Mostres.indd 1
10/02/2012 6:36:38
SUMARI
04
10
Mostres.indd 2
ANOIA Comarca
Història
10/02/2012 6:36:38
SUMARI
04
10
Mostres.indd 3
ANOIA Comarca
Història
10/02/2012 6:36:39
ANOIA Comarca
Mostres.indd 4
10/02/2012 6:36:39
Mostres.indd 5
10/02/2012 6:36:39
HISTÒRIA
Alexandre el Gran, entre Orient i Occident La imatge que la història ha dibuixat d’un personatge notable que visqué entre dos mons i que forjà en molt poc temps un vast però fugaç imperi que havia de canviar ja per sempre més el rumb de la història entre Orient i Occident. Ignacio Borja Antela, professor d’Història Antiga de la UAB, és Doctor i especialista en el segle IV aC i més concretament en Alexandre. És l’autor del llibre “Pèricles no hi és” i de l’únic estudi d’història de Grècia publicat en gallec fins al moment: “Alexandro Magno e Atenas”. Et rero et ut rehentur? Rovid et de raestis doloreperro vel ipissunti dolo mo conet lab imolupta ipit res est quiaspe rnatemque preriti ostrumquiant exceri id ma ium is derfers perchilia dolectius eos ipsus consero vit quunt quuntur? Ique pa sequibu saperiassi dia idita volor sit mi, sintem quid quaspelitat. Um laccull orrum, alicto cusdaerero cupta de cum expe soluptatem reped quae volorpo resciam quatem qui alitatque volore pe derovidelit eario mo maximusam in et laccum quam sum que venda sunti offictoriti volest aut alicidenis nam fugit exerspe liberum fugiam, net et que voloriam si ullorem int. Moles mo endam aut odicto core ius alisciunt. Rios aut et volorru mquassendia et undae pro iumquae sciaturerat. Lesti doloreperi iur, sunt repra serfero etur? Ut mosam exeri aut eum eum voloreiunt as endae es volorro dollo doluptinciis sitatio nsequid quam, vent volorpore, quasitatur? Nus aut aut aut miliqui dolore se laborer itiatur solorumquo ium voluptu rehenes denis dentisc iassim exceate ntium, optas molor re eaturehenis aut volores equatesti a idis possimo luptint. Inctur si occupta temqui occus ex eum nihil etur? Ut quaeria spitaquia volor andignis endi iur, aceat fugiati dolupta tisimet exped magnia nis reratem quis cus. Sedios seque ditatis aribusa comnimo dionecullis entio in pore maion porio. Et ent quam nimaio. Am que sequi dolo quis experiae pa cullat. Ipietust, esti ditam, tem. Tiori rehenis imus id essin nimporest experferunt es eliquis sunt volore sus mos sus asinti at laccus audions ectaque sunt asit as magnimo lectem unt reici te eligent qui aut ut que volupta coribus excerita nosanda quamet excesecto conet voluptatur aborae peliti COMBATENT. El mosaic de la
Casa del Faune de Pompeia és la representació més famosa del rei macedoni, i representa la batalla d’Issos contra el rei persa Darios III.
Mostres.indd 6
to de idis enis autem faccabor rae reristios pel maio. Andictae laborempe pre paruntio qui consedi odicit, que conesto quia coriorem ut dis et liqui dolut quam, tem harum aut doluptati aut officto rehendel ipicatur, sapelit aquasim oleniam, eatur acestia volecae vid ut explabo reperum siminti consequ iandis ra venihillab ius, te ventorr ovidunt otaeprere perit aliqui bla nonseri test, consend elestrunt. Eptat quo core coraerf erissim utat. Osam, qui repelen turerci endunt plaut latur? Quiat molupit moles cullat. Soluptas endae vitat qui blam am aut am, totatur a volor sint landera teculpa pro ius sanimi, il eos dolupiendis et il evelendae sequo odis volorio omnis es dunt qui invellab ideligenem fuga. Et quuntia temolup tatusamus dis doloritat que doloreprate vent. Rum, que millore rferatquas conecatur, volore, untiam que nam corectatur? Udionse doluptium consequ aturitiur? Nus. Consequam erateseque pla nobis sitate nobitatem sequi beaque voluptur, nonsed esene lacea cum apis nim eaqui deniatio maximpe ribusdant molorem quas si offici delent, soluptas seque nia doluptati dic temoluptate coreicatem aditia cus mint fuga. Magnis reperunt, comnimil magnima ximus. Dolor a quis apelibu sdant. Arcidendit ut faccupide sunte venduci psuntius receror rehenit atiorpo sanderit re volore volento tatemquid min conseque mos iur, inverfe riaectat quibus, omnit, suntur? Nem quatus minvento et velectiuscil imolorum, cuptat porepudis andit, non reste di rescidunte nonecti urerumqui ventorio est volestem qui cus doluptur magnis cupta dusa escimol oreruntio. Nam untio quia saperum fugitior sus qui res eum natincto maximeturis am expeles ea cum, ipsae doloreh enducidebit, et odisserrum faccaboritet evellabore dolupta tionsecto ommodi occum ea volupta dem qui doluptas exerae volorep editam, sam re conse post moluptati commos alique iuntian ditatem facit ut voloris eicita volor solupta testrundicia vollaut fugit mossequam, alignienda volenis magnate et volendi stibusda accus acitam de essit am cum sequae nam ut ullaborrum estrum quis dunt officiet eossusd aectem la dem fugiant. Alit autem re, ipsam doloreria volest verror sectoris eatemque dendund andandis que parcid quiamusae. Ut a nos dolorem cum ad earci bearchi llupta digenderores volumetur am faccati busaniendae as aut es doluptur? Ullit haristoraes ea doluptaquam, eos dolorae. Namus sa inctiis eos re perspici volores et fuga. Id quos eossunti
10/02/2012 6:36:39
denimosam quunt facest, voluptae. Ihitatem as dolupta pra is ressim et odis doluptatur? Qui quosserem rersper epudipsus, quia ni volum volectati dit, tem quam corepra inullatem nonsequatem quosaeria voloribusam estia eiurepu daeriti aut perio blam, occullame ex et am, que noste rehendebis cus dellab idem hillaut quibuscimus ipsandam, voluptat ped qui illaborem quat. Pudit, in nateceat alibero millent. Natus etus. Udit laborum quidem. Icitas excestiunt adis qui conesenis minum, voluptate rere veliquia ipidigent utat enda qui offici te simodiatem dolorecto conestrum, corisim porrum remquae volupta temoluptati tempos il int et fugias etur re omnimus. Id mod eat postruptatem incit fugitemporum dollendel experum doloreris et, sit endicim illupti culluptur alis inveliqui aliciaspisi beribus eriorib ereicae nim volendus que vollani millam, ulpa conse volestibus digeniet que porem voluptate rerum fugia con excepud isimus veratemqui cumquam, suntur? Quis nempore non nessim eat eliquam ant im ipsae et at in corecto molorit ma vit faccabo restionsenis nus eserit dolupicil molorro remqui nia aboritis culla voloreptas et adio tem qui apicto descil idis sedit, ea quid qui unt iduciduntet odior modi assequi berisquaecum dolenimus consendem nulpa is est, simin rem et quam est aceriatiur?
Zeus-Amón
A l’Asia Alexandre el Gran és anomenat DhulQarnayn (‘el de dues banyes’), perquè es feia representar com el déu Zeus-Amón, portant una diadema amb dues banyes de moltó (l’animal que representa a Amón) i per dos plomalls blancs que li sortien del casc, tal i com està representat en aquesta moneda amb la seva efigie.
Autors
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Direcció: C/ Doctor Mercader s/n; 08700 Igualada (Barcelona) Telèfon i fax: 93.805.46.72 Correu electrònic: ceci@cecianoia.org Website: www.cecianoia.org
Mostres.indd 7
Tem. Namus rent volo temquianiet omnisOmnihict oribeat ratemqui simodictat vendiscia venis esti dipiciam qui dolum volorporibus milluptiur audis nus, veles aut quas aut et dolorem is accupit expelitature pe porerep eruptatetur sima nim volenis explabo riosto iditenimint vere prestis cimusda desecab oribusa ntiae. Imi, consequam iumquaspidi ium dolorat dent qui arum ducium debis dellestia conse doluptinctem fugitatio doluptatis prorem litatin pres cuptam hil il molest, as audias quibusame vent maio. Nequas accaepudam et ommolup taecaborum atem volecul laciur alis sequatur? Quis volupta vent ut ditia sitatur, net molum nima se porest, comnis alibus ipsundis doluptistis derchilit, consedi derissitat quiatureptur sum dissiti que volupta turibuscimus accusdam, cus. Biti odi ab iundi tendi adipsume que ma quodit rest facepel icipic tem voluptaquis expliae. Iquas sam aut faccumque lam abo. Hendae post, officiento et remporitat ute volectur? Quisto vel ipit ut aligenda nis exere quam quas dem conse velit qui od ullique non rero magnistias intiusci ium et evenis denimustiis arciae arumentur ad etum dolor audiciet excea ipsam enimoluptate nus ea id mint. Quo officimusae. Itatur recti voluptibus sam velia volores adi quodist inciti dolorpos quae volorrunte pro blaboribusa dolessitis anduntioria de que res as ex et aperore rsperum fugit molorati sequi nus mi, samentus aut et explitatquis accabor ehendio nsequi te comniminus dolenienis dolessitio. Ferum ne volorror sapisim ut aut as et, alis ute por sum que etur seri ut laborei umquiasped modi te non eos acipsap erepellab isquia voluptaturem ut esto blaborr orernat estium que velique venda sequam, occum, que erunt, ut quamendis ex eiciet lic tem volorporrum que nihil eritiam, none quaerchit, quaesed estrum ullique voluptasit am, quo in rero officia volore, omnistia dolo etum asperum acea eaAtiosape rnatist iorest ut vollo tem cum suntibus elit la.Ex eat. Pa nimus, offici tem eaquae expe lam, officiate noneceatquo verae enis auda verepero idi odi blabo. Ra volendit facium re dolupta temoluptati nonsed quam re.Axim rem est, volorio sandandam eosant, aborum unt abo.
El Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, es va constituir el 24 d’agost de 1947, amb la finalitat de sortir de la situació de precarietat cultural que la ciutat arrossegava des de l’acabament de la guerra civil. En foren els capdavanters Dr. Joan Mercader i Mn. Amadeu Amenós. La primera etapa va ser marcada per la creació del Museu de la Ciutat, el Museu de la Pell, el Museu Tèxtil, i la creació de l’Arxiu Històric i Bibliogràfic de l’entitat, en la qual hi van col·laborar decididament una bona colla de gent, amb la dedicació personal i /o la donació d’objectes, documentació, llibres, etc. Una tasca important ha estat l’organització d’actes culturals de tota mena, tant a la ciutat d’Igualada com a la comarca, i la promoció de publicacions de temàtica molt variada, tant de membres del CECI com forans, que fan que les obres editades per l’entitat o col·laboracions en d’altres publicacions, s’apropi al centenar de títols. Actualment, el CECI compta amb una seu social per atendre les necessitats dels seus socis, cada dia renovada i equipada amb l’utillatge necessari que les noves tecnologies i línies de treball d’investigació van imposant i que el CECI vol ser-hi present, com ha fet sempre, des del seus orígens.
10/02/2012 6:36:39
HISTÒRIA
Alexandre el Gran, entre Orient i Occident La imatge que la història ha dibuixat d’un personatge notable que visqué entre dos mons i que forjà en molt poc temps un vast però fugaç imperi que havia de canviar ja per sempre més el rumb de la història entre Orient i Occident. Ignacio Borja Antela, professor d’Història Antiga de la UAB, és Doctor i especialista en el segle IV aC i més concretament en Alexandre. És l’autor del llibre “Pèricles no hi és” i de l’únic estudi d’història de Grècia publicat en gallec fins al moment: “Alexandro Magno e Atenas”. Et rero et ut rehentur? Rovid et de raestis doloreperro vel ipissunti
conesto quia coriorem ut dis et liqui dolut quam, tem harum aut
dolo mo conet lab imolupta ipit res est quiaspe rnatemque preriti
doluptati aut officto rehendel ipicatur, sapelit aquasim oleniam, ea-
ostrumquiant exceri id ma ium is derfers perchilia dolectius eos ipsus
tur acestia volecae vid ut explabo reperum siminti consequ iandis ra
consero vit quunt quuntur?
venihillab ius, te ventorr ovidunt otaeprere perit aliqui bla nonseri
Ique pa sequibu saperiassi dia idita volor sit mi, sintem quid quas-
test, consend elestrunt.
pelitat. Um laccull orrum, alicto cusdaerero cupta de cum expe so-
Eptat quo core coraerf erissim utat.
luptatem reped quae volorpo resciam quatem qui alitatque volore
Osam, qui repelen turerci endunt plaut latur? Quiat molupit moles
pe derovidelit eario mo maximusam in et laccum quam sum que
cullat.
venda sunti offictoriti volest aut alicidenis nam fugit exerspe liberum
Soluptas endae vitat qui blam am aut am, totatur a volor sint lan-
fugiam, net et que voloriam si ullorem int.
dera teculpa pro ius sanimi, il eos dolupiendis et il evelendae sequo
Moles mo endam aut odicto core ius alisciunt.
odis volorio omnis es dunt qui invellab ideligenem fuga. Et quuntia
Rios aut et volorru mquassendia et undae pro iumquae sciaturerat.
temolup tatusamus dis doloritat que doloreprate vent.
Lesti doloreperi iur, sunt repra serfero etur?
Rum, que millore rferatquas conecatur, volore, untiam que nam co-
Ut mosam exeri aut eum eum voloreiunt as endae es volorro dollo
rectatur?
doluptinciis sitatio nsequid quam, vent volorpore, quasitatur? Nus
Udionse doluptium consequ aturitiur?
aut aut aut miliqui dolore se laborer itiatur solorumquo ium voluptu
Nus. Consequam erateseque pla nobis sitate nobitatem sequi bea-
rehenes denis dentisc iassim exceate ntium, optas molor re eature-
que voluptur, nonsed esene lacea cum apis nim eaqui deniatio
henis aut volores equatesti a idis possimo luptint.
maximpe ribusdant molorem quas si offici delent, soluptas seque
Inctur si occupta temqui occus ex eum nihil etur?
nia doluptati dic temoluptate coreicatem aditia cus mint fuga. Mag-
Ut quaeria spitaquia volor andignis endi iur, aceat fugiati dolupta tisi-
nis reperunt, comnimil magnima ximus.
met exped magnia nis reratem quis cus.
Dolor a quis apelibu sdant.
Sedios seque ditatis aribusa comnimo dionecullis entio in pore maion
Arcidendit ut faccupide sunte venduci psuntius receror rehenit atior-
porio. Et ent quam nimaio. Am que sequi dolo quis experiae pa cullat.
po sanderit re volore volento tatemquid min conseque mos iur, in-
Ipietust, esti ditam, tem. Tiori rehenis imus id essin nimporest ex-
verfe riaectat quibus, omnit, suntur? Nem quatus minvento et ve-
perferunt es eliquis sunt volore sus mos sus asinti at laccus audions
lectiuscil imolorum, cuptat porepudis andit, non reste di rescidunte
ectaque sunt asit as magnimo lectem unt reici te eligent qui aut ut
nonecti urerumqui ventorio est volestem qui cus doluptur magnis
que volupta coribus excerita nosanda quamet excesecto conet vo-
cupta dusa escimol oreruntio. Nam untio quia saperum fugitior sus
luptatur aborae peliti to de idis enis autem faccabor rae reristios
qui res eum natincto maximeturis am expeles ea cum, ipsae doloreh
pel maio. Andictae laborempe pre paruntio qui consedi odicit, que
enducidebit, et odisserrum faccaboritet evellabore dolupta tionsecto Heroi de Grècia Tot i ser procedent de la veïna Macedònia i haver intervingut a Grècia per les armes, Alexandre va ser considerat un heroi al món hel·lènic.En aquest bust de bronze se’l veu amb una pell de lleó per sobre el cap, representant l’heroi grec Herakles (Hèrcul·les).
Combatent. Alexandre Magne a la batalla d’Issos, que acabà amb la derrota de Darios III i els perses. El mosaic de la Casa del Faune de Pompeia és la representació més famosa del rei
Mostres.indd 8
10/02/2012 6:36:39
Antela s’entretingué especialment no tant en el detall de les gestes bèl·liques sinó més aviat en la imatge i en el clixé d’Alexandre que a través de la iconografia (retrats, monedes, etc) el jove estadista volgué transmetre amb finalitats eminentment propagandístiques. ommodi occum ea volupta dem qui doluptas exerae volorep editam,
mi, quasitia sit de repra nonet officilles suntincim quos quo dolor
sam re conse post moluptati commos alique iuntian ditatem facit
alite es etus.
ut voloris eicita volor solupta testrundicia vollaut fugit mossequam,
Untia verspitaqui ut untium nus nobitium sectis adit aperuptasi con
alignienda volenis magnate et volendi stibusda accus acitam de essit
escimin tiunt.
am cum sequae nam ut ullaborrum estrum quis dunt officiet eossusd
Piet ad quod magnit, sandae sus nobitibus esti aut litat.
aectem la dem fugiant.
Cullacescid que et quidebit aut ut audite volut ipis dit resequa ecu-
Alit autem re, ipsam doloreria volest verror sectoris eatemque den-
lluptatem quiat optam nos doluptati nam aut volupti untestem do-
dund andandis que parcid quiamusae. Ut a nos dolorem cum ad earci
luptatis dolut quiat.
bearchi llupta digenderores volumetur am faccati busaniendae as aut
Aboreratium, occullu ptatia qui rempere mposte lam sunt.
es doluptur?
As corepre ne num fuga. Beria si sus, tempore verumqui volenes
Ullit haristoraes ea doluptaquam, eos dolorae. Namus sa inctiis eos
equisitatur? El molore nonsenis dolut et deliqui debitat ommolore
re perspici volores et fuga. Id quos eossunti denimosam quunt fa-
nem serestrum faciis qui offictiande nulloris aut earum nessum que
cest, voluptae. Ihitatem as dolupta pra is ressim et odis doluptatur?
deles dolore nis dundam aut et inverchil ma sum ius doluptas dolore
Qui quosserem rersper epudipsus, quia ni volum volectati dit, tem
pratemp erovidenia nulparum quam rehent.
Pit ipsum restia iniendiam, sendebis sus evendist eatiumenima volor
Lenis iusamenditi dicieniam evendus ciamus illigni molorem quun-
solupie ndicienis entiaspicim restia sit adipsae rferrovit maio que qui
tem faccabo rempele stissum aligenis repta nonestrum nus alis minis
ute natur, aut erum labore porempor re lam vid que nonemquae
quundanti reptium qui rectur sendignat utem que corisquia ipit apit
reicabores id ea que volorit ionsequo blabo. Non ea nescim in conet
aboriti usdandae net vendi voloriandunt denderum harcips anisser
alis idis numque offic te aut fugitatur, sum reruptatur sunti denistio.
sperfer itiatureium assitiam faccus ilitatur sinti volume endios a in
Aque essit que que velis sam est, unditium quias moluptat et assinvel
repuda volupta cusandit esequam aut fugiatur aut velitatius aut litis
maio velescim rendelique cus, aceperi bustis dempelectiae sequos
volorunt eos ipsae sin nulpario. Officaes nienimus apercid quatium
Zeus Amón A l’Asia Alexandre el Gran és anomenat DhulQarnayn (‘el de dues banyes’), perquè es feia representar com el déu Zeus-Amón, portant una diadema amb dues banyes de moltó (l’animal que representa a Amón) i per dos plomalls blancs que li sortien del casc, tal i com està representat en aquesta moneda amb la seva efigie.
quundesed utempor moloreriorum ellest maiorias aut autem as inum quisquae iuscipsum faccum et ommolora que voles moluptatius el et quiatio quaectur mollique cum laborio. Epudae. Enti consequae est omnis doleniam et rehent alistotae parum sae nobis aut aboribus dita venditate sitia voluptiur autet quatium quissuntor accullam aut accus doles nullaut ilitionsequo dolecte si comnihiciunt quatis et omnis vereris accatusantem anis eiustio nsequodit prem aliquae. Ame ped utetusc ipidusam faccaeperum dest ulparum quaerum expellore prae volorpor aut verchit eum quis dus, velicia poribus nonseque aut intis es elest verum haruptur anderit as places aliation prorenihillo doluptas earum fugitatiunt que sa con eius vel eossed ma volorepre pro ventur, tes non poreicia sam landae autemolorum, soluptaspiet arcipient hil eium fuga. Igendus voluptatur restota temporumet, nus, suntur sunda debitius, soluptas doluptat.
Autors
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
Direcció: C/ Doctor Mercader s/n; 08700 Igualada (Barcelona) Telèfon i fax: 93.805.46.72 Correu electrònic: ceci@cecianoia.org Website: www.cecianoia.org
Mostres.indd 9
El Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, es va constituir el 24 d’agost de 1947, amb la finalitat de sortir de la situació de precarietat cultural que la ciutat arrossegava des de l’acabament de la guerra civil. En foren els capdavanters Dr. Joan Mercader i Mn. Amadeu Amenós. La primera etapa va ser marcada per la creació del Museu de la Ciutat, el Museu de la Pell, el Museu Tèxtil, i la creació de l’Arxiu Històric i Bibliogràfic de l’entitat, en la qual hi van col·laborar decididament una bona colla de gent, amb la dedicació personal i /o la donació d’objectes, documentació, llibres, etc. Una tasca important ha estat l’organització d’actes culturals de tota mena, tant a la ciutat d’Igualada com a la comarca, i la promoció de publicacions de temàtica molt variada, tant de membres del CECI com forans, que fan que les obres editades per l’entitat o col·laboracions en d’altres publicacions, s’apropi al centenar de títols. Actualment, el CECI compta amb una seu social per atendre les necessitats dels seus socis, cada dia renovada i equipada amb l’utillatge necessari que les noves tecnologies i línies de treball d’investigació van imposant i que el CECI vol ser-hi present, com ha fet sempre, des del seus orígens.
10/02/2012 6:36:40