(re)visions II

(re)visions|| Asil Gomis 2010 Miquel Duran {cartes d’Irya} Antoni Federico {revistar} Víctor Pérez-Porro {paperview}

17 de juliol - 3 d’octubre Asil Gomis, Agullana

L’estiu de l’any 2002 s’organitzà a Agullana l’anomenada (Re)visions Asil Gomis, una exposició artística que va reunir les propostes de quatre artistes relacionats amb el nostre poble. Tot plegat tenia un propòsit cultural i reivindicatiu; aquest últim orientat a posar d’actualitat la necessitat d’oferir un servei públic per a la gent gran en aquest magnífic espai de l’Asil Gomis. De fet, fou la primera vegada en 32 anys que l’edifici s’obria al públic per complir amb una funció social concreta.

L’estiu de l’any 2010 la situació d’aquest edifici modernista tan estimat per tots els agullanencs/es ha canviat radicalment i per dues raons: La primera és que ha passat a ser propietat de l’Ajuntament d’Agullana, abans ho havia estat d’un conjunt de municipis aglutinats a l’entorn de l’Associació Salines Bassegoda. I en segon lloc perquè properament entrarà en funcionament com a centre de serveis rural d’atenció a la gent gran, un cop acabades les obres de reforma estructural de l’edifici i la construcció d’un Centre de dia en el mateix espai on va tenir lloc (Re)visons. Ara bé, falta per omplir de contingut, de cares a recuperar el seu ús, la segona planta de l’edifici, tasca aquesta que entenc ha de ser decidida pels futurs equips de govern de l’Ajuntament d’Agullana sorgits com a resultat de les eleccions municipals les primeres de les quals s’han de dur a terme l’any que ve.

Mentrestant ha sorgit l’excel·lent idea de tornar a fer una mostra d’Art Contemporani anomenada (re)visions II Asil

Gomis

en

l’espai

ara

buit

del

pis

superior.

Els

artistes que exposaran en aquesta ocasió són en Miquel Duran, l’Antoni Federico i en Víctor Pérez-Porro. Penso que amb aquesta exposició ha de tornar a sorgir un diàleg entre els creadors artístics, els gestors públics i la gent d’Agullana per tal de sotmetre a debat i consideració l’ús del darrer espai de l’Asil Gomis que quedarà per utilitzar.

Aquesta exposició anirà acompanyada d’un programa d’activitats alternatives que giren al voltant del món de la literatura, la música i el cinema; un conjunt d’activitats culturals de molta qualitat que han de fer-nos gaudir el pas de l’estiu i, al mateix temps, ens han de servir per ser un referent del món cultural a la comarca de l’Alt Empordà.

No vull acabar sense agrair l’esforç que han fet institucions com ara la Diputació de Girona en col·laborar econòmicament en el projecte, així com a totes les persones que participaran en totes aquestes activitats i que han fet possible que es dugués a terme aquest (re)visions II Asil Gomis.

Alfons Quera Carré

Asil Gomis, 2010

Alcalde d’Agullana

(re)visions II Asil Gomis 2010 Enric Tubert i Canada

Quan l’any 2002 es va presentar (RE)VISIONS ASIL GOMIS

Guiats pel convenciment que “una casa canvia quan hi en-

es va insistir molt en el posicionament reivindicatiu que

tra un hoste” la nostra pretensió és oferir als visitants

es pretenia donar a l’esdeveniment i es va emfasitzar la

que aquest estiu passin per l’Asil Gomis un banquet de

voluntat d’ocupació artística d’un espai públic que estava

sensacions amanit amb sis elements:

tancat des de l’any 1969 i que d’aquesta manera, durant dos mesos, es retornava al seu legítim propietari: el públic en general -que en aquella ocasió van ser més de 5.000 espectadors- interessat en ser protagonista d’un seguit d’iniciatives ubicades en un espai malaguanyat i plantejades amb la intenció de promoure l’agitació cultural.

Vuit anys després, algunes coses han canviat en relació a l’Asil Gomis, ja que la planta principal ha estat rehabilitada i és a punt d’entrar en servei com a Centre de dia. Malgrat tot, tres dels quatre artistes que van protagonitzar una de les mostres d’art contemporani més directament orientades a revisar la relació entre l’espai públic, l’art i la política, decideixen reprendre l’expe-

- Un epistolari plàstic fet per Miquel Duran, un conjunt de cartes-objecte que incorpora el millor de les experiències del reciclatge visual de tota mena d’objectes recollits com si fossin restes d’un naufragi i que ara es reinventen fins elevar-los a la categoria d’objecte artístic.

- Una instal·lació monumental en la qual Antoni Federico empren un exercici de diàleg amb la llum i la foscor, una mena de pas endavant més enllà d’aquell “punt zero” que va suposar per exemple el “Quadrat negre” de Malèvitx i que comporta una exploració dels espais del “No-res alli-

berat” del que parlaven els suprematistes.

riència d’ocupar la planta superior d’aquest immens edi-

- Un conjunt de peces en les quals Víctor Pérez-Porro, au-

fici modernista per convertir-la en el lloc on s’exposin

tèntic alquimista del color, després de prescindir dels

tres reflexions entorn de la memòria, un conjunt d’obres en

pinzells i substituir-los per un compressor provoca un

les quals es barreja el sentiment de pèrdua i d’inici.

pols entre la transcendència de l’atzar i el de la neces-

Miquel Duran, Antoni Federico i Victor Pérez-Porro, tots tres amb estudi a Agullana, atrets novament per la força d’aquest edifici emblemàtic i per la potencia dels espais

sitat en les obres resultants, les quals, sobre els murs maltractats de l’espai ocupat, ens apareixen com autèntiques simfonies de color en estat pur.

encara pendents de rehabilitació, han decidit en aquesta

- Un espai de reflexió en el qual, potenciat per la pre-

ocasió ocupar els 226 m² del pis superior. El fet que per

sència d’una obra de cada un dels tres artistes procedent

accedir-hi calgui creuar una passera habilitada expressa-

de l’experiència del (RE)VISIONS de l’any 2002, s’expo-

ment per a l’ocasió i que l’entrada a l’espai expositiu

sa tota mena de material documental lligat a la història

es faci per una obertura angosta dóna a l’experiència un

i als usos reals o imaginats de l’Asil Gomis recollit i

cert aire d’aventura.

ordenat pel comissariat d’aquesta exposició i es fa una

La voluntat que ens mou quan decidim tirar endavant aquesta iniciativa, i ho fem sota l’empara de l’Ajuntament d’Agullana, és la d’oferir al públic un seguit d’activi-

particular invitació al públic a participar en l’elaboració d’un vocabulari específic de paraules-clau relatives a aquest espai.

tats culturals, estructurades entorn d’una exposició, ca-

- Una projecció i exposició d’imatges recollides i munta-

racteritzades pel fet de compartir la voluntat d’abordar

des per en Xavier Esteve i per en Pere Pagès que es pro-

alguns objectius utòpics i entre ells, en especial, el de

jectaran i exposaran en l’espai annex a la terrassa situ-

demostrar la capacitat de l’art per transformar el dia a

at just damunt de l’escala principal d’accés a l’edifici.

dia i millorar-lo.

Una particular sala de projeccions plena de màgia amb un

En un món on el valor en curs ha estat la immediatesa, els tres artistes tenen en comú la capacitat de persis-

notable poder evocador.

- El propi edifici on va passar els seus darrers anys la

tir, la constància, una l’actitud d’espera que els porta

Lidia de Cadaqués, amb les sales ocupades, les espectacu-

a realitzar obres que neixen de la necessitat, la voluntat

lars terrasses encarades cap a la plana amb la badia de

i el compromís de treballar-se, obres que sorgeixen de

Roses al fons, el jardí posterior,...

l’exercici de cada un d’ells de pouar cap el seu interior

s’integren les propostes de xerrades col·loqui amb autors

i d’estar atent a tot allò que trobi en la natura en la

de novel·les, els recitals poètics, les presentacions de

qual s’insereix. El resultat són tres propostes molt dife-

llibres o altres publicacions, els concerts i les taules

rents però que tenen en comú el fet d’obligar l’espectador

rodones que està previst que es vagin succeint durant tot

a interrogar-se.

l’estiu.

un marc en el qual

Els tres artistes aquí presents tenen en comú el fet que en les seves obres han reduït l’argument a un mínim i el que ens ofereixen són un conjunt peces en les quals la forma i el desordre quallen (gràcies a l’atzar) en unitats de significat que són les obres d’art i la resta dels col· laboradors implicats, entre els quals també hi ha en Pep Vallès i els dissenyadors d’aquesta publicació que teniu a les mans procurem generar un entorn que potencií el que ells han creat.

En l’actual proposta ens guia la voluntat explícita de relacionar la noció d’ASIL i la de REVISIÓ amb la consciència romàntica de DESARRELAMENT, amb la consciència de no ser d’allà on ets i fem nostra l’herència romàntica formulada per Antoni Marí quan ens diu que “En el món modern, malgrat totes les contrarietats possibles, es pot ocupar el lloc que ens plagui sempre que siguem capaços d’assumir el risc que això comporta”.

Romàntics com som, en el sentit més revolucionari del terme, els que protagonitzem aquest (re)visions II voldríem contribuir a convertir l’experiència d’ocupar espais abandonats, i també els discursos que aquesta experiència pugui generar, en un inici de nova funció dels mateixos.

Asil Gomis, detall

Enric Tubert i Canada

Intervenció de Miquel Duran a l’Asil Gomis l’any 2002, encara visible

Miquel Duran

Bocaterrosa , 2010 Escorรงa sobre fusta, 122 x 116,50cm.

Cartes d’Irya MIQUEL DURAN

Reflexiu de mena i molt analític, Miquel Duran observa el món amb una mirada molt crítica i, com si d’un notari es tractés, en les seves obres procura donar fe de tot allò que creu significatiu, conscient que les seves sèries acaben esdevenint un autèntic dietari o una cartografia on es pot seguir el rastre de les circumstàncies dins les quals s’ha generat l’obra: l’estil de vida, la procedència dels materials, els horaris seguits durant el període de realització...

Allò que sobta i a la vegada atreu és

que aquest fet, lluny de ser un llast que l’esclavitzi o que pugui banalitzar el discurs, s’acaba convertint en un catalitzador que contribueix positivament a l’exploració de nous llenguatges o al descobriment de noves ressonàncies en les formes o materials ja explorats en altres ocasions.

Guiat per una decidida voluntat de revisió constant del propi treball, després de la sèrie Passatges molt lligada a la filosofia de W. Benjamin i que va cristal·litzar en una magnífica col·lecció de peces de gran format, autèntics palimsests en els qual s’assolien unes qualitats pictòriques extraordinàries, Miquel Duran s’ha embarcat en un

Cartes d’Irya , 2010 Treball en procés. Mesures variables

projecte molt peculiar: ha anat recollint i trossejant

çats a un destinatari atzarós, o no, que davant la peça,

tota mena de fragments d’escorça vegetal i de trossos de

i superada la primera fase de sorpresa, haurà de desxi-

fusta i, envoltat de silenci, guiat per una actitud molt

frar-ne el sentit.

similar a la dels constructors de paret seca, ha elaborat un autèntic mosaic informalista en el qual cada fragment ocupa el lloc que la intuïció i el càlcul han escollit.

Amb una sintaxi molt eficaç capaç de lligar en un mateix discurs materials molt heterogenis que serveixen de base (roba de matalàs, fang, paper, fusta... ) amb altres que

Aquesta peça titulada “Bocaterrosa” és la matriu a par-

actuen com a signes (paper imprès estripat, filferros amb

tir de la qual Miquel Duran ha emprès un camí de treball

plometes, mandíbules de gos, sagetes pivotant sobre un

fet en silenci, amb objectiu inicial de fer un conjunt

eix ...) tot plegat lligat amb aglutinants diversos com

d’obres de petit format on domini la delicadesa i la sub-

la parafina. El resultat és un conjunt de cartes escrites

tilesa i que, presentada com un conjunt, actuï com una

amb frases complexes, a vegades molt líriques i plenes de

al·legoria del naufragi i el salvament

subtileses, altres brillants i en certa manera barroques

El resultat és un autèntic epistolari titulat “Cartes d’Irya”, un títol ambigu, amb un nom propi ple de ressonàncies líriques que tant pot ser un topònim com un nom de persona. Una vintena de peces en les quals els objectes recollits a la platja, al bosc o al lloc més impensat; restes de naufragis diversos, semblen reinventar-se la funció i el lloc que els pertoca i es van articulant en un discurs que esdevé una recopilació de missatges adre-

però en la majoria dels casos carregades de ressons misteriosos i també de denuncia i de crítica ferotge a un món amnèsic de massa coses.

Enric Tubert i Canada

Antoni Federico

Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

Educar el dubte ANTONI FEDERICO

Com a creador, Antoni Federico organitza els elements de cada peça com un tot en el qual les tensions no s’estalvien, ben al contrari, es persegueixen perquè s’entenen com una bona excusa per a la reflexió, la sorpresa o el desconcert. Amant de les instal·lacions, cada exposició que fa és un repte personal en el qual el diàleg entre l’espai i l’obra exposada esdevé un element clau.

Des de la seva condició d’artista transgressor en l’ús dels materials i de les tècniques que barreja, Federico s’endinsa aquí en un exercici de reflexió entorn de l’escaire i de la peça entesa com una integració de moltes altres peces que dialoguen entre si, que s’interroguen i s’articulen sobre un marc. Com sempre, però, el diàleg que ell estableix es planteja com un intent d’educar el dubte, de fer-lo savi, d’examinar-lo, de demanar-li proves, d’exigir-li arguments.

En la instal·lació presentada amb el títol “Revistar” hi ha una decidida voluntat de fugir de la maduresa pictòrica, es pretén que l’obra resultant estigui verda, que es noti que no té pretensió d’obra madura, de síntesi, sinó

Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

de material en procés. Per això defuig qualsevol precio-

entre les línies constituïdes en perímetre i que ell veu

sisme i renuncia a l’ús de l’amplíssim repertori de tex-

com un joc de buit i de ple, com un exercici de recer-

tures elaborades que ell domina i recorre als colors bà-

ca d’equilibri entre pes i ingravidesa, entre aparició i

sics, sense matisos tonals. En canvi, en el traç de cada

dissolució.

una de les línies i la seva interacció amb les altres, tot està estudiat i mesurat i s’ha formalitzat després d’un llarg procés d’elaboració.

El material ceràmic, incorporat al conjunt però situat fora del marc, prop de l’angle i connectat amb el fons en el qual s’integren la resta de les peces, ens apareix

Articulada en un suport de 1’8 x 10 (6+4)m, Federico pre-

com un conjunt de formes orgàniques expectants, que estan

senta una peça en angle recte sorgida de la feina de pas-

a l’espera de rebre quelcom. Una autèntica metàfora del

sar revista a múltiples quaderns de treball, a centenars

que es pretén de nosaltres com espectadors situats davant

de dibuixos i que ha servit com a excusa per “passar en

d’aquest trencaclosques de naturalesa arquitectònica i

net” part d’aquest material.

que

La proposta proclama la convicció que fer recerca és equivocar-se perquè així és com es descobreixen nous espais.

Aquí el que es pretén és compartir aquestes troballes amb el públic, si més no, a nivell emocional.

En la majoria de les peces que es presenten articulades sobre un fons negre, a diferents nivells d’alçada i amb solapaments constants entre elles; el que l’Antoni Federico busca és reflexionar sobre l’espai que queda atrapat

ens

reclama

posar

atenció

als

espais

interiors

i

al diàleg obert i complex entre els diversos elements integrats.

Enric Tubert i Canada

Víctor Pérez-Porro

Paper-Line 1 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.

Paper-Line 2 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.

Paper-Line 3 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 85 x 112cm.

Paper-View 6 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.

Mètode i atzar VÍCTOR PÉREZ-PORRO L’obra de Víctor Pérez-Porro, des de la seva aparent simplicitat, és una pintura llaminera, d’un atractiu irresistible. Alliberades de la pretensió de crear il·lusió de realitat –objectiu dominant en l’art occidental durant segles i segles- les seves obres persegueixen captar l’essència de la realitat, amb la qual cosa hi ha una total coincidència amb l’objectiu de bona part de l’art oriental.

El fet que Pérez-Porro s’atreveixi a plantejar la pintura com si es tractés de música l’acosta a actituds com les de John Cage, en les quals es parteix d’un enorme respecte pel paper del públic que és qui, en no acontentar-se en veure la peça i sentir-se empès a mirar-la, li dona un valor superior, un valor estètic.

Guiat pel convenciment que la via més directa per arribar a la conceptualització és la que passa per les sensacions, ja fa molts anys que aquest artista es va endinsar en l’estudi de la tècnica i del cromatisme amb la voluntat d’esdevenir un autèntic alquimista dels colors i la seva és una actitud que l’ha dut a anar definint una manera de fer en la qual no hi ha confusió possible, ja que no hi ha símbols per interpretar perquè el que hi trobem és un exercici de reflexió sobre la pròpia essència de la pintura i en particular sobre la textura i el color, dos elements indestriablement units al concepte de forma.

Convençut de la certesa d’aquella frase atribuïda a Demòcrit que diu: “Tot el que hi ha és fruit de l’atzar i la

necessitat” Pérez-Porro dóna una enorme importància a la creació d’un ambient preparat en el marc del qual es dugui a terme la improvisació. Resulta curiós veure com abans d’atacar la superfície amb el color hi ha tot un treball previ d’incisions, relleus, modificacions de la textura del material que ha de servir de base i que li donen una trama geomètrica feta a partir d’una actitud molt zen, de fer les coses naturalment, de concentració en allò que estàs fent i prou. Una manera de viure centrat aquí i ara, transcendint la pròpia personalitat.

Darrerament aquest artista ha donat un pas endavant en substituir els pinzells per un compressor que llança la pintura sobre la superfície blanca del mur, del paper o de l’alumini prèviament condicionada per rebre l’impacte del color i així experimenta amb els recorreguts, itineraris, barreges... que la pintura, en funció del seu grau de fluïdesa, produeix en escorre’s lliurement després de ser llançada amb compressor.

Aquest canvi de rumb, encara fa més evident la importància de la suma del treball previ de coneixement i manipulació de la base sobre la qual es vol treballar i la força de l’atzar que suposa la incorporació del regalims dels fluïts de color empesos per la força de la gravetat.

En aquesta ocasió l’espectador podrà gaudir de la contemplació d’autèntiques partitures cromàtiques presentades sobre una base d’alumini encarades amb altres fetes sobre paper Arches de rotllo industrial en els qual el factor del nivell d’absorbència de la base esdevé un factor clau. És tracta d’una proposta que ens obliga a admetre que en art com en tants altres àmbits les coses són allò primer i entendre el seu “per a que” és un segon estadi.

Paper-View 7 , 2010 Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.

Enric Tubert i Canada

EXPOSICIÓ RESSURGIT ANTIC ASIL AGULLANA.JOSEP VALLÈS ROVIRA. Associacions Catalana, Internacional Crítics Art

AGULLANA

esgarrapa

Pirineus,

transparent celatge bressolat tramuntana, última capitalitat republicana, camí exili, poble carrers costeruts, rodejats retallats perfils muntanyencs, boscos

eixorivits

silents

encants;

llegenda diu Agullana és cosa sana, pintura també s’esplaia.

estels: 3+4 = 7, alt - baix, fusió

terrenal- intemporal.

Duran arreplega assimilats pedra bru-

Quadrats

identificat

trauma,humà

fantasia

pot

plàsticament

tic asil, record mostra celebrada seu recinte 2002: 2+2 = 4, segons tetrakis pitagòrica, 4+3+2+1=10 = 1+0 = 1 etern record, ara tres artistes agullanencs Miquel Duran, Antoni Federico, Pérez-

contrastats, alliberament,

ésser

desbordada

reciclada.

Home

cara

esdevenidor afronta ancestrals arcans, projectant

Raó resurrecció geriàtrica an-

cercles

meravelles

imaginatiu

esperit.

ta,

Manera modern alquimista Miquel deixalles

mutant-los savis

destí

adients

trans-

components

(filosofal),

producció

desviat,

pedra

conseqüentment

traspua,

tramet

sa

benaura-

da flaire terra mullada fertilitzant camps; - igualment preocupació millorar, salvar, perdut, rebutjable, no - deixa assolir net clam social, inte-

Túnel enrotllada espiral, ser-

pentina, anell íntima vibració esclat acarnissada si mateix, camí desmais interestel·lars.

Tanmateix Duran beneeix metalls,

herbes,

paperassa,

sistema

Braille

rotllo

cecs,

pianola,

participatiu

Porro novament reincideixen impulsats

local esperit tranquil, atractiu am-

dignes cinematogràfica plasticitat Ku-

desvalguts

bient casolà.

bric. Perigrollada signatura Federico

expressió = idealment sensibilitzada.

mostra viu desfici escurçar límits inANTONI

FEDERICO.-

artista

en-

cumbrades, esquemàtiques projeccions geomètriques dimensionades infinitesimal espai. Composicions Federico assoleixen encisadora arrancada espacial : parteixen punt inicial adoptant progressiva orientació vers ruta infinita, paulatinament encarna imatges concisa configuració estereomètriques: línea

composta

puntuals

seguici

idees,

punts

quadrat

reflex

símbol

ter-

ra delimitada quatre vents, estel·lar projecció, tivitat

triangle

(madurades

definidor

teories),

creacercle

(reconeguda línea infinita, senyal immensitat firmament. Cercle, centre arreu, perímetre enlloc defineix infinit.

Federico íntimament

trasbalsat

recrea entrebancs pensament, atzarosos embats ignot enllà enllà llunyà.

Quatre mostres escadusseres seva

Mecanització ingenis espacials

rès desheretats.

finits, denunciar-los.

Federico estima construir magní-

posició

enlairada,

pen-

incitació

clau

oberturista

progressiva

doble

aspecte

formal,metafísic.

Rotllo espiral rotor motor lli-

recerca noms invisibles encara. Tríp-

mèries il·luminades ancestral savie-

tic: primer cos cercle esquema; segon

sa escriptura cuneïforme, textos més

ròdol

vells humanitat anteriors Bíblia sim-

esclarit,

terra

tercer

transportat

baiard testimoni real reducció, con-

ple recull, síntesis textos creació

questa espai.

sumeris.

MIQUEL DURAN.- Es pintor aferrat

terra,

l’encanta

caminar,

bona

mar-

xa, trepitjar boscúria, sentir clam ventisca, identificar-se aprofundides veus silenci resquitades força natura esclatada.

Duran aporta exposició peça de-

nomina

“Bocaterrosa”

ordenat

recull

mercès

seva

complementació

adició plàstica.

Gran

ròdol,

roda

vehicle

neu-

màtic prodigioses vibracions locomotives:

serpents

(mercuri),

pilars

(menhir)

mítiques

rodones, ressonàn-

Duran

relliga

objecte

recupe-

rat lloc on l’ha trobat, unint afecte territorial agraïda expressivitat. ( trobats Agullana, Portbou, Pirineus ...).

Sensibilització

material

in-

corporats rememora creacions alemany Schwitters, sobretot fustes, traspassat

1948,

nord-americà

Rauchenberg

(gruo Pop-Art) concordances sovintejades normal desenvolupament general fet plàstic, quina cosa no suposa cap

Duran emotivament acostuma re-

manera

=

identificació

ni

tanmateix

cobrar (recollir) material estripat,

paral·lelisme, sí comú punt sortida

filferro, retalls, fustes fidel reflex

vies

divergents

trossos ànima malferida, ànims rebut-

des,

lícites.

jats.

ment han participat comunment mateixa

Distanciat

record

d’ossos

ti-

falt,

guts, desvetllament misteris l’ignot.

eviden-

expressiu, evocació tauletes fang su-

-

celeste,

recone-

l’inciten,

projecció,

cel

rats, abandonats, convivint humit as-

confins

esperit

identificació

gam camí perforació penetració àmbit allunyament

viu

plurals emotivi-

ciat obres mida petita, dúctil vigor

triple

resum,

diferents

jada, operació dona 43,2 m2 4+3=7 =

gada

(interior)

emprar

tats

altura

equilàter

continguda

acostuma

reflexions

1,80

gran

triangulació

humanes

pro-

índex sobrepujades

noblides

ve-

seves

acondueix

ara presenta extens escaire: 6 X 4 X

Triangulacions

creació,

igualment

pintor

sensible

capes materials pulcrament tractades,

suport

Tarannà

tocs

fiques construccions (instal·lacions),

escorces, veus oblit recuperades, en-

dins

invidents,

funditzar

pintura mostren seu tarannà plàstic: aplegades

reclam melòdic, intenció integradora

éssers

desmenjats

deslliurats

tota esperança, groller despullat ambient

estripat

barri

Broadway

Nova

York (estada anys setantes).

Duran

sent

personal

plenament

Tots

pintors

justificaevident-

tècnica pictòrica, plàstica.

Duran anomena D’Irya sa present

producció

petit

col·lectivament,

format

lliurament,

oferta,

expressada,

acollit desbrossament incògnites temps atractiu

present, líricament referenciada.

material rebuig (ja ho havíem escrit) PEREZ-PORRO.-

cies; gros diàmetre eix. rectangles

recull fa seu incorpora sa producció

(dobles quadrats, contorn territorial

convertit útil element integrador seu

Porro suposa clara immersió món co-

= 4 acompanyada perenne rotació cir-

personal estil.

lor net, aplicat, matisat pulcra tra-

cular= 3= viatge interplanetari enllà

Producció

Pérez-

ducció plàstica mateixos desencisos,

planys,

goigs

reflecteixen

condició

humana.

Pintura Pérez-Porro ha assumit

mesurada afinitat rectilínies composicions Mondrian entramades sobri sosté geomètric, sense desdir això és molt clar,

propi

desenvolupament,

definit

personal estil plàstic Pérez-Porro.

Aplicada disciplina lineal, es-

caires

rectangulars

neta

Miquel Duran. Cartes d’Irya , 2010 Tècnica mixta, 32,50 x 24,50cm.

aplicació

geomètrica, predomini angular traspuen seves creacions - llunyana, propera semblança comparativa planimètrica ordenació camps (vista alçada) fitats rostolls, còrrecs, camins naturalment establerts.

Obra Pérez-Porro reté depuració

llenguatge plàstic extrapolat expressiva

condició

tradicional

profunda

expressivitat colors si mateix.

Intimitat

Pérez-Porro

aspira

món través condicionaments cromàtics, efectes anímics, emotius realçats alts, baixos, éxits, defallides humanes.

Insistim

color

quadres

Pérez-

Porro accentuen valoració diversa devegades expressiva joia contrari decantar cru lacrimal compositiu; activa, passiva ritmen contraris averanys món estones plaent, volta agreujat.

Seu

passat

plàstic

Antonio Federico. Revistar , 2010 Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

esdevenia

acostumada presentació plànols paral· lels

combinat

cromatisme

primaris

tons; actualment trenca rigor contundència geomètrica benaurats regalis, plors emancipats transmutats benèfics encaixats, alliberats àgil accentuada fervent plasmació.

Lo

baix,

de

dalt

prediquen

és

igual

taules

a

lo

de

smeredignes

Hermes Tremegiste (tres vegades gran), conciliant elevades altures siderals Federico, Miquel

terràqüia

Duran;

aprofundiment

conceptiu

intimisme

Pérez-Porro.

Tres artistes agullanencs, tres

símbol creativitat, aquí identificats, diferenciats

creatiu

estil

personal

cadascun d’ells.

Víctor Pérez-Porro. Desliza-Trip 1 , 2009 Tècnica mixta sobre panell alumini, 3 x 101 x 36,9cm.

(re)visions II Asil Gomis 2010 Agullana Del 17 de juliol al 3 d’octubre de 2010

Exposició/ Comissari Enric Tubert i Canada Idea / projecte M. Duran, A. Federico, V. Pérez-Porro, E. Tubert Il·luminació CUBE Catàleg/ Direcció d’Art Manel Gràvalos Fotògraf Josep Algans Disseny gràfic Manel Gràvalos / Visible Impressió Impremta Aubert

Copyright Dels textos, imatges i obres Els autors respectius Dipòsit legal GI-850-2010

Asil Gomis, detall (ambdúes i contraportada)

Agraïments Ajuntament d’Agullana Diputació de Girona Alfons Quera Carré Josep Vallès Rovira Pere Pagès Santos Xavier Esteve

preu 2 euros