Cooperaciocatalana 328

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Pรกgina 1

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

9171-Cooperacio catalana 328

SUMARI

1/2/10

09:47

Página 3

4 / TORNAVEU

17 / ENTREVISTA

Pau Segarra, (Barcelona, 1991), estudiant de disseny.

Miquel Àngel Oliva Cooperació Catalana El director general d’Abacus cooperativa, creada fa més de quaranta anys per a satisfer les necessitats del món educatiu i cultural català, assumeix el repte de fer front a la crisi econòmica global i també a la distribució del llibre digital.

5 / EDITORIAL

Reviure 6 / EL NOSTRE MÓN 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Propera parada: taxi cooperatiu David Fernandez La cooperativa Ràdio Taxi Metropolità de Barcelona, fundada fa més de trenta anys, aplega avui cinc-cents professionals del taxi i protagonitza la més llarga experiència acumulada en el sector.

veure’l com una oportunitat d’impuls a les polítiques de desenvolupament sostenibles, en les seves vessants econòmica, social i ambiental.

20

17

10 13 / ÍNDEX 2009

Cooperació Catalana. Índex per matèries de gener a desembre de 2009.

CRÈDITS

20 / PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2009

La crisi econòmica: instrument per a la creació d’oportunitats per al desenvolupament sostenible.

Ramon Botet L’article guanyador del 2n Premi Albert Pérez-bastardas d’enguany posa de relleu com el període de crisi econòmica actual aboca a reflexionar sobre el sistema econòmic i a

25 / PENSEM-HI

De gent vulgar i emprenyadora Santos Hernández 26 I 27 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corma, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: “Croton a la neu”. © Dzain. Fotolia.

Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

3

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 4

TORNAVEU

Un parell de preguntes (que en són tres) a Pau Segarra (Barcelona, 1991), estudiant de disseny a l’Escola Superior de Disseny Elisava.

1 2 3 ¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?

Des del meu punt de vista, els principis organitzatius del moviment cooperativista, a més d’estar basats en uns valors ètics de responsabilitat, em semblen una manera molt bona de fer que la gent d’un mateix sector estigui unida, que estiguin protegits pel seu mateix esforç, i que aquest esforç sigui un benefici comú, per així assolir un desenvolupament econòmic, inclús en temps de crisi.

4

cooperació catalana

núm 328 - Gener 2010

¿Què no el convenç del cooperativisme?

Més que el concepte del cooperativisme, el que no em convenç és la forma com es divulga el moviment cooperatiu. Jo, com a jove, no he rebut informació directa de què és, ni de què es tracta, ni si és una possible opció d’empresa. Una més gran explicació entre la gent jove podria fer que aquest tipus d’empresa s’estengués, ja que afavoreix tots els conceptes de la igualtat, solidaritat, compromís social, etc.

¿Creu que l’economia cooperativa és l’economia del futur? ¿Per què?

Sí, sobretot en un futur més llunyà, quan les coses vagin pitjor del que van ara. És una de les poques sortides, en comptes de privatitzar i acumular diners i diners, que al cap i a la fi només afavoreixen uns quants, ben pocs, dels que estan més amunt. Ara pot ser que les empreses privades tinguin poques competències, però en el futur, quan la Xina o algun altre país emergent puguin fer front a Europa i els Estats Units, el que més necessitaran és estar units, i això significa cooperar i cobrir les necessitats econòmiques ajudant-se les unes a les altres.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 5

EDITORIAL

Reviure

De sempre hem sabut que la gent d’aquesta re-

vista som de mena decididament optimista.

Però números com el que ara teniu entre les mans ens confirmen una altra cosa que també sempre hem sabut: que no som els únics optimistes al món cooperatiu. Fixeu-vos-hi.

La cooperativa Ràdio Taxi es llança, precisament ara, a inversions en modificacions tecnològiques. Abacus aposta pel creixement en temps de crisi: noves implantacions, que, en la primera època, seran recolzades per les prèviament existents. I hi apareix l’eina habitual de la intercooperació: Abacus/Caprabo/Eroski posant en pràctica en comú idees imaginatives.

L’article de Ramon Botet ens diu que, si agafem la situació de crisi com a instrument de creació d’oportunitats, la veritat és que no ens estem dedicant només a la faceta estrictament econòmica, monetària: la idea de no malbaratar allò que tenim pot –deu- ajudarnos a meditar sobre tot d’aspectes positius de les nostres capacitats.

I nosaltres, modestament, ens hi afegim, a tot plegat. Com veieu, adoptem disseny nou i en color. D’alguna manera hem de començar, ara, al gener, a celebrar els nostres primers trenta anys d’aparèixer mensualment.

LA COBERTA/ La imatge de la flor del safrà florint entre la neu esdevé metàfora de l’esforç

de les empreses cooperatives per reviure en el context actual. / Foto: Crocus a la neu. © Dzain-Fotolia. núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

5

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 6

EL NOSTRE MÓN

Adeu a Pere Anguera La matinada del 4 de gener va morir a causa d’una greu malaltia el professor i doctor en Història i expresident del Centre de Lectura de Reus, Pere Anguera Nolla. Cal destacar també de Pere Anguera, la seva contribució al coneixement i la divulgació de la història contemporània de Catalunya i de l’Estat espanyol, i en especial de Reus i el Camp; Anguera va rebre l’any 2007 la Medalla de la Ciutat de Reus.

Va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès en la recerca i estudi de la vida i obra del cooperativista republicà Antoni Fabra i Ribas (Reus 1879-Cambrils 1958), que es va publicar amb el núm. 2de la Col·lecció Cooperativistes Catalans l’ant 2005 (Ed. Cossetània).

Nascut l’any 1953, Pere Anguera era Doctor en Història contemporània i professor de la Universitat Rovira i Virgili. També ha estat professor de l’Institut de Ciències de l’Educació, secretari de l’Associació d’Estudis Reusencs, membre de la Real Academia de Historia i president del Centre de Lectura, entitat en la qual ocupà diversos càrrecs.

Pere Anguera es va dedicar preferentment a l’estudi del segle XIX, en què va esdevenir un referent acadèmic en fenòmens com el carlisme o l’evolució del general Joan Prim. L’estudiós reusenc ha publicat nombrosos treballs sobre temes del Camp del Tarragona i el Priorat, entre d’altres territoris. Un altre camp d’estudi preferent d’Anguera fou la història de la llengua i la cultura catalanes. També deixa una àmplia obra periodística fruit de col·laboracions amb diverses publicacions locals.

6

cooperació catalana

núm 328 - Gener 2010

On menys t’ho esperes surt una cooperativa Els diaris de la darrera setmana de desembre, en la secció de necrològiques varen publicar la mort d’un personatge que es podria dir que era una mena de reietó dins d’un territori envoltat per les fronteres d’Itàlia i la Mar Mediterrània.

Es tracta del príncep de Seborga – principat que legalment no esta incorporat a Itàlia perquè en la seva unificació es van “deixar d’anar al notari”–, ubicat dins d’Europa, com algun d’aquest altres grans ducats europeus dels que ja en tenim referència - com el de Luxemburg o el de Mònaco-; doncs bé, aquest home el Sr. Giorgio Carbone i els seus dos mil habitants van fer una gran tasca del seu modus vivendi: establir una cooperativa de flors. Tot el que va feren per casa seva tenia una arrel cooperativa.

Aquesta cooperativa es diu Agroflor cooperativa (www.agroflor.com), ubicada al principat de Seborga, i exporten flors seques i productes locals.

Actualment el grup de socis de floricultors són un total de 150 grups i 10 socis independents. Les seves produccions principals són la Mimosa, de la que produeixen unes 160 tones; la Ginesta, que produeixen unes 180 tones i finalment, unes 150 tones de fullatge ornamental.

Finances ètiques i cultura de pau Aquest és el títol de la Jornada de Debat que organitza FetsFinançament Ètic i Solidari durant tot el dia 20 de gener al CCCB (c.

Montalegre, 5 de Barcelona).

Partint de la premissa que per assolir una societat en pau cal que aquesta sigui més justa, igualitària i humana, detecten que cal comptar amb persones i organitzacions que construeixin una societat i una realitat econòmica basada en uns principis alternatius. El organitzadors de les jornades entenen les finances ètiques com un instrument clau per potenciar les iniciatives que construeixen una economia social i solidària i que només es pot entendre formant part del moviment per la pau.

La Jornada Finances ètiques i cultura de pau ha de servir per acostar les finances ètiques a persones i entitats que treballen de forma activa en la consolidació d’una veritable cultura de pau, per això van adreçades a moviments per la pau, entitats d’economia social i solidària, de cooperació, del tercer sector, del cooperativisme i el consum responsable.

Trobareu el programa i la fitxa d’inscripció al seu web: www.fets.org.

També us podeu inscriure trucant al tel. 933 688 481.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 7

Les cooperatives Abacus i Cultura 03 aposten pel llibre digital El passat 3 de desembre es va presentar el portal d’Internet Leqtor.com, una iniciativa de l’empresa recentment constituïda, 36L Books, integrada per la cooperativa Abacus, el grup cooperatiu Cultura 03 sccl i l’editorial Vicens Vives. El seu objectiu és potenciar el llibre digital, l’e-book, i posar al mercat 500 títols en català i castellà L’editor de Cultura 03, Ernest Folch, va dir el dia de la presentació del projecte que l’empresa no farà d’editora, sinó que “ens dirigirem als sectors editorials i els estimularem perquè adquireixin els drets digitals i preparin arxius, amb la filosofia que el llibre digital no sigui una fotocòpia del llibre en paper”, per això el grup ha arribat a acords amb una trentena d’editorials, entre elles Grup 62, RBA, Barcino, Roca Editorial, Planeta, entre d’altres.

El grup ha apostat fort pel projecte i ha invertit 2,7 milions d’euros. Les previsions de vendes són optimistes: el 2010 esperen distribuir 100.000 títols, triplicar-los l’any següent i per al 2012 preveuen vendre 900.000 e-books.

Els llibres es podran comprar en línea través de la pàgina electrònica d’Abacus cooperativa i altres portals especialitzats. Pel que fa al suport lector, els usuaris poden escollir el que vulguin, encara que 36L Books disposa del seu propi lector, amb capacitat per emmagatzemar un miler de llibres. El preu del eLeqtor no arriba als 200 euros i podeu consultar les seves característiques, funcionament i aclarir possibles dubtes al web d’Abacus: www.abacus.coop.

Els grups editorials integrats a la plataforma s’han compromès que cada mes les seves cinc novetats principals estiguin en format digital simultàniament a les seves versions en paper. Podeu entrar a la plataforma digital a través de l’enllaç www.leqtor.com.

L’ACI crida als cooperadors a socórrer Haití L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) crida a la mobilització dels seus socis de tot el món per a proporcionar auxili d’emergència i reconstrucció als cooperadors d’Haití després del devastador terratrèmol del 12 de gener.

La capital d’Haití, epicentre del terratrèmol, ha quedat destruïda deixant a mils de persones sense casa ni lloc de treball. El número de víctimes és elevat no només a la capital sinó també a altres lloc del país.

L’ACI està treballant amb els seus membres i associats en contacte amb el membre de l’ACI, Consell Nacional de Cooperatives (CNC), ubicat a Port-au-Prince per determinar les necessitats d’auxili i el futur dels cooperadors haitians, per a la reconstrucció a llarg termini del moviment cooperatiu. La informació s’anirà actualitzant al web de l’ACI (www.ica.coop), que inclou més informació sobre aquesta crida.

Segons ha manifestat Iain Macdonald, Director General de l’Aliança Cooperativa Internacional, “L’ACI ha desenvolupat un marc per a la resposta cooperativa a la reconstrucció dels desastres. Es tracta inicialment d’ajudar a coordinar les respostes de les operacions de socors amb les agències que operen a la zona del desastre. Seguidament es desenvoluparà un mecanisme de coordinació entre els socis cooperadors de la reconstrucció per al desenvolupament operatiu, per assegurar una resposta òptima i coordinada de les moltes iniciatives que se duran a terme per a ajudar als nostres companys de la cooperativistes d’Haití “.

núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

7

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 8

EL NOSTRE MÓN

Es fusionen les cooperatives Caixa dels Advocats i Multicaja Un anunci particular publicat al BOE (Núm. 8 de 9 gener 2010) en compliment de la Llei de Cooperatives, fa públic l’acord de fusió aprovat per les Assemblees Generals extraordinàries de les cooperatives de crèdit Caixa dels Advocats i Caja Rural Aragonesa y de los Pirineos-Multicaja, celebrades a finals mes de juny de 2009.

Els acords de fusió adoptats, conformes al projecte de fusió redactat i subscrit pels Consell rectors d’ambdues cooperatives de crèdit, van ser dipositats als registres Mercantils d’Osca i Barcelona el 8 i 9 de juny passats, respectivament, i estableixen com Societat absorbent a Caja Rural Aragonesa i com societat absorbida a la catalana Caixa d’Advocats, i que els balanços de fusió siguin els tancats a 31 de desembre de 2008.

8

cooperació catalana

Segons fonts diverses, l’entitat resultant de la fusió tindrà un balanç de 3.000 milions d’euros, un benefici net de més de 12 milions d’euros, una plantilla de 640 treballadors i una xarxa de 200 oficines.

La seu de la nova entitat s’ubicarà a Osca i serà dirigida per l’actual primer executiu de l’entitat aragonesa, mentre que l’actual director general de Caixa d’Advocats s’incorporarà al nou Comitè de direcció. No obstant, els termes de la fusió contemplen que es mantingui la marca Caixa d’Advocats amb les seves deu oficines de Barcelona, Madrid, Tarragona, València i Lleida.

La fusió de les dues cooperatives de crèdit es va començar a negociar fa dos anys, abans de l’esclat de la crisi financera i els seu objectiu és el de guanyar dimensió per poder guanyar mercat.

núm 328 - Gener 2010

L’ICAC prorroga els criteris de delimitació de fons propis a les cooperatives El passat 29 de desembre el BOE (núm. 313) va publicar una moratòria sobre la consideració del capital social de les cooperatives com a patrimoni net. El Reial Decret 2003/2009 prorroga fins el 31 de desembre de 2010 aquesta consideració en la comptabilitat de les societats cooperatives, per tal que les empreses de l’economia social s’adaptin als criteris del nou Pla General de Comptabilitat.

L’article únic d’aquest Reial Decret modifica el Pla General de Comptabilitat aprovat el 2007 en els termes en què la delimitació entre fons propis i fons aliens aprovades en l’Ordre ECO/3614/2003 es podran seguir aplicant fins a final del 2010.

L’extensió del règim transitori permetrà a les societats cooperatives acomodar els seus estatuts d’una forma més gradual a la nova normativa comptable de l’Institut de Comptabilitat i Auditories de Comptes (Icac) i les habilitarà per continuar comptabilitzant durant un any més el seu capital social dins del capítol de fons propis.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 9

COOPERATIVES DE CATALUNYA

La creació de cooperatives avança amb força Confederació de Cooperatives de Catalunya

gr au Se go n

M ix ta

Se rv ei s

En se ny am en t

Ag rà rie s

Ha bi ta tg es

Co ns um

Tipus d’empreses creades a novembre de 2009*

Tr eb al la ss oc ia t

El 2009 ha estat un any d’importants resultats per a Ara_Coop. La professionalitat amb què s’ha atès a la multitud de peticions, pel que fa a assessorament en creació d’empreses cooperatives, ha permès d’obtenir un bon balanç. No obstant això, som conscients que la situació econòmica que ens ha tocat viure fa que moltes persones es plantegin l’autoocupació amb més intensitat, que en els moments en què l’economia evoluciona positivament.

Durant el 2009, Ara_Coop ha gestionat 216 projectes que plantejaven la creació d’una cooperativa.

En aquest mateix exercici econòmic, 37 s’han acabat consolidant, xifra que suposa gairebé un increment del 25% sobre les previsions inicials per a l’any i un 40% més respecte les de 2008. Una fita que s’afegeix al fet que Ara_Coop, com ja es va indicar en un número anterior de Cooperació Catalana, ha assolit la xifra de 100 cooperatives creades des de la seva constitució.

En termes generals, per bé que el nombre de cooperatives creades ha augmentat, l’activitat d’Ara_coop ha influit en aquest increment gràcies als serveis, que directament proporciona no només al col·lectiu d’emprenedors, sinó també a totes aquelles empreses i organitzacions, públiques i privades, que donen suport i ofereixen serveis als emprenedors.

En aquest marc i apostant per ser una organització assessora del col·lectiu d’assessors, Ara_Coop ha incrementat la seva xarxa d’assessors i gestors d’empreses amb més de 140 col·laboradors; ha treballat per generar eines que permetin a aquest col·lectiu oferir els serveis que requereixen els seus clients cooperativistes, com per

*Dades del Registre Central de Cooperatives. Departament de Treball

exemple: l’elaboració i publicació del Nou Pla General Comptable adaptat a les cooperatives, el model de memòria per als comptes anuals de les cooperatives. Sense restar importància a les activitats de difusió i promoció que realitza Ara_Coop, poder comptar amb una relació estable amb les assessories, fa que comencem a divisar un horitzó més optimista i deixem enrere els anys en què sistemàticament es reduïa el nombre de cooperatives creades.

El repte que ens toca assumir a totes les organitzacions cooperatives és el de crear i mantenir condicions que assegurin la supervivència, consolidació i enfortiment de les cooperatives, oferir recursos, eines i mecanismes d’avanç, així com aprofundir en la formació de les persones sòcies perquè arreli una forta cultura cooperativa.

L’anterior crisi va generar un alt naixement de cooperatives i donà

lloc a que moltes d’aquestes empreses siguin avui dia un referent per al cooperativisme, amb això hem de lluitar perquè les que neixin avui també esdevinguin un referent en un futur proper.

núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

9

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 10

LES NOSTRES COOPERATIVES

Propera parada: taxi cooperatiu Fundada el 2 de març del 1977 amb una clara aposta pel servei “porta a porta” i la comunicació per radiofreqüència, la Cooperativa Ràdio Taxi Metropolità de Barcelona aplega avui cinc-cents professionals del taxi i protagonitza la més llarga experiència acumulada en el sector. La cooperativa de serveis funciona fa temps els 365 dies l’any i les vint-i-quatre hores al dia amb més de 450.000 serveis anuals, dins un sector complex que tendeix perillosament a la precarització i en el qual al cooperativisme no li ho han posat mai fàcil. De com ha tirat endavant aquesta experiència cooperativa i de com han incorporat la tercera revolució tecnològica n’hem parlat a fons amb Ignacio Portalo, president de la cooperativa des de l’any 2007.

David Fernández www.radiotaxibcn.org

1977-2010. Entremig, trenta-tres anys. I una mateixa idea: associar-se, cooperar, sumar esforços. Amb un denominador comú: la tecnologia de les comunicacions. Compartir plegats els costos tecnològics. Aquesta és la funció social de la cooperativa de serveis Ràdio Taxi Barcelona: des de les primeres emissores per radiofreqüència de la dècada dels setanta fins als més moderns sistemes de localització per GPS d’avui mateix. Entremig, també, tres dècades, canvis innovadors i un relleu generacional d’aquells primers taxistes que van optar en temps difícils per la fórmula cooperativa en el sector del taxi.

A prop de l’esperit de les cooperatives del taxi alemany o potser dels taxis comunitaris irlandesos de Belfast, són 10

cooperació catalana

ben lluny de la memòria urbana que recorda que la cooperativa de taxis barcelonina més coneguda fou la del carrer Berlín, impulsada en la dècada dels cinquanta pel Sindicat Vertical i el falangisme nacionalsindicalista. En tot cas, el 1977: quan, a les beceroles de les tecnologies de la comunicació, una trentena de taxistes van decidir associar-se en format cooperatiu per apostar per la radiocomunicació i el servei “porta a porta” per poder arribar allà on no s’arribava mai. On no es trobava mai un taxi.

Aquell esforç i la seva aposta segueixen vigents avui. Ja d’entrada, Ignacio Portalo, president del consell rector des del 2007, certifica que l’impuls cooperatiu continua: “Tota cooperativa requereix implicació de responsanúm 328 - Gener 2010

bilitat, aportacions socials.” Que li ho diguin a ell, ja que al cap d’una setmana de ser nomenat president —riu— ja volia dimitir: una feinada ingent per tirar endavant que se li feia impossible. Però de seguida matisa el bagatge acumulat: contra més de mil i una dificultats, sempre ha estat “el capital humà el que ha aguantat i ha fet possible la cooperativa: a força i a còpia d’entestar-s’hi”.

Fórmula cooperativa en un terreny ben advers, més que aparentment hostil, on la càrrega de feina i els trets específics del treball acreixen la falta de temps per implicar-s’hi i fan tendir cap a les sortides individuals de cadascú per si mateix (“la feina, el sou… i cap a casa”), i on hi han escasses experiències que s’arrelin en el

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 11

Tota cooperativa requereix implicació de responsabilitat, aportacions socials. cooperativisme. Aquest fals miratge de Robinsons Crusoes, però, acrescut per una societat cada cop més radicalment individualista, és el que trenca fa més de trenta anys la cooperativa Ràdio Taxi Metropolità de Barcelona.

I és del que es mostra més fermament cofoi l’Ignacio: d’haver estat capaços d’impulsar-la, construir-la i mantenirla en el temps i en l’espai en un medi prou difícil.

Tot plegat, apostant obertament per fórmules malauradament abandonades o que són vistes sempre com a excessivament complicades. Els canvis de cicle en el sector, de la dècada dels seixanta ençà, han estat dràstics: van arribar les parades, van arribar les emissores, ha arribat el GPS. El servei demana immediatesa i resposta ràpida. I, a sobre de treballar, ¿implicar-se en una cooperativa? Passa, ens diu l’Ignacio, que en el si de la professió hi ha una mena de cultura de pagès en la qual es demana que la bondat de la cooperativa es demostri, abans que res, en termes econòmics i resultats immediats. “No es té la mentalitat d’unir-se; és això el que falla; es desconeix el poder comú i compartit que dóna la cooperativa.” El president fila prim: “Hi ha certa por a agafar les regnes de la pròpia vida, a autogestionar-se un mateix, com si se’ls fes gran la tasca i no es veiessin amb prou capacitats.” Com en la resta de la societat, es prefereix la seguretat — cada cop més insegura i, ara sí, cada cop més miratge— d’un patró i d’un sou fix. I en el debat entre cooperativa

o empresa privada, d’entrada sempre guanya la suposada seguretat que dóna el fet de tenir patró i un sobre tancat de sou a fi de mes.

Un sector difícil per al cooperativisme Contra tot plegat, “el nostre missatge és que la força és Fuenteovejuna” assenyala Portalo. “La idea que la unitat sempre, i en qualsevol circumstància, fa la força”, afirma vehementment. I, malgrat tot, impulsar el cooperativisme segueix sent una tasca àrdua i l’esforç no és gaire valorat. El sector continua sent individualista, i les jornades, llargues i sempre amb ganes de plegar. Mentre es dóna l’explosió de l’entrada i consolidació de grans operadors empresarials amb un munt de llicències que precaritzen la professió i encara ho dificulten tot molt més. “Molts ens veuen encara com una ONG respecte a la resta del sector.” I aquesta visió certifica alguns rumors urbans reals com ara el mercat negre de llicència o, lluny de cap rivet xenòfob, la sobreexplotació de mà d’obra immigrant poc qualificada o la degradació de la professió per la deriva de la precarietat. “Un reflex del mirall de com està el país, ¿no?”, es pregunta l’Ignacio retòricament.

També hi concorre, per acabar-ho d’adobar maldestrament, la inanició del poder polític i les institucions públiques. Malgrat representar el 5% del sector, la interlocució amb l’Institut Metropolità del Taxi (IMT) que regula el sector és ben minsa, per no dir insignificant i propera a dinàmiques de buit i silenci. En canvi i per contra, els grans del sector hi tenen línia directa i portes obertes. núm 328 - Gener 2010

L’escenari d’avui és un sector formalment reglamentat, però no gaire controlat i en el qual les grans empreses tauró acaben sempre fent i desfent.

Per això, de les respostes polítiques públiques a Ràdio Taxi senten una decepció absoluta que fa olor fins i tot de frau. “¿Per què Narváez opta més per les privades i les multinacionals que no per les cooperatives arrelades al sector?”, es pregunta el president de la cooperativa.

Més encara si tenim en compte que la peculiaritat particular d’aquesta cooperativa de serveis és també l’autorganització: tots els socis són taxistes.

No hi ha intermediació ni empreses terceres: taxistes que han sabut crear un espai comú on no navega cap amant de la cobdícia per fer negoci amb un —recorda l’Ignacio— “servei públic”. “Un servei públic de transport, cal no oblidar-ho; per descomptat, el més diferenciat, personal i exclusiu. I el més car, és clar: no podem competir en preus; però som un servei públic car perquè els costos directes i indirectes són elevats.”

Tercera revolució tecnològica: de la ràdio al GPS Avui, Ràdio Taxi segueix apostant, com sempre, per economitzar costos per ser atractius i consolidar la immersió en la tercera revolució tecnològica d’equipaments i central de recepció de trucades telefòniques en la qual es van introduir fa tres anys.

Amb el nou servei, altament tecnologitzat i amb uns costos associats elevats que encara s’estan amortitzant, la cobertura del servei és immediata i en temps real, quan el sistema GPS de localització per satèl·lit tramet la demanda de servei al taxi més proper al lloc de recollida. I així el servei guanya en eficàcia, eficiència i satisfacció del client.

Tot plegat, no pas sense contradiccions. L’elevat cost de la nova tecnologia va provocar que molts taxistes es donessin de baixa quan es va anunciar la inversió. Però avui la cooperativa aplega 500 taxistes, el 5% de les 10.500 llicències existents a Barcelona. D’ells, 197 són socis que abonen una aportació social, i 300 són abonats al serveis amb una quota mensual. L’aposta per ampliar abonats als serveis de la cooperativa va acabar sent, finalment, tot un revulsiu amb caràcter de remuntada. Membres cooperació catalana

11

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 12

LES NOSTRES COOPERATIVES

de Servicoop, la federació catalana de cooperatives de serveis, i amb una assemblea anual amb una participació que voreja el 80%, la cooperativa va arribar a tenir 650 socis. Però, bucle dels cicles i cicles històrics, “aquí l’impuls el dóna la mateixa gent, tot són cicles, i sense el component humà és impossible que hi hagi cooperativisme”.

El taxi, la crisi i el futur del sector Més encara, insisteix, en un sector complicat en el qual la vida, el ritme i els horaris són esgotadors. Però la cooperativa té deu treballadors (un d’ells amb una minusvalidesa més gran del 50%) que esmercen esforços diàriament per posar-ho una mica més fàcil a cada carrera de cada taxista de Ràdio Taxi. Un volum de negoci de 1.170 milions d’euros, 450.000 serveis de taxi anuals i trenta-tres anys

d’experiència acumulada demostren que la cooperativa com a projecte empresarial tira endavant. Això rutlla.

I enmig de la crisi, quan del taxi és del primer que es prescindeix i pot arribar a semblar un luxe, ens recorden que, en temps d’atur desbocat, la plantilla ha crescut un 20% els darrers anys. I assenyalen que han aguantat l’estrebada de la crisi gràcies a la fidelització d’una cartera de clients molt diversificada. A través d’una àmplia gamma de serveis a empreses (des del trasllat de treballadors a paqueteria i lliuraments urgents, passant per serveis preferents) i també a particulars (on s’inclou des de trasllats hospitalaris fins a desplaçaments de grups o el transport d’animals domèstics).

Garantia, eficàcia i professionalitat que es tradueix en una xarxa de clients diversa, que va des de grans empreses i institucions oficials, fins a pimes i entitats o particulars.

Mirant al futur immediat i remot, les perspectives albirades són, en primer lloc, sobreviure. Sobreviure competint amb unes empreses privades que han imposat al sector el tercermundisme de jornades llargues i sous baixos.

Sobreviure, doncs, i seguir sent rendibles i lluitar, des del cooperativisme, contra la degradació de les condicions de treball. “Subsistir o desexistir”, diu rient l’Ignacio. “Serem, és clar, allò que vulguin els socis que siguem, des de la filosofia d’uns professionals que volen i poden cooperar en altres àmbits.” L’Ignacio mira al futur i diu: “Ja hem creat una Escola del Taxi, i la darrera reforma estatutària obre les portes a apostes pendents per ampliar serveis: ajudes mutuals, serveis de gestoria per als socis, i com m’agradaria poder generar un taller propi de reparacions, amb dipòsits de benzina propis i facilitador dels consums ordinaris.” El repte no és menyspreable en una professió on l’eina de treball és el vehicle. I ens justifica l’aposta: “En McGyver, fent reparacions i pedaços, no és ningú al nostre costat.”

Per un taxi cooperatiu Abans d’entrar al 2010, així acabàvem l’any: a les oficines superiors d’una gasolinera del carrer Taulat del Poblenou, on la cooperativa té la seva seu social. On Ignacio Portalo ens parlava, finalment, de models socials i

12

cooperació catalana

núm 328 - Gener 2010

antisocials, de refundar la democràcia o parar bojos, de canviar les coses o anar cada vegada pitjor. Paradoxes de la proximitat, els mateixos dies, a molta distància, en una cafeteria de Buenos Aires Eduardo Galeano era entrevistat per abordar com exorcitzar la cultura de la impotència que assetja el món. Requerit sobre quins eren els seus herois anònims, l’escriptor uruguaià i universal, una de les veus que més ha copsat la deriva dels nostres dies, responia: “Quan anava a l’aeroport per començar aquest viatge, vaig agafar un taxi i vaig estar xerrant amb el conductor. El taxista treballava entre deu i dotze hores, però després tenia una altra feina. Dormia tres o quatre hores per donar menjar als seus fills. Per a ell no existien els diumenges, ni recordava què eren.

Aquest és el meu heroi preferit.”

Un temps més enllà, fa segles, Montaigne va escriure: “Tot gest ens descobreix.” I contra la impotència que decreta els temps de tanta infàmia, tots tenim —avui encara— la capacitat, l’opció i la possibilitat de triar, quan ens calgui un taxi, entre dos números de telèfon: el que anuncia un futur cooperatiu o el que malda perquè res no canviï mai. El gest senzill implica molt més futur que el que es desprendria del sol fet de fer una sola trucada telefònica. Però tot gest ens segueix descobrint.

Aquesta és la bona nova: que fa trenta-tres anys que a Barcelona hi ha opció cooperativa al taxi, encara que per a molts passi desapercebuda.

Fins i tot per als poders públics.

Experiència i dedicació en grau cooperatiu d’aquest 5% del sector del taxi que demostren, parafrasejant el president de la cooperativa, que a Barcelona encara podem triar entre economia local cooperativa o les grans empreses tauró amb delers de cobdícia multinacional. En els temps que corren, no és pot dir que sigui pas poca cosa. I, com diu l’Ignacio quan s’acomiada i en homenatge als fundadors: aquí seguirem i, si cal morir, “hasta con las botas puestas”. I el llum verd del taxi que anuncia que el futur encara no està ocupat. I que continua depenent, només, del que fem nosaltres mateixos.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 13

COOPERACIÓ CATALANA

Índex per matèries de gener a desembre de 2009

Matèria Títol

Autor

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

PREMIS FRG 2008 - 1R PREMI BENESTAR SOCIAL PREMIS FRG 2009 - 1R PREMI BENESTAR SOCIAL

17-19

COOPERACIÓ Dones contra la barrera de l’idioma.

Martínez, Jesús

318

Febrer

Els sense sostre: la ciutat i la inòpia.

Gómez, Alba

327

Desembre

COOPERATIVISME AGRARI El Masroig: l’aposta cooperativa de tot un poble.

Lluís Roig i Rovira, gerent de la cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys.

Fernandez, David Pallarès, Montse

321 325

Maig Octubre

LES NOSTRES COOPERATIVES ENTREVISTA

10-12 14-16

COOPERATIVISME AL MÓN Cooperativisme a l’Índia.

Navarro, M. Lluïsa

324

Setembre

COOPERATIVISME AL MÓN

23

COOPERATIVISME DE CONSUM La Manduca: agroecologia, cooperativa i bons aliments

Fernandez, David

318

Febrer

LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

Fernandez, David

320

Abril

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

COOPERATIVISME DE SERVEIS Terrissaires de Breda: el foc lent del cooperativisme.

Fernandez, David

325

Octubre

LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

COOPERATIVISME DE TREBALL ASSOCIAT La Ciutat Invisible, l’altra ciutat possible.

Nou Indret Sccl: salvar els mobles.

Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç.

L’Albera Sccl, la fusta massissa del cooperativisme.

La barricona: l’heura del cooperativisme.

Rebrot cooperatiu: els jardiners fidels.

Suara: ara mateix ja és possible

Fernandes, David Fernandez, David Fernandez, David Fernandez, David Fernandez, David Fernandez, David Fernandez, David

319 322 323 324 326 327 317

Març Juny Juliol Setembre Novembre Desembre Gener

LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12 11-13 10-12 10-12 10-12 10-11 10-12

COOPERATIVISME I SINDICALISME Cooperativisme de consum i sindicalisme obrer

Casanovas, Josep

323

Juliol

14-15

Comissió organitzadora

323

Juliol

XXIV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME XXIV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

Fernández, Ma. Amor

324

Setembre

16-19

Jornet, Joan Lluís Mayayo, Andreu

323 323

Juliol Juliol

Pallarès, Montse Santesmases, Josep

323 323

Juliol Juliol

XXIV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME XXIV JORNADES SOBRE XXIV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME ENTREVISTA XXIV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

COOPERATIVISME DE SEGON GRAU Ofertademanda.net: arriba el portal de treball de l’economia social.

Programa XXIV Jornades sobre Cooperativisme.

El cooperativisme i el sindicat: una oportunitat davant la crisi.

Resum de les Jornades. El cooperativisme i el sindicalisme: una oportunitat.

Unes breus reflexions sobre cooperativisme i sindicalisme.

Orígens del sindicalisme i del cooperativisme Pep Riera, pagès, ex-coordinador d’Unió de Pagesos.

L’univers cooperatiu en el món vitivinícola del primer terç del segle XX.

núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

17-20

13

16 14 17-19 15

13

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 14

COOPERACIÓ CATALANA ÍNDEX PER MATÈRIES / DE GENER A DESEMBRE DE 2009

Matèria Títol

Autor

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

CRÒNIQUES D’ACTES Veredicte dels Jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2009 Cooperació Catalana

326

Novembr

PREMIS FRG 2009

16

EDITORIAL La nostra gent Esforç serè Utopies Cooperatives en xarxa Filosofia solidària Empreses democràtiques Universitat de Prada Fusta cooperativa El foc lent del cooperativisme.

Actituds cooperatives Eines cooperatives

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Setembre Octubre Novembre Desembre

EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL

5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Bigas, Mariona Can Coll-Scea Flores, Josep M.

320 326 319

Abril Novembre Març

SCEA SCEA PREMIS FRG 2009 - 1R PREMI

21-23 21-23 16-19

Weissman, Hilda - Scea Associació Barnamil i Scea

321 318

Maig Febrer

SCEA MEDI AMBIENT

21-24 22-23

Gassiot, Raimon Cooperació Catalana

317 318

Gener Febrer

ENTREVISTA ENTREVISTA

22-24 14-16

Gassiot, Raimon

319

Març

ENTREVISTA

13-15

Gassiot, Raimon

320

Abril

ENTREVISTA

13-15

Gassiot, Raimon

321

Maig

ENTREVISTA

13-16

Gassiota, Raimon Pallarès, Montse i Revista Nexe Pallarès, Montse

322 324

Juny Setembre

ENTREVISTA ENTREVISTA

14-16 13-15

326

Novembre

ENTREVISTA

13-15

Cooperació Catalana Pallarès, Montse

327 327

Desembre Desembre

ENTREVISTA ENTREVISTA

21-23 13-15

Cooperació Catalana

317

Gener

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana

318

Febrer

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

319 320 321

Març Abril Maig

TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU

4 4 4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana

322 323

Juny Juliol

TORNAVEU TORNAVEU

4 4

Cooperació catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

324 325 326 327

Setembre Octubre Novembre Desembre

TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU

4 4 4 4

EDUCACIÓ AMBIENTAL Fòrum 2000+8 d’Educació Ambiental.

Can Coll: Vint anys fent educació ambiental.

Els reptes de l’educació ambiental més enllà del que és políticament correcte.

Una Agenda 21 Escolar que educa en valors.

Llar verda, un repte comú.

ENTREVISTA Joan Aymerich i Cruells, empresari jubilat i doctor en dret.

Mercè Fluvià, presidenta de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC).

Pepa Muñoz, Presidenta de la Confederació de cooperatives de Catalunya.

El cooperativisme i la crisi: Miquel Miró, Director de la Fctc; Ramon Pascual, Coordinador de Coop57, Sccl i Verònica Platas, Gerent d’Aposta, Escola de Cooperativisme Euclides André Mance, filòsof, fundador de l’Instituto de Filosofia de la Liberación.

Waldemar E. Ríos Benítez, cooperativista uruguaià.

Debat sobre les alternatives a la crisi amb Enric Tello i Jordi Via. Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya.

Jordi García i Janer, guanyador del Premi Jacint Dunyó 2009.

Javier Amezaga, conseller delegat i director general de Caprabo-Eroski.

ENTREVISTA BREU Marc Capdevila i Clapera, gerent d’empresa, humanista i novel·lista.

Antoni Fernández Gámis, tècnic en gestió d’empreses d’economia social.

Antonia Barba Camara, directora de El Tinter, Sal. Elvira Durán Costell, professora de Secundària i batxillerat.

Gustavo Moreno Rodríguez, enginyer forestal i fuster ebenista.

Francesc Molist Pascual, jubilat relacionat amb el món agrari.

Clara Delgado Salcedo, administradora de Cusó Tapissers, Sccl.

Annna Girabent Farrés, cooperativista.

Joana Juanola, religiosa.

Antoni Vives Lahoz, empresista.

Enric Vicedo i Sergi Colomar, economistes.

14

cooperació catalana

núm 328 - Gener 2010

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Matèria Títol HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME Gairebé desconegudes, però molt importatnts: les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics.

La Fundació Roca i Galès i les cooperatives de funcionaris.

Treballar en una cooperativa industrial.

Dones cooperadores: l’Agrupació Femenina de propaganda Cooperatista durant la Segons República.

Acció Cooperatista Catalana: la cooperació catalana a l’exili.

La cooperativa de la retirada.

Página 15

Autor

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

Aymerich, Joan

322

Juny

HISTÒRIA DEL COPERATIVISME

17-22

Aymerich, Joan

325

Octubre

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

17-20

Belis, Germinal Garner, Jason

324 319

Setembre Març

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME HISTÒRIA COOPERATIVISME

20-22 20-23

Garner, Jason

323

Juliol

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

20-23

Gay, J. Víctor

317

Gener

PREMIS FRG 2008 - 2N PREMI JACINT DUNYÓ 2008

17-21

ÍNDEX MATÈRIES Índex per matèries. De gener a desembre de 2008

Cooperació Catalana

317

Gener

ÍNDEX MATÈRIES

13-16

INTERNET Vot electrònic

Navarro, Lluïsa

318

Febrer

NOVES TECNOLOGIES

20-21

Cooperació Catalana

326

Novembre

COOPERATIVISME

24

Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Pérez, Joan Lluís

317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327 324

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Setembre Octubre Novembr Desembre Setembre

PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI OPINIÓ

Casanova, Josep

321

Maig

RESSENYA

26

Cooperació Catalana

320

Abril

RESSENYA

24

Thomàs, Joan Maria

322

Juny

RESSENYA

25

LEGISLACIÓ COOPERATIVES Breu síntesi de la situació actual de l’avantprojecte de llei de cooperatives de Catalunya OPINIÓ Bon dia, Catalunya!

Contemplar la pròpia fí.

No totes les cooperatives ho són. Últim aplaudiment.

El meu Sant Jordi.

Dos llibres de contes.

Carpetes de la UCE Una samarreta com la meva.

De velles discussions entre demòcrates.

Sí que hi ha pams nets.

I hi apareix la filosofia.

La vigència dels valors cooperatius.

RESSENYA LLIBRES Pomés, Jordi. Salvador Pagès Inglada. Valls: Cossetània-Fundació Roca i galès, 2008.

AA. VV. Els habitatges cooperatius. El sistema de cessió d’ús. Barcelona: IPFC, 2008.

Audí, Pere - Oresanz. Joaquim Llorens Abelló. Valls: Cossetània - Fundació Roca i Galès, 2008.

núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

24 26 24 25 25 25 25 25 24

15

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 16

COOPERACIÓ CATALANA ÍNDEX PER MATÈRIES / DE GENER A DESEMBRE DE 2009

Matèria Títol

Autor

RESSENYA REVISTES CONJUNT. Revista Cooperativista del Prat, Núm. 2, desembre 2008.

AC. Agricultura y Cooperación, núm. 284, desembre 2008.

Annals of Public and Cooperatives Economics, núm.

3/4, setembre-desembre 2008.

NEXE. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm. 23, gener 2009.

TU Lankide, núm. 541, gener 2009.

Cuadernos de Economia Social. CEPES, NÚM. 4, Madrid, 2008.

El Observatorio, núm. 30, febrer 2009.

CIRIEC-España. Revista de Economia Pública, Social y Cooperativa, núm. 61, agost 2008.

La Terra, núm. 348, febrer 2009.

CIRIEC-España. Revista de Economia Pública, Social y Cooperativa, núm. 63, desembre 2008.

Compartir, núm. 73, gener-març 2009.

Coop de France.infos, núm. 35, març 2009.

Feiraco, núm. 81, febrer 2009.

Revista jurídica de economía social y cooperativa, núm. 19, desembre 2008.

Agroactivitat, núm. 43, març-abril 2009.

RECMA. Revue International de l’Économie Sociale, núm. 311, febrer 2009.

Cuadernos mujer y cooperativismo, núm. 10, octubre 2008.

Federació Farmacèutica.La revista de la fede, núm. 28, 2009.

Punt.Coop, núm. 1, juny-agost 2009.

Agroactivitat, núm. 44, maig-juny 2009.

Annals of Public and Cooperatives economics.

CIRIEC Internacional, núm. 3, setembre 2009.

NEXE. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm. 24, juny 2009.

Triodos Magazine, núm. 111, estiu 2009.

Notícias de la economia pública, social y cooperativa, núm. 52, junt 2009.

Compartir. Revista del cooperativisme sanitari, núm.

75, juliol-setembre 2009.

Le coopérateur. Pour prospérer ensemble, núm. 4, setembre-octubre 2009.

Coop.Cooperation, núm. 43, octubre 2009.

Journal of Co-operatives Studies, núm. 2, agost 2009.

Empresa y trabajo.coop, núm. 16, octubre i novembre 2009.

Federació Farmacèutica. La revista de la Fede, núm.

40, octubre-desembre 2009.

Revista de la Economía Pública, Social y Cooperativa, núm. 65, agost 2009.

SOSTENIBILITAT COOPERATIVA L’hora cooperativa Transformació. Les cooperatives en el nou paradigma.

Materials per una conversa entre el cooperativisme i el segle XXI. D’un sol ús? No, gràcies.

16

cooperació catalana

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

Dunyó, Elisenda

317

Gener

BIBLIOTECA/REVISTES

27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

317 317

Gener Gener

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27

Dunyó, Elisenda

318

Febrer

BIBLIOTECA/REVISTES

27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

318 318

Febrer Febrer

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

319 319

Març Març

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

319 320

Març Abril

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

320 320 321 321

Abril Abril Abril Abril

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27 27 27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

321 322

Abril Juny

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

322 323 323 323 324

Juny Juliol Juliol Juliol Setembre

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTES

27 27 27 27 27

Dunyó, Elisenda

324

Setembre

BIBLIOTECA/REVISTES

27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

324 325

Setembre Octubre

BIBLIOTECA/REVISTES BIBLIOTECA/REVISTA

27 27

Dunyó, Elisenda

325

Octubre

BIBLIOTECA/REVISTA

27

Dunyó, Elisenda

325

Octubre

BIBLIOTECA/REVISTA

27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

326 326 326

Novembre Novembre Novembre

BIBLIOTECA/REVISTA BIBLIOTECA/REVISTA BIBLIOTECA/REVISTA

27 27 27

Dunyó, Elisenda

327

Desembre

BIBLIOTECA/REVISTA

27

Dunyó, Elisenda

327

Desembre

BIBLIOTECA/REVISTA

27

García, Jordi

326

Novembre

17-20

Marcet, Martina Moreno, Marià

320 321

Abril Maig

PREMIS FRG 2009 - 1R PREMI JACINT DUNYÓ COOPERATIVISME COOPERATIVISME

Torras, Albert-Scea

325

Octubre

SCEA

21-23

núm 328 - Gener 2010

16-19 17-20

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 17

ENTREVISTA

Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus Cooperativa Miquel Àngel Oliva és director general d’Abacus, una cooperativa creada fa més de quaranta anys, amb l’objectiu de satisfer les necessitats del món educatiu i cultural català.

En el darrer any de la dècada que acaba, Abacus assumeix el repte de fer front a la crisi econòmica global i també a la distribució del llibre digital.

Cooperació Catalana

¿Com s’afronta l’expansió d’una cooperativa amb la trajectòria d’Abacus durant aquests temps de crisi econòmica?

Amb prudència, però amb moderat optimisme, per tal de complir amb la voluntat de la nostra cooperativa d’estar present al territori i arribar al més gran nombre de persones. No volem quedar-nos sols amb les botigues més rendibles, sinó que treballem per la permanència d’un projecte acceptat i ben valorat per una bona part dels ciutadans. Això, en el moment econòmic en el qual ens trobem es tradueix en una eficiència més gran a l’hora d’escollir les noves ubicacions. ¿Quines repercussions té per al corpus de la cooperativa? ¿Quins són els costos socials i econòmics d’aquest creixement? Perquè la voluntat és créixer territorialment i també fer beneficis.

L’objectiu de tota empresa és fer beneficis; la diferència està en la forma com aquests beneficis s’obtenen i es reparteixen. En aquests moments complexos per a totes les empreses, quan els resultats minven, es pot córrer el risc d’apostar per la immobilitat per aturar el creixement i l’expansió de la cooperativa. Però, com he dit moltes vegades, si Abacus Cooperativa volgués ser una empresa cooperativa únicament rendible econòmicament, amb els dos establiments capdavanters de Barcelona n’hauríem tingut prou. Abacus és un projecte empresarial que cerca també la rendibilitat social, i per tant ha estat molt important poder arribar a les

terres de Lleida, a Tarragona, a Girona, a comarques de l’interior de Catalunya, al cinturó industrial de Barcelona, al País Valencià. Per a nosaltres és rellevant crear llocs de treball fixos ocupats per socis i sòcies de treball i assegurar-ne al màxim l’estabilitat. Evidentment, això té uns costos i implica uns sacrificis que com a empresa cooperativa estem disposats a assumir, amb l’esforç que suposa per a tots els que som socis i sòcies de treball. ¿Quins costos serien? ¿Des del punt de vista econòmic? ¿Des del punt de vista social?

La situació econòmica que hi hagut el 2009 i probablement tindrem el 2010 no és la mateixa que la que hi havia el 2007. Un establiment d’Abacus

El llibre electrònic pot ser una gran oportunitat per al sector. I és una de les apostes més importants d’Abacus en l’actualitat.

Cooperativa habitualment tarda tres o quatre anys a trobar el seu punt d’equilibri. Actualment pot tardar més, i això significa que la resta d’establiments han de suportar el cost de les noves implantacions en moments de contracció del consum. També s’ha d’assenyalar que en aquesta època sorgeixen molt bones oportunitats per accedir a nous mercats amb nous establiments.

Aquest marc es tradueix en esforços, reducció de beneficis i contenció salarial amb l’objectiu de consolidar el projecte i conservar tots els llocs de núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

17

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

treball fixos, que en el cas d’Abacus són socis i sòcies de treball. Tenint present el ritme de destrucció d’ocupació que estem vivint a l’Estat, la nostra prioritat és que cap soci o sòcia de treball es quedi sense feina; que no es perdin llocs de treball és bàsic. El cooperativisme s’ha mostrat especialment resistent en aquesta forta crisi.

Això està succeint al País Basc amb el grup Mondragon Corporación Cooperativa, a Catalunya i al País Valencià. A diferència d’altres models empresarials, en el nostre, el cooperatiu, les persones predominen per damunt d’aspectes purament financers, i això és molt important, especialment en cicles econòmics com el que estem vivint.

En la vostra línia de creixement, suposo que us heu arriscat que potser hi hagin menys vendes en algunes botigues a causa de l’obertura de botigues noves. ¿A què doneu preferència? ¿A la implantació en el territori?

Tenim una implantació molt important a bona part del territori, si parlem del Principat, però encara hi han moltes poblacions on pot tenir cabuda un establiment Abacus, ja sigui en el format actual o en altres. Fàcilment podríem visualitzar unes deu o dotze poblacions on establir-ne de nous.

Però, per posar un exemple, a Barcelona Abacus fa quaranta-un 18

cooperació catalana

09:47

Página 18

anys que hi està. L’agost del 2009, hem obert un establiment al centre comercial l’Illa de Barcelona, dins un establiment Caprabo. Estem fent, aquests dies, prop de dos-cents nous socis setmanals, a l’avinguda Diagonal, entre Travessera i Francesc Macià. Això vol dir que hi ha un gran nombre de famílies que no coneixien els avantatges de formar part del món Abacus. Aquest fet ens il·lustra encara el gran marge que tenim per arribar a més i més ciutadans.

Una de les apostes d’Abacus en aquests darrers anys ha estat l’expansió, i heu buscat aliats per fer-ho, com en el cas que mencionaves del model de la botiga de l’Illa Diagonal, en què es comparteix protagonisme amb Caprabo. ¿Hi ha alguna aposta ferma per continuar treballant amb alguns altres socis?

A Abacus, des de fa molts anys i de forma volguda, hem seguit l’estratègia de prioritzar la intercooperació i les aliances. En aquest sentit, fa dotze o tretze anys vàrem començar a treballar amb l’asseguradora Atlantis (asseguradora de l’economia social, propietat de les mútues franceses Maif i Macif ). Avui, dotze anys després i fruit de les relacions d’aquella aliança, hem creat Eurecos, una societat d’inversió per a la economia social catalana, on participen referents de l’econonúm 328 - Gener 2010

Si volem incidir en la societat, han d’haver-hi cooperatives econòmicament i socialment fortes, capaces de tenir un paper rellevant en el dia a dia de les persones. mia social francesa com ara MACIF, MAIF, Crédit Coopératif, així com la mateixa Atlantis i nosaltres. També estem treballant amb Grup Eroski, per reproduir el model dels establiments Abacus a l’Estat espanyol; en tenim a Madrid, Getafe, Toledo, Santander, Vitòria-Gasteiz i Sant Sebastià - Donostia.

Però en l’àmbit de la intercooperació, ens sentim especialment orgullosos d’haver impulsat, amb els altres membres fundadors, el grup cooperatiu Clade. El grup Clade és el resultat de la unió d’algunes de les cooperatives i empreses de l’economia social més importants del nostre país, de diferents sectors econòmics, amb l’objectiu de donar a conèixer com a grup i sobre la base dels fets, que és possible compatibilitzar el rendiment econòmic i el social, i a més fer-ho amb la voluntat de liderar els seus sectors.

El cas de Caprabo és un clar exemple del potencial que és deriva de les sinergies amb altres empreses, quan els acords beneficien les dues parts i permeten assolir objectius amb més

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 19

ENTREVISTA

facilitat que actuant en solitari. Fa un any que els establiments Caprabo han començat a tenir llibres, seleccionats per Abacus, sota criteris de qualitat i no tan sols best-sellers; per tant, oferim al client una interessant selecció, una bona forma d’apropar la cultura a la gent. La culminació d’aquesta relació ha estat l’obertura d’una botiga de 500 m2 dins de la sala de vendes del supermercat Caprabo al centre comercial de l’Illa a Barcelona. Les dues empreses estem molt satisfetes del resultat d’aquesta experiència, que podríem reproduir en altres establiments.

Quan parleu de sinergies i d’intercooperació i, amb referència més concretament al grup Clade, ¿creus que és necessària l’existència d’un “lobby” cooperativista?

Una de les funcions del grup Clade és aquesta, actuar com a lobby per posar el cooperativisme allà on li correspon.

Fa anys que el PIB produït per l’economia social i el cooperativisme supera el 6%, i si parlem en termes de llocs de treball, el percentatge encara és superior. I, en canvi, no es parla de cooperativisme, o no es legisla tenint present aquest model empresarial.

Des de Clade intentem que el cooperativisme tingui un espai adequat, que es valori l’esforç de milers i milers de persones, una tasca en la qual no sols

hi és Clade, però en la qual sí que hem esdevingut un actor de referència. Clade ens permet donar més rellevància a les fites aconseguides, als reptes a assolir, i això és molt important per al cooperativisme i per a Abacus. Clade ens ha facilitat la interlocució col·lectiva amb l’administració, amb les entitats financeres i amb la societat civil.

L’assignatura pendent del nostre model empresarial passa per explicarlo a les escoles, als instituts, a les universitats, normalitzant l’alternativa i la realitat que suposa el món cooperatiu avui. És clau explicar que hi han altres formes de fer empreses, amb propietat compartida, i il·lusionar i motivar els joves mostrant-los que en el món laboral i empresarial hi ha un altre model de relacions possible.

L’entrada amb força del llibre digital als nostres mercats ja és una realitat. ¿Quina és la posició d’Abacus respecte a les noves tecnologies en aquest cas concret? ¿I la del grup Clade?

Al Grup Clade hi han dues empreses, Cultura 03 i Abacus Cooperativa, que ja estem integrades en un projecte editorial en aquesta línia. Estem convençuts que el futur s’orienta cap aquí; els suports tecnològics podran canviar amb productes més avançats, però el negoci editorial digital s’està creant ara i amb força. Com a exem-

36L Books és l’empresa que s’encarrega de gestionar una nova plataforma de distribució editorial digital, Leqtor. Nascuda el desembre del 2009, i participada per Abacus, Cultura 03, Vicens Vives i socis de caràcter tan empresarial com tecnològic. L’objectiu de 36L Books és distribuir, comercialitzar i donar a conèixer una oferta àmplia de llibres digitals, arreu de l’Estat i també a l’Amèrica Llatina, tenint presència a diferents botigues i triant llibres de qualitat en diferents llengües.

núm 328 - Gener 2010

ple, el que està passant a Anglaterra i als Estats Units, on grans multinacionals globals aposten per aquest sector, com Amazon o Sony, o llibreries com Barnes and Noble o Borders, on el llibre electrònic comparteix protagonisme amb el llibre en paper. A Catalunya, a Espanya i a l’Amèrica Llatina passarà el mateix; sols és qüestió de temps, i per tant el llibre digital és una de les apostes més importants d’Abacus avui. En el nostre cas, compartir aquesta aventura amb Cultura 03, en ha permès compartir inquietuds, idees, objectius i il·lusions. El projecte 36L Books, amb la plataforma digital Leqtor, ja és una realitat a la qual es suma, a més de nosaltres i Cultura 03, una de les editorials més importants a Catalunya, com és el grup Vicens Vives, i un grup d’inversors individuals. Aquest mes de desembre, Crédit Suisse comentava en el seu informe econòmic que l’edició digital era un dels sectors de més gran potencial de creixement en els propers anys. I no estem enterrant el llibre en paper; els dos formats són complementaris; una convivència que han confirmat els estudis que s’han fet. Ara, cal l’aposta clara i decidida per part dels editors, rebaixant el preu dels llibres per fer-los més atractius al consumidor i evitar l’amenaça de la pirateria.

cooperació catalana

19

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 20

PREMIS FRG - 2N PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS 2010

La crisi econòmica: instrument per a la creació d’oportunitats per al desenvolupament sostenible Ramon Botet

El període de crisi econòmica en què

ens trobem immersos en aquests moments, amb tots els seus efectes, ens aboca a reflexionar amb profunditat al voltant del nostre sistema econòmic —i els seus punts febles—, però també al voltant de l’estructuració i característiques de la nostra societat. Com a fruit de les reflexions, també podríem veure la crisi amb uns altres ulls. Una visió clàssica seria la crisi com a generadora d’oportunitats per a emprenedors, però el punt que volem assenyalar en aquest article és el de les oportunitats que s’obren, com a conseqüència de la crisi, amb relació a l’impuls de les polítiques de desenvolupament sostenible.

Com a punt intrínsec —o que juga en contra de les dinàmiques de desenvolupament sostenible— caldria considerar l’opulència de les socie 20

cooperació catalana

tats occidentals. En aquest sentit, el consum i la demanda descontrolada han actuat sovint com a fre per a determinades accions a favor del desenvolupament sostenible i la preservació del patrimoni natural.

Paradoxalment, ara, amb la crisi, els contextos i les interrelacions generades al voltant de l’opulència es poden convertir en eines que, degudament utilitzades, puguin ajudar les nostres societats a girar en la direcció del desenvolupament sostenible aprofitant les escletxes en el sistema que la crisi haurà creat.

D’aquesta manera es podria donar un impuls a tot un seguit de línies d’acció que contribuirien positivament a la preservació del patrimoni natural. Anem-ho a veure.

Estaríem parlant de la crisi com a oportunitat d’impuls de les polítiques de desenvolupament sosteninúm 328 - Gener 2010

Horabaixa al Delta de l’Ebre

ble, enteses des de qualsevol dels seus vessants, l’econòmic, el social o el purament ambiental. Ho podem enfocar des de diversos punts de vista i en relació amb les oportunitats que es poden generar a partir de l’impacte de la crisi sobre les esferes següents: els processos productius, les fonts energètiques, els models de consum, els models de desenvolupament territorial, la sensibilització i educació ambientals, les estratègies ambientals globals, les cultures de justícia i solidaritat i, finalment, les mateixes estructures polítiques.

Impacte sobre els processos productius La crisi ens permet veure com estem produint determinats productes i en quines condicions ho fem. Els productes menys eficients, de menys valor afegit, almenys a

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 21

Ecobola

Estany de Banyoles

casa nostra, tendeixen a quedar fora de lloc. És per això que, per afavorir l’estalvi, abaratir costos esdevé una necessitat per a les empreses. Aquest fet comportarà la implantació de tecnologies més eficients que en el fons compliran dues premisses essencials per a una producció sostenible: la reducció dels recursos necessaris per fer cada producte i la reducció de la despesa energètica utilitzada per produir-lo. Així pot passar també que els productes més contaminants, a causa de l’alt cost econòmic (i social) d’eliminar-los, hi hagi la possibilitat d’arraconar-los i que alhora es fomenti l’ús de tecnologies més netes. Hem pogut experimentar, per exemple, que els fabricants de cotxes estan apostant per cotxes més petits, amb el consegüent estalvi de recursos.

Impacte sobre les fonts energètiques Sembla paradoxal que amb la crisi actual estem assistint a un renovat impuls de determinades energies renovables, per exemple amb relació a l’energia eòlica. El governs han optat per contribuir al desenvolupament d’aquest sector amb la implantació d’ajudes i instruments financers diversos. Però potser els exemples més remarcables, pel que poden representar de salt qualitatiu per al futur, són els que ens conviden a veure, en determinats modes de transport, una tendència a la disminució de la dependència del petroli. Vèiem al punt anterior que els fabricants de cotxes opten per cotxes més petits, i ara s’hi afegeix el vessant purament energètic: cotxes de més baix consum però també, per primera vegada amb un núm 328 - Gener 2010

impuls palpable des del punt de vista comercial, del vehicle elèctric.

Diversos fabricants han presentat models de cotxe elèctric, algun dels quals ja comercialitzables, assenyalant dates concretes en què aquests cotxes arribaran a una majoria de països per ser comercialitzats. El raonament d’aquesta evolució, extrapolable, amb les seves limitacions, a l’energia eòlica, seria el que presentem a continuació.

La previsió és que la producció de petroli deixi d’augmentar a partir del 2012, mentre que la demanda segueixi augmentant, sobretot als països asiàtics. Aquest fet du a suposar un augment de preus dels carburants, amb la consegüent pressió a què es veuran sotmesos els governs per part dels consumidors, que voldran impedir que la disminució de l’oferta s’acabi reflectint en el preu final del carburant. Aquest era un escenari més o menys definit anys enrere, i els governs i empreses anaven desenvolupant estratègies pròpies per a fer-hi front. La novetat és la crisi, un element nou que ha actuat de catalitzador aportant altres paràmetres (reducció de costos, ús de matèries diverses, etc.), que finalment han fet convergir governs i empreses per al suport —els governs— i per a la producció —les empreses— del vehicle elèctric adreçat al gran consumidor. El vehicle elèctric, tot i que primer ens cooperació catalana

21

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 22

Teulada d’habitatge particular amb plaques solars habilitades a la coberta

arriba l’híbrid (motor de combustió + motor elèctric), ja fa temps que està desenvolupat tecnològicament per tal de donar resposta als usos i utilitats que requereix el ciutadà.

Determinades energies renovables han rebut un impuls com a conseqüència de la crisi i de les previsions en l’oferta i la demanda de petroli. La novetat és la confluència d’interessos estratègics entre els governs i el sector empresarial.

D’aquesta manera s’obre la porta a la possibilitat d’unes societats en què el consum d’energia provinent de fonts renovables comenci a ser realment important i constatable per al ciutadà.

Impactes sobre els models de consum La societat de consum és un fet inherent a les societats desenvolupades. No podem pas deixar de consumir, però sí que podem plantejar-nos com consumim i com avancem cap a un model de consum més responsable. I és en aquest sentit que es plantejarien les premisses del desenvolupament sostenible amb relació al tema del consum. Davant de la crisi, ens podem trobar que les famílies no poden mantenir el mateix model de consum que tenien, i que comencen —o resten oberts— a considerar altres models que els puguin acabar generant, també, satisfacció.

Així, es produeix una certa predisposició al canvi, fruit de la precaució que adopten tot un seguit de famílies per no consumir de manera innecessària, que provoca que hi hagi una escletxa per on fomentar que les famílies avancin cap a esquemes de consum responsable.

Sigui directament a través de l’adquisició de determinats productes “ecològics” que suposen un estalvi 22

cooperació catalana

Estaríem parlant de la crisi com a oportunitat d’impuls de les polítiques de desenvolupament sostenible, enteses des de qualsevol dels seus vessants, l’econòmic, el social o el purament ambiental per a les famílies (per exemple, les ecoboles per afegir a la rentadora a l’hora de fer la bugada i que permeten un estalvi de sabó), sigui de manera indirecta pel fet que els consumidors, en estar molt més alerta de quines coses consumeixen, poden arribar a ser més sensibles en aquells productes que sàpiguen mostrar que han estat fets aplicant criteris de responsabilitat social per part de l’empresa.

Impacte sobre els models de desenvolupament territorial En les darreres dècades, el nostre país ha sofert les conseqüències d’unes planificacions territorials que en molts casos han provocat una ocupació i fragmentació del territori amb un gran impacte ambiental negatiu associat. En els darrers anys, amb la bonança per al sector de la construcció i les plusvàlues que se’n podien obtenir, encara es va fer més intensiva l’entropització del territori, amb la consegüent degradació de l’entorn. Les núm 328 - Gener 2010

diverses accions de planificació territorial es van haver de fer en un context, l’econòmic, que no ajudava a aplicar, en determinats casos, accions prou restrictives que preservessin el territori i els seus valors. Fins i tot cal tenir present que les estratègies de gestió dissenyades per a la preservació d’un determinat espai natural havien d’assumir condicionaments que en podien restringir l’eficàcia. Amb l’actual context econòmic, potser fóra el moment d’engegar determinades accions de caire urbanístic, que potser seran clau, que permetin protegir, ordenar i —¿per què no?— restaurar determinats indrets del territori. El factor diner no té tanta força com fa pocs anys i es poden obrir vies per desbloquejar determinades qüestions territorials la resolució de les quals, en un context de bonança econòmica, es decantaria més fàcilment cap a opcions amb més impacte ambiental. Un dels àmbits d’actuació podria ser el de la preservació i res-

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 23

PREMIS FRG - 2N PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS 2010

Parc eòlic marí

tauració paisatgístiques, que sovint no comporta una gran inversió econòmica però que sí que permet adoptar criteris que tinguin un gran impacte positiu arran de la coherència de les propostes plantejades i l’eficàcia que se n’obté.

Impacte en la sensibilització i educació ambientals Cal tenir present que un dels factors que van associats a tota crisi és la necessitat d’estalviar com a forma d’adaptació a la nova situació. La cultura de l’estalvi (no malbaratar els diners disponibles) entronca amb un dels conceptes intrínsecs que qualsevol estratègia d’educació ambiental incorpora: no malbaratar els recursos disponibles. Així, estratègies d’educació ambiental en àmbits com ara l’aigua, l’energia o els residus, o en pautes de comportament com ara la mobilitat, poden trobar un context que, aprofitat hàbilment, pot fer que les campanyes que es desenvolupin puguin ser més efectives. La

mateixa crisi també ens porta a reflexionar, i actuar, en relació amb determinats aspectes de les relacions interpersonals i grupals, com ara la solidaritat, l’esforç, la família, etc. En induir-se debats al voltants d’aquestes qüestions, la presa de decisions, tant per part de les persones com dels grups, rep una aportació important de reflexions que poden ajudar a fer que les decisions que es prenguin provoquin sinergies positives per al conjunt de la societat en la mesura que reforcen formes d’actuar que tenen una repercussió positiva per al conjunt de la societat. Sota les reflexions de fons esmentades, les estratègies de sensibilització i educació ambientals poden trobar també un pòsit favorable que permeti renovar-ne l’impuls, potser no tant a curt termini, sinó sobretot a mitjà termini.

Impacte sobre les estratègies globals de desenvolupament sostenible La lluita contra el canvi climàtic i el seus efectes, l’ús dels recursos, la núm 328 - Gener 2010

seguretat alimentària, la pèrdua de biodiversitat, la lluita contra la desforestació, la desertització, etc. són algunes de les qüestions en relació amb les quals la crisi pot generar oportunitats. Per exemple, en el cas del canvi climàtic, l’aprovació del nou protocol que ha de substituir el de Kyoto es podria beneficiar d’un context en el qual les economies dels països més desenvolupats puguin estar apostant, com a conseqüència mateixa de la crisi tal com comentàvem més amunt, per tecnologies més netes per una qüestió d’estalvi i d’oportunitats davant dels consumidors. I tot això pot provocar reduccions en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

D’altra banda, els mateixos patrons de consum dels ciutadans, més lluny de l’opulència, també poden ser un factor per tenir en compte en relació amb la lluita contra el canvi climàtic. En el fons, la crisi no ens dóna pas una treva, però sí que permet que tots els factors que entorpeixen la lluita contra els problecooperació catalana

23

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 24

PREMIS FRG - 2N PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS 2010

Senyal de tràfic a la ciutat de París, assenyalant punt de càrrega per a vehicles elèctrics

mes ambientals globals perdin impuls. Potser la frenada d’aquests factors negatius serà només momentània, però permetrà la creació d’escletxes en els sistemes productius i econòmics i en el comportament de les persones i dels col·lectius, unes escletxes que sens dubte podem fer més grans i que hauríem d’aprofitar per emfatitzar la resolució dels problemes ambientals globals.

Impacte sobre les cultures de justícia i solidaritat El desenvolupament sostenible comporta també, des del seu vessant més social i especialment en els països en vies de desenvolupament, la implantació de normatives que dissenyin uns marcs legals que contribueixin a desenvolupar un sistema judicial que sigui coherent amb les necessitats del país i amb el respecte dels drets humans.

D’altra banda, la solidaritat, especialment en la seva accepció de lliure intercanvi de coneixements, forma part dels valors que es pregonarien des del vessant de la sostenibilitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica, en provocar determinats estats de tensió, com a conseqüència de les dificultats econòmiques, posarà en evidència situacions i casuístiques que poden estimular el desenvolupament legislatiu o, en tot cas, engegar processos de revisió en el cas dels països occidentals. Per 24

cooperació catalana

núm 328 - Gener 2010

exemple, per tal de dur a terme negocis viables, poden aparèixer iniciatives d’ocupació sota noves formes d’associació entre les persones físiques que hauran de ser regulades; i, per tant, tot allò que representi reforçar els vincles entre els individus per assolir projectes comuns representa un avenç per a les comunitats. Amb relació a la solidaritat, és evident que l’augment de la proporció de famílies amb dificultats per arribar a fi de mes provoca que la societat torni a avançar incrementant la solidaritat envers la gent més necessitada. És en aquest sentit que caldria esperar que, un cop passada la crisi, la societat hagi avançat des del punt de vista de la solidaritat, sigui entre individus o entre col·lectius.

Impacte sobre les mateixes estructures polítiques En els darrers anys, hem pogut assistir a la inclusió dels conceptes de desenvolupament sostenible, preservació del medi ambient, conservació de la natura, etc. en més o menys alt grau dins dels discursos de les diverses formacions polítiques. També hem pogut veure com aquests conceptes, quan s’han hagut de contrastar amb la pràctica del “dia a dia”, en determinats casos han acabat sent banalitzats pel desencís que sovint causava en la ciutadania l’impacte d’uns resultats que no eren els esperats. En part això ha estat degut a la consi-

deració del medi ambient (o el desenvolupament sostenible) com una “matèria vertical” no pas transversal a la praxi política. Això ha dut a moltes provatures de qüestions ambientals pel que fa a gestió de les nostres administracions que han comportat èxits, però també a fracassos, tant a causa de la mateixa verticalitat de les actuacions com perquè senzillament la societat no estava preparada per respondre a les demandes de l’administració.

En aquest sentit, s’ha volgut actuar com si la societat catalana fos anàloga, en termes de nivell de conscienciació, a les societats centreeuropees o dels països nòrdics, on sí que hi ha una demanda social per a unes determinades actuacions i, per tant, una certa capacitat de resposta a les iniciatives que els governs creguin oportú d’implantar. Tot plegat ha provocat una gran despesa de recursos, d’energies i —¿per què no dir-ho?— d’il·lusions. Ara bé, la crisi ens obre ara diverses aproximacions, fins i tot des del punt de vista polític. La necessitat de coordinar les diverses actuacions d’un govern per a l’ús més eficient dels recursos disponibles —quan hi han menys recursos s’acostuma a anar més amb compte— provocarà la disminució de les actuacions de dubtosa efectivitat, i de retruc podria suposar un augment de la transversalitat en les qüestions ambientals.

La crisi ens crea dificultats objectives i palpables com a societat, però també ens obre possibilitats de desenvolupament amb criteris de sostenibilitat que caldria que no desaprofitéssim.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 25

PENSEM-HI

De gent vulgar i emprenyadora Santos Hernández

Confesso que mai no he sabut trobar la

forma en llengua catalana del concepte “hortera”. És paraula castellana, i, en bon castellà, en la seva accepció primera significava “dependent en una botiga de queviures”. I, en conseqüència, quan hom l’utilitza com a adjectiu o descriptiu, ens referim a l’elegància amb la que el tal individu es guarnia els diumenges “i festes de guardar” per tal d’enlluernar les minyonetes que el coneixien de venir a comprar durant la setmana.

Naturalment, la presentació “hortera” va modificant-se en el temps. Una de les més delicioses és la que ens apareix en els ninots que ens dibuixa el nostre Óscar, l’artista Óscar Nebreda. Sempre és un tipus mediterrani, presumint de mascle i de lligó, sovint amb tres botons de la camisa descordats, per tal de lluir una medalla grossa i un pitram vellut. Però, vaja, insisteixo en què hi ha moltes variants. Jo me’n recordo d’una de molt divertida, de ja fa temps: eren uns homenots, sempre en cos de camisa, que duien contínuament a la mà, fessin el que fessin, una paquetilla de tabac, amb els cigarrets i l’encenedor (cilíndric, de plàstic, de gas) incorporat. No semblaven haver de menester per a res més aquella mà.

Ara està molt de moda un horterilla més aviat juvenil, que es caracteritza sobretot per portar els pantalons penjant a mitja natja. O a més de mitja. Sovint em pregunto com s’ho fan perquè no els hi caiguin fins al turmell. Potser s’hi posen cargols al maluc? O lligacames penjant sap Déu d’on?

De tota manera, n’hi ha de molt més nocius. Per exemple, el que va sempre endollat a uns auriculars, expel·lint sons pretesament musicals.

Més d’una vegada, en un vagó dels ferrocarrils de la Generalitat, jo n’he hagut de fugir a l’altre extrem, i el so

continuava molestant-me. No vull ni pensar com havien d’estar les trompes d’Eustaqui del pobre xicot.

Potser, però, aquesta és ja una espècie en extinció. Cada vegada és més clarament substituïda per uns especímens, tant mascles com femelles, dotats d’aquests estranys apèndixs que denominen mòbils, mitjançant els quals expliquen a tothora, en tot lloc, coram populo i a crit ferit tota mena de coses, que poden variar des de matèries de negoci a problemes sexuals amb la respectiva parella, passant per prolixes explicacions sobre el recent i multitudinari àpat a ca els sogres. Hi insisteixo: pot ser al carrer o al mig de l’autobús, però sempre a crits.

Temo, però, que comença a aparèixer una espècie molt més perillosa i nociva: ja n’he vist un exemplar. Formava part d’un tercet de cadells ja desenvolupats – divuit, vint anys- un dels quals duia a la mà un objecte que a primera vista semblava un telèfon d’aquest portàtils als que al·ludia abans, però que emetia pseudomúsica, sense auriculars ni res, i a un nivell de decibels que induïa a fugir

Ara està molt de moda un horterilla més aviat juvenil, que es caracteritza sobretot per portar els pantalons penjant a mitja natxa. esperitat sense mirar cap a on.

No us penseu que a mi em molestés perquè el soroll que projectava no era música de Mozart ni de Vivaldi. No ho era, és clar, però el cert és que qui, de manera despreocupada i natural, va demanar que baixés el nivell acústic de l’enginy no vaig ser jo, sinó el noi que llegia al meu costat, d’edat molt semblant a la de l’usuari del sinistre engendre. Aquest no va semblar entendre-ho gaire, però el fet és que sí que el va baixar una mica. I, cinc minuts més tard, va tornar a posar-ho a tota potència. Aleshores sí que vaig ser jo qui li vaig demanar, ja amb tota claredat, que ho baixés. I la veritat és que va fer-ho callar del tot.

Potser, tot plegat, perquè sortia del tren a l’estació següent.

I se’n va anar, amb la ma dreta ocupada exclusivament en carretejar aquell monstruós adminicle. Què hi farem. núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

25

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 26

BIBLIOTEQUES / LLIBRES

Donació gratuïta de llibres

1.

BONET, Laureano. El Partido Laborista: Historia y futuro. Barcelona: Síntesis, 1964.

10.

La vida en el hospital. Londres: King Edward’s Hospital, 1976.

2.

Desequilibrios ocupacionales y políticas ocupacionales y políticas activas de empleo. Madrid: CES, 2005.

11.

Los consejos económicos y sociales de España.

Normativa reguladora. Madrid: CES, 2003.

3.

El context econòmic de Catalunya i diàleg social.

Conferències. Barcelona: CTESC, 2004.

12.

MAGUIRE, Jean-Jacques; AZEVEDO, Manuela. El criterio de precaución en la gestión de los recursos pesqueros. Fundación Caixa Galicia, 2002.

4.

El trabajo autónomo en España. València: CIRIEC-España, 2007.

13.

Passport to mobility. Brussel·les: European Commission, 2001.

5.

Informe anual de l’empresa catalana 2000.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

14.

QUESADA SÁNCHEZ, Francisco Javier. Planes y fondos de pensiones: Estudio contable y financiero.

Madrid: Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas, 1989.

6.

Informe anual de l’empresa catalana 2000.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

7.

Introducción a la economía. Manual de educación obrera. Ginebra: OIT, 1983.

8.

La exclusión social y el empleo en la Comunidad de Madrid. Madrid: Popular, 2005.

lès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

Cada mes, la biblioteca de la Fundació

15.

SÁNCHEZ CARCELÉN, Antoni. Els defensors de Ferran VII a Lleida (1823-1833). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2009.

Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

Aquests llibres podran ser obtinguts

16.

Trabajo, temporalidad y empresas de trabajo temporal en España. Madrid: AGETT, 2001.

9.

La inmigración y el mercado de trabajo en España.

Madrid: CES, 2004.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

La Biblioteca de la Fundació Roca Ga-

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 27

BIBLIOTECA/ REVISTES

Elisenda Dunyó

BANCA COOPERATIVA

IRU- Courier

Núm. 44. Octubre del 2009. Madrid www.unacc.com

Núm. 2. Desembre del 2009. Bonn www.iru.de iru@raiffeisen.de

Revista en llengua castellana dedicada a les cooperatives de crèdit. La portada l’encapçala l’entrevista a Manuel Pimentel, amb un text destacat amb l’afirmació següent: “Un actiu molt particular de les cooperatives de crèdit és la relació més estreta amb els seus clients i socis, i el valor de proximitat i participació, valorats especialment en moments durs”. Altres títols que destaquem són: “Ràting del Banc Cooperatiu”, “Mesures urgents d’ocupació dirigides a treballadors autònoms i a les cooperatives i societats laborals”, “Les empreses d’economia social a Espanya van facturar un 13% més el 2008”. Inclou, també, una breu ressenya en la qual es reflecteixen els punts més importants que es van tractar a la conferència internacional que es va celebrar a l’estiu per analitzar i aprofundir tot el que fa referència al tema de la “Cooperació en temps de crisi”. La revista recull també el resum d’unes jornades dedicades a debatre el paper que té la banca cooperativa en el finançament de les pimes. Uns apunts sobre legislació i jurisprudència i unes ressenyes de llibres tanquen la publicació.

Revista en llengua castellana publicada per la International Raiffeisen Union. El seu contingut és de set articles, tots d’autors de diferents nacionalitats.

Destaquem el primer article, que es titula “Els avantatges de les cooperatives en temps de crisi financera”, i en el qual es demostra que les cooperatives, en gaudir d’un fort benefici social i en molts casos aconseguir la innovació econòmica, la majoria de vegades surten enfortides en les èpoques de crisi. Els títols dels articles següents són: “Estabilitat global”, que parla de les cooperatives i la crisi financera als països en via de desenvolupament i transformació; “El model cooperatiu manté una posició de força en la crisi actual”; “Xarxa cooperativa de dones de l’Índia promoguda pel Fòrum de la Dona Treballadora 1978-2009”; “La utilització de l’IAS 32 i 39 per part de les cooperatives austríaques”; “Tendència de les normes IFRS”; “L’aplicació de les normes IAS 32 i IAS 39 i el seu efecte sobre les cooperatives de crèdit agràries”.

OPCIONS Informacions per a un consum conscient i transformador Núm. 31. Octubre-novembre del 2009. Barcelona cric@pangea.org www.opcions.org Revista en llengua catalana editada per el Centre de Recerca i Informació en Consum i dedicada a l’anàlisi del que consumim. L’objectiu és aconseguir un consum més responsable i amb el menor impacte possible sobre el medi ambient. En aquest número, dos del seus articles estan dedicats a explicar la no-efectivitat de les mesures establertes fins ara pel Protocol de Kyoto per afrontar el canvi climàtic. Inclou seccions fixes com ara les següents: “Cartes dels lectors” i “Món en moviment”. En aquesta segona secció els lectors fan arribar les iniciatives que consideren interessants per compartir. La resta de la revista la dediquen a un monogràfic, en aquest cas titulat: “Agafem la paella pel mànec”, en el qual fan un estudi exhaustiu i una anàlisi acurada per oferir un seguit de consells de com menjar, com fregir i cuinar, com alimentar-se, quins estris utilitzar, com mantenir-los, quins materials i revestiments comprar, on comprar-los, etc. Valoren i proposen tot el necessari per a un consum conscient de les bateries de cuina i per treure’n el màxim rendiment possible. La revista acaba amb una “Guia pràctica sobre les bateries de cuina”. núm 328 - Gener 2010

cooperació catalana

27

9171-Cooperacio catalana 328

1/2/10

09:47

Página 28

Col·lecció

Cooperativistes Catalans

15 VALLÈS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll Col. Cooperativistes Catalans, 15 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonci Soler i March

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

14. SUÑÉS MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó