SALA 9 - Sala de Pirotècnia

salA

de Pirotècnia

Autors: José Vicente Nebot i Peñarroja José Vicente Nebot i Navarro Pirotècnia Peñarroja

Si t’agrada la pirotècnia, vine a Castelló.

Si eres un amant dels focs artificials, vine a les Festes de la Magdalena.

Crec que és una de les ofertes més interessants del calendari pirotècnic espanyol; fonamentalment per dues raons: una d’elles és per la quantitat d’espectacles que es programen, no sols per la Junta de Festes sinó també per totes les comissions de gaiates, colles i ens vinculats. Ningú concep unes festes sense focs artificials; i tot el món vol posar el seu particular granet d’arena i col·laborar perquè aquestes festes traspassen, com diu el Pregó, el terme de Castelló. Que vaja un poquet més enllà del fet de passar-nos-ho bé, perquè gaudisquen també i se senten partícips les persones que vinguen de fora. I, sincerament, com més lluny millor.

L’altra raó, i per a mi més important, és la varietat. En cap altra part, dins de l’oferta festiva nacional, hi ha una varietat d’actes tan àmplia com a Castelló: tenim la mascletà, com a espectacle diürn per excel·lència; tenim castells de focs artificials, correfocs, espectacles emblemàtics de pirotècnia tradicional, piromusicals, la traca correguda, la despertà, espectacles multimèdia, pirotècnia recreativa, focs religiosos, coets d’avís (trons d’avís o trons toc), pirotècnia commemorativa...

Quina festa hi ha a Espanya que tinga aquesta varietat? Doncs, la Magdalena a Castelló i cap més. És estar tot el dia sentint i sentint la pirotècnia, és el sentit que més ens acosta a les coses que ens envolten. Al matí despertà, a mitjan matí traques que ens indiquen que quelcom es mou, a les dues del migdia mascletà, a la vesprada els protocols de les visites continuen marcant el ritme de la festa amb pirotècnia, i per fi arriba la nit, l’ambient necessari per a veure i sentir els focs artificials. En les Festes de la Magdalena a Castelló, cada dia hi ha excuses per a gaudir de la pirotècnia.

Cronològicament, tenim el primer dissabte, en finalitzar el Pregó, l’enfarolà del Fadrí. Un espectacle de pirotècnia tradicional, acompanyat de música de dolçaina i tabal, amb fatxades i rodes; i il·luminacions recurrents que té el seu moment àlgid amb l’adorn del campanar amb tires de llums des de dalt fins a baix. Res sorprén. Tothom sap el que passarà, únicament falta quan, però arribat eixe moment la gent queda igual de meravellada com si fos la primera vegada, el que ve de fora queda encantat, no sap

com es pot arribar a aquest clímax en què es fonen afecte i admiració per l’edifici que està tot sol, que el veiem cada dia; però eixe dia és ell el protagonista.

Enfarolà

I per si no fos poc, entrada de dimonis. Ritme, purnes i foc, així s’inaugura la primera nit de la Magdalena. Així és com sabem celebrar els mediterranis les festes. Més tard, al voltant de la mitjanit, les gaiates entren en la ciutat, el món de la festa volia que aquest moment íntim tinguera un xicotet homenatge a cada una de les gaiates. Monument, madrines i gent del sector tenen la seua “foto” a l’entrada de la ciutat, en Castàlia, amb un xicotet ramell de focs artificials perquè realce l’instant, senzill però emotiu.

Arriba el diumenge, el dia gran. Romeria a l’ermita de la Magdalena, tot el món acudeix. A la vesprada i vesprada-nit la llum de la pirotècnia de la tornà, la processó de penitents que es transforma en la llum de les gaiates.

Desfilada de gaiates

El gran dia per a tots els monuments l’encesa de les gaiates, gaudeix-la, viu-la perquè serà l’única ocasió que tindràs l’oportunitat de veure totes les gaiates juntes i enceses. L’acte comença per una visita protocol·lària de la Reina de les Festes junt amb les autoritats a cada una de les comissions de sector on es

pot veure la vistositat de cada monument de forma individual. Per a acabar, un espectacle piromusical fondrà la música amb la pirotècnia i amb els jocs de les llums de les gaiates. Ara focs, ara gaiates, onades dalt i baix, cortines que s’obrin i es tanquen, coreografia de les llums al compàs de la música, sempre acompanyades dels focs artificials contundents, marcant en tot moment el ritme de la festa. Aquest és un exemple que no fan falta grans peces de pirotècnia, o de gran calibre, perquè es puga aconseguir un gran espectacle. Xicotets artificis molt reeixits i disparats sols o en conjunt aconsegueixen la grandiositat d’un gran piromusical, que ocorre en un espai i un moment molt concret de la Magdalena. Música tradicional, de cine, peces representatives de la història de la música clàssica o moderna, no importa. El més important és que cada vegada hi ha més gent que vol veure totes les gaiates enceses, i juntes, i acompanyades per alguna cosa tan imprescindible per a les festes com són els focs d’artifici.

Encesa de gaiates

En La nit màgica, hem de veure’ns!! I quedar en un lloc concret perquè ens perdrem de la gran quantitat de gent que acudeix. I volem veure-ho tot. En l’inici, la presentació de Sant Roc. L’entrada de la Confraria dels Dimonis, els músics que acompanyen aquesta dansa de fonts i assortidors pirotècnics plens de purnes. Estructures de pirotècnia tradicional amb rodes, cascades, garlandes, ventalls, bolquers, cons, glòries, i sobretot, bous de foc, molts bous de foc, en blanc, en daurat, de mil colors; cosa que no és veritat; però les sensacions ens indiquen el contrari, tot el món vol passar per davall, donar-se un bany de foc, mai és igual, sempre ocorren noves coses i emocions diferents que fan que cada any no tinga res a veure amb l’anterior. Hòmens, dones, majors o xiquets i xiquetes, tots amb les mateixes ganes de passar-ho bé en l’espectacle, segurament, més participatiu de tota la setmana, fins a arribar al final que pareix que no arribe mai. Una vegada, i una altra i una altra, amb un ritme cada vegada més frenètic, aquesta vegada amb ombrel·les que tapen com un manto tots els participants. I de sobte tot per a tornar a agafar força amb les fatxades finals, la primera, la segona, la tercera cada vegada més intenses i amb més ganes. Després, quan acaba, tot pareix nou, diferent.

Sí que m’agradaria recordar aquells efectes pirotècnics dels fanals de l’avinguda del Rei. Adorns que ocupaven pràcticament la meitat de la mateixa avinguda. A un costat i a un altre amb fonts, assortidors per damunt d’una gent amb ganes de festa. Efectes que es van fer molt famosos en l’àmbit de la pirotècnia mundial i que grans professionals pirotècnics

han lloat. De veritat, alguna cosa molt gran, per tot, pels focs, per les purnes, per la gent, pel que allí es viu.

Transcorre la setmana, però cada nit hi ha cita obligada amb la pirotècnia, amb els castells de focs artificials, espectacles de prestigi que la gent de Castelló sabem apreciar. És pel que els millors pirotècnics del moment mostren el seu interés per vindre a les Festes de la Magdalena. És molt important l’horari, les 23.00 hores, no és una hora primerenca per a poder sopar abans; ni tampoc tard, hi ha molta gent que ve expressament a veure els espectacles, inclús professionals per a valorar la seua participació en edicions posteriors.

El públic sap prear un bon espectacle, des del disseny de l’espectacle, el fet de gaudir de les grans peces de pirotècnia. Carcasses que pel seu calibre o per la seua sofisticació no passen desapercebudes a ningú. Dos i tres centres, dos i tres canvis de color, efectes de repetició, efectes en l’ascensió de l’artifici, descàrregues, una, dues, tres, quatre, o la concepció del mateix espectacle; amb una coreografia que deixa a tot el món bocabadat, amb grans fatxades de mosaics, de meteors, de colobretes, efectes a dos, tres i fins a quatre altures, grans palmitos que s’obrin i es tanquen, sempre la simetria en les composicions, amb palmeres, crisantems, colors intermitents, perles roges, verdes, blanques, i grogues. La complexitat d’alguns colors morats o blaus, dalt i baix, a la dreta i a l’esquerra, en el centre, i sobretot, el ritme, fonamental per a quadrar un bon espectacle. T’has de deixar portar i gaudir dels focs però sobretot sorprendre. Si un espectacle t’ha deixat el seu moment de sorpresa, segur que t’ha agradat, mai te n’aniràs indiferent a casa. Per allò de la varietat que comentàvem anteriorment, una mascletà nocturna que es realitza en el Grau el dissabte després de l’ofrena, i emmarcada en les visites als distints sectors, afig eixe punt a l’oferta pirotècnica de la Magdalena. Un espectacle en què s’uneixen la contundència del tir diürn, amb un especial acompanyament aeri de colors. El menys a més, el “crescendo”, han d’anar a l’uníson, fins a arribar al moment cima de l’espectacle, el terratrémol o traca triple, cal intentar encavalcar al màxim els dos efectes, tant de tro com el final de color perquè ambdós desapareguen i quede únicament el final de tro aeri, quelcom tan simple però tan difícil d’aconseguir.

No vull deixar d’un costat la pirotècnia recreativa, no és pròpiament de nit, o sí, però l’horari és més vespertí. Quelcom relativament nou on el públic infantil gaudeix de la pirotècnia que prèviament ha adquirit. Només conec el coheòdrom de l’avinguda del Rei, que pertany al sector de la gaiata 5, un autèntic espectacle, asseure’s a prendre una cervesa i veure els xavals encendre petards i assortidors no té preu. I un pensa que hi ha futur a les festes!!

Després de les últimes desfilades ja es nota el cansament en les cares de les persones, però també la satisfacció del que viu els últims dies. Falta el final, i com em deia un gran pirotècnic, en Castelló mai falla la traca final, la traca correguda, no és una de les traques de “Guinness”, però els seus quasi 5 quilòmetres la converteixen en la traca tradicional més llarga. Aproximadament un quart d’hora des que la Reina de les Festes li pren foc des del balcó de l’Ajuntament, fins que remata als peus del Fadrí, després de recórrer els principals carrers de la ciutat. Molt, molt recomanable córrer la traca alguns trams, i que no t’ho compten.

I arriba el moment de l’espectacle més important de les festes:

EL MAGDALENA VITOL!!!!

Ha de ser innovador, clàssic, tradicional, que resumisca l’esperit magdalener. Les llums, la música, les animacions, els efectes especials, i sobretot, la pirotècnia com un complement a tot el que passa. Remarca l’escena, la reubica, l’encalça, deixa el protagonisme quan fa falta, però el verdaderament important és el tancament de les festes.

Magdalena Vítol, com a espectacle, s’ha convertit en quelcom sofisticat. Des de fa 20 anys hi ha hagut multitud de propostes, amb més o menys escenografia, amb més o menys elements tècnics, ha passat de ser un espectacle pirotècnic com a tal; que començava amb el tradicional cartell o rètol, que s’encenia com a resposta a l’emotiva crida Magdalena!!, de les Reines de les Festes, a tindre una estructura complexa amb diversos exemples del món de la multimèdia com el làser, projeccions d’imatges, ambientacions lumíniques, equips de so d’última generació i l’escenografia tradicional amb actors, amb escenes de dansa vertical i alpinisme urbà... Però sempre amb un fil conductor sobre Castelló i les seues festes.

Imatge de la Verge de Lledó, Magdalena Vítol

Imatge del cartell de festes Magdalena 2013, Magdalena Vítol

La pirotècnia s’ha integrat perfectament en tot aquest món de la tecnologia. S’han ocupat espais inimaginables fa uns anys amb elements pirotècnics de proximitat, com a fonts, volcans de xicotet calibre, efectes especials, fums, flames de diferents colors. Tot això al compàs d’una banda sonora quasi sempre exclusiva per a eixe moment, i per a acabar, com havíem començat, amb PIROTÈCNIA.

Si fa nou dies començàvem amb el so de la mascletà d’inici, hui acabem en un mar d’emocions viscudes sempre acompanyades pels FOCS ARTIFICIALS.