Violència Masclista contra les dones migrades

VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES ALGUNES ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

VIOLÈNCIA M A S C L I S TA

CONTRA

LES DONES MIGRADES ALGUNES ORIENTACIONS

PER A PROFESSIONALS CONTRA LA VIOLÈNCIA

MASCLISTA

Índex PRESENTACIÓ.......................................................................................................................................................... 4 1. QUÈ ENTENEM PER VIOLÈNCIA MASCLISTA?.............................................. 7 La violència masclista i la violència de gènere: definicions.............................................................. 7 Formes i àmbits de la violència masclista............................................................................................ 8 2. LA VIOLÈNCIA MASCLISTA COM A PROBLEMA GLOBAL................................................................................... 10 Algunes formes de violència masclista al món................................................................................... 10 Campanyes de prevenció i sensibilització, i acció feminista a diferents llocs del món......................................................................................................................... 11 3. LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES MIGRADES...............................................11 Algunes dades............................................................................................................................................ 11 Vulnerabilitats afegides de les dones migrades.................................................................................. 12 4. APUNTS SOBRE EL MARC LEGISLATIU I POLÍTIC D’ACTUACIÓ........................................................................................... 13 Autoria Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada Materials elaborats a partir de les experiències de recerca i intervenció amb professionals i dones migrades de Saray Bazaga Garrido, Sira Vilardell Canal, Pilar Quevedo Jiménez, Laura Sales Gutiérrez, Mar Camarasa Casals i Núria Francolí Sanglas.

Crèdits fotogràfics: p. 10: Khaled Kazaa AFP/Getty images; Graham Richardson;Amnon Shavit; p. 16: Currier & Ives, 1869.

5. PERSPECTIVA INTERCULTURAL I DE GÈNERE............................................. 15 La interculturalitat i la perspectiva intercultural............................................................................... 15 La perspectiva de gènere........................................................................................................................ 15 La perspectiva intercultural i de gènere en l’abordatge de la violència masclista.......................................................................................................................... 17 La competència intercultural i de gènere: coneixements, habilitats i actituds.................................................................................................................................... 17

Febrer 2013 Guia redactada en el marc del projecte Speak out! Empowering Migrant, Refugee and Ethnic Minority Women against Gender Violence in Europe (Apoderament de les dones migrades, refugiades i de minories ètniques contra la violencia de gènere a Europa), JUST/2010/DAP3/AG/1396, cofinançat per la Comissió Europea, en el marc del Programa Daphne III per combatre la violència exercida sobre els nens, els joves i les dones (2007 - 2013).

La informació i les opinions expressades en aquesta Guia són les pròpies de les autores i no reflecteixen necessàriament l’opinió oficial de la Unió Europea. No es pot atribuir cap responsabilitat a les institucions i els organismes de la Unió Europea ni a les persones que les representen per l’ús que pugui fer de la informació continguda en aquest document.

6. ORIENTACIONS PER A TREBALLAR AMB UN ENFOCAMENT INTERCULTURAL I DE GÈNERE............................................... 18 BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................................ 20

Presentació Aquesta breu guia pretén aproximar-se al repte de l’abordatge de la violència masclista en contextos interculturals. La informació i les orientacions incloses en aquestes pàgines estan dirigides a professionals d’àmbits diversos que treballen amb dones migrades. El nostre objectiu és contribuir a l’avenç i la millora en l’abordatge del fenomen de la violència masclista en contextos interculturals i específicament de les situacions de violència viscudes per les dones migrades.

La guia sorgeix de la participació de la Fundació Surt en el projecte Speak out! Empowering Migrant, Refugee and Ethnic Minority Women against Gender Violence in Europe (Empoderament de les dones migrades, refugiades i de minories ètniques contra la violència de gènere a Europa), JUST/2010/DAP3/ AG/1396, cofinançat per la Comissió Europea, en el marc del Programa Daphne III per combatre la violència exercida sobre els infants, joves i les dones (2007 - 2013).

Fundació Surt. Fundació de Dones.

Fundació Privada

http://www.surt.org 6 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

En el marc del projecte, coordinat pel Departament de Sociologia de la Universitat de Padova (Itàlia) i amb la participació d’universitats i entitats d’Espanya, Finlàndia i Països Baixos, es va realitzar a Catalunya una recerca quantitativa amb 108 qüestionaris a professionals de diversos àmbits (educació, salut, gènere, violència, etc.) i una recerca qualitativa amb grups de discussió de professionals i dones migrades, per tal d’analitzar les diferents conceptualitzacions i aproximacions a la violència masclista.

La recerca realitzada amb professionals, especialment, juntament amb l’experiència de la Fundació Surt en la formació a professionals en matèria de violència masclista, van posar damunt de la taula la necessitat d’aprofundir en el coneixement de les formes específiques de violència que poden patir les dones migrades i les vulnerabilitats afegides per trencar el cicle de violència i, d’aquesta manera, millorar en la capacitació professional per a l’abordatge de la violència en contextos interculturals.

En una segona fase del projecte, es va realitzar un taller de 60 hores amb 10 dones migrades de diferents orígens dirigit a la sensibilització en qüestions de rols de gènere i violència masclista, i la promoció de l’empoderament i la mentoria per part de les dones migrades.

Les activitats dutes a termes en el marc del projecte, juntament amb l’experiència de la Fundació Surt en la formació a professionals en matèria de violència masclista van posar damunt la taula la necessitat d’aprofundir en el coneixement de les formes específiques de violència que poden patir les dones migrades així com les vulnerabilitats afegides que aquestes tenen a l’hora de trencar el cicle de violència.

Esperem que aquests materials puguin ser d’utilitat per als i les professionals que treballen amb dones migrades i esperem les vostres aportacions per poder millorar el treball conjuntament i avançar plegades cap a l’eradicació de la violència masclista.

1. QUÈ ENTENEM PER VIOLÈNCIA MASCLISTA? La violència masclista i la violència de gènere: definicions La violència masclista és un fenomen estructural arrelat en les relacions de poder desiguals entre dones i homes en el marc de la societat patriarcal. És una expressió del poder masculí que els homes empren per reproduir i mantenir el seu estatus i autoritat sobre les dones. En aquest sentit, és una violència instrumental amb un paper funcional per als homes.

No hi ha cap país al món en què les dones estiguin lliures de violència i no hi ha cap àmbit en la vida d’una dona que no l’exposi a amenaces o actes concrets de violència masclista. Per tant, la violència masclista s’ha de considerar la vulneració dels drets humans més estesa al món.

La Plataforma d’Acció de Beijing (1995) va definir la violència contra les dones com “tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o en la privada.”

En el context català, la lluita per a l’eradicació de la violència contra les dones s’ha concretat en dos conceptes que cal conèixer: “violència de gènere” i “violència masclista”.

El concepte de violència de gènere a la legislació espanyola El concepte de violència de gènere, a efectes de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, comprèn tot acte de violència física i psicològica —incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat—, que s’exerceix sobre les dones per part de qui són o han estat els seus cònjuges o de qui estan o han estat lligats a elles per correlacions similars d’afectivitat, amb o sense convivència.

Aquest tipus de violència és una de les expressions més greus de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones.

El concepte de violència masclista a la legislació catalana El concepte de violència masclista, a efectes de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista, és la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 7

ÀMBIT INSTITUCIONAL (violència exercida per part dels estats i les institucions)

Formes i àmbits de la violència masclista

COMUNITARI I SOCIAL (integrants de la comunitat a la qual pertany la víctima de maltractament, per exemple, a la feina, control de l’espai, etc.)

Segons la llei catalana, hi ha diferents formes de violència masclista: 1. Violència psicològica. Per exemple: amenaces, humiliacions, ridiculitzacions, exigències d’obediència, culpabilitzar a la víctima que el problema és seu, insults, control de les sortides de casa, desqualificacions, indiferència, aïllament i desvalorització del treball i de les opinions.

ÀMBIT FAMILIAR (fills mascles, familiars...)

2. Violència física. Qualsevol acte amb resultat de lesió física o dany.

3. Violència econòmica. Per exemple: no tenir accés als diners (ni els propis ni els de la parella), oposició per part de la parella a realitzar un treball remunerat fora de casa, o obligar la dona a lliurar els seus ingressos.

ÀMBIT DE LA PARELLA (o ex parella)

4. Violència sexual. Qualsevol contacte sexual forçat, ddes de l’assetjament sexual fins l’abús i la violació. És un acte de naturalesa sexual no consentit, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona una relació conjugal de parella, afectiva o de parentiu.

Aquestes formes de violència es poden exercir en diferents àmbits: · Violència en l’àmbit de la parella: violència física, psicològica, econòmica, social i sexual, exercida per part de l’home amb qui la dona manté o ha mantingut una relació afectiva de parella. · Violència en l’àmbit familiar: violència física, psicològica, econòmica i sexual, exercida per part d’un membre de la mateixa família, determinada pel marc de les relacions d’afectivitat. · Violència en l’àmbit laboral: violència física, psicològica, sexual que es produeix en el lloc de treball o durant la jornada laboral o fora de treball i jornada, sempre que tingui relació amb el treball.

Quan parlem de violència masclista en l’àmbit laboral, es sol parlar d’ “assetjament”: · Assetjament per raó de sexe: comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en ocasió d’accés al treball remunerat, ocupació o formació, que tingui intenció de produir un efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o crear un entorn intimidatori, hostil, degradant o humiliant. · Assetjament sexual: comportament verbal i no verbal o contacte físic no desitjat d’índole sexual que tingui intenció d’atemptar contra la dignitat d’una dona o crear un entorn intimidatori, hostil, degradant o humiliant. · Violència en l’àmbit social o comunitari: diferents formes de violència contra les dones exercides per integrants de la comunitat i la societat com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. Per exemple: agressions sexuals (com les violacions), assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats o la violència derivada de conflictes armats.

Però les lleis existents no sempre recullen totes les realitats. Més enllà de les formes i àmbits descrits en la llei catalana sobre violència masclista, se’n poden tenir en compte també d’altres que afecten especialment a les dones migrades: 8 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

Violència en l’àmbit social i comunitari: més enllà de les agressions descrites a la llei, en l’àmbit social i comunitari pot haver-hi altres formes de violència més subtils i invisibles, com per exemple: restriccions a la circulació per l’espai públic i els hàbits i les relacions de les dones, o el control sobre el cos i el vestit.

En aquest gràfic de cercles concèntrics es

Violència institucional: l’exercida pels estats i les institucions, i els seus representants i personal tècnic, per exemple amb legislacions i pràctiques que prohibeixen i restringeixen els drets sexuals i reproductius o restringeixen els drets socials i polítics d’algunes dones (com les migrades).

de la violència masclista ocupen tots els espais de

presenten diferents àmbits de la violència masclista, tant els recollits a la llei com els no contemplats. És important tenir en compte que les manifestacions la vida de les dones i que aquesta multiplicació d’espais i d’agressors és el que garanteix l’efectivitat del sistema com a mitjà de control de la llibertat de les dones.

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 9

2. LA VIOLÈNCIA MASCLISTA COM A PROBLEMA GLOBAL La desigualtat de gènere entre dones i homes és un problema global. La violència masclista, com a manifestació d’aquesta desigualtat i mecanisme emprat per a la seva perpetuació, també s’exerceix a tot el món. Aquesta dimensió global s’observa clarament al mapa de la vergonya de la desigualtat de gènere, elaborat pel Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONGs de Girona i l’Alt Maresme, i disponible a http://www.solidaries.org.

La violència masclista és un mal que pateixen totes les societats sense excepció, encara que en cada regió i cada situació individual, en funció dels diversos factors en joc en cada cas, pot adquirir matisos particulars.

En totes les societats hi ha pràctiques que són una agressió a la integritat física i psicològica de les dones. En canvi, són gairebé inexistents pràctiques similars que ocasionin mal als homes pel sol fet de ser-ho.

Campanyes de prevenció i sensibilització i acció feminista a diferents llocs del món De la mateixa manera que la violència masclista és un problema global, la lluita contra la violència també és global.

Els moviments feministes i les organitzacions de dones de base, la teoria i la pràctica feministes presents al món acadèmic i als mitjans de comunicació, i la institucionalització del feminisme en alguns països són alguns dels escenaris globals que contribueixen a l’eradicació de la violència masclista en totes les seves formes, mitjançant campanyes de sensibilització, accions educatives i formatives, i pràctiques activistes col·lectives i individuals, organitzades i espontànies.

Algunes formes de violència masclista al món: · Dones “girafa” · Peus petits

· Decisions arbitràries contra dones i nenes

· Planxament de pits

· Rebuig envers les dones divorciades

· Mutilació genital femenina

· Explotació laboral (en el servei domèstic)

· Matrimonis forçats i de menors

· Extorsió al país d’origen (deutes)

· Lapidacions

· Linxament moral (per la pròpia comunitat)

· Violacions en conflictes armats

· Abandonament (justificat i recolzat per la comunitat)

· Agressions/venjança per qüestions d’honor (mutilacions, cremades...) · Alimentació forçosa · Representacions de la violència a la publicitat · Brutalitat física i maltractament psicològic · Prostitució forçada

· No escolarització de nenes

· Poligàmia (no declarada) · Pressió psicològica comunitària a dones que tenen dificultat en tenir fills/es · “Violència simbòlica” contra dones rebutjades o sancionades per la pròpia comunitat (de vegades reproduïda per altres dones)

LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES MIGRADES Algunes dades Segons dades de la Macroenquesta de violència de gènere realitzada a Espanya el 2011, les dones estrangeres diuen haver patit el doble de violència en l’àmbit de la parella que les dones nascudes a Espanya.

Has patit violència de gènere?

Estrangeres Espanyoles

Campanya contra la mutilació genital femenina a Uganda 10 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

Matrimonis forçats i de menors: “Jo, Najoud, 10 anys, divorciada”

en algun moment a la vida 20,9 %

10,1 %

En el darrer any 5,8 %

2,8 %

Tal i com s’observa en el gràfic, un 20,9% de les dones de nacionalitat estrangera diuen haver patit violència de gènere en algun moment de la seva vida, mentre que entre les espanyoles el percentatge és la meitat: del 10,1%.

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 11

En relació a les dones que van patir violència en el darrer any, el percentatge de dones de nacionalitat estrangera és del 5,8%, mentre que entre les espanyoles és també la meitat: del 2,8%.

Segons les dades dels jutjats de violència de gènere, el 2011 es van presentar a Espanya 134.002 denúncies per violència de gènere, el 36% de les quals per part de dones de nacionalitat estrangera. En relació al nombre de dones assassinades per violència de gènere, de les 44 dones mortes a Espanya el 2011, el 22,7% eren de nacionalitat estrangera. Aquestes dades posen de manifest la sobrerepresentació de les dones migrades en les xifres de violència en relació al percentatge de dones migrades residents a Espanya.

Si bé no es disposa de dades sobre violència masclista vers les dones migrades a Catalunya, algunes dades policials il·lustren la prevalença d’alguns tipus de violència masclista que afecten específicament les dones migrades: el 2011 es van registrar a Catalunya 36 casos de mutilació genital femenina, 21 matrimonis forçats i 13 matrimonis forçats de menors. Les dades de l’any 2012 mostren una petita disminució d’aquests delictes.

Vulnerabilitats afegides de les dones migrades Organitzacions internacionals com el Consell d’Europa i diferents estudis acadèmics sobre la violència contra les dones migrades (Raj, 2002; Menjivar, 2002; Arias, 2007) han identificat alguns factors específics de l’experiència de les dones migrades que podrien explicar, almenys en part, la major prevalença de la violència masclista entre aquestes dones.

Aquesta vulnerabilitat podria estar associada a circumstàncies concretes de les dones migrades com ara la dependència econòmica de l’agressor, la falta de coneixement de l’idioma de la societat d’acollida, i l’aïllament i la falta de xarxes (de vegades restringides a comunitats ètniques o de persones migrades, que poden inhibir la capacitat de denunciar).

La vulnerabilitat pot estar relacionada també amb factors culturals i, concretament, amb els rols de gènere hegemònics en una comunitat cultural. Tot i 12 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

això, des de la perspectiva professional cal evitar el prejudici de reduir tota la problemàtica únicament als factors culturals.

Així, aspectes com la situació legal de les dones migrades al país d’acollida també poden ser factors de vulnerabilitat, donada la seva discriminació en termes de ciutadania respecte a la població autòctona.

Degut a totes aquestes vulnerabilitats, les dones migrades poden tenir més dificultats tant a l’hora d’identificar la pròpia violència, com per sortir del cicle de la violència. D’acord amb els resultats de la Macroenquesta de violència de gènere realitzada a Espanya el 2006, el 10% de les dones estrangeres víctimes de violència no es reconeixen com a tals, mentre que entre les dones espanyoles només el 5’8% no identifiquen com a pròpia la violència.

Segons altres dades d’aquesta Macroenquesta, també hi ha indicis que apunten a uns efectes més intensos de la violència masclista entre les dones migrades, com ara la tristesa o la fatiga crònica.

Cal tenir en compte que els agressors poden utilitzar com a instruments de sotmetiment de les víctimes de violència masclista mecanismes relacionats amb la condició de migrada, com ara l’aïllament i abús social, el control mitjançant amenaces, la manipulació de la situació administrativa, el xantatge emocional (amb l’ús de fills/es, per exemple), l’abús emocional i econòmic, la intimidació, etc.

En aquest sentit, és clau tenir en compte la relació entre la violència exercida sobre les dones en diferents àmbits de la vida, com ara la violència en la parella i la violència comunitària. És la conjunció de l’exercici de la violència en diversos d’aquests àmbits el que estableix un clima de naturalització i legitimació de la violència.

Per exemple, amb la violència simbòlica contra les dones que difonen quotidianament els mitjans de comunicació de masses (la televisió, la publicitat, el cinema, etc.) o l’ús d’arguments religiosos o de tradició i identitaris per a justificar la violència masclista.

D’aquesta manera, les víctimes queden atrapades en un “consens” social que els impedeix ser conscients dels seus drets i de la manera com estan sent vulnerats.

4. APUNTS SOBRE EL MARC LEGISLATIU I POLÍTIC D’ACTUACIÓ Com ja s’ha apuntat, el marc legislatiu fonamental en matèria de violència masclista és la Ley Orgánica 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género i la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista.

pròpia llei a totes les dones que es troben en situacions de violència masclista, i també llurs fills i filles dependents que visquin o treballin a Catalunya i amb independència del veïnatge civil, la nacionalitat o la situació administrativa i personal, sens perjudici del que estableix la legislació en matèria d’estrangeria i de l’exigència de determinats requisits per a les diferents prestacions i serveis.

La llei estatal de violència no estableix mesures específiques per a les dones migrades, però sí que menciona, en relació a plans de col·laboració amb altres administracions públiques, la consideració especial de la situació de les dones que, per les seves circumstàncies personals i socials, puguin tenir major risc de sofrir la violència de gènere o més dificultats per a accedir als serveis previstos en la Llei, com ara les pertanyents a minories, com les migrades, les que es troben en situació d’exclusió social o les dones amb discapacitat.

D’altra banda, la llei de violència catalana estableix que el Govern ha de promoure les actuacions necessàries amb les entitats consulars, les ambaixades, les oficines diplomàtiques i qualsevol altra entitat, a fi d’obtenir o facilitar documentació acreditativa de les circumstàncies personals i familiars de les dones immigrades, i també la legislació del país d’origen. El protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista inclou una atenció específica amb les dones migrades, principalment a través de tallers formatius per a professionals que treballen amb dones migrades i del foment de la cooperació amb institucions i organitzacions del país d’origen.

En relació a la legislació catalana, la Llei 5/2008 garanteix els drets reconeguts a la

La darrera modificació de la Llei d’estrangeria (Llei orgànica 10/2011, de 27 de juliol, de ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 13

modificació dels articles 31 bis i 59 bis de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social) té importants implicacions per a les dones víctimes de violència de gènere. La modificació dels articles 31 bis i 59 bis de la Llei de referència es concreta en l’ampliació de les mesures de protecció que aquesta Llei reconeix a les dones víctimes de violència de gènere i a les víctimes de tràfic d’éssers humans que decideixin denunciar el maltractador o explotador, respectivament.

En referència a les dones víctimes de violència de gènere que denunciïn el maltractador, es possibilita que la dona maltractada obtingui una sol·licitud d’una autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals i que es pugui fer extensiva als seus fills o filles (l’autorització de treball per a fills o filles només s’escau si compleixen el requisit d’edat mínima de 16 anys que exigeix l’Estatut dels treballadors).

En la mateixa línia es preveu la concessió automàtica –ja no potestativa– d’una autorització provisional de residència i treball per a la dona maltractada i els seus fills i filles, que resolgui interinament la seva situació fins que s’emeti la resolució judicial relativa a la denúncia per violència masclista.

En relació a les víctimes de tràfic d’éssers humans, la Llei pretén facilitar que cooperin amb les autoritats en la investigació i incriminació dels qui cometen aquesta classe de delictes. Amb aquesta finalitat, s’amplia als fills i filles de la víctima que es trobin a Espanya el dret que assisteix aquesta per sol·licitar de l’Administració pública competent les mesures que corresponguin per garantir la seva seguretat.

També s’amplia aquest dret a qualsevol altra persona que mantingui vincles familiars o de qualsevol altra naturalesa amb la víctima, amb la finalitat que les xarxes de tràfic no puguin bloquejar la cooperació de la víctima mitjançant amenaces greus als seus cercles pròxims.

En relació a les actuacions polítiques, donada la prevalença de la violència de gènere contra les dones migrades, el govern espanyol va posar en marxa un pla específic: el Plan contra la violencia de género en población inmigrada (2009 – 2012).

El Pla va néixer amb l’objectiu d’aproximar els recursos a la població immigrada, crear les condicions adequades per a la prevenció d’aquest tipus de violència i millorar l’atenció des d’una 14 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

perspectiva global, ja que es reconeix que la major dependència de les dones cap al seu agressor, a causa de la manca de xarxes de suport socials i familiars, origina una major inseguretat a l’hora de trencar amb la violència.

El pla s’articula en cinc eixos: informació, formació, sensibilització, atenció adaptada a les circumstàncies de les dones estrangeres víctimes de violència de gènere i mesures estructurals.

5. PERSPECTIVA INTERCULTURAL I DE GÈNERE Per tal d’abordar professionalment el fenomen de la violència masclista en contextos interculturals, es proposen dos marcs d’intervenció: la perspectiva intercultural i la perspectiva de gènere. A continuació s’aborden totes dues.

La interculturalitat i la perspectiva intercultural La interculturalitat és la interacció entre cultures. El concepte fa referència no només a la coexistència entre cultures sinó que implica la relació entre elles, mitjançant la interacció, la solidaritat i la reciprocitat.

En aquest sentit, implica una cooperació entre totes les ètnies que busquen i volen mantenir les seves identitats pròpies dins dels esquemes de pertinença a una gran família humana. La interculturalitat posa èmfasi en no oblidar allò que es té en comú i compartir-ho (més enllà d’allò particular i personal).

La interculturalitat genera cohesió social, enfortiment comunitari, convivència i ciutadania responsable (amb drets i deures per a tothom).

La perspectiva intercultural és una categoria d’anàlisi que ens ajuda a mirar les relacions que s’estableixen entre persones i cultures així com la tipologia d’aquestes. Permet identificar les desigualtats entre dones i homes de diferents procedències i els obstacles que afronten en els diferents espais socials.

La mirada intercultural implica: · Qüestionar estereotips i prejudicis vigents (en aquest cas, envers les dones migrades). · Identificar i treballar els aspectes de discriminació per qüestió de procedència, ètnia, religió, etc. · Denunciar les discriminacions per qüestió de procedència, ètnia, religió, etc. · Considerar sistemàticament la diversitat com un valor que enriqueix al conjunt de la societat.

La perspectiva de gènere Per tal d’entendre la realitat social des d’una perspectiva de gènere, en primer lloc cal distingir clarament els conceptes de sexe i gènere.

SEXE (dona – home): · Fa referència a les característiques biològiques, anatòmiques, fisiològiques i hormonals a partir de les quals s’estableix que els éssers humans som dones o homes. · Cal tenir en compte, però, com demostren les persones intersexuals, que les diferències biològiques entre dones i homes no estan clarament definides i que és la nostra societat la que classifica els trets biològics en dues categories dicotòmiques: home i dona. · El sexe no està associat a comportaments determinats.

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 15

GÈNERE (femení – masculí): · És el conjunt de característiques que cada societat atribueix a homes i dones pel fet d’haver nascut amb unes característiques biològiques identificades amb dones i homes. · És una construcció social i històrica d’acord amb la qual s’atribueixen característiques diferenciadores a dones i homes: el que és femení en contraposició a allò que és masculí. · El gènere influeix en les nostres actituds, la nostra manera de ser i de veure les coses.

D’acord amb l’ordre social de gènere en el qual vivim, s’assigna a dones i homes diferents valors, actituds, capacitats, sentiments, comportaments, responsabilitats, oportunitats, etc. · La societat normalment atorga menys valor a allò que es considera femení que al que es defineix com a masculí. · El comportament de gènere s’aprèn, s’interioritza i es reprodueix. · Com a construcció social, és modificable.

Què és la perspectiva de gènere La perspectiva de gènere és una categoria d’anàlisi que ens ajuda a mirar la realitat identificant les desigualtats entre dones i homes, els rols socials atribuïts a unes i altres així com els obstacles que cada un/a afronten en els diferents espais socials: social, econòmic, polític, familiar, laboral, cultural, de salut, etc.

Aquesta mirada implica, entre d’altres: · Qüestionar els rols socialment atribuïts a dones i homes. · Reconsiderar el concepte i el valor del “treball”. · Visibilitzar les aportacions de les dones tant al llarg de la història com en l’actualitat. · Identificar, abordar i combatre els aspectes de discriminació de gènere. · Considerar sistemàticament les diferents condicions, situacions i necessitats de les dones i els homes en relació als diferents espais socials, analitzant com suposen un obstacle a la participació d’unes i altres en termes d’equitat i posant de manifest les seves causes.

La perspectiva intercultural i de gènere en l’abordatge de la violència masclista La incorporació de les perspectives intercultural i de gènere és fonamental en la intervenció amb dones migrades víctimes de violència de gènere, ja que es tracta d’una eina que permet donar respostes més informades, adequades i equitatives, analitzant les causes que generen desigualtats i, fonamentalment, elaborant propostes d’acció tendents a modificar-les, contribuint així a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones.

Cal destacar que l’actuació des d’una perspectiva intercultural i de gènere no equival a una simple addició dels diferents condicionants (gènere, origen, ètnia, classe social, orientació sexual, diversitat funcional, etc.) que intervenen en una situació individual, sinó que implica prestar atenció a com s’entrecreuen els factors culturals i de gènere en el cas de cada dona. D’aquesta forma, es permet personificar l’atenció a la dona víctima de la violència.

El treball des d’un enfocament intercultural i de gènere ha de guiar de forma transversal tota la intervenció professional. En aquest sentit, les i els professionals han de dur a terme accions a diferents nivells: en l’anàlisi de la situació de la dona i de la seva situació de violència, en les metodologies d’intervenció amb aquestes, en l’articulació de recursos i serveis i en el treball de sensibilització amb la societat en general.

Tanmateix, és important reconèixer que l’efectivitat d’aquest enfocament no depèn únicament de l’actuació individual de les i els professionals; certament, les mesures resultaran més o menys efectives en funció de les polítiques públiques (migratòries i de l’estat del benestar) que s’articulin. Però és important tenir clar que és una responsabilitat comuna dels i les professionals posar-les en pràctica.

La competència intercultural i de gènere: coneixements, habilitats i actituds Per tal de poder posar en pràctica l’enfocament intercultural i de gènere en la intervenció professional és necessari desenvolupar, capacitarse en competència intercultural i de gènere.

La competència intercultural fa referència a l’habilitat de comunicar-se, interpretar i interactuar de manera adequada, flexible i efectiva amb persones de diverses cultures amb codis culturals diversos i en varietat de contextos culturals. A la pràctica, la competència intercultural és un procés de capacitació per entendre, reconèixer, valorar i respectar a persones de diversos entorns culturals i, d’aquesta forma, poder treballar amb elles. Implica un esforç de distanciament de la pròpia cultura i, al mateix temps, la capacitat d’establir una relació empàtica amb la resta de cultures1. Conèixer els diferents aspectes de la cultura permet un posicionament que eviti els prejudicis i les generalitzacions, i personificar l’atenció a cada dona que es troba en una situació de violència masclista tenint en compte la seva cultura.

La competència de gènere, d’altra banda, suposa aproximar-se a la realitat social des de la mirada dels gèneres i les seves relacions de poder. Implica conèixer i qüestionar els rols de gènere així com identificar i mirar de combatre les situacions de desigualtat existents entre homes i dones en un context determinat i en els múltiples àmbits de la vida.

S’entén que la competència intercultural i de gènere no s’adquireix de forma immediata, sinó que cal que els i les professionals rebin formació, assessorament i que a partir de la pròpia pràctica professional la vagin desenvolupant.

1 Fundació SURT (2013). Recomendaciones y principios de actuación para el abordaje de la violencia machista en el seno de las comunidades gitanas. Guía práctica.

16 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 17

Per tal de facilitar aquest procés, a continuació es descriuen alguns dels coneixements, les habilitats i les actituds que des de la nostra perspectiva cal posar en joc per tal de dur a terme una intervenció adequada des d’un enfocament intercultural i de gènere.

A. Posicionament i anàlisi Es recomana a les i els professionals: · Identificar els factors específics d’exclusió i discriminació que afecten a les dones migrades així com també les seves demandes i necessitats específiques.

SABER (coneixements) - Teories feministes.

- Gestió de la diversitat i de les relacions interculturals (col·lectius minoritaris i majoritaris).

- Especialització en l’àmbit d’intervenció (violència masclista).

- Coneixements de mediació, conflictologia i resolució.

- Antropologia. Sociologia. Migracions i moviments humans.

- Grups socials i la seva organització (en origen i acollida).

- Organització i dinamització de grups.

- Funcionament i recursos de la societat d’acollida i d’origen.

- Models de desenvolupament personal i relacions interpersonals.

- Legislació vigent.

SABER FER (habilitats)

SABER ESTAR (actituds)

- Habilitat de negociació i resolució de conflictes interculturals.

- Situar-se davant el món: obertura, creativitat, imaginació i curiositat.

- Co-mediació.

- Situar-se amb si mateix/a: honestedat, sinceritat i modèstia, serenitat i equilibri (autoconeixement).

- Habilitat d’avaluació d’interessos, demandes, etc.

- Habilitat comunicativa: escolta activa, paràfrasi, reformulació positiva, etc.

- Habilitat d’establir sintonia i mantenir-la amb les parts.

- Situar-se davant de les altres persones: proximitat, solidaritat, empatia.

- Habilitat per crear confiança i afinitats.

- Situar-se en la relació amb les altres persones: interès per l’altra, confiança.

- Habilitat de dinamització de grups i moderació de reunions.

- Ser respectuosa i tolerant.

- Capacitat d’anàlisi de sistemes socioculturals: aproximació a diverses lògiques culturals.

- Immersió i presa de distància respecte a situacions en les quals s’intervé (imparcialitat).

- Idiomes. Teoria de la comunicació.

Comunicació intercultural.

- Demostrar sensibilitat o interès per allò que senten les altres persones.

- Creure en la capacitat de les persones que té davant.

- Coherència.

- Negociació i flexibilitat.

- Situar-se en el treball: cooperació, participar i deixar participar.

· Aplicar la perspectiva de gènere tenint en compte, en cada cas, la interrelació específica del gènere amb altres factors d’incidència (origen, cultura, classe social, orientació sexual, etc.).

En fer-ho, és essencial partir d’una perspectiva interseccional i multicausal. Així, cal identificar els diferents factors de discriminació (gènere, cultura, classe social, orientació sexual, etc.) i vulnerabilitat que s’entrecreuen en la vida de cada dona i, en particular, en la seva situació de violència. · Ésser conscients de la nostra pròpia visió d’una determinada cultura, tenint present les nostres pròpies creences, mites i prejudicis respecte a aquella cultura. És a dir, no partir d’un punt de vista etnocèntric donant per “bona” la nostra cultura, sinó qüestionar-la des d’una perspectiva crítica. · Al seu torn, és important identificar i lluitar contra prejudicis i estereotips, també els que fan referència a dones migrades víctimes de violència · No caure en culturalismes: la cultura no és la única causa de la violència masclista. · No atorgar mai a cap manifestació o pràctica de discriminació de les dones el valor de “diferència cultural”: la violència és violència i els drets humans han d’estar per sobre de qualsevol “tradició”.

6. ORIENTACIONS PER A TREBALLAR AMB UN ENFOCAMENT INTERCULTURAL I DE GÈNERE En aquest últim apartat de la guia, i sobre la base de l’enfocament intercultural i de gènere descrit a les pàgines anteriors, es plantegen un seguit de recomanacions i orientacions per a guiar la intervenció professional en situacions de violència 18 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

masclista amb dones migrades. Algunes de les observacions són vàlides per a tota intervenció professional amb dones migrades mentre que d’altres són especialment rellevants en l’abordatge de situacions de violència.

Les orientacions s’estructuren entorn a tres blocs. El primer inclou recomanacions a l’hora de posicionarnos i analitzar la situació de les dones migrades; el segon presenta algunes pautes metodològiques per a la intervenció, mentre que el tercer recull orientacions pel treball i l’atenció directa a les dones migrades.

B. Pautes metodològiques per la intervenció A l’hora d’intervenir amb dones migrades, tant a nivell genèric com de forma específica en casos de violència masclista es recomana tenir en compte les següents indicacions: · En primer lloc és essencial conèixer la dona i la seva situació (administrativa, econòmica, recursos, xarxes de recolzament, sistema de

creences i valors, situació familiar, etc.). Una dona migrada que pateix violència masclista pot estar patint paral·lelament altres tipus de violències, fruit de la seva discriminació per origen, ètnia, classe social, orientació sexual, diversitat funcional, etc. Per tal de valorar-ho, cal conèixer la seva situació administrativa, econòmica, els recursos de què disposa, les xarxes de suport i el seu sistema de creences i valors. · En paral·lel, cal incorporar en la intervenció els elements significatius del projecte migratori de cada dona: els condicionants, els objectius i les perspectives vitals vinculades a aquest. Així mateix, és imprescindible no oblidar els processos psicològics associats al procés migratori, com ara la síndrome d’Ulisses i el possible “xoc cultural” (divergències trobades al nou entorn en termes de valoració, visió, prioritats, etc.). La síndrome d’Ulisses, descrita per Joseba Achotegui, també es coneix com a síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple, en referència a l’estrès derivat del fet d’establir-se en una nova residència.

Concretament, s’associa a set dols específics: família i amistats, llengua, cultura, terra, estatus social, pèrdua de contacte ètnic i pèrdua de salut. · Realitzar un procés de diagnòstic i acció comunitaris, per tal de conèixer la comunitat on viu la dona i entendre les dinàmiques de poder en relació al gènere, ètnia i origen. El coneixement d’aquestes dinàmiques permetrà elaborar un diagnòstic més adequat de la seva situació individual, els possibles riscos de violència i les oportunitats d’inclusió i participació. El procés d’acció comunitària no pot excloure els espais reals de residència i relació de les dones migrades en el seu barri i la seva ciutat (com ara els espais privats o els hospitals de maternitat). · El coneixement de la situació de la dona també exigeix reconèixer la magnitud de la situació de violència que aquesta està vivint per tal de valorar el risc i els recursos que necessita (derivació a recursos de suport, programació d’entrevistes de seguiment, etc.). · Incorporar noves estratègies de treball a nivell grupal i comunitari (sensibilització, ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 19

prevenció, intervenció). Així mateix, pot ser útil treballar amb “referents positius” de la cultura de cada dona. · Promoure la creació de xarxes entre les dones migrades del mateix origen i de diferents orígens, i també amb dones autòctones. Per a sortir de la situació d’abús pot ser important, en un primer moment, l’acompanyament d’una persona de referència del país d’origen. D’altra banda, la relació entre dones migrades de diferents orígens genera dinàmiques d’acompanyament entre dones en situacions similars i permet superar possibles reticències a parlar, relacionades amb la voluntat de mantenir la confidencialitat de la situació de violència en l’entorn més proper. · Obrir canals de comprensió a dues bandes. Cal entendre que les dones ateses i les i els professionals tenen socialitzacions diferenciades. Les dones senten, viuen i estimen d’una manera desenvolupada en un altre context, fet que pot suposar un xoc amb la o el professional que l’atén. Les i els professionals no poden imposar valors i actituds pròpies.

Per tal de no forçar el procés i respectar el temps personal, cal comprendre que els valors d’algunes dones poden no ser els mateixos que els nostres, per exemple en quant a posar límits en una relació afectiva. Per gestionar aquest procés és fonamental desenvolupar la competència de comunicació intercultural. · Treballar en xarxa, fomentant els processos de col·laboració i coordinació entre els diferents ens del territori amb la finalitat d’optimitzar recursos. · Respectar la confidencialitat dels casos assegurant, quan sigui necessari, un mitjà d’interpretació lingüística fiable, que ha de garantir la confidencialitat i imparcialitat en el procés d’interpretació. · Garantir els mitjans necessaris per a una comunicació el més directa possible amb la dona víctima de violència. En cas que hi hagi problemes d’idioma, incorporar la figura del mediador o la mediadora intercultural professional, amb una formació específica en gènere, interculturalitat i violència masclista.

20 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

C. En l’atenció directa a les dones: · Orientar i informar de manera clara i exhaustiva dels drets, serveis, recursos i procediments al territori de residència de la dona. La informació sobre els diferents serveis i procediments cal que sigui àmplia i concreta, sense que es doni res per suposat per tal d’aconseguir que la comunicació entre professional i usuària sigui efectiva. Per exemple, quan es parla de “serveis sanitaris”, cal explicar a què fem referencia, o precisar quina és la funció de la policia o dels i les jutges al nostre país. · Acompanyar a la dona en el seu procés integral i derivar als recursos pertinents en cada cas. · Fer atenció personalitzada a cada dona, identificant les seves necessitats específiques, ja que cada cas és diferent, fins i tot dins del que la o el professional pot percebre com “una mateixa cultura”. · Promoure l’empoderament de la dona: entenem empoderament com el procés pel qual les dones prenen consciència dels seus propis drets, identifiquen les situacions de discriminació i subordinació que les afecten, reconeixen i posen en valor els seus interessos, enforteixen les seves capacitats i emprenen processos de canvi per adquirir poder a nivell individual, col·lectiu i en les properes relacions. És, en definitiva, el procés pel qual les dones milloren la seva autonomia i poder de decisió sobre la seva vida. Per tal de promoure aquest procés es recomana als i les professionals que:

del territori i accés a recursos); i de l’afrontament i presa de decisions a partir de la mobilització dels seus propis recursos en el nou context social.

- Facilitin elements d’anàlisi per a que la dona identifiqui i prengui consciència de la seva situació i les seves vivències i, així, tingui elements per a situar-se.

- Donin valor als seus referents culturals i a la seva experiència personal. Cal entendre que els referents culturals no són estàtics ni uniformes en cap cultura, sinó que són diversos i estan sotmesos a un canvi constant, fruit de dinàmiques pròpies i de la interacció intercultural. · Partir de la idea de projecte vital de cada dona (en el qual, com ja s’ha apuntat, s’inclou el projecte migratori), tenint en compte que les dones són les protagonistes absolutes del seu procés i prenen les seves pròpies decisions.

Cal que les i els professionals respectin en tot moment aquest protagonisme de les dones, esdevenint acompanyants de les dones en els seus processos d’empoderament. En ferho, cal respectar els seus ritmes en la presa de decisions i generació de canvis. · Visibilitzar punts en comú entre els dones de diferents cultures.

- Acompanyin a la dona perquè sigui capaç d’identificar els factors d’incidència en el seu procés d’integració així com analitzar els seus punts forts i febles.

- Donin suport a la dona perquè desenvolupi les competències clau per entomar el seu procés vital individual a través de la construcció de noves xarxes de relació tant entre les pròpies dones com en relació al seu nou context (coneixement ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 21

BIBLIOGRAFIA Alonso Fernández de Avilés, Bakea (2011) Protocolos locales de actuación ante casos de violencia de género desde dispositivos de inserción sociolaboral en organizaciones de atención a población inmigrante.

Amnistía Internacional (2007) Más Riesgos, Menos Protección. Mujeres Inmigrantes en España frente a la Violencia de Género. Disponible en línia: http://www.es.amnesty. org/uploads/media/Informe_Mas_riesgos_y_menos_ proteccion_231107.pdf Arias, A., Alonso, B. (2007) No sólo es pegar: discursos de mujeres inmigrantes en torno a la violencia de género. Disponible en línia: http://cepaim.org/publicaciones/Nosoloespegar.pdf Consejo General del Poder Judicial (2012) Datos de denuncias, procedimientos penales y civiles registrados, órdenes de protección solicitadas en los juzgados de violencia sobre la mujer y sentencias dictadas por los órganos jurisdiccionales en esta materia en el año 2011. Disponible en línea: http://www. poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Noticias_Judiciales/ Estadistica_Judicial_2011___El_numero_de_denuncias_ por_violencia_de_genero_se_mantiene_en_134_000_ casos Council of Europe Recommendation Rec (2002)5 of the Committee of Ministers to member states on the protection of women against violence. Disponible en línia: https://wcd.coe.int/ViewDoc.jsp?id=280915 Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya. Dades sobre Violència masclista 2011.. Disponible en línia: http:// www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.ae4fcfd 4376d159dca86da5bb0c0e1a0/?vgnextoid=84db7da2bcc b0310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel= 84db7da2bccb0310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgn extfmt=default E-kre@ (2008). Dones del Nord. Dones del Sud. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones.

Enquesta de violència masclista a Catalunya (2010) Barcelona: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

22 - VIOLÈNCIA MASCLISTA CONTRA LES DONES MIGRADES

European Parliament resolution on women’s immigration: the role and place of immigrant women in the European Union (2006/2010(INI)). Disponible en línia: http://www. europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&language=E N&reference=P6-TA-2006-437

libertades de los extranjeros en España y su integración social. Disponible en línia: http://extranjeros.empleo.gob.es/ es/normativajurisprudencia/Nacional/RegimenExtranjeria/ RegimenGeneral/documentos/Texto_consolidado_ LO_4_8_11_14.pdf

Fernández, P. y Alonso, B. (2010) Manual Salir Adelante.

Prevención y sensibilización de la violencia de género dirigida a mujeres inmigrantes. Disponible en línia: http://issuu.com/ cepaim/docs/manual_salir_adelante

Lozano Caro, Inmaculada (2010) Las mujeres (in)migrantes en el país de las maravillas: gramáticas de geopolítica feminista para erradicar la violencia de género y el feminicidio. Madrid: ACSUR-Las Segovias

Giménez Romero, C. Planteamiento multifactorial para la mediación e intervención en contextos multiculturales: una propuesta metodológica de superación del culturalismo. A Revista Asociación de Enseñantes con Gitanos. Mediación Intercultural. Número 29. 2012. Disponible en línia: http:// aecgit.pangea.org/boletines/boletin29/REVISTA29.pdf

Macroencuesta de violencia de género 2011. Principales resultados (2012). Secretaría de Estado de Igualdad/ Delegación del Gobierno para la violencia de Género.

Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Disponible en línia: http://www.observatorioviolencia.org/upload_ images/File/DOC1329745747_macroencuesta2011_ principales_resultados-1.pdf

Heim, D. (2011) ‘Violencias patriarcales vinculadas a prácticas tradicionales perjudiciales: el caso de los matrimonios forzados en Cataluña’. En Ricardo Rodríguez Luna y Encarna Bodelón (eds.) Las violencias machistas contra las mujeres. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Méndez, E. (2010) La zona gris de la violencia de pareja contra las mujeres inmigrantes. Disponible en línia: http://www. saludyfamilia.es/downloads/2011/Publicacion%20LA%20 ZONA%20GRIS%20DE%20LA%20VIOLENCIA.pdf

Instituto de la Mujer (2006) La violencia contra las mujeres.

Resultados de la Macroencuesta SigmaDos. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Madrid.

Menjivar C, Salcido O. (2002) ‘Immigrant women and domestic violence: common experience in different countries’. Gender and Society 16: 898-920.

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. IV Informe anual del Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer. Informe ejecutivo (2011). Disponible en línia: http:// www.msssi.gob.es/ssi/violenciaGenero/publicaciones/ colecciones/libroscoleccionVG/libro_14.htm

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Plan de atención y prevención de la violencia de género en población extranjera inmigrante 2009–2012. Disponible en línia: http://www.msssi.gob.es/ssi/violenciaGenero/ Documentacion/medidasPlanes/DOC/Plan_atencion_ prevencion_violencia_genero_poblacion_extranjera_ inmigrante%282009_2012%29.pdf

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Disponible en línia: http://www20. gencat.cat/docs/icdones/temes/docs/llei_violencia.pdf Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Disponible en línia: http://www.boe.es/boe/dias/2004/12/29/ pdfs/A42166-42197.pdf Ley orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y

Pla Barcelona Interculturalitat. Ajuntament de Barcelona.

Disponible en línia: http://www.interculturalitat.cat/ Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista (2009). Barcelona: Institut Català de les Dones, Generalitat de Catalunya.

Procediment de Prevenció i Atenció Policial dels Matrimonis

Forçats (2009). Barcelona: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina, 2ª edició. (2007) Secretaria per a la Immigració, Generalitat de Catalunya Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/ dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/ Dones/03protocolmutilatgenitalfem2edicio07/2007protoco lablacio.pdf Raj A, Silverman JG. (2002) ‘Violence against immigrant women: the role of culture, context and legal immigrant status on intimate partner violence’, Violence against women 8(3): 367-398.

Rubio Serrano, Fina, amb la col·laboració de Laura Sales Gutiérrez i Mar Camarasa i Casals (equip de l’Àrea de Recerca i Innovació de la Fundació Surt) (2011). Les dones migrades en temps de crisi a l’àmbit metropolità. Eines pràctiques adreçades als ens locals per tal de dissenyar polítiques d’igualtat de gènere per donar resposta als impactes de la crisi econòmica sobre les dones immigrades. Disponible a: http:// www.diba.es/c/document_library/get_file?uuid=1fea077affae-4de4-bb5b-58a454478339&groupId=232140 Sokoloff N.J., Dupont I. (2005) ‘Domestic Violence at the Intersections of Race, Class, and Gender. Challenges and Contributions to Understanding Violence Against Marginalized Women in Diverse Communities’, Violence against women 11(1):38-64.

Surt (2012). Recomendaciones y principios de actuación para el abordaje de la violencia machista en el seno de las comunidades gitanes. Guía pràctica. Barcelona.

Víctimas mortales por violencia de género (2010) Madrid: Delegación del Gobierno para la Violencia de Género, Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Vives-Cases C, Gil-González D, Plazaola-Castaño et al.

(2009) ‘Violencia de género en mujeres inmigrantes y españolas: magnitud, respuestas ante el problema y políticas existentes’. Gaceta Sanitaria 23(Supl 1):100-106.

ORIENTACIONS PER A PROFESSIONALS - 23