(re)visions|| Asil Gomis 2010 Miquel Duran {cartes d’Irya} Antoni Federico {revistar} Víctor Pérez-Porro {paperview}
17 de juliol - 3 d’octubre Asil Gomis, Agullana
L’estiu de l’any 2002 s’organitzà a Agullana l’anomenada (Re)visions Asil Gomis, una exposició artística que va reunir les propostes de quatre artistes relacionats amb el nostre poble. Tot plegat tenia un propòsit cultural i reivindicatiu; aquest últim orientat a posar d’actualitat la necessitat d’oferir un servei públic per a la gent gran en aquest magnífic espai de l’Asil Gomis. De fet, fou la primera vegada en 32 anys que l’edifici s’obria al públic per complir amb una funció social concreta. L’estiu de l’any 2010 la situació d’aquest edifici modernista tan estimat per tots els agullanencs/es ha canviat radicalment i per dues raons: La primera és que ha passat a ser propietat de l’Ajuntament d’Agullana, abans ho havia estat d’un conjunt de municipis aglutinats a l’entorn de l’Associació Salines Bassegoda. I en segon lloc perquè properament entrarà en funcionament com a centre de serveis rural d’atenció a la gent gran, un cop acabades les obres de reforma estructural de l’edifici i la construcció d’un Centre de dia en el mateix espai on va tenir lloc (Re)visons. Ara bé, falta per omplir de contingut, de cares a recuperar el seu ús, la segona planta de l’edifici, tasca aquesta que entenc ha de ser decidida pels futurs equips de govern de l’Ajuntament d’Agullana sorgits com a resultat de les eleccions municipals les primeres de les quals s’han de dur a terme l’any que ve. Mentrestant ha sorgit l’excel·lent idea de tornar a fer una mostra d’Art Contemporani anomenada (re)visions II Asil
Gomis
en
l’espai
ara
buit
del
pis
superior.
Els
artistes que exposaran en aquesta ocasió són en Miquel Duran, l’Antoni Federico i en Víctor Pérez-Porro. Penso que amb aquesta exposició ha de tornar a sorgir un diàleg entre els creadors artístics, els gestors públics i la gent d’Agullana per tal de sotmetre a debat i consideració l’ús del darrer espai de l’Asil Gomis que quedarà per utilitzar. Aquesta exposició anirà acompanyada d’un programa d’activitats alternatives que giren al voltant del món de la literatura, la música i el cinema; un conjunt d’activitats culturals de molta qualitat que han de fer-nos gaudir el pas de l’estiu i, al mateix temps, ens han de servir per ser un referent del món cultural a la comarca de l’Alt Empordà. No vull acabar sense agrair l’esforç que han fet institucions com ara la Diputació de Girona en col·laborar econòmicament en el projecte, així com a totes les persones que participaran en totes aquestes activitats i que han fet possible que es dugués a terme aquest (re)visions II Asil Gomis.
Alfons Quera Carré
Asil Gomis, 2010
Alcalde d’Agullana
(re)visions II Asil Gomis 2010 Enric Tubert i Canada
Quan l’any 2002 es va presentar (RE)VISIONS ASIL GOMIS
Guiats pel convenciment que “una casa canvia quan hi en-
es va insistir molt en el posicionament reivindicatiu que
tra un hoste” la nostra pretensió és oferir als visitants
es pretenia donar a l’esdeveniment i es va emfasitzar la
que aquest estiu passin per l’Asil Gomis un banquet de
voluntat d’ocupació artística d’un espai públic que estava
sensacions amanit amb sis elements:
tancat des de l’any 1969 i que d’aquesta manera, durant dos mesos, es retornava al seu legítim propietari: el públic en general -que en aquella ocasió van ser més de 5.000 espectadors- interessat en ser protagonista d’un seguit d’iniciatives ubicades en un espai malaguanyat i plantejades amb la intenció de promoure l’agitació cultural. Vuit anys després, algunes coses han canviat en relació a l’Asil Gomis, ja que la planta principal ha estat rehabilitada i és a punt d’entrar en servei com a Centre de dia. Malgrat tot, tres dels quatre artistes que van protagonitzar una de les mostres d’art contemporani més directament orientades a revisar la relació entre l’espai públic, l’art i la política, decideixen reprendre l’expe-
- Un epistolari plàstic fet per Miquel Duran, un conjunt de cartes-objecte que incorpora el millor de les experiències del reciclatge visual de tota mena d’objectes recollits com si fossin restes d’un naufragi i que ara es reinventen fins elevar-los a la categoria d’objecte artístic. - Una instal·lació monumental en la qual Antoni Federico empren un exercici de diàleg amb la llum i la foscor, una mena de pas endavant més enllà d’aquell “punt zero” que va suposar per exemple el “Quadrat negre” de Malèvitx i que comporta una exploració dels espais del “No-res alli-
berat” del que parlaven els suprematistes.
riència d’ocupar la planta superior d’aquest immens edi-
- Un conjunt de peces en les quals Víctor Pérez-Porro, au-
fici modernista per convertir-la en el lloc on s’exposin
tèntic alquimista del color, després de prescindir dels
tres reflexions entorn de la memòria, un conjunt d’obres en
pinzells i substituir-los per un compressor provoca un
les quals es barreja el sentiment de pèrdua i d’inici.
pols entre la transcendència de l’atzar i el de la neces-
Miquel Duran, Antoni Federico i Victor Pérez-Porro, tots tres amb estudi a Agullana, atrets novament per la força d’aquest edifici emblemàtic i per la potencia dels espais
sitat en les obres resultants, les quals, sobre els murs maltractats de l’espai ocupat, ens apareixen com autèntiques simfonies de color en estat pur.
encara pendents de rehabilitació, han decidit en aquesta
- Un espai de reflexió en el qual, potenciat per la pre-
ocasió ocupar els 226 m² del pis superior. El fet que per
sència d’una obra de cada un dels tres artistes procedent
accedir-hi calgui creuar una passera habilitada expressa-
de l’experiència del (RE)VISIONS de l’any 2002, s’expo-
ment per a l’ocasió i que l’entrada a l’espai expositiu
sa tota mena de material documental lligat a la història
es faci per una obertura angosta dóna a l’experiència un
i als usos reals o imaginats de l’Asil Gomis recollit i
cert aire d’aventura.
ordenat pel comissariat d’aquesta exposició i es fa una
La voluntat que ens mou quan decidim tirar endavant aquesta iniciativa, i ho fem sota l’empara de l’Ajuntament d’Agullana, és la d’oferir al públic un seguit d’activi-
particular invitació al públic a participar en l’elaboració d’un vocabulari específic de paraules-clau relatives a aquest espai.
tats culturals, estructurades entorn d’una exposició, ca-
- Una projecció i exposició d’imatges recollides i munta-
racteritzades pel fet de compartir la voluntat d’abordar
des per en Xavier Esteve i per en Pere Pagès que es pro-
alguns objectius utòpics i entre ells, en especial, el de
jectaran i exposaran en l’espai annex a la terrassa situ-
demostrar la capacitat de l’art per transformar el dia a
at just damunt de l’escala principal d’accés a l’edifici.
dia i millorar-lo.
Una particular sala de projeccions plena de màgia amb un
En un món on el valor en curs ha estat la immediatesa, els tres artistes tenen en comú la capacitat de persis-
notable poder evocador. - El propi edifici on va passar els seus darrers anys la
tir, la constància, una l’actitud d’espera que els porta
Lidia de Cadaqués, amb les sales ocupades, les espectacu-
a realitzar obres que neixen de la necessitat, la voluntat
lars terrasses encarades cap a la plana amb la badia de
i el compromís de treballar-se, obres que sorgeixen de
Roses al fons, el jardí posterior,...
l’exercici de cada un d’ells de pouar cap el seu interior
s’integren les propostes de xerrades col·loqui amb autors
i d’estar atent a tot allò que trobi en la natura en la
de novel·les, els recitals poètics, les presentacions de
qual s’insereix. El resultat són tres propostes molt dife-
llibres o altres publicacions, els concerts i les taules
rents però que tenen en comú el fet d’obligar l’espectador
rodones que està previst que es vagin succeint durant tot
a interrogar-se.
l’estiu.
un marc en el qual
Els tres artistes aquí presents tenen en comú el fet que en les seves obres han reduït l’argument a un mínim i el que ens ofereixen són un conjunt peces en les quals la forma i el desordre quallen (gràcies a l’atzar) en unitats de significat que són les obres d’art i la resta dels col· laboradors implicats, entre els quals també hi ha en Pep Vallès i els dissenyadors d’aquesta publicació que teniu a les mans procurem generar un entorn que potencií el que ells han creat. En l’actual proposta ens guia la voluntat explícita de relacionar la noció d’ASIL i la de REVISIÓ amb la consciència romàntica de DESARRELAMENT, amb la consciència de no ser d’allà on ets i fem nostra l’herència romàntica formulada per Antoni Marí quan ens diu que “En el món modern, malgrat totes les contrarietats possibles, es pot ocupar el lloc que ens plagui sempre que siguem capaços d’assumir el risc que això comporta”. Romàntics com som, en el sentit més revolucionari del terme, els que protagonitzem aquest (re)visions II voldríem contribuir a convertir l’experiència d’ocupar espais abandonats, i també els discursos que aquesta experiència pugui generar, en un inici de nova funció dels mateixos.
Asil Gomis, detall
Enric Tubert i Canada
Intervenció de Miquel Duran a l’Asil Gomis l’any 2002, encara visible
Miquel Duran
Bocaterrosa , 2010 Escorรงa sobre fusta, 122 x 116,50cm.
Cartes d’Irya MIQUEL DURAN
Reflexiu de mena i molt analític, Miquel Duran observa el món amb una mirada molt crítica i, com si d’un notari es tractés, en les seves obres procura donar fe de tot allò que creu significatiu, conscient que les seves sèries acaben esdevenint un autèntic dietari o una cartografia on es pot seguir el rastre de les circumstàncies dins les quals s’ha generat l’obra: l’estil de vida, la procedència dels materials, els horaris seguits durant el període de realització...
Allò que sobta i a la vegada atreu és
que aquest fet, lluny de ser un llast que l’esclavitzi o que pugui banalitzar el discurs, s’acaba convertint en un catalitzador que contribueix positivament a l’exploració de nous llenguatges o al descobriment de noves ressonàncies en les formes o materials ja explorats en altres ocasions. Guiat per una decidida voluntat de revisió constant del propi treball, després de la sèrie Passatges molt lligada a la filosofia de W. Benjamin i que va cristal·litzar en una magnífica col·lecció de peces de gran format, autèntics palimsests en els qual s’assolien unes qualitats pictòriques extraordinàries, Miquel Duran s’ha embarcat en un
Cartes d’Irya , 2010 Treball en procés. Mesures variables
projecte molt peculiar: ha anat recollint i trossejant
çats a un destinatari atzarós, o no, que davant la peça,
tota mena de fragments d’escorça vegetal i de trossos de
i superada la primera fase de sorpresa, haurà de desxi-
fusta i, envoltat de silenci, guiat per una actitud molt
frar-ne el sentit.
similar a la dels constructors de paret seca, ha elaborat un autèntic mosaic informalista en el qual cada fragment ocupa el lloc que la intuïció i el càlcul han escollit.
Amb una sintaxi molt eficaç capaç de lligar en un mateix discurs materials molt heterogenis que serveixen de base (roba de matalàs, fang, paper, fusta... ) amb altres que
Aquesta peça titulada “Bocaterrosa” és la matriu a par-
actuen com a signes (paper imprès estripat, filferros amb
tir de la qual Miquel Duran ha emprès un camí de treball
plometes, mandíbules de gos, sagetes pivotant sobre un
fet en silenci, amb objectiu inicial de fer un conjunt
eix ...) tot plegat lligat amb aglutinants diversos com
d’obres de petit format on domini la delicadesa i la sub-
la parafina. El resultat és un conjunt de cartes escrites
tilesa i que, presentada com un conjunt, actuï com una
amb frases complexes, a vegades molt líriques i plenes de
al·legoria del naufragi i el salvament
subtileses, altres brillants i en certa manera barroques
El resultat és un autèntic epistolari titulat “Cartes d’Irya”, un títol ambigu, amb un nom propi ple de ressonàncies líriques que tant pot ser un topònim com un nom de persona. Una vintena de peces en les quals els objectes recollits a la platja, al bosc o al lloc més impensat; restes de naufragis diversos, semblen reinventar-se la funció i el lloc que els pertoca i es van articulant en un discurs que esdevé una recopilació de missatges adre-
però en la majoria dels casos carregades de ressons misteriosos i també de denuncia i de crítica ferotge a un món amnèsic de massa coses. Enric Tubert i Canada
Antoni Federico
Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
Educar el dubte ANTONI FEDERICO
Com a creador, Antoni Federico organitza els elements de cada peça com un tot en el qual les tensions no s’estalvien, ben al contrari, es persegueixen perquè s’entenen com una bona excusa per a la reflexió, la sorpresa o el desconcert. Amant de les instal·lacions, cada exposició que fa és un repte personal en el qual el diàleg entre l’espai i l’obra exposada esdevé un element clau. Des de la seva condició d’artista transgressor en l’ús dels materials i de les tècniques que barreja, Federico s’endinsa aquí en un exercici de reflexió entorn de l’escaire i de la peça entesa com una integració de moltes altres peces que dialoguen entre si, que s’interroguen i s’articulen sobre un marc. Com sempre, però, el diàleg que ell estableix es planteja com un intent d’educar el dubte, de fer-lo savi, d’examinar-lo, de demanar-li proves, d’exigir-li arguments. En la instal·lació presentada amb el títol “Revistar” hi ha una decidida voluntat de fugir de la maduresa pictòrica, es pretén que l’obra resultant estigui verda, que es noti que no té pretensió d’obra madura, de síntesi, sinó
Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
de material en procés. Per això defuig qualsevol precio-
entre les línies constituïdes en perímetre i que ell veu
sisme i renuncia a l’ús de l’amplíssim repertori de tex-
com un joc de buit i de ple, com un exercici de recer-
tures elaborades que ell domina i recorre als colors bà-
ca d’equilibri entre pes i ingravidesa, entre aparició i
sics, sense matisos tonals. En canvi, en el traç de cada
dissolució.
una de les línies i la seva interacció amb les altres, tot està estudiat i mesurat i s’ha formalitzat després d’un llarg procés d’elaboració.
El material ceràmic, incorporat al conjunt però situat fora del marc, prop de l’angle i connectat amb el fons en el qual s’integren la resta de les peces, ens apareix
Articulada en un suport de 1’8 x 10 (6+4)m, Federico pre-
com un conjunt de formes orgàniques expectants, que estan
senta una peça en angle recte sorgida de la feina de pas-
a l’espera de rebre quelcom. Una autèntica metàfora del
sar revista a múltiples quaderns de treball, a centenars
que es pretén de nosaltres com espectadors situats davant
de dibuixos i que ha servit com a excusa per “passar en
d’aquest trencaclosques de naturalesa arquitectònica i
net” part d’aquest material.
que
La proposta proclama la convicció que fer recerca és equivocar-se perquè així és com es descobreixen nous espais. Aquí el que es pretén és compartir aquestes troballes amb el públic, si més no, a nivell emocional. En la majoria de les peces que es presenten articulades sobre un fons negre, a diferents nivells d’alçada i amb solapaments constants entre elles; el que l’Antoni Federico busca és reflexionar sobre l’espai que queda atrapat
ens
reclama
posar
atenció
als
espais
interiors
i
al diàleg obert i complex entre els diversos elements integrats. Enric Tubert i Canada
Víctor Pérez-Porro
Paper-Line 1 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.
Paper-Line 2 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.
Paper-Line 3 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 85 x 112cm.
Paper-View 6 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.
Mètode i atzar VÍCTOR PÉREZ-PORRO L’obra de Víctor Pérez-Porro, des de la seva aparent simplicitat, és una pintura llaminera, d’un atractiu irresistible. Alliberades de la pretensió de crear il·lusió de realitat –objectiu dominant en l’art occidental durant segles i segles- les seves obres persegueixen captar l’essència de la realitat, amb la qual cosa hi ha una total coincidència amb l’objectiu de bona part de l’art oriental. El fet que Pérez-Porro s’atreveixi a plantejar la pintura com si es tractés de música l’acosta a actituds com les de John Cage, en les quals es parteix d’un enorme respecte pel paper del públic que és qui, en no acontentar-se en veure la peça i sentir-se empès a mirar-la, li dona un valor superior, un valor estètic. Guiat pel convenciment que la via més directa per arribar a la conceptualització és la que passa per les sensacions, ja fa molts anys que aquest artista es va endinsar en l’estudi de la tècnica i del cromatisme amb la voluntat d’esdevenir un autèntic alquimista dels colors i la seva és una actitud que l’ha dut a anar definint una manera de fer en la qual no hi ha confusió possible, ja que no hi ha símbols per interpretar perquè el que hi trobem és un exercici de reflexió sobre la pròpia essència de la pintura i en particular sobre la textura i el color, dos elements indestriablement units al concepte de forma. Convençut de la certesa d’aquella frase atribuïda a Demòcrit que diu: “Tot el que hi ha és fruit de l’atzar i la
necessitat” Pérez-Porro dóna una enorme importància a la creació d’un ambient preparat en el marc del qual es dugui a terme la improvisació. Resulta curiós veure com abans d’atacar la superfície amb el color hi ha tot un treball previ d’incisions, relleus, modificacions de la textura del material que ha de servir de base i que li donen una trama geomètrica feta a partir d’una actitud molt zen, de fer les coses naturalment, de concentració en allò que estàs fent i prou. Una manera de viure centrat aquí i ara, transcendint la pròpia personalitat. Darrerament aquest artista ha donat un pas endavant en substituir els pinzells per un compressor que llança la pintura sobre la superfície blanca del mur, del paper o de l’alumini prèviament condicionada per rebre l’impacte del color i així experimenta amb els recorreguts, itineraris, barreges... que la pintura, en funció del seu grau de fluïdesa, produeix en escorre’s lliurement després de ser llançada amb compressor. Aquest canvi de rumb, encara fa més evident la importància de la suma del treball previ de coneixement i manipulació de la base sobre la qual es vol treballar i la força de l’atzar que suposa la incorporació del regalims dels fluïts de color empesos per la força de la gravetat. En aquesta ocasió l’espectador podrà gaudir de la contemplació d’autèntiques partitures cromàtiques presentades sobre una base d’alumini encarades amb altres fetes sobre paper Arches de rotllo industrial en els qual el factor del nivell d’absorbència de la base esdevé un factor clau. És tracta d’una proposta que ens obliga a admetre que en art com en tants altres àmbits les coses són allò primer i entendre el seu “per a que” és un segon estadi. Paper-View 7 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.
Enric Tubert i Canada
EXPOSICIÓ RESSURGIT ANTIC ASIL AGULLANA.JOSEP VALLÈS ROVIRA. Associacions Catalana, Internacional Crítics Art
AGULLANA
esgarrapa
Pirineus,
transparent celatge bressolat tramuntana, última capitalitat republicana, camí exili, poble carrers costeruts, rodejats retallats perfils muntanyencs, boscos
eixorivits
silents
encants;
llegenda diu Agullana és cosa sana, pintura també s’esplaia.
estels: 3+4 = 7, alt - baix, fusió
terrenal- intemporal.
Duran arreplega assimilats pedra bru-
Quadrats
identificat
trauma,humà
fantasia
pot
plàsticament
tic asil, record mostra celebrada seu recinte 2002: 2+2 = 4, segons tetrakis pitagòrica, 4+3+2+1=10 = 1+0 = 1 etern record, ara tres artistes agullanencs Miquel Duran, Antoni Federico, Pérez-
contrastats, alliberament,
ésser
desbordada
reciclada.
Home
cara
esdevenidor afronta ancestrals arcans, projectant
Raó resurrecció geriàtrica an-
cercles
meravelles
imaginatiu
esperit.
ta,
Manera modern alquimista Miquel deixalles
mutant-los savis
destí
adients
trans-
components
(filosofal),
producció
desviat,
pedra
conseqüentment
traspua,
tramet
sa
benaura-
da flaire terra mullada fertilitzant camps; - igualment preocupació millorar, salvar, perdut, rebutjable, no - deixa assolir net clam social, inte-
Túnel enrotllada espiral, ser-
pentina, anell íntima vibració esclat acarnissada si mateix, camí desmais interestel·lars.
Tanmateix Duran beneeix metalls,
herbes,
paperassa,
sistema
Braille
rotllo
cecs,
pianola,
participatiu
Porro novament reincideixen impulsats
local esperit tranquil, atractiu am-
dignes cinematogràfica plasticitat Ku-
desvalguts
bient casolà.
bric. Perigrollada signatura Federico
expressió = idealment sensibilitzada.
mostra viu desfici escurçar límits inANTONI
FEDERICO.-
artista
en-
cumbrades, esquemàtiques projeccions geomètriques dimensionades infinitesimal espai. Composicions Federico assoleixen encisadora arrancada espacial : parteixen punt inicial adoptant progressiva orientació vers ruta infinita, paulatinament encarna imatges concisa configuració estereomètriques: línea
composta
puntuals
seguici
idees,
punts
quadrat
reflex
símbol
ter-
ra delimitada quatre vents, estel·lar projecció, tivitat
triangle
(madurades
definidor
teories),
creacercle
(reconeguda línea infinita, senyal immensitat firmament. Cercle, centre arreu, perímetre enlloc defineix infinit.
Federico íntimament
trasbalsat
recrea entrebancs pensament, atzarosos embats ignot enllà enllà llunyà.
Quatre mostres escadusseres seva
Mecanització ingenis espacials
rès desheretats.
finits, denunciar-los.
Federico estima construir magní-
posició
enlairada,
pen-
incitació
clau
oberturista
progressiva
doble
aspecte
formal,metafísic.
Rotllo espiral rotor motor lli-
recerca noms invisibles encara. Tríp-
mèries il·luminades ancestral savie-
tic: primer cos cercle esquema; segon
sa escriptura cuneïforme, textos més
ròdol
vells humanitat anteriors Bíblia sim-
esclarit,
terra
tercer
transportat
baiard testimoni real reducció, con-
ple recull, síntesis textos creació
questa espai.
sumeris.
MIQUEL DURAN.- Es pintor aferrat
terra,
l’encanta
caminar,
bona
mar-
xa, trepitjar boscúria, sentir clam ventisca, identificar-se aprofundides veus silenci resquitades força natura esclatada.
Duran aporta exposició peça de-
nomina
“Bocaterrosa”
ordenat
recull
mercès
seva
complementació
adició plàstica.
Gran
ròdol,
roda
vehicle
neu-
màtic prodigioses vibracions locomotives:
serpents
(mercuri),
pilars
(menhir)
mítiques
rodones, ressonàn-
Duran
relliga
objecte
recupe-
rat lloc on l’ha trobat, unint afecte territorial agraïda expressivitat. ( trobats Agullana, Portbou, Pirineus ...).
Sensibilització
material
in-
corporats rememora creacions alemany Schwitters, sobretot fustes, traspassat
1948,
nord-americà
Rauchenberg
(gruo Pop-Art) concordances sovintejades normal desenvolupament general fet plàstic, quina cosa no suposa cap
Duran emotivament acostuma re-
manera
=
identificació
ni
tanmateix
cobrar (recollir) material estripat,
paral·lelisme, sí comú punt sortida
filferro, retalls, fustes fidel reflex
vies
divergents
trossos ànima malferida, ànims rebut-
des,
lícites.
jats.
ment han participat comunment mateixa
Distanciat
record
d’ossos
ti-
falt,
guts, desvetllament misteris l’ignot.
eviden-
expressiu, evocació tauletes fang su-
-
celeste,
recone-
l’inciten,
projecció,
cel
rats, abandonats, convivint humit as-
confins
esperit
identificació
gam camí perforació penetració àmbit allunyament
viu
plurals emotivi-
ciat obres mida petita, dúctil vigor
triple
resum,
diferents
jada, operació dona 43,2 m2 4+3=7 =
gada
(interior)
emprar
tats
altura
equilàter
continguda
acostuma
reflexions
1,80
gran
triangulació
humanes
pro-
índex sobrepujades
noblides
ve-
seves
acondueix
ara presenta extens escaire: 6 X 4 X
Triangulacions
creació,
igualment
pintor
sensible
capes materials pulcrament tractades,
suport
Tarannà
tocs
fiques construccions (instal·lacions),
escorces, veus oblit recuperades, en-
dins
invidents,
funditzar
pintura mostren seu tarannà plàstic: aplegades
reclam melòdic, intenció integradora
éssers
desmenjats
deslliurats
tota esperança, groller despullat ambient
estripat
barri
Broadway
Nova
York (estada anys setantes).
Duran
sent
personal
plenament
Tots
pintors
justificaevident-
tècnica pictòrica, plàstica.
Duran anomena D’Irya sa present
producció
petit
col·lectivament,
format
lliurament,
oferta,
expressada,
acollit desbrossament incògnites temps atractiu
present, líricament referenciada.
material rebuig (ja ho havíem escrit) PEREZ-PORRO.-
cies; gros diàmetre eix. rectangles
recull fa seu incorpora sa producció
(dobles quadrats, contorn territorial
convertit útil element integrador seu
Porro suposa clara immersió món co-
= 4 acompanyada perenne rotació cir-
personal estil.
lor net, aplicat, matisat pulcra tra-
cular= 3= viatge interplanetari enllà
Producció
Pérez-
ducció plàstica mateixos desencisos,
planys,
goigs
reflecteixen
condició
humana.
Pintura Pérez-Porro ha assumit
mesurada afinitat rectilínies composicions Mondrian entramades sobri sosté geomètric, sense desdir això és molt clar,
propi
desenvolupament,
definit
personal estil plàstic Pérez-Porro.
Aplicada disciplina lineal, es-
caires
rectangulars
neta
Miquel Duran. Cartes d’Irya , 2010 Tècnica mixta, 32,50 x 24,50cm.
aplicació
geomètrica, predomini angular traspuen seves creacions - llunyana, propera semblança comparativa planimètrica ordenació camps (vista alçada) fitats rostolls, còrrecs, camins naturalment establerts.
Obra Pérez-Porro reté depuració
llenguatge plàstic extrapolat expressiva
condició
tradicional
profunda
expressivitat colors si mateix.
Intimitat
Pérez-Porro
aspira
món través condicionaments cromàtics, efectes anímics, emotius realçats alts, baixos, éxits, defallides humanes.
Insistim
color
quadres
Pérez-
Porro accentuen valoració diversa devegades expressiva joia contrari decantar cru lacrimal compositiu; activa, passiva ritmen contraris averanys món estones plaent, volta agreujat.
Seu
passat
plàstic
Antonio Federico. Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
esdevenia
acostumada presentació plànols paral· lels
combinat
cromatisme
primaris
tons; actualment trenca rigor contundència geomètrica benaurats regalis, plors emancipats transmutats benèfics encaixats, alliberats àgil accentuada fervent plasmació.
Lo
baix,
de
dalt
prediquen
és
igual
taules
a
lo
de
smeredignes
Hermes Tremegiste (tres vegades gran), conciliant elevades altures siderals Federico, Miquel
terràqüia
Duran;
aprofundiment
conceptiu
intimisme
Pérez-Porro.
Tres artistes agullanencs, tres
símbol creativitat, aquí identificats, diferenciats
creatiu
estil
personal
cadascun d’ells.
Víctor Pérez-Porro. Desliza-Trip 1 , 2009 Tècnica mixta sobre panell alumini, 3 x 101 x 36,9cm.
(re)visions II Asil Gomis 2010 Agullana Del 17 de juliol al 3 d’octubre de 2010
Exposició/ Comissari Enric Tubert i Canada Idea / projecte M. Duran, A. Federico, V. Pérez-Porro, E. Tubert Il·luminació CUBE Catàleg/ Direcció d’Art Manel Gràvalos Fotògraf Josep Algans Disseny gràfic Manel Gràvalos / Visible Impressió Impremta Aubert
Copyright Dels textos, imatges i obres Els autors respectius Dipòsit legal GI-850-2010
Asil Gomis, detall (ambdúes i contraportada)
Agraïments Ajuntament d’Agullana Diputació de Girona Alfons Quera Carré Josep Vallès Rovira Pere Pagès Santos Xavier Esteve
preu 2 euros