amma vilanova centro gerontológic Boletín Informativo
Nº18 Setembre-Octubre de 2012
De Festa Major! Un altre any trobem en la festa major una excel•lent excusa per passar temps amb els nostres avis compartint actuacions especials i úniques amb les que any rere any ens obsequien els nostres artistes.
Uns dies plens de moltes emocions! Aquest any el tret de sortida de la festa major ha estat el dijous 6 de setembre amb la lectura del pregó, que en aquesta ocasió ha estat a càrrec dels residents Ernestina Sabarich, que ha fet la lectura en llengua catalana, i del sr. Máximo Mamolar, que ho ha fet en llengua castellana. Seguidament al pregó, les llàgrimes de nostàlgia i alegria van envair la sala gran de la residència amb la inconfusible melodia del violoncel de l’Edmón. Un jove que en cada ocasió en la qual ens visita ens fa sentir vulnerables al seu violoncel, fent aflorar sentiments que els anys havien cobert de pols. El divendres 7 vam seguir amb l’energia i la vitalitat de l’Artístic de Vilanova, que, amb un repertori d’allò més variat i entretingut, van fer que la sala gran quedés petita. El dimecres 12 vam celebrar la diada nacional de Catalunya amb una actuació típica de terres catalanes com són les sardanes, com
àlbum
de fotografies
Moments únics!
sempre, a càrrec de l’agrupació sardanista de Vilanova del Camí. Per acomiadar la festa major, el divendres 14 el nostre mossèn, el sr Joaquim Font, va oferir una cerimònia a la capella de la residència. Moltes gràcies per ajudar-nos a tenir una festa major única!
agenda Activitats ordinàries Dilluns Planta 0: Estimulació sensorial i cognitiva / ABVD / Rehabilitació Planta 1: Rehabilitació / Psicomotricitat / Escriptura i preescriptura / L’hora de pintar / Relaxació Planta 2: Rehabilitació / Escriptura i preescriptura / L’hora de pintar / Actualitat / Relaxació Mòdul: Bitlles adaptades / Rehabilitació / Reeducació del llenguatge
Serveis
nàstica / Rehabilitació / Musicoteràpia Planta 2: Teràpia funcional / Bingo 1 / Bingo 2 Mòdul: ABVD alimentació / Estimulació cog- Perruqueria Dilluns i dijous de 9:00 a 13:00 h. nitiva / Memòria / Reminiscència
Podologia
Dijous
Dimecres de 10:00 a 13:00 h.
Planta 0: Rehabilitació / Gerontogimnàstica / Missa Mètode Montessori / Bitlles catalanes/ ABVD Dissabtes a les 18:15 h Planta 1: Rehabilitació / Memòria / L’hora de El Rosari pintar / Psicomotricitat / Bitlles catalanes / Dimecres a les 18 h Costura Planta 2: Rehabilitació / Actualitat / Bitlles catalanes / Costura Mòdul: Escampar la boira / Reeducació de la marxa / Psicomotricitat 05/09 Felicidad 14/09 Asunción Perianes Romeo 06/09 Neus Ràfols 16/09 Carmen Zabala 17/09 María Martí Planta 0: Mobilitzacions passives i enllitaments 08/09 Rosa Sendra 12/09 Vicenta Garzo 29/09 Inés Fernández / Estimulació sensorial i cognitiva / Reiki Planta 1: Racons / Rehabilitació / Memòria / ABVD alimentació / Reiki Planta 2: Taller d’actualitat i memòria / Re- 02/10 Isabel Pérez 19/10 Antonia Bonilla habilitació / Psicomotricitat / Reiki 02/10 Manuela Andrés 22/10 Concha Lozano Mòdul: Gerontogimnàstica / Psicomotricitat 03/10 Antonia Gómez 22/10 Pilar Costa
Aniversaris Setembre
Dimarts Planta 0: Musicoteràpia / Rehabilitació / Relaxació Planta 1: Rehabilitació / Teràpia funcional i entrenament ABVD / ABVD alimentació / Bingo 1 / Bingo 2 / Reminiscència / Costura Planta 2: Racons / Memòria / Psicomotricitat / Reminiscència / Costura Mòdul: Bon dia / Gerontogimnàstica / Estimulació cognitiva / Prevenció de caigudes / Psicomotricitat
Dimecres
Divendres
Octubre
Act. extraordinàries
Planta 0: Estimulació sensorial i activació Celebració de la Castanyada. motriu / Rehabilitació Planta 1: Taller d’actualitat / Gerontogim-
carta de la directora Estimats residents, familiars i treballadors: Deixeu-me que en aquesta ocasió mencioni, de forma molt especial, els meus companys, els treballadors de la residència, que dia a dia fan possible que tot l’engranatge funcioni. Que hàgim millorat tant. Fa un any ens preocupàvem per adaptar-nos a uns ítems de qualitat que han passat a ser part de la nostra rutina. Vosaltres en sou els grans responsables. Seguiu així. Tots. Vivim temps difícils. El nostre entorn ens bombardeja diàriament amb notícies plenes de tristesa, desànim i una immensa fredor. Xifres, milers de xifres, que amaguen situacions de pobresa, privació i pèrdua.
Cristina García de la Plaza
Vull compartir amb vosaltres com sento cada dia que la nostra residència és un petit miracle. El somriure d’un resident, l’atenció plena d’afecte d’una de les nostres noies/is, la visita plena d’amor d’una família, etc. són actes quotidians, sí, però tan plens d’humanitat pura que desafien tot el que passa a fora. No hi ha acte prou petit ni tribut més gran que donar allò que som, allò que sabem, que tenim a aquells que ara més ens necessiten. És, de les moltes coses que he après en aquesta residència des que vaig arribar, la més important de totes. Seguim així. Tots. Seguim desafiant el que passa al món i essent un petit exemple de que tots junts, si estem units, respectant-nos, ajudant-nos, podem construir quelcom meravellós. Seguim així. Tots.
11/10 Pepita Galiano 13/10 Daniel Vidal 14/10 Isidre Pujol 18/10 Josep Mujal 18/10 Teresa Pàmies
25/10 Daria Tutor 30/10 Victoria Vidal 31/10 Deogràcia Hernández
recepta Sopa de tomàquet Vicenta Garzo Ingredients: tomàquet picat petit, ceba picada petita, pebre vermell dolç, oli, una fulla de llorer, un parell de llesques de pa, un all picat petit. Preparació: posem el tomàquet i la ceba a coure. Hi afegim un polsim de pebre. Després hi afegim l’all, el llorer i la sal i ho deixem coure. Posem el pa en una font i hi afegim la sopa calenta a sobre tot colant-la per evitar que tingui llavors. Ho remenem i llest!
el teu espai Has fet alguna manualitat? Escrius? Tens algun dibuix dels teus néts? Sigui el que sigui, si vols mostrar-ho, aquí tens un espai per fer-ho. Ernestina Sabarich neix a la província de Lleida, al petit poble de Rialp, el 30 d’abril de fa 91 anys. Els seus pares eren en Josep i l’Agnès, eren artesans i es dedicaven a guarnir els cavalls i els carruatges de la zona. Era la més gran d’una família de tres germans. L’educació ha tingut un pes molt important en la seva vida i als 13 anys va anar interna al col•legi Sagrada Família de Lleida on va cursar l’ensenyament bàsic i magisteri i després pedagogia, però aquesta última no la va finalitzar. La seva il•lusió i vocació: ser mestra, repartir afecte i coneixements entre la mainada i impregnar-se de l’alegria que desprenien. Als 21 anys, i després de molt insistir, en Joan Poch va aconseguir guanyar-se el cor de l’Ernestina i la va portar a l’altar. Gràcies a la curiositat i l’empenta del Joan, l’Ernestina va despertar el seu interès per la moda i la traça de la parella la va fer conèixer i fer amistat amb grans celebritats de la moda parisenca. Cada any, però, desitjava de tot cor que arribés l’estiu per, de nou, retornar a la tranquil•litat de les muntanyes i rius del seu Rialp estimat. Van tenir 4 fills els quals admira i estima per sobre de tot i per aquest motiu els intenta transmetre la humilitat, la generositat i l’alegria que porta dins i són el que la manté viva i amb tanta empenta.
L’Ernestin ad desprèn a estaca pel seu carà c legria per allà on pa ter noble i solidari ssa. i
el bagul dels records
notícia
Tafaneries! El passat 9 de setembre la Veronica Romera, la terapeuta ocupacional, es va casar! Aquí teniu l’Antonia Bonilla, va néixer fa 85 anys a Cantenera, en una família humil en la I la Sara Mantas, el 10 d’agost va tenir a la seva qual era la mitjana de 3 germanes. Es va casar amb el sr. Sebastián i ha tingut 3 fills a qui primera filla, la Valeria! admira i estima. És una persona impacient, generosa, senzilla, però sobretot enamorada Des de la residència volem felicitar totes dues famílies i desitjar-los tota la felicitat del món! de la seva família, especialment dels néts, el seu tresor.
Abans
Després
notícia
Ajuda’ns a ajudar Com ja sabeu tots, durant aquest darrers mesos hem estat col•laborant amb una campanya de recollida de taps de plàstic. Aquesta campanya ha servit per ajudar una família igualadina que tenen una nena, l’Ona Munné, de 13 anys, que pateix una discapacitat psicomotora severa de naixement. Actualment té un 78% de grau de disminució reconegut i necessita dedicació absoluta de terceres persones. Gràcies a la solidaritat de moltes persones i institucions han recollit més de 20 tones de taps i la família de l’Ona ha aconseguit subvencionar part dels canvis que l’estat de l’Ona requeria en la vivenda i les noves ajudes tècniques que necessitava.
Un petit gest per part nostra és una gran esperança de vida per una família! Com que ha estat un veritable plaer posar el nostre granet de sorra en aquesta causa, hem decidit seguir col•laborant amb altres famílies en situacions similars. A partir d’aquest mes de juliol la recollida de taps està dedicada a ajudar a la família de l’Ian.
El petit Ian! L’Ian és un nen de 5 anys de Sant Sadurní d’Anoia que als dos anys de vida va ser-li detectat un neuroblastoma, que és un tipus de càncer infantil. El procés és llarg i ha de rebre diversos i costosíssims tractaments a Nova York. Per intentar que el petit Ian gaudeixi de la millor salut possible, us animem a seguir guardant els taps de plàstic i dipositar-los a les capsetes que tenim habilitades a la residència.
coses de casa
Educadora social La Judit Cuberas és la nostra educadora social i en el seu dia a dia intenta implicar tots els avis i àvies a la vida del centre. Porta a terme activitats molt variades per tal d’aconseguir que els avis
es sentin útils i actius, que segueixin aprenent, però també ensenyant, que parlin, que gaudeixin, que juguin, que es valorin, que somriguin... En fi, que es sentin vius i protagonistes de la seva pròpia vida!
avui coneixem a
Máximo Mamolar Es considera una persona bona, tranquil•la, afectuosa i amb seny
Neix a Villálvaro, província de Soria, el 18 de novembre de fa 88 anys. Era el més petit de cinc germans i els seus pares, en Bernardo i la Vicenta, havien de lluitar dia rere dia per anar tirant. Durant la guerra va aprendre com n’era de complicat guanyar-se el pa de cada dia i des de llavors no pot veure com se’n llença ni una engruna. Es va casar amb la Juliana i van tenir dos fills, en Sebastián i el Luis. La seva dona va morir fa anys.
En Máximo no ha sabut mai estar-se quiet i ha ocupat el seu temps sent l’ajudant de l’alcalde, treballant al camp, fent de sabater, sent “curandero”, cantant... Ja en la seva vellesa ha conegut a la Bàrbara, una persona per la qual sent una especial estima que li demostra dedicant-li mil atencions i cançons per tal de veure-la més feliç. “¡Ay qué feliz me siento yo con una mujer catalana que es la que quiero yo!”