Cooperacio Catalana 376

376

Maig 2014 • revista mensual Any 34è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Transformació cooperativa Les nostres cooperatives: Metall Tecnològic Sccl.

Entrevista: Ricard Fernández, director general de Suara.

“... In ce r te se s , dubte s , proble m e s ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari •D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa •A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I TO R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• Auditores de Comptes Anuals • Auditories i Revisió dels Comptes • Proyectes de Fusió i Escissió

• Auditoria de Gestió • Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

376

Maig 2014 • revista mensual • Any 34è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

22 / EDUCACIÓ COOPERATIVA

Montserrat Soliva, doctora en ciències químiques.

Ricard Fernández, director general de Suara Cooperativa Montse Pallarès Conversa sobre els nous projectes estratègics de Suara, l’expansió territorial, la cerca de nous clients, intercooperació, el finançament i el futur.

Els valors del cooperativisme arriben a les escoles.

L’Apòstrof Sccl

5 / EDITORIAL

Transformació cooperativa 6 / EL NOSTRE MÓN

Agnès Giner 9 / Cooperatives Catalunya

El desenvolupament del programa ARACOOP Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Metall Tecnològic. Quan les treballadores agafen les regnes Pep Valenzuela Una empresa recuperada a l’estil de les que a Argentina han esdevingut exemple d’empresariat alternatiu, al cor de la comarca del Berguedà.

L’experiència d’aquests quatre treballadors esdevé cas i exemple de les possibilitats que té l’economia social i solidària.

24 / TAST DE VI

Tast de vi (2a. part) La fase visual.

Jordi París

24

13 16 / PREMIS FRG 2013 – 2N. PREMI BENET VIGO

Un estat del benestar per a les persones, de les persones i amb les persones: La “participació ciutadana representativa” com a eina de desenvolupament social.

Dolors Colom

26 / OPINIÓ

Dues delegacions Esteve Puigferrat

19 / ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

La transparència com a valor, el balanç social com a eina Rubén Suriñach

19

27 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

10 crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.cat - www.rocagales.cat Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Margarida Colomer, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Jordi París, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat, Olga Ruiz i Quim Sicília. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Fabricació i transformació del metall © Metall Tecnològic, Sccl. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Aquesta revista ha estat

Amb el suport de:

impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que ens són quatre) a Montserrat Soliva Torrentó (Torres de Segre, 1943), doctora en ciències químiques i professora jubilada de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC).

1 2 3 4 Què et sembla atractiu del cooperativisme?

El seu mateix nom, que indica “cooperació”, els valors en què es basa, la participació activa que promou i la idea que es tracta de valorar el treball i no el capital.

Què no et convenç del cooperativisme?

Potser el fet que no sempre els cooperativistes assumeixen (assumim) prou la responsabilitat que representa pertànyer a una cooperativa. També em pregunto si sempre les cooperatives mantenen la finalitat social i els aspectes formatius.

n4

cooperació catalana n

núm. 376 - Maig 2014 n

Consideres que hi ha una altra economia possible?

Hauria de ser possible, però la societat com a consumidora ha de canviar substancialment i a la vegada organitzar-se en cadascun dels diferents àmbits per fer front (difícil) a les forces que “dirigeixen els mercats”. Amb això no vull de cap manera deixar de valorar el munt d’experiències solidàries col·lectives que han sorgit en els darrers anys.

Com i quan has sentit a parlar del cooperativisme?

Sempre he sentit a parlar de la tradició cooperativista a Catalunya, però sobretot durant la meva vida activa professional, pel fet d’estar relacionada amb l’agricultura. No tinc prou coneixements per a entendre els canvis que han patit les cooperatives i la mateixa idea del cooperativisme des del segle passat; però segurament trobaríem molts motius en els canvis del que n’hem dit l’estat del benestar i com ha influït en tota la societat.

editorial

Transformació cooperativa

Visitem la cooperativa de treball associat Metall Tecnològic, dedicada a la fabricació i transformació del metall. Una empresa recuperada a Cercs, al cor del Berguedà, al més pur estil, per exemple, de les famoses empreses recuperades a l’Argentina: són els treballadors els que n’agafen les regnes davant l’imminent tancament. És a dir, transformació cooperativa al servei de les persones i del territori.

Hem conversat amb Ricard Fernàndez, director general de Suara Cooperativa, la més gran de Catalunya en el sector d’atenció a

les persones. Un sector en transformació en l’actual conjuntura econòmica que Suara resol en forma cooperativa. Altra volta, doncs, transformació cooperativa al servei de les persones.

També és transformadora la proposta de l’article guanyador del Segon Premi sobre benestar social dels Premis FRG 2013, que tracta de la participació ciutadana representativa; o l’article sobre l’eina del balanç social. Transformació cooperativa, regeneradora i creadora de noves oportunitats. n

LA COBERTA/ Metall Tecnològic, SCCL, fruit d’una transformació cooperativa quan els tre-

balladors decideixen regenerar l’empresa i crear noves oportunitats.

Foto: Fabricació i transformació del metall © Metall Tecnològic, Sccl.

núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

El desenvolupament sostenible, protagonista del Dia Internacional del Cooperativisme 2014 L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ja ha presentat el lema del Dia Internacional del Cooperativisme d’aquest any 2014, que serà el dissabte 5 de juliol: “Les empreses cooperatives aconsegueixen el desenvolupament sostenible per a tothom”.

Un dels valors fundacionals del moviment cooperatiu és preocupar-se per la comunitat. L’esforç, doncs, per salvaguardar de manera sostenible unes condicions de vida de les comunitats com més favorables millor constitueix la base de les accions de totes les cooperatives.

En termes generals, la sostenibilitat és la capacitat de donar suport, mantenir i resistir. Des dels anys vuitanta del segle passat, aquest concepte ha evolucionat fins a significar la inclusió de les dimensions mediambiental, econòmica i social. De nou les cooperatives apareixen aquí com les predecessores de la sostenibilitat moderna. En centrar-se en les necessitats humanes, responen a les crisis de sostenibilitat d’avui dia i aporten un peculiar “valor compartit”.

Un dels objectius del Pla per a una Dècada Cooperativa de l’ACI, és “posicionar les cooperatives com a creadores de sostenibilitat”. És per això que l’ACI considera que el sector cooperatiu ha d’explicar i demostrar al món que la sostenibilitat forma part de la seva naturalesa intrínseca i que les empreses cooperatives contribueixen de manera positiva a aquesta sostenibilitat.

L’ACI insta totes les cooperatives del món a aprofitar el 5 de juliol per a mostrar que les cooperatives són el model d’empresa més adient per a desenvolupar i crear sostenibilitat en el segle XXI. Més informació: www.ica.coop. n n6

cooperació catalana n

núm. 376 - Maig 2014 n

Les cooperatives de treball celebren la seva assemblea anual Un nou Consell Rector, presidit per Perfecto Alonso, va rebre la confiança de les cooperatives assistents a l’assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), celebrada el 3 d’abril del 2014, durant la qual també es van aprovar la memòria social i econòmica i la proposta de participar en un procés de fusió d’estructures representatives del cooperativisme.

El nou Consell Rector, format pels representants de vint cooperatives, estarà presidit per Perfecto Alonso i té dues vicepresidències, que són ocupades per David Vargas i Manel Cendón, i una secretaria, ocupada per Gemma Garcia. La candidatura única es presentava amb una composició integradora, formada per dotze cooperatives que ja formaven part del Consell Rector, i vuit noves incorporacions. El nou Consell Rector assumirà la representació de la Federació durant els pròxims quatre anys.

Els propers mesos seran decisius per afrontar els dos grans reptes del cooperativisme: el procés de fusió entre estructures representatives del cooperativisme i la tramitació parlamentària de la nova Llei de cooperatives.

En total, més de vuitanta cooperatives van assistir a l’assemblea d’enguany, que va reunir 116 membres i 30 convidats, representants de partits polítics i d’altres entitats, públiques o privades. La va inaugurar Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, acompanyat per Xavier López, director general d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom, i Perfecto Alonso, el president de la FCTC. Més informació: www.cooperativestreball.coop. n

III Jornada ACCID La Federació de Presentació de la Cooperatives Agràries biografia de Joan Rovira L’Associació Catalana de Comptabilitat I Direcció (ACCID) amb renova imatge El propvinent dia 15 de maig, a les 19.30 h, a l’Agrupació de Professors de CompEl passat 5 de maig, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va presentar el seu nou logotip corporatiu.

El procés de modernització va sorgir a partir del 30è aniversari de la FCAC, amb la voluntat de posar de manifest el paper determinant de la indústria agroalimentària en l’estructura social i econòmica del país i, sobretot, l’aposta del sector per la cooperació.

Amb la nova imatge es vol transmetre el concepte “fem pinya”. I, alhora, la imatge gràfica recorda les línies de creixement dels arbres, la soca i l’arrel. Així mateix, les línies flexibles suggereixen la capacitat d’adaptació de les cooperatives a un entorn canviant, i el color verd transmet els conceptes de natura, terra i pagesia.

L’objectiu de la FCAC és reforçar el futur empresarial de les cooperatives associades, i aquesta acció s’emmarca en una estratègia que inclou des de l’elaboració del Pla marc del cooperativisme agrari català fins a l’engegada del projecte de comunicació 2.0 de l’organització.

D’altra banda, la FCAC ha anunciat que l’emblemàtica cooperativa La Fageda acollirà la XXXI Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que està previst que es convoqui per al mes de juny. El desplaçament a les comarques gironines reforça la voluntat d’aquesta organització de fer territori per conèixer la diversitat i l’heterogeneïtat del cooperativisme català.

Més informació: www.agroactivitat.cat. n

l’Ateneu Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195) de Barcelona tindrà lloc la presentació del llibre Joan Rovira Marqués. El cooperativisme obrer i col·lectivista, que és el número 24 de la col·lecció Cooperativistes Catalans.

Escrit per Ivan Miró i Marc Dalmau, sociòlegs i experts en història del cooperativisme català, especialment obrer, serà presentat per Jordi Estivill, també sociòleg i membre de la Xarxa d’Economia Solidària.

Joan Rovira Marquès (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) va ser un obrer del tèxtil que va viure de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Va participar en els mitjans llibertaris de principis de segle i, refractari a les tesis insurreccionals, apostà per la cooperació com a transformació pràctica de la societat, tot mantenint un accent revolucionari i socialitzador. Soci de la Flor de Maig, amb l’adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de “Galfe”. L’esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment i el 1937 fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya.

Defensant una cooperació col·lectivista i integradora dels nous temps, fou un dels responsables del rellançament del cooperativisme com a pedra angular de la nova economia revolucionària.

Més informació: www.rocagales.cat. n

núm. 376 - Maig 2014 n

tabilitat i Control (APC) organitza la seva III Jornada, el divendres 30 de maig a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Campus Montilivi.

La III Jornada té com a objectiu debatre els temes de més actualitat en relació amb la normativa i les millors pràctiques en Comptabilitat i Control, en el marc de la Direcció d’Empreses, sota el títol: Nous reptes en la informació financera i del control empresarial. A més, la Jornada inclourà la Trobada Anual de l’Agrupació de Professors de Comptabilitat.

D’aquesta manera, compleixen amb l’objectiu de l’ACCID d’esdevenir un punt de trobada de professionals i acadèmics del món de la comptabilitat i el control de les organitzacions per tal de millorar la transparència i la qualitat de la informació financera.

Informació i inscripcions: www.accid.org/jornada, info@accid.org, tel. 934 161 604 #jornadaccid. n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Cadires cooperatives, una trobada per a fer contactes i intercooperar La segona edició de les Cadires Cooperatives tindrà lloc el pròxim 29 de maig de quatre a vuit de la tarda a la seu del Grup Ecos (c. Casp, 43, baixos de Barcelona). Com a la primera edició, es dividirà el temps i l’espai en diferents àmbits (l’espai Oferta-demanda, els Racons d’Idees, el Piscolabis) per a aprofitar comercialment al màxim les quatre hores de la trobada.

La jornada Cadires Cooperatives constitueix una trobada d’entitats i empreses de l’economia social i solidària amb la finalitat d’explorar possibilitats d’intercooperació. Les Cadires serveixen per a fer-hi contactes, descobrir projectes cooperatius, ampliar l’agenda de clients, proveïdors i col·laboradors, i imaginar projectes conjunts.

Ara fa un any, Labcoop en va organitzar la primera edició, que va ser un èxit rotund. Durant una tarda, més de quaranta cooperatives, associacions, fundacions i professionals vinculats a l’economia solidària van tenir l’oportunitat tant d’explicar els seus productes, serveis i projectes a altres empreses i entitats interessades, com de conèixer els dels altres.

Les inscripcions per a l’edició d’enguany es poden fer fins al 22 de maig a labcoop@grupecos.coop, i el preu és de 20 euros (amb el 10% de descompte per als membres del Grup Ecos i els subscriptors de la Directa).

El LabCoop és una cooperativa de segon grau i sense ànim de lucre que està formada per ECOS Grup Cooperatiu, Arç Cooperativa, Calidoscoop, Etcs, Hobest i L’Apòstrof i que es dedica a impulsar projectes d’emprenedoria social cooperativa que volen transformar la realitat social, econòmica, política, cultural i ambiental.

Més informació: www.labcoop.coop. n

n8

cooperació catalana n

núm. 376 - Maig 2014 n

Visites teatralitzades a la Cooperativa de Garriguella Terramar i la Cooperativa de Garriguella han unit els seus esforços per oferir una visió diferent del món del vi en la singularitat d’una cooperativa: creant una visita teatralitzada que té per títol “L’Agustí, en Valentí i els secrets del bon vi”.

Consisteix en una visita molt amena i entretinguda en la qual hi han dos actors que interactuen, l’Agustí (enòleg de prestigi, qualificat a les millors universitats del món) i en Valentí (viticultor soci de la cooperativa), els quals us oferiran una passejada plena de contrastos tant a l’exterior com a l’interior de la cooperativa, on us explicaran tot el procés d’elaboració del vi i acabareu fent un tast de vins que trencarà tots els tòpics.

El diumenge 1 de juny a les onze del matí, i cada diumenge del juliol i l’agost a les deu, es podrà gaudir d’una vetllada molt peculiar i en família o en grup d’amics, ja que és una visita adequada per a tota classe de públic, sobretot per als més petits de la família.

També es pot concertar una visita per a grups organitzats, escolars, casals, etc.

El preu de la visita és de 10 € per als adults, de 5 € per als infants i adolescents de set a disset anys, i gratuït per als de menys de set.

A banda de les visites teatralitzades, la cooperativa ofereix altres activitats enoturístiques, com ara visites al celler, degustació de vins o menús gastronòmics, entre d’altres.

Més informació i reserves: www.cooperativagarriguella.com, info@cooperativagarriguella.com i tel. 972 530 002. n

Cooperatives de Catalunya

El desenvolupament del programa ARACOOP Confederació de Cooperatives de Catalunya

Ja fa uns quants mesos que ha

arrencat, i a bon ritme, el programa ARACOOP. El passat 25 de març, se’n va fer una presentació pública al Palau de la Generalitat, que va congregar gairebé la totalitat de les vuitanta entitats col·laboradores, entre les quals, òbviament, també hi havia la Fundació Roca i Galès. Amb una nombrosa assistència dels diferents col·lectius als quals es dirigeix el programa, a l’acte van ser presents representants de les diputacions, dels ajuntaments i dels consells comarcals, així com representants de la pràctica totalitat de les universitats de Catalunya i d’un nombre important de col·legis i associacions de professionals que treballen en l’àmbit del suport a les empreses; no hi van faltar les cambres de comerç, sense oblidar els diferents representants dels sindicats.

L’acte va tenir un format molt àgil i dinàmic i va mostrar la gran diversitat del model empresarial cooperatiu, així com l’impacte que les cooperatives tenen al territori.

Es comptà amb una àmplia representació institucional. I el conseller d’Empresa i Ocupació volgué mostrar el compromís del Govern amb el desenvolupament del cooperativisme i l’economia social.

A hores d’ara ja està en ple funcionament la web del programa, www.aracoop.coop, des de la qual es pot fer un seguiment exhaustiu de les activitats que es porten a terme.

La major part de les accions previstes ja han començat i s’estan desenvolupant a un ritme adequat. En l’àmbit territorial, s’han iniciat els seminaris per a emprenedors i les activitats d’acompanyament per a la creació de cooperatives, havent-se identificat ja diversos projectes de creació. Així mateix, s’ha engegat el procés de treball amb trenta empreses d’eco-

coopcat

nomia social de nova creació per reforçar el seu model de negoci.

En l’àmbit de les accions per desenvolupar amb els agents socials, s’han fet activitats amb les cambres de comerç i d’altres relacionades amb escoles i universitats. S’ha desenvolupat una gran part de l’acció “Fescoop, aprendre el model de l’empresa cooperativa a l’escola” i s’estan posant les bases de les accions adreçades a promoure la creació de cooperatives d’alumnes i les adreçades a fer que els estudiants aprenguin de les experiències cooperatives del seu territori.

També s’han engegat les sessions de divulgació del cooperativisme a les universitats.

En l’àmbit del creixement i la renovació empresarial, s’està desenvolupant l’activitat d’acompanyament per al creixement i la internacionalització de trenta empreses, una activitat que pretén posar un gra de sorra en el procés d’internacionalització del cooperativisme i establir els mecanismes que promoguin la innovació en aquestes empreses.

També ha començat el primer mòdul de formació directiva que donarà suport a cinquanta directives de diferents empreses cooperatives i de l’economia social. En aquest mateix àmbit, s’ha iniciat també l’acció d’acompanyament a la transforma-

ció d’empreses i organitzacions en cooperatives, dins del quasl s’han identificat més de deu projectes susceptibles de fer el procés.

Encara hi han pendents de començar diverses accions en l’àmbit del creixement i la renovació empresarial, però el programa s’està desenvolupant amb un gran dinamisme i va tenint una gran receptivitat entre les cooperatives i els diferents agents socials.

Ens agradaria que el programa arribés al major nombre d’àmbits possible, ja que és en aquests on es desenvolupen les cooperatives. Això contribuirà a fer realitat l’objectiu de renovar, enfortir i, especialment, ampliar el cooperativisme a Catalunya.

Així, podrem continuar consolidant la posició de ser el territori de l’Estat espanyol amb més cooperatives, així com incrementar el nombre de persones que desenvolupen la seva activitat laboral en aquestes societats. Aquest 2014, esperem tornar a créixer en ocupació: superar la xifra actual de 39.149 persones ocupades i assolir la barrera de les 40.000.

Aquesta àmplia difusió ha de poder contribuir a fer cada vegada més extensiu el missatge del cooperativisme, en el sentit que les persones hem de ser les protagonistes en la solució de les nostres necessitats. n núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Metall Tecnològic. Quan les treballadores agafen les regnes Pep Valenzuela Ex-libris, SCCL

De camí cap a Cercs, un va deixant enrere Terrassa, Manresa, Berga... i va pensant com pot ser una empresa cooperativa de treball en un sector, com a mínim, poc comú en les nostres circumstàncies, i en una ciutat i comarca, per dir-ho d’alguna manera, fora del mercat i dels circuits de la indústria.

El Berguedà, però, ha estat una comarca important per a l’economia del país. Les mines de carbó i la producció tèxtil han deixat una marca molt important en aquestes contrades. Fins fa molt poc, en aquesta comarca funcionava una central tèrmica que proveïa d’energia elèctrica bona part del país. Ara, tancada aquesta termoelèctrica, s’espera que les instal·lacions puguin esdevenir la infraestructura bàsica d’una central d’energies alternatives.

Al peu mateix de la gegantina torre de refrigeració de la central tèrmica de Cercs, que, des de la seva posada en funcionament l’any 1971, va distribuir durant quaranta anys electricitat a tot Catalunya, hi ha un polígon industrial gestionat per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, el CFI Cercs, on es troben el taller i l’oficina de la joveníssima cooperativa de treball Metall Tecnològic. Aquesta, de fet, seria una empresa recuperada, de l’estil de les que a l’Argentina, per exemple, han esdevingut exemples d’empresariat alternatiu, com de forma similar hauria succeït a Catalunya i l’Estat espanyol a finals dels anys setanta i primers vuitanta del segle passat si no fos pel fet que els propietaris van aconseguir fugir amb tota la maquinària.

En aquest context, lluny de ser un cas marginal, l’experiència d’aquests quatre treballadors esn 10

cooperació catalana n

devé en certa manera cas i exemple dels temps que vivim i de les possibilitats i potencialitats que té l’economia social i solidària.

Ningú no sabia de cooperativisme fins que l’empresa va tancar portes. “Dels nou treballadors que hi havien”, explica la Susana, administrativa i responsable actual de la cooperativa, “només quatre vam decidir continuar amb el negoci; tampoc no ens quedava més alternativa”. Les dues úniques opcions eren aquestes, aclareix la Susana: “o intentar continuar treballant amb l’experiència i els clients que teníem, o anar a l’atur sense més”.

Els capitalistes abandonen Al seu moment, els empresaris capitalistes anaven dient que hi havia una davallada de les vendes per justificar el tancament. Era evident que el món és més gran que tot això, i els treballadors de l’empresa sabien que de clients n’hi havien, i també que durant anys no s’havia invertit res. El tancament, de totes maneres, va arribar sense que els treballadors s’ho acabessin de creure i “de la pitjor manera”, com diu la Susana, és a dir, sense cap indemnització, només la liquidació corresponent. I les nòmines... encara ara esperen de Fogasa, que “en pagarà una part, però pas no tot: segur”, es lamenta la Susana.

“Sabem que, si no hi han beneficis, la cosa no pot funcionar”, diu l’actual president de la cooperativa (tot i que cal dir que les responsabilitats són col·legiades i compartides). “Però s’ha de saber administrar: no pots només voler fer-te milionari.” La veritat és que l’empresa funcionava, “¡i moltíssim, que funcionava!”, recorda la Susana, tant com que núm. 376 - Maig 2014 n

p.v.

van marxar d’aquí per instal·lar-se en un altre lloc. I es van emportar les màquines, totes, a un altre local. “Sabem que estan treballant i que han canviat de nom per no haver de pagar deutes.” La Susana prefereix, però, no dir ara el nom i local de l’empresa nova dels seus antics capitalistes: ara tampoc no en poden treure res.

“La llei és fatal”, assegura. “Els nostres empresaris d’abans han pogut escapar amb les trampes, i qui acaba perdent és el treballador.” Els advocats, abans de l’acomiadament, volien impedir la sortida de la maquinària, però no van actuar amb força i temps i no ho van poder impedir. “Si n’haguéssim sigut mil, com la gent de Panrico o Coca-Cola, seria tota una altra cosa”, afirma. “El que sabem és que l’empresari pot ferho tot”, i es queixa que el sindica-

Susana Folcrà a l'oficina de la cooperativa de treball Metall Tecnològic.

p.v.

lisme a la comarca és molt feble: ni sindicats ni partits que defensin els treballadors.

Per sort, una gran part dels clients d’abans continuen treballant amb la nova cooperativa, ja que hi veuen les mateixes persones amb qui treballaven abans, “perquè reconeixen qui era qui feia les coses i volen mantenir relació amb la gent amb la qual tenien confiança”, subratlla la Susana. “La gent abans ja parlava amb nosaltres; la Direcció era lluny; els clients ens coneixen a nosaltres, i som els mateixos.” S’ha fet tota una gestió comercial per explicar als clients què ha passat i es troben que la gent respon. “No estem descontents”, assegura. “El problema és que tenim prou encàrrecs, però la maquinària que necessitem per a fer-los és molt cara i actualment ens costa competir amb les ofertes que hi han al mercat, tot i haver fet un gran esforç i inversió.”

El cooperativisme, l’única solució La idea de fer una cooperativa va ser quasi per la força de les circumstàncies. Ningú no tenia experiència prèvia ni sabia res del món cooperatiu. Però es van trobar sense “quefes” i amb un capital que era de tots (aportat en quantitats semblants) i suficient perquè el negoci pogués funcionar; i això, en un país on s’han destruït més de tres milions de llocs de treball en poc més de cinc anys. O sigui, que s’han vist “obligats a confiar en els altres companys i pensar les coses com a grup”. La cooperativa començà a funcionar l’1 de juliol del 2013, al bell mig de la crisi.

“No podia ser un escenari pitjor”, afirma la Susana, “però no teníem elecció.”

Tot i no tenir cap relació amb el

Metall Tecnològic és una empresa recuperada a l'estil de les que a Argentina han esdevingut exemples d'empresariat alternatiu.

món cooperatiu, via Consell Comarcal i el Departament de Suport a les Empreses, com ara aquest que gestiona el polígon on Metall Tecnològic té el taller i les oficines, van aconseguir orientació i suport. I, a través d’en Jordi Escudero, que treballava al Berguedà per la causa cooperativa, van entrar en contacte amb Coop57.

Mentre esperen poder rebre al menys una part de la indemnització pel tancament de l’empresa, han capitalitzat l’atur, i amb això han anat comprant la maquinària, la punxadora i d’altres. “Ara les màquines de segona mà, tot i ser molt bones, són més barates, perquè n’hi han de noves que són molt millors”, aclareix.

El cas és que hi ha una franja de mercat que fa possible que un petit grup de professionals amb ganes de treballar i amb una clientela ja feta, pugui tenir feina per a anar fent. Encara que, com es queixa Susana, amb això no n’hi ha prou. Fan transformació de xapa metàl·lica i ferro, quasi sempre feines subcontractades, poc

producte final, treballen articles en xapa per l’hostaleria, principalment, i també alimentació, automoció, construcció, campanes de cuina, prestatgeries i d’altres.

Xapa fins a 8 mil·límetres, d’alumini, coure, acer inoxidable.

I ara seran els responsables de tot?

“La veritat”, comenta tranquil· lament la Susana, “jo ja tenia molta responsabilitat abans: de fet ho fèiem tot.” I afegeix: “Ara, com a feina és molt similar; la diferència és que sentim més el risc personal, però estem engegant i tirant endavant bé”. És clar que aquest començament en aquestes circumstàncies és molt dur: “Estem treballant, però necessitem més feina.” I aquí és on troben algunes de les dificultats més importants: haurien d’oferir més productes, però per a això també necessitarien més inversió, i és aquell tran-tran...

Ara van fent molts processos manuals i amb la poca maquinària que han pogut comprar, prou per a estar endeutats fins a l’últim bis.

En fi, “és l’única manera de poder resistir i avançar”. núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

Xavier Ruiz és un dels socis treballadors de Metall Tecnològic.

11 n

Les Nostres Cooperatives

Al Berguedà, el cooperativisme té encara poca implantació, tot i que algunes iniciatives comencen a prendre forma, com ara les jornades de Coopera Berguedà

Aquest país està mal distribuït Hi han altres problemes, com comenta la Susana, però aquests ja són d’una volada que s’escapa a les seves possibilitats. Per dir-ho d’alguna manera, “tot és a Barcelona; la perifèria queda fora del mapa”. La Susana sap molt bé que les famílies d’aquesta comarca fan tot el que poden per enviar els fills fora, a estudiar i a treballar.

“I aquí què queda?”, es pregunta preocupada. “Una comarca d’avis, amb uns quants serveis sense gaire futur, com ara l’esquí als Rasos de Peguera, que està tancant. I d’indústria, res” des que van anar tancant les empreses de tèxtil, i la mineria del carbó també. “Ha anat tancant tot, la mineria, el tèxtil també; la població envelleix, els joves marxen... No queda res; és nefast”, es queixa. “L’empresa més gran del Berguedà és l’Ajuntament de Berga. I després, queden poques empreses, entres les quals, compartint l’espai amb Metall Tecnològic, la Soldeder o Delícies del Berguedà (que fa iogurt; és d’inserció social).”

En aquesta situació, fins i tot les coses més bàsiques costen molt i més car relativament que en altres indrets. El transport de la producció, per exemple, el paguen molt més car que cap altra empresa a Barcelona, perquè han de pujar o baixar per a ben poc n 12

cooperació catalana n

p.v.

producte, i això que fa que es dispari aquesta partida. Si els hi han de portar material o si ells n’han d’enviar, llavors han de contractar un transport només per a això. La Susana creu que caldria que hi hagués una política d’integració territorial més ben orientada, i no aquestes aventures d’Eurovegues, Barcelones World i d’altres. “No em sembla ni bé ni malament que facin inversions d’aquesta mena”, aclareix. “El que sí que em sembla malament és que de la mateixa forma que les nostres administracions recullen impostos a cada un dels habitants de Catalunya, no es destini en igual manera les inversions a cada una de les comarques. Vull dir: el percentatge que paguem amb impostos el recuperem en el mateix nivell en inversió? ¡O bé el centralitzem tot! Perdona: centralitzar en el millor dels casos fóra invertir al bell mig de Catalunya, i no pas a Barcelona.”

Si més no, més concret i possible, la gerent de Metall Tecnològic recorda que per a poder començar a treballar, els quatre socis creadors de la cooperativa de treball van capitalitzar l’atur, o sigui, per dir-ho molt clar i molt senzill, quasi tot el que tenien. I no va ser suficient.

En un segon pas, el del contacte amb Coop57, van aconseguir un núm. 376 - Maig 2014 n

crèdit a cinc anys per a comprar maquinària, amb l’aval d’OINARRI. I així, fins avui.

La Susana explica que, tot plegat, ara estan començant a viure això de ser cooperatius. Com hem dit, una experiència totalment nova, tot i que es mouen coses a la comarca. Per exemple, l’any passat es va fer una fira d’empreses cooperatives amb una jornada sobre “Oportunitats econòmiques per a l’economia social i per a l’emprenedoria”, amb tota una sèrie de tallers en favor d’aquest model.

Amb la Federació de Cooperatives de Treball hi ha poca relació. “És que encara no acabem de respirar.” Al Berguedà, explica, el cooperativisme té encara poca implantació, tot i que algunes iniciatives comencen a prendre forma, com ara les jornades de Coopera Berguedà que es van fer l’any passat arreplegant diverses experiències i propostes.

Realment, com comenta la Susana com si res, la situació que es presenta és molt difícil. Què pot significar tot això de la “globalització”? Fins on arribarà la crisi?

Això, només per a començar. Ara, “cal anar endavant i resoldre el dia a dia: en això no tenim dubtes”.

Enmig d’això, el cooperativisme es presenta com una proposta justa, necessària. Per a la gent, és clar...

D’altres tenen altres interessos. n

David Usero, Antonio Romero, Xavier Ruiz i Susana Folcrà, els quatre socis de Metall Tecnològic al taller.

Entrevista

Entrevista a Ricard Fernández, director general de Suara Cooperativa:

“Un factor important en l’èxit de Suara és la capacitat financera” Montse Pallarès Ex-libris, SCCL

Ricard Fernández és economista (UB)

i titulat en el Programa d’Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. És vicepresident de Grup Clade i president de Connecta Cooperativa. Anteriorment havia estat coordinador del Pla Estratègic Santa Coloma 2000 (1989-1993), director econòmic de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (1993-1996), director financer i gerent de REGESA (1996-2002), director general de GRECO (2002-2003), secretari d’Habitatge i secretari General del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (20032006) i adjunt a la Direcció de Negoci d’Habitat (2007-2012). També ha estat consultor d’INIT (1987-1988) i TUBSA (1991-1996), professor d’Economia de la Fundació EMI - Universitat Ramon Llull (1992-1999) i professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya (2010-2012), així com docent de diversos postgraus i màsters universitaris. Des de l’any 2012, ocupa la direcció general de Suara Cooperativa.

Com va arribar a la direcció de Suara?

L’any 2011, Suara va decidir fer canvis estratègics importants, entre els quals hi havia un canvi del model de governança per aprofundir en un model més participatiu, de més apoderament de tots els professionals de la cooperativa i, per tant, dels seus serveis. En aquest context de voluntat de canvi, i coincidint amb la jubilació per edat de l’anterior directora general, la Montserrat Camps, es va decidir buscar un nou director general i es va considerar la possibilitat que fos una persona vinguda de fora de la cooperativa, que li aportés noves propostes.

Aleshores es va iniciar un procés de selecció de personal que va culminar amb la meva presen-

suara

tació al Consell Rector, el qual va acceptar la meva entrada a la cooperativa —segons em van dir en aquell moment— a causa de la meva experiència, tant en el sector públic com en el sector privat, i al fet que sintonitzava amb un model de participació tan fort com és el de Suara, que és molt important.

Ricard Fernández ocupa la direcció general de Suara Cooperativa des del 2012.

amb una mitjana entre trenta-cinc i quaranta anys. Són persones que fa molts anys que treballen a la cooperativa, que han acumulat molta experiència i que han fet el recorregut pels diferents serveis de la cooperativa.

Suara també posa a disposició dels socis formació interna. L’índex de formació és molt important, com a totes les cooperatives, i en el nostre cas hi hem anat destinant un percentatge molt alt dels beneficis, generalment el trenta per cent.

Dels vuit membres del Consell de Direcció de Suara, només dos no venim de la promoció interna de la cooperativa: el director financer, que ve d’una altra cooperativa, Ecotècnia, i jo mateix. Per tant, no hi ha una opció general per part de Suara de portar gent de fora, ni de bon tros; es confia moltíssim en la promoció interna. En el meu cas en concret, es va considerar en aquell moment que era convenient que arribés aquest aire de fora, però mantenint estrictament el mateix Consell de Direcció que tenia l’anterior directora general.

Quina és la missió del director general dins de Suara?

A Suara hi ha una certa divisió de rols entre la figura del director general i la subdirectora general, la Laura Peracaula. Al director general li toca més el que en diem una visió cap enfora, és a dir, les relacions amb els clients, actuals i futurs i, molt especialment, l’expansió tant territorial, fora de Catalunya, com de nous projectes estratègics; mentre que la subdirectora general és la directora de negoci i també la responsable d’implantació del model de governança, de fet, de la forma d’organitzar l’empresa. Realment funcionem

Aquesta és una tendència que s’està veient dins del món cooperatiu: algunes cooperatives contracten persones per fer tasques de gestió que no vénen del cooperativisme.

Això a què es deu?

En el cas de Suara, hem de posar de manifest que la immensa majoria dels directius són, no solament treballadors, sinó també socis. La cooperativa disposa de mecanismes de promoció interna, i els nostres directius són joves, núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

Per a Suara, en els temps que corren, tenir volum i capacitat financera no és pas una opció, sinó una obligació.

Suara creu que la persona es forma al llarg de tota la vida i, per això, ofereix una educació integral per aconseguir un desenvolupament global.

com un tàndem, molt a prop l’un de l’altre, per garantir el bon funcionament de la cooperativa.

I com es concreta aquesta expansió i aquesta cerca de nous clients?

Dins de la reflexió de Suara que es va fer ara fa dos anys i que hem estat aplicant des d’aleshores, hi han algunes coses que vull destacar. La primera és que nosaltres teníem i tenim una dependència molt elevada del sector públic. Els nostres productes estan dins de l’àmbit del sector de serveis a les persones: dependència, escoles bressol, serveis a infància i joventut, etc. A l’Estat espanyol, aquests clients són majoritàriament del sector públic. Per dir-ho en números: el noranta per cent de la nostra facturació era i és de client públic.

Aquest tipus de client en l’actualitat està exposat a certs inconvenients, com ara la reducció dels diners dedicats a serveis de benestar social a tot Espanya, en el context de la crisi i les polítiques d’austeritat vigent. És per això que també apostem per l’expansió territorial. Estem intentant créixer fora de Catalunya. I fora d’Espanya. I actualment, en primer lloc, ja hem entrat en un projecte com a socis i gestors de la Cooperativa n 14

cooperació catalana n

Convivir, juntament amb l’associació Masunidos i persones a títol particular, amb el finançament de la banca ètica Fiare. Es tracta d’un projecte amb socis de la tercera edat, majoritàriament de Madrid, amb qui estem fent conjuntament habitatges assistits amb serveis de tota mena a Horcajo de Santiago, a cent quilòmetres de Madrid. És un projecte molt interessant que ens ajuda a veure que el model cooperatiu pot ajudar de forma indiscutible a viure la vellesa a mida. La iniciativa d’aquest projecte sorgeix d’un grup de persones interessades a passar l’últim període de la seva vida de manera activa, en un ambient familiar i de convivència, preventiu de la dependència i allunyat de la solitud no desitjada. Això es traduirà en la construcció d’un conjunt residencial en una parcel·la de trenta mil metres quadrats.

Una altra gran política de Suara consisteix a créixer en nous projectes.

Nosaltres treballem en uns àmbits concrets i, sense sortir del gran àmbit dels serveis d’atenció a les persones, volem dur a terme noves activitats.

Per ordenar aquests punts i d’altres, hem iniciat l’elaboració d’un pla estratègic —que volem aprovar a l’assemblea del novembre del 2014— que tindrà una durada de quatre anys núm. 376 - Maig 2014 n

(2015-2018) i que volem construir amb els socis, i també amb els treballadors no socis, per decidir realment en quins àmbits volem entrar i en quins no. El que sí que tenim és una política molt clara el centre de la qual, com en tota cooperativa, sempre han de ser els professionals (siguin socis o no), tot i que, lògicament, també hem de comptar amb el client; però en la nostra activitat, com que habitualment no coincideix la figura del client amb la de la persona atesa, hem de prioritzar l’interès de l’usuari final però tenint present que qui compra el producte és el client. Aquest trinomi de treballador, client i persona atesa s’ha de mantenir sempre, i cal no perjudicar cap d’aquests tres elements en benefici de l’altre. Això és el que s’ha fet sempre i és el que volem continuar fent.

Quins són els àmbits polítics d’actuació de Suara?

Evidentment, estem integrats a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, participem molt activament en el Grup Clade (n’ostentem la vicepresidència) i formem part de diverses plataformes sectorials, com ara Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) o el Consorci de Salut i Social de Catalu-

suara

nya (CSC), entre d’altres.

Un dels punts clau que exerceix Suara en aquest sentit és la intercooperació. Per exemple, Garbet, la cooperativa d’inserció impulsada per Suara, és proveïdora de serveis a moltes empreses de l’economia social, com ara Abacus, i tenim com a clients la Cooperativa Obrera d’Habitatges del Prat de Llobregat, per posar-ne algun exemple.

Recentment, també hem impulsat altres projectes d’intercooperació. És el cas de Connecta, una cooperativa de segon grau constituïda entre l’Escola Sant Gervasi i Suara per prestar serveis de formació ocupacional. I també el cas de la Fundació Intermèdia, promoguda per la Fundació Surt, la Fundació IReS i Suara, que actua com a agència de col·locació.

Veiem que cada cop s’obren més possibilitats en aquests àmbits. Els clients, per una banda, també volen la unió d’empreses que garanteixen coses diferents. Sumar esforços i capacitats financeres és bo. I les empreses també podem veure què és allò que l’altre fa millor que nosaltres, i llavors podem complementar-nos i unir esforços.

Com més es concretaria aquesta intercooperació?

Dins de la intercooperació, ens interessa molt el finançament amb banca ètica. En el cas de Convivir que comentàvem abans, per exemple, s’ha aconseguit un crèdit amb Fiare o la Banca Popolare Etica. Aquesta és una intercooperació especialment interessant: banca cooperativa ètica, cooperativa Convivir i participació en

la gestió de la cooperativa Suara. A més de Fiare, tenim relació financera amb Coop57, amb els programes de Seira Sicoop, amb Triodos —que és banca ètica, en aquest cas no cooperativa— i amb la Caixa d’Enginyers.

Com es veu el futur? Perquè, malgrat la crisi, Suara tira endavant.

S’han reduït molt els marges; tenim beneficis molt més ajustats; però, si continuem tenint beneficis, és perquè hem crescut. Diguem que hi ha una certa condemna al fet de créixer. La nostra pregunta i la que s’està responent en aquests moments és si tot el creixement ha de ser intern o si bona part del creixement el volem fer en xarxa. És a dir, primer, creant altres estructures que serien com les que hem comentat, fundacions, cooperatives de segon grau, unions temporals d’empreses i creixent amb altres propostes de l’economia social, dins i fora de Catalunya. Els dos creixements són bons, els dos creixements es basen en la mateixa estructura.

Un altre factor important en l’èxit de Suara és la capacitat financera.

El manteniment dels beneficis dins de la cooperativa ens ha donat una força que, especialment, a mitjans del 2012 —quan hi havia tota la crisi de la prima de risc i l’allargament dels terminis de pagament de les administracions públiques— va fer patir moltíssimes empreses.

Nosaltres, gràcies al manteniment d’aquests beneficis dins de l’empresa, vam poder aguantar.

Per a Suara, en els temps que corren, tenir volum i capacitat financera no és pas una opció, sinó una obligació.

suara

Quin ús fa Suara dels beneficis que aconsegueixi en tancar l’any?

Una part important es destinen al Fons d’Educació i Promoció Cooperativa (FEPC). Aquest fons ens permet tirar endavant projectes tan engrescadors com el programa “Un, dos, coop”, que s’ha posat en funcionament aquest any 2014 a iniciativa dels socis de Suara per promoure els valors cooperatius a les escoles de Catalunya. Preveiem que uns tres mil estudiants entre sis i catorze anys podran fer aquests tallers lúdics impartits per socis de Suara amb experiència en el camp de l’educació.

Hem elaborat dues modalitats de taller adaptades a dues franges d’edat: per a infants dels cicles inicial i mitjà de primària s’ha creat el conte “Piga, Castanya i Bastó”, acompanyat per la cançó “La gran ventada”, interpretada pel grup Bedrom; i per als alumnes entre deu i catorze anys hi ha un joc de rol i la cançó “Un, dos, coop”, del grup Macedònia, que és inclosa a Flors, el seu darrer disc. Aquest projecte, finançat amb el FEPC de Suara, té el suport del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i dels grups cooperatius Clade i Ecos, així com el suport tècnic de les cooperatives Aposta i L’Apòstrof.

El FEPC de Suara també s’utilitza per a subvencionar plans de carrera dels socis, validacions d’experiències professionals, o per a formacions oficials dels socis de Suara, entre d’altres. n núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

Foto esquerra: Suara potencia les capacitats que afavoreixen l'autonomia dels joves per fer front a la plena independència.

Foto dreta: Els aspectes sanitaris, psicologics i socials formen el concepte de Suara d'atenció a la gent gran.

15 n

Premis FRG 2013 - 2n Premi Benet Vigo

Un estat del benestar per a les persones, de les persones i amb les persones: La “participació ciutadana representativa” com a eina de desenvolupament social Dolors Colom Masfret*

En els últims anys, gran part dels

moviments de participació ciutadana es veuen impel·lits a prendre la paraula dins d’un estat del benestar constantment qüestionat.

A vegades, cal afegir, frívolament qüestionat, ja que els arguments emprats per a defenestrar-lo són lluny del principi de cost-benefici social avalat pel mètode científic. I, alhora, aquest mateixos arguments resten molt propers a ideologies neoliberals extremes i amb una sola finalitat: argumentar i justificar com sigui la desfeta de l’estat del benestar.

En general, la participació ciutadana es presenta com un valor i un instrument que permet evidenciar situacions socials adverses, a vegades immorals. És una via que reforça o afebleix determinades decisions que afecten, positivament o negativament, el desenvolupament social. I, si bé la majoria de administracions disposen de reglaments interns per a regular-la, no passa pas el mateix en els serveis assistencials, sanitaris i socials, per als quals la participació ciutadana sovint és un de tants conceptes cristal·litzats en tòpic. Així, tot i ser present als plans estratègics, dins la realitat diària de les organitzacions, la participació ciutadana acostuma a ser una abstracció, un concepte ideal, que no arriba mai a concretar-se en una metodologia de treball que la possibiliti relativitzant els seus idearis dins del conjunt de la comunitat en què s’insereix. n 16

cooperació catalana n

arxiu

Certament, les entitats i els moviments de participació ciutadana permeten canalitzar inquietuds, reivindicar drets, serveis, etcètera, però també queden sotmesos a variables subjectives com ara la projecció individual, la vinculació i la identificació de les persones amb la realitat tractada. Aquest fet sempre imprimeix biaixos subjectius que cal relativitzar amb metodologies que reforcin la “participació ciutadana representativa”, entesa com un instrument d’equilibri que, sobre el mètode científic, resulta concís per a planificar el creixement dels serveis i tipus d’ajudes que convé proposar.

La participació ciutadana representativa complementa, doncs, la participació ciutadana espontània.

Així, sent la participació ciutadana un factor important per a posar en

relleu dificultats i incongruències dels sistemes assistencials i d’ajuda de l’estat del benestar, és la participació ciutadana representativa la que relativitza i permet planificar canvis estratègics dins de la mesura i la proporció que els problemes aflorats suposen per a la comunitat en la qual es manifesten.

Molt breument, la diferència entre totes dues rau en el fet que la participació ciutadana comuna es regeix per les lleis de l’atzar i de l’espontaneïtat de cada persona que, pel que sigui, s’interessa per la qüestió tractada, se sent motivada o es veu afectada en pròpia pell o en la d’algú altre amb qui s’identifica. Aquí el component emocional és molt alt. A més, les persones, a part d’implicar-se activament en l’afer, mostren la voluntat de participar-hi i hi participen. Com que en molt casos la participació ciutadana és el motor del canvi, cal ampliar les mires i contextualitzar-la dins de la comunitat concreta d’acord amb la demografia existent i l’“epidemiologia” real de necessitats i dèficits assistencials.

Cal preguntar-se, però, què passa amb les persones que, malgrat interessar-se per la qüestió, malgrat estar afectades directament o indirecta, no estan prou motivades per a generar el moviment que les portaria a incorpo-

* C odirectora acadèmica i directora científica del Màster Universitari de Treball Social Sanitari - Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Directora de la revista Agathos, Atención Sociosanitaria y Bienestar dcolomma@uoc.edu núm. 376 - Maig 2014 n

arxiu

rar-se a aquest grup de participació ciutadana en pro d’una causa. Què passa amb les persones que, tot i que la seva opinió és important, tot i que reben ajudes i serveis, no opinen? És per això que cal intentar incloure-les en aquests moviments mitjançant tècniques de planificació que tinguin en compte i convidin a participar les persones menys implicades. Cal crear espais perquè les persones afectades per problemes puguin expressar-se.

Les metodologies de participació ciutadana representativa inclouen aquestes persones i permeten dibuixar escenaris que es corresponen amb la realitat del conjunt de les que necessiten ajudes, independentment que puguin anar més enllà o no amb les seves reivindicacions.

La no-participació ciutadana pot justificar-se per moltes circumstàncies, però cal adonar-se que no es poden deixar de banda les persones que no s’expressen públicament. Cal buscar estratègies indirectes que permetin conèixer el seu parer, ja que aquest silenci no significa pas que deixin d’acudir als serveis professionals a buscar-hi ajuda. Així, sembla lògic que des d’aquests serveis calgui definir metodologies de promoció, a partir de la intervenció diària i la utilització de serveis, de la participació ciutadana representativa.

Si més no, els professionals i els polítics responsables d’impulsar el desenvolupament de l’estat del benestar han de reconèixer aquesta parcialitat de la participació ciutadana i contextualitzar-la dins del conjunt. Veure-la com la petita punta d’un iceberg que alça la veu sobre un fet singular, una circumstància o una motivació. Una punta de la qual cal esbrinar el tot amagat.

Així doncs, l’encaix del singular

dins del plural, el fet de veure’n el pes específic abans d’actuar prenent decisions errònies, està en mans dels professionals i altres tècnics que, mitjançant canvis organitzacionals, facilitaran aquesta participació ciutadana representativa.

En potència, la participació ciutadana esdevé un important reforç per a afrontar fets i circumstàncies que malmeten directament la vida de les persones més fràgils i vulnerables, i que indirectament, per l’efecte sistèmic, influeixen en totes les capes socials. Però cal prevenir les reaccions desproporcionades envers les dificultats reals.

El benestar i el malestar no són pas compartiments estancs en els quals l’un queda blindat envers l’altre; són vasos comunicants amb dinàmiques internes pròpies que el mètode científic permet d’estudiar i analitzar per assolir l’objectivitat necessària. Cal evitar caure en la politització dels problemes i de les solucions, si bé els models que s’acabin aplicant sí que han de ser una decisió política.

En la història trobem bons testimonis de la importància que la participació ciutadana ha suposat per al creixement de l’estat del benestar. És paradoxal, però, que a finals del segle XIX i començaments del XX a Europa i als Estats Units la participació ciutadana fos la bastida des de la qual es van construir els diferents sistemes i estratègies d’ajuda que van conformar un estat del benestar pròsper, i que, per contra, a inicis del segle XXI la participació ciutadana s’hagi d’orientar a preservar aquest estat del benestar dels prejudicis i les ideologies que el volen enderrocar amb arguments que neixen sobre la terra cremada

arxiu

que han deixat molts anys de mala gestió i males pràctiques, molts anys d’abusos per part de tothom: polítics, professionals i ciutadans.

Tanmateix, fa un segle la participació ciutadana en molts països democràtics rebre el suport de nombrosos òrgans polítics, que van materialitzar en serveis i programes les propostes per a combatre el malestar, amb la creació de plans d’estudis formatius adients a les noves necessitats de professionals, etcètera. Cent anys després, els descendents morals d’aquells moviments de participació ciutadana han quedat orfes de líders polítics que comprenguin els eixos de les noves necessitats de les persones, necessitats generades pel creixement de les ciutats, el desenvolupament de la medicina i les ciències en general, la revolució industrial, etcètera.

Les estructures i òrgans polítics actuals, les institucions, s’han debilitat, s’han tornat incapaços de fer front als grans moviments especulatius del capitalisme salvatge i poc il·lustrat, dins del qual les decisions les prenen complicats algoritmes matemàtics. Els grans moviments socials de participació ciutadana d’avui es troben amb el fet que les estructures i òrgans polítics, lluny de mantenir-se fermes, lluny de saber diferenciar l’economia real de l’especulativa, cedeixen més o menys ràpidament, per ignorància o per servilisme, i cauen en la trampa discursiva en què els jocs de paraules ho enreden tot però no aporten respostes útils a la vida diària de les persones, l’autèntica pista d’aterratge de tots els ideals. Així, sense contemplacions, com si fossin robots inanimats lliures de responsabilitats davant la societat que els ha votats per unes raons ben clares, núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

17 n

Premis FRG 2013 - 2n Premi Benet Vigo

arxiu

falsifiquen i van desfent els programes de benestar que als avantpassats tant els van costar d’aconseguir.

Sense solta ni volta, a la meitat de la partida han deixar que se’ls canviés el camp de joc i s’han tornat titelles, encara no se sap ben bé de qui. Alguns ciutadans ho veuran, i d’altres hauran marxat amb el regust de sofriment que provoca el desengany de saber-se estafat al final de la vida.

El present demostra que la historia es repeteix, ja que resulta que de nou són els moviments socials de participació ciutadana, els qui es troben en una tessitura decisiva sobre la manera de defensar i garantir la continuïtat del estat del benestar, entenen que aquesta sempre serà dins de les dinàmiques pròpies que regeixen l’evolució de la societat.

Tant polítics com tècnics i professionals, en algun moment al llarg de la seva carrera es veuen implicats en decisions que donin resposta a preguntes com aquestes: Quines tipologies de serveis de suport sanitari i social cal promoure? Com s’han d’articular les ajudes que es volen facilitar? Quins són els millors criteris per a accedir a determinats programes comunitaris? Quines metodologies són més útils perquè les persones continuïn governant les seves vides? Quins serveis cal promoure: els que s’ofereixen a domicili enfront dels residencials, o viceversa? Com estalviar sense perdre benestar? Com articular els esforços professionals i els de la societat civil? Etcètera. Els serveis, els programes s’han d’anar adequant a les dinàmiques que les comunitats van prenent, i el mètode científic és un bon aliat per a tots, ja que evita caure en personalismes i subjectivismes de personatges que, per forts n 18

cooperació catalana n

que siguin, no representen la majoria. La societat, abans de quedar a mercè de qui fa més soroll, disposa d’altres eines: la participació ciutadana representativa n’és una.

Per això, aquesta participació ciutadana representativa es proposa com una de les principals línies de treball de futur per part dels planificadors i professionals en exercici, els quals continuaran trobant en la participació ciutadana la porta d’entrada a l’expressió dels problemes de les persones. Però, un cop arribats a aquest punt, cal fer una anàlisi sensata. Els polítics, en determinats assumptes com el del benestar social, han de saber que determinats problemes no són qüestió d’opinió, sinó de saber dotar-se de recursos humans i tècnics que els diagnostiquin i permetin prendre les millors decisions en pro dels màxims beneficis socials.

Heus aquí les gran línies estratègiques que es proposen per a promoure la participació ciutadana representativa: • La definició de procediments i protocols professionals integrats i multidisciplinaris per aplicar-los als serveis d’atenció sanitària i social i així garantir una bona metodologia.

• El disseny de sistemes d’informació homogenis, també integrats perquè es pugin comparar en períodes de temps, poblacions, necessitats, pressupostos, vivències dels problemes, tipologies d’ajudes i serveis prestats.

• La identificació de criteris de risc que permetin avançar-se i deixar enrere el model reactiu (atendre problemes) i donar la benvinguda al model proactiu (atendre les persones que tenen problemes i núm. 376 - Maig 2014 n

arxiu

avançar-se respecte a les que en puguin patir).

• La intervenció davant determinades circumstàncies, per generar un cribratge (screening) sistemàtic per tal d’esbrinar si el criteri de risc contextualitzat en la persona li suposa algun problema que requereixi alguna mena d’intervenció preventiva.

• La identificació de persones que, presentant les mateixes característiques, expressen problemes diferents i, un cop elaborats els diferents diagnòstics, requereixen intervencions diferents, o bé no en requereixen.

• L’anàlisi periòdica de la informació recollida de la població que presenta les característiques o circumstàncies per tal de conèixer la seva realitat, les respostes donades i l’adequació d’aquestes.

• L’anàlisi entre els serveis necessaris i els serveis utilitzats.

• La creació de grups de participació a partir de mostres estratificades, substituint les persones que no puguin participar-hi per d’altres que tinguin característiques similars.

• El seguiment del mètode científic en l’elaboració de mostres representatives del perfil social de la comunitat, aplicant tècniques pensades per a estimular la participació de tots i evitar el segrest ideològic per part de les persones més impulsives i manipuladores.

Tot això permetrà generar accions d’ajuda, crear nous serveis sanitaris i nous serveis socials, ajustats a la realitat de la població de la comunitat i a la voluntat de les persones afectades directament i indirecta. La societat ha de créixer naturalment i no condicionada o manipulada.

De fet, quan els números parlen, la mediocritat recula. n

economia social i solidària

La transparència com a valor, el balanç social com a eina Rubén Suriñach Padilla Coordinador de Balanç Social - Xarxa Economia Solidària XES

Els adjectius transparent, social-

ment responsable i democràtic estan de moda, i ho estan perquè hi ha hagut una eclosió d’aquests valors: un esclat de veus que han cridat i continuen cridant que cal una regeneració democràtica i més transparència a les institucions públiques i privades que condicionen les nostres vides. Cal, en definitiva, un compromís mesurable de les empreses i altres agents socials en relació amb els principals problemes que ens desestabilitzen dia a dia. Però moltes vegades hi ha un abisme entre el que es diu i el que realment es fa. I és aquí on eines com el balanç social poden tenir un paper important a l’hora de fer anar de bracet valors i pràctiques.

Els balanços i les auditories socials de l’ESS Actualment, a l’Estat espanyol trobem sobretot tres eines de balanç o auditoria social (BAS) vinculades a l’ESS que s’han impulsat des de diferents territoris: Madrid, el País Basc i Navarra, i Catalunya. Totes es basen en qüestionaris que s’adrecen a les organitzacions; però, a causa de la naturalesa autònoma de cada territori en l’articulació de l’ESS, s’han desenvolupat metodologies que, si bé atenen els mateixos principis, no demanen exactament el mateix i, per tant, no donen el mateix tipus de resultats. A la taula podem veure quins blocs temàtics té cada eina i també el nombre de preguntes.

En general, tots són mètodes singulars elaborades de manera participativa que s’inspiren en models d’estàndards internacionals com el que comentàvem més amunt: el Global Reporting Initiative1, i també en altres sistemes d’avaluació, com ara els procediments d’admissió de Coop57.2 Més enllà de tot el que es comparteix amb altres instruments d’RSE i que està més relacionat amb el diagnòstic de l’impacte de les activitats i la transparència, la realització dels BAS compleix, a més, la funció de clau d’accés al mercat social. Els BAS són eines desenvolupades per un moviment social de base que intenta aglutinar i generar alternatives econòmiques al voltant de la idea de construcció de mercat

Quins blocs tenen els qüestionaris de balanç social a les organitzacions Eina Blocs temàtics Balanç social a Catalunya Dades generals Democràcia Nombre de preguntes: Igualtat 89-94 Compromís ambiental Compromís social Qualitat laboral Qualitat professional Auditoría social al País Basc i Navarra Equitat Treball Nombre de preguntes: Sostenibilitat ambiental 90 de qualitatives Cooperació 109 de quantitatives Sense finalitats lucratives Compromís amb l’entorn Àrea de personal Àrea de gerència Àrea economicofinancera Àrea de secretaria Auditoria social a Madrid (Mercado Social Madrid)1 Dades de l’entitat Compromís amb la transformació social Nombre de preguntes: Treball en xarxa i intercooperació 93 Arrelament al territori i participació comunitària Sostenibilitat ambiental Condicions laborals dignes i coresponsabilitat Igualtat Democràcia i participació Transparència Compromís públic amb el mercat social i amb l’ESS núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

19 n

economia social i solidària

social: un espai econòmic en el qual empreses, inversors i consumidors se circumscriuen a uns principis ètics per permetre que cada vegada més gent pugui anar satisfent necessitats dins d’un circuit econòmic alternatiu. Així doncs, les empreses i organitzacions que el fan seran reconegudes “públicament” en el món de l’ESS i passaran a formar part d’aquesta comunitat econòmica3.

Per tant, els BAS tenen sentit en la mesura que et permeten formar part d’una comunitat i engrandir així un circuit econòmic fonamentat en principis ètics. I diem engrandir perquè una altra de les funcions diferencials dels BAS és el paper que compleixen de donar visibilitat a l’ESS com a conjunt: des de les diferents xarxes territorials en les quals s’estan aplicant BAS es fan informes anuals amb la informació agregada de totes les empreses i organitzacions per fer una mena de radiografia de l’ESS i mostrar en quins estàndards ètics es mou aquest sector, ja que la informació que es mostra són els valors mitjans dels diferents indicadors.

Justament acaben de publicar-se els resultats del balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària. En donem uns quants resultats.

Resultats del balanç social de la XES El balanç social corresponent a l’exercici 2012 el van fer seixantadues empreses i organitzacions de diferents tipologies (vegeu el gràfic), i aglutinava un univers total d’unes 54.000 persones (entre treballadors, voluntaris i altres formes de participació). Entre aquestes seixanta-dues organitzacions, ocupaven 1.297 persones i feien circular diners per un valor d’uns 48 milions d’euros.

Els resultats en els diferents blocs temàtics van ser els següents.

Democràcia: La participació en els espais de presa de decisions a les organitzacions de la XES es mou entre el 7 i el 34% de les persones implicades en l’organització. A la taula següent en presentem el resultat més detalladat. També podem veure el percentatge de participació en l’elaboració dels plans de gestió i pressupostos (entre el 4,95 i el 29%). n 20

cooperació catalana n

El mercat social Producció

Democràcia Equitat Medi Ambient Compromís Social Qualitat Laboral Qualitat Servei Valors centrals

Finances

Pràctiques reals

Comercialització

Consum i estils de vida

Un espai econòmic on tots els agents internalitzen valors ètics i actuen en consonància

Gràfic 2. Gràfic de participació 2012 segons formes jurídiques agrupades 4 6

Cooperatives 19

33

Associacions Fundacions Societats mercantils

Igualtat: En el balanç social, la igualtat es mesura de diferents maneres. Una de les més rellevants és el mesurament de les qüestions de gènere mitjançant un desglossament de tots els indicadors entre homes i dones. Això ens permet veure, per exemple, que la paritat en els espais de presa de decisió és absoluta, ja que eren dones el 50,50% de les persones que van participar en l’aprovació dels plans de gestió i pressupostos. Un altre indicador d’igualtat que obtenim del balanç social és la diferència entre els salaris més alts i els més baixos. Entre les dones, la relació és d’1 a 2’82, i entre els homes, d’1 a 2’23. És a dir, que no s’arriba a triplicar el sou. Aquesta diferència es pot explicar pel fet que la majoria d’empreses són petites i tenen pocs treballadors. núm. 376 - Maig 2014 n

Compromís ambiental: També hi han diferents maneres de mesurar l’impacte ambiental (consum energètic, d’aigua, de productes d’alimentació, etc.). Una de les dades que hem obtingut és que el 90% de les organitzacions que han fet el BS compren productes (de tota mena) ecològics i/o reciclats, i a altra, que el 85% fan recollida selectiva de fins a set fraccions. A més, sabem que per a generar 1 milió d’euros de negoci s’han consumit 73.500 kWh. Compromís social: Aquest bloc també es mesura de diferents maneres, però ens sembla interessant remarcar dos dels indicadors: els que tenen més a veure precisament amb la construcció del mercat social. El primer és sobre les finances ètiques: s’ha dipositat un total de 5 milions d’euros en entitats de finances ètiques; si

Taula 3. Percentatge de participació en processos de presa de decisions, 2012 Coop. de treball, societats laborals i societats mercantils

Coop. de consum serveis, 2n grau i assoc. de 2n grau

Associacions i fundacions

% de participació en l'elaboració del Pla de Gestió i pressupost

29,01 %

4,95 %

21,04 %

% de participació en l'aprovació del Pla de Gestió i pressupost

30,15 %

23,78 %

7,29 %

% de participació en l'assemblea anual ordinària de l'entitat

34,04 %

24,21 %

7,58 %

xes

Xerrada de la XES sobre l'eina del Balanç Social.

RECURSOS balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària: • Blog: ensenyaelcor.org • Eina: www.bsxes.org • Web XES: xes.cat Red de Economía Alternativa y Solidaria - Red de Redes: economiasolidaria.org Auditoría Social REAS Euskadi y Navarra: auditoriasocial.net Auditoría Social Mercado Social de Madrid: http://konsumoresponsable.coop/herramientas/sistema-de-auditoria-del-mercado-social-de-madrid

afegíssim a les dades les de Coop57, tindríem 55 milions d’euros, precisament perquè Coop57 es dedica a rebre i donar finances ètiques. El segon té a veure amb les compres i les vendes que s’han fet dins de l’àmbit de l’ESS: el 21% de totes les compres i el 13,80% de les vendes s’han fet a empreses i entitats de l’ESS. Això ens indica que entre el 15 i el 20% del circulant econòmic està connectat a l’ESS. Qualitat laboral: Les dades referents a aquest bloc s’obtenen sobretot enviant qüestionaris als treballadors, que responen de manera anònima.

El qüestionari consta de vint-i-dues preguntes basades a puntuar de l’1 al 10 aspectes determinats de la seva feina. El sou i la possibilitat de concentració que hi ha a l’espai físic de treball són els aspectes que han rebut les puntuacions més baixes (6 i 5,9 respectivament), mentre que les puntuacions més altes se les enduen el grau de compliment en el pagament de les nòmines (9,5), el grau de coherència de l’organització pel que fa a la igualtat (8,2) i pel que fa al respecte pel medi ambient (8,1), i la capacitat de canviar horaris o treballar des de casa (8,6). Els treballadors declaren un grau de satisfacció a la feina de 7,2 sobre 10. n

1. El mètode per a accedir al Mercado Social Madrid es basa en una entrevista. Actualment estan ultimant una nova metodologia que permetrà obtenir puntuacions pels diferents indicadors.

2. Podeu trobar-ne més informació a www.globalreporting.org.

3. El Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics que dóna préstecs i rep dipòsits. Té una Comissió Social que avalua, amb una tècnica mixta entre qüestionari i entrevista presencial, els principis ètics de les organitzacions que volen associar-se a la cooperativa per tal d’obtenir-ne finançament. De fet, en el cas de Madrid, les entitats que han passat el procés d’avaluació de coop57 ja no han de passar per l’auditoria social del Mercado Social Madrid.

4. T ot i que, si en alguns indicadors estan molt lluny de les mitjanes agregades, també serà visible en aquesta comunitat (que pot penalitzar-la), i inclús en pot ser exclosa si es veu que està clarament fora de l’àmbit de l’ESS (aquesta decisió es prendria en el si de la XES, passant per la Comissió de Balanç Social i la Comissió Permanent). núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

21 n

Educació cooperativa

Els valors del cooperativisme arriben a les escoles Les cooperatives són empreses compromeses amb la societat. Un bon exemple d’això és la decisió que ha pres l’assemblea general de socis de Suara de destinar una part dels beneficis al foment dels valors cooperatius entre els infants i joves catalans. Per complir aquest objectiu, ha creat i finançat amb 50.000 euros el programa “Un, dos, coop”, que difondrà els valors cooperatius a tres mil alumnes d’entre sis i catorze anys d’escoles catalanes.

L’Apòstrof, sccl El passat 8 d’abril, va tenir lloc a l’escola cooperativa Institució Montserrat de Barcelona l’acte de presentació del programa “Un, dos, coop”, que consta de dues modalitats de taller educatiu, adaptades a dues franges d’edat: un taller per als alumnes dels cicles inicial i mitjà de primària (6-10 anys) i un altre per als de cicle superior de primària i primer cicle de secundària (10-14 anys). A través del joc, la música i el debat, més de tres mil alumnes podran familiaritzar-se amb els valors cooperatius, que són també valors bàsics per a la convivència en societat.

Durant l’acte de presentació, Montserrat Pujol, vicepresidenta de la cooperativa Suara, entitat impulsora del programa, va recordar l’objectiu dels tallers educatius: “Volem que transmetin als infants els valors del nostre dia a dia com a cooperativistes.” També va explicar que aquestes sessions són impartides per una vintena de socis de Suara amb experiència en el camp educatiu que s’han ofert voluntaris.

A l’acte, també hi va participar Josep Maria López, president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FCEC) i director de l’escola Institució Montserrat, que va recordar el proverbi africà que, segons ell, inspira el programa “Un, dos, coop”: “Si vols anar ràpid, vés sol; si vols arribar lluny, vés acompanyat.”

López va subratllar la importància de treballar els valors cooperatius a les aules perquè l’escola no quedi al marge d’un model empresarial socialment en auge i resistent a la crisi.

Durant la presentació també va intervenir Dani Coma, lletrista del grup n 22

cooperació catalana n

suara

Cooperatives com Suara destinen els beneficis generats pel treball al foment dels valors cooperatius a les escoles de pop infantil Macedònia, que ha col·laborat amb el projecte educatiu.

“Les Macedònia tenim molt presents tots aquests valors cooperatius i amb la cançó «Un, dos, coop» cantem allò que realment fem”, va declarar Coma.

Les peripècies de Piga, castanya i bastó El taller dissenyat per apropar els valors cooperatius als infants de sis a deu anys consta de quatre activitats principals: la lectura del conte Piga, castanya i bastó (creat per la cooperativa L’Apòstrof expressament núm. 376 - Maig 2014 n

per al programa); la cançó “La gran ventada” (enregistrada pel grup de música Bedroom), que els infants han de cantar i que serveix per a reforçar el missatge del conte; la realització de dues activitats didàctiques, i finalment un intercanvi de cromos. Les peripècies dels protagonistes del conte, en Miquel Piga, la Clara Castanya i la Fina Bastó, són el fil conductor del taller perquè els infants entrin en contacte amb el cooperativisme.

Probablement, els alumnes d’aquesta edat no han sentit mai a parlar del cooperativisme, una paraula que al principi els pot costar de pronunciar.

Més que teoritzar al voltant d’aquest concepte, els impulsors dels tallers pretenen que els alumnes s’adonin que molts dels valors del cooperativisme —prendre decisions conjuntament, treballar en equip o mostrar respecte— ja fa temps que ells mateixos els treballen a l’escola.

La cooperació, la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la responsabilitat… Els tallers del programa escolar “Un, dos, coop” permeten aprofundir en els valors cooperatius

Un joc de rols cooperatiu El taller cooperatiu en què participen els alumnes de deu a catorze anys es basa en un joc de rols, que serveix per a acostar i posar en pràctica els valors cooperatius. El fil conductor del joc és un viatge espacial que porta els alumnes (dividits en quatre grups) a visitar quatre planetes imaginaris, cadascun dels quals simbolitza un valor cooperatiu: treball en equip, democràcia, igualtat i responsabilitat.

Es tracta d’un joc circular. A l’inici es planteja un problema, i cada grup ha de fer un viatge, superar una prova i aconseguir la llavor d’un valor cooperatiu. Al final del joc es posen en comú tots els aprenentatges en un debat. A través d’aquest món inventat, el taller fomenta la creativitat dels alumnes i genera reptes; i està pensat perquè cada pas s’hagi de fer a través de la cooperació —ja sigui del grup petit o del grup classe. Al final del taller, els alumnes assisteixen la projecció del videoclip “Un, dos, coop”, la cançó que el grup Macedònia ha enregistrat per al projecte i ha publicat al seu àlbum Flors (Promo Arts Music Records, 2013).

L’origen del programa El juny del 2013, l’assemblea de socis de Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d’atenció a les persones, va decidir destinar una part dels recursos del seu Fons d’Educació i Promoció Cooperativa (FEPC) a difondre els valors cooperatius entre els infants i els adolescents. Amb aquest propòsit va néixer el programa “Un, dos, coop”, que va començar el passat febrer i tindrà lloc fins al 2014.

La posada en funcionament del

suara

Tres mil alumnes de diferents municipis catalans assistiran als tallers “Un, dos, coop” amb el convenciment que, si els valors cooperatius tenen més presència a l’escola, la societat serà més pròspera i solidària

suara

dueixen activitats d’emprenedoria cooperativa a les aules. Moltes d’aquestes activitats formen part del projecte “Emprendre a l’escola”, que impulsa la Fundació del Món Rural, i ajuden a desenvolupar la iniciativa, la creativitat, el treball en equip i la solidaritat entre els infants.

Una altra manera efectiva d’introduir els infants en el cooperativisme és animar-los a crear cooperatives escolars. Les cooperatives escolars són societats d’alumnes administrades per ells mateixos —amb l’ajut dels professors— i dedicades a desenvolupar petites activitats econòmiques en comú de manera democràtica. Els infants redacten els estatuts de la seva cooperativa, n’elegeixen un que farà de president del consell rector, un altre de secretari i un tercer de tresorer, i fan petites feines que els proporcionaran uns diners que, sovint, els serviran, per exemple, per a finançar el viatge de final de curs.

Actualment, hi ha més d’un centenar de cooperatives escolars a l’Estat espanyol. Una de les més antigues és la cooperativa escolar Lluís Companys, de l’escola d’Olot El Petit Plançó, també una cooperativa d’ensenyament. Els infants de la cooperativa escolar Lluís Companys gestionen els serveis de fotocopiadora, bar, botiga i biblioteca.

“Un, dos, coop” no substitueix cap d’aquestes iniciatives, sinó que les complementa i estén els valors cooperatius entre alumnes d’escoles ben diverses, moltes de les quals no han tractat específicament mai el cooperativisme encara que posin en pràctica els valors cooperatius. n

programa ha estat possible gràcies a la participació d’altres entitats cooperatives, com ara les següents: Aposta, Escola de Cooperativisme, SCCL, que ha dut a terme la coordinació general del projecte; L’Apòstrof, SCCL, una cooperativa experta en comunicació que ha ideat i produït tots els materials dels tallers; el grup Macedònia, que ha compost i enregistrat la cançó “Un, dos, coop”; les escoles cooperatives Jeroni de Moragas i Solc, que han participat en l’enregistrament del videoclip de la cançó; i el grup Bedroom, que ha compost i enregistrat la cançó “La gran ventada”, per als infants de sis a del anys.

A més, el programa impulsat per Suara compta amb el suport del Departament d’empresa i ocupació, a través de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, així com de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i dels grups cooperatius Clade i ECOS. Les cooperatives d’ensenyament catalanes Cada cop hi ha més centres de primària i de secundària que intronúm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

23 n

Tast de vi

Tast de vi (2a part) La fase visual Jordi París Enòleg

Una vegada presentada a Cooperació Catalana núm. 375 d'abril, l'introducció al conreu de la vinya, ens endinsem a les sensacions que ofereixen les diferents varietats de vi, en les diverses fases del tast, i en concret a la fase visual.

Per començar, agafem la copa per la base i fem un examen ràpid de les característiques visuals del vi.

Ens fixarem en la superfície del líquid, que cal que sigui neta i brillant.

A continuació alçarem la copa fins al nivell dels ulls per poder apreciar-ne millor el color, la nitidesa, la transparència i altres propietats, com ara l’efervescència en cas de tractar-se d’un vi d’agulla o escumós.

El fet d’observar la copa a contrallum ens pot ajudar a examinar la nitidesa i la transparència del vi, és a dir, l’absència visible de partícules sòlides en suspensió o bé de precipitats i sediments.

En el cas dels vins blancs, una bona nitidesa i transparència sol ser sinònim de qualitat.

Per a observar més bé el color és convenient inclinar la copa sobre un fons blanc. El plat o les estovalles solen ser uns fons adequats. Ens fixarem en la intensitat colorant (alta, mitjana o baixa), així com en la tonalitat.

— Intensitat colorant: Una bona tècnica per a valorar la intensitat colorant (transparència/opacitat) pot ser col·locar el dit darrere la copa, sempre sobre un fons blanc, i comprovar si a través del vi el veiem bé.

— Tonalitat: Per a analitzar la tonalitat és convenient fixar-se en la vora del menisc, de la superfície del líquid.

En aquesta zona, la intensitat del color disminueix i els matisos i la gradació del color són més fàcilment perceptibles. n 24

cooperació catalana n

núm. 376 - Maig 2014 n

Vocabulari comú en aquesta fase Limpidesa: cristal·lí / brillant / límpid / borrós / opac / tèrbol / sediment lleuger / sediment pesant Fluïdesa: fluid / solt / consistent / dens / espès / viscós / oliós / greixós Llàgrima: gruixuda / fina caiguda: ràpida / lenta Color de vi i ribet: Vins blancs: verd oliva / groc verdós / groc llimona / groc palla / groc daurat / or / ambre / or vell / ocre

L’anàlisi de la tonalitat ens aporta informació sobre l’estat del vi: el seu grau de maduresa (joventut o vellesa) i la seva “salut”, i fins i tot ens permet valorar la seva evolució futura.

Negres: Els vins negres evolucionen a partir de colors porpra o violaci intensos (en el cas de vins joves) fins a colors més clars, marronosos o tons teula (que podem trobar en vins més madurs), passant per una rica varietat de vermells. Durant el procés d’envelliment, els pigments més foscos (antocians) van deixant pas a altres pigments més marronosos (tanins), que deixen una sensació més suau, menys amargant, en boca.

Vins rosats: gris / rosa pàl·lid / rosa tendre / pell de ceba / gerd / salmó / taronja Vins negres: violeta / porpra / cirera / robí / vermell / granat / castany / caoba Intensitat: certa / clara / lleugera / mitjana / sostinguda / fosca / densa / profunda Netedat-brillantor: brillant / viu / franc / tènue / mat / oxidat / usat / passat

En el vi negre, la tendència general al llarg del seu procés d’envelliment és a perdre intensitat colorant, partint de colors profunds i sangonosos i evolucionant cap a tonalitats menys intenses i marronoses. (porpra - violaci - vermell robí - vermell picota - granat - marró/teula - caoba - ambre) Blancs: Els vins blancs contenen sempre algun pigment groguenc (flavonols). El seu to pot variar des de pràcticament incolors, generalment en cas de vins molt joves, fins a tons daurats o fins i tot ambres intensos, en el cas de vins madurs.

La presència de tons verdosos sol ser pròpia de vins joves.

Efervescència: Vi tranquil: nul·la / petites bombolles Vi escumós: — escuma: persistent / mitjana / fluixa — bombolles: fines / mitjanes / grosses — rosari: lent / mitjà / ràpid

A diferència dels vins negres, la tendència general en els vins blancs és a guanyar intensitat colorant al llarg del seu procés d’envelliment. (blanquinós - groc verdós - groc palla - groc llimona - groc daurat - ambre) Rosats: En aquest cas, el color del vi depèn molt del procés de vinificació que ha seguit. En general el vi rosat ha d’haver fermentat amb les pells, com el vi negre, però només durant el temps suficient per a obtenir la coloració desitjada. La seva tonalitat oscil·la des de rosats intensos fins a tons salmó o pell de ceba. (rosa pàl·lid - maduixa - salmó - pell de ceba - ataronjat) n núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

25 n

Opinió

Dues delegacions Esteve Puigferrat i Aguilar

La primera, el dia 4 d’abril, vaig assistir a l’Assemblea anual de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) com a Vicepresident de la Fundació Roca i Galès.

Aquest any presidida per Perfecto Alonso va comptar per primera vegada amb l’assistència del Conseller, Felip Puig i el Director general de cooperatives, Xavier López.

L’assemblea va ser conduïda amb bon criteri per Olga Ruiz. Llàstima que en marxar els convidats anterior­ment esmentats, també marxés una petita part del públic assistent. Què hi farem!

Per la meva banda, si bé vaig assistir a tota l’assemblea, no em vaig poder quedar al pica-pica.

La segona, el dia 15 d’abril. Vaig tenir el plaer d’assistir, representant també a la Fundació, a l’anomenat Esmorzar ACCIÓ – que és un cafè – “Els principals errors dels emprenedors”, basat en el primer llibre de Carlos Blanco, que va ser presentat per una persona molt competent i que sempre va parlar amb la nostra llengua.

Carlos Blanco que entenia a la primera el català, a més de fer-nos l’explicació del perquè havia escrit aquest llibre, amb molta gràcia hi va donar una importància que va fer que la vetllada fos molt amena i profitosa pels assistents, almenys per a mi.

El llibre és fruit d’scoltar a les persones que el coneixien, i per això va començar a dialogar amb diferents emprenedors per poder-se fer capaç d’on havien estat els seus fracassos i com s’haguessin pogut corregir. Un exemple: no és bo que en una societat o associació, hi hagi familiars perquè aboquen, a més dels problemes que hi puguin haver en l’empresa, les connotacions sentimentals dels seus vincles.

Un altre exemple: en redactar una nova societat s’ha de tenir molt en compte els danys col·laterals que en aquesta redacció poden produir-se, posant ell un exemple en una que ell havia constituït: un dels socis al n 26

cooperació catalana n

núm. 376 - Maig 2014 n

Carlos Blanco, autor del llibre Els principals

errors dels emprenedors.

llarg d’una reunió va fer fora l’advocat que havia redactat el document, de manera que el mateix advocat s’havia fet el seu propi sot.

Per evitar que un soci, quan hagi après l’intríngulis d’una empresa amb els cèntims de la societat, planti als altres socis i ell se les campi sol, pel seu compte, pot preveure’s una clàusula en la que quedi clar que si no s’està – posem durant cinc anys – a l’empresa la seva part serà comprada pels altres socis a un preu simbòlic d’un euro.

Quan al final hi va haver col·loqui entre el públic els senyor Carlos Blanco, va respondre immediatament totes les qüestions, tant si eren en català com no. Va ser una bona promoció del seu llibre, en el que ens va recomanar el tinguéssim en compte en la Diada de Sant Jordi. n

biblioteca/revistes

Retalls Elisenda Dunyó

•COOP Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu Núm. 3. Barcelona, 2014 www.cooperativestreball.coop federacio@cooperativestreball.coop Revista anual en llengua catalana editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. De l’extens sumari, en destaquem algunes de les seccions, com ara “L’equip de l’any” amb el títol: Inoxgrup. Una nova cooperativa amb setanta anys d’història. A “Crònica”: “Balanç positiu del primer any al Programa Municipi Cooperatiu”. A “Cooperació” s’inclou un article que parla del procés participatiu que hi va haver entre organitzacions federades, que va engegar la FCTC per aconseguir una unificació. A “Casos d’èxit”, els textos següents: “Junts per arribar on sols no es pot”, en el qual s’explica que ara, amb Xarxa Coop, es vol arribar a l’objectiu de reforçar la intercooperació; “L’interès mutu com a motor cooperatiu”, en el qual s’exposa la tasca que han portat a terme el Grup Clade i els treballadors de les cooperatives per posar a la pràctica la intercooperació. A l’article “Quan la intercooperació es porta a la sang” s’exposa el cas del Col·lectiu Ronda. Dins l’apartat “Memòria històrica”, es parla de l’edifici gairebé centenari del carrer Premià del barri de Sants i que sintetitza una bona part del cooperativisme català. A “Valors”, hi ha l’article “Cooperatives: La democràcia és una lluita”, en el qual es reflexiona sobre el binomi democràcia i cooperativa. A la mateixa secció trobem “La participació: sentiment i dret”, i també “Un nou estil de relacions (NER) en l’organització de les empreses”. L’entrevista es fa a Xavier Creus. A la secció “Economia”, es dediquen unes quantes pàgines a la crisi de Fagor Electrodomésticos i Mondragón, responent a les crítiques que s’han fet del model cooperatiu, i es revalora i s’avalua aquest grup empresarial. Els títols de les pàgines següents són: “Cooperatives a França: passat i present”, “Dels departaments estancs a la xarxa, de la jerarquia a les persones”, “Quin impacte tenen les xarxes socials en la participació?” A “Marc legal” hi ha el text “Al·legacions a l’avantprojecte de llei de cooperatives”. A “Gestió empresarial”, l’article “Decidir més i millor”, en el qual l’autor defensa la participació a les cooperatives i també l’esforç de fomentar les iniciatives dels treballadors. A les últimes pàgines de la revista hi ha a un directori minuciós de les cooperatives que formen part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. n

COMPARTIR Núm. 93. Gener-març del 2014. Barcelona www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista editada per la Fundació Espriu, de periodicitat trimestral i que nosaltres rebem en llengua catalana. Després de l’editorial s’inclouen les seccions fixes. A la secció “Salut” es parla de l’esterilitat, de la clínica Vistahermosa d’Alacant, del colesterol, del cor i de l’efecte que fan els greixos en la dieta. A l’apartat “Cooperativisme sanitari” s’inclouen notícies i esdeveniments remarcables que han succeït durant els últims mesos. Al “Monogràfic” hi ha un recull d’articles que fan referència a l’assemblea general de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) que es va celebrar a Ciutat del Cap fa uns quants mesos. S’hi parla de l’ACI, de les cooperatives sanitàries, del cooperativisme a l’Àfrica, de la nova imatge mundial de les cooperatives, entre altres temes. La publicació acaba amb la secció “Cultura”, que inclou un poema, un reportatge fotogràfic, les pàgines dedicades a Salvador Espriu i l’acudit. n núm. 376 - Maig 2014 n

cooperació catalana n

27 n

!

Preu de subscripció anual (11 núms.)

30 €

Preu d’un número: 3 €

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS Aragó, 281, 1r- 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 www.rocagales.cat cc@rocagales.cat

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Entitat Nom Cognoms Adreça Codi postal Població Telèfon Correu electrònic

o Desitjo subscriure’m fins nou avís a la revista Cooperació Catalana Preu subscripció anual (11 núms.) 30 € Forma de pagament o Transferència IBAN ES37 2100 3014 7625 0001 8353 o Xec bancari adjunt a nom de: FUNDACIÓ ROCA I GALÈS o Domiciliació bancària: Nom titular: Entitat bancària: Codi BIC: Codi IBAN: