B O O K PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA Gemma González Navarro NIU: 1363470 / CODI: 340 Periodisme - Segon Curs - Primer semestre Profesora Leonor Balbuena
SUMARI Rúbrica 1: Terminologia
pàg.3
Rúbrica 2: Assaig 1
pàg.20
Rúbrica 3: Traçabilitat
pàg.23
Rúbrica 5: Diari 1 - 1/2 Plana
pàg.39
Rúbrica 6: Diari 2 - Pàgina Interior
pàg.41
Rúbrica 7: Diari 3 - Portada
pàg.43
Rúbrica 8: Revista - 6 Planes
pàg.45
Rúbrica 9: Revista - Llibre d’Estil
pàg.52
Rúbrica 10: Revista - Sumari
pàg.59
RÚBRICA 1 TERMINOLOGIA
GRUP: G3BC
Terminologia: Producció, Expressió I Disseny E En n Premsa.
– – – – – –
Raquel Bueno Deborah Aparicio Gemma González Nora Muixí Anna Gordiola. UAB, PERIODISME 2N.
•
Introducció
La primera rúbrica de l'assignatura de Producció, Expressió i Disseny en premsa s'anomena Terminologia. El projecte que sen's ha plantejat en aquesta pràctica consisteix en definir uns conceptes relacionats amb l'estructuració d'un diari i poder diferenciar les seves parts a primera vista. Per això, els integrants del grup de treball hem utilitzat diverses fonts informatives que ens han facilitat les definicions per tal d'entendre en que consisteixen els 40 conceptes proposats. Entre les fonts que hem consultat, destaquem: manuals d'estil de diferents diaris, webs especialitzades en periodisme i disseny gràfic, i diccionaris. Seguidament hem buscat 5 planes del diari La Vanguardia, publicat el 22, 27 i el 29 de Setembre del 2014, i que hem extret de la seva pàgina web d'internet. Hem escollit aquestes pàgines perquè ens han cridat l'atenció els diversos elements identificatius, la varietat de les seccions i per l'actualitat del disseny de la pàgina, encara que sigui de fa dos mesos. No hem pogut obtenir publicacions més recents perquè és necessari ser subscriptor del diari. Quan ja hem obtingut les planes del diari i hem repassat les nostres definicions, hem passat a l'acció. La tasca més entretinguda però a la vegada més formativa, ha sigut marcar amb notes els conceptes definits anteriorment a les planes del diari que haviem escollit. La feina ha estat repertida entre les cinc integrants del grup igualitàriament. Finalment, presentem el resultat del nostre treball, juntament amb una autovaloració sobre el que ens ha semblat fer aquesta pràctica i quin ha sigut el nostre resultat final.
• -
Glossari:
Capçalera: Generalment apareix acompanyada del número de pàgina, la data, la ciutat on s'edita i el nom del diari, i és imprès a la part superior de la primera plana d’una publicació periòdica. Font: DIEC2, Institut dels estudis catalans. Font electrònica [en línia]: http://dlc.iec.cat/ (consultat el 31/10/2014).
-
Sumari o Índex: El sumari és un element
de titulació que enumera els elements més
importants de la informació no continguts en l’avanttítol, el títol i el subtítol. Una informació pot tenir més d’un sumari. De ser així, aquests han de ser independents sintàcticament. A més, aquest no ha d’estar situat sempre immediatament sota del títol. Font: Coordinat per BUSQUET, Joan. (2007). Libro de Estilo. Topónimos y gentilicios. Estatuto de Redacción. Barcelona. Edicions Primera Plana, SA. Pàgina 213.
-
Lead: El lead és l'arrencada, entrada o començament d'un text informatiu. És el paràgraf inicial, que es distingeix de la resta de la notícia i, en alguns casos, es separa topogràficament. La seva funció és resumir breu i objectivament el fet. Font: ABC COLOR. (2008). Análisis del discurso. Font electrònica [en línia]: http://www.abc.com.py/articulos/el-lead-y-el-cuerpo-de-la-noticia-1055422.html (consultat 31/10/2014).
-
Secció: Són totes i cadascuna de les parts informatives en què es divideix el diari: política, esports, etc. Tenen funcions separadores, especialment en magazines i tabloides. Font: ESPINOZA, Alexandros. (2011). Partes del periódico. Font electrònica [en línia]: http://es.scribd.com/doc/51958432/PARTES-DEL-PERIODICO ( consultat 31/10/2014)
-
Avantítol: Titular secundari d’un diari que precedeix al principal. Font: Diccionario de la Lengua Española ( RAE ). Font electrònica [en línia]: http://lema.rae.es/drae/?val=antetitulo ( consultat el 31/10/2014)
-
Foli: Inclou el nom del diari, el número de pàgina i la data. Font:
Diagramación
en
prensa.
Font
electrònica
[en
línia]:
http://diagramacionenprensafcom.wordpress.com/tag/folio/ ( consultat 31/10/2014)
-
Data: 1. En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., la indicació del temps, i sovint del lloc, en què ha estat fet o executat. 2. Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se. Font: Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Font electrònica
[en
línia]:
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=data&operEntrada=0
( consultat 31/10/2014)
-
Desglossat: El desglossat és una part de la notícia principal que tractem de manera separada per a destacar-la. És un tema que deriva de la notícia principal, amb títol propi. Font: CARDONA, Ricard; CARPENA, Laura; CASQUET, Noemi; CENTELLES, Sara; CLEMENTE, Paula; CRUZ, Saray; CUCHÍ; DELTORT, Laura. (2012). Terminologia. Producció, Expressió i Disseny en Premsa. Disponible [en línia] en: http://issuu.com/ricardona/docs/minibook (Consultat el 3/10/14).
-
Destacat: Element que, com el seu nom indica, destaca un aspecte important de la informació principal o una frase d’una declaració. Ha de ser gramaticalment independent del títol. Depenent de la maquetació pot haver un o varis i por portar epígraf. No ha de repetir paraules ni conceptes que apareguin en altres elements titulars de la pàgina. Tampoc ha de contenir cap punt. No és necessari que sigui un extracte literal del cos de la informació. Font: La Vanguardia. (2004). Libro de redacción de la Vanguardia. Editorial ARIEL. Pàgina 63.
-
Crèdits text: Els crèdits de text acostumen a acompanyar a l’entradeta o al començament del text. Poden estar a part o es poden utilitzar com a firma al final de la columna, en versaletes o negretes. Font: RIVA, José L. y VALERO, José L. (2003). Diseño, Composición y Tecnología en prensa. Barcelona. JLR Editor. Pàgina 58.
-
Crèdits il·lustració: Els crèdits d’il·lustració són línies adossades que han de constar en totes les imatges on s’indica l’autor o la procedència (fotògraf, agència...). El crèdit i el peu de foto han de fer servir tipografies diferents i poden anar en línies diferents. És important especificar
clarament l’origen de la fotografia per evitar qualsevol tipus de confusió informativa o legal. Font: La Vanguardia. (2004). Libro de redacción de la Vanguardia. Editorial ARIEL. Pàgina 63.
-
Peu de foto o de fotografia: El peu de foto és un text que apareix en disposició sempre a la vora inferior d’una imatge o sobreposat a la mateixa, amb la missió fonamental d’aportar al lector informació específica sobre la fotografia en qüestió. És un concepte propi i àmpliament difós en el context del disseny editorial. Pel que fa al peu de foto que acompanya a una nota periodística, ha de tenir com a missió excloent aportar informació addicional de la imatge, sumar a l’explicació a través d’un text breu, aportant informació necessària per poder identificar la informació sobre la imatge, evitant caure en l’obvietat. Font:
Diccionari
ABC.
Font
electrònica
[en
línia]:
http://www.definicionabc.com/comunicacion/pie-de-foto.php (consultat el 31/10/2014)
-
Cintillo: És un enunciat curt que serveix per agrupar informacions que tenen un nexe. Facilita el primer nivell de lectura del diari i permet donar continuïtat a les grans referencies informatives, ja sigui en pàgines consecutives d’una mateixa edició o en edicions diferents. Ha de ser necessàriament genèric, pel que no ha d’incloure paraules o expressions que serà precís reservar per l’element de titulació més important: el títol. Font: Coordinat per BUSQUET, Joan. (2007). Libro de Estilo. Topónimos y gentilicios. Estatuto de Redacción. Barcelona. Edicions Primera Plana, SA.
-
Columna d’opinió: La columna periodística és un gènere del periodisme que s’utilitza quan algú vol expressar el seu punt de vista respecte un tema en particular. Els mitjans gràfics solen comptar amb columnistes que es dediquen a escriure sobre temes en concret i assumptes d’interès general. També es pot descriure com a un article periodístic d’opinió, normalment de periodicitat fixa i longitud petita o mitjana (inferior a mitja pàgina). Font: Definición.de. Font electrònica [en línia]: http://definicion.de/columna-periodistica/Ç (consultat el 31/10/2014) i Encajabaja diseño y prensa. Font electrònica [en línia]: http://www.encajabaja.com/2008/02/diseario-vi.html (consultat el 31/10/2014)
-
Notícia: Una notícia és el contingut d’una comunicació abans desconeguda, una noció o coneixement, un fet divulgat o una divulgació d’una doctrina.
Font: Diccionario de la llengua espanyola (RAE). Font electrònica [en línia]: www.rae.es (consultat el 31/10/2014)
-
Filets: Un filet és una línia fina que enquadra o separa un text, dibuix, etc.; així com una tira llarga i estreta feta servir normalment com a adorn. Font: El País. Font electrònica [en línia]: http://servicios.elpais.com/diccionarios (consultat el 31/10/2014)
-
Vinyeta: Dibuix o il·lustració que apareix allunyat en una publicació, acompanyat a vegades d'un text breu, y de caràcter generalment humorístic. Font:
Word
Reference.
Font
electrònica
[en
línia]:
http://www.wordreference.com/definicion/viñeta (consultat el 31/10/2014)
-
Punt de cridada: *Desafortunadament, contra tots els nostres esforços no hem estat capaces de trobar aquesta paraula.
-
Punt de lectura: És un element gràfic destacat que indica l’inici del cos del text. Font: CARDONA, Ricard; CARPENA, Laura; CASQUET, Noemi; CENTELLES, Sara; CLEMENTE, Paula; CRUZ, Saray; CUCHÍ; DELTORT, Laura. (2012). Terminologia. Producció, Expressió i Disseny en Premsa. Disponible [en línia] en: http://issuu.com/ricardona/docs/minibook (Consultat el 3/10/14).
-
Columna de text: Eina que permet organitzar el text en un document. Cadascuna de les parts del text en que es divideix la pàgina impresa d'una publicació periòdica. Cada columna està separada de les altres per un corondell. Font: RODRIGO LÓPEZ, Alonso (2005). Diseño en la edición de la A a la Z. España. Editorial Torres Papel. Pàgina 31
-
Paràgraf en blanc o justificat: És aquell text en el que s’augmenta o disminueix l'espai entre paraules per tal que el text quedi alineat dels dos costats. Font: Wikilengua. Font electrònica [en línia]: http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_ (diseño) (consultat el 31/10/2014)
-
Paràgraf centrat i quebrat: És la composició de línies desiguals, no justificades, en la que no es parteixen paraules, no porta sangria a la primera línia del paràgraf, i s'aconsella introduir espai entre paràgrafs. Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.phpfamilia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=13 0&menu_id=1554&pagina (consultat el 31/10/2014)
-
Paràgraf modern: Consisteix en prescindir del sangrat, justificar el text i separar un paràgraf de l'altre mitjançant una línia blanca. Font: Govern de les Illes Balears. Llibre d’estil de premsa pública. Font electrònica [en línia]: http://sgtrelinst.caib.es/llibrestil/docs/02_SEGONA_PART.pdf (consultat el 31/10/2014)
-
Sangria: Començament d'una línia d'escriptura mes a la dreta que les altres. Font: The free dictionary. Font electrònica [en línia]: http://es.thefreedictionary.com/sangr %C3%ADa (consultat el 31/10/2014)
-
Medianil: 1. En una publicació de dos o més fulls, la zona on es plega el paper. 2. Espai vertical en blanc entre les dues columnes. Font 1: Glosario gráfico. Font electrònica [en línia]: http://www.glosariografico.com/medianil (consultat el 03/11/2014); Font 2: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica e[en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.phpfamilia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unida d_id=130&menu_id=1554&pagestoyen=12&padre_id=0&submenu_id=3695&ncab=9&cont adort=11 (consultat el 3/11/2014)
-
Corondell: 1. Filet que es col·loca en mig del medianil i serveix per accentuar la separació entre columnes. Normalment és fi (0.5 punts) o una mica més gruixut (1 punt). 2. Espai en blanc, filet o vinyeta amb què són separades les columnes de text d’una pàgina. 3. Ratlla vertical que en tipografia es col·loca per ajudar a separar columnes de text. Font: 1. Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.phpfamilia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unida d_id=130&menu_id=1554&pagestoyen=12&padre_id=0&submenu_id=3695&ncab=9&cont adort=11;
Font 2: Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’estudis catalans (DIEC). Font electrònica [en línia]: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=corondell; Font 3. Glosario gráfico. Font electrònica [en línia]: http://www.glosariografico.com/corondel (consultats el 3/11/2014)
-
Línia vídua i orfe: Una vídua fa referència a una línia curta al final d'un paràgraf, que apareix tota sola al principi de la pàgina següent. Una línia òrfena és, en contrast, la primera línia d'un paràgraf que està sola a la part inferior de la pàgina anterior. Font:
Universitat
Oberta
de
Catalunya
(UOC).
Font
electrònica
http://multimedia.uoc.edu/~grf/materials/ILV/web/main/m2/v3_1_1.html
[en
línia]:
(consultat el
3/11/2014) -
Línia curta (o lladre): És la línia que ocupa menys espai que el blanc de la sangria (blanc amb que comença una línia o un conjunt d’elles les quals el text comença més endins que les restants del mateix paràgraf). S’ha de procurar que la línia curta no sigui menor que una sisena part. S’ha d’evitar començar una pàgina o columna amb una línia curta. Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.phpfamilia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unida d_id=130&menu_id=1554&pagestoyen=2&padre_id=0&submenu_id=3688&ncab=2&conta dort=1 (consultat el 3/11/2014)
-
Fotografia B/N: Fotografia amb absència de color. (Fonts pròpies)
-
Il·lustració ploma i línia: Reprodueix la imatge en blanc i negre de manera que la densitat de la reproducció solament te dos valors: valor màxim per al negre i valor mínim per al blanc. Font: RIVA, José.L.
(2003). Diseño, composición y tecnologia en prensa. JLR-Editor:
Barcelona. Pàgina 113.
-
Infogràfic: Combinació de text i il·lustracions diverses que formen una unitat icònica de comunicació. Font: RIVA, José.L.
(2003). Diseño, composición y tecnologia en prensa. JLR-Editor:
Barcelona. Pàgina 223.
-
Il·lustració Siluetejada: Consisteix en retallar gràficament la part de la il·lustració que interessa
deixant la resta en blanc. Font: CANGA LAREQUI, Jesús. (1994). El diseño periodístico en prensa. Pàgina 126. Bosch Casa Editorial: Barcelona.
-
Fotografia color: Imatge real positivada en paper Font: MANFREDI MAYORAL, Juan Luís. (2000). Manual de producción periodística. Madrid. Editorial MAD.
-
Arracada: Espai que es deixa en blanc en la composició per a col·locar posteriorment en aquest espai buit un gravat o una capitular. Font: MANFREDI MAYORAL, Juan Luís. (2000). Manual de producción periodística. Madrid. Editorial MAD.
-
Inicial o Capitular: Tota lletra que apareix a l’inici d’un text periodístic o paràgraf amb una mida substancialment més gran que el de les lletres majúscules i minúscules que l’acompanyen al text, ocupant, en general, un espai de dues o tres línies. Font: MARCOS, Juan José. (2007). Letras capitulares. Concepto, historia, evolución y uso tipográfico.
Font
electrònica
[en
línia]:
http://guindo.pntic.mec.es/jmag0042/CAPITULARES.pdf (consultat el 3/11/2014)
-
Requadre: Informació realçada per mitjà d’una ratlla fina o un fons tramat; filets o orles que rodegen un text i/o imatge per separar, unir, destacar, etc. La seva lletra surt un pèl més petita que la de l’article. Font: MARCOS, Juan José. (2007). Letras capitulares. Concepto, historia, evolución y uso tipográfico.
Font
electrònica
[en
línia]:
http://guindo.pntic.mec.es/jmag0042/CAPITULARES.pdf (consultat el 3/11/2014)
-
Titular: Element fonamental del titular, sempre va amb un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del que el segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més destacable de la informació. Desperten l’interès del lector, anuncien i resumeixen la informació inclosa a la notícia i posseeixen sentit propi. Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/bloque3/pag7.html (consultat el 3/11/2014).
-
Subtítol: Serveix de complement al títol. Amplien la informació en algun aspecte que no ha pogut ser inclòs al títol. Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/bloque3/pag7.html (consultat el 3/11/2014).
-
Avantítol: Títol secundari que precedeix al principal en una noticia, reportatge, etc. Generalment, aporten alguna dada més sobre la informació que no hi és inclosa al títol perquè no hi cap. No convé que tingui més de dues línies. Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Font electrònica [en línia]: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/bloque3/pag7.html (consultat el 3/11/2014).
-
Falsa Columna: Columna que té una amplada diferent al previst com a normal en una maqueta. Convé no abusar d’ella perquè la sensació de columnat endreçat no es perdi. Font:
Glosario
gráfico.
Fuente
electrònica
http://www.glosariografico.com/columna_falsa (consultat el 03/11/2014).
[en
línia]:
www.lavanguardia.com Número 47.775 1,30 euros
LUNES, 29 DE SEPTIEMBRE DE 2014
Clooney y Amal lucen alianzas tras la boda VIVIR
Kimetto pulveriza el récord de maratón
Valverde logra la sexta medalla en un Mundial DEPORTES 47
Valverde
DEPORTES 53
Empieza la ofensiva del Estado para frenar la consulta œEl Consejo de Estado da base al Gobierno para recurrir el 9-N œEl Tribunal Constitucional se apresta a suspender la convocatoria Las altas instituciones del Estado se han puesto en marcha, exhibiendo urgencia y coordinación, para poner coto al decreto firmado el sábado por el presi-
9
dente de la Generalitat, Artur Mas, con el objetivo de convocar a los catalanes a la consulta ciudadana prevista para el 9 de noviembre. POLÍTICA 11 A 14
Despropósitos
8 428292 001307
POR FRANCISCO RUBIO LLORENTE OPINIÓN 19
Un nuevo fármaco alarga la vida de enfermas de cáncer c El pertuzumab cuadruplica la supervivencia de pacientes con tumor de mama y metástasis A inicios de siglo, quienes sufrían un tumor de mama HER2 con metástasis vivían un promedio de año y medio. Ahora, gracias al pertuzumab, pueden vi-
vir hasta cuatro años y medio y, en algunos casos, ven cronificado su mal. Este es uno de los mayores avances recientes en cáncer metastásico. TENDENCIAS 26
KYODO
Decenas de muertos bajo las cenizas del volcán Ontake Bajo una lluvia de piedras y cenizas, respirando gases tóxicos, decenas de excursionistas han muerto cerca de la cumbre del volcán Ontake, en Japón. Los equipos de rescate han encontrado unos treinta cuerpos, pero se teme que aún haya más víctimas. INTERNACIONAL 4
SOLO HOY 29 DE SEPTIEMBRE
-15
%
EN TODOS LOS PRODUCTOS* TAMBIÉN EN TIENDA ONLINE
*Oferta válida solo el 29/09/14. Promoción no acumulable a otras existentes y no aplicable a libros ni a servicios. leroymerlin.es
Renfe negocia una alianza con Deutsche Bahn c Las dos ferroviarias planean una sociedad mixta que impulse el transporte de mercancías El Ministerio de Fomento desea que la compañía Deutsche Bahn sea el socio industrial de Renfe en materia de transporte de mercancías para, de este mo-
do, fomentar su uso en España. La ministra Pastor estuvo la semana pasada en Berlín para apoyar unas conversaciones que están ya avanzadas. ECONOMÍA 57
58 LA VANGUARDIA
EC ON OM Í A
LUNES, 29 SEPTIEMBRE 2014
Con 142 unidades entregadas y sin nuevos pedidos, Airbus está lejos de las previsiones para su avión gigante
La desaceleración del A380 sobre este avión las conviertan en encargos definitivos y que otras vean las virtudes de uno de los mejores aviones de la historia”, comentó, sin querer entrar en más detalles. Las compañías que mencionó el presidente y consejero delegado de Airbus se han decantado
por otro modelo fabricado por su empresa: el A350, un avión bimotor mediano, que puede volar a or aspecto, gestos y más aeropuertos y es más fácil de locuacidad, Fabrillenar y rentabilizar que el A380, ce Brégier, de 53 que necesita líneas de muy alta años, podría ser un densidad para resultar rentable y actor del cine franestas son contadas en un sector cés de los últimos que a pesar de depender de los tiempos. El martes grandes hubs munpasado, el director diales, tiende cada ejecutivo de Airbus vez más a crear nueno dejó de sonreír en vas rutas de largo Finkenwerder duradio punto a punto rante la ceremonia en cuanto hay la dede entrega del primanda suficiente. mer A380 a Qatar Estas líneas las pueAirways, la duodéciden cubrir aviones ma usuaria de un cuacomo los B-787 o el trimotor que se fabriA350. El aparato de ca con piezas proceBoeing, que ya opera dentes de toda Eurocomercialmente, ha pa y se completa ensuperado este mes tre las plantas de Airlos 1.050 pedidos en bus en Toulouse y firme, entre ellos los Hamburgo. ocho de Air Europa, Con el lanzamienmientras que el nueto del programa de vo lanzamiento de avión de gran capaciAirbus, que según dad, que empezó a Brégier “empezará operar comercialdefinitivamente sus mente en 2007 con vuelos regulares con Singapore Airlines, Qatar antes de final Airbus se convirtió de año”, ha recibido en competidor inte750 órdenes definitigral de la norteamerivas, entre ellas la de cana Boeing al ofreocho unidades de cer también aviones IAG para Iberia. de todas las capacidaPara revitalizar las des: desde el segmenventas de su avión gito de las 100 hasta las gante, Airbus estaría 850 plazas, superanbajando de un modo do de largo al legennotable el precio de GOUSSÉ / AIRBUS dario 747. En rescatálogo del avión, puesta Boeing lanzó El A380 empezó a operar en 2007 con Singapore Airlines, y esta semana se ha entregado el primero a Qatar Airways que es de 403 millouna nueva versión de nes de dólares, unos su jumbo que está lejos de ser un 312 millones de euros, sugiriendo éxito comercial. también a las operadoras que se Hasta esta semana se han enplanteen aprovechar más los 550 tregado ya 142 unidades del m2 de sus dos puentes, que permimente ese vuelo para asistir de la chárter española SpanA380, de los 319 pedidos en firme ten llevar a más de 800 personas ]Fikenwerder es una factoría que cuenta con una pista tax con 128 pasajeros procea una rueda de prensa en por parte de 19 clientes en Euroen versiones de una sola clase, de 3,1 kilómetros y es usada dentes de Mallorca. Los pilo- Alemania en la que iba a depa, Asia y Oceanía, entre los que configurando sus aparatos con en exclusiva por Airbus. Se fender la seguridad de las tos confundieron ese aeróestán Emirates, Qantas, Lufthanunas 600 butacas como media, lo construyó a mediados de los operaciones de las compadromo con Fuhlsbüttel, el sa, Air China o British Airways. que mejoraría los ingresos por años 50 junto al río Elba pañías chárter europeas, muy aeropuerto comercial de Todas estas aerolíneas han realiasiento. Sobre este punto, varios ra desarrollar la industria Hamburgo, situado a 15 kiló- cuestionadas por entonces zado sus pedidos en ejercicios andirectivos de Airbus declinaron aeronáutica local. Inicialmen- metros de distancia. en los medios. Rodolfo Bay teriores y el cuaderno de encarhacer ninguna consideración por te tuvo una pista de vuelo de El comandante era precisa- Wright adujo que era la prigos del 380 de este ejercicio ha tratarse de “política comercial mente Rodolfo Bay Wright, 1.300 metros en la que por mera vez que volaba a la ciuquedado a cero. Ningún operaconfidencial”, aunque todo apunpropietario de la aerolínea, error, el 31 de mayo de 1967, dad en sus 36 años como dor de EE.UU. se ha interesado ta a que la densificación del que había elegido voluntaria- aviador. aterrizó un reactor Convair aún seriamente en adquirir este avión podría formar parte de su avión, algo que ha lastrado las opfuturo comercial.c JAVIER ORTEGA FIGUEIRAL Hamburgo. Servicio especial
P
timistas cifras anunciadas por Airbus, que en 2008 hablaba de un potencial de entre 1.800 y 2.000 unidades y que incluso ofreció el aparato como sustituto del Air Force One presidencial. “Es cierto que la demanda de este avión ha decrecido y durante 2014 nuestros clientes no han
realizado encargos del 380, aunque no estamos ni de lejos preocupados. Seguimos teniendo pedidos suficientes que nos permiten mantener el ritmo de 30 aviones fabricados al año en el futuro inmediato” reconoció Brégier a La Vanguardia. “Esperamos que compañías que tienen opciones
El error del dueño de Spantax
Los pilotos de Air France ponen fin a 14 días de huelga pero no hay acuerdo RAFAEL POCH Corresponsal. París
El principal sindicato de pilotos francés (SNPL) anunció ayer la cancelación de la huelga de Air France, que ha durado 14 días, la más larga de la historia de la compañía. Será un regreso al trabajo sin acuerdo, y por tanto cargado de ambigüedad hacia el futuro, que los pilotos dicen haber decidido “por sentido de la responsabilidad” y “manteniendo intacta nuestra determinación”. En el centro del conflicto, el
proyecto de Air France de desarrollar y ampliar su filial low cost, tanto en Francia como en Europa, a fin de ponerse en línea con el desafío de precios y de arrolladora conquista de cuota de mercado por parte de compañías como Ryanair o EasyJet. Los pilotos ya asumieron en 2007 la creación de Transavia, pero rechazan las condiciones laborales de la filial y exigían un contrato único para impedir que Air France y su filial se hagan la competencia. Los empleados de Transavia trabajan un 45% más en horas, pero cobran un 20% menos
que los de Air France. Air France ha congelado su proyecto Transavia Europa, con bases en Portugal, a precios locales y eludiendo el fisco francés, pero espera ampliar de 14 a 37 los aparatos de Transavia en Francia. Cabalgando sobre la liberalización de la navegación aérea, y las subvenciones europeas al queroseno, a los aeropuertos y las compañías, el low cost (45% del mercado europeo) inauguró una carrera hacia abajo en materia de precios, condiciones de seguridad y calidad del servicio que hoy permite, “volar a Barcelona
MICHEL EULER / AP PHOTO
Alexandre de Juniac
por el precio de un bikini” y “volar a Copenhague por el precio de un bolso”, como reza la publicidad del metro parisino. El resultado de esta democratización ha sido que el tráfico aéreo se haya duplicado en veinte años y que sus emisiones responsables de efecto invernadero representen actualmente el 5% del calentamiento global. El primer ministro francés, Manuel Valls, calificó ayer la huelga de pilotos de “incomprendida, egoísta y corporativa”. “Estamos en un universo de gran competencia con el low cost y por eso el proyecto Transavia era fundamental”, ha dicho. La huelga ha tenido un coste de 280 millones, según Air France, que preside Alexandre de Juniac. Hoy al 50%, el servicio se normalizará mañana.c
LA VANGUARDIA 11
JUEVES, 25 SEPTIEMBRE 2014
Política La crisis del aborto
Rajoy aceleró la dimisión de Gallardón para que no le sorprendiera en China NINOTS
El ministro pretendía anunciar su salida en el Congreso en una respuesta al PSOE
TONI BATLLORI
w “He
trabajado con él y he aprendido mucho de él, es una persona con una gran visión política y sé que siempre nos ayudará en donde pueda”
CARMEN DEL RIEGO Pekín Enviada especial
Gallardón ya es una página superada en las preocupaciones del presidente del Gobierno. El ministro se quería ir y Mariano Rajoy cortó por lo sano y aceleró la salida. El desencuentro entre ambos políticos tenía ya suficientes episodios anteriores como para no aceptar lo que el jefe del Ejecutivo consideró que podía adquirir tintes de crisis de gobierno si el titular de Justicia hubiese llevado a cabo su intención de presentar la dimisión durante la sesión de control del Congreso, en respuesta a una pregunta del PSOE, y cuando el presidente del Gobierno estaba viajando a China. Una visita oficial que inició ayer y que le mantendrá cinco días fuera de España. Se hizo lo que se tenía que hacer, señalan fuentes del Gobierno, que aseguran que Rajoy ya estaba tranquilo ayer, después de que todo se precipitara el martes. El guión no estaba escrito, en especial porque sigue pendiente el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de Consultas de Catalunya y, a la práctica, el Ejecutivo se ha quedado sin ministro de Justicia hasta que regrese de Estados Unidos el rey Felipe y el presidente retorne de China. Hasta tal punto ha sido anómalo lo ocurrido que la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, que desde ayer y hasta el domingo es también presidenta en funciones, ha asumido las competencias de Justicia, dado que el nuevo ministro, Rafael Catalá, no ha podido tomar posesión. La continuidad de la presentación del recurso de inconstitucionalidad contra la consulta de Catalunya está garantizada en la persona de Sáenz de Santamaría, pero no estaba previsto
Soraya Sáenz de Santamaría Vicepresidenta del Gobierno w “No
ha sido el mejor ministro de Justicia, pero Rajoy podía haber elegido otro momento para su relevo, ya que el momento es mejorable”
Pedro Sánchez Secretario general del PSOE w “No
le quedaba otro camino que dimitir después de que fuera totalmente desautorizado por la sociedad española y por todas las mujeres”
DIEGO CRESPO / EFE
Diego Valderas (IU) Vicepres. Junta de Andalucía
El presidente Rajoy, con el primer ministro Chino, Li Keqiang (derecha), al llegar a Shanghai
EL TRÁMITE
El Rey firmó desde EE.UU. el decreto ]El real decreto 815/2014
de 23 de septiembre que, de conformidad con lo dispuesto en la Constitución, dispone el cese de Ruiz-Gallardón como titular de Justicia, fue firmado el martes por el rey Felipe desde la Misión Permanente de España ante la ONU, en Nueva York, que como delegación diplomática tiene rango de territorio español, y fue remitido por fax.
que sucediera así, porque como hasta el propio exministro Gallardón había declarado, el Ejecutivo sólo estaba pensando en dar respuesta al desafío catalán. Y como la publicación de la ley y el decreto de la consulta aún estaban ayer por resolver, Rajoy pretende olvidarse de Gallardón y pasar página para volver a ocuparse de lo importante. Y está dispuesto a hacerlo: en palabras ha sido tan parco o más que siempre, y las que pronuncian sus colaboradores suenan, como ocurrió cuando se oyó al presidente anunciar públicamente la retirada de la ley del Aborto, como un aldabonazo contra el exministro. Rajoy da por superada la minicrisis, aseguran fuentes próximas al presidente del Gobierno, y
EXM I NI S TR O
Rajoy cree que ha adoptado la mejor decisión, “la que menos divide” SU S TI TU TO
El relevo por Catalá trata de despejar incertidumbres en pleno proceso catalán
por eso ayer, a su llegada a Shanghai, donde inició su gira por el gigante asiático, evitó hablar del ya exministro de Justicia. No tenía nada que decir. Fuentes de la Moncloa aseguran, a la vez, que el relevo se ha realizado de manera inmediata, con lo que se ha despejado cualquier incertidumbre. Y apuntan algo más que no deja de poner en evidencia a Gallardón: “Estamos convencidos de que se ha adoptado la mejor decisión, la que menos divide a la sociedad”. Con un añadido, que ratifica la idea de que la reforma del aborto fue una mala idea: el Gobierno se volcará en las iniciativas de apoyo a la familia “que suscitan un gran acuerdo”. CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>
44 LA VANGUARDIA
JUEVES, 25 SEPTIEMBRE 2014
Deportes BALONMANO Cuarta jornada de la Liga Asobal
Frigoríficos Morrazo - FC Barcelona, 28-35 Fraikin Granollers - Naturhose, 30-23
Quinta jornada de la Liga BBVA
El Barça se atasca en Málaga El equipo ya no cuenta sus partidos por victorias tras una actuación muy floja RAMÓN ÁLVAREZ Málaga
Ni Messi buscando jugadas imposibles sobre la línea de fondo, ni las subidas prodigiosas de Jordi Alba ni las acciones a balón parado del propio Leo y de Rakitic, que a la postre fue como más peligro creó ayer el Barça. Javi Gracia volvió a ganar la batalla táctica a los grandes y esta vez al frente del banquillo malaguista sorprendió y anuló a los azulgrana, que no encontraron ni verticalidad ni remate y apenas pusieron en peligro a Kameni. Anoche, el Barça cedió sus primeros puntos de esta campaña, si bien consiguió mantener su portería a cero. Sin Alves ni Mathieu en la convocatoria, hasta ahora dos de los pilares de la defensa de Luis Enrique, sorprendió el técnico haciendo debutar a Douglas en la banda derecha y dando la titularidad a Bartra junto a Piqué. Tres cambios de una tacada para ninguno en el centro del campo y la delantera respecto al once titular del Ciutat de València. No menos llaJ U EGO M U Y P L A NO
Málaga CF
FC Barcelona
0
0
1 Kameni 18 Rosales 21 S. Sánchez 3 Weligton 23 M. Torres 30 Darder 6 Camacho 17 Duda 22 Luis Alberto 28 Juanpi 14 Recio 29 Castillejo 26 Juanmi 2 Amrabat 13 Ochoa 7 Samuel 9 Santa Cruz 15 Angeleri
13 Bravo 16 Douglas 21 Adriano 73 15 Bartra 3 Piqué 18 Jordi Alba 4 Rakitic 5 S. Busquets 67 8 Iniesta 7 Pedro 85 31 Munir 64 11 Neymar 76 29 Sandro 64 10 Messi sup. 1 Ter Stegen sup. sup. 6 Xavi sup. sup. 14 Mascherano sup. sup. 20 S. Roberto sup.
Entrenador: Entrenador: Javi Gracia Luis Enrique
Campo: La Rosaleda. Unos 30.000 espectadores. Árbitro: Hernández Hernández (canario)
El conjunto barcelonista no fue capaz de generar nunca peligro en la portería de Kameni
Amarillas a: Rosales y Weligton por el Málaga Douglas y Piqué por el Barcelona Rojas a: no hubo
mativa fue la alineación que ofreció Javi Gracia, que dejó en el banquillo a Santa Cruz y Luis Alberto, su principal eje ofensivo en este arranque liguero, para dar entrada a Amrabat y al canterano Juanpi, que ni siquiera entró en la convocatoria del pasado domingo en Cornellà. El técnico navarro sorprendía ya antes de empezar el partido. Pronto se vio que su once no era gratuito. Gracia tenía bien es-
Goles: Final primera parte, 0-0
Lionel Messi no pudo ser en esta ocasión el hombre desequilibrante del Barcelona
Próximos partidos 27 setiembre
Barcelona - Granada
30 setiembre
París St.G. - Barcelona
4 octubre 18 octubre
Rayo - Barcelona Barcelona - Eibar VEA LAS MEJORES JUGADAS DEL PARTIDO DE AYER CLICANDO AQUÍ http://goo.gl/AiEXw1
tudiado al nuevo Barça de Luis Enrique y, tirando de lo que tiene a mano, no hizo sino un replicante sobre el césped con el que trató de jugar de tú a tú. Anoche, el técnico se olvidó de su 4-3-2-1 habitual y planteó un rombo en el centro del campo con dos interiores, Camacho como pivote defensivo y Duda en el vértice superior. No muy diferente al esque-
ma de Luis Enrique, con Rakitic e Iniesta ocupando los carriles interiores y Busquets y Messi entre la distancia de un pase en corto. Amrabat y Castillejo formaban una pareja de delanteros que arrancaba del medio campo. Piqué y Bartra no tuvieron que batallar esta vez con un delantero estático, sino con dos con llegada. Añadiendo a ese posiciona-
miento un juego directo sin complejos, la estrategia empezó dando resultados para los intereses locales para alborozo –y sorpresa– del público que llenaba el estadio malaguista. No se habían llegado a los 10 minutos de juego y Amrabat ya daba el susto entrando por velocidad por la banda izquierda y disparando raso y cruzado para que Bravo tuviese,
12 LA VANGUARDIA
P O L Í TI CA
LUNES, 22 SEPTIEMBRE 2014
La cuestión catalana La estrategia del Gobierno
El presidente mantendrá su agenda pese a los movimientos de Mas
El calendario chino de Rajoy
Francesc-Marc Álvaro
Ni el no los calma
D
PEDRO PUENTE HOYOS / EFE
El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, durante el Mundial de Vela en Santander CARMEN DEL RIEGO Madrid
La agenda del presidente del Gobierno se mantiene, incluido su viaje a China, al que Mariano Rajoy no va a renunciar en espera de que el presidente de la Generalitat, Artur Mas, publique la ley de Consultas, para poder presentar el recurso de inconstitucionalidad. Aunque el Gobierno contaba, interpretando las intenciones expresadas por los responsables de la Generalitat, con que Rajoy viajara a China con el recurso de inconstitucionalidad presentado, que Mas lo retrase no va a cambiar su agenda internacional. El presidente viajará el martes por la noche a Shanghai y regresará desde Pekín el sábado por la tarde, con lo que estará en Madrid en la madrugada del domingo. El Gobierno sigue en su idea de interponer el recurso en cuanto la ley se publique, aunque Rajoy esté fuera. Si Artur Mas, que tiene 15 días para publicar la norma, lo hace durante su estancia en China, la vicepresidenta, ejerciendo de presidenta en funciones,
convocaría el Consejo de Ministros, que autorizaría la presentación del recurso por el presidente del Gobierno, lo que haría la propia Santamaría, puesto que estaría entre sus funciones. Podrían plantearse que Rajoy lo firmara telemáticamente desde Pekín, pero no parece que se llegue a tanto. Previamente, el Gobierno habría so-
Rajoy podría firmar el recurso al volver de Pekín y presentarlo el lunes 29 al Constitucional licitado el informe del Consejo de Estado, lo que no requiere ninguna reunión formal. Son el presidente del Gobierno o el ministro de Hacienda quienes se lo pueden pedir a este organismo consultivo, incluso por teléfono. Una vez el informe esté en manos del Ejecutivo se convocaría el Consejo de Ministros, con carácter ordinario si co-
Camacho señala un doble camino a Mas: o acatar el TC o dimitir como Salmond >> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
En ese tramo del pulso toma todo su sentido la invocación que hizo ayer Mas en Cardona a la “habilidad” y la “astucia”, además de la “determinación” y la “firmeza”, para conseguir que los catalanes “decidan su futuro libremente como nación”. Hay quien cree, en ambientes soberanistas, que Mas se reserva una carta sorpresa. De todas maneras, ni Rajoy va a modificar su agenda ni el Gobierno ni el PP van a dar marcha atrás en su estra-
tegia de bloqueo de las decisiones de Mas con las armas que le confieren las leyes vigentes y la seguridad y el amparo –como ya se demostró en la sentencia de abril del TC contra la declaración de soberanía del Parlament– que estas proporcionan a sus decisiones. Tras un fin de semana en que todo estaba preparado para la celebración del Consejo de Ministros que hubiera recurrido la ley de Consultas al TC si el DOGC la hubiese publicado, la presidenta del PP catalán, Alicia SánchezCamacho, transmitió el mensaje del
incide con el viernes, o extraordinario. Podría darse el caso de que el Consejo de Ministros se reuniera bajo la presidencia de Santamaría, si la ley se publicase el sábado, pero la firma del recurso la hiciese Rajoy a su llegada, el domingo, ya que hasta el lunes no se podría presentar el texto en el Tribunal Constitucional, cuyo registro sólo abre los días laborables. Si Mas no publica la norma antes de que finalice el pleno del Tribunal Constitucional que se inicia el martes, su presidente puede convocar un pleno extraordinario y no esperar a la convocatoria de otro ordinario dentro de 15 días, con lo que el TC podría reunirse para resolver sobre la admisión a trámite del recurso y la consiguiente suspensión automática de la norma, el martes 30. Si esos plazos se cumplen, Artur Mas dispondrá de tres días para hacer la convocatoria del referéndum, dado que la ley de Consultas estaría en vigor, e incluso poner en marcha la campaña para la cita del 9-N, algo a lo que el Gobierno de Rajoy resta importancia, porque “no tendrá ningún efecto”.c
Gobierno. Si el TC suspende la ley de Consultas, “Mas sólo tiene dos soluciones: o acatar las resoluciones del Tribunal Constitucional, o dimitir como hizo el señor Salmond en Escocia”. Camacho no perdió la ocasión de hurgar en la herida que Pedro Sánchez –que ayer estaba en la Pineda de Gavà– y Miquel Iceta intentan cauterizar y emplazó al líder del PSOE a poner orden en el PSC por su apoyo a lo que el PP considera “una ley trampa de consultas”. Por lo pronto, no parece que Mas vaya a seguir la senda del líder independentista escocés. En cuanto a las decisiones que tomará una vez se pronuncie el TC, todo son especulaciones. Ayer, desde ERC, Alfred Bosch insistió en “obedecer a los ciudadanos” digan lo que digan los tribunales. Unió, que reunió su consejo nacional, volvió a poner los puntos sobre las íes por boca de Ramon Espadaler: consulta, sí; desobediencia civil, no.c
espués de saberse el resultado del referéndum de Escocia, pudimos disfrutar aquí de dos modelos de político para el siglo XXI. Por una parte, Rajoy en formato videomensaje, sin posibilidad de preguntas, como siempre. De la otra, Mas ofreciendo una larga rueda de prensa, abierto a cualquier cuestión y en catalán, castellano, inglés y francés. El primero, un empleado del sistema con miedo, inseguro, escondido tras la Constitución y las pantallas de plasma, rodeado de abogados del Estado. El segundo, un dirigente político que combina coraje y prudencia, que ha asumido un compromiso complicado, y que conecta con un concepto clave de nuestros tiempos: no se puede gobernar sin dar la palabra a la ciudadanía. Si yo me sintiera español, no estaría nada orgulloso del personaje que vive en la Moncloa. Dicho esto, es fascinante comprobar como la clara y respetable victoria del no en el admirable referéndum escocés es adoptada con entusiasmo por los que, en Catalunya y Madrid, se niegan a permitir que los catalanes voten si quieren seguir o no formando parte del Reino de España. Si estás en contra de consultar a la gente, no puedes hablar sobre lo que la
Rajoy sabe que si se autorizan las urnas no podría asegurar que el soberanismo no obtenga el 51% o más gente elige. Los unionistas de aquí todavía no han entendido que antes de todo hay que ser demócrata, por eso ahora ya hay más de un opinador del inmovilismo que repite que los referéndums son “un mal método” o “formas rudimentarias”, un camino peligroso que, si no frenan a tiempo, les hará redescubrir las bondades de la “democracia orgánica”. Todo el mundo sabe que arrimados a la literalidad de las leyes no se hace política. Como sabe que pedir la dimisión de Mas porque lo ha hecho Salmond es absurdo. Aquí todavía estamos reclamando poder votar. Algunos están muy nerviosos aunque públicamente hagan suyo el no escocés, lo cual confirma que el ejemplo británico de resolver un gran problema ilumina y seguirá iluminando poderosamente el caso catalán. Y es en este punto metodológico donde Rajoy, el PP, el PSOE y sus altavoces están en falso y lo saben: no es político, ni racional, ni congruente defender al mismo tiempo el no a la independencia de Catalunya y el no a una consulta. ¿Cuál es la explicación de esto? Rajoy sabe que, si se autorizan las urnas, y a pesar de los recursos del Estado y el alto número de indecisos, no podría asegurar que el soberanismo no obtenga el 51% o más. Pánico. En el Gobierno no se creen ni de lejos que la supuesta ley del quebequés Dion –todo referéndum en una democracia bien establecida se resuelve en contra de la secesión– pueda aplicarse también a Catalunya. Sobre todo porque el trato que los poderes canadienses y británicos dan a Quebec y a Escocia, respectivamente, es inteligente, y no se basa en las amenazas, las prohibiciones, los insultos y los menosprecios que el Madrid oficial exhibe para combatir el proceso catalán.
•
Autoavaluació
En finalitzar aquesta primera pràctica, hem d'acceptar que no ha sigut fàcil cap de les parts realitzades. Moltes definicions han estat molt difícils de trobar i hem hagut d'utilitzar fonts que no preveníem com per exemple un treball acadèmic d'aquesta mateixa assignatura. Malgrat que no ha sigut una pràctica fàcil, trobem que hem assolit els conceptes adients i que hem après noves aptituds gràfiques. En aquest sentit, hem aconseguit identificar tots els elements importants d'una pàgina de diari i entendre quin significat i repercussió tenen. Pel que fa l'estructura del treball, hem intentat explicar en un principi la proposta i intentar fer una breu autocrítica. Creiem que les definicions estan explicades de la manera més clara possible, que totes les fonts han estat identificades correctament i hem incorporat totes les definicions de les paraules en les notes de la pàgina del diari per fer més fàcil la correcció. Finalment, volem demanar disculpes per la paraula omesa: Punt de cridada. Hem intentat buscar amb tots els nostres esforços, entre diccionaris de disseny periodístic, apunts de classe i diccionaris, llibres d'estil i altres fonts d'informació. Lamentem no haver trobat aquesta definició però tampoc volíem arriscar i fiar-nos de fonts poc segures. Així, hem preferit sincerar-nos i explicar la nostra situació.
Autoavaluació del grup: DEDICACIÓ
IMPLICACIÓ
TREBALL
Raquel Bueno
1
1
1
Deborah Aparicio
1
1
1
Nora Muixí
1
1
1
Gemma Gonzàlez
1
1
1
Anna Gordiola
1
1
1
RÚBRICA 2 ASSAIG 1
L’Estat Estètic: Reflexió sobre la importància dels aspectes estètics en els mitjans impresos Aquest assaig pretén fer reflexionar al lector sobre la importància dels elements estètics en qualsevol publicació impresa i del valor de l’anomenat Estat Estètic, amb la finalitat de que s’adoni de la forta consideració del disseny que s’ha de tenir en compte a l’hora de configurar una pàgina de qualsevol mitjà imprés, i tractar de beneficiar-se’n. Per a fer-ho, en primer lloc caldrà definir el terme tècnic d’Estat Estètic. L’Estat Estètic és el conjunt d’aspectes que s’apliquen al disseny de les pàgines d’un suport imprès, o en la seva definició més tècnica, és “aquella formulació o tractament frontal que proporciona percepcions visuals al lector, que li produeixen una actitud de preferència cap a un producte gràfic” (Tena, 1998: 75). És a dir, que el lector tria què consumirà en base al tractament visual que s’hagi fet al realitzar una publicació. Per aquest motiu cal incidir en el tractament visual que es dóna a qualsevol publicació, tenint en compte que el lector podrà basar la seva decisió en aquest aspecte. Així doncs, podem afirmar que el disseny gràfic té una gran importància quan el lector tria què consumirà. Prefereix un aspecte estètic en comptes d’un altre, a partir d’unes preferències que comentarem posteriorment, i aquesta decisió pot ser clau en la seva tria. La preferència de certs elements és “l’elecció de determinants elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull unes en detriment de les altres.” (Tena, 1998: 22). Aquestes preferències poden ser degudes a diversos motius, tant personals com generals. Tenint en compte les referències anteriors, podem extreure que el disseny de les pàgines d’un diari no es fa de manera aleatòria, si no que més bé, s’elabora mitjançant un llarg procés. Es té en compte que el lector observarà i jutjarà, de manera conscient o inconscient, l’Estat Estètic a l’hora de triar la maquetació d’un mitjà imprès. Basant-nos en la tesis doctoral de Daniel Tena, podem dir que el grau de preferència que el lector adopta davant una publicació, depèn de quatre variables, que són: -
La quantitat, que és el nombre d’elements que formen part d’una pàgina. La posició, que és l’espai on es troba cada unitat informativa. És a dir, quin espai ocupa (a dalt, a baix...) dins de la quantitat dels elements que formen part de la pàgina. La mida, o la dimensió de la unitat. I l’aspecte, que es valora segons els colors, la textura, la tipografia... i altres variants estètiques de la pàgina.
Llavors, tenint en compte que aquests són els aspectes que poden atreure als lectors, és evident que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar un mitjà imprès. Al observar aquests elements, i després d’analitzar-los ràpidament i sense cap intenció concreta, el lector passarà, segons el mateix autor, Tena, per tres estadis: 1. L’estadi d’exploració, on el lector rep els estímuls i en prioritza els elements que l’impacten.
2. L’estadi de selecció, on el lector escull els estímuls de l’estadi anterior i els hi dedica la seva atenció. 3. L’estadi d’atenció, on el lector focalitza la seva concentració, que és guiada pels resultats dels estímuls de l’Estat Estètic del segon estadi. Un altre aspecte important és la visualitat, ja que amb una simple mirada ràpida a la pàgina, on entren el joc els aspectes gràfics, el lector rep un estímul que el fa adoptar unes preferències o unes altres. Com Daniel Tena explica en un dels seus llibres, “per visualitat hem d’entendre la manera de tractar els elements gràfics de manera que la seva eficàcia perceptiva sigui òptima. Parlarem d’elements de major visualitat, que seran mirats primer, i elements de menor visualitat, que seran mirats en segon ordre de preferència” (Tena, 2005: 56). Així doncs, cal tenir en compte, com hem dit abans, la col·locació dels elements dins la pàgina. I per últim, també cal parlar de la llegibilitat, on es tenen en compte aspectes cognitius del receptor, com ara la memòria, la predisposició, l’ambigüitat, la familiarització, la freqüència o la recerca (Tena, 1998: 76). Tots aquests aspectes, resulten també rellevants per a la tria de contingut que fa el lector, ja que, com es lògic, el lector busca comoditat i un contingut fàcil d’entendre a l’hora de llegir a través de la seva llegibilitat. Com a conclusió de l’assaig, podem dir que tot i que el contingut d’un diari sigui realment l’important, subconscientment el lector fa una tria dels continguts que llegirà a través de l’Estat Estètic d’aquest, i per tal motiu, no se’n pot negar la seva importància. Si bé és cert que aquesta tria no serà sempre en funció d’aspectes exclusivament estètics, és fonamental estudiar les preferències dels lectors a l’hora de triar el tipus de disseny per saber quin aspecte donar-li a un mitjà imprès, amb la fi d’aconseguir arribar a un major nombre de públic. Bibliografia -
TENA, Daniel (1998), Resum de la Tesi Doctoral: “Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos.” Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. TENA, Daniel (2005) “Diseño gráfico y comunicación”. Madrid. Pearson Educación.
RÚBRICA 3 TRAÇABILITAT
TRAÇABILITAT
ANNA GORDIOLA ATIENZA: 336 RAQUEL BUENO: 341 DEBORAH APARICIO: 337 NORA MUIXÍ: GEMMA GONZÁLEZ: PROFESORA: LEONOR BALBUENA.
INTRODUCCIÓ: Per realitzar l'entrevista a un diari vàrem elegir el diari el 9 nou. L'elecció d'aquest periòdic va ser per diferents raons, una d'elles per proximitat geogràfica, també per originalitat, ja que volíem sortir de la monotonia de fer-ho de diaris nacionals i per què ens semblava que ens seria més fàcil accedir-hi. La informació que conté aquest diari és de caràcter local i per tant volíem comprovar si les tècniques de disseny i producció del diari era la mateixa en diaris majoritàriament grans (com La Vanguardia, l'Ara...) en comparació als diaris comarcals Per costat vam intentar contactar amb diferents diaris comarcals (Com el 9 nou, Comarques, La Torre del Palau, La Conca o Info Jonquera), en el qual definitivament i després d'intentar-ho diversos cops vam aconseguir contactar amb El 9 Nou. Vam anar a la seva redacció localitzada al 1r pis número 34 del Carrer Girona a Granollers (08402). El que ens va atendre, molt amablement, va ser el director de la secció del Vallès Oriental, el diari que nosaltres hem estudiat. Josep Mas va contestar-nos a l'entrevista adjuntada seguidament i vam poder observar quin era el procès de producció. Encara que aconseguir el contacte ha sigut difícil, hem pogut aconseguir els objectius per assolir el producte final desitjat.
ANNEXOS ENTREVISTA: •
Quin programa féu servir a la redacció per la maquetació? El Indesign bàsic adaptat pel nostre tècnic.
•
Qui és el responsable de l'àrea de maquetació? Seguim un llibre d'estil, cada secció sap el que ha de fer. No hi ha cap però cada cap de secció sap el que pot fer i el que no pot fer.
•
Quina és la vostra estructura bàsica? Entre el titular i el text hi ha 0,5cnt de diferència, fem 5 columnes, no treballem les columnes justificades, sinó que amb bandera
•
Els redactors poden fer modificacions en la pàgina? Si, modificacions dintre d'un ordre. Hi ha un llibre d'estil bàsic amb 80-100 propostes però hem anat creant noves propostes per què t'adaptes depèn de la fotografia o el titular...
•
Quantes pàgines sol tenir el diari? Normalment el diari de Granollers sol tenir unes 58 o 64 pàgines els divendres i 40-48 els dilluns. Només sortim divendres i dilluns.
•
Sempre en color? Si, des de fa un any vem canviar la rotativa i aquesta rotativa permet fer tota la pàgina en color cosa que abans només podíem fer una 1/4 de color.
•
De quina manera enquaderneu? Sense grapes. Paper de diari, continuï plegat. No toquem, nosaltres donem aquesta feina a una rotativa externa.
•
Quin tipus de paper feu servir? No t'ho sabria respondre. La qualitat és una qualitat mitjana, paper de diari similar al que té La Vanguardia, no és el paper de l'ara. També els dilluns i divendres donem al Avui, tenim paper una mica millor que el Avui.
•
Quina sol ser l'estructura de la portada? Tenim una estructura concreta. Sempre sol tenir títol i subtítol, a vegades si parlem d'una cosa o persona molt concreta i posem una foto, normalment no. El segon nivell sempre hi ha una fotografia gran que ocupa les 4 columnes o a vegades pot ocupar 5 i pot anar de banda a banda. A sota depèn si hi ha publicitat o no tenim 3 o 4 columnes de foto o 2 fotos. A la banda esquerra titulem i posem una petita fotografia tambè amb els destacats corresponents.
•
On solem posicionar la informació més rellevant del dia? A la pàgina 3 que porta un barret que es diu el tema, allà està el tema tractat en profunditat pero aixó no vol dir que estigui a la portada. Per ex el d'avui ( dia 1 del 2012) parla de places de pàrquing soterrats i a la portada no, el tema normalment seria l'obertura però a vegades pot ser que no. Les més rellevants va a la primera part que s'en diu de la part de política i societat (primeres 20 pàgines).
•
Quin és l'estil que utilitzeu per el titular i el número de cos? Tenim 4 diferents números de lletres i els fem servir x titular. Columna de text sempre és la Parable i en titulars portada fem servir en el segon: Hélvetica, també Clarins, BauerTypes i Agaramon. Sempre s'acaba imposant més la Agaramon per què és la que taca menys i cap més coses per què a vegades no cap a les caixes. Aquesta es la que cap més i per tant la que els redactors utilitzen més. També utilitzem Agaramon normal o Agaramon am negreta que taca més.
•
El cos? 40X4 columnes 50x5 columnes i la portada amb la taca verda de 60. Tambè hi ha de 3 columnes 30 i de 2 columnes 20...
•
El preu de l'exemplar? 1,30 els dilluns i 2,5 els divendres. Tant dilluns com divendres entreguem gratis l'inclòs el punt avui i el diari esportiu.
•
Quines formes de subscripció teniu? Tenim un departament de subscripcions on tenim més subscriptors que no pas lectors. 60% de subscripcions i un 40% de vendes.
•
Quants colors feu servir? Negre, blanc i verd ( potada i contra).
•
Més homes o més dones a l'audiència del diari? No t'ho sabria respondre.
•
Franja d'edat: De 40 cap amunt. I de 30-40 també. De 20-30 malament.
•
Classe social? Gent de poder adquisitiu normal, de classe mitjana.
•
Teniu diari digital? La web la tenim oberta però no tenim les notícies del mateix dia.
•
Tipus de lector: gent interessada per les notícies del poble, gent que es belluga en entitats del poble i que estan interessats.
•
Nom dels tècnics: tenim només un tècnic de taller que és el que prepara tot per enviar-ho a la rotativa i ell s'encarrega de tot. No intervenim en res, aquest home es diu Jordi Soler.
DADES DEL DIARI: •
Diari el 9 Nou.
•
Carrer Girona, 34 1er. Pis. 08402 Granollers
•
Telf: 93 860 30 20
•
Persona de contacte: Jaume Mas.
•
Director: Jaume Mas
•
Cost: Dill. 1,30€ i Div. 2,50€
•
Subscripcions: Sí.
•
Diairi digital: http://www.el9nou.cat/
•
Idioma: Català.
AUTOAVALUACIÓ DEDICACIÓ
IMPLICACIÓ
TREBALL
Raquel Bueno
1
1
1
Nora Muixí
1
1
1
Gemma González
1
1
1
Deborah Aparicio
1
1
1
Anna Gordiola
1
1
1
Totes les integrants han participat per igual a la realització d'aquest projecte.
Visita al diari: El 9 nou
Raquel Bueno: 341
Nora Muixí: 339
Deborah Aparicio: 337
Gemma González: 340
Anna Gordiola: 336
El 9 NOU
El 9 Nou és un periòdic d'àmbit comarcal editat per Premsa d'Osona, SA (Prosa). Compta amb dues edicions: una per les comarques d'Osona i Ripollès i un altre a la comarca del Vallès Oriental. Ens hem centrat en aquesta última. Es va fundar el 1978. La seva periocitat és bisetmanal: dilluns i divendres.
IDENTIFICACIÓ
Diari el 9 Nou.
Carrer Girona, 34 1er. Pis. 08402 Granollers
Telf: 93 860 30 20
Persona de contacte: Jaume Mas.
Director: Miquel Codina i Genís.
Cost: Dill. 1,30€ i Div. 2,50€
Subscripcions: Disponible en versió PDF o en paper.
Diari digital: http://www.el9nou.cat/
Idioma: Català.
AUDIÈNCIA
60% subscriptors i 40% lectors. La seva audiència per sexes no s’ha estudiat. La franja d'edat està situada dels 40 cap amunt majoritàriament. Es dirigeix a un públic interessat per les notícies de la seva zona. Segons el Baròmetre de la Comunicació i la cultura tè uns 155,000 lectors (2010).
SECCIONS
Política i societat
Opinió
Economia
Cultura
Calaix
Esports
Monogràfic
La Guia
DISSENY
En la redacció del diari el 9 nou utilitzen el programa Indesign amb algunes personificacions. Segueixen el seu llibre d'estil amb unes 80-100 propostes. Els divendres tenen de 58 a 64 pàgines. Els dilluns de 40 a 48. Sempre s'edita en color. S'enquaderna sense grapes, només plegant les pàgines, i el tipus de paper és normal, de més qualitat que el del Punt Avui (tambè en són editors). Només tenen un técnic encarregat de la maquetació i el disseny, anomenat Jordi Soler.
ESTRUCTURA
Tipus de tipografies: − Cos de text: FF Parable. − Titulars: Hélvetica, Clarins, BauerTypes i Agaramon. Agaramon normal o amb negreta és la més utilitzada.
Cos de la lletra: 4x40, 5x50, 2x20.
Tilular de la portada: 60
Tenen una estructura concreta: Títol i subtítol o si es parla d'una cosa molt concreta una fotografia. En segon nivell sempre hi ha una fotografia gran que ocupa 4 columnes o 5. Al tercer nivell depen si hi ha publicitat o no tenim de 3 a 4 columnes de foto o 2 fotos. Espai entre titular i cos: 0,5 cnt
ESTÈTICA
Format: 5 Columnes
Text amb forma de bandera
Treballen amb els colors verd, negre i blanc.
CONTINGUTS
11
Informació local. La portada té el tema principal, la secció tema tè el tema que s'ha tractat amb més profunditat, la secció politica i societat tè els temes més rellevants. Posició de la informació: − Titular − Subtítol − Lid − Començament de la notícia − Destacats
TÈCNICS I REDACTORS
Tècnic de maquetació i disseny: Jordi Soler
Fotografia: Griselda Escrigas
Esports: Ramon Solé
Política i Societat: ferran Polo
Enquadernament: Rotativa Cre-a.
RÚBRICA 5 DIARI 1 - 1/2 PLANA
3 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012
Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls gemma gonzález,
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil
Tokio
Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti -va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.
Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat
que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats
industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.
Nom de l’alumne: Gemma González Navarro Identificador: 1363470 -340
Sin título-1 1
27/11/2014 18:29:16
RÚBRICA 6 DIARI 2 - PÀGINA INTERIOR
DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2014
LA VANGUARDIA 3
Internacional Tensió a l’Europa de l’est
Putin eleva el to de l’encontre Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel·lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències ha cancel·lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.
Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país.
GEMMA GONZÁLEZ Moscou. Corresponsal. Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els
Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques con-
Nom de l’alumne i Identificador: Gemma González Navarro 1363470 - 340
Espai per la publicitat.
tra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos.
GUERRA ECONÒMICA
El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comu-
nista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien sortirne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al·lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a
INVASIÓ ECONÒMICA
La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. ► CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT
RÚBRICA 7 DIARI 3 - PORTADA
www.lavanguardia.com Núm.47598 1,30 euros
MARTES, 25 DE NOVIEMBRE DE 2012
El papa opta a la elección como pensador mundial del año europeo
Duelo de estilos para el asalto a la Champions DEPORTES 44 A 47
CULTURA 32 A 33
El gobierno vuelve a abrir el debate sobre los horarios comerciales españoles ▶ Se explicitarán por primera ▶Sólo 3 ciudades españolas vez los criterios para que se reciben la categorización de definan las zonas turísticas. ciudades turísticas. El ministerio de Economía anuncia su intención de modificar la legislación comercial para que toda España pueda abrir hasta diez domingos al año. Así mismo, obligará a las autonomías a definir zonas turísticas en las grandes ciudades donde habrá libertad de horarios. El Gobierno dará un paso importante hacia la libertad de horarios al forzar a once ciudades a abrir al menos en zona turística. Esta me-
dida forma parte del conjunto de iniciativas para liberar el comercio, que ampliará de 72 a 90 las horas de obertura, elimina la restricción de 12 horas en los festivos autorizados y aumenta de 8 a 10 los festivos en los que se podrá abrir a partir del 1 de enero de 2013, que han sido negociados por el Ministerio de Economía de las Autonomías. El presidente se muestra enfadado ante dichas declaraciones y ase-
gura que la distribución tardará en hacerse un par de años. Después de estas declaraciones el líder del gobierno compadeció ante los tribunales para constatar los nuevos prosupuestos de cara al siguiente año y las medidas que se llevarán a cabo antes de que termine el año. La reunión ha sido grabada desde el palacio de cristal de Marruecos. POLÍTICA 14 Y 15
ENTREVISTA JOSEP RULL Coordinador general CDC
“CDC debe refundarse para seguir siendo una herramienta de éxito”
Ana Mato, ayer, en el congreso de Madrid
Sanidad calcula que 200.000 pensionistas “falsos” no pagan los medicamentos •La Ministra de Sanidad, denuncia que la que la irregularidad de la situación se descubre al cruzar datos de la Seguridad Social, Sanidad y Hacienda. POLÍTICA 19
Nueva cirugía cardíaca prenatal • Para minimizar los riesgos, se ha creado un
gado para que no perjudique el corazón del feto. La pequeña Raquel se convirtió en abril en el primer feto con una cardiopatía grave operada mediante una nueva técnica quirúrgica desarrollada por el programa de cirugía fetal del hospital Clínico. La cirugía prenatal del corazón se introdujo en 1998 en los EUA y la experiencia acumulada desde entonces ha demostrado que los niños operados antes de nacer
R7.indd 1
Hacienda eliminará la degravación por vivienda
pe-
suelen tener menos secuelas que los operados después de nacer.. De todos modos, la recuperación no es nunca total, ya que el tubo neural se forma en la cuarta sema.na de gestación y el co razón pue-. de acumular daños Los médicos aseguran que esta medida puede llegar a ser revolucionaria. La medida se instaurará en todos los hospitales a partirr de enero del 2015.
GEMMA GONZÁLEZ
• El Gobierno Central pretende eliminar la degravación de las viviendas fiscales y aumentar impuestos. Operación a Raquel, el pasado abril, en el hospital Clínico.
ECONOMÍA 27 Y 28
27/11/2014 15:36:25
RÚBRICA 8 REVISTA - 4 PLANES
BCN ON
LOCALS DE MODA a BCN
BARCELONA HA ESDEVINGUT CAPITA TORS. PASSAREL·LES, BOTIGUES I ST RESTAURANTS, BARS I LOCALS QUE PART MÉS FASHION
27 Revista.indd 2
12/01/2015 20:51:26
Fotografia: http://www.inandoutbarcelona.net/
LOCALS DE MODA
APITAL DE MODA EN TOTS ELS SECES I STREET-STYLE INFLUENCIEN ELS QUE HAN VOLGUT PARTICIPAR A LA HION DE LA CIUTAT.
Per Gemma Gonzรกlez 28 Revista.indd 3
12/01/2015 20:51:27
Fotografies: www.cupcakesbarcelona.com
BCN ON
La història darrera de
Cup&Cake
“Apassionats de les coses senzilles, fetes amb amor i amb els millors productes disponibles”. Així es defineix l’empresa Cup&Cake. La seva forma de treballar és la seva forma de veure la vida. Manex Susaeta va crear l’empresa a partir d’un viatge i amb motiu dels cupcakes. Amb el temps, l’èxit del local va permetre que en creés de nous, i actualment en té 4 a la capital Barcelonina, amb una de nova en camí. Dos Cup&Cakes, un Brunch&Cake i un altre Travel&Cake. La idea del negoci és portar els millors aliments i tradicions de tots els llocs del món.
Els agrada menjar el millor i només poden oferir precisament això mateix. Creuren en la filosofia de les àvies. Ho fan absolutament tot a mà i a foc lent, amb ingredients ecològics, i, sempre que és millor, locals. Carinyo, respecte i passió. A totes les seves botigues utilitzen café ecològic i xocolata Valrhona. El seu local principal el trobareu a C/ C/ Tallers, 79 (Barcelona). Tel: 932002872.
“Cup&Cake és una empresa de persones que treballen per personas.” 29 Revista.indd 4
12/01/2015 20:51:29
LOCALS DE MODA
L’equip, la clau de l’èxit
Fotografia: www.dailymetal.eu
Manex Susaeta
“Tot el que m’agrada i m’inspira intento traslladar-lo a Cup&Cake.” Quan menja alguna cosa i l’emociona, pensa que ha d’oferir-la a la gent. Quan viatja i veu alguna cosa que li agrada, intenta reinterpetar-ho. Mai copia
Tot va començar amb un petit i dolç caprici, un cupcake que va servir d’inspiració perque Manex Susaeta donés les seves primeres passes del projecte Cup&Cake Barcelona. Viatger inesgotable, amant de l’artesania i els esmorzars on “no falta res”, els seus espais són el reflexe de les seves passions. plats, li agrada crear i experimentar. A la cuina de Cup&Cake adapten la filosofia de les idees que va recollint als seus viatges. Barreja elements de tots els llocs: Àsia, Àfrica, Amèrica... Els membres de l’equip també viatgen
amb ell i aporten idees. La clau de l’èxit de l’empresa, com ha comentat en varies entrevistes, es basa en el bon ambient que es respira entre els treballadors del seu local. Es dedica a temps complert al seu negoci, si no el tro-
beu a la cuina dels seus locals, està viatjant. No està casat, però el seu propòsit a la vida és ser cada dia una persona millor i tenir molts néts. De moment, els seus locals ja s’han convertit en un BOOM de referència a la ciutat de Barcelona.
30 Revista.indd 5
12/01/2015 20:51:30
BCN ON
GASTRONOMIA 2. San Francisco: Pels
4. Semic Lander: Gin
més tallats, fet amb suc de taronja, llimona, pinya, préssec i un toc de Granadina.
Hendricks, suc de taronja i Blue Curacao. Pots tastar un d’especial a: TWIST, Rafael Batlle, 11, Sarrià-Sant Gervasi.
Una bona versió del clàssic cocktail a: GINGER, Palma de Sant Just, 1.
3. Ron Cola: El clàssic
Tequila i Blue Curacao.
amb Ron i Coca-Cola.
Trobaràs la nostra recomanació al Raval: MARMALADE, Carrer de la Riera Alta, 4-6.
El trobaràs, fet amb gràcia, a: AIGUA DEL CARMEN, Còrsega, 400, Eixample Dret.
Fotografies: www.drinkmeister.com
1. Tequila Blue Shot:
1
2
29
4
3
31 Revista.indd 6
12/01/2015 20:51:31
LOCALS DE MODA
Els Cocktails de moda a la ciutat 5. TGV Bombai:
Vodka Eristoff, Gin Hendricks, Tequila i suc de llimona amb un toc de bluetropic. Pels més atrevits, podeu tastar-lo a: Pas de l’Ensenyança, 2, Ciutat Vella.
6. Martini Saphire:
Gin Tanqueray, Blue Curacao i un toc de llimona. Una barreja romàntica que podreu tastar a: BLACK CAVIAR LOUNGE, Pl. del Camp, 5, Sarrià-Sant Gervasi.
5
6 32
Revista.indd 7
12/01/2015 20:51:31
RÚBRICA 9 REVISTA - LLIBRE D’ESTIL
LLIBRE D'ESTIL: RAQUEL BUENO: 1363491 ANNA GORDIOLA: 1365128 GEMMA GONZÀLEZ: 1363470 NORA MUIXI : 1364430 DEBORAH APARICIO: 1363394 1) Triar una tipología de revista: DubielPlain Regular (per títulars) , Times New Roman (cos del text), Arial (crèdits i destacats)
•
•
Informació especialitzada i local: Barcelona
•
Estil de vida
•
Femenina i masculina
•
Gastronomia i cuina
•
Cultura
2) Identificació de la revista: Títol de la revista: Contingut/especialització/Tipologia
Periodicitat: Lloc de publicació: Difusió / Tirada:
BCN ON Informació especialitzada local de Barcelona sobre l’estil de vida, gastronomía i cuina, cultura tant per públic masculí com femení. Mensual Barcelona 50000 Preu: 2,5€
3) Target o públic objectiu: Edat
Nivell d’instrucció Habitat Classe social Condició civil Condicions especials
Depen de les seccions. La secció de mercats vintatge seria per joves ( de 16 a 30 ). La secció de locals de moda per tots els públics excepte els locals restringits a menors. La secció de marques made in Barcelona és per tots els públics encara que majoritàriament arriba als joves per que es difón a través de les xarxes socials. Instagrammers i bloggers és per a joves de 18 a 30. Street style majoritàriament per a joves i la secció de Mercats per a joves i adults. Barcelona i voltants Mitjà – alta per què la gent que es pot permetre comprar i seguir modes ha de tenir mitjanament recursos Majoritàriament solters pero no exclou a persones casades És una revista que abarca molts àmbits des de el punt de vista de la moda de Barcelona. També és interessant des del punt de vist cultural.
4) Estratègics: PQS
Descripció dels objectius Descripció de la missió
Per mantener-se al dia de les novetats de la ciutat comptal, descubrir nous llocs on anar, noves marques de moda i per estar al dia de les tendències de Barcelona Posar en evidencia que Barcelona és una ciutat de referencia de moda a nivell mundial Donar a coneixer Barcelona i totes les possibilitats que ofereix
Competència
Posicionament Estil de la revista Avantatges de la revista
Desavantatges de la revista
A nivell local de Barcelona no en coneixem cap, peró a nivell estatal hi ha moltes revistes de moda femenines: Vogue, ELLE, Glamour, Cosmopolitan, Marie Claire… Per tots els públics i sexes. Moderna i dinàmica A diferencia de la competencia, la nostra revista conté seccions per a tots els públics i per els dos sexes, tan per homes com per dones. Que a la gent que no li agradi la moda o gent tradicional no la consumirà.
5) Continguts textuals: Seccions Gèneres Gràfics
Mercats vintatge, Locals de moda, Marques made in Barcelona, Instagrammers i bloggers i Street style . Informació reportatge, entrevista i consells. Imatges ja que se tracta d'una revista molt visual.
6) Llençat de la publicació Fabricariem 50,000 revistes amb l'objectiu de ser totes distribuides a Barcelona i voltants.
7) Establir la retícula La retícula es Times New Roman 11 pt Interlineat 10. Té un marge superior de 20mm i la resta de 15mm 8) Configurar el llibre d’estil Concepte a transmetre per la revista Idea central Imatge Global Visual de la revista
Modernitat, estil, classe, tendència, moda. Barcelona està de moda La imatge global de la revista representa com
Portada
Contraportada
Articles
Elements de continuïtat:
Barcelona té moda i té estil. Per representarho, hem volgut realitzar una revista de caire molt visual per mostrar amb claredat que és aixó de la moda a Barcelona i que comporta. Descripció: La portada serà el icona de BCN ON, amb la O amb la marca del botó de on. A més, explicarà les seccions de cada autora i la fotografia mostrarà un carrer de Barcelona. Tipografies: Dubiel Plain i Dubiel Italic. Color: Negre i Blanc. Descripció: La fotografia serà el seguiment de la portada, amb la fotografia de Barcelona. Tipografies: Les tipografies seràn Times New Roman Color: El color blanc i negre Altres consideracions: Títols: Dubiel Plain. Subtítols: Arial o lliure. Peus de fotografia: Times New Roman 10pt. Destacats: Arial 11pt Inicials: En negreta i 16pt
Crèdits: Times New Roman 11pt
Jerarquització de textos: Justificat a l'esquerra Altres consideracions: Retícula: Superior 20mm i la resta 15mm. 11 pt i Interliniat 10. Títols del text o resaltats: Times New Roman 13 pt. Interlineat 10.
o DESIGUAL Peus de fotografia: Times New Roman 11 Interlineat 10.
Peus de fotografia a la portada: Arial 10, en posició vertical. Pot estar al marge superior dret o marge inferior esquerre.
Autor de la portada : Per + NOM. Lletra Dubiel Regular en minuscules a 25 pt.
El títol de la portada de la secció: Estil lliure. Descripció de la secció : Arial regular en amb 22 pt. ( pot ser amb majúscules o minuscules)
Casos especials
Números de pàgina: Times New Roman a 16 pt. A fora dels marges, a la cantonada dreta o esquerra depenent de la pàgina.En diagonal amb els marges.
Elements comuns: BCN ON a la part esquerra amb Arial 16pt i tracking -20. El nom de la secció en Arial 16pt i tracking -20 a la dreta. Colors: lliure
RÚBRICA 10 REVISTA - SUMARI
SUMARI
STREET STYLE Per Raquel Bueno
9-14
MERCATS A BCN Per Anna Gordiola
MARQUES MADE IN BCN Per Deborah Aparicio
21-26
15-20
INSTAGRAMMERS Per Nora Muixí
LOCALS DE MODA Per Gemma González
3-8
27-32