Berlín, trilogia Guim Bonaventura i Bou 19 d’octubre de 2007 – 31 d’agost de 2008
Berlín, crònica que no ho és Ja a l’avió. Escric perquè Berlín no es perdi en el record. Què ha sigut Berlín? - Llibertat - Diversitat - Humilitat, Cura de - El primer pas. No evito tornar amb el ja famós “Post Traumàtic Show”; de què servirien els viatges si no és per enyorar-los? Em confesso una mica enamorat platònicament de la Linda, encara que no és sinó un enamorament de la vida que portaria a Berlin: Dl, Dc i Dv al matí universitat (Projectes: el riu i la ciutat; Filmar arquitectura; i Història de Berlin a través dels seus edificis). Dt i Dj fins les 16h treballant a la Biblioteca del Museu del Cinema. Tardes lliures, excepte Dc, que tinc classe d’alemany (2h30 per setmana). Cada Dj de 18h a 22h visites gratuïtes als museus (Pergamon, Altes...) i, al sortir, sopar amb els amics. Aquest dijous, però, he quedat amb la Linda, que anem a la cinemateca: enganxem sessió doble (Les quatre cents coups i Dies d’agost, en VOSA), després passejarem fins a casa seva i ens quedarem xerrant més de mitjora drets al portal, ara en alemany, ara en anglès, ara en finès i ara en català. Ella no em convida a pujar, encara no. I ens acomiadem amb un petó inocent, allargant el joc que tant ens agrada. Ah!, i aquest cap de setmana a Leipzig, que hi ha una oferta i tenim tren per 10€ anar i tornar! (sortida a les 07:58, de Hauptbahnhof), amb la troupe catalana, perquè algú portarà la guitarra i farem una mica de merder al tren, sota les mirades mig acusadores mig engrescades dels alemanys. Però tornarem d’hora, que tothom té feina a fer i els exàmens no són tan lluny com ens pensàvem. La nit berlinesa cau i els primers flocs de neu de l’hivern comencen a davallar i jo, assegut a l’àmpit interior de la finestra (com se’n deia, d’això?), amb una tassa de xocolata desfeta a les mans i amb els acords de Feliu Ventura omplint l’espai buit de llum, enyoraré, una miqueta, la meva vida a Barcelona. Avió Berlín-Barcelona, 19 d'octubre de 2007
Berlín, un altre cop El cel és blau, el sol es reflexa en els palaus comunistes de la Karl-Marx-Alle, fa vent i passa gent pel carrer. Em quedo sol a la cafeteria, escrivint a la meva llibreta nosequè a nosequi. Si almenys fos una postal tindria excusa per dir hola, com estàs?, jo molt bé! M’ho passo molt bé i Berlín és molt bonic, fins i tot el segon cop que el visites... He passejat tot el dia i estic cansat però encara em queden coses per veure i s’ha d’aprofitar el temps! Un petó ben gros, Guim. La gota de cafè que em quedava s’ha gelat com el meu pensament de tu. El cel és blau, el sol es reflexa en els palaus comunistes de l’avinguda de Karl Marx, fa vent i algú ha entrat a la cafeteria. Potser em demani un altre cafè. B., 23 de febrer de 2008
Berlín, encara. Berlín, encara! Torno a ser a la K-M-A, més cansat que mai, més confós que mai, amb menys ganes de pensar que mai. Berlín, encara. Sense saber què m’ha portat a tornar a la ciutat on tot va començar, a donar una altra volta al cargol de la meva existència. Berlín, encara... Com si el retorn a l’escena dels fets d’un borrós octubre sobrepassat per la (il·)lògica dels esdeveniments pogués fer renéixer un fènix de paper mullat. Berlín, encara? Com si una invocació prou poderosa fes més septentrional el sud, apropés els pols i salvés distàncies no tan sols de paraules. Berlín...? (encara) Veig per la mateixa finestra el mateix sol fer la mateixa llum sobre els mateixos marbres però ja no és la mateixa claror, no és la mateixa escalfor. (Autocompassió...) Berlín: encara. Perquè una voluntat prou ferma lluita per allò que vol, un caràcter prou fort sempre va endavant, perquè una ment lliure sempre somnia: encara Berlín. B., 31 d’agost de 2008
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Alemanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-ncnd/3.0/de/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.