La valència d’un element en un compost
Representa la capacitat que té aquest element per combinar-se amb l’hidrogen; Ve donada pel nombre d’electrons captats, cedits o compartits per un àtom d’aquest element quan forma un compost
El nombre d’oxidació, en general, coincideix amb el nombre d’electrons que falten o sobren a l’àtom de l’element per adquirir l’estructura externa dels gasos nobles; és a dir, vuit electrons en el darrer nivell. Per exemple:
L’àtom de clor, de nombre atòmic 17, té set electrons en el darrer nivell; li falta un electró per estructura de gas noble; per tant, la seua valència és -1 (valència negativa, perquè li falta un electró); L’àtom de calci té dos electrons en el seu darrer nivell; li sobren aquests dos electrons perquè el nivell anterior (que ara és el més extern) tinga estructura de gas noble; té valència II (valència positiva, perquè li sobren dos electrons).
Observem que, en general, als metalls els sobren electrons, mentre que als no metalls els falten, perquè el seu últim nivell adquirisca estructura de gas noble. Segons això, els metalls tenen tendència a perdre electrons i els no metalls a adquirir-los. Els elements s’han dividit en metalls i no metalls, i es classifiquen en monovalents, divalents, trivalents, etc., segons si actuen amb valència I, II, III, etc., respectivament
1