Poesies i Poemes by Grupo Amma

Poesies i Poemes Memoriats i escrits dURANT la meva vida

Liberto Noguero

grupoamma residencias para mayores 路 centros de d铆a

Edición: Grupo Amma C/ Goya 115, 1º, c.p. 28009 Diseño y maquetación: Villa McLuhan Comunicación Impresión: Graficas Castuera ISBN: 978-84-697-2051-6 Depósito Legal: M-39660-2015 El Grupo Amma es una de las compañías líderes a nivel nacional en la atención a la dependencia y la tercera edad, con 31 centros en ocho Comunidades Autónomas (Madrid, Cataluña, Navarra, Cantabria, Castilla y León, Castilla-La Mancha, Murcia y Canarias), con más de 5.500 plazas y una plantilla superior a 2.800 personas. www.amma.es

Poesies i Poemes Memoriats i escrits DURANT la meva vida

Liberto Noguero

índex ENYORANCES ................................................................................................................................... 10 EL SOL DOMINA LA TERRA........................................................................................................ 11 LA PERCA............................................................................................................................................. 12 EL PETÓ................................................................................................................................................ 13 RECORDS DE QUAN ÉREM JOVES............................................................................................ 14 PIRINEU, ZONA DE COMBAT .................................................................................................... 15 LA MUNTANYA MÀGICA (Tibidabo) .................................................................................... 16 UN DÍA LEÍ.......................................................................................................................................... 17 Y pensar que algún día podremos separarnos................................................ 17 PROMESA DE AMOR....................................................................................................................... 18 CUARTEL DE PEDRALBES ........................................................................................................... 19 EL RÍO EBRO ..................................................................................................................................... 20 HIMNE DE L’EXÈRCIT POPULAR ............................................................................................. 21 REFLEXIÓ SOBRE LA GUERRA DEL FRANCÈS.................................................................. 22 La CASADA INFIEL.......................................................................................................................... 23 LA MARE .............................................................................................................................................. 24 LA VIRTUT D’ESTIMAR ................................................................................................................. 25 PODEROSO CABALLERO DON DINERO............................................................................... 26 EL MEU ARBRE ................................................................................................................................. 27 A MARÍA JOSÉ.................................................................................................................................... 28 A CLARA................................................................................................................................................ 29 LA CASTANYERA.............................................................................................................................. 30 ANDALUSIA I CATALUNYA.......................................................................................................... 32 FUMAR .................................................................................................................................................. 34 A LA MEVA IAIA................................................................................................................................ 35 L’HOSPITAL......................................................................................................................................... 36 TERCERA ESTADA A L’HOSPITAL............................................................................................. 38 AUTORITATS DE LA VILA DE TEIÀ......................................................................................... 40 HOMENATGE A LES PERSONES GRANS............................................................................... 41 LA FONT DE CANALETES............................................................................................................ 42 EL PRIMER DIA ................................................................................................................................ 43 DEDICAT A L’ÀVIA PILAR ........................................................................................................... 44 HOMENATGE A PETER SEEGER.............................................................................................. 45 ESTRELLA............................................................................................................................................ 46 ANIVERSARI D’EN JOSEP BASSES............................................................................................. 47 DEDICAT A LA DAPHNE I A EN MANEL .............................................................................. 48 A LA GEMMA ..................................................................................................................................... 49 ANIVERSARI DE LA CLAUDIA ................................................................................................... 50 No em deixis mai (traducció de Ne me quitte pas) .................................................................................. 51 LA PENÍNSULA IBÈRICA EN CRISI........................................................................................... 52 LES ROSES (1a) ................................................................................................................................... 53

ANIVERSARI DE L’ERIC ................................................................................................................ 54 LA INNOCÈNCIA ............................................................................................................................. 55 LA BANDERA...................................................................................................................................... 56 A IMMA.................................................................................................................................................. 57 A MARIA ............................................................................................................................................... 58 HOSPITAL DE CAN RUTI............................................................................................................... 59 A LA NOSTRA AMIGA JOSEFA.................................................................................................... 60 A LA LAURA......................................................................................................................................... 61 EL TRESOR.......................................................................................................................................... 62 LA VISITA DE LA DESCARNADA .............................................................................................. 63 A LA LIDIA .......................................................................................................................................... 64 A ATICA................................................................................................................................................. 65 A LA MERCHE.................................................................................................................................... 66 A LA CORAL........................................................................................................................................ 67 ANAR A MISSA.................................................................................................................................... 68 EL MUNDO.......................................................................................................................................... 69 AL MEU PARE..................................................................................................................................... 70 DEGENERACIÓ HUMANA ........................................................................................................... 72 ESTAR SOL........................................................................................................................................... 73 FRANÇA ............................................................................................................................................... 74 MENYSPREU ALS PARES................................................................................................................ 76 Inspiracions, escrits i poemes d’altres residents i autors FRONT DE L’EBRE, 1938 ............................................................................................................... 79 EL MEU AVI ........................................................................................................................................ 81 DEIXA’M................................................................................................................................................ 82 CANT A LA PÀTRIA (resum) ...................................................................................................... 83 Internet .......................................................................................................................................... 83 HA NASCUT EL NOI ....................................................................................................................... 84 DEDICAT A L’ESTER I EN MARC............................................................................................... 85 LA LLENGUA TROSSEJADA ......................................................................................................... 86 LA BANDERA ESTELADA ............................................................................................................ 88 PARA ROSA, MI MUJER, CON CARIÑO.................................................................................... 90 NE ME QUITTE PAS ........................................................................................................................ 91 LA NOCHE ES MUY HERMOSA.................................................................................................. 92 DUES POESIES DE LA CRISTINA............................................................................................... 93 LA VALL VERMELLA....................................................................................................................... 94 DIGUEM NO........................................................................................................................................ 95 D’UN TEMPS, D’UN PAÍS ............................................................................................................... 96 PER TU PLORO .................................................................................................................................. 97 LES CADIRES ..................................................................................................................................... 98 RECORDS.............................................................................................................................................. 99 A MIRIAM........................................................................................................................................... 100

Cumplimos un sueño Estimado lector: Este libro que tiene en sus manos es muy especial. Desde luego lo es para nosotros, para todos los que trabajamos en el Grupo Amma, pero sobre todo para nuestro residente D. Liberto Noguero, que vive en nuestro centro Amma Teià (Barcelona) desde el año 2011, así como para toda su familia y amigos. Y es especial porque con él inauguramos una nueva iniciativa en la compañía que lleva por título “Cumplimos sueños”. En Amma, recogiendo la idea que lanzaron nuestros compañeros de SAR Quavitae el año pasado, queremos cumplir sueños de nuestros residentes. Sueños que tienen que ver con cosas que les hubiera gustado poder hacer a lo largo de su vida y que, por distintas razones, se han quedado en el tintero. Y ha querido el destino que nuestro primer sueño cumplido sea este libro. Desde hacía ya tiempo sabíamos que una de las mayores ilusiones que tenía D. Liberto en su vida era poder ver publicadas en un libro sus poesías y memorias. Aquí está el fruto de ese anhelo, que esperemos le llene de alegría. Pero no nos queremos quedar aquí, porque nos hemos marcado el objetivo de seguir cumpliendo sueños. Estamos convencidos de que esta iniciativa será del agrado de nuestros residentes y familiares. Desde aquí les doy las gracias a todos ellos por compartir con nosotros sus ilusiones para poder realizarlas.

Javier Romero Director General del Grupo Amma

ENYORANCES Avui, aquest matí, en una trobada entre gent gran i un grup d’estudiants, ha estat per a nosaltres una jornada plena d’enyorances. Alguns del joves, escolars encara, varen preguntar a les persones grans quin era el record que amb més joia en aquells moments recordaven. I una de molt gran ens recordà la seva vida, després de la guerra. El primer que tots vàrem buscar ens va dir: fou trobar una amiga. Emocionant fou veure plorar d’alegria un home gran, assegut en una cadira i venir a mi, dient-me: amic meu, avui he tornat a reviure el passat. Són aquests records que ara tornen els que encara donen ganes de viure. Reviure el passat és com tornar a néixer, em va dir plorant d’alegria.

Poesies i Poemes

EL SOL DOMINA LA TERRA Una matinada, jo estava gaudint de la sortida del sol situat en un finestral de la Residència, ja que mai l’havia vist sorgir com aquell dia. La penombra, fins aleshores dominant la terra, va anar difuminant-se i es convertí la superfície del mar en un immens espill color taronja. De mica en mica el sol es va imposar a la terra i, amb el seu domini, féu desaparèixer la nit negra. I, instants després, la terra quedava encesa.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA PERCA Fou en una brillant i fosca nit, en jo trobar-me en el llit, que de sobte vaig sentir que algú trucava a la finestra. Em vaig aixecar i, en mirar, viu un ocell que volia entrar. Ràpidament vaig obrir la finestra i aleshores l’ocell se’n va anar. I fou en mirar el cel i les estrelles, que viu, a l’igual que un fantasma, la silueta d’una donzella que em demanava anar amb ella. I jo amb ella vaig voler anar, però em va fer molta por aquella fantàstica il·lusió en aquell cel ple d’estrelles. Esparverat, vaig tancar la finestra en recordar que la «Perca» sempre apareix en l’horitzó buscant els que han perdut la il·lusió.

Poesies i Poemes

EL PETÓ Situada vora la meva vora hi ha una dona asseguda en una taula, de qui els cabells són blancs i la cara és per enamorar-se. Sempre en passar pel seu costat jo me la mirava i li tocava el nas. Ella, espantada, em rebutjava, però jo el nas li tocava. Un dia, inconscientment, vaig passar i no li vaig estirar el nas. Mare meva; el meu oblit es transformà en un crit que em féu esgarrifar. Jo li vaig demanar perdó i la vaig besar. Però, aquell dia, em vaig adonar que la meva inconscient estirada de nas havia esdevingut una obligada besada.

Memoriats i escrits de la meva vida

RECORDS DE QUAN ÉREM JOVES A dalt: onades de campanes omplen el cel, i a baix, els pins alts i majestuosos cobreixen la terra d’un espès vel. Els arbres canten i ballen al so que llancen les campanes, i tot l’espai es converteix en un estel de sonores imatges. Els sorolls s’estenen i es barregen amb la dolça remor del bosc, mentre els núvols dominen i tot fa pensar que quelcom ha mort. De sobte: el sol penetra i burxant envia missatges d’or. És l’apoteosi que va dominant les ombres que a tots ens fan por. Allà, però, en un banc, hi ha un home que mira l’infinit, buscant un estel. És el que tu i jo coneixem, l’àngel que ens uneix des del cel. Dedicat a la meva estimada

Poesies i Poemes

PIRINEU, ZONA DE COMBAT Fa pocs dies, el meu cor tremolava en pensar que ben aviat et veuria. I era tanta la meva alegria que en arribar la nit, dormir no podia. Però avui, el meu cor està malalt ja que els permisos s’han anul·lat. Ha estat un fals rumor i jo, enfadat, volia fer una barbaritat. És la por de la soledat, és la por que vingui la mort i tu no siguis al meu costat. Que vingui la mort, que vingui si ella vol. Però tu, Rosa, no em deixis, no em deixis sol.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA MUNTANYA MÀGICA (Tibidabo) Cada vegada que els meus ulls es posen en tu, muntanya estimada, mon cor es cargola d’enyorança a causa del record d’aquella tarda. No em traeixis, muntanya estimada, i guarda en el teu cor, fortament, aquelles paraules, aquelles mirades que es clavaren en la meva ànima. Quina aroma expel·leixen les flors, quin perfum els pins sobre la terra! I jo et mirava, estimada meva, quan al meu costat estaves, mentre les teves paraules boig em tornaven. i les carícies i els petons mai s’acabaven. Des aquell dia, sempre en mirar el cel, el meu cor s’embala en veure la serra on tu i jo, en un camí sembrat de fulles, visquérem la més bella de les tardes.

Poesies i Poemes

UN DÍA LEÍ Y pensar que algún día podremos separarnos dejando que este amor naufrague en el Olvido, y pensar que algún día podremos encontrarnos como dos que jamás se hubiesen conocido. Tantas horas de fiebre y emoción, tantos anhelos, tantos felices juramentos que avivan el incendio de esta pasión serán, tal vez mañana, cenizas de los vientos. Pienso, hermosa mía, que quizás besaré labios, que nunca como los tuyos serán, y que nunca llegaré a amar después de llevarse tu amor el huracán. Loco estoy de pensar: ¿y por qué pienso en ello? Porque el miedo de dejarte de amar, de dejar de vivir este sueño tan bello me impide pronunciar lo que no me atrevo.

Memoriats i escrits de la meva vida

PROMESA DE AMOR Mejilla con mejilla, aliento con aliento, en este mundo de dolor nosotros, llenos de amor, pronunciamos un juramento. Mis oídos, frases nunca oyeron seguidas de tantas dulces miradas, ni nunca mis labios apasionados dijeron lo que dije aquella noche a mi amada. Mientras brillen tus ojos, mientras a mí me palpite el corazón, tus besos, tus labios hermosos, serán para mí una ilusión. Tus manos fueron mil caricias, todas ellas de ternura y temblor. Y tus ojos… ¡¡madre mía!! Cómo brillaban en aquel atardecer en el que todo era amor. Aquella noche, querida mía, se juntaron nuestras vidas. Y la noche de aquel día, en la Tierra reinó la poesía.

Poesies i Poemes

CUARTEL DE PEDRALBES ¿Por qué dices que me quieres y dices que me amas con pasión, pero dejas que sufra mi corazón silenciando tu amor? Y ¿por qué, cuando juntos los dos, nunca tu boca supo decir que vivir sin nuestro amor era, sin duda, morir de dolor? Y ¿por qué con tus ojos bellos no dejas ver tu amor en ellos para, así, yo vivir y gozar del azul del cielo?

Memoriats i escrits de la meva vida

EL RÍO EBRO La Esperanza fue «La batalla del Ebro». Y hoy, años después, situado a su orilla y ver sus aguas diluirse en el mar, mi deseo fue ver como moría el río. Y embarqué en un velero con el fin de seguir su curso hasta el horizonte, para mirar cómo sus aguas se diluyen en el mar. Y al llegar allí y no ver nuestro río, pensé que el mar bien podía tragarse en su seno las aguas del Ebro y ser absorbidas por las aguas del mar. Pero nunca hacer desaparecer el recuerdo y la memoria de aquellos hombres que lucharon junto a un pueblo para defender su libertad ante el fascismo.

Poesies i Poemes

HIMNE DE L’EXÈRCIT POPULAR Un dia tràgic, la gent mes innoble d’aquesta terra ens desfeia la Pau. El vil feixisme, dreçat contra el Poble volia per sempre fer-nos esclaus. Vingué la guerra ferotge i sense treva al Nord, al Centre i a Llevant. I arreu d’Espanya s’alçà la gran lleva dels voluntaris que lluiten cantant.

Memoriats i escrits de la meva vida

REFLEXIÓ SOBRE LA GUERRA DEL FRANCÈS La història és dels vencedors. Ho digué un, que no era ruc. I per això omple d’honors un tal timbaler del Bruc. I així estem, lligats a Espanya des d’aquell jorn malastruc. Només fem que rebre canya sense treure’n suc ni bruc. S’infereix que fou fatal el final d’aquella guerra. Què hagués passat si el sagal, en lloc de dar la batalla, hagués tingut més mà esquerra i s’hagués fet una palla?

Poesies i Poemes

La CASADA INFIEL (Rememorant la poesia de Federico García Lorca) Fue en una tarde del mes mayo después de un invierno muy frío que los dos, cogidos de la mano, nos fuimos hacia el río. El agua del río se deslizaba rápida como un torbellino, mientras el fuerte viento nos producía escalofríos. Cansados nos tendimos en el suelo situados cerca del río. Juntamos nuestras manos y allí nos quedamos dormidos. Y al despertar, las estrellas deslumbrantes en el cielo y el ruido de las aguas del río nos hizo estremecer de frío. Juntamos nuestros cuerpos y allí estuvimos los dos juntos hasta que nos despertó el viento y el fuerte rumor del río. Aquella tarde, nos fundimos en uno y fuimos los más felices del mundo.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA MARE Poques vegades en aquests anys he vist parlar, amb tanta tendresa, del seu fill, una noia que estava en estat de bona esperança. I ensenyant el seu ventre, em deia: aquí està el que jo més estimo. És la llavor de dues persones, les que ha germinat aquesta vida. No sé si serà nen o nena; és igual. Però quan la criatura es remou en el meu ventre, el de sa mare, el cor s’envola de joia i d’alegria. Però també tinc por i molta por quan qualsevol cosa em passa, ja que el primer que sempre penso és en la meva estimada criatura. Però jo estic convençuda que el meu fill vindrà sense problemes i ens portarà molta, molta alegria, ja que és el fruit de dos que s’estimen.

Poesies i Poemes

LA VIRTUT D’ESTIMAR Una de les mes apreciades virtuts és la d’estimar i sentir angoixa per una persona que està sofrint una suposada malaltia. I quan un coneix persones que el dolor dels altres els provoca pena, un creu que el nostre món no és tan miserable, com es pensa. Per què hi ha tantes persones que pensen que la riquesa és benestar? Quan aquesta, moltes vegades, sols provoca dolor i malestar. Però, avui, desitjo dir amb fermesa: les persones que estimen els qui pateixen, aquests són els que sembren les flors que provoquen esperança. I jo demano a tots els amics nostres: Deixeu de banda la riquesa i amb força, llencem la consigna de: LLUITEM contra la ignorància i la pobresa. Dedicat a tot el personal de la nostra residència. A les auxiliars i a tots i totes les que ens fan viure moments de felicitat.

Memoriats i escrits de la meva vida

PODEROSO CABALLERO DON DINERO Sempre els diners han provocat l’ambició dels homes en el passat. I sempre l’afany de diners ha estat la causa de conflictes i guerres. No es bo exaltar sempre els diners. Com a solució a tots els problemes és necessari aquesta il·lusió trencar, quan els diners porten malestar. ¿I si un dia arribem a anul·lar aquest terrible afany de diners i busquem el nostre benestar en el treball i l’estimació? Aleshores, la felicitat la vida ens omplirà i podrem cantar tots a una aquella cançó: «Amunt pobles de tota la terra, visca el Treball i avall la Guerra.» Un dia, un camperol va dir als seus fills: «Guardeu-vos de vendre mai les terres, ja que en elles, hi ha enterrades un tresor.» Els fills, en morir el pare el varen buscar. Mai els fills cap tresor varen trobar, però les terres cultivades generaren riquesa, i aleshores fou quan varen pensar que el tresor era a treballar la terra.

Poesies i Poemes

EL MEU ARBRE Al nostre jardí és present un gran i bonic arbre que s’ha convertit en un gran espai de frescor. I en situar-me a sota d’ell sempre, el meu cos, acariciat ha estat per la brisa del mar generant en mi un gran benestar. Desconec de quin arbre es tracta ni sé res de les seves flors. Sols se que és molt estimat per donar-nos tant de benestar. Desitgem a tothom que es posi a l’ombra d’aquell arbre, ja que hi trobarà frescor quan fa molta calor.

Memoriats i escrits de la meva vida

A MARÍA JOSÉ María José es pequeñita pero es la más bonita de los que, llegados del Ecuador, nos llenan de cariño y amor. Nacida de un país hermano que habla el mismo idioma, aquí entre nosotros te deseamos mucha felicidad.

Poesies i Poemes

A CLARA Clara se llama nuestra amiga, al igual que clara es el agua del río. Porque, Clara, tu presencia cada día nos provoca siempre alegría. Será por tu optimismo, será por tu limpia voz. Clara, que siempre nos induce a pensar que la vida es bella y hermosa. Porque tu optimismo y tu voz nos induce a vivir contentos cuando ya cansados de la vida buscamos la felicidad, en el pasado. Gracias, Clara. Por darnos alegría.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA CASTANYERA Un dels mes vius records de la meva infantesa fou l’anomenat el de «les Castanyes», ja que provocà una forta angoixa en jo perdre’m un dia pel barri de la Ribera. En aquest barri, on jo vivia, vora el carrer Princesa, via Laietana, allí, una castanyera sempre hi havia en arribar la tardor a Barcelona. Una tarda, en sortir a jugar al carrer i en sentir el perfum de castanyes, ràpidament vaig anar amunt i avall buscant la castanyera. I la vaig trobar no lluny de casa. Era una dona gran que, asseguda, girava i girava les castanyes, introduïdes en una paella col·locada sobre unes brases. Fascinat per les castanyes que contínuament rodolaven i saltaven vaig anar situant-me darrere d’elles, darrera la dona que les torrava. I allí vaig veure a terra el que jo buscava, castanyes mig trossejades que s’havien escapat de la paella del foc que les torrava.

Poesies i Poemes

Vaig estar aquell dia, allí amagat, fins que la veu de la mare em despertà, ja que m’havia adormit, envoltat d’esclofes de castanyes. La mare em trobà, buscant-me per tot el barri de la Ribera i em trobà, amagat darrere una castanyera menjant trossos de castanyes torrades.

Memoriats i escrits de la meva vida

ANDALUSIA I CATALUNYA Sempre m’he preguntat per què molts andalusos varen abandonar la seva terra, buscant el benestar que se’ls hi negava a casa seva. I als andalusos he preguntat, i també ho he trobat en els llibres, per què vingueren a la nostra terra. I per què a Catalunya? L’inici de l’èxode andalús s’inicia quan a Andalusia neix una esperança basada un una suposada «IDEA» que aleshores s’escampava per Europa. I que representava anular la pobresa. Aquesta «IDEA» era difosa de poble en poble per «Apòstols», vinguts alguns de Barcelona proclamant la igualtat entre els homes. A les gañerías dels cortijos, a les aldees perdudes entre serres, en la llum de les candeles; aquests «Apòstols» parlaven de llibertat i de justícia. A un poble oprimit, que buscava la llibertat des de feia molt anys. I això ens ho diu un autor anglès en un llibre anomenat El laberinto español!

Poesies i Poemes

El que es ben cert és que fou, a Catalunya, on s’inicia aquest moviment que inunda Andalusia, i que promou i fomenta vagues i lluites basades en la «IDEA». Catalunya fou l’espill de tots els que volien deixar la misèria enrere, ja que fou a la nostra terra on s’inicià la lluita en defensa de la classe obrera. I la setmana de 48 hores fou un fet originat per un moviment social que tingué lloc en tot el nostre món. I Catalunya, n’és l’abanderada a Espanya. La creació de llocs de treball i la jornada de 8 hores, a l’inici del segle XX, fomenta la immigració de persones a la nostra terra, principalment de les terres andaluses. I són aquestes les principals causes de l’arribada dels andalusos a Catalunya i que, també s’ha de dir, varen lluitar sempre per la llibertat d’aquesta terra.

Memoriats i escrits de la meva vida

FUMAR No fumis més, filla meva. No fumis, amiga meva, no veieu que heu esdevingut esclaus d’una droga? Intenteu deixar de fumar i jo us prometo que el benestar omplirà com mai la vostra vida de salut i energia. Penseu que si deixeu de fumar nosaltres tindrem molta alegria, ja que, ara, la vostra salut ens provoca pena i malestar. I si deixeu de fumar, en tots els jardins sorgiran roses que ompliran de perfum tota la nostra i la vostra vida.

Poesies i Poemes

A LA MEVA IAIA Iaia estimada, iaia de l’ànima, mare de la meva mare, iaia inoblidable. Quants records de la meva infantesa vénen a la meva memòria. Gràcies, Iaia, per acompanyar-me en aquelles nits, per aquells petons de bona nit, per deixar-me dormir en el teu llit. Per aquelles partides a cartes, per aquells patitos que sempre movia, i tu els tornaves a posar com abans. Per inventar el meu berenar preferit (pa Bimbo amb Nesquik). Pels anys que m’han omplert d’experiència. Per cuidar-me com el tresor mes preuat, per les millors croquetes del món que jo mai he menjat. Els teus petons he rebut amb amor i quantes abraçades tan tendres que jo sempre t’he donat i et donaré. Com trobo a faltar aquelles tardes a la platja,quan anàvem passejant per la plaça de Santa Anna.

Memoriats i escrits de la meva vida

L’HOSPITAL Em varen, un dia a l’hospital, portar, en veure que no podia respirar. I allí, cinc dies varen estar buscant, els doctors, la meva infermetat. Seran difícils, per a mi, d’esborrar aquelles vivències, que jo vaig presenciar i que s’anaren succeint, contínuament, en aquell hospital on jo vaig estar. El rumor constant de metges i infermeres que contínuament ens rodejaven provocaven en mi tanta angoixa, que vivia en contínua pena. Vaig estar allí, medicat i intubat els cinc dies, fins que els doctors van decidir donar-me d’alta en veure que ja bé estava. Però el record d’aquelles persones situades en un llit al meu costat demanant contínuament ajuda em provocà molta angoixa i pena. La vida és meravellosa, sense cap dubte, i tot al voltant nostre provoca optimisme, i res ens fa pensar que la nostra felicitat està sotmesa a la natura.

Poesies i Poemes

Tot té un inici i una fi en aquest món, ja que estem sotmesos a unes normes que regulen la vida en el nostre entorn, igual com ho fan les plantes. Són moltes les vegades que sento nostàlgia de records del passat, que m’omplen d’enyorança. Però avui, en aquests dies, lluny de vosaltres, el meu cor us recorda amb molta més fermesa. És la soledat, la que em provoca angoixa. És el silenci de l’hospital, el que m’espanta. És que jo no estic entre vosaltres i tinc por de no tornar a veure-us les cares. Però son les nits, les que m’espanten, quan em sembla sentir respirar la meva dona, i en girar-me ràpid em trobo sol, igual que un estúpid mussol. A mi m’agrada el ressò de la paraula, ja que parlar em dóna esperança. I és això el que em manca ara, lluny de vosaltres. Però prompte estaré de nou al costat vostre i aleshores, de nou tornarem a parlar, parlar del passat i d’un temps que encara és nostre i que sempre recordaré amb nostàlgia.

Memoriats i escrits de la meva vida

TERCERA ESTADA A L’HOSPITAL Fou un fet ben insòlit, quan un dia un pare i una filla es trobaren ingressats en un mateix hospital. Els lligams familiars mai es trenquen, i sempre un dia o altre aquests reviuen en un qualsevol moment. I fou la malaltia la que provocà una alegria, que els féu recordar el passat i que tornà a reviure, amb intensitat. I aleshores, el passat esdevingué present i la malaltia va desaparèixer impotent quan l’estima fou present. I recordaren amb alegria que en aquella mateixa ciutat ella va néixer, en una època de conflictivitat. Però en pensar en la mare, la mare que donà vida a una germana, aquella mare tan dolça com la melmelada. Fou als 7 anys que va néixer la germana, la més bonica i simpàtica de la barriada on sempre foren estimades. Recordo un fet que em provocà angoixa, com fou l’educació primària, que en aquella època era religiosa.

Poesies i Poemes

I és quan les dues filles varen ingressar en el Liceu Francès de la nostra ciutat, fins que s’incorporaren en unes empreses. Pare i filla, avui, en aquest hospital, recorden el passat, mentre la malaltia va evolucionant. Però el passat domina i es fa present tot el dia, i la malaltia queda arraconada.

Memoriats i escrits de la meva vida

AUTORITATS DE LA VILA DE TEIÀ Senyor batlle: Moltes gràcies per haver invitat a l’homenatge que se celebra avui, a un grup de residents d’AMMA. Tots nosaltres estem més que satisfets, ja que això demostra que tots som uns en aquesta vila, la més bonica del Maresme.

Poesies i Poemes

HOMENATGE A LES PERSONES GRANS Amunt les persones grans, amunt els que sempre lluitaren amb fermesa i esperança, per un món sense violència. Demanem a la nostra joventut que no deixi de lluitar per la pau i germanor, a la nostra terra, igual com ho vàrem fer nosaltres. Però avui, en aquest homenatge, cantarem amb força la cançó que sempre ens omple el cor de joia i esperança per l’esdevenidor. Visca les persones grans i visca la joventut, que sense cap dubte lluità, i tornarà a lluitar per un món millor que el nostre i que avui és l’esperança del demà.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA FONT DE CANALETES Situada a la Rambla, la font de Canaletes sempre ha estat per tothom estimada, ja que al voltant d’ella visquérem els moments més agradables a Barcelona. De jove, mai deixava de beure aigua d’ella en passar per la seva vorera, ja que em semblava que si no ho feia podia perdre l’estimació de la meva terra. I moltes vegades, la font era el punt de trobada amb la noia i els amics quan anàvem de festa. Jo l’estimo tant, la font de Canaletes, que me l’emportaria a casa. Anys han passat i a la font encara hi raja aigua i, en jo mirar-la, sento nostàlgia del passat, de totes les festes que allí es celebraven, victòries del Barça, cants a la pau i contra la guerra. Però avui he passat davant d’ella i m’he espantat, ja que estava rodejada de persones que, amb un plat a la mà, demanaven que se’ls hi omplís el plat de menjar. Aquella font que fou una alegria havia avui esdevingut la font de la gana, dels que avui, menyspreats, busquen que algú els hi ompli el plat. Ni en les jornades de la guerra civil mai la font va ésser protagonista d’un fet d’aquesta mena

Poesies i Poemes

EL PRIMER DIA Assegut davant d’ella em trobava quan vaig veure que aquella dona plorava, ja que dues grosses llàgrimes li omplien tota la cara. Jo me la vaig mirar amb recança i em va sorprendre la seva mirada, plena de tristesa i desesperança. I aleshores li vaig preguntar: –Què li passa, amiga meva? Ella em mira plena de llàgrimes mentre el seu cap anava a la dreta i a l’esquerra. Jo vaig insistir-hi, donant-li esperança. No plori, amiga meva, no val la pena, perquè aquí trobarà la felicitat que dóna l’amistat de tots nosaltres. Ella em mirà, llagrimejant, girant constantment el cap, i al jo insistir donar-li ajuda, ella em va dir: «M’han deixat aquí sola».

Memoriats i escrits de la meva vida

DEDICAT A L’ÀVIA PILAR Fou en veure’t per primera vegada, Pilar, que vaig pensar en la meva àvia, ja que era idèntica i igual a tu quan avui ens acaricies amb la teva mirada. Ben segur que tu encara deus estimar igual com ho fan totes les àvies a tots els infants, siguin teus o d’altres. I això avui ens omple el cor d’enyorança. Però tu també, ben segur, deus recordar els molts petons que ens donàveu, en posar-nos al llit, fent-nos pessigolles. I que nosaltres acceptàvem amb moltes rialles. Quants records em vénen a la memòria quan la teva presència ara esdevé realitat, ja que aleshores, tu, àvia Pilar, ens fas viure de nou la nostra infantesa estimada. I gràcies, àvia Pilar, moltes gràcies, Pilar, per ésser avui, en aquest món, aquella àvia que representa per a tots nosaltres el més bell record del nostre passat.

Poesies i Poemes

HOMENATGE A PETER SEEGER Amb sorpresa i dolor ens hem assabentat de la mort d’en Peter Seeger, un home que sempre cançons per la pau va cantar i aleshores totes les flors el món van perfumar. Han passat anys i avui em pregunto on és el perfum d’aquelles flors sorgides dels cants d’en Brassen, d’en Lluís Llach i d’en Pi de la Serra. I què se’n ha fet d’en Raimon i d’en Serrat, que ja no canten, i d’en Paco Ibáñez? És possible que les flors que sembraven aleshores, avui siguin unes flors mortes. Però al jardí de la meva residència hi ha centenars de roses i flors de tota mena, i en mirar-les se m’omplen els ulls de llàgrimes, ja que avui ja no perfumen com aleshores. En Peter Seeger ja no és entre nosaltres, però jo estic segur que, prompte, ells o alguns altres tornaran a cantar aquelles cançons inoblidables que es convertien en flors perfumades i demanaven la pau entre els homes. A Àtica

Memoriats i escrits de la meva vida

ESTRELLA Estaba el cielo lleno de estrellas cuando vi a una de ellas, brillar más que ninguna. Y que a ti se asemejaba. Estrella, amiga; ¿tú estás en el cielo? ¿O estás aquí a nuestro lado? Porque si estás en el firmamento, ¿cómo puedes estar al mismo tiempo con nosotros, querida amiga? A Estrella

Poesies i Poemes

ANIVERSARI D’EN JOSEP BASSES Avui es un gran dia ja que fa anys que va néixer en Josep Basses. Un home que te el do de fer-se estimar per tothom gràcies al seu caràcter i a la seva gran voluntat d’ésser amic de tots nosaltres.

Memoriats i escrits de la meva vida

DEDICAT A LA DAPHNE I A EN MANEL Ens hem assabentat, que ben prompte dues persones que s’estimen es casaran, i aleshores onades de campanes ompliran el cel; i tots els ocells cantaran. Brillant com mai, el sol penetrarà i enviarà a tothom milers de missatges d’or de la gran festa que per tot arreu es farà quan la Daphne i en Manel marit i muller esdevindran. I els arbres ballaran al so de les campanes, ja que tot l’espai es convertirà en un estel de sonores imatges, que es diluiran amb la dolça remor de les muntanyes. És l’apoteosi que domina les ombres que a tots ens fan tremolar i ens fan por, però la Daphne i en Manel ho afrontaran ja que un àngel els uneix des del cel. Tots els residents d’AMMA de Teià desitgem al nostre amic i director, en Manel, moltes felicitats i molts anys al costat nostre.

Poesies i Poemes

A LA GEMMA La Gemma diuen, ens deixa. No és possible que ens deixi quan ella sap que, en aquesta casa, sempre hem estat al seu costat. Tu no pots anar lluny de nosaltres i deixar-nos en mans d’un altre que pot ésser ben agradable, però tu has resolt sempre els nostres problemes i ens has omplert la vida de constants alegries, i això fa que sempre et recordarem.

Memoriats i escrits de la meva vida

ANIVERSARI DE LA CLAUDIA Avui es un dels dies més grans per a tots nosaltres, pares i mares, ja que va arribar, avui fa anys, en el nostre món la Claudia. I avui festejarem amb alegria el seu setè aniversari recordant que ella, aquell dia veié el sol per primera vegada. La Claudia és germana d’en Marc, un nen que no fa més que riure. I la Claudia es la que a tots ens ha donat sempre molta alegria. Tots nosaltres avui estem de festa, a fi de recordar que la Claudia fa set anys, era una nineta i avui ja ha esdevingut una doneta. I ara cantarem aquella cançó que diu: Baixant de la font del gat, hi ha una noia, molt bonica, molt bonica, que té un germanet molt trempat i dos cosinets molts bonics i bufonets. Dedicat a l’Ana

Poesies i Poemes

No em deixis mai (traducció de Ne me quitte pas) No em deixis mai i jo t’inundaré més de perles de pluja més vingudes de països estaré, on no plou mai. Jo foradaré la terra fins després de la meva mort a fi de tapar el teu cos riure ple d’or i perles I jo et faré un domini ombra, on l’amor serà el rei, on l’amor serà llei, gos. on tu seràs reina, No em deixis mai.

Memoriats i escrits de la meva vida

No em deixis mai, ja no vull plorar ja no vull parlar i aquí, jo, amagat a fi de mirar-te, ballar i somriure i escoltar-te. Cantar i després Deixa’m esdevenir l’ombra de ta l’ombra de ta mà, l’ombra del teu Ne me quitte pas. No em deixis mai.

LA PENÍNSULA IBÈRICA EN CRISI «Més de sis milions de treballadors, sense feina.» És natural avui tenir angoixa, en aquests moments de gran confusió, provocada per una crisi econòmica que pot ésser l’inici d’una confrontació. En l’època anterior a la nostra guerra fou la intransigència de la dreta a acceptar les disposicions del govern la que va provocar una insurrecció. Els diaris d’avui dia, en primera plana expressen les causes que poden provocar un conflicte entre el govern i el poble que es troba pràcticament en la misèria. Ja son tres milions els treballadors que avui no tenen feina, i això representa que milers de persones no poden disposar de diners per alimentar-se. Però també en són moltes les famílies que estan condemnades a demanar caritat davant la font de Canaletes, la font que ha simbolitzat sempre l’alegria.

Poesies i Poemes

LES ROSES (1a) Que agradable és veure tantes flors al jardí de la residència! Ja que son les roses, les que ens perfumen a tots nosaltres amb mes virulència. Els rosers dominen els jardins i la seva bellesa i presència no sols es nota pel seu perfum, també ens omplen d’enyorances. Perquè els rosers son les flors que porten entre els seus pètals la il·lusió d’un home que estima una dona, bonica com una rosa. Heu vist, amics meus, les Roses que hi ha al jardí? Sortiu a fora i aleshores les veureu, i si no sortiu, mai les estimareu. L’esperança i el perfum de les flors són els que ens donen vida, però per a mi són les roses vermelles i a tu seran les roses blanques. Però la veritat és que totes les roses blanques o vermelles ens omplen la vida d’alegria i esperança. Però, jo sols estimo una Rosa, que es va convertir en la meva estimada.

Memoriats i escrits de la meva vida

ANIVERSARI DE L’ERIC Son dos germans, l’Eric i en Pol. Però l’Eric és el mes petit de tots. Avui fa anys que va néixer. –Avui és el seu aniversari.– L’aniversari de l’Eric, el més petit de tots els infants de la casa a mi em provoca nostàlgia d’una cançó que quan jo era petit tots cantàvem en una època més bé trista, de quan estàvem en guerra. La cançó deia: «Érem dos germans que anaven a la guerra. El gran portava la bandera i el més petits de tot tocava la trompeta.» Avui, Eric, ja no hi ha guerra, però tu, el més petits de tots, avui pots tocar la trompeta, que nosaltres amb tu estarem. Dedicat a l’Eric en el seu aniversari

Poesies i Poemes

LA INNOCÈNCIA No siguis massa innocent, fill meu, s’ha de tenir molta picardia per a ésser un home, en aquesta vida, i la innocència ha esdevingut una tonteria. Són les paraules que diu una mare al seu fill, quan veu que per tot arreu la picardia triomfa i engendra riquesa i la innocència esdevé estupidesa. Ha desaparegut la bondat a la nostra Terra, ja que per a ésser home és necessari tenir molta picardia, i molta mà esquerra. I el món està mancat de cultura. Però arribarà el jorn en què l’home estúpid es tornarà de tanta picardia. I serà quan tornarà a triomfar la innocència que porta amb si la bondat i el benestar. Però per a això, avui cal lluitar i vèncer els qui creuen en la superioritat d’uns homes sobre els altres, i que són els que provoquen la misèria.

Memoriats i escrits de la meva vida

LA BANDERA Que n’és de bonic veure una persona, fer anar amunt i avall les seves mans i sorgir d’elles, de sobte, coses belles. Avui, segons sembla, fa una bufanda. I demà ens diu que farà una petita manta amb tot el que porta en un cistell ple de coses estranyes. Un dia, mentre jo me la mirava em vaig recordar d’aquell fet que en el segle XIX, a Cadis, una dona anomenada Mariana Pineda va ésser executada i va morir per brodar, amb les seves mans, una bandera amb els colors de la República per molts estimada. Jo que també estimo la República vaig pensar que podia per sempre recordar-la portant a la butxaca la meva bandera republicana. I li vaig dir a la Núria, la persona que sabia fer aquelles coses, que em fes una petita bandera per així portar-la sempre a la butxaca.

Poesies i Poemes

A IMMA De la montaña baja rapido un río de agua lleno de peces sorprendidos. Y vemos la sonrisa de Imma como, reflejada en el agua, es besada por los peces del río. Qué hermosa es la vida cuando se tiene sed y te da de beber agua el río. Pero si es IMMA la que sonríe a través del agua del río el agua que bebes se convierte en cariño. Dedicada a Imma.

Memoriats i escrits de la meva vida

A MARIA Si en plena nit em desperta el so d’una veu i un somriure jo ja sé que ja és aquí l’esperada Maria Eugènia. Perquè ella es la nostra amiga, la que sempre ens dóna esperança i ganes de viure, la que ens estima. I quan entra de matinada tot al voltant nostre s’il·lumina, ja que ha arribat Maria Eugènia, la que per sempre serà la nostra estimada amiga.

Poesies i Poemes

HOSPITAL DE CAN RUTI Molts són els records que tinc de l’hospital de Can Ruti, ja que allí la meva estada fou viscuda amb certa tristesa. Però també vaig viure alegries, ja que foren dies d’una vivència extraordinària, com mai havia viscut en tota la meva llarga vida. El dolor forma part de la nostra existència, però també en ella hi ha instants que mai s’obliden. És la vida que també és alegria.

Memoriats i escrits de la meva vida

A LA NOSTRA AMIGA JOSEFA Quants sentiments i bells records ens provoca el nom de Josefa, ja que a molts ens recorda la mare i la nostra infantesa. I és avui, que aquests records es renoven en tenir amb nosaltres la Josefa, aquesta dona que estima tothom com si fos la nostra mare. I és fa tan agradable la seva presència que moltes vegades, en mirar-la, d’enyorança els ulls em llagrimegen i el meu cor tremola com una garlanda. No és possible avui tenir amb nosaltres el que un dia vàrem perdre, però la nostra amiga Josefa ella ens fa recordar la nostra infantesa. I ens omple d’alegria els dies que són els últims de la nostra vida. Gràcies, amiga meva, Josefa.

Poesies i Poemes

A LA LAURA Avui m’he assabentat que la Laura fa anys que va néixer i jo li desitjo molta felicitat i que continuï com ara al nostre costat. La Laura és una bonica doneta que per tot arreu on va provoca alegria, ja que té un somriure que està envoltat d’una molta picardia. Jo li desitjo molta felicitat i que sempre mantingui aquest somriure, que a tothom que se la mira deixa bocabadats en veure tanta alegria. Laura: per molts anys i que la sort t’acompanyi en la teva vida.

Memoriats i escrits de la meva vida

EL TRESOR Un dia, poc abans de morir, un pare als seus fills els va dir: –Guardeu-vos de vendre les terres que heu heretat. Un tresor allí hi ha enterrat, busqueu i si les terres treballeu, en elles hi trobareu el tresor que sempre heu buscat. El pare ha mort i els fills treballen la terra, i busquen el tresor, que no troben. Però la terra cultivada els dóna el tresor que buscaven. I fou quan s’adonaren aleshores que el tresor és a cultivar la terra, ja que el treball és el que provoca el màxim de benestar a tots els homes.

Poesies i Poemes

LA VISITA DE LA DESCARNADA Entraràs sense trucar. aniràs, potser, descalça i no et sentiré caminar. Faràs ombra a la finestra per on veia el cel tan clar, potser es pararà el rellotge, potser el gos olorarà. Em prendràs per la mà dreta, la pobra i ferida mà; sentiré una esgarrifança i pensaré: «Quin fred que fa?» I sortiré a puntetes, ningú se n’adonarà.

Memoriats i escrits de la meva vida

A LA LIDIA Com és possible, amics meus, trobar avui dia una noia tan bonica com la que jo conec i que es diu Lidia? És petita, però és gran la seva fermesa quan t’ha d’ajudar a resoldre un problema. El seu riure és tan agradable que a tots nosaltres la seva sola presència sempre ens ha provocat una gran i formidable vida, plena d’alegria. Dedicat a la nostra amiga Lidia

Poesies i Poemes

A ATICA Tres morillas hoy en nuestra tierra, de nombre Aixa, Atica y Marien. Pero es Atica la que enamorado me tiene, como un padre a su hija. Tan buena y cariñosa es Atica que Rosa, mi mujer es la más que a nadie quiere en este mundo, en que nació. Tanto la quiere, que yo estoy segura de su querer; que es como el de su querida madre que en su tierra, allí la parió. Rosa, mira a tu lado; allí siempre el brazo hallarás de Atica, que te ayudará para así poder vivir en paz. Dedicado a Atica

Memoriats i escrits de la meva vida

A LA MERCHE Si veniu a la nostra residència un qualsevol dia, al matí, la Merche sempre la trobareu a la porta o a la vora del jardí Bona jornada, sempre em diu. mentre el diari em dóna i aleshores ella somriu i torna a dir «bon dia, amic meu». Tota ella és una bella imatge igual com les situades al cel, cosa que la converteix en un estel igual que un ocell que vola. Merche, jo et desitjo molta sort i que continuïs, com cada dia, amb el diari a la teva mà a punt d’ésser entregat.

Poesies i Poemes

A LA CORAL De totes les noies que jo conec quelcom fa la Coral que et recordi, i és que el teu nas és tan bonic que sempre em provoca el riure. Està comprovat que un nas nassut, el tinguis llarg o curt, té molt a veure amb el caràcter de la persona que el du. Però a mi em provoca alegria, als que com tu tenen un nas com el teu, que il·luminen la meva vida. Una persona sense nas es quelcom d’inaudit, però jo sols estimo els que el tenen com tu.

Memoriats i escrits de la meva vida

ANAR A MISSA Avui, diumenge, un amic em diu: Véns a missa, ja que es dia festiu? Però jo, gentilment m’hi vaig negar quan aleshores vaig recordar de les moltes misses que vaig assistir, en tornar de França, quan em van internar per republicà al camp de concentració de Miranda. Fins i tot al Marroc em varen enviar a purgar tot el mal que havia fet la República en defensar Catalunya i Espanya dels feixistes. I sempre em ve a la meva ment, quan em diuen d’anar a missa, recordar que s’utilitzava el bastó per resoldre l’abstenció.

Poesies i Poemes

EL MUNDO Hasta hoy, en nuestro planeta coexisten dos grupos de países constantemente enfrentados: los unos ricos y los otros, pobres. Pero parece que ha llegado el amanecer en el que el mundo se ha despertado cuando los pobres han iniciando la lucha por ser este más hermano. Y cuando vemos que surge la invasión de los países llamados ricos, por los que hasta ahora han sido expoliados y pobres, uno piensa que el mundo pobre empieza a luchar por destruir de lo miserable que este ha sido y la felicidad puede reinar de nuevo en el mundo entero.

Memoriats i escrits de la meva vida

AL MEU PARE Avui, assegut estic; i en pensar en el meu passat, tinc ganes de plorar, ja que no deixo de recordar el pare, que jo tant vaig estimar. Quan jo vaig néixer, Barcelona era una de les ciutats que més lluitava per les llibertats i pels drets de l’home, i el meu pare a la presó estava. Els obrers volien la jornada de 8 hores i això provocava molts vagues que la patronal trencava tancant les portes de les fàbriques. Però al final s’imposà la realitat i la jornada de vuit hores esdevingué un fet a tot arreu del nostre món civilitzat. En Sacco i Vinceti a Amèrica, per aquest motiu foren vilment executats. Però avui ja ningú es recorda de les lluites que els obrers varen fer, quan al final això esdevingués un fet que provocà en tot el nostre planeta la jornada de les vuit hores.

Poesies i Poemes

Situats en una producció automatitzada generada avui en moltes empreses, l’excés de producció és el que ha provocat aquesta formidable crisi econòmica, que es vol solucionar dràsticament quan les empreses volen reduir el nombre d’obrers augmentant la jornada de vuit hores.

Memoriats i escrits de la meva vida

DEGENERACIÓ HUMANA Avui estem tots espantats quan hem vist el cos d’un nen immòbil, amb els ulls tancats estirat sobre la sorra del mar. I ens diuen que onades l’han portat i allí l’han deixat, amb els braços oberts buscant el pa que li fou negat. I fou en veure aquell cos ofegat pel mar, que jo vaig pensar per què, al nostre entorn, avui dia molta riquesa hi ha i en canvi en molts altres la gana, es el que provoca que persones, es passin la vida buscant quelcom per menjar. En el nostre món hi ha països als quals res els manca, però n’hi ha d’altres, miserables, als quals es nega el pa. I així podem veure pobles abandonats pels seus habitants que busquen el que se’ls ha negat, El pa, que no pot menjar.

Poesies i Poemes

ESTAR SOL Que malament que em trobo quan ningú hi ha al meu costat, I quan no m’és possible parlar, per a mi és com estar mort. M’agrada discutir i analitzar qualsevol tema d’actualitat, parlar de la vida i de la mort i jo sempre m’he preguntat: On anirà la nostra consciència una vegada el nostre cos sigui incinerat i les cendres llençades al fons del mar? El diàleg entre els homes és vital per a la seva supervivència quan les guerres del nostre món són el producte de la manca, de diàleg i converses.

Memoriats i escrits de la meva vida

FRANÇA Els records més bonics i forts que contínuament em dominen són els dies passats a França de petit i de quan era gran. Tenia cinc anys quan el pare, acompanyat de tots nosaltres, vam sortir de Catalunya i vàrem anar a viure a França. Anàrem a una bonica ciutat situada vora la frontera italiana, i fou allí on jo vaig anar a la primera de les escoles. I vaig començar a llegir i escriure poesies en el llenguatge d’aquella terra, que era el de Voltaire i Victor Hugo, els qui sempre he admirat. La meva vida a França estigué plena de vivències que he recordat i recordaré tota la meva vida. Sobretot, els dies de la meva infantesa. Avui, ja gran, sempre penso en els dies viscuts en aquell petit poble anomenat Valigny.

Poesies i Poemes

Fou el més bell record d’aquella França estimada, d’aquella petita però bonica vila en què vàrem viure molts dies un grup d’exiliats d’Espanya. Arribàrem deixant la frontera amb Catalunya al darrere, i arribarem a Valigny, un poble situat al centre de França. I tot el poble sencer ens esperava i amb les autoritats al davant ens donaren la benvinguda exaltant la lluita contra el feixisme. Ens hostatjaren sobre l’escola i fou l’alcalde el que ens va dir que tota la vila estava amb nosaltres per lluitar contra el feixisme. L’alcalde del poble i la seva dona es comportaren amb nosaltres amb una gran generositat, igual com tots els habitants. La nostra vida en el poble va transcórrer plena de joia, ja que tothom ens volia a casa seva per haver lluitat contra el feixisme.

Memoriats i escrits de la meva vida

MENYSPREU ALS PARES He vist molts fills adolescents menysprear el sentiment dels pares ja que pensen que la innocència sols és cosa de la seva infància. És veritat; la vida és molt difícil, plena d’amargues experiències quan la lluita esdevé contínua per a viure en aquesta terra. Però viure sense innocència és viure sense esperança, ja que aquesta comporta il·lusió i amor a tot el que t’envolta. Els pares volen pels seus fills una vida plena de vivències i no volen els fills viure, pensen sols en riqueses.

Poesies i Poemes

Inspiracions, escrits i poemes dâ&#x20AC;&#x2122;altres residents i autors

FRONT DE L’EBRE, 1938 Li prenc les mans que estrenyo contra el pit provant d’omplir-me els braços de bellesa. I roben amb besades el seu dolç somriure, després de beure amb els ulls les seves mirades. Ah, qui pot prendre el blau del cel? Ja que quan provo ta bellesa, em fuig deixant-me només el teu cos entre les mans. I aleshores, cansat i contrariat, desisteixo i penso: Com puc tocar jo, que sóc la carn, la flor que sols pot ésser tocada per l’esperit?

Rabindranath Tagore «El jardiner»

Memoriats i escrits de la meva vida

LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Joan Maragall Records del Pirineu

Poesies i Poemes

EL MEU AVI El meu avi va anar a Cuba a bordo del «Català», el millor barco de guerra de la flota d’ultramar. El timoner i el nostre amo i catorze mariners eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell. Quan el «Català» sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat. Mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar: Visca Catalunya. Visca el «Català»! Arribaren temps de guerres, de perfídies i traïcions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons. I els mariners de Calella, el meu avi enmig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó. Quan el «Català» sortia a la mar, cridava el meu avi: Apa, nois, que es tard.

Josep Lluís Ortega i Monasterio

Memoriats i escrits de la meva vida

DEIXA’M Ell em digué: «Amor meu, alça els ulls.» Jo, malairosa, el vaig renyar: «Vés!!» Però ell no es mogué. Dret davant meu m’agafà les mans i jo li vaig dir: «Deixa’m», però ell no va marxar. Cercà la meva cara i em besà, i jo li vaig dir: «No tens vergonya!!» Però ell quiet es quedà. Els seus llavis em continuaren besant i jo tremolant li vaig dir: «Ets massa atrevit!!» Però ell no s’apartà. Posà una flor en el meu cabell i jo li vaig dir: «És inútil.» Però ell va romandre al meu costat. Em va treure la Giralda i em deixà. I ara, jo ploro i el meu cor es pregunta: «Quan tornarà?»

Poesies i Poemes

CANT A LA PÀTRIA (resum) Quina millor manera de despertar-se que obrir els ulls i veure l’estelada estirar el braç fins a tocar la terra i sentir el tacte de la dolça pàtria catalana. Sortir al carrer i amb força omplir els pulmons de l’aire de la més bella de les nacions, Catalunya, la que jo estimo sense condicions, ja és hora d’alliberar-te de repressions. Des dels Pirineus fins a l’Ebre t’afecta un mal pitjor que qualsevol febre, mes tu aguantes, estoica, més dura que una pedra. Ja és l’hora de dissipar la tenebra. Alcem-nos germans per la causa comuna, perquè la lluita per la terra no admet pausa. Ha estat ja massa el temps d’inactivitat que l’enemic ferotge no ha desaprofitat. Surto al carrer i ja no et reconec. Qui és aquesta gent? Quina és aquesta llengua? El català es perd, és en el seu últim gemec! És feina nostra si no volem sentir retret.

Manuel Internet

Memoriats i escrits de la meva vida

HA NASCUT EL NOI Assegut en el portal de la masia hi ha un vell barbotejant. Què hi faig, en aquest món? Si ja no serveixo per a fer ni un pas. I sols Déu sap com pateixo. De sobte, mon pare em toca l’esquena. Un noi ! Tot ha anat bé. El Pare, ho diu amb veu trillera. Un nen? I tot ha anat bé? Anem-hi, que jo el gronxaré.

Josep Basses

Poesies i Poemes

DEDICAT A L’ESTER I EN MARC La tardor sempre ha estat l’època que més fets importants ha portat a la nostra vida, ja que es diu que a l’estiu, tota cuca viu. I és que avui m’han dit que, al setembre, es casaran de facto l’Ester i en Marc després de viure junts moltes jornades com ho fan les persones estimades. M’imagino que per a ells casar-se ha estat i serà la més ferma convicció que la seva unió es irrompible, després de conviure junts, amb felicitat. Avui, tots nosaltres els hi desitgem que l’estimació que va sorgir fa anys, continuï amb mes força que mai, referendada ara per tots nosaltres.

Els residents d’AMMA

Memoriats i escrits de la meva vida

LA LLENGUA TROSSEJADA Amb un escamot de tropa n’és vingut un capità; un home en tota la vila ben segur no trobarà. Vells i nois, per nostra terra, lluiten valents molt temps fa; les dones, tot fent desfiles no paren mai de cantar. La cançó no l’entén gaire, no l’entén el capità; però li escou la tonada que fins el fa trasmudar. «No puc més», diu al corneta, «tot seguit ja pots cridar que ventaré una mordassa al qui canti en català.» Les dones senten la crida i se’n posen a cantar; per cada carrer que passen un cor se sent esclatar. En oir tantes cantúries perd el seny el capità, empaita una pobra noia que, estranyada, se’l mirà.

Poesies i Poemes

La dona s’atura i canta. canta ardida en català; bufetada que li’n dóna no la fa pas gens callar. Dins de la boca, amb quimera, un drapot li fa posar; els llavis encara es mouen, es mouen en català. Però llavors li clou els llavis, posant-hi a sobre la mà; mes encara els ulls li parlen, li parlen en català! Li lleva el drap de la boca i amb el sabre se n’hi va, deix la llengua trossejada que mai més podrà cantar. El fill que du en ses entranyes la qui ja no pot cantar, dins el ventre de la mare ja glateix en català.

Frederic Rahola i Trèmols

Memoriats i escrits de la meva vida

LA BANDERA ESTELADA Últimament ondegen per tota la nostra terra senyeres que porten una estrella, quan sempre han estat les quatre barres les que han constituït la nostra bandera. Una bandera estelada mai em provocarà records d’un passat de sacrifici i de guerra, però que també fou de cultura i alegria en una època d’exaltació a la nostra terra. Les quatre barres foren sempre la bandera que els catalans portaren en el seu cor, en defensar la cultura i la nostra història tantes vegades ultratjada i atacada. Les quatre barres fou sempre la bandera que encapçalà la cultura catalana, promocionant les Universitats populars, vulgarment anomenades «d’espardenyes». Jo recordo que l’estelada no era la meva bandera quan jo lluitava en la batalla del Ebre. Allí van morir molts homes d’arreu del món portant la bandera de les quatre barres. I en arribar el moment d’exiliar-se a França, després d’ésser ocupada la nostra terra, vàrem anar a la frontera francesa demanant ajuda, sota la protecció de les quatre barres.

Poesies i Poemes

Anys després, en un intent, des de França, de penetrar i ocupar un tros de terra nostra, a fi de proclamar de nou la república, les quatre barres onejaren de nou. Als Pirineus, molts catalans varen morir envoltats de senyeres amb les quatre barres, però Catalunya, sotmesa pel règim franquista, mai va deixar d’enlairar la bandera catalana. Més de quaranta anys va ésser sotmesa, va estar sotmesa, i a no ésser mai enlairada, però els catalans, a casa, a la Universitat, aquesta continuà essent homenatjada. En l’11 de setembre o l’aniversari de la república, les quatre barres onejaven en les manifestacions que cada anys inevitablement es convocaven, provocant aldarulls pels carrers de Barcelona. Les quatre barres sempre han estat el símbol de les llibertats de la nostra terra, i jo crec que així ha de continuar, ja que aquestes estan incorporades a la nostra memòria històrica.

Un excombatent de la república

Memoriats i escrits de la meva vida

PARA ROSA, MI MUJER, CON CARIﾃ前 Rosita encantadora, clavel que alegra el huerto, gentil paloma del desierto, bella y purﾃｭsima Aurora, tu voz me encanta, seﾃｱora.

Pilarﾃｭn

Poesies i Poemes

NE ME QUITTE PAS (només tres estrofes) Ne me quitte pas Il faut oublier Tout peu s’oublier, Qui s’enfuit dejà Oublier le temps Des malentendus Et le temp perdù A savoir comment Oublier ces heures Qui tuaient parfois A coup de pourqoi Le coeur du bonheur Ne me quitte pas

Moi je t’ofrirai Des perles de pluis Venus de Pays Ou il ne pleut pas Je creserais la terre Jusqu’après ma mort Pour couvrir ton corp d’or et de lumiere Je ferai un domaine Où l’amour serà roi Où l’amour serà loi Où tu serà ma reine Ne me quitte pas

Ne me quitte pas Je ne vais plus pleurer Je ne vais plus parler Je me cacherai là A te regarder Danser et sourire Et a t`ecouter Chanter et puis rire Laisse-moi devenir L’ombre de ton ombre L’ombre de ta main L’ombre de ton chien Ne me quitte pas

Jacques Brell

Memoriats i escrits de la meva vida

LA NOCHE ES MUY HERMOSA La noche es muy hermosa, romántica y caprichosa, y para prueba te diré lo que le pasa a esta mujer. En el silencio de la noche una morena piensa en ti, que te quiere, que te adora y solo le pide a la aurora el amor del hombre que ella adora. Tu curiosidad es muy grande al querer saber quién es, mas yo cumplo mi deber diciéndote el nombre de esta angelical mujer que su corazón te ofrece.

Pilarín

Poesies i Poemes

DUES POESIES DE LA CRISTINA --Primera--Els darrers sons ja s’apaguen, les llums marxen.

----Segona---I quan vingui la mort i ens atrapi primer a mi

S’ha acabat la festa, resten a terra les garlandes, els confetis.

només tindré el consol. La mare hi serà, la mare hi serà sempre.

Les flors marcides, les primeres llàgrimes! Ja és fosc. S’ha acabat la festa i les il·lusions més febles. Ja són dones i homes. S’ha acabat la festa, ja no queden incerteses petites. I comença la gran incertesa. S’ha acabat la festa...!

Cristina

Memoriats i escrits de la meva vida

LA VALL VERMELLA Trobaré a faltar el teu somriure quan dius que te’n vas lluny d’aquí, però el record de la vall on vaig viure no l’esborra la pols del camí. Quan arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor, que ara guarda la pena, és vermell com el riu de la vall. I si hi ha quelcom que et frena i a dalt no hi pots arribar, lluita, com ho farem nosaltres per anar fins on es troba el riu. Perquè ell es la que ens dóna la força per viure entre muntanyes, on es troba la vall Vermella, la vall que ens omple les venes de sang vermella.

Popular / Llibert

Poesies i Poemes

DIGUEM NO Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem. Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang –que sols fa sang– ser llei del món. No, jo dic No, diguem No! Nosaltres no som d’eixe món. Hem vist la fam ser pa dels treballadors. Hem vist, tancats a la presó homes plens de raó. No, jo dic No, diguem No! Nosaltres no som d’eixe món.

Raimon

Memoriats i escrits de la meva vida

D’UN TEMPS, D’UN PAÍS D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per la mort s’ha fet. No creguem en la misèria: la misèria necessària, diuen, de tanta gent. D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent, cante les esperances i plore la poca fe. Lluny de records inútils i de velles passions, no anirem al darrera d’antics tambors. D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent, Cante les esperances i plore la poca, la poca fe.

Raimon

Poesies i Poemes

PER TU PLORO Adéu, Rosa d’Abril, Adéu, Rosa encantada, demà lluny del teu roser d’enyorament em moriré. Quan et diran la meva fi plora per mi, que per tu ploro; plora per mi, més dolçament, que amargament no és el teu plor. Eixuga el teu plor, no ploris gaire, que et marciria el pas de l’aire. No ploris gens; no ploris, no. Per tu i per mi, jo, que ja en sé bé puc plorar millor.

Joan Maragall

Memoriats i escrits de la meva vida

LES CADIRES Mai ens havíem imaginat que una cadira fos tan estimada. I així avui ho he comprovat quan he vist moltes persones ràpidament esser les primeres davant d’altres, de seure en elles. La cadira ha esdevingut la joia de la corona, ja que quan tu vols descansar i no ets capaç de trobar-ne una la cadira esdevé la joia de tots nosaltres. Descansar en una cadira quan un està ja cansat de caminar i no és capaç de trobar-ne una esdevé un greu problema que sols es pot resoldre posant moltes més cadires. Sols es tracta de més cadires, i aleshores tots nosaltres cantarem cançons, amb l’alegria, ja que, descansar en elles és com estar assegut al costat d’una reina.

Un Grup de gent gran

100

Poesies i Poemes

RECORDS I quants estius sense veure la casa de mos passats, nius de santes alegries que mai han de tornar. Amb los portals i finestres com d’un sepulcre tancats, amb les tàpies ennegrides i que és trista de mirar! Tremolant com una fulla davant d’ella m’he aturat i he fet girar la clau mestra amb els ulls llagrimejant. La llum i l’aire, i la vida, primer que jo s’han fet pas, i escala amunt el silenci l’he vist fugir esglaiat. Vers ell mon ombra s’allarga lo meu amic més lleial, i un baf com de sepultura surt a dar-me el Déu-vos-guard.

Àngel Guimerà

Memoriats i escrits de la meva vida

101

A MIRIAM La Paloma volava y volava hasta que en el mar se arrojó, creyendo que el mar era el cielo y en el mar el cielo encontró. Però a la vora de la mar hi ha una donzella que brodava un mocador que és per la reina, i com que tu, Miriam, ets la meva reina per a tu és el mocador que broda la donzella. I és que en les aigües d’aquest mar hi ha els records que tu i jo hem viscut, des que ens varem conèixer mentre les onades ens acariciaven. Sempre el mar serà per nosaltres el lligam que ens portarà a ésser tu i jo, un sol cos indestructible. I jo et juro, Miriam, que t’estimo.

Roby Moyano

102

Poesies i Poemes

Memoriats i escrits de la meva vida

103

Libro realizado dentro del programa

Cumplimos un sue単o promovido por

104

Poesies i Poemes