Proposta de digitalització 3D i posada en valor del monestir de Sant Lorenç prop Bagà by Gerard Jover

PROPOSTA DE DIGITALITZACIÓ 3D I POSADA EN VALOR DEL MONESTIR DE SANT LLORENÇ PROP BAGÀ (GUARDIOLA DE BERGUEDÀ) Maria Anguera Oller i Gerard Jover Santos ÚLTIMES TENDÈNCIES. INTERPRETACIÓ DEL REGISTRE EN ARQUEOLOGIA MEDIEVAL

20 DE GENER DE 2021

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

ÍNDEX Resum / Abstract

1..Introducció

1.1. Sobre les TIC i l’arqueologia

1.2. La digitalització 3D a Espanya, Catalunya i al sud de França: darrers treballs

2. Discussió

2.1. El jaciment en context

2.2. Intervencions arqueològiques

2.3. Digitalització 3D: metodologia i procediments

2.4. Valoració del projecte: avantatges i limitacions

3. Consideracions finals

4. Bibliografia

5. Annex

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

Proposta de digitalització 3D i posada en valor del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) Proposal for 3D digitization and enhancement of the Monastery of Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) Maria Anguera Oller

Gerard Jover Santos

Universitat de Barcelona

mariaangoll@gmail.com

gerardjover10@gmail.com

RESUM La finalitat d’aquesta comunicació és elaborar una proposta per a la digitalització 3D i la posada en valor del monestir altomedieval (segle IX) de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Dins del procés de difusió, didàctica i preservació del jaciment, l’objectiu principal és convertir el monestir proposat en el pioner d’una xarxa de jaciments medievals digitalitzats al Berguedà per tal de garantir l’accés guiat al visitant des de qualsevol indret. De la mateixa manera, es deixa a l’abast la informació necessària a través de panells explicatius virtuals perquè el visitant pugui establir una interacció amb el que està veient. Tot això es desenvoluparà a través de la fotogrametria i la creació de models tridimensionals. El projecte final estarà disponible a la web oficial del monestir per tal d’enriquir els coneixements arqueològics disponibles sobre l’indret. Paraules clau: digitalització 3D, arqueologia virtual, arqueologia medieval, posada en valor.

ABSTRACT The aim of this communication is to develop a proposal for 3D digitization and enhancement of the early medieval monastery (ninth century) of Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Within the process of dissemination, didactic and preservation of the site; the main objective is to turn the proposed archaeological site into the pioneer of a network of digitized medieval sites in Berguedà in order to guarantee a guided access to the visitor from anywhere. Also the necessary information will be available through virtual explanatory panels in order to establish an interaction within the visitor and what he is seeing. All the work will be developed through photogrammetry and the creation of three-dimensional models. The final project will be available on the official website of the monastery in order to enrich the available archaeological knowledge about the place. Keywords: 3 D digitization, virtual archaeology, medieval archaeology, enhancement.

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

1. . Introducció 1.1. Sobre les TIC i l’arqueologia L’aparició de les TIC i la seva combinació amb la disciplina arqueològica han provocat canvis significatius al voltant de la recerca, la difusió i la divulgació, convertint el patrimoni històric i arqueològic en un àmbit cada cop més accessible per al gran públic. Si bé l’interès per la digitalització en l’arqueologia és tan antic com la informàtica gràfica, «el seu ús ha estat condicionat per l’evolució de les tecnologies de captura i pel desenvolupament d’aplicacions específiques» (Torres et al., 2010: 51). Una de les aplicacions més freqüents de la digitalització ha estat la generació de models 3D a l’hora de realitzar visites virtuals. Aquesta característica és especialment interessant quan el jaciment és de difícil accés, quan les visites deterioren l’espai arqueològic, o fins i tot quan les restriccions sanitàries impedeixen les visites presencials. La digitalització 3D assumeix, en aquest sentit, un paper decisiu com a mitjà per a la difusió del coneixement arqueològic. És precisament des d’aquest plantejament que es pretén facilitar la immersió total dels usuaris en la visualització de l’espai i en l’aprenentatge sobre el mateix sense necessitat de desplaçament. A més, l’aplicació de l’arqueologia virtual permet que l’usuari explori amb major detall aquells elements que quedarien excessivament lluny del visitant durant la visita al jaciment. Per les raons exposades anteriorment, proposem la digitalització del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà a partir del processament de dades reals i virtuals. L’objectiu és crear visualitzacions augmentades que contribueixin a la interpretació del patrimoni cultural i a la conscienciació sobre la conservació de l’indret arqueològic. 1.2. La digitalització 3D a Espanya, Catalunya i al sud de França: darrers treballs Un dels primers mètodes emprats en la reconstrucció digital en arqueologia ha estat el modelat directe a partir de mesures realitzades sobre el jaciment. El mesurament i el processament informàtic d’aquestes dades ha permès incorporar elements perduts al llarg del temps, i és per això que aquesta tècnica s’ha usat especialment en la recreació virtual d’edificis i jaciments arqueològics. Els exemples més notoris d’aquesta aplicació a nivell espanyol són: Italica virtual (Sevilla), Santa María de Melque (Toledo) o La Motilla del Azuer (Ciudad Real)1. A Catalunya, el projecte Giravolt compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per aplicar les tecnologies d’escaneig a monuments i

jaciments catalans com Ullastret (Baix Empordà) o la Cartoixa d’Escaladei (Priorat). Es tracta de models complets de ciutats, conjunts arqueològics o edificis creats a partir de la El conjunt d’aquests models digitals ha estat elaborat per l’entitat nordamericana Global Digital Heritage(GDH). 1

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

digitalització dels carrers i les estructures que han perdurat fins als nostres dies. Per tant, una part del model reproduït respon fidelment a les restes conservades, mentre que la resta de les dades presentades són el resultat de les interpretacions aportades pels arqueòlegs. En el cas que ens ocupa, la visita virtual al Monestir de Sant Llorenç prop Bagà està dissenyada com una experiència immersiva i interactiva, en contrast amb la proposta de visita virtual que ofereixen alguns jaciments espanyols, d’entre els quals cal destacar l’Alhambra de Granada. Segons Gisbert (2019), «les limitacions d’aquest projecte són evidents, ja que tot i que refereix gran quantitat d’informació sobre els diferents espais, aquesta resulta densa, poc motivadora i una copia directa de la informació de la seva pàgina web» (Gisbert, 2019: 125). És una visita que, com explica igualment Sabbatini (2003), resulta senzilla i assequible, però manca d’interactivitat i motivació per al visitant. Per prevenir aquestes limitacions, ens hem recolzat en l’exemple del Claustre de la Seu Vella de Lleida2 i, particularment, en la visita virtual que ofereix la cova prehistòrica de Chauvet-Pont d’Arc (França)3. Tot i que les característiques cronològiques i físiques de l’espai en qüestió no s’ajusten amb les del Monestir de Sant Llorenç, considerem que la proposta respon a un plantejament divulgatiu poc explorat a Espanya. La creació d’aquest projecte virtual està basada en la generació d’un model fotogramètric optimitzat per tal d’aconseguir models menys densos en funció dels usos didàctics desitjats. La interfície d’accés resulta, doncs, més manejable, atractiva i permet a l’usuari una visió 360º de les diferents àrees de l’assentament. El sistema permet, a més, desplegar informació addicional sobre cada sala, així com un glossari de termes específics que aporten una explicació interdisciplinari del jaciment.

2. Discussió 2.1. El jaciment en context El monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà està situat a Guardiola de Berguedà (El Berguedà, Catalunya), a menys d’un quilòmetre del seu casc urbà (42º14’00”N, 1º52’45”E) (fig. 1). Les primeres notícies que trobem de l’edifici daten de finals del segle IX, moment en què els comtes de Cerdanya comencen una llarga política de suport a la comunitat monàstica de Sant Llorenç. Els clergues d’aquell moment vivien al voltant d’una esglesiola. L’any 808 el monestir comença a funcionar com a badia organitzada (Bolòs, 1983: 23) i, al 983, quan la comunitat comptava amb 15 monjos, es consagra l’església amb la presència 2

Sobre les possibilitats de digitalització 3D al Claustre de la Seu Vella de Lleida, vegeu el següent enllaç: https://bit.ly/3rBgcKf. 3 Accediu a la visita virtual del jaciment Chauvet-Pont d’Arc a partir de l’enllaç: https://bit.ly/3n2cN3D. 4

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

del bisbe d’Urgell i dels comtes Oliba i Ermengarda de Cerdanya i Besalú. En aquesta època, el monestir compta amb nombroses possessions i béns immobles distribuïts entre els comtats de Berga, Manresa, Cerdanya, Besalú, Conflent i Barcelona, convertint-se en un dels més importants de la diòcesi d’Urgell (Pladevall, 1983: 5).

Figura 1: Mapa d’ubicació i plànol d’emplaçament del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (elaboració pròpia a partir d’Instamaps).

Gràcies a les grans donacions tant de particulars com dels diferents comtes de Cerdanya i dels bisbes d’Urgell, entre els segles XI i XIII es produeix el període de màxima esplendor i prosperitat. En aquest s’experimenta un ràpid creixement fins l’any 1030, moment d’auge. Posteriorment, les donacions són més esporàdiques fins que al 1300 gairebé són inexistents (Bolòs, 1986: 107). A finals del segle XIII el monestir inicia un període de decadència provocat pels deutes, els saquejos i els enfrontaments amb els senyors veïns entre d’altres que finalitza al segle XV, moment en què la presència dels abats comendataris4 acaba d’agreujar l’estat de ruïna i els deutes. La situació va empitjorar amb el conjunt de terratrèmols que es van produir entre 1427 i 1429, i en especial el del 1428, els quals van ensorrar bona part del complex. Les poques rendes de les què es disposava en aquell moment no van permetre reconstruir les construccions fins molts anys després i algunes mai s’arriben a restaurar. El màxim estat de pobresa provoca que al 1490 el monestir quedi abandonat (Bolòs, 1986: 176-177). Al 1592 el monestir és convertit en priorat de la Congregació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, quedant altre cop abandonat l’any 1614. Posteriorment, al 1835 és desamortitzat (Inventari del Patrimoni Arquitectònic) i, vint anys més tard, passa a dependre de la seu de Solsona com a parròquia (Bolòs, 1986: 177). 4

Els abats comendataris sovint eren grans personatges eclesiàstics que administraven un monestir i acomulaven una part o la totalitat de les seves rendes sense residir en ell. 5

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

Finalment, entre 1984 i 1985 el monestir és restaurat pel servei de conservació i restauració de la Diputació de Barcelona (Inventari del Patrimoni Arquitectònic). Des d’un punt de vista arquitectònic, les recerques de López Mullor et al. (1987, 1990) van possibilitar la identificació de varies fases constructives des de la consagració de l’església

monacal fins l’actualitat. Els vestigis materials més antics es corresponen al mur de migdia de l’església. A partir d’aquest moment, es produeixen canvis successius en la construcció, que culminen en un edifici de perímetre rectangular, de planta basilical, dotat de tres naus i un campanar. Posteriorment, s’afegeixen dues capelletes laterals o absidioles com a prolongació de les naus. L’edifici patirà greus danys, tot i que la façana principal, els arcs inferiors de l’arqueria i la volta d’aquests van subsistir, a diferència d’altres parts que es van reedificar, com la paret de migjorn i el mur de ponent. 2.2. Intervencions arqueològiques Les intervencions al Monestir de Sant Llorenç prop Bagà es van iniciar a principis dels anys 80 del segle passat a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Sota la direcció d’Alberto López Mullor, els primers treballs arqueològics (1984-1985) van consistir en excavacions extensives de l’interior de l’edifici i part del seu entorn. Aquestes van permetre aprofundir en la identificació de les parts que conformaven el monestir i en la seva evolució estructural, així com en la caracterització del material recuperat ––principalment ceràmica grisa––, que va ser datat entre finals del segle X i principis de l’XI. Els treballs de restauració realitzats entre 1996 i 2008 van córrer a càrrec dels arquitectes Albert Bastardes i Antoni González. Amb ells es van corregir els problemes estàtics de les voltes, reconstruint les cobertes amb una estructura metàl·lica i escurçant el campanar. Aquestes accions van permetre recuperar les grans finestres cegades del monestir. 2.3. Digitalització 3D: metodologia i procediments Per tal de poder explicar l’evolució històrica del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà de forma interactiva, es suggereix el disseny d’un recorregut virtual acompanyat per l’aparició i desaparició dels diferents sectors de l’edifici en funció de la seva data de construcció. Igualment, es pretén que el producte final compti amb panells explicatius visuals que potenciïn la interactivitat de l’usuari amb l’objecte virtualitzat. Per dur a terme aquest procediment, es presenta a continuació la metodologia de treball proposada, que ha estat dividida en sis fases d’actuació: documentació, fase d’estudi topogràfic, digitalització 2D, aixecament 3D, inserció de plafons virtuals i producte final.

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

● Fase de documentació: a l’inici de la investigació, esdevé necessari recopilar qualsevol tipus d’informació que pugui ser útil al tema d’estudi. Per això, resulta convenient acotar al màxim el marc cronològic i geogràfic del jaciment per tal d’aconseguir un banc de dades extens sobre el monestir i la seva història. En aquest punt, considerem important explicar el procés constructiu del Monestir de Sant Llorenç de manera diacrònica, emfasitzant la seva evolució fins l’actualitat. Per conèixer les característiques i particularitats del monestir en aquestes èpoques resulten indispensables tant la consulta de les memòries arqueològiques de López Mullor i Àlvar Caixal (1987) com les publicacions de Bolòs (1983 i 1986) i Bastardes (1987). Al llarg del projecte, serà igualment necessària la consulta de fons bibliogràfics relacionats amb el monestir de Sant Llorenç i l’orde de Sant Benet (Dalmau, 1999), així com la informació específica proporcionada per experts a través d’entrevistes, conferències i bibliografia sobre altres experiències d’arqueologia virtual en altres punts de la Península o en altres països de l’entorn estudiat. ● Fase d’estudi topogràfic: en aquesta fase resulta indispensable l’estudi detallat de les planimetries del monestir per tal de desenvolupar maquetes tridimensionals que serveixin de referència a l’hora de digitalitzar les plantes i els alçats de l’edifici virtual. Per tal d’aconseguir-ho, es necessita comptar amb mapes i plànols topogràfics amb corbes de nivell que expressin el grau de cota i erosió de cada àrea. ● Fase de digitalització 2D: abans de la recreació 3D, és precís digitalitzar l’estructura del monestir en dues dimensions. Cal prendre les mesures necessàries per obtenir una reproducció a escala, tot acotant i reconstruint aquelles zones desaparegudes. Per a tal efecte, cal una aproximació específica a cadascun dels àmbits que conformen el monestir a partir de documentació fotogràfica. Aquest pas és imprescindible per accedir a la digitalització total de l’edifici, tractant de distingir sempre allò que és visible superficialment d’allò que ja ha desaparegut. ● Fase d’aixecament 3D: el procés de reconstrucció 3D necessita de les plantes bidimensionals aixecades en les fases anteriors. Segons Torres et al. (2010), hi ha dos aspectes essencials a tenir en compte en aquest punt: la precisió de les mesures i la resolució5. Tal com indiquen els autors, «independentment de la tecnologia emprada, la digitalització implica una presa de dades de l’objecte i un processament informàtic del mateix [...]. No obstant, la tecnologia condicionarà l’esforç del processament i la bondat 5

Entenem per resolució l’equivalència entre la informació escanejada i la superfície original. Les principals variables que afecten la resolució són els objectius, els sensors, la superfície que s'ha d'escanejar i els algoritmes de programari que s'utilitzen per processar la informació. 7

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

dels resultats obtinguts» (Torres et al., 2010: 51). Per tant, l’eficiència de la nostra digitalització dependrà d’aquestes dues variables, ja que determinaran l’error entre la realitat i allò que s’acabarà projectant al públic. Tenint en compte les característiques de l’espai a escanejar, proposem l’ús dels escàners FARO Focus3D X 330, l’Escàner 3D Kreon Zephyr 50 o l’escàner Breuckmann Smart Scan 3D. Per les seves prestacions, tots

ells permeten l’obtenció d’un llenç digital sobre el qual es pot inserir informació 3D de la més alta resolució i proporcionen una gran precisió del registre. És en aquest punt on s'insereixen els mapes específics (decoracions, textures, objectes materials recuperats, estructures desaparegudes i presents...) i les trajectòries de càmera que imiten el moviment humà per l’interior del recinte, elements que possibiliten a l’usuari un recorregut lliure i integral per la superfície delimitada. ● Inserció de plafons virtuals: U n cop abordada la intervenció virtual, es proposa el

desenvolupament de diferents tipus de materials visuals complementaris com a part del procés d’interpretació dissenyat per al jaciment. A partir de la reconstrucció 3D del monestir, suggerim un total de 9 plafons virtuals que agrupin el caràcter divulgatiu del

projecte i el rigor científic a partir d’imatges i textos on s’expliqui la singularitat dels elements destacats. Així, s’establiran una sèrie de punts singulars que facin referència a les estructures que es troben immediatament davant de l’espectador durant el recorregut virtual. Aquests panells comptaran amb elements que es repetiran en tots ells: d’una banda, una explicació que fa referència a la funcionalitat que tenia l’estructura o la zona en època medieval (campanar, sala capitular, claustre…), i d’altra banda, referències al procés d’excavació, materials recuperats, possibles interpretacions històriques… acompanyades totes elles de la documentació gràfica pertinent. A continuació es presenten els punts seleccionats per a l’establiment de plafons informatius virtuals:

Figura 2: Proposta d’ubicació dels plafons virtuals interactius. 1: Façana principal; 2: Nau central; 3: Nau lateral; 4: Absis; 5: Cripta; 6: Campanar; 7: Trifori; 8: Claustre; 9: Sala capitular (elaboració pròpia a partir del dibuix d’A. González, 2008).

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

Amb tots aquests panells es persegueix la comprensió de la morfologia i la funció original de les diferents parts del recinte des d’una visió diacrònica. Aquests materials han de servir per connectar directament l’espectador amb allò que està veient a través dels models reconstruïts tridimensionalment. A continuació es presenten tres exemples desenvolupats de plafons virtuals (figs. 3, 4 i 5).

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

Figures 3, 4 i 5: Exemples de plafons virtuals per la nau central de l’església, el claustre i la façana principal, respectivament. La interfície interactiva permet clicar sobre les paraules subratllades del text per accedir a un glossari il·lustrat (elaboració pròpia a partir de les imatges de Baldiri, 2011).

Quan l’usuari clica sobre els cercles negres ubicats al mig de la pantalla (figs. 3, 4 i 5) la vista del recorregut queda fixada sobre l’element seleccionat. A continuació, es desplega el plafó on apareix el títol de la zona i un breu text descriptiu sobre quina funció desenvolupava aquest espai en època medieval, així com l’aspecte que podria tenir en aquell moment. A sota, i resumit en poques línies, es destaca què han aportat les excavacions arqueològiques al coneixement d’aquesta àrea del jaciment. Alhora, es facilita l’accés a un glossari clicant sobre els termes subratllats6. Finalment, amb la creu (figs. 3, 4 i 5) es pot tancar el panell explicatiu i, amb la fletxa del marc superior dret, s’accedeix al mapa principal, podent reprendre el recorregut pel monestir. ● Producte final: el resultat del projecte culmina amb la vinculació de la recreació 3D del

monestir amb la pàgina web oficial del monestir. Des d’aquest espai, l’usuari podrà recórrer els espais del monestir i interactuar amb els plafons establerts en diferents punts de l’itinerari a partir de textos, dibuixos i fotografies7. Aquesta opció està disponible en quatre idiomes: el català i el castellà (llengües oficials de l’Estat), l’anglès (per ser la llengua vehicular més estesa) i el francès (llengua oficial del país veí més pròxim).

2.4. Valoració del projecte: avantatges i limitacions Explicat i definit el marc d’aplicació del present projecte, procedim a analitzar els avantatges i inconvenients de la proposta divulgativa. 6 7

Vegeu Annex 1, Exemple de glossari proposat per al recorregut virtual. Vegeu Annex 2, Exemple d’informació fotogràfica proposada per al recorregut virtual. 10

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

En primer lloc, s’exposaran quins són els punts forts de la nostra recerca per poder concloure amb els seus punts dèbils. Quant als avantatges que presenta la digitalització del monestir de Sant Llorenç, cal destacar que, al tractar-se d’un espai molt compromès amb la divulgació cultural ––amb una programació creativa i col·laborativa (festivals estacionals, audicions, exposicions…)––, és possible aplicar-hi competències digitals que afavoreixin el coneixement del lloc i que incentivin la seva conservació i revalorització. A més, tenint en compte que el monestir està catalogat com a Bé d’Interès Local (BCIL), considerem que aquesta protecció legal pot ser un punt positiu a l’hora de divulgar i fomentar l’estudi de l’edifici i el seu entorn. Des d’una

òptica metodològica, destaquem que el nostre projecte proporcionaria una bona contextualització del jaciment en la seva totalitat (i no per parts) a partir de models tridimensionals no invasius que haurien de garantir un major nombre de visites al jaciment i una millora en la seva conservació. La proposta plantejada es presenta, doncs, com un model obert, interactiu, amb contingut accessible en quatre llengües que combina informació escrita i gràfica que facilita una comprensió transversal del jaciment. Pel que fa als factors negatius, aquests es podran explorar molt més profundament quan s’apliqui la proposta, estant sempre subjectes a millores i modificacions. A hores d’ara, les limitacions que es detecten són, principalment, la necessària inversió econòmica i de recursos

(tasca

documentació,

contextualització, material tecnològic, personal

especialitzat, etc.). Un altre inconvenient de tot l’exposat fins ara és també la dificultat metodològica per mostrar als visitants tot allò que no es conserva actualment: cal tenir present que el monestir compta amb un gran nombre de fases constructives i disposa d’elements que no són visibles en la reconstrucció actual. Per donar solució a aquesta problemàtica, cal plantejar una intensa tasca de reconstrucció en què es mostrin els materials, els contextos arqueològics i les manifestacions religioses i culturals del moment estudiat de forma clara i explícita. Aquest punt de la recerca requereix d’una gran precisió històrica i d’una metodologia arqueològica acurada que faciliti la comprensió del jaciment en conjunt al llarg de diferents períodes històrics. 3. Consideracions finals Un

cop

contemplats

diferents

mètodes

per

divulgació

del

patrimoni

històrico-arqueològic, hem considerat que, en una societat cada cop més mediatitzada i informatitzada com l’actual, la interactivitat i la virtualització aplicades a la didàctica són clau per tal d’apropar el coneixement arqueològic al públic de forma amena i eficaç. Per aquest motiu, creiem que integrar el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a la xarxa de jaciments

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

virtualitzats és una de les millors vies per contribuir a la divulgació i a la pedagogia sobre el valor d’aquest espai. Així mateix, considerem que el projecte proposat en les pàgines anteriors, més enllà de les possibilitats divulgatives que ofereix, pot ser útil al procés d’estudi del monestir i a la conservació del mateix, tenint en compte que la digitalització «és una solució científico-tècnica precisa i exacta tant per la seva via gràfica com mètrica» (Angás; Serreta, 2010: 65). Finalment, en darrer terme considerem que, amb l’estratègia de divulgació duta a terme durant l’execució del present treball, ha estat possible aportar solucions per millorar l’accessibilitat, la investigació i la sensibilització sobre el complex arqueològic. El desenvolupament dels procediments proposats ha de fer possible la simulació d’entorns tridimensionals que ajudin a la comprensió de l’espai visitat (volumetria, decoracions, usos de cada àmbit…) i que facilitin el contacte directe de l’usuari amb l’arquitectura, la simbologia i la cultura del passat a partir d’una experiència lúdica i immersiva, però també rigorosa i detallada. 4. Bibliografia ANGÁS, J. i SERRETA A. (2010): V aloración y difusión del patrimonio arqueológico mediante un entorno web 3D. Documentación de Santa María de Iguacel (XI d.C.). Virtual Archaeology Review (VAR), 1 (1): 63-67. BALDIRI, B. (2011): Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Monestirs de Catalunya [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3pJG84E (consultat: 09/11/2020). BOLÒS, J. (1983): Sant Llorenç prop Bagà: dels inicis al 1300. L’Erol, 5, pp. 21-28 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3hCZXYk (consultat: 08/12/2020). BOLÒS, J. (1986): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Proa. BOLÒS, J; BASTARDES, A. i LÓPEZ MULLOR, A. (1987): Monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. Diputació de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3kYNT4G (consultat: 04/11/2020).

CAIXAL, À. i LÓPEZ MULLOR, A. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola

de Berguedà, Barcelona): novedades arqueológicas. Arqueología Medieval Española [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/34X1tA4 (consultat: 04/11/2020).

DALMAU, B. (1999): Viure segons la regla de sant Benet. La litúrgia i el treball. Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l’any mil, pp. 128-139. Barcelona.

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

GISBERT, A. G. (2019): La arqueología virtual como herramienta didáctica y motivadora. Tecnología, Ciencia y Educación, 13, pp. 119-147. GONZÁLEZ, A. (2008): El nou monestir de Sant Llorenç. L’Erol: revista cultural del Berguedà, 99. Disponible a: https://bit.ly/2X7eylk (consultat: 17/12/2020). LÓPEZ MULLOR, A. (ed.) (1990). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Guardiola de Berguedà. Diputació de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2I4KUc8 (consultat: 04/11/2020). Monestir de Sant Llorenç (segles VII-XXI). Guardiola de Berguedà. Diputació de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3n8eInd (consultat: 10/11/2020). PLADEVALL, A. (1983): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’Erol, 5, p. 5 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3570k8G (consultat: 08/12/2020). SABBATINI, M. (2003): Centros de ciencia y museos científicos virtuales: teoría y práctica. Teoría de la Educación en la Sociedad de la Información, 4. Sant Llorenç prop Bagà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/35jDQ4u (consultat: 08/12/2020).

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology

5. Annex 5.1. Annex 1: Exemple d’entrada de terme pel concepte «volta de canó». És visible

un petit text explicatiu acompanyat d’una fotografia i una reproducció gràfica a escala (elaboració pròpia).

5.2. Annex 2: Exemples d’informació fotogràfica proposada pel recorregut virtual. En el primer cas s’observa el text explicatiu juntament amb les fotografies històriques seleccionades, permetent veure l’evolució de l’aspecte que ha tingut al llarg del temps la façana; mentre que en el segon es mostra una imatge detall de la porta i l’escut original que es trobava a l’antiga façana abans de la restauració (elaboració pròpia a partir de les imatges extretes del Fons Josep Salvany).

Últimes tendències. Interpretació del registre en Arqueologia Medieval Medieval Latest Trends. Interpreting the Archaeological Record in Medieval Archaeology