Cooperaciocatalana 337

337

Novembre 2010 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Illes cooperatives Les nostres cooperatives: La Sargantana Badalonina: sabor de barri i cooperativisme Entrevista: Marcos Arruda o l’economia com a art

337

Novembre 2010 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

15 / EL SERIAL

25 / SCEA

Josep Bonada, en atur.

Les trifulgues de la Mertxe.

Capítol IX Santos Hernández

Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10.

Mariona Bigas Societat catalana d’Educació Ambiental.

5 / EDITORIAL

Illes cooperatives.

19/ ENTREVISTA 6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Treball en xarxa a l’euroregió.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

La Sargantana Badalonina: sabor de barri i cooperativisme.

David Fernàndez Un reportatge de la particular cooperativa mixta de treball i consum, que combina reeixidament gastronomia, consum i cultura des d’un model de cooperació social i desenvolupament local.

10

Marcos Arruda.

Jordi García Una conversa esperançada amb l’educador i economista brasiler referent de l’economia solidària a Amèrica Llatina.

19

26 / RESSENYA

Democràcia econòmica. Vers una alternativa al capitalisme.

Fèlix Pardo Projecte Democràcia econòmica.

28 / OPINIÓ

L’endemà.

Esteve Puigferrat

28 22 / EMPRESA COOPERATIVA

Fa cinc anys que promovem la creació de cooperatives.

Olga Ruiz Ara_Coop, Sccl Un repàs de la tasca desenvolupada durant els cinc anys d’existència d’Ara_ Coop, la cooperativa que promou la creació d’empreses cooperatives a Catalunya, i dels seus reptes de futur.

29 / PENSEM-HI

Mitja dotzena de superhomes.

Santos Hernández 31/ BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

13 / ECONOMIA SOCIAL

Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa del CIRIEC-Espanya.

José Juan Cabezuelo

crèdits

22

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat i Ma. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: 1r. Premi fotogràfic La bicicleta a la ciutat 2010: Sola en la ciudad © Ignacio Adeva. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Josep Bonada i Sanjaume, (Ribes de Freser, 1959), actualment a l’atur.

1 2 3 ¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?

La “ideològica” d’intencions.

M’explico: la idea de treballar plegats en una feina en què tots ens dediquem a una tasca diferent i complementària per tal d’obtenir un fi comú, és una cosa realment important i enriquidora.

n4

cooperació catalana n

núm 337 - Novembre 2010 n

¿Què no el convenç del cooperativisme?

Per desgràcia, els humans som egoistes i ràpidament busquem la manera d’estalviar esforços.

Sempre he vist que, quan hi ha algú que te il·lusió per desenvolupar qualsevol iniciativa i intenta aconseguir la complicitat d’altres persones, en principi totes les accions van per bon camí; però per desgràcia, quan hi ha un relleu en la direcció de l’activitat, moltes vegades el fi que es perseguia queda difós i es modifiquen les prioritats. Per sort, si busquem una mica, segurament trobarem alguna associació d’humans que aconsegueixen mantenir la ideologia inicial o millorar-la, però crec que fa falta una gran voluntat i força d’esperit per tirar endavant la iniciativa. En aquest cas, sí que es podria considerar una cooperativa.

¿Com i quan va sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Considera que és una utopia?

Els meus inicis en la idea de cooperativisme em vénen de quan era petit i estudiava història.

Quan es va començar a treballar tots per tots i es va fer una revolució a la Gran Rússia Imperial del zar. Tal com explicava, la idea pot ser bona, però la manera per portar-la a terme, no. Van substituir una cúpula de poder negativa i injusta per una altra que tampoc no va resultar bona. La desgràcia de tot això és el desengany, la pobresa i la poca il·lusió que es van generar en tot un poble.

El cooperativisme no és una utopia. Crec sincerament que aconseguir cooperatives amb caràcter local (sense grans massificacions) és possible. Però, tal com deia abans, fa falta molta il·lusió, voluntat i força d’esperit.

editorial

Illes cooperatives

Mil vegades hem parlat de com desitgem

crear un món cooperatiu. Un món on, fins i tot quan creem una empresa, allò que veritablement importi no sigui l’aspecte econòmic, sinó les persones que hi treballen. I admirem molt la gent que intenta de crear, si més no, illes de cooperació.

Mireu-vos La Sargantana Badalonina, que intenta crear una acció col·lectiva, i d’àmbit total, a Badalona. Llegiu el comentari sobre el llibre Democràcia econòmica, o sobre els estudis del CIRIEC, o estudieu-vos les idees de Marcos Arruda: són textos que ens ajuden a meditar sobre la possibilitat de fer néixer un món,

una societat nova. Fixeu-vos en la cooperativa Ara_Coop, que busca ajudar a produir “una empresa de propietat col·lectiva que vol canviar el món”... i que ja ha col·laborat amb el 36% de les cooperatives catalanes creades durant el primer semestre d’enguany.

Doneu un cop d’ull a la notícia dels Premis Abacus, que són també una illa de cultura cooperativa.

I no oblidem la petita illa, tan necessària, de l’educació sobre el medi ambient: SCEA, entre els actes dels seus primers vint-i-cinc anys d’activitat, munta per desena vegada el Fòrum d’Educació Ambiental. n

LA COBERTA/ Potser no som més que un punt de color, ple de vida, entre la massa d’asfalt gris de l’economia capitalista. Tanmateix, hi som. I podem córrer, avançar. I, oi que fem goig? /Foto: 1r. Premi fotogràfic La bicicleta a la ciutat 2010: Sola en la ciudad © Ignacio Adeva. núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Lliurament Premis Les cooperatives, a Mercat Adéu a Núria Astals La bicicleta, un de Mercats El passat 2 d’octubre a Barcelona ens va deixar Núria Astals, esposa de transport a la Ramon Perera, secretari del Patronat Els productes cooperatius van ser més a prop del de la Fundació Roca i Galès. De caràcconsumidor local en la gran trobada de l’alimentació ciutat ter jovial, optimista i activa, sempre de qualitat al centre de Barcelona, Mercats de mercats, El passat dia 24 de Setembre es varen lliurar els premis de la 11a. edició del concurs de fotografia La bicicleta, un transport a la ciutat. Memorial Vicenç Bagan, que reivindica la bicicleta com a mitja de transport.

Organitzat per Missatgers Trèvol SCCL i Amics de la Bici, i amb el suport de la Fundació Roca i Gales.

D’entre les 90 obres rebudes, d’una gran qualitat artística, les premiades foren: 1r. premi per Sola en la ciudad d´Ignacio Adeva, que publiquem en portada; 2n. Premi per La bici y los amigos d’Ignacio Adeva, que il·lustra aquesta nota; 3r. Premi per Bicicletas al tren I de Lorena Capdevila. Finalment el Premi Jove va ser per Paseo de ensueño de Javier Lomeli.

Una selecció de les millors fotografies es van poder veure a la Plaça de Catalunya de Barcelona durant les Festes de la Mercè, on el públic va poder votar la seva fotografia preferida i d’aquesta manera atorgar el Premi del públic a Un nou dia de Marga Pares. Els organitzadors feliciten a tots el guanyadors.

Per participar en la propera edició us podeu adreçar a www.amicsdelabici,org. n

n6

cooperació catalana n

celebrat els dies 22 al 24 d’octubre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va organitzar-hi un tast dels olis d’oliva “Verllum” (DOP les Garrigues), “Baronia de Cabacés” eco (DOP Siurana) i “Cabra-Feixet” (DOP Baix Ebre– Montsià), amb l’objectiu de mostrar al consumidor les propietats organolèptiques i els avantatges a la cuina dels olis produïts per les cooperatives catalanes al temps que es mostraren les diferències gustatives segons les diferents zones de producció. Tots aquests olis es van poder adquirir a diferents parades del Mercat de productes de proximitat i qualitat.

A més, dotze cooperatives agràries catalanes presentaren les seves marques amb estands propis a Mercats de Mercats. És el cas dels vins de la Vinícola de Sarral, l’arròs d’Arrossaires del Delta de l’Ebre i els olis de Camp Foment Maialenc, Agrícola de Cabacés, Camp de Cervià de les Garrigues, Sant Isidre de les Borges Blanques, Camp de Vinaixa, Agrícola de Cabacés, Agrícola de Riudoms, Agrícola Catalana Sant Isidre del Perelló, Montebre i Camp de Bovera.

Per al president de la FCAC, Josep Pere Colat, “Mercat de Mercats –concebut com un gran mercat de la Mediterrània- ens resulta un escenari molt idoni per apropar al consumidor de la gran ciutat les marques cooperatives. Volem que el ciutadà de Barcelona conegui els nostres productes, els tasti i pugui valorar-ne els atributs.

A la FCAC, defensem un model de consum responsable que, en el nostre àmbit, assimilem a productes catalans i cooperatius”. n

núm 337 - Novembre 2010 n

disposada a col·laborar, Núria Astals participà activament en molts actes organitzats per la Fundació Roca i Galès. Aquest mateix any, vam publicar les seves respostes a les tres preguntes sobre cooperativisme de la secció Tornaveu a la revista Cooperació Catalana, núm. 331 d’abril.

Els membres del Consell de redacció de la revista així com del patronat i el personal de la Fundació Roca i Galès vol retre des de les pàgines de Cooperació Catalana, un homenatge a aquesta dona que amb la seva presència i amistat ens ha acompanyat al llarg de molts anys. n

V Jornada Clade Amb el títol Actitud innovadora, el canvi a l’empresa des de les persones, tindrà lloc la V Jornada Clade, el divendres 19 de novembre a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona.

Organitzada per Clade, Grup Empresarial Cooperatiu, en aquesta cinquena edició de la Jornada Clade proposen debatre sobre l’actitud innovadora i la seva relació amb el canvi a l’empresa des de les persones.

Partint de què hi ha empreses de dimensions i sectors diferents que aconsegueixen l’èxit a partir de la innovació, observen que totes elles tenen en comú el paper cabdal de les persones i la seva implicació. Per aquest motiu durant la V Jornada Clade pretenen anar més enllà de la relació innovació i tecnologia, i aprofundir i reflexionar sobre l’actitud que s’ha de promoure en el sí de les organitzacions.

Clade és el primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya, constituït a finals del 2004 vol ser un referent a Catalunya d’un model empresarial basat en les persones, innovador i sostenible. Actualment està format per: Abacus Cooperativa, Cooperativa Plana de Vic, Escola Sant gervasi, Fundació Blanquerna, Fundació Catalana de Cooperació, Grup Cultura 03, Grup Qualitat, IUCT, La fageda, lavola, Suara Cooperativa i Telecsal. Més informació i inscripció: www.grupclade.com o al tel. 933 320 793. n

Guia de cooperatives d’atenció a les persones La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, en el marc del conveni de col·laboració amb l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, ha editat una guia digital de les empreses socials de Catalunya.

Les empreses socials, cooperatives d’atenció a les persones, treballen diferents àmbits: gent gran, persones amb discapacitat, lleure educatiu, escoles bressol, inclusió social, infància en risc... i són un model d’empresa que prioritza la recerca de la qualitat, la participació i la gestió responsable dels recursos.

La guia busca proporcionar coneixement sobre el sector i facilitar la contractació de serveis des d’una perspectiva de responsabilitat social. La guia ofereix una fotografia de 60 empreses que des de la proximitat i l’arrelament ofereixen serveis d’atenció a les persones en el marca d’uns societat més cohesionada i inclusiva.

Podeu descarregar-la en pdf a: www.cooperativescatalunya.coop n

el nostre món

Joves oleïcultors de les Garrigues es formen per liderar la modernització del sector

Abacus cooperativa premia la trajectòria cooperativista d’Enriqueta Muntané, patrona de la Fundació Roca i Galès

Amb l’objectiu que actuïn com a motor de canvi en l’agroindústria, i en concret en el sector de l’oli, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), d’acord amb la Conselleria d’Agricultura, han impartit formació d’alt nivell a 17 joves de la comarca de les Garrigues propietaris de plantacions d’olivera i socis de cooperatives agràries. La comercialització va centrar la cloenda del curs, el passat 14 d’octubre, a la tarda, a les Borges Blanques.

L’acte de cloenda va tenir lloc concretament a la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques, de manera que els joves pogueren conèixer de primera mà l’experiència comercial d’aquesta cooperativa que recentment ha posat en marxa una moderna i ambiciosa agrobotiga al centre del municipi i ha renovat la imatge de la seva marca, entre d’altres iniciatives.

Aquests joves emprenedors amb responsabilitat en la gestió de plantacions d’olivera han rebut una formació multidisciplinar especialitzada i se’ls han proporcionat eines perquè puguin liderar la modernització del sector i perquè actuïn com a referents, al temps que professionalitzen el seu propi projecte empresarial.

Per obtenir l’acreditació, els alumnes han elaborat un pla d’empresa aplicant els coneixements obtinguts durant les 300 hores de curs: habilitats de comunicació, negociació i lideratge, gestió tècnica i econòmica, tecnologia de la producció i aspectes d’empresa com qualitat i comercialització.

També han fet visites i viatges tècnics per conèixer altres experiències i realitats de dins i fora de Catalunya. n

El president d’Abacus cooperativa, Àngel Mestres, i la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, van presidit l’acte el dia 4 de novembre, a l’Auditori de la Fundació Once, a Barcelona, en l’acte de lliurament de la sisena edició dels Premis Abacus, que guardonen les trajectòries d’entitats i persones en els àmbits de la cultura, l’educació i el cooperativisme.

El Premi Abacus Cooperativisme va reconèixer la tasca d’Enriqueta Muntané, pagesa i secretària de la cooperativa Serveis Agraris Priorat i patrona de la Fundació Roca i Galès, en el món cooperatiu agrari i gran activista sindical i feminista molt activa en la lluita per visualitzar el paper de la dona i la seva contribució en el món laboral agrari. En aquesta categoria dels Premis Abacus van ser també candidats la nostra revista Cooperació Catalana i el filòsof i escriptor, Jordi Pigem.

El Premi Abacus Educació va ser per a l’Escola La Bressola, fundada l’any 1976, que fou la primera escola catalana moderna de la Catalunya Nord i que avui és una xarxa d’escoles laiques catalanes. L’Escola Valenciana i la Fundació Tr@ms, van ser també candidats d’aquest any en aquesta categoria.

El Premi Abacus Cultura va estar atorgat a l’organització no governamental Plataforma per la Llengua, una entitat que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social als diferents territoris de parla catalana i des d’una perspectiva transversal en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida lingüística a immigrants. Els altres dos candidats en aquesta categoria han estat el grup barceloní Manel i el Circ Cric.

Amb aquesta sisena edició, els Premis Abacus s’han consolidat com una de les cites anuals importants dins el món de la cultura, l’educació i el cooperativisme de Catalunya i València i Castelló. n

n8

cooperació catalana n

núm 337 - Novembre 2010 n

cooperatives de catalunya

Treball en xarxa a l’euroregió Confederació de Cooperatives de Catalunya En el marc de la xarxa euroregional

per al desenvolupament del cooperativisme, en què la Confederació de Cooperatives de Catalunya treballa en aliança amb les Illes Balears, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, es treballen eixos estratègics que representen els pilars per a desenvolupar, a curt termini, models de creixement i consolidació de les empreses cooperatives. Durant aquest 2010 i com a primera fase, es van desplegant actuacions vinculades al model de cooperativa de treball associat.

Tanmateix, les cooperatives agràries també han començat a caminar en aquest sentit i a establir aliances amb les estructures representatives de les cooperatives agràries d’alguns territoris francesos.

En el que concerneix a les actuacions realitzades, s’ha abordat un primer àmbit de coneixença mútua que ha permès fer un estudi intern comparatiu del model de cooperativisme de treball associat a França i a Catalunya. Aquest document representa el punt de partida per a conèixer el funcionament de les estructures federatives i la tipologia d’empreses afiliades amb l’objectiu de determinar punts de confluència.

Tanmateix, l’objectiu final rau a desenvolupar metodologies d’intercanvi entre cooperatives, per tal de fomentar aliances que contribueixin a l’obertura de nous mercats.

Per bé que en tots els territoris de la xarxa el model cooperatiu i els principis i valors que el regeixen són els mateixos i universals, la legislació d’aplicació vigent marca tendències clarament diferenciadores en la posada en pràctica de la fórmula cooperativa. Mentre a França el funcionament i les relacions es modulen d’una manera més elàstica, a Catalunya i les Illes l’empresa cooperativa és més rígida pel que fa la creació. Prenem com a exemples de l’afirmació anterior el cas de les societats cooperatives d’interès col·lectiu o bé l’emprenedoria

social, corresponents a formes de relació i funcionament empresarials molt promogudes a França. No obstant això, l’índex de creixement de cooperatives de treball associat a Catalunya és superior al de França, ja que els actors del moviment cooperatiu actuen en xarxa i es potencien les relacions amb el col·lectiu d’assessors, s’estableix cooperació amb les universitats i, principalment i per a aquest cas concret, perquè la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és proactiva pel que fa a generar recursos i relacions en coordinació amb els departaments del Govern que li interessen.

Paral·lelament a la coneixença mútua, s’han fet intercanvis de metodologies i mecanismes sobre creació de cooperatives, formació, seguiment i enfortiment. En aquest context, s’ha generat un pla de transferibilitat i de posada en comú per a les empreses cooperatives de tots els territoris. Quant a la transferibilitat, a hores d’ara s’intercanvien models de funcionament i gestió de la creació i consolidació de cooperatives. Pel que fa a la posada en comú, s’obren fòrums i espais de

relació entre empreses cooperatives de tots els territoris que treballen en sectors emergents com ara les energies renovables, l’habitatge sostenible i el turisme social.

Finalment, cal comentar que per al proper mes de desembre s’està preparant la participació en la Fira d’Economia Social, Coventis, a França, d’una delegació de cooperatives de treball associat de Catalunya i Balears. Coventis és un espai de trobada i coneixement mutu que té com a objectiu multiplicar els intercanvis entre les empreses de l’economia social, conèixer clients, detectar sectors emergents, accedir a nous mercats i preparar-s’hi; i també pretén reforçar el desenvolupament d’un mercat dins de l’economia social i donar a conèixer la diversitat de les empreses que en formen part. Alhora es va perfilant, per als propers exercicis, el pla de treball de la xarxa euroregional amb els objectius que aquesta s’estengui de manera transversal en les diferents formes cooperatives de l’espai de l’euroregió, i que s’obrin nous mercats internacionals per a les cooperatives. n núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 1996 com a peculiar SL, La Sargantana Badalonina esdevindrà aquest mes de novembre una particular cooperativa mixta de treball i consum, que combina reeixidament gastronomia, consum i cultura des d’un model de cooperació social que contribueix decididament al desenvolupament local, la recuperació del malparat comerç de barri i la revitalització de l’històric barri de Dalt la Vila de Badalona. Amb cinc socis de treball i dos-cents de consum, n’hem volgut parlar de tot plegat amb l’Ignasi Niubó, president i alhora cuiner del projecte.

La Sargantana Badalonina: sabor de barri i cooperativisme David Fernàndez cooperació catalana

Com que sempre hi ha una història,

només començar l’entrevista l’Ignasi ens remet al 1996, any en què realitat i desig es van fusionar i van coincidir.

Quan un grup de joves va decidir atrevir-se a impulsar un espai que combinés gastronomia i hostaleria amb l’obertura d’un espai de trobada, que alhora fos compatible amb l’autogestió del propi treball. En aquell moment va néixer La Sargantana Badalonina, que va tenir un segon naixement el 2008, que s’acabarà de consumar aquest mateix novembre, quan el Registre General de Cooperatives certifiqui la transformació d’una peculiar SL en cooperativa. Des d’una iniciativa social que ja aplega restauració, cooperativisme de consum i cultura en un sol projecte.

I que encara va més enllà perquè s’implica en la recuperació del comerç de proximitat des de l’economia social i

n 10

cooperació catalana n

vetlla pel desenvolupament comunitari de l’històric barri de Dalt la Vila de Badalona, on van decidir ubicarse el 2008. Una decisió que és un símptoma més d’un compromís clar de voler aprofundir en la potencialitat de “cooperativisme i ciutat” i de contribuir a la revitalització socioeconòmica d’aquesta: perquè Dalt la Vila té uns trets específics de degradació urbana, trama patrimonial oblidada i estructura social envellida que el fan singular.

I també La Sargantana Badalonina té uns trets singulars, que són els següents: 1) ha trobat un encaix jurídic poc comú, com reconeix el SET-C, que és l’entitat que l’ha acompanyada en el procés de transformació cap a una cooperativa mixta de treball i consum: 2) avui és present al barri amb el restaurant del mateix nom —ubicat al carrer núm 337 - Novembre 2010 n

Sant Sebastià, cantonada amb la pujada de la Costa que representa el barri— i la botiga Cal Fideuer, que acull la cooperativa de consum.

Cinc socis de treball al restaurant i dos-cents a la botiga. I entremig, els set socis col·laboradors que dinamitzen la vida cultural i la implicació local que promou la cooperativa.

Model d’hostaleria compromesa Per a l’Ignasi, atret filosòficament pel cooperativisme fa temps, “la SL d’on venim ja era ben poc convencional: el treball en equip ha estat una constant i les motivacions no han estat exclusivament econòmiques; són també culturals, també civils, també socials; diria fins i tot que sempre hem treballat sota els principis del cooperativisme”. Sota l’aixopluc d’un projecte social que fa catorze anys que impulsa una hostaleria compromesa amb la ciutat i amb la seva gent amb tres potes ben definides: gastronomia, cultura i consum cooperatiu.

Com a eix vertebrador, un restaurant que promou una cuina “de batalla sense excessives pretensions”, però amb principis sòlids de qualitat i arrelament. Des d’una cuina catalana pensada i repensada amb quatre valors fonamentals: honradesa, identitat, producte i preus ajustats. Una honradesa on s’atura l’Ignasi: “en l’hostaleria el més important és l’ honradesa; les expectatives mai no poden superar la realitat; no fer el que no es pot complir és la regla número u del sector”. Perquè la realitat mana. Per això presenten una carta que ofereix “cuina

El cooperativisme és un mitjó sense talla; abriga sigui quin sigui el peu; és un model flexible sense estrictes rigideses, plural de mercat prenent la restricció que aquest a vegades imposa com a eina de treball; us oferim el que trobem de la millor manera que som capaços i ajustant els preus al màxim, amb tres amors una mica promiscus: la matèria primera, la tradició i vosaltres”.

Com a nova aposta, a més, una botiga que és cooperativa de consum —Cal Fideuer—, que va néixer aquesta primavera amb molt bona rebuda i que ja disposa de dos-cents socis. Ofereix qualitat seleccionada, producte de proximitat —lactis, vins, verdures, de tot— i aproximació a l’agroecologia, amb una atenció especial al contacte directe amb els productors ecològics, el cooperativisme agrari i l’agricultura integrada. “Som en un barri popular, no som pas una botiga per a gurmets ni elitista, sinó que fomentem la línia de productes fets a la vora, de qualitat, cooperatius i amb vessant ecològica”. Tot plegat, des d’una antiga masia del segle xvi que és una de les edificacions més antigues de la zona i on, a la planta baixa, va funcionar durant molt de temps una concorreguda i popular botiga d’ultramarins. Cooperativisme de consum que ha contribuït a aturar la desatenció —també comercial— que pateix Dalt la Vila. “Aquí més aviat caldria un Consum”, riu l’Ignasi, “perquè la demanda és generalista; però l’obertura ha tingut una doble virtut: abastir el barri i alhora atreure la gent de Badalona perquè pugi fins aquí.” Ho comenta, ens diu, “perquè, com arreu, aquí també hi han fronteres invisibles, i a la resta de badalonins, tot i ser un barri apreciat, els costa molt pujar la Costa”. La Costa, l’artèria del barri, on La Sargantana ha decidit arribar per quedar-s’hi.

Potser per aquest motiu, entre els beneficis intangibles d’haver apostat pel comerç del barri des del cooperativisme, ja és compta l’intangible d’haver recuperat el vincle social comunitari. Desatès comercialment, les àvies de Dalt la Vila van celebrar emocionades l’obertura de la botiga. Sobretot pel que implica

d’interrelació social, de comunicació social, de safareig veïnal. De punt de trobada. “Només per això ja ha valgut la pena”, rebla l’Ignasi.

Punt de trobada, doncs, social i cultural, que és l’altre eix fonamental del projecte. Música en viu, propostes sovint úniques, xerrades, tertúlies, exposicions, monogràfics sobre escriptors han fet de La Sargantana tot un espai compartit al servei de la ciutat. De circuit cultural bastit des de la mateixa societat civil i sense cap subvenció, i de repetir les iniciatives ciutadanes que habiten la ciutat. De cada experiència, un actiu blog a Vilaweb en relata el desenvolupament, ben acompanyat de presència en l’entorn 2.0 de les xarxes socials, com ara a facebook o flick.

Esforç social compartit Tot el procés s’ha fet gràcies a un esforç econòmic considerable, de replantejament estratègic i apostant per la fórmula cooperativa. I això, tot just —atrevits que són— quan la crisi treia el cap el 2008. I per mitjà de grups de treball: de cultura, de comunicació interna i externa, d’intervenció, de processos per clarificar el funcionament intern. I a través dels valors irrenunciables d’honradesa, transparència i compromís i dels eixos gastronomia, cultura i consum, que s’alimenten i s’impulsen mútuament i que no haguessin estat possibles del tot sense el compromís dels socis col·laboradors, sense la tossuderia del teixit social, sense les ganes d’anar-hi.

Fruit de tot plegat, ben aviat començarà a rutllar la doble tarifa al restaurant, en una experiència escassa a casa nostra, però que enllaça amb el cooperativisme de consum tan estès a principis del segle xix. “Una mica, és un model Abacus”, matisa l’Ignasi, “que combina servei públic i servei per a socis. Potser no és el més revolucionari ni el més atrevit, però sí que enllaça directament amb la memòria i el cooperativisme de consum.” En una aposta que deixa albirar i suggerir sòlides alternatives de futur: “Un Abacus del sector alimentari ja li caldria a aquest país, i potser també començar a pensar en un segell acreditatiu de comerç de barri, honrat i transparent.”

Cuinant cooperativisme De l’entrada recent al cooperativisme, l’Ignasi en parla prou bé, ama-

cooperació catalana

tent als inconvenients i els avantatges que tota proposta implica.

Creu que el principal problema que té el sector és una percepció molt esbiaixada, farcida de prejudicis, del que suposa. Però de la pròpia experiència n’extreu que el cooperativisme permet projectar, consolidar i avançar perquè és capaç d’integrar altres interessos i valors que superen la mera visió empresarial. És dels qui pensen que “el cooperativisme és un mitjó sense talla; abriga sigui quin sigui el peu; és un model flexible sense estrictes rigideses, plural”. Plural com el cooperativisme del territori: les ambulàncies de Sant Pau o la mateixa Cultura 03, des d’on l’Oriol Bota els va animar a decantar-se pel cooperativisme.

“I és que al final el cooperativisme el que fa és donar a l’equip humà la capacitat de decidir, de triar per on seguir, d’escollir.” Autonomia i autogestió que, en el present cas, es concreta “en una feinada de cal Déu” per haver esdevingut ja “tercer sector: generem activitat pública i omplim buits als quals l’administració no arriba o no vol arribar”.

Perquè de l’arrelament local i el desenvolupament comunitari n’han fet bandera també. Futurs membres de la FCTC i guardonats amb el premi Tastum 2010 de dignificació dels productes locals, sospesen ara la perspectiva d’obrir una nova botiga núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

cooperació catalana

Hem malmès tantes coses que ara es gira molta feina. I per això La Sargantana s’enfila des del cooperativisme per provar de revertir tot això i demostrar que sí, que d’alternatives n’hi han al centre de Badalona. Mentrestant, l’hipogeu subterrani de Cal Fideuer forma part de l’itinerari del Museu de Badalona. I el Centre Excursionista i Òmnium Cultural són els veïns de dalt de La Sargantana. Ben enxarxats amb l’Associació de Veïns, interactius amb el teixit social badaloní —dels diables al grup de consum ecològic El Garrofer— i amb els teatres locals, la cooperativa és avui, més que mai, un espai públic nascut de l’esforç social. Espai públic “agermanat” amb altres experiències similars, “companys de viatge” nascuts de les mateixes inquietuds, com ara el Terra d’Escudella de Sants o el Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès.

Sortir de la crisi via cooperativisme Respecte a la crisi, el president de la cooperativa és dolçament cínic: “¿Crisi? Per als que sempre penquem i batallem i sempre estem en crisi, no és pas una novetat.” I així és com acabem enraonant de la crisi: “El pitjor ha estat aquesta primavera, malgrat que de la restauració n’ha estat afectada sobretot l’oferta mitjana i les petites i mitjanes empreses; els de luxe tenen el seu públic, i els “batalleros” com n 12

cooperació catalana n

núm 337 - Novembre 2010 n

nosaltres, també”. I acabem parlant de la darrera vaga general: “Ho vaig viure contradictòriament, des del suport social, però molt crític amb el corporativisme sindical, que ha oblidat els principis de l’autogestió i que, per diferents motius, només representa unes franges treballadores.” I, extemporàniament o no, acabem comentant aspectes de Badalona i la campanya xenòfoba del PP local. És precís i concís: “És pura explotació electoral i exaltació política de conflictes de convivència molt entre cometes: quan tens persones amb problemes econòmics severs, d’atenció pública, d’integració cultural, no es pot pretendre que la convivència no quedi en dubte i que no hi hagin conflictes molt focalitzats i localitzats”. Hi insisteix: “El problema aquí és de geografia humana: la primera integració cal que sigui la social i econòmica.”

Ben vinculats a la plataforma “Badalona som tots” que s’ha oposat a l’explotació xenòfoba de la crisi, la gent de de La Sargantana creuen que la tasca municipal i social a favor de la convivència ha estat important. Però també denuncien un racisme latent i descarat i un

altre racisme, “més català, més d’excusa, més de paternalisme molt mal entès”. “Fet i fet, aquí tenim experiències d’integració que han rutllat fantàsticament, quan som capaços de generar oportunitats, i el que està clar és que ells també són els catalans del futur.”

I així acabem acabant, parlant novament de sentit comú. I de sentit comunitari i cooperatiu. Satisfets fins i tots dels errors, que és una altre lema de la casa, acabem fent síntesi quan l’Ignasi diu: “Si mirem enrere, s’han fet i hem permès tantes aberracions: en el teixit comercial desballestat, respecte a la relació amb el camp amb la distribució alimentària, respecte a l’especulació, hem malmès tantes coses que ara es gira molta feina.” I per això hi ha La Sargantana, que s’enfila des del cooperativisme per provar de revertir tot això i per demostrar que sí, que d’alternatives n’hi han. Que és la tasca més fèrtil i necessària, útil i eficaç que es pot fer en una economia i un país a la deriva. Cooperativisme dels bons aliments, la bona cultura i la imprescindible xarxa social. Això és La Sargantana. Per demostrar que sí: que és possible. n

Economia social

Les Jornades del CIRIEC a Saragossa posen de manifest l’excel·lent moment de la investigació en economia social a Espanya

Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa del CIRIEC José Juan Cabezuelo CIRIEC-Espanya

El remodelat Edifici Paranimf de la

Universitat de Saragossa va ser la seu, els dies 21 i 22 d’octubre, de les XIII Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa, sota el lema de “L’economia social: un model de desenvolupament sostenible i una alternativa per a la sortida a la crisi”. A les jornades es van presentar vuitanta comunicacions, en setze tallers paral·lels, i s’hi van reunir un total de 160 persones, entre investigadors en economia social i representants del sector i de les administracions públiques.

La sessió inaugural, que va tenir lloc el dia 21, va comptar amb les intervencions de Javier Trívez, vicerector d’Economia de la Universitat de Saragossa; Ana Bermúdez, directora de l’Institut Aragonès d’Ocupació (INAEM); Antonio Solesio, subdirector adjunt d’Economia Social del Govern d’Espanya, i José Luis Monzón, president de CIRIEC-Espanya.

El professor Monzón va parlar d’un moment de gran esperança per a l’economia social a Espanya, i això és així perquè en l’actualitat s’estan acabant una sèrie de processos que convergiran en el definitiu reconeixement de l’economia social al país, i en un important augment de la visibilitat d’aquesta. Entre aquests processos, va esmentar la consolidació de CEPES com a màxima organització representativa de l’economia social a Espanya, la pròxima aprovació d’una Llei d’economia social (la primera a la Unió Europea) i l’elaboració dels comptes satèl·lit de l’economia social en cinc països de la Unió, entre els quals hi ha Espanya, per iniciativa de la Comissió Europea.

Monzón va avançar també que l’economia social contribueix

j.j. cabezuelo -ciriec- espanya

en llocs de treball directes al 7% de l’ocupació total del país, que, juntament amb els 400.000 llocs de treball indirectes i induïts, s’aproximen als 2 milions de treballadors relacionats amb l’activitat de l’economia social a Espanya.

Per la seva banda, el sotsdirector Antonio Solesio i la directora de l’INAEM, Ana Bermúdez, van valorar les investigacions de CIRIEC-Espanya en qüestions d’economia social. Solesio va mencionar la participació del CIRIEC en la proposta de Llei d’economia social, així com l’elaboració d’un informe, de pròxima aparició, sobre les xifres clau de l’economia social a Espanya.

Ana Bermúdez i Javier Trívez van recordar la capacitat de les empreses d’economia social de ser més resistents a les crisis, i també els valors que comparteixen, que per

al vicerector es resumeixen en democràcia, benestar social i justícia distributiva.

Durant la primera de les Jornades, es van fer, a més a més, dues taules rodones: una sobre l’economia social davant els reptes de la crisi econòmica, i una altra amb representants de l’economia social, principalment de l’Aragó, amb la participació de José María Navarrete (ASES , Recaredo García (INAEM), Jordi Garcia (Xarxa d’Economia Solidària) i Susana Ortega (REAS Aragó).

També en el primer dia de les Jornades, José María Pérez de Uralde, vicepresident de CIRIEC-Espanya, va informar de les activitats previstes amb motiu del 25è aniversari de l’entitat, entre les quals destaca un gran acte solemne a València —seu històrica i centre neuràlgic de l’activitat del CIRIEC—, l’edició d’un núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

13 n

Economia social

llibre sobre la història de CIRIECEspanya i d’un altre de recopilació d’alguns articles científics publicats fins avui per CIRIEC-Espanya, revista d’economia pública, social i cooperativa per fer-ne una edició en anglès, i l’edició d’un número especial de Notícies del CIDEC que inclourà efemèrides, fotografies històriques i intervencions breus de personalitats del sector i d’altres sobre el CIRIECEspanya.

Així mateix, el 25è aniversari també serà present a la celebració del III Congrés Mundial d’Investigadors en Economia Social, del CIRIECInternacional, que se celebrarà a Valladolid l’abril del 2011, i en la presentació dels comptes satèl·lit de l’economia social, que es preveu que es farà a Madrid la primavera vinent.

El model de govern de les empreses d’economia social, claus de la seva resistència a la crisi i del seu avantatge competitiu Les empreses d’economia social resisteixen millor a les crisis gràcies al seu model de govern, més participatiu i democràtic, i gràcies al més gran compromís dels treballadors a l’empresa, derivat de la propietat compartida. Així ho va manifestar Eduardo Bandrés, exconseller d’Economia del Govern d’Aragó, a la taula rodona sobre “L’economia social davant els reptes de la crisi”, en el marc de les XIII Jornades d’Investigadors en Economia Social.

Aquesta taula la va moderar José Antonio Pérez, director general de Caja Rural de Teruel.

Per a Eduardo Bandrés, hi han moltes coses de les empreses d’economia social en les quals s’haurien de fixar les empreses capitalistes tradicionals. En aquest sentit, va considerar el model de govern cooperatiu com un clar avantatge competitiu.

En la mateixa taula rodona hi va participar Fernando Marcén, president de Cooperatives Agroalimentàries, que va aportar una multitud de dades sobre la magnitud d’aquest sector a Espanya.

Entre aquestes, destaca el fet que quatre mil cooperatives agroalimentàries aglutinen un milió de n 14

cooperació catalana n

socis. El sector agrari és el segon exportador a Espanya (amb el 17% de les exportacions totals), encara que el 80% d’aquestes estan concentrades a la UE. Marcén va assenyalar com a reptes de les cooperatives agroalimentàries la recerca de nous mercats exteriors, molt més llunyans (la Xina, l’Índia, el Brasil, els EUA), la contractació dels millors professionals, la formació dels empleats i la millora de la visualització del sector en la societat, sobretot pel que fa a la contribució del sector al manteniment de l’activitat en el medi rural i al desenvolupament sostenible.

Per la seva banda, Miguel Ángel Cabra de Lluna, portaveu de la categoria Economia Social del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), entre altres qüestions, va insistir en la necessitat de buscar els nous jaciments d’ocupació i

de tenir visió estratègica amb el capital humà.

Cloenda El mateix matí de la cloenda també es va fer una taula rodona sobre recerca i docència en economia social, habitual en els tancaments de les Jornades d’Investigadors. En aquesta taula hi van participar Juan David Gómez Quintero, del GESES - Universitat de Saragossa; Paloma Bel Durán, representant a la Xarxa Enuies, i Alfonso Carlos Morales Gutiérrez, d’ETEA-Còrdova.

La taula rodona donà pas a la cloenda de les Jornades, que enguany s’han organitzat amb la col·laboració del Grup d’Estudis Socials i Econòmics del Tercer Sector (GESES) de la Universitat de Saragossa. n

Un comentari a les Jornades del CIRIEC. Saragossa, 21 i 22 d’octubre.

Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès A títol personal, però com a representant de la Fundació Roca i Galès, vaig participar en els actes del dia 22. Hi havien diferents taules rodones simultànies, i vaig assistir a les dues que es van celebrar a l’Aula Magna.

La creu La darrera sessió, just abans de la Cloenda, va ser l’única en què els oients vàrem disposar de cinc minuts per a fer preguntes als ponents. Per la meva banda, quan em vaig donar a conèixer dient que era patró de la Fundació Roca i Galès —per cert, va constituir una excel·lent targeta de presentació, com sempre—, el meu interlocutor va dir en català que ja ens coneixia... I, com un llamp, dues catedràtiques de diferents universitats que seien de costat es van aixecar i van dir: “No les entendemos.” Per la meva part, els vaig respondre: “Tranquilas, no se preocupen, que enseguida continuaré en inglés.” La riota dels assistents va ser general.

La cara Acabada la cloenda, em vaig dirigir a la recepció de la Universitat per demanar-hi un plànol de la ciutat. L’home que em va atendre, intuint que era català, va tenir molt interès a remarcar que ell havia estat un any i mig a Tarragona i que sovint havia visitat el monestir de Poblet, i que l’abat actual li era una persona molt propera. Per la meva banda, li vaig dir que de petits ens havíem conegut amb l’abat anterior, com estiuejant que era del meu poble, Tona. Ell, automàticament, em va recordar el nom d’aquest abat, Maur Esteva, i em va comentar que actualment ocupa un alt càrrec al Vaticà.

Ben mirat, Catalunya i els catalans són mal vistos pels qui no la coneixen, i normalment els més bons ambaixadors són els qui han viscut a la nostra nació.

núm 337 - Novembre 2010 n

El serial

Les trifulgues de la Mertxe

capítol IX

Santos Hernández

M

l ue an

Malgrat que ja la tinc força civilitzada, a mi, que la meva mare mostri interès en què jo conegui un determinat noi “molt simpàtic” més aviat em preocupa. És clar que el fet que es tracti d’un amic del meu germà m’ajuda a tranquil·litzar-me: els amics d’en Lluís no solen entrar dintre del concepte “noi formal i treballador” que la meva mare desitja ferventment que jo arribi a trobarme pel camí de la vida, ai. Però, mira, tot comptat i debatut, jo vaig decidir que no estava per ximples, i em vaig excusar -jo sempre tinc molta feina- tan bé com vaig saber.

Tanmateix, l’endemà, en acabar-se la reunió de la cooperativa (ja hem de dir-ho així, encara que calgui afegir-hi “en constitució”), jo em moria de ganes de saber com veia el meu pare les noves característiques de l’assumpte Can Puig. Així que a migdia vaig trucar-los dient que si el pare podia quedar-s’hi una bona estona de sobretaula, sí que m’apuntava a dinar. I és que la reunió havia estat absolutament impressionant.

La bomba que jo m’estava morint de ganes d’etzibar a la meva família era que la Núria s’havia presentat a la reunió en companyia de l’amic Puig i de la seva senyora. Però la bomba em va caure a mi al damunt quan vaig veure qui era l’amiguet tan simpàtic que el meu germà ens havia portat de Barcelona. Em vaig quedar sense alè. Era aquell cooperativista maco que jo havia filustrat, un parell de setmanes abans, a la Universitat Pompeu Fabra, en aquella reunió de la Fundació Ignasi Villalonga: aquell tipus que estava tan bo, i que va desaparèixer sense que jo pogués fer-me cabal de per

s ye Re

“–Caram, la teva germana. Morena, i d’ulls verds. On les fabriquen?” “–Doncs noi, no ho sé. Però, si vols, els ho pregunto als meus pares, que alguna cosa n’han de saber, no?” Així em va transcriure la conversa el burro del meu germà.

La cosa va començar aquell dilluns, al vespre, quan la mare em va telefonar: - Mertxe, oi que podries venir demà a dinar? Se’ns ha presentat el teu germà, per unes coses de feina, i s’hi estarà només un parell de dies. Ha vingut amb un amic, i així el podries conèixer. És molt simpàtic.

Les trifulgues de la Mertxe / 9

El serial

El que cal fer és que les set persones acomiadades que passen a ser membres de la cooperativa demanin la capitalització del seu subsidi d’atur. És a dir, cobrar-ho de cop, per tal de poder fer efectiva l’aportació obligatòria al capital de constitució de la cooperativa.

on ho havia fet. En fi. Quan em vaig recobrar de l’ensurt i vaig poder dir allò de “Encantada, molt de gust”, em vaig dedicar, durant tot el dinar, a intentar d’oblidar-me d’aquell tros d’home, i a preparar-me mentalment tot el que havia d’explicar sobre la reunió del matí. Després d’haver dit que era per això que havia acceptat de venir a dinar, i de demanar al pare que no deixés de quedar-s’hi a escoltar-lo, no era qüestió d’engargussar-me o de no saber què dir. Del noi amb planta d’artista de cinema, ja me n’ocuparia quan hi hagués ocasió.

Vaig assabentar-los, per començar, que la Núria, sempre tan puntual, aquesta vegada havia tingut l’astúcia d’arribar a la reunió tard, ben bé a un quart de deu, quan ja tothom havia arribat feia estona. I, com us deia, acompanyada pel matrimoni Puig. Ens va explicar que les trucades telefòniques que, segons havíem acordat, tothom li havia anat fent sobre si s’oferia o no a l’amo la possibilitat de fer-se, ell també, membre de la cooperativa, van ser absolutament unànimes. A mitja tarda, tothom ho havia ja aprovat. Fins i tot els dos cambrers “de luxe”, encara que ells no s’hi apuntaven, al sidral cooperatiu.

- Miri, Núria, nosaltres dos ho hem meditat, n’hem parlat aquesta tarda, i hem decidit que no ens farem membres de la cooperativa. Professionalment, a nosaltres el que ens convé és precisament el que el senyor Puig volia muntar, i que ja veiem que no és possible. A més a més, es veu que al Celler de Can Roca preveuen una ampliació d’activitats, i sembla que nosaltres tindríem alguna possibilitat d’entrar-hi. Així que a nosaltres dos ens interessa més anar cobrant el subsidi d’atur, en espera de veure si trobem aquesta feina o alguna altra de semblant. Tanmateix, a títol personal i -que quedi clarsense cobrar res, ens agradaria col·laborar un temps amb el vostre equip, si us som útils. Per exemple, en això de l’inventari, o als torns de vigilància, mentre sembli que calguin. I, dit tot això, creiem que valdria la pena, sí, d’oferir a en Puig l’entrada a la cooperativa. La veritat és que és un gran professional i que, si es deixa de deliris de grandesa, a nosaltres ens sembla una persona molt tractable. n 16

cooperació catalana n

núm 337 - Novembre 2010 n

Així que la Núria va trucar immediatament en Puig, a comunicar-li l’oferta del personal i el plantejament del negoci que, en principi, havien pensat. I, a penes un parell d’hores més tard, en va rebre la resposta. El matrimoni Puig, tots dos, volien entrar a formar part, d’alguna manera, de la cooperativa. I tenien una sèrie de propostes que la Núria va creure que convenia que fossin tractades al si del col·lectiu. I, decidida com és, s’hi va presentar acompanyada ja pels dos flamants aspirants a socis cooperatius.

Sort que hi era l’Andreu. Si no, em penso que no hauríem sabut com arreglar-nos-les per encabir totes les idees genials -n’hi havia a dojo- dintre de les estructures legals de les cooperatives. Però, déu n’hi do. Ens en vàrem sortir força.

D’entrada, la societat limitada, propietària del restaurant, presentava un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) que acomiadava tot el personal, per tal que aquest pogués acollir-se al subsidi de l’atur. Immediatament es creava una cooperativa de treball associat, constituïda per tots els membres del personal, menys el maître i els dos cambrers, que ja s’havien autoexclòs, més ara el matrimoni Puig. A continuació, i previ acord dels creditors, la societat limitada venia a la cooperativa la totalitat dels seus actiu i passiu. La Núria estava convençuda que els creditors serien molt fàcils de convèncer. questa fortuna que devem en vins d’ultraluxe, -A segur que els venedors se sentiran molt alleujats quan els digui que encara els tenim a casa gairebé tots, sense ni desembalar, i que els hi podem tornar.

Saben que altrament s’arrisquen a trigar molt a cobrar-los: no son vins fàcils de vendre.

- I els creditors que no són d’aquests vins?

- Recordeu que, durant tots aquests anys, els tractes amb els proveïdors en general els he portat sempre jo, personalment, i que fins aquesta última època sempre hem tingut una relació sense problemes. Mal m’està de dir-ho, però crec que el fet que jo també formi part de la cooperativa simplificarà molt les coses. Vaja, que saben que sóc bona noia. I em penso que dintre de poc

Les trifulgues de la Mertxe / 9

El serial

consideraran que per a ells res no ha canviat, i que el que compte és que continuen tractant amb la Núria Creixell, encara que aquesta ara s’hagi posat la gorra de cooperativista.

Després, el que cal fer és que les set persones acomiadades que passen a ser membres de la cooperativa demanin la capitalització del seu subsidi d’atur. És a dir, no cobrar-ho mes a mes, sinó de cop, per tal de poder fer efectiva l’aportació obligatòria al capital de constitució de la cooperativa. I en fer aquesta petició cal que s’inscriguin com a treballadors autònoms: es considera que si ets membre d’una cooperativa ja no treballes per compte d’altri.

Quant a l’import d’aquesta aportació obligatòria, que ha de constar als estatuts, l’Andreu diu que en moltes cooperatives s’hi posa la quantitat mínima que hi fixa la llei, però que ell creu que avui en dia és preferible que sigui la més alta possible, limitada només -aconsella ell- per l’import del subsidi de qui menys en cobri. Resulta que el govern paga, directament a la cooperativa, aquesta aportació estatutària, i que la resta, si n’hi ha, no la va abonant cada mes directament al treballador, sinó que la dedica a pagar, mentre hi hagi saldo, la quota d’Autònoms d’aquest treballador.

- Perdoni, Andreu –va aixecar la mà l’Ahmed–. A mi em sembla recordar que, fa uns anys, a un conegut meu, el que li va sobrar del pagament de l’aportació estatutària li van anar pagant després com a subsidi mensual d’atur.

- Probablement té vostè raó, Ahmed. Abans es feia així, fins i tot quan el personal de la cooperativa s’acollia al sistema general de la seguretat social. Ara, en canvi, cal inscriure’s a Autònoms, i et fan la gaita aquesta d’anar-te’n pagant la quota. I el més fotut de tot és com ho fan de malament. Sé del cas d’un treballador que van deixar-li de pagar la quota d’Autònoms no sé quants mesos, i quan ell finalment va demostrar que s’havien equivocat, no van voler tornar-li les quotes que ell havia hagut núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

17 n

Les trifulgues de la Mertxe / 9

El serial

El més important d’aquests problemes, és clar, és el de la supervivència personal de tots els membres de la cooperativa -encara en constitució- , durant el període de tràmits legals. d’avançar, sinó que li van dir que li anirien pagant les futures. En general, en tot això del subsidi d’atur, i més encara en la seva capitalització, hi ha una desorganització monstruosa.

“–És ben cert –em va interrompre el meu pare– . Ara fa força anys ja, però recordo que a un amic meu li’n va succeir una de molt desagradable. Per primera vegada a la seva vida, es va trobar a l’atur, i el subsidi que li van posar era la quarta part del que li corresponia. El que passa és que ell era un tècnic en la cosa legal. No tenia l’Aranzadi a casa ni en aquella època existia Internet, però va tancar-se a la Biblioteca de Catalunya i s’hi va posar a estudiar totes les lleis que tractaven de l’assumpte. I en va presentar, tota ben documentadeta, la reclamació pertinent. La seva sorpresa va ser quan el funcionari de torn li va dir: “–És cert. Té vostè raó. Ara el que ha de fer és presentar la petició de rectificació.”

“–Home, ja la li estic presentant en aquest moment.”

“–Sí, és clar, però ho ha de fer amb un escrit que parli d’aquesta primera queixa que ha presentat, i que li ha estat aprovada.” El que és increïble –va continuar el meu pare–, és que aquesta escena va tornar-se a donar en una segona ocasió, i el meu amic va haver de presentar per tercera vegada la seva documentació i les seves proves. Aquest cop, però, es veu que ja en van tenir prou, i li van pagar tot el que havien deixat de pagar-li: el triple de l’import dels subsidis que li havien abonat materialment durant uns quants mesos, quan tanta falta li feien els diners. És clar, quan li van arribar aquests endarreriments ell ja tenia una feina nova i tornava a cobrar un sou, però a ell i a la seva família els hi van fer passar ben putes durant aquells mesos.”

Això era exactament el que ens havia explicat l’Andreu: que els funcionaris de l’oficina de l’atur semblen no tenir ni idea de res del que fan. Qualsevol consulta que facis, qualsevol tràmit que no sigui d’estricta rutina, els obliga a anar a preguntar al seu superior, o no sabem a qui. Com si tot el que fan sigui la primera vegada que han de fer-ho.

- És per això que us dic –insistia l’Andreu–que és millor cobrar de seguida el màxim, i que així incrementeu el capital de la cooperativa. Això l’enfortirà, n 18

cooperació catalana n

núm 337 - Novembre 2010 n

que és el que a vosaltres us interessa, encara que, de bon començament, hi hagi altres problemes molt urgents.

El més important d’aquests problemes, és clar, és el de la supervivència personal de tots els membres de la cooperativa -encara en constitució- , durant el període de tràmits legals. Com es fa per accelerar el procés de la inclusió a l’atur? Com s’ho fa, tota aquesta gent, per viure mentre la cooperativa no pot funcionar perquè no han estat fetes les aportacions obligatòries? Però la nova situació també semblava anar obrint nous camins cap a l’èxit. I aquí no vaig poder evitar de fer una pausa dramàtica. M’ho estava passant pipa.

Vaig tenir un moment aleshores per adonar-me que l’Ernest (l’amic del meu germà vull dir, vaja) semblava molt impressionat per la meva capacitat oratòria. Els comentaris burletes, dies després, d’en Lluís, em van indicar que es veu que al seu amic també li havia interessat força alguna altra característica de l’oradora.

Home, sempre és d’agrair. n (Continuarà)

Entrevista

Marcos Arruda és un educador i economista brasiler, coordinador de l’Institut de Polítiques Alternatives per al Con Sud (PACS), fundador de la Red Global de Socioeconomía Solidaria, i un dels referents d’aquest moviment a l’Amèrica Llatina. Ha publicat un munt d’articles i llibres; a casa nostra, l’últim que podem llegir d’ell és «Hacer real lo posible», editat per IcariaNordan-Xarxa d’Economia Solidària. De parlar humil però enèrgic, Arruda ens fa obrir els ulls per mostrar-nos el precipici, però tot seguit ens dóna motius per a mantenir-los oberts i albirar un camí d’esperança.

Marcos Arruda o l’economia com a art Jordi Garcia Jané L’Apostol, Sccl.

Arxiu marcos arruda

¿Com definiries la crisi actual?

Vivim una crisi de civilització, és a dir, que ens trobem en la conjunció d’una crisi social, ambiental, financera, alimentària, de la militarització, energètica, ètica i espiritual. Hi ha una combinació de situacions i amenaces que, juntes, fan perillar la humanitat i fins i tot la vida al planeta. El sistema econòmic capitalista pateix de la síndrome del creixement. Està estructurat de tal manera que, si para de créixer, mor, i si creix, mata els mitjans de producció i reproducció de la vida.

Als humans se’ns ha oblidat que la nostra societat és un subsistema del medi natural. L’economia domi-

nant, centrada en l’explotació intensiva dels béns naturals, està generant grans quantitats de residus i ens porta a la desaparició com a espècie. En realitat, es tracta d’una economia antieconòmica, ja que els costos per al conjunt de la societat són més grans que els beneficis. No obstant això, organitzat al voltant d’una referència estreta i reduccionista —l’individu i l’empresa, en comptes de la societat humana en el seu context ecològic— de moment, sobreviu externalitzant els costos de les seves activitats entre la majoria del món i la natura, mentre segueix repartint ingents beneficis als rics i les grans empreses.

¿Podem tenir esperances?

Naturalment, si els humans hem fet aquesta economia, llavors la podem desfer i crear-ne una altra que no sigui crematística, sinó veritablement humana. Perquè en definitiva això hauria de ser l’economia, l’art de crear les condicions per a viure en harmonia. Tenim raons per a l’optimisme: pertot arreu s’està expandint la consciència dels límits dels ecosistemes, hi han empreses que estan canviant d’actitud i governs que comencen a adoptar polítiques mitigadores dels efectes perversos d’aquest desenvolupament depredador. D’altra banda, les múltiples formes d’economia solidària es núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

Foto: Marcos Arruda és un dels referents de l’economia solidaria a l’Amèrica Llatina.

19 n

Entrevista

multipliquen pels diversos continents, encara que en la meva opinió l’economia solidària només es realitzarà plenament en el socialisme democràtic, en el sentit profund d’aquests termes: socialisme com a societat propietària d’ella mateixa; i democràcia com a poder del poble.

Per desgràcia, històricament el socialisme es va tornar estatisme, i la democràcia, plutocràcia.

La matriu de l’economia solidària actual és el cooperativisme, però aquest, en els seus cent setanta anys d’història, no ha estat capaç de transformar l’economia...

El cooperativisme tradicional va aconseguir molts èxits, però sembla haver renunciat a crear una altra economia basada en la cooperació, la reciprocitat i la solidaritat. El moviment de l’economia solidària dóna continuïtat històrica als moviments cooperativista, i jo diria que també al socialista, propis del segle xix. En els anys 1980-1990, va emergir un moviment d’economies solidàries en diferents països i continents per fer front al neoliberalisme. Avui hi han empreses solidàries, xarxes i fòrums d’economia solidària en tots els continents.

S’han establert xarxes nacionals (al Perú, el Brasil, Mèxic, l’Equador, etc.), continentals (el Fòrum Asiàtic d’Economia Solidària, la Xarxa Llatinoamericana de Socioeconomia Solidària, etc.), intercontinentals (RIPESS - Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària) i internacionals, com ara l’Aliança per una Economia Responsable, Plural i Solidària (ALOE). ¿Quines són els febleses de l’economia solidària?

La més gran debilitat és la manca de cultura de gestió econòmica democràtica i participativa, de consciència que el repte no és tan sols produir, sinó també, i sobretot, el bon viure de cada ésser humà en condicions dignes, sostenibles i de qualitat . En el món cooperatiu hi ha tensió entre els que es queden en l’horitzó de l’ocupació i l’ingrés (tendència conservadora) i els que miren cap a la transformació profunda de l’economia i l’orga-

Arxiu marcos arruda

Arruda defensa una globalització cooperativa, alternativa a la globalització neoliberal actualment imperant.

Si els humans hem fet aquesta economia, llavors la podem desfer i crear-ne una altra que no sigui crematística, sinó veritablement humana. Perquè en definitiva això hauria de ser l’economia, l’art de crear les condicions per a viure en harmonia.

nització de la societat sobre la base dels valors de l’economia solidària (tendència transformadora). A més, el moviment necessita promoure l’educació integral cooperativista a tots nivells: micro (la cooperativa), meso (les xarxes i cadenes productives) i macro (el sistema socioeconòmic). Els actors de l’economia solidària en general no tenen clara la importància de lluitar per la

transformació personal i interpersonal, per construir una altra subjectivitat que superi la cultura patriarcal, egocèntrica i jeràrquica.

Sense aquesta base subjectiva no hi haurà economia responsable i solidària.

Una altra mancança és que el moviment necessita col·laborar amb els altres moviments socials, ampliant la seva agenda per integrar qüesti-

ons transversals, com ara la cultura de la pau o la lluita per la igualtat social de gèneres. ¿Potser també ens falta potser intercooperar més?

Efectivament, no som prou conscients que els nostres projectes han d’articular-se en xarxes de col·laboració i cadenes productives solidàries, des del nivell local fins al global, generant mercats socials. En aquest sentit és important aprofitar processos favorables, regionals i internacionals, per fomentar xarxes entre cooperatives i cadenes productives solidàries entre països.

Per exemple, a l’Amèrica Llatina i el Carib, l’ALBA obre una perspectiva d’articulació continental de l’economia solidària. ¿Quines experiències d’economia solidària són, al teu entendre, més inspiradores en aquest camí transformador?

L’economia solidària és molt heterogènia. És difícil fer una elecció que sigui representativa, però en qualsevol llista hi haurien d’entrar, per exemple, la xarxa Justa Trama Economia Solidària, del Brasil, una cadena productiva que connecta cooperatives autogestionàries des de la producció de cotó orgànic fins a la comercialització de confeccions en diferents mercats; les empreses recuperades de l’Argentina i el Brasil; el Conjunt Palmeiras i el Banc Palmas, a Fortaleza (Brasil); les Corporacions de Desenvolupament Comunitari (CDC) dels Estats Units, vinculades al desenvolupament local autogestionari; l’organització Tianguis de Mèxic, expressió de l’autogestió econòmica indígena; la Banca Popular Ètica a Itàlia, i Coop57 a Catalunya; Mondragon, en la mesura que és el complex cooperatiu més gran del món i té un èxit empresarial extraordinàriament sostenible malgrat que no intercooperi fora del seu àmbit corporatiu ni col· labori en la construcció de mercats socials; el moviment Prout (Teoria de la Utilització Progressiva, en anglès), una proposta d’economia postcapitalista llançada pel líder espiritual indi P. R. Sarkar fa dèca-

En el món cooperatiu hi ha tensió entre els que es queden en l’horitzó de l’ocupació i l’ingrés (tendència conservadora) i els que miren cap a la transformació profunda de l’economia i l’organització de la societat sobre la base dels valors de l’economia solidària (tendència transformadora). des, i que s’ha escampat per tot el món; el moviment internacional de Ecoaldees; entre altres. ¿Aquestes experiències poden ser embrions d’una economia postcapitalista?

No ho sabem. Sabem que els valors característics de l’economia solidària, és a dir, la propietat i la gestió basades en l’aportació de treball i no en el capital, la responsabilitat compartida, el pluralisme, la solidaritat i l’harmonia amb medi natural són fonamentals per a la superació de la crisi. Sabem també que aquestes iniciatives econòmiques es multi-

pliquen, s’amplifiquen i aprofundeixen en la seva essència. Tenen un gran potencial, i no per casualitat, sinó perquè es fonamenten en els valors i principis propis del corrent evolutiu de la vida. Ara bé, són encara massa locals, sectorials, fragmentats i moleculars.

Encara no han aconseguit l’escala necessària per a crear un nou sistema socioeconòmic.

Per l’altra banda, la crisi civilitzatòria s’agreuja. El futur depèn, en el fons, de la nostra acció creativa, del coratge que tinguem per a innovar en tots els terrenys, el socioeconòmic, el polític i el cultural. n

núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

21 n

Empresa cooperativa

Fa cinc anys que promovem la creació de cooperatives Olga Ruiz Ara_Coop, Sccl Cinc anys després de la seva crea-

ció, Ara_Coop commemora el seu aniversari el 10, 11 i 12 de novembre amb la celebració d’unes Jornades d’emprenedoria cooperativa i amb la satisfacció d’haver-se convertit en un referent en la creació d’empresa cooperativa a Catalunya, combinada amb la il·lusió d’encarar nous reptes de futur.

La tasca d’Ara_Coop d’orientació a emprenedors amb l’objectiu de donar-los un full de ruta en la constitució d’una empresa cooperativa, juntament amb el suport constant a organismes públics i privats dedicats a la creació d’empresa, ha contribuït a promoure projectes empresarials de propietat col·lectiva i gestió participativa.

“Els últims cinc anys han estat d’un treball molt intens i, sobretot, de molt aprenentatge. No tant en els aspectes tècnics i jurídics, per als quals sempre hem comptat amb un entorn d’excel·lents professionals, sinó que hem après a promoure cooperatives a tot Catalunya amb una mínima estructura tècnica”, explica Miquel Miró, president d’Ara_Coop. I tot seguit destaca “l’efecte multiplicador” que va implicar la reorientació iniciada el 2008. “L’excel·lència tècnica i personal que sempre ha tingut l’equip d’Ara_Coop es combina, des de fa dos anys, amb el treball en xarxes especialitzades (de gestors, de tècnics de promoció econòmica, de municipis, de consells comarcals), amb un esforç en la difusió del coneixement, per exemple amb la publicació de monogràfics sobre el nou pla general comptable o sobre la transformació de mercantils en cooperatives, sense oblidar la creació de l’Espai Llavor, la nostra petita incubadora de projectes d’empresa cooperativa”, afegeix Miró.

En la seva trajectòria, Ara_Coop ha n 22

cooperació catalana n

dolors ferré

impulsat la creació de més de cent cinquanta empreses cooperatives en tots els sectors de l’economia i en totes les branques del cooperativisme per tot Catalunya. Però ha estat durant els dos últims anys, en un context marcat per la crisi, quan s’ha registrat l’augment més significatiu en les demandes d’informació per part de persones amb iniciatives empresarials susceptibles de constituir-se en cooperativa.

Canvi de tendència En l’entorn actual, la conveniència d’unir-se per treballar, compartir riscos, recursos i responsabilitats va tenir la seva traducció entre els emprenedors. Per primera vegada el 2009 s’invertia la tendència, i la creació de noves cooperatives creixia un 15% respecte a l’any anterior, mentre que la creació d’empreses mercantils experimentava una clara davallada en el mateix període (–32% el gener del 2010). El ritme s’ha mantingut i només en el primer semestre del 2010 Ara_Coop ha impulsat la creació del 36% de les noves cooperatives catalanes a partir dels perfils més diversos: des d’emprenedors fins a processos de transformació d’empreses mercantils en cooperativa.

La cooperativa és també una fórmula per a garantir la successió del negoci en els casos en què s’acosta la jubilació dels propietaris, com ja ho ha fet la llar d’infants Cargolets de Palafrugell. És enorme el potencial de transformacions per evitar tancaments relacionats amb la manca de successors. Segons un estudi d’Ara_Coop fet el 2008, el 60% de les empreses creades abans del 1985 s’enfrontarà, els propers deu anys, amb el problema de la successió a causa de la jubilació dels seus propietaris. I la situació actual provocarà que en siguin moltes més núm 337 - Novembre 2010 n

que aquestes. Com a conseqüència, més de cent vint mil treballadors hauran d’afrontar aquest canvi.

Transformar-se en cooperativa pot ser la solució per a donar continuïtat al negoci, a la marca i al servei ofert.

Per tal d’ampliar la capacitat de resposta a totes les persones que tinguin iniciatives empresarials de base col·lectiva, Ara_Coop ha incorporat sessions grupals d’orientació i de suport a la creació, a les quals assisteixen una mitjana de deu projectes empresarials. Un cop constituïdes aquestes cooperatives, poden passar a formar part de la Xarxa de mentores, en la qual les més veteranes fan de tutores de les empreses acabades de constituir.

Inicis difícils L’any 2005, quan a Catalunya la Confederació de Cooperatives de

Foto: Equip d’Ara_Coop.

dolors ferré

Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el recentment desaparegut Institut per a la Promoció i Formació Cooperativa van voler crear un instrument que treballés per promoure la creació de cooperatives, es van inspirar en la cooperativa Elkar-Lan. El primer director d’Ara_Coop, Joseba Polanco, hi va estar tres anys i recorda l’aridesa dels primers temps: “En aquella primera època va ser essencial treballar els aspectes més tècnics per posar-los a disposició d’assessors, tècnics de promoció econòmica dels ajuntaments i consells comarcals. Cal dir que, en aquell moment, entre una gran quantitat d’assessors, notaries i entitats financeres, hi havia un profund desconeixement de les característiques de les cooperatives. Tot plegat s’afegia a les modificacions legals que es van fer a Catalunya el 2002 i que, conjuntament amb el nou Pla general comptable del 2004, exigien una adaptació de coneixements als agents que treballen a les empreses, amb la qual cosa es va acabar de posar una barrera que molts no van superar, tal com es va confirmar l’any següent quan el Registre va retornar els comptes anuals de prop de mil cooperatives.”

La necessitat d’un marc regulador senzill, modern i flexible és molt clara des de l’experiència d’Ara_ Coop. L’any 2000, es van crear unes quatre-centes cooperatives de treball, i deu anys després, el 2010,

un centenar i escaig. Com explica Miquel Miró, “es veu clarament que la Llei del 2002 ha estat un fracàs i no ha aconseguit acostar la fórmula cooperativa als assessors d’empresa ni tampoc als emprenedors. No és l’únic motiu, però, ja que van ser molts els recursos invertits els primers anys en intentar vèncer les reticències i convèncer assessors i emprenedors que la cooperativa és una fórmula adient per a qualsevol projecte empresarial”.

Foto: Sessió d’assessorament en la creació de cooperatives.

Acompanyament a primera línia Aquell treball inicial amb assessors, gestors i prescriptors d’empresa s’ha consolidat, i avui la col·laboració en xarxa amb alguns d’ells continua sent un dels puntals de la tasca d’Ara_Coop. La fórmula és bàsica: davant la dificultat d’arribar directament a totes les persones que volen crear un negoci, Ara_Coop opta per oferir suport i acompanyament a les gestories, assessories i serveis públics de creació d’empresa a qui dóna informació i formació jurídica, econòmica, fiscal o laboral per tal d’aconseguir que la promoció de la cooperativa es mantingui a primera línia.

Si bé és cert que encara hi han emprenedors que lamenten la falta d’informació sobre l’opció de constituir-se en cooperativa, també hi han exemples de tot el contrari, com ara el cas de Víctor Garcia, un gestor de Tarragona que en menys d’un any ha crenúm 337 - Novembre 2010 n

at quatre cooperatives; o el de l’Àrea de Promoció Econòmica de Mataró, que en els mesos d’estiu va impulsar sis cooperatives. O el particular cas de Configest, a Mollerusa, que, després de demanar l’assessorament d’Ara_Coop per tal d’informar millor els emprenedors, va acabar decidint transformar la seva societat limitada en cooperativa.

Els manuals i guies editats per Ara_Coop estan pensats per a ser eines útils als prescriptors públics i privats i s’afegeixen a les trobades i xerrades en què participen en diferents espais, des de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) fins al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, o en espais més acadèmics, com ara les universitats o escoles de negocis.

Ara_Coop ha vist reconegut el seu paper únic com a cooperativa especialitzada en la creació de cooperatives i ha estat incorporada en els diferents plans de dinamització territorial de l’economia cooperativa que han engegat disset territoris catalans. Miquel Miró ho explica de la manera següent: “Ens trobem amb un increment de la inquietud per la creació de cooperatives, i no sols entre els emprenedors, sinó també entre les administracions locals, que promouen plans de dinamització cooperativa. És lògic que en la situació actual les persones s’uneixin; la unió fa la força, hem dit sempre. D’altra banda, l’entorn financer s’ha endurit molt i els recursos dels municipis i l’administració són i seran escassos.

Donar resposta a una demanda de serveis cada cop creixent en aquest escenari exigirà grans dosis d’imaginació i de compromís. Aprofitar al màxim les xarxes de què ens hem dotat serà absolutament prioritari.”

Des de mitjans del 2010, la incorporació d’Ara_Coop a la “Xarxa Inicia: Per a la creació d’empreses” garanteix la presència a tot el territori i permet multiplicar l’assessorament a les 174 àrees de promoció econòmica d’ajuntaments i consells comarcals catalans.

D’una manera més concreta, Ara_Coop és dinamitzadora de la Xarxa d’Economia Cooperacooperació catalana n

23 n

Empresa cooperativa

Ens trobem amb un increment de la inquietud per la creació de cooperatives, no sols entre els emprenedors, sinó també entre les administracions locals, que promouen plans de dinamització cooperativa.

tiva, un projecte impulsat per la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’estimular la cultura empresarial i la generació de noves activitats de base col·lectiva, així com la creació d’ocupació i el desenvolupament econòmic i social. Alhora, des de fa un any és un dels referents del programa Territoris Cooperatius, un programa que promou un model organitzatiu territorial per impulsar l’economia cooperativa a través del mateix territori i per al territori amb l’elaboració de plans de dinamització territorials de l’economia cooperativa.

Ana Àlvarez, gerent d’Ara_Coop, resumeix d’aquesta forma els reptes de futur de la cooperativa i la necessitat de promoure tota classe d’iniciatives cooperatives: “Podem dir que, actualment, les cooperatives de treball es creen soles, en el sentit que és natural que els treballadors s’associïn per compartir riscos, recursos i responsabilitats per fer front a la crisi. Des d’Ara_Coop hem de donar una atenció especial a la promoció d’altres tipus de cooperatives, com ara les de serveis, les de consum i sobretot les que tenen característiques híbrides d’un model i l’altre; ja en tenim exemples, i comptem amb el suport de la resta de federacions per a treballar conjuntament, però serà necessari que hi hagi una major implicació per a poder mantenir el nivell de n 24

cooperació catalana n

dolors ferré

servei als nous emprenedors i la xarxa d’agents.”

Emprenedors socials Com un reflex de les tendències actuals, la majoria de les noves cooperatives impulsades per Ara_ Coop s’han creat a la branca de treball associat i a la província de Barcelona, però el cert és que neixen cooperatives a tots els sectors d’activitat i que sovint incorporen una clara voluntat de ser innovadores i s’inscriuen en les principals àrees de creixement econòmic i en sectors innovadors altament concurrencials, com ho són l’atenció a les persones, les noves tecnologies, les energies renovables, les finances, el consum responsable o l’agricultura.

Segons Miquel Miró, “la majoria de les iniciatives empresarials que s’han acostat a Ara_Coop podrien considerar-se emprenedoria social, ja que per a aquesta tipologia d’emprenedors la cooperativa és sens dubte la fórmula que encaixa més bé en la seva visió i filosofia. Una empresa de propietat col·lectiva que vol canviar el món des d’una pràctica empresarial responsable i compromesa amb l’entorn social i mediambiental”. núm 337 - Novembre 2010 n

Durant el darrer any i mig, l’Espai Llavor ha rebut més de trenta projectes empresarials en diferents fases de definició del seu pla d’empresa. El nou servei, iniciat a mitjans del 2009, s’adreça a projectes empresarials ubicats en sectors emergents i estratègics per a l’economia catalana i amb trets innovadors que desitgen ser acompanyats en el procés de maduració de la seva idea de negoci i tenen voluntat de constituir una empresa de base col·lectiva i gestió participativa com ho és la cooperativa.

L’Espai Llavor treballa directament amb l’ajut de col·laboradors externs l’anàlisi i el desenvolupament del pla d’empresa, com és el cas de la iniciativa SOLS, Solucions Sostenibles, que va ser guardonada amb un premi de la Diputació de Barcelona pel pla d’empresa del seu projecte d’enginyeria per a la construcció d’habitatge social en països en via de desenvolupament, mitjançant la transferència de tecnologia i generant llocs de treball a través de la creació de microempreses cooperatives per fabricar materials de construcció ecològics i econòmics. n

Foto: Rebrot jardiners, cooperativa constituïda per AraCoop el 2007.

Scea

LA SCEA ultima els preparatius per al proper Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10, que tindrà lloc a Altafulla el 13 i 14 de novembre

Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10 Mariona Bigas Societat Catalana d’Educació Ambiental

Aquest any 2010, la Societat Catalana d’Educació Ambiental està de celebració per partida doble: d’una banda, celebra que ja té vint-i-cinc anys de vida, i de l’altra, que fa deu anys que organitza el Fòrum d’Educació Ambiental, que amb aquesta edició ja arriba al Fòrum 2000+10.

El Fòrum, que es fa cada dos anys, s’entén com una trobada de seguiment i revisió per a continuar renovant l’educació ambiental davant dels nous reptes de la sostenibilitat. Aquests dies s’està tancant el programa d’aquesta edició, que es titula “Comunicació i acció”.

Però aquest any és especial, i, aprofitant la celebració del 25è aniversari, s’ha volgut donar un aire renovat a la trobada. S’ha plantejat un Fòrum

continu en el temps per permetre la possibilitat de recollir moltes més aportacions.

Així, el Fòrum va començar el 24 d’abril al Palau Maricel de Sitges.

Allí es va fer la celebració del 25è aniversari de l’entitat i, aprofitant la trobada de socis, vells companys, amistats i professionals, es va fer la primera sessió de treball, consistent en la reflexió i debat sobre els camins per a l’educació i el canvi social. La jornada també va incloure un seguit d’actes emotius per a rememorar i festejar el recorregut fet per la SCEA al llarg d’aquest quart de segle.

Uns mesos després d’aquesta celebració, s’ha volgut reprendre el treball sorgit a la jornada de l’abril i

per això s’ha creat un espai de debat virtual en el qual tothom està convidat a participar. El Fòrum virtual romandrà actiu fins a l’11 de novembre, i les reflexions que s’hi facin seran la base del treball que es realitzarà al Fòrum presencial d’Altafulla, que culminarà tot el procés.

En aquest espai virtual es poden intercanviar experiències i valorar una sèrie de reptes que ens plantegem assolir ens els pròxims dos anys. Els reptes estan agrupats en sis àrees temàtiques: agroecologia, model energètic, gestió de l’aigua, gestió territorial, model econòmic i ciutadania i polítiques públiques. S’hi pot accedir a través de la pàgina web de la SCEA: www.scea.cat/forum2000_10.htm.

També s’espera una gran participació a Altafulla el cap de setmana del 13 i el 14 de novembre. El programa provisional té previst per al dissabte al matí la rebuda dels assistents, la projecció d’un vídeo amb quatre reflexions sobre educació ambiental, la ponència inaugural (amb ponent encara per concretar) i el treball en grups. A la tarda es continuarà fent el treball en grups i s’acabarà amb una plenària de conclusions. A la nit hi haurà una activitat ludicofestiva, i l’endemà, diumenge, es farà una acció al territori i, havent dinat, la cloenda de l’acte.

Es tracta d’una trobada oberta a tothom que hi estigui interessat, especialment als socis de l’entitat i a totes les persones i col·lectius que desenvolupen tasques d’educació i sensibilització ambiental.

Per inscriure-s’hi o per obtenir més informació, es pot contactar amb la secretaria de la SCEA: carrer Aragó, 281, 1r 1a, 08009 Barcelona. Tel.: 934 882 979. A/e: scea@scea.cat. n núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

25 n

Ressenya

Antoni Comín i Oliveres i Luca Gervasoni i Vila (Coords.)

Democràcia econòmica. Vers una alternativa al capitalisme.

Barcelona: ECOS, 2009. 447 pàg.

Fèlix Pardo Projecte Democràcia Econòmica

Les revoltes populars que s’han anat succeint en l’última dècada arreu del món contra la guerra d’una banda, contra les polítiques neoliberals de l’altra, plantegen un canvi de model en coincidir els moviments antibel·licista i antiglobalització en el fons de les seves lluites respectives en la idea que hi ha un altre món possible. Doncs bé, el llibre Democràcia econòmica, concebut per n 26

cooperació catalana n

un grup de joves de Barcelona, que provenen de diversos àmbits professionals, pretén oferir una alternativa real, concreta, pràctica i plausible al sistema capitalista, participant d’aquesta manera, amb tant de seny com de rauxa, en el moviment altermundialista. El llibre és semblant a una obra simfònica, ja que conté una gran quantitat d’instruments conceptuals i experiències núm 337 - Novembre 2010 n

polítiques i econòmiques per a desenvolupar una idea simple però colpidora: l’alternativa al capitalisme mitjançant la democràcia econòmica no és tan sols possible, sinó del tot necessària per avançar cap a una societat més justa que l’actual.

Per dur a terme aquest programa, el llibre s’organitza en vuit capítols.

De cadascun d’aquests en parlarem seguidament, però abans vull parar l’atenció del lector en el principi i el final del llibre.

El pròleg d’en Joan Subirats expressa amb claredat i concisió la contribució i la utilitat d’aquest llibre. Per una banda, subratlla el canvi de paradigma politicoeconòmic que defensa la democràcia econòmica aquí proposada en vindicar la cooperació i la solidaritat per sobre de l’ individualisme i la competitivitat, en la mesura que es pretén superar l’economia mercantil a favor de l’economia social i cooperativa. Així mateix, assenyala el nucli ideològic d’aquesta proposta, que consisteix a posar el capital al servei de les persones i no a l’inrevés, com fins ara ha estat, amb la qual cosa es vol prioritzar, a fi de garantir la justícia, un sistema polític, la democràcia, per damunt d’un sistema econòmic, el capitalisme. I, per altra banda, Subirats ens crida l’atenció respecte a les possibilitats, propostes i projectes que ofereix el llibre, en la mesura que permet “recuperar una agenda de recerca, de formació i de reflexió col·lectiva” (pàg. 18).

L’epíleg, que porta per títol “El socialisme dels ciutadans”, i que està signat col·lectivament pel grup Projecte Democràcia Econòmica (els integrants del qual figuren a la nota 1 de les pàgines 25 i 26), considera

que la utopia d’una societat postcapitalista de “socialisme de mercat” —de la qual parlarem més avall— no ha d’estar organitzada ni construïda des de l’Estat, com ha succeït fins ara en la tradició socialista, sinó des dels ciutadans i la societat civil.

Els autors creuen que hi ha un dèficit en els drets de ciutadania pel que respecta al paper del ciutadà en relació amb les empreses i els mercats.

I aquest dèficit no s’explica tan sols per la violència exercida sobre els treballadors, sinó també per la falta d’iniciatives dels mateixos treballadors. En aquest sentit, la democràcia econòmica que proposen els promotors i coautors del llibre, que té com a objectiu el control democràtic de l’economia i els capitals, aspira a l’exercici ple dels drets de ciutadania a través de la participació activa i responsable dels ciutadans en el mercat social. Tal com diuen ells: “Són els ciutadans aquells que tenen en les seves mans, i no l’Estat, la superació del capitalisme, el ser o no ser d’una societat i una economia socialistes.”

La seqüència dels vuit capítols del llibre segueix un doble criteri, discursiu i dialògic. Pel que fa al primer criteri, hi ha un pas del més general al més particular. Per una banda, ens trobem el debat de la filosofia política contemporània al voltant de la idea de justícia en relació amb el capitalisme (cap. I), així com el model de democràcia econòmica pensat per David Schweickart sobre la base del qual s’ha fonamentat la proposta aquí presentada (cap. II).

Per altra banda, ens trobem les iniciatives dels individus en el treball cooperatiu (cap. III); l’acció sindical per democratitzar les empreses mercantils mitjançant la participació dels treballadors (cap. IV); l’estalvi privat i les inversions socials amb criteris ètics, així com les monedes locals (cap. V); els actes particulars de consum conscients i compromesos amb el bé comú i el medi ambient, i els instruments que en poden permetre la generalització, com ara les etiquetes socials i les clàusules socials (cap. VI); la integració de totes les iniciatives anteriors a través del balanç social que fa possible l’emergència d’una nova realitat econòmica, el mercat social, amb el qual s’efectua l’alternativa al

capitalisme, una alternativa en què l’Estat té un paper força important, car les polítiques públiques la poden frenar o impulsar (cap. VII), i altres iniciatives, com ara la renda bàsica i els pressupostos participatius, amb les quals s’aconsegueix l’aprofundiment de la democràcia participativa i la viabilitat d’una globalització alternativa a la capitalista sobre criteris de sostenibilitat i justícia social (cap. VIII). D’aquest fil argumental se’n dóna al lector una lúcida justificació a la introducció del llibre (pàg. 26-30), on s’inclou un il·luminador esquema que pot servir com a guia de lectura.

De tots aquests continguts, aquí només puc considerar, molt breument, per raons d’espai, els fonaments teòrics exposats en els dos primers capítols. Els autors que reflexionen al voltant de la relació entre capitalisme i justícia, José Antonio Noguera, Fèlix Ovejero i Antonio Comín, arriben per diverses formes argumentals a la mateixa conclusió: el capitalisme —de signe liberal— no satisfà els requisits de justícia social propis d’una societat democràtica, que no són altres que la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat. De fet, D. Schweickart també va arribar a la mateixa conclusió. D’aquí que encetés la recerca d’una alternativa racional i ètica al capitalisme. Pel que fa al seu model de democràcia econòmica, Jordi Garcia, Luca Gervasoni i el grup Projecte Democràcia Econòmica l’analitzen tant des de la vessant ideològica, assenyalant el seu marc conceptual, les influències rebudes d’experiències històriques i els trets definitoris, com des de la vessant pràctica, assenyalant, per una banda, les alternatives ja existents (cooperativisme, sindicalisme, banca ètica i consum responsable) que poden confluir en aquest model i potenciar-lo, i per l’altra, els àmbits de transició des de les iniciatives ciutadanes que conformen la societat civil. El model postulat per Schweickart en el seus llibres Against Capitalism (1993) i After Capitalism (2002) es pot qualificar de socialisme democràtic i autogestionari de mercat, i pressuposa la intervenció de l’Estat en l’economia i en particular en el sistema financer.

Pel que fa al segon criteri abans esmentat, els coordinadors del llibre, Toni Comín i Luca Gervasoni, amb una brillant anàlisi i composició dels textos sol·licitats per a aquesta edició —un examen acurat que han millorat en l’edició castellana—, han aconseguit reunir un conjunt de veus diferents que el lector percep com a intervencions d’un mateix diàleg al voltant de la proposta de la democràcia econòmica. Els textos interrogatius de les portadelles que separen els vuit capítols del llibre conviden el lector a plantejar-se un seguit de problemes abans d’abordar els respectius capítols, en el desenvolupament dels quals s’hi tracta de donar resposta, però sense la pretensió de tancar dogmàticament cap qüestió, com si es tractés de temptatives el valor de les quals es deixa al judici del lector. Ara bé, la finalitat d’aquest criteri dialògic no és només generar en el lector un nou llindar de consciència, sinó fer trontollar els nostres hàbits mentals, desplaçar totes les nostres obvietats, per tal que arribem a qüestionar el sistema econòmic vigent i acceptem de bon grat col· laborar en una proposta utòpica en el seu fons, la justícia social, però realista en la seva forma, la democràcia econòmica. n núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

27 n

Opinió

L’endemà Esteve Puigferrat i Aguilar Patró de la Fundació Roca i Galès arxiu

Foto: Embassament de Flix.

¡Ep! No vull referir-me al que va pas-

sar ahir, sinó al destí definitiu del cementiri nuclear.

En el número 333 de Cooperació Catalana, vaig expressar la meva opinió sobre com veia les coses partint d’una referència d’una visita feta a Flix. El meu escrit va generar polèmica i fins i tot un missatge de correu electrònic totalment contrari als meus plantejaments. Es podria interpretar que l’autor no s’havia llegit l’article de primera mà i que per això errava el meu cognom i també el del professor Antoni Lloret i Oriols… ¡Què hi farem!

Ves per on, els diaris a partir del dia 18 d’aquest mes de setembre porten el titular que “Flix va restar punts a Ascó”.

Llegint detingudament uns quants articles publicats en diversos diaris, sembla que el perquè de tot plegat rau en el fet que s’ha elegit la candidatura presentada per la població de Zarra, a la província de València.

Llevat de l’alcalde de Zarra i els seus, aquesta candidatura d’empla-

n 28

cooperació catalana n

çament també té una forta oposició en el seu entorn. Per això, el Govern de Madrid actua sense definir-se del tot... tot esperant el moment polític que cregui més oportú.

La Vanguardia del dia 19, en la secció “Tendències”, a la pàgina 42, ens presenta un gràfic molt entenedor que interpreta que hi ha més perill pel trànsit de productes químics de Flix que no pas pel pretès cementiri nuclear.

Faig referència a la Comunitat de Regants Monredons-Valls, que en la seva assemblea del passat abril a Flix, a la qual vaig assistir amb dret a vot, varen informar que l’entitat governamental corresponent els havia demanat que amb la tercera bomba hidràulica, actualment no utilitzada, es pogués fer arribar aigua del riu procedent de molt més amunt del lloc on ara es pren, perquè en el cas hipotètic d’una fuita tòxica Flix tingués almenys aigua potable. L’assemblea va acordar iniciar les negociacions pertinents.

Molt bé, per aquestes previsions núm 337 - Novembre 2010 n

fetes molt abans de saber-se les informacions esmentades al principi d’aquest escrit.

Avui l’afer no està tancat… ja que la pilota resta a la teulada. Però quan ho estigui, l’endemà, hi han moltes possibilitats que Ascó no tingui el cementiri nuclear gràcies a la seva població veïna de Flix i al seu complex químic d’Ercros. ¡Qui ens ho havia de dir! n 30 de setembre del 2010 arxiu

Pensem-hi!

Mitja dotzena de superhomes Santos Hernández Aquesta nit passada ha acabat, al

davant de les càmeres de televisió de mig món, el rescat dels trentatres miners que havien quedat atrapats, feia setanta dies, al fons d’una mina, al desert d’Atacama, a la llunyana Xile. L’operació sembla haver estat perfecta, i no tan sols per l’esclatant èxit final, sinó per mil i un detalls del llarg període de preparació: per la cura en l’atenció, dia a dia, als homes en risc, per la informació que s’ha anat donant de tot el procés. I, sobretot, per la serenor que tots mostraven al moment d’aparèixer a la superfície.

La tècnica, amb la seva immensa potència, ha estat posada, per una vegada, al servei d’homes humils, de treballadors. D’homes que es guanyen cada dia el pa en condicions duríssimes, amb risc cert de malalties, d’accidents mortals, de quedar sepultats en un pou un dia qualsevol, quan les respectives famílies els esperen, com un altre dia qualsevol, per sopar.

Tanmateix, aquesta esplèndida gesta de la capacitat tècnica i de la intel·ligència no ha de fer-nos oblidar que l’accident va produir-se per defectes tècnics en la construcció i el manteniment de la mina, per la despreocupació per la seguretat del treball d’aquests homes. Que aquesta manca de seguretat no és una característica específica de la mina San José: no cal haver baixat a treballar a cap mina per tenir notícies sobre en quines condicions es treballa a les mines de tot el món.

Fixem-nos també, però, en tantes facetes admirables que s’hi han presentat. En la solidaritat de les ajudes que han arribat de tot arreu.

Fixem-nos-hi. Aportació de maquinàries excepcionals, de diners que han arribat per tots els camins, sense discussions ni crítiques.

Científics i tècnics que han aplicat de manera impressionant les seves diverses capacitats a la solució de problemes que, ben cert, no tenien precedents estudiats. I homes que

arxiu

han baixat al pou, ells voluntàriament, a ajudar els seus trenta-tres germans atrapats.

Hi ha detalls menors, però també a tenir en compte. Bolívia i Xile són dos països que no mantenen relacions diplomàtiques. Tanmateix, entre els obrers sepultats, hi havia un de bolivià. Vull imaginar-me així la trucada telefònica del president de Bolívia al de Xile: “Senyor President: entre els trenta-tres miners de Copiapó, hi ha un compatriota meu. Em permetríeu d’estar present, a la boca del pou, per rebre’l quan els vostres tècnics els alliberin tots?” I em complac en imaginarme la resposta del president xilè: “Vingui vostè quan vulgui, i hi serà benvingut.” I els dos presidents van esmorzar junts a la boca de la mina.

Seria llàstima que no aprofitessin aquest contacte humà per a les futures relacions entre els dos països.

Però hi ha un aspecte que a mi veritablement em colpeix. Aquest grup que ha viscut més de dos mesos aïllat al fons d’un pou eren gent senzilla, vulgar, de edats i formacions diverses, amb limita-

cions físiques i psíquiques, amb malalties, amb hàbits, amb addiccions. Gent normal, és a dir, gent capaç de perdre el control, de tenir reaccions depressives, o irracionals, o violentes. Però en aquest col·lectiu hi havia també, n’estic segur, mitja dotzena d’homes excepcionals.

Homes cabals, capaços de fer front amb equilibri, amb calma, amb serenitat, les infinites facetes d’una situació absolutament imprevista.

L’organització del repartiment dels queviures, de l’aigua, de les medicines que els anaven arribant pel tub primíssim que els unia amb la superfície, o la decisió de què era el que havien d’anar demanant a l’exterior, o de com havien de planificar l’ocupació del temps.

Tant de bo que tots trenta-tres puguin superar la prova que ara els espera: la readaptació a les condicions de vida de l’exterior. Però a mi m’agradaria molt poder fer una abraçada d’admiració a aquesta desconeguda mitja dotzena de superhomes, que, set-cents metres sota terra, anaven construint, minut a minut, el miracle. n núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

29 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Carta a una maestra. Alumnos de la escuela de Barbiana. Barcelona: Nova Terra, 1975.

2.

Cataluña en cifras. Barcelona: Consorcio de Información y Documentación de Cataluña, 1973.

3.

El sector del joc privat a Catalunya. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona, 2009.

4.

El stock de capital en viviendas en España y su distribución territorial (1990-2007). Bilbao: Fundación BBVA, 2009.

5.

Goerlich, Francisco J.; Villar Antonio.

Desigualdad y bienestar social. De la teoría a la práctica. Bilbao: Fundación BBVA, 2009.

6.

Inventario de estadísticas de España. Barcelona: Consorcio de Información y Documentación de Cataluña, 1975.

7.

L’harmonització fiscal a la CEE. Documents de Treball. Barcelona: Patronat Català ProEuropa, 1989.

8.

Las políticas de integración social de los inmigrantes en las comunidades autónomas españolas. Bilbao: Funadación BBVA, 2010.

9.

Louis, Raymond. Les coopérateurs et leur comptabilité cooperative. Ginebra: Bureau International du Travail, 1977.

10.

Manual per a cooperatives de treball associat.

Barcelona: IPFC, 1996.

11.

Manual per a identificació i avaluació de riscos laborals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

12.

Mas Ivars, Matilde; Robledo Domínguez, Juan C. Productividad. Una perspectiva internacional y sectorial. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

n 30

cooperació catalana n

n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

13.

Resolucions del 5è Congrés “Economia social és participació”. Barcelona: FESALC, 2003

n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

14.

Torrent i Sallens, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.

n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

15.

Treballant per la inclusió social. 1r Congrés del Tercer Sector Social. Barcelona: Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, 2007.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 337 - Novembre 2010 n

n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

REVISTA DE LA ECONOMÍA PÚBLICA SOCIAL Y COOPERATIVA

JOURNAL OF CO-OPERATIVE STUDIES

CIRIEC España EMPLEO, INNOVACIÓN E INTERCOOPERACIÓN EN LA ECONOMIA SOCIAL Núm. 67. Abril del 2010. València

Núm. 1.

Abril del 2010.

Liverpool

www.ciriec-revistaeconomia.es CIRIEC@uv.es

www.co-opstudies.org gillian@co-op.ac.uk

Revista quadrimestral escrita en llengua castellana i publicada pel CIRIEC. El primer article es titula “Estabilitat pressupostària a la zona euro”. Els següents estudis publicats en aquest número són: “L’impacte econòmic de les cooperatives”, “La generació del treball en les societats cooperatives i la seva relació amb el PIB”, “Les dimensions de la qualitat de treball en l’economia social: Una anàlisi de les societats laborals i centres especials de treball a Castella i Lleó”, “¿És possible resistir a la crisi?” i “Una anàlisi des de la gestió de les politiques de formació i treball de Mondragón. En aquest darrer article s’analitza la connexió entre la política de formació continuada i de treball en el grup Mondragón, per poder veure si els resultats són avantatjosos per a poder afrontar una època de crisi. A l’article titulat “Accions innovadores,cooperatives i socials: El cas del sistema Crehnor de cooperativa de crèdit del Brasil amb la intenció de promoure la inclusió social a l’agricultura familiar”, s’investiguen les accions innovadores i la seva influencia sobre les activitats dels cooperativistes. A “Factors dominants de la innovació en les empreses d’economia social. La importància de la formació i l’actitud estratègica” s’exposa quins són els factors interns i externs que expliquen l’actitud innovadora de les empreses d’economia social. Els altres articles són: “El foment de la intercooperació en l’economia social: Anàlisi del comportament dels beneficiaris d’ajudes al País Basc”, “L’E-corporate Social Responsability en les societats cooperatives agràries andaluses”, “La normativa comptable aplicable a les entitats de comerç just. Una proposta de millora” i “La gestió cooperativa del turisme al Brasil. El cas de la cooperativa «paranaense» de turisme”. n

Revista escrita en llengua anglesa, de la qual es publiquen tres números anuals. En aquest exemplar, hi trobem els articles següents: “Lectura i comparació dels informes anuals de les cooperatives nacionals de subministraments”, en el qual, es fa l’anàlisi de dues cooperatives des del punt de vista teoricopràctic, amb una visió de diferents interpretacions de l’informe, dels aspectes metodològics utilitzats, etc. A “Brasil, les cooperatives de crèdit i els bancs financers: Comparació del rendiment en deu anys” s’analitza el rendiment del crèdit de les cooperatives financeres durant els últims deu anys i es comparen amb el d’altres bancs i caixes. A “La responsabilitat social corporativa, com a component d’una gestió, entre la relació dels seus membres i els de gestió. La responsabilitat social a les cooperatives de crèdit. ¿Un fons d’inversió que inverteix en les accions de les societats cooperatives?” es planteja la manera de reduir la influència dels possibles inversors no relacionats amb la cooperativa dissenyant un pla d’inversió per als socis que aconsegueixi enfortir la cooperativa. A “Les cooperatives mare per mitigar la pobresa a les comunitats locals del Brasil” es presenta un model de cooperatives creades al Brasil el 1995, que va ser una iniciativa portada a terme per les universitats amb la intenció de poder oferir a les persones mes marginades de la societat un lloc de treball, un salari, una educació i una millora en les condicions de vida. n

núm 337 - Novembre 2010 n

cooperació catalana n

31 n