EL GRAN CONTE DE LA POR
AUTORS/ES: Jan Caellas
Paula Oltean
Oriol Cots
Ferran Puig
Carlos Ganea
Bernat Rodríguez
Lídia Gordillo
Marina Sánchez
Marc Gordillo
Pol Solé
Sergi Ivan
Marc Subirà
Aranza Jodar
Laura Vera
Ruth Laguarta
Ilies Zarrouki
Eloi López
Fina Selva
Arnau Masachs
Dolors Capellas
IL·LUSTRADORS/ES Nens i nenes de la classe dels extraterrestres (4t- CM) Primera edició: Novembre 2011. Quart nivell de primària. Editorial: Escola Gironella Prohibida qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació sense autorització dels titulars.
H
i havia una vegada dos germans que anant d’excursió es van perdre al
mig del bosc. El nen que es deia Joan, era molt aventurer i la Maria, la seva germana, era molt espavilada. Després de caminar molta estona, van arribar a un poble abandonat on hi havia una casa atrotinada amb un cementiri al costat. El Joan i la Maria, a poc a poc i morts de por, van obrir la porta que va grinyolar tot fent: Nyieeeeeeeeeec!!!!! Només d’entrar es van trobar una casa tenebrosa, plena de pols i amb moltes teranyines per tot arreu. Van entrar a una habitació on es trobaren dos llits, una mica bruts de sang, amb dos taüts oberts.
Tot pensant que allò era molt estrany, el Joan molt espantat es va tirar enrere i es va entrebancar amb una mena de palanca. De sobte, es va obrir un passadís secret. Els dos germans, amb molta cura, van entrar dins el passadís. Al cap de molta estona de caminar van trobar-se un vampir i es van posar a córrer ben desesperats, els talons els hi tocaven el cul. El vampir va intentar atraparlos però els nens es van poder escapar per un forat que donava al cementiri.
A les tombes de dins el cementiri hi havia dos esquelets grossos que en veure els nens els hi van demanar: - Però què hi feu aquí? I els nens van respondre: - Ens estàvem escapant d’un vampir i hem arribat aquí per un forat. Els esquelets van continuar: - Us ajudaré, ja que el vampir és el nostre enemic. Uaaaaaaa quina ràbia! De sobte van veure un noi estrany. El seu cos era verd i anava amb les mans estirades endavant. Era un “zombi” que els volia atacar. Els esquelets com que sabien tots els racons d’aquell lloc van agafar els nens i els van portar a un amagatall. Aquell amagatall era rere una roca que van obrir a través d’unes paraules màgiques: - Tomba tombota obre la portota. Un esquelet es va treure el braç i li va tirar com si fos un bumerang. El zombi va caure a terra i de la trompada li van caure les dents. El zombi, sense dents i des de terra, es va escapar corrent com un esperit maliciós. Tot seguit va desaparèixer entremig d’una gran foguera. Després d’una estona, quan la foguera ja es va apagar, el Joan va dir: -Ara que s’ha acabat un dels perills tornem cap a casa.
Però quina va ser la seva sorpresa que en sortir del cementiri, a mig camí, es van trobar els dos vampirs amb els seus grans ullals a punt d’atacar-los. Però la Maria, que era molt espavilada, es va recordar que al sarró hi portava uns quants alls. Ràpidament els va agafar i els hi va tirar a la cara. Els vampirs en sentir aquella olor pudenta van desaparèixer de cop.
Els esquelets van recordar que els taüts de la casa eren màgics. Si et ficaves dins i pensaves el lloc on volies anar, hi apareixies. Per fer aquesta màgia s’havien de concentrar molt. Se’n van anar cap a dins la casa i quan van veure els taüts plens de sang, els hi va fer molta mania, però hi van entrar de totes maneres. I en un tres i no res es van trobar a casa seva. Quan hi van arribar ,els nens els hi van explicar tota la seva aventura. Després els van organitzar una gran festa, ja que havien estat molt preocupats perquè els seus fills havien desaparegut una bona estona. Per allí passa un gat, amb el cul arremangat. I aquest conte s’ha acabat.