gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
mania
Número 23. MARÇ 2013 http://issuu.com/gastromaniaandorra
La cervesa amb el menjar * La cerveza con la comida * La Ruta de la Tapa de Sant Julià de Lòria * Ramón Bilbao, vinyes d’alçada * Ramón Bilbao viñas de altura * Academia de Gastronomia d’Andorra i Pirineus * Cantabria en 10 instants * Cantabria en 10 instantes
Butlletí electrònic interactiu. Clika sobre les adreces web
editorial gastr
Ja era hora
S
i, vertaderament era molt necessari que l’administració espanyola mitjançant el Ministeri d’Agricultura, poses fil a l’agulla i regulés aquest embrollat mon del pernil ibèric que, fins ara ha estat una font de confusions per el que respecta al elevat nombre de categories i diferents apel·lacions que portaven al consumidor a no saber com valorar la qualitat d’un pernil ibèric. Com deia, recentment el Ministeri ha elaborat una normativa per regular el sector del ibèric. Aquest text persegueix protegir la puresa del porc ibèric, controlar la seva cria i alimentació i disposar d’un etiquetatge que no porti a confusions i enganys. A partir d’ara tan sols s’admetran tres categories, que s’establiran tenint en compte l’alimentació, la vida de l’animal i el factor genètic. Es per això que hi haurà, porc de gla (engreixat els últims tres mesos de vida solament a base de gla a la devesa), porc d’enceball de camp (criat amb pinso, però també en el camp a base de herba i gla) i el d’enceball (alimentat a base de pinso en una granja) Aquestes tres categories seran vàlides per el porc 100% ibèric i per l’ibèric o creuat. En el cas dels animals creuats, aquest fet s’haurà d’indicar a la etiqueta, amb una menció obligatòria del percentatge de puresa ibèrica (amb un mínim del 50%). A més no podran utilitzar-se noms, logotips, marques, imatges, símbols o mencions que poguessin induir al error amb la denominació de venda. El mercat del pernil ibèric pateix d’una sobre producció amb una evident necessitat de venda que produeix l’utilització de tota mena de picaresca. Aquesta nova normativa, creiem, suposarà un increment en el coneixement i cultura del consumidor que propiciarà el desenvolupament d’un mercat més net i ètic.
Espai per descobrir conèixer i aprendre
mania
número 23 . març 2013
sumari
4 6 8 10
La bona cuina a les Valls d’Andorra FERMÍ PUIG VISITA EL TERRITORI DEL XATÓ miguel a. torres galardonado por winestar awards pimecava, adherit al consorci de promoció turística de l’alt penedès vinyes d’alçada de ramón bilbao
12 16 20 22
jean leon rep la distiNció vins de finca
MIREIA TORRES PRESIDENTA DE QALIDÈS
RECORRE EL MEDITERRÁNEO CON LAVINI CELLER DEL VI
Ramón Bilbao, brillante estrategia que se disfruta en la botella productes. l’oli a la cuina ACTUALITAT Les denominacions d’origen amb les coses del menjar el bar. benedictine
24 27
CELLERS AMB HISTÒRIA. Juvé i Camps curiosidades gastronómicas. El brunch
butlletí electrònic mensual idea, textos i coordinació: Joan Berenguer (joanberenguer@andorra.ad) maquetació: Pako Temprado
Joan Berenguer Villar
rra
S
INIA
-
23 28 31 32 34 38 39 40
GAMBRINUS La cervesa amb el menjar
44 46 48 54 64 66
sopars gastronòmics Sopars maridats aplega mig centenar de persones
28
GUIES Elite Gourmet presenta Mabes SENTITS L’olfacte, un sentit a recuperar LA RUTA DE LA TAPA Sant Julià de Lòria. Carnaval NOUS PRODUCTES Fruit Friends Born DE COPES AMB CARLES MAGDALENO Kilchoman 2006 PREMIOS Y GALARDONES Electio 2009 Adegas Castrobey Alenza Gran Reserva 2001
PRESENTACIONS Academia de Gastronomia d’Andorra i Pirineus DISFRUTA I VERDURA VIAJES . Cantabria en 10 instantes AGENDA GASTRONÒMICA MAGNUM. club de vins
34
36è
aniversari
La Borda de l’Avi Restaurant
La Massana
1976-2012
LA BORDA DE L’AVI. RESTAURANT Cuina de muntanya. Les millors carns a la graella Cra. d’Arinsal, s/n. LA MASSANA Tel. +376 835154 restaurant@labordadelavi.com
www.labordadelavi.com
CELLER D’EN TONI El restaurant més emblemàtic del país, amb la carta de vins més complerta. c/ Verge del Pilar, 4. ANDORRA LA VELLA Tel. +376 821252-376.821843 Fax: +376 821872 Sasa1970@hotmail.es
RESTAURANT 360º Cuina de mercat Cra. d’Arinsal , edifici Caprici, planta baixa ARINSAL Tel. +376 839981 www.facebook.com/restaurant360
RESTAURANT CAN MANEL La cuina tradicional de sempre amb tocs personals del xef Carles Flinch c/ Mestre Xavier Plana, 6 ANDORRA LA VELLA Tel. +376 822397 - Fax +376 861504 canmanel@andorra.ad
BORDA RAUBERT L’autèntica cuina andorrana Carretera d’Erts, km. 1,5. Tel. +376 835420 LA MASSANA info@calserni.com www.calserni.com
www.restaurantcanmanel.com
MAMA MARIA - RESTAURANT Totes les opcions per acontentar tots els gustos i possibilitats Av. Meritxell, 25. ANDORRA LA VELLA Tel.+376 869996- Fax +376 829998 mamamaria@andorra.ad
LA BORDA PAIRAL 1630 Cuina d’avui i de sempre envoltada del luxe i el confort d’un gran establiment. c/ Doctor Vilanova, 7 ANDORRA LA VELLA Tels. +376 869999 - +376 866661 lbp1630@andorra.ad
LA CÚPULA Cuina creativa d’alta volada. Carrer Na Maria Pla, 19-21. Tel. +376 879444. Fax +376 879445 ANDORRA LA VELLA lacupula@plazandorra.com www.plazandorra.com
www.labordapairal1630.com
L’EULARI DE PAL - RESTAURANT Cuina de borda amb els millors productes Plaça Major de Pal . PAL Tel. +376 836400 restaurant.eulari@andorra.ad
www.restauranteularidepal.com
MINIM’S- RESTAURANT La cuina de sempre amb la millor relació qualitat-preu Antic Carrer Major, 5 ANDORRA LA VELLA Tel. +376 867511
RESTAURANT 120 L’oferta més variada i extensa amb les millors especialitats. Av. Meritxell, 120. ANDORRA LA VELLA Tel.+376 865345 120@andorra.ad
BORDA ESTEVET De refugi de pastors a refugi de gourmets. c/La Comella, 2. Tel.+376 864026 ANDORRA LA VELLA bordaestevet@quarsandorra.com
www.bordaestevet.com
EL REBOST DEL PADRÍ. BOTIGA-RESTAURANT La cuina d’un gran xef que ja ha merescut els millors reconeixements de les guies. c/ La Vall, 18. Tel. +376 821212. Fax. +376 821212 ANDORRALA VELLA gescola@andorra.ad www.elrebostdelpadri.com
MOLI DELS FANALS Elegància i refinament en un gran entorn. Tel.+376 835380. SISPONY ( LA MASSANA) info@molidelsfanals.com
RESTAURANT DON DENIS L’establiment amb més solera del país. c/ Isabel Sandy, 3 ESCALDES-ENGORDANY Tel. +376 820692 - +376 823742 restaurantdondenis@andorra.ad
www.molidelsfanals.com
www.restaurantdondenis.com
EL RE VISIT Espai per descobrir i conèixer
ACOMP DE NIV
E
l que va ser l tit Comitè, F acompanya nadora de Gremis mestre xatonaire ajudar Fermí Puig de les diferents re Fermí Puig ha r ambaixador de la
Fermí Puig al territo
ECONEGUT XEF FERMÍ PUIG TA EL TERRITORI DEL XATÓ,
PANYAT DE DOS MESTRES XATONAIRES VELL
l’ànima del Drolma i xef del restaurant PeFermí Puig, va visitar el territori del xató t d’Elies Chacon, president de la Coordis de la Ruta del Xató, i Salvador Blanch, de l’Alt Penedès. Tant un com l’altre van a detectar les particularitats i els secrets eceptes de xató. reviscut el seu retorn al Penedès com a a Ruta del Xató amb il·lusió, ja que hi va
treballar fa vint anys. Durant aquesta temporada, Puig serà la cara visible de la Ruta del Xató amb l’objectiu de donar una empenta a un dels plats típics de la zona. La Ruta del Xató inclou les ciutats del Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Calafell. A més de l’oferta enogastronòmica, la Ruta del Xató ha diversificat l’oferta en els últims anys i ha incorporat propostes turístiques i visites culturals que completen les sortides al Penedès. n
ori de la Ruta del Xato, acompanyat d’Elies Chacon i Salvador Blanch
Miguel A. Torres
por el trabajo de toda Wine Star Awards 2012
s, galardonado
a una vida en los premios 2 de la revista Wine Enthusiast
L
a publicación estadounidense Wine Enthusiast ha reconocido la visión y el liderazgo de Miguel A. Torres durante sus más de 50 años de carrera en la industria del vino El presidente de Bodegas Torres, Miguel A. Torres, ha recibido el Lifetime Achievement Award otorgado por la prestigiosa revista estadounidense Wine Enthusiast en reconocimiento a sus más de cinco décadas de carrera profesional, su visión internacional y su preocupación por seguir unas prácticas sostenibles y ecológicas. La revista ha destacado el papel de Miguel A. Torres como pionero en la utilización de técnicas modernas para la producción del vino, como líder en la globalización del vino –destacando la presencia de Torres en más de 160 países–, como visionario y como incansable embajador internacional de los vinos españoles. En su discurso de aceptación del premio, Miguel A. Torres manifestó: “Es para mí un enorme orgullo y un honor, y me gustaría darle las gracias a Adam Strum, a su familia y a todo el equipo de WineEnthusiast por este premio. Pero también me gustaría destacar la importancia y dedicación del equipo internacional de Torres, incluido nuestro importador Dreyfus & Ashby, pero sobre todo el extraordinario trabajo y esfuerzo de mi propia familia: mi esposa Waltraud, que me ayudó a crear la empresa y a criar a nuestros tres hijos, Anna, Mireia y Miguel, y, por supuesto, a mis hermanos Marimar y Juan María”. “Miguel Torres ha transformado el mundo del vino, no solo siendo un ejemplo para la modernización de la industria del vino en España, sino a es-
cala mundial”, dijo Adam Strum, director y redactor de Wine Enthusiast. “Ha ayudado a difundir el consumo de vino en China en su papel como principal importador y minorista, y ahora se está moviendo a India y más allá. Encantador y carismático, Torres es respetado en todo el mundo por su innovación, diligencia y liderazgo en el mundo del vino”. Estos prestigiosos premios se conceden anualmente basándose en los votos de los redactores, críticos y periodistas relacionados con la revista Wine Enthusiast, una publicación líder en información sobre el vino con más de 700.000 lectores en todo el mundo. Desde 1999, los Wine Star Awards de Wine Enthusiast distinguen a las personas, organizaciones y empresas cuyo trabajo en el sector del vino destaca en cuanto a calidad y proyección internacional. La gala de entrega de premios se celebró el 28 de enero en la Biblioteca Pública de Nueva York y reunió a la flor y nata de la sociedad neoyorquina y a destacadas personalidades del mundo del vino y de la alta cocina .n
www.torres.es
PIMECAVA
ADHERIT AL CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE L’ALT PENEDÈS
VINYES D’ALÇADA,
EL DARRER DE BODEGUES
RAMON BILBAO
E
n la seva primera collita de 2009, d’ un vi molt especial, Vinyes d’ Alçada combina les varietats de raïm Garnatxa i Ull de Llebre “és l’ únic de la D.O. Qualificada Rioja elaborat al 50% d’ aquestes dues varietats perquè el que es pretén es que cada una tingui l’ importància que li correspon. La bodega buscava un vi diferent, i fou per això que es van decantar per un cultiu en altitud, a més de 650 mts. a la zona de Tudelilla. Vinyes d’ Alçada es comercialitzarà amb una producció limitada a 57.308 ampolles numerades, oferint “un vi més fresc, en el que l’ alcohol i la fusta perd importància en favor del caràcter afruitat de la Garnatxa, més d’ acord amb les noves tendències a l’ hora de menjar”. Cada cop mengem menys i receptes més lleugeres, i els vins frescos mariden millor amb aquests plats i aquest estil de vida. n
L
’Associació de petits i mitjans elaboradors de cava, Pimecava, s’ha adherit al Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès. Aquesta iniciativa permetrà a Pimecava tenir un representant dins l’òrgan de presa de decisions del Consorci, i donar a conèixer amb més facilitat les necessitats i objectius de les petites i mitjanes empreses elaboradores de cava dins l’àmbit de l’enoturisme. Actualment ja hi ha 25 empreses associades a Pimecava que, de forma particular, s’han integrat al club enoturismePENEDÈS. Aquestes empreses poden fer servir els canals habituals per fer sentir les seves opinions, igual que la resta de membres integrants del club, però el pas endavant de Pimecava situa el sector en millor posició per fer sentir la seva veu. Pimecava és una organització patronal i professional que va néixer el 8 de febrer de 2006, a Sant Sadurní d’Anoia i, en aquest moment, representa un grup de 52 empreses familiars dedicades a l’elaboració i criança del cava que no superen la producció 1,5 milions d’ampolles a l’any. n
Jean Leon rep la distinció de “Vins de Finca” de la mà del Conseller Josep Maria Pelegrí
E
l conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat pel director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, ha visitat el celler Jean Leon, situat a Torrelavit, amb motiu de la concessió de la qualificació de “Vins de Finca” a les games altes dels vins de Jean Leon. Jean Leon es converteix així en el primer celler del Penedès i el segon català, que obté el reconeixement legal de “Vi de Finca”, la màxima distinció a la qual pot optar un vi a Catalunya. Durant l’acte, Mireia Torres, directora general de Jean Leon, ha mostrat la seva satisfacció i ha destacat que és “un reconeixement a l'esforç que s'ha fet des de 1963 per obtenir vins d'alta qualitat”. Jaume Rovira, enòleg des de la fundació del celler fins 2008, ha lliurat la primera ampolla del Primer Vi de Finca Gran Reserva Jean Leon 1969 a l’Hble Sr. Josep Maria
Pelegrí. Vinya Gigi Chardonnay, Vinya Palau Merlot, Vinya Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva i Vinya L’Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva, han aconseguit reunir tots els requisits per rebre la distinció i la podran lluir a les seves etiquetes a partir de març. Sobre Jean Leon Jean Leon és un petit celler del Penedès que produeix vins d’alta qualitat. Des de la seva creació als anys setanta, ha sigut pioner a España en la introducció de varietats nobles. Va ser el primer celler a Espanya a plantar Chardonnay, en realitzar una fermentació en barrica de vi blanc (1973) i en elaborar una ampolla de Cabernet Sauvignon (1969). Avui, els seus vins són internacionalment reconeguts i s’exporten a més de 40 països. És propietat del Grup Torres des de 1994. n
La candidatura de
Mireia Torres guanya la presidència de Qalidès
Terrers del Penedès
M
ireia Torres ha estat la guanyadora de les eleccions celebrades el passat dia 1 de febrer, per escollir nova presidència de l’associació Qalidès, terrers del Penedès, es va fundar l’any 2004 amb l’objectiu d’agrupar diferents cellers "interessats a mostrar un Penedès preocupat per conservar un conreu de la vinya respectuós amb l'entorn i el paisatge i en posicionar els seus vins de finca entre els millors del món". Actualment, els cellers que en formen part són; Huguet de Can Feixes, Albet i Noya, Mas Comtal, Jean Leon, Gramona, Miguel Torres, Can Ràfols dels Caus, Jané Ventura, Avgvstvs Forvm, Castellroig, Finca Viladellops i Pardas. Després de diversos anys en què Qalidès ha estat presidida per l’enòleg Joan Huguet, els cellers volien revifar l’entitat per incrementar la seva presència al territori català i renovar la presidència. Finalment, s’hi van presentar dues candidatures: Mireia Torres i Xavier Gramona. La representant Mireia Torres ha estat la guanyadora en una votació molt renyida. Les principals propostes que ha presentat la candidatura de Mireia Torres es basen, sobretot, en millorar la comunicació, renovar la pàgina web, apostar per l’enoturisme amb noves rutes i treballar “amb consens” amb la resta de membres de l’associació, donar a conèixer l’associació a nivell institucional, quins cellers en formen part considerant sempre que “encara n'hi ha molt bons elaboradors que ens agradaria que formessin part”.
Tanmateix hi ha planificades una sèrie d’accions per al 2013 adreçades al consumidor final, l’hosteleria i la restauració. Mireia Torres també aposta per la comunicació 2.0 i per incrementar la col·laboració amb la premsa especialitzada gràcies a la feina que posarà en marxa el gabinet de comunicació Dinàmic Comunicació. n
s,
LAVINIA te invita a recorrer el Mediterráneo
a través de una selección de Vinos del Sol
L
AVINIA dedica tres semanas al Mediterráneo con una selección única de vinos que van desde Málaga a la Toscana, pasando por Jumilla, Yecla o Saint Joseph. El 6 de marzo tendrá lugar la Feria de Vinos del Mediterráneo en la tienda de José Ortega y Gasset de Madrid, donde se podrá degustar por copas una amplia selección de estos vinos. Madrid, 20 de febrero de 2013.- Desde el pasado 15 de febrero hasta el próximo 10 de marzo tiene lugar en LAVINIA una campaña dedicada en exclusiva a los vinos del Mediterráneo que da la oportunidad de conocer y profundizar en la historia y la remarcada potencia, color y carácter de los vinos provenientes de estas regiones. El Mediterráneo baña tierras muy fructíferas, y así lo demuestra la gran cantidad de regiones esencialmente vinícolas que pueblan la costa y a las que LAVINIA rinde homenaje, como Málaga, Jumilla, Yecla, Alicante, Valencia, Priorato, Costa Brava, Baleares, Provenza, Ródano, Santorini, Piamonte, Toscana o Mekenes (Marruecos), entre otras. La brisa nocturna del mar, que ventila, oxigena y da frescura a los viñedos, unido al azúcar que les aporta su exposición diaria del sol, hace de estos vinos de tierra caliente únicos en potencia y carácter. LAVINIA dedica más de tres semanas a ahondar en esta preciada selección en la que se puede encontrar desde un tinto sabroso y aterciopelado de Marruecos, intenso y muy varietal; pasando por un rosado de Provenza, fresco y de fina expresión frutal; hasta un seco moscatel malagueño, caracterizado por su suave dulzor. Para ello, LAVINIA ha organizado multitud de eventos entre los que des-
tacan degustaciones de fin de semana en sus tiendas, donde se podrán probar, gracias a las torres de degustación, diferentes vinos del Mediterráneo por copas; el sorteo de un viaje a Bodegas Castaño para dos personas; y, como culmen de la campaña, la Feria de Vinos del Mediterráneo, que tendrá lugar el 6 de marzo a las 19.00 horas en la tienda LAVINIA José Ortega y Gasset. Selección de vinosCon el Mediterráneo como nexo de unión, algunas de las variedades que LAVINIA ha incluido en esta excepcional selección son: vinos españoles, entre los que destacan L’Altre De Can Blau 2009, un tinto suculento de Montsant (Cataluña) especialmente creado para LAVINIA, cuya crianza de más de diez meses en barricas de roble americano y francés le otorgan unas dominantes notas licorosas y apuntes de hierba seca; El Caire 2012 de la bodega Sierra Salinas, un tinto de exuberante riqueza aromática, otra cuvée elaborada especialmente para LAVINIA, esta vez en tierras alicantinas; y Pedrera Alta 2010, procedente de la región de Levante, donde la bodega familiar Juan Gil ha apostado por la renovación tecnológica y el respeto al medio ambiente para conseguir vinos tan notables como este tinto carnoso sin crianza, elaborado a partir de las uvas que crecen en el paraje de La Aragona, a unos 700 metros sobre el nivel del mar. Un poco más al norte, de la costa francesa proviene La Patronne 2008, tinto de fuerte carácter procedente de viticultura biodinámica; y Tempier Bandol Rosé 2011, un rosado de delicado color salmón elaborado a partir de un coupage de Mourvèdre (50%), garnacha (28%),
Un selecció de vinos de Má a la To
na ón única que van álaga oscana cinsault (20%) y carignan (2%). Con una tradición que remonta la antigüedad, los vinos griegos están viviendo hoy un verdadero renacimiento. Thalassitis Oak Fermented 2010 es el resultado de la combinación de una variedad de uva tradicionalmente griega con una técnica de vinificación típicamente francesa. El resultado: un encuentro feliz que arroja un blanco redondo, rico y untuoso. Para terminar, destaca la presencia de Vajra Dolcetto D’Alba 2011, DO Piamonte (Italia), cuyos suelos calcáreos le aportan una austera elegancia y una acidez muy refrescante; y Alain Graillot Tandem Syrah 2009, de Meknès, Marruecos, de enorme limpieza, fuerte intensidad y notas terrosas y minerales de fondo. LAVINIA: mucho más que una tienda de vinosDesde su creación, en 1999, LAVINIA se ha desarrollado como una empresa de marcado carácter internacional e innovador. LAVINIA es un concepto diferente de tienda de vinos, cercana al cliente, tanto desde las 6 tiendas con que cuenta actualmente en Europa, como desde las 4 que tiene en distintos aeropuertos españo-
les bajo el concepto “shop in the shop”, como online a través de su tienda virtual. Presente en España, Francia, Suiza y Ucrania, las últimas aperturas han sido este año en el aeropuerto de Barajas Madrid. En las tiendas LAVINIA el cliente tiene a su alcance una amplia gama de vinos y destilados de todo el mundo. Además, pueden disfrutar de los servicios añadidos que se ofrecen de la mano de profesionales sumilleres, como cursos de cata para aprender a degustar vino y a elegir el mejor para cada ocasión. Así, en LAVINIA se crea un entorno en el que se viven experiencias alrededor del mundo del vino y se promueve la cultura del vino. A su oferta de vinos y destilados se unen servicios añadidos como el Espacio Gastronómico de la tienda LAVINIA de la calle José Ortega y Gasset de Madrid que dirige el chef Ángel García, y que presenta una comida de mercado a disfrutar junto con los vinos de LAVINIA a precio de tienda. Los amantes del vino de todo el mundo pueden comprar fácilmente a través de
www.lavinia.com
E
l Celler del Vi és una botiga-restaurant especialitzada en productes gourmet i delicatessen, amb una gran selecció de vins, embotits i formatges artesanals. A més de ser el distribuïdor oficial dels vins d’Andrés Iniesta, principalment dels vins de les marques Corazón loco i Finca El Carril, el Celler del Vi proposa una àmplia gamma de vins selectes, com el Lar de Paula (Rioja), el López Cristóbal i el Tilde (Ribera del Duero), o el Tempus Dei (Valladolid), així com vins catalans, com el Bregolat (Costers del Segre) o l’andorrà Escol (Riesling). També ofereix una excel·lent tria de vins francesos, com el Pont de Gassac (Bordeaux) i el Domaine Sabada (Côtes du Roussillon), sense oblidar el cava català, com el Castellroig. El local és ideal per passar-hi una estona agradable, és molt acollidor i decorat amb fusta i llum indi-
recta que proporciona un ambient relaxat i tranquil. És un indret molt adequat per anar a fer una copa de vi, que sempre va acompanyada d’un pinxo gratuït, i també és un bon marc per organitzar petites celebracions informals amb amics i familiars. El Celler del Vi disposa d’una terrassa coberta amb calefacció i Wi-Fi gratuït. A més, a través del Canal+Liga els aficionats als futbol poden veure en directe els partits dels grans equips en totes les competicions. L’establiment compta amb els millors proveïdors artesanals d’embotits i formatges, i tots els productes són casolans i típics d’Andorra, i també de les regions espanyoles més emblemàtiques. Us hi esperem!
www.cellerdelvi.com
gastr ACTUALIT AT
Espa per de i scob conèix rir e i apren r dre
Númer o 19. N
http://i
OVEM
ssuu.c
BRE 20
om/ga
mania
12
stroma
orra
LA CUINA DE CASA N
A
ga
Butlletí electrò nic interac tiu Clika so . les adre bre ces we b
niaand
OSTRA
str
pe
Es
p
rd ai quests da rrer co esc desenvolup s anys, la cuina ha es i a nèix obrir devingut ament de pre er un tema ls pobles cultura Nú nd htt darreramen i en la història que . El component d‘ar cabdal en el me re té la p:/ relam t ta ro /is 18 que es pa mbé s‘ha convertit cuina és innegable. ent en la .O su ssen al vo en A m un és fe C u.c d‘això, nòmen so ltant d‘un TU del vi i de ci a om al. Els m taula se BR la co E2 /ga cuiners, ha mpanyia. Imbuïts en rveixen per gaudir oments 01 str n experim de 2 entat, han aquesta filosofia, el l menjar, om i, ben cert tr s , tots ens eballat am nostres an se b i nt resultats. ga im molt sa aa nd tisfets i or nes, amb imaginac gullosos de or ió Res no es ra ls seus fon de les sens tant amb el país en efs acions del que vivim pres menjar qu com gaud És una form ir-lo a c i 50% tigio e ens do a, aquesta, si.és du so profundam na a cada cicle de r trrav noble d‘es timar l‘aenygi.s La inic rant de s amb ent ci ia tr e u que la nost el que és més nost vilitzada i perfecta 20m .00en0 t es asso tiva tin dies p strelles re. Descob ra terra sa rir la riqueapu p pr quasi tant com lits a drà l er ta Mich sande alt com pr oduir, és un deure l de l l B e t eli o a a n c a tu t qu sal i ovar-ne el terra as le s. rcelon del 2 dina n, ofe s plats i se és un plcae e ar, s papi ntir el flaire Per l és pos aquest Durant a amb 8 de s mitzar riran e He de reco l·les. de e l a nè sals a slae sible pro la se un p temb el se ls pla v aquesta te ixer, que sento un a especial gers nacion a part i fa qu posta “ va pre ropost re al 7 ctor i s ts de mporada le , a de pred s e u e a estació m la gper ls apro Sergi A el con ra imp entació simila d’octu avitza s seve elangiosa, l‘any. La tardor té un So ileicca ió b r e r s s font d‘insp e r p en ta caiguda de iració i de d’aqu cantla es pecintalp,od ar-se ola (Se umido nsable , el xef i arriba re i pre el cop cartes p la fulla. r o a r e d e “dga Una de les elsudi, sprtsevdeis amlaoció r “torn l seu re rgi Aro surti d fa uns Dario B r d’aqu tén du ur de al activitats p q d l la s e a e a a a s c l u e cos s gastronom lligades co A e es omp l por r a ga taura Gast casa nys, pe rrio (D ta man icar els m ia rò a assa ha estat un i a aquesta estació poquL’oesb alvlaes. tan pe tes. El tal ww udir i nt, qu ro) ha ”. era r r v de e a p a d B im l‘a e , esjla w iu s e i r e amb assa ls país, no so portant subministr trny s o ctca u és. La ca ota de ojecte .elten re la g es nod stacat la s ) ha lam adel n decca r ndic ça ls 2 e , ha ça itua 5 eu inclou dor.es astron eix bàs que pe sinó per la ent per la necesita or om rn en ionsel no afre ció e st o t qu , b r gran afecci i g r r c e m s o r m e i n L a e dgu s”, h stau ’hau ia c men etrà o ha t, ap a tin ó vers aqueM a ins‘h Aquest te e t d‘ o r a ex ant rà d com ella gés ropa t m staad pràcictic mps conv a i a d c t h e e s p om ida a la lla a rid i a.iva c ensa pro r el c o fe foc de lleny l c r d i e l c e i s e e a i v r, e om t ia n t el n xa le d a, at i onsu pt ls. soci ots tipu rvar pe aban ts estr sopes i brou als sabors forts, aselen í cosmcuineeslafaDm ajud mi am s” anr s acdeiol ireiliccars,a al fun s calents. ar e dor a dad s de pr gaudi . patcàlidesió G b el r La tardorEl y isegens l‘any la re ls e rest stió ns r r , e e prdop cerca de to e a o o s le c u n s r ic t c o abli aura de ca Mar ta menaapdeu irectia com bosc, conè prop èpinoci daede eral de lzame men nts ixer r tatlets.oCa gr tres nbo ts a que plaer avan les zones, reco que gl een meoss Affinio Turism nt de la redi lliar-nloy s am ntnsd ara-n aug en a çat abans n al e e d C e s b d I l a u e s cu m n d‘assabororir tenen preu rac. tEs treaclata fide tern e la C mbr ha s tra e s n . -lo tar Cd‘ amunb litza acio omu a de gaudi d‘un , plaers barats, perq n s al ploatfe.rPlt aersa dqu nal, c Co n u a ’une rno uè no cost a obra d‘ar e ra d ió. com itat de merç en dinenrs t. n èrdmu elvulsiu e Com de ,pco p M a a p n a de er e erç, d yia de rid, fact l sec Miqu disura tor, ció q el G de 1 ue en arrido 6.00 els d , ha 0 m arre ilion rs s de
ACT UAL I
ARO
TAT
ma
REB LA, BA DUR AIX RRI ANT EN O, FR X DEU PR EIXA DIE EUS I 30 S FIN 0 RE S A STAU UN RAN 50% TS
gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
nia les
Bu tlle t int í ele Cli erac ctròn k tiu ic ad a sob . rec es re we b
mania
Ramón Bilbao, una brillante estrategia
que se disfruta en la botella
N
o es casualidad que los vinos de esta firma riojana y del grupo de bodegas que se ha construido en torno a ella desde que fuera adquirida por la familia Zamora Restoy, aparezcan con frecuencia en estas páginas. Son vinos bien elaborados que en general ofrecen una excelente relación calidad-precio y que se benefician de una buena distribución en el mercado y una producción suficiente en botellas. En resumen, están al alcance, se compran, se beben con gusto y la verdad es que caen botellas. Por otro lado, un grupo que produce anualmente más de tres millones y medio de botellas sólo en su bodega de Haro es especialmente sensible a las demandas y a las tendencias del mercado. Su oferta riojana se amplió en la década de los noventa con la introducción de una línea moderna de tintos más seleccionados, fermentados en tinos de madera y con presencia notable de roble francés. Si Mirto (dos lacres y 93+ en su última añada 2008, unos 34 euros) era la marca de altura, Ramón Bilbao Edición Limitada Crianza (un lacre y 91 puntos la cosecha
2009, 19,95 euros) respondía a un medido diseño de relación calidad-precio que puso muy alto el listón de lo que se podía hacer en Rioja en un momento de gran efervescencia enológica. Y mientras estos tintos daban una nueva y favorable imagen para la histórica firma fundada en 1924, se metía mano a la gama clásica (los crianzas reservas y grandes reservas) para que envejecieran en maderas menos viejas, ganaran un poco más de fruta y peso en boca y, sobre todo, reivindicaran su identidad riojana con nitidez y limpieza. El siguiente paso fue comenzar a elaborar en otras zonas. Como explica en el vídeo inferior Rodolfo Bastida, director de la división de vinos del Grupo Zamora, “hemos ido configurando una oferta de vinos pensando en que los mercado internacionales reciben mejor una gama de vinos españoles que los distribuidores no tienen que ir a buscar a distintos sitios”. En la actualidad, el paquete incluye, además de riojas de estilo clásico y moderno, blancos de Rías Baixas (Mar de Frades) y Rueda (Monte Blanco) y tintos de la Ribera del Duero (Cruz de Alba).
“Esta filosofía –concluye Bastida– nos obliga a reflejar el carácter de cada región dentro de las botellas que producimos. En Ramón Bilbao, por ejemplo, nos centramos en los aspectos clásicos y trabajamos con la variedad tempranillo prácticamente al cien por cien”. La tendencia sólo se ha roto recientemente con el lanzamiento de un nuevo tinto que intenta responder a la nueva demanda internacional de vinos más sutiles y menos concentrados. Tras más de una década sin nuevas marcas en su firma riojana, a finales del año pasado se puso en el mercado Ramón Bilbao Viñedos de Altura Crianza 2009 (un lacre, 91+ puntos 10,95 euros). El vino hay que explicarlo porque es algo atípico en su composición. Está elaborado a partir de una mezcla a partes iguales de tempranillo y garnacha, en ambos casos procedentes de viñedos situados a gran altitud para asegurarse ese toque de mayor frescura y ligereza, pero muy distantes geográficamente, ya que la tempranillo procede de Villalba de Rioja, cerca de Haro, y la garnacha de las faldas de la Sierra de la Demanda, en el municipio de Tudelilla y en el extremo oriental de la denominación. En realidad, mezclar uvas de distintos puntos de la región ha sido una práctica habitual en las bodegas históricas de Rioja y la garnacha ha jugado un papel importante en marcas de tanta trayectoria como Viña Real o Viña Ardanza, pero lo cierto es que no se había hecho ni en las proporciones ni con el objetivo del Viñedos de Altura. El vino es realmente curioso y de prueba obligada para quienes adoren ese estilo de tintos suaves
y aromáticos que se beben fácilmente. La selección del Club Todovino de este mes permite probar tres botellas del Viñedos de Altura Crianza 2009 y otras tres de la nueva añada de Ramón Bilbao Reserva, la 2008 (un lacre, 92 puntos, poco más de 12 euros), que se ofrece en primicia a los socios y que permitirá comprobar a quien no lo haya probado hace mucho tiempo, su impecable y compleja carga aromática, y su perfecta armonía.
PRODUCTES
L’OLI A LA CUINA
E
m refereixo únicament a l’oli d’oliva verge extra, que és pot trobar fàcilment, i que per mi és l’únic oli que ha d’entrar –i, sortir, naturalment- de la cuina de casa. Pel que fa al bon menjar, se sap que a les terres conegudes tradicionalment com a grans productores d’oli es fa una cuina molt diferent de la d’aquelles on l’oli és escàs. Es “feia una cuina” hauríem de matissar per ser més exactes. Perquè aquesta diferència es produïa tres quarts de segle enrere quan al nostra país les comunicacions encara no eren fàcils ni ràpides. Ara que ja no hi ha distàncies per als productes ni per a les persones, això ja no va així. A Catalunya, a la muntanya freda, al Pirineu, per exemple dominava més el greix de porc, i a les terres baixes, si bé sempre hi ha hagut oli, s’ho pensaven una mica a l’hora de fer-lo servir. I, així hem tingut, fins ara, una cuina catalana dividida en tres branques ben definides: la cuina de l’oli, la cuina del llard i la cansalada i la que fa servir la barreja de tots dos greixos. Uns costums seculars han separat també aquests dos greixos a l’hora de fer-los servir, i es distingien els tipus de plats salsejats i fregits del litoral, dels rostits més o menys monàstics de l’interior. Darrerament, qual el colesterol ha començat a espantar la gent, el llard i el seu agradable i característic perfum quan es torra han estat foragitats de les cassoles. I de les paelles. Perquè ara ningú s’atreveix a fer uns ous ferrats amb llard, tal com Deu manava en el temps de les nostres àvies. Qui no hagi assaborit el plaer d’aquest plat, no sap que pot ser un dels perfums més agradables de la cuina. I haig d’explicar-me en passat, perquè a hores d’ara aquells llards de la caldera o els de genuïns porcs mallorquins, que eren els protagonistes d’aquella engrescadora cuina, han desaparegut totalment. A l’interior del país es feia servir el llard, però és cert que no calia anar massa terra endins. Alguns nuclis de població de la costa catalana tenien una
característica molt especial: dos assentaments en un. La vila pròpiament dita separada a vegades menys d’un quilòmetre de “ baix a mar”, les cases dels pescadors. Ara ja es pot parlar poc de cases de pescadors, aixafades per les muralles de ciment, aixecades en forma d’urbanitzacions, sovint en la connivència del qui han anat ocupant això que en diuen “càrrecs de responsabilitat”. Al nucli principal de la localitat, hi barrejaven llard amb oli, potser per dissimular, perquè l’oli mal fet, d’olives fermentades, i el seu tuf quan s’escalfava massa i empastifava la casa, no s’adeia amb l’importància social que la mestressa volia tenir. L’oli era més aviat cosa de “pobres”. Si a les cases pairals importants hi havia fills de l’amo, s’instituïa l’hereu i quedava el fadristern o cabaler, i les bones terres perquè l’hereu les treballés. Però el món es va capgirar, i les terres només aptes per a cases de pescadors es van convertir en autèntics tresors a tant el pam, mentre que el hereu havia de suar per treure algun profit dels conreus. I si això s’ha capgirat, naturalment, totes les velles teories sobre qui feia servir oli o no s’han anat en orris. Ni tan sols els fadristerns, que es fregien el peix que pescaven,, els importa ara l’oli, i el llard potser no saben que és. Però com que mai s’ha escrit sobre el bon gust –artístic o del paladar- dels nous rics, no començaré pas jo, ara. n
LA RECEPTA
Ensalada de naranja, basilippo aromas y chocolate
ACTUALITAT
LES DENOMINACIONS D’ORIGEN DE LES COSES DEL MENJAR
A
bans d’introduir-nos en el gustós camp d’unes receptes de plats que ajudaran al convenciment de la bondat i consistència de la nostra cuina, potser caldria fer una al•lusió a la dificultat que té el consumidor per conèixer la procedència de molts dels articles del menjar. Molts productors del camp i també algunes confraries de pescadors demanen denominacions d’origen, com a sinònim de garantia de la qualitat dels seus productes. Pel que a mi respecta, si passa com amb el vi, en que les denominacions d’origen han servit per emparar vins de dolenta qualitat, però elaborats d’acord amb les normes de la D. O. Que correspongui, això no servirà. Ha d’haver-hi quelcom més. Posem-hi uns quants exemples. L’all té els seus especialistes que són capaços de distingir – diuen – la seva procedència. Però crec que això era abans que els alls procedents de la Xina i replantats també als nostres camps ho empastifessin tot. En canvi, tenen ben guanyada fama els alls de Banyoles, una raça que quasi desaparagué substituïts per uns de Múrcia, que com passa amb els pebrots de Padrón
replantats a l’horta murciana, no eren més que una molt grollera imitació; ara sembla que a Banyoles els han tornat a recuperar. També tenen fama els alls del Garraf i el Baix Penedès, de pell rosada, molsuts i suaus. Si estan ben cultivats són gairebé dolços. Però com que no hi ha manera que l’Administració s’atreveixi a obligar els venedors a informar sense embuts al comprador sobre la procedència dels articles de menjar, no es pot saber si els alls que venen com de Banyoles, són certament de les terres de l’Estany o de Shanghai. I ens hem dedicat als alls, però aquesta observació és pot aplicar a tot, des de les sardines als rovellons. Allò que diuen els francesos que- i tradueixo – “si vols fruita bona no en compris de dolenta”, és difícil d’aplicar al nostra país. Curnonski, a qui els gastrònoms van donar la categoria de príncep en el concepte de “primer”, referint-se a les coses de menjar i els seus orígens, recomanava: “No compris pas res que no sigui signat”. Des que els espanyols van importar la patata que van trobar a Xile, cap a l’any 1550, aquest tubèrcul no és va conèixer fins que un tal Oliver de Serres en va plantar aquí, el 1600; i a França Permantier
(1760-1780) queting de la que arribés a sats van trob Abans del ya hi havia h tant difícil t que n’hi ha. recuperat pa but nom a c Vic i certs es brils d’Odèn patates que d’origen. Per mica més a com passa so tiren els plat El cert és q tes que si els pla on han p pesa més d’u caliu, amani tica delícia. n
EL BAR
EN
) fou realment el gran creador del màra patata,, quasi dos segles i mig desprès a Europa, fins que els nostres avantpasbar la manera de menjar-ne. híbrids i dels adobs químics, a Catalunhagut molt bones patates. Ara és bastrobar patates amb bon gust, però a fe . En créixer l’educació del paladar, s’han atates de gran qualitat que havien recontrades com a Andorra, la Cerdanya, streps del Cadi, com l’Odèn. Ara a Camn fins i tot estan tan joiosos de les seves e volen protegir-les amb denominació rò els de l’Alzina a la vall d’Alinyà, una amunt, diuen que ells hi eren abans i, ovint amb els pagesos de muntanya, es ts pel cap; en aquest cas les patates. que ja s’està cultivant un tipus de patas exemplars troben el lloc adient, en un pasturat vaques, per exemple, cada una un quilo i, bullides amb bona aigua o al ides amb bon oli i pebre, són una autèn-
n
BENEDICTINE S
u fórmula se remonta a 1510, por ello se ha dicho que es el licor más antiguo del mundo. Los Benedictinos que inventaron este elixir tenían una abadía en la aldea costera de Fécamp, cerca de Caux, en Normandía; la abadía fue saqueada durante la revolución francesa, pero en 1863 la fórmula llegó providencialmente a manos de un comerciante del lugar llamado Alexandre le Grand, de quien se dice descendía del administrador de la abadía. Tras muchas pruebas y no pocos esfuerzos logró finalmente producir el licor que ha conseguido un notable éxito comercial. Incluso se ha llegado a construir un palacio y un museo, gran atracción turística en la actualidad. El slogan benedictino reza así: “A Dios el más bueno, el más grande”, “Deo Optimo Maximo” y las tres iniciales “D O M” están grabadas en cada botella. El Benedictine se prepara con veintisiete hierbas creadas por Dios, entre las que figuran pieles y plantas, algunas de las cuales crecen en los acantilados cercanos. Su obtención, mediante la impregnación i posterior maceración con esencias y aromas, requiere una particular atención; los procesos de elaboración son largos y complejos, debiendo seguir un orden determinado a lo largo de los tres años que dura la producción, luego hay que envejecerlo durante cuatro años. El Benedictine es la típica bebida hecha a base de una fórmula secreta. Innumerables imitadores han fracasado al intentar obtener una copia convincente. Tanto por su personalidad, como por su antigüedad, el Benedictine ha llegado a ser uno de los licores más famosos del mundo. Si alguna bebida se le puede comparar es el Chartreuse.. n
CELLERS AMB HISTÒRIA
JUVÉ Y CAMPS
J
uvé y Camps, des dels seus inicis com a celler elaborador i de criança de vins i caves l’any 1921, ha basat la seva filosofia de treball en tres grans eixos: veremes pròpies en les seves finques del Penedès i un total respecte per el medi ambient. Prova d’aquesta línia d’actuació és que el celler l’any 2010 obté la certificació de “producció integrada” i que en aquests moments treballen per aconseguir la certificació de “producció ecològica”, fet que està previst per l’any 2015. Elaboració dels seus vins i caves únicament amb “most flor” i amb reserves i grans reserves són les divises irrenunciables de Juvé y Camps. A Sant Sadurní d’Anoia estan ubicats els dos edificis que es comuniquen a través del subsòl, construït un l’any 1921 i l’altre els anys 60, en els que s’elaboren els caves reserva i gran reserva: Gran Juvé&Camps, Reserva de la Família, Millesimé, Blanc de Noirs, Brut Rosé i Reserva Cinta Púrpura. Unes caves de 6 plantes de 25 metres de profunditat, amb un total de 24.500 m2, amb una temperatura constant de 12º que donen cabuda a 12 milions d’ampolles. A Espiells, la magnífica finca de Juvé y Camps, des de mitjans del segle XX, amb una superfície total de 184 ha., amb les finques de Casa Vella, Can Rius i Can Torres, entre Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons i Gelida, en la que l’any 1991 és construeix el gran celler de 25.000 m2, amb una capacitat de 900.000 litres de vi, en la que es fa la recepció de tota la verema, amb la que s’elaboren els vins blancs Ermita d’Espiells, Miranda d’Espiells i Flor d’Espiells, i els vins negres Casa Vella, Viña Escarlata i el Iohannes.
Les diferents parcel·les de vinyes de sòls argilo calcaris de les que s’abasteixen són: La Casona, amb 117 ha. de vinyes de la varietat Macabeu. Can Massana, amb 38,5 ha. de vinya entre 500 i 700 mts. d’altitud, en la que es conreen la Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i la Parellada. Mas Pagès a 700 mts. d’altitud de 18 ha. de vinyes de Parellada. Can Soler, entre 650 -750 mts. d’altitud, de 163 ha. de vinyes. Recentment, convidats pel seu director Robert Altisen, vam visitar aquestes modèliques caves en les que ens van dispensar una acollida familiar. Una jornada en la que l’equip professional de les caves es va desviure per atendre i satisfer les nostres curiositats. Vam fer un recorregut per les vinyes d’Espiells, les seves modernes i espectaculars caves
i còmodament instal•lats a la sala de tast, vam tenir l’oportunitat de tastar la gamma més representativa dels seus caves i vins: Gran Juvé y Camps, Reserva de la Família, Millesimé, Brut Rosé i Blanc de Noirs i els vins Casabella, Iohannes. Tot seguit vam retornar a les instal·lacions de la Casa Pairal a Sant Sadurni en les que ens van donar a conèixer les caves pròpiament dites, així com els processos d’elaboració, per cloure la visita amb un esplèndid àpat en el que vam compartir taula amb el senyor Joan Juvé. Juvé és un cognom arrelat a la comarca del Penedès. En aquestes privilegiades terres els Juvé fa segles que es dediquen a la viticultura. Des del seu origen, Juvé y Camps, dedica de manera exclusiva tota la seva activitat en l’elaboració del raïm obtingut en les seves pròpies vinyes, situades sempre en a
aels millors terrenys, allà on cada varietat assoleix un major equilibri i on desenvolupa plenament les seves qualitats, vinyes que en les seves 450 ha. proporcionen el 80% del raïm per l’elaboració dels seus vins i caves. L’any 2010, Juvé y Camps obté la certificació de “producció integrada” i actualment estan treballant per aconseguir la certificació de “producció ecològica”, processos d’elaboració dels vins amb el màxim respecta a la matèria prima i elaboració únicament amb “most flor” de collites, llargues criances dels vins i caves reserva i gran reserva. La comercialització dels caves i vins de Juvé y Camps és situa en un 80% al mercat nacional, encara que des de ja fa un temps estan incrementant les seves exportacions a països com Estats Units, Alemanya, Japó, Perú, Noruega, Gran Bretanya i darrerament a la Xina. El senyor Juvé y Camps és propietari també de la empresa Primeras Marcas, que representa a Espanya firmes tan importants com el xampany Roederer, el mític vi Pétrus, el Cognac Delamain i les Bodegues Lustau, vins de xerès, entre moltes altres. n
www.juveycamps.com
CURIOSIDADES GASTRONÒMICAS
EL BRUNCH E
l Brunch se hizo popular en Nueva Orleans a finales del siglo XIX. Invento bien sureño, está reñido con las prisas y los madrugones y buena prueba de la fama de bons vivants de las gentes de esa ciudad afrancesada y perezosa. Con el paso del tiempo el brunch se extendió por todo el país. Los requisitos para disfrutar de un auténtico brunch pasan por tener por delante un día de ocio y por haberse levantado tarde. Esta comida, típica de los fines de semana, reúne a la familia cerca del mediodía y reemplaza el almuerzo. Está basado en platos con huevos, bacon, crêpes, variedad de confituras, zumos, frutas, bagels, tostadas francesas (fritas en mantequilla), té o café. Lo importante es la apariencia informal y lo distendido de esa comida en la que casi siempre es la dueña de la casa quien está al frente de los fogones y ofrece a cada comensal sus bocados preferidos, huevos revueltos, para uno, tortilla para otro y así. Pero sucede que si el brunch familiar no ha perdido vigencia, si se ha transformado o deformado, sobretodo en su país de origen y en Inglaterra, donde los fines de semana una gran cantidad de establecimientos lo ofrece como alternativa al almuerzo habitual. También quieren los caprichos de la moda que se pueda organizar un brunch en casa invitando a los amigos. Será una comida informal y está haciendo furor sobre todo entre los jóvenes, pero ha perdido su encanto hogareño y entrañable. Emperrado enemigo de los brunchs desnaturalizados, el irreverente chef franconorteamericano Anthony Burdin escribió en Confesiones de un chef, sobre los que se ofrecen en los restaurantes: “ Nunca permitas algo tan obvio como dejarte encajar mariscos a la vinagreta o fritura de pescado en
el menú del brunch”. Los menús del brunch són una tentación para los chefs pendientes de los costes, un vertedero para cuanto ha sobrado de las noches del viernes y del sábado o para los restos generados durante el servicio normal del negocio. “Aquí (en Estados Unidos), la frase de moda es Brunch Menú. ¿Cómo podría traducirse?: “Repugnante montón de sobras variadas y dos huevos por doce dólares, más un Bloody Mary gratis”. Otro detalle sobre el brunch: los cocineros lo aborrecen. Un chef sensato despliega a sus mejores cocineros los viernes y sábados por la noche. En cambio se resiste a designar a esos cocineros para trabajar los domingos por la mañana temprano. Sobre todo porqué lo más probable es que, terminada la faena del sábado, hayan salido por ahí y le hayan dado al trago hasta la madrugada. Y lo que es peor, el brunch es desmoralizante para los cocineros serios. No hay nada que haga sentirse a un aspirante a Escoffier más parecido a un cantinero de cuartel, o al del Mel del Mel Diner, que tener que echar un par de huevos encima del bacon and eggs los domingos por la mañana. El brunch es un potro de tortura para el equipo de cocineros de segunda. O el sitio donde los recién salidos de la cantera de los lavaplatos aprenden a cortar chuletas.n
GAMBRINUS
LA CERVESA AMB EL MENJAR
L
a cervesa és una beguda fins a cert punt incompresa. Ni la assaborim adequadament ni li sabem treure tot el profit gastronòmic. Tot seguit unes quantes reflexions: Es costum acompanyar unes tapes amb cervesa; ¿perquè reduir el consum d’aquesta beguda tan sols a aquest moment?. La cervesa ofereix una infinitat de matisos i d’oportunitats per gaudir-la amb multitud de plats. Amb els àcids, qualsevol plat amanit amb vinagre o llimona deixaria de tenir sentit acompanyat d’un vi; tanmateix, troba en la cervesa el company perfecte. També amb els tocs àcids del tomàquet, una cervesa lleugera i lliga a la perfecció. Els adobs i salses amb mostassa combinen amb harmonia amb la cervesa. Els plats picants o moltes espècies escalfen la boca i es amb la cervesa en la que troben un perfecte contrapunt. La cervesa es una bona companya de viandes condimentades amb all i pebre, proveu-ho amb xoriços de tota mena. L’all que aporta un regust fort i picant, convida a refrescar la boca amb aquesta beguda. Gingebre, pebre, bitxo, xiles, on tinguin presència aquests aliments la cervesa es converteix en el millor maridatge. Les cuines orientals, mexicanes i perquè no la mediterrània, amb gran presència d’aromes i sabors forts, representen excel•lents maridatges amb la cervesa. La cervesa aporta el contrapunt perfecte a fumats i marinats, siguin de carn o peix. Els sabors amargs de les carxofes i de les endívies s’equilibren amb el sabor intens de cerveses amb molt de cos. Molts plats grassos necessiten a la cervesa per netejar el paladar: carns de porc, embotits, fregits, peix blau...n
GUIES
Elite Gourmet presenta M
La guía de los Mejores Alimentos y Bebidas de España 2013 seleccionados por el sello d
L
a guía, que Elite Gourmet publica por segundo año consecutivo, recopila la historia gastronómica de los productos españoles que pertenecen a este sello de calidad. Además, propone exquisitas recetas elaboradas con cada uno de los productos Elite Gourmet, en su búsqueda por destacar los reyes de la despensa española, ha presentado esta mañana MABEs 2013, la guía de los “Mejores Alimentos y Bebidas de España seleccionados por Elite Gourmet 2013”. Tras el éxito de la primera guía Elite Gourmet 2012, “Productos españoles para una despensa gourmet” y, por segundo año consecutivo, el lector podrá encontrar en este libro, editado por Montagud Editores, la historia y curiosidades de los alimentos y bebidas que componen el sello Elite Gourmet, así como una selección de recetas exquisitas y divertidas, elaboradas por los cocineros Alberto Gómez Letón y Sergio Pérez de Cheslab.com. Las recetas están preparadas con los productos Elite Gourmet o especialmente diseñadas para acompañar las bebidas del sello de calidad. El encargado de elaborar el prólogo de esta guía ha sido Joan Roca, de El Celler de Can Roca, considerado el mejor restaurante del mundo por la lista The World’s 50 Best Restaurants, quien ha querido destacar la importancia de surtir a la despensa española de productos de alta calidad para todos los incondicionales de nuestra gastronomía. Con textos de la periodista Pilar Ferrández y fotografías de Javi Peñas, esta guía supone un tesoro para los amantes de la mejor comida española, no sólo por sus deliciosas propuestas sino por la interesante descripción de cada uno de los productos, así como de algunas curiosidades alrededor de los mismos. Almejas al natural con pil pil de ginebra y cítricos, Arroz meloso de zamburiñas, ibérico e hinojo, Bole-
MABES
de calidad presenta una nueva edición
tus estofados con ñoquis y mantequilla de hierbas o Lasaña de queso de oveja y albahaca con gelatina de miel, son sólo algunas de las delicias que pueden encontrarse en esta exquisita obra, en la que las mejores materias primas son las protagonistas absolutas. La presentación ha corrido a cargo de Alejandra Ansón, directora del sello Elite Gourmet, que ha estado acompañada del Presidente de Honor de Elite Gourmet y Presidente de la Real Academia de Gastronomía, Rafael Ansón, y de Javier Antoja, Director de Publicaciones de Montagud Editores. Sobre Elite Gourmet Elite Gourmet es el primer sello que certifica la calidad y excelencia de alimentos y bebidas gourmet de origen 100% español. Los productos que pertenecen a Elite Gourmet pueden definirse como los top en su categoría. Excelentes ibéricos, quesos, aceites, vinos, cavas, licores y caviar, entre otros, cuentan ya con este sello. Elite Gourmet proporciona en su web información detallada sobre estos productos y consejos sobre su consumo. Además, al tratar de reunir lo mejor de la despensa española para su promoción en España y en el exterior, Elite Gourmet, constituida como Asociación Cultural sin ánimo de lucro, es una iniciativa única en su género que cuenta con el apoyo de Rafael Ansón, Presidente de la Real Academia de Gastronomía. Todos los alimentos y bebidas de Elite Gourmet están disponibles en espacios gourmet y a través de la tienda online Calidad Gourmet. n
www.elitegourmet.es www.calidadgourmet.com
Es el primer sello que certifica la calidad de alimentos de origen 100% español
SENTITS
L’OLFACTE
UN SENTIT A RECUPERAR
L
‘home d’avui, immers en sensacions òptiques i acústiques, abusa de la vista i l’oïda tot deixant una mica de banda els altres sentits i el que més l’olfacte, potser perquè és viu en entorns artificials, asèptics, i a sobre uniformitzats amb tabac, pol•lució i altres barreres – externes i internes – a la penetració d’olors. Només pensem conscientment en l’olfacte quan ens arriba una olor estranya, un perfum penetrant, o – en casos mes remots – quan un aroma particular ens du records d’un lloc o d’una sensació en especial. Els antics –i, encara avui, la gent d’entorns menys industrialitzats- tenien accés directe a moltes més sensacions olfactives. Nosaltres, en canvi, menyspreem fins i tot el concepte “olor”, que ha adquirit connotacions negatives. N’hi ha bona prova en el fet que poca gent, ara, sap identificar fragàncies ben corrents. “Ho conec”- dient- “però no ho relaciono”, sol dir la gent que flaire alguna essència prou coneguda. L’home, en principi, té una capacitat olfactiva alta entre l’escala dels mamífers, tot i que no es comparable a la dels rosegadors, felins i cànids. Segurament que els habitants d’una gran ciutat han reduït encara més el seu grau de percepció.
Una tasca important encomanada a l’olfacte és la detecció i localització de menjar, entre les especies animals. És clar que, com observà l’antropòleg Edward T. Hall, aquest fenomen és dona també en l’home: “ Durant la Segona Gerra Mundial, vaig observar a França que l’aroma de pa acabat de treure del forn a les quatre de la matinada podia fer aturar un jeep a tota velocitat”. En el cas de l’espècie humana, però, aquesta funció sol estar substituïda per un altre força més noble: la complementació del sentit del gust. En realitat, ambdós sentits estan profundament relacionats, fins al punt que alguns científics els associen en un de sol. De fet, qualsevol alteració de l’olfacte –un refredat, tabaquisme..- produeix la reducció parcial o total de la sensació gustativa. La importància del nas per assaborir un menjar o una beguda és, doncs, essencial, ja que moltes subtileses són captades en aroma més que per les papil•les gustatives de la llengua i el paladar. Les cuines com la nostra basen gran part dels seus secrets en l’amplitud de l’espectre olfactiu utilitzat. Una combinació tan simple en aparença com el pa amb tomata pot multiplicar-se olfactivament en una sensació altament complexa, en la qual intervé la fragància entre dolcenca i acre del pa torrat –augmentada per el calor residual- l’acidesa de la tomata i de l’oli, amb notes amargants i picants, el contrast dolcenc, farinós i un punt midonat, de la molla amb la crosta, més amarga... I no diguem res si hi freguem un gra d’all, que hi aporta, a més d’àcids diversos, d’acció picant i sensació sulfurosa, unes hormones d’acció similar a les feromones sexuals, de transmissió olfactiva, també. n
eSTABLIMENTS PARTICIPANTS Bar Cent per hora pizzeria venècia bar ca l’àngel bar restaurant muntanya bar del centre el cantàbric a taula restaurant sant telmo fRANKFURT EL MARESME BAR RESTAURANT VERÍN FRANKFURT CERVESERIA LÒRIA SNACK BAR LA PASSA BAR RESTAURANT SANCHO PANZA BAR ROSES GRANJA PASTISSERIA LA MADUIXA FRANKFURT L’ISARD BAR MERITXELL BAR RESTAURANT XÈNIUS
PIZZERIA ÀNGELO BAR RESTAURANT COTO BURGUER EUROCENTER BAR RESTAURANT LA CAÜLLA BAR VALIRETA
NOUS PRODUCTES
FRUIT FRIENDS
L
’any 2012 es crea Fruit Friends 2012, amb una idea bàsica, oferir als consumidors productes sans i naturals de qualitat amb un plus, la facilitat de consum. La companyia està organitzada en tres unitats de negoci: distribució de fruita i verdura a restaurants i col·lectius, packing, producció de safates de verdures per la seva distribució a supermercats i innovació, productes relacionats amb les noves necessitats dels consumidors amb base a una vida sana, semi deshidratats. La marca BORN, relacionada amb l’ antic mercat d’ abastos de la ciutat, evoca naixement, començar, inicis, puresa...i cançons i/o músics de la nostra generació, com Bruce Springsteen. La seva tipografia també està relacionada amb el món vegetal, orgànic, natural.. El producte, es tracta de fruita semideshidratada, 100% natural i sense sucres afegits. Els seus beneficis són els mateixos que obtenim de les fruites naturals, font d’ energia i fibres naturals, però sense els seus inconvenients, com ara que es fràgil, pesa, es te que tallar, t’ embrutes, caduca, ocupa espai, etc. El format, el fa idoni per portar-lo a sobre i gaudir de les seves propietats en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Fent esport, al col•legi, a la feina, etc. El procés emprat s’ enceta recollint la fruita en el just moment de maduresa. Això garanteix el màxim sabor i totes les qualitats de cadascuna de les varietats comercialitzades. A partir d’ aquí la fruita es neteja, es pela i talla preparant-la per el procés de dessecació, es col•loca en safates de fusta i es seca al sol, tal i com s’ ha fet sempre. Ës en aquest moment quan mitjançant un procés exclusiu i patentat la fruita es rehidrata
aconseguint aquest aspecte, net, suau i tendre. Les varietats de fruita deshidratada BORN son la pera, el préssec, el mango, la poma, la pinya i la banana. En un proper treball es relataré les diferents característiques i qualitats de cadascuna d’ elles i donaré resposta a tot una sèrie de consideracions que és pot fer el consumidor a l’ entorn d’ aquestes varietats de fruites. n
http://fruit-friends.com/
de copes amb
Carles Magdaleno KILCHOMAN 2006 SINGLE ISLAY MALT 0,70 l. 46º. VINTAGE RELEASE. KILCHOMAN Distillery Rockside Farm Bruichladdich, Isle of Islay SCOTLAND Notes de tast Color daurant pàl.lid brillant Nas Intensos aromes de torba, combinació de fum de llenya amb notes del mar (sal, iode,...). Boca Sabors medicinals amb notes de fruites del bosc i caramel cremós Cos intens i cremós Final llarg i persistent amb retogust de torba Degustació digestiu i al final del dia
Avinguda Carlemany, 82 Tel.: 82 04 69 AD700 ESCALDES-ENGORDANY (Principat d’Andorra)
www.cavabenitowhisky.com
PREMIOS Y GALARDONES
electio 2009 Medalla de Oro
en Montpellier
Parés Baltà gana una Medalla de Oro en el concurso de vinos ecológicos Challenge Millésime Bio 2013
E
ste concurso fomenta la búsqueda constante de la calidad e identifica los mejores vinos ecológicos del mundo. Electio de Parés Baltà gana la Medalla de Oro en el concurso de vinos ecológicos Challenge Millésime Bio 2013. En el marco de la Feria Millésime Bio 2013, que empezó ayer hasta el 30 de enero, se celebra el concurso Challenge Millésime Bio, organizado por la Asociación Interprofesional de los Vinos Ecológicos del Languedoc-Roussillon Sudvinbio, con el objetivo de dar a conocer la calidad de los vinos procedentes de agricultura biológica además de fomentar la búsqueda constante de la calidad por parte de los viticultores e identificar los mejores vinos y productos con la mejor relación calidad/ precio. En este concurso que se celebra cada año, los vinos se seleccionan por tipo (tinto, rosado, blanco, licoroso, espumosos), por país y por grandes regiones de producción. El jurado está presidido por un profesional reconocido y de prestigio y sus miembros son expertos compradores de vinos (sumilleres, comercializadores, importadores,...), enólogos y periodistas especializados. Se presentan las muestras de forma anónima y la cata se realiza a ciegas. Electio 2009: Es un 100% xarel·lo tradicional del Penedés que expresa toda su naturaleza. Situado en la plana central del Penedès con unos suelos franco-arcillosos y profundos de pendientes suaves formando un paisaje ondulado. La parcela de xarel·lo tiene una suave pendiente nordeste sobre el torrente que la limita, cosa que la hace especial-
mente frescal y por tanto favorece la conservación de los aromas. De color amarillo pálido con reflejos ligeramente verdosos, nítido y transparente, con una buena intensidad olfativa, con notas de frutas blancas muy maduras y florales sobre un fondo de tostados muy integrado. Entrada en boca suave, con volumen y sensaciones grasas procedentes del trabajo con “battonage”. Predomina nuevamente la fruta por encima de la madera, dejando un paso agradable y equilibrado y un postgusto largo de frutas blancas. Un vino delicado y complejo, lleno de matices y recuerdos. Elegante y misterioso como el satén. “Una dama en la noche” que se aconseja beber a una temperatura de 10-12ºc y consumir a los 2 años en su mayor esplendor. n
medalla de plata
EN CATAVINUM PARA
ADEGAS CASTROBREY
A
DEGAS CASTROBREY D.O.Rias Baixas, está de enhorabuena, su albariño SIN PALABRAS, acaba de conseguir la Medalla de Plata en la Catavinum World Wine & Spirit Competition 2013 con esta Medalla de Plata, la Catavinum World Wine & Spirit Competition premia a los vinos intensos y complejos en aromas, con cuerpo medio-alto, bien equilibrados y con buena persistencia final y que están puntuados con 88/100. El concurso Catavinum World Wine & Spirit Competition (CWWSC), organizado y desarrollado por Catavinum en Vitoria-Gasteiz, tiene entre sus principales objetivos el de informar a consumidores y profesionales internacionales sobre la calidad de los vinos y licores premiados, con el fin de contribuir a su difusión y, además, potenciar la producción y elaboración de productos de calidad. Las catas son realizadas a ciegas y evaluados con la ficha OIV/UIOE de análisis sensorial en concursos internacionales donde han participado vinos de todo el mundo. Para Adegas Castrobrey es un gran orgullo que por primera vez hayamos sido premiados con la MEDALLA DE PLATA con nuestro albariño SINPALABRAS 11 en el concurso CATAVINUM WORLD WINE & SPIRIT COMPETITION 2013. Este es un nuevo premio para seguir con nuestro trabajo intentando mejorar cada día. n
ALENZA GRAN RESERVA 2001 TRIUNFA EN NORUEGA Premiado como mejor vino español por el reconocido club de vinos ‘Stavanger Vinforum’.
L
a bodega Condado de Haza -D.O. Ribera del Duero- está de enhorabuena. El Stavanger Vinforum, famoso club de vinos y evento que reúne anualmente a profesionales y amantes del vino, en esta ciudad del suroeste de Noruega, acaba de reconocer a Alenza Gran Reserva 2001 como el mejor vino español. Stavanger Vinforum organizó su gran jornada anual, dedicada a España. El evento tuvo lugar el sábado, 19 de enero, en el histórico Hotel Victoria, en el puerto de la ciudad. Más de 600 visitantes asistieron a este encuentro en el que 18 importadores noruegos presentaron cerca de 200 vinos y cavas españoles de las zonas vinícolas más representativas de nuestro país. Las catas, ponencias y las presentaciones de vinos fueron el epicentro de la jornada. Agustín Goitre, Director comercial del Grupo Pesquera, condujo un seminario de cata de vinos de las cuatro bodegas del Grupo. Entre ellos, los míticos Janús y Millenium 2003, Pesquera Crianza 2009, Condado de Haza
Crianza 2008, Alenza Gran Reserva 2001, así como Dehesa la Granja 2005 y El Vínculo Crianza 2006, pero que destacan por su excepcional relación calidad-precio. La cena de gala fue el broche final de este evento, en la que se hizo entrega del premio al mejor vino español del año, que recayó en Alenza Gran Reserva 2001. Asimismo, el jurado destacó la trayectoria del maestro bodeguero, Alejandro Fernández, y la extraordinaria calidad de este gran vino, que fue elegido por unanimidad entre los expertos. n
gastr ACTUALIT AT
Espa per de i scob conèix rir e i apren r dre
Númer o 19. N
http://i
OVEM
ssuu.c
BRE 20
om/ga
mania
12
stroma
orra
LA CUINA DE CASA N
A
ga
Butlletí electrò nic interac tiu Clika so . les adre bre ces we b
niaand
OSTRA
str
pe
Es
p
rd ai quests da rrer co esc desenvolup s anys, la cuina ha es i a nèix obrir devingut ament de pre er un tema ls pobles cultura Nú nd htt darreramen i en la història que . El component d‘ar cabdal en el me re té la p:/ relam t ta ro /is 18 que es pa mbé s‘ha convertit cuina és innegable. ent en la .O su ssen al vo en A m un és fe C u.c d‘això, nòmen so ltant d‘un TU del vi i de ci a om al. Els m taula se BR la co E2 /ga cuiners, ha mpanyia. Imbuïts en rveixen per gaudir oments 01 str n experim de 2 entat, han aquesta filosofia, el l menjar, om i, ben cert tr s , tots ens eballat am nostres an se b i nt resultats. ga im molt sa aa nd tisfets i or nes, amb imaginac gullosos de or ió Res no es ra ls seus fon de les sens tant amb el país en efs acions del que vivim pres menjar qu com gaud És una form ir-lo a c i 50% tigio e ens do a, aquesta, si.és du so profundam na a cada cicle de r trrav noble d‘es timar l‘aenygi.s La inic rant de s amb ent ci ia tr e u que la nost el que és més nost vilitzada i perfecta 20m .00en0 t es asso tiva tin dies p strelles re. Descob ra terra sa rir la riqueapu p pr quasi tant com lits a drà l er ta Mich sande alt com pr oduir, és un deure l de l l B e t eli o a a n c a tu t qu sal i ovar-ne el terra as le s. rcelon del 2 dina n, ofe s plats i se és un plcae e ar, s papi ntir el flaire Per l és pos aquest Durant a amb 8 de s mitzar riran e He de reco l·les. de e l a nè sals a slae sible pro la se un p temb el se ls pla v aquesta te ixer, que sento un a especial gers nacion a part i fa qu posta “ va pre ropost re al 7 ctor i s ts de mporada le , a de pred s e u e a estació m la gper ls apro Sergi A el con ra imp entació simila d’octu avitza s seve elangiosa, l‘any. La tardor té un So ileicca ió b r e r s s font d‘insp e r p en ta caiguda de iració i de d’aqu cantla es pecintalp,od ar-se ola (Se umido nsable , el xef i arriba re i pre el cop cartes p la fulla. r o a r e d e “dga Una de les elsudi, sprtsevdeis amlaoció r “torn l seu re rgi Aro surti d fa uns Dario B r d’aqu tén du ur de al activitats p q d l la s e a e a a a s c l u e cos s gastronom lligades co A e es omp l por r a ga taura Gast casa nys, pe rrio (D ta man icar els m ia rò a assa ha estat un i a aquesta estació poquL’oesb alvlaes. tan pe tes. El tal ww udir i nt, qu ro) ha ”. era r r v de e a p a d B im l‘a e , esjla w iu s e i r e amb assa ls país, no so portant subministr trny s o ctca u és. La ca ota de ojecte .elten re la g es nod stacat la s ) ha lam adel n decca r ndic ça ls 2 e , ha ça itua 5 eu inclou dor.es astron eix bàs que pe sinó per la ent per la necesita or om rn en ionsel no afre ció e st o t qu , b r gran afecci i g r r c e m s o r m e i n L a s e dgu s”, h tau ’hau ia c men etrà o ha t, ap a tin ó vers aqueM a ins‘h Aquest te e t d‘ o r a ex ant rà d com ella gés ropa t m staad pràcictic mps conv a i a d c t h e e s p om ida a la lla a rid i a.iva c ensa pro r el c o fe foc de lleny l c r d i e l c e i s e e a i v r, e om t ia n t el n xa le d a, at i onsu pt ls. soci ots tipu rvar pe aban ts estr sopes i brou als sabors forts, aselen í cosmcuineeslafaDm ajud mi am s” anr s acdeiol ireiliccars,a al fun s calents. ar e dor a dad s de pr gaudi . patcàlidesió G b el r La tardorEl y isegens l‘any la re ls e rest stió ns r r , e e prdop cerca de to e a o o s le c u n s r ic t c o abli aura de ca Mar ta menaapdeu irectia com bosc, conè prop èpinoci daede eral de lzame men nts ixer r tatlets.oCa gr tres nbo ts a que plaer avan les zones, reco que gl een meoss Affinio Turism nt de la redi lliar-nloy s am ntnsd ara-n aug en a çat abans n al e e d C e s b d I l a u e s cu m n d‘assabororir tenen preu rac. tEs treaclata fide tern e la C mbr ha s tra e s n . -lo tar Cd‘ amunb litza acio omu a de gaudi d‘un , plaers barats, perq n s al ploatfe.rPlt aersa dqu nal, c Co n u a ’une rno uè no cost a obra d‘ar e ra d ió. com itat de merç en dinenrs t. n èrdmu elvulsiu e Com de ,pco p M a a p n a de er e erç, d yia de rid, fact l sec Miqu disura tor, ció q el G de 1 ue en arrido 6.00 els d , ha 0 m arre ilion rs s de
ACT UAL I
ARO
TAT
ma
REB LA, BA DUR AIX RRI ANT EN O, FR X DEU PR EIXA DIE EUS I 30 S FIN 0 RE S A STAU UN RAN 50% TS
gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
nia les
Bu tlle t int í ele Cli erac ctròn k tiu ic ad a sob . rec es re we b
mania
SOPARS GASTRONÒMICS
SOPARS MARIDATS APLEGA MIG CEN
E
l mes passat es van aplegar mig centenar de persones al Restaurant Hotel Sa Punta de Pals, per gaudir del primer sopar de la nova campanya gastronòmica de la Cuina de l’Empordanet, Sopars Maridats, que compta amb la col·laboració i suport de la DO Empordà, del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i de l’Agència Catalana de Turisme. Al sopar hi van assistir diverses autoritats com el Sr. Enric González, Cap del servei d’Empresa a Girona, el president de la Cuina de l’Empordanet, el Sr. Toni Izquierdo, el Sr. Josep Blanch, president de la DO Empordà, i representants de Bodegues Trobat, els quals van donar per inaugurada la campanya amb uns breus parlaments. De la mà dels germans Font, xef i cap de sala del Sa Punta, i de Josep Pujol, representant de Bodegues Trobat, van proposar als assistents el següent menú maridat: Brunyols de peix de roca Coca de Palau amb tomata Cava Celler Trobat Brut Rosat Crema de carbassa amb dau de bacallà crustillant Amat Sauvignon Blanc Hamburguesa de peix de roca amb arròs de Pals i carxofes Vinya Noble Chardonnay Melós de vedella rostida a l’antiga amb cebetes de Llofriu Vinya Noble Negra Reserva Gelat de crema catalana amb el seu cruixent Cava Gran Reserva Brut Nature Cruixent de poma sobre crema de vainilla i gelat de músic Garnatxa de l’Empordà Petits fours Milfulls de pinyons farcits de cabell d’àngel
L’Hotel Sa Punta i Bodegues Trobat van dur a terme la campanya engegada per la Cuina de l’Empordanet
ENTENAR DE PERSONES La propera sessió es durà a terme el proper divendres 15 de febrer, on el restaurant Els Tinars de Llagostera i Oliver Conti han dissenyat un menú format per 4 plats i unes postres, maridats amb els vins d’aquest celler, amb un preu de 60 euros. Les reserves es poden fer a través del telèfon directe del restaurant. Paquets Sopars Maridats + Allotjament Per a l’ocasió, i amb la col·laboració de les cadenes hoteleres Costa Brava Verd Hotels i Petits Grans Hotels de Catalunya, s’han creat uns paquets d’estades que inclouen el Sopar Maridat, l’allotjament en un dels hotels d’aquestes cadenes i l’esmorzar. Aquests paquets es poden reservar online a la pàgina web de la mateixa cadena hotelera Costa Brava Verd Hotels o als telèfons +34 972 600 034 / +34 972 600 035 n
www.reservashoteles.net
PRESENTACIONS
ACADEMIA DE GASTRONOMIA D’ANDORRA I PIRINEUS
N
eix un nou projecte per tal de donar a conèixer la cultura culinària d’Andorra i dels Pirineus. Prenen com a exemple la Real Acadèmia de Gastronomia Española, l’ Acadèmia es fonamenta en el convenciment de que els aliments i la manera de preparar-los són l’ origen de les cultures de tots els poble i influeixen en la salut i tarannà d’ aquests. La gastronomia no és més que el reflex de la creativitat, l’ art i la ciència que intervenen en la cuina de cada poble. L’ Acadèmia de Gastronomia d’ Andorra i Pirineus es crea amb unes finalitats marcades, de caràcter educatiu, científic, cultural i històric, dirigides en benefici de
la gastronomia, de la salut, del benestar dels ciutadans i del manteniment de les tradicions populars procurant la difusió d’ aquestes finalitats tant dins del Principat i el Pirineu com a l’ estranger. L’ acte va ser presidit pel president de l’ Acadèmia Gastronòmica, Jaume Tàpies, i el president de la Reial Acadèmia de Gastronomia Espanyola, Rafael Anson. En la seva dissertació, Tàpies va recordar la motivació que suposa per als turistes, la gastronomia. “A Andorra i els Pirineus sabem que tenim aquesta cultura, i aquests últims anys hem pogut veure que, pel que fa a productes i restauració, s’ ha fet un gran pas endavant i la gent que ens visita ho aprecia”. Per la seva banda, Anson va esmentar el concepte de cuina de la llibertat, en què es trenca la rigidesa de les normes més acadèmiques i s’ esdevé la llibertat del cuiner, que passa de ser un artesà a un artista. També va recalcar la necessitat de fer arribar la informació al públic. Anson va dir que està convençut que d’ aquí un temps Andorra serà un dels destins gastronòmics a escala internacional. Com és lògic aquesta iniciativa serà la punta de llança de la creació de moltes escomeses, de les primeres la pàgina web, una guia on line, l’ institució de premis a les millors iniciatives gastronòmiques, etc. n
www.disfrutaiverdura.ad
DISTRIBUÏT A ANDORRA PER
CAVAND
ComroN
www.comron.es
VIAJES
CANTABRIA EN 10 INSTANTES Un breve recorrido por los infinitos encantos de esta tierra
TEXTO: ENRIQUE SANCHO
S
on diez, pero podrían ser cien o mil, o quizá solo uno: intenso, duradero, conmovedor... Cantabria, fiel a su eslogan, propone infinitas emociones, innumerables momentos para disfrutar, para saborear, para soñar. A cada hora del día y de la noche, en cualquier lugar de su concentrado territorio, solo o acompañado esta tierra no deja de sorprender. Aquí hemos seleccionado diez instantes que hay que vivir... cuanto antes. UNO. Amanecer en la bahía. La primera vez que uno observa el mar desde el bello Paseo de Pereda de Santander se siente un poco desconcertado, se piensa que ya que la ciudad está en la cornisa cantábrica, el mar que se ve está al norte, pero no
es así. La bahía de Santander forma una gran ensenada y en esa parte la ciudad, y el mar, están orientados al sureste. Por eso produce cierta sorpresa ver amanecer sobre el mar y observar los primeros rayos del sol reflejarse sobre las fachadas del paseo, envolviendo a sus árboles o creando mil contraluces en los barcos del cercano Puerto Chico. Es un espectáculo apasionante sobre todo cuando hay las frecuentes nubes que crean infinitas tonalidades. La vista del mar es maravillosa, pero también la de la ciudad que va surgiendo entre las sombras hasta mostrarse en todo su esplendor. Una buena forma de comenzar el día. a
a DOS. Nadando con tiburones. Cantabria cuenta con numerosos museos, pero tal vez uno de los más originales, ilustrativos y situado en un marco excepcional, entre el promontorio de San Martín y la playa de los Peligros de Santander, es el Museo Marítimo del Cantábrico, que ofrece al visitante una de las más ricas y variadas propuestas museográficas, entre las dedicadas a la mar y a los hombres, de cuantas se ofrecen en España. En sus más de tres mil metros cuadrados de exposición, muestra la vida marina y todas las formas de relación del hombre con la mar a lo largo de su historia. En el museo se muestra cómo es la vida en el mar, cómo hacen su trabajo los pescadores, la historia marítima de Cantabria y la tecnología marítima. Historia natural, arqueología, etnografía, construcción naval, patrimonio marítimo, cartografía, instrumentos de navegación, embarcaciones, fotografía, documentación histórica y marítima... y un acuario marino que muestra las especies que habitan el Cantábrico y otras muchas. Al finalizar la visita hay que dejar un tiempo para subir a la cafetería y disfrutar de su espléndida terraza. www.museosdecantabria.com/ maritimo TRES. En tierra de reyes. Toda la fisonomía del litoral de Santander viene marcada por la Península de la Magdalena, uno de los espacios más bellos y significativos de la ciudad. El antiguo Campo de Polo (donde se han jugados también partidos de Copa Davis), el monumento a Félix Rodríguez de la Fuente, el Paraninfo, las Caballerizas Reales, la playa de Bikinis, el Embarcadero Real son el prólogo al espectacular Palacio de la Magdalena. Los habrá más bellos, más suntuosos, más ricos, pero no hay muchos que disfruten de una situación tan privilegiada como este. Desde la cumbre de la península se pueden contemplar impresionantes paisajes naturales y arquitectónicos. El Palacio Real, de influencias inglesas, fue inaugurado en 1912 y regalado por suscripción popular a los monarcas Alfonso XIII y Victoria Eugenia que lo disfrutaron como residencia de verano desde 1913 hasta 1930. Tras la restauración, este singular edificio se ha convertido en la sede de los prestigiosos cursos de la Universidad Internacional Menéndez-Pelayo. Es un lugar perfecto para un tranquilo paseo, descubriendo las carabelas que el marino cántabro Vital Alsar donó a
El Palacio Real, fue regalado a Alfonso XIII y Victoria Eugenia por suscripción popular
Santander y un peculiar mini-zoo que alberga, en espacios naturales que reciben el agua directamente del mar, a un nutrido grupo de animales marinos. No hay que perderse la vista del palacio y de la isla y faro de Mouro desde el borde del mar. Lo último para visitar la península son los patinetes eléctricos Segway que se pueden alquilar junto al Campo de Polo y el Restaurante. www.centenariopalaciomagdalena.com/es CUATRO. Ni santa ni llana... La primera frase que suele escucharse al visitar Santillana del Mar es el viejo chiste de que se trata de la ciudad de las tres mentiras, porque no es “ni santa, ni llana, ni tiene mar”. Hay mucho que decir sobre ello, pero a
a
ano deja de ser una anécdota frente a esta villa que deslumbra por su belleza, aunque la acumulación de turistas durante casi todo el año y los numerosos comercios de recuerdos y productos típicos la han convertido un poco en parque temático. Lo ideal sería visitarla en uno de los meses de invierno cuando muestra su cara auténtica, pero si se hace en otra fecha tampoco importa. Además de sus casas señoriales y palacios, la villa alberga como principal tesoro la Colegiata de Santa Juliana el edificio más representativo de Santillana del Mar y la joya más importante del románico en Cantabria. Pero Santillana no sigue anclada al pasado, aunque haya sido glorioso, la villa continúa la evolución que la ha traído hasta nuestros días y cuenta con una ferviente actividad cultural, que la convierte en uno de los referentes de Cantabria y el resto del territorio nacional. Una villa abierta a todos, cada día y cada hora del año, una villa moderna y actual, de ocio, de arte, de turismo y preparada para un futuro prometedor. Si te lo puedes permitir, alójate en el hotel cinco estrellas Casa del Marqués que fue la residencia del primer Marqués de Santillana del siglo XV (tel.: 942 81 88 88 y www.hotelcasadelmarques.com), precio de oferta 170 euros con dos entradas gratis al parque de Cabárceno (www.santillanadelmarturismo. com).
La cueva de Altamira, la Capilla Sixtina del Paleolítico
manera limitada al público, la réplica de la cueva de Altamira y el museo junto a ella, que fueron inaugurados en 2001, son las mejores opciones para darse una idea de lo que es la “Capilla Sixtina del Paleolítico”. Los últimos avances tecnológicos y una inversión en su día de más de 4.000 millones de pesetas permiten al público disfrutar de una reproducción exacta de la Cueva de Altamira, así como de uno de los museos más importantes de la prehistoria de España. Grandes cristaleras presentes en el edificio del arquitecto Juan Navarro Baldeweg simulan la entrada a la cueva tal y como era hace 15.000 años y junto a ellas una proyección virtual muestra cómo se desarrollaba la vida cotidiana de los habitantes CINCO. No es la original pero... Mientras polí- de Altamira. A través de una pasarela el recorrido ticos, arqueólogos y científicos siguen discutiendo transcurre por una reproducción de la excavación durante años (lleva 11 cerrada) si se puede abrir de arqueológica y el taller del pintor de Altamira, en el que varios vídeos muestran la técnica empleada para llegar finalmente a la sala de polícromos, que ha sido reproducida con las mismas dimensiones que tenían antes de que un derrumbe redujera su espacio en la Prehistoria. En el museo, vídeos interactivos, dibujos animados, objetos prehistóricos procedentes de numerosos museos, principalmente el de Prehistoria de Cantabria, y facsímiles de otras cuevas de la región son algunos de los contenidos del Museo, a través de cuyas diferentes secciones el visitante puede adentrarse en la prehistoria peninsular y los diferentes aspectos de la vida en ese periodo: el arte, la cultura, la vida cotidiana y las técnicas de caza. Una advertencia, aunque se trata de una reproducción, está terminantemente prohibido hacer fotos en el interior de la neocueva (www.cuevamuseoaltamira.com). a
a SEIS. De cueva en cueva. Cantabria atesora más de 6.500 cuevas en las que las primeras muestras del arte y la espiritualidad humana se combinan con los prodigios de la naturaleza, creando un oculto universo único. Buen ejemplo de ello son los más de 30 kilómetros de galerías que componen la Cueva del Soplao que, si bien fueron utilizados en tiempos recientes por los hombres para extraer su mineral, constituyendo también un excepcional patrimonio de arqueología minera, destacan sobre todo por su peculiar interés geológico. Las sensacionales formaciones que la cavidad alberga en su interior dan lugar a todo un juego de claroscuros, sensaciones, colores y formas que desafían las leyes de la lógica. En El Soplao hay cientos de estalactitas y estalagmitas, columnas y banderas de piedra, pero destacan especialmente los elementos con formas
excéntricas que crecen componiendo todo tipo de círculos, espirales, tirabuzones, etc. incluso sin tener en cuenta la gravedad. La calidad, blancura y sobre todo la abundancia de sus formaciones en aragonito y calcita la convierten en una cavidad única que tendrá que ser declara Patrimonio de la Humanidad más pronto que tarde. El recorrido turístico de la cueva, o “de pasarela” es de unos 1.200 metros, puede hacerse incluso de silla de ruedas y hasta la cueva se accede en una réplica de tren minero. Hay otro tramo abierto al público con el nombre de Turismo-aventura en el que los visitantes podrán recorrer hasta 3 kilómetros dentro de la cueva, cuya longitud total es de 14 kilómetros. La visita requiere una indumentaria especial, casco con luz y botas de agua (www.elsoplao.es).
SIETE. Religión, naturaleza, paisaje... Aunque hasta 2017 no se celebrará el siguiente Año Santo Lebaniego, el Monasterio de Santo Toribio en plenos Picos de Europa, sigue siendo una parada obligada del viajero, incluso para los menos religiosos. Destaca su situación en uno de los valles más hermosos de Cantabria, de los valles, habría que decir, porque en realidad son cuatro los que se unen en este rincón cántabro custodiado por las montañas, la mayor parte dentro del Parque Nacional Picos de Europa, y cuyo eje central es Potes uno de los pueblos más pintorescos de la zona y el más concurrido. Sus calles, atravesadas por numerosos puentes, cuentan con edificios y monumentos con siglos de historia, como las torres del Infantado y la de Orejón de Lima (siglo XV). Su parte antigua está llena de callejuelas y caserones que son testigos del antiguo esplendor del lugar. En la Torre del Infantado, recientemente restaurada, se ha alojado el Centro de Estudios Lebaniegos. Potes y Liébana son el paso obligado en la ascensión hacia el punto más alto de los Picos y el teleférico de Fuente Dé. Muy cerca está el Balneario de La Hermida que, junto con los de Puente Viesgo, Solares y Liérganes, entre otros, conforman la oferta excepcional de Cantabria en aguas termales. (www.liebanaypicosdeeuropa. com).
La mejor gastronomía, artesana y sin sofisticaciones
OCHO. ...y la mejor gastronomía. También es esta buena zona (toda Cantabria lo es) para disfrutar de la gastronomía. Sin duda el plato más característico de la comarca es el cocido lebaniego a base de suculentos y variados ingredientes: carne, chorizo, cecina, tocino, repollo, patatas y otros condimentos, sobre la base de pequeños y finos garbanzos, cocinados a fuego lento, que logran una sustanciosa preparación difícil de igualar. Se sirve en primer lugar un caldo con fideos obtenido de la cocción de los ingredientes, y se continúa con los garbanzos, el relleno y el compango. No hay que confundirlo con el cocido montañés, también frecuente en la zona, que se hace con alubias y berzas, aunque los demás ingredientes son similares. El cerdo también está presente en la gastronomía lebaniega: boronos, embutidos, morcillas... El vacuno es un factor decisivo en la economía y la mesa local. Son carnes de calidad e incluso con denominación de origen. De Liébana proceden dos de las tres denominaciones de origen que poseen los quesos de Cantabria: el queso picón Bejes-Tresviso y los quesucos de Liébana. El queso picón típico de los Picos de Europa, cuya producción artesana se concreta en los pueblos de Tresviso y Bejes, se elabora con leche de vaca, oveja y cabra en diferentes proporciones, madurando en cuevas naturales a una altitud entre 500 y 2.000 m., donde se desarrolla el Penicillum Autóctono, lo que da lugar a su característica masa cremosa de sabor y olor fuerte, y mantecoso al paladar. Los denominados quesucos de Liébana son de pequeño tamaño y escaso peso. Se producen de forma artesana y sin sofisticaciones. Son muy apreciados por la diversidad de aromas, sabores y texturas, y entre ellos destacan los ahumados de Áliva y el fresco de Pido. Pero, además, como las distancias son cortas, también forman parte de la gastronomía de la zona, las deliciosas anchoas, los pescados y mariscos, la caza y las conservas. No hay grandes vinos en Cantabria, aunque empiezan a mejorar, pero sí excelentes orujos. Su lenta destilación provoca una graduación extraordinaria y se distingue por su sabor dulce y su refinado aroma a pepita de uva. Su producción artesanal controlada asegura su calidad y mantiene su bien merecido prestigio (www.cantabriajoven. com/gastronomia/itinerarios.htm). a
Medio millón de visitantes anuales recibe el parque de animales de Cabárceno
a NUEVE. Gorilas casi sin niebla. En el Parque de la Naturaleza de Cabárceno, donde pocas veces hay niebla, viven cebras, osos, jirafas, leones, monos, linces, aves rapaces, leones marinos, jaguares, avestruces, bisontes, búfalos de agua, camellos, ciervos, dromedarios, elefantes, gacelas, gamos, hienas, hipopótamos, llamas, lobos, papiones, rinocerontes, tigres y todo tipo de reptiles. Y hasta vacas tudancas, naturales de la región. Así hasta 900 animales de un total de 120 especies. Pero las estrellas del parque desde hace años son los gorilas. También los que más noticias han generado, algunas de ellas tristes. Primero fueron Niki y Nadia que, al parecer no se entendían bien y no conseguían tener descendencia. Trajeron a Wima y su hija Chelewa y la joven
de telecabinas y cuatro estaciones, que espera sea usado por 200.000 personas. Costaría doce millones de euros, de inversión privada, pero el parque lo merece porque tiene «gran repercusión a nivel nacional e internacional, como enclave único de la naturaleza», se afirma desde el Gobierno regional (www.cantur.com).
pronto se quedó embarazada, todo fue alegría, nació la bebé y hubo aún más alegría. Pero duró poco, con apenas once días su madre la aplastó en una caída accidental. Una nueva gorila para Niki y otra vez ha habido suerte. Moja, la gorila procedente de República Checa, está gestante y tendrá a su bebé en marzo. El parque de animales de Cabárceno, con una media anual de 500.00 visitantes, es considerado por el Gobierno de Cantabria como “el mayor recurso turístico de la región”. Entre las novedades que se anuncian está la ‘Visita Salvaje a Cabárceno’, en el que los visitantes podrán ver desde muy cerca (separados por una reja, claro está) a los animales y darles de comer. Además, en Cabárceno, el Gobierno pretende construir un teleférico con dos líneas
Y DIEZ. De nuevo el mar. Aunque, como se ha visto, en Cantabria hay valles y montañas, pueblos, museos, cuevas y santuarios, es sobre todo el mar quien marca todos los recorridos. Pero elegir un solo lugar para este último “instante” no es tarea fácil, no en vano esta pequeña Comunidad cuenta con 220 kilómetros de costa y no menos de 90 playas de todo tipo: grandes, pequeñas, urbanas, agrestes, recogidas y tranquilas o abiertas al mar Cantábrico. Las playas de El Sardinero, ubicadas en el núcleo urbano de la ciudad de Santander destacan por su belleza además de ser unas de las más visitadas. Totalmente distinta es la playa de Oyambre, situada en la costa occidental, junto a la desembocadura de la ría de La Rabia y en pleno parque natural que lleva su nombre, se caracteriza por ser una de las mejor conservadas de la región. Destacan sus impresionantes dunas, cita obligada para aquellos que disfrutan de los paisajes naturales. Y como ejemplo en la costa oriental, se encuentra la playa La Salvé, en la localidad de Laredo. Se trata del arenal más extenso de todo el litoral cantábrico. Y, naturalmente, junto a ellas pueblos y villas llenos de encanto y sabor (nunca mejor dicho porque en ellos se come de maravilla): San Vicente de la Barquera, Comillas, Suances, Noja, Santoña, Laredo, Castro Urdiales...
Más información Turismo de Cantabria Tel.: +34 901 111 112
www.turismodecantabria.com
agenda 3
març
10a FESTA DE LA CLOTXA A MIRAVET
fins
MIRAVET CELEBRA LA FESTA D’AQUEST, PLAT TRADICIONAL DE LA RIBERA D’ EBRE.
10
març
8 a l 11 ‘
març
JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GALERA D’ALCANAR 2013
17
març
JORNADA DE LA TRUITA AMB SUC
ULLDEMOLINS CELEBRA LA TRADICIÓ DE NO MENJAR CARN DURANT LA QUARESMA AMB UN CONCURS I UN TAST DE LA SEVA ESPECIALITAT, LA TRUITA D’ ESPINACS AMB SUC. MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 977.56.15.78
FESTAST, LA FIRA ALIMENTARIA DE LES TERRES DE L’ EBRE, ES CELEBRARÀ A TORTOSA (BAIX EBRE). MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 977.58.58.00
fins
DE LA MA DELS RESTAURADORS D’ ALCANAR, ALCANAR PLATJA I LES CASES D’ ALCANAR, MEMBRES DEL CLUB GASTRONÒMIC LOCAL, ENCETEN L’ ANY 2013 AMB UNES JORNADES GASTRONÒMIQUES DEDICADES A UN PRODUCTE DE TEMPORADA MOLT ARRELAT A LA COSTA DELTAICA, LA GALERA. MÉS INFORMACIÓ A ALCANAR TURISME TEL. 977.73.76.39 turisme@
10
LA GAROINADA
LA FESTA GASTRONÒMICA AMB MÉS DE VINT ANYS D’ HISTÒRIA. MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 972.30.02.28
EXPOSICIÓ VI I OLI
EL MUSEU D’ ART DE GIRONA ACULL FINS UNA EXPOSICIÓ TEMPORAL SOBRE EL VI I L’ OLI, ELS PILARS DE LA CULTURA GASTRONÒMICA MEDITERRANIA. MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 972.20.38.34
març
16 i17 març
FEM BULLIR L’ OLLA
CALDES DE MONTBUI DEDICA UNA FIRA AL SEU ELEMENT DISTINTIU: L’ OLLA QUE LLUEIX EN EL SEU ESCUT. EN AQUESTS DIES ES PROGRAMEN DEMOSTRACIONS I DEGUSTACIONS DE PLATS CUINATS EN OLLA. MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 93.865.56.56
gastr ACTUALIT AT
Espa per de i scob conèix rir e i apren r dre
Númer o 19. N
http://i
OVEM
ssuu.c
BRE 20
om/ga
mania
12
stroma
orra
LA CUINA DE CASA N
A
ga
Butlletí electrò nic interac tiu Clika so . les adre bre ces we b
niaand
OSTRA
str
pe
Es
p
rd ai quests da rrer co esc desenvolup s anys, la cuina ha es i a nèix obrir devingut ament de pre er un tema ls pobles cultura Nú nd htt darreramen i en la història que . El component d‘ar cabdal en el me re té la p:/ relam t ta ro /is 18 que es pa mbé s‘ha convertit cuina és innegable. ent en la .O su ssen al vo en A m un és fe C u.c d‘això, nòmen so ltant d‘un TU del vi i de ci a om al. Els m taula se BR la co E2 /ga cuiners, ha mpanyia. Imbuïts en rveixen per gaudir oments 01 str n experim de 2 entat, han aquesta filosofia, el l menjar, om i, ben cert tr s , tots ens eballat am nostres an se b i nt resultats. ga im molt sa aa nd tisfets i or nes, amb imaginac gullosos de or ió Res no es ra ls seus fon de les sens tant amb el país en efs acions del que vivim pres menjar qu com gaud És una form ir-lo a c i 50% tigio e ens do a, aquesta, si.és du so profundam na a cada cicle de r trrav noble d‘es timar l‘aenygi.s La inic rant de s amb ent ci ia tr e u que la nost el que és més nost vilitzada i perfecta 20m .00en0 t es asso tiva tin dies p strelles re. Descob ra terra sa rir la riqueapu p pr quasi tant com lits a drà l er ta Mich sande alt com pr oduir, és un deure l de l l B e t eli o a a n c a tu t qu sal i ovar-ne el terra as le s. rcelon del 2 dina n, ofe s plats i se és un plcae e ar, s papi ntir el flaire Per l és pos aquest Durant a amb 8 de s mitzar riran e He de reco l·les. de e l a nè sals a slae sible pro la se un p temb el se ls pla v aquesta te ixer, que sento un a especial gers nacion a part i fa qu posta “ va pre ropost re al 7 ctor i s ts de mporada le , a de pred s e u e a estació m la gper ls apro Sergi A el con ra imp entació simila d’octu avitza s seve elangiosa, l‘any. La tardor té un So ileicca ió b r e r s s font d‘insp e r p en ta caiguda de iració i de d’aqu cantla es pecintalp,od ar-se ola (Se umido nsable , el xef i arriba re i pre el cop cartes p la fulla. r o a r e d e “dga Una de les elsudi, sprtsevdeis amlaoció r “torn l seu re rgi Aro surti d fa uns Dario B r d’aqu tén du ur de al activitats p q d l la s e a e a a a s c l u e cos s gastronom lligades co A e es omp l por r a ga taura Gast casa nys, pe rrio (D ta man icar els m ia rò a assa ha estat un i a aquesta estació poquL’oesb alvlaes. tan pe tes. El tal ww udir i nt, qu ro) ha ”. era r r v de e a p a d B im l‘a e , esjla w iu s e i r e amb assa ls país, no so portant subministr trny s o ctca u és. La ca ota de ojecte .elten re la g es nod stacat la s ) ha lam adel n decca r ndic ça ls 2 e , ha ça itua 5 eu inclou dor.es astron eix bàs que pe sinó per la ent per la necesita or om rn en ionsel no afre ció e st o t qu , b r gran afecci i g r r c e m s o r m e i n L a s e dgu s”, h tau ’hau ia c men etrà o ha t, ap a tin ó vers aqueM a ins‘h Aquest te e t d‘ o r a ex ant rà d com ella gés ropa t m staad pràcictic mps conv a i a d c t h e e s p om ida a la lla a rid i a.iva c ensa pro r el c o fe foc de lleny l c r d i e l c e i s e e a i v r, e om t ia n t el n xa le d a, at i onsu pt ls. soci ots tipu rvar pe aban ts estr sopes i brou als sabors forts, aselen í cosmcuineeslafaDm ajud mi am s” anr s acdeiol ireiliccars,a al fun s calents. ar e dor a dad s de pr gaudi . patcàlidesió G b el r La tardorEl y isegens l‘any la re ls e rest stió ns r r , e e prdop cerca de to e a o o s le c u n s r ic t c o abli aura de ca Mar ta menaapdeu irectia com bosc, conè prop èpinoci daede eral de lzame men nts ixer r tatlets.oCa gr tres nbo ts a que plaer avan les zones, reco que gl een meoss Affinio Turism nt de la redi lliar-nloy s am ntnsd ara-n aug en a çat abans n al e e d C e s b d I l a u e s cu m n d‘assabororir tenen preu rac. tEs treaclata fide tern e la C mbr ha s tra e s n . -lo tar Cd‘ amunb litza acio omu a de gaudi d‘un , plaers barats, perq n s al ploatfe.rPlt aersa dqu nal, c Co n u a ’une rno uè no cost a obra d‘ar e ra d ió. com itat de merç en dinenrs t. n èrdmu elvulsiu e Com de ,pco p M a a p n a de er e erç, d yia de rid, fact l sec Miqu disura tor, ció q el G de 1 ue en arrido 6.00 els d , ha 0 m arre ilion rs s de
ACT UAL I
ARO
TAT
ma
REB LA, BA DUR AIX RRI ANT EN O, FR X DEU PR EIXA DIE EUS I 30 S FIN 0 RE S A STAU UN RAN 50% TS
gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
nia les
Bu tlle t int í ele Cli erac ctròn k tiu ic ad a sob . rec es re we b
mania
magnum EL VI VIÑA ESCARLATA
EL VI IOHANNES
Cellers Juve & Camps Denominació d’origen Penedès Varietats 100% Merlot Grau alcohòlic 13,5 %vol.
Cellers Juve & Camps Denominació d’origen Penedès Varietats Merlot i Cabernet Sauvignon Grau alcohòlic 14 %vol.
De color cirera, amb matisos propis de criança (12 mesos en barrica de roure francès i americà, i una mitja de 2 anys en ampolla). Notes de prunes madures i fruits secs torrats, amb records de pebrots vermells escalivats. Penetrants notes de vainilla, canyella i un lleuger fons balsàmic. El seu paladar és ample, envellutat, untuós i persistent. Un taní abundant i madur que millorarà durant els propers 5 anys. Distribuït a Andorra per Inter Ollinac.
Es tracta d’ un reserva amb una criança en bota de primer i segon any de roure francès, amb una mitjana de 2 anys en ampolla. D’ un profund color roig, amb aromes de groselles negres, prunes, mores i cireres, envoltat d’ un fons especiat, en el que es distingeixen la canyella i el clau. En boca es mostra opulent, robust untuós i ple de fruita. Tanins envellutats al paladar. Remarcable persistència. Un vi superb que sens dubte millorarà durant els propers 10 anys. Distribuït a Andorra per Inter Ollinac.
www.juveycamps.com
www.juveycamps.com
m
club de vins
EL CAVA MILESIMÉ
EL CAVA BLANC DE NOIRS
Cellers Juve & Camps Denominació d’origen Cava Varietats 100 % Chardonay Grau alcohòlic 12 %vol.
Cellers Juve & Camps Denominació d’origen Cava Varietats 90 % Pinot Noir Grau alcohòlic 12 %vol.
El Milesimé és un reserva brut, elaborat a partir del “most flor” dels raïms de la varietat Chardonnay. De color daurat, finíssimes bombolles. El seu aroma és complex, elegant i intens. Notes de fruites carnoses (préssec i meló) i records làctics. Aroma intens amb records de mel, aranja i pa torrat. Exuberant al paladar, amb un pas de boca d’ una magnífica cremositat, potent i fresc. Dotat d’ una gran persistència aromàtica. Distribuït a Andorra per Inter Ollinac.
Cava dotat d’ un bell color daurat, amb tènues records rogencs que ens evoquen el seu noble origen varietal. Les seves finíssimes bombolles formant una bella i persistent corona. Aromes amb notes de fruites blanques i d’ os, també de cireres amb un fons de mel, pa torrat i cítrics. En boca es estructurat i amb una admirable presència de fruita. Cremós, untuós, fresc, intens i persistent. Gran riquesa de sensacions. Distribuït a Andorra per Inter Ollinac.
www.juveycamps.com
www.juveycamps.com