gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
mania Butlletí electrònic interactiu. Clika sobre les adreces web
Número 16. Juliol-Agost 2012
http://issuu.com/gastromaniaandorra
LA GASTRONOMIA DES DE LA VISIÓ D’UNA
NOVA SOCIETAT
E
n els temps que ens ha tocat viure em pogut observar com la gastronomia ha anat evolucionant en funció de la demanda i les preferències de la població, de la seva estima cada vegada més generalitzada, dels coneixements, de l’estètica, de la conscienciació dels aspectes de la salut, d’una disponibilitat en varietat creixent de matèries primeres culinàries, de la seva arribada al consumidor en cada cop millor estat –sense prejudici de certes inflexions més puntuals- de l’efecte de globalització tant en l’oferta de productes com en les mútues influències de les diferents cuines del món, de l’incursió de la cuina ràpida i inclús massificada en significatius estaments de la població. En la restauració pública s’ha passat en els darrers cinquanta anys dels gratinats a la preferència per amanides de la més variada i sofisticada gamma, de salses amb abundància de crema i l’utilització generalitzada de mantega en gran escala, a la seva substitució en decisiva mesura per l’oli d’oliva, de la cuina de receptes a la cuina d’autor i a la innovació. En la culinària de les llars subsisteix l’ancoratge més fort de les tradicions, malgrat això, al no ser
estàtiques han anat assimilant suau i matisadament, amb exquisida prudència, l’evolució del seu entorn. Pot assegurar-se que els plats tradicionals gaudeixen avui, en general, d’una qualitat gustativa superior i de major exquisidesa sense prejudici de de la subsistència de les seves essències, convé recalcar aquest aspecte i, no en darrer terme, la seva cura constitueixen un dels valors a treballar per els estaments que influeixen, d’una manera o altres, en la gastronomia. Sense risc major d’error pronostiquem que subsistiran les tradicions culinàries dels pobles en paral·lel amb la innovació- la dinàmica del progrés així ho exigeix- així com en la cuina d’autor, d’un i altre gènere. Els dubtes en el tema culinari es centren en els riscs de la massificació d’oferta en el sentit restrictiu o de la varietat i les seves característiques més allunyades del natural, en els aliments transgènics i, donada la general globalització en el grau ulterior d’influència d’altres cuines, en les que ens són més pròpies, como es el cas de les orientals. ¿Els trepidants sistemes de vida permetran que els nostres joves d’avui i de demà dediquin el temps suficient a l’exercici d’una cuina com la que hem conegut en les nostres llars?. Podem ser optimistes, ja que el temps d’oci creixerà i, així, l’oportunitat de dedicació a la cuina familiar ho farà en la mateixa mesura n
editorial gastr
sumari 1
Els diners i el menjar El diner si es gasta no es té, i sinó es gasta no serveix. La frase resta incompleta però miraré d’aclarir-ho. Aquest plantejament que sembla una simplicitat, m’ha fet pensar i, per deformació, relacionar-lo amb la gastronomia. El menjar si es bo es recorda el sabor i s’oblida el preu, i sinó es bo passa exactament el contrari, convertint-se moltes vegades en un atentat contra l’estómac i sempre per la butxaca. ¿Quin és el bon menjar?. El que agrada a cadascú, sense oblidar que són importants les referències gustatives prèvies, els coneixements de diferents tipus de guisats, el moment anímic i la companyia. Depenent de tants factors, els guisats i les elaboracions tenen infinites possibilitats de proporcionar plaer. També en aquest cas el valor nutricional té la seva importància. Personalment, prefereixo els sabors autèntics, francs, nets, procedents de productes de temporada. Els plats sense floritures, mai més ben empleat. En definitiva, la qualitat innegociable.
Espai per descobrir conèixer i aprendre
mania
número 16 . juliol 2012 agost 2012
3 6
12 16 18 19 20
La bona cuina a les Valls d’Andorra guia de restaurants Espai descobrir i conèixer saló internacional Seafood saló del xampagne aniversari Gastronomia i turisme torneig Costa Brava cuina i golf Espai aprendre aprenda con los maestros de la mano de Bodegas Torres Basilippo coordina un curs d’estiu PLATS DE TEMPORADA el gaspatxo EL BAR el vermut DE TODO UN POCO EL LLIBRE elite gourmet 2012 LA COCTELERA história del cóctel
butlletí electrònic mensual idea, textos i coordinació: Joan Berenguer (joanberenguer@andorra.ad) Joan Berenguer Villar maquetació: Pako Temprado
16 22 23 24 26 28 30 34 42 46
PRESENTACIONES Bodegas Sobreño presenta su vino al Benedicto XVI DE COPES AMB MAGDALENO Scapa 2000 Single Orkney Island Malt XARCUTERIA embotits de Catalunya EL CELLER bodegas Torres CAVES mas Tinell
16 20
BODEGAS marqués de Riscal VIAJES recorrido por el Danubio PREMIS I GUARDONS magnum club de vins miquel Pons Brut, nature Reserva envite Criança 2009, mas Tinell
Per consultar números anteriors
24
36è
aniversari
La Borda de l’Avi Restaurant
La Massana
1976-2012
LA BORDA DE L’AVI. RESTAURANT Cuina de muntanya. Les millors carns a la graella Cra. d’Arinsal, s/n. LA MASSANA Tel. +376 835154 restaurant@labordadelavi.com
www.labordadelavi.com
CELLER D’EN TONI El restaurant més emblemàtic del país, amb la carta de vins més complerta. c/ Verge del Pilar, 4. ANDORRA LA VELLA Tel. +376 821252-376.821843 Fax: +376 821872 Sasa1970@hotmail.es
RESTAURANT 360º Cuina de mercat Cra. d’Arinsal , edifici Caprici, planta baixa ARINSAL Tel. +376 839981 www.facebook.com/restaurant360
RESTAURANT CAN MANEL La cuina tradicional de sempre amb tocs personals del xef Carles Flinch c/ Mestre Xavier Plana, 6 ANDORRA LA VELLA Tel. +376 822397 - Fax +376 861504 canmanel@andorra.ad
BORDA RAUBERT L’autèntica cuina andorrana Carretera d’Erts, km. 1,5. Tel. +376 835420 LA MASSANA info@calserni.com www.calserni.com
www.restaurantcanmanel.com
MAMA MARIA - RESTAURANT Totes les opcions per acontentar tots els gustos i possibilitats Av. Meritxell, 25. ANDORRA LA VELLA Tel.+376 869996- Fax +376 829998 mamamaria@andorra.ad
LA BORDA PAIRAL 1630 Cuina d’avui i de sempre envoltada del luxe i el confort d’un gran establiment. c/ Doctor Vilanova, 7 ANDORRA LA VELLA Tels. +376 869999 - +376 866661 lbp1630@andorra.ad
LA CÚPULA Cuina creativa d’alta volada. Carrer Na Maria Pla, 19-21. Tel. +376 879444. Fax +376 879445 ANDORRA LA VELLA lacupula@plazandorra.com www.plazandorra.com
www.labordapairal1630.com
L’EULARI DE PAL - RESTAURANT Cuina de borda amb els millors productes Plaça Major de Pal . PAL Tel. +376 836400 restaurant.eulari@andorra.ad
www.restauranteularidepal.com
MINIM’S- RESTAURANT La cuina de sempre amb la millor relació qualitat-preu Antic Carrer Major, 5 ANDORRA LA VELLA Tel. +376 867511
RESTAURANT 120 L’oferta més variada i extensa amb les millors especialitats. Av. Meritxell, 120. ANDORRA LA VELLA Tel.+376 865345 120@andorra.ad
BORDA ESTEVET De refugi de pastors a refugi de gourmets. c/La Comella, 2. Tel.+376 864026 ANDORRA LA VELLA bordaestevet@quarsandorra.com
www.bordaestevet.com
EL REBOST DEL PADRÍ. BOTIGA-RESTAURANT La cuina d’un gran xef que ja ha merescut els millors reconeixements de les guies. c/ La Vall, 18. Tel. +376 821212. Fax. +376 821212 ANDORRALA VELLA gescola@andorra.ad www.elrebostdelpadri.com
MOLI DELS FANALS Elegància i refinament en un gran entorn. Tel.+376 835380. SISPONY ( LA MASSANA) info@molidelsfanals.com
RESTAURANT DON DENIS L’establiment amb més solera del país. c/ Isabel Sandy, 3 ESCALDES-ENGORDANY Tel. +376 820692 - +376 823742 restaurantdondenis@andorra.ad
www.molidelsfanals.com
www.restaurantdondenis.com
BARCELONA AC A L’OCTUBRE E
SALÓ INTERNAC SEAFOOD Espai per descobrir i conèixer
D
el 15 al 17 d’octubre tindrà lloc la fira Seafood, un dels esdevenimen portants de la industria agroalimentàri a nivell internacional. Aquesta edició 300 expositors i exhibirà l’oferta més c productes del mar frescos, en conserva i congelats, així com serveis compleme seu processament conservació i logístic
COLLIRÀ EL
CIONAL
reconeguda nts més imia i pesquera atraurà uns completa de a processats entaris per el ca n
SEAFOOD
BARCELONA
EL SALÓ DEL XAMPANY
CELEBRA A BARCELONA LA 9A EDICIÓ
A
mb un gran èxit prop de 350 professionals van visitar aquest saló que va tenir lloc per primer cop a Barcelona. Aquest any es van donar cita 20 importadors i distribuïdors que van presentar 40 marques de xampany i de gairebé 100 tipus diferents, oferint d’aquesta manera als visitants una gran mostra d’aquests vins presents en el mercat espanyol. El IX Saló del Xampany va ser organitzat per Guia Peñin amb la col·laboració de les empreses Euroselecció i Cavaduke n
XXVII ANIVERSARI DE LA REVISTA
GASTRONOMIA I TURISME D
es que la direcció de la revista Gastronomia i Turisme va instituir arran del seu XV aniversari (l’any 2010) el lliurament d’un guardons que reconeixen la feina ben feta de restaurants, hotels, xefs, cellers, etc., cada any el primer dijous de juny se celebra la festa de la revista en un sopar de gala, conjuntament amb l’Associació dels Gourmets de Tarragona, en el curs del qual es lliuren els guardons corresponents a l’any. La festa del XXVII aniversari de Gastronomia i Turisme, va tenir lloc el 7 de juny, al restaurant L’Orangerie dels cellers Clos Barenys de Vila-seca. L’àpat es va celebrar al restaurant l’Orangeria dels cellers Clos Barenys i va consistir amb un aperitiu: xarrup de Salmorejo amb broqueta de vieira, encenalls d’ou de guatlla i oli de caviar. Vam continuar amb un Filet de cangur laminat amb fruita confitada damunt de parmantier de patata
¡n Jordi Capella rep el guardó de la mà de l’alcalde de Salou
i ametlla. Mitja lluna d’escamarlans amb corona de bolets saltejats, dau de salmó marinat amb pinya natural. El celler per acompanyar aquest esplèndid aperitiu i sopar va ser: vi blanc Núria de Montargull Miquel Pons (Penedès), vi negre Merlot Miquel Pons (Penedès), Torelló Brut Nature Reserva (Cava). El sopar va consistir en crocanti de rap farcit de gambes i oli d’ametlles amb lleuger toc de llima, mil fulls de bacallà i foie natural sobre llit de mongetes de Santa Pau, codonyat i pinyons. Tatin de poma i maduixa acompanyat d’esfera de gelat i xocolata calenta. La festa va ser presidida per l’alcalde de Salou, els components de
Els reconeixements corresponents a l’any 2012, van ser per les persones, establiments i entitats següent:
l’Associació de Gourmets de Tarragona, Fèlix Llovell i Ramón Segú , editors de la revista Gastronomia i Turisme i representants de tots els guardonats i col·laboradors. Val la pena remarcar la presència de Jordi Capella, director de l’Hotel Plaza i de Rosa Macià i Lucia Fernández dels departaments de Comunicació i Marqueting dels hotels Plaza Andorra n
Millor xef de Catalunya: Xavier Pellicer, Can Fabes, Sant Celoni Millor hotel i restaurant amb encant: Miami Mar, Sant Carles de la Ràpita. Millor restaurant de les comarques tarragonines: Torreó de l’Indià, Xerta Millor Relais & Chateaux: El Castell Ciutat de la Seu d’Urgell
http://issuu.com/gastronomiaiturisme
Millor restaurant d’esdeveniments: Club Nàutic de Salou Millor Cava: Torelló Millor vi revelació 2012: Núria de Montargull 2011, Celler Miquel Pons Millor hotel andorrà: Hotel Plaza, Andorra la Vella
n
L’alcalde de Salou conversa amb Jordi Capella
XII EDICIÓ DEL TORNEIG COSTA BRAVA
CATALUNYA CUINA I GOLF C
n
Cuiners amb cavistes
n
Dinar a l’hotel Costa Brava
atalunya Cuina i Golf va tancar el mes passat amb èxit de participació la seva tretzena edició, que enguany estrenava nova ubicació. Es va celebrar a Platja d’Aro, sota l’organització de La Cuina de l’Empordanet i amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Club Golf d’Aro - Mas Nou de Platja d’Aro. El Cuina i Golf es va celebrar dilluns durant tot el dia en un nou emplaçament, la Vall d’Aro. L’habitual torneig de golf es va dur a terme al camp del Club Golf d’Aro-Mas Nou, amb la participació de 61 jugadors. Al migdia, tant per als assistents al Cuina i Golf que no van participar al torneig com per als jugadors que anaven finalitzant, es va fer un aperitiu, a la Casa Club del mateix camp, elaborat pels cuiners del col·lectiu La Cuina de l’Empordanet. Una altra de les novetats d’enguany era la ubicació del dinar, que a diferència dels altres anys que es duia a terme al mateix camp de golf, aquest cop es va traslladar i es va servir a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro, un indret que va permetre als assistents no només gaudir de la gastronomia empordanesa a càrrec de La Cuina de l’Empordanet, amb la degustació d’una trentena de plats i postres típics de l’Empordà, sinó també de les terrasses de l’hotel, situades damunt mateix de la platja. La cita va reunir, lluny dels fogons i en un ambient distès, destacats cuiners, com Jean Louis Neichel, Pere Arpa, Jordi Juncà o Benvingut Aligué, i personalitats mediàtiques com Ferran Martínez o Jordi LP, amb un total de 180 convidats.
n
Jean Louis Neichel amb el seu grup
n
Ferran Martinez amb els seus companys
El sotsdirector de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent, va destacar la importància d’aquestes dues activitats com són la gastronomia i el golf, que potencien i promocionen un turisme de qualitat a la Costa Brava. Tot i que enguany no ha coincidit amb el torneig, del 3 al 7 de juny es va dur a terme el Press Trip Cuina i Golf, amb la presència de 10 periodistes francesos i espanyols especialitzats en gastronomia que, convidats per La Cuina de l’Empordanet, l’Agència Catalana de Turisme i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona van aprofitar la seva estada de diversos dies a les comarques de Girona per realitzar una ruta per conèixer l’oferta gastronòmica i hotelera de la zona, el món vitivinícola i la seva activitat, i també els espais culturals i monumentals del territori n
n
L’humorista Jordi LP fent un forat
Espai per aprendre
BODEGAS TOR VUELVE A REU EN MADRID
5 GRANDE MAESTROS DE LA COC
RRES UNIR
ES S CINA
L
as Jornadas Gastronómicas de Bodegas Torres celebran su XXV aniversario y presentan, un año más, lo mejor de la cocina española. Considerado como uno de los eventos más esperados por los aficionados a la buena mesa, la vigésima quinta edición de las Jornadas Gastronómicas “Aprenda con los Maestros” se convirtió nuevamente en el epicentro de la llamada cocina de autor con influencias regionales de diferentes zonas del país. Grandes invitados y sobre todo la presencia de las mejores cocinas de Andalucía, Galicia, Castilla y León y Aragón, se reunieron del 28 al 31 de mayo en el restaurante Pedro Larumbe, donde antiguamente estaba la redacción del Diario ABC, quizá uno de los edificios más emblemáticos y elegantes de Madrid. Dichas jornadas son fruto de la colaboración entre bodegas Miguel Torres y el diario ABC. El público, formado por las personas seleccionadas a través de un sorteo organizado por el rotativo, disfrutó del curso “Aprenda con los Maestros”, donde los chefs enseñaron de un modo práctico y sobretodo didáctico sus mejores trucos y secretos.
Cita de expertos Los artistas de los fogones deleitaron durante estas cuatro jornadas a la numerosa asistencia de público con sus creaciones. En esta ocasión, fueron los chefs: Miguel Ángel Tomás y Juan Antonio Ortega (restaurante La Viña de Ale, Málaga), Javier Rey (restaurante Alborada, La Coruña), Antonio González (restaurante El Rincón de Antonio, Zamora), David Boldova (restaurante Novodabo, Zaragoza) y Jesús Almagro, chef del Pedro Larumbe.
BASILIPPO COORDINA UN
CURS D’ESTIU A LA UNIVERSIDAD PABLO OLAVIDE
L
’anàlisi sensorial, la salut, el oleoturisme, o el marketing, són alguns dels eixos del programa de 15 hores de durada. Sota l’enunciat “L’ art del tast de l’ oli d’oliva verge extra, usos i maridatge”, la Universitat Pablo Olavide (Sevilla) ofereix els dies 26 i 27 de juliol un curs d’estiu a la seva seu de Carmona destinat a abordar la realitat de l’ oli d’ oliva hi a apropar els participants l’anàlisi organolèptic dels olis d’ oliva verge extres n
PUBLICITAT
És temps de plajta. Us hi esperem
www.aparthotelgolfbeach.com
PLATS DE TEMPORADA
EL
GASPATXO E
l gaspatxo és una sopa freda andalusa i extremenya, molt refrescant i alimentícia. El doctor Gregorio Marañón va dir-ne, fa molt anys: “És una sapientíssima combinació de tots els senzills aliments fonamentals per a una bona nutrició, que molts segles desprès en revelaria la ciència de les vitamines”. Les persones doctes de fa uns decennis es meravellaven del fet que amb un plat tan lleuger els segadors poguesssin treballar tantes hores sota un sol de justícia. L’instint popular s’havia avançat en moltes centúries als professors de dietètica. A mitjans del segle XIX, Eugenia Maria de Montijo, andalusa i esposa de Napoleó III, emperatriu dels francesos, va posar de moda el gaspatxo a França. La sofisticació francesa va retocar la recepta, la varen transformar i va tenir un èxit extraordinari, encara que al cap d’un temps va caure en l’oblit. Durant molts anys va ser un plat del camp andalús propi dels segadors, i va reeixir amb motiu del turisme. Fa uns quants anys era impensable que el gaspatxo s’oferís fora d’un “cortijo” andalús, ja que era considerat un plat per a pobres i per a segadors. Ara s’ha convertit en un plat famós per les seves propietats dietètiques i alimentícies. Quan parlem d’aquesta sopa freda andalusa l’anomenem gaspatxo en singular i el plural gaspatxos el reservem per a una sopa de pastors, poderosa, carnal, calenta i que també s’anomenen gaspatxos galians. El gaspatxo es una emulsió d’aigua freda i oli junt amb el vinagre, sal, pebrot, cogombre, tomàquet, pa, alls i algun altre ingredient. El nom de gaspatxo prové del preromà caspa, que vol dir residu, fragment. I precisament de les engrunes en surt el gaspatxo, en el qual hi ha fragments de pa, cogombre, etc. Tot fa pensar que el gaspatxo existia de molt
antic, com a aliment humil, en una combinació d’aigua, vinagre, oli, alls i pa. La incorporació del tomàquet és una cosa molt més moderna, ja que fins el segle XVII no hi va haver tomàquets i pebrots als horts, perquè aquests productes vingueren d’Amèrica. El gaspatxo és, en definitiva, un líquid saborós, el qual sol acompanyarse amb alguns entrebancs, engrunes de pa, de cogombre, de pebrot vermell o verd, de ceba i fins i tot d’ou dur, patata cuita, poma o raïm. Antigament, el gaspatxo era un treball d’artesania de les mestresses de casa andaluses. Amb el soroll alegre, sec i musical dels moters preparaven el gaspatxo mitjançant una operació de triturat i estovat i desfent els ingredients fins deixar-
los reduïts a una pasta finíssima, esponjosa i suau. Sense cap mena de dubte Andalusia és la terra del gaspatxo i cal dir que hi ha tota una geografia d’aquest plat excepcionalment senzill. Sevilla: resumeix la fórmula general del gaspatxo amb tomàquet. Per a la sopa cal posar-hi alls, pebrots, tomàquet, pa, oli, sal, vinagre i aigua fresca. Com a acompanyament s’hi posen trossets de ceba, ou dur, cogombre, pebrot verd i pa. Córdova: és un líquid de color rosat que se serveix quasi glaçat com a acompanyament d’un àpat. La seva acidesa sl atenuar-se amb uns trossets de poma. Jaen: Al gaspatxo corrent
se li afegeix poma i raïms de temporada. Huelva: S’hi afegeix ou dur i patates bullides. Antequera: S’anomena “pimentón” a un gaspatxo normal de tomàquet en el quals els pebrots vermells són substituïts pels verds. Écija: Igual que en molts altres pobles d’Andalusia, el cogombre és desfà i és tritura amb la resta d’ingredients. També hi ha el gaspatxo blanc de Màlaga, que s’anomena “ajo blanco” i que es prepara amb ametlles, all, pa, oli i sal. A la capital, el pa se sol remullar amb llet, i a la resta dels pobles de la província s’utilitza l’aigua. S’acompanya amb uns trossets de peix, raïms frescos i fins i tot amb panses n
EL BAR
EL VERMUT P
roviene de la palabra alemana “wermut”, que significa ajenjo, si bien el odio que rodea a la absenta no ha conseguido perjudicar a este aperitivo franco-italiano que, está al margen de estos odios ingenuos. Dentro de una copa de vermut está toda la historia de las bebidas alcohólicas. Lo principal es que se trata de un producto de tiempos antiguos, lo cual es fundamental refiriéndose a un vino tratado; todavía existen aparejos utilizados por los romanos para aromatizar sus vinos, con el doble fin de mejorar el sabor y alargar su conservación. El vermut es también único por las complicadas recetas de hierbas que intervienen en su elaboración. Las incontables hierbas usadas en la elaboración de los vermuts incluyen todas las grandes favoritas que e incluyen en los bitters (con frecuencia producidos por las mismas empresas que fabrican los vermuts) y en los licores: manzanilla en el vermut seco, genciana en el rojo, vainilla
en el dulce, y en todos, ruibarbo chino, raíz de lirio, quinina, piel de cedro y por lo menos 150 hierbas más. Este arte sobrevivió a través de la Edad Media y reapareció en manos de los monjes, alquimistas y doctores. Los remedios a base de hierbas nunca han
dejado de utilizarse en Fran y el herborista que vende ra bayas y flores, las vende tan caseros como para elabor Aunque algunos ingredient el Lejano Oriente y en Amér que crecen en los Alpes. Y f ambos lados de la cordillera lados de la frontera franco – ducción de licores y vermu verdadera industria especia mos años. En Francia, en Cha vermuts secos y perfumados la firma Noilly se trasladó a ble; en Italia, en Turin, la m productora de vermut del m y del Cinzano y en Milán do està vinculada a la firma Ca sigue produciendo e n form te, aunque todos se dejan m o un año y más. El tipo seco de destilación. Todos los tipo ampliamente en cocteles y c si, aunque casi siempre con con soda n
DE TODO UNPOCO LA FONDUE PACIFISTA. El origen de la fondue está envuelto en una leyenda que en la Suiza franco parlante se da por buena. Dos ejércitos en guerra estaban casi sin provisiones; uno de ellos sólo tenia leche; el otro, pan. Acordaron una tregua y todos compartieron el pan remojado en leche. A pesar de no ser la mejor fondue que se haya cocinado, la razón por la que se inventó no está vacía de buenas intenciones.
LAS NEGRAS TRUFAS. En la Edad Media, la negrura de las trufas dio origen a una leyenda que las consideraba escupitajos de brujas, que se suponía que eran negros, en lugar de ser blancos como los de la gente común. Por lo visto, en ese entonces nunca llegaron desenterrar las blancas y aromáticas trufas italianas de Alba y solo conocieron las oscuras del Périgord y zonas aledañas. En todo caso, aquella desagradable superstición les impidió a nuestros antepasados probar esos exquisitos escupitajos negros, tan valorados hoy en día en la alta cocina. SALVIA POLIFACÉTICA. Desde la época de los romanos, la salvia tiene fama de tener virtudes medicinales y como hierba aromática es muy compatible con algunas carnes, como el cerdo, el pollo y la oca. En Gran Bretaña, en el queso de pasta aromatizada de Derbyshire, des de hace tres siglos se produce una variedad de queso de pasta aromatizada con una infusión de salvia de un color verde pálido. Este “queso verde” también se produce en Estados Unidos, donde se le considera un buen digestivo.
ncia y más aún en Italia aíces, cortezas, semillas, nto para hacer remedios rar licores domésticos. tes solo se obtienen en rica Latina, hay algunos fue precisamente allí, a a y, por tanto, a ambos – italiana, donde la prouts se convirtió en una almente en estos últiambery, famosa por sus s, en Lyón, desde donde a Marsella, y en Grenomás importante ciudad mundo, cuna del Martini onde la palabra vermut arpano. Cada vermut se ma ligeramente diferenmacerar entre seis meses o, es en parte producto os de vermuts se utilizan como aperitivos de por mucho hielo y a veces
EL LLIBRE ELITE GOURMET 2012
Una iniciativa que neix l’any 2010 com una Associació Cultural, l’objectiu principal és la promoció dels aliments i begudes espanyols a la recerca del seu prestigi nacional i internacional, que ja tenen els restauradors i cuiners nacionals. Elite Gourmet ha posat en marxa el primer segell que certifica l’excel·lència dels productes gourmet 100 % espanyols. En aquests moments ja hi ha 36 productes certificats per aquest segell, una iniciativa singular que no solament identifica els millors aliments i begudes sinó que també ajuda al consumidor a aconseguir el millor rendiment. En aquesta guia trobaran tota la informació pràctica sobre els productes ELITE GOURMET a més de 72 receptes dels millors cuiners espanyols. La guia està prologada pel prestigi gastronòmic Ferran Adrià i presentada per Rafael Ansón. La edició corre a càrrec de Editorial Everest n www.everest.es www.elitegourment.es
CHOCOLATE “IDERRETIBLE”. Forrest Mars, un estadounidense que visitó España en la dura época de la Guerra Civil, descubrió que los soldados de ambos bandos comían su ración de chocolate en unas pelotillas revestidas con azúcar glaseado, que evitaba que el chocolate se derritiera. Con gran espíritu práctico, el hombre, no bien regresó a su país, hizo ensayos hasta encontrar la fórmula de las hoy populares y multicolores pastillas de chocolate M&M’s. PERFUME DE AJO. Los cortesanos de la antigua China consideraban el ajo com un perfume digno para visitar al emperador. Formaba parte del protocolo que antes de acercarse el Mandarin de turno se metiera en la boca un diente de ajo para refrescarse el aliento y exhalar cuando hablaba el aroma favorito de la nobleza del Celeste Imperio.
LA COCTELERA
HISTÒRIA DEL
COCKTAIL
T
ots ens em preguntat alguna vegada on, com i quan va nèixer aquest art anomenat cocteleria, i més en concret el còctel.. És clar que la resposta és difícil de contestar clarament, però sense massa exactitud podem dir que el còctel, no com es coneix ara, però si com una barreja de begudes, es remunta als origens dels aiguardents i licors. Segons diverses fonts, deduïm que hi ha diversos països que s’atribueixen l’origen d’aquest món màgic del còctel, però considerem que els EUA van ser els pioners. Segons la primera teoria, per l’origen anglès de la paraula còctel, ens podem remuntar al s. XVIII. Durant aquella època, eren molt famoses les baralles entre galls, els seus amos els donaven una barreja de begudes alcohòliques i, sota l’efecte d’aquestes barreges, els animals transformaven les plomes de la cua d’una forma molt vistosa. D’aquí que van posar el nom de “cocktail”, a la barreja de begudes alcohòliques (Cok =Gall; Tail=Cua). Hi ha una llegenda sudamericana que diu que una tripulació de mariners anglesos va desembarcar al
Golf de Mèxic, va descobrir una fo que s’obtenia de la barreja de difer movien durant molta estona amb cua del gall. Als mariners els va agr ta beguda i l’anomenaven precisam nom del qual es va formar la paraul el temps s’ha convertit en l’express gudes que es preparen barrejant li tes... sempre que reuneixin unes m gustatives i harmonioses. Una altra teoria ens assegura que és americà. L’any 1806 i, més concre juliol, el diari anglès “The Balance” cle explicant que el còctel es una b composta per diversos licors, apareg l’Oest nordamericà. De totes les teor crec que la que els explicaré a cont ens dóna més dades per considera cent, però cal matissar que és nomé personal. A començaments del s. XIX, un gr anar a la ciutat mexicana de Campe
orta beguda local rents licors que es una ploma de la radar molt aquesment “Cua de gall”, la còctel, que amb sió d’aquelles beicors, sucs de fruimínimes qualitats
l’origen del còctel etament, el mes de publicava un artibeguda estimulant guda als estats de ries que existeixen tinuació és la que ar-la més convinés un punt de vista al sudest de Mèxic, a la península de Yucatan, per ferse càrrec de les instal·lacions i explotació de la primerup d’anglesos van ra central d’energia elèctrica d’aquest país. eche, que es troba La gent de Campeche per donar-los fe de la seva gran hospitalitat i amabilitat van donar als anglesos tota classe de menjars de la seva terra. Els van donar un aiguardent típic de Nance i una de les amanides més apreciades del país “Pic de Gall”, original de Jalisco, composta de fruites i espolvorejada amb “chile” popularment conegut amb el nom de “piquín”. Van beure molta aigua contra els seus costums. Els mexicans van dir als anglesos que l’amanida s’anomenava “Pic de Gall” per ser tan picant. Per correspondre a la invitació els anglesos els van oferir la “Cua de gall”que no era picant sinó que era una beguda amb molt de colorit composta d’aiguardent de Nance, ginebra i suc de les seves fruites predilectes, amb trossos de les quals decoraven els gots. Aquella antiga barreja va tenir tan d’èxit que en poc temps es va estendre per totes la ciutat de Campeche, arribant inclús al Carib, on van substituir l’aiguardent de Nance i la ginebra per el rom i fins i tot canviant els sucs de fruites per l’aigua del coco. Al cap de poc temps, surten noves combinacions i el còctel arriba fins a Florida, Nova Orleans, i a la majoria dels pobles dels Estats Units, des d’on es va estendre per tot el món.
Havent vist totes les teories podríem dir que el còctel va ser descobert pels anglesos que treballaven a Mèxic a finals del s. XVIII o començament dels s. XIX, però el van donar a conèixer els nordamericans. A Espanya, encara que no existeix massa documentació sobre l’arribada del còctel, si ens basem en les teories de l’origen mundial, podem deduir que el còctel va ser conegut a Europa amb motiu de l’Exposició Universal de Paris a començaments del s. XX. Primer es va conèixer a tot França, Gran Bretanya, Itàlia i finalment a Espanya. El còctel es va introduïr a Espanya de la ma de Pedro Chicote, conegut per la fundació del Museu Chicote de Madrid. Posteriorment, a Catalunya va ser introduït de la ma de Miquel Boadas, del qual es filla la primera “barwoman” del país, Maria Dolors Boada. n
www.comrom.es
PRESENTACIONES
BODEGAS SOBREÑO PRESENTA SU VINO A
BENEDICTO XVI
B
odegas Sobreño ha sido seleccionada por la Academia del Vino de Castilla y León para presentar su vino FINCA Sobreño Crianza 2008 a su Santidad Benedicto XVI. El Presidente de la Academia del Vino de Castilla y León, Don Benigno Polo, resaltó en su visita a Toro que "la composición de los suelos, la variedad Tinta de Toro y la climatología junto con el río Duero posibilitan que en la zona puedan elaborarse grandes vinos" También afirmó que "en esta ocasión hemos seleccionado el vino Finca Sobreño Crianza 2008 como representante de la DO Toro por su riqueza aromática y tipicidad" En nombre de Sobreño, Roberto San Ildefonso mostró su agradecimiento a la Academia del Vino de Castilla y León por haber seleccionado su vino así como la satisfación que ello representa para todo el equipo humano que trabaja en Sobreño n
n
La academia del Vino de Castilla y León reunida
de copes amb
Carles Magdaleno
SCAPA 2000 Single Orkney Island Malt Distileria: Scapa Distillery, Orkney, Escòcia Tipus: Highland Island Graduació: 43º Notes de tast Color: daurat pal·lid Nas: ampli, dens i intensament floral amb notes de fruites (pera i cpoma) i tocs de xocolata i anís Boca: subtil, complexe amb sabors de cítrics (clementina i aranja) amb presència d’ordi i connotacions salades i herbàcies, espècies Cos: rodó i equilibrat Final: suau i relaxant amb notes cítriques i espècies, lleugerament fumat i presència de xocolata Degustació: digestiu
Avinguda Carlemany, 82 Tel.: 82 04 69 AD700 ESCALDES-ENGORDANY (Principat d’Andorra)
www.cavabenitowhisky.com
XARCUTERIA
EMBOTITS TRADICIONALS A CATALUNYA
E
mbotits cuits. Són, bàsicament, les botifarres, a vegades amb noms locals (bisbes, bringueres, gossets, regines, peltrucs, bufes..). Es couen al perol o la caldera; es poden menjar en fresc o servar-los. Botifarra de sang (o negre ) Pot tenir carn de perol, cotnes, cap “greixons” trinxats, retalls i carn, sang batuda, sal i força pebre negre. En algunes comarques s’en fan de ceba o d’arròs. N’hi ha de primes, lligades en general dobles de més d’un pam, o gruixudes en formats especials i “carn bona”, sacsoneres, peltrucs, bufes, muletes. Es couen cap a una hora, si són primes i s’inclouen a força plats: escudelles, llegums, fideus, faves, etc. Botifarra d’ou En general porten la mateixa carn que les negres, sense sang, amb ous, en algunes comarques ben abundants, a dotzenes. Se solen embotir en budells prims o mitjans. Es fan coure el temps suficient. També es fan d’altres botifarres, primes o gruixudes, amb ous; de perol, “muletes” etc. Són molt típiques del Dijous Gras i Carnestoltes. Botifarra de perol Es fan amb “carn de perol”: cap, ronyons, cotnes; també en alguns llocs, freixures, melsa, llengua, ventre, cap, galtes, sal i pebre. Es lliguen de la mida d’un pam, aproximadament, i es fan coure una mitja hora, punxant-les un cop són al perol. Són excel·lents amb fesols o mongetes. Botifarra blanca En algunes comarques té uns ingredients similars als de la botifarra negra, sense sang. Es fa coure. Variants: botifarra de la cuita o cuita catalana, de fetge, de llengua (amb trossos de llengua o la llengua sencera, rodejada de carn trinxada). En d’altres llocs és la botifarra crua o picant. Aquesta botifarra es pot menjar amb pa, amb garotes, es por posat a certs plats, etc. Bisbes i bulls Se solen omplir amb la pasta de la botifarra blanca o negra, segons les comarques. N’hi ha de fet-
ge, de llengua, de pa. Es punxe aquesta. Segon a 3 hores. Equiv Es poden inclou es mengen amb Altres botifa cials En algunes c noms i ingredie gua, cap, etc. I llonganissa, d’a
de freixures, etc. També hi ha bulls en abans de la cocció i mentre dura ns el gruix del bull, ha de coure de 2 valen a les bufes i peltrucs gironins. ure en alguns plats, com les faves, o b pa. arres amb noms i formats espe-
nes, els donegals, botifarres “cuites” o de les “cuites”, de greixons, llonganisses o botifarres del vistaire, de freixura (Pallars), els gossets, les muletes i “botifarres de barirrilla” (Garrotxa, Ripollès), fetge, carn “de barrilla” (ous, alls i julivert), botifarra catalana (amb DO Denominació de qualitat; n’hi ha de trufada) n
comarques es fan botifarres amb ents específics ( de fetge, de llentambé de “carn bona”, de carn de arròs, de ceba, etc.) Citem les regi-
JOSEP MA. MITJANS, SL c/ Major, 6 08734 MOJA. OLÈRDOLA (Barcelona) Tel. +34 938 901 161 www.mitjans.es
EL CELLER
BODEGUES TORRES PER SEGONA VEGADA
LA BODEGA ESPANYOLA I EUROPEA MÉS RECONEGUDA B
odegues Torres ha obtingut, per segon any consecutiu, el segon lloc en el ranking de les marques de vi més reconegudes del món que elabora periòdicament la revista britànica Drinks International, essent a més la bodega espanyola i europea millor valorada en el llistat. A nivell mundial Bodegues Torres es la segona marca de vi més valorada del món segons el ranking. Aquest guardó s’ afegeix als destacats reconeixements que el grup ha obtingut darrerament com el Lifetime Achievement 2011 en reconeixement a la seva contribució en favor de les pràctiques ecològiques en el món de la vinya i el vi, la valoració com la marca europea de vi més reconeguda i la 11ª marca mundial del vi del ranking The Power 100 realitzat l’ any 2011 per la companyia britànica Intangible Business sobre el mercat del vi i les begudes espirituoses. El reconeixement coincideix amb les mencions que els principals medis internacionals del sector han dedicat a Mas la Plana, el vi icona de la família Torres procedent de la finca que li dona nom i elaborat amb la varietat Cabernet Sauvignon, referenciant-lo com un dels vins espanyols més apreciats en tot el món. Així, Martin Moran va publicar recentment en la seva columna al The Sunday Ti-
mes que Mas la Plana “es el millor Cabernet que e provat en anys”. Jane MacQuitty, de The Times, és refereix a aquest vi com un vi gloriós, “el millor vi de PFV amb diferència” i Jamie Goode publica una interesant crítica en la seva publicació WineAnorak, en la que li atorga una puntuació de 94/100. El ranking de Drinks International s’ ha publicat en l’ edició abril – maig de la prestigiosa revista anglesa i es fruit d’ una enquesta realitzada a 60 personalitats del món del vi a nivell internacional, com Masters of Wine, crítics, compradors i analistes. Per determinar el ranking s’ han valorat característiques com la qualitat, consistència i millora del vi que produeixen; el reflex de la seva regió o país d’ origen; la resposta a les necessitats i gustos del seu públic objectiu; la seva comercialització i ser atractiu per un ampli públic. La revista Drinks International te una difusió de 50.000 exemplars mensuals i es distribueix a 67 països i es defineix com la revista líder del món en el tema de vins i licors n www.torres.es
Mas la P el vi espa referen com un de apreciats
Plana anyol nciat els m茅s al m贸n
CAVES
MAS TINELL, CELLER
D’AVANTGUARDA E
n la regió del Penedès, als peus de la muntanya de Sant Pere, trobem les bodegues Mas Tinell, amb una gran extensió de vinyes pròpies on s’ elaboren vins i caves de la més alta qualitat. El mes d’octubre s’ inaugura l’ Hotel Mas Tinell, un Centre de Turisme Enològic, que a més de les onze exclusives habitacions, inclou una sala de tast i un centre de convencions per a 160 persones. El projecte es completa amb una amplia oferta d’activitats a l’entorn del vi en una zona vitivinícola privilegiada com és el Penedès. Un productes estrella: cava Cristina 2006 Gran Reserva Elaborat amb les varietats Macabeu 10%; Xarel·lo 35%, del qual un 5% ha envellit en barrica; Parellada 35%; Chardonnay 20%. Aquest cava que ha estat un mínim de 5 anys en ampolla i del que s’han produït 19782 ampolles de 75 cl., presenta un color daurat intens, bombolla molt fina. Aromàticament és complex, notes de fuita madura (préssec de vinya, albercoc i poma). Fresc i melós a la vegada. Pas en boca untuós, amb sensació d’ equilibri. Agradables notes de torrats i una presència final d’anisats. Postgust llarg, fresc i amb notes glicèriques. Acaba d’ obtenir per segon any consecutiu el Baco d’Or (2010 i 2012), un dels concursos més prestigiosos a nivell internacional. Al mateix temps ha estat guardonat amb la Medalla de Plata en el Concurs Mundial de Brussel·les 2012 n
BODEGUES
HEREDEROS DEL
MARQUÉS DE RISCAL M
arquès de Riscal es una de les bodegues més antigues de Rioja. Fundada a Elciego ( Alaba ) l’any 1858 per Guillermo Hurtado de Amézaga, s’ha caracteritzat des dels seus inicis per ser un referent tant a nivell nacional com internacional del sector vitivinícola. Al llarg de la seva història, Marquès de Riscal ha estat sempre una empresa innovadora, pionera i referent de un sector vitivinícola en continua transformació. La seva preocupació s’ha concentrat en fer vins originals, frescos, elegants i fàcils de beure. Des de la seva fundació, han tingut una clara vocació exportadora. Avui en dia estan presents en quasi 100 països als que exporten el 60% de la seva producció. El raïm utilitzat en els vins Marquès de Riscal creix en 1.500 ha. repartides entre Elciego i pobles limítrofs com Leza, Laguardia o Villabuena. 500 Ha. pròpies de les varietats Tempanillo, Graciano, Cabernet Sauvignon i Mazuelo i 985 ha. de vinyes controlades. a
BODEGUES MARQUÉS DE RISCAL
a Els sols pobres, procedents de les diferents terrasses del riu Ebre, són de tipus argila calcàrea. Aquesta subzona de Rioja Alabesa s’ha caracteritzat tradicionalment per produir vins amb una bona capacitat d’envelliment, mercès a uns mosts de marcada acidesa i bona estructura tànica. Tempranillo: varietat predominant, de cicle curt i cultiu delicat. Graciano: varietat tardana de cicle llarg, vigorosa i productiva. Mazuelo: minoritària i en fase de desaparició, tardana i rústica. Cabernet Sauvignon: a més de la resta de varietats, Marquès de Riscal conrea aquesta varietat des de 1858, any de la seva fundació. De cicle llarg, bona rusticitat i marcat caràcter varietal. L’any 1858 comença la construcció de la primera bodega, l’increment de la producció de vi motiva la ampliació de les instal·lacions l’any 1883, a la que seguiran les de 1968 i 2000.
A l’interior de la bodega original (1858) es troba La Catedral, una col·lecció única composta per ampolles de totes les anyades produïdes per el celler des de la primera anyada, 1862, fins els nostres dies. Parlar de La Catedral es parlar de la història viva de Vins de los Herederos del Marquès de Riscal i dels vins de Rioja n www.marquesderiscal.com
BODEGA DISTRIBUÏDA A ANDORRA PER
CAVAND
VIAJES
RECORRIDO POR EL ROMÁNTICO Y ATRACTIVO
DANUBIO ENRIQUE SANCHO
Cruceros desde 4 noches a la travesía completa del gran río
R
ecorrer la parte más romántica y atractiva del Danubio, con todas las ventajas a bordo y sin preocuparse de nada es, sin duda, una de las mejores propuestas para este verano. El mayor especialista en cruceros fluviales de Europa, Croisi Europe (www.croisieurope. com) tiene la más completa oferta desde junio hasta octubre y distintos recorridos, que van
desde lo más concreto, en un crucero de cinco noches, visitando Budapest, Bratislava, Viena y Passau a una travesía de casi todo el gran río, atravesando seis países durante 12 días. En los últimos tiempos, los cruceros están seduciendo a un creciente número de viajeros españoles. Los viajes por mar tienen muchos atractivos, pero pueden pecar de cierta mono- a
VIAJES RECORRIDO POR EL DANUBIO
El medio más cómodo de conocer otros países: el crucero fluvial
a tonía y de la masificación que exigen los gran-
des barcos. Una de las mejores opciones, que une el placer de navegar en barco con el atractivo de conocer grandes y pequeñas ciudades y hacerlo sin agobios y en una dimensión humana, es un crucero fluvial, recorriendo uno de los grandes ríos de Europa. Sus ventajas son bastante evidentes. Un crucero fluvial es el más cómodo y despreocupado medio de conocer otros países, otras formas de
vivir. El hecho de recorrer Europa admirando ricas culturas, que se fueron originando al calor de las cuencas de sus ríos, es una experiencia tan atractiva como inolvidable. A bordo todo son facilidades. Se trata de unas verdaderas vacaciones en libertad deleitándose con el paisaje, charlando con los amigos y descansando. No hay que angustiarse para encontrar mesa en un restaurante, ni buscar transporte para ir más rápido o llegar a tiempo, no hay que estar
pendiente de la seguridad. En un crucero hay que olvidarse de hacer maletas después de cada etapa. Los camarotes y el propio barco ofrecen todas las comodidades posibles, todas las que permiten las dimensiones limitadas de estos cruceros de río, que no deben compararse con los súper cruceros de mar, tanto por su capacidad como por las instalaciones a veces tan ilimitadas como los mares que surcan. Por el contrario tienen atractivos importantes: visitas a pie (ya que los muelles están en el corazón de las ciudades), atmósfera más familiar, lo que permite mejor comunicación y convivencia con el resto del pasaje, la práctica imposibilidad de marearse dada la estabilidad de cauces fluviales regulados por esclusas, etc. Y cuando la travesía resulte algo tediosa o los elementos atmosféricos no acompañen, nada mejor que un buen libro, una agradable música o una copa para relajarse y disfrutar del tiempo libre. Todo esto se hace especialmente válido en un crucero por el gran río europeo por excelencia (aunque sea el segundo en tamaño): el Danubio.
Una travesía apasionante Durante varios días se navega por este río que nace en la Selva Negra y fluye hasta el Mar Negro, cruzando numerosos países de la Europa Central. En la travesía se puede admirar ciudades centenarias, castillos medievales, iglesias a
VIAJES RECORRIDO POR EL DANUBIO
a barrocas y hermosos palacios, así como algu-
nas de las capitales más atractivas, como Linz, Viena, Bratislava, Budapest, Belgrado o Constanza, según la duración e itinerario elegido. Junto a estas importantes urbes que han tenido un destacado papel en la historia europea, el recorrido permite conocer lugares con cierta magia, como el castillo de Durnstein, en el que estuvo encerrado Ricardo Corazón de León a su vuelta de las Cruzadas y que sólo su trovador (¿y amante?) supo encontrar, o la abadía de Melk, que inspiró las intrigas de Humberto Eco y su “El nombre de la rosa” o la pequeña aldea de Willendorf, apenas vislumbrada desde el barco y cuyo principal mérito fue encerrar entre sus tierras desde hace 20.000 años la primera obra
de arte humana, la famosas Venus que lleva el nombre del pueblo. Son frecuentes las escalas en Linz, capital de la Alta Austria y preciosa ciudad barroca. Dos personajes han marcado su historia: el emperador de la casa Habsburgo, Federico III, que pasó aquí sus últimos años y que llegó a convertirla en la ciudad más importante del Sacro Imperio Romano Germánico, y Adolfo Hitler, cuyos padres están enterrados muy cerca y donde él mismo acudió a la escuela. Desde el balcón de su Ayuntamiento, Hitler proclamó la anexión de Austria. Hitler quiso hacer de Linz el modelo ideal de ciudad que soñó en sus grandilocuentes fantasías, junto con su arquitecto Albert Speer, incluso en los últimos días de la
guerra se recrea la futura ciudad queda el enorm un par de edifici conserva su aire Plaza Mayor, con Santísima Trinid bre la peste. En la casi total Croisi Europe se Viena, con sus edificios de eleg tros y óperas, ob galerías y grand no, música clásic están también l
aba examinando los planos de d. De aquella fantasía hoy solo me Puente de los Nibelungos y ios grises; en cambio, la ciudad e barroco, especialmente en su n la característica columna a la dad que recuerda el triunfo so-
lidad de cruceros que propone e incluyen, entre otras visitas a grandes palacios imperiales, gante arquitectura barroca, teabras maestras del Art Nouveau, des colecciones de arte y, como ca. Pero en la capital austriaca las mejores tiendas, las típicas
tabernas de vino “heurigen”, los pequeños restaurantes “beisi” y los locales nocturnos más animados. Melk es una coqueta ciudad con callejuelas empedradas, sencillos y armónicos edificios de los siglos XVI y XVII y tranquilas plazas llenas de terrazas, pero sobre esa quietud que la haría igual a cientos de pueblos de Centroeuropa, destaca la descomunal abadía que, según se dice, inspiró a Humberto Eco para “El nombre de la rosa”, aunque ni época ni estilo tienen nada en común. La abadía benedictina de Melk debe su estado actual a la reconstrucción que se hizo a principios del siglo XVIII. La iglesia y los edificios que la rodean, incluyendo su espectacular biblioteca y el museo, son de estilo a
Descubre el Danubio menos conocido por 451 €
VIAJES RECORRIDO POR EL DANUBIO
abarroco, con los característicos colores dorados.
Tan bella es la vista que ofrece alzándose sobre el risco que domina la ciudad, como la que se contempla desde su amplia explanada abarcando un meandro del Danubio. Muy cerca está Dürnstein, otro tranquilo pueblo en un precioso enclave cuyo principal mérito es albergar las ruinas de un castillo medieval en el que estuvo preso Ricardo Corazón de León entre 1192 y 1193. Al regresar de las Cruzadas, Ricardo fue descubierto cuando viajaba disfrazado y hecho prisionero por Leopoldo V. Se cuenta que nadie en la corte inglesa conocía su paradero ni, por tanto, podía negociar su rescate. Sólo su fiel trovador Blondel se animó a ir en su busca. No llevaba armas sino su laúd y una canción que compartían en secreto, como su amor, Ricardo y él. Durante meses recorrió castillos y fortalezas de media Europa, pero por fin, en Dürnstein, alguien contestó a su canción con las mismas estrofas y así el fiel Blondel descubrió la prisión de Corazón de León. Poco después se consiguió su liberación. El Danubio menos conocido Otra de las escalas es Bratislava, la joven capital de Eslovaquia. Visitar esta ciudad, tras la maratón de Viena o Budapest resulta un confortable paseo. Todo tiene una escala en miniatura, todo está próximo, todo es tranquilo y cordial. El centro de la ciudad es peatonal y se vuelca a la orilla del Danubio. Tiene una fuerte personalidad por la rara y armónica combinación de edificios y por la animada vida que se observa en sus calles y plazas. La catedral de San Martín, donde durante casi tres siglos tuvieron lugar las coronaciones de los reyes húngaros, el Ayuntamiento antiguo, con su peculiar patio con arcadas, el Palacio Primacial y el Teatro Nacional son los edificios más representativos. Pero la Bratislava más auténtica se descubre recorriendo sin prisas la calle Michalská o la Plaza Principal y sus coloridas terrazas, los callejones, como el Bastova, el más estrecho de la ciudad, los mercadillos que surgen en cada
plazuela, las fuentes donde la gente combate el calor metiendo los pies en el agua, las cervecerías donde curiosamente se debe pedir vino eslovaco y no cervezas checas... Una visita a Budapest no se entiende sin el recorrido por las joyas de Buda: el Bastión de los Pescadores, la iglesia Matias, el Palacio Real que hoy alberga varios museos, el barrio del Castillo o... el Museo del Vino que permite por un precio único conocer y saborear hasta 50 variedades de deliciosos vinos húngaros. En Pest es imprescindible la visita al Parlamento (sólo en grupos y con rígidos controles de seguridad), el Puente de las Cadenas, la Ópera, la Plaza de los Héroes, el Parque Municipal, el barrio judío, las calles Vaci y Andrássy y la plaza Vörösmarty, las más animadas de la ciudad. Los que se animen a hacer un recorrido más amplio pueden elegir el programa “Del Danubio Azul al Mar Negro” que parte de Linz y reco-
rre seis países, incluy pitales Viena, Bratisla internarse en la parte nubio, visitando Kaloc con posibilidad de pr tre en la Puszta; tamb Donji Milanovac en Se de Hierro, Roussé, Bu nia, para terminar el r bella ciudad a orillas d
www.croisieurope.co
om
En los precios de estos cruceros están incluidas todas las comidas, desde la cena del primer día al desayuno del último, las bebidas durante las comidas a bordo (agua, vino, cerveza, zumo y café), alojamiento en cabina doble exterior con ventana y baño completo, animación, asistencia a bordo, cóctel de bienvenida, noche de gala, seguro de asistencia/ repatriación y tasas portuarias.
Las propuestas
yendo, entre otras, las caava y Budapest para luego e menos conocida del Dacsa y Mohacs en Hungría, resenciar un show ecuesbién Novi Sad, Belgrado y erbia; las célebres Puertas ucarest y Tulcea en Rumarecorrido en Constanza, la del Mar Negro n
Dada la variedad de recorridos y duración de estos cruceros, los precios también son muy distintos. Por ejemplo el viaje de cinco días/cuatro noches cuesta sólo 451 euros con salidas en octubre y noviembre; los recorridos más amplios de seis días están a partir de 745 euros y los hay hasta finales de septiembre; de Belgrado al Mar Negro durante ocho días cuesta 1.097 euros, mientras que el recorrido inverso llegando a Budapest sale por 1.757 euros. Los que se animen a hacer el Danubio al completo, durante doce días y también válido durante todo el verano hasta mediados de octubre, deberán abonar 1.919 euros.
Croisi Europe dispone de una flota de 26 barcos que navegan por los más bellos ríos de Europa. Todos ellos están decorados con sumo cuidado y equipados con las últimas tecnologías. Son muy espaciosos y luminosos y ofrecen un ambiente acogedor y refinado. Su capacidad varía entre 100 y 180 pasajeros. La compañía es líder europea en turismo fluvial, debido tanto a su dinamismo, calidad y precios como a su sentido de la innovación, ya que la mayoría de sus embarcaciones tienen menos de seis años. Todas nuestras cabinas son exteriores y climatizadas. Están equipadas con televisión por satélite, caja fuerte, radio, secador de pelo y baño con ducha. Los barcos disponen de un salón-bar y un restaurante donde disfrutar de la gastronomía, uno de los factores principales de su éxito.
PREMIS I GUARDONS
ARRAYAN ROSAT 2011 SEGUEIX AMB LA SEVA
COLLITA D’ÈXITS
A
caba de ser inclòs entre els escollits en el concurs “Los Vinos Favoritos de la Mujer”, tast-concurs organitzat per la Asociación de Mujeres Amigas del Vino (AMAVI), que va atorgar el Racimo de Oro en la seva categoria a Arrayán Rosat 2011, el passat 30 de maig. Aquest concurs compta a més amb el reconeixement del Ministeri d’ Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Per altra banda, en la XXI edició de la Gran Final de la Nariz de Oro celebrada a Madrid, els 63 sommeliers finalistes van exercir com a jurat per escollir els Millors Vins d’ Espanya i Arrayán Rosat 2011 va ser el segon classificat en la seva categoria n
RAIMAT TERRA CHARDONNAY REP EL PREMI
BACO D’OR E
n la categoria de “vins procedents d’ agricultura ecològica”, en la XXVI edició dels Premis Baco collita 2011, celebrada el passat 6 de juny a Madrid. Raimat Terra respon a un concepte integral de sostenibilitat que respecta el mig ambient des de la vinya fins l’ envàs, a més de ser un producte 100% fruit de vinyes ecològiques, l’ampolla és més lleugera, la capsula d’ estany totalment reciclable, suro natural recobert de cera d’ abella i etiqueta de paper reciclat. Els Premis Baco són l’únic concurs de qualitat a Espanya que valora els vins joves, és a dir, els vins elaborats en la collita present. En la seva vigèsima sexta edició, el certamen ha comptat amb la col·laboració de 60 experts tastadors pertanyents a la Unió Espanyola de Tastadors que van valorar els 622 vins participants a un tast a cegues n
PREMIS I GUARDONS MEDALLES D’OR
CANALS &MUNNÉ C
anals & Munné guanya una M en el Concurs Mundial de Bru el seu cava Rosé Brut Reserva P l’esmentat Concurs celebrat el pa Maig a Guimaraes (Portugal) en e participar 52 països, 320 tastador cionalitats entre els que hi havia compradors, importadors, perio tronòmics i escriptors de vi, que 8397 vins i espirituosos durant 3 més Canals & Munné va guanyar u dalla d’Or, en aquesta ocasió amb Rosé Brut Reserva Pinot Noir, que sentat al mercat en la darrera edició taria n
É
Medalla d’Or ussel·les amb Pinot Noir. A assat mes de el que hi van rs de 40 nasommeliers, odistes gase van valorar dies, un cop un altre Meb el seu cava e va ser preó de Alimen-
PAGO DE LOS CAPELLANES T
into Crianza 2008 Pago de los Capellanes ha sido galardonado con la Gran Medalla de Oro del Concours Mundial de Bruxelles. La Gran Medalla de Oro es el máximo galardón que se concede en este concurso de gran prestigio en el ámbito internacional. Luxemburgo ha sido el lugar elegido para esta cita de la élite vitivinícola mundial. Durante tres días, cerca de 300 catadores internacionales de casi 40 países han catado casi 8.000 muestras de los mejores vinos y espirituosos procedentes de más de 50 países del mundo. Pago de los Capellanes Tinto Crianza 2008, es un vino 100% tempranillo de la DO Ribera del Duero, está elaborado a partir de cepas de entre 30 y 50 años de antigüedad. Presenta un equilibrio perfecto entre la fruta y las complejidades de su crianza en barrica. Color guinda de un intenso brillante, ofrece tonos de vainilla con fruta madura, frutos negros y del bosque. Sobresalen notas de cuero y regaliz propias del ensamblaje del Roble francés. La bodega Pago de los Capellanes se caracteriza por la calidad y alta reputación de sus vinos que destacan por su elegancia y finura, conjugados con la máxima expresión de la variedad Tempranillo, con la que elabora todos sus vinos. Esta es la apuesta que la bodega ha realizado desde hace tiempo para conseguir la excelencia n
magnum EL CAVA
EL VI
Cellers: Miquel Pons Denominació d’origen: Cava Varietats: Macabeu 40%; Xarel·lo 30% i 30% Parellada Grau alcohòlic: 12º vol.
Cellers: Bodega San Prudencio Denominació d’ origen: Rioja Ca. Varietats: 60% Tempranillo; 25% Garnatxa i 15% Mazuelo Grau alcohòlic: 13% vol.
De color groc pàl·lid, amb reflexos verds. Al nas, les aromes afruitades deixen lloc també a notes de criança. En boca destaca una untuositat justa aconseguida gràcies al perfecte cupatge de les varietats tradicionals, amb una bombolla fina, cremosa i estable, típica dels caves Miquel Pons. Molt fresc al paladar i suau en acidesa. Aquest cava presenta una criança de un mínim de dos anys a la cava.
Aquest vi ha estat setze mesos en barrica de roure francès i americà. D’aspecte net i brillant, llueix un color vermell cirera madura. En nas es manifesta intens, afruitat i especiat. Els aromes a fruites vermelles tipus cirera i guindes adquireixen protagonisme amb notes torrades procedents de la criança en barrica. En boca es envellutat, llaminer i especiat, amb un ampli volum i bon equilibri entre la fruita i la fusta. Alegre retronasal.
www.cavamiquelpons.com
www.bodegassanprudencio.com
MIQUEL PONS BRUT NATURE RESERVA
ENVITE CRIANÇA 2009
m
club de vins
EL VI
ENVITE CRIANÇA 2009 Cellers: Parés Baltà Denominació d’origen: Penedès Varietats: 100% Garnatxa blanca Grau alcohòlic: 12% Vol.
EL VI
HERETAT MAS TINELL CHARDONNAY 2011 Cellers: Mas Tinell Denominació d’origen: Penedès Varietats: 100% Chardonnay Grau alcohòlic: 12,7% vol.
Es tracta d’un vi jove que per mantenir la seva frescor es preferible gaudir-lo durant els seus primers dos anys de vida. Presenta un color blanc pàl·lid amb matisos verdosos. Nítid i transparent. Nas molt varietal, intens amb fruita blanca madura quasi confitada amb notes cremoses procedents del treball amb les lies fines realitzat en dipòsit. La boca, amb volum, equilibri i un final llarg.
S’ han produït 7000 ampolles de 75 cl d’aquest vi que presenta un color daurat, brillant i lluminós. En nas s’aprecia un aroma net, intens i molt afruitat (pera en almívar, codony i poma verda). En boca entra amb suavitat, és llaminer i untuós al paladar. Àmplia expressió retronasal, nou, mel d’acàcia i vinya en flor.
www.paresbalta.com
www.mastinell.com