Cooperaciocatalana 359

359

Novembre 2012 • revista mensual Any 33è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

L’hora de les cooperatives Les nostres cooperatives: Gabinet d'Estudis Socials, Sccl.

Història del cooperativisme: Societats i pòsits de pescadors.

“... In ce r te s se s , dubte s , proble m es ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I TO R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• Auditores de Comptes Anuals • Auditories i Revisió dels Comptes • Proyectes de Fusió i Escissió

• Auditoria de Gestió • Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

359

Novembre 2012 • revista mensual • Any 33è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

20 / ECONOMIA SOLIDÀRIA

Maria Felip, enginyera tècnica industrial - informàtica

Eva Martínez, Presidenta de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya.

Montse Pallarès

La responsabilitat social, sense màscara.

Jordi Ribas

5 / EDITORIAL

L’hora de les cooperatives

20

13

6 / EL NOSTRE MÓN

Agnès Giner 9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

La indústria cultural i creativa de Catalunya: un negoci que enriqueix l’economia del país i a les persones.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

22 / FINANCES COOPERATIVES

Veredicte dels jurats

Recurs per finançar pagaments ajornats a cooperatives.

Miquel Miró

17 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

23 / RESSENYA

Societats i pòsits de pescadors al primer terç del segle XX. Ignasi Faura El primer terç del segle XX la costa catalana comptava amb una trentena de poblacions amb activitat rellevant de pesca i uns onze mil pescadors. Amb l’abolició dels gremis de pescadors es constituïren associacions cooperatives de pescadors que perseguien la supressió dels intermediaris, l’adquisició de la propietat dels medis de producció, la previsió social, l’ajuda mútua, la cooperació i facilitaven l’accés dels consumidors als productes de la pesca.

Deixar enrere el capitalisme.

Ivan Miró

16 / PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2012

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Gabinet d’Estudis Socials, rigor professional a favor del compromís i la transformació social.

Pep Valenzuela Cooperativa de treball associat d’investigació, assessorament, avaluació socials i observatori actiu de la realitat social. Col·laboren en l’acollida i la inserció social de la població immigrada des d’una perpectiva intercultural.

10

17

crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Subasta del peix. Procedència desconeguda. Museu de la Pesca.

Documare. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

24 / OPINIÓ

El 10% de l’excedent cooperatiu destinat a la formació dels socis.

Esteve Puigferrat.

25 / PENSEM-HI

Cultura i formació professional.

Santos Hernández 27 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Maria Felip Amondarain (Barcelona, 1973), enginyera tècnica industrial - informàtica

1 2 3

¿Què t’atreu del cooperativisme?

La seva realitat democràtica i la transparència són els factors que considero més atractius. ¿Potser perquè els trobo a faltar últimament? Potser sí. Són eines sense les quals no s’entén la cooperació com a fórmula d’empresa.

Fins ara –i us comento que fa poc que toco aquest món– el que m’havien ensenyat és que l’objectiu primer d’una empresa és fer diners, i tot passava pel seu sedàs, i tot valia per a aconseguir-ho, fins a arribar, en alguns casos, a la perversió.

Doncs no: a començar de cap i de nou!

Conèixer el cooperativisme –perdoneu-me l’atreviment– m’ha fet replantejar els conceptes bàsics d’empresa, i us haig de dir que estic encantada, estimulada i encara enlluernada. n4

cooperació catalana n

¿Què et molesta del cooperativisme?

Que sigui tan complexa la seva constitució. Que és un dels motius que duen als empresaris a no optar per aquesta fórmula empresarial, a més de la desconeixença per part de molts sectors implicats en la creació d’empreses, com ara les gestories o, pitjor encara, les àrees de promoció econòmica dels ens públics.

núm 359 - Novembre 2012 n

¿Creus que hi ha una altra economia possible?

No és una qüestió de creences, és que haurà de ser així si volem viure amb dignitat: no podem deixar que guanyin les regles del neoliberalisme. Senyors i senyores, que no tenim un altre planeta on viure, i ja hem vist el que el capitalisme portat als extrems d’avui és capaç de ser devastador amb el planeta i amb les persones. La realitat, barrejada amb esperança, és que aquesta nova economia sembla que ja treu el nas.

editorial

L’hora de les cooperatives

Molt avançat l’Any Internacional de les Cooperatives, es multipliquen els actes commemoratius, les trobades, les adhesions, els premis i els esdeveniments relacionats amb les cooperatives i la seva vocació de construcció d’un món millor, tant en l’àmbit internacional com en el local i sectorial.

La seva incipient irrupció als mitjans de comunicació evidencia que és l’hora de les cooperatives, que la crisi ha abocat la gent a cercar alternatives econòmiques i socials que tornin a situar les persones al centre

de l’economia i de la societat, que la democràcia, l’autoresponsabilitat, l’autogestió, la transparència, l’ajuda mútua i l’equitat formin part dels fulls de ruta per una manera diferent de fer economia.

I un dels exemples que és l’hora de les cooperatives n’és el gran èxit de la Fira d’Economia Solidària organitzada per XES, tant pel que fa al nombre d’expositors i visitants com per l’ambient càlid i optimista en què es va desenvolupar.

Felicitem els organitzadors i ens proposem amplificar-la en les seves properes edicions. n

LA COBERTA/ Conèixer els passat de les nostres associacions cooperatives ens dóna pautes

i idees imaginatives per a projectar una altra economia, democràtica i real.

Foto: Subhasta del peix. Procedència desconeguda. Museu de la Pesca - Documare.

núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

La Cambra Arrossera del Montsià fertilitza arrossars amb marro de cafè La cooperativa que agrupa els arrossaires del marge dret del delta de l’Ebre ha produït i envasat 68 tones d’arròs emprant com a fertilitzant el marro de cafè sobrant de les càpsules reciclades que comercialitza una coneguda multinacional cafetera. Aquesta s’ha encarregat de recollir, a 770 punts de tot l’Estat espanyol, les càpsules usades pels seus clients i n’ha coordinat el trasllat a una planta de compostatge, on s’han separat el cafè i l’alumini. Aleshores s’ha produït un compost, enriquit amb les restes d’aquest cafè, que ha estat utilitzat per la Cambra Arrossera per fertilitzar 18 hectàrees d’arrossars del Delta, concretament a Amposta i la Ràpita, que d’aquesta manera han tingut un rendiment superior a l’habitual.

Un cop acabada la campanya, la coneguda marca de cafè en càpsules ha comprat la collita completa –68 tones d’arròs– produïda a la Cambra Arrossera i en farà donació als cinquanta-quatre bancs d’aliments de tot l’Estat. El repartiment de l’arròs començarà aquest desembre, amb la previsió que pugui arribar a un milió de persones.

La iniciativa ha estat fruit d’un acord signat entre l’empresa cafetera, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que ha coordinat el projecte, i la Cambra Arrossera.

La Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit va ser creada l’any 2003 com a resultat de la fusió de la Cambra Arrossera d’Amposta, SCCL, i la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume d’Enveja, SCCL, creades els anys 1927 i 1950, respectivament. I actualment agrupa 3.200 socis productors d’arròs del marge dret del delta de l’Ebre, que produeixen entre 50.000 i 60.000 tones sota la Denominació d’Origen “Arròs del delta de l’Ebre”. Prop del 30% de l’arròs de la Cambra es ven amb la marca “Montsià”, i la resta, com a marca blanca.

Més informació: www.lacamara.es. n n6

cooperació catalana n

núm 359 - Novembre 2012 n

Demana banca ètica FETS, SETEM i Justícia i Pau impulsen la nova campanya “Demana banca ètica. A les universitats catalanes, finances ètiques!”, que vol acostar la proposta de la banca ètica a la comunitat universitària.

Els estudiants són estalviadors, i, tot i que a l’entrada a la universitat molts no disposen de gaires recursos econòmics, la matriculació ja ve associada a una entitat bancària, que no sempre es pot escollir. Les entitats impulsores proposen al conjunt de la comunitat universitària una campanya de sensibilització i formació, ja que creuen que cal que ens replantegem l’ús que fem dels nostres estalvis i que pensem quin d’aquests poden ser útils per a la construcció d’un món socialment i ambiental més sostenible.

Posen al servei dels grups d’estudiants eines per a la mobilització i la incidència que els permetin fer arribar al territori informació sobre el funcionament del sistema financer i les alternatives.

També volen treballar amb la universitat com a institució iniciant l’acompanyament i assessorament als departaments de contractació de les universitats implicades, per tal de començar a propiciar algun acostament a les entitats de banca ètica a Catalunya.

Finançament Ètic i Solidari (FETS) és una associació de segon nivell que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i l’economia social i solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país. Des de la seva creació l’any 1999, FETS treballa per anar visualitzant que la banca ètica va més enllà d’una idea o d’un etern projecte i que és una cosa tangible, real.

El seu objectiu de fons és la transformació social en positiu buscant realitats més justes, més sostenibles i més humanes. FETS pretén contribuir-hi donant a conèixer i fent créixer el projecte de les finances ètiques i solidàries.

Més informació: www.fets.org / www.demanabancaetica.org. n

El Govern s’adhereix a l’Any Internacional de les Cooperatives El Govern va aprovar, en la reunió del Consell Executiu del 9 d’octubre, adherir-se a l’Any Internacional de les Cooperatives, proclamat aquest 2012 per la Resolució 64/136 de l’Assemblea General de les Nacions Unides amb el missatge “les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor”.

La resolució insta els estats membres i altres institucions públiques i agents socials a promoure el cooperativisme, reconèixer la contribució d’aquestes empreses al desenvolupament social i econòmic i impulsar-ne la formació i el creixement. La declaració explica que la cooperativa “és una empresa que pertany als seus integrants, que la gestionen pel benefici dels seus membres, dels usuaris i de l’entorn” i destaca que “és una empresa democràtica que promou l’ocupació estable i de qualitat, la responsabilitat social, l’arrelament al territori i la màxima implicació en el desenvolupament econòmic i social de totes les persones, també les més desafavorides”.

L’economia catalana té més de sis mil empreses entre cooperatives i societats laborals en tots els sectors: agricultura, comerç, cultura, energia, ensenyament, habitatge, hostaleria, indústria, sanitat, serveis d’atenció a les persones i transport, entre d’altres. Actualment aquestes empreses donen feina a 45.000 persones de forma directa a tot Catalunya.

A través del Departament d’Empresa i Ocupació, el Govern vol potenciar el model de l’economia social i cooperativa com una fórmula empresarial adaptada a les exigències de competitivitat del segle XXI i amb valor afegit social. Per fer-ho, treballa per millorar l’àmbit normatiu i els instruments financers, per visualitzar el model cooperatiu i promocionar el seu creixement, fusions i aliances. n

Espectacular èxit de la Fira d’Economia Solidària El recinte de la Fabra i Coats es va quedar petit, ja que durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre unes quatre mil cinc-centes persones van visitar la I Fira d’Economia Solidària organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària a Barcelona.

Cent catorze expositors, una quarantena d’activitats entre xerrades, taules rodones, tallers i animació, i sobretot un ambient càlid i optimista van omplir amb trobades i retrobaments, animades converses i vius debats els 1.500 metres quadrats de la nau industrial, memòria viva de la indústria tèxtil catalana del segle XIX. Tal com reflexiona Jordi Garcia, membre de la XES, en el comunicat emès per la XES al web de la Fira, els dos grans objectius per a la fira que s’havia fixat la Xarxa d’Economia Solidària (XES) es van complir amb escreix: donar a conèixer als ciutadans l’economia solidària amb la seva extraordinària varietat i ajudar a prendre consciència als diversos actors de l’economia solidària —cooperatives, fundacions, societats laborals o associacions— perquè se centrin en la producció cooperativa, en el consum responsable, en la comercialització justa, en les finances ètiques, en les monedes socials o en la generació i gestió dels comuns, ja que tots formen part d’un mateix sector i d’una mateixa manera d’entendre l’economia, l’economia social i solidària: una alternativa, embrionària però tangible, al capitalisme.

També considera que la clau de l’èxit és, sense oblidar el sord treball de la XES dels darrers anys, la crua situació econòmica actual, que comporta que l’economia capitalista estigui cada dia més deslegitimada socialment, i la necessitat de buscar alternatives personals i col·lectives a tant atur i tanta frustració.

El format de fira, el seu caràcter inclusiu, així com l’ús dels Ecosols, la moneda pròpia de la trobada, van ser altres de les claus de l’èxit de l’esdeveniment, que va tenir un ampli seguiment per part dels mitjans de comunicació.

Més informació: www.firaesc.org / www.mercatsocial.cat. n

núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Dia Mundial del Cooperativisme de Treball Associat Jornada organitzada a Marsella, el divendres 16 de novembre, conjuntament per l’Organització Internacional de les Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis (CICOPA) i la Confederació General de les Cooperatives de Treball Associat (CG Scop) en el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives.

La jornada pretén ser un espai de trobada i intercanvi entre els diversos models i pràctiques del cooperativisme de treball existents arreu del món.

Incorpora debats i anàlisis entorn dels reptes urgents que provenen de les crisis actuals, amb solucions experimentades en termes de transferència i transformació d’empreses, treball en xarxa i agrupacions. Compten amb representants i testimonis de països de diversos continents: el Brasil, els Estats Units, el Canadà, l’Índia, l’Argentina, el Japó, Itàlia, Espanya i França.

Segons el president de la Confederació General de les Scop, no és una casualitat que el 2012 hagi estat decretat l’Any Internacional de les Cooperatives per les Nacions Unides: des de la crisi mundial del 2008 la gent cerca activament noves alternatives que tornin a situar les persones en el centre de la societat i de l’empresa. I considera que per aquest motiu a tot el món neixen projectes de cooperatives de treball, la qual cosa palesa que és l’hora de les cooperatives.

Patrick Lenancker també es manifesta convençut que l’emprenedoria col·lectiva és una de les claus del progrés de les societats modernes i que la trobada posarà de manifest que les societats cooperatives i participatives són les empreses d’aquest segle.

Més informació, programa i inscripció: www.l-heure-des-scop.coop i www.2012.coop. n n8

cooperació catalana n

núm 359 - Novembre 2012 n

Lliurament dels PremisCOOP

Territori cooperatiu

Les cooperatives agràries catalanes es van reunir el 9 de novembre per commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives i distingir les experiències en desenvolupament Rural, agrobotigues, Responsabilitat social, emprenedoria, internacionalització, innovació i intercooperació.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va lliurar els primers Premis COOP, que reconeixen l’esforç les cooperatives per ser capdavanteres en diversos àmbits empresarials. Els guardons es van concedir en el marc de la jornada “La força del cooperativisme”, que va aplegar representants de cooperatives agràries d’arreu de Catalunya per commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives.

Els Premis COOP han distingit les següents cooperatives en els àmbits de: Agrària i Ramadera del Pallars de Sort SCCL - Desenvolupament rural, SAT de la Vall d’en Bas - Agrobotigues, La Fageda - Responsabilitat social empresarial, Cotecnica, SCCL Internacionalització, Unió Corporació Alimentària, SCCL - Innovació, Celler Domenys, SCCL - Intercooperació.

Al concurs s’hi presentaren una cinquantena de projectes cooperatius. www.fcac.coop n

El projecte de documental guardonat amb la Beca Joan Peiró 2011 estarà enllestit el proper 14 de novembre, amb el títol: Territori cooperatiu: Experiències de l’economia social al Maresme.

Es tracta d’un documental sobre el moviment cooperatiu al Maresme, una de les comarques bressol del moviment obrer i sindical a Catalunya. Mitjançant diverses entrevistes i animacions, fa un recorregut per la història viva, pel passat i el present, d’un dels referents locals en el desenvolupament d’experiències d’autoorgantzació obrera.

Actualment, hi han quaranta projectes cooperatius de diferent trajectòria i volum a Mataró, que és una ciutat de referència de l’economia social, vinculada al territori i a la comunitat. Sens dubte, un antecedent local i de proximitat de les més de tres mil iniciatives cooperatives que hi han a Catalunya.

Coproduït per la cooperativa La Ciutat Invisible i Aixina Produccions, el documental Territori cooperatiu ha recollit, a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, més dels 1.200 euros necessaris per a finançar les despeses derivades de la producció i postproducció.

Més informació: www.laciutatinvisible.coop / http://www.verkami.com/ projects/3352-territori-cooperatiu. n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

La indústria cultural i creativa de Catalunya: un negoci que enriqueix l’economia del país i les persones Confederació de Cooperatives de Catalunya

En el marc del cicle de debats que es duen a terme durant aquest Any Internacional de les Cooperatives, el sisè ha estat conduït per Gorka Knörr, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

La sessió, que va tenir lloc el passat 26 d’octubre, es va centrar en “les relacions entre la cultura i el desenvolupament econòmic” i, per tant, va posar èmfasi en la indústria cultural i creativa del nostre país.

Primer de tot, Knörr va fer un recorregut a través de l’evolució dels conceptes “cultura” i “indústria cultural”, des de finals del segle XX fins al moment actual, tot destacant la incorporació al concepte “cultura” de noves activitats i subsectors, com ara l’arquitectura, les activitats derivades del desenvolupament de les noves tecnologies, molts aspectes del turisme, la gastronomia, etc.

En definitiva, en aquest concepte s’inclouen una sèrie d’activitats que permeten conformar una indústria molt important per a Catalunya, generadora d’un remarcable valor afegit, que contribueix considerablement a la balança comercial i que té una gran capacitat de generació de llocs de treball; i alhora, com ho fan tants altres sectors de l’economia catalana, també contribueix al dèficit fiscal amb l’Estat espanyol, ja que l’import dels impostos que genera no retorna plenament a Catalunya.

Gorka Knörr va destacar l’aportació que fan moltes cooperatives a aquest sector, així com la capacitat de la forma jurídica cooperativa per a desenvolupar-se en aquest àmbit d’activitats, que d’altra banda és també capaç d’atreure importants inversions a Catalunya; una projecció, va dir, que s’haurà d’acompa-

El sector de les indústries culturals és un sector amb un alt potencial de desenvolupament cooperatiu.

nyar de nous sistemes de finançament de projectes.

Tanmateix, Knörr es va mostrar preocupat, d’una banda, per la lectura que el Ministeri de Cultura fa actualment del sector cultural, ja que li dóna un caràcter eminentment d’entreteniment, la qual cosa comporta un cert menyspreu de la seva capacitat industrial i de contribució a l’economia; i de l’altra, per la fina frontera que hi ha en l’àmbit educatiu, en què es produeix un cert xoc quan el Ministeri afirma que en determinats territoris es fa un ensenyament de la història sota perspectives localistes, una afirmació que és totalment aliena a la realitat, ja que les editorials desenvolupen els materials educatius per seguir estrictament el que estableixen els programes d’ensenyament reglat.

Aquests dos elements poden influir negativament a les indústries culturals de Catalunya, encara que, evidentment, amb diferent intensitat.

En la seva exposició, Knörr va mostrar un sector de la industria cultural i creativa amb moltes oportunitats de creixement, encara que en el moment actual estigui molt afectat per l’impacte fiscal que es deriva de l’augment de l’IVA. Malgrat tot, Gorka Knörr va indicar que som davant un sector que contribueix al desenvolupament de Catalunya perquè, d’una

CCC

banda, permet atreure l’atenció de moltes persones que vénen a passar-hi llargues estades, i de l’altra, perquè projecta una imatge de Catalunya al món. En qualsevol cas, Gorka Knörr ha emfatitzat en la necessitat d’adequar també els perfils formatius a les necessitats del sector cultural, ja que hi han mancances de professionals, especialment en l’àmbit més relacionat amb les noves tecnologies.

A la Confederació considerem que el sector de les indústries culturals és avui un sector en què les cooperatives estan ben representades; però, també, que és un sector amb un alt potencial de desenvolupament cooperatiu, ja que les activitats que li són pròpies estan molt centrades en les capacitats de la persona i en la capacitat que tenen de crear productes i serveis mitjançant el desenvolupament pràctic de les noves tecnologies.

A més, és un sector en què la creació de llocs de treball d’alta qualificació va acompanyada d’unes possibilitats extraordinàries de desenvolupar la internacionalització i continuar contribuint positivament al superàvit de la balança comercial, uns aspectes que són molt importants en el moment econòmic en què vivim.n núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

TAT - Espais per a la Cultura, SCCL

9n

Les Nostres Cooperatives

Gabinet d’Estudis Socials (GES), rigor professional a favor del compromís i la transformació social La cooperativa GES s’orienta a la investigació, l’assessorament i l’avaluació socials com a instruments de millora de les condicions de vida de les persones. Funciona com a observatori actiu de la realitat social que transfereix els seus coneixements i les seves aportacions d’un àmbit territorial a un altre i d’un sector d’intervenció a un altre. Els seus responsables consideren que “el model cooperatiu es mostra més eficient i com a alternativa clara en aquest moment de capitalisme cada vegada més dur i més dolent per a tothom” i col·laboren en l’acollida i la inserció social de la població immigrada des d’una perspectiva intercultural i també la impulsen.

Pep Valenzuela Ex-Libris, Sccl “L’enduriment dels controls d’im-

GES

migració […] no s’ha traduït en una disminució, sinó en un augment del nombre d’immigrants indocumentats: la immigració és independent del règim migratori del país de destinació i és, sobretot, una conseqüència de les males condicions de vida al país d’origen. Caldria que els països de la Unió Europea posessin més èmfasi en els aspectes que impulsen la gent a emigrar, en lloc de fer-ho en les conseqüències de la immigració als països de destinació. Com més s’endureixen les normes d’immigració, més exposades a situacions d’explotació estan les persones en situació irregular.” No és aquesta la qüestió central d’aquest reportatge, però la citació pertany a les conclusions del resum del treball Projecte d’investigació transnacional Undocumented Worker Transitions (UWT) que el Gabinet d’Estudis Socials (GES) va publicar a la seva Memòria 2009-2010.

El GES “és una de les poques o fins i tot rares entitats privades, i encara menys cooperatives, que es dediquen a aquesta tasca de recerca de forma independent, sense dependència del món acadèmic, universitari, professional o d’altres interessos”, explica el secretari de l’entitat, Xavier Vallvé. El GES és una empresa cooperativa de llarg recorregut, fundada, l’any 1984, per en Joan Berney, entre d’altres.

n 10

cooperació catalana n

núm 359 - Novembre 2012 n

GES

En temps, també, de greu crisi econòmica i de transició política, l’entitat va començar sent un equip interdisciplinari format per sociòlegs, historiadors, economistes i treballadors socials, que desenvolupava un treball sociològic en l’àmbit de la política social. El GES es proposava treballar en l’àmbit de la política social, i en aquells moments els ajuntaments, al govern dels quals s’estrenaven forces polítiques fins poc abans clandestines, volien i necessitaven conèixer la realitat social en què es trobaven i amb la qual havien de tractar. Des de l’inici, el GES plantejava uns objectius bastant clars, i alguns dels seus primers clients encara continuen sent-ho avui, per exemple l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea a Viena.

La seva missió, per tant, ha estat orientada a la investigació, l’assessorament i l’avaluació socials com a instruments de millora de les condicions de vida de les persones. “És el que nosaltres entenem per «recerca aplicada»”, explica Vallvé.

La cooperativa ha procurat moure’s al compàs dels esdeveniments a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea, tot anticipant-s’hi en la mesura del que ha estat possible i proposant fórmules capdavanteres i innovadores d’anàlisi i de resolució dels problemes i conflictes socials.

La realitat que vivim és complexa, dura i injusta: “El 2009, l’esport va ser una de les àrees en què es va produir un nombre més alt d’incidents

violents de signe racista. En el món laboral, els immigrants van patir sobretot manifestacions d’assetjament laboral i impagaments de salaris. […]

Els immigrants són el col·lectiu que presenta un percentatge més elevat de denúncies per discriminació en l’àmbit laboral, i aquesta és també l’àrea en què els abusos i les discriminacions apareixen com a més freqüents.” Aquesta afirmació apareix a l’Informe anual RAXEN 2009,1 també una publicació del GES. Continua: “Les diferències salarials entre els treballadors espanyols i de la Unió Europea per una banda i treballadors extracomunitaris per l’altra són especialment notòries en el sector de serveis. Les dones immigrants pateixen aquesta desigualtat salarial de manera molt més acusada que els homes immigrants.”

El GES, doncs, ha intentat funcionar com a observatori actiu de la realitat social tot transferint els seus coneixements i les seves aportacions d’un àmbit territorial a un altre i d’un sector d’intervenció a un altre. De fet, l’equip promotor es definia com utòpic, però alhora com pragmàtic. No es tracta només de reivindicar, cal recolzar la societat civil.2 És per això que en aquest aspecte Xavier Vallvé afirma: “No som neutrals, tampoc anem fent professió de fe, però creiem que la recerca i el coneixement que produïm ha de ser una base de dades i orientació per a polítiques

p.V.

que puguin millorar la societat, i treballem per aconseguir-ho”.

Els principis del GES són: l’orientació al client en la mesura que la cartera de serveis s’adapta com més millor a les necessitats i interessos de cada client particular; la qualitat del servei, entesa com a condició imprescindible perquè els productes lliurats serveixin realment per a millorar la societat de la qual tothom forma part; la cultura de la cooperació, ja que és evident que es comparteixen anhels i principis amb un gran nombre d’entitats i que no s’ha d’anar pas sols, sinó treballar cada vegada més en xarxa; i el compromís amb les persones, que es reflecteix tant a externament amb les relacions amb els altres, com internament. I tot això, ferms i bregant per mantenir la independència de criteri i també l’econòmica.

Foto esquerra: Immigrants en lluita pels seus drets.

Foto dreta: Xavier Vallvé.

Investigació i avaluació social en un temps de crisi Tot això, aquesta experiència, ara, lluny d’esdevenir una curiositat històrica, es col·loca com a exemple en un moment, novament, de profunda crisi econòmica del país i de tot el món occidental. I més encara si considerem les característiques de canvi d’època que cada vegada marquen més fortament i més clarament la situació que vivim a mesura que passen els dies.

Especialment pel que fa a les àrees de immigració, pobresa i exclusió. L’any 2001, amb l’entrada del Gabinet a la Xarxa RAXEN (actualment anomenada núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

GES

El model cooperatiu es mostra més eficient i com a alternativa clara en aquest moment de capitalisme cada vegada més dur i més dolent per a tothom.

adoptats pels governs per fer front a aquestes situacions i fer recomanacions respecte a aquells.

Ser cooperativa ajuda!

Ser cooperativa és l’alternativa!

Dedicats en cos, ànima i raó a aquesta feina, ser cooperativa no és només “interessant”, sinó quasi una declaració de principis. “Els nostres valors interns”, assenyala Vallvé, “són la democràcia interna, l’autonomia personal, la responsabilitat professional i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Pel que fa a aquest darrer valor, pensem que val la pena afegir que en totes les seves investigacions i informes el GES utilitza un llenguatge no sexista.”

D’altra banda, rebla, “el model cooperatiu es mostra més eficient i es mostra com a alternativa clara en aquest moment de capitalisme cada vegada més dur i més dolent per a tothom. Les cooperatives són una possibilitat per a sortir del neoliberalisme radical i pervers que se’ns imposa en els àmbits social i productiu, un exemple per a la resta de la societat, una alternativa interna i externa; el model d’autogestió permet resistir més i millor la crisi. Ara, hem de fer tasca de sensibilització, més que mai, i fer visible la nostra feina”.

FRANET), va suposar l’impuls definitiu del treball en aquesta àrea.

Amb la seva experiència de més de vint anys, el GES reivindica el paper fonamental de la investigació social aplicada i de l’avaluació social.

Aquesta recerca alerta sobre els riscos de fractura social i estudi de les conseqüències, com ara la nova pobresa, el col·lapse dels serveis socials, els desnonaments, l’increment del racisme i de la intolerància, entre d’altres, com deixen veure els textos que hem citat més amunt. Quantifica, d’altra banda, la magnitud d’aquests fenòmens; dona a conèixer bones pràctiques i models procedents d’altres entorns territorials (la Unió Europea, bàsicament, en aquest cas) i del sector de l’economia social i del tercer sector social en general, en la mesura que és especialment sensible a la problemàtica de l’exclusió social.

Al mateix temps, valida noves metodologies d’anàlisi social; fa anàlisis de les necessitats dels diferents col·lectius i dels recursos existents per a cobrir-les; avalua i avisa sobre l’impacte de determinades mesures en els sectors més vulnerables de la població i sobre tota la societat en conjunt. Avalua, també, la idoneïtat de les mesures, plans i programes n 12

cooperació catalana n

Acció social a peu de carrer Com a part d’aquest compromís actiu, el GES va ajudar a crear l’Associació per a la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI) i hi col·labora estretament, des del 1999, per treballar conjuntament amb altres entitats públiques i privades en cooperació i codesenvolupament; molt concretament, núm 359 - Novembre 2012 n

en l’acollida i la inserció social de la població immigrada des d’una perspectiva intercultural, tot posant un èmfasi especial en les relacions entre els col·lectius immigrats i la població autòctona per tal d’aprofundir la cohesió social.

L’ACISI, en sintonia amb els valors i els principis del GES, aposta pel treball en xarxa, per la col·laboració en el territori i per la mediació intercultural com un sector estratègic que permet, facilita i promou la comunicació entre col·lectius que pertanyen a diverses cultures amb la intenció d’afavorir la cohesió social i avançar cap a una societat intercultural. Això, mitjançant una atenció específica per a l’acolliment, la formació i la inserció social i laboral, contribuint al coneixement mutu i a les bones relacions, cooperant amb el desenvolupament social i econòmic dels països de procedència dels immigrants, i promovent la realització d’estudis i investigacions sobre les condicions de vida i de treball.

Publicacions i col·laboracions Entre les publicacions del GES destaquen: The European Social Fund: Urban areas and local employment, Els drets humans a Barcelona. Primer informe de l’Observatori de Drets Humans.

I, com a entitat col·laboradora: The CSB - Minimum Income Protection Indicators Dataset (CSB-MIPI).

De la llista d’entitats col· laboradores n’esmentarem només unes quantes: Consorcio Español para la Acción Integral con Migrantes (CEPAIM), Institut Europeu de Dret, London Metropolitan University, Movimiento por la Paz, el Desarme y la Libertad (MPDL), Plataforma d’Entitats Col·laboradores de l’Observatori de Drets Humans de Barcelona, Comissions Obreres, Unió General de Treballadors.

1. La Xarxa RAXEN està constituïda per una cèl·lula nacional a cada país membre de la Unió Europea.

En el cas espanyol, aquesta cèl·lula o unitat està composta, a més del GES, per l’MPDL i la Universidad Pontificia de Comillas.

2. Declaracions a: http://blocs.iec. cat/acs/files/2011/09/70.pdf. n

Entrevista

Entrevista a Eva Martínez, Presidenta de la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya

“Ens trobem en un moment de canvi, en el qual s’han de repensar algunes coses” Montse Pallarès Ex-Libris, Sccl La Federació de Cooperatives d’Ha-

bitatges de Catalunya (FCHC) es va constituir l’any 1983. Des d’aleshores representa una part del cooperativisme d’habitatge de Catalunya.

L’objectiu de la FCHC és fomentar el cooperativisme d’habitatges a Catalunya, tot posant un èmfasi especial en la cooperació entre les cooperatives federades, i procurar la confluència del moviment cooperatiu. La voluntat i la feina de la FTCH en els darrers anys ha estat treballar per esdevenir un model i un referent per al cooperativisme d’habitatges a casa nostra.

En l’actualitat, la Federació continua treballant, en paraules de la seva presidenta, “per fer extensiva a la totalitat de la societat catalana la feina realitzada per les nostres cooperatives, que en els últims vint anys han desenvolupat promocions i han lliurat als seus socis més de vint mil habitatges”.

El context actual de crisi econòmica –en què l’aturada de projectes i la dificultat per a aconseguir finançament dificulten la feina de les cooperatives d’habitatges–, la major part de les cooperatives tiren endavant la seva activitat, algunes, però, amb grans dificultats.

La FCHC afronta aquests moments des de la seva nova seu, al carrer Premià de Barcelona, on es van traslladar a començaments del 2012.

Al carrer Premià comparteix espai, entre altres entitats de l’economia social i solidària, amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball i la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya.

M.P.

Eva Martínez durant l'entrevista.

Per a poder tirar endavant la nostra activitat necessitem tenir accés al sòl i als diners, i aquesta és la part més complicada.

núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

L’Eva Martínez n’és la presidenta des del 2011. Ens trobem amb ella per parlar de l’actualitat de la Federació i del moment que viu el cooperativisme d’habitatges en aquests temps de crisi. ¿Quines cooperatives formen part de la Federació de Cooperatives d’Habitatges en aquest moment? ¿Són les que hi ha al vostre web?

Sí, actualment són les que hi ha a la web [Catalunya Jove, SCCL, CelObert, SCCL, Habitatge Entorn, SCCL; Habitatge Social de la USOC, SCCL, Immobiliàries Socials d’Habitatges, SCCL, Llar Jove, SCCL, Llars de Catalunya, SCCL, Por Font, SCCL, Proha, SCCL, Projecte Hàbitat 2000, SCCL]. Les cooperatives d’habitatges mai no han estat gaire nombroses; i tenen una activitat complicada. El procés de constitució d’una promoció immobiliària és llarg, i en els temps actuals les coses encara s’han embolicat més. La crisi ens afecta a tots des del 2006, però sobretot ha estat molt dura amb el món de l’habitatge i la construcció i el seu entorn. Podem dir que de moment, i malgrat les circumstàncies, anem resistim. És veritat que actualment hi ha alguna cooperativa que, a causa de la crisi econòmica, ha hagut de cessar l’activitat, però en general, tot i estar situades a l’ull de l’huracà per l’activitat que duem a terme, les altres continuem fent feina.

habitatge entorn sccl

Habitatge de la promoció de Constantí 2.

Nosaltres sempre farem habitatges assequibles, a preu de cost, però és veritat que hem de repensar les coses, que hem de veure com fem els habitatges assequibles amb les condicions actuals.

d’habitatges. A hores d’ara, un dels problemes més importants amb què ens trobem és la falta de finançament per part de les entitats financeres, que, a més a més, ofereixen els seus habitatges a preus que en molts llocs (fora de Barcelona i dels seus voltants) estan per sota del preu de mercat.

Per a poder tirar endavant la nostra activitat necessitem tenir accés al sòl, adquirir-lo (algunes vegades amb permuta, però la majoria de vegades, no, i es fa a través de la compra), i també necessitem tenir accés als diners, i aquesta és la part més complicada. Perquè en aquest moment no és fàcil aconseguir finançament, i tothom es troba en la mateixa situació.

¿I pel que respecta al nombre de socis?

La nostra activitat, com he dit, és ben complicada. La majoria de persones s’apunten a la cooperativa per poder accedir a un habitatge, i, quan per fi hi han accedit, es donen de baixa de la cooperativa; és a dir, que deixen de ser-ne socis.

Les promocions es transformen en comunitat de veïns o, algunes vegades, en un altre tipus de cooperativa; és per això que no puc donar-te un nombre de socis: perquè és una dada molt erràtica.

Les cooperatives federades es dediquen bàsicament a la construcció i venda d’habitatges. ¿No us heu plantejat altres tipus d’accés a l’habitatge, com ara l’usdefruit o el mètode Andel que es dóna a altres

¿Com afronteu la situació des de la Federació?

Nosaltres –les cooperatives d’habitatges– ens dediquem a la promoció n 14

cooperació catalana n

núm 359 - Novembre 2012 n

països europeus? Això podria solucionar en part els problemes de finançament.

Hi havia un projecte que s’havia de tirar endavant amb l’Ajuntament de Barcelona, per fer una modalitat nova de dret de superfície: el sòl continuaria sent propietat de l’Ajuntament, però durant setanta-cinc anys els habitatges estarien a disposició de la cooperativa i dels seus socis.

De moment, tot s’ha parat, per la situació general. No descartem que en el futur es pugui endegar el projecte i tirar-lo endavant. ¿Us heu plantejat alguna altra cosa, a banda d’aquest projecte amb l’Ajuntament de Barcelona?

S’han fet coses amb cessió d’ús, però poques vegades i normalment en casos de rehabilitació, i de pocs habitatges. Nosaltres, fonamentalment, ens dediquem a la promoció per a l’adquisició, i per a poder dur a terme altres modalitats d’accés a l’habitatge calen canvis en la legislació; i també

habitatge entorn sccl

M.P.

El que volem ara és fer un acostament i intentar integrar les diferents cooperatives per tal de trobar camins de convergència i, d’aquesta manera, fer un front comú davant la crisi.

caldria revisar els tipus d’IVA. És una cosa que, de moment, no ens plantegem, encara que coneixem alguna experiència en aquest camp. ¿Aleshores no us plantegeu dur a terme nous productes o, fins i tot, reinventar-vos i fer un producte nou que no sigui la construcció i la venda?

Tenim moltes cotilles. Amb el marc legal actual és complicat poder dur a terme una altra activitat que no sigui la nostra. Nosaltres hem fet sempre bàsicament habitatge protegit. Sempre el mateix producte: habitatges a preu de cost. Els primers anys de la crisi, el nostre producte encara era molt competitiu, ja que els nostres preus estaven molt per sota dels del mercat. Però amb la situació actual les administracions públiques han deixat de promocionar habitatge nou. No hi ha finançament, ni per part de les administracions ni per part de les entitats financeres. A més a més,

han desaparegut els ajuts que fins fa poc es concedien als habitatges protegits. I els preus que es troben al mercat han baixat (sobretot fora de Barcelona). Tot això fa que ens trobem en una situació complicada.

Nosaltres sempre farem habitatges assequibles, a preu de cost, però és veritat que hem de repensar les coses, que hem de veure com fem els habitatges assequibles amb les condicions actuals. I hem de tornar a mirar quina és la nostra demanda, perquè la demanda ha canviat en els darrers anys, i ara ja no és tan propensa a l’habitatge en propietat. Ens trobem en un moment de canvi, en el qual s’han de repensar algunes coses. ¿Quins són els passos que fa la Federació per fer front a aquesta nova situació? ¿Com pot ajudar la Federació les cooperatives amb problemes? ¿I les que no estan federades?

Representants de la Federació ens hem reunit amb al Consell de

l’Habitatge, i el nostre equip també està treballant en l’anàlisi d’aquesta nova demanda. La Federació sempre ha servit com a lloc de referència on la gent s’assessora per mirar com crear una cooperativa. I també hem assessorat les persones de manera individual si han vingut a sol·licitar-nos ajuda.

Pensa que en els darrers deu anys s’han construït vint mil habitatges gràcies, sobretot, a la fidelitat dels preus per sota del mercat. És una xifra molt destacable.

Pel que fa a la resta de cooperatives, n’hi han de no federades i que es dediquen altres productes, i alguna esta federada a la Federació de Cooperatives de Serveis, i no pas a la nostra Federació de Cooperatives d’Habitatges. El que volem ara és fer un acostament i intentar integrar les diferents cooperatives per tal de trobar camins de convergència i, d’aquesta manera, fer un front comú davant la crisi. n núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

Foto esquerra: Eva Martínez.

Foto dreta: Habitatges de compra en sistema cooperatiu.

15 n

Veredicte dels Jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2012 Reunits a Barcelona entre el 15 i el 18 d’octubre del 2012, els jurats dels Premis Fundació Roca i Galès, actuant de secretària Agnès Giner, han pres els acords següents: El jurat del XXI Premi Periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Jordi Maluquer, M. Lluïsa Navarro, Rafael Ricolfe i Francesc Vila, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 euros, al treball “L’economia social com a motor de creixement: Pot esdevenir Catalunya el Quebec d’Europa?”, de Jordi Valls i Olivé. El jurat ha valorat el tractament periodístic i l’actualitat del tema atesa l’actual conjuntura històrica de Catalunya. El Jurat concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball “Una nova font de cooperativisme. Dels pioners de Rochdale a la Cooperació 2.0”, d’Ivan Miró Acedo.

El Jurat del XVI Premi Albert Pérez-Bastardas, integrat per Teresa Franquesa, Xavier Palos, Ramon Perera i Albert Torras, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 euros, al treball “De l’Empordà a Barcelona.

Reflexions a la vora d’un foc”, de J. Víctor Gay Frias, pel seu valor periodístic i l’actualitat del tema.

Concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball “Els cops del mercat al medi ambient”, de Txiqui López Campos.

Per la seva banda, el Jurat del V Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social, integrat per Jaume Fallada, Antoni Gavaldà, Enriqueta Muntané i Fermí Vives, ha decidit declarar desert el primer premi. No obstant això, atorga un segon premi al treball “El 0,7 % a la nòmina. Recursos solidaris en temps de crisi”, de Txema Castiella i Viu, pel caràcter innovador del tema tractat.

Finalment, els jurats recomanen la publicació d’alguns treballs considerats finalistes i en deixa la decisió final, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es congratula per l’èxit d’aquesta cinquena convocatòria dels Premis Fundació Roca i Galès i destaca el nivell dels treballs rebuts; i alhora agraeix la participació a tots els concurrents.

ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2012 21è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme 16è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 5è Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social Dijous 20 de desembre del 2012 A dos quarts de vuit del vespre Sala d’actes de la Fundació Roca i Galès (c. Aragó, 281, 2n 2a de Barcelona)

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona • Tel. 932 154 870 cc@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales

Història del Cooperativisme

Societats i pòsits de pescadors al primer terç del segle xx Ignasi Faura L’any 1864, es van abolir els gremis de

pescadors, i el 1873 la Matrícula del Mar, amb la intenció d'obrir els ports del litoral a l’entrada de la industrialització i la comercialització dels productes del mar, per tal d’afavorir l’accés del capitalisme al món de la pesca. Com diu Joan Lluís Alegret en els seus treballs sobre la dimensió social de la pesca a Catalunya,1 “amb la desfeta dels gremis varen començar a constituir-se diferents associacions que intentaven donar resposta al gran ventall d’interessos que estaven en joc. Dues eren les diferències bàsiques entre aquestes noves associacions i els antics gremis. Per una banda, perdien totalment el caràcter religiós que encara mantingueren els gremis. Per un altre, perdut el caràcter corporativista, aquestes associacions començaren a representar els diferents grups que amb distints interessos es trobaven dins del sector. D’aquesta manera naixeren els pòsits de pescadors, les associacions d’armadors, les societats obreres, els montepíos, les societats industrials i tot l’ampli ventall de possibilitats associatives”.

A la pràctica, el procés de dissolució i tancament dels gremis fou lent i gradual, al mateix temps que es constituïen diferents societats de pescadors de socors mutus i d’autoorganització acollint-se a la Llei d’associacions del 1887, com ara la Societat de Palangres de Badalona del 1882, la Societat de Pescadors de Cambrils del 1895, La Pescadora de Roses, La Tranyina de Lloret, la Societat de Socors Mutus de Sant Pere de Calafell i tantes altres.

Van començar a diferenciar-se les societats obreres de les dels armadors i altres de mixtes. Els objectes socials d’aquestes societats eren molt similars, i, segons els casos, s’hi remarcava més el pes dels socors mutus o el d’organització de la pesca. Com bé ho expressa el Reglament de la Societat de Pescadors La Marina de l’Estartit

documare

documare

en el seu article 2: “Serà el seu objecte essencial la defensa mútua dels interessos morals i materials dels pescadors, la cooperació entre ells mateixos i la seva millora en l’ordre econòmic i social, afavorint el desenvolupament de la pesca tot harmonitzant en la mesura del possible les relacions entre la producció i el treball.”

A Catalunya hi havia una trentena de poblacions amb activitat rellevant de pescadors, que en alguns pobles constituïen, sens dubte, la base social i econòmica principal del municipi, com ara Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Estartit, Calella de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret, Tossa de Mar, Pineda, Calella, Mataró, Vilanova la Geltrú, Calafell, Torredembarra, Cambrils, l’Ametlla del Mar o Sant Carles de la Ràpita.

Els pescadors també eren presents i

Alumnes de l'escola del Pòsit de Pescadors de Calella de Palafrugell.

Arxiu Municipal de Palafrugell.

Façana de l'edifici del Pòsit de Cambril, 1925.

Arxiu de Cambrils.

núm 359 - Novembre 2012 n

actius a la majoria dels pobles i ciutats del litoral. A Catalunya hi havia uns onze mil pescadors, dues terceres parts dels quals eren situats entre el Maresme i el cap de Creus.

Pel volts de l’any 1915, fou destacable l’activisme d’Alfredo Saralegui, que, quan era ajudant de marina del port de Benidorm, ja va promoure una cooperativa obrera de pescadors i posteriorment va centrar la seva activitat en la promoció dels pòsits de pescadors i de la Caja Central de Crédito Marítimo com a via d’organització, modernització i suport al sector. La Caja, tot i ser una entitat oficial dependent del Ministeri de Marina, es definia com una institució cooperativa de crèdit popular que promovia el desenvolupament de la indústria de la pesca i la millora social dels pescadors i de les seves organitzacions, els pòsits. Finançava ajuts, modestos, per a la constitució dels pòsits i de les seves seccions de pesca, escoles, cooperatives de consum i socors mutus; i també finançava directament els armadors i els pescadors per a la compra dels equipaments adients.

La constitució dels pòsits de pescadors fou molt ràpida a Catalunya a partir del 1920, gràcies al suport de la Caja Central i de les autoritats marítimes i a la transformació d’algunes societats en pòsits. Per conèixer la realitat del que van ser els pòsits, aturem-nos a contemplar la realitat d’un pòsit de pescadors, el del Port de la Selva. Es constituí el gener del 1920 amb tres-cents socis i amb la finalitat de la completa redempció del pescador, és a dir, que pogués ser propietari dels mitjans de producció amb la consegüent eliminació de tots els intermediaris que negocien amb l’activitat pesquera. En compliment d’aquest propòsit cooperativista, tenien els objectius següents:2 a) Organitzar correctament la venda dels productes de la pesca i cooperació catalana n

17 n

Història del Cooperativisme

Victoria Kent, definia els pòsits de pescadors com a societats autònomes, associacions cooperatives de pescadors que perseguien la supressió dels intermediaris, l’adquisició de la propietat dels mitjans de producció, i dedicaven els seus resultats a fins de previsió social i de millora de l’accés dels consumidors als productes de la pesca.

dedicar-ne els beneficis a establir assegurances de vellesa per als pescadors grans associats. b) C oncedir préstecs als pescadors a un interès mòdic per a l’adquisició i la conservació de les seves embarcacions i arts de pesca. c) Facilitar-los la compra de tots els efectes i articles necessaris per a la seva vida professional i privada en condicions garantides de preu i qualitat. d) E stablir entre ells diferents socors mutus. e) C ontribuir a augmentar la cultura general i professional.

El mateix 1920, van sol·licitar a la Caja Central un préstec de 5.000 n 18

cooperació catalana n

pessetes per poder posar en funcionament la secció de crèdit als socis.

L’any següent van posar en funcionament la secció de la cooperativa de consum i la del mont de pietat, socors mutus i cultura; el 1923 arreglaren les cases refugi dels pescadors, i el 1924 sol·licitaren un nou préstec, una vegada retornat l’anterior, a la Caja Central per ampliar la cooperativa de consum, que l’any següent va obrir un segon local. El 1925, eren ja 413 socis homes i 60 dones. En l’àmbit cultural, el Pòsit, amb les seves ajudes i les de la Caja Central, va aconseguir doblar el nombre d’alumnes a les escoles del poble, que passaren de quaranta a vuitanta, núm 359 - Novembre 2012 n

sent un dels pocs pobles que acabaren amb l’analfabetisme. El 1930, va adquirir el béns de la Societat Flor de Maig, incloent-hi la sala de ball d’en Ballau, que organitzava les activitats recreatives. El 1934, demanaren un préstec de 60.000 pessetes per construir el magatzem i la sala de venda del peix, que fins aleshores es feia a la platja. En un poble de 1.150 habitants, el Pòsit s’havia convertit en el centre econòmic, social i cultural del poble.3 El 1936, adaptaren els estatuts al que exigia la Llei de cooperatives de la Generalitat de Catalunya i col·laboraren amb un 1% dels ingressos de la pesca al sosteniment de quaranta nens de Madrid exiliats a Vilajuïga, a més d’altres donatius solidaris al llarg de la guerra.

Cap al 1925, es constituí la federació catalana de pòsits, amb el nom de Federació de Pòsits de Pescadors i Marítims de Castelló a Portbou, que agrupava els d’una vintena de poblacions i que presidí Josep Macau i Roig, president del Pòsit del Port de la Selva, que n'havien promogut la creació juntament amb Roses, Vilanova i la Geltrú i Calafell. El 1927, es va crear la Confederación Nacional de Pósitos de Pescadores. Victoria Kent, assessora jurídica de la Confederación de Pósitos i representant d’aquestes entitats en el Consell de la Federación Nacional de Cooperativas, que presidia en Joan Ventosa i Roig, definia els pòsits de pescadors com a societats autònomes, associacions cooperatives de pescadors que perseguien la supressió dels intermediaris, l’adquisició de la propietat dels mitjans de producció, i dedicaven els seus resultats a fins de previsió social i de millora de l’accés dels consumidors als productes de la pesca.4 Si l’objectiu principal del pòsits era

documare

Pescadors a la reunió del pòsit de pescadors de Palamós, 1947. Cofradia de Pescadors de Palamós.

promoure la venda de la pesca directament pels pescadors, eliminant els subhastadors, i l’accés al crèdit, una preocupació constant dels pòsits fou l’educació dels fills dels pescadors, tant la general com la professional, atès l’analfabetisme imperant. Molts pòsits obriren escoles o es posaren d’acord amb les escoles nacionals per ampliar-les. Hem vist el cas del Port de la Selva, però el primer antecedent que coneixem és la Societat Instrucció i Pesca de Calella de Palafrugell, constituïda l’any 1912 amb la finalitat d’atendre “l’educació, instrucció i moralitat dels nens i les necessitats dels mariners i de les seves famílies”.5 Cal estimar que cap al final dels anys vint les escoles dels pòsits de Catalunya atenien almenys uns mil cinc-cents nens, ja que la xifra general de la confederació espanyola era d’uns deu mil escolars i la federació catalana era una de les més actives.

La celebració, el 30 d’agost del 1935, a Tarragona, de la Primera Assemblea de les Associacions de Pescadors del Mediterrani, amb interès per organitzar la pesca al llarg del litoral, en especial els períodes de veda, les hores de treball i les zones de protecció com a vivers i per impedir l’ús de la dinamita, entre d’altres. Hi participaren setantacinc entitats, més les representades

documare

Ranxo de pescadors. Arxiu Municipal de Blanes.

i adherides. La llista dels assistents ens permet conèixer les associacions catalanes presents: De fet, des dels anys deu, el procés de sindicalització havia anat creixent entre els treballadors de la pesca, amb una influència notable de la CNT i la presència activa de la UGT en alguns ports. Amb l’adveniment de la República, els sindicats es feren més forts, i en nombrosos ports les societats de socors mutus se separaven entre les dels pescadors i les dels armadors.

L’aixecament militar del general Franco fou frenat a Catalunya en bona part gràcies a l’acció dels Comitès Antifeixistes, amb l’aparició d’una nova experiència de col·lectivització de les empreses de més de cinquanta treballadors i d’alguns sectors estratègics, regulats pel govern de la Generalitat en el Decret de col·lectivitzacions, que va donar pas al que es coneixia com a nova economia.

Si prenem com a referència Palamós,6 com en altres ports, la pesca es va col·lectivitzar i passà a estar controlada pel govern local. La pesca constituïa un important recurs alimentari i moneda d’intercanvi amb les altres classes de productes.

Es creà l’Agrupació de la Indústria Pesquera de Palamós, que organitzava tot el procés. Hi havien dos sindicats: el Sindicat de Pescadors

documare

Títol de Montepío de Obreros Pescadores de Cataluña. 1933. Museo de la Pesca.

La Igualtat, vinculat a la CNT, i la Unió de Pescadors, integrat a la UGT, cada un amb les seves pròpies barques afiliades; i es van requisar les embarcacions i estris de pesca dels armadors, de manera que van quedar sota el control de l’Agrupació tots els mitjans de producció, distribució i comercialització, així com els serveis assistencials, i es van unificar les dues mútues existents en la Societat Mútua de Pescadors de Palamós. També va tenir un paper important en la distribució d’aliments la cooperativa de consum de Palamós L’Equitativa, que, amb dos mil socis, era una de les més potents de Catalunya. n

1. L es confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Joan Lluís Alegret i Berta Nadal. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Pesca Marítima, 1987.

2. “L’Arxiu de la Confraria de Pescadors del Port de la Selva”. Èrika Serna i Coba. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres, 1997 (Arxivística).

3. España Marítima, núm. 6, juny del 1926.

4. España Marítima, núm. 37, octubre del 1928.

5. Estatutos de la Sociedad Instrucción y Pesca de Calella de Palafrugell. Arxiu Municipal de Palafrugell.

6. Història de la Confraria de Pescadors de Palamós. Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido. Confraria de Pescadors de Palamós, 2004.

7. Història de la Confraria de Pescadors de Palamós. núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

19 n

Economia solidària

La responsabilitat social, sense màscara “No es poden resoldre els problemes amb la mateixa lògica amb què s’han creat” Albert Einstein Jordi Ribas Sebastian Membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Avui vivim canvis estructurals que afecten tots els àmbits de les nostres vides, degraden els nostres drets i transformen la nostra manera de consumir, de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’exercir l’activitat econòmica i de gaudir de les relacions familiars, socials i laborals. Aquests canvis són la concreció d’una “crisi” que té dues singularitats: el procés de globalització econòmica a què estem sotmesos i el model d’economia especulativa que impera. A continuació resseguirem alguns trets d’aquest nou paradigma i ens fixarem en una de les alternatives que han sorgit per transformar-lo: el balanç social.

Les dades permeten desconstruir el discurs històric segons el qual la globalització econòmica havia d’acabar amb la misèria de milers de milions de persones i garantir el desenvolupament harmònic dels pobles facilitant-los l’accés a la tecnologia i redistribuint la riquesa. Avui ens trobem als antípodes d’aquell plantejament: l’economia especulativa suma set vegades el valor de l’economia productiva real i, mentre unes elits han acumulat tanta riquesa que no l’esgotaran durant generacions, la majoria dels ciutadans s’han endeutat de manera insostenible. El futur de les nostres societats el decideixen els quadres de comandament dels grans centres de negocis, i això ha implicat una pèrdua sistemàtica de la sobirania dels pobles a mans d’una dictadura econòmica implacable, aliena a les necessitats de les persones. n 20

cooperació catalana n

XES

Retrat del frau El model capitalista de producció menysté els costos ambientals i socials i posa en perill la biosfera.

La mala gestió i la irresponsabilitat de governants i empresaris està generant greus perjudicis ecològics, socials i econòmics. Milers de milions d’euros s’han esvaït en els balanços “exemplars i maquillats” d’empreses i administracions. A Espanya, el frau fiscal d’autònoms i pimes el 2011 era de 44.000 milions d’euros, i representava tan sols un 8% del total; la resta pertanyia a les grans empreses i oligarquies econòmiques, beneficiàries de la recent amnistia fiscal. Cal destacar, també, que el 60% del deute actual pertany al selecte club de l’íbex 35, mentre que el 40% restant pertany a l’Estat, les pimes i les famílies; així mateix, els milers de milions d’euros injectats per reflotar les economies catalana i espanyola s’han destinat exclusivament núm 359 - Novembre 2012 n

a aquestes empreses selectes, deixant-ne al marge els ciutadans.

Per si això fos poc, el deute privat generat pel sector bancari s’ha convertit en deute sobirà, per la qual cosa tots els ciutadans ens hem convertit en responsables d’un deute que no hem generat.

Aquest fenomen de corrupció generalitzada i clientelar va començar a posar les seves bases en la dècada dels 1990, quan les polítiques neoliberals van irrompre amb força i es va impulsar un procés generalitzat de desregularització, privatització i desmantellament dels béns col·lectius. És en aquell moment quan persones sense escrúpols que ocupaven càrrecs estratègics en empreses i administracions van actuar amb tota la impunitat.

Aquest procés portava implícita una voluntat de planificació sistemàtica de la misèria com a estratègia de dominació. ¿Com es podria mantenir, si no, l’escenari actual en què

Imatge de la campanya de balanç social de la XES.

Amb el balanç social la XES treballa per recuperar el significat originari de l’economia, entesa com a “gestió dels recursos i de l’entorn per satisfer les necessitats humanes sota criteris sostenibles i ecosocials”.

les societats riques consumeixen cent vegades més energia primària que les societats empobrides?

Recuperar l’essència de la responsabilitat En una societat suposadament democràtica en què els ciutadans deleguen la gestió quotidiana dels assumptes de govern en diputats i congressistes, en què la corrupció s’ha convertit en un mal endèmic i en què la participació ciutadana es redueix a dipositar cada quatre anys un paperet en una urna, els governants han perdut fins i tot la funció representativa.

Aquesta manca de democràcia ha generat respostes: eines discursives orientades a maquillar la mala gestió d’empresaris i polítics. Una d’aquestes respostes és l’anomenada “responsabilitat social”.

Grans companyies, que destaquen per les actuacions depredadores envers el territori, que exploten els treballadors i abusen dels clients, apareixen en els mitjans de comunicació, en les memòries, en les pàgines web i en els estudis com a referents de la responsabilitat social i la transparència. La perversitat s’agreuja en els casos en què els auditors, controladors i certificadors pertanyen a empreses

XES

vinculades, directament o indirectament, a les entitats auditades.

Enfront d’això, ¿què passa amb les cooperatives, les societats laborals, les associacions i les empreses d’inserció, que brinden béns i serveis útils per a la societat, s’organitzen de manera democràtica i procuren ser respectuoses amb el medi?

Aquestes organitzacions, compromeses amb la societat i que fan una gestió socialment responsable, queden massa sovint invisibilitzades.

Amb l’objectiu de posar fi, d’una banda, a la tergiversació del concepte de responsabilitat social de les grans empreses, i de l’altra, a aquesta invisibilitat de les organitzacions socials, ara fa quatre anys que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) promou el “balanç social”, una eina d’auditoria que permet a les empreses i entitats del sector social mesurar les seves aportacions a la societat en els camps de la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional.

El balanç social, que va molt més enllà de les estratègies enganyoses del màrqueting social, és un instrument clau per a la promoció d’una nova cultura empresarial que incorpora en el seu ADN la trans-

parència, la democràcia i la participació com a elements intrínsecs al funcionament de l’organització.

Amb aquesta eina, la XES treballa per recuperar el significat originari de l’economia, entesa com a “gestió dels recursos i de l’entorn per satisfer les necessitats humanes sota criteris sostenibles i ecosocials”.

Les organitzacions de la XES vetllen per ser transparents, desplegar mecanismes de control propis, fomentar la cooperació, la solidaritat, la participació i la implicació per actuar de manera socialment responsable i respectuosa amb el medi ambient.

Fidels a aquests valors, en les edicions anteriors, una cinquantena d’organitzacions molt diverses han avaluat el seu paper en la societat a través del balanç social. Enguany, fins al final de novembre, totes les organitzacions que ho vulguin –empreses, entitats, associacions, fundacions, etc.– poden fer el balanç social corresponent a l’exercici del 2011 a través de l’eina www.bsxes.org. Posaran, així, un gra de sorra per recuperar l’essència de la responsabilitat social i consolidar aquesta eina de l’economia solidària, l’alternativa més ferma a la crisi actual. www.ensenyaelcor.org www.bsxes.org n núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Finances cooperatives

Recurs per finançar pagaments ajornats a cooperatives Miquel Miró Fundació Seira La Xarxa Financoop ha desenvolupat

un mecanisme per descomptar les factures ajornades pel Govern. Fins a avui, tot i l’alarmisme generat per aquests anuncis, són poques les cooperatives que han necessitat aquest sistema. El cooperativisme de treball i de crèdit mostra així la seva salut i capacitat de resposta col·lectiva davant la difícil situació que han provocat la crisi del deute i la de les entitats financeres convencionals.

Fins avui, a la Federació de Cooperatives de Treball s’han rebut quinze consultes, i d’aquestes, dues cooperatives estan pendent d’anàlisi de riscos i altres dues han estat denegades; la resta eren consultes informatives.

Gràcies a la iniciativa de la FCTC i la Fundació Seira, quatre entitats de la Xarxa Financooop participen proporcionant la cobertura necessària.

Les característiques de cada operació (quantia, cost, etc.) són diferents segons cada entitat financera. Però sempre es parteix de l’anàlisi de risc empresa feta des d’Oinarri. En cas afirmatiu, Oinarri assumeix el 50% del risc, i l’entitat financera que avança els diners, el 50% restant.

Quan es produeix l’ajornament de la factura per part del Govern, les cooperatives poden optar per acudir a la seva entitat financera tradicional

o acollir-se al nou mecanisme amb entitats cooperatives. En aquest cas, s’han d’adreçar a la FCTC (Joan Segarra, joan@cooperativestreball.coop) o, encara millor, a OINARRI (Raquel Alonso, ralonso@oinarri.es).

Un aspecte important que convé retenir és que cal que s’hagi produït l’ajornament real, és a dir, que si la factura es cobra, per exemple, a noranta dies, hem d’esperar fins al venciment; el motiu és que cal tenir el reconeixement del deute i la nota d’intervenció (toma de razón en castellà) del departament corresponent per domiciliar el cobrament quan es produeixi en el compte obert per la cooperativa a l’entitat financera que us ha d’avançar els diners.

Aquesta nota d’intervenció és el punt crític per als convenis en què, per les circumstàncies que siguin, hi ha una tercera entitat financera que era la que tradicionalment ope-

rava, però que pot haver-nos deixat de donar finançament a la pràctica.

Des de Fundació Seria i Xarxa Financoop hem fet esforços per assolir el refinançament necessari per a poder estendre aquest mecanisme a totes les empreses de l’economia social i no exclusivament a les empreses associades a la FCTC, com passa ara.

La forma més eficaç i econòmica seria un conveni entre el Govern i OINARRI, però de moment no hem trobat la resposta adequada. Almenys aquestes gestions han donat com a fruit que Avalis i ICF hagin agilitzat la seva disposició a oferir un finançament per als descomptes dels ajornaments del Govern al conjunt de les empreses de l’economia social catalana.

Que hi hagi hagut poca utilització d’aquest sistema per finançar els ajornaments del Govern és un bon símptoma que les cooperatives han pogut, en general, aguantar la situació, que les amenaces del Govern no s’han complert i que el cooperativisme ha sabut reaccionar i generar un nou recurs que està llest per a situacions futures que no són descartables. Amb aquesta actuació, la Xarxa Financoop ha fet un pas endavant en el seu objectiu de millora de l’accés al capital i als serveis financers de les empreses de l’economia social. n

A grans trets, el mecanisme per a aquelles cooperatives que vulguin acollir-s’hi, és el següent: – Un cop produït l’ajornament real, es demana a Oinarri que estudiï l’operació.

– Si Oinarri aprova l’operació, fixa l’import del crèdit, i la cooperativa pot triar amb quina entitat vol treballar en funció de l’import aprovat. Aquesta, al seu torn, haurà d’aprovar l’operació un cop aprovada per Oinarri.

– Per a imports de menys de 50.000 euros, Caixa d’Enginyers proposa una pòlissa de crèdit a tres anys en la qual podem descomptar fins al 80% de la factura impagada.

– Per a imports de fins a 200.000 euros, podem triar entre Coop 57 i Caja Laboral. En el cas d’aquesta última, l’instrument és una línia a tres anys de facturatge ( factoring) amb recurs, mentre que en el cas de Coop 57 la línia és un préstec a tres anys.

– Per a imports de fins a 300.000 euros, tan sols Caja Laboral està disposada a estudiar les operacions.

– Les condicions de tipus d’interès i comissions dependran de la proposta de l’entitat. Tan sols en el cas de Coop 57 el tipus d’interès està predeterminat, sense comissions d’estudi ni despeses notarials.

– Amb el vistiplau a l’operació per part d’Oinarri, cal sol·licitar al departament corresponent el reconeixement de deute i la nota d’intervenció, per la qual cosa haurem de tenir un compte corrent en l’entitat a què presentem l’operació, perquè el departament l’inclogui en el document de nota d’intervenció.

– Si l’entitat aprova l’operació, per a poder començar a operar caldrà formalitzar-la entre les parts.

n 22

cooperació catalana n

núm 359 - Novembre 2012 n

ressenya

Deixar enrere el capitalisme Ivan Miró La ciutat invisible, Sccl.

El 2012 ha estat un any en què la

propagació del cooperativisme s’ha difós arreu del territori com un regueró de pólvora, fent itineraris incerts, encenent complicitats en barris i pobles dels Països Catalans; no només recorrent camins, sinó també inventant-los. El 2012 està sent l’Any Internacional de les Cooperatives, però aquesta nominació no ha partit de zero, sinó que l’impuls ja ve de petits grups de cooperactivistes que fa anys remouen les aigües de l’economia cooperativa.

Sigui sota l’aixopluc de les federacions de cooperatives, o sota el guiatge de moviments socials activats el 15M i de les xarxes d’economia solidària, en els darrers dos anys el cooperativisme ha viscut un salt endavant en la projecció pública i ha deixat enrere una situació en què la dimensió cooperativa es limitava a l’activitat empresarial, per situar-se en el debat social. Òbviament, el mateix context socioeconòmic, la dura reestructuració capitalista, l’ajust estructural i les retallades antisocials associades han fet que cooperar no sigui només una opció desitjable per motius ètics, sinó també una necessitat imperiosa per a resoldre materialment la vida quotidiana d’un nombre creixent de persones. Per tant, si fa anys es parlava d’un altre món possible com d’un somni diferent a la globalització capitalista, en els darrers temps el debat se centra en com generem, aquí i ara, pràctiques econòmiques i socials que articulin les nostres vides de forma col·lectiva i solidària i que resolguin les necessitats de producció i reproducció social que ni el mercat capitalista ni el desballestat Estat del benestar prometen satisfer. És en aquest sentit que molts col· lectius que fins ara estaven allunyats del cooperativisme s’hi han aproximat, com ara els autors del llibre Fer el salt: Cooperativisme i economia solidària, editat recentment a Castelló. Aquest llibre prové d’unes jornades impulsades per un grup de

Fer el salt: Cooperativisme i economia solidària Anna Peñalver, Raül Beltran i Tòfol Cruz (coord.)

Coopera, que és la Pera - Comú Editorial, 2012

treball del Casal Popular de Castelló i celebrades el gener, el febrer i el març d’enguany des de la constatació que és impossible superar la crisi “sense una transformació radical que trenque en la pràctica amb el sistema de relacions socials que vivim”. I, en aquesta transformació, l’economia social i solidària és un puntal imprescindible.

Del llibre destaquem els capítols “Breu història del cooperativisme”, de l’Anna Peñalver, o les reflexions teòriques de l’apartat “Economia social i solidària”, de Raül Beltran, així com l’ampli recull d’experiències pràctiques que dibuixen un mosaic significatiu de l’economia social sobretot dels Països Catalans.

Arç, Cennuc, Coop57, Ecoprest, núm 359 - Novembre 2012 n

SomEnergia i fins a divuit iniciatives de treball, consum i estalvi ens mostren els camins ja recorreguts en aquesta tasca de construir una economia col·lectiva al servei de les persones i no del capital.

Recórrer aquests camins és necessari per aprendre dels encerts i dels errors i créixer junts. No obstant això, la crisi sistèmica actual ens obliga que, a més, n’inventem d’altres –molts d’altres– per tal d’arribar al nostre objectiu. Doncs fer el salt, en el fons, no vol dir res més que algun dia, quan ens referim a l’economia, parlem d’economia social i solidària. Abans que el capitalisme ens deixi enrere, deixem-lo enrere nosaltres a ell. www.laciutatinvisible.coop n cooperació catalana n

23 n

Opinió

El 10% de l’excedent cooperatiu destinat a la formació dels socis Esteve Puigferrat Vicepresident de la Fundació

La pregunta és: es dedica aquest

percentatge a la formació de tots els socis de les cooperatives?

Quan feia poc temps que havíem constituït la nostra cooperativa Els Nois, ara deu fer més d’una vintena d’anys, vaig preguntar al Sr. Josep Castaño que en aquell moment era el Director General de Cooperatives, si valia la pena que anéssim a les jornades de cooperativisme que organitzava a Mataró.

Em va dir: Si heu de lliurar alguna feina, i això fa que no vingueu, no passa res, però si veniu, estaré content de poder-vos saludar. Hi varem anar dos treballadors de la nostra cooperativa, i val a dir que va ser molt profitós i positiu, sense que això representés cap despesa ni pel taller d’ebenisteria ni per a nosaltres mateixos, fent servir els fons de formació.

Les cooperatives que darrerament s’han creat, algunes traumàticament, doncs els seus treballadors procedien d’empreses més grans i la sortida de fer una cooperativa era la fórmula amb què deixaven d’estar a l’atur. Altres, degut a les circumstàncies de la manca de llocs de treball han escollit aquesta fórmula per fer una petita empresa.

Per allò que quan un s’interessa per conèixer una cosa és per necessitat, els aconsellaria que en els primers mesos s’apuntessin a cursets de formació cooperativista fent servir precisament aquests fons que ja existeixen per llei. Doncs no es neix cooperativista sinó que un, dintre de l’organigrama de la seva empresa, s’ha d’anar formant constantment.

Ser cooperativista té dues vessants: per una part s’ha de considerar que l’empresa ha de tenir beneficis i ha de ser competitiva, doncs sinó compleix amb aquest principi ja pot anar tenint la ideologia i les

n 24

cooperació catalana n

C.C.

No es neix cooperativista sinó que un, dintre de l’organigrama de la seva empresa, s’ha d’anar formant constantment.

mires socials que vulgui, que no se’n sortirà pas si es pensa que la seva subsistència li ha d’arribar com si fos el manà del cel en forma de subvencions.

Per altra part s’és treballador-soci de l’empresa, pel que laboralment és una situació que porta que cada un dels membres, el que faci, sigui en benefici de la continuïtat de la cooperativa.

En el patronat de la Fundació Roca i Galès del mes d’octubre, el patró Antoni Gavaldà, documentadament, ens va assenyalar que molts dels alumnes assistents a les jornanúm 359 - Novembre 2012 n

des de la Roca i Galès a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, havien repetit els darrers anys. Un percentatge molt elevat, que seria bo trobar una fórmula que fes augmentar més l’assistència de nous alumnes a aquestes jornades.

Com a somni, m’agradaria que aquesta formació de la que parlava més amunt, de nous cooperativistes, tingués un reflex en forma de nous alumnes a la propera edició de les Jornades sobre Cooperativisme de la Universitat Catalana d’Estiu que organitza la Fundació Roca i Galès. n

Pensem-hi

Cultura i formació professional Santos Hernández

Jo no crec que el fet de saber parlar

anglès sigui per si mateix una demostració d’alta cultura. No. Es pot ser una persona cultíssima, és a dir, entesa en art, en literatura, respectuosa amb tothom, oberta d’esperit, capaç de comprendre mentalitats i sensibilitats molt diferents i, tot amb tot, no saber un borrall de la llengua de Shakespeare i de Barack Obama. És perfectament possible.

Tanmateix, una cosa és la cultura i una altra, de molt diferent, les necessitats objectives de l’ofici que practiques. Avui en dia, qui vulgui treballar, per exemple, en física quàntica, en astrofísica, en cibernètica, en alta matemàtica, necessita, probablement entre d’altres idiomes, l’anglès. Sens dubte. I, naturalment, necessita dominar l’anglès qui hagi d’implicar-se a l’alta finança, a l’economia o a la política internacionals. La veritat, però, és que els màxims dirigents del govern espanyol, siguin del color que siguin, són incapaços d’adonar-se d’una cosa així de senzilla. No saben anglès ni Rajoy, ni Aznar –las seves cèlebres conferències a aquella universitat dels Estats Units es veu que necessiten subtítols, segons publicava recentment un conegut intel·lectual anglosaxó. No saben anglès ni de Guindos ni Montoro, malgrat que, abans de ser ministres, havien tingut càrrecs d’àmbit europeu. No en sabien, d’anglès, ni Zapatero, ni González, ni Suárez. Els presidents del govern espanyol sempre han actuat, en aquest aspecte, d’una manera diguem-ne limitada.

I subratllo amb absoluta seguretat aquesta opinió meva, perquè és ben cert que saber, per exemple, economia, és molt difícil: requereix estudis complicats, anys de pràctica professional real, esforç per mantenir-se al dia. Però, aprendre anglès? Això està a l’abast de qualsevol adult que tingui un mínim d’estudis previs, dos dits de front i unes quantes hores al dia per dedicar-s’hi. I em penso que qui exerceix un càrrec del nivell del

arxiu

d’aquests senyors hauria de trobar aquestes hores, imprescindibles per aconseguir el domini d’una eina, que em sembla, repeteixo, absolutament necessària per a la pràctica del seu ofici.

Aquest assumpte del coneixement d’idiomes estrangers és una de les facetes que diferencien d’una forma clara el nivell de formació professional dels dirigents espanyols del dels nostres. I trobo que seria bo que nosaltres en fóssim conscients, perquè no es tracta d’una matèria sense importància.

No cal que ens remuntem a fa uns anys, amb el president Pujol donant conferències, en idioma alemany, a Alemanya. En tenim prou amb el president Mas, fa pocs mesos, donant conferències o acceptant duríssimes entrevistes televisives en directe, tot en un admirable anglès. O ara, després de la Diada, contestant, també directament en aquesta llengua, les preguntes dels

periodistes estrangers. No estic parlant, repeteixo, d’alta cultura.

Em refereixo, exclusivament, a homes que respecten prou el seu ofici, i el poble que els hi ha donat, com per procurar d’estar capacitats per servar-lo amb la preparació i el nivell que escauen.

La clara contrapartida ens la proporciona una anècdota de no fa gaire. Surt als diaris una fotografia d’una reunió dels alts directius del G-7. Rajoy és l’únic que hi apareix acompanyat per dos intèrprets, dos.

Cadascun dels altres membres del grup pot entendre quatre o cinc idiomes. Don Mariano, no. Ell, només un. El seu. Com els homes de categoria.

I, què voleu que us digui? Resulta que jo, quan escolto el castellà que parlen molts dels membres del parlament espanyol, fins i tot em pregunto si tots ells són lectors assidus de, si més no, la llengua de Cervantes. n núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

25 n

biblioteca/revistes

Una vegada més presentem unes mostres de butlletins i revistes de les cooperatives publicades el segle passat que formen part de les col·leccions de revistes històriques relligades de la nostra biblioteca.

Elisenda Dunyó

SOCIEDAD COOPERATIVA TEJEDORES A MANO Circular Informativa para los Socios.

Núm. 1 al 47, 1950-1953 Publicació en què la gran majoria d’articles estan escrits en llengua castellana.

Tal com es diu a l’editorial del núm. 1, la publicació va reaparèixer com a circular informativa després de tretze anys te portar el nom de La Llançadora: Portaveu de la Cooperativa de Teixidors a Mà. S’hi subratlla que tindran com a tema preferent la cooperació i tots els seus derivats i també que serà un reflex de les activitats que es porten a terme a la cooperativa. L’objectiu final és utilitzar la circular com a eina per aconseguir la màxima compenetració entre tots els socis.

Habitualment sempre hi han les mateixes seccions: l’editorial; la “Secretaria”, amb altes i baixes; “Defuncions”, “Pensions”, “Vendes a crèdit”, “Biblioteca”, “Cultura”, “Excursionisme”, “Sardanes”, etc. Al número 1, hi trobem els articles “Petita història de la nostra cooperativa (primera part)” i “Cooperació i germandat”. El número 2 inclou les seccions habituals, una segona part de la història de la cooperativa i l’article: “Salvem la joventut, abans no sigui massa tard”. La tercera circular és un número extraordinari, dedicat a fer un homenatge “a la Vellesa i Constància Cooperatista”, amb un article final amb el títol: “Las cooperatives de consum i la vida econòmica de Suècia”.

El número 11 és un extraordinari dedicat al 74è aniversari de la fundació de la cooperativa. Als números següents els articles són de temes variats, molts de temàtica cooperativista i alguns amb un gran fons moral. Molt sovint, a les circulars hi ha escrits que fan referència a l’ esperanto, molt arrelat aquells anys i actualment desaparegut. n

GERMINAL. BOLETIN DE LA COOPERATIVA “LA DIGNIDAD” Núm. 1 al 24, del maig del 1924 a l’abril del 1926 Volum que agrupa els vint-i-quatre números d’aquells tres anys.

Molts són escrits en castellà, i uns quants (sobretot poemes), en català. Al llarg d’aquestes publicacions trobem textos de fets curiosos, i també fotografies que ens fan recular cap a aquest passat. És complicat fer-ne una síntesi que reflecteixi l’esperit de l’època, ja que el butlletí es caracteritza bàsicament per un estil de redacció i un llenguatge enrevessats. Ho reflectim reproduint textualment en castellà una part de la presentació del primer butlletí: “Al parecer, el primer número de GERMINAL, la Redacción, integrada por obreros con más buena voluntad que suficiencia, pide el último lugar del estadio de la Prensa y manda un cofraternal saludo a todos los periódicos cuya misión sea difundir cultura, a los que persigan la emancipación colectiva del proletariado y en general [...].” A part de la temàtica cooperativa, també hi han articles que parlen de les bones maneres o de filosofia, cròniques il·lustrades amb fotografies de sortides, de celebracions de la Festa Internacional Cooperatista o de la Festa de la Cooperació, biografies de personatges del món del cooperativisme, gràfiques, poemes, jocs florals, etc. Al final de cada número, hi ha remarcada en negreta l’especificació següent: “Este número ha sido sometido a la previa censura militar.”

Com a petita mostra de l’essència dels articles, reproduïm un tros d’un escrit que, pel tema que tracta, està d’actualitat: “La crisi actual i el seu remei [traduïm del castellà]. No hem de posar en dubte que una greu crisi amenaça les nostres indústries; l’atur de un gran nombre d’obrers, el tancament de fàbriques i el malestar general es nota en els ambients industrials; són signes indubtables de l’inici d’una era de fam, d’una baixada de jornals provocada per aquest fenomen econòmic anomenat crisi industrial.” n

núm 359 - Novembre 2012 n

cooperació catalana n

27 n