Gemma Pujadas

Hi han dies en que la nostalgia s'obre pas dins els meus somnis impossibles,que pesen més que la vida en si mateixa on soc conscient que ja no hi sou,pero miro al meu voltant i veig tot alló on heu deixat empremta, la gent em parla de vosaltres amb un somriure als llavis i llàgrimes als ulls i em dono compte que em coneixen pel que parlàveu de mi, sempre era a les vostres paralules i vosaltres sempre sereu al meu cor. Us estimo Mama i Papa.