Homenatge a Pili Alcaide

Presentació

Presentació

Homenatge a Pili Alcaide

Vaig a contar-vos la història d’una xiqueta castellonera. No és una història qualsevol, no: és la història d’una xiqueta tircolomera.

El seu avi Emilio ja era home de festa...i ben fester: gaudia del teatre i de col·laborar fent gaiata cap als anys cinquanta del segle passat, tot amb la complaença de la seua muller Rosario. Junts van formar una família al barri del Tir de Colom, més exactament al carrer Barrachina.

Cap als anys 80, un grup de gent amb sentir castelloner (i castellonenc) van ajuntar-se i crear la gaiata 17; havien de trobar gent compromesa amb la festa i allí estaven els fills d’Emilio i

Rosario (Pili i Manolo) els qual van s’hi van involucrar de seguida i convèncer als seus respectius fills i filles perquè formaren part de la comissió. I és ací on comença la història de la nostra xiqueta castellonera: Pili, la “Pilareta”.

Tenia dos germans majors així que va créixer valenta i forta (i així va ser tota la seua vida), compartint jocs amb la seua cosina de la mateixa edat. Aquella Magdalena del 83 el barri congregà molta gent amb ganes de fer festa i els cognoms Alcaide i Doumere van

començar a escriure’s amb lletra ferma dins de la gaiata 17.

La nostra Pilareta va gaudir com la que més, i amb molta il·lusió, d’aquells sopars de “sobaquillo”, les desfilades, els berenars al cau...fins i tot la venda

de loteria i la captació de socis pel barri. Dos anys després va compartir Presentació com a Madrina Infantil a la Pérgola amb els seus germans Jero i Emilio, però també allí seguien els cosins Lidón i Manolín i d’altres amiguets i amiguetes que ja ho serien de per vida ( Javi ...).

Quan va arribar el moment de presentar-se a Dama de la Ciutat Infantil, els pares de Pilareta (Jerònimo i Pili) ho

feren amb molta implicació, encara que realment el que li hagués agradat a la nostra protagonista era arribar a lluir la Banda Verda. No obstant, malgrat no poder ser, la xiqueta no va oblidar del tot aquell desig, no, i ja ho veureu després...

Van passar els anys i, aquella xiqueta inquieta però callada, va anar fentse major : Pili, Pili Alcaide. Seguí dins de la comissió amb tota la colla aquella d’amiguets i amiguetes què van créixer amb ella dins del món de la festa, continuant amb el treball que comporta fer festa per al barri i per a la ciutat. Com no, formà part dels joves de la gaiata, passant per tots els càrrecs possi-

bles una altra vegada: Dama, Madrina d’Honor i Madrina, sempre acompanyada de la seua cosina, amiga i confident Lidón. Fins i tot va tindre com a President al seu amic Javi! Quina colla de festeres i festers!

Una altra vegada arribà a Dama de la Ciutat, gaudint de l’amistat fins a l’últim dels dies de totes aquelles joves amb les quals compartí representació festera de la ciutat per tot arreu. També va voler viure la festa des d’un altra perspectiva, ocupant el títol de Na Dolça dins dels Cavallers de la Conquesta. El lligam amb totes les famílies amb les quals compartiren experiència encara perdura.

Els anys passaren i Pili Alcaide va continuar el seu camí per la vida, dedicant-se a la seua professió de farmacèutica al barri, tot sense deixar de formar part del Tir de Colom. Arribà el moment de compartir camí amb una part important de la seua vida, el que seria el seu marit, Iban. No podia ser d’una altra manera: ell també era un fester de pro, fins i tot President de gaiata.

La vida continuà, oferint-li moments durs i dolços, els quals Pili afrontà amb serenitat, discreció i fortalesa com sempre s’ha caracteritzat. Va ser tia de nebodes i nebots que també seguiren el seu camí dins de la gaiata 17 i del món de la festa, fins que li va arribar el moment de ser mare. Ací torna a sorgir el seu gran desig, aquell que passava per portar una banda de diferent color, del color de Castelló.

Lucia i Martina arribaren (i continuen) a ocupar tots els càrrecs possibles dins de la seua preuada gaiata i, aquesta vegada per mèrits propis, la Banda Verda arribà a penjar-se a casa de Pili Alcaide: Lucía Burguete Alcaide seria Reina Infantil de les Festes per a la Magdalena 2018, amb companyia de Carla.

Ara com a mare de Reina Infantil, Pili Alcaide seguí amb discreció, orgull i arrels tircolomeres el pas de Lucia per tots els actes, veient complit el somni d’aquella Pilareta de mirada inquieta i blava.

No es podia acabar la història sense el remat final: la seua filla menuda, Martina, també tancava el cicle dins de la 17, sent Madrina Infantil per al 2020, en companyia de la millor Madrina que podria tindre, la seua cosina Andrea.

I ací va ser quan el destí, de vegades cruel, li va voler posar a prova la seua fortalesa. La malaltia que se’n va endur al seu germà, venia ara a per ella. Li plantà cara, sempre amb valentia, discreció i positivitat. No es va perdre ni un sol acte de la seua” rubieta”. El Tir de Colom no podia quedar-se sense la

seua presència acompanyant Martina allà on calgué, sempre amb el suport de la família i d’Iban, el seu puntal.

Però arribà la pandèmia i amb ella la suspensió de tots els actes de la setmana gran. Ben lluny d’afonar-se, ho va viure amb resignació i positivitat, pensant que seria un any per a la recuperació de la malaltia. No ha pogut ser. Se’n va anar sense fer soroll, sense queixes, sense ràbia...discreta i forta com sempre.

Pili Alcaide Doumere, filla, germana, cosina, cunyada, nora, tia i mare de festeres i festers, tircolomera fins la mèdul.

la, des de l’arrel, la soca i les branques.

El Tir de Colom i la seua família vol

retre homenatge a aquella xiqueta que des de ben menudeta va deixar escrit el seu nom amb majúscules en el món de la festa, però que principalment ens ha deixat l’exemple a seguir.

Com tu sempre ens deies amb el teu somriure blau: “¡No nos queda otra!”.

T’estimem.