Cooperaciocatalana 326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 1

Novembre 2009 • revista mensual • any 30è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 3

326 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: “Vida rural” d’Albert Porres, guanyador del Premi Fotogràfic Trèvol Sccl i Amics de la Bici Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 30è Novembre 2009

SUMARI Tornaveu Antoni Vives Lahoz

4

Editorial

5

Actituds cooperatives

Noticiari Cooperatives de Catalunya

6

ARA_COOP, per la creació d’empreses cooperatives Pròrroga de la disposició transitòria Confederació de Cooperatives de Catalunya

9

Les Nostres Cooperatives

10

La Barricona: l’heura del cooperativisme David Fernandez

Entrevista Miquel Àngel Essomba Montse Pallarés

13

Premis Fundació Roca i Galès 2009 Veredicte dels Jurats

16

Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Jacint Dunyó L’hora cooperativa Jordi García Jané

17

SCEA Can Coll: Vint anys fent educació ambiental Can Coll, Centre d’Educació Ambiental

21

Cooperativisme Breu síntesi de la situació actual de l’avantprojecte de llei de cooperatives de Catalunya Cooperació Catalana

24

Pensem-hi Sí que hi ha pams nets Santos Hernández

25

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Antoni Vives Lahoz (Barcelona, 1941), “empresista”.

Tornaveu

¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?

Cooperativisme, com tots els ismes, és un concepte ampli, amb interpretacions i aplicacions molt diverses. En concret, però, si fem una anàlisi DAFO, n’és un punt fort el fet que el treballador se senti empresa i exerceixi d’empresa. Com a oportunitat, veig, per exemple, el cas actual de Fagor, que és una cooperativa excel·lent: davant d’uns acomiadaments que s’han vist forçats a fer, els socis han renunciat a part del sou per tal que les indemnitzacions dels acomiadaments dels companys fossin millors.

¿Què no el convenç del cooperativisme?

Seguint amb l’anàlisi, veig com a punt feble el fet que es pugui considerar que el lloc de treball en una cooperativa se sustenta sense pensar en la rendibilitat ni en la “rendibilitat” empresarials. D’altra banda, el que serien avantatges socials a escala local, veig que no es traslladen a les factories externes. Tornant al cas de Fagor, de les llars d’infants, de la caixa laboral, de la mutualitat, etc. només se’n beneficien els socis locals; quan s’escampa al territori, no s’exporten aquests avantatges intangibles. Això representa “menys sou” comparatiu per al soci “expatriat”.

¿Creu que en l’actual model context de crisi la cooperativa és un bon model d’empresa? ¿Per què?

Caldria matisar la pregunta i adaptar-la a la diversitat de situacions. No obstant això, considero que, de manera general, el model d’empresa cooperativa pot ajudar a la glocalització, concepte que contribuiria a l’arrelament, tot adaptant la globalització a la fixació a escala local. És a dir, s’actua des de l’àmbit local amb una projecció global.

D’altra banda, crec que és un avantatge que l’administració pública, des del punt de vista de màrqueting polític, estigui a favor del cooperativisme i l’economia social. Malgrat tot, és paradoxal la priorització mostrada a afavorir més el mercat financer.

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 5

Actituds cooperatives

Editorial

Des dels seus principis fins els nostres dies, no hi ha dubte que el cooperativisme ha experimentat moltes variacions. Tanmateix, hi ha una sèrie de característiques que s’hi mantenen, oi tant. Mireu-vos aquest número de la nostra revista.

S’hi parla d’educació –una de les més constants tradicions del cooperativisme- en dos treballs –Can Coll i entrevista al professor Essomba. La recerca d’alternatives noves, unides en aquest cas amb el món rural, al reportatge sobre la cooperativa La Barricona. L’adaptació a les noves circumstàncies apareix en Ara_Coop i en la discussió sobre els criteris de delimitació entre fons propis i fons d’altri en les noves normes de comptabilitat. I en aquest punt, i també en l’anàlisi sobre el projecte de llei de cooperatives, es veu també el criteri de llibertat que sempre hem volgut que es mostri en les nostres relacions amb l’Administració.

El magnífic article de Jordi García Jané ens parla de la visió de futur, i de la capacitat de fer-li front, que sempre ha estat un aspecte fonamental del nostre cooperativisme. Subratllem que aquest article ha estat guanyador per unanimitat del Premi Jacint Dunyó d’enguany.

I us confessem que, ja sense preocupar-nos dels textos de la revista, ens hem donat el gust de posar a la portada la preciosa fotografia que ha obtingut el Primer Premi al concurs de fotografia, amb el qual sempre col·laborem, que, com cada any, han organitzat la cooperativa Trèvol (que compleix aquest mes els seus primers vint-i-cinc anys) i l’associació Amics de la Bici.

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 6

6 Noticiari

Suara i Eurecos construiran escoles bressol municipals Eurecos, Grup Immobiliari de l’Economia Social, participat per entitats mutualistes i cooperativistes europees, i Suara Cooperativa han constituït Eurecos Equipaments, una societat d’inversió immobiliària per a la promoció, construcció i gestió d’equipaments de titularitat pública. La primera operació d’aquest tipus s’ha tancat recentment amb la inversió d’1,5 milions d’euros en la futura escola bressol municipal de Castellar del Vallès.

D’aquesta manera, l’Ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental ha confiat a Suara Cooperativa, a més de la gestió del servei, la construcció i el finançament de l’equipament educatiu. Aquesta fórmula obre un nou model de col·laboració entre administracions, cooperatives i altres entitats de l’economia social que donen suport operatiu i financer, que aporta avantatges per a totes les parts. En el cas de les administracions, sobretot dels ajuntaments, els obre una nova via d’ampliació de l’oferta de places educatives d’escoles bressol mitjançant acords de col·laboració a llarg termini amb les empreses gestores de les escoles, una nova fórmula que també compta amb la subvenció del Departament d’Educació de la Generalitat. A més, en el cas concret d’aquesta operació, es generen sinèrgies dins del Grup Clade, ja que l’empresa constructora serà Qualitat Obres, de Grup Qualitat.

Està previst que les obres de la nova escola bressol finalitzin com a màxim el 31 de juliol de 2010, per tal que pugui iniciar la seva activitat el curs 2010-2011.

Es tracta d’una escola bressol de 94 places, amb sis aules per a infants de 0 a 3 anys.

Eurecos, constituïda el 2008 i amb seu a Barcelona, té l’objectiu de donar respostes a les necessitats de desenvolupament en l’àmbit immobiliari de l’economia social catalana. Suara Cooperativa abasta tot el sector d’atenció a les persones i està present a 15 comarques catalanes, actualment gestiona 85 serveis, i en l’àmbit de l’educació infantil de 0 a 3 anys, gestiona 15 escoles bressol.

Neix el Servei de Conciliació, Mediació i arbitratge cooperatius Amb l’aprovació del Decret 171/2009, de 3 de novembre, (DOGC núm. 5499 de 05/11/2009) d’aprovació del Reglament dels procediments de conciliació, mediació i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació, i gràcies a la posada en funcionament del Servei de Conciliació, Mediació i Arbitratge Cooperatius, les cooperatives catalanes

Núm.

326

tindran la possibilitat de resoldre els seus conflictes mitjançant vies alternatives a la judicial.

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament - vint dies després de la seva publicació al DOGC - les cooperatives catalanes tindran la possibilitat d’accedir als procediments de resolució extrajudicial de conflictes. Caracteritzats per la seva es-

pecialització, agilitat, rapidesa i confidencialitat, els serveis de mediació, conciliació i arbitratge cooperatius tenen com a objectiu aconseguir solucions neutrals, objectives i econòmicament avantatjoses per als possibles conflictes que puguin sorgir entre cooperatives, socis o sòcies de cooperatives i federacions, sempre que estiguin inscrites al Registre de Cooperatives de Catalunya.

Els diferents procediments extrajudicials de conciliació, mediació i arbitratge es podran celebrar tant a la seu central del Consell Superior de Cooperació, com a qualsevol de les delegacions territorials del Departament de Treball, de forma que es facilitarà l’accés a l’àmbit cooperatiu als procediments de resolució extrajudicial de conflictes, reduint els costos de tramitació i respectant els elements culturals i els usos socials dels diferents territoris.

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 7

Noticiari 7

Abacus inaugura botiga a Sant Cugat del Vallès Abacus cooperativa inaugura el 13 de novembre un nou establiment a la ciutat de Sant Cugat del Vallès.

Aquest nou establiment, d’aproximadament 1.100 m2, situat a la mateixa Plaça del Monestir (c/ de la Torre, 6).

Abacus cooperativa també va inaugurar el passat 24 d’agost un nou establiment a l’Illa Diagonal de Barcelona de 510 m2. Ubicada dins de l’establiment que la cadena de distribució Caprabo té en aquest centre comercial, un dels de major tràfic de la ciutat, va suposar la creació de 12 nous llocs de treball. L’acord per a aquesta nova obertura, que va permetre reduir el cost de l’operació i fer-la possible en l’actual context econòmic, s’emmarca en la línia de col·laboració ja existent entre Abacus i Caprabo, se-

gons la qual la cooperativa subministra llibres per a la seva comercialització a 41 centres Caprabo de Catalunya i Madrid.

Amb l’obertura del darrer establiment a Sant Cugat del Vallès, Abacus cooperativa comptarà amb 32 establiments a Catalunya, València i Castelló. Aquest nou establiment serà el tercer a la comarca del

Vallès Occidental, juntament amb Sabadell i Esade-Creapolis (l’establiment universitari també a Sant Cugat del Vallès).

Amb l’ampliació de la seva de distribució cultural al territori català, Abacus posa a l’abast de tothom els valors que Abacus cooperativa representa en els àmbits de la cultura, l’educació i la cooperació.

Abacus cooperativa opera des del compromís amb el seu entorn i des de la convicció que utilitat social i rendiment econòmic poden ser compatibles. Això es reflecteix tant en els productes i serveis que ofereix, com en les activitats educatives, culturals, solidàries i de protecció del medi ambient que organitza, així com en els projectes que impulsa amb altres empreses, institucions i entitats amb què comparteix valors i complicitats.

IV Jornada Clade: Repensar l’empresa des dels valors Amb el títol Repensar l’empresa des dels valors: quins valors seran la clau del futur empresarial?, el Grup Empresarial Cooperatiu Clade convoca aquesta 4a Jornada Clade, el proper divendres 27 de novembre en el marc de l’Auditori de La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92 de Barcelona), a partir de les 9 del matí, fins a quarts de dues de la tarda.

L’actual context econòmic que ha conduït al qüestionament de les bases sobre les que s’ha creat l’empresa tradicional, basada en el capital i en el mercat i no pas en les persones i valor, ha posat en boca de líders polítics i econòmics mundials el terme Valors, terme que ja ha esdevingut un principi inspirador de reformes adoptades tan en l’àmbit nacional com internacional.

Partint de la situació que el recent terrabastall financer mundial, esdevingut social i polític, ha impactat en el món de les idees, la 4a Jornada Clade vol apro-

fitar aquesta conjuntura per reformular l’empresa des de noves bases o sobre una base renovada.

Així, aprofitant la posició privilegiada i la candent actualitat que està adquirint l’economia social en totes les seves dimensions, proposen un debat atractiu i solvent que atregui un públic plural i doni a conèixer un model d’empresa compartit en el si de Clade. Més informació: www grupclade.com

Constituir una cooperativa de treball El dijous 12 de novembre dins del projecte Sants Barri Cooperatiu es portarà a terme un taller pràctic per a totes aquelles persones interessades en organitzar una cooperativa de treball.

Comptaran amb representants d’Ara_Coop, cooperativa amb àmplia experiència en l’assessorament de constitució de cooperatives, i amb

el testimoni d’integrants de la cooperativa Fil a l’Agulla, recentment constituïda.

El plantejament en format taller, no busca una xerrada unidireccional sinó resoldre dubtes entre les persones assistents i compartir experiències.

Demanen de confirmar l’assistència a: santscooperatiu@gmail.com.

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 8

8 Noticiari

Més de 200 cooperativistes subscriuen el manifest PLANTEM CARA AL FUTUR

Uns 220 representants de cooperatives agràries van subscriure el passat 15 d’octubre el Manifest Cooperatiu de Soses: PLANTEM CARA AL FUTUR, impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac).

L’acte, que es va fer a la cooperativa Agropecuària de Soses (Segrià), va constituïr una nova mostra de la voluntat de les cooperatives d’arreu del territori de treballar conjuntament per superar una crisi que -tant per l’abast sectorial com per la seva intensitat- no té precedent.

La Fcac té la voluntat de defensar el Manifest davant del president de la Generalitat, José Montilla, i de diverses conselleries del Govern -entre les quals s’inclouen les d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural; Economia i Finances; Treball; Innovació, Universitats i Empresa, i Medi Ambient. Així mateix, es preveu presentar-lo al president del Parla-

Núm.

326

ment de Catalunya, Ernest Benach, la Comissió d’Agricultura del Parlament i els diferents partits polítics.

Entre les propostes que recull el Manifest, s’inclouen la creació de la Mesa d’Interlocució de l’Agroalimentació -com espai de trobada de totes les baules del sector i totes les administracions i departaments implicats- i la millora dels instruments per al foment dels productes autòctons així com millorar de polítiques de vertebració del sector. Precisament, la Fcac ha posat en marxa la campanya Implica’t, que promou el consum de productes cooperatius catalans.

Així mateix, les cooperatives demanen una adequada utilització dels mecanismes de regulació de mercat existents (com, per exemple, la destil·lació de crisi), que aquests mecanismes s’apliquin quan sigui necessari, que es vagin actualitzant i que

es defensin com a elements de futur per garantir una estabilitat de preus que beneficiaria tant al productor com al consumidor. En l’àmbit financer, caldria impulsar línies de finançament per a les empreses cooperatives i la defensa del paper de les seccions de crèdit com a eines de finançament del sector agrari.

A Catalunya, hi ha un total de 250 cooperatives agràries federades amb un volum de negoci de 1.491 milions d’euros. Aquestes empreses se situen preferentment a les comarques de Tarragona (76 cooperatives al Camp de Tarragona i 45 a les Terres de l’Ebre) i Lleida (75 cooperatives), però també n’hi ha a Barcelona (31) i a Girona (23).

En total, les cooperatives agràries aglutinen 70.000 socis i donen ocupació a 4.500 treballadors.

Podeu consultar el Manifest a: www.fcac.coop

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 9

Cooperatives de Catalunya 9

ARA_COOP, per la creació d’empreses cooperatives

A

mb el lema “Assessors d’assessors”, Ara_Coop pretén visualitzar-se com al recurs per al col·lectiu d’assessors i, per tant, ser referent al territori en la creació d’empreses cooperatives.

Enguany, Ara_Coop, seguint el nou Pla general comptable en vigor des de l’1 de gener del 2008, ha fet una tasca molt important, per facilitar el treball del col·lectiu d’assessors i dels responsables economicofinancers de les cooperatives, editant el llibre Nou Pla comptable per a cooperatives. Proposta d’adaptació pràctica, amb definicions i exemples.

La publicació es va presentar en el decurs del III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, que va tenir lloc a Barcelona organitzat per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Fruit d’aquesta acció, més de noranta professionals de la comptabilitat i la

direcció es van aplegar, el passat 29 d’octubre, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en l’acte organitzat conjuntament per Ara_Coop i l’ACCID, per debatre sobre fiscalitat i el nou marc comptable de les empreses cooperatives. Els participants a la trobada del Col·legi d’Economistes van ser: Ester Oliveras i Carol Romay, professores de la Universitat Pompeu Fabra; Joseba Polanco, economista i director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya; Pepa Muñoz, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i membre del consell rector d’Ara_Coop, i Ferran Termes, president de l’ACCID. Aquest mateix acte s’havia fet abans a Lleida, al Centre Cultural IberCaja, amb una assistència de més de cinquanta persones, i aquesta vegada organitzat amb la col·laboració del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Lleida, el Col·legi Oficial de

Titulats Mercantils i Empresarials de Lleida i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya a Lleida. L’èxit d’aquestes dues trobades ha permès organitzar una nova convocatòria, el 14 de desembre, al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

Pròrroga de la disposició transitòria Delimitació entre fons propis i fons aliens

A

rran del canvi normatiu indicat per l’òrgan emissor de les NIFF, International Accounting Standards Board (IASB), i que posteriorment adoptà la Unió Europea, es desplegava l’obligatorietat de comptabilitzar com a exigible el capital social de les cooperatives a partir de l’1 de gener del 2010.

En aquest marc, se’n va sol·licitar una pròrroga a l’Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas (ICAC), atesa l’absència de modificació d’aquest aspecte en la le-

gislació autonòmica. En virtut de la reunió celebrada, a principis de novembre, entre la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES), de la qual és sòcia la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i l’ICAC, es va determinar que l’ICAC sol·licitarà una pròrroga d’un any, per la qual cosa es mantindrien els criteris pels quals s’estableix la delimitació entre fons propis i fons aliens fins al 31 de desembre del 2010.

L’esmentada pròrroga afecta el que es disposa a l’apartat 4 de la

disposició transitòria cinquena del RD 1514/2007, de 16 de novembre, que estableix que els criteris de delimitació entre fons propis i fons aliens a les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives, aprovades per l’Ordre 3614/2003, de 16 de desembre, del Ministeri d’Economia, es podran seguir aplicant fins al 31 de desembre del 2009. La modificació d’aquest apartat 4, es preveu que s’efectuï mitjançant un Reial decret al començament de desembre.

C. C. C.

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

En poc mes de tres mesos de vida i obra, el restaurant cooperativa La Barricona s’ha fet un lloc al mapa gastronòmic, restaurador i cooperatiu del Ripollès. Cuina catalana amb productes de la terra, salpebrada amb omnipresent opció vegetariana, feta i elaborada amb cura des d’una altra opció, gestió i visió de la restauració. Tres joves socis de treball i una sòcia col·laboradora que han resolt habitatge, treball i projectes vitals, condensant-ho tot plegat a través de la fórmula cooperativa que els aixopluga.

La Barricona: l’heura del cooperativisme

L’

Albert, la Patri i el Marc i l’Anna; i, des de fa poc, l’Heura, la filla de la Patri i el Marc, acabada de néixer ara fa dos mesos. Al costat, una bona colla de familiars i amics entestats a alimentar el projecte i un bon grapat de companys i companyes convençudes del futur del cooperativisme, que reeixirà. Davant i enfront: tota una casa pairal, construïda el segle XV al bell mig d’una de les set valls del Ripollès.

I dues hectàrees més de terreny fèrtil. I ganes de futur compartit.

Això és en primera instància Riembau SCCL, la cooperativa de treball que dóna forma i vida al restaurant cooperativa La Barricona de Ripoll des del passat 8 d’agost. Cooperativa: sinònim de l’esforç col·lectiu mancomunat per trobar solucions compartides. La Barricona: en primera instància, la cooperativa de les persones que la fan possible, que ja l’han feta possible, que la fan possible cada dia. A còpia de posar-hi el coll, de creure-hi, d’insistir en elles mateixes i de posars’hi de valent.

Quatre persones que, quasi com una rauxa, un rampell, un instint, decideixen, que per arribar a algun lloc, sempre cal fer un primer pas.

Origen i itinerari comú: en Marc i la Patri ja havien creat L’Obrador de Ripoll, una experiència reeixida que van traspassar ara fa un Núm.

326

any. Aquells mateixos dies si fa no fa, l’Albert i l’Anna començaven a deixar Barcelona i posaven un peu i una arrel al Ripollès. Confluència de sinergies contra la civilització de la pressa i contràries al “tot s’hi val i de qualsevol manera”. I, de sobte, una idea holística, mig precipitada mig madurada, per afrontar el repte d’assumir el traspàs de La Barricona, un restaurant amb història a la comarca, però també amb una gestió maldestra i deixada per l’empresa mercantil que l’explotava en la darrera etapa.

Quilòmetre zero: el quilòmetre 3,6 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses on arrenca aquesta història.

I fil a l’agulla I decideixen, anant per feina —per feina cooperativa—, posar-s’hi. Sis mesos d’història veloç. Ràpid naixement i immediata vida intensa.

Contactar amb Ara_coop i legalitzar-se, contactar amb el comte d’Oriola, propietari dels terrenys, negociar el traspàs amb els anteriors propietaris i associar-se a Coop57, que aquest darrer juliol va aprovar una operació de 100.000 euros a favor de la cooperativa, acabada de constituir.

Mentrestant —abans, durant i després—, reescriure tres cops el primer pla d’empresa, amb un ull a les tasques de condicionament del restaurant, d’habilitació de l’habitatge i de millora de les instal·lacions.

Tot, fet robant temps al temps i sobre la base de la solidaritat. Perquè totes quatre persones tenen també un passat comú que les projecta: provenen de la participació activa en el si dels moviments socials ur-

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

bans de Barcelona. Aquella escola forjada en la dècada dels noranta, sota el llindar de desenes d’experiències d’autogestió i desobediència covades als barris de la ciutat, en la recerca de models socials alternatius. Aquella xarxa, visible i invisible, reapareix, opera i concorre en el present cas. La mateixa xarxa social urbana s’implica a la comarca, a La Barricona. Intenses jornades de treball, impuls social i suport mutu i vint persones i una entitat (l’Ateneu La Torna de la Vila de Gràcia) que, davant Coop57, avalen solidàriament la sol·licitud de préstec i constaten que això va de veres i en sèrio. Tot plegat és el que motiva Coop57, la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, a aprovar sense embuts una operació de risc “pel grau de desenvolupament de l’economia local que implica en un territori copejat per la crisi, per l’arrelament i dinamització del territori que representa i per la confiança en la gent jove que l’impulsaven”.

Dues hectàrees de terreny, doncs, un mas, un paller de dos pisos i una nau, amb hort, corts i corrals.

I més ganes. Ganes de cooperació social, de pràctiques de democràcia econòmica i de treball cooperatiu. Davant el risc “d’abraçar massa i no estrènyer gens”, decideixen col·lectivament que l’eix vertebrador del projecte serà el restaurant, obrint per començar l’aventura amb esmorzars i dinars populars, assequibles i bens sans. Primer pas fet, primeres reserves… I de seguida els primers plens i el cartellet de “Complet”. I davant seu, de nou, el llarg camí. Perquè en a penes tres mesos, des de la inauguració del passat 8 d’agost, el projecte té encara molt, moltíssim, camí per recórrer. No endebades, aquest mateix novembre ja arrencaven “els vespres de La Barricona”: carta especial per als vespres dels caps de setmana. Amb el mateix plantejament d’una cuina basada en la pròpia cultura, enriquida amb la resta de cultures del món, i en un ambient càlid, casolà i ben tranquil.

Impacte social positiu Llavor i fruit, arrel i tronc, focs i fogons, aquesta és la crònica que encara s’escriu sobre quatre persones actives a Sant Andreu i a Gràcia que es retroben als Pirineus optant pel cooperativisme. Per convicció en l’autogestió del treball. Per confiança de futur en la democràcia econòmica i social. Per cooperar cap a un temps comú i compartit.

Per aportar el seu granet de sorra a una comarca deprimida econòmicament i amb un índex prou consolidat de despoblament i envelliment i una baixa presència del cooperativisme. Segons les dades parcials de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya, La Barricona se suma a la desena curta de cooperatives que hi ha a la comarca i a les 160 cooperatives de treball del conjunt de les comarques gironines, segons les dades oficials publicades al setembre pel Departament de Treball de la Generalitat.

Creació de llocs de treball, doncs, rejoveniment i opció també per a la gent jove de la comarca, com a projecte per no haver d’abandonarla. Noves cares joves sumades al projecte: la Raquel de Ribes de Freser, en Joan de Sant Joan de les Abadesses, en Tomàs de Ripoll i en Piti de Cal Boix. Les persones també que, sota l’amenaça de la desindustrialització i els elevats índexs d’atur de la comarca, han trobat en

La Barricona un lloc de treball i una forma diferent, comunitària, del fer, el ser i l’estar. Amb ells, i de manera destacada, la implicació, desbordantment entusiasta, de l’Albert sènior i la Montse, els pares de l’Albert, a qui se’ls ha encomanat la il·lusió cooperativa i que han esdevingut els militants d’honor de La Barricona, una mena de supervisió generacional que transmet el llegat que, a la vida, te la jugues o no; qui s’arrisca, pisca, i qui cerca, troba.

Xarxa entrellaçada i conjura solidària, doncs, de tantes coses i tantes persones. Activistes joves en cerca d’alternatives, amb fam de ganes de futur i de decidir lliurement les pròpies condicions de vida quotidiana. Cooperativisme jove de nou encuny nascut a les palpentes i contra un sistema d’exclusions.

Cultura culinària arrelada als fogons de la història pirenaica —tasteu-hi algun dia, si no, els sorprenents ous ferrats amb mel— i compromesa del tot amb l’economia local ramadera, tot apostant fermament per l’enxarxament amb el teixit econòmic local, per la dinamització comarcal i per la sobirania alimentària que duu a la taula el que surt de la terra. Fet i fet, gastronomia basada en una cuina justa, de foc lent, que fomenti una alimentació sana, entesa també com a compromís del cooperativisme amb l’entorn social i cultural on es desenvolupa. Productes i vins de Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

la terra, recuperació dels perduts —i sovint enyorats— esmorzars de forquilla, i recuperació constant del bagatge cultural gastronòmic, amenaçat pel plàstic industrial, el menjar ràpid i l’agro-business alimentari.

Un altre model de creixement La Barricona és això i molt més.

Perquè alhora i també, de ben segur, en plena època de crisi i canvi de paradigmes econòmics, el naixement de la cooperativa ajuda, amb experiències pràctiques i reals, a repensar el model de creixement anterior, fonamentat també en la implosió massiva del turisme i l’explotació devastadora del negoci de l’oci. En canvi, apostar

per models socials, sostinguts i sostenibles que es fonamentin en l’arrelament i el desenvolupament de la comarca no és pas poc en una economia altament dependent d’ajuts públics a la indústria, abocada al turisme “de cap de setmana” i a les temporades d’oci, i en un sector, l’hostaler, on la precarietat, el treball discontinu i els salaris baixos són els pa de cada dia.

No és poc, com a símptoma que les coses sempre poden ser diferents, si hi ha voluntat, compromís i esforç.

“Més que n’hi haurà”, diuen a la comarca. Perquè la potencialitat de nous projectes de l’estil de La Barricona encara està inexplorada i Núm.

326

s’albira fèrtil. Ho saben i ho entomen amb el zapatista lema “anem a poc a poc perquè volem anar ben lluny”. D’horts comunitaris en col·laboració amb l’associació Arç del Ripollès ja se’n parla, de la proposta per insistir en la recuperació del calendari gastronòmic i la cuina de temporada ja se n’han fet passos, i ja hi ha engegada una petita distribuïdora-expositora de productes de la zona al costat del restaurant. Poc a poc, doncs, i potser, també, com aquella altra vella dita zapatista que diu que els cooperativistes es busquen, es troben i junts trenquen els setges. La Barricona, repte i futur, esperança i treball, en un

nou cooperativisme generacional, fidel a l’anterior, que troba en els principis solidaris cooperatius una altra forma de treballar amb bon gust. Una altra forma de fer economia amb bons plats. Una altra forma de viure i conviure amb bons sabors. Pel que es fa i, sobretot, pel com es fa. És possible, tal vegada, que hi hagi processos generacionals que, pel que han estat a Barcelona i pel que són a Ripoll, anuncien d’antic i abans de començar el que seran.

Si més no, bones notícies per al cooperativisme, per a l’agricultura local, per a la pròpia cultura, per a la pròpia cuina. ¿Síntesi? Paral·lelament al naixement de La Barri-

cona, com a metàfora que camina sola, va arribar el naixement de l’Heura, amb un postpart no exempt de dificultats. Metàfora que proclama i albira que el cooperativisme, com la vida, neix, creix i s’expandeix contra les circumstàncies adverses. Pam a pam. Cop a cop. I poc a poc.

Això és La Barricona. Vista per dins i vista per fora es veu el mateix: la mateixa força de la coherència.

Gent que fa el que creu, que a més creu en el que fa, que pensen el que diuen i fan el que pensen. Parafrasejant Estellés, diuen “cooperativa” i segueixen caminant. Fins on el cooperativisme els dugui. I els durà lluny. Es veu d’una hora lluny. Mentre l’Heura s’ho mira, amb a penes dos mesos, com dient: “I aquests ¿què carai fan?”

Doncs simplement veuen com creix l’Heura i en gaudeixen. L’Heura i l’heura: l’heura del cooperativisme en l’era per venir de la solidaritat.

David Fernàndez Restaurant Cooperativa La Barricona Carretera de Sant Joan de les Abadesses, km 3,6 17500 Ripoll www.labarricona.cat diguescoses@labarricona.cat

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 13

Entrevista 13

Entrevista a Miquel Àngel Essomba Miquel Àngel Essomba és director del Centre Unesco de Catalunya des del març del 2008. És president de Linguapax, doctor en pedagogia, màster en psicologia de l’educació i postgraduat en pedagogia intercultural. En l’actualitat, i des de fa prop de quinze anys, és professor del Departament de Psicologia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha format part de diverses entitats de la societat civil catalana, com ara els Minyons Escoltes, la Fundació Jaume Bofill o Òmnium Cultural. ¿Com es veu des de la direcció del Centre Unesco de Catalunya el cooperativisme al nostre país?

Jo diria que el cooperativisme és una de les realitats econòmiques que ens fa sentir més còmodes.

Perquè, en primer lloc, respon a una tradició del mateix país, de cooperatives, i de treballadors i de com entendre d’una manera determinada l’economia productiva; en segon lloc, crec que hi ha un altre aspecte, que és la col·lectivització d’aquests elements; i en tercer lloc, vull recordar que aquí, a Catalunya, algunes de les cooperatives més importants que es van anar constituint durant el segle xx; tot i que la majoria ara ja no ho són, van ser escoles, unes cooperatives d’escoles que volien fer un projecte renovador, actiu, participatiu, per canviar la societat catalana i enfortir el projecte de país i, per tant, també, un projecte que està a l’arrel de l’educació. Encara hi ha escoles que continuen sent cooperatives. Per tant, des del punt de vista educatiu i cultural, des de la perspectiva de la Unesco, veiem també que bona part dels intents que Catalunya ha tingut de renovació pedagògica, d’una pedagogia activa, s’han fet des del cooperativisme.

Hi ha algunes d’aquestes cooperatives que són escoles concertades. ¿Què en penses? ¿Què és millor per a l’escola?

Jo penso el que pensa la Unesco.

La Unesco, en la seva declaració final de recomanacions de l’última Conferència Internacional d’Educació, organitzada pel BIE el novembre del 2008 a Ginebra, va ser molt clara: el pal de paller vertebrador de l’educació inclusiva, i per tant de l’educació d’avui dia, de l’educació de la diversitat, ha de ser el sistema públic d’educació. I això no és contradictori amb el fet de considerar la necessitat que hi hagi la diversificació i la pluralitat de propostes educatives, que inclou la possibilitat de centres educatius que siguin de titularitat privada. I, a més a més, el nostre punt de vista inclou que aquests centres de titularitat privada puguin accedir al concert perquè volen complir una funció clarament pública.

Però a mi em sembla que això és dir-ho d’una manera, i una altra cosa molt diferent és el que en aquests moments a Catalunya s’està produint en algunes escoles concertades, que és, d’una banda, l’existència de processos de selecció encoberta i, d’altra banda, que no es respecti el criteri del que ha de ser un centre que ofereix un servei públic, i per tant el problema no està en la definició, sinó que el problema està en la interpretació, fonamentalment, de com entenem nosaltres l’escola concertada.

Per consegüent, si hi ha algunes cooperatives que compleixen els

criteris d’equitat, de servei públic, amb el criteri de no-exclusió i de ser oberts a tothom, benvingudes siguin aquestes cooperatives. ¿Què penses de les escoles que consideren que el consell escolar no té valor o que les AMPAs no són eines útils?

Això és un error, perquè l’educació del segle XXI ha de ser l’educació de la màxima participació de tots els agents que formen part de la comunitat educativa: mestres, famílies, alumnes. Això ens ho hem de creure i portar-ho a la pràctica, perquè l’escola no només compleix una funció acadèmica d’obtenció de coneixements o d’obtenció d’unes acreditacions, sinó que també compleix una funció molt clara de construcció democràtica i de participació ciutadana; l’escola és el primer lloc en què no només els infants poden aprendre a participar en la seva societat, sinó que també molts pares i mares que quan eren petits no van poder tenir aquest aprenentatge, no van poden aprendre a participar, poden fer-ho ara; i això és molt important. Per tant, aquí no hi ha distincions entre titularitat pública i titularitat privada. L’escola ha de ser el màxim exponent de participació. I els consells escolars són una eina molt important de la participació en una escola, i també les AMPAs. Les AMPAs tenen una funNúm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 14

14 Entrevista

seus, les empreses, tothom) tenen una responsabilitat educativa davant la societat. Per tant, el que pretén aquest moviment és: 1) fer prendre consciència a aquests actors i agents socials de les seves funcions i responsabilitats educadores, i 2) generar processos participatius perquè les propostes educatives que puguin venir d’aquest entorn més ampli ciutadà i urbà, majoritàriament, siguin realment coherents amb una determinada pedagogia i no amb una altra.

Hi ha un exemple molt concret, que és la definició o el disseny dels espais urbans dedicats a infants. ¿Com han de ser les places perquè els infants hi juguin? En posaré un altre exemple: ¿Com fem que l’art penetri en la vida de la ciutat? ¿Com plantegem les escultures i els elements que veiem per la ciutat i que ens eduquen la mirada i el gust estètic i ens formen? Tot això forma part del que serien les ciutats educadores, i Barcelona és pionera en aquest sentit, tot i que a Catalunya hi ha moltes altres ciutats amb projectes educatius com aquest: Granollers, Sabadell, etc.

ció molt significativa de crear comunitat i de crear escola. ¿Penses que és bo per als infants el fet que tinguin graus de decisió sobre la seva educació?

Això no és bo, és boníssim. L’ideal i el model d’educació que la Unesco persegueix, és el model d’estudiants actius, participatius, capaços de construir el seu propi projecte d’aprenentatge, i en el qual l’escola i els mestres són recursos facilitadors que ajuden al procés que aquests nois i aquestes noies volen fer. Però no només els mestres i les escoles són recursos, sinó que els mateixos alumnes entre ells són recursos per a l’aprenentatge; i també ho hauria de ser la ciutat. Això ho dic perquè, a més de la dimensió mestre-escola com a element fomentador de l’aprenentatge dels alumnes, hem de mirar més cap endins i veure que els Núm.

326

mateixos alumnes poden aprendre els uns dels altres, però també hem de mirar més cap enfora i veure que en la societat hi ha molts espais i entorns en els quals, de manera molt important, també es pot educar. La qüestió de les ciutats educadores i els projectes educatius de ciutat hauria de ser una prioritat nacional. ¿En què consisteix això de les ciutats educadores? És un moviment que va néixer precisament a Barcelona a principis dels anys noranta. És una associació internacional, amb seu al carrer Avinyó de Barcelona, que té com a missió la difusió del principi que l’educació del segle XXI va molt més enllà de l’escola i que, per tant, no pot ser que deleguem en l’escola tota la responsabilitat educativa, sinó que tots els actors (els mitjans de comunicació, les ONGs, els mu-

La sensació que podem tenir des de fora, els que no pertanyem al món de l’educació, és que l’escola està deixant de ser paternalista. ¿És així? ¿És bo que ho sigui, o és millor que no ho sigui? És difícil generalitzar, perquè la realitat del món de l’escola, almenys a Catalunya i jo diria que a tot arreu, és d’una certa heterogeneïtat important, d’una gran diversitat.

Hi ha escoles de tota mena, hi ha escoles de congregacions catòliques ortodoxes, i d’altres que s’autodenominen escoles llibertàries, i seria de mal dir si això va cap aquí o va cap allà. El que sí que hi ha a casa nostra és una tendència, que es correspon amb una tendència en l’àmbit internacional, que consisteix a desenvolupar una visió conservadora de l’escola, és a dir, que l’escola ha de ser de nou un espai per a aprenentatges acadèmics i obtenció de resultats escolars, vinculats a disciplines científiques;

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 15

Entrevista 15

això s’està prioritzant, i s’està formant perquè això sigui garantia de futur de bons treballadors qualificats. Aquesta seria una visió més conservadora i liberal. I està perdent força tota l’orientació de l’escola des d’una dimensió de construcció social, de participació ciutadana, de ciutadania, una escola on les disciplines tradicionals, la matemàtica, la física, la química, la història, la geografia, deixin pas a temes transversals: la coeducació i la igualtat d’oportunitats, el medi ambient, l’educació cívica, l’educació viària, tots aquests elements...

Aquesta segona dimensió està perdent força. Llavors, davant d’aquest panorama, sí que s’està consolidant una escola de posicions més conservadores, i liberals, pensant en el subjecte com a futur treballador i no com a futur ciutadà. L’ideal seria una escola de ciutadania amb un projecte col·lectiu i de comunitat, on no hi ha preponderància i on cadascú té un rol diferent, evidentment, però uns rols que es reconeixen des de la igualtat de drets i llibertats. ¿Cap on va l’escola ara? ¿Anem cap enrere o anem cap endavant?

L’escola no va ni enrere ni endavant, l’escola va sempre a remolc.

L’escola és una invenció de la societat moderna il·lustrada, amb funcions molt concretes, vinculades a aquesta construcció d’una societat culta i il·lustrada, i on té un paper important. La seva missió és reproduir l’status quo de la societat a la qual ha de respondre. Quan l’estat dictamina els continguts curriculars, ¿què dictamina? Tot allò que ja existeix, i no tot allò que ha d’existir. L’escola no és un espai de construcció de futur, sinó un espai de reproducció de passat. I, per tant, l’escola sempre va a remolc. Quan la societat va lenta i els canvis són pausats, l’escola va menys a remolc; quan la societat agafa una velocitat de creuer, com ara, que gràcies a les tecnologies de la informació, de la comunicació, es dispara, l’escola va amb l’aigua al coll.

Fa deu anys que internet existeix i

que ja es veia a venir que els ordinadors serien una eina importantísssima, i és just aquest any, el 2009, que es comença a generalitzar la mesura que els alumnes disposin d’ordinadors, per exemple.

Aquest és un cas on es veu que l’escola va sempre a remolc, i això genera tensions internes, perquè als professionals que hi són se’ls escapa la situació i no se senten acompanyats en aquest procés d’actualització de l’escola. I pateixen perquè veuen que recorren distàncies molt grans. Avui dia, són imprescindibles una sèrie de coses, per viure en un món global, i els nostres alumnes habiten en un lloc local concret, que és Catalunya, però són ciutadans del món a la vegada, i aquesta doble via, la dimensió global i la local, és un element que forma part del seu paisatge humà i de la seva naturalesa social. Per exemple, aquests nanos, està claríssim que per sobreviure en el món del segle XXI han d’aprendre una altra llengua, que és l’anglès, però els seus mestres, que els han de formar, no la saben, la llengua anglesa. Hi ha tota una sèrie d’elements que posen de manifest aquestes necessitats i, segons com, són de mal fer, perquè també és cert que l’escola viu molt instal·lada en aquesta imatge de si mateixa com a tradició; i no només l’escola, sinó que també les famílies viuen instal·lades en el tradicionalisme. La gran revolució és que l’escola sigui un laboratori de futur, trenqui aquest esquema, trenqui amb els currículums i es converteixi en un espai de codi obert (no de codi tancat), una escola que es construeixi a partir de les persones que la formen.

Aleshores, ¿la imatge de l’escola com a motor de canvi és impossible de moment?

No ho ha estat mai. Jo sempre dic que el gran error dels sistemes educatius del segle xx internacionals ha estat fer grans inversions a l’escola perquè es pensava que l’escola transformaria la societat, i al final ha estat la mateixa societat

la que ha anat transformant sempre l’escola. L’escola, tal com està actualment, no transformarà la societat; serà la societat la que transformi l’escola. ¿I el cas de la universitat?

La universitat viu un altre conflicte. Té una missió diferent de l’escola pública, gratuïta i obligatòria per a tothom. En primer lloc, a la universitat no té per què anar-hi tothom si no vol. És un espai més de formació de persones adultes; no pas l’únic. Socialment potser és el més prestigiós i el més valorat, i per tant sembla que s’hi hagi d’anar. La universitat està entre investigació i formació professional. La universitat, fins al segle xx, va saber mantenir, amb un equilibri, crec, bastant exquisit, el que seria la generació de coneixement, la dimensió investigadora i d’innovació social, però també, en certa manera, la universitat era un espai de formació de professionals. ¿Què penses de la reducció en despesa pública a les universitats?

Des del punt de vista econòmic és un error molt greu, gravíssim, no invertir en recerca i desenvolupament (R+D). S’ha demostrat, ja fa moltes dècades, que hi ha una estreta vinculació entre desenvolupament econòmic i recerca i innovació. Els països que inverteixen més en R+D tenen una economia més forta, més competitiva i, sobretot, més justa. Que per mi això és el més important. I el Govern central no ha pres pas la decisió correcta proposant la disminució de la inversió en recerca quan aquest Estat està sumit en una crisi econòmica profunda, que és una resposta al model productiu insostenible basat majoritàriament en el turisme i la construcció, per simplificar, i que no s’aguanta per enlloc amb 4 milions i escaig d’aturats, i amb poca expectativa i poca intenció de veure sortides.

Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 16

16 Premis Fundació Roca i Galès 2009

Veredicte dels Jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2009

R

EUNITS a Barcelona entre el 2 i el 6 de novembre del 2009, els respectius Jurats dels Premis Fundació Roca i Galès, han pres els acords següents:

El Jurat del XVIII Premi Periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vila, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit unànimement atorgar el Primer Premi, dotat amb 650 euros, al treball L’hora cooperativa, de Jordi Garcia Jané. El Jurat valora aquest treball per la seva aportació en situar el cooperativisme en el moment actual i amb projecció de futur. El Jurat concedeix un Segon Premi, dotat amb 300 euros, al treball Les cooperatives a Sants: Els anys del contrapoder obrer (1854-1939), d’Ivan Miró Acedo i Marc Dalmau Torvà, i en destaca el caràcter històric, que recorda arrels oblidades.

El Jurat del XIII Premi Albert Pérez-Bastardas, integrat per Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit declarar desert el Primer Premi d’enguany. Tanmateix concedeix un Segon Premi, dotat amb 300 euros, al treball La crisis económica: instrument per a la creació d’oportunitats per al desenvolupament sostenible de Ramon Botet i Pont per l’actualitat del tema tractat.

Per la seva banda, el Jurat del II Premi d’Articles sobre Benestar Social, integrat per Jaume Fallada, Antoni Gavaldà, Enriqueta Muntané i Fermí Vives, i actuant de secretària Agnès Giner, dotat també amb 650 euros, atorga el Primer Premi al treball ha decidit atorgar el Primer Premi, dotat amb 650 euros, al treball Els sense sostre: la ciutat i la inòpia, d’Alba Gómez Gabriel, per l’actualitat del tema i pel tractament periodistic de l’escrit. Igualment, concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball Les urbanitzacions: benestar o malestar social?, de Gemma Vilà Bosqued.

Finalment, els Jurats recomanen la publicació d’alguns treballs considerats finalistes i en deixa la decisió final, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es felicita per l’èxit d’aquesta segona convocatòria dels Premis Fundació Roca i Galès i pel nivell de qualitat dels treballs presentats, i alhora agraeix la participació a tots els concurrents.

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 17

Guanyador Premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2009 17

L’hora cooperativa

I

maginem-nos que un marcià hagués baixat a la Terra abans de la crisi actual, posem el 2005, encara en plena eufòria econòmica (d’alguns), i s’hagués dedicat a observar. Hauria vist que cada dia moren de fam entre 60.000 i 80.000 persones, que la riquesa de 225 persones (els Gates, Buffet, Soros i companyia) equivalia a la de mitja humanitat (3.000 milions) i que el 20% de la població acaparava el 85% dels recursos. Hauria fullejat informes d’anys anteriors de les Nacions Unides i comprovat que la desigualtat entre els éssers humans no es reduïa, sinó que augmentava cada cop més: si el 1960 el 20% més ric tenia 30 vegades més ingressos que el 80% més pobre, el 2005 la renda del 20% més ric ja multiplicava per 80 la del 80% més pobre. En fi, el nostre marcià s’hauria sorprès en llegir que cinquanta-quatre estats eren més pobres el 2005 que el 1990.

Així mateix, hauria constatat un preocupant nivell de degradació de la biosfera: destrucció dels hàbitats naturals, esgotament de la pesca, extinció massiva d’espècies i de diversitat genètica, desertització, contaminació química, escassetat d’aigua dolça..., fins a arribar a pensar que estàvem bojos en saber que, des del 1978, superem la capacitat de reposició del planeta, és a dir, prenem de la Terra un 30% més del que aquesta produeix.

Per acabar-ho d’adobar, observant les nostres ciutats, hauria constatat els nivells d’estrès, d’individualisme, d’obesitat, etc. i hauria correlacionat aquests fenòmens amb els resultats d’estudis com el que des del 1930 fa el Centre d’Investigació de l’Opinió Nacional de la Universitat de Chicago, que mostra que des del 1957 fins avui, malgrat que el consum dels nord-americans s’ha duplicat, el percentatge d’aquests que es consideren molt feliços s’ha mantingut sempre en-

torn d’un 30%. ¿Què hauria conclòs el nostre veí d’un altre planeta? Doncs que els terrícoles estàvem en crisi, en una profunda i perillosa crisi de civilització.

Sortir del capitalisme La crisi de civilització va començar en la dècada dels 1970. Per posar una data simbòlica, diguem que es va evidenciar el 1973. En van ser senyals l’esclat de la crisi internacional del petroli, el cop d’estat que va enderrocar el govern de Salvador Allende i va enterrar (¿per sempre?) el somni d’un socialisme democràtic, i el fet que fos, segons l’índex de benestar econòmic sostenible (IBES) dissenyat per l’economista ecològic Herman Daly, el primer any en què més creixement econòmic ja no va suposar més benestar.

Segons aquesta interpretació, la crisi actual seria un episodi més d’aquesta crisi de civilització que començà als anys setanta, una crisi que pot durar encara uns quants decennis més i que s’anirà expressant amb cares diferents: crisi econòmica i financera, crisi energètica, crisi alimentària, crisi ecològica, crisi climàtica i crisi de l’hegemonia dels Estats Units al món.

Però, per poder mantenir l’esperança d’un futur millor, sorprenentment necessitem que arribi una altra crisi més, la crisi política que hauria de generar la mobilització massiva dels ciutadans, una mobilització per ara inexistent. Com a mínim, aquesta pressió social hauria de forçar els governs a emprendre reformes estructurals que posessin fi a tres dècades de capitalisme salvatge i, com a màxim, desembocar en una nova societat basada en una manera de produir, consumir i viure diferent de la capitalista. Perquè, idealment, l’objectiu no hauria de ser sortir d’aquesta crisi, sinó sortir del capitalisme, que és el que provoca les crisis.

Democràcia econòmica ¿Què pot aportar el cooperativisme en concret, i l’economia social o solidària en general, perquè la sortida de la crisi actual es faci per una d’aquestes dues portes? En primer lloc, el sector constitueix una font d’inspiració per pensar com podrien funcionar algunes de les institucions fonamentals d’una economia postcapitalista. Les cooperatives, les societats laborals, les associacions que gestionen serveis socials; però també la banca ètica, Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 18

18 Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Jacint Dunyó

Joseph Stiglitz

Nou indret, SCCL

Exposició “Memòria cooperativa a Sants” dins el projecte Barri cooperatiu

els grups de compra responsable o les xarxes d’intercanvi, és a dir, el conjunt de les pràctiques econòmiques gestionades de manera democràtica i basades en la satisfacció de necessitats per sobre de la maximització de beneficis, inspiren les sortides econòmiques progressistes a la crisi actual, en la mesura que demostren diàriament la viabilitat d’una economia que giri entorn del treball cooperatiu (en la producció), el consum responsable (en el consum) i l’ús ètic i solidari de la inversió (en el crèdit).

El cooperativisme —l’economia solidària en general— interessa, d’una banda, els qui voldrien civilitzar el capitalisme, com ara John Stiglitz, premi Nobel d’Economia, per a qui “la clau de l’èxit és un sistema econòmic plural, amb un sector privat tradicional, un sector públic eficaç i un sector creixent d’economia social i cooperativa”. O com Henry Mintzberg, un dels principals teòrics en gestió empresarial, que propugna combinar “potents mercats amb governs influents i sectors socials actius en el medi (les anomenades ONGs, les cooperatives, etc.)”.

D’altra banda, inspira els creadors de models econòmics alternatius al capitalista. Naomi Klein, periodista i investigadora vinculada al moviment altermundialista, considera que “el somni que sorgeix

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 19

Guanyador Premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2009 19

Naomi Klein

una vegada i una altra és l’ideal del cooperativisme”. Mario Bunge, potser el filòsof hispanoamericà més important del segle XX, defensa un socialisme cooperatiu. David Schweickart, economista i professor a la Loyola University de Chicago, proposa un sistema econòmic, anomenat democràcia econòmica, que tingui “com una de les seves tres característiques bàsiques el fet que cada empresa productiva estigui dirigida democràticament pels seus treballadors, com ho estan actualment les cooperatives”.

Resistents a la crisi A més de servir als estudiosos com a font d’inspiració per a models econòmics alternatius al neoliberalisme, al capitalisme fins i tot, la perdurabilitat de l’economia solidària en períodes de crisi demostra a ulls de tota la societat que hi ha empreses no sols més justes i democràtiques, sinó també més eficients i sòlides que les mercantils. En efecte, els estudis demostren que les cooperatives està resistint millor la crisi que l’empresa capitalista. L’informe de l’OIT Resilience of the Cooperative Business Model in Times of Crisis explica que les cooperatives agràries mantenen els ingressos dels productors, que les cooperatives de consum ofereixen ali-

ments a preus més baixos, que les cooperatives financeres faciliten crèdits a particulars i empreses que la banca tradicional ignora, i que les cooperatives de treball mantenen i fins i tot creen nous llocs de treball. Aquesta tendència la confirmen les dades del Ministeri de Treball espanyol, corresponents al 2008, que indiquen que, mentre el nombre d’empreses mercantils va disminuir en un 7% respecte al 2007, el de cooperatives només va minvar en un 1,7%, i a més aquestes encara van aconseguir augmentar la taxa de persones ocupades en un 0,12% respecte del total de persones ocupades de l’Estat espanyol.

La crisi està també propiciant que moltes empreses mercantils en perill de tancament es transformin en cooperativa. Ara_Coop, cooperativa de segon grau dedicada a promoure la creació de cooperatives, ha vist com es multiplicaven les demandes d’informació en aquest sentit. Així s’han constituït, entre moltes altres, les cooperatives Nou Indret (Vidreres, fusta), Els Cargolets (Palafrugell, llar d’infants) o Grup Configest (Mollerussa, assessoria). Ara_Coop calcula que, amb la seva acció, més de cinc-centes socis s’han incorporat al cooperativisme a Catalunya entre el gener i el setembre del 2009.

Un embrió que creix Finalment, el sector es va gestant com l’embrió d’una nova economia en els intersticis de l’actual. La majoria de vegades ho fa sense ser-ne conscient i lluny dels focus, simplement aprofitant, per desenvolupar-se, els valors propis de la seva cultura: la intercooperació, la responsabilitat social, l’autogestió, el suport mutu, etc.

Coop57 Catalunya creix en dipòsits i en crèdits, i alhora apareixen nous Coops a Aragó, Madrid, Andalusia i Galícia. Avança el procés per crear una banca ètica europea, impulsat per FIARE, la NEF francesa i la Banca Popolare Etica italiana. Sorgeixen noves experiències de banca ètica, com ara les comunitats d’autogestió financera (CAF), grups de deu a trenta persones que aporten diners per fer un fons comú i demanar-se préstecs a sis mesos vista entre elles mateixes; en aquests moments ja n’hi ha disset a Catalunya i agrupen un total de 440 persones. Així mateix, es creen xarxes d’intercanvi que utilitzen monedes socials al Montseny (l’ecoseny) i a Tarragona (els ecos), però també a Bristol i en unes quaranta ciutats del Brasil.

En un barri de Manchester, un centenar de veïns compra una botiga de joguines (The Busy Bee, l’abella enfeinada) i la converteix en cooperativa de consum; la botiga anava a plegar arran de la jubilaNúm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 20

20 Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Jacint Dunyó

1a. Setmana economia cooperativa 2009

ció del seu propietari i la severitat de la crisi. A Bilbao, des del febrer hi ha obert el Mercat Ecològic i Solidari de Bilbao, un espai de 800 m2, que dóna feina a disset persones, vuit d’elles en risc d’exclusió.

El mercat ofereix productes recuperats (joguines, llibres, electrodomèstics, roba de gamma alta i altres articles de basar), productes d’alimentació ecològica, de comerç just, etc. Té dues aules de formació i una sala polivalent per a exposicions, xerrades i activitats culturals i d’oci.

A casa nostra, la cooperativa La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball impulsen Barri Cooperatiu, un projecte de promoció de cooperatives al barri de Sants; la presentació del projecte, amb motiu de la Diada del Cooperativisme el passat 4 de juliol, va esdevenir un èxit de públic que sorprengué els mateixos organitzadors. La Federació de Cooperatives Agràries promou una campanya amb el lema “ImpliCA’T: consumeix productes de la nostra terra”, per crear consciència sobre la importància d’involucrar els ciutadans en el conNúm.

326

sum responsable de productes cooperatius del país.

El Departament de Treball de la Generalitat enceta el programa De coop i volta, per donar a conèixer el cooperativisme entre més de dos mil estudiants de quaranta-cinc instituts de secundària mitjançant un programa pedagògic preparat per Aposta, Escola de Cooperativisme. La Xarxa d’Economia Solidària està a punt de publicar el balanç social agregat d’una cinquantena d’entitats del sector, que recollirà les seves aportacions en matèria laboral, social i ambiental durant l’exercici 2008.

Així doncs, en aquesta crisi de civilització, el cooperativisme —l’economia solidària— segueix millorant, com sempre ha fet, les condicions de vida de les classes populars, i alhora contribueix de diverses maneres a crear un altre sistema més just, democràtic i sostenible. Avui potser la majoria de ciutadans ja pensa que necessitem una altra economia; amb el seu exemple, les cooperatives i altres entitats d’economia solidària faciliten que cada vegada siguin més els qui també creguin que aquesta nova economia, a més de ser necessària, és possible.

“La perdurabilitat de l’economia solidària en períodes de crisi demostra a ulls de la societat que hi ha empreses no sols més justes i democràtiques, sinó també més eficients i sòlides que les mercantils” Però cal que no pequem d’optimistes. Possible no vol dir probable.

Podem assegurar que el món d’aquí a trenta anys serà molt diferent de l’actual, però si anirà a millor o a pitjor, això, està per veure i depèn de tots nosaltres. García Márquez, en el text de presentació del llibre de la Unesco Les claus del segle XXI, ho expressà així: “No esperis res del segle XXI. És el segle XXI qui ho espera tot de tu.”

Jordi García Jané

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 21

SCEA 21

Can Coll: Vint anys fent educació ambiental

D

es del començament de les tasques de planificació del Parc de Collserola, l’educació ambiental va ser considerada com un instrument bàsic de gestió. Es va planificar pensant que era necessari que el nou espai protegit fos conegut i apreciat, comptant així aconseguir la col·laboració i la complicitat dels ciutadans per conservar-lo.

El Projecte educatiu del Parc es va dissenyar amb l’objectiu de facilitar el coneixement de les problemàtiques d’un parc situat en una zona densament poblada, de promoure els procediments i la reflexió sobre els valors que cal tenir en compte i també d’aconseguir un augment de la col·laboració entre els ciutadans/usuaris i l’administració tutelar.

Una de les eines bàsiques per començar a realitzar el projecte educatiu fou la creació del centre d’educació ambiental Can Coll. Situat en una gran masia de Cerdanyola del Vallès, va ser el primer equipament obert pel Parc de Collserola.

Funciona des del novembre del 1988. Actualment ofereix un extens

Un dissabte amb reunió de mestres.

programa educatiu i activitats per a tots els públics que inviten a aprendre i a gaudir del Parc, tenint sempre en compte la preservació dels seus valors naturals. A hores d’ara, anualment prop de 26.000 usuaris treballen al centre o el visiten.

Bona part de l’oferta educativa de Can Coll segueix les pautes marcades pel sistema educatiu formal.

S’ofereixen més de vint programes diferents, amb propostes particulars depenent del cicle formatiu dels alumnes i abastant des dels dos anys fins als setze. Les propostes de treball són d’un dia de durada al Parc, però poden representar diverses jornades de treball a l’escola i s’han de preparar prèviament i de manera conjunta entre els mestres o professors i l’equip d’educadors del centre.

Al llarg de un curs escolar, passen per Can Coll uns 12.500 alumnes, que omplen el centre de vida, d’alegria i d’activitat, però l’equip d’educadors sempre té molt present que l’esforç principal ha de dirigirse cap als diferents col·lectius de formadors (mestres, professors, futurs professionals, dinamitzadors,

Participants de diferents edats i nivells educatius fent alguns dels programes del centre.

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 22

22 SCEA

Celebració del Dia dels Ocells 2008.

etc.), ja que seran ells els qui en la seva feina diària amplificaran el missatge de protecció de Collserola, donant-li continuïtat i força.

Els dies festius, Can Coll es converteix en un punt informatiu i d’atenció als visitants de Collserola.

S’ofereixen visites guiades a la ma-

sia i a les exposicions, a la granja, visites ornitològiques a la feixa dels Ocells (de l’octubre al març), visionament de projeccions audiovisuals i itineraris a peu. Prop de deu mil persones gaudeixen anualment de tots aquests serveis.

Un altre dels serveis que ofereix el

Sessió de formació en didàctica amb alumnes de magisteri.

Núm.

326

Parc de Collserola, des de Can Coll, és el Centre de Documentació i Recursos Educatius (CDRE). Obert el 1993, aquest centre de documentació és obert a totes les persones que necessiten informació exhaustiva de Collserola per motius d’estudi, investigació o treball. I és un

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 23

SCEA 23

centre de recursos educatius dirigit als usuaris que volen fer treballs sobre el Parc des de les seves institucions, i també als que volen fer activitats educatives per seu compte dins dels límits del Parc.

Una de les seves principals línies de treball consisteix en l’elaboració i préstec de materials: experiències didàctiques, documents de treball, carpetes temàtiques, bibliografies específiques… I cada cop més, materials pedagògics de creació pròpia: maletes contacontes, bagul d’ expressió, bibliomòbil (petits armaris mòbils amb recopilacions temàtiques de llibres, contes, CDs, audiovisuals, etc.), motxilles per a la descoberta amb instruments per mesurar paràmetres ambientals, etc.

Vint anys de feina donen per a molt. Records, vivències, complicitats, noves experiències, adéus...

Però sobretot ens donen el convenciment que el pas per Can Coll, CEA s’ha de convertir en una experiència vital positiva, engrescadora i generadora d’actituds d’estimació i respecte per la natura.

Vint anys de feina continuada és un bon motiu per a una celebració i volem que aquesta ens serveixi per aprofundir en els lligams entre la feina del centre i les sensacions dels que ens coneixeu. Necessitem que hi participeu amb les vostres aportacions, comentaris i suggeriments! Aquest any vinent farem recull i exposició amb tot el

que ens aporteu. Ho podeu fer a cancoll@parccollserola.net, cdre@parccollserola.net.

L’equip actual d’educadors de Can Coll està format per: Isabel Alves, Roser Armendares, Teresa Canyelles, Joan Ramon Cueto, Marta Doñoro, Miquel Palau i Montse Ventura. Aquest article, i d’altres per aprofundir en l’experiència de Can Coll, els trobareu al Butlletí del Parc de Collserola, http://parccollserola.net.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental Consorci del Parc de Collserola Consell de Centres d’Educació Ambiental, SCEA Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 24

24 Cooperativisme

Breu síntesi de la situació actual de l’avantprojecte de llei de cooperatives de Catalunya

A

finals de 2008 i durant aquest 2009, tot atenent a les diverses peticions fetes per les bases cooperatives i les federacions, de que calia modificar alguns punts de l’articulat de l’actual llei de Cooperatives de Catalunya per fer-la més flexible i àgil, es va prendre consciencia de la necessitat de la preparació d’un avantprojecte de Llei de cooperatives que fes front a aquestes correccions que es demanaven, i cobrís les llacunes legals què s’havien anat detectant.

Cap al mes de març d’enguany la Direcció General d’Economia Cooperativa va presentar a totes les federacions un possible esquelet d’avantprojecte de Llei de Cooperatives, tot i que ja feia temps que s’estava treballant sobre com hauria d’esser aquest. Es va fer tramesa de l’avantprojecte de Llei - tot i que un mes més tard es va lliurar un nou text - i es va començar a treballar sobre aquells articles que potser no estaven del tot definits .

Es varen convocar diverses reunions amb les federacions i experts del món cooperatiu per tal de conèixer el seu parer i que aconsellessin si aquest avantprojecte de Llei era adient per les necessitats actuals del cooperativisme.

En les primeres reunions, van haver reticències a l’hora d’acceptar Núm.

326

aquest avantprojecte, ja què una part el trobava massa innovador i considerava que tan sols calia modificar alguns punts de l’actual llei de Cooperatives. La resta considerava que l’avantprojecte estava bé i que només calia polir una mica l’articulat , com es fa de manera comu-

na amb un avantprojecte de Llei .

Les estructures representatives de les diferents branques cooperatives varen quedar dividides entre les que no volien la nova Llei i sí modificar l’actual; i les que optaven una reforma de la llei, però adaptada a les propostes que sorgissin.

Donat aquest fet, es varen reunir els presidents de les federacions amb membres del Departament de Treball, a fi de consensuar l’avantprojecte i definir un calendari, però no va ser possible posar-se d’ acord.

Finalment després de reunions al Departament de Treball, a la Confederació de Cooperatives de Catalunya i a cada Federació amb els seus socis, es va decidir que en no haverhi temps suficient per presentar la nova llei dintre de l’actual legislatura, es proposava a les federacions que fessin esmenes de caràcter urgent a l’actual llei, per presentar-les dintre del termini legislatiu, i que es treballés la reforma total de la Llei amb un calendari més ampli, i que una vegada consensuada, es presentaria en la propera legislatura .

Actualment, estan en tràmit aquestes modificacions i s’espera que arribar a un consens en referència a quines modificacions són urgents i seguidament presentar-les a l’administració.

Cooperació Catalana

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 25

Pensem-hi 25

Sí que hi ha pams nets

L

legeixo sempre amb plaer el que escriu el professor Francesc Cabana, tant als seus llibres com als seus habituals articles a l’Avui. És una experiència que us recomano. Cabana és veritablement un sociòleg, un analista del nostre temps, però és també, i sobretot, un economista que sap parlar d’economia d’una manera que fa que nosaltres, els que no en sabem gens, l’entenem. El seu més recent llibre, La cultura de la cobdícia, em sembla modèlic des d’aquest punt de vista.

Jo voldria avui parlar-vos, entre d’altres coses, del seu recent article, Aixecar la moral, a l’Avui 811-2009. Ens hi diu el que tots sabem: que la crisi econòmica ha agafat Catalunya en un moment “de moral baixa”. I puntualitza que no es refereix a criteris de conducta moral, sinó “a l’estat d’ànim dels catalans”. I que sí, que és veritat, que per a la recuperació cal restablir el flux creditici, la normalitat del mercat immobiliari, l’aplicació pels governs de mesures econòmiques que donin facilitats al consum i incrementin el volum de vendes de les empreses, i, és clar –em permeto afegir-hi jo-, que lluitin molt especialment contra el terrible problema de l’atur laboral.

Però que res de tot això no donarà resultats si al darrere no hi ha la recuperació, i l’augment, de la confiança i l’autoestima. Catalunya és, ben cert, un país carregat de defectes, però tenim uns actius importantíssims, fruit de la feina de moltes generacions, i que ens donen possibilitats, una vegada més, de tirar endavant. “Els lladres –que són pocs- a la presó, i la resta, que és la immensa majoria, a treballar, valorant l’esforç, la recerca, la innovació, la feina ben feta i el servei als altres.”

Al mateix diari, David González, a l’article 4.000 anys de corrupció, ens diu que, davant d’alguns dels últims esdeveniments coneguts, és possible que molta gent honesta caigui en aquella trista i menyspreable conclusió que diu que no hi ha un pam de net. I ell ens subratlla que, molt al contrari, hauríem de plantejar-nos el repte d’aconseguir “que els pams nets –que n’hi ha hagut i n’hi ha, i molts- s’eixamplin prou com per convertir-se en estadis de la decència”.

El senyors Cabana i González, i, humilment, també jo, creiem que no, que no és veritat que no n’hi hagi ni un pam, de net. Ens neguem a acceptar que tots els polí-

tics siguin corruptes, que tots els empresaris siguin uns lladres, que si tots els éssers humans no roben és perquè no se’ls n’ha presentat l’oportunitat.

I vostè, encara que no se n’hagi adonat, està d’acord amb nosaltres.

Fixi-s’hi.

No cal que li parli de totes les ONGs d’alta volada (des de “Metges sense fronteres” a “Pallassos sense fronteres”) que treballen contínuament, de vegades amb risc, sempre amb sacrifici, pels altres. En tindré prou amb recordar-li els milions de persones que, en absolut anonimat, s’esforcen tot l’any en coses tan petites com ara cooperatives, empreses d’economia social, associacions recreatives, esportives, benèfiques, científiques, culturals. Potser vostè en forma part, d’alguna entitat d’aquestes. El nostre poble també és això. I és magnífic arribar a la consciència de què aquest fet també és una faceta del nostre món real d’avui.

L’economista brasiler Euclides Mance al·ludeix, al seu llibre Constel·lació Solidarius 1 , al que ell denomina “economia de la dàdiva”, constituïda per tot allò que tots –vostè, jo- donem contínuament als nostres pròxims sense esperar res a canvi. Només es tracta d’ampliar una miqueta més –més cada vegada- el concepte de “proximitat”. Milions de persones ho fan, i no només a Catalunya. Vostè i jo també.

Santos Hernández Novembre 2009

1. MANCE, Eudides André (2008) Constelaçao Solidarius. As fendas do capitalismo e sua superaçao sistèmica. Passo Fundo: IFIBE, IFIL. Brasil.

Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

326

1. Contabilidad para cooperativas. València: CISS, 1997.

2. DE LUIS ESTEBAN, José Manuel. Régimen fiscal de las sociedades cooperativas. Madrid: Instituto Nacional de Formación Cooperativa, 1981.

3. Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007.

4. El impacto de la política de desarrollo rural de Andalucía en la construcción del capital social. Còrdova: ETEA, 2001.

5. El marc català de relacions laborals i de la projecció social. Núm. 5. vol.

II. Barcelona: CTESC, 2005.

6. El sistema financer a Catalunya. Núm. 9. Barcelona: CTESC, 2006.

7. LEONARDELLI, Carlo. Cooperazione. Origini, principi, organizzazione, ordinamento e funzionamento delle società cooperative. Trento: Federazione Consorzi Cooperativi, 1979.

8. Memòria 2008. Centre Unesco de Catalunya. Barcelona: UNESCOCAT, 2009.

9. Organització del treball i salut laboral. Núm. 3. Barcelona: CTESC, 2005.

10. Productes de suport a l’emprenedoria. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

11. Productivitat i flexibilitat. Núm. 7. Barcelona: CTESC, 2005.

12. ROCA JUNYENT, Miquel. La societat anònima europea. Núm. 2. Barcelona: CTESC, 2005.

13. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007 (Documento de Trabajo; 42).

14. TRENTIN,Bruno. Canvis i transformacions. Núm. 6. Barcelona: CTESC, 2005.

15. VIÑES FIESTAS, Helena. La responsabilitat empresarial: una resposta rendible. Núm. 8. Barcelona: CTESC. 2005.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

COOP. COOPÉRATION

EMPRESA Y TRABAJO. COOP

Núm. 43. Octubre del 2009. Basilea, Suïssa

Núm. 16. Octubre i novembre del 2009. Madrid www.empresaytrabajo.coop prensa@coceta.coop

cooperation@coop.ch www.cooperation-online.ch Setmanari en llengua francesa, editat per la cooperativa suïssa COOP. Les notícies i articles tracten temes diversos i són de caràcter general. Té diverses seccions. “Planeta i ecologia” inclou un article en què es presenta una família que ha optat per viure de manera del tot ecològica, amb la utilització d’energies renovables, reciclatge, etc., i sense haver de renunciar a cap mena de comoditats. A “Gust i sabor”, hi trobem articles de receptes de cuina, un que fa referència als beneficis de la fruita, un altre al procés d’elaboració del vi, etc. “La casa i benestar” conté amb articles sobre animals i salut. A “Comprar i aprofitar” es tracten temes com ara l’impacte de les marques, les baixades de preus, i com poder economitzar amb l’energia. “Pàgines regionals” conté un article sobre el problema de l’educació. A “Tendències i lleure” hi ha escrits i reportatges de viatges, de música, una entrevista a un filòsof i escriptor, i d’altres.

Amb format de noticiari, COCETA edita cada dos mesos aquesta publicació que, mitjançant seccions dedicades a les províncies espanyoles, en ofereix les últimes notícies relacionades amb cooperatives. Hi destaca l’article titulat “Fre a les cooperatives. Problemes burocràtics per les interpretacions legislatives errònies. Les cooperatives de treball pateixen diàriament interpretacions legislatives que entorpeixen el creixement. Les cooperatives de treball necessiten resolucions favorables. A la secció “Nacional”, hi ha l’article “La Llei de l’economia sostenible imita el model cooperatiu”. I a “Internacional”, “Les cooperatives de treball destinen el canvi Europa”, que és una breu ressenya de la trobada i de l’anàlisi que van fer diferents participants de les Jornades. De la secció de notícies dedicades a Catalunya, en destaquem l’article que explica la creació d’una cooperativa artesana del vidre. La idea va sorgir quan quatre excompanys d’històriques fàbriques de vidre bufat artesanal van decidir crear una cooperativa amb la intenció de continuar oferint peces de vidre obtingudes de manera artesana. Cal destacar, també, l’entrevista de la contraportada a Joan Majó, en la qual es parla de la crisi i del paper de les cooperatives.

JOURNAL OF CO-OPERATIVE STUDIES UK Society for Co-operative Studies Núm. 2. Agost del 2009. Liverpool p.a.jones@ljmu.ac.uk www.co-opstudies.org Publicació en anglès de la qual s’editen tres números a l’any. La revista es divideix en dues parts: l’una, dedicada als articles, i l’altra, a les ressenyes de llibres i revistes. En aquest número, la segona part només fa referència a tres llibres. Els articles tracten diferents temes del món cooperatiu. Al primer,

“Els desafiaments d’un negoci vertical, el sector agroalimentari a les cooperatives”, l’autor es pregunta quin és el futur paper del Raiffeisen i explora els canvis estructurals de l’organització cooperativa i els analitza.

L’article següent és “Estratègies i estructures en la industria europea de les cooperatives lleteres”. I el següent, “Tillamook Co-operative, Monsanto an BGH: Discurs, lluita i sentit comú”. L’últim article,“L’edifici de la comunitat cooperativa de Hill Holt Wood”, parla de la història i l’evolució del que va començar com un negoci i ha evolucionat fins a arribar a ser una empresa social.

Elisenda Dunyó Núm.

326

8702-coop-326

20/11/09

08:34

Pรกgina 28