-coop-327
22/12/09
14:30
Página 1
Desembre 2009 • revista mensual • any 30è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès
Eines Cooperatives
327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 2
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 3
327 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Rebrot Jardiners, Sccl Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)
Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Revista mensual - Any 30è Desembre 2009
SUMARI Tornaveu Enric Vicedo i Sergi Colomar
4
Editorial
5
Eines cooperatives
Noticiari
6
Cooperatives de Catalunya
9
Nou entorn web amb més informació Experiències cooperatives, un banc de casos en línia Confederació de Cooperatives de Catalunya
Les Nostres Cooperatives Rebrot cooperatiu: els jardiners fidels David Fernandez
10
Entrevista Javier Amezaga Montse Pallarés
13
Premis Fundació Roca i Galès 2009 Guanyador Premi Benestar Social Els sense sostre: la ciutat i la inòpia Alba Gómez
16
Entrevista Jordi Garcia Jané Cooperació Catalana
21
Pensem-hi I hi apareix la filosofia Santos Hernández
25
Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó
26 27
22/12/09
14:30
Página 4
Un parell de preguntes (que en són tres) a Enric Vicedo (Terrassa, 1977) i Sergi Colomar (Barcelona, 1982), economistes
Tornaveu
-coop-327
¿Què us sembla atractiu del cooperativisme? Com treballadors que som d’una entitat de l’economia social, concretament d’una caixa, que dedica un terç dels seus beneficis a l’obra social i a projectes de millora social, trobem molt atractiu el fet que estiguem treballant paral·lelament, en el mateix camp que el cooperativisme, i considerem interessant poder cooperar en aquest sentit.
¿Què no us convenç del cooperativisme? Com tot, que es pugui dur a terme de manera imposada, extrema, radical o autoritària. Que el foment de la identitat comuna pugui arribar a absorbir tots els nivells de la vida comunitària i inclús la personal. Entenem que la idea d’uniformitat no és mai bona.
¿Creieu que l’economia social pot ser un camí per a sortir de l’actual crisi econòmica? Sí; tot i que no és la única sortida, pot ser un camí molt vàlid. Si l’economia social es duu de la manera correcta i responsable, pot esdevenir clau per a la gent més desemparada i exclosa.
22/12/09
14:30
Página 5
Eines cooperatives És absolutament lògic que tot text, avui, que tracti d’economia es refereixi a la crisi actual. Diríem que, d’una manera o d’una altra, tot el nostre número d’avui ho fa així. I parla de les nostres eines. Els de Rebrots Jardiners busquen l’alternativa a la crisi a través de la relació humana –l’amistat- entre els socis i de l’arrelament a uns concrets àmbits geogràfic i professional. I, també, del contacte amb altres entitats cooperatives, com Ara-Coop, Arç Cooperatiu i la Confederació.
Editorial
-coop-327
Quan Javier Amezaga ens comenta la unió entre Eroski i Caprabo, ens parla d’un procés d’evolució de cultura cooperativa, mitjançant la gradual conversió de tots els seus treballadors en socis, perquè tothom té “interessos més enllà del contracte laboral”. I hi surten, de manera natural, com de passada, els exemples d’Abacus, La Fageda, dels grups Clade o Mondragón. L’article d’Alba Gómez, guanyador del nostre Premi Benestar Social, ens presenta un dels aspectes terribles de la nostra societat: els constituït per la gent “sense sostre”. I també en aquestes situacions extremes, agreujades per la crisi, cal citar la presència d’Arrels Fundació, o de les entitats que constitueixen la Fundació Mambré. I hi podríem afegir tantes, com la fundació Un Sol Món, o la cooperativa Rauxa. Entitats, en suma de l’economia solidària. Hem fet una entrevista a Jordi Garcia, guanyador del Premi Jacint Dunyó d’enguany amb l’article “L’hora cooperativa”, que publicàvem al nostre número del mes passat. És interessant de subratllar que és soci de la cooperativa Apòstrof, docent de la cooperativa Aposta i membre dels consells de redacció de les revistes Nexe, Puntcoop i Illacrua/Directa. És a dir, un home que coneix les nostres eines i que les utilitza de manera modèlica. En el transcurs d’aquesta entrevista, ens diu que cal modificar l’estructura del món econòmic. Que cal crear un mercat social, una economia solidària. I que, mentre no es produeixin actituds polítiques massives, calen les alternatives “micro”, a través del cooperativisme, que resisteixen, que innoven. I sempre contra corrent, perquè el sistema que avui existeix afavoreix clarament l’economia capitalista. I, ja que parlem, una vegada més, de resistir, d’innovar, i d’anar –amb èxitcontra corrent, permeteu-nos d’acabar aquesta editorial amb un esment del racó del nostre noticiari que comenta el vint-i-cinquè aniversari de la cooperativa Trèvol.
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 6
6 Noticiari
Sicoop inverteix en Suara Cooperativa La Societat Catalana d’Inversió en Cooperatives, SCR (Sicoop) ha aprovat l’aportació en forma de préstec participatiu d’1,5 milions d’euros a Suara Cooperativa. Aquest import permetrà a un dels principals operadors de Catalunya del sector d’atenció a les persones consolidar el seu creixement i reforçar el seu finançament estructural. Al mateix temps, amb aquesta nova font de finançament, Suara Cooperativa diversifica el risc i aconsegueix el capital necessari per desenvolupar el seu pla d’expansió i el seu pla estratègic, per tal de consolidar la seva posició al sector. El préstec concedit per Sicoop a Suara Cooperativa respon a l’objec-
tiu d’invertir en projectes cooperatius en creixement. Sicoop compta amb un capital de 15,5 milions d’euros d’origen privat i públic, aportats per Institut Català de Finances Holding (ICF), el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Caixa Catalunya, Caixa Sabadell, Caixa Manresa, Grup Empresarial Cooperatiu Clade i les entitats franceses Crédit Coopératif i Esfin. Suara Cooperativa abasta tot el sector d’atenció a les persones i està present a 15 comarques catalanes. Amb més de 1.300 professionals, la cooperativa gestiona actualment 85 serveis, com escoles bressol, centres de dia i residències per a
gent gran, centres per a persones amb discapacitat, centres d’acollida per a persones sense sostre, centres per a menors tutelats, centres oberts per a infants i adolescents en risc, entre d’altres.
Lliurament de claus Bloc Gaiter El dilluns 21 de desembre a les 17h, Cooperativa Obrera de Viviendas, SCCL farà el lliurament de claus a les persones adjudicatàries dels pisos de Protecció Oficial del nou bloc que ha construït Cooperativa al carrer Lo Gaiter del Llobregat, núm. 68-70 del Prat de Llobregat. Reivindiquem que és possible construir amb qualitat a preus assequibles (249 euros al mes) perquè l’objectiu de la cooperativa és facilitar l’emancipació en l’habitatge a través del preu just de cada cosa. La Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) es va fundar el 1962 com desposta a l’impossibilitat d’accedir a l’habitatge i com a actitud de rebuig vers la dictadura que no facilitava l’emancipació de la classe obrera. Cooperativa Obrera de Viviendas, SCCL , és a hores
d’ara una de les cooperatives més importants d’habitatge de Catalunya, reconegut així per la mateixa D. G. d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya. Des del punt de vista econòmic el moment de major auge va ser a fi-
nals dels 60 i inicis dels 70 on la cooperativa va arribar a ocupar a més de 140 persones, convertintse en una de les empreses més grans i solvents del Prat al disposar de la Secció d’obres, del taller de fusteria i metalisteria. A més dels habitatges, Cooperativa Obrera de Viviendas, SCCL, és coneguda per organitzar (juntament amb Ecoprat, SCCL), la FestaFira del Cooperativisme, una de les Fires i Festes del cooperativisme més importants de Catalunya. A més, tenen en projecte continuar noves promocions d’habitatges als ARE del Prat. L’acte de lliurament de les claus del Bloc gaiter comptarà amb la presència de l’Il·lustre Sr. Alcalde del Prat, Lluís Tejedor i Ballesteros. Més informació: www.cov-elprat.es.
Taula d’experts sobre seccions de crèdit
El passat 30 de novembre de 2009, es va reunir a la Fundació Roca i Gales una Taula d’experts sobre Núm. 327
Seccions de Crèdit, amb la participació de Josep Parcerisa, Àngel balaguer, Josep Cot, Mireia Grau i patrons de la Fundació vinculats a cooperatives agràries i de serveis. Aquesta primera trobada va ser amb motiu de la modificació del decret 280/2003 sobre la regularització del funcionament de les seccions de crèdit de les Coopetives. El debat se centrà bàsicament en la
situació actual i en las possibles repercussions que pot tenir la mencionada modificació. Fou un debat força extens, d’una durada de aproximadament tres hores al llarg de les quals els participant van anar donant la seva opinió sobre els diferent punts de la Llei i les seves modificacions. Els detalls sobre la reunió els exposarem amb un article en el pròxim número de la revista
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 7
Noticiari 7
25 Aniversari de la cooperativa Trèvol
Tal i com us varem informar anteriorment, la cooperativa d’ecomissatgers Trèvol ha complert 25 anys de la seva constitució, essent actualment una empresa consolidada que ofereix serveis de missatgeria, neteja, venda i distribució de pro-
ductes ecològics i de comerç just, i que gaudeix d’un ampli reconeixement pel seu compromís ecològics i social. La celebració de l’aniversari que va consistir en diversos actes, va tenir lloc els dies 14 i 21 de novembre, i va
aplegar molts antics socis, treballadors i amics de la cooperativa que sota el lema, Oh! Benvinguts, passeu, passeu, varen reviure i compartir anècdotes, vivències, històries i historietes. Més informació de Trèvol a: www.trevol.com.
Lliurament dels Premis Fundació Roca i Galès 2009 El passat 19 de novembre va tenir lloc el lliurament dels Premis Fundació Roca i Galès que per segon any integra el Premi Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme i el Premi Albert Pérez-bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental, així com el Premi d’articles sobre Benestar social de nova creació l’any passat. Amb la presència d’una quarentena de persones, el President de la Fundació Roca i Galès va llegir el veredicte del jurat que enguany formaven Núria Esteve, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe, Francesc Vila, Teresa Franquesa, Xavier Palos Albert Torras, Fermí Vives, Jaume Fallada, Antoni Gavaldà, Enriqueta Muntané i actuant de secretària Agnès Giner. Els guardonats d’enguany foren: Jordi Garcia Jané pel treball L’hora cooperativa, guanyador del XVIII Premi periodístic Jacint Dunyó dotat amb 650 euros [publicat a Cooperació Catalana, 326] i el treball Les cooperatives a Sants: els anys del contrapoder obrer (1854-1939) d’Ivan Miró Acedo i Marc Dalmau Torvà, com segon premi, dotat amb 300 euros.
Alba Gómez Gabriel pel treball Els sense sostre: la ciutat i la inòpia, guanyadora del II Premi d’articles sobre Benestar social, dotat amb 650 euros [que podeu llegir en aquest mateix exemplar de Cooperació Catalana], i un segon premi dotat amb 300 euros, a Gemma Vilà Bosqued pel treball Les urbanitzacions: benestar o malestar social?. El XIII Premi Albert Pérez-bastardas va quedar desert però es va atorgar un segons premi, dotat amb 300 euros a Ramon Botet i Pont La crisi econòmica: instrument per a
la creació d’oportunitats per al desenvolupament sostenible. Durant l’acte els guardonats varen exposar les seves motivacions per a escriure els seus articles, que enguany majoritàriament feien referència a l’actual crisi econòmica, ja sigui de manera directa o indirecta. La resta de treballs premiats s’aniran publicant succesivament a la revista Cooperació Catalana, així com algun dels finalistes. Per acabar es feu un brindis amb cava, cooperatiu per descomptat, amb tots els guardonats i assistents, per l’èxit de la convocatòria.
Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 8
8 Noticiari
Coop Express, per enregistrar la cooperatives més ràpid Enregistrar una cooperativa de treball ja no és un tràmit que s’allarga durant setmanes, gràcies al dispositiu Coop Express, que permet la inscripció d’una cooperativa de treball associat al Registre de manera àgil i rápida, en només 48 hores. El nou procediment, impulsat per la Direcció General d’Economia Cooperativa del Departament de Treball, simplifica els tràmits i redueix dràsticament el temps d’espera per obtenir la inscripció d’una nova cooperativa. Amb Coop Express, les persones que desitgin registrar una nova empresa
cooperativa ja no es veuran obligades a esperar durant setmanes, un període de temps que s’incrementava amb la resta de tràmits necessaris per a iniciar l’activitat econòmica de manera legal. Amb tot el procediment podia allargar-se més d’un mes. La novetat de Coop Express radica en que redueix la burocràcia per inscriure les empreses cooperatives. Des de principis de desembre existeix un nou model d’estatuts amb espais ja complimentats i prèviament aprovats, de manera que es limita la quantitat d’informació que han de generar les futures persones sòcies.
Aquest dispositiu incorpora, a més, un nou formulari de sol·licitud i un nou procediment intern que incorpora un aplicatiu informàtic per agilitzar i simplificar els tràmits. Així, el temps invertit per resoldre cadascuna de les sol·licituds s’escurça considerablement i la inscripció es pot resoldre en només dos dies. De moment, el dispositiu Coop Express només està disponible per les cooperatives de treball associat. Més informació de Coop Express al web de la DG d’Economia Cooperativa, dins el Departament de Treball, a: www.gencat.cat.
Abacus inaugura una innovadora central logística L’equipament de la nau, de 23.500 m2, situa la cooperativa a l’avantguarda de la distribució a Catalunya La superfície logística disponible permet a la cooperativa operar per a terceres empreses, especialment de l’àmbit de la cultura, l’educació i l’oci Abacus cooperativa va inaugurar el passat 17 de novembre una nova central logística a Vilanova del Camí (l’Anoia), a través de la qual la cooperativa integra la seva activitat logística per a millorar-ne la competitivitat i l’eficiència i respondre així a les expectatives de creixement i desenvolupament de l’empresa. L’acte va ser presidit pel Sr. José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, i va comptar amb la presència dels consellers de Política Territorial i Obres Públiques; Sr. Joaquim Nadal, i de Cultura, Sr. Joan Manuel Tresserras; de l’alcalde de Vilanova del Camí, Sr. Joan Vich; i dels Srs. Raimon Ribera i Miquel Àngel Oliva, President i Director General d’Abacus cooperativa. La nova infraestructura situa Abacus cooperativa a l’avantguarda de la logística de béns culturals, educatius i d’oci, tant a l’àmbit de Catalunya com de tot l’Estat. Al mateix temps, la nova central logística permetrà millorar les xifres d’ocupació de la comarca de l’Anoia, Núm. 327
especialment afectada per successives reconversions industrials, i contribuirà al desenvolupament d’un model sectorial que pot ser clau per al seu desenvolupament econòmic i social. Amb 23.500 m2 de superfície i amb infraestructures capaces de preparar 22.400 línies diàries, el que fa possible treballar amb més de 21.160 articles, la nova central logística d’Abacus integra tota la seva activitat logística, unifica zones i sistemes de treball i millora la seva eficiència. La seva ubicació al Polígon Riera de Castellolí, prop d’eixos viaris importants, com l’A2 i l’Eix Transversal, permet una distribució ràpida i eficient a tota la xarxa d’establiments d’Abacus cooperativa de Catalunya i de València i als establiments Àbac de la resta del Estat. Les noves instal·lacions acullen sis-
temes de gestió informatitzada i sistemes automatizats d’emmagatzematge, manutenció i preparació dels articles capdavanters en l’àmbit de la logística, que permeten assolir una alta productivitat, alhora que suposen una optimització de l’espai, una reducció dels possibles errors i una millora en les condicions de treball de les prop de 120 persones que hi treballen, que tenen també a la seva disposició una aula de formació i un menjador. Els criteris de sostenibilitat mediambiental han estat presents en totes les decisions de plantejament. La coberta està equipada amb 184 lluernaris de 3x2 m. que permeten treballar amb llum natural i optimitzar el consum d’energia, així com amb un sistema de detecció i extinció d’incendis amb un dipòsit de 638 m3 d’aigua i 3.655 ruixadors automàtics.
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 9
Cooperatives de Catalunya 9
Nou entorn web amb més informació
E
n el marc de la Setmana de l’Economia Cooperativa, celebrada durant el passat juliol, la Confederació de Cooperatives de Catalunya presentà la nova imatge corporativa. La renovació de la imatge ha motivat junt amb l’evolució de nous canals informatius basats en la tecnologia un canvi en els propis canals de difusió. Per aquest motiu, aquest mes de desembre, es presenta una nova interfície web més moderna, entenedora i atractiva. Sobre la base de millorar els canals d’informació i comunicació que la Confederació de Cooperatives de Catalunya proporciona al seu entorn més pròxim, s’ha habilitat, al web, un seguit de components que afavoreixen i fan més àgil la interacció, la compartició de coneixements i la consulta. La nova interfície, elaborada amb programari lliure, ha redefinit una secció de recursos i eines amb l’objectiu de facilitar i millorar la gestió en les empreses d’economia coope-
rativa i proporcionar material de referència al col·lectiu d’emprenedors. Altrament, es poden consultar al detall les actuacions i projectes que des de la Confederació s’estan desenvo-
lupant per a la visualització, promoció, consolidació i representació del les cooperatives a Catalunya. Més informació: http://www.cooperativescatalunya.coop
Experiències cooperatives, un banc de casos en línia
L
es cooperatives es caracteritzen per ser empreses democràtiques, participatives, innovadores i dinàmiques, amb nombroses iniciatives destinades a millorar la seva sostenibilitat i les condicions de les persones que hi estan relacionades. Amb la voluntat de transmetre aqueta manera de fer empresa i, alhora, oferir recursos, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut per a la Promoció i la For-
mació Cooperatives, ha elaborat un recull d’experiències relacionades amb els processos de promoció de la participació, d’innovació i d’incorporació de socis. Aquest banc de casos recull 15 pràctiques impulsades, durant els darrers anys, per cooperatives que realitzen diferents activitats econòmiques, de territoris diferenciats i de dimensions heterogènies. Amb l’objectiu de facilitar l’accés i la consulta d’aquestes pràctiques s’ha habilitat un espai al web de la
Confederació en què les persones usuàries podran utilitzar aquest recurs en línia. La Confederació de Cooperatives de Catalunya te previst alimentar amb nous casos aquest recull, per tal d’augmentar els recursos que puguin servir de mostra a les organitzacions que vulguin engegar nous projectes o millorar els que estan executants. Confederació de Cooperatives de Catalunya Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 10
10 Les Nostres Cooperatives
Nascuda el gener del 2008, la cooperativa de treball Rebrot Jardiners adoba amb cura un futur diferent. Combinant una més que singular experiència local, ben arrelada al barri de la Font d’en Fargas, a Horta, Barcelona, i havent ben regat l’autoocupació com a alternativa a la crisi, la jardineria ha esdevingut la sortida de tres socis de treball que creuen en el que fan i fan el que creuen. Com a arrel d’economia local, com a tronc ferm de cooperativisme i com a fruit conreat que es comença a assaborir. El fruit de creure-hi i d’anar-hi anant.
Rebrot cooperatiu: els jardiners fidels
H
istòria d’arbres i arbustos, de podes per créixer amb força i de tres jardiners fidels. Que veuen el bosc, i també cadascun dels arbres. Rebrot Jardiners SCCL és ben bé això. Tres socis de treball que es troben, s’hi posen i tiren endavant una cooperativa dedicada als serveis integrals de jardineria en un marc que sembla qüestionar la Barcelona més oficial: al bell mig d’Horta i a tocar del Carmel, fent-hi cooperativa i arrelant al barri i per al barri. En Xavier Torrent, president de la cooperativa, ens ha vingut a buscar al metro de Penitents. Per arribar al local que fa possible aquesta microhistòria cooperativa, cal enfilar Horta ben amunt i endinsar-se en el barri de la Font d’en Fargas, combinació de zona residencial i popular al sud d’Horta i al nord-est del túnel de la Rovira. Barri que pren el nom de la qualitat de les seves aigües al final del segle XIX. Aigua. Bona aigua per al bon rec del bon cooperativisme. Per regar la memòria quan cal, perquè el nom del barri s’arrela en el cooperativisme català també: Pere Fargas és qui promogué la construcció de torretes per als associats a la Cooperativa de Periodistes. Núm. 327
Passat que adoba, doncs; present que es continua regant, i futur cooperatiu que ja està arribant. Perquè tot el que es conrea amb cura sempre creix. I s’expandeix.
Una història d’il·lusions i conviccions El procés de creació de la cooperativa es va precipitar el 2007. I, com sempre, qualsevol història sempre té la seva història. Particular i universal. Concreta i general. En Xavi Torrent, amb experiència professional, estudis acumulats d’agricultura i passió per la jardineria, va decidir fa anys, després de passar per diverses feines —incloses la docència en l’àmbit de la formació ocupacional i diversos treballs en les “grans” del sector de flors ornamentals, com ara la Hidroplant de Marta Ferrusola—, es va establir com a autònom als carrers on ha crescut. Després de les primeres feinetes, fa un altre pas quan s’estableix com a autònom amb una cartera de clients consolidada al mateix barri, on la torreta amb jardins que cal cuidar formen part de la fisonomia i la identitat locals. La feina va anar creixent i, xinoxano equilibrista, va tirant d’amics per cobrir les puntes de producció. Fins que va caldre fer un pen-
sament. I el van fer: en directe i mentre seguien treballant. Vides comunes també: amb en Lluís i l’Albert es van plantejar un futur compartit i van obrir els debats més habituals sobre SA, SL o SCCL. Sobre com fer-s’ho. Sobre com deixar enrere el treball per a d’altres i confiar en el propi esforç. Els pocs dubtes existents van quedar resolts ben aviat. S’hi van entrecreuar Ara-Coop, en Joseba Polanco i la recerca del primer Pla d’empresa. I en Jordi Via, d’Arç Cooperativa, que també va participar inicialment en el procés d’acompanyament i monitoratge per al part de la nova cooperativa. Es van associar a la FCTC, als quals en Xavi va agrair obertament el suport en les sempre feixugues tasques juridicolegals. I així es va formalitzar, el gener del 2008, l’acte de naixement de Rebrot Jardiners. Abans en Xavi, amb suport familiar, ja havia fet la compra del local que els havia d’acollir. I els tres socis, cadascú també amb la seva història, van engegar el projecte. L’Albert hi va aportar els seus coneixements en aigua i rec després de passar pel taller mecànic del pare; i en Lluís es va abocar a la comptabilitat. I en Xavi va assumir les tasques comercials. I tots tres, alhora, es van posar a treballar com a jardiners fidels. Amb un passat comú que aixopluga el present, perquè també hi ha amistat prèvia i una memòria com-
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 11
Les Nostres Cooperatives 11
partida. “¿Per què vau escollir fer una cooperativa?”, els demanem. I en Xavi respon de seguida i sense embuts amb tres apunts que cal tenir en compte: tots vénen de l’escoltisme amb uns valors socials compartits; són amics i gaudeixen i volen gaudir treballant plegats; i han optat pel model empresarial cooperatiu per la responsabilitat social intrínseca que comporta, que és el que els apassiona. De tot plegat, dedueixen que “aquest projecte és nostre i que som nosaltres”. I això no té cap preu i té tot el valor. El valor del cooperativisme, segurament.
Jardineria integral Tres socis, doncs, i un treballador a mitja jornada que fan breafing el dilluns, que dinen plegats el dimecres per copsar l’evolució de la setmana i que van conciliant vida personal i treball, temps i cooperativa. Amb serveis de disseny, de manteniment, de poda, de regs, d’atenció a comunitats, d’instal·lació de sistemes sostenibles. Optimitzant espais i recursos, amb un petit taller i una mínima gestió d’estocs quasi just a temps (just in time), ja que allò que tracten és prou sensible: és món vegetal. Treball cooperatiu també extremament dependent de l’època de l’any i del clima, favorable o advers: horaris que depenen de l’estació i del cicle natural de les coses. Síntesi d’en Xavi: “A ritme de
pagès en plena ciutat.” Déu n’hi do, poder sentir això a la Barcelona de les acaballes del 2009. Tot plegat, més dimensió social encara, sent ben fidels als principis dels pioners de Rochdale. Temps per a una aposta continuada per la formació (la darrera, sobre poda de fruiters), certesa de la necessitat de conciliar vida laboral i vida familiar; i voluntat tossuda per poder acabar d’hora els divendres a la tarda. Amb flors i violes, i sense flors i violes també, perquè les primeres passes sempre són les més difícils i el primer any van tancar amb pèrdues, tot i que petites. I el cooperativisme proclama aleshores que el que cal és comprometre’s encara més, deixar endarrerits alguns sous, implicar-se encara més i deixar el pessimisme per a temps millors. En Xavi resumeix l’experiència breuement: “Això no està exempt de dificultats, però anem molt tran-
quils per la vida.” Que no és pas poc, tal com està la vida. La seva fórmula: “pencar molt i pencar bé, i la resta ja arribarà”. Que s’està bé quan s’està bé, sí, i que en aquesta història no hi ha voluntat desorbitada de créixer: el projecte econòmic és al barri. És el barri. És per al barri.
Economia urbana i desenvolupament local Perquè Rebrot també evidencia que el cooperativisme té massa, i té molt a dir en el desenvolupament socioeconòmic dels barris i en les possibles i necessàries sortides a la crisi i a l’atur. Una experiència singular i pionera en què destaca, sobretot, que el 80% dels clients són al mateix territori, al mateix barri. I això, per a en Xavi, que sap del que parla, implica treballar d’una manera molt especial, molt propera, molt arrelada. Amb un control de qualitat, propi i aliè, Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 12
12 Les Nostres Cooperatives
senzillament quotidià i directe dels mateixos clients. Resultats concrets: el 95% dels clients repeteixen i es fidelitzen. Coses que passen quan es penca bé i es penca molt. I es creu en el que es fa. No endebades el passat 9 de setembre el programa Els matins de TV3 els va convidar al seu plató com a experiència emprenedora davant la crisi i un atur que aviat vorejarà el 20%. Allà, davant les càmeres i en directe, en Xavi s’hi va expressar amb idèntica claredat i parsimònia: el secret d’haver-nos-en sortit és l’esforç compartit i la il·lusió posada. Més reflexions de les que els tertulians més habituals s’anaven encomanant: des del cooperativisme es resisteix molt millor la crisi, s’aturen els cops millor, no es tendeix a les sortides fàcils de l’acomiadament, i aguantar és l’alternativa per seguir confiant en nosaltres mateixos. “És pitjor quedar-se de braços plegats”, va concloure en Xavi. “Així es com es tira endavant un país”, va concloure alhora Josep Cuní.
¿I de les crisis què en fem? Amb solidesa i projecció, amb ganes de futur i sota el guiatge del cooperativisme, Rebrot té una activitat principalment adreçada a particulars. Però van fer una aposta pels serveis oferts a les comunitats de veïns: un àmbit abandonat per les grans empreses del sector, que sempre han declinat atendre’l adduint massa inconveniències i escassos marges de benefici. Rebrot, però, va
saber apostar per aquell buit i l’ha ocupat com a nínxol de mercat. D’altra banda, en Xavi ens comenta que la crisi s’ha notat de manera relativa i en termes generals: reducció parcial de demanda, alguna baixa, o clients que simplement demanen si és possible que enguany no s’apugi l’IPC. En positiu, a la contra i alhora i com a coixí, Rebrot disposa d’una gran capil·laritat en la demanda, d’una xarxa local de molts petits clients al barri, que, amb tot, ha propiciat un creixement sostingut i sostenible sobre la base, quasi exclusivament, del boca-orella i de la feina ben feta. En Xavi, aleshores, com assegurant que d’aquesta sí que se’n surten, ens parla més preocupat d’una altra crisi que sembla que l’amoïni molt més: l’ecològica. Ens parla d’un novembre desconegut. D’aturades vegetatives, de cicles alterats i de plantes despistades que no saben ben bé que han de fer. Així és: els esbiaixos del canvi climàtic a casa nostra els modulen la feina. Treballant al novembre en màniga curta i no pas per culpa de l’estiuet de Sant Martí. Aquesta disfunció ambiental s’adoba amb altres rigors de la glocalització. “És que sembla que només es globalitzin les coses dolentes”, es queixa en Xavi, abans de parlar-nos de les noves plagues, de la papallona dels geranis que gairebé els ha fet desaparèixer, de la malaltia dels cítrics i de realitats biològiques a les quals cal estar molt atents. Implicació directa amb el medi ambient i
l’ecologia urbana, que van més enllà de l’activitat econòmica de la cooperativa i que es concreta en un compromís addicional amb la comunitat i l’entorn. Perquè el coneixement tècnic acumulat té altres impactes socials: en Xavi és també el responsable dels Grups d’Acció de Reforestació de l’entitat ecologista DEPANA. Treballen fonamentalment a Collserola, i el local de Rebrot serveix com a magatzem dels estris de treball. I en Lluís també, que és ornitòleg, s’ho fa venir molt bé: sense cobrar res, raona amb els clients àvids de saber, i de saber que parlen amb gent que sap del que parla, sobre els ocells i els seus cicles i com abordar aquestes qüestions. I així, entre cicles alterats, cicles econòmics i cicles vitals, anem acabant la trobada, no sense que el Xavi ens ofereixi com a present, abans de marxar, una planta dels diners en plena època de crisi. Abans li hem demanat que ens digués les tres plantes o arbres que més li agradaven. Dos minuts pensant, sospesant, somrient i escollint. I es decideix a dir-nos que l’alzina, la passionària i el romaní. Una tria que ens serveixen encara avui, enmig de la gran Barcelona amagada però encara sorprenent i humana, per descobrir-nos de nou l’autenticitat del cooperativisme. Rebrot Jardiners: l’arrel insondable de l’alzina, la passió pel cooperativisme que s’enfila com la passionària, i per fi el romaní. El romaní de la terra i de casa nostra, justificat pel Xavi pels usos alimentaris propis de la nostra cultura. Aliments de futur. Alzina, passionària i romaní: arrel, tronc enfiladís i fruit. Des del mateix barri de la Font d’en Fargas que el poeta Joan Salvat-Papasseit va escollir el 1922 per viure-hi. El mateix poeta que havia deixat escrit: “Fem l’escamot dels qui mai no reculen; fem l’escamot dels qui trenquen les reixes”. Rebrot Jardiners: tres que mai no reculen. I continuen trencant reixes, atrevint-se i plantant la llavor d’un altre futur. Cooperatiu. Per descomptat. www.rebrotjadiners.cat David Fernàndez
Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 13
Entrevista 13
El cooperativisme té una una fortalesa addicional: l’aportació i la implicació de les persones a l’empresa Javier Amezaga va néixer a Barakaldo l’any 1967. Va estudiar Ciències Econòmiques a ESADE-Madrid i des de l’any 1994 treballa per al grup Mondragon. Des de l’estiu del 2007, està al capdavant del nou projecte Caprabo-Eroski, com a conseller delegat i director general de l’empresa, amb el propòsit d’ajudar-la a créixer en el mercat i d’afegir, al valor empresarial de Caprabo, el valor de les persones de la cooperativa Eroski i del grup Mondragon. Primer de tot m’agradaria saber quina és la sensació que has tingut incorporant-te a l’equip de Caprabo a Catalunya. ¿Com es veu des de fora? He de parlar de moltes coses positives. Personalment, estic content des del punt de vista empresarial i personal; i a més a més aquí, en una terra com Catalunya, que té molts atractius; així que estic molt content. L’aterratge a Caprabo va ser un aterratge suau, amb la complexitat pròpia d’una operació de la dimensió i de la singularitat de la unió entre dues empreses com Caprabo i Eroski. Però es va pro-
duir de manera adient, amb una bona adequació per a totes les parts, amb una bona transició i una evolució correctes, i les propostes comercials es van aplicar de manera progressiva en el mercat. I tot això, tot el procés, va permetre que el projecte es fes bé, que continués millor i que en aquest moment estigui funcionant. ¿El procés d’incorporació dels treballadors de Caprabo com a socis com funcionarà? Bé, aquest és un procés que encara no ha començat, és un procés a llarg termini, i el que volem fer és propiciar una transformació de l’actual identitat societària de Caprabo, per poder proposar als treballadors i treballadores de Caprabo assumir el doble rol, que és el de copropietaris de l’empresa, i també actuar i intervenir en la presa de decisions. És una cosa que es desenvoluparà a llarg termini, i que forma part d’una transformació cul-
tural i de valors; per tant, després d’una llarga trajectòria en la qual tot això que cal ja s’hagi produït, veurem que estem en una circumstància adequada per pensarho i proposar-ho. No tenim pressa, sinó que el que volem fer és la feina ben feta. Quan les percepcions siguin les adequades i quan el procés estigui més madur, veurem que és el moment de fer-ho; no hem establert pas una data tancada. ¿Hi ha cap model a seguir per fer aquesta tasca? El model a seguir és de les cooperatives de Mondragon i, en particular, el model d’Eroski; aquests són els que guiaran el camí. Això ja s’ha fet nombroses vegades: empreses que Eroski ha incorporat s’han afegit al món cooperatiu, i en altres casos altres empreses no ho han fet, per diferents circumstàncies, per qüestions diverses, perquè s’han desenvolupat en altres entorns geogràfics. Això funciona de maneNúm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 14
14 Entrevista
ra clara i eficient, funciona bé, en l’entorn natural de Mondragon, al País Basc i a les zones properes. Evidentment, per fer aquestes coses cal passar per una evolució cultural, per un coneixement del món cooperatiu i del que estem fem, per una explicació i per una participació més gran de les persones en l’activitat de l’empresa. El canvi, en la situació actual, en una empresa de les dimensions de Caprabo, que compta amb més de deu mil persones, és una feina molt gran; i, per tant, volem fer-la de manera progressiva; hem de se-
Núm. 327
guir unes pautes, que seran les del grup Mondragon. És un procés llarg i d’alta complexitat. Qui s’encarregarà de dur a terme aquesta feina serà l’Àrea de Persones de la cooperativa, el que en altres empreses se’n diu Recursos Humans. Tu que coneixes el món del cooperativisme i has estat al País Basc i ara a Catalunya, ¿veus alguna diferència entre el tipus de coperativisme que es practica allà i el que es practica aquí? Aquesta em sembla una qüestió interessant perquè, efectivament, hi
han algunes diferències significatives. En l’entorn del País Basc el cooperativisme està molt arrelat, és molt important i han sorgit molts projectes d’èxit que han dut a un gran nombre d’empreses a quotes de lideratge. Podríem dir que el cooperativisme és una cosa consubstancial a com s’entén l’empresa al País Basc. Les cooperatives són part del paisatge. I són un èxit. Aquesta realitat, aquesta situació, és diferent a qualsevol altre lloc que no sigui el País Basc; de fet, no existeix fora del País Basc. A Catalunya el context és diferent. Crec, també, que el cooperativisme és un sector en alça, que està passant per un moment important de creixement, en què les cooperatives tenen una vocació clara de lideratge. En aquest sentit, hi han diversos exemples que ho demostren, perquè hi ha un gran desenvolupament i moltes sinergies. Tanmateix, hi ha restriccions en l’àmbit empresarial que impedeixen de veure la cooperativa com una solució, i no tothom està disposat a creure en aquest model cooperativista. El cooperativisme està creixent i està millorant, a Catalunya, gràcies als impulsos que està rebent i a la dedicació de molta gent. Pel que fa a la manera en què es viu el món cooperatiu, veig mol-
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 15
Entrevista 15
tes sintonies entre Catalunya i el País Basc. La manera de compatibilitzar la situació a l’empresa com a treballador i com a propietari és molt semblant a la manera en què es fa i com es fa al País Basc. Podríem dir que la valoració de la participació és similar a Catalunya i al País Basc. En el fons, quan parlem de cooperativisme, ens referim a una manera d’aportar més valor a l’empresa, i d’aportar-te més valor a tu com a persona, perquè tu tens una sèrie d’interessos que van més enllà del contracte laboral i perquè el valor afecta el projecte, i això està en sintonia amb el que passa al País Basc. A més a més, el cooperativisme té una fortalesa addicional, que és l’aportació i la implicació de les persones. Totes les empreses, incloses les cooperatives, evidentment, tenen com a objectiu generar més valor, però en el cas del cooperativisme, a més a més, la contribució de les persones al fet empresarial serveix per afegir-hi un valor extra. ¿Ens diries alguna cosa que es pugui aprendre o que es pugui posar com a exemple d’aquest projecte procedent del País Basc? Hi han algunes coses fonamentals com ara aquestes: que el projecte
és un projecte que té futur i que contribueix a generar valor afegit a la societat, de la manera més contributiva de totes, que és que el valor resideixi en les mateixes persones que el generen, en els mateixos treballadors i treballadores. Penso que aquesta és una excel·lent forma de comunió entre l’empresa i la societat. Dotar i aprofitar el valor de les persones que treballen a l’empresa. Aquest és un model indubtablement d’èxit, ja que permet a les empreses assolir el lideratge, perquè a les fortaleses que ja tinguin les empreses s’hi ha d’afegir una de fonamental, que és la participació i la implicació de les persones. Aquesta relació entre persones i empresa és fonamental per a l’èxit empresarial. La cooperativa és un model d’èxit que involucra les persones i que té avantatges competitius al més alt nivell. ¿Què els diries als qui pensen que el model del cooperativisme no és vàlid com a model empresarial? A Catalunya, a hores d’ara hi han moltes cooperatives que tenen un èxit empresarial clar. Una d’aquestes, que ja té quaranta o quarantaun anys d’existència, és Abacus, que no només està reforçant el seu projecte, sinó que està liderant, o
coliderant, l’expansió del món cooperatiu, i la interacció entre cooperatives, amb el grup Clade, perquè les sinergies permetin tenir més quota de mercat. Hi han molts altres exemples de cooperatives amb èxit. Un de molt clar és la Fageda, una cooperativa totalment atípica en la seva configuració, que és única en el que fa i que ha aconseguit fer-se un lloc en un mercat que està dominat per grans corporacions internacionals, com és el sector dels productes lactis, competint amb els guanyadors a escala mundial. El model utilitzat en molts casos d’èxit empresarial és el model cooperatiu; i aquest model és bo, no només perquè hi ha qui es troba millor en relació amb els factors de solidaritat respecte a les persones que treballen en l’empresa, sinó també perquè aquesta és la millor manera de generar entre tots el valor que li cal tenir a l’empresa. Les cooperatives es troben en tots els sectors, el distributiu, el tecnològic, l’alimentari, etc. Hi han cooperatives que són empreses de tota mena, ja que la veritat és que la cooperativa és un model d’èxit que involucra les persones i que té avantatges competitius al més alt nivell. Montse Pallarés Ex-libris, sccl Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 16
16 Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Benestar Social
Els sense sostre: la ciutat i la inòpia Potser cada dia passem pel costat d’aquells bancs, mentre correm atrafegats cap a la feina, però no ens hi fixem mai. El dia que comencem a veure més definides totes les persones que malviuen, borroses, entre els cartrons i els bancs, enmig del paisatge urbà, haurem descobert el rostre més desagradable de la ciutat, però que, tanmateix, persisteix amb el pas del temps.
P
rovem de girar la vista dos anys enrere per recordar una imatge brutal: l’agressió que va patir Rosario E.P., de cinquanta anys, cremada viva per uns adolescents mentre feia nit en un caixer. Aquell crim va significar un punt d’inflexió en l’atenció de la societat envers els sense llar; però, en contraposició al fort impacte mediàtic que va suscitar, els qui treballen quotidianament per eradicar l’exclusió social s’afanyen a recordar que de morts cruels com la de Rosario se’n produeixen cada dia, i que l’extrema duresa no està en la pròpia mort, sinó en com sobreviuen diàriament tantes persones, vorejant el límit de la misèria. Es calcula que a Europa almenys divuit milions de persones subsisteixen en el llindar de la pobresa. I segons la Fédération Européene des Associations Nationales Travaillant Avec les SansAbri, FEANTSA, prop de tres milions d’aquestes persones es troben literalment sense cap sostre, obligades a deambular d’un carrer a l’altre, de casa d’un amic a la d’un altre, d’una pensió barata a un alberg municipal, etc. Són les persones instal·lades en la capa més baixa de l’exclusió social, el reflex d’una societat plena de mancances que ens bressola. Aquesta realitat dels sense llar, que el Parlament Europeu s’ha proposat d’eradicar abans del 2015, és la que mirarem d’explicar a continuació. Núm. 327
“A tot arreu sóc nouvingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia de tant romandre fora món amb mi mateix per companyia. [...]” Miquel Martí i Pol El fugitiu, 1957
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 17
Guanyador Premi Benestar Social - Premis Fundació Roca i Galès 2009 17
El darrer graó de l’escala En un estudi de camp que va fer l’Observatori de la Inclusió Social de Caixa Catalunya es calcula que, el març del 2008 a la capital catalana hi havien entre 1.854 i 1.878 persones subsistint a la pura intempèrie. D’aquestes, unes 650 pernoctaven al carrer —especialment als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella–, unes 265 s’estaven en assentaments col·lectius —sobretot al districte de Sant Martí—, i unes 955 més feien nit en alguna instal·lació de la xarxa d’allotjament social de la ciutat. El nivell
de cobertura social de la ciutat abasta, tal com diuen les xifres, només la meitat de la població sense sostre. Com si ens trobéssim a dalt de tot d’una escala, a vegades les persones anem baixant graons, lentament, o més de pressa: perdem la feina, la salut se’ns deteriora, els llaços afectius se’ns trenquen, les relacions familiars se’ns erosionen i els amics ens desapareixen. Un dia ens podem trobar a baix de tot de l’escala i amb la tasca pendent d’haver de recuperar tot el que hem perdut, començant per l’au-
toestima. Aquest camí ascendent, com assenyala Àngel Font, director de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, no es pot fer des d’un alberg temporal, i encara menys des d’un banc del carrer. El mateix parer té el dibuixant Miquel Fuster, que va viure al ras durant un quant temps i se’n va sortir gràcies a l’ajuda que li va donar Arrels Fundació: “Si no t’ajuda ningú, no te’n pots sortir.” Campant a la intempèrie, però, circulen trajectòries tan diferents com la d’un ancià que arrossega des de fa anys el seu carro ple d’andròmines, treballadors aturats, dones explotades sexualment, menors que s’han escapat de casa, joves contraculturals, famílies desnonades, persones amb problemes de drogoaddicció o d’alcoholisme, persones amb trastorns mentals greus, expresos excarcerats, immigrants, etc., i cadascuna d’aquestes persones està en una fase més o menys avançada de l’estada al carrer. No ens preguntarem, per tant, què uneix aquest grup del tot heterogeni, sinó per què no han pogut accedir a un habitatge. “Es comença a decaure amb una separació sentimental, es deixa la feina… Tot va junt. Et vas deixant. Solitud…”; “No tens ni feina, ni diners ni papers”. Són frases recollides pels voluntaris de l’estudi fet per l’Observatori de la Inclusió Social i que evoquen algunes de les causes que han empès molts sense sostre a aquesta situació. Cal tenir present, també, que en aquest trencaclosques s’hi desencadenen moltes situacions alhora. A l’estudi Los límites de la exclusión (M. Muñoz, C. Vázquez i J.J. Vázquez. Madrid: Obra Social de la Caja Madrid, 2002) s’afirma que “les persones sense sostre han passat, com a mínim, per set situacions traumàtiques de manera consecutiva”. Una idea compartida per molts dels qui treballen sobre el terreny és que en la majoria d’ocasions es produeix un procés doble: l’un d’exclusió material, que fa que les persones empobreixin, Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 18
18 Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Benestar Social
i l’altre d’exclusió relacional, que fa que perdin els vincles socials. La principal conseqüència d’aquesta vida malsana es resumeix amb una dada: l’esperança de vida dels sense sostre és vint-icinc o trenta anys més baixa que la de la població general. Una injustícia que encara va més enllà: prop de la meitat de persones que dormen al ras pateixen algun problema de salut, i, el que és més greu, més de la meitat no reben tractament.
Pura subsistència A l’Estat espanyol, dels 455 centres que es dediquen a les persones sense llar, tres de cada quatre són privats i estan gestionats per entitats religioses. La majoria són albergs privats, que tenen un concert amb l’ajuntament, encara que també hi han molts menjadors socials. Paral·lelament a l’administra-
Núm. 327
ció, hem d’afegir-hi la tasca que fan moltes entitats privades diàriament, oferint àpats i altres serveis bàsics. Toni Codina, director general de la Taula del Tercer Sector, recorda que en l’àmbit dels sense sostre tradicionalment han estat les entitats i els voluntaris els qui han atès els més vulnerables, molt abans que ho fes l’administració, i que ara cal que les noves lleis que s’estan elaborant reconeguin la tasca d’aquestes entitats mitjançant unes millors subvencions i condicions laborals. A Barcelona, en concret, les setze entitats més actives en aquest àmbit integren des del 2006 la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, una amalgama de serveis privats i d’equipaments municipals que encara està en procés de gestació, tal com matisen alguns dels seus membres. D’altra banda, el 2007 quatre entitats molt vives en l’aten-
ció dels sense llar —Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, la Companyia de les Filles de la Caritat i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu— van constituir la Fundació Mambré, dedicada a teixir una xarxa d’atenció residencial per als sense sostre. Aquesta iniciativa és essencial perquè, com recorda Ramón Noró, un dels fundadors d’Arrels, “Barcelona té un sistema força correcte durant les primeres etapes, és a dir, per al primer any de deixar el carrer, però el drenatge després falla”. Cal tenir en compte que l’oferta d’allotjament per als sense llar és precària. Per posar una dada, només el 70% dels usuaris d’albergs han pogut dormir-hi els set dies de la setmana seguits.
La violència o el mite capgirat Pobres, indigents, transeünts, captaires, rodamons, ganduls,
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 19
Guanyador Premi Benestar Social - Premis Fundació Roca i Galès 2009 19
dropos, pòtols, perdularis, aprofitats, pocavergonyes, lladregots, alcohòlics, etc. Tots aquests termes emprats tradicionalment per descriure els sense llar han contribuït, tanmateix, a falsejar la realitat. Sabem que les paraules no són mai neutrals, i per tant, si apliquéssim una denominació justa a aquesta realitat en diríem “persones sense llar” o “persones sense sostre”, termes que emfatitzen exclusivament la circumstància temporal de privació d’allotjament que pateixen. En un estudi interessant, el centre d’acollida Assís va analitzar 137 notícies publicades pels mitjans de comunicació el 2006 i determinà que aquell any va morir 85 persones sense sostre com a conseqüència d’atacs violents (els autors consideren que les morts reals, no recollides pels mitjans, podrien duplicar la xifra). Si capgirem el mite clàssic, els sense sostre són més víctimes de la violència que generadors de violència, i l’estudi “Qui dorm al carrer?” ho avala: “el 48% dels enquestats han estat víctimes d’algun delicte —robatori o agressions— mentre dormien”.
La transformació possible “Passejo pels carrers de Barcelona i acompanyo les persones que malviuen i dormen al carrer. Només pretenc ser-hi i acompanyar-los perquè no se sentin sols”, diu el blocaire Enrique Richard, que dedica el seu temps lliure a visitar, juntament amb altres 228 voluntaris i educadors socials de la fundació Arrels, els centenars de sense sostre que deambulen per la ciutat i recull les vivències al bloc Con cartones y por la calle. Arrels, una entitat degana en l’atenció de persones sense llar de Barcelona, amb vint d’anys de trajectòria, acompanya els sense llar des del carrer fins a l’assoliment de la plena autonomia, si això és possible. Noró explica que, primerament, un equip de voluntaris recorren els carrers provant de guanyar-se la confiança dels qui hi pernocten,
Però ¿qui dorm al carrer? El 90% són homes. El gros d’ells tenen entre trenta i quarantaquatre anys, i el 54% és d’origen estranger. Malgrat la pobresa, la majoria no passen gana, la meitat tenen fills i tan sols el 15% tenen parella o s’han casat. El 84% no tenen feina, malgrat que la meitat n’estan buscant; però només el 14% practiquen la mendicitat. Aquestes dades permeten foragitar alguns tòpics força arrelats, com ara el que associa els sense sostre amb les drogues —el 30% d’ells es declaren abstemis i no han consumit mai drogues— o el que els identifica amb la vagància: un 19% tenen feina malgrat viure al carrer —drapaires, artistes, repartidors de publicitat, venedors de ferralla, etc., feines marginals que els permeten acostar-se un xic més a l’autosuficiència. A més, el 65% tenen estudis secundaris, i el 13%, estudis superiors.
Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 20
20 Premis Fundació Roca i Galès 2009 - Guanyador Premi Benestar Social
adreçant-se especialment als qui ja fa anys que viuen a l’aire lliure i pateixen les condicions més severes de la vida al marge de la societat. Després, els proporcionen dutxes, consignes, activitats d’oci i un sostre estable, si hi accedeixen, i els gestionen els papers. El darrer any, els voluntaris i professionals van poder atendre prop d’un miler de persones. “Un dels principals problemes”, afirma Noró, “és la minsa pensió econòmica de què molts disposen, que és d’uns 400 euros i no els permet viure amb dignitat.” Les ajudes existents, com ara la renda mínima d’inserció (PIRMI), no només són insuficients, sinó que se situen per sota del llindar de la pobresa o del salari mínim interprofessional (SMI). Els voluntaris de l’equip de carrer confirmen que, certament, amb l’esclat de la crisi el carrer s’ha començat a omplir de gent, però vaticinen que serà més endavant quan es percebran els estralls de l’actual recessió. Tal com explica Àngel Font, “no hi ha una correla-
ció automàtica entre la crisi i l’exclusió social, ja que sol transcórrer un any i mig des que la persona es queda a l’atur fins que ho perd tot, si és que arriba a aquest extrem”.
La violència immobiliària Per acabar de comprendre a fons la realitat dels sense sostre pot ser interessant donar un cop d’ull a les dades. Segons el darrer cens elaborat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), al començament del 2001 a l’Estat espanyol hi havia 20,1 milions d’habitatges per a 40,8 milions d’habitants. D’aquestes llars, el 68,5% es feien servir com a habitatge principal, el 16% eren de segona residència, i gairebé el 14%, és a dir, 2.894.986 habitatges, restaven buits. Si avui hi han unes 30.000 sense habitatge, podem dir que vivim en un estat que disposa de cent sostres buits per cada “sense sostre”, i que, malgrat això, condemna aquests ciutadans a continuar dormint a la intempèrie. S’estima que el 20% de la població de l’Estat espanyol està
Incívics o vulnerables? El desembre del 2005 el consistori barceloní va aprovar l’Ordenança del civisme, un conjunt de mesures destinades a “preservar l’espai públic com un lloc de convivència i civisme”, que foren objecte de rebuig per part de molts ciutadans. Entre el grup de conductes sancionables de la normativa s’hi distingeixen “les que adopten formes de mendicitat” i “generen rebuig o incomoditat i pertorben la tranquil·litat del vianant”. Això es tradueix en la prohibició d’activitats com ara dormir de dia o de nit als espais públics, fer servir els bancs i els seients públics per a usos diferents d’aquells als quals estan destinats o ren-
exclosa del mercat immobiliari (Observatori de l’Habitatge del Consell General del Notariat, 2005) i que els preus de l’habitatge han sofert increments del 107% en set anys (Informe de la Caixa, 2004), mentre que l’increment dels sous en el mateix període ha estat del 34%. Avui, la solidaritat a l’interior de les famílies és el darrer escull de molts individus per adquirir una llar, com explica l’expert Àngel Font. El Panel de desigualtats socials a Catalunya (PaD), publicat per la fundació Jaume Bofill l’any 2001, ja evidenciava que una de cada deu famílies catalanes havia rebut una donació de diners dels parents per poder comprar-se la casa. Per això, quan aquestes relacions familiars s’esquerden, les persones podem perdre-ho tot d’una revolada i acabar vivint al ras. Ja ho insinuava algú: “Quan els amants es diuen a cau d’orella «No puc viure sense tu», ja no estan parlant d’amor.”
tar-se o banyar-se a les fonts. Tot i que, segons la norma, quan l’infractor viu una situació d’exclusió social, els serveis municipals l’han d’acompanyar fins a l’equipament més escaient, diverses entitats van denunciar que aquest repunt atorga a la Guàrdia Urbana competències per retirar les persones sense sostre del carrer. L’abril del 2006, sis entitats van emetre un comunicat en què denunciaven que l’Ordenança “facilitava la perpetuació de l’exclusió”. Així, malgrat que la normativa aviat es va fer efectiva, el 2007 l’Ajuntament i les entitats socials van pactar un protocol de retirada de sancions a les persones sense llar. Amb tot, el text inicial quedà intacte.
Més informació: http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/solidaritat/dorm_carrer08.pdf http://www.feantsa.es/IMG/pdf/Informe_espanol_vivienda_-_2008_ES.pdf http://www.assiscentreacollida.org/pdf/InformeVidasRotas.pdf” \t “_blank” http://www.assiscentreacollida.org/pdf/InformeVidasRotas.pdf http://www.pobrezayluz.blogspot.com/ http://miquelfuster.wordpress.com/ http://www.elperiodico.com/blogs/mapamundi/blogs/arrels/default.aspx http://www.lesenfantsdedonquichotte.com Núm. 327
Alba Gómez
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 21
Entrevista 21
Jordi Garcia Jané “L’economia solidària necessita objectius estratègics a mitjà termini” Jordi Garcia Jané és un dels principals teòrics del cooperativisme i l’economia solidària a Catalunya. És soci treballador de l’Apòstrof, docent d’Aposta i membre dels consells de redacció de les revistes Nexe, Puntcoop i Illacrua, ara en procés de fusió amb el setmanari Directa. Enguany ha estat guardonat amb el XVIII Premi Periodístic Jacint Dunyó per l’article “L’hora cooperativa”. En “L’hora cooperativa” dius que la crisi econòmica actual és una manifestació d’una crisi més global que comença en la dècada dels 1970. ¿En què et bases per fer aquesta afirmació? Sóc dels qui pensen que estem davant d’una crisi de civilització. Com a tal és de llarga durada i presenta diferents dimensions i episodis: la crisi del deute dels vuitanta, la crisi mexicana i el seu Efecte Tequila el 1994, la crisi asiàtica del 1997, la dels puntcom dels 2000, i la crisi actual. Avui la manifestació dominant d’aquesta crisi és financera (les subprime, la fallida dels bancs, la restricció al crèdit, etc.), però també podem llegir aquesta crisi, per exemple, com una crisi clàssica de sobreproducció: com que, des dels anys vuitanta, la renda de les classes treballadores ha disminuït en favor de les de capital, s’ha hagut de permetre que la gent s’endeutés via crèdit per poder seguir comprant els béns produïts, fins que l’augment dels tipus d’interès ha disparat la morositat, en aquest cas dels hipotecats, i ha esclatat la crisi. O també podríem interpretar-la com una crisi energètica: com que estem arribant al final de l’era del petroli, el primer senyal és l’elevació del preu d’aquest, la fi del petroli barat. Quan es van concedir les hipoteques subprime, el petroli costava 40 dòlars el barril, però amb els anys el preu va anar pujant fins a 70 dò-
lars, i això va provocar inflació, la qual, alhora, va obligar els bancs centrals a apujar els tipus d’interès del diner, amb la qual cosa moltes persones ja no van poder pagar la hipoteca i llavors va esclatar la bombolla immobiliària.
Veiem, doncs, que en el fons la crisi té moltes cares, perquè és de caràcter sistèmic. És una crisi alhora econòmica (de sobreproducció i financera), ecològica, energètica, alimentària, cultural i d’hegemonia dels Estats Units. I, al meu entenNúm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 22
22 Entrevista
dre, encara ens queden una o dues dècades per superar-la, sense que de moment hi hagi res que ens autoritzi a pensar que la societat que en sortirà serà millor que la que hi va entrar. Afirmes que aquesta crisi de civilització no ha generat, però, una crisi política que permeti posar en qüestió el sistema mateix. ¿Per què? Quan es tanca el cicle de lluites populars dels anys seixanta i setanta del segle passat, un cicle que abasta tot el món i que en part el canvia, i als anys vuitanta els Pinochet, Reagan, Tatcher o González —amb la Trilateral i altres centres de poder a l’ombra— recuperen les regnes de la situació, s’enceta una nova etapa, que hem convingut a anomenar neoliberal, en què el capitalisme estén el seu domini a quasi tot el planeta i colonitza nous àmbits vitals, mentre que les forces emancipadores (socials, polítiques i culturals) es posen a la defensiva. Aquesta situació ha durat, com a mínim, fins al final de segle, moment en què la revolta de Seatle, els Fòrums Socials Mundials i les contracimeres (Praga, Gènova), a més de la pujada de governs vinculats Núm. 327
als moviments populars a l’Amèrica Llatina, indiquen una certa reactivació de la lluita social, una reactivació si més no per ara insuficient per fer que, en l’actual episodi de crisi, les classes populars es mobilitzin massivament i no acabin pagant els plats trencats d’aquesta nova crisi, com està passant una vegada més. Mentre els de baix no diguem prou —això seria la crisi política—, no es faran les reformes estructurals imprescindibles per impedir o, si més no, esmorteir els nous episodis de crisi. Tot això sense oblidar que, estiguem oficialment en crisi o no, el capitalisme encara no ha aconseguit (ni al meu entendre aconseguirà mai) dues coses que serien bàsiques per considerar-lo un sistema econòmic eficient: satisfer les necessitats bàsiques de la població (cada dia moren de fam entre 60.000 i 80.000 persones al món) i preservar la biosfera, és a dir, la base no sols de l’economia, sinó de la mateixa vida.
porta en aquests moments al col·lapse ambiental. Per sortir-ne, ens queda molt per fer i poc temps per endavant. La mancança més terrible de totes: fora de l’Amèrica Llatina, no hi ha cap conglomerat de subjectes socials interessats a transformar la societat (ara com ara, la classe treballadora ha desaparegut com a força política emancipadora a la majoria de països del món). Altres mancances greus són no disposar d’una visió de societat alternativa a la capitalista, que sigui creïble i il·lusionant, així com l’absència d’objectius estratègics per avançarhi, més enllà de les reivindicacions locals i a curt termini. En els actius disposem, això sí, d’una constel·lació cada vegada més rica d’alternatives micro (entre les quals hi han les experiències d’economia solidària), i tot just comencem a tenir alguna proposta de visions alternatives, com ara la democràcia econòmica de Schweickart o la democràcia inclusiva de Photopoulos.
¿Què creus que caldria fer per poder generar aquesta crisi política que desbloquegés la situació? Per mi, sortir de debò de la crisi implica sortir del capitalisme, que és el que provoca aquestes crisis i ens
¿Ens pots explicar les principals característiques d’algun d’aquests models, en concret el de la democràcia econòmica? Per mi seria un model econòmic alternatiu de mínims, una mena
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 23
Entrevista 23
de socialisme autogestionari de mercat. El professor nord-americà David Schweickart, que n’és l’autor, en dóna tres característiques definitòries. Una d’aquestes és la socialització dels principals mitjans de producció, que pertanyerien a la societat i serien gestionats, no pas per una burocràcia com en el sistema soviètic, sinó pels mateixos treballadors organitzats a la manera de les cooperatives. ¿El fet que els treballadors no fossin els propietaris de l’empresa, sinó que la propietat fos pública, què implicaria? Implicaria que els treballadors podrien plegar de l’empresa sempre que volguessin, però mai vendrela perquè no seria seva; implicaria que haurien de pagar un impost en concepte de lloguer de l’empresa i que serien sobirans per organitzar la gestió d’aquesta i decidir la destinació dels excedents. Aquesta seria la primera característica de la democràcia econòmica. La segona seria el manteniment d’un dels tres mercats que existeixen avui dia. Efectivament, en el capitalisme hi han tres mercats: el de béns i serveis, el de treball i el de capital. La democràcia econòmica mantindria l’actual mercat de béns i serveis, tant entre empreses com entre aquestes i el consumidor final. I la tercera característica és que no hi hauria un mercat financer, desapareixerien la borsa de valors i els rendistes; la inversió seria pública i els seus fons provindrien de l’impost d’ús de les empreses que pagarien els seus treballadors. Els fons socials d’inversió serien gestionats a través de bancs públics i s’invertirien, una part, seguint plans generals d’inversió democràticament decidits a diferents escales (estatal, regional i local), i l’altra, aplicant criteris que intentessin ajuntar rendibilitat econòmica amb la rendibilitat social. Schweickart afegeix encara tres característiques rellevants més al seu
model. Una és un mercat de treball secundari, a càrrec de l’Estat, per evitar l’atur. L’altra és la protecció dels capitalistes emprenedors que, a diferència dels purament inversors, podrien mantenir la propietat dels seus negocis. I l’última és un cert grau de proteccionisme en les relacions econòmiques internacionals. A l’article també fas referència a una sèrie de realitats cooperatives i d’economia social i solidària que no sols resisteixen, sinó que innoven i creixen dins l’actual context de crisi. ¿Què caldria fer per passar d’aquestes realitats més o menys disperses a la construcció d’un model econòmic alternatiu? Podem i hem de desenvolupar l’economia social i solidària tant com puguem. En aquests darrers anys, i cenyint-nos a casa nostra, hem fet alguns passos clau: s’han creat instruments molt importants per desenvolupar el sector, com per exemple Aposta, Ara_coop, la Xarxa d’Economia Solidària, Coop-57, Fiare o OfertaDemanda.net. Naturalment, ens queda molt per fer i ens hi hem de posar. Però no ens enganyem tampoc. En la meva opinió, l’economia solidària, mentre hagi d’existir dins d’una societat capitalista, no podrà desplegar mai les seves potencialitats del tot, sempre serà un sector bonsai, ja que el seu desenvolupament topa amb uns límits estructurals que no es poden superar si no es canvia el sistema en conjunt. Estem lluny d’arribar a aquests límits perquè, de moment, som encara molt petits. Ara, si ens imaginéssim que, passet a passet, convertirem l’economia capitalista en economia solidària ens estaríem enganyant. La distribució del capital, les lleis, el funcionament de les administracions, el sistema educatiu, etc., tot afavoreix l’economia capitalista. Llavors ¿què hem de fer? El cooperativisme en particular i l’economia solidària en general
han de perseguir una sèrie d’objectius estratègics, i per tant a mitjà termini, que els ajudin a desenvolupar-se en la seva doble vessant de sector socioeconòmic i de moviment social, i que els situïn, per tant, en millors condicions per, juntament amb altres actors socials i polítics, transformar l’economia actual en una altra de més justa, democràtica i sostenible. ¿Quins són aquests objectius estratègics? Un, per exemple, seria crear un mercat social, diferent del capitalista, que permetés a una part significativa de la població treballar, consumir i finançar-se dins els circuits de l’economia solidària. Un altre objectiu seria que les empreses de l’economia solidària es convertissin en el referent social d’allò que ha de ser una empresa: democràtica i compromesa socialment. El tercer seria millorar la gestió de les entitats d’economia solidària fent-la sobretot més participativa i innovadora. El quart consistiria a establir aliances amb altres moviments socials com ara l’ecologista, cert sindicalisme, etc. El cinquè seria aconseguir que la majoria de les persones que treballen en empreses de l’economia solidària (i les empreses mateix) practiquessin el consum responsable i l’estalvi ètic. El sisè consistiria a obtenir polítiques públiques més favorables a la creació i el desenvolupament d’experiències d’economia solidària, per exemple implantant la compra i la inversió pública responsable a totes les administracions. Si aconseguíssim aquests objectius i algun altre, l’economia solidària esdevindria, no una força social decisiva, però sí almenys una de les forces que caldria tenir en compte a l’hora d’elaborar les polítiques públiques, i alhora establiríem una de les principals bases per a una altra economia superadora de l’actual, el capitalisme, una economia que fa tot l’efecte que ja ha donat prou de si i que, com més va, més ens porta als humans a la vora del precipici. Cooperació Catalana Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Pรกgina 24
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 25
Pensem-hi 25
I hi apareix la filosofia
C
onfesso que el futbol no és un dels assumptes que m’apassionen. Malgrat que, des de fa un cert temps, noto en mi unes tendències culés que soc el primer en observar amb estranyesa, la gent que em coneix sap que la cosa no m’interessa gaire. I, tanmateix, un dia d’aquests, tot fullejant un diari en un cafè, m’he trobat amb un article futbolístic que m’ha sorprès molt agradablement. El firmava un senyor que es diu Pérez de Rozas, a qui no tinc el plaer de conèixer i del qual mai no havia llegit ni una línia, però que es veu que és un molt conegut i valorat comentarista esportiu. Sí que parlava de futbol i del Barça, és clar, però jo no us comentaré el nucli de la seva diguem-ne tesi, de les seves opinions. A mi el que em va interessar van ser els mitjans que utilitzava per fer-se entendre dels seus lectors. Explicava una classe –real o imaginada, ho ignoro- que un determinat professor de filosofia va donar al seu alumnat. Intentaré resumir-vos-la. El professor va buidar sobre la taula un gran recipient de vidre i després el va omplir amb pilotes de golf. I va preguntar a l’auditori si l’estri estava ara ple. I li van contestar, és clar, que sí. Després, amb molta cura, hi va anar introduint, entre els intersticis deixats per les pilotes de golf, tot de bales de diferents colors, i va tornar a preguntar a l’alumnat si el recipient estava ple. Aquest va contestar, divertit, que estava ple, sí. El peculiar professor hi va anar deixant caure a l’interior, lentament, una respectable quantitat de sorra, que, lògicament, va anar trobant lloc en els espais existents entre les pilotes i les bales, fins deixar del tot ple el recipient de vidre. I va tornar a preguntar si, de debò, aquest estava ara ple. I de nou li van contestar que sí. I ell, aleshores, hi va bui-
dar dintre el contingut de dues tasses de cafè, que, és clar, també hi van cabre. I va passar a explicar el significat de la seva paràbola. El gran vas de vidre és la vida. Les pilotes de golf són les coses veritablement importants que l’omplen: l’amor veritable i generós, la pau interior, l’art, la cultura, la dedicació a la col·lectivitat. Les baletes que hi són pel mig són les coses, agradables i desagradables, que ens hi podem trobar pel mig: per exemple, un cotxe, una casa ben agençada, una mica més de diners, una estona agradable de diversió, o la mort d’una persona estimada, una desil·lusió o una pena profundes, etc. La sorra, en fi, és tota la resta, la infinitud del seguit d’esdeveniments sense importància veritable, però que omplen tots
els minuts de la nostra vida. I el professor exhortava a pensar només en les pilotes de golf: sobretot, a no preocupar-se de la sorra. Un alumne va preguntar: -“I què signifiquen les dues tasses de cafè que heu buidat a l’interior del recipient?” I el professor va respondre: -“Signifiquen que per més plena i ocupada que estigui la vostra vida, sempre heu de saber trobar un moment per prendre un parell de cafès amb un amic.” Savi professor. Per la meva part, jo us dic que si algun dia arribo a conèixer el senyor Pérez de Rozas, no li invitaré a un cafè: li demanaré que me n’inviti, que és cosa que jo només demanaria a un amic. Santos Hernández. Novembre 2009. Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 26
26 Biblioteca/Llibres
Donació gratuïta de llibres 1. Contabilidad para cooperativas. València: CISS, 1997. ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 327
2. DE LUIS ESTEBAN, José Manuel. Régimen fiscal de las sociedades cooperativas. Madrid: Instituto Nacional de Formación Cooperativa, 1981. 3. Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007. 4. El impacto de la política de desarrollo rural de Andalucía en la construcción del capital social. Còrdova: INSA-ETEA i Junta de Andalucía, 2001. 5. El marc català de relacions laborals i de la projecció social, núm. 5, vol. II. Barcelona: CTESC, 2005. 6. El sistema financer a Catalunya, núm. 9. Barcelona: CTESC, 2006. 7. LEONARDELLI, Carlo. Cooperazione. Origini, principi, organizzazione, ordinamento e funzionamento della società cooperative. Trento: Federazione Consorzi Cooperativi, 1979. 8. LÓPEZ I MORA, Frederic V. El trabajo autónomo en España. València: CIRIEC- Espanya, 2007. 9. Memòria 2008. Centre UNESCO de Catalunya. Barcelona: UNESCOCAT, 2009. 10. Organització del treball i salut laboral, núm. 3. Barcelona: CTESC, 2005. 11. Productivitat i flexibilitat, núm. 7. Barcelona: CTESC, 2005. 12. ROCA JUNYENT, Miquel. La Societat Anònima europea, núm. 2. Barcelona: CTESC, 2005. 13. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007 (Documento de Trabajo; 42). 14. TRENTIN, Bruno. Canvis i transformacions, núm. 6. Barcelona: CTESC, 2005. 15. VIÑES FIESTAS, Helena. La responsabilitat empresarial: una resposta rendible, núm. 8. Barcelona: CTESC, 2005. La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.
Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
-coop-327
22/12/09
14:30
Página 27
Biblioteca/Revistes 27
Retalls
REVISTA DE LA ECONOMÍA PÚBLICA, SOCIAL Y COOPERATIVA CIRIEC-Espanya. Núm. 65. Agost del 2009. València www.ciriec-revistaeconomia.es ciriec@uv.es Revista editada per Ciriec-Espanya en llengua castellana. El títol de portada i monogràfic és: “Responsabilitat social de les empreses, crisi i economia social”. Els articles reflecteixen l’evolució i la situació actual de la RSE, en relació amb les empreses i, més específicament, amb les empreses cooperatives. En destaquem tres articles: “La responsabilitat social empresarial en un context de crisi. Ressò en les societats cooperatives”. Aquest primer treball posa de manifest que les polítiques orientades al desenvolupament d’una “gestió integrada” de la RS generen a l’empresa un efecte positiu amb l’obtenció d’avantatges competitius que incrementen la seva eficiència, així com la seva viabilitat a llarg termini. “La responsabilitat social i la crisi econòmica. ¿Responen les entitats financeres espanyoles als grups d’interès?” Les entitats financeres s’han identificat com a grup clau de la crisi actual, i per això en aquest segon article que destaquem s’analitza la resposta a aquesta situació de crisi, però sempre dins la responsabilitat social. El tercer article que destaquem, “Participació, govern democràtic i resultats cooperatius: Una perspectiva de RSE”, presenta un estudi des de la perspectiva de les demandes incorporades partint de la responsabilitat social corporativa. Els altres articles del número són: “Darrers desenvolupaments sobre la RSE a Espanya. ¿Un avenç cap a la sostenibilitat?”, “Les empreses d’economia social”. “Les empreses d’economia social i la seva relació amb les institucions: Col·laboració amb la universitat en assumptes mediambientals”, “Impacte econòmic i social de la responsabilitat social empresarial en la Comunitat Valenciana”, “Responsabilitat social empresarial de les organitzacions de l’economia social. Valoració d’aquesta en les empreses de la regió de Múrcia”. “Participació, govern democràtic i resultats cooperatius: Una perspectiva de RSE”. Inclou també un article sobre cooperatives agràries.
FEDERACIÓ FARMACÈUTICA. La revista de la FEDE Núm. 40. Octubre-desembre del 2009. Gavà revista@fedefarm.es www.fedefarm.es Revista en llengua catalana editada per la cooperativa Federació Farmacèutica, de caràcter bimestral. En aquest número dedica moltes pàgines a la presentació de la nova seu social i oficines de la cooperativa de serveis, al nou parc empresarial de Gavà. També canvia la seva imatge corporativa, per evolucionar cap a una imatge més dinàmica i moderna. Tot això, sota el lema: “Nova seu, nova imatge”. A la secció “Actualitat”: “Acords de la Federació Farmacèutica amb Concep i Apotheka per facilitar la renovació de l’oficina de farmàcia”. A “Cooperativisme”: “Els valors de la FEDE: Defensa del model d’oficina de farmàcia”. A “Gestió”: “La gestió de l’oficina de farmàcia bàsica per rendibilitzar el negoci”. A “Els nostres departaments” s’explica extensament l’estructura de la seu central de la cooperativa. A “FEDE Activa” es descriuen les últimes activitats portades a terme. Hi ha també “La borsa de treball”. A “IOF”: “IOFUpdate” A “Professió”: “Fedeassessor: l’eina que garanteix el bon funcionament de la seva farmàcia”. Segueix la secció “El soci opina”. A “Atenció farmacèutica”: “El programa formatiu de la Federació Farmacèutica potencia l’atenció farmacèutica”. A “FEDE Campus”: “Disfàgia, prevalença i adequació en un centre sociosanitari”. La revista acaba amb “L’agenda” i “Viatges”, secció dedicada a Birmània. Elisenda Dunyó Núm. 327
-coop-327
22/12/09
14:30
Pรกgina 28