música Teatre Grec 24 de juliol Dee Dee Bridgewater To Billie Holiday with Love: A Celebration of Lady Day Plaça del Rei 24 de juliol Gani Mirzo
CaixaForum 28 de juliol Nits d’estiu a CaixaForum Fundació Miró 29 de juliol Nits de música
Teatre Grec 25 de juliol Poèmes d’amour / El amor brujo Orquestra de Cadaqués / Estrella Morente / J. Dauder
teatre La Caldera Fins al 25 de juliol L’home estampa ÀREAtangent
El Polvorí Fins a l’1 d’agost La trastienda del Polvorí Teatro de los Sentidos
Sala Beckett Fins al 25 de juliol Coses que dèiem avui Neil LaBute
Teatre Romea Fins a l’1 d’agost Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss) Thomas Bernhard
Sala Ovidi Montllor Fins al 25 de juliol Bereshit Pep Bou / Jorge Wagensberg
La Villarroel Fins a l’1 d’agost Primer amor Samuel Beckett
Teatre Poliorama Fins a l’1 d’agost Delicades T de Teatre / Alfredo Sanzol
Patrocinadors del GREC2010 Festival de Barcelona
Cris Juanico Pedres que rallen Plaça del Rei 23 de juliol
Amb el suport de:
www.bcn.cat/grec
Veu i guitarra Cris Juanico Teclats i cors Shanti Gordi Guitarra i cors Sergi Martín Baix Lluís Gener Bateria David Cortés Una producció de RGB Management
Cris Juanico Pedres que rallen
«Xerrar, garlar» és una de les acepcions que ens dóna el diccionari del verb “rallar’’. Així doncs, que potser en Cris Juanico ens canta sobre pedres parlants? Doncs sí, sobre pedres que parlen, que diuen, que canten, que ploren... Pedres que a primer cop d’ull potser semblen simple matèria freda i silenciosa però que, de fet, han estat testimoni de mil i una vivències, pedres que porten en si mateixes el record d’un munt de persones i situacions... A aquestes pedres, testimoni d’altres temps i companyes de viatge de tantes aventures anònimes, dedica Cris Juanico (Ja t’Ho Diré, Menaix a Truà) un disc en el qual torna a treballar amb temes propis després de quatre anys i en el qual s’acompanya d’uns Mags de Binigall renovats. L’artista de Ciutadella canta i conta un seguit de noves històries en unes cançons que no sempre són fàcils d’etiquetar però que segurament s’apropen més que mai al rock sense deixar de picar l’ullet al pop, al new age o al rhtym’n’blues i, el que és més important, sense perdre el so mediterrani que és part essencial de la seva manera d’entendre la música. La seva terra és més present que mai a les lletres d’un treball enregistrat a Menorca i ple de cançons de nova collita. La necessitat de viure el moment i el pas del temps són alguns dels temes presents a títols com Pedres que rallen, S’atura es temps o Sa vida que mos pega bots. Una nit de rock, sons mediterranis i bones cançons al cor de la Barcelona medieval.