3. Transformem llegendes en còmics (pagesos i menestrals) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.
El rei dels oficis Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels oficis. Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va requerir perquè cada un portés una mostra de la seva obra i l’eina més important de les que necessitaven. Va convidar-los a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, va ensenyar l’eina que emprava més per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l’ofici. El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i l’alena que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa. El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el mestre de cases, com que no podia portar cap casa, va portar un maó i la paleta i l’escarpra i va explicar com treballava. Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. Al rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes les eines i d’haver-los ben escoltats, li va semblar que l’obra de més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que l’agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines. Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis. De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-se’n. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va espuntar l’alena, al pellisser se li va oscar la ganiveta, al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta. Tots van tenir necessitat del ferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que seria atès i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encengués el fornal i que acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir. Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va presentar-se el ferrer, perquè havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil·litat van renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra vegada a un altre dinar fraternal i, davant de tots, va confessar que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I, davant de tots els presents, el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis, amb avinença i conformitat de tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal, que, a més de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis. D’aquesta llista, trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definició que apareix al
diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. Forner: pa, pala*, enfornar. Sabater: sabates, alena*, cosir. Sastre: Vestit, tisores*, tallat. Ferrer: pany, clau, mall*, picar, enclusa. Pellaire: pell, ganiveta*, rebaixar, descarnar. Fuster: capseta, ribot*, polida. Mestre de cases: maó, paleta*, escarpra*. * Eina formada per un mànec i una superfície plana que serveix per recollir o remoure. * Eina de sabater que es compon d’un ferro amb una punxa molt fina i d’un mànec de fusta i serveix per foradar, cosir i repuntar. *Eina formada per dos làmines de ferro i dos mànecs per separar i ajuntar les làmines que s’usa per tallar. *Martell gros, de mànec llarg. *Eina similar a un ganivet. *Eina que serveix per aprimar, aplanar, allisar...que consisteix en una fulla de ferro fitxada obliquament a l’interior d’un bloc rectangular de fusta. *Planxa metàl·lica fixada a un mànec. *Eina formada per una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem i que serveix per treballar la pedra a cops de martell dunats a l’altre extrem. 2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda: Situació inicial Un rei vol nomenar un rei de tots els oficis i fa cridar al millor de cada ofici per anomenar-ne un de rei. Fet desencadenant
El rei anomena com a rei al sastre
Complicació
El ferrer s’enfada i se’n va, llavors, les eines es comencen a espatllar i ningú les pot arreglar
Resolució del conflicte
El ferrer torna i arregla les eines de tothom
Situació final
El rei anomena rei dels oficis als ferrers, perquè sense ell els altres oficis no es poden dur a terme i tothom hi
està conforme 3. A la pregunta 1 ja heu vist quins són els oficis que apareixen en la llegenda. Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar Sastre
Forner
Vestit
Bonic Llampant
Tallar Cosir
Tisores Agulla
Desclavar
Ros
Enfornar
Pala
----------------------------------
Sabates
Polides lluentes
cosir
alena
espuntar
Pany i clau
Bonica complicad a
picar
Mall enclusa
----------------------------------
Pell assaonada
Suau i fina
Rebaixar descarnar
ganiveta
oscar
Capseta
Polida
Ribot
polida
esmussar
Pa
sabater
ferrer
pellaire
fuster casa Mestre de casses
----------------------------------
Paleta escarpa
escantellar ----------------------------------
a) En el text, a cada ofici li és atribuït un producte, que té uns atributs, una feina que hi està relacionada i una eina (o més). A més, el fet de fer-se malbé o cada eina es diu d’una manera diferent. Completeu la graella següent repetint l’exemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen.
b) A partir del que diu la llegenda, raoneu per què el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei. Perquè sense el ferrer cap dels altres oficis es poden dur a terme. 4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuació. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre l’evolució d’un dels oficis des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules). 5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:
WWW -
S’ha de presentar en un full de mida A-3.
-
Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.
-
Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.
-
Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.
Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:
a. Llegiu aquest text:
Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en
les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm
b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta
Descripció detallada de la imatge
Tipus de pla
Textos:
Angulació
Cartutxos i bafarades
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.