Cooperaciocatalana 358

358

Octubre 2012 • revista mensual Any 33è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Persones cooperatives Les nostres cooperatives: Feines de Casa Sccl.

Entrevista: Inés Giralt, gerent d'Encís Sccl.

358

Octubre 2012 • revista mensual • Any 33è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

22/ OPINIÓ

Alicia Garrigó, tècnica en administració de finques.

Inés Giralt, gerent d’Encís Sccl.

Pep Valenzuela

Prada de Conflent: El Campus de la Universitat Catalana d’Estiu Esteve Puigferrat

13

5 / EDITORIAL

Persones cooperatives.

6 / EL NOSTRE MÓN

Agnès Giner

23/ OPINIÓ

Quin preu hem de pagar per menjar?

Jordi Vives

23

9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Les estadístiques cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Feines de casa: 7 dones i 30 anys fent net.

David Fernàndez Especialitzada en serveis de neteja, Feines de Casa és una cooperativa de treball associat d’iniciativa social que promou la integració de persones, sobretot dones en atur, en risc d’exclusió social.

10

16/ ECONOMIA SOCIAL

El Quebec: territori cooperatiu.

Sandra Sánchez 19/ FINANCES COOPERATIVES

Coopfond: el fons mutualista de Legacoop per a la promoció i el desenvolupament de la cooperació.

Miquel Miró Les cooperatives italianes han de destinar per llei el 3% dels beneficis anuals nets a un fons mutualista per a la promoció i el desenvolupament de les cooperatives. El Coopfond és un instrument financer molt potent constituït exclusivament per les cooperatives i destinat al seu finançament.

19 crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Fent net Feines de Casa Sccl. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

24 / RESSENYA

Joan Mestre i Mestre. Un cooperativista dins l’estructura franquista.

Joan Ramon Corts 25 / PENSEM-HI

Gent petita i serena Santos Hernández 26 / BIBLIOTECA

Donació de llibres Retalls Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Alicia Garrigó Izquierdo (Barcelona, 1948), tècnica en administració de finques

1 2 3

Què t’agrada del cooperativisme i com vas conèixer les cooperatives?

M’agrada perquè en aquests temps difícils el fet d’agrupar-se en una empresa cooperativa democràtica i participativa té uns valors afegits tan importants com la mateixa feina que es fa. M’agrada, també, la participació activa dels socis en la cooperativa i el fet que altres empreses i persones físiques pugin col·laborar en la conseqüció del projecte cooperatiu.

Vaig conèixer les cooperatives, ja fa temps, a través del barri de Sants, i després en el dia a dia de la meva feina, així com en la meva vida personal, ja que consumeixo diàriament productes de cooperatives catalanes. n4

cooperació catalana n

Què no et convenç del cooperativisme?

En l’encotillament d’alguns articles de la Llei de cooperatives, i també el fet que a vegades el cooperativisme estigui tancat en un sector immobilista que no entén que les cooperatives han de modernitzar-se i mirar cap al futur.

núm 358 - Octubre 2012 n

Creus que el cooperativisme és una utopia? Quin et sembla que és el futur del cooperativisme?

No és pas una utopia. Al contrari: crec que l’empresa d’economia social pot ser la de més futur, sobretot en aquests moments en què el que necessita l’emprenedor és il·lusió i poder tirar endavant, ja que el cooperativisme li dóna una oportunitat molt gran de funcionar i una eina eficaç per sortir de la crisi.

editorial

Persones cooperatives

Situant la gent en el centre d’una activitat econòmica clarament adreçada a satisfer les necessitats humanes, les empreses cooperatives treballen amb les persones i per les persones a favor d’un desenvolupament sostenible des de tots els punts de vista: empresarial, social, col·lectiu i de l’entorn.

Experiències inclusives i solidàries com ara la de la cooperativa Feines de Casa o Serveis a les Persones Encís situen les persones en el centre de l’activitat econòmica i empresarial.

Persones cooperatives que coneixereu unes pàgines més avall.

L’experiència de desenvolupament de l’economia social al Quebec, ressenyada també unes pàgines més enllà, és un exemple de desenvolupament sostenible de la comunitat que cal tenir molt en compte en el nostre funcionament cooperatiu.

I l’aproximació a Coopfond, el fons mutualista per a la promoció i el desenvolupament cooperatiu d’una federació de cooperatives italianes, pretén iniciar una reflexió i un debat entorn de l’aposta pels fons mutuals en el cooperativisme català. Amb persones cooperatives en benefici del col·lectiu. n

LA COBERTA/ Persones cooperatives en un projecte social que fa dissabte cada dia, des del

cooperativisme, per un país net de desigualtats socials.

Foto: Fent net.

Feines de Casa, Sccl.

núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Ensenya el cor: la campanya de la XES pel Balanç Social Fins al 15 de novembre, les organitzacions de l’economia solidària tenen l’ocasió de fer el balanç social de l’exercici del 2011. Es tracta d’un document, impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), per mitjà del qual les organitzacions descriuen i mesuren les aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques que han fet al llarg de l’exercici.

Per posar fi a la tergiversació del concepte de responsabilitat social practicada per certes empreses i per fer visibles les pràctiques de responsabilitat que duen a terme les organitzacions de l’economia solidària, des de fa quatre anys la XES promou l’eina del “balanç social”, que té l’objectiu de complementar el balanç comptable.

En aquest document les empreses, entitats, associacions i fundacions avaluen, per mitjà d’una bateria de quaranta-sis indicadors, àmbits com ara la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional. Això els permet tenir una idea general de les seves aportacions a la societat, detectar-ne les insuficiències i marcar objectius de millora.

En les edicions anteriors, una cinquantena organitzacions molt diverses han “ensenyat el cor” i han aconseguit el segell del balanç social. En l’edició d’enguany, la cinquena, la XES vol superar aquesta xifra. Amb tots els balanços que es recullin fins al 15 de novembre, la XES confeccionarà el Balanç Social Agregat, una mostra del valor afegit que l’economia solidària ofereix a la societat catalana.

Per fer el balanç social, podeu enregistrar-vos a: www.bsxes.org. Trobareu més informació de la campanya a: www.ensenyaelcor.org. n

n6

cooperació catalana n

núm 358 - Octubre 2012 n

Quim Sicília Gil, nou president de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya Quim Sicília Gil, cap de l’Àrea de Participació d’Abacus Cooperativa, ha estat elegit per als propers quatre anys president de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, després de l’assemblea general extraordinària celebrada el dia 1 d’octubre a Barcelona.

Sicília va iniciar el seu camí cooperatiu ara fa vint-i-sis anys en el cooperativisme de treball associat, ha estat membre del Consell Rector de la cooperativa de serveis financers Coop’57 i de la cooperativa de segon grau Nexcoop, membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya l’any 1997, i en els darrers quatre anys, com a membre titular. n

Setmana cooperativa a Mataró

La cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre compra Nomen

Del 19 al 26 d’octubre, tindrà lloc a Mataró una nova edició de la Setmana Cooperativa, un espai de trobada en què es difon l’economia social a la ciutat i al territori. La trobada es desenvoluparà en el nou espai recuperat i emblemàtic del món cooperatiu mataroní: l’edifici del Cafè de Mar (c. Santa Rita, 1), i amb motiu, també, de la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives.

Promoguda per la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), la Setmana Cooperativa inclou l’exposició “Construeix un món millor, fes cooperativa”, activitats lúdiques, debats, conferències i tallers en què es palesarà que l’economia cooperativa és una aposta de futur.

Oberta a tothom, la Setmana Cooperativa va adreçada especialment a cooperatives i empreses d’economia social, a persones amb una idea de negoci, a entitats socials i econòmiques del territori, a centres educatius, a gestories i assessories públiques i privades i a desocupats, treballadors i altra població sensible als valors cooperatius.

Informació i inscripcions, a: www.cooperadorsdemataro.coop/setmana. n

El passat 13 de setembre, es va fer efectiva la compra de la marca Nomen per part d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, que a partir d’ara produirà, envasarà i comercialitzarà els productes sota aquesta marca, passant a treballar amb una marca pròpia i guanyant presència al mercat.

L’assemblea general d’Arrossaires del Delta de l’Ebre ja va aprovar, en sessió extraordinària del 3 de març d’enguany, l’adquisició de la marca Nomen amb la ratificació del 77% dels socis.

Arrossaires del Delta de l’Ebre, amb seu a Deltebre, aconsegueix així que la marca d’arròs Nomen torni a ser catalana, després que la companyia sevillana Ebro Foods l’adquirís fa vint anys a la família que la va fundar a Tortosa l’any 1940.

Aquesta adquisició suposa un canvi radical per a la companyia, que passa de la setena posició en el rànquing del sector a la tercera.

Al mateix temps, significa una modificació substancial del seu model de negoci, que fins ara estava molt centrat en l’elaboració de productes per a tercers a través de marques blanques que reportaven un benefici pràcticament nul. També té les marques pròpies Segadors del Delta, La Torre i Bayo, que coexistiran amb Nomen.

Amb la incorporació de la marca Nomen, l’estratègia d’Arrossaires és consolidar-se com a líders de vendes en arròs a Catalunya, les Illes i l’Aragó, on la marca se situa ja en primera posició al mercat.

Arrossaires del Delta de l'Ebre, nascuda com a cooperativa de primer grau l’any 2002 fruit de la fusió de les cooperatives d’arròs del marge esquerre del riu Ebre (Cambra Arrossera la Cava, Cooperativa Arrossera de Camarles, Arrossera Aldeana de Baix Ebre i Cooperativa de Jesús i Maria), té una base social de 1.300 socis, una producció de 68 milions de quilos l’any i una xifra de negoci que supera els 40 milions d’euros. www.arrossaires.com/ca. n

núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

n8

Tres mil cinc-centes entitats mostren que hi ha un altre món possible

Finançament de les factures impagades a les cooperatives de treball

El sector de l’economia social i solidària catalana posarà de manifest de nou, amb l’organització de la seva 1a Fira de l’Economia Solidària de Catalunya, que hi ha una altra manera de generar riquesa, amb economia real, des dels valors democràtics i posant per davant les persones i el medi ambient.

La Fira, que se celebrarà els dies 27 i 28 d’octubre a la fàbrica Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona, agruparà les empreses i entitats per sectors adreçats al consumidor final i aplegarà uns set mil assistents. D’aquesta manera, mostrarà que es poden resoldre la major part de les necessitats de la vida dins l’economia solidària. Aquests sectors seran: “Habitar” (habitatge, mobilitat, energia, béns electrodomèstics, etc.), “Alimentar-nos”, “Vestir-nos”, “Conèixer” (educació, cultura, comunicació), “Cuidar”, “Divertir-nos” i, finalment, “Gestionar-nos” (finances ètiques, serveis a empreses).

Sota el paraigua de l’economia solidària s’apleguen cooperatives, associacions, fundacions, centres especials de treball i empreses d’inserció que són empreses eficaces i, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.

Aquestes organitzacions apleguen 13.500 treballadors i tenen un gran volum de facturació. Segons Xavi Palos, portaveu de la Fira d’Economia Social i Solidària (FESC), “la primera edició de la Fira és un repte, però l’objectiu és la seva continuïtat i que es converteixi en un referent periòdic del sector a Catalunya”, ja que assegura que “som el futur del sistema”.

L’economia solidària pretén transformar la societat amb pràctiques econòmiques alternatives que s’arrelen en la fertilitat de la tradició cooperativa, en les noves experiències inclusives i solidàries i en un nou paradigma que situa l’activitat econòmica al mig de les necessitats humanes. Totes compleixen els requisits de propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social. n

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) disposa d’un mecanisme per finançar els impagaments de factures de qualsevol departament de la Generalitat, obert a totes les cooperatives associades que s’han vist afectades.

La mesura es posa en funcionament a través de la Xarxa Financoop i consisteix en una línia de descompte de les factures pels serveis prestats a la Generalitat en la qual Oinarri (amb el refinançament de la Fundació Seira) avala el 50%, i una entitat financera de la Xarxa Financoop (Caixa d’Enginyers, Caja Laboral i Coop57), el 50% restant. La línia és a tres anys, negociable a la finalització del període.

Per a poder descomptar cada factura és imprescindible aportar el reconeixement de deute de la Generalitat i pignorar els drets de cobrament en favor de les entitats financeres esmentades.

L’operativa de finançament està disponible des del 27 d’agost, i les cooperatives interessades es poden posar en contacte amb en Joan Segarra escrivint a joan@cooperativestreball.coop o bé trucant-li al telèfon que figura al final d’aquesta nota.

De moment, aquesta operativa només està disponible per a les cooperatives associades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Les cooperatives que no ho estiguin poden posar-s’hi en contacte per conèixer els avantatges de formar-ne part. No obstant això, la FCTC treballa per mirar d’estendre-la al conjunt de les empreses de l’economia social.

Informació i contacte: 933 18 162, www.cooperativestreball.coop. n

cooperació catalana n

núm 358 - Octubre 2012 n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

Les estadístiques cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya

El model d’empresa cooperativa és

una realitat, al nostre país, amb més de cent cinquanta anys d’existència.

Al llarg de la història, la concepció que la societat ha tingut de les cooperatives ha variat molt, i en l’actualitat podem afirmar que les concep com a empreses, per bé que amb l’atribució d’una funció social afegida a la funció econòmica que compleixen.

Les cooperatives desenvolupen una activitat econòmica que té un bon pes en el producte interior brut del país, representen un bon nombre de treballadors i d’empresaris, tenen activitat local, nacional i internacional... i, per tant, representem una part important del teixit socioeconòmic de Catalunya.

Malgrat aquestes evidències, no sabem amb exactitud quin PIB representen, ni quants llocs de treball consoliden, ni quants empresaris representen, ni quin volum anual de facturació mouen, ni quina part del teixit socioeconòmic de Catalunya representen. De tota manera, un cop consultades les dades a totes les fonts que tenim a l’abast (IDESCAT, Registre de Cooperatives, Seguretat Social i Ministeri de Treball i Immigració) podem deduir aproximadament “què” representen, és a dir, que podem intuir “el quant”. Amb això, avui, les dades indiquen que “el quant” cooperatiu de Catalunya és el següent: - Nombre de cooperatives: El juny del 2012, segons fonts del Registre de Cooperatives de Catalunya, hi han 4.135 cooperatives i, segons fonts del Ministeri de Treball i Seguretat Social (MTSS), 4.796.

- Nombre d’ocupats en el règim general de la Seguretat Social: El juny del 2012, segons fonts de l’MTSS, és de 38.134 persones.

- Nombre d’ocupats en el règim d’autònoms: Entre les fonts del 2011 de l’MTSS i les de l’IDESCAT, deduïm que els de les cooperatives són, aproximadament, el 27% dels autònoms de Catalunya.

c.c.c.

- Informació fiscal: Segons fonts de l’MTSS del 2009, sabem que 4.435 empreses, en termes globals sense més detalls, han fet una producció de 4.604.387,43 milers d’euros i uns consums intermedis de 3.654.680,14 milers d’euros.

- Sectors d’activitat: El juny del 2012, l’MTSS va afirmar que, en distribució per sectors d’activitat, la mitjana de Catalunya s’acosta molt a la de l’Estat espanyol; d’aquesta dada podem deduir que la presència de les empreses cooperatives per sectors d’activitat és aproximadament del 50,8% als serveis, del 10,5% a l’agricultura, del 12,9% a la indústria i del 25,8% a la construcció.

Aquestes són les dades que, amb més o menys aproximació, podem deduir de la informació oficial que s’ofereix. Tanmateix, hi ha un buit informatiu molt important que no podem localitzar, ja que ens hem trobat amb un bon desgavell de dades, entre les diverses fonts que hem pogut consultar.

La demanda que fa el moviment cooperatiu de disposar d’un sistema de gestió estadístic ve de lluny. I ara més que mai ens cal tenir-lo. La núm 358 - Octubre 2012 n

nostra presència en el món passa per poder presentar-nos i consolidar-nos amb seriositat.

Encara que disposem d’un gran ventall de documentació que recull contingut didàctic, filosòfic, reflexiu i més enllà dels valors empresarials que ens conformen, necessitem disposar de dades quantitatives i qualitatives que contribueixin a enfortir-nos i, molt important, que facilitin l’accés del col·lectiu d’investigadors al moviment cooperatiu perquè coneguin la nostra realitat, i que alhora possibilitin el desenvolupament de mesures més eficaces i eficients que ajudin a desenvolupar i consolidar les empreses cooperatives.

Conèixer la realitat de les cooperatives catalanes és senzill i possible.

Actualment l’administració disposa de les eines i els registres suficients per a poder recopilar, analitzar, interpretar i representar les dades.

Només falta que, entre totes les parts implicades, fem possible que les empreses cooperatives puguem comptar i analitzar “el quant” i, per tant, puguem detectar més eficaçment en què hem de millorar per a contribuir més i millor a l’enfortiment de l’economia de Catalunya. n cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 1982, Feines de Casa és una cooperativa de treball i d’iniciativa social que promou la integració de persones, sobretot dones en atur, en risc d’exclusió social. Especialitzada en serveis de neteja i integrada per 57 sòcies, hem parlat amb l’Elena Farré, gerent del projecte, que ens ha rebut al cor del Raval i al cor del projecte. A la seu del carrer Aurora que acull un projecte social que fa dissabte cada dia per procurar, des del cooperativisme, un país que faci net amb les desigualtats socials.

Feines de casa: 7 dones i 30 anys fent net David Fernàndez 30 anys enrere. 1982. Així arrenca

la microhistòria de Feines de Casa.

Enmig –passat, present, futur– de la crisi social profunda i severa que es vivia a Catalunya a l’inici de la dècada dels 80. Beceroles d’antic, Feines de la Casa va néixer aleshores. Impulsada i promoguda per Càritas Diocesana. Fent de la necessitat virtut, van aconseguir ajuntar dues realitats difícils. I que juntes sumessin, per multiplicar-se i cercar sortides.

Escena i escenari. En els serveis que prestava Càritas detectaven una doble demana: d'una banda, dones usuàries en risc d'exclusió amb necessitats de feina, d'ingressos econòmics, de supervivència. De l'altra la necessitat d'altres usuaris –sobretot gent gran– que requeria cures, atencions, acompanyament.

Punt de partida. 1982. 7 dones provinents dels serveis socials de Càritas cuidant avis i àvies. Feines de Casa. Avui, una cooperativa integrada per 57 sòcies. Que amb el temps es va anar especialitzant en el sector dels serveis de neteja i de l'ajuda a domicili. I que el 1986 encetava l'activitat de càtering –una activitat també cedida per Càritas– i començava a servir àpats a domicili.

El primer client fou la pròpia Càritas i després ja van optar a concursos d'ens municipals.

I així fins avui. Preguntem a l'Elena per aquestes tres dècades i és imprescindible rebufar i mirar al cel.

“En 30 anys han canviat les coses molt; molt, molt, molt”, exclama n 10

cooperació catalana n

D.F.

i somriu. I ens ho explica: “l'ajut a domicili dels inicis pràcticament ja no el fem i ens hem centrat i especialitzat en neteja de tots els sectors”. De tots és de tots: “residències, centres de dia, domicilis particulars, escales, despatxos, comerços, allà on es cridin”. I amb canvis, indesitjats alguns, de fons.

Malauradament, el 31 de desembre de 2011 van haver de cessar en l'activitat de càtering. Els canvis en la cultura del sector, mal acompanyat per cinc anys de recessió i l'impacte de la crisi, va motivar un replantejament per poder seguir endavant. Dificultats concretes que l'Elena ens comparteix: “nosaltres veníem desenvolupant una sistema calent en un sector on, els darnúm 358 - Octubre 2012 n

rers anys, ha entrat amb força el sistema de línia fred que abarateix molt els costos”. I afegeix: “la nostra cuina no era reconvertible i s'havien de fer noves inversions que no podíem assumir; fins al final vam intentar reconduir-ho cap a activitats i celebracions però tampoc no donava... les pèrdues que s'anunciaven haguessin estat insuportables”. L'Elena constata que “la resposta cooperativa és sempre diferent: en un projecte compartit les situacions difícils són més entenedores, més sinèrgiques i més col·lectives i s'afronten de forma solidària les adversitats, perquè el fet diferencial cooperatiu és resumeix en una sola paraula: democràcia”. La gerent de Feines

Elena Farré, gerent de Feines de Casa.

“Ara menys”, senyala l'Elena, “perquè la llei sobre personal domèstic ha introduït millores”. Però en tot cas, cal destacar també que el cooperativisme que pregonen i materialitzen des de Feines de Casa ha aportat, a un sector invisible, una fórmula garant de drets, de dignificació del sector i on Farré destaca “de forma imprescindible, la implicació del client, que sap perfectament que està contribuint a una tasca social i que, per tant, és corresponsable i agent actiu d'aquest procés” Responent també a les necessitats del planeta, intenten també fer compatible el paradigma d'ecologia i solidaritat amb l'entorn, tot i que ens diuen que “és força complicat però ens hi esmercem”. Radiografia de la teoria i la praxis: “el producte ecològic de neteja és encara caríssim; sempre cerquem el producte biodegradable i ser poc intensius en l'ús de químics per anar aprofundir en línies mediambientals”. Però arriben els peròs de les limitacions que cal superar: “Com a idea és imprescindible, com a pràctica cal anar passet a passet, sobretot perquè ho has d'acabar repercutint en el client”.

El cooperativisme que pregonen i materialitzen des de Feines de Casa ha aportat, a un sector invisible, una fórmula garant de drets, de dignificació del sector i on el client és corresponsable i agent actiu d'aquest procés

feines de casa

de Casa ja ho va dir al diari El Punt el març d'enguany: “la nostra resposta és reabsorbir, recol·locar i no acomiadar cap soci treballador”.

Compromís. Ahir. Avui. Demà.

Dones i canvis de perfil Des de 2012, doncs, Feines de Casa és una cooperativa que es dedica exclusivament als serveis de neteja.

Amb el mateix tarannà, filosofia i pràctica que la va veure néixer. Farré ens apunta que “el valor afegit no és el que fem, que ho fem des de la qualitat i l’eficàcia, sinó sobretot com ho fem, el perfil diferencial de les nostres treballadores, perquè allò que ens segueix definint és la nostra missió social i aquest és el nostre leif motiv, la inserció al mer-

cat laboral de dones de més de 50 anys amb poca experiència laboral”.

Tres dècades amb el cooperativisme intacte però adaptant-se als altres canvis profunds detectats: “fa 30 anys el perfil de la dona era urbà i de província, provinent d’altres indrets de l’Estat espanyol; ara prové de les noves migracions”. Avui, el 95% de les 57 sòcies són dones i el 38%, dones migrants. Però són milers les dones que, des de 1982, han passat pels itineraris d’inserció de la cooperativa: aquest és el benefici majúscul que han obtingut i que ningú esborra.

Fent-ho a més a més, en un sector específic i singular: les d'un treball domèstic sovint submergit, silenciat i realitzat en condicions precàries.

Són milers de dones que des de 1982 han passat pels itineraris d'inserció de la cooperativa.

núm 358 - Octubre 2012 n

Crisi, cooperativisme i 2012 Finalment, i enmig de l’Any Internacional del Cooperativisme que és 2012, l’Elena ens defineix la cooperació social com “l’etern equilibri”. Parlem de crisi i esbossa un tímid somriure. Disposen d’una sòlida cartera de clients públicoprivada amb gran diversitat i de format dual: pocs clients grans -ajuntaments com Barcelona i L’Hospitalet, cooperatives com Suara o Abacus– que facturen molt, i molts clients petits que facturen menys. Tots dos són imprescindibles. I de com han capejat el temporal de la crisi ens fan dos matisos. Abans i després del 2012. Abans, perquè va ser temps de reestructuracions –autoajustos, modulació de sous, tancament de la línia de càtering– i vam respondre “com a cooperativa i des del cooperativisme: cercant la solució menys lesiva” i superant positivament la caiguda relativa de la demanda. cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

D.F.

“El tarannà de lluita ja el tens, està imprès en la marca cooperativa, està en l'adn de qualsevol projecte cooperatiu”.

n 12

cooperació catalana n

Elena Farré, a la seu del ravalenc carrer Aurora.

núm 358 - Octubre 2012 n

Després de l'estiu, amb la cooperativa més que viable, readaptada i estabilitzada, s'han trobat amb el mur de la liquiditat: l'impagament i la morositat. “És el nostre handicap”, sospira la gerent, “que remet a que ens deuen pels serveis prestats moltes entitats públiques i entitats privades que depenen del finançament de les administracions públiques”. Un peix que es mossega la cua: “i un patiment quotidià, una crisi de liquiditat financera pura i dura agreujada per la manca de mecanismes per accedir a finançament”. I on no és casual, sinó causal, que l'alternativa hagi estat cooperativa: “a través de la Federació estem treballant per a que Oinarri –la societat de garantia recíproca del cooperativisme basc– ens faci un cop de ma i ens ajudi a guanyar temps”. Temps d'espera i d'esperança. Encara. Pot ser alternativa en temps de crisi, el cooperativisme? Paraula d'Elena Farré: “en un escenari d'atur, de manca de feina i d'esgotament del mercat laboral la fórmula cooperativa és un bon sistema, una bona opció, potser la millor”. Fet i debatut, ho diu a recer de la pròpia història: “originàriament, aquesta és la nostra trajectòria: dones en crisi, que superen juntes les necessitats

i construeixen sortides comunes; i aquí estem després de 30 anys”.

Membres de la FCTC i de la Sectorial d'Iniciativa Social, han rebut diverses distincions com el premi La Mina Contracte + Qualitat o el Maria Aurèlia Capmany per estimular la presència activa de dones en risc de marginació. Si. 30 anys enrere. I 30 més per davant. Quan per acabar, li requerim sobre el cooperativisme i el sovintejat costum que desperti interès només en època de crisi. Farré ho té molt clar i fa net: “la consciència i la cultura de crisi està molt més arrelada en el cooperativisme que en l'empresa convencional; per què?; perquè sempre estem en un patir diari, tirar endavant una cooperativa i lluitar per un projecte comú i transformador és tasca de cada dia: ja forma part de la nostra batalla de sempre”. Cirera final que rebla el clau i la clau. Quan el secret és que no ho hi ha secret, que diria Martí i Pol: “el tarannà de lluita ja el tens, està imprès en la marca cooperativa, està en l'adn de qualsevol projecte cooperatiu”.

En saber que la feina comença sempre a casa. Portes endins i, després, portes enfora. www.feinesdecasa.com n

Entrevista

Entrevista amb Inés Giralt, gerent de la cooperativa Encís

“Les fusions ens fan més fortes” Pep Valenzuela Ex-libris, SCCL

Inés Giralt va néixer a Barcelona

fa quaranta-un anys. Formada en ciències químiques i màster en administració i direcció d’empreses (MBA), va ser gerent de la cooperativa Entorn des del 2005 i ara, després de la fusió amb la cooperativa 6tell, ho és de Serveis a les Persones Encís, cooperativa mixta de treball i consum reconeguda oficialment des del novembre del 2011. Va dirigir el Festival Mundial de la Joventut, un dels diàlegs del Fòrum Universal de les Cultures, celebrat a Barcelona el 2004, i va ser aquest l’espai on va conèixer les entitats que pertanyen al Moviment Laic i Progressista (MLP) en què estava emmarcada primerament la cooperativa Entorn, i ara Encís. Abans, havia treballat a Les Heures, a la Universitat de Barcelona, en el departament de màrqueting.

Després de vint anys treballant des de l’educació, la cultura i el lleure i gestionant serveis i equipaments públics, les cooperatives que, ara fa poc més d’un any, van constituir Encís repensen quina ha de ser la seva missió i se senten amb la necessitat de fer una mirada més global en l’aproximació a la persona i al seu entorn. La cooperativa s’ha fet gran i li ha crescut també la necessitat d’intervenir des d’un marc més ampli en la construcció de la comunitat global, a través de la participació col·lectiva en cadascuna de les comunitats en particular.

La cooperativa Encís treballa oferint tots els serveis i projectes que conforma el teixit d’una comunitat i de les necessitats de les persones que hi viuen: la gestió de serveis, l’assessorament i consultoria, el disseny, la construcció i gestió d’equipaments i l’optimització d’infraestructures.

Al cap d’un any de la seva creació, aquests són alguns dels números

P.V.

Inés Giralt és gerent de la cooperativa mixta de treball i consum de serveis a les persones Encís.

que indiquen el nivell assolit: cinccents professionals, cent cinquanta mil usuaris, trenta-sis socis treballadors, cent vuitanta entitats sòcies de consum, 9 milions d’euros de facturació, vint anys d’experiència, prop de cent vint serveis gestionats, set socis del Grup Cooperatiu i presència a vint-i-dos municipis.

– La fusió d’Entorn i 6tell l’heu feta per afrontar millor la crisi, o bé com a proposta innovadora independentment de situació econòmica general?

La fusió va començar amb una relació de proximitat a causa de la presència de les dues cooperatives a la Federació de Cooperatives, dins la qual vam començar a treballar plegades, concretament en un projecte anomenat “Escoletes”, una cooperativa de segon grau que va néixer amb la voluntat de donar resposta a les necessitats del Govern de les Illes Balears en el desplegament del mapa d’escoles bressol.

Fruit d’això, l’any 2010 vam començar a plantejar-nos anar més lluny, núm 358 - Octubre 2012 n

quan ja la crisi econòmica anava instal·lant-se però a les administracions encara no les colpejava tant com ara. En tot cas, la nostra decisió no va ser motivada per la crisi. Tot i tenir maneres diferents de treballar, ens aveníem bastant: hi ha una qüestió de principis i valors que ens uneix. Vam fer quatre comentaris interns a les respectives cooperatives i vam constatar que a la gent també li passava pel cap aquesta idea, i llavors en vam posar a treballar en el projecte de fusió a fons; això va ser el mes d’agost del 2010.

La fusió es va acabar concretant el 14 d’abril del 2011 amb la celebració de dues assemblees, la d’Entorn i la de 6tell, en cadascuna de les quals vam decidir per majoria absoluta la fusió de les dues cooperatives i, per tant, oficiosament va néixer Encís com a cooperativa mixta de treball i consum de caràcter social i sense afany de lucre. El 23 de novembre, el Registre de Cooperatives va oficialitzar el naixement d’Encís en donar el vistiplau al procés.

Per als nostres projectes, vam cooperació catalana n

13 n

Entrevista

entendre que calia ser més fortes i, a més, les dues cooperatives teníem tradició de cooperació en diferents àmbits: portem a la sang el treball en xarxa i la cooperació, coses que ara són tan necessàries i importants.

– Pensàveu en una economia d’escala per poder competir en el mercat?

Hi ha una part d’això: ens plantegem unir forces i experiència per arribar a un mercat al qual no tindríem accés separadament. Veiem que hi haurà un canvi de mercat i un canvi de paradigma sobre com treballar amb l’administració pública, tot i que de moment les administracions no fan el salt que tocaria fer. Per exemple, el finançament de projectes no es pot continuar fent com es feia fins ara. S’hauran de fer concessions per a un determinat nombre d’anys a empreses privades amb control de les administracions dels objectius i la qualitat a assolir.

Molts ajuntaments també s’hauran de posar d’acord per compartir serveis, i els caldrà adoptar una certa visió empresarial, per a fer això. I nosaltres necessitarem finançament i suport, ja que parlem de projectes que de seguida pugen a uns quants milions d’euros. Aquesta és una mica la idea. Quedar-se petit pot ser una opció, però és una opció que en aquest moment té molts riscos per a nosaltres. Nosaltres teníem una mida que era massa gran per a algunes coses i, a la vegada, massa petita per a d’altres. Vam viure aquesta disjuntiva i vam decidir tirar endavant amb la fusió.

P.V.

Inés Giralt.

– Passar de divisió vol dir haver d’abandonar els valors, els principis?

No, no, no, totalment al contrari.

Es pot continuar amb el mateix caràcter i estil i ser gran. No passa res. Per què no puc conservar els valors de ser una cooperativa i ser gran? Hem escollit un model en el qual els treballadors i els socis són molt importants, en el qual tenim els valors de participació, de cooperació, en el qual les persones, el conjunt, estan per sobre de la individualitat; i tot això compta, i no és incompatible amb ser gran. Hem d’acabar amb l’estigma que encara tenim les cooperatives d’ineficaços o incapaços: veiem cada dia moltes empreses amb afany de lucre, grans i importants, que fan una gestió terrible. En el cooperativisme, com a tot arreu, hi han empreses que ho fan millor i empreses que ho fan pitjor. Però el model cooperatiu

– Això us col·loca en una posició més competitiva? Podeu fer-ho millor que les empreses privades, o la lluita serà difícil?

Evidentment, la fusió ens col·loca en una posició més competitiva perquè som més grans i, per tant, juguem en una altra divisió. Nosaltres som una empresa privada, sense afany de lucre però privada, i podem fer-ho igual o millor que qualsevol empresa amb afany de lucre. La diferència està en els valors que comporta optar per un model empresarial cooperatiu i, a més, sense afany de lucre. n 14

cooperació catalana n

Nosaltres no hem deixat mai de pensar com a empresa, encara que el nostre sigui el tercer sector, perquè hem optat per un model empresarial. Això és una cosa que de vegades en el nostre sector alguna gent no ho entén; però som una empresa, sense afany de lucre, però una empresa. I competim en un mercat que no es mou com ens agradaria o voldríem, però que és el camp on ens toca jugar. Entenem que puguin haver-hi projectes petits, locals, d’autoocupació i amb molta vocació de proximitat, i per a això hi ha un mercat; però és una opció, i nosaltres hem optat per ser grans i créixer ara i en els propers anys.

núm 358 - Octubre 2012 n

d’entrada té uns valors diferencials que fan que es reverteixi més en la societat com a empresa.

– Una contradicció: sembla que el cooperativisme estaria en millors condicions en un moment de crisi com l’actual, a més perquè la dita responsabilitat social empresarial (RSE) ja és al codi genèric de les cooperatives. Però això succeeix en un moment en què sembla que les coses avancen en sentit contrari...

Crec que en aquest moment de crisi actual les cooperatives, en termes generals, estem en millors condicions, i que l’RSE i el model empresarial cooperatiu han estat elements clau per a estar ara en millors condicions. La situació actual fa que ens haguem d’adaptar als canvis constants i donar prioritat a la gestió dels escassos recursos, però al final l’RSE és una inversió que a llarg termini dóna fruit i ens fa més forts; cal trobar l’equilibri.

– En aquest procés de fusions, quina perspectiva es pot veure?

En el nostre horitzó –i és una de les coses que hem inclòs en el nostre pla estratègic–, tenim clar que sense continuar col·laborant, sense continuar treballant amb altres, no assoliríem els objectius de creixement que ens hem marcat. La col·laboració amb altres, i especialment la col·laboració publicoprivada, és del tot necessària en aquests moments, i hem de fer entendre a l’administració que sense aquesta col·laboració no se’n sortirà, i que ha de fer servir el nostre sector molt més del que l’utilitza i utilitzar-lo en positiu; i, com la privada, nosaltres, si no col·laborem amb competidors i/o empreses d’altres sectors que ens ofereixin serveis i que ens permetin ser molt més eficients, no assolirem el nostre pla estratègic. S’ha acabat, això d’anar sol per la vida: hem de trencar l’actitud defensiva i de protecció davant les aliances. A Encís som molt partidaris de les aliances.

– Aquestes aliances, també en el terreny de la política?

No, nosaltres som una cooperativa independent. És veritat que tenim un pensament ideològic:

som cooperativa i, per tant, defensem un model; això no ho podem obviar. Però nosaltres treballem pel creixement de les persones construint comunitat. És la nostra missió i volem fer-ho de bracet d’aquell que és el nostre partner principal, que avui és l’administració pública, tingui el color que tingui, sense perdre de vista les necessitats dels nostres clients i de les persones que formen la comunitat. Som empresa, però tenim uns valors.

– Però i si des de l’Administració es treballa contra aquests valors?

Home, ho tindríem molt difícil, però no crec que això hagi de ser així. Quan no ens hem sentit còmodes amb un projecte, hem renunciat a dur-lo a terme i no passa res. Participem en diferents plataformes des de les quals expressem quina és la nostra visió i quin model defensem. Tenir valors no s’ha de confondre amb adaptar-se a les noves situacions i, si cal, reinventar-se, i això és el que cal fer ara mateix atesa la situació i el canvi de paradigma.

Nosaltres treballem per a l’administració pública i, per tant, gestionem recursos públics que són de tots, i això sempre ha volgut dir optimitzar-los al màxim; ara els recursos són menors, i, per tant, les administracions han de decidir a què els destinen i a qui els donen perquè els gestionin; i nosaltres hem de millorar encara més l’eficiència per poder fer més amb menys i ser més competitius alhora que continuem defensant que alguns serveis han d’estar en mans d’empreses compromeses socialment i que reinverteixen els seus beneficis en la societat.

– Caminen, llavors, cap a un horitzó de fusions de cooperatives?

Vull pensar que mantindrem un país on tindrem cooperatives grans i petites, on hi hauran cooperatives petites molt arrelades al territori però que alhora participaran en xarxes territorials i sectorials més amplies. Han de poder coexistir els dos models perquè els dos models donen resposta a necessitats

Tenim un equip de gent compromesa i amb valors, que és, sens dubte, la nostra garantia d’èxit. Som en el bon camí.

que potser no han pogut capitalitzar l’atur o que és la primera feina que fan i tenen poc coneixement del model cooperatiu. Amb tot, la fusió va animar algunes persones que feia temps que treballaven a la Cooperativa a fer el pas i ferse’n sòcies: la fusió els ha donat seguretat. Hauríem de convertir en un orgull el fet de ser soci cooperativista; en això estem treballant a Encís.

–Pertanyeu a l’MLP. Quines implicacions té, això?

Això té una arrel històrica. Entorn va néixer com a necessitat de fer una federació d’esplais, l’Esplac, als anys vuitanta a que va començar gestionar serveis a demanda de l’administració pública. Amb el temps, aquesta gestió de serveis per part de l’Esplac va anar creixent i es va fer necessari separar aquesta activitat de la de la Federació i es va crear Entorn, ara Encís. En tot cas, van néixer d’una entitat vinculada al Moviment Laic i Progressista (MLP), i, per tant, la nostra vinculació a l’MLP és des de la nostra fundació. El Moviment Laic i Progressista promou el pensament lliure des de la ciutadania activa i es defineix com una eina per a una transformació en profunditat de la societat partint d’uns valors.

Compartim els valors que defensa el Moviment i és des d’aquesta concepció de ciutadania activa que treballem els nostres projectes.

diferents. Per això a Encís tenim el Grup Cooperatiu. Però segurament encara cal continuar avançant amb més col·laboració entre empreses, i això en alguns casos acabarà en processos de fusions, però no tot passa per processos d’aquesta mena: hi han altres vies de col· laboració, especialment en el món cooperatiu.

– Com és que teniu trenta-sis socis treballadors per a un servei que atén cent cinquanta mil persones?

Sí: és una situació que d’entrada pot sorprendre, però nosaltres tenim molts projectes amb molta temporalitat (curs escolar, activitats puntuals, etc.) i, en molts casos, de jornada laboral curta. Dels aproximadament cinc-cents professionals de plantilla, menys de la meitat treballen en un projecte de llarga durada i molts tenen una feina que no és de jornada completa. D’altra banda, tenim gent molt jove, sovint és la seva primera experiència professional, i costa que la gent jove es vinculi de seguida de manera permanent. Però tenim molts deures per fer internament, i treballar molt més en aquest aspecte per aconseguir més socis.

– Com veus el futur d’Encís?

Tenim un pla estratègic agosarat per als temps que corren, però volem continuar creixent i treballant pel creixement de les persones construint comunitat. Amb aquesta vocació vam idear la fusió i així continuem resistint la travessa del desert i preparant-nos per al moment en què això hagi passat, tot assumint que no tornarem mai més al mateix lloc on vam ser fa molt poc. Ens prenem aquesta crisi com un repte i una oportunitat, per continuar creixent i treballant per les persones. Tenim un equip de gent compromesa i amb valors, que és, sens dubte, la nostra garantia d’èxit. Som en el bon camí. n

– Això, ho viviu com a problema o, per contra, simplement com una circumstància sobre la qual no teníeu control?

Jo no ho definiria com un problema, però evidentment ens agradaria que fos diferent. Ara, és difícil dir a la gent: “Posa aquí tants euros i fes-te’n soci.” Són gent molt jove núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

15 n

Economia social

El Quebec: territori cooperatiu Sandra Sánchez Tècnica en promoció del cooperativisme i teixit empresarial a l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) i col·laboradora de la CDR Outaouais-Laurentides

Fa molts anys que el Canadà, i més

concretament la regió del Quebec, constitueix una referència mundial en la promoció de l’economia social.

Les xifres de l’economia social a la regió del Quebec són un bon indicatiu del paper que té aquesta modalitat d’empresa en aquell territori: • Més de 7.000 empreses d’economia social (3.300 cooperatives i mútues), que generen més de 125.000 llocs de treball (18 llocs de treball per empresa, 92.000 llocs de treball a les cooperatives) i representen el 8% del PIB. • Les cooperatives no financeres (totes, llevat de Desjardins) facturen 25.600 milions d’euros i tenen uns actius de 173.000 milions.

• Amb una població de 7,5 milions d’habitants, hi han 8,8 milions de membres de cooperatives (particulars i empreses).

• El 70% dels quebequesos i el 44% de les empreses són socis de Caisse Desjardins, cooperativa financera.

• 50.000 persones estan involucrades en la gestió de 1.200 cooperatives d’habitatge, i és per això pel que aquesta fórmula existeix des de fa més de vinti-cinc anys. Les cooperatives sobreviuen a la promoció i continuen actives gestionant serveis comuns i altres activitats (lleure, cultura, etc.).

• Més de seixanta cooperatives escolars creen més de 1.350 llocs de treball. Aquestes cooperatives generen més de 88 milions d’euros l’any.

• En el sector alimentari, 110.000 famílies es proveeixen a les 90 cooperatives d’aliments, que ofereixen importants beneficis per a l’economia local.

• Les cooperatives funeràries són n 16

cooperació catalana n

chantier e.s.

Trobada del Consell d'administració del Chantier de l'Économie Sociale.

presents en la societat quebequesa des de fa més de seixanta anys, i han ajudat a evitar la inflació en les despeses funeràries. Les 26 cooperatives de tota la província, a través de més de cent punts de servei i més de 150.000 membres, són la major xarxa del negoci funerari al Quebec. Més de 8.000 famílies ateses per any. Més de 500 treballadors. I un volum de negoci de més de 27 milions d’euros.

• Les cooperatives agrícoles ofereixen feina a més de 16.000 persones.

Quin és el secret d’aquest èxit?

No hi ha una única resposta a aquest fenomen quebequès. La base històrica d’aquest moviment, però, va ser el naixement, a finals del segle XIX, d’un moviment cooperatiu liderat pels ciutadans de la

núm 358 - Octubre 2012 n

regió com a resposta a la necessitat de crear iniciatives conjuntes que oferissin serveis inexistents o que tinguessin un preu més baix que els existents. El moviment Desjardins en resposta a l’exclusió financera que patien els pagesos i petits industrials francòfons va ser a l’arrel. De mica en mica, el moviment cooperatiu es va anant diversificant a partir de les necessitats de les comunitats locals.

Com als Estats Units, les cooperatives satisfan la producció de béns i serveis on l’empresa capitalista no arriba amb prou qualitat i preu.

Paral·lelament, un estat que no proporciona serveis que aquí considerem bàsics (educació, sanitat), afavoreix les iniciatives solidàries entre la població, que crea cooperatives per resoldre la manca d’assistència sanitària, l’escolarització, l’habitatge social, l’ajuda

Le Chantier de l’Économie Sociale té com a objectiu aplegar i representar les empreses d’economia social del país per mitjà de taules de consulta locals, amb representants de les diferents organitzacions de cada territori. social, la integració de discapacitats i la inserció social.

Com a resposta a l’arrelament de les iniciatives cooperatives en el seu entorn, l’any 1974 va néixer la primera cooperativa de desenvolupament regional (CDR) al Quebec, a la regió d’Outaouais. La CDR era una cooperativa de segon grau promoguda per les cooperatives de la zona, que tenien com a objectiu proveir-se de diferents serveis per donar resposta a necessitats comunes, així com gaudir d’una representació conjunta del cooperativisme del seu territori.

De mica en mica, tot i que les cooperatives provenien de trajectòries i sectors diferents (estalvi, habitatge, etc.), van considerar necessari arrelar-se a l’entorn i esdevenir un actor econòmic responsable que contribuís al benestar de la comunitat.

A partir d’aquesta iniciativa ciutadana, es va anar promovent la creació d’altres CDRs a tota la regió del Quebec; actualment n’hi han onze d’actives.

Aquestes cooperatives han estat un factor clau en el posicionament del cooperativisme al Quebec, i alhora una eina imprescindible per a donar resposta a les noves necessitats de la comunitat i contribuir al desenvolupament econòmic del territori.

La filosofia d’aquestes entitats es pot resumir en el lema “cooperar i construir”, ja que, en efecte, per mitjà de la cooperació es contribueix al desenvolupament econòmic de la regió.

La implicació de cadascuna de les CDRs en el seu entorn es reflecteix en la participació en fòrums d’informació sobre economia social i

desenvolupament sostenible, així com en el suport actiu a projectes de mobilització social i participació ciutadana. De la multitud d’accions i projectes, cal destacar l’anomenat cooperatives de serveis per a la joventut (CJS), un projecte d’educació cooperativa per a joves que es desenvolupa durant l’estiu amb l’objectiu d’introduir-los en l’acció cooperativa, a través d’activitats socials remunerades en funció de les necessitats detectades a cada comunitat.

Paral·lelament a la creació de les CDRs, l’any 1996, en una trobada d’economia i ocupació al Quebec a causa d’una forta crisi, es va promoure la creació d’una nova corporació autònoma, Le Chantier de l’Économie Sociale. Aquesta entitat té com a objectiu aplegar i representar les empreses d’economia social del país per mitjà de taules de consulta locals, amb la presència de diferents representants de les diferents organitzacions de cada territori. L’objectiu és identificar les necessitats i els problemes locals, i a partir d’aquí promoure diferents mesures adaptades a les realitats territorials, així com exercir d’interlocutor privilegiat entre les empreses d’economia social i el Govern.

Així doncs, en els darrers anys i a través d’un lideratge actiu, Le Chantier ha desenvolupat diverses eines, especialment financeres, per donar suport al desenvolupament de l’economia social al Quebec: • La Fiducie: és una entitat creada a partir dels fons de pensions dels sindicats del Quebec. Gràcies a aquests recursos, les em-

preses d’economia social poden accedir a finançament preferencial sense garanties personals, de manera que s’afavoreix la capitalització d’aquestes. Un dels productes és el “capital pacient”: préstecs no reemborsables durant els primers quinze anys, amb l’objectiu que l’empresa obtingui més marge de temps per a capitalitzar l’empresa.

• Réseau d’Investissement Social du Québec (RISQ): creat el 1997, té com a missió permetre l’accés a un finançament adaptat a la realitat de les empreses de l’economia social. Procura el suport al desenvolupament de les col·lectivitats afavorint la posada en funcionament d’empreses col· lectives mitjançant la injecció de capital “còmplice” o l’ajut tècnic per a la realització de projectes creadors d’ocupació estable i de qualitat. Un dels productes financers més innovadors i recents ha estat l’engegada de l’anomenat “prêt de prédémarrage” (o préstec llavor) dirigit a persones emprenedores. Aquesta eina cobreix la necessitat financera dels promotors d’un projecte empresarial, que, des de l’elaboració núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

17 n

Economia social

chantier e.s.

del pla d’empresa fins a l’accés a una font de finançament o obtenció de les primeres vendes, tenen la necessitat d’afrontar diferents despeses relacionades amb l’impuls del seu negoci (nòmines dels treballadors, etc.). Entre d’altres, la concessió d’aquest préstec no va lligada ni a la presentació de cap garantia dels socis, ni al reemborsament del capital del préstec abans de l’obtenció del finançament o els primers beneficis.

• Organisme de Liaison et de Transfert en Innovation Sociale (OLTIS): El passat mes de juny, es va impulsar aquest nou projecte, que té com a objectiu posar a l’abast de totes les empreses d’economia social, n 18

cooperació catalana n

de manera sistemàtica i pràctica, els resultats de recerques conjuntes entre agents del món universitari i agents de l’economia social i solidària. Amb aquesta nova pràctica s’afavoreix la transferència de coneixement sobre temàtiques diverses: enginyeria financera, lideratge, etc.

Aquesta recerca ha estat creada per investigadors i professionals que han col·laborat els darrers quinze anys en un programa anomenat Alliance de Recherche Universités-Communtautés en Économie Sociale (ARUCÉS). L’OLTIS ha nascut com la continuació d’aquest programa i pretén fer un pas més enllà en la revaloració d’aquestes recerques i provocar una incidència directa núm 358 - Octubre 2012 n

d’aquests coneixements en els beneficis de les empreses col· lectives.

La promoció de l’economia social al Quebec es basa, per tant, en iniciatives ciutadanes treballades amb un enfocament “bottom up” (‘de baix a dalt’). Dins d’aquestes, les empreses d’economia social representen una eina bàsica per a la canalització d’aquestes necessitats. Si a això hi afegim una forta cooperació d’aquestes accions multisectorials en el territori on es desenvolupen, tindrem com a resultat l’actual política quebequesa en promoció de l’economia social, o, el que és mateix, la potenciació d’un desenvolupament sostenible dels territoris. n

Cimera de l'economia social i solidària a Montreal, el 2006.

Finances cooperatives

Coopfond: el fons mutualista de Legacoop per a la promoció i el desenvolupament de la cooperació Miquel Miró Director de Fundació Seira Legacoop, una de les quatre federacions de cooperatives existents a Itàlia, agrupa més de quinze mil cooperatives de tots els sectors econòmics i de totes les classes.

Una de les particularitats que més ens pot xocar és el fet que les cooperatives italianes han de destinar per llei (núm. 59/1992, de 31 de gener) el 3% dels beneficis anuals nets (després de dotar les reserves obligatòries) a un fons mutualista per a la promoció i el desenvolupament de les cooperatives. En el cas de Legacoop, els fons provinents de les liquidacions de cooperatives més aquest 3% han generat un fons de 387 milions d’euros per a aquest finançament de les cooperatives, Coopfond. Es tracta, doncs, d’un instrument financer molt potent constituït exclusivament per les cooperatives i per a les cooperatives.

La missió En coherència amb el dictat de la llei que el regula, el fons mutualista Coopfond persegueix “promoure, reforçar i estendre la presència cooperativa en el si del sistema econòmic nacional”.

El fons ha de conjugar els objectius de promoció de l’emprenedoria, el desenvolupament o la integració dels projectes cooperatius amb la salvaguarda i l’increment de la consistència del fons mutualista, per a poder respondre de manera sistemàtica i creixent al desenvolupament de la seva activitat institucional, en el marc dels interessos de tota la base cooperativa adherida a Legacoop.

D’acord amb els seus estatus, el fons mutualista té com a únic objecte social la promoció i el finançament de noves empreses i

d’iniciatives de desenvolupament de la cooperació, “amb preferència pels programes adreçats a la innovació tecnològica, a l’increment de l’ocupació i al desenvolupament del sud d’Itàlia”.

L’organització El fons mutualista creat a l’empara de l’esmentada Llei 59/1992 és una entitat sense ànim de lucre i pot formalitzar-se com una societat per accions o com una associació. En el cas de Coopfond, és una societat per accions sense ànim de lucre.

L’únic accionista és Legacoop. Els estatus estableixen que el seu president ha de ser un membre de la Presidència de Legacoop i que ha de ser elegit pel Consell d’Administració.

Per a l’operativa diària, el Consell d’Administració, amb disset membres, es dota de l’estructura tècnica adient, avui formada per una direcció general y set direccions operatives.

El conjunt de la despesa de gestió i administració del fons representa una mica més de l’1,2% dels fons captats.

La promoció de l’activitat del fons mutualista es fa amb la mateixa estructura de Legacoop, que agrupa sectorials i territorials.

• Què s’entén per promoció? La creació de noves empreses de matriu cooperativa: no tan sols cooperatives, sinó també altres societats controlades per cooperatives.

• Què s’entén per desenvolupament? El suport a iniciatives emprenedores que emprenen cooperatives existents mitjançant noves inversions.

• Què és la consolidació? Les intervencions per reequilibrar l’estructura patrimonial i financera de cooperatives en operació.

legacoop

• I la integració? El suport a processos de fusió, a més de la integració entre cooperatives.

Els objectius Per a Coopfond, promoure cooperatives vol dir donar suport financer a la creació de noves empreses cooperatives o altres societats controlades per cooperatives.

Reforçar el desenvolupament o el creixement de les cooperatives significa donar suport a iniciatives emprenedores de cooperatives existents mitjançant noves inversions materials.

Un element important i innovador, especialment amb relació a casa nostra, és el concepte de consolidació o maduresa, que per a Coopfond és el procés de reestructuració de passiu, el reequilibri patrimonial i financer de la cooperativa.

Per regla general, la gestió de Coopfond es basa en la rotació dels recursos. Consegüentment, les intervencions tenen una durada núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

19 n

Finances cooperatives

normal no superior a set anys, tot i que poden arribar a deu en cas de projectes immobiliaris.

Les intervencions de Coopfond han de respondre als objectius següents: • Ampliar la presència cooperativa al sud d’Itàlia i als territoris amb poques cooperatives.

• Afavorir el desenvolupament de projectes cooperatius de particular valor social i sobretot promotors de l’ocupació entre les categories socials més febles o desafavorides.

• Donar suport al naixement de noves cooperatives de caràcter innovador.

• Donar suport als processos de fusió, concentració i reestructuració de l’oferta cooperativa.

• Donar suport als processos d’internacionalització i cooperació per al desenvolupament.

Coopfond prefereix intervenir, cooperar en projectes que poden accedir també a altres socis, interns o externs al moviment cooperatiu, i col·laborar en la recerca d’altres socis per tal d’augmentar la capacitat operativa i l’eficàcia financera de les inversions.

dades, els fons recollits via el 3% dels beneficis nets, les liquidacions de cooperatives i els resultats de les intervencions del mateix fons mutualista, és de 387,9 milions d’euros, en els seus disset anys de vida. L’ingrés mitjà anual és de 22,8 milions d’euros, amb la distribució per sectors següent: Sector

L’activitat Fins al 31de desembre del 2010, l’últim exercici del qual tenim cooperació catalana n

%

Consum

135,0

35%

Industrial

59,8

15%

Construcció

47,8

12%

Serveis a l'empresa

39,9

10%

Comerç

35,3

9%

Habitatge

28,3

7%

Agroalimentari

19,2

5%

Social

12,1

3%

Altres

10,5

3%

TOTAL

387,9

Per regions, l’Emília-Romanya n’aporta el 57%, i la Toscana, el 13%.

Aquests imports són aportats per unes 3.500 cooperatives (4.030 cooperatives el 2000, amb una aportació mitjana de 9.180 euros per cooperativa; i 3.086 cooperatives el 2009, amb una mitjana de 6.610 euros per cooperativa); això vol dir que la majoria de les cooperatives no assoleixen els nivells de beneficis nets suficients per a poder aportar fons a Coopfond.

Des del 1994, Coopfond ha invertit 339,8 milions d’euros en 532 iniciatives, és a dir una mitjana de 638.720 euros per projecte. De tretze projectes el 1995 ha passat a seixanta-cinc el 2010. No són pas projectes “petits”, tot i que no hi ha límit inferior, i també es participa en projectes cooperatius amb imports de 10.000 euros.

Les activitats s’agrupen en quatre tipus: noves cooperatives, desenvolupament, maduresa i fusió/ integració: • Noves cooperatives: mitjançant una participació temporal per permetre la rotació dels recursos del fons. Pot ser de tipus capital risc o préstec i per constituir una nova cooperativa o una nova societat mercantil controlada per

Els instruments Coopfond participa en nombroses societats creades per multiplicar els recursos, per intervenir en sectors determinats, en segments específics, compartir riscos, multiplicar els recursos, etc.

Mitjançant convenis amb altres entitats financeres, Coopfond té línies de finançament privilegiat amb set entitats financeres, entre les quals cal destacar la Banca Etica.

A casa nostra, la FCTC i la Fundació Seira tenen també un conveni signat amb FIARE (l’agent a Espanya de la Banca Etica) amb finançament privilegiat per a les cooperatives federades.

Amb els instruments propis, el límit màxim per projecte és de 2,5 milions d’euros o del 50% del capital de la cooperativa si es tracta de capital risc, o del 50% de la inversió si es tracta d’un crèdit.

n 20

Aportació

núm 358 - Octubre 2012 n

Les cooperatives italianes han de destinar per llei el 3% dels beneficis anuals nets a un fons mutualista per a la promoció i el desenvolupament de les cooperatives. una cooperativa (com en tots els casos, el fet que la cooperativa en qüestió estigui federada a Legacoop és una condició sine qua non).

L’instrument sol ser un préstec participatiu d’un import no superior a la quantitat aportada pels socis. En el cas del préstec, el tipus és l’euríbor més l’1,75%, amb un mínim del 2,5% i un màxim del 5,25%. En cap cas el préstec no pot superar el 50% de la inversió.

• Creixement: Coopfond finança cooperatives amb una trajectòria positiva que persegueixin un augment de l’activitat productiva i l’ocupació mitjançant la realització d’una inversió. La tipologia de la participació pot ser via capital risc o préstec amb uns tipus inferiors en 0,75% en els de les inversions en noves cooperatives (seguint la lògica de com més risc, més cost). El límit de la inversió és de 2,5 milions d’euros.

• Consolidació: L’objectiu en aquest segment és facilitar el reequilibri patrimonial (reestructuració de passiu). En aquest cas, és exclusiu per a cooperatives facturar menys de 25 milions d’euros, presentar un increment de facturació i del marge d’explotació en els tres darrers anys. Coopfond pot participar en la mateixa proporció que les noves aportacions en el capital dels socis de la cooperativa. Aquests són aspectes clau en la situació actual: la capitalització necessària per a posar en funcionament qualsevol procés de refinançament de passiu ha de fer-se primerament pels socis de la cooperativa (són els que més confien i han de facilitar la confiança de l’entorn). Els tipus mínim i màxim en cas de préstec són el 2,5% i el 5%, respectivament.

• Fusió/integració: Adreçat a coope-

ratives resultants de processos de fusió, cooperatives noves resultants de processos d’integració (cooperatives de segon grau) i societats de capital propietat de cooperatives. La tipologia de productes financeres és més àmplia, i els tipus de referència mínim i màxim son l’1,25% i el 4,25%, respectivament.

Si la cooperativa és del sud d’Itàlia o d’iniciativa social, el tipus de referència es redueix un 0,5% en general.

Capital risc cooperatiu Vull fer esment de les condicions de rendiment i sortida per al cas en què la participació de Coopfond sigui en forma de capital risc, ja que és un instrument que no ha estat gens utilitzat a casa nostra; actualment tan sols Sicoop i el Grup d’Inversors Cooperatius es plantegen alguna cosa assimilable a aquest concepte, del qual, d’altra banda, molts en parlen però molt pocs han vist.

Coopfond, en les seves intervencions mitjançant l’aportació de capital risc a una cooperativa, imposa les condicions següents: a) R evaloració gratuïta de les particions adquirides amb el límit de la inflació prevista, obligatòriament en cas de benefici o recuperada en exercicis successius si no hi arribés fins al setè any (inclòs).

Recordem que la participació està limitada a set anys. b) Ajornament de la reducció de capital en cas de pèrdues i dret de prelació per al reemborsament en cas de liquidació. c) Rendiment mínim de l’1,5% obligatori i reemborsable, o igual als d’altres socis que es remunerin amb més de l’1,5% per sobre de la inflació.

Com veiem, es tracta en el fons de préstecs participatius.

En cas que el capital sigui per una societat de capital controlada per una cooperativa:

a) ha d’haver-hi un pacte de recompra de les accions pel valor d’adquisició i un diferencial igual a la inflació més l’1,5%; b) hi ha l’obligació de cobrir les pèrdues no previstes o d’indemnitzar Coopfond pel menor valor de la seva participació.

A més d’aquestes condicions, cal afegir-hi un cost d’estructura que cobreix els costos d’estudi, que oscil·la entre el 0,7% per a participacions de menys de 250.000 euros fins a l’1,25% per a les participacions entre 1 i 1,5 milions d’euros.

qual cadascun de nosaltres sigui responsable de l’èxit general i pugui realment beneficiar-se de la riquesa generada”. És per això que l’adopció de la fórmula cooperativa va ser viscuda com la més natural.

Fenix Pharma es va constituir amb un capital de 390.000 euros, més 125.000 aportats pels cinc socis fundadors i 320.000 pela altres trenta-quatre socis, fins a assolir un patrimoni net de 835.000 euros, que ha servit per a invertir en les llicències, la instrumentació, els locals i la promoció. D’aquesta manera, ha estat natural donar suport al projecte amb una participació al capital de 500.000 euros, dels quals 300.000 són aportats per Coopfond i la resta per Cooperacione Finanza Industria (CFI), una entitat presidida fins fa poc per Alberto Zevi, que va participar en Finacoop 2012.

Fenix Pharma Vegem un exemple concret de l’activitat de Coopfond.

El setembre del 2011, es va constituir Fenix Pharma quan cinc directius es van unir per reprendre l’activitat d’una empresa farmacèutica amb presència mundial després que la propietat decidís tancar-ne la seu italiana, amb l’acomiadament dels seus cent cinquanta treballadors.

La nova cooperativa, que té trentanou treballadors, és, per a Aldo Soldi, el president de Legacoop i de Coopfond, un projecte tan significatiu com innovador per a la federació, en un sector molt competitiu, però amb perspectives de creixement, com ho és el de salut a Itàlia.

I, consegüentment, un sector en el qual cal invertir i que pot generar nous projectes i sinergies diverses per a altres cooperatives.

Després de la decisió de tancar, adoptada per la multinacional Warner Chilcott, cinc directius van decidir donar-se una nova esperança junts. Segons explica Salvatore Manfredi, “vam decidir construir una nova societat farmacèutica basada en els valor compartits, l’experiència i la professionalitat, sobre el patrimoni de relacions que s’havia construït durant tots els anys de treball. Una societat en la

Conclusions Hem vist, doncs, que un instrument generat per les mateixes cooperatives italianes, ben gestionat i sostingut en el temps, ha estat capaç de recollir una xifra important de recursos financers, donar suport a més de cinc-cents projectes cooperatius i definir nous instruments de finançament adaptats a la realitat de les empreses cooperatives.

El cooperativisme de treball a Catalunya, tot i que numèricament és important (més de tres mil cooperatives), no té la dimensió econòmica de l’italià, i les diferències entre comunitats autònomes encara el fan més diferent. No obstant això, l’aposta per un fons mutualista propi sembla que compensaria amb escreix i, entre altres coses, possibilitaria, no tan sols disposar de més i millors recursos per donar suport als projectes de les nostres cooperatives, sinó també aprofundir en les dinàmiques reals de la intercooperació de què tantes vegades es parla.

Des de la FCTC, hem iniciat una reflexió sobre els fons mutualistes, de la qual aquest article és el primer lliurament per al debat. Us convido a contribuir constructivament a aquest debat, amb el convenciment que, sigui quin en sigui el fruit, contribuirà a enfortir el nostre moviment. n núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Opinió

Prada de Conflent: El Campus de la Universitat Catalana d'Estiu Esteve Puigferrat

Les més bones intencions poden

convertir-se amb una cosa inesperada. Abans de començar la UCE del 2011 vaig advertir que aquest any intentaria estar present tots els dies que ha durat la Universitat… El motiu era que considerava que, per edat i per anys d’assistir a la nostra universitat catalana, potser ja era hora de què aquesta fos l’ultima vegada que hi assistia a la mateixa.

Doncs mira per on, m’ho he passat tan bé amb els actes en els que he pogut estar present que, si Déu vol no descarto pas l’any que ve tornar a repetir amb l’assistència a totes les jornades que duri l’UCE. Les jornades de la Roca Galès que duren tres dies varen estar a l’altura de les altres classes en les que vaig assistir, si bé, degut a l’horari els alumnes de la nostra Fundació no tenien possibilitat de poder assistir a cap dels actes centrals del migdia.

Molts d’aquests actes es varen celebrar a l’auditori que fa un parell d’anys que es va inaugurar i que reuneix totes les condicions tècniques i informàtiques actualment necessàries per aquest tipus d’esdeveniments.

Al gimnàs s’hi va fer la cloenda, en previsió que hi hagués prou aforament per tot el públic…

Per tant, aquell dia: a patir calor s’ha dit!

La Fundació Roca Galès, va continuar un matí més impartint classes i fent la seva pròpia cloenda, a càrrec del nostre President Joan Josep Gonzàlez. Tanmateix les Jornades de la Fundació queden molt ben explicades al número 357 de la nostra revista, corresponent al mes de setembre, a càrrec de la nostra col·laboradora Maria Felip.

El president de l’UCE, Jordi Sales i Coderch va ser tant efectiu que amb un sol dia te’l podies trobar al matí saludant als andorrans en les seves jornades, a migdia presidint una assemblea o bé als homenatges

n 22

cooperació catalana n

uce

a diferents escriptors donant una pinzellada molt acurada de cadascun d’ells.

A la plaça, com sempre, cada vespre hi varen haver actuacions, des d’audició de sardanes, balls tradicionals, concerts de rock, una variada representació de les arts escèniques catalanes.

L’església de Prada va ser, també, el marc idoni en el que es varen poder veure en diferents vespres la representació del Senyal del Judici a càrrec de l’Associació Teatral AnalfabElfica i el concert de l’Orquestra de Corda de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

També vaig tenir el plaer d’assistir al tendal a la presentació del llibre de Llorenç Planes, Comprendre Catalunya Nord (2012), de la mà de Jaume Roure acompanyat pels seus incondicionals d’Unitat Catalana.

Cal destacar, també l’actuació de l’Anna Maluquer, corresponsal poètica i Santi Miret, viola, llaüt i tiorba a l’amfiteatre. Acabant el recital amb un petit homenatge al seu germà, Joan Maluquer, amb motiu del vinticinqué aniversari de la seva assistència a la UCE que es commemora aquest any. núm 358 - Octubre 2012 n

Aquest any s’han realitzat les XXVII Jornades sobre Cooperativisme que organitza la nostra Fundació.

Personalment he assistit a una vintena d’aquestes jornades i, tot i que com molts de vosaltres ja sabeu, les valoro positivament, també he de reconèixer que és molt important sortir del nostre entorn més immediat i participar en altres activitats de l’UCE, totes elles molt enriquidores i que t’ajuden a entendre d’una manera més global el significat d’aquesta Universitat. Per tant, us emplaço a què en posteriors edicions participeu en totes aquelles xerrades, activitats o actuacions que pogueu.

Aprofitant, que gràcies a l’organisme equivalent als nostres consells comarcals, el transport públic de la zona està subvencionat i és molt econòmic es va decidir organitzar una excursió a Perpinyà. El bitllet d’autobús des de Bourg- Madame a Perpinyà costa només un euro. A Perpinyà varem visitar el Palau dels Reis de Mallorca, amb una visita guiada.

El Premi Canigó d’aquest any es va atorgar al Molt Hble. Sr. Pasqual Maragall. n

Jordi Montaña, Josefina Matamoros, Francesc Homs, Jordi Sales, Pasqual Maragall, Salvador Giner i Antoni Castells, a la cloenda de la UCE 2012.

Opinió

Quin preu hem de pagar per menjar?

Jordi Vives Xiol Enginyer Agrònom Director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Segons la FAO, l’organització de

Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura, el preu mundial dels aliments va registrar el passat mes de juliol l’alça més important des de l’any 2009. A mitjans de 2008 els preus dels aliments als mercats internacionals varen assolir els seu nivell més elevat en quasi 30 anys.

Els preus alts dels aliments bàsics i la desacceleració econòmica fan que, segons estimacions recents, prop de 1.000 milions de persones passin gana. La pujada del preu dels aliments amenaça de desencadenar una nova crisi. El cost dels productes alimentaris bàsics segueix sent elevat en molts països en desenvolupament, la qual cosa dificulta encara més la vida dels més pobres que ja dediquen entre el 60 i el 80 % dels seus ingressos a l’alimentació.

Dades de la pròpia FAO estimen que els 60 % de les collites de blat estan avui sota el control de fons d’inversió especulatius. És evident que la cega liberalització del comerç dels productes agroalimentaris afavoreix l’especulació i, contra el que afirmen els gurus del liberalisme, empobreixen als pagesos i ramaders tant del tercer mon (als que obliguen a treballar productes amb demanda als mercats internacionals o que perden les terres per a dedicar-les a produccions industrials) com als de casa nostra. Només se’n beneficien les grans multinacionals. No ho podem deixar tot en mans d’un mercat que només busca maximitzar el benefici d’uns pocs.

Algunes grans empreses multinacionals i els governs d’alguns països ja fa temps que estan comprant o llogant grans quantitats de terres en països en desenvolupament per assegurar-se el negoci o la sobirania alimentària.

A casa nostra la renda agrària ha baixat gairebé un 5 % l’any 2011. Els preus percebuts pels agricultors i ramaders van, en molts casos, a la

Com a consumidors, si optem per comprar productes de proximitat, estem afavorint un territori equilibrat i divers.

fcac

baixa. En el cas de la llet i segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el preu percebut pel ramader en l’últim any ha baixat en un 0,25 % però el preu pagat pel consumidor ha augmentat un 2,15 % en el mateix període! Qui se n’està beneficiant?

Cal que la Unió Europea tingui clar el paper estratègic que ha de tenir, per qualsevol societat, assegurar les fonts de proveïment d’aliments.

I això passa ineludiblement per la capacitat dels agricultors i ramaders de tenir unes rendes dignes. La reforma de la Política Agrària Comunitària en marxa és una oportunitat.

Cal revisar de manera urgent les relacions al sí de la cadena alimentària on la concentració de la gran distribució trasllada fins al productor el manteniment dels seus marges de negoci. Com a consumidors, si optem per comprar productes de proximitat, estem afavorint un territori equilibrat i divers.

Les cooperatives, com a empreses dels pagesos i els ramaders, arrelades al territori i que no es deslocalitzen, són un instrument imprescindible pel manteniment de l’activitat agrària del país i per garantir unes rendes dignes als productors. Per assegurar, en definitiva, un futur de país on no haguem de pagar un preu inassumible per menjar.

Barcelona, 23 d’agost de 2012 n

Jordi Vives. fcac

Cooperativa de fruita.

núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

23 n

Ressenya

Joan Mestre i Mestre.

Un cooperativista dins l’estructura franquista Joan Ramon Corts Salvat Professor de Geografia i Història de l’IES Gabriel Ferrater de Reus En aquest nou lliurament de la col·

lecció Cooperativistes Catalans, hom té a disposició un excel·lent i molt acurat llibre biogràfic sobre un destacat cooperativista de les comarques meridionals de Catalunya que encara no disposava del seu estudi, Joan Mestre i Mestre (Riudecols, 1908-1977). Gràcies a una brillant utilització de les distintes fonts a l’abast –sovint difícils d’espigolar i utilitzar–, que han conduït –tanmateix– a un resultat final molt ben travat, l’autor va engrunant pacientment i amb mestria la trajectòria del protagonista i en destaca els esforços constants per defensar els interessos col·lectius dels pagesos cooperativistes.

Així, Joan Mestre, de caràcter enèrgic i indefallent, tot i estar identificat amb les línies bàsiques del sistema polític anterior, va saber aprofitar qualsevol escletxa per a reivindicar els drets de la pagesia (més febles pel fet de no estar ben organitzats, ser massa individualistes o estar escarmentats), que representava la majoria de la societat rural d’aquells temps. Per això va impulsar l’ampliació del sistema cooperatiu de base (les entitats cooperatives locals) per, en sentit vertical ascendent i no pas descendent –que volia dir imposat–, enfortir el sistema cooperatiu. Hom volia constituir entitats de segon grau que poguessin ser autònomes econòmicament i poguessin, per exemple, accedir al comerç exterior de la seva producció per si mateixes, sense tutoratges ni monopolis, un cop demostrat que l’etapa autàrquica i intervencionista havia resultat un fracàs, ja que sols beneficiava una minoria i així el país no tirava endavant. Coherent amb aquesta línia, Mestre va impulsar, doncs, la Cooperativa de Riudecols, la seva vila, apostant per noves funcions i idees; va passar a estar vinculat a la Unión Territorial de Cooperativas del Campo (UTECO) –d’on més tard

n 24

cooperació catalana n

Marcel·lí Piñana Edo. Joan Mestre i Mestre.

Un cooperativista dins l’estructura franquista.

Barcelona-Valls: Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions, 2012 (Cooperativistes Catalans; 19). 95 pàgines.

havia de sorgir la fonamental Unió Agrària Cooperativa de Reus, que ell mateix presidiria des del 1960 fins al 1976, poc abans de morir– des d’on ja es va començar a notar que es malfiava dels comerciants i rebutjava els favoritismes; i també estava a la Cámara Oficial Sindical Agraria (COSA). Va contribuir decisivament, a mitjan segle XX, a desmantellar el tinglado, nom amb què era conegut el sistema d’intervenció dels fruits secs, fet que va beneficiar tots els pagesos productors, malgrat que coincidís en el temps amb la gelada del mes de febrer de l’any 1956 i els seus efectes. Des de la Unió, que tenia un protagonisme creixent en els aspectes econòmics (comercials, de transformació i de serveis a la pagesia), Mestre va fer igualment una tasca entusiasta, que vorejava l’altruisme, per promoure el cooperativisme des núm 358 - Octubre 2012 n

de diferents vessants: ajudant a la creació de noves entitats, o impulsant altres iniciatives, com ara la instauració a Valls, el 1963, de la Diada Cooperativa Provincial. Es va desplaçar per tota la demarcació, igualment de forma incansable, per tal de defensar uns preus dignes per als productors de fruita seca, vi, oli i arròs.

La seva vida pública va culminar amb l’elecció com a procurador a Corts en dos períodes seguits: pel terç sindical (1967-1971) i pel terç familiar (1971-1975). Sempre va argumentar estar en possessió d’aquesta credencial d’alt rang per poder defensar millor els pagesos cooperativistes, ja que deia que s’havia d’estar ben a prop dels llocs i de les persones que decidien. Certament, la seva vida s’escolà gairebé tota sota el règim franquista, però això no desmereix els seus esforços per lluitar per la defensa dels interessos de majories, i aquest fet, tot i el fonamentalisme ideològic imperant, contrasta amb la realitat del que fou aquella etapa.

El llibre constitueix un nou fruit saborós de Piñana, el qual enllaça directament amb altres treballs recents seus sobre associacionisme agrari.

L’estudi, de lectura amena, posa al seu lloc, amb gran sensibilitat i rigor, aquest personatge clau de la història de la demarcació de Tarragona del tercer quart del segle XX. n

Pensem-hi

Gent petita i serena Santos Hernández

Al voltant del nombre de partici-

pants a la festa de la nostra recent Diada, ja he llegit en diverses ocasions que alguna persona diu que no vol “entrar al ball de números” que és habitual en tot això de manifestacions i similars. Doncs, mira, potser sí que aquesta vegada seria bo d’entrar-hi. Naturalment, no cal preocupar-se del que en va dir la representant del govern espanyol o del que pugui dir-ne qualsevol dels integrants de la caverna mediàtica espanyola. Diran el que vulguin, i això no hi ha qui ho arregli. Tanmateix, quan ja semblava que en general era donada per bona la xifra d’un milió i mig de manifestants, resulta que un dia d’aquests, el 22 de setembre,The Economist, que és considerada una publicació seriosa, encara ens parla d’una assistència de 600.000 persones.

Mireu: què voleu que us digui? Mai no he tingut gaire fe en les valoracions d’aquest tipus que ha fet la policia en altres ocasions. Però jo també hi era a la Diada del 1977. I si en aquella ja tothom dóna per oficial que hi érem un milió, creieu-m’ho: a la del 2012 n’hi érem dos, de milions. És a dir, un 26% de la població de Catalunya, que té set milions i mig d’habitants. I si érem només un milió i mig, n’érem el 20%. Quin país pot reunir, en una manifestació convocada per la gent petita, sense més mitjans, organització ni diners que els aportats pels lliures membres d’una simple associació civil, l’Assemblea Nacional Catalana, quin país pot reunir, repeteixo, en un moment determinat i en una única ciutat, entre un 20 i un 26 % de la població total de la nació?

Calculeu-ne el paral·lelisme amb el país que més us vingui de gust.

Potser sí que paga la pena, doncs, de fixar-s’hi en el nombre.

Però en relació amb aquestes matèries, hi ha aspectes que m’interessen molt més. El President ha fet esment en diverses ocasions, en intervencions públiques, de

arxiu

la seva consciència del fet que hi ha milers de persones, la majoria totalment anònimes, que hi estan treballant. És ben cert. I després de la Diada, també. El dia 18 de setembre he assistit a una reunió de l’assemblea territorial d’un barri de Barcelona. Es tractava de decidir i preparar feines a fer. S’hi va parlar de la documentació que cadascú hauria d’aportar quan es decideixi d’iniciar la creació d’una oficina de recaptació tributària de Catalunya.

S’hi va crear una comissió d’extensió de l’Assemblea pels barris, i un grup de treball per aconseguir que Barcelona s’adhereixi a l’Associació Catalana de Municipis per la Independència. S’hi va parlar de la necessitat de crear un argumentari per tal d’arribar a la gent que encara no està convençuda de la necessitat d’un estat propi. (“Amb un 51% per cent no en tenim prou, ni de lluny” s’hi va dir). I va crear-s’hi una comissió “de xerrades” per a la gent que volgués formar-se per tal d’estar capacitada per donar conferències amb aquest fi, en centres, escoles, associacions, cases

particulars per a grups petits, etc.

Dos dies més tard, per correu electrònic, em va arribar la notificació que començaven les sessions de formació “de xerrades”: els dies 29 i 30. ¿Cal ara que subratlli que el dia 20, el mateix dia de la inútil entrevista amb don Mariano, va organitzar-se a tota velocitat una manifestació, a la plaça de Sant Jaume, per tal de rebre amb estelades i donar suport al President, quan arribava de Madrid?

Jo en vaig rebre la convocatòria per quatre o cinc camins diferents, i la vaig reenviar, al moment mateix, a cent cinquanta adreces electròniques. I uns quants milers de persones hi van acudir.

Ahir vaig comptar, al meu carrer (cent metres escassos de cases petites), les senyeres que no han estat retirades després de la Diada.

Penjades en balcons, quatre quadribarrades i una d’estelada. I flamejant altives, en astes, dues estelades més.

Sí. Hi ha molta gent senzilla, petita, anònima, que hi treballa. És el meu poble. n núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Aldomà, Ignasi. Amb el permís de Barcelona.

Lleida: Pagès Editors, 1999.

2.

Amat, Oriol. Anàlisi dels factors d’èxit del cooperativisme agrari a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991.

3.

Arcas Lario, Narciso. El marketing de las cooperativas agrarias. València: CIRIEC-España, 1999.

4.

Economía social y empleo en la UE. València: CIRIEC-España, 2000.

5.

El análisis experimental de la ayuda al desarrollo.

Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

6.

El mercat de treball a l’EURAM. Una panoràmica estadística des d’una perspectiva de gènere.

València: Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, 2009.

7.

El Tercer Sector no lucrativo en el Mediterráneo.

València: CIRIEC-España, 2008.

8.

Els camins de la innovació: Com es poden apropar la universitat i l’empresa. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008.

9.

Informe anual sobre la indústria a Catalunya, 2000.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

10.

López i Mora, Frederic V. El trabajo autónomo en España. València: CIRIEC-España, 2007.

11.

Los consejos económicos y sociales de España.

Madrid: Consejo Económico y Social. 2003.

12.

Set milions de persones, un Estatut. L’esquerra verda nacional i el nou Estatut. Barcelona: ICV, 2005.

13.

Rabolú, V.M. Hercòlubus o planeta vermell. Bad Orb, 2003.

14.

Turisme d’identitat: qualitat i competitivitat.

Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008.

15.

Vallès Casanova, Xavier. Les malalties negligides de l’Àfrica negra. Barcelona: Justícia i Pau, 2007.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13 h. dimarts i dijous de 16 a 19 h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès va rebre una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 358 - Octubre 2012 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblio­ teca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

COMPARTIR

OPCIONS

Revista del cooperativisme sanitari Núm. 87. Juliol-setembre del 2012. Barcelona

Consum i Estils de Vida Transformadors Núm. 40. Estiu del 2012. Barcelona

www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop

www.opcions.org cric@pangea.org

Revista trimestral en versió catalana. Publicació al servei del cooperativisme sanitari. Inclou quatre blocs d’articles amb les seccions habituals: “Salut”, “Cooperativisme sanitari”, “Monogràfic” i “Cultura”. En reproduïm part del sumari: “ASISA patrocina l’exposició «Art 40», que dóna suport als joves artistes”, “Clínica Inmaculada: quaranta anys a l’avantguarda de la sanitat privada a Granada”, “La clínica Montpellier d’ASISA clausura, juntament amb la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, la XII edició de la seva Aula”, “Cadis, seu de la XXXVI Assemblea General de delegats de Lavinia”, “Primera Càtedra de Biomedicina Reproductiva a la Clínica Vistahermosa”, “Les beques d’Assistència Sanitària premien trenta-dos estudiants”, “L’Hospital de Barcelona, amb les noves tecnologies”, “Assistència Sanitària implanta un programa pioner d’atenció a crònics”. En l’article “El Congrés dels Diputats dóna suport a l’Any Internacional de les Cooperatives” s’informa que el passat mes de juny el Congrés dels Diputats va reconèixer l’important paper que desenvolupen les cooperatives, en aquest moments tan difícil, en el marc econòmic i social. En l’article titulat “El futur passa per l’economia social” s’afirma que, en un acte organitzat per CEPES, la ministra d’Ocupació va anunciar que properament se celebraran unes jornades internacionals sobre cooperativisme, que són promogudes pel Govern espanyol per fer conèixer les cooperatives. El “Monogràfic” està dedicat al mapa europeu del copagament sanitari, una qüestió molt actual i molt debatuda en la reforma del sistema sanitari; s’hi analitzen exhaustivament els diferents sistemes que s’utilitzen en diversos països europeus.

La revista finalitza amb un reportatge de fotografies sota el títol: “Capvespres”, que inclou uns extensos comentaris i el text del poema “Cançó de capvespre” de Salvador Espriu. n

Revista quadrimestral escrita en llegua catalana que defensa un món més sostenible i un consum més transformador i conscient. Aquests últim número dedica un monogràfic (segona part) al consum conscient de la roba. En els titulars dels articles formula un seguit de preguntes, que responen extensament als texos corresponents. Aquest “Quadern central monotemàtic” es titula “Per una roba neta, ambientalment i humanament”. Les qüestions són les següents: “Hi ha gaire roba de cotó, avui?”, “Ja ens podrem vestir, tanta gent?”, “Quins impactes ambientals hi ha, darrere la roba?”, “Què hi ha, de l’explotació laboral en la confecció?”, “On és feta, aquesta brusa? No ho trobo!” Dins les pàgines temàtiques hi ha la secció “Guia pràctica”, amb dos articles: el primer, “Quina roba? De confecció local, o amb criteris eco-ètics?, inclou un interessant gràfic amb la llista de tipus de roba, la marca que utilitza, el tant per cent de la confecció local, on es pot trobar la marca i si a l’etiqueta hi diu “made in...”. I el segon es titula “A casa.

Què puc fer perquè la roba em duri més” i dóna una sèrie de consells pràctics. La resta de pàgines de la revista la integren les seccions habituals, com ara l’editorial, lectures, projectes i campanyes, etc. A més, hi han els articles següents: “Desbocats, i encegats, pel creixement”, “Esprement el subsòl”, “Reparem el malbaratament”, “Petits electrodomèstics d’usar i reusar”. I l’últim article: “Com transformar el consum i els estils de vida. Uns quants apunts estratègics”. n

núm 358 - Octubre 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans

19

PIÑANA EDO, Marcel·li Joan Mestre i Mestre Col. Cooperativistes Catalans, 19 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Antón

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

17. GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

18. BOSCH I CUENCA, Pere Jaume Rossich i Bassa