Temps d'Ampa

La nova proposta arriba amb alguns interrogants encara per resoldre

Reportatge: La implantació del llibre digital Nous reptes i preocupacions marquen l’entrada de les TIC a les aules

Bones pràctiques: Experiències exemplars Les AMPA expliquen les seves iniciatives i projectes més atractius

temps d’ampa

NÚm. 04 HIVERN 2010

A fons: El nou calendari escolar, a debat

El rol de les ampa als centres educatius públics

sumari }

temps d’ampa / HIVERN 2010

2

ja som

3

4

6

> Punt de vista

> El nou calendari escolar

> Fre al transport escolar

> Agenda

> La conciliació, encara pendent

actualitat

7

dossier central > El rol de les AMPA als centres educatius públics

a fons

l’apunt

10

reportatge

12

bones pràctiques

> El llibre digital

> Experiències exemplars

> Les TIC a les aules

> La meva AMPA

14

15

16

> Com escollir la millor joguina?

> Assessorament

> Ferran Monegal, periodista i crític de televisió

escola de pares

què fem?

> Fills hiperregalats i temps de crisi

entrevista

MISSIÓ

1911 ampa

La missió de la FaPaC és treballar per una educació pública de qualitat, catalana, laica, gratuïta, equitativa i democràtica.

Per aconseguir-ho: > Fomentem la participació associativa amb la coordinació i el desenvolupament de projectes comuns entre les AMPA > Actuem com a agent d’influència social i política per millorar el sistema educatiu > Oferim a les AMPA els serveis que siguin necessaris

ON SOM Seu Catalunya Cartagena, 245, àtic 08025 Barcelona Tel. 93 435 76 86 / Fax 93 433 03 61 fapac@fapac.cat Delegació de Barcelona Ciutat Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61 bcnciutat@fapac.cat Delegació de Barcelona Comarques Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61 bcncomarques@fapac.cat Delegació de Girona Hotel d’Entitats, c/ de la Rutlla, 20-22 Tel. 972 21 92 12 / Fax 972 22 25 60 girona@fapac.cat

Editorial:

Per una LEC més responsable Comptar amb una Llei pròpia d’educació és un assoliment del qual tots n’hem de sortir guanyant i que ens afecta com a moviment de pares i mares d’alumnes. El gran repte radica ara en el seu desplegament, que ha de ser responsable i conseqüent, si no es vol que els seus objectius quedin en paper mullat. Els aspectes crucials s’han de desplegar amb la màxima urgència per pal·liar deficiències que, encara avui, continuem denunciant. Ben al contrari, el calendari anunciat pel departament d’Educació apunta en una altra direcció. Per això, estem obligats a exigir mesures urgents per millorar la distribució desequilibrada de l’alumnat, i a reclamar un major control dels concerts perquè les escoles que els rebin estiguin obligades a donar un servei públic. És necessari que els equips directius obrin, encara més, el centre educatiu a la participació de les famílies tant de forma individual -a través d’entrevistes, contactes amb tutors- com col·lectiva -a través de l’AMPA, el Consell Escolar-. Només així la carta de compromís formulada pel centre serà un veritable vehicle per a la participació i dibuixarà una comunitat edu-

cativa compromesa a portar endavant un projecte educatiu que ha de poder ser coordinat amb eficàcia per uns equips directius amb més capacitat.

La difícil situació econòmica actual es tradueix en un pressupost públic restringit amb noves retallades a les inversions educatives, que ja es troben per sota de la mitjana europea. En som conscients. Però, com a moviment de pares i mares d’alumnes no podem estar-nos de

Delegació de Lleida Passatge Pompeu, 4, 6a planta Tel. 973 23 23 59 / Fax 973 23 23 59 lleida@fapac.cat Delegació de Tarragona Fortuny, 23 Tel. 977 23 45 49 / Fax 977 21 76 08 tarragona@fapac.cat

AMB EL SUPORT DE:

TEMPS D’AMPA. Revista d’informació i debat de la FaPaC Edita: Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)

La LEC s’ha de desplegar de forma responsable per pal·liar les deficiències del nostre sistema educatiu

Coordinació editorial: Oliver Martín

defensar que l’educació pública -sempre i malgrat tot- ha de ser una prioritat estratègica. Per a tothom. Des de les pàgines de la nostra revista Temps d’Ampa, que en aquest número enceta una nova etapa amb una imatge renovada, continuarem fent sentir la nostra veu i posant a debat tots aquells temes que ens preocupen pel bé del nostre sistema educatiu.

Fotografia: FaPaC, Cristina Sánchez, Age Fotostock i altres.

Consell de redacció: Junta de la FaPaC, Òscar Esteban (Direcció General), Oliver Martín (Premsa i Comunicació) Redacció: Marga Pont, Òscar Maronda, Oliver Martín Han col·laborat en aquest número: Imma Marín, Anna Escobedo, Cristina García Roa, Josep Maria Canyelles, Sara Berbel.

Disseny i maquetació: Gonell Comunicació Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica Tiratge: 20.000 exemplars Redacció, publicitat i subscripcions: Cartagena, 245, àtic. 08025 Barcelona Tel. 93 435 76 86 / fapac@fapac.cat Dipòsit legal: GI-390-2008

www.fapac.cat

temps d’ampa

3

{

actualitat

Punt de vista AGENDA

Oposició al calendari de desplegament LEC Segons el calendari previst pel departament d’Educació s’ajornaran fins al curs 2012-2013 aspectes crucials per avançar en l’equitat del sistema educatiu.

La FaPaC ha denunciat aquesta situació que afecta, especialment, l’articulació del Servei Educatiu de Catalunya o el nou Decret d’Admissió d’Alumnes.

La federació reclama que l’administració adopti mesures immediates per millorar la distribució desequilibrada entre centres públics i concertats de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Per a la FaPaC és indispensable que s’apliqui la legislació d’escolarització en vigor, amb criteris d’integració i au-

les heterogènies, per tal de superar situacions de segregació escolar.

XXXII AssEmblea General FaPaC 27 de març de 2010 barcelona

vine i participa

X Jornades Coordinadora d’Escoles 0-12

pla d’acollida de famílies nouvingudes La FaPaC continua treballant en el desenvolupament d’un Pla d’Acollida per a les famílies d’alumnes incorporats recentment al sistema educatiu català.

El projecte pretén ser una eina útil per a les AMPA per tal de millorar la participació d’aquestes famílies en el centre,

Coorganitza FaPaC

acompanyar-les en el procés d’acollida i ajudar-les en les seves necessitats més bàsiques en relació a la informació i l’accés als recursos disponibles.

L’elaboració del pla respon a la necessitat de donar resposta a la diversitat de la comunitat educativa dels centres

públics i de fer front a les situacions d’exclusió. El projecte compta amb l’ajut de la Secretaria per a la Immigració.

29 i 30 gener de 2010 uab. bellaterra (barcelona)

EXPO-JOVE. Saló de formació de treball i salut Del 26 al 29 de gener de 2010 girona

AMB EL CONGRÉS MUNDIAL DE L’ESPORT Barcelona va acollir el Congrés Mundial de l’Esport Escolar a Catalunya el passat mes de novembre, on va participar la FaPaC. En la ponència presentada pel president, Walter Garcia, es va posar de relleu la tasca de les AMPA per promoure “un model esportiu a l’escola que fa possible la integració i la participació de tot l’alumnat en igualtat

www.firagirona.com

de condicions”. Durant el Congrés, es va destacar el treball de dinamització d’AMPA de la FaPaC fet en el Pla Català de l’Esport a l’Escola perquè tots els centres disposin d’una programació que integri esport i temps de lleure “per fomentar valors educatius i de participació”. En aquest marc, s’anuncià la creació del Centre Internacional de Recerca

en Esport Escolar de Catalunya (CIREEC), pioner en investigació i innovació.

II Congrés Internacional de Didàctiques: L’activitat del docent Grup investigació DIM-UAB Del 3 al 6 febrer de 2010 girona www.udg.edu

CENTRES OBERTS A LES VACANCES DEL FEBRER La FaPaC reclama a la Generalitat que asseguri l’obertura dels centres escolars durant la setmana de vacances d’hivern que es farà el curs vinent d’acord amb el nou calendari, ja que és una necessitat de moltes famílies. La federació reclama a Educació que assu-

meixi la seva titularitat en l’organització d’activitats extraescolars durant aquest període, perquè considera injusta la decisió de fer recaure la responsabilitat en les AMPA i els ajuntaments, doncs en molts casos no tindran capacitat ni estaran en disposició de fer-se’n cà-

Saló de l’Ensenyament Estudia 2010

rrec. Aquest model de gestió generarà una forta pressió d’obligacions legals i econòmiques sobre les AMPA i es traduirà en una font de desigualtats.

21a. edició Del 17 al 21 de març de 2010 barcelona www.ensenyament.com

D’INTERÈs Diada de l’Escola Pública

Suspens a l’educació espanyola

Catalunya segueix a la cua de l’Estat espanyol i de la UE en el percentatge del PIB que inverteix en educació. Així es va posar de manifest a la jornada “Finançament de l’Educació Pública” organitzada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), del qual forma part la FaPaC. L’adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, Xavier Bonal, va analitzar els efectes d’un finançament insuficient que es tradueix en aules sobresaturades, professorat i serveis educatius insuficients i, indirectament, en situacions de segregació escolar i de conculcació del dret a l’educació en municipis extensos i en zones rurals.

Espanya incompleix tots els objectius marcats per la Unió Europea per millorar els sistemes educatius en 2010. L’índex d’abandonament escolar ha augmentat fins al 31,9% (14,9%, mitjana europea) i els adolescents amb dificultats de comprensió lectora arriben al 25,7%.

Només el 60% dels joves de 22 anys ha completat l’educació secundària no obligatòria, lluny del 85%, objectiu fixat per la UE. A més, la inversió pública d’Espanya en educació (4,28% del PIB el 2006) està per sota de la mitjana (5,05%).

Centres avaluats en quatre anys Les escoles i instituts públics i concertats catalans hauran d’elaborar en un termini de quatre anys un projecte educatiu en què fixaran els seus objectius acadèmics.

Del seu compliment en dependran en bona part els recursos atorgats per la Generalitat. Aquesta és una de les novetats que recull l’esborrany del projecte de decret d’autonomia de centre que prepara Educació de cara al curs vinent, en el marc del desplegament de la LEC. El rendiment escolar, l’absentisme i la satisfacció de les famílies seran indicadors que s’avaluaran.

La dada

Mercatec.

Experiències de tecnologia a la secundària

5.317

Des del març fins al maig diferents punts de catalunya

milions d’euros és el pressupost anunciat per Educació per al 2010.

3,82% més que l’any passat.

333,2

milions d’euros es destinaran a ajudes i subvencions a famílies.

www.fundacion-epson.es/ mercatec

a fons }

temps d’ampa / HIVERN 2010

4

El repte del nou calendari escolar La reforma del calendari escolar reobre el debat sobre els seus avantatges pedagògics i els reptes per conciliar vida familiar i laboral. òscar maronda { redacció ..........................................................

Després de mesos de debat, només falta que es compleixin els tràmits corresponents per a l’aprovació de la nova ordre de calendari per al curs vinent que avança l’inici de curs al 7 de setembre a canvi d’una setmana de vacances al febrer.

A la FaPaC, com a la resta de la comunitat educativa, se li han obert moltes expectatives, doncs és una reivindicació històrica de l’any 1993, inclosa en el manifest redactat per la federació Per un horari i jornada escolar pedagògicament positiu, laboralment raonable i socialment satisfactori. La FaPaC ha recollit la preocupació de moltes AMPA que veuen que part d’aquesta reforma es vol fer carregant amb més obligacions els voluntaris actius i els pares i mares d’alumnes en general que, en definitiva, són els que s’hauran de responsabilitzar de les activitats complementàries als centres públics.

El president de la FaPaC, Walter Garcia, destaca que l’ordre de calendari no està ben resolta: “a diferència de l’escola concertada, amb un titular clar, l’administració no sent l’organització d’activitats com a seva. Si una escola pública no ofereix prou serveis no passa res, en el cas de la concertada sí”.

I és que no totes les associacions ni ajun-

taments estan en condicions d’assumirne aquesta tasca. “Aquesta exigència posarà moltes famílies en contra d’una reforma que és necessària”, sosté Garcia qui també adverteix que “pressionarem perquè l’administració es responsabilitzi de mantenir l’activitat als centres públics”.

L’administració ha de garantir activitats al febrer

vicepresidenta fapac

De la racionalització del calendari escolar fa anys que n’estem parlant la comunitat educativa. Fins i tot, hi ha acords escrits sobre cap a on hem de caminar i que hem anat renovant a mesura que el temps i la societat van suportant els canvis de la globalització. Hi ha un ampli consens en què les vacances estivals representen un període massa llarg de desconnexió amb els hàbits lectius. També, s’ha repetit una i altra vegada que hi ha trimestres en què el cansament de l’alumnat i també dels docents es fa més que palès per la llargària i la densitat de tantes setmanes seguides.

Malgrat aquests i altres acords de la comunitat educativa, ara que arriba l’hora de posar en marxa

12-13

setmanes festives a l’estiu situen Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia com els països amb més vacances seguides.

Millorar resultats pedagògics Coincidint amb la resta de la comunitat educativa, per a la federació el principal punt a favor és l’aspecte pedagògic, és a dir, garantir que l’alumnat recuperi abans els hàbits d’estudis i, per tant, assoleixi un major rendiment a les classes. “Hem de vetllar perquè es distribueixi millor el temps d’estudi i de descans”, comenta Lola Abelló, vicepresidenta de la FaPaC i representant al Consell Escolar de Catalunya.

un nou calendari que -tot i no ser l’ideal- comença a caminar cap a una fragmentació dels períodes lectius, com sempre s’ha demanat des de la FaPaC, salten les espurnes del desacord, del temor als canvis, degudament amanit pels mitjans de comunicació que han trobat un tema per polemitzar i tensar la societat.

Aquest canvi es basa sobretot en els nens, nenes, joves i les seves necessitats cap a l’èxit escolar.

A partir d’aquí, totes les qüestions que surtin som els adults què les hem d’anar solucionant, cadascú des de la seva responsabilitat.

Aquesta modificació afecta tota la societat, com no podia ser menys.

Ja és hora que una societat responsable prioritzi l’educació, doncs és el futur del seu país. És el moment en què totes les xarxes socials, les administracions, comunitat educativa, treballem plegats de manera que la responsabilitat es converteixi en compromís i implicació. La innovació educativa no es fa només a l’escola; l’entorn també innova, perquè eduquem entre tots.

EN QUINS PAÏSOS FIXAR-SE? El calendari escolar català encara queda lluny del marc educatiu europeu.

França

Finlàndia

Un model de fragmentació > Un descans estival més curt (nou setmanes) permet unes vacances més esglaonades. > Descans a la tardor (Tots Sants); al Nadal; al febrer o principis de març; i a la primavera, sense coincidir sempre amb la Setmana Santa degut a la laïcitat de l’estat francès. > La setmana de 35 hores laborables permet als pares acumular dies festius per quadrar les vacances amb els fills i fer activitats conjuntament. > Els ajuntaments organitzen un servei d’acollida de pagament, generalment en els centres, pels pares que no poden fer-se càrrec dels fills durant els períodes no lectius.

Referent en educació > S’imparteixen entorn d’unes 300 hores lectives menys que a Espanya, però lidera el rànquing de rendiment escolar; nosaltres estem a la cua. > Les vacances d’estiu comencen abans: a principis de juny; s’acaben a mitjans d’agost. > El seu calendari racionalitza la distribució dels períodes de descans. No fan ponts institucionals ni religiosos. > Model exemplar per la seva conciliació familiar: a les cinc de la tarda la majoria dels pares està a casa amb els seus fills.

EL CALENDARI EUROPEU

Les famílies confien que el nou calendari ajudi a aconseguir un ritme de treball més racional. Els resultats, però, sense un compromís en ferm de l’administració educativa envers els seus centres públics, encara estan en suspens.

l’OPINIÓ Lola Abelló

La xifra

S’avança la preinscripció escolar Al segon cicle d’educació infantil, primària i ESO, el període de preinscripició escolar per al curs 2010/11 s’obrirà del 2 al 16 de febrer, i no a finals de març com fins ara.

Aquest avançament és d’especial interès per a les famílies amb fills de 3 anys que han de triar centre per primer cop.

Espanya

França

Finlàndia

Inici de curs

8 - 17 setembre

2 setembre

10 - 19 agost

Fi de curs

18 - 25 juny

2 juliol

4 juny

Vacances tardor

---

1 setmana i mitja (24 oct. - 5 nov.)

1 - 7 dies (octubre)

Nadal

2 setmanes (23 des. - 8 gen.)

2 setmanes (19 des. - gen.)

2 setmanes i mitja (21 des. - 6 gen.)

Vacances hivern

3 - 6 dies (en funció CC.AA.) Nova setmana blanca

2 setmanes (6 febrer 22 març)

1 setmana (22 febrer 14 març)

Primavera

1 setmana (26 març - 14 abril)

2 setmanes (3 abril - 9 maig)

4 dies (2 - 5 abril)

Estiu

11 - 12 setmanes (finals juny mitjans setembre)

9 setmanes (2 juliol 1 setembre)

10 - 11 setmanes (4 juny mitjans agost)

Vacances públiques i religioses

12 dies

3 dies

2 dies

Font: Eurydice (Comissió Europea)

temps d’ampa

5

{

a fons

La conciliació, encara pendent Nou calendari, però mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies?

La racionalització del calendari escolar ha posat sobre la taula un debat que tampoc és nou i que està relacionat amb les dificultats de conciliació familiar i laboral amb què es troben molts pares i mares per fer-se càrrec dels seus fills en els períodes de vacances.

Des de fa molts anys, la FaPaC ve reclamant una major implicació en aquesta qüestió per part de tots els agents socials. “No només els agents educatius, sinó també les empreses, els sindicats i les administracions han d’entendre que l’educació és una qüestió que ens afecta a tota la societat, per la qual cosa necessitem la col·laboració de totes les parts per avançar en la gestió de les activitats escolars en els períodes de vacances, tot afavorint que els nens no es

quedin a casa sols veient la televisió”, afirma Lola Abelló.

Gestió de les activitats Per ajudar els pares que no poden ferse càrrec dels fills, especialment durant les vacances escolars, les AMPA venen assumint la gestió d’activitats extraescolars pedagògiques i d’oci. D’aquesta manera, molts centres educatius obren les seves portes quan no hi ha classe perquè els estudiants tinguin opcions de continuar la seva educació en el lleure. No obstant, el nou calendari no ha de servir perquè les AMPA assumeixin una càrrega extra de responsabilitats durant aquesta nova setmana de descans. Per això, les famílies reclamen que les administracions posin els recursos necessaris i assumeixin la seva titularitat per garantir que els alumnes puguin continuar omplint el seu temps de vacances, ja que és un factor clau especialment valorat per aquells pares que no poden conciliar la interrupció lectiva dels fills amb la seva activitat laboral. “Hem d’aconseguir obrir l’escola al barri, fins i tot els dies festius, perquè s’hi facin activitats de tot tipus per a qualsevol estudiant, sense discriminar ningú, però per aconseguir aquest repte necessitem més recursos i un major suport dels ajuntaments”, adverteix Abelló.

El nen clauer És un nou terme derivat de les interminables jornades laborals dels pares.

Es refereix als nens que porten a sobre un joc de claus a edats no adequades perquè quan surten de l’escola no hi ha ningú a casa.

Per a ells, la seva jornada s’acaba a les cinc de la tarda. Però, i la dels seus pares?

Major responsabilitat social D’altra banda, el nou calendari posarà a prova especialment el sector empresarial, doncs la seva implicació s’hauria de traduir en més permissivitat a l’hora de concedir dies lliures als seus treballadors en èpoques no habituals, com serà el mes de febrer. “És necessari que les empreses siguin més flexibles amb els horaris laborals per facilitar que els treballadors que som pares puguem compartir més estones d’oci amb els fills”, assenyala la vicepresidenta de la FaPaC.

PARES OCUPATS Fórmules conciliadores que funcionen Les AMPA estan darrere de la gestió de moltes fórmules conciliadores que funcionen a les escoles per donar un cop de mà als pares que tenen horaris laborals poc flexibles.

a b c d e

Activitats extraescolars Fomenten la formació dels alumnes fora de l’horari lectiu.

Activitats esportives Promouen l’activitat física i l’aprenentatge de valors.

Servei de menjador escolar Un espai educatiu on aprendre hàbits saludables i mesures d’higiene.

Servei d’acollida matinal i de tarda Per a les famílies amb problemes de conciliació.

Casals de vacances, colònies Fan possible que els nens continuïn la seva educació en el lleure.

ESCOLES OBERTES

Més espais per a l’educació en el lleure Moltes escoles obren els seus patis els caps de setmana perquè els alumnes del barri puguin aprofitar els espais públics de lleure fora de l’horari lectiu.

La iniciativa funciona a Barcelona des de fa tres anys sota el projecte “Temps de Barri, temps educatiu compartit”. El programa s’ha convertit en una bona opció per conciliar el temps lliure dels fills amb les necessitats horàries dels pares. Periòdicament, els patis acullen activitats de cap de setmana pensades per a compartir en família.

L’OPINIÓ DELS ExPERTS Josep Maria Canyelles

Sara Berbel

Expert i promotor de Responsabilitat Global

directora general d’igualtat d’oportunitats en el treball

El conjunt del teixit empresarial hauria de prendre consciència de la rellevància que les polítiques conciliadores tenen per a la mateixa competitivitat. Sovint alguns empresaris i empresàries lamenten la manca de civisme o es queixen que la capacitació acadèmica de les persones sovint no comporta uns valors emprenedors i de compromís. La conciliació no solament permet una relació en què hi guanyen les persones i l’empresa; també hi surt guanyant la comunitat en la mesura que les famílies poden assumir una millor responsabilitat en l’educació dels fills.

Anna Escobedo professora sociologia i anàlisi de les organitzacions ub

Arreu de la Unió Europea els estats del benestar han assumit la responsabilitat de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar per a mares i pares, mitjançant la regulació i finançament públic de serveis infantils, l’adaptació del sistema educatiu a les noves condicions socials i familiars, o mitjançant la inclusió de llicències parentals retribuïdes al nucli dels sistemes de seguretat social. Alguns països faciliten el còmput anual del temps de treball, la flexibilitat laboral en favor dels pares o dies de lliure disposició per

A la societat actual és necessària un nova organització del temps de treball. Ja s’observen avenços significatius, però manca encara molta sensibilització i pedagogia social per tal que aquesta nova i més eficaç forma d’organitzar-nos sigui assumida per tota la societat.

El 47% de les pimes catalanes apliquen ja mesures conciliadores perquè comporten beneficis com la fidelització dels treballadors, doncs un 28% tenen dificultats per atraure i retenir talent. La flexibilització horària és la mesura més sol·licitada.

motiu d’atenció sanitària o escolar dels fills, en alguns casos i països de forma remunerada i en d’altres no. Els serveis d’atenció complementaris a l’escola són claus perquè tenen per objecte facilitar i garantir aquest encaix assumint una atenció de qualitat dels nens en els horaris i períodes no lectius en què els pares no estan disponibles. Són un recurs necessari per a la cura i socialització dels nens i adolescents. Als països amb serveis i polítiques socials més desenvolupades, com Dinamarca i Suècia, aquest tipus de serveis rep un important finançament públic i la contribució dels pares sol cobrir una part menor dels costos, amb atenció especial a les famílies amb dificultats. Des d’una perspectiva educativa i de cohesió social és important, en tot cas, la qualitat i l’accessibilitat dels serveis per a totes les famílies.

l’apunt }

temps d’ampa / HIVERN 2010

6

Fre al transport escolar La retallada pressupostària ha amenaçat aquest curs la continuïtat del transport escolar a diversos municipis. Un nou mal de cap per a les famílies i una despesa addicional que ens allunya del dret a la gratuïtat de l’educació obligatòria.

El desplaçament fins al centre educatiu continua sent un problema no resolt per a una part de l’alumnat català davant la manca d’una xarxa de transports adequada. Per a les famílies, una despesa addicional. Tradicionalment, els alumnes que estudien fora del seu municipi han patit aquesta situació, però un col·lectiu cada cop més afectat són els escolars que viuen en nuclis desagregats, és a dir, en pobles que es mantenen dins de municipis molt amplis. En molts casos, la subsistència de l’escola rural depèn d’aquests nuclis.

La distància que els alumnes han de recórrer cada dia per anar a classe fa que l’ús del transport sigui una part del seu dret a l’educació. Es tracta d’un problema d’equitat que requereix d’un finançament prioritari. Sovint, la manca d’una xarxa d’autobusos públics obliga les famílies -que tenen la possibilitat- a fer ús del vehicle privat, amb la consegüent despesa econòmica que això implica.

Aquesta situació també suposa un pas enrere en la carrera per aconseguir un model de desenvolupament sostenible.

I és que per apropar els fills a l’escola els pares es veuen obligats a recórrer molts quilòmetres perquè, molts cops, el centre està situat en direcció contrària al seu lloc de feina. El problema s’agreuja quan l’alumne arriba a la secundària obligatòria, ja que els desplaçaments són més llargs.

Moltes famílies assumeixen el copagament d’un servei que hauria de ser gratuït Polèmica per la gratuïtat El transport escolar no obligatori ha estat novament motiu de polèmica aquest curs. La seva gratuïtat no és un dret per als alumnes que estudien dins del seu municipi, tant si el centre està allunyat de casa seva com si no hi han bones connexions. L’Administració considera que és un servei “no obligatori”. No obstant, a la pràctica, tradicionalment el seu cost s’ha acostumat

a sufragar perquè en moltes poblacions -sobretot en municipis extensos amb pedànies de zones rurals- és l’única manera que tenen els alumnes per anar a classe. El finançament del servei és assumit des de la Generalitat, però la gestió recau en els consells comarcals i els ajuntaments.

En diverses localitats, la gratuïtat del transport s’ha vist amenaçada a causa de la retallada pressupostària del departament d’Educació. Alguns consells comarcals han fet pública la seva intenció de deixar d’assumir la despesa que comporta aquest servei argumentant una manca de recursos. Enmig d’aquesta polèmica, les famílies dels alumnes han tornat a ser les principals castigades quan, en molts casos, es fan càrrec des de fa anys del copagament d’un servei que consideren un dret imprescindible davant la manca d’alternatives. Les conseqüències indirectes no acaben aquí. La subsistència de l’escola rural està en joc, després d’haver esdevingut un referent a Catalunya d’una educació propera i compartida amb les famílies.

Cap a la sostenibilitat?

Què passaria si tots els alumnes anessin a l’escola en transport privat?

En un trajecte d’uns 13 km. un autobús escolar de 50 alumnes emet 1,2 kg de CO2.

Si tots utilitzessin el transport privat la contaminació augmentaria fins als 60 kg. de CO2.

1,2 kg CO

60 kg CO

NOTÍCIES BREUS Pressió dels pares a Tarragona Els pares dels alumnes del CEIP Miracle, majoritàriament residents en urbanitzacions de llevant, han exercit una gran pressió durant aquests mesos per aconseguir que el transport escolar sigui gratuït per a les famílies, que habitualment assumien el copagament del cost amb uns 110 euros trimestrals.

Després d’intenses negociacions amb l’ajuntament i el Consell Comarcal del Tarragonès, el consistori assumirà la part corresponent a les famílies.

2

2

El cotxe privat pot esdevenir l’única alternativa davant d’un dèficit de transport públic col·lectiu. Estem disposats a pagar aquest peatge?

L’escola rural, principal víctima En les zones rurals, on difícilment arriba el transport urbà, el sistema de transport escolar és l’única alternativa gratuïta per arribar al centre educatiu.

A més de ser un servei imprescindible, té una gran importància com a element vertebrador del territori que pot ajudar a evitar el despoblament de molts nuclis rurals. Malauradament, cada vegada més centres deixen de matricular alumnes pel servei de transport deficient que els connecta amb les poblacions veïnes.

AMB LA LLEI A LA MÀ Qui té dret a fer ús del servei de transport escolar obligatori?

Els alumnes entre 6 i 9 anys són el sector que més utilitza el transport escolar } foto: oliver martín

GIRONA I LLEIDA, DOS EXEMPLES ON PERILLA EL TRANSPORT ESCOLAR No a la supressió, a Vilanova de Meià Per als vuit alumnes que viuen als pobles agregats de Gàrzola, Santa Maria de Meià i Boada, però estudien a Vilanova de Meià, el curs va començar sense transport escolar després de trenta anys en funcionament. El Consell Comarcal de la Noguera va suspendre el servei al·legant manca de recursos, una decisió criticada per les famílies.

“Treure el transport escolar suposa una despesa afegida per als pares que hem de portar els fills en cotxe privat”, comenta Montse Estrada, portaveu de l’AMPA del CEIP Mare de Déu del Puig de Meià, que també recorda que “així no es facilita la vida a les zones rurals sinó que es promou la discriminació”. Finalment, després de diverses reunions, l’administració atorgarà 9.000 euros al transport escolar, malgrat que hauran de ser les mateixes famílies les encarregades de gestionar el servei.

Menys trajectes a Castelló d’Empúries Els desplaçaments del migdia s’han eliminat dos dies per setmana en el transport escolar a Castelló d’Empúries. La situació afecta 227 alumnes dels CEIP Ruiz Amado i CEIP Joana d’Empúries, molts dels quals resideixen a Empuriabrava. Ramon Montaner, president de l’AMPA d’aquest últim centre, explica que la mesura obliga els nens a quedarse forçosament en el menjador escolar davant la manca d’altres transports a excepció del vehicle particular. “Malgrat l’ajut del Consell Comarcal, les famílies hem de pagar 3,80 euros per nen i dia, una despesa difícil d’assumir sobretot en llars amb diversos fills”. Montaner destaca, a més, que la saturació que experimentarà el menjador repercutirà amb tota seguretat en la seva qualitat i el seu bon funcionament.

D’acord amb el Decret 161/1996, l’alumnat d’educació obligatòria (primària i secundària) escolaritzat fora del seu municipi de residència ha de poder gaudir de forma gratuïta d’un servei de transport escolar. També es preveuen rutes de transport en casos en què, tot i residir al mateix municipi, hi hagi una distància important fins al centre. Per tenir dret al servei cal estudiar al centre determinat pel Departament d’Educació dins el mapa escolar.

Qui pot fer ús del servei de transport escolar no obligatori?

Els alumnes d’ensenyament obligatori (primària i secundària) i de segon cicle d’educació infantil, escolaritzats dins del seu terme municipal que sol·liciten utilitzar el servei de transport escolar de pagament gestionat pel Consell Comarcal.

temps d’ampa

7

{

El rol de les ampa als centres públics

L’OPINIÓ DELS PARES

Les aportacions dels pares i mares d’alumnes s’han fet decisives en la millora del sistema educatiu. La seva tasca voluntària continua a l’ombra a l’espera d’un major reconeixement.

Com millorar l’educació del meu fill?

Moltes mares i pares han resolt aquest interrogant participant en el centre educatiu a través de l’AMPA. És el moviment associatiu i voluntari més gran de Catalunya; reivindica una escola pública, catalana i de qualitat, i té una llarga tradició, doncs les seves arrels es troben als anys 70. La fotografia actual de les AMPA -tant a primària com a secundària- continua tenint com a protagonistes a pares voluntaris i compromesos que volen implicar-se en l’educació que reben els seus fills i que, a la vegada, també se senten responsables del futur del sistema educatiu en general.

Alt grau d’implicació Amb formes de ser, sentir i fer diferents, els membres de l’AMPA participen -de manera associada i col·lectiva- en la gestió del centre. Es tracta d’un espai des d’on poden aportar i treballar conjuntament amb la direcció i l’equip do-

cent. Però, l’educació va més enllà del que succeeix portes endins de classe.

Per això, una de les preocupacions de l’AMPA continua sent garantir que tots els alumnes disposin de serveis necessaris com són el menjador escolar, el servei d’acollida o les activitats extraescolars. En la majoria dels casos i des del voluntarisme, les mateixes AMPA són

Les AMPA tiren endavant serveis que podrien ser qualificats de semipúblics les encarregades de tirar-los endavant perquè d’altra manera no estarien coberts, ja sigui per manca de recursos o de suport públic. I és que les AMPA viuen de prop els reptes i les oportunitats de l’escola pública i desenvolupen

ELS MIL REPTES DE LES AMPA L’educació dels fills s’enfronta a múltiples reptes que -en part i col·lectivament- s’intenten superar des de l’AMPA. La seva missió fonamental és defensar els interessos dels pares i mares d’alumnes associats en tot allò que té a veure amb l’educació dels seus fills i filles. Però, també, acostumen a fer-se càrrec de serveis molt importants dins del centre; promouen activitats lúdiques, culturals i formatives; fomenten la inclusió social dels alumnes nouvinguts, i un llarg etcètera.

És necessari el suport de tota la comunitat educativa Més reconeixement social És indubtable que l’existència de l’AMPA en un centre suposa un recurs positiu. No obstant, perquè pugui assumir tots els reptes necessita del reconeixement i del suport decidit d’altres membres de la comunitat educativa com l’administració. No sempre és el cas. Així ho comparteixen moltes famílies que, en moltes ocasions, se senten soles. D’aquí que les AMPA reivindiquin comptar no tan sols amb un finançament suficient sinó també amb un acompanyament real i uns referents que consideren necessaris per enfortir el seu treball i perquè les seves iniciatives arribin a bon port. El col·lectiu comparteix que si augmentés el reconeixement social que reben les famílies la seva implicació i participació seria més alta, a l’igual que la qualitat dels serveis que promouen.

dossier central

uns serveis que podrien ser qualificats de semipúblics.

Diccionari

En benefici de tots Les actuacions de les famílies són un treball col·lectiu especialment valuós.

Les responsabilitats que assumeixen -econòmiques, legals, laborals i personals- tenen com a beneficiaris el conjunt d’alumnes. Aquest objectiu global és el motor que mou l’activitat diària de les AMPA. Però la participació no és una tasca senzilla. Implicar-se en l’escola comporta als associats i associades una sèrie d’obligacions (assistència a reunions, gestions, etc.) que, moltes vegades, són difícils de compaginar amb la vida familiar i laboral davant la manca de mesures conciliadores. Això no és tot. L’esforç voluntari d’aquests pares segueix comptant, molts cops, amb un escàs reconeixement per part de l’Administració i, fins i tot, d’altres famílies.

PARTICIPACIÓ: L’AMPA participa de forma oberta i activa en la vida del centre per dinamitzar la seva activitat i per promoure projectes complementaris a l’estudi.

VOCACIÓ: Les mares i els pares de l’AMPA tenen vocació d’aportar i de col·laborar amb la direcció i l’equip docent del centre educatiu.

David Sarrà president ampa ceip doctor serés Alpicat, Lleida

El suport dels pares és fonamental perquè l’AMPA sigui més sòlida per tractar temes amb el centre i l’administració. Trobem a faltar un major reconeixement institucional a la nostra tasca, ja que ens comporta responsabilitats que, molts cops, fins i tot ens obliga a perdre dies de vacances de la nostra feina.

Montse Domínguez presidenta ampa ceip doctor trueta Viladecans, Barcelona

Després de sis anys com a presidenta, he comprovat que moltes activitats no es farien en el centre si no estigués l’AMPA. Els tràmits burocràtics són un obstacle per tirar endavant nous projectes. Necessitem més ajudes a la tasca voluntària que fem.

Pau Echauz COL·LABORACIÓ: L’AMPA fomenta el treball en xarxa amb d’altres agents educatius (moviment de lleure, associacions de mestres, etc.)

Vicepresident ampa ies samuel gili i gaya Lleida

A tots els membres ens agradaria tenir més temps per dedicar a l’associació, sobretot per incrementar el nivell de participació de les famílies a l’institut. Ens agradaria disposar de més fons, ajudes i subvencions per poder oferir més serveis.

Teresa Arbiol presidenta ampa ceip st. julià L’Arboç, Tarragona

Busquem que els nostres fills estiguin en una escola amb recursos i amb el millor ambient possible. Volem aportar el nostre gra de sorra perquè quan els fills acabin aquesta etapa de la seva vida assoleixin un bon nivell de coneixements i de vivències.

dossier central }

temps d’ampa / HIVERN 2010

8

fapac: per una educació pública de qualitat És l’objectiu comú que comparteixen les més de 1.900 AMPA de Catalunya que hi estan federades.

La missió de la FaPaC és fer tot el possible per garantir un sistema d’educació públic, inclusiu, gratuït i de qualitat.

Per assolir aquest objectiu, la federació fomenta la participació associativa de les AMPA, promou el treball en xarxa i la coordinació del moviment. D’aquesta manera, les mares i pares que hi formen part poden tirar endavant projectes i actuacions de forma coordinada.

Les AMPA federades es defineixen per la seva pluralitat i diversitat: pertanyen a centres de primària (CEIP), instituts de secundària (IES) públics, escoles bressol i llars d’infants, i centres d’educació especial.

En l’actualitat i com sempre ha fet al llarg de la seva història, la FaPaC està present en els principals debats relacionats amb l’educació per tal de millorar un sistema que no sempre funciona com seria desitjable. La federació facilita que les aportacions -i també les reivindicacions- de les famílies tinguin veu davant les administracions.

Al servei de les AMPA La FaPaC impulsa diferents serveis per donar suport a l’activitat de les AMPA i per potenciar els seus projectes educatius. Ofereix serveis d’informació i assessorament tècnic, legal, pedagògic, així com recursos formatius a través de l’Escola de Pares. Des de les delegacions territorials es dóna una atenció propera a les associacions i es potencia la seva dinamització. A més, la federació col·labora amb institucions i entitas per fomentar la participació de les famílies en el centre escolar.

FaPaC Ampa federades La presència de FaPaC s’estèn per tot Catalunya. S’organitza en delegacions territorials per arribar a totes les associacions i oferir un servei proper:

39

1911 AMPA

Associades a la FaPaC

90 % CEIPS

27 24

23

6

16

18 29

14 %

Escoles Bressol i Llars d’Infants

43 %

38 %

Centres d’Educació Especial

IES

Per fomentar l’activitat física de joves i infants, la FaPaC col·labora amb el Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE), endegat per la Generalitat, fent que sigui conegut arreu del territori. Un equip de dinamitzadors visiten, animen i ajuden les AMPA a participar i inscriure’s en el Pla. La intervenció de la federació s’ha fet decisiva per engrescar els escolars a practicar esport.

12

21

11 13 17

36

9 22

Dades vigents a desembre de 2009

PLA DE DINAMITZACIÓ ESPORTIVA Després de classe, esport Des de fa uns anys, la federació impulsa el Pla de Dinamització Esportiva Escolar (PLADEE) per fomentar les activitats extraescolars esportives -com a forma d’oci i aprenentatge- amb les quals es transmeten valors i s’enforteixen els vincles entre l’alumne i l’escola. Des de la seva posada en marxa, el Pla ha aconseguit incrementar la participació dels alumnes de primària i secundària en activitats esportives fora de l’horari escolar.

8

34 40

3

1

10

41

38

28

20

7

32

Les xifres Dels centres educatius públics

19

14 35

33

2

31

25

37

60 %

15 4

30

JA SOM

26

5

ORGANISMES IES incorporats al PCEE

Presència en organismes públics

2007 > 66% 2009 > 75%

Per fer sentir la veu de les famílies, la FaPaC està present en organismes i consells assessors dependents de l’administració (Consell Escolar de Catalunya, Consells Escolars Municipals, Observatoris, Taules, Comissions, etc). La federació també forma part de diferents entitats com a membre de ple dret; és el cas de CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes), MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) i la Lliga per la Laïcitat.

CEIPS incorporats al PCEE 2007 > 14% 2009 > 44%

SERVEIS > Informació i assessoria tècnica, legal i pedagògica > Formació especialitzada: Escola de Pares > Dinamització de l’AMPA > Suport en la resolució de problemàtiques > Interlocució amb administracions i agents educatius > Col·laboració amb institucions i entitats per fomentar la participació

de les famílies > Assegurança de responsabilitat civil per a totes les activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41

Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l’Estany Pla d’Urgell Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vall d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental

21 66 47 16 1 39 48 47 27 39 195 22 316 21 6 11 35 15 23 66 106 14 32 49 7 7 12 21 7 16 14 14 87 45 5 64 9 21 7 186 127

ESCOLA DE PARES Formació per a les famílies Sovint, l’educació dels fills genera problemes als pares i mares que no saben com afrontar determinades situacions o com parlar sobre temes concrets. Per ajudar-los en la seva tasca educadora, la FaPaC compta amb l’Escola de Pares, un servei de formació pedagògica adreçat a les famílies. Conferènciescol·loqui, cursos, tallers pràctics, xerrades o publicacions són algunes de les accions formatives que s’impulsen des de l’Escola de Pares, un espai on les famílies comparteixen les seves inquietuds i preocupacions sobre l’educació dels seus fills de manera que poden trobar una sortida als seus neguits. El conjunt d’accions formatives són obertes a tots els pares. A més, l’Escola de Pares ofereix formació específica als associats de l’AMPA perquè disposin d’eines per millorar el funcionament i la gestió de l’associació, de manera que la seva implicació sigui més gran en tots els projectes educatius del centre.

temps d’ampa

9

{

dossier central

“ L’administració ha d’assumir el nostre rol” Walter García Fontes serà rellevat de la presidència de FaPaC coincidint amb la finalització dels estudis postobligatoris de les seves filles. El proper març, la federació renovarà els òrgans de govern en Assemblea General.

Qui és Walter García?

La relació de Walter Garcia Fontes (Montevideo, 1956) amb l’àmbit educatiu és molt estreta. Pare de dues filles de 17 i 21 anys, sempre ha viscut amb intensitat la seva educació participant de forma activa en l’AMPA del CEIP Provençana i, més tard, de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

oliver martín { entrevista ..........................................................

Com valores el teu pas per la presidència des del 2007?

Aquests tres anys han estat un període interessant. Les nostres aportacions en la política educativa han sigut molt intenses, per exemple en el procés de desenvolupament de la Llei d’Educació de Catalunya. D’altra banda, quan vaig assumir la presidència em vaig marcar com a línia de treball repensar l’estructura de l’entitat tant des del punt de vista associatiu com organitzatiu. Actualment, ho estem fent desenvolupant el Pla Estratègic aprovat en la darrera Assemblea.

Aquest era un dels objectius pendents?

Sí, ja que comptar amb un pla d’organització interna és fonamental perquè permet veure cap a on volem anar i per adaptar la FaPaC a la realitat actual de les AMPA. Però, també hem avançat molt en potenciar la nostra presència i participació per mostrar el dia a dia de la nostra activitat mitjançant eines com la pàgina web o la revista. La finalitat no

només és difondre un posicionament polític sinó també apropar temes d’actualitat i d’utilitat per a les associacions.

Està canviant la percepció social de les AMPA? És un dels temes en els quals estem treballant perquè es visualitzi realment el paper que juguen les associacions de mares i pares en el sistema educatiu públic perquè encara avui costa que l’AMPA no sigui vista únicament com una entitat de serveis.

L’educació pública ha de ser una opció vàlida i majoritària I per part de l’administració?

L’administració no acaba d’assumir quin és el nostre rol; ens demana molt a les AMPA perquè es desentén dels serveis

complementaris dels centres educatius. És cert que concedeix uns ajuts, però no reconeix realment tota la feina que fem. Hem de recordar que els ajuts també impliquen obligar molts pares voluntaris a assumir responsabilitats i dedicar-hi temps quan no tindrien perquè.

Han millorat les polítiques educatives durant els darrers anys?

Sí, però queda molt camí per recórrer.

Les polítiques s’han d’obrir encara més a la participació com no ha passat amb la LEC que, a més, pensem que no contempla tot el que hauria d’haver recollit del Pacte Nacional per a l’Educació, aprovat el 2006. La llei no ha estat massa agosarada en apostar per l’educació pública.

Us sentiu decebuts?

Ha estat una etapa molt interessant quant a política educativa, però amb moltes decepcions, sobretot relacionades amb el fet de no haver estat capaços d’avançar més en situar l’educació pública com a eix central de tot el sistema educatiu i assegurar que anem cap a

La seva implicació també està lligada a la docència. És professor titular del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.

Anteriorment, ha estat vicepresident de la FaPaC i representant al Consell Escolar de Catalunya.

una societat on l’educació pública sigui una opció vàlida i majoritària per a la població. Actualment, encara hi ha percepció que a través d’un cert pagament s’aconsegueix un nivell educatiu més alt; això és una mica decepcionant.

Què haurà de prioritzar el futur Govern?

El gran repte és garantir l’equitat en el sistema, donar suport als centres amb necessitats educatives, i elevar la qualitat de tot el sistema. L’administració tampoc s’ha d’oblidar de donar més eines de gestió i organització dels centres que incentivin a tots els professionals a fer possible una millora.

Quina és la demanda de les AMPA? Hem de disposar d’eines i recursos per augmentar la nostra participació en el sistema. Tots els estudis confirmen que el suport familiar és important i una de les vies és a través de les AMPA. Una recomanació per a la persona que et substituirà?

Valoro l’oportunitat que he tingut de poder estar en contacte amb tantes AMPA i amb la gent que hi treballa perquè mai t’oblides de l’associació d’on has vingut. Ser membre de la federació no és qüestió d’estar molt o poc preparat, el més important és continuar defensant, com a pares, una millor educació pública per als fills.

reportatge }

temps d’ampa / HIVERN 2010

10

El llibre digital entra amb pressa a les aules Portàtils i llibres digitals arriben a les aules amb precipitació, i deficiències tècniques i de contingut.

Problemes d’infraestructures i de connexió, principals obstacles de la seva implantació. marga pont { redacció ..........................................................

El llibre digital serà una realitat durant aquest any per a 22.000 alumnes de secundària de 200 centres. La xifra, però, no arribarà als 33.000 alumnes previstos, ja que finalment no s’hi afegiran els centres de primària. L’objectiu del Projecte 1x1 per estendre l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula és que tot l’alumnat d’ESO i de 5è i 6è de primària tingui portàtil en 4 anys. Per fer-ho possible, la Generalitat ha signat amb el Ministeri d’Educació un conveni d’un any prorrogable per aportar, a parts iguals, 30 milions d’euros. Són les macroxifres del projecte. A petita escala, la implantació topa amb obstacles tècnics, però també de finançament, i amb reticències de professorat i famílies.

La implantació funciona a dues velocitats. L’anomenat model 1:1 consisteix en cursar com a mínim el 60% de les matèries (5 assignatures) amb llibres digitals. Així ho fa el centre Jacint Verdaguer de San Sadurní d’Anoia, un dels

primers de Catalunya en utilitzar des del parvulari des de fa 15 anys les pissarres digitals interactives (PDI) i els projectors.

Altres escoles segueixen el model de coexistència en què el llibre digital s’ha d’utilitzar en almenys dues assignatures, com a mínim durant el 60% del temps lectiu. És el cas de l’IES Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, amb més de 600 alumnes, que ha eliminat el llibre de text a les matèries de Tecnologia i Ciència. El centre no ha rebut portàtils i l’alumnat fa servir els ordinadors disponibles, ja que des de fa vuit anys ha fet un esforç perquè totes les aules en tinguin. El coordinador informàtic, Manel Bermúdez, creu que la majoria de centres encara no hi estan preparats i lamenta no tenir la instal·lació elèctrica ni la connexió d’Internet a punt “per donar servei al número de portàtils que hauríem de tenir”.

Problemes de connexió Els llibres digitals només es poden consultar online, per això les queixes sobre

la connexió són les més repetides. Quasi tots els centres tenen Internet, però el curs 2007/08 només la meitat disposava de connexió superior a 2 Mbps.

“De vegades no carrega la pàgina o no surt l’idioma escollit”, explica una

La implantació del projecte topa amb problemes tècnics i de finançament professora. En tot cas, el Departament ha remarcat el caràcter experimental del pla i ha informat que la connectivitat de tots els centres participants s’ha ampliat amb línies de 3 Mbps. Els serveis de manteniment són una altra part “delicada”, segons Bermúdez, qui assegura no donar a l’abast, tot i tenir alliberades algunes hores per resoldre incidències. “Hi hauria d’haver un equip fix d’informàtics per donar suport a uns quants centres; el coordinador hauria de ser l’enllaç entre el professorat i el servei tècnic”.

Les TIC a l’escola europea Banda ampla

90 %

dels centres dels països nòrdics, Holanda, Estònia i Malta tenien banda ampla el curs 2007/08.

50%

A Catalunya, només la meitat disposava de connexió superior a 2 Mbps.

ORDINADORS PER ALUMNE

1/7,2

A Catalunya hi ha 1 ordinador per cada 7,2 alumnes.

1/9

La mitjana europea és d’1 ordinador per cada 9 alumnes.

L’aportació de les famílies, indispensable?

Les aportacions econòmiques de les famílies és el que genera més ombres sobre tot el projecte de digitalització, però la seva complicitat és cabdal. L’administració finança la meitat del cost del portàtil, mentre que la resta –150 euros- és assumida pels pares. Els llibres digitals suposen una despesa de 30 euros per alumne, un estalvi davant dels 300 euros dels llibres tradicionals. La incògnita, encara sense resoldre, és què passarà amb els programes de

reutilització dels llibres de text, que s’havia anunciat com una via cap a la gratuïtat de tot el material didàctic i que té un caràcter clarament educatiu per a tots els membres de la comunitat educativa.

MÉS INFORMACIÓ Més qualitat i diversitat editorial La preocupació del professorat davant dels llibres digitals és la qualitat dels continguts. Reconeixen que estan fets “a corre-cuita”, però valoren la rapidesa amb què es poden corregir errors d’edició. Aquest curs, Digital-text és l’única empresa que ha ofert totes les assignatures, per això el 95% dels centres l’han triat. Davant d’això, moltes editorials ja estan treballant per al curs vinent. A més, la Generalitat preveu obrir una botiga online on, per un preu simbòlic, cada editor hi podrà vendre els seus materials. El responsable de les editorials educatives del Gremi d’Editors de Catalunya ha assegurat una oferta àmplia i de qualitat a un preu d’entre 70 i 100 euros.

APLICACIONS

70%

dels ordinadors són utilitzats per a usos pedagògics.

Font: Informe i2010 (2007) CE; Generalitat de Catalunya; Informe SITES 2006.

temps d’ampa

11

{

reportatge

Professorat i famílies tornen a aprendre L’entrada de les TIC a les aules obliga els professors a canviar d’hàbits i desperta dubtes entre els pares dels alumnes.

L’elevat nombre d’hores que ha de dedicar l’alumne davant la pantalla ha aixecat les reticències de moltes famílies.

Per al director del centre Jacint Verdaguer, Robert Muñoz, “són unes eines que han d’estar al servei d’un projecte educatiu”. Quan se li pregunta per les hores que s’utilitza l’ordinador, respon amb un interrogant: “S’han preguntat quantes hores s’utilitza el bolígraf dins de l’aula?”. Maria Alonso Bonals, coordinadora pedagògica, afegeix que als pares “els preocupa molt els deures perquè moltes vegades els alumnes van amb una motxilla gairebé buida”.

Per sentir-se més segures, les famílies demanen formació. “Un dia els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i a entrar a la web de l’escola”, comenta.

Formació tecnològica Un dels antídots contra la por a les TIC és la formació. La professora de Capacitació Digital de la UOC, Teresa Romeu, remarca que al professorat li cal una

formació en noves metodologies “com ara el treball en equip i introduir estratègies per dinamitzar la nova aula di-

DIGITAL VS. ANALÒGIC Teresa Romeu

Els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i entrar a la web de l’escola

En aquests moments hi ha una fractura digital important entre dos dels principals integrants de l’educació: els estudiants i el professorat, que ha estat batejada amb dicotomies com alumnes digitals versus professors analògics o nadius digitals versus immigrants digitals.

El professorat ha d’acceptar el repte de l’època que li ha tocat viure. Cal que prengui consciència de l’empenta digital dels alumnes i aprofitar-la per reconduir-los cap a un aprenentatge rellevant i significatiu. També li cal l’actitud de voler aprendre a aprendre amb les TIC. I en darrer lloc, la seva tasca docent és enriquir si comparteix amb els companys-professors bones pràctiques i estratègies d’utilització del llibre digital en particular i dels entorns d’aprenentatge digital en global.

gital”, i també “conèixer el programari que li servirà per adaptar recursos i desplegar una nova manera de fer la tasca docent”. El Departament d’Educació va formar en TIC 31.935 docents el curs 2008/09 i ha creat un servei d’atenció telefònica per a dubtes. El pla d’acollida d’alguns centres inclou formació en TIC i, fins i tot, es fomenta un agermanament del nou professor amb un de veterà que el guia. D’altres disposen de claustres pedagògics i cursos a la carta per introduir noves metodologies.

L’ÚS DE LES TIC

SOLUCIONS Canvi d’eina o de model pedagògic?

Professors: 1 de cada 4 fa ús de les TIC a l’aula 28,5% no les utilitza mai 43,7% té capacitat per aprofitar potencial educatiu 17,5% utilitza les TIC per innovar

Alumnes: 1 de cada 5 utilitza habitualment les TIC a l’aula 16% atribueix millores en les qualificacions 30% de primària només accedeix a l’aula 5,9% utilitza TIC a l’escola pública vs 2,9% a la privada

Font: La integración de internet en la educación escolar española (Fundación Telefónica – UOC)

AMENAÇA O OPORTUNITAT? > Fomenta l’autonomia en l’aprenentatge > Mètode més atractiu i interactiu > Correcció automàtica d’exercicis i exàmens > Seguiment dels deures a distància > Comunicació escola-família virtuals > Massa exposició a les pantalles;

escriptura manual en risc > Professors incòmodes davant d’alumnes que en saben més > Sobrecàrrega de feina per preparar les classes > Preocupació sobre l’ús d’Internet dins i fora de l’aula > Demanda cofinançament de les famílies

professora àrea capacitació digital uoc

Introduir les TIC a classe no té perquè canviar-hi pràcticament res si l’estil d’ensenyament no es modifica. El llibre digital té elements interactius, però permet la consulta lineal com un llibre de text. “L’alumne ha d’adquirir una actitud proactiva; en el nou suport -ple d’imatges, videoclips, àudio i vinclesse l’ha d’ajudar perquè construeixi alguns ítems del coneixement”, assegura Teresa Romeu, professora de la UOC. Per als experts es tracta més d’una qüestió d’actitud que d’aptitud.

Mentre que per a uns docents el mètode tradicional ja no s’adiu amb la manera de fer dels alumnes, per a altres els llibre de text i digital han de ser complementaris.

Adaptació del professorat El professorat tem la sobrecàrrega de treball, però el llibre digital l’allibera de corregir exercicis i exàmens i li dóna més temps per a preparar les classes. Francis Pisani, reconegut analista en noves tecnologies, insisteix en què és bàsica l’adaptació, ja que el professor passa de tenir tota la informació a ser qui ajudi els alumnes a destriar quina és vàlida a Internet.

APROFITEM LES TIC! Montse Nevado presidenta fapac comarques de barcelona

L’ús d’ordinadors a les aules és encara poc freqüent, mentre que connectar-se fora del centre és cada cop més fàcil. La fractura tecnològica és evident. Ens hem de posar les piles tant mestres com famílies, editorials com empreses d’equipaments informàtics, i sobretot, l’administració, que ha d’invertir en les infraestructures. Un ordinador és una gran eina de treball, però no serveix de res si no té una xarxa ràpida, continguts de qualitat i un programari lliure -sense excuses-, equipaments auxiliars i un bon suport tècnic.

Aspectes que no es donen a data d’avui i que requereixen d’un gran esforç econòmic. Volem un projecte 1x1 ben planificat i sense demores i, en cap cas, en perjudici d’altres inversions educatives necessàries.

Els professors hauran de formar-se per donar contingut i sentit a aquestes eines. Ningú els demanarà que siguin experts. Com qualsevol nou repte requereix de l’entusiasme, dedicació i planificació habitual i, sobretot, del suport de les famílies per col·laborar, tal com hem fet fins ara.

Molts dels equipaments informàtics dels centres els han pagat les AMPA, és a dir, les famílies, que també han assumit els projectes de reutilització de llibres de text. No és de rebut que el màxim responsable d’Educació justifiqui el cofinançament del cost del portàtil perquè ho valorem. Hem demostrat amb escreix la nostra corresponsabilitat en l’educació dels nostres fills, doncs lluny són les promeses de gratuïtat de llibres i de material escolar, quan la gratuïtat de l’educació obligatòria és un dret constitucional encara no satisfet.

Haurem de dedicar part del nostre temps a les tecnologies que els nostres fills i filles es trobaran a les aules i vetllar perquè en facin un bon ús. Aprofitem, nosaltres els adults, els cursos gratuïts existents per formar-nos i, així, no quedar-nos enrere del què ens ve a sobra. Endavant AMPA. Endavant famílies!

bones pràctiques }

temps d’ampa / HIVERN 2010

12

Experiències exemplars Les AMPA desenvolupen múltiples campanyes, iniciatives i projectes. En aquesta secció us convidem a conèixer algunes experiències, exemples de bones pràctiques. Preneu nota!.

1 2 3 4 5

UNA ESCOLA VERDA SOSTENIBLE. ampa ceip joan maragall (ripoll) Sostenibilitat i medi ambient són paraules que coneixen bé els alumnes d’aquest centre, un dels 328 adherits a la xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya. El programa pretén implantar l’educació ambiental a les escoles per estendre valors sostenibles i responsables entre l’alumnat. La implicació de l’AMPA en el projecte ha estat fonamental, ja que ha buscat la complicitat de tot l’alumnat i dels seus fami-

liars per desenvolupar actuacions de millora ambiental. “A l’escola fem servir plats i gots reutilitzables per estalviar recursos i produir menys residus; a més, tenim contenidors per reciclar els subproductes que es generen”, comenta Àngel Ferrer, president de l’AMPA. L’esperit sostenible està tan estès a l’escola que al Nadal els arbres són reciclats, a l’igual que els materials que

s’utilitzen per guarnir les instal·lacions quan hi ha celebracions. A més, el centre participa en un programa amb el qual els alumnes coneixen les fonts naturals més emblemàtiques de Ripoll.

L’escola, fins i tot, compta amb un hort on els infants poden descobrir que un tomàquet no creix a la prestatgeria del supermercat.

Suport al parlament europeu de joves. ampa ies santiago sobrequés (girona) L’any passat, cinc alumnes de primer de batxillerat de l’IES Santiago Sobrequés van tenir l’oportunitat de conèixer de prop com viuen altres joves europeus la seva participació en la política. Va ser durant una trobada internacional a Rotterdam organitzada pel Parlament Europeu de Joves (European Youth Parliament).

Aquest és un projecte que vol promoure el debat sobre temes d’interès que preocupen els joves europeus. Cada any se celebren tres sessions internacionals amb més de 200 participants amb l’objectiu també de redactar unes resolucions que, un cop aprovades per l’Assemblea General, s’envien al Parlament Europeu.

Des de fa cinc anys, l’AMPA de l’IES Santiago Sobrequés promou la participació dels seus alumnes en aquest projecte.

Facilita que els estudiants -amb domini de l’anglès- puguin assistir a aquestes trobades anuals.

De fet, tots els exalumnes que volen poden continuar practicant esport a l’escola, muntar un equip, i mantenir així el contacte amb antics companys.

L’èxit d’aquest model l’ha convertit en tot un referent.

La participació de les famílies ha estat el motor del projecte; moltes han creat els seus equips de bàsquet i de voleibol. La qualitat de molts esportistes es tan bona que, fins i tot, aquest curs hi

ha federat un equip de bàsquet. L’escola participa en les competicions del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, organitza activitats com la Setmana Esportiva i les Estades Esportives. Totes les iniciatives es fan amb una mateixa filosofia: fer amb l’esport un món més respectuós i solidari.

L’ESPORT VIU A L’ESCOLA. ampa ceip orlandai (barcelona) Bàsquet, voleibol, gimnàstica, curses,...

L’esport és el protagonista al CEIP Orlandai. Des de fa vint anys, l’interès de les famílies i del professorat ha estat potenciar l’activitat esportiva escolar i extraescolar. Actualment més de 300 persones hi fan alguna activitat, una xifra que no deixa d’augmentar. L’esport és una activitat compartida per mares, pares i fills.

TALLER DE MARES. ampa ceip baró de viver (barcelona) El “Taller de Mares” és una iniciativa posada en marxa per l’AMPA d’aquest centre per tal d’implicar les mares en la formació dels seus fills. La idea va sorgir arran l’insuficient interès general de les famílies per l’educació dels infants.

Els tallers tenen lloc dues vegades a la setmana i fomenten la formació integral de les mares.

La presidenta de l’AMPA, Beatriz Garcia, dóna els detalls: “Entre d’altres accions, impartim xerrades psicològiques perquè les mares es coneguin millor; fem classes de meditació i relaxació perquè afrontin millor els problemes; visionem pel·lícules per promoure el debat i la reflexió”.

Aquests tallers han esdevingut el canal més creatiu i imaginatiu de l’AMPA. De fet, les mares valoren el poder compartir un espai on parlar, riure i participar sense jerarquies. La presidenta comenta que el projecte és “atractiu, però també difícil”. Una autèntica carrera de fons que ja ha començat a donar els seus fruits amb unes famílies cada dia més implicades.

BERENARS EN FAMÍLIA. ampa ceip alfons xiii (molins de rei - barcelona) Molts dels alumnes d’aquesta escola berenen acompanyats pels seus pares, al menys un cop al mes. L’AMPA ha endegat una iniciativa per oferir - mensualment i per quatre euros-, uns berenars per compartir en família. Durant aquesta estona s’organitza també un taller de manualitats atractives per a pares i nens que, a més, serveixen per transmetre valors com la igualtat, la sostenibilitat o el consum responsable.

“El berenar és l’excusa per gaudir amb els nostres fills de fer una activitat conjunta, doncs la majoria de pares podem compartir cada cop menys temps d’oci amb ells”, afirma Susana Canet, presidenta de l’associació.

“Ens ha sorprès gratament veure un pare cosint o pintant pedres de colors al costat del seu fill”, afirma. Des que es varen posar en marxa, cada vegada hi ha més famílies interessades en aquests berenars en els què hi participen una vintena de nens acompanyats dels seus pares. Gairebé tots repeteixen.

temps d’ampa

13

{

bones pràctiques

La meva ampa Darrera de cada associació de mares i pares hi ha una història que la fa única i diferent. Les voleu conèixer?

NOTÍCIES BREUS

AMPA CEIPM ESCOLA CASAS

Premis CAC a l’escola

25 anys al costat de l’escola Aquest curs, l’AMPA del CEIPM Escola Casas, amb 225 alumnes i situada al barri del Clot de Barcelona, està de celebració: commemora el seu 25è. aniversari. Va ser a la dècada dels 80 quan l’associació va començar a funcionar amb l’impuls d’uns pares i mares amb inquietuds per participar en l’educació del seus fills i filles. Cada primer dijous de mes la junta, oberta a les famílies, debat i proposa les línies d’actuació de l’AMPA, que actualment compta amb una quinzena de membres. Des dels seus inicis, la col·laboració de l’AMPA ha estat important per aconseguir que l’escola si-

gués mixta o per protegir el patrimoni històric i urbanístic de l’edifici on està ubicada. A més, les aportacions de les famílies a nivell pedagògic han fet que l’escola destaqui al barri pel seu valor afegit.

BARCELONA Sant Joan de Malta, 44

Per commemorar els 25 anys d’història, l’AMPA organitza una exposició per agrair l’esforç dels seus representants al llarg d’aquest temps. I és que per a l’actual president, Ricard Vega, el protagonisme se l’han d’emportar totes les persones que hi formen part.

FaPaC i Bàsquet Arreu

AMPA escoles de cabanes Per un poble amb escola L’AMPA Escoles de Cabanes es defineix per la seva singularitat. Les famílies es van organitzar com a associació l’any 2005 per aconseguir reobrir l’escola després d’un llarg període tancada.

L’objectiu de l’AMPA i de l’Ajuntament era que el poble no deixés de tenir serveis educatius pels seus veïns.

L’associació té una altra característica: hi participen conjuntament els pares i mares dels alumnes que van a l’escola bressol municipal Picacanya i al CEIP Cabanes.

D’aquesta manera, l’AMPA ha fet possible que el salt de cicle educatiu dels alumnes no sigui cap impediment perquè les famílies puguin continuar participant en la vida escolar dels fills.

Actualment, hi estudien uns 88 nens: 62 al CEIP i 26 a l’escola bressol.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha convocat la VII edició dels Premis el CAC a l’escola. Poden participar els centres d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya, tant públics com privats. Tenen com a objectiu fomentar una lectura crítica i creativa dels mitjans audiovisuals entre els infants i els adolescents. Els guardons s’atorgaran en dues categories per premiar escoles i professorat. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el mes de març de 2010. Per consultar els detalls, visiteu www.cac.cat

La implicació de les famílies és molt elevada i, amb la col·laboració dels equips de mestres, ha estat determinant per aconseguir recursos per a totes dues escoles i tirar endavant molts projectes educatius, conjuntament amb el consistori i amb les entitats del poble. Els membres de l’AMPA, però, continuen denunciant els obstacles que s’hi troben per desenvolupar la seva tasca com són els tràmits per sol·licitar subvencions i ajuts i les tasques de gestió, que els hi comporten molt de temps que podrien dedicar a altres feines. A més, asseguren que moltes qüestions haurien d’estar garantides per l’administració educativa. El curs passat, l’associació va recordar la història escolar del municipi amb l’organització de l’exposició “+ de 100 anys d’escola a Cabanes”

Cabanes (Alt Empordà) Sant Cristòfol Colom, 6

La Federació Catalana de Basquetbol impulsa el projecte Bàsquet Arreu amb què col·labora la FaPaC per estendre aquest esport en horari extraescolar.

“Volem crear Escoles de Bàsquet amb nens de 5 a 12 anys i per fer-ho facilitem a les entitats suport organitzatiu, econòmic i formatiu”, comenta Carles Carnicero, sotsdirector de Promoció de la FCB. Les Associacions i Seccions Esportives d’AMPA poden implantar el projecte de forma gratuïta en la seva programació d’activitats. Més informació a www.basquetcatala.com

escola de pares }

temps d’ampa / HIVERN 2010

14

Com escollir la millor joguina?

Imma Marín assessora pedagògica Directora de Marinva Joc i Educació

Escollir i comprar una joguina és un acte de comunicació entre pares i fills que ens proposa un seguit d’aprenentatges formidables. Conèixer i valorar les possibilitats: tocant, provant, preguntant..., desitjant abans de comprar. També ens obliga a seleccionar, comprenent que desig i necessitat no són pas el mateix, i que escollir entre centenars de joguines no és renunciar, sinó preferir. Per últim, cal actuar de forma responsable oferint als infants un nombre de joguines que sigui abastable, que puguin arribar a conèixer, estimar, tenir-ne cura i convertir-los en els seus millors companys de creixement.

El joc esdevé un mitjà d’educació i desenvolupament extraordinari. Però, tot i la reconeguda importància del joc, no

sempre totes les joguines que se’ns ofereixen responen a la representació dels valors en què volem educar al nostres fills i filles. Així doncs, la joguina adquireix en el joc dels infants un valor educatiu important, molt més enllà del seu valor com objecte de regal, on sovint la releguem els adults.

Llibre recomanat

Estimuladores De qualsevol aspecte del desenvolupament de l’infant: capacitats, accions, habilitats i actituds com la curiositat i la cura pel detall.

Tanmateix, qualsevol objecte es pot convertir, en les mans d’un infant, en una joguina: una capsa de cartró, les anelles de les cortines, un llençol…

L’objecte apareix des del primer moment intrínsecament vinculat al joc, doncs és el seu suport. Les joguines són, doncs, creacions espontànies dels mateixos infants o creacions culturals que els adults hem elaborat per al seu desenvolupament i satisfacció.

El placer de jugar Marín, S. Penón, M. Martínez Ediciones CEAC Les autores, des de l’experiència com a mares, han escrit un llibre per ser subratllat amb les anotacions dels mateixos pares.

Descriu les característiques evolutives del nen i respon als múltiples interrogants davant del joc.

Ens trobem aquí amb una contradicció.

En pocs anys, la proliferació de joguines cada cop més modernes, de més qualitat, més cares i sofisticades no ha afavorit sempre, com en un principi hagués estat desitjable, el joc dels nostres infants.

Consell Cap joguina comercialitzada garanteix en sí mateixa el joc. El seu principal valor és divertir-nos, proporcionar alegria, repte, sorpresa i satisfacció. Les joguines, regalades amb amor i compartides, multipliquen els seus beneficis.

Fills hiperregalats i temps de crisi Cristina Ramírez Roa professora de psicologia evolutiva i de l’educació Universitat de Barcelona

a la frustració i una menor o nul·la capacitat d’esforç, entre d’altres.

Ens preguntem si podem invertir la tendència consumista dels últims anys i si l’educació pot assolir algun canvi com el que necessitem: urgent, efectiu i consensuat. No hem d’oblidar que els nens comencen el seu afany consumista molt abans de començar qualsevol sistema educatiu. L’excusa dels adults és substituir el temps que s’ha de passar amb els fills per objectes de consum, per coses que els entretinguin, els ensenyin i els compensin les manques afectives.

Els nens hiperregalats descrits per l’autora fa més de deu anys continuen, malgrat la crisi, el seu ascens numèric.

A més, anem sumant al seu recompte molts altres tipus de consumisme de risc, com és el fet de començar la vida social abans d’estar-hi preparats perquè els donem maduresa com si es tractés també d’un article de consum. Certament, ens trobem amb una societat amb un alt nivell d’incongruència. Però, creiem que aquest moment de crisi -que segurament durarà més del que seria desitjable- podria ser utilitzat de forma congruent i educativa per tal de buscar i trobar formes de revisió de les normes i valors familiars i socials, a partir de la realitat de les coses.

Des de la nostra talaia de consumistes compulsius, podem observar com els nens d’ara -ciutadans i dirigents del futur- duen empremtes culturals preocupants respecte a l’esforç, el sacrifici, l’èxit fàcil, el baix nivell de solidaritat.

Això es deu al fet que els estem dissenyant un cervell i un futur plens de desitjos que han de ser satisfets immediatament, amb una molt baixa tolerància

Siguem positius. Comencem un treball d’alçada descarregant les motxilles dels nens de tant pes innecessari i posem-hi valors com l’esforç i la satisfacció per ser, no pas per tenir. Ralentim la seva vida i la nostra. Gaudim de les seves edats; que visquin allò que els vagi corresponent en cada moment i nosaltres, acompanyant-los, per poder gaudir també -com ho van fer els nos-

Joguines que afavoreixen el joc

Segures i de qualitat No s’han d’espatllar a la primera de canvi. L’infant ha d’aprendre a tractarles amb cura. Que siguin sòlides no significa que es puguin maltractar.

Variades i en la justa mesura És necessari gaudir de diferents tipus de joguines, però sense excés.

Millor la qualitat que la quantitat.

Adequades a l’edat No han de ser ni massa senzilles per avorrir ni tan complicades que resultin reptes insuperables que frustraran innecessàriament l’infant.

Atractives Parlem d’interessos i gustos, no pas de capricis! Abans d’escollir, pensar en com és l’infant que hi jugarà.

Decàleg del regal 1 > Regaleu amb moderació.

No convertiu el vostre fill en un nen hiperregalat.

tres pares- d’una opressió econòmica que, més endavant, es va convertir en imaginació, i d’algun sacrifici extra que va arribar a ser el motiu per a una dedicació professional.

Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a “l’avorriment creatiu”, per a la lectura, per a compartir jocs de taula i tertúlies familiars. En fi, per

Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a l’avorriment creatiu, per a la lectura, per a compartir jocs de taula i tertúlies familiars

a aprendre a poc a poc a ser persones.

També nosaltres podem carregar les nostres mateixes motxilles amb més temps i ganes de compartir amb ells la realitat. Per això, proposem regalar temps als fills. És gratuït. Ells ho agrairan i nosaltres també.

2 > No us avanceu. Feu que el vostre fill desitgi el regal.

3 > Els nens canvien d’idees.

Allò que desitgen avui, demà no ho recordaran.

4 > Valoreu si el vostre fill vol el regal perquè li agrada realment.

Diferenciem realitat i publicitat.

5 > Regalar contínuament acaba frustrant. El vostre fill pensarà que tot és fàcil d’aconseguir.

6 > No confondre el preu del regal amb el seu valor, que és la part moral, emocional, afectiva i lúdica.

7 > El regal pertany al nen. Ha de saber gestionar-lo, tenir-ne cura i compartir-lo.

8 > No regaleu allò que vosaltres sempre haguéssiu volgut tenir.

9 > El millor regal per al fill és el seu temps. Dediqueu-ne molt i d’excel·lent qualitat.

10 > La vostra actitud com a pares davant del joc és fonamental.

temps d’ampa

15

Què fem?

Propostes per compartir en família

{

escola de pares

Activitats

MUSEUS

El Departament de Cultura publica a la xarxa una de les agendes culturals més completes. Propostes culturals diriges a joves i infants de totes les comarques catalanes. S’actualitza diàriament i permet fer recerques per data i activitat. N’hi ha per tots els gustos.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza activitats, tallers i visites teatralitzades a totes les seus (Barcelona, Empúries, Olèrdola, Ullastret, Girona).

Les propostes estan pensades perquè pares i fills descobreixin junts el patrimoni arqueològic.

Moltes són gratuïtes.

www.cultura.gencat.cat/agenda

www.mac.cat Tel. 93 424 25 43 / 93 423 21 49

EXCURSIÓ

EXPOSICIÓ

Una visita a la Fundació Mona val la pena. És un centre sense ànim de lucre de recuperació de primats que han estat rescatats provinents del tràfic il·legal.

Una proposta interessant per comprendre i respectar en família aquesta espècie animal. El centre està a Riudellots de la Selva i ofereix visites guiades.

La Fundació Francisco Godia organitza “Els dissabtes a la Fundació”, una iniciativa perquè els més petits gaudeixin de l’art. L’exposició “Pintura Antiga. Col·leccions privades” està dirigida a nens de 3 a 12 anys perquè coneguin les característiques dels períodes artístics.

A més, en el taller els infants realitzen un conte plàstic amb material visual de l’exposició. Des del febrer fins al juny de 2010.

www.fundacionmona.org Tel. 972 477 618

www.fundacionfgodia.org

WEB

RàDIO

ÒPERA

Criatures.cat és un portal per a pares i mares on hi trobareu notícies actuals sobre la família i la criança dels fills, vídeos d’experts, i un fòrum on compartir experiències i preocupacions.

Si us apunteu al Club Criatures podreu gaudir de descomptes, ofertes amb entrades i premis com llibres o cds de música.

L’emisora COM Ràdio emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda el programa “DiguesCOM”. L’espai està obert a la participació de les escoles i, en clau d’humor, parla de tot allò que hi està relacionat. Ràdio pensada i feta per la mainada. Miquel Giménez dirigeix el programa.

El Petit Liceu és l’aposta del Gran Teatre del Liceu per apropar les arts escèniques als més petits.

Aquesta temporada la programació inclou conegudes obres adaptades a aquest públic com La petita Flauta Màgica o Els músics de Bremen.

www.criatures.cat

www.comradio.com

www.liceubarcelona.cat

ESPECTACLES

BEQUES

La nova temporada del Poble Espanyol proposa activitats durant tot l’any. El cartell inclou 45 activitats familiars, com les actuacions del Mag Lari i De Mortimers, a més de projeccions de curtmetratges del Festival Internacional de Barcelona (Mecal).

L’art, la festa, l’educació i la participació són els eixos de les propostes.

La Fundació Jaume Casademont ha creat les Beques Educar Menjant per premiar projectes innovadors al voltant d’una alimentació saludable desenvolupats en l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys.

S’atorgaran quatre beques de 3.000 euros cadascuna a les millors iniciatives. El termini per participar resta obert fins al 15 d’abril del 2010.

www.poble-espanyol.com

www.fundaciojaumecasademont.cat

fapac respon

Des de la FaPaC s’ofereix un servei d’assessorament i orientació a totes les AMPA per resoldre els seus dubtes i per millorar el seu funcionament en el centre educatiu.

Les AMPA estem obligades a Què faig per contractar una assegurança? contractar un monitor?

Com fer el canvi de junta directiva?

Les administracions, institucions, organismes, associacions, persones físiques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis dels centres docents, inclosos els supòsits d’ús per a la realització d’activitats complementàries o extraescolars, són responsables dels danys que hi puguin causar. Hauran de subscriure una pòlissa de responsabilitat civil que garanteixi la reparació dels possibles danys en instal·lacions i materials, i d’indemnització per danys a persones i béns aliens. Així mateix, assumeixen totes les responsabilitats derivades de la contractació de personal o serveis, sense que el Departament d’Educació en pugui assumir cap responsabilitat.

La junta directiva ha de ser aprovada en assemblea general de socis mitjançant una votació que, segons els estatuts, ha de ser secreta. L’assemblea, però, pot decidir que es faci a mà alçada. Un cop escollida la junta s’ha de fer un certificat i registrar-lo en el Registre d’Entitat Jurídiques del Departament de Justícia (c/ Pau Claris, 81, Barcelona). Es pot fer per correu postal o en una oficina d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. El certificat ha d’estar signat pel president/a entrant i sortint i el/la secretari/ària entrant i sortint. Si no és possible el/ la president/a o el/la secretari/ària ha de portar el certificat personalment al Registre i fer l’acceptació del càrrec.

Si necessiteu els serveis d’un monitor per a activitats extraescolars, aquest ha d’estar contractat obligatòriament independentment de les hores que treballi. Existeixen diverses fórmules legals per contractar els monitors.

L’AMPA pot contractar directament el monitor que ha d’estar donat d’alta a la Seguretat Social i registrar el contracte; es realitzaran les nòmines oficials i retencions d’IRPF corresponents. Altra modalitat és contractar els serveis a una Empresa d’activitats de lleure o associació sense ànim de lucre. A més, existeix una altra possibilitat: que els monitors siguin uns professionals (autònoms) amb possibilitat de facturar a l’AMPA pels seus serveis.

Envia’ns la teva consulta o dubte a través de la web: www.fapac.cat

Digues la teva!

Si esteu interessats en un tema concret relacionat amb l’educació dels fills aquest és el vostre espai.

Envieu la vostra proposta a: comunicacio@fapac.cat

entrevista }

temps d’ampa / HIVERN 2010

“L’assignatura d’educació audiovisual és necessària”

foto } carlos collado

Ferran monegal, periodista i crític de televisió, reflexiona sobre el paper actual dels mitjans audiovisuals i l’ús que en fan els joves.

oliver martín { entrevista ...........................................................

L’actual televisió que s’emet a Espanya és una eina educativa?

S’ha transformat en un fenòmen de deseducació. Però, alerta!, de la deseducació també se n’aprèn.

Perquè cada vegada hi ha menys programació per al públic infantil i juvenil?

No és tant la reducció, sinó la perversió allò que espanta dels programes infantils i juvenils. Avui les televisions, espe-

cialment les privades, es dirigeixen a targets d’edat en funció del consum potencial que tenen aquests sectors. El públic infantil i juvenil interessa molt perquè és consumidor i amb molts anys per endavant per consumir. El que espanta, repeteixo, és el tipus de producte que els hi proposa la tele per enganyar-los.

Les cadenes haurien d’estar obligades a dedicar més temps als més joves?

Rotundament sí, però avui la lluita per

l’audiència ha fet que la línia divisòria entre televisió pública i televisió privada, estigui cada cop més esborrada. És suficient el control que s’exerceix sobre els continguts audiovisuals?

No m’agrada gens la paraula control.

No m’atreveixo a proposar una figura de controlador. Més que donar les culpes a la tele hem de fer catarsis nosaltres mateixos, l’audiència; és a dir, els pares i els mestres. És obligació d’escoles i d’instituts insti-

Qui és Ferran Monegal?

tuïr l’assignatura d’educació audiovisual en els seus programes d’estudis.

Ho vinc reclamant des de ja fa més de deu anys.

Llicenciat en periodisme per l’Escola de Periodisme de Barcelona (1973), Ferran Monegal arrossega una àmplia trajectòria professional: va exercir la crítica de teatre al diari Tele/eXpres, va ser entrevistador a La Vanguardia, sotsdirector d’El Noticiero Universal i fundador i primer director del diari Claro.

L’esperada Llei Audiovisual serà una eina eficaç per protegir els menors?

Als menors no se’ls han de crear bombolles artificials ni tancar-los en paradisos de dibuixets animats. El que s’ha de fer és donar-los les eines intel·lectuals suficients perquè es puguin enfrontar a les trampes de la tele. I això és tasca de pares i educadors.

Des de fa més de deu anys, és crític de televisió d’El Periódico de Catalunya. La seva mirada –aguda i incisiva- ha fet de la seva columna diària tot un referent.

Des de setembre de 2003, presenta el programa Telemonegal a BTV.

Què haurien de tenir en compte els pares a l’hora d’educar àudiovisualment els fills?

No intentar amagar un aparell que és el rei de les sales d’estar de totes les llars i, per tant, no practicar la censura sinó la il·luminació, la tutela, veure la tele tots plegats, comentant allò que veiem.

Si els adults defugim d’aquesta responsabilitat la infància i l’adolescència accediran pel seu compte, ja sigui a través de l’aparell de televisió o per internet.

Val la pena que els fills continuïn mirant l’actual televisió? És que la veuran de totes maneres.

D’aquí la necessitat de la tutela dels adults. No per amagar programes ni per prohibir veure’ls, sinó tot el contrari.