EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol La Festa Ma jor del Pi és el moment de màxim bullici dels música de les bandes; el tacte de les faldilles dels gegants
Ara fa un quart de segle, un col·lectiu de veïns i veïnes del barri, conjuntament amb algunes entitats, ens vam decidir a omplir el buit festiu que hi havia i ho vam fer creant la nostra pròpia Festa Ma jor. La cultura popular seria el fil conductor de la festa. La diada del nostre patró i veí més estimat - Sant Josep Oriol -la.
interrupcions des del 1806. Són dies especials, estimats, que ens recorden que vivim en comunitat malgrat que sembli que la societat tendeix a ser més individualista que mai. Són dies per fugir de la rutina, per tenir -se a retrobar amb els veïns a peu de plaça i deixar de banda els problemes de la vida per uns instants. La Festa és la millor de les medicines per fer barri i sociabilitzar.
Qui ho anava a dir que, vint-i-cinc voltes al sol més tard, les Festes de Sant Josep Oriol serien unes de les més destacades del calendari festiu barceloní. El fet de ser en temporada baixa
Us convidem, doncs, a endinsar-vos en aquest magnífic recull que vol ser un homenatge a tots els que han aportat el seu -i-cinc anys. Un sincer reconeixement a totes elles i tots ells, els que hi són i els que ja no hi són. Un agraïment amb el qual desitgem que es
actes, les han fet molt esperades.
vinent.
Visca la Festa Ma jor!
Hi col·laboren
Crèdits i la Casa dels Entremesos. Text i recerca: Nico Alonso i Dani Mosquera Correcció: Laura Anton, Josep Lluís Badal, Roger
Herrera, Dani Mosquera, Xevi Noya i Joana Olivés. Fotografies: Nico Alonso, Josep Lluís Badal, Núria Barbarà, Josep Lluís Esteras, Josep Maria Martínez, Josep Miñana, Gemma Esteve, Toni Lucena, Dani
Mosquera i Sergi Mosquera. Gravacions: Jaume Gaset. Ajudants gràfics: Víctor Bassedas i Pau Garcia. Disseny: Nico Alonso.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
Josep Oriol i Bogunyà, el Doctor Pa i Aigua
La necessitat de fer festa Amb la idea de fer una festa organitzada pel barri i per al barri, des del 1995 se celebren les Festes de Sant Josep Oriol al Pi. Les celebracions es fan pels volts del 23 de març, diada del sant. es pretén continuar amb una de les tradicions més populars del nostre barri, ja que Sant Josep Oriol va ser un personatge molt lligat a la Parròquia del Pi des del segle XVII, arribant a tenir una plaça i una placeta que porten el seu nom. Les Festes compten amb múltiples activitats, que fan participar a veïns, comerciants i entitats, veritables agents cohesionadors del nucli antic de Barcelona. tot tipus, sempre amb la cultura popular i tradicional com a element indispensable.
al carrer de la Dagueria. Va ser escolà a Santa Maria del Mar i va estudiar a la Universitat de Barcelona, convertint-se en Doctor en Teologia.
Basílica de Santa Maria del Pi, de la qual en va ser beneficiat des del 1686. Es diu que per viure sobrenom. Tot i que va viatjar a Roma per ser enviat com a missioner a terres llunyanes, va caure malalt a mig camí i es va veure obligat a
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
Les festes, històricament Festes de Sant Josep Oriol més enllà de les Festes de Beatificació que programes de les celebracions religioses i els novenaris que es feien a és del 1834 i el més nou, del 1956. Les celebracions eren eminentment religioses i comptaven amb religiosos i, en alguna ocasió, processons. És interessant resseguir les festes extraordinàries que se celebraren pel segon centenari de la Canonització va ser el 20 de maig del 1909) o pel desè aniversari de la 20 de maig es va incloure a les festes. Com tota gran festa religiosa, les celebracions anaven acompanyades
També en destaca un fet curiós: el canvi de data. El 23 de març sol caure en plena Quaresma, a les portes de la Setmana Santa. En una societat molt més religiosa, no es podia fer festa enmig del repòs i
Pi, que corresponen a les Festes en honor a Sant Josep Oriol i els cultes religiosos que se li dedicaven.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
La Festa Ma jor, avui Malgrat que inicialment les festes es feien el cap Maria del Pi i la unió de tots els òrgans que en formen part: altra banda, es va trobar un espai per donar ales a diferents idees, que van esdevenir actes com Veïns i Comerciants dels carrers de la Portaferrissa, la Cucurulla i Per tant, la Festa Ma jor actual ocupa dos caps de setmana, deixant al mig de la programació el dia plaça de Sant Josep Oriol i la placeta del Pi, a més de moltes part dels Campaners del Pi de les antigues penjades de domassos i robes que es feien al campanar anunciant la festa grossa) fins la decoració de balcons, el repartiment de programes als comerços col·laboradors i la penjada de cartells pels voltants de la basílica. El dijous abans se sol fer ambient amb alguna activitat prèvia, com ara inauguracions exposició amb les imatges del concurs de
primera referència dels Gegants petits del Pi.
el Casal Infantil del Centre Cívic Pati Llimona o la Ludoteca de la placeta del Pi.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
El primer cap de setmana El Pregó La festa comença el dissabte abans de Sant Josep Oriol amb el Pregó. A les deu la plaça del Pi ja respira aires de bona nova. Al balcó del gremi dels Revenedors
figures resten guardades durant tot aquest dia. És per això que són molt fotografiats i els veïns i veïnes,
gegants al costat de senyeres i banderes de la ciutat.
recordant temps pretèrits.
Els quatre Gegants del Pi surten de la basílica. Són els vells. Els caps i mans encara són els originals del 1807 (els grans) i del 1859 (els petits). Els grans que es veuen ballar són els mateixos que van
presidit per la regidora o regidor del Districte i totes les autoritats convidades del barri (presidents de les associacions de comerciants, de
de Beatificació de Sant Josep Oriol. Per la seva vàlua històrica i patrimonial, aquestes quatre
protagonisme indiscutible de la pregonera o pregoner. Sovint és una personalitat del barri que, amb
Les pregoneres i els pregoners 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Joan Granados Katy Carreras Miquel Agell Pepa Pujol Manuel San Roman Joaquim Coll Jordi Quera
Laura Pla Miquel Carner Miquel Strubell Muriel Casals Jordi Miravet Emili Boada
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
La remembrança del miracle de les monedes i la cercavila anunciadora de les festes Diu la llegenda que, un bon dia, Josep Oriol
després del Pregó. És un instant singular de la festa: la remembrança del miracle de les monedes.
Bonaventura Ballescà. De camí, en arribar a va agafar la gana i van entrar a prendre alguna cosa. En Bonaventura, pensant que Josep Oriol el convidaria a sopar, va menjar com si no hi hagués demà. I quina va ser la sorpresa quan, en acabar, es va adonar que Josep Oriol no duia diners.
Perot lo Lladre. Els darrers anys En acabar la narració, es llancen les populars monedes de xocolata per tal que tothom les pugui aconseguir. Són el bé més preuat de la festa, i la menja per excel·lència. Basades en la popular llegenda, per una cara duen la el gegant del Pi, armat amb porra i
Però, tot salvant la situació, Josep Oriol va agafar un rave que hi havia sobre la taula i el va començar a tallar en rodanxes. I a mesura que les llesques anaven caient sobre
es poden aconseguir en els següents actes de les festes: al Pregó, a la Passejada dels Oriols (en
auques del segle XIX. Les monedes
mil monedes de xocolata en cada edició de les festes. Aprofitant la dolçor del moment, en la Laia inicien la tradicional cercavila anunciadora de la festa, que acaba altre cop a la plaça del Pi, on hi fan els darrers ballets, tot acomiadant-
EL PI EN FESTES.
El Retaule El Retaule
Festes de Sant Josep Oriol
La Diada Castellera Sant Josep Oriol, es va celebrar una diada castellera amb els Castellers de Barcelona. Malgrat la bona acollida que va tenir, es va la mà del districte. En un primer moment es realitzava diumenge a la plaça de Sant Josep Oriol, dissabte a la tarda a la plaça del Pi, sota
Oriol ha esdevingut plaça de vuit gràcies al quatre de vuit dels Castellers de Barcelona.
Castells fets fins al 2019 per Sant Josep Oriol: Castellers de Barcelona: 2019 (pd4, pd5, 4d7, 3d7, 4d7a), 2018 (pd4, 3d7, 5d7, 4d7, pd5), 2017 (pd4, 5d7, 4d7, 4d7a), 2016 (pd4, pd5, 3d7, 4d7, 4d7a), 2015 (pd4, pd5, 3d8, 4d8, 5d7, 4d7a), 2014 (pd4, pd6c, 4d7a, 4d8, 3d7), 1995 (pd4, pd5, 2d6, 3d7, 4d7).
Castellers de Cerdanyola: 2018 (pd4, 3d7, 3d7a, 4d7, pd5), 2017 (pd4, 3d7, 4d7, 3d6a), 2016 (pd4, 3d6, 2d6, 4d6), 2015 (pd5, 4d7, 3d7, 4d7a), 2014 (pd4, 4d7, 3d6, 3d6a). 2019 (4d7, 3d7, 4d7a, pd5).
legat vingut de Roma Aquest acte es fa durant la vesprada del primer dissabte de les festes, i simbolitza el pròleg del Retaule. Vol representar la processó que es va fer a Barcelona a principis del segle XX per anar a buscar el legat que venia de Roma tot anunciant que el doctor Josep Oriol acabava de ser proclamat com a Sant. Cap a les 19h arriba a cavall el legat al carrer de la Portaferrissa (al final del carrer del Pi), on explica la bona nova. És rebut pel clergat i una processó teatralitzada que surt de la Basílica de Santa Maria del Pi. També hi pren part la Mulassa de Barcelona acompanyada pels músics del Pi. En acabar, i seguint amb la posada en escena, tornen tots en processó a la basílica.
dins de la Basílica, amb una hora i diferents quadres escènics que li donen una especial rellevància tant a nivell cultural del seu bateig fins a la seva mort. Hi està involucrada tota la basílica junt a veïns del barri, així com barcelonins i grups de música. En total, hi ha més de cent persones actuant, a banda dels tramoistes, a judants de vestuari, il·luminació... Corpus hi prenen part els Gegants petits originals del el Lleó.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
Bestieses Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona
Festa Ma jor
Amb la intenció de donar importància al Lleó i la Mulassa de Barcelona, ja que no tenien un acte propi
de Festa Ma jor, un acte religiós que esdevé el centre de les celebracions.
El protocol diu que el Lleó convida una bèstia coronada, que generalment és una àliga o un lleó; mentre que la Mulassa convida una bèstia més festiva, singular i diferent. Les convidades han de ser figures rellevants, emblemàtiques dins les seves festes i han de tenir un ball propi per a poder executar dins la basílica. cercavila des de la plaça de Sant Felip Neri, continua amb la ballada dins el temple i acaba a la plaça del Rei amb el comiat als convidats i els balls finals conjunts, interpretats des de les escales del Palau Reial Ma jor. Un dels elements que fan especial la diada és que es pot aconseguir una postal commemorativa, inspirada postal, les dues convidades agraeixen el convit que els han fet les bèsties barcelonines i els expliquen com preparen la seva visita al cap i casal.
El vespre de la diada de Sant Josep
Alhora, la missa té una vessant més popular festivament parlant, amb quatre Gegants originals del Pi en el del Pi o el cant dels goigs del sant, a càrrec de la Capella de música del Pi. relíquies de Sant Josep Oriol, que està enterrat a la basílica.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
El segon cap de setmana La cercavila infantil Ambdós són ballats per una colla de petits geganters i geganteres
El divendres també és el torn de la nit més esbojarrada de la Mulassa. Amb la intenció de fer participar el jovent a la festa i de donar-li un acte propi a la Mulassa vella de Barcelona, aquesta surt a donar un tomb pel barri agrupació musical de caire ben festiu.
Per tal de dotarcreure oportú convocar una cercavila infantil on, presidits pels Gegants poguessin participar tots els nens i celebra el divendres, quan es reprèn la festa ma jor després
hi han participat una vintena de nens amb els seus gegantets, capgrossos, dracs... que durant tot aquesta ocasió, treuen a passejar pel barri. Una ocasió única per sentir-se protagonistes de la festa i desfilar en un acte creat a mida. que explica rondalles variades a la plaça de Sant Josep Oriol, mentre la atentament.
la façana de la basílica, concretament a surt la Mulassa. Entre coets i al so de la xaranga, la Mulassa realitza una cercavila pels carrers més cèntrics per acabar amb unes ballades finals a la plaça de Sant Josep Oriol i tornar a entrar per la
EL PI EN FESTES. La Ballada de Festes de Sant Josep Oriol
La Passejada dels Oriols Així com per Santa Eulàlia són les garlanda floral que duran a dones les que surten a celebrar la coll-i-be els nens de les colles diada, per Sant Josep Oriol són els homes els que desfilen per fer recorregut de tornada passa per Portaferrissa, Pi i la plaça de Sant com la Passejada dels Oriols i se Josep Oriol. celebra el segon dissabte de les festes al matí. Un cop a plaça, tots els gegants se situen al fons, on hi ha la Cap a les 11h el gegant petit del imatge del Sant. Quan tothom és Pi, en Josep Oriol, va rebent a la a lloc, i amb el gegant Josep plaça de Sant Josep Oriol a la Oriol al mig de la façana on hi ha resta de gegants del districte de el Sant, els veïns eleven la Ciutat Vella, que aquest dia garlanda floral al so de la melodia deixen les seves parelles a casa. del Sant. A continuació té lloc la Passejada dels Oriols per anar a buscar des dels balcons les monedes de carrers de la Palla, Banys Nous, xocolata amb la imatge dels raBoqueria i la Rambla. Allà la ves i el Gegant del Pi, menja típiparada de flors Carolina ofereix la ca de les Festes.
de Dansaires per tant, participa activament a les festes. una ballada de dansa tradicional amb el Català de Dansaires hi aporta la qualitat i espectacularitat de les seves danses. Normalment la ballada es fa després de la Passejada dels Oriols i compta amb les balladors i balladores són acompanyats per música en directe, tot un luxe.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
Tallers infantils i xocolatada De manera ininterrompuda, el dissabte a la infantils que organitzen conjuntament el Casal Infantil del Centre Cívic Pati Llimona, Gegants del Pi.
Els Atracaments Tot seguit, tenen lloc els simulen un robatori a diferents botigues del barri que col·laboren amb les Festes i amb les quals
El recorregut és dirigit per un parell de personatges que fan de participants van degudament disfressats de camperols o personatges relacionats amb la
En Perot Rocaguinarda, conegut com a Perot lo lladre, va néixer a
En aquests tallers, la canalla pot jugar a jocs tradicionals alhora que es pinta la cara o fa una xapa del seu gegant favorit.
de jove, es va fer bandoler del bàndol dels nyerros. Era temut pels poderosos i estimat per les classes treballadores. La llegenda diu que quan venia a Barcelona
Les activitats finalitzen amb una xocolatada infantil que dóna forces a les criatures mentre esperen la sortida del gegantet Perot lo lladre.
el seu nom, prop de la casa del baró de Maldà i a tocar del Pi. festes, es decidí fer un gegantet per la canalla que pogués servir de pedrera pels geganters més menuts. I amb la figura, va sorgir la idea de fer un acte singular: els Atracaments.
personatges que dirigeixen els Atracaments inicien un ritual per atracar els comerciants. El
conèixer un bandoler, que Perot lo lladre es deia, Perot lo lladre, el amb el repartiment del motí tot llançant les monedes de xocolata i altres llaminadures entre els presents, que en acabat continuen la passejada fins a la següent botiga.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
Les Matinades Tot anunciat que és festa grossa, el matí de amb les Matinades dels grallers i timbalers. Els músics participants realitzen un recorregut pel barri, interpretant el convidant a tot el veïnat a participar a la festa. Com és tradicional, en certs punts del recorregut es realitzen unes parades per tal
La Diada Falconera Els Falcons de Barcelona són una de les colles amb més prestigi del país. Els falcons són un tipus de construccions humanes que provenen dels exercicis gimnàstics que es feien tradicionalment a Txèquia. A Catalunya van ser importades cap als anys quaranta i van fer fortuna, agafant trets tradicionals del món casteller, com la incorporació de la faixa o la música de les gralles.
la festa sigui possible. Des de la creació dels Falcons de Barcelona calendari festiu barceloní arribant, fins i tot, a formar part del Seguici Popular de la ciutat. Gairebé des del seu primer any de vida, participen a les Festes de Sant Josep Oriol amb un acte propi, i sovint també prenen part amb les seves formacions en la Cercavila de Festa Ma jor, tot tancant-la.
EL PI EN FESTES. Festes de Sant Josep Oriol
La Cercavila de Festa Ma jor El segon diumenge de les festes, cap a les 10h, a la plaça de Sant els elements convidats: gegants, capgrossos, bèsties, balls tradicionals i altres elements de la cultura popular i tradicional vinguts del Districte de Ciutat Vella, de
Un cop arribats altre cop a la plaça, els participants se situen en el seu lloc inicial i té lloc el ball dels gegants centenaris o una bèstia rellevant que adquireix un paper diada finalitza amb el ball final de totes les figures presents i el repartiment dels records de la festa als convidats.
o països. Amb aquest acte finalitzen les Passades les 11h té lloc la mostra de balls dels elements més destacats i la posterior cercavila.