”

La reconversió d’empresa mercantil privada a cooperativa de treball s’ha fet, doncs, en rigorós directe.

Especialitzats en la fabricació de moble a mida, particularment armaris i bastidors amb tota classe d’acabats, decideixen traslladar la botiga a Vidreres, mantenint l’antic taller de treball (que ocupa dos socis) a Santa Coloma de Farners i comptant també amb un espai de disseny d’una de les sòcies. I així és com l’antiga empresa, històricament arrelada al territori, esdevé cooperativa amb un serveis productius d’alt contingut artesanal i un component creatiu força interessant. Armaris i bastidors cooperatius contra l’atur, però també mobles de cuina i mobles de bany, a partir del treball sobre conglomerat, aglomerat Núm.

322

DM i xapa, tots tres materials derivats de la fusta. Tanmateix, amb la línia de vernís pròpia, obren encara més les possibilitats de les gammes ofertes. Que proveeixen, per exemple, de mobles prestatgeria les botigues Plima o determinats hotels de la Cerdanya.

Aire fresc cooperatiu Els cinc socis de treball reconeixen, vint-i-un mesos després, que el cooperativisme els ha suposat “molt d’aire fresc i molta il·lusió”, sobretot pel desenvolupament humà que implica en relació amb el món de l’empresa i la ruptura amb el model anterior. La Lali ho concreta més: “L’experiència ha estat molt dura i no deixa de ser dura, però estem contents, molt contents.” Conclusió primera que en treu: “S’ha forjat una complicitat molt ben travada i molt assolida: tots hi som i tots hi estem. ¡I aquesta és la novetat!”

El cooperativisme els ha suposat haver après a debatre, a discutir, a consensuar. A aprendre de la democràcia en el treball i en la gestió empresarial i econòmica: “No hi ha ningú com a únic responsable. Tots hi estem implicats.” Fórmula comuna i cooperativa quan l’alternativa, insisteixen, era la intempèrie de la pèrdua de treball.

La Lali, amb certa sornegueria i quan no sembla que siguin gaire

bons temps per a la lírica, diu sense embuts que s’hi van posar en el pitjor moment. Però ¿quan és el moment òptim si tens l’amenaça de l’atur com una amenaça al clatell? A la pregunta sobre com veu i viu el cooperativisme ben bé dos anys després, ens respon: “Hem après a caminar; aquesta és la síntesi: amb el cooperativisme hem après a caminar.”

Capejar la crisi “Aniríem molt bé si no fos pel cicle econòmic advers”, matisa. La caiguda i contenció de la demanda l’han notada prou, sobretot en un perfil preferent de client intermedi amb poder adquisitiu alt que pràcticament, per ara si més no, els ha desaparegut per la por que ha generat la crisi. Però han recuperat una certa estabilitat amb un nou perfil de client mileurista que disposa de feina estable. Coses de la crisi: portes que es tanquen quan se n’obren de noves. Contradiccions permanents.

Dificultats i entrebancs perquè no pensaven “que la crisi ens afectaria tant”. Han hagut de renunciar, també per ara, a l’únic treballador de què disposaven, amb el qual mantenen una bona relació. Han hagut de reduir-se la nòmina (“Això, abans, no ho hauríem permès mai”, exclama la Lali), han reduït les externalitzacions de treball a força

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 13

Les Nostres Cooperatives 13

d’assumir més tasques pròpies, i han anat a cercar directament els proveïdors. Reducció de costos, doncs, i menys externalitzacions; minva de nòmina i ajust de despeses, i assumpció de moltes més tasques. Els cooperativistes: els primers a estrènyer-se fort el cinturó.

Fet i fet, una de les virtuts històriques del cooperativisme en temps de crisi: la capacitat de resistència.

I, sobretot, la capacitat de resiliència: saber on som i per què hi som, i per què passa el que passa, i per què el suport mutu sempre és una alternativa sòlida. Equació de pack anticrisi? “Que la moral mai decaigui” afirma taxativa la Lali, perquè el cooperativisme és, finalment, “voluntat tossuda” i perquè l’experiència pròpia li diu a cau d’orella que la cooperació social és el millor antídot contra el col·lapse econòmic que vivim.

El futur és cooperatiu “Cal tirar endavant”, insisteix. Ens ho diuen una vegada i una altra.

Amb certa perspectiva, la Lali és justa amb ells mateixos: lluitem contra l’atur des de la nostra posició concreta i “això també és lluita contra la destrucció d’ocupació”.

Associats des del primer dia a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya —“la FCTC ens ha ajudat molt en el procés d’acompanyament i naixement de

Nou Indret”—, són també membres de Coop57 i usuaris dels seus estris financers alternatius. La cooperativa de serveis de finançament destaca sempre l’esforç col·lectiu de la cooperativa gironina i la seva voluntat d’incorporar nous aspectes socials i ambientals, tot obrint-se al sector de l’economia solidària.

Fet i fet, l’experiència no ha passat desapercebuda en l’àmbit social.

Diferents mitjans de comunicació s’han interessat per l’experiència de Nou Indret, que evoca aquells versos de Joan Salvat-Papasseit quan afirmava, a contracorrent, “ara no es fa, però jo encara ho faria”. I la mateixa Xarxa d’Economia Solidària els va escollir com una de les experiències convidades per transmetre la seva iniciativa en el marc de les Jornades “Crisi, alternatives des de l’economia solidària”, que es van celebrar el proppassat 28 de febrer a l’Ateneu La Torna de Gràcia.

En el pla personal, la Lali, a contracorrent, diu, “mai vaig fer res que fes tothom”. Diu que s’identifica com una cooperativista per generació espontània, quasi sense adonar-se’n. Riu i diu: “Dec ser una socialista de les d’abans.” Cooperativista per pur sentit comú. I potser per això la cooperativa, com tantes altres, sí que és precisament un nou indret. El nou indret del

sentit comú del futur cooperatiu.

Valors sense preu, com ja ho va escriure Eduardo Galeano: “El poder identifica valor i preu. Digues-me quant paguen per tu i et diré quant vals. Però hi han valors que estan més enllà de qualsevol cotització.

No hi ha qui els compri, perquè no estan en venda. Són fora del mercat, i per això han sobreviscut.

Obstinadament vius, aquests valors són l’energia que mou els músculs secrets de la societat civil. Provenen de la memòria més antiga i del més antic sentit comú. Aquest món d’ara, aquesta civilització de campi qui pugui i cadascú per un mateix, està malalta d’amnèsia i ha perdut el sentit comunitari, que és el pare del sentit comú. En èpoques remotes, en el naixement dels temps, quan érem les bestioles més vulnerables de la zoologia terrestre, quan no passàvem de la categoria d’esmorzar fàcil a la taula dels nostres veïns voraços, vàrem ser capaços de sobreviure, contra tota evidència, perquè vàrem saber defensar-nos junts i perquè vàrem saber compartir el menjar.”

L’escriptor uruguaià cloïa afirmant: “Avui, més que mai, és necessari recordar aquestes velles lliçons del sentit comú.” A Nou Indret, no només les recorden, sinó que les apliquen. Via cooperativa.

David Fernandez Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 14

14 Entrevista

Entrevista a Waldemar E. Ríos Benítez

“L’ensenyament que tenim és que la utopia és el principi de la realitat” Waldemar E. Ríos Benítez és un cooperativista jubilat; però, com diu ell mateix, jubilat de l’activitat laboral, però no pas del món cooperatiu. Va deixar l’Uruguai l’any 1974, i poc després s’instal·là a Barcelona, on prengué part en diferents projectes socials i cooperatius.

Vas arribar aquí l’any 1974, però tenies una participació prèvia en el cooperativisme a l’Uruguai. ¿Pots explicar la teva trajectòria en el cooperativisme uruguaià?

Jo tinc setanta-vuit anys, i en fa trenta-quatre que sóc a Catalunya i Espanya, treballant sempre en el camp cooperatiu. Amb la pregunta concreta que em planteges, per precisar-la en el temps, hauria de dir que pràcticament des de l’escola, amb les primeres inquietuds, vaig poder conèixer algunes temptatives d’adquisicions de material escolar i coses d’aquestes. Una bona mestra que vam tenir ens va ensenyar, però no amb el terme de cooperativa, la necessitat de l’ajuda. Crec que allò va ser una llavor que es va sembrar i que encara roman.

De fet, ajuda mútua i cooperativisme van molt lligats.

Sí, exacte. A l’institut secundari fèiem una revista, amb un només un exemplar, que es repartia a classe, tothom la llegia, tenia unes fotografies —diguem-ne— originals, que va tenir molt d’èxit, i aquí en el treball que fèiem sí que hi havia una responsabilitat molt gran, encara que era una revista humorística en la major part, però tenia una part que anava de debò.

La responsabilitat amb la qual ens movíem —teníem quinze o setze anys— i treballàvem... Era molt important el treball en equip. DesNúm.

322

prés, ja de gran, vaig treballar a l’Ajuntament del meu poble, Durazno. A l’Ajuntament vaig dur a terme una tasca que em va agradar molt —treballava en un viver, als boscos, regant les plantes, etc.— i vaig coincidir amb uns treballadors ja veterans. Em queda el record del sentit de la solidaritat natural, la responsabilitat de les persones. Al poble havia 25.000 habitants, i també vaig tenir molta relació amb altres companys de les oficines. Aquí es va crear la primera cooperativa de consum, ja amb set-cents socis. Vaig anar a la capital, a Montevideo, al Ministeri d’Hisenda, que llavors era la part de l’administració que tenia relació amb les cooperatives. Hi vaig dur els papers molt orgullós. En aquella època el tracte amb l’administració no és com ara a través de finestreta, sinó que era en un despatx, i el tracte era més de tu a tu. Els estatuts els havia fet jo, i el funcionari ens va dir que eren una bestiesa. Van treballar amb els companys municipals, i l’Ajuntament també hi va treballar moltíssim; la cooperativa es va convertir en un centre social: hi havia supermercat, fèiem activitats culturals i, com a servei accessori, vam impulsar un servei de sanitat per atendre el municipi. ¿A la mateixa cooperativa?

No, al municipi, també per als so-

cis de la cooperativa, és clar, però a escala de tot el municipi. ¿La cooperativa era per als empleats municipals?

Per als empleats municipals i per als familiars. Llavors vaig guanyar prestigi com a cooperativista. Treballava també com a professor, tenia vint anys i ja treballava. Tenia experiència en la relació amb la gent; ho dic sense cap qualitat. Els avantatges de la cooperativa eren la qualitat dels productes, el preu i el pes just (això era molt important llavors, quan no hi havien balances electròniques). A l’institut vam demanar un espai, i ens en van donar un de cinc-cents o siscents metres quadrats i hi vam muntar una cooperativa; érem trescents mestres i professors a l’institut. Hi havia gairebé mil alumnes; la cooperativa no tenia assalariats; era tot treball voluntari. Es formaven equips de treball, amb suplents. A la cooperativa inicial, a la municipal, vam formar després els mestres interessats per la qüestió de les cooperatives. L’escola rural, que era a prop, tenia molt contacte amb mi, perquè em coneixien, i em van demanar que anés a parlar-los de cooperatives, als nens de cinquè i sisè, d’onze anys. Vaig anar-hi, i em va agradar perquè els nens s’hi van interessar molt, allà, al medi rural, i amb el seu estrat social, que no era el mateix que el

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 15

Entrevista 15

del nen de la ciutat. Em va agradar molt l’experiència, i vaig anar-hi més d’una vegada. L’escola rural tenia un hort, i la cooperativa li comprava productes a l’escola.

Quan vas venir, ¿vas participar en projectes cooperatius?

Abans d’arribar Catalunya, vaig estar a Madrid i Salamanca. Pèro abans de parlar d’això vull mencionar una cosa molt important que va tenir lloc allà, a l’Uruguai. L’any 1965, va haver-hi l’aprovació de la Llei de l’habitatge. En la construcció, era el banc hipotecari —nacional i públic— el que en tenia l’administració econòmica i havia establert unes ajudes, unes subvencions, per a la construcció d’habitatges. Es classificaven els préstecs per a la construcció normal —diguem-ne—, i després per a les cooperatives. A les cooperatives hi havien tres sectors: cooperatives de propietaris (com aquí, a l’Estat espanyol, que quan es lliura la clau s’acaba la cooperativa), les cooperatives d’estalvi previ —els socis s’organitzaven i tenien l’obligació de fer ingressos, de fer un estalvi del 25% del valor de la casa, del projecte, i el banc hipotecari donava la resta; el préstec era a vint-icinc anys i a un interès del 2%; allò era, en aquells moments, diners re-

galats— i les d’ajuda mútua d’autoconstrucció. Llavors, l’escassetat de l’habitatge era molt alta, i els pressupostos dels projectes eren lògicament diferents. Els projectes més cars eren els de propietaris. Els d’estalvi previ es constituïen en gestors, i la gestió i la promoció ja se l’estalviaven (un terç del pressupost), i els sortia més barata per ser cooperativa i no fer especulació. A la cooperativa d’ajuda mútua s’estalviava en la compra de materials, en la gestió. Hi han hagut molts fracassos, però l’important no és el pessimisme, sinó el projecte, perquè si es fa una crítica racional del procés, els punts forts i els punts febles, es pot treure l’ensenyament per a nous projectes. Una cooperativa ha de complir les finalitats per a les quals ha estat creada. En el cas de les cooperatives de l’ajuda mútua, que afavoreixen la convivència de les persones i les famílies, tot semblava bastant utòpic, però l’ensenyament que tenim és que la utopia és el principi de la realitat, en l’exercici de la pràctica. Molta gent planteja una sortida a un projecte, un recurs, una tàctica; però et diuen: “No, això és teoria.” Però el que per a uns és teoria, és pràctica per a uns altres; depèn del desenvolupament que es tingui de l’experiència, de la informació. Hi han alguns somnis

que s’han fet realitat i segueixen sent realitat. La cooperativa es deia COVINOVI, que vol dir Cooperatives d’Habitatge Nova Vida. En la promoció vam haver de posar en pràctica la Llei de cooperatives, que era i continua sent molt bona. Vaig haver de marxar quan la cooperativa tenia el terreny, i estava fent els primers fonaments. Vaig marxar amb el que duia posat i amb molta sort; si no, m’esperava la presó. És curiós que jo em dec a això i per això sóc aquí. Ja jubilat, però un es pot jubilar de l’empresa, de l’activitat laboral, però de la cooperativa, no. Després de fetes les cases, en què tothom hi col·laborava, és quan es feia el sorteig. Aquest és un principi, un projecte inicial; jo sempre vaig tenir moltes bregues per aquest assumpte, els serveis comuns, perquè l’educació i el millor mètode didàctic que dura a la pràctica... Quan vas anar a l’institut i t’hi ensenyaven química, vas aprendre més quan et vas equivocar. Aquesta és la filosofia. Mantinc que la pràctica és el millor mètode didàctic. A la gent cal posar-la al laboratori, posar-la en tallers, posar-la en la vida, per poder desenvolupar els objectius que es proposi l’empresa, l’empresa cooperativa en aquest cas, i aquesta és la meva filosofia, la meva tècnica, sobretot, la meva Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 16

16 Entrevista

conseqüència. He tractat de ser coherent amb el que he començat, amb el que m’he proposat, i me n’he beneficiat per poder viure d’una manera honesta, d’una manera solidària. ¿Quines tasques desenvolupa ara la cooperativa? ¿Les dels serveis comunitaris?

Sí. Se segueix amb els serveis comunitaris, el manteniment, l’activitat social. La cooperativa té un locoal comunal, perquè la Llei té una cosa fantàstica també: per cada metre d’habitatge hi han tres metres de local comunal, finançats pel banc hipotecari. Nosaltres hem tractat de traslladar aquí, a Catalunya, l’element fonamental dels serveis comunitaris per promoure i mantenir el grup familiar: safareig comú, menjador comú, etc. ¿I quan vas arribar aquí?

Quan vaig arribar aquí, el primer que vaig fer va ser estar a Madrid; vaig venir el 20 d’agost del 1974.

Durant anys, havia adquirit molta experiència de l’ensenyament dels mateixos socis. Però el que jo sabia allà no tenia res a veure amb el que em vaig trobar aquí. Vaig passar un mes a Madrid. Vaig estudiar la legislació espanyola i vaig anar al Ministeri i a les biblioteques de cooperatives que trobava. Vaig mirar llibres i vaig estudiar el que vaig poder. I vaig veure que no es podia fer res. Jo, per treballar portava l’experiència cooperativa. Quan vaig venir cap aquí, l’alcalde de Durazno em va donar una carta per al doctor Jones, del zoològic de Barcelona. Havia treball de conservadors, i llavors em van contractar. ¿Et vas vincular al moviment cooperatiu?

Sí. Però al principi no tenia els famosos papers, perquè allà no em donaven documentació; perquè cal dir i denunciar davant de la democràcia que cal anar amb molt de compte amb el feixisme, en tot moment, i em refereixo a aquí, a Espanya, a Catalunya. Els militars classificaven la població. Els ciutadans de la classe A Núm.

322

eren ciutadans normals, amb els seus deures i els seus drets. Els de la classe B eren persones que tenien tots els deures, però alguns drets no els tenien, no podien estar a l’administració pública. I els de la classe C no podien tenir res. Jo estava en aquesta darrera. A mi, com diem allà en llenguatge popular, em va rebentar.

Em volien fer contracte, però jo no tenia papers; era una bogeria, i a més el passaport m’havia caducat. I els passaports es renoven al consolat. Jo havia estudiat les cooperatives d’habitatge, i vaig anar a veure el president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Madrid, l’any 1974, que em va atendre molt malament. A Barcelona, vaig anar al sindicat i vaig conèixer el director de cooperatives. Quan li vaig dir el que feia, s’hi va interessar molt; fins i tot vam fer amistat. Ell em va ajudar a treure els papers. Llavors de seguida em vaig posar a fer cursos, classes, i em vaig posar al dia sobre la situació legal aquí. Aleshores es van obrir uns cursos per a gerents de cooperatives, i el curs, que era de tres anys, el vaig fer en dos. L’experiència que ja tenia em va facilitar molt les coses. Així vaig començar, fins que van demanar un director de promoció social per fer una cooperativa de consum a Terrassa, a partir d’un economat que tenia una empresa tèxtil, un economat que no funcionava, i vaig començar a treballar allà com a director de promoció social. Va ser la primera experiència important que vaig tenir aquí.

va tenir un desenvolupament importantíssim: vint-i-sis treballadors.

Però vaig fer una auditoria i van aparèixer vuit milions de pessetes.

Al final, però, no va passar res, i em van fer fora a mi, em van donar una indemnització. Van acabar robant la cooperativa, i els empleats es van quedar en el carrer.

Explica’m altres projectes en els quals has estat involucrat.

A l’Ajuntament de Terrassa, vaig coincidir amb un company socialista molt bo; estava entrant la democràcia. Em van contractar per dur a terme una feina de treball comunitari. Vam fer unes vint cooperatives de treball. Aquesta va ser una altra experiència en la qual vaig aprendre molt. Després, a Vilanova, que és un jo visc ara, vam crear l’associació Candombe. Dins de l’associació, que era de caràcter social i cultural, en una de les assemblees, va sorgir la idea de crear una cooperativa d’habitatges d’ajuda mútua. Finalment, vam aprovar el projecte i li vam posar a la cooperativa el nom de “El Hornero”, que és un ocell de la zona del Río de la Plata que construeix el seu niu en parella, amb fang. ¿Ara en quin moment es troba el projecte?

Jo vaig ser el president de la cooperativa durant un cert temps, però ara sóc fora del projecte. La cooperativa és un projecte per construir habitatges, com les que hi han a l’Uruguai, d’ajuda mútua i compartint espais.

¿Quant de temps vas estar-hi?

Dos, tres anys. Del 1974 al 1977.

Aleshores no hi havien supermercats, com ara, i aquest economat va suposar un boom importantíssim, tenia de tot, era molt gran, no com aquests d’ara, però la meitat quant a superfície. Jo duia el departament de promoció social. Jo en aquell moment no em podia barallar. Una persona que estava en el consell rector de la nova cooperativa va veure el que jo em proposava, i fins i tot ens vam fer molt amics, i em va donar carta lliure per fer. I ho vam fer durant un quant temps. I

I, per acabar l’entrevista, ¿què més ens voldries explicar?

La gent, de vegades, té problemes de feina, de temps, i amb això no s’hi ha de jugar, perquè la gent no es decebi i continuï motivada. El mètode d’ensenyament de la didàctica és enfrontar-lo a la pròpia contradicció. Es marquen determinats objectius i s’estableixen unes prioritats d’acord amb els recursos de què es disposa i es comença a treballar.

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 17

Història del Cooperativisme 17

Gairebé desconegudes, però molt importants: les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics

Les cooperatives de funcionaris han passat desapercebudes per a la quasi totalitat1 dels autors catalans que han tractat sobre el cooperativisme del segle XX. És cert que van ser unes cooperatives una mica atípiques i que no complien totes les normes de la Aliança Cooperativa Internacional (ACI); però, com tractarem d’explicar, a més de solucionar un problema puntual, van suposar el tret de sortida cap a la primera Llei, la del 1931, pròpia per a totes les cooperatives d’Espanya.

Per altra banda, ens crida l’atenció el desconeixement d’aquestes, ja que la disposició que les va crear va ser la primera en la qual el nom “cooperativa” figurava a l’enunciat d’una norma legal. Fins aquell moment, en les normes (lleis o decrets) en les quals, més o menys, es podien enquibir les cooperatives, la paraula cooperativa no figurava a l’enunciat i calia cercar al text alguna referència a aquestes entitats.2 Finalment, hem de dir que es poden trobar algunes mencions a aquestes cooperatives en alguns textos dels anys vint. En Salas i Anton les anomena al seu avantprojecte per una llei de cooperatives, del 1923, i en torna a parlar en un article publicat al diari Acción Cooperatista, núm. 217, d’1 de juliol del 1927. Coneix que existeixen, però no en fa cap comentari.

Per què i com es van crear Coneixent una mica la història del cooperativisme, particularment a Espanya, es recordarà que les cooperatives no estaven gaire ben vistes, especialment pel sector més conservador; hi havia una malfiança envers tot allò que organitzés la classe treballadora i, per altra banda, els promotors del cooperativisme —amb alguna excepció—3 procedien del socialisme i també de la maçoneria.4 No era, doncs, d’estranyar.

A Catalunya existia un moviment cooperativista actiu i força desenvolupat, amb uns “líders” molt reconeguts: Roca i Galès, Salvador Pagès i Jaume Anglès en una primera època i seguits després per: Salas i Anton, Ventosa i Roig, Fabra i Ribas, Francesc Montalvo, etc. A la resta del país també hi havia uns quants cooperativistes convençuts, com ara José M. Piernas Hurtado, Antonio Gascón y Miramón i Francisco Rivas Moreno, tots ells funcionaris,5 que mantenien molt bones relacions amb els catalans. Malgrat que des del començament del segle XX tots estaven d’acord amb la necessitat que es dictés una llei pròpia per a les cooperatives, i que s’havien fet peticions als diferents governs, encara no ho havien aconseguit.6 Una vegada més, van ser les circumstàncies econòmiques les que,

indirectament, van provocar la redacció d’una Llei. El llarg procés podríem dir que va començar el 5 de maig del 1920, quan el conservador Eduardo Dato formà govern.

Tot seguit creà, per primera vegada, el Ministeri de Treball i hi va incorporar l’Instituto de Reformas Sociales, del qual ell havia estat membre. Com a organisme autònom, es preocupava de la millora de les relacions entre patrons i treballadors, sobretot d’aquests últims, raó per la qual veien amb bons ulls el moviment cooperativista i en potenciaven el desenvolupament.

En aquells moments, la situació financera del Govern era molt dolenta. Cosa que, per altra banda, no ens hauria d’estranyar, ja que des dels temps de Carles I, i malgrat les riqueses extretes d’Amèrica, Espanya sempre havia estat pobra i endeutada. Feia vint anys que s’havien perdut les darreres colònies, i la guerra del Marroc —que defensava uns interessos particulars— exhauria els escassos recursos de l’Estat.

Ja feia temps que els funcionaris de l’Estat demanaven augment de sou, però per la raó que acabem d’esmentar no se’ls podia concedir. Aleshores el Govern va trobarhi el remei: no els apujarien els sous, però mirarien d’abaratir-los els productes bàsics. ¿Com ho farien? Doncs creant unes cooperatives de consum específiques per a funcionaris.7 El 21 de desembre del 1920, es va promulgar el Real Decreto de Cooperativas de Funcionarios Civiles, Militares y Eclesiásticos8 amb la intenció de resoldre el problema.

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 18

18 Història del Cooperativisme

Joan Ventosa i Roig

Comentari del Reial decret Es tracta d’una norma força curta: només te catorze articles, i s’hi afegeix un “Model d’estatuts”, que no és el que avui entenem com a model o plantilla, sinó una mena de Reglament que, amb divuit articles, desenvolupa i aclareix el Decret.

El que sí que té és un llarg preàmbul que tracta d’explicar els motius i la finalitat d’aquesta norma.

El Preàmbul comença reconeixent que: “l’encariment de la vida constitueix un problema per a les classes modestes, entre les quals figuren els funcionaris públics de tots els ordres”. Constata que el Govern rep queixes constants en aquest sentit i que es demana que es prenguin mesures urgents per aplicar els remeis adequats: “[...] havent arribat a la conclusió que entre tots Núm.

322

els que es podrien utilitzar [...] cal fomentar un moviment ràpid que deixi sentir les famílies dels seus funcionaris i, en breu termini, els grans beneficis del règim cooperatista”; però afegeix: que si Espanya no ha aconseguit fins ara èxits semblants als obtinguts en altres països, els aconseguirà si troba qui ho copiï en altres sectors socials.”

Aquest paràgraf final ens demostra el desconeixement que hi havia per part de les nostres “autoritats centrals” del que es feia a Catalunya.

Sembla que el Govern estava descobrint l’existència d’un moviment cooperativista fora de l’Estat, ignorant que en aquelles dates, segons l’Instituto Geográfico y Estadístico, el 1918 hi havia a Catalunya 219 cooperatives de consum amb 32.300 socis, i que el desembre del

1920 —en el moment de publicació del Decret llei— entre consum i treball hi havia prop de quatrecentes cooperatives.9 El preàmbul continua dient que en el règim cooperatiu hi ha dos grans problemes: d’organització i d’administració, i per solucionarlos l’Estat es converteix en patró fent aportacions de capital “proporcional als havers [sous] dels socis que les constitueixin”. Aquesta proporció va ser d’una mensualitat per a cada soci, com a aportació inicial i obligatòria. I, per controlar-ho tot, estableix un sever règim d’intervenció “a càrrec d’un representant de l’Estat”.10 Més avall ens diu que el Decret i l’Estatut sols contenen els principis bàsics d’organització i que deixen llibertat per a tota classe d’iniciatives, respectant les cooperatives ja existents i oferint-los la possibilitat de gaudir dels beneficis de l’Estat, però a condició d’acceptar la intervenció estatal i adequar els seus estatuts a la norma.11 El que sí que es reconeix és que aquestes cooperatives de funcionaris “no s’atenen estrictament als cànons rigorosos del règim cooperatista en no poder oblidar les circumstàncies singulars de les classes de socis que les formen”.

Aquestes frases ens permeten suposar que els redactors del Decret coneixien els principis del cooperativisme. Finalment, es diu que per potenciar aquestes cooperatives caldrà constituir una Federació que les agrupi, encara que després, en el text del Decret, no se’n parli.

Per què aquestes cooperatives eren “atípiques” Assenyalarem les principals diferències amb les cooperatives clàssiques: Malgrat haver estat creades per una disposició singular i específica, foren constituïdes com a “societats civils”, al marge de la Llei d’associacions encara vigent, o del Codi de comerç, que era la forma habitual. Contràriament al principi de “lliure associació”, en aquestes només en podien ser socis: “Les

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 19

Història del Cooperativisme 19

classes civils, militars i eclesiàstiques, tant de l’escala activa com de la passiva que rebin els seus havers amb càrrec als Pressupostos de l’Estat i els familiars que visquin amb ells sota el mateix sostre.” El dret d’associació quedava limitat a una sola entitat, “precisament la que estigui situada al lloc on presti el servei o on li paguin el sou”.

Només es permet canviar de cooperativa per motiu de trasllat. Es podia sortir de la societat si es tornava prèviament l’aportació que l’Estat havia fet.

No hi havia tampoc igualtat entre els socis, ja que d’entrada s’establien dues categories: socis cooperadors i socis d’honor (per mèrits personals o per mèrits a la cooperació). Tampoc no hi ha igualtat en les aportacions. La inicial la farà l’Estat, “la quantitat que integri l’haver mensual de cadascun dels seus socis”, que necessàriament serà diferent segons l’escalafó, i també ho serà el 5% sobre el seu sou, que és l’aportació, també obligatòria, que ha de fer cada soci. Es podien fer aportacions voluntàries, que eren reemborsables, amb el límit del sou anual, que rebien un interès i comptaven com a xifra de consum a l’hora de fer el repartiment d’excedents (que qualifiquen com a “beneficis”). Es parla de l’aportació al “fons de reserva”, però la norma no diu com es farà, ni el percentatge que s’hi destinarà.

En aquestes cooperatives es permetia la venda a crèdit quan en aquelles èpoques el sisè principi de l’ACI era la “venda al comptat”.

Val a dir que no era ben bé una venda a crèdit, sinó més aviat una bestreta. El soci podia comprar cada mes els articles que necessités a compte del sou del més següent. Signava un rebut per triplicat, i una còpia s’enviava a l’habilitat (el pagador dels havers), que li detrauria del seu sou i ho pagaria directament a la cooperativa.

Cada cooperativa estava regida per una junta general (l’assemblea) “a la qual és obligatori assistir sota

Josep Roca i Galès

sanció pecuniària si no és per una causa molt justificada”. L’òrgan executiu estava format per un president, un tresorer, un comptador i un secretari, càrrecs que podien ser remunerats si ho preveia el reglament intern, però a més hi havia un interventor del Ministeri de Treball —que presidia les assemblees— que rebia un 5% del benefici net. Els acords havien de ser aprovats per majoria absoluta. Tots els socis eren, en principi, electors i elegibles i tenien l’obligació de fer prestacions personals si els ho demanaven.

Fins aquí hem tractat d’explicar els motius per què es crearen aquestes cooperatives i de destacar les importants diferències que tenien amb el model clàssic. A continuació intentarem veure’n el desenvolupament.

Com anaren funcionant Generalment, quan es dicta una primera llei sobre una matèria nova, és ben segur que caldrà modificarla per anar corregint-ne els defectes, i aquesta norma sobre cooperatives no en seria una excepció.

N’hem fet el seguiment a través de les normes que es van produir.

Dos mesos més tard, el febrer del 1921, una nova disposició va permetre que s’incorporessin a aquestes entitats els socis no funcionaris de l’Estat (ajuntaments, diputacions, montepíos) que ja ho fossin d’altres cooperatives, a condició de fer una aportació “igual a la mitjana de sous dels socis funcionaris”, i amb una notable diferència: “que no tindrien dret a la bestreta en gèneres pel fet que els seus ingressos no estaven garantits per l’Estat”. Això ja suposava una tercera categoria de socis.

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 20

20 Història del Cooperativisme

regularitzar el control de les entitats i reforçar la funció dels interventors, que ara ja serien nomenats pel ministeri de Treball.

La funció d’aquests interventors es va demostrar molt necessària. Ja en un Decret de l’octubre del 1922 el Govern es queixava que, malgrat haver complert el que havia promès, no totes les cooperatives havien respost de manera compromesa i que, en algunes, els socis es desinteressaven del seu funcionament i no ajudaven els òrgans de direcció, situació que feia que, massa sovint, es prenguessin decisions equivocades que malmetien la marxa de l’entitat.

Entenem que no són el mateix les cooperativa en què el soci fa les aportacions de la seva butxaca, que aquestes entitats en les quals era l’Estat qui les feia. Els seus socis disposaven d’un capital que els era aliè, i si aquest es perdia, això no els afectava directament.

L’origen de la primera Llei de cooperatives (del 4 de juliol de 1931)

El novembre del 1921, es va modificar el sistema —molt complicat— de les altes de socis, però aquests no gaudirien del seus plens drets fins que l’Estat hagués fet l’aportació inicial a la cooperativa, situació que es produïa molt sovint. Mentrestant, només hi podien comprar al comptat. L’octubre del 1922, es va reforçar la funció dels interventors, que “sense trencar les iniciatives dels dirigents, tampoc no els donessin tanta llibertat que es pogués produir el fracàs de la cooperativa”. Podien destituir els dirigents, i en cas que les pèrdues fossin superiors al 10% del capital, era obligació tancar-les.12 En aquest període, van aparèixer problemes a les entitats ja existents i que tenien amb funcionaris entre els seus socis.

El 24 de gener del 1924, es va publicar un Decret llei de la PresidènNúm.

322

cia del Govern (el dictador Primo de Rivera) que “disposava que quedi en suspens la constitució de noves cooperatives i dictava mesures per al funcionament de les ja existents”. Aquesta norma, si es llegeix sencera, es veu que només feia referència a les cooperatives de funcionaris, però hi ha hagut autors que sols n’han llegit el títol i n’han tret la conclusió de que el dictador era un “enemic” de les cooperatives; les prohibia. En realitat, el que es pretenia era suprimir les aportacions de l’Estat. No hi havia diners —encara quedaven aportacions pendents— i es considerava que ja hi havia hagut prou de temps per constituir noves entitats.

En aquella data, ja se’n comptaven trenta-vuit. També es va aprofitar per donar entrada a nous socis no funcionaris, simplificar els tràmits,

Com hem dit al començament del present article, l’existència de les cooperatives de funcionaris va fer que el Govern s’adonés de la necessitat de promulgar una Llei específica i pròpia per regular totes aquestes societats, i, com es podrà veure, va tractar de fer-ho de la manera més democràtica i consensuada possible.

Un any després de la norma que hem comentat més amunt, el 14 de gener del 1925, es va publicar13 un nou Reial decret que en el títol deia: “De creació de la Comissió d’Associacions Cooperatives de Funcionaris pel Ministeri de Treball, per a l’estudi i redacció de normes per al règim d’aquestes”.

Amb aquest llarg enunciat, no gaire entenedor, semblava que era una norma dedicada tan sols a les cooperatives de funcionaris. Pot ser que aquest hagi estat el motiu —que ja hem assenyalat abans— pel qual els autors cooperativistes, amb les dues excepcions ja esmentades, no se n’assabentessin; no

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 21

Història del Cooperativisme 21

continuessin llegint el text. La realitat és que, deixant de banda l’enunciat, la norma es referia, precisament, a totes les cooperatives, i creava una Comissió Oficial “per a l’estudi i redacció de normes per a les Associacions Cooperatives [totes] i a la concreció de les disposicions que les consagrin, garanteixin la seva existència i ordenin les seves actuacions”.

Amb aquest Decret es demostra que el general Primo de Rivera no era “enemic” de les cooperatives, ans al contrari; el que pretenia era posar-hi ordre i fomentar-les. I amb aquesta idea, el 9 de febrer va dictar una Reial ordre14 demanant que totes les entitats i particulars que hi estiguessin interessats i volguessin, podien fer suggeriments o aportacions, verbals o escrites, a la Comissió, que havia d’actuar amb molta rapidesa i que disposava tan sols de dos mesos per presentar l’avantprojecte.15 Aquesta Comissió la formaven quinze membres, tots ells, molt representatius de diferents estaments; per la Federació de Cooperatives Catalanes, hi eren en Joan Ventosa i Roig i l’Antoni Fabra i Ribas. En Salas i Anton —que el 1923 havia presentat ja un avantprojecte per a una Llei de cooperatives—, malgrat que el general ho va demanar, no hi va ser present per problemes interns de la Federació.

En canvi, en Francesc Montalvo en formà part, però com a representant de la Unió de Cooperatives del Nord d’Espanya.

Sabem que es va enllestir l’avantprojecte i que es va traslladar a l’Instituto de Reformas Sociales per tal d’acabar d’elaborar-lo. A finals del 1927, Eduardo Aunós, ministre

de Treball, va dir a Barcelona que estava a punt de ser aprovada la Llei de cooperatives.16 També sabem que el 1928 es va remodelar completament el Ministeri de Treball, que era l’encarregat de presentar la Llei, i que el 1929 es va redactar un segon projecte, però ignorem quines foren les circumstàncies que feren esperar fins a l’adveniment de la República, la qual, curiosament, abans de complir-se els tres mesos de la proclamació popular, i encara en període preconstitucional, va dictar la Llei de cooperatives (que era, integrament, el projecte del 1927).

Podríem intuir que la principal causa del retard degué ser la remodelació del Ministeri, que va durar gairebé un any i hi van canviar els diferents departaments i seccions, amb el que això suposa de cessaments i nous nomenaments, però només és una suposició que no podem confirmar. Sí que podem dir que un segon avantprojecte va ser elaborat per la Junta de Acción Sindical del Ministeri de Treball l’any 1929, i que introduïa petites modificacions al del 1927.

Seguiment i desaparició de les cooperatives de funcionaris Continuant amb l’ordre cronològic, el setembre del 1923 s’havien començat a Madrid les reunions per crear una Federació de Cooperatives de Funcionaris, a les quals van assistir vint-i-sis entitats de les trenta-vuit que s’havien constituït, però de moment tot va quedar en un projecte. Va fer falta esperar a un Reial decret llei, del 19 de febrer del 1926, que va declarar obligatòria la federació “per tal d’unificar les compres i els mètodes comer-

cials”. A partir del gener del 1927, aquesta Federació va editar una magnífica revista que es deia Cooperación,17 que, segons es diu en els exemplars que es conserven, es podia trobar a tots els centres oficials del país, centrals i provincials, casinos, hotels i, fins i tot, vaixells de la Transatlántica.

Els anys següents van anant sortint diferents ordres que modificaven aspectes puntuals de funcionament i resolien conflictes que hi apareixien. El gener del 1927, una Reial ordre va recordar als “habilitats” l’obligació de reemborsar ràpidament a les cooperatives, sota amenaça de fortes sancions18 i recordant-los que la seva actuació produïa perjudicis a les aquelles.

Potser la més important fou una Ordre, del març del 1928, en la qual, segons la quantia de les aportacions fetes pels socis, acabava establint quatre categories entre ells i que gaudien de diferents drets.

Sols tenien plens drets els socis ingressats abans del 24 de gener del 1924, que, a més de l’estatal, també haurien fet l’aportació individual del 5% del seu salari, i els ingressats posteriorment, que també haurien fet les dues aportacions.

Aquí hi va haver un problema. Bastants socis ingressats abans del 1924 havien fet l’aportació individual del 5%, però l’Estat encara no els havia fet la seva.19 Aleshores se’ls va reconèixer el dret de ser electors i elegibles, “perquè això suposa més una càrrega que un dret”, però no pas el de la bestreta en gèneres.

Després del 1928, ja no es va produir cap regulació legal important; tan sols algunes ordres per solucionar alguns conflictes de drets Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 22

22 Història del Cooperativisme

entre socis funcionaris i els que no ho eren, sobretot a les cooperatives que ja existien anteriorment i que, acollint-se al Reial decret, es convertiren en cooperatives de funcionaris.

Aquestes cooperatives, que també es coneixien com a “intervingudes”, van quedar reconegudes en l’article 124 de la Llei de cooperatives del 1931, sense cap modificació, i tan sols amb l’obligació d’inscriure’s en el Registre general del Ministeri de Treball, però seguint depenent del centre oficial que les havia creades. Van ser plenament respectades.

Quan vam fer l’estudi complet d’aquestes entitats “especials”, ens va costar moltíssim poder saber quan, com i per què, en acabar la guerra civil, se’n va perdre el rastre. La

nostra investigació a l’Arxiu del Ministeri de Treball, a Madrid, i la consulta als seus funcionaris no ens van donar cap resultat. No en tenien cap coneixement. Tampoc mitjançant la consulta de la Ley de cooperación, de 2 de gener del 1942, que sols en la seva disposició transitòria núm. 4 les esmentava i deia: “Las cooperativas de funcionarios públicos acomodarán su estructura y su vida legal a las disposiciones de esta ley.” No enteníem què volien dir aquestes paraules.

Va ser a la Biblioteca de la Fundació Roca i Galès on vam trobar una col·lecció de la nova revista Cooperación (del 1942 al 1954), ara editada per l’Obra Sindical de la Cooperación.20 Repassant els exemplars, en el núm. 19, de setembre del 1943, vam trobar l’ex-

plicació que en donava un “sindicalista” de l’època. Aquest senyor entenia que el preàmbul de la nova Llei ja ho deixava clar: “Es rebutja el criteri de Societats Cooperatives Professionals, que es contrari als principis de l’organització sindicalista de l’Estat.” Per tant, això volia dir que no hi cabien cooperatives “de classe”, i les de funcionaris tenien aquesta consideració.21 Les que no es dissolgueren, es convertiren en entitats “normals” i controlades per l’Organización Sindical del Movimiento.22 En la nostra recerca n’hem trobat set que existien l’any 1942, i, excepte una, totes fora de Catalunya. De la que hi havia a Barcelona, en parlarem en una altra ocasió.

Joan Aymerich i Cruells

1. L’únic autor que n’ha fet esment és Joan Reventós, a El movimiento cooperativo en España (1960).

2. Des de la Llei del 19 d’octubre del 1869, “de creación de bancos y compañías mercantiles”, seguint per l’Orden de la Regencia del 26 de juny del 1870, i la Ley de asociaciones, del 30 de juny del 1887, que era la que fins al 1931 va permetre que se’n constituïssin, encara que sense regular-les. Tampoc no va aparèixer la paraula a la Ley de sindicatos agrícolas, del 23 de gener del 1906 (que eren com cooperatives), ni a la Ley de colonización, del 30 d’agost del 1907, que creava unes cooperatives agrícoles.

3. El cèlebre economista francès Charles Gide era un fervent catòlic, i també ho eren la majoria dels membres de l’Instituto de Reformas Sociales, precursor del Ministeri de Treball, que va redactar el projecte definitiu de la Llei del 1931. Igualment, dins dels sindicats agrícoles va tenir força presència l’Església catòlica per mitjà de la Confederación Nacional Católica Agraria (CONCA), creada el 1916.

4. Els fundadors de la considerada —per alguns autors— com a primera cooperativa de Catalunya, La Econòmica, de Palafrugell (1865), en Rafel Martinell, en Josep Boera i l’Avel·lí Girbau, pertanyien a la lògia maçònica La Luz, també de Palafrugell.

5. Segons explica Reventós, van ser criticats per “no haver reconegut en la cooperació un moviment total d’orientació revolucionària”.

6. El juny del 1899, com a conclusió del Primer Congrés de Cooperatives Catalanes, Salas i Anton va enviar a les Corts espanyoles un informe sobre reformes legislatives per demanar-ne una Llei pròpia.

7. No hem pogut esbrinar si el Govern coneixia l’existència d’unes cooperatives de funcionaris civils; no ho diu en el llarg preàmbul de la Llei. Es tracta de les Civil Service Suply i unes altres de militars, les Army and Navy Store, que ja eren operatives a Anglaterra al segle dinou. Ho confirma la Revista General de la Marina, del juliol del 1884.

8. Publicat a la Gaceta de Madrid, núm. 357, del 22 de desembre.

9. Diari Acción Cooperatista núm. 25, de l’1 de desembre del 1921.

10. Un mes després de publicat el Decret, una Ordre del Ministeri de Treball del 28 de gener del 1921 creava la Intervención General de las Cooperativas de Funcionarios, i els interventors, en una primera època, eren escollits i nomenats per la Presidència del Govern. El 1924, van passar al Ministeri de Treball.

11. Tenim constància d’alguna cooperativa que s’hi va acollir: La Cívico Militar de Granada i l’Económica d’Almeria. Totes dues van tenir problemes amb la classificació dels seus socis.

12. El 1931, es va tancar la Cooperativa de Funcionarios d’Oviedo. Revista Cooperación, núm. 5, de maig.

13. Gaceta, núm. 16, del 16 de gener.

14. Gaceta, núm. 42, de l’11 de febrer. Per presentar els escrits es dispensava la utilització de paper timbrat. L’exposició oral estava fixada per al dia 19 a les quatre de la tarda, al Ministeri de Treball.

15. Si ens fixem en les dates de les dues normes i en els terminis que es donaven, veurem que el Govern tenia realment voluntat de promulgar l’esperada Llei al més aviat possible.

16. Revista Cooperación núm. 2, del febrer del 1927. Federació de Cooperatives de Funcionaris. Madrid 17. Aquesta revista es va publicar fins al juny del 1936. A Barcelona només s’hi pot trobar el núm. 2, del febrer del 1927, a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca). A la Biblioteca Nacional en tenen un altre.

18. S’han donat molts casos de picaresca en què els habilitats de diferents administracions han retardat els pagaments, entre un i tres mesos, han dipositat les quantitats en un banc i se n’han quedat ells els interessos.

19. Si no es tractés d’Espanya, seria molt sorprenent que al cap de quatre o cinc anys l’Estat, en perjudici del soci, encara no hagués fet l’abonament del salari a la cooperativa respectiva.

20. Aquesta publicació la vam conèixer a l’Arxiu del Ministeri de Treball, però només en tenien cinc exemplars, tots corresponents al 1942.

21. En van quedar exceptuades les cooperatives militars. Els militars eren els qui havien guanyat la guerra.

22. Val a dir que no va caldre esperar la Llei del 1942 per desmuntar totes les cooperatives. La Ley de unidad sindical, del 26 de gener del 1940, ja les havia traspassades totes a l’Organización Sindical.

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 23

XXIV Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 20, 21 i 22 d’agost de 2009

El cooperativisme i el sindicalisme: una oportunitat davant la crisi Només hi ha dos sistemes que posen la persona com a centre de l’economia: el cooperativisme i el sindicalisme. Tant és així que, sovint, a casa nostra, cooperativa i sindicat han estat sinònims. Davant la situació de crisi global que en aquest moment ens afecta, és bo d’intentar estudiar quins són els camins que ens ofereixen les cooperatives i els sindicats d’avui.

Dijous, 20 d agost 9’15/9’30 9’30/10’15

Presentació.

Ponència: Antecedents històrics del cooperativisme i del sindicalisme, per Andreu Mayayo.

10’15/11 Ponència: El cooperativisme i el sindicalisme en l’àmbit agrari, per Josep Santesmases.

11/11’45 Ponència: El cooperativisme i el sindicalisme en l’àmbit industrial i comercial, per Josep Casanovas.

11’45/12’30 Col·loqui amb els tres ponents. Moderador: Santos Hernández.

16/17’30.

Projecció de la pel·lícula The take (La toma), d’Avi Lewis i Naomi Klein (versió doblada al castellà).

17’30/18’30 Col·loqui sobre la pel·lícula. Moderador: Xavier Palos.

Divendres, 21 d agost 10/12 16/18

Taula rodona de quatre o cinc experiències cooperatives. Moderador: Xavier Palos.

Taula rodona amb sindicats: Xavier Becerra (CCOO), Jordi Martí (CGT), Jordi Jiménez (Intersindical Alternativa de Catalunya), Pep Riera (Unió de Pagesos). Moderadora: Enriqueta Muntané.

Dissabte, 22 d agost 10/11

Ponència: Possibilitats de cooperatives i sindicats davant la crisi actual, per Joan Lluís Jornet.

11/11’30 Col·loqui. Moderador: Jaume Fallada.

11’30/11’45 Cloenda a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.

Inscripció amb beca*: 50 euros

Informació i incripcions:

FUNDACI ROCA I GALØS c. Aragó 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 www.rocagales.org

* L’acceptació de la beca comporta l’assistència a totes les sessions de les Jornades.

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 24

24 Pensem-hi

Dos llibres de contes

N

o fa gaire, un dels nostres grans escriptors, Feliu Formosa, parlava amb un altre gran escriptor nostre, Joaquim Carbó, i li deia: “Jo, el que t’envejo és aquesta imaginació que tens. Com t’ho fas, per inventar-te tots aquests relats, tots aquests contes nous? Jo, no en sé.”

El que són les coses. Jo acabo de llegir dos llibres de contes que, si en Formosa fos de debò capaç de sentir enveja, n’empal·lidiria. I, en Carbó, ben cert, somriuria amb admiració.

El primer d’aquests dos llibres és The Pillowman, de Martin Mcdonagh, escrit l’any 2003.

Jo l’he llegit en la recent traducció, L’home dels coixins, d’Ernest Riera, i poques setmanes abans n’havia vist l’espectacle del Teatre Lliure, amb direcció de Xicu Masó.

Tant la funció com el text són dos monuments d’estranya poesia. De poesia negra, espantosa.

L’autor va abocant-t’hi el relat d’una sèrie, que aparenta no acabar-se mai, de contes que et fan mal, que sembla mentida que puguin ser ni tan sols imaginats. Terribles. Es dirien dictats pel sofriment, per l’horror, per la maldat. I, tanmateix, hi ha poesia en ells, potser perquè en ells hi és el dolor dels éssers humans, l’horror que poden patir, la maldat que poden projectar.

El segon llibre és molt diferent, tret del fet que també s’hi narra un gavadal de contes. Es tracta de Le Voyage de Gaspard, i és el primer relat publicat, en octubre del 2008, per Eric Pauwels, un director de cinema pràcticament desconegut Núm.

322

entre nosaltres. Ens explica les aventures de Gaspard, un nen de potser nou anys que vol veure una pintura que ha desaparegut d’un museu, i que té un gosset que es diu Puf i que un dia se li perd perquè es fica en un mirall, no sap tornar enrere i s’hi extravia. Gaspard, buscant el quadre, el gos o tots dos alhora, viatja per tot el Món Arcaic.

I arreu troba gent acollidora i bondadosa, que el rep amablement, que li dóna hospitalitat, i, sobretot, que li explica –o que li fa viurecontes. Contes meravellosos, que posen a prova la imaginació que tant admira el nostre amic Formosa. Segons aneu llegint el llibre i seguint l’aventura del vailet viatger, hi trobareu pirates, beduïns nòmades, tribus que no coneixen l’home blanc, reines bellíssimes, reis savis, guerrers valerosos i com-

passius. Hi coneixereu Findley –creador de miralls ignorats- , Talayeva –fetiller- , Pellos –pintor invident- , Metkine –domador de núvols- , Suinemoc –guardià de la biblioteca que va enfonsant-se en la sorra del desert- , Kafiu –recopilador d’històries- , Guiguan –comerciant en perfums- , Barnabé –traginer de forats, sempre amb por que un forat dels que transporta li rellisqui a terra i el camió pugui caure a dins. Sabreu de la sirena maga, del caçador que corria més veloç que les seves pròpies fletxes, dels follets lletjos i entremaliats que s’agraden dels contes escatològics. Un cop d’ull a la taula del llibre –més de sis-centes pàgines- et diu que no pot haver-hi menys de doscents preciosos contes.

Alguns s’expliquen i tu no els escoltes, perquè el protagonista, mort de cansament, s’ha adormit. I n’hi ha un, que és al·ludit diverses vegades al llibre, però que jo juraria que no arriba a ser explicat mai: el de Ruba, que va alliberar el seu país de la invasió dels cargols, amb la sola ajuda d’una única petita llimona.

Al llarg del llibre, molts personatges diuen en algun moment: “Aquí es separen els nostres camins”. Potser per sempre, perquè totes les històries han de tenir un final. I tots desitgen a l’altre “Bon viatge.”

Com a la vida. Com en aquest article, lectora, lector. Potser aquí es separen per sempre els nostres camins. Bon viatge, amic, amiga.

Santos Hernández Maig del 2009.

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 25

Ressenya 25

Pere Audí-Antoni Orensanz,

Joaquim Llorens Abelló Valls: Cossetània - Fundació Roca i Galès, 2008.

E

l número 11è de la notable i lloable col·lecció Cooperativistes Catalans fa una aproximació a la biografia de Joaquim Llorens, de Falset. El llibre és honest, rigorós i suggeridor, perquè no fan una biografia tancada, assenyalant els buits existents, i també per la reconstrucció de les raons per les quals el franquisme va assenyalar Llorens com el responsable de les malifetes que durant la guerra es donaren a Falset, comportant que n’hagi quedat en la memòria d’una part de la població una imatge dimonitzada.

Com sovint passa amb la bona història local, el llibre resulta útil per entendre dinàmiques més generals, en aquest cas les de la societat rural dels primers trenta anys del segle passat. De com homes com Llorens, vivint en un món colpejat per diferents crisis econòmiques, polaritzat socialment, se significaren amb la búsqueda de la millora de les condicions de vida de la població més humil. Ho feren mitjançant l’establiment de cooperatives, i amb accions de caire social-educatiu i lúdic. I, quan arribaren al poder, per la via de tractar de municipalitzar assistències i serveis. En fer tot això qüestionaren l’hegemonia de les classes benestants i de l’església. I ni aquells amb els qui s’havien enfrontat ni el règim de Franco no els hi ho perdonaren.

Tampoc a Llorens.

Dins del món cooperatista, el trobem en un lloc destacat el 1920 al IV Congrés de Cooperatives de Catalunya, entre els defensors del cooperativisme, sempre en estreta relació amb els sindicats obrers, com a eina de transformació social.

La seva defensa va ser per un model cooperatista de transformació social, gradual, organitzant la pro-

ducció i el consum per acabar amb els explotadors i els intermediaris i en relació estreta amb els sindicats obrers, enfrontada a la postura d’aquests, com la pròpia CNT i altres, que criticaven el moviment cooperativista perque reblania i feia perdre objectius revolucionaris als treballadors.

Quan reapareix, el 1931, el trobem formant part d’ERC. Els autors mostren el progrés polític de Llorens el 1931-39. Maldarà per plasmar la seva ideologia de reforma social en termes de classe, fent un repartiment equitatiu d’impostos i treballant per municipalitzar els serveis bàsics perquè arribessin als més humils. Empresonat el 1934, el novembre de 1936 tornarà a l’a-

juntament, des d’on dirigirà la municipalització de l’economia. Tot això el portarà a ser titllat pels dirigents radicals de la CNT-FAI com a traïdor a la causa.

Denunciat el 1939 al seu poble com instigador dels assassinats del 36, se’l farà ben injustament responsable dels assassinats de l’òmnibus de la mort –historiat recentment per Toni Orensanz- a Falset. Salvarà la vida en passar la frontera francesa el 1939. Establert a Mèxic, continuarà la tasca cooperativista. Llibres com el ressenyat vénen a posar les coses al seu lloc. I a restablir la memòria. Benvinguts siguin.

Joan Maria Thomàs Universitat Rovira i Virgili

Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

1. BOSCH MEDA, Jordi. El problema de l’habitatge en la vellesa a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2007.

2. CIRIEC-España: Dos decenios de investigación social. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. Núm. 56. València: CIRIEC España, 2006.

3. Compte satèl·lit de la producció domèstica (CSPD) de les llars de Catalunya 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

4. Economía social y sector no lucrativo. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 37. València: CIRIEC España, 2001.

5. El campesinado. Revista Internacional de las Ciencias Sociales.

Núm. 124. Unesco, 1990.

6. Jornades sobre l’Euroregió. Barcelona: CTESC, 2005.

7. La estrategia europea de empleo. Madrid: Consejo Económico y Social, 2001.

8. La perspectiva de género en el Proyecto Equal de Inserción. Equal, 2004.

9. Las geografías compartidas identidad, conflicto, diversidad, globalización. Revista de Occidente. Núm. 266-267. Madrid: Fundación Ortega y Gasset, 2003.

◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

10. LUSA GARCÍA, Amaia. Planificació del temps de treball amb jornada anualitzada. Barcelona: CTESC, 2003.

◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

12. Metodología para la elaboración de las balanzas fiscales de las comunidades autónomas. Madrid: Consejo Económico y Social, 2002.

◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

322

11. MAYORDOMO RICO, Maribel. Dones, treballs i economia laboral. Barcelona: CTESC, 2002.

13. ORTEGA GÓMEZ, Natalia. Efectes de la composició sectorial, les dimensions i l’origen del capital de les empreses industrials espanyoles en la situació de la innovació tecnològica a Espanya, i en la política tecnològica. Barcelona: CTESC, 2006.

14. Responsabilidad social e inserción sociolaboral. Unidad Administradora del Fondo Social Europeo, 2007.

15. TORRENT I SELLENS, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

CUADERNOS MUJER Y COOPERATIVISMO Núm. 10. Octubre del 2008. Madrid confederación@coceta.coop amecoop@ucmta.es www.coceta.coop www.amecoop.es Revista anual, en llengua castellana, editada pel Departament de la Dona de COCETA i per AMECOOP. A la secció “Panorama”, hi trobem els articles següents: “Generació de treball en l’economia social. Triodos Bank”, “Un banc on compta alguna cosa més que els diners. La creació del Ministeri d’Igualtat a Espanya: Història d’una llarga lluita”. A “Organitzacions cooperatives”: “Neix e-Emprenedora en l’Economia Social com a incubadora virtual de competències emprenedores”, “Tècniques tradicionals per modelar antigues i noves peces de ceràmica”, en el qual es recull l’experiència de tres dones que formen part de la cooperativa A Faina, que ha sabut mantenir la tradició d’un mestre ceramista sense deixar d’investigar la ceràmica de la zona dels Monegros, i recuperant de l’oblit peces úniques. A l’article “Cooperatives de treballadores familiars de Mallorca. Vocació i experiència al servei dels més dèbils” es reflecteixen les opinions, situació, experiències i conclusions del debat que van portar a terme les dones treballadores de quatre cooperatives de serveis familiars de Mallorca. A “Les justes pioneres de Rochdale” l’autor reflexiona sobre els principis de Rochdale, en què les dones no quedaven excloses del dret a vot com a sòcies i tenien altres drets.

Això va fer que el cooperativisme fos un model únic a imitar, tant en el tracte igualitari de la dona com en l’aspecte social. A “Experiències”: “Com es va crear Ñapas.com. Dones que fan Internet”. A “Sense fronteres”: “Creative Handicraft”. A “Espais per al debat”: “La incorporació de les dones a l’espai públic i la ruptura parcial de la divisió sexual del treball: D’aquells llots aquests fangs”, “Dones i desenvolupament rural”. A “Dones en Moviment”: “Mons de dones.10è Congrés Internacional Interdisciplinari sobre les dones”, “Les dones a la història ensenyada: Olympe Gouges”.

RECMA. Revue International de l’Économie Sociale Núm. 311. Febrer del 2009. París jordane.legleye@recma.org www.recma.org Revista trimestral en llengua francesa. En reproduïm el sumari: A “Editorial”: “Llegir RECMA”.

La secció “Actualitat” es fa ressò de les notícies i actes ocorreguts últimament i relacionats amb l’economia social. A “L’economia social en moviment”: “La nova lògica d’acció de les mútues de sanitat: La posada en funcionament”, “Prioritat sanitària mutual”. Propostes per a un control de les sucursals en els grups cooperatius”, “Les relacions entre els bancs cooperatius i les organitzacions de l’economia social i solidària: Proximitats i partenariats”, “L’ensenyament inicial de l’economia social i solidària: Una aposta estratègica”. A “L’economia social al món”: “La problemàtica de la fiscalitat de les cooperatives a l’Alemanya d’avui”, el qual, amb l’exemple d’Alemanya, ens planteja el tema tan debatut a tot Europa dels “beneficis fiscals” que tenen les cooperatives segons els seus detractors.

Ens descriu una sèrie de característiques en què es diferencien les cooperatives de les empreses, sota les lleis fiscals. A “L’economia social a la memòria”: “¿Una qüestió de justícia? Reforma “asseguradora”i la tradició mutual al Quebec (1890-1910)”, article en què l’autor ens fa un recorregut pels problemes de les classes obreres al llarg dels anys i en relació amb les mútues asseguradores. Exposa el cas del Quebec com a exemple de la hipòtesi que planteja. A “Bibliografia”: “Règim territorial i desenvolupament econòmic”, “¿Què es la Unió Nacional per l’Habitatge dels Joves?”, “Nosaltres protegim d’infortunis: Els orígens populars de l’economia social al Quebec. I, per fi, “Resums”.

Elisenda Dunyó Núm.

322

8239-coop-322

25/6/09

14:45

Pรกgina 28