Operació món: Ciències socials 3º Primària (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Què aprendrem?

ARI

ISCIPLIN

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

INTERD

ODS

PÀG.

om trobar C llocs

Guardians de paisatges

Situació d’aprenentatge. Una emergència sanitària en una casa que requereix atenció mèdica i trasllat a l’hospital en ambulància es relaciona amb els plànols i el GPS. Objectiu en acció. Elaboram un plànol que localitzi els centres de salut de la localitat.

Situació d’aprenentatge. La degradació dels paisatges naturals per la intervenció humana i la seva repercussió en els éssers vius que els habiten. Objectiu en acció. Elaboram propostes per gaudir dels paisatges de manera sostenible, sense danyar-los.

Salut i benestar

Vida d’ecosistemes terrestres

REPÀS TRIMESTRE 1

3 4

odem P redissenyar la ciutat?

olem V canviar de vida?

Situació d’aprenentatge. Descripció de la ciutat verda de Gasteiz (Vitòria) com a model de ciutat sostenible. Objectiu en acció. Elaboram propostes que defensin i donin suport a la creació de ciutats més segures i sostenibles.

Situació d’aprenentatge. Una jove nedadora siriana, Yusra, abandona el seu país fugint de la guerra, i comença una nova vida a Grècia, on forma part de l’equip olímpic. Objectiu en acció. Redactam normes o lleis que protegeixin totes les persones que formen part de la nostra societat.

Ciutats i comunitats sostenibles

Reducció de les desigualtats

REPÀS TRIMESTRE 2

5 6

arlam P d’història

a història L té edats!

100

Situació d’aprenentatge. S’exposa la interacció que han tengut els éssers humans amb la naturalesa al llarg de la història, i la necessitat de reduir el consum de recursos naturals en l’actualitat. Objectiu en acció. Presentam alternatives respectuoses amb el medi ambient per reduir el consum de recursos naturals, substituint els materials que utilitzam.

Situació d’aprenentatge. Un experiment social per demostrar la invisibilitat de la pobresa en la societat actual. Objectiu en acció. Actuam contra la pobresa fent petites accions en el nostre dia a dia que millorin la vida de les persones més desfavorides.

REPÀS TRIMESTRE 3

Educació de qualitat

Fi de la pobresa

SABERS PER APRENDRE: APLICAR I INVESTIGAR

• • • • •

El planeta Terra El globus terraqüi El mapa El plànol Altres maneres d’orientar-nos

Activitats per treballar competències • Un mapa que representa la sanitat al planeta • On està l’hospital? • Dins de l’hospital

• • • • • •

Els paisatges Els paisatges d’interior i de costa El relleu d’interior a Espanya El relleu de costa a Espanya El relleu de les Illes Balears Cuidam els paisatges

Activitats per treballar competències • Com és el meu entorn? • Gaudir sense danyar • El volcà ens diferencia

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitam o tudam aliments?: Jo reutilitz

• • • • • •

La localitat Els barris i els carrers de la localitat Les normes ciutadanes L’organització de la localitat L’organització del territori La Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Activitats per treballar competències • Diferencies entre poble i ciutat? • Elements per a una localitat sostenible • Quines normes posaries a la teva localitat? • Podem ajudar a la localitat? • El referèndum del 1978 • Pagam amb euros!

• • • •

La La La La

Activitats per treballar competències • Reconeixes els diferents grups de població? • Com es pot contribuir al fet que la població canviï? • Algunes persones surten d’Espanya i altres hiarriben • Per què has de venir a viure a Balears?

població població canvia població d’Espanya població de les Illes Balears

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: Aigües del món

• • • •

La història i el pas del temps. El temps històric Les edats de la història Les fonts històriques Els museus i els monuments

Activitats per treballar competències • Identifica les diferències • Joc de rapidesa

• • • • • •

La prehistòria L’edat antiga L’edat mitjana L’edat moderna L’edat contemporània La història de les Illes Balears

Activitats per treballar competències • Sempre hem conviscut en societat • La riquesa i la pobresa. Existeix un terme mitjà? • Les necessitats bàsiques • Reduir la pobresa millora la convivència? • Què pots fer contra la pobresa?

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: Què podem visitar?

Així és el teu llibre

Per a què serveix el que aprenc?

ODS

Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.

Com trobar llocs

Na Lola i n’Adolf viuen amb son pare, que està malalt. Un dia, mentre feien els deures, el seu pare va començar a trobar-se malament a causa d’una baixada de sucre. Ni n’Adolf ni na Lola sabien quin medicament donar-li, però varen tenir una idea: telefonar al número d’emergències 112. Una persona els va contestar a l’altre costat de la línia i va enviar ràpidament una ambulància que, gràcies al GPS, va arribar de seguida, va recollir la família i la va traslladar a l’hospital més pròxim, a uns 15 minuts de ca seva. Gràcies a aquesta ràpida reacció de na Lola i n’Adolf, i a la proximitat de l’hospital, son pare està completament recuperat.

Com ho veus? Saps com pots trobar llocs en qualsevol part del món? Què empraries per saber arribar a un lloc on no has estat mai? Saps què són els mapes i els plànols? N’has utilitzat cap alguna vegada?

La dada Malgrat els avenços mèdics, molts de nins i nines no disposen de serveis sanitaris, sobretot a Àfrica i Àsia, on és fàcil contreure malalties que no es poden curar per falta de recursos.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Elabora un plànol que mostri la situació de tots els centres de salut de la teva localitat o barri i exposa’l al teu carrer per ajudar els veïnats a localitzar-los.

El planeta Terra

Segueix el fil!

Altres maneres d’orientar-nos

El globus terraqüi

El mapa

El plànol

Representam el planeta blau

Com arrib a qualsevol lloc?

Què hi ha al meu voltant?

Com puc orientar-me?

1 El nostre planeta es mou!

Cables d’electricitat 4

Segueix el fil!

Qui dirigeix i ajuda en el manteniment de la localitat?

Els elements no visibles són aquells que estan ocults.

Clavegueram

Canonades de gas

L’ajuntament

Principals serveis municipals

1. Campanya electoral

Les persones candidates expliquen què faran.

3. Recompte de vots

1 Digues si els elements següents són visibles o no visibles: clavegueram, quiosc, calçada, canonades de gas, Elements per a una voravia, fanals. localitat sostenible

estar situades entre dues files d’edificis. Per aquests es desplacen persones i vehicles.

Clavegueram

Canonades de gas

Els carrers Quioscs

Els elements visibles són aquells que estan a la vista.

Els carrers d’una localitat són vies públiques que solen Fanals estar situades entre dues files d’edificis. Per aquests es desplacen persones i vehicles.

Parcs i jardins

Marquesines

Semàfors Pas de vianants

Bancs

Jardineres

Claveguera

Canonades de gas

Bústies Vorera

Manté els parcs, jardins, carrers i mobiliari urbà.

Manté nets els carrers i recull els fems.

Pren nota!

Podem ajudar a la localitat? Grup

nominal El batle o la batlessa d’una localitat té un gran poder per afavorir que el municipi que dirigeix sigui més sostenible. Com creus que pot fer-ho? Parla amb la resta de la classe i compartiu les vostres opinions.

A l’ajuntament s’aproven les lleis que regeixen una localitat. És l’organisme perfecte per redissenyar una ciutat verda.

ts A c t iv i t a l s ncia compete Elements per a una

s t tasque nd fen Per apre . ores.. motivad

localitat sostenible re

Pren nota!

A les localitats hi ha barris amb elements visibles i no visibles. Pensa quins posaries si haguessis de crear una ciutat o un poble més sostenible (per exemple, fanals que funcionen amb energia solar).

Pren nota!

Per crear barris sostenibles, s’ha de tenir en compte que els elements visibles i els no visibles han de respectar la naturalesa sempre.

Parcs i jardins

3 Com ar

Organitza el trànsit, transport i garanteix la seguretat als carrers.

Els elements no visibles són aquells que estan ocults.

Clavegueram

1 Digues si els elements següents són visibles o no visibles: clavegueram, quiosc, calçada, canonades de gas, voravia, fanals.

Senyals

Carril bici

Organitza cursos, festes i activitats esportives i culturals.

Neteja

Cables d’electricitat

Jardineres

El mapa

S’ocupa i cuida la nostra salut i controla els productes que consumim.

Urbanisme i conservació

Per crear barris sostenibles, s’ha de tenir en compte que els elements visibles i els no visibles han de respectar la naturalesa sempre.

Calçada

Edificis

4 Digues a quina regidoria pertanyen les persones que fan feina com: assistent social, infermer, conductora d’autobús, professor, jardinera, brigada de neteja.

2 Anomena els elements visibles que pots veure al teu carrer.

Fanals Bústies

Papereres

3 Cerca els significats d’ajuntament al diccionari i anota’ls al quadern.

1 Digues si els elements següents són visibles o no visibles: clavegueram, quiosc, calçada, canonades de gas, voravia, fanals.

Quioscs

Vorera

Cerca a Internet el nom del batle o batlessa de la teva localitat i investiga quants anys duu en el mandat.

Després del recompte de vots, els regidors i regidores més votats elegeixen el batle o la batlessa i es forma el govern municipal.

Els elements no visibles són aquells que estan ocults.

Senyals

Carril bici

Mobilitat, transport i seguretat

2 Anomena els elements visibles que pots veure al teu carrer.

Semàfors

Als carrers hi ha dos tipus d’elements: visibles I no viEdificis sibles.

Bancs

1 Imagina que vols governar la batlia de la teva localitat. Què hauries de fer en cada fase de les eleccions municipals? 2

Totes les persones majors de 18 anys introdueixen el seu vot, que és secret, en una urna.

Cables d’electricitat

Als carrers hi ha dos tipus d’elements: visibles I no visibles.

Els elements visibles són aquells que estan a la vista.

Educació, cultura i esport

4. Formació de govern

Es compten els vots obtenguts per cada candidatura.

convivència aala la convivència localitat? localitat?

Marquesines

Sanitat i consum

2. Votació en les urnes Ajuden i atenen totes les persones que ho necessiten.

A les localitats hi ha barris amb elements visibles i no visibles. Descobrim sabers bàsics Pensa quins posaries si haa través de la situació guessis de crear una ciutat o d’aprenentatge. un poble més sostenible (per exemple, fanals que funcionen 3 Com aconseguim una bona amb energia solar). Com aconseguim una bona Penses que perquè les persones que viuen a les localitats convisquin adequadament entre elles i amb

Serveis socials L’edifici on el govern municipal duu a terme la seva feina també es diu ajuntament.

Fases de les eleccions

Elements per a una localitat sostenible

l’entorn han les de complir una sèrie de normes Penses que perquè persones queciutadanes? viuen a les localitats convisquin adequadament entre elles i amb Els carrers Els carrers l’entorn han de complir una són sèrie de normes d’una localitat vies públiques que solen ciutadanes?

Per millorar la vida de la població d’una localitat, l’ajuntament presta els serveis municipals, organitzats en departaments anomenats regidories.

Cada municipi té un ajuntament. L’ajuntament és el conjunt de persones que governen i organitzen la localitat o localitats que componen el municipi: la batlessa o el batle, i les regidores i regidors. Són elegides i elegits cada quatre anys en les eleccions municipals per les persones que resideixen al municipi.

Els serveis municipals

Si fossis batle o batlessa, què milloraries de la teva localitat?

a! Pren not Quioscs

El plànol

Marquesines

4 Pas de vianants

Bancs

Altres maneres d’orientar-nos

2 Anomena els elements visibles que pots veure al teu carrer.

Pren nota! Per crear barris sostenibles,

Icones

Ajuda n’Aitana i en Martí a resoldre els seus dubtes Per al nostre viatge, la meva primera opció és visitar alguna ciutat, i la segona anar a un poble.

Les localitats

Quines diferències hi ha entre un poble i una ciutat?

Si anam a la ciutat em vull allotjar al barri antic.

1 Aquesta foto és de la ciutat on anam. Però només s’hi veuen els elements visibles!

La població Recordes com es classificaven les persones en funció de l’edat?

Quanta gent hi ha avui al parc! Hi ha persones de totes les edats!

On estaven aquests barris, al centre o als afores?

3 He llegit que la ciutat on anam té un bon ajuntament amb uns serveis municipals excel·lents.

Mon pare diu que hi ha tantes persones al parc perquè en els darrers anys el creixement natural ha sigut positiu.

Quines? Digues-me’n alguns exemples.

4 Ajuntament, serveis municipals... Què és tot això i qui els dirigeix?

I a què es deu l’envelliment de la població?

2 Què és l’èxode rural?

Repàs trimestral Amb activitats lúdiques.

TA Organitzam una conferència usant el que hem après sobre la nostra mar o oceà.

Sabies que cada oceà té unes característiques diferents?

Pots usar un mapa perquè el públic en conegui millor la ubicació.

Prepara’t per conèixer-los millor!

E IX

Mak

DISS

Escriu la principal informació que has obtengut.

Podeu consensuar-ho a classe per no repetir la vostra elecció.

Hi ha cinc oceans al món i moltes mars!

Coneixes els oceans del món? Quines diferències hi ha entre una mar i un oceà? On situaràs el teu diorama?

Des

O VA

En grup, farem una posada en comú de les idees que tenim.

Triam la mar o oceà on situar el nostre diorama.

Tes

Cerca informació sobre la localització, grandària, profunditat, tipus de peixos més abundants, nivell de contaminació…

Ara sé i abans no sabia…

Submergeix-te en la investigació!

85 84

u en acció U5

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après?

TIU OBJEC IÓ C EN AC

1 El pas del teu temps. Escriu al quadern un esdeveniment important que formi part del teu passat, un altre que es relacioni amb el teu present i un tercer succés que penses que podria ocórrer en el teu futur. 2 Ordena de major a menor les unitats de temps següents tenint-ne en compte la durada.

Dècada

Minut

D O S S I E R

3 Pensa i reflexiona: Si l’endemà del 31 de desembre de l’any 1 aC va ser l’1 de gener de l’any 1 dC, on està l’any zero? Es podria relacionar amb algun fet històric?

3 aC

1 aC

2 aC

D ’A P R E N E N T A T G E

Hora

Orals

Dècada

Edat antiga

D O S S I E R

3 aC

8 D

X F S I NA AIE SEA T CZE NR N

CR VB MP AA

E R

S A T G EG A R TI ARL I EBL AI

Ñ I XI

R A R I C LL

A A YC

E IA UIO S XVA B

AA ZX AS YX

responsables?

8 els B EnL parelles, A VF elaborau OI ZN PItargetes S T amb E R accidents geogràfics d’Espanya (una per G A col·locau T A les I targetes L I accident). A Després, En parelles, elaborau targetes amb els boca avall.RPerCtorns, destapant-les R anau E U S A Z i accidents geogràfics d’Espanya (una assenyalant al mapa la que per vos toqui. T Z les Y targetes B L A V O accident). Després, col·locau 9 Proposa una solució per a cada problema boca avall. Per torns, destapant-les i que lesanau persones causam als paisatges.

1 aC

1 dC

2 dC

X 3I dC

Què podem fer per 3 evitar la destrucció 3 dels nostres paisatges? Per què les persones desbaratam els paisatges? enlessón PerQui els què persones Quines conseqüències responsables? desbaratam els paisatges? té això? Quines conseqüències té això?

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

si has sabut la resposta

o si no has sabut respondre-la

Prehistòria 44

Edat antiga

Edat moderna

..... Començament: Final: .....

ments: ..... Alguns descobri ..... Alguns invents: ..... Forma de vida: ..... al nostre país: poden trobar Restes que es

8 Ordena les lletres per trobar tres fonts històriques: O B E N E A R U a) L L I _ R _ b) Q _ A D _ E c) M _ N _ D _

10 Assenyala la resposta correcta. – Si trobes una resta antiga has de… a) Avisar a les autoritats. b) Quedar-m’ho, així només podré veure-ho jo. c) Deixar-ho on està. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

Reduesc el consum de recursos substituint m 1

Viatges en el temps

Abans de plasmar en el cartell les teves proposte el consum de recursos naturals, a través de la tècn en l’espai i en el temps pensa com s’ha reutilitzat llarg de la història. Algunes alternatives que inclour podrien haver-se duit a terme en el passat. La hist donar idees! Passat, edats de la història

Present, ara

Futur, d’aquí molt de temps

Com han reutilitzat i reciclat en diferents moments de la història? Es cuidava el medi? Com ho feien?

Es reutilitza i es recicla en l’actualitat prou per cuidar el medi de manera òptima?

Quina idea se t’ocorre per aconseguir que en el futur es cuidi més el medi i alhora la nostra vida sigui còmoda?

Planteja-t’ho!

Com ho he après?

Creus que al llarg de la història, les persones han reutilitzat objectes materials? Per què penses que és tan important reutilitzar?

1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària? 2 Reflexiona sobre el que pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió cap al que els companys i companyes poden millorar.

Passat, edats de la història

Present, ara

Com han reutilitzat i reciclat en diferents moments de la història? Es cuidava el medi? Com ho feien?

Es reutilitza i es recicla en l’actualitat prou per cuidar el medi de manera òptima?

3 Per què les persones

desbaratam Planteja-t’ho! els paisatges?

4 dC

Quines conseqüències

Creus que la ciutadania, cada perté això? és la principal sona individualment, Planteja-t’ho! responsable de la destrucció dels la ciutadania, i els seus queecosistemes? Creus paisatges

1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària?

cada per-

important prendreés la principal és individualment, sona Opines que biodiveri protegir la de consciència la destrucció dels responsable Planteja-t’ho! sitat del nostre país? ecosistemes?

2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant d’ara en endavant i amplia la reflexió cap al que els teus companys i companyes poden millorar.

paisatges i els seus

Quines conseqüències negatives Creus que la ciutadania, cada perprendre important Opines que el fet tenir és podria que creus que sona individualment, és la principal protegir la biodiverespèciesi d’animals consciència desapareguessin i plantes? sitat

Edat mitjana

Edat contemporània

Materials

Quins canvis poden produir-se en els paisatges?

responsable de la destrucció dels del nostre país? paisatges i els seus ecosistemes? Quines conseqüències negativesés important prendre Opines que creus que podria tenir el fet quei protegir la biodiver45consciència d’animals si has sabut la resposta 1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recor- espècies desapareguessin El semàfor. Al quadern, pinta la cara corres- 2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant sitat del nostre país? des? Què t’ha agradat més del que hasi plantes? après? Quina si has necessitat ajuda ponent al costat de cada activitat d’aquesta d’ara en endavant i amplia cap après? al que En els què et servirà en la Quines conseqüències negatives utilitat la té reflexió el que has o si no has sabut respondre-la pàgina. teus companys i companyes poden millorar. creus que podria tenir el fet que vida diària? si has sabut la resposta desapareguessin espècies d’animals 2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant i plantes? 45 si has necessitat ajuda d’ara en endavant i amplia la reflexió cap al que els o si no has sabut respondre-la teus companys i companyes poden millorar. si has necessitat ajuda

a: Edat històric

Roda

Gràfiques

Abans de plasmar en el cartell les teves propostes per reduir el consum de recursos naturals, a través de la tècnica Viatges en l’espai i en el temps pensa com s’ha reutilitzat i reciclat al llarg de la història. Algunes alternatives que inclouràs al cartell podrien haver-se duit a terme en el passat. La història et pot donar idees!

9 Què és un museu? lògica I un monument?

4 Escriu davant i darrere de cada edat de la Com ho he après? 8 En parelles, elaborau targetes amb els assenyalant al mapa la que vos toqui. accidents geogràfics d’Espanya (una per 9 Proposa una solució accident). per a que cadaDesprés, problema les targetes història els esdeveniments encol·locau marquen que les persones causam paisatges. boca als avall. Per torns, anau destapant-les iC om ho he après? assenyalant al mapa la que vos toqui. l’inici i la fi. 1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recorEl semàfor. Al quadern, pinta la cara corres9 Proposa una solució per a cada problema des? Què t’ha agradat més del que has après? Quina ponent al costat de cada activitat d’aquesta que les persones causam als paisatges. utilitat té el que has après? què après? et servirà en la Com hoEn he pàgina. vida diària? E

2 aC

U2 Materials

Gràfiques

8 Ordena les lletres per trobar tres fonts històriques: O B E N E A R U a) L L I _ R _ b) Q _ A D _ E c) M _ N _ D _

3 Pensa i reflexiona: Si l’endemà del 31 de desembre de l’any 1 aC va ser l’1 de gener de l’any 1 dC, on està l’any zero? Es podria relacionar amb algun fet històric?

Orals

Edat mitjana

Edat contemporània

5 Cerca informació sobre la prehistòria i umpl una fitxa com aquesta al quadern:

Fonts no escrites

Escrites

4 dC

Fonts no escrites

Reflexiona, detecta causes i corregeix accions 5 Copia i completa aquestes oracions sobre IU IU el relleu de muntanya. que degraden O B J E C T ecosistemes O B J E C T I Ó els nostres IÓ a) En el relleu de muntanya podem trobar EN ACC EN ACC p…, m…, i v… i. completa aquestes oracions sobre 1 Reflexionadetecta sobre les possibles maneres de gaudir dels paisatges de Reflexiona, causes i corregeix 1 Indica quina de les següents causes de s…, 5s…Copia Reflexiona, detectaaccions causes i corregeix accions quina de les següents causes de 5 Copia i completa aquestes oracions sobre Erupcions 1 Indica Sequeres manera sostenibleels mitjançant la tècnica de la Roda lògica. Aquestes refletransformació del paisatge són relleu de de muntanya. b) naturals Les s… isón unelconjunt serres, que, al que degraden nostres ecosistemes transformació del paisatge són naturals i el relleudedemuntanya muntanya. volcàniques i inundacions que idees degraden els nostres ecosistemes quines artificials. a) En el relleude podem trobar xions et proporcionaran per plantejar propostes que puguis presenseu torn, són un conjunt muntanyes. quines artificials. Ens…,els…relleu p…,a) m…, i v… . de muntanya podem trobar Reflexiona sobre per les possibles de gaudir dels paisatges tar1 al teu ajuntament protegirmaneres i mantenir els paisatges delde teu entorn. c) Les v… són terrenys plans entre muntaErupcions Sequeres manera sostenible1mitjançant la tècnica la Roda Aquestes refle- de gaudir dels paisatges de b) Les s…p…, són m…, un conjunt dei v… serres, que, al s…, s… . Reflexiona de sobre leslògica. possibles maneres Desforestació Construccions volcàniques i inundacions nyes per on sol discórrer ununr…conjunt . xions et proporcionaran idees per plantejar propostes que puguis presenErupcions Sequeres seu torn, són de muntanyes. manera sostenible mitjançant la tècnica de la Roda lògica. Aquestes refleb) Les s… són un conjunt de serres, que, al tar al teu ajuntament per protegir i mantenir els paisatges del teu entorn. c) Les v… són terrenys plans de entre muntavolcàniques i inundacions 6 Anomena els sistemes muntanyosos xions et proporcionaran idees per plantejar propostes que puguis presenseu torn, són un conjunt de muntanyes. 2 Què és el relleu? Desforestació Construccions nyes per on sol discórrer un r… . l’interior. tar al teu ajuntament per protegir i mantenir els paisatges del teu entorn. c) Les v… són terrenys plans entre munta6 Anomena els sistemes muntanyosos de Què és un paisatge? 2Desforestació Què de és el relleu?que 3 Anomena els diferents tipus relleu Construccions per on sol discórrer un r… . 7 Troba a la sopa de lletresnyes els noms d’aquests l’interior. Com pot ser? hi ha. Què és un paisatge? accidents 3 Anomena els diferents tipus de relleu que geogràfics. 7 Troba a la sopa de lletres els noms d’aquests 6 Anomena els sistemes muntanyosos de Com pot ser? 2 Què és el relleu? hi ha. • Caps: Finisterre, Creus, Gata, Trafalgar, accidents geogràfics. 4 Observa les imatges i escriu el nom de la l’interior. • Caps: Finisterre, Creus, Gata, Trafalgar, Palos, Peñas. 4 Observa les imatges i escriu el nom de la Què és un paisatge? forma de relleu representada una tipus de relleu que 3 Anomenaen elscada diferents 1 7 Troba a la sopa de lletres els noms d’aquests Palos, Peñas. forma de relleu representada • enGolfs: cada una 1 Com pot ser? Cadis, València, Almeria. d’aquestes. hi ha. • Golfs: Cadis, València, Almeria. accidents geogràfics. d’aquestes. Què podem fer per Què podem fer per Finisterre, Creus, Gata, Trafalgar, R Bde P EP N A B A les imatges i escriu evitar 4 Observa el nom la A S R•P BCaps: A SS P S E N S S B dels evitarla la destrucció destrucció dels Quins canvis Quins canvis RodaRoda nostres nostres paisatges? 4 4 paisatges? 2 2 produir-se N forma de relleu representada en cada poden A E una A Z N A E EPalos, AA Z I Peñas. A EI A I A I poden produir-se 1 lògica lògica Qui en en són en els paisatges? Qui sónelsels en els paisatges? G• Golfs: I L B Cadis, A Ñ València, I E L DAlmeria. d’aquestes.

Minut

3 dC

Comenta amb un company o companya: hi ha cap cosa que vos cridi l’atenció?

Fonts Escrites

Llibre – pintura – entrevista – diari mapa – anell – vas de terrissa – carta

9 Què és un museu? I un monument? 2 dC

7 Copia i completa la taula i classifica les següents fonts històriques:

4 Escriu davant i darrere de cada edat de la història els esdeveniments que en marquen l’inici i la fi.

Edat moderna

Mil·lenni

1 dC

Reduesc el consum de recursos substituint materials

6 Podries acudir a fonts escrites per cercar informació sobre com va ser la vida a la prehistòria? Per què?

Fonts

Hora

Mil·lenni

Lustre

Prehistòria

IU OBJECT IÓ EN ACC

IU OBJECT IÓ C C A EN

Què he après?

1 El pas del teu temps. Escriu al quadern un 6 Podries acudir a fonts escrites per cercar esdeveniment important que formi partDossier del informació sobre com va ser la vida a la d’aprenentatge teu passat, un altre que es relacioni amb el prehistòria? Per què? teu present i un tercer succés que penses 7 Copia i completa la taula i classifica les ? Activitats competencials que podria ocórrer en el teu futur. següents fonts històriques: … i per exercitar el 2 Ordena de major a menor les unitats de Llibre – pintura – entrevista – diari pensament computacional temps següents tenint-ne en compte la mapa – anell – vas de terrissa – carta durada. U2

D O S S I E R

D O S SD O IS S E I E R RD ’ A P D R E N’ EA N TP A T GR E E N E N T A T G E

Objecti

Lustre

Avaluació

Thi

Projecte interdisciplinari Per integrar amb un objectiu comú les diferents àrees del coneixement.

Àudio

CONS

Sta

AIGÜES DEL MÓN

QU MAR

Desenvolupament del pensament

Protegim la vida submarina:

TES JEC PRO QUE N E

ODS

TRIMESTRE 2 PRES

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

QuèQ he après?

Gamificació

A causa de l’èxode rural, varen haver de posar molts més bancs en aquest parc.

També hi ha parcs per a la tercera edat, perquè en els darrers anys la població ha envellit.

Aleshores, què hem d’escriure?

1 Indica quina de les següents causes de transformació del paisatge i uèsónhenaturals après? quines artificials.

TIC

És el mateix immigrant que emigrant?

Què he après?

Educació emocional

Allà hi ha em Samir, el nin immigrant que va arribar ahir a classe. Això què volia dir?

Per reservar l’hotel, hem de dir en quina localitat, província i comunitat autònoma vivim.

Aprenentatge cooperatiu

Encara que haguéssim triat un poble, hauríem de complir les mateixes normes ciutadanes!

Quins n’eren els elements invisibles?

T R I M E S T R E

R E P À S

I per a cada trimestre...

10 Assenyala la resposta correcta.

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

3 Com són els paisatges a l’interior d’Espanya?

Gaudir sense danyar Una de les estacions d’esquí més importants d’Espanya és la de Sierra Nevada, situada a la serralada Penibètica. Aquest paratge natural ha estat modificat per l’ésser humà en establir-hi aquesta atracció turística i esportiva. Reflexionau en grup sobre les conseqüències per a la fauna i la flora d’aquest lloc.

Saps per què Espanya té una biodiversitat molt gran? Una de les claus és el relleu. EUROPA

El relleu interior d’Espanya és molt divers. Està format per un altiplà central, la Meseta, quatre sistemes muntanyosos que la voregen, cinc sistemes muntanyosos exteriors i dues depressions.

Equ

M a r

La Meseta

SERRALADA CANTÀBRICA ta le un L M de

pre

ssi

el ód

ada

lqu

P O R T U G A L

A IC ÈT BB SU

DA LA

SERRALADA

C ral Lito da la

n al a

SUB

BÈT

ICA

M r

2 A a

pe es

S a

Depressions Fora de la Meseta hi ha la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir.

ICA

N A M O R E ir iv

ÈR

CEN T R AL

nyes de Toledo Munta

A E R R S I

200 km

l’

MESETA MERIDIONAL

S 100

SISTEMA C E N

A TR

• • •

ANDORRA

ió

MESETA SEPTENT RIONAL

I ss

Altitud (m) 3500 2000 1500 1000 700 400 0

Sistemes que voregen la Meseta Vorejant la Meseta hi ha les Muntanyes de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

Muntanyes Basques P D ep re

MESETA

1 E Le

3 An m l’E

F R A N Ç A

– Dins de la Meseta, es troben també les Muntanyes de Toledo.

OCEÀ ATLÀNTIC

C a n t à b r i c a

– Gran part de la Península està ocupada per la Meseta central. – El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts: Meseta septentrional i Meseta meridional.

ss ís ic

La major part del territori espanyol forma part de la península Ibèrica.

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

ÀFRICA

Se rra

Com hi accedeixes?

ÀSIA

i a à n r r

Sistemes exteriors També fora de la Meseta se situen altres sistemes muntanyosos: el massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, que separen la Península de França, la serralada Litoral Catalana i els sistemes Bètics, formats per les serralades Subbètica i Penibètica.

pa un pe «e ....

6 Els pe bo la De pe re’ Si Ga mu

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers.

Intuïtiu Fàcil d’utilitzar per a tu.

Indicad qué tiene que ir aquí

Multidispositiu S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Descarregable Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.

Sincronitzable Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.

Universal U2

Què t’ofereix? Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Endevina la forma del relleu de què es parla. es pistes poden ajudar-te, ordena-les. Separen Espanya de França. (NEPIUSRI). Sistema que divideix l’altiplà central en dues parts. (TEMASIS TRALCEN). Sistema muntanyós que voreja pel sud la Meseta. (ERRASI NAREMO).

Amb aquests recursos podràs:

Anomena els sistemes muntanyosos exteriors la Meseta.

nalitza el mapa i digues entre quins sistemes muntanyosos es troben les depressions de Ebre i del Guadalquivir.

Exercitar activitats interactives

Investiga quin és el punt més alt de la enínsula Ibèrica. En quin sistema muntanyós s troba? És el punt més alt d’Espanya? Foli

giratori Ajuda’t del mapa del relleu d’Esanya i descriu a un company o companya na forma del relleu que triïs perquè l’altra ersona l’endevini. Pots usar pistes del tipus està al nord/sud/est/oest de…», «està entre .. i .....», etc.

Estudiar resums interactius, esquemes...

s esquirols són animals que podem trobar er tota la Península. Prefereixen viure en oscs, per la qual cosa podem trobar-los en zona nord coneguda com l’Espanya verda. e moment no es considera una espècie en erill, però la seva supervivència podria veu’s amenaçada si no es prenen precaucions. un esquirol volgués viatjar des del massís alaic fins als Pirineus, per quins sistemes untanyosos hauria de passar?

Aprendre àudios, vídeos, gameroom...

Pren nota! Els boscs són els ecosistemes pitjor conservats d’Espanya. Si continuam així, a fi de segle a penes en quedarà cap als Pirineus. 37

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Com trobar llocs

Malgrat els avenços mèdics, molts de nins i nines no disposen de serveis sanitaris, sobretot a Àfrica i Àsia, on és fàcil contreure malalties que no es poden curar per falta de recursos.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Elabora un plànol que mostri la situació de tots els centres de salut de la teva localitat o barri i exposa’l al teu carrer per ajudar els veïnats a localitzar-los.

La dada

El planeta Terra

Segueix el fil!

1 El nostre planeta es mou!

El globus terraqüi

2 Representam el planeta blau

El mapa

El plànol

Altres maneres d’orientar-nos

Com arrib a qualsevol lloc?

Què hi ha al meu voltant?

Com puc orientar-me?

1 El nostre planeta es mou! La Terra és l’únic planeta conegut en què es donen les condicions perquè existeixi la vida. Totes les persones compartim una mateixa casa: el planeta Terra.

1 Fes un dibuix de la Terra que representi el moviment de rotació i un altre que representi el moviment de translació.

Fitxa tècnica Nom: Terra

2 Quin moviment terrestre provoca les estacions de l’any? Quina és la teva estació favorita? Explica per què.

On es troba?: Sistema sola Estrella més pròxima: Sol Forma: esfèrica

metre) Dimensions: 12 700 km (dià Satèl·lits: Lluna

Veig-pensem deman

La Terra és ca nostra, i la compartim amb la resta de la humanitat. Creis que la cuidam correctament? Quines coses podríeu fer per no fer-la malbé? Comentau les vostres respostes entre tota la classe.

Els moviments de la Terra El nostre planeta està en constant moviment i es mou de dues formes diferents: al voltant del Sol i sobre si mateix.

Sol Rotació Lluna

Terra

El moviment de rotació és el gir que realitza la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda 24 hores i té com a conseqüència el dia i la nit.

Translació

El moviment de translació és el gir que realitza la Terra al voltant del Sol. Aquest desplaçament suposa un temps de 365 dies i 6 hores; és a dir, un any. El moviment de translació produeix les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

Les estacions de l’any Al llarg de l’any, se succeeixen quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor. Cada estació dura tres mesos i té unes característiques diferents.

Per entendre millor els moviments de la Terra, observa el vídeo «Els moviments de la Terra» a anayaeducacion.es.

Hivern

Primavera

L’hivern comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Els dies són més curts que les nits. És l’estació més freda de l’any.

La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. Els dies comencen a ser més llargs. Cada vegada fa més calor.

Estiu

Tardor

L’estiu comença el 21 de juny i acaba el 22 de setembre. Els dies són més llargs que les nits. És l’estació més calorosa.

La tardor comença el 22 de setembre i acaba el 21 de desembre. Els dies comencen a ser més curts. Cada vegada fa més fred.

2 Representam el planeta blau He de preocupar-me si me’n vaig de viatge malalt?

El globus terraqüi El globus terraqüi és la representació de la Terra en una esfera. Ens permet observar el planeta tal com és, però amb una grandària molt més petita que la real. Hi podem veure on se situa cada país i fins a on arriben els grans oceans del planeta.

El nostre planeta té forma d’esfera una mica aplatada pels pols, com si esclafàssim una mica una pilota contra el terra. Per això, la millor manera de representar el planeta és mitjançant el globus terraqüi.

Elements del globus terraqüi Tots els globus terraqüis tenen els elements següents: • Dos pols. El pol nord i el pol sud són els dos extrems del planeta que estan una mica aplatats.

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

• Un eix terrestre. És una línia imaginària que travessa la Terra pels pols i està un poc inclinat. • L’equador. És una línia imaginària que divideix el planeta en dues meitats: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. Eix terrestre Pol nord

Hemisferi nord

Equador

Hemisferi sud

Pol sud

1 Què és un globus terraqüi? Dibuixa’n un al quadern i assenyala’n els elements.

3 Què és l’equador? Quin nom reben les dues meitats?

2 Per què creus que al nostre planeta l’anomenen el «planeta blau»?

4 En quin hemisferi hi ha més superfície terrestre? En quin creus que vius?

2 Representam el planeta blau

Els planisferis

5 Quina diferència hi ha entre un planisferi i un globus terraqüi?

Un planisferi, o mapamundi, és un mapa que representa tota la superfície terrestre sobre un pla. S’hi mostren tots els continents, mars i oceans de la Terra, encara que de forma menys exacta que en el globus terraqüi.

Cerca informació i explica què és un continent, quants n’hi ha i com es diuen.

En els planisferis també apareix l’equador i altres línies imaginàries horitzontals (paral·lels) i verticals (meridians) que formen una quadrícula que serveix per localitzar punts a la superfície terrestre.

7 Localitza el teu país en el planisferi polític i respon:

També té una marca d’orientació que assenyala els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

a) En quin continent es troba?

Tipus de planisferis

b) Quins continents els més pròxims?

Els planisferis poden ser físics o polítics.

són

Tipus de planisferis 180°

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

O C E À

30° E

60° E

90° E

120° E

G L A C I A L

150° E

180°

À R T I C

Grenlàndia

S MU NT

HI M

Nil

M i s s i ssipí

es Amazon

lg a

Altitud (m) 8000 5000 4000 3000 2000 1000 500 200 0 – 500

DE L

ÀL A IA an ges

30° N

OCEÀ PA C Í F I C Equador 0°

OCEÀ

À F R I C A

OCEANIA

ÍNDIC

Austràlia

30° S

S ANDES

60° S

30° S

0° Equador

LPS Da

D E S E RT D E L S ÀH ARA

C N T I L À A T

A M È R I C A SE

P A C Í F I C

E À O C

O C E À

SES LLO CA RO

Missouri

30° N

60° N

E U R O P A

S YE AN

60° N

2 000

4000

6000

8000 km 60° S

O C E À

G L A C I A L

A N T À R T I C

Planisferi físic 180°

150° O

120° O

90° O

60° O 30° O E 60° E 90° E 120° E 150° E 180° Representa les formes del0° relleu30°del planeta, com muntanyes, deserts, rius, oceans, etc. Per representar-los, s’usen diferents colors.

Un mapa que representa la sanitat al planeta Aquest planisferi representa la qualitat de l’assistència sanitària al món.

Els colors de la llegenda van del vermell (considerat la pitjor qualitat d’assistència sanitària) al verd fosc (considerat la millor qualitat d’assistència sanitària). També hi ha països en blanc, ja que no se’n tenen dades. • En quins continents hi ha més països amb assistència sanitària de pitjor qualitat? • En quins continents hi ha més països amb assistència sanitària de bona qualitat? • En quins continents hi ha més països sense dades? A què creus que es deu? • Quin grau de qualitat d’assistència sanitària té Espanya?

180°

150° O

N O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

O C E À

30° E

60° E

90° E

120° E

G L A C I A L

150° E

180°

À R T I C

E S

E U R O P A

60° N

REGNE UNIT ALEMANYA

C A N A D À

E À O C

ESTATS UNITS D’AMÈRICA

30° N

ITÀLIA

0° Equador B R A SI L

A M È R I CA 30° S

P A C Í F I C

A J AP Ó

X I N A

MARROC

I C N T L À AT

MÈXIC

60° N

TURQUIA EGIPTE

O C E À

FRANÇA ESPANYA

Í ND I A

PA C Í F I C

NIGÈRIA

Equador 0°

ÀFRICA

INDONÈSIA

OCEÀ ÍNDIC

AUSTRÀLIA

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ARGENTINA

30° S

OCEANIA 0

2000

4000

6000

8000 km

60° S

O C E À

Planisferi polític

30° N

OCEÀ

G L A C I A L

A N T À R T I C

180° 150° O O 90° O 60° O 30° O 0° 30° E Representa els120° límits dels diferents països que formen els continents. També s’usen colors per distingir-los.

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

3 Com arrib a qualsevol lloc? Com sé quin és el centre de salut o hospital més pròxim a ca meva al qual anar en cas d’urgència?

Els mapes Un mapa és la representació d’un territori extens, o fins i tot de tota la superfície de la Terra. Els mapes ens serveixen per: • Saber on estam i traslladar-nos d’un lloc a un altre sense perdre’ns. • Saber la localització exacta de qualsevol lloc. • Conèixer la distància que separa un punt d’un altre. Elements dels mapes Títol Indica el contingut i/o la superfície que es representarà al mapa.

Oviedo

Divisió territorial d’Espanya Capital de comunitat autònoma Seu d'algunes institucions autonòmiques

Santiago de Compostel·la

PRINCIPAT D’ASTÚRIES

GALÍCIA

Límit de província Límit de comunitat autònoma

Llegenda Mostra el significat dels símbols utilitzats.

OCEÀ AT L À N T I C

P O R T U G A L

Límit d'estat

EXTREMADURA

Mèrida

Toponímia Són els noms que apareixen escrits al mapa (ciutats, muntanyes, oceans, etc.).

Sevilla

O C E À AT L À N T I C CANÀRIES Santa Cruz de Tenerife

Las Palmas de Gran Canaria

MARROC

On està l'hospital? Cerca informació sobre els hospitals o centres mèdics que hi ha a la teva província amb l’ajuda d’un mapa. Poden ser de qualsevol tipus: ambulatori, clínica, etc. Compara la teva recerca amb la resta de la classe.

1 Per a què serveixen els mapes? 2 Anomena els diferents elements que podem trobar en un mapa. 3 Explica amb les teves paraules què és la llegenda d’un mapa. 4 Dibuixa el mapa d’Espanya al quadern i escriu els noms de la teva comunitat autònoma i els de les comunitats que l’envolten.

Mar Cantàbrica Santander

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

CANTÀBRIA

Gasteiz (Vitòria)

CASTELLA

Espanya té més de 300 hospitals públics repartits per tot el territori nacional als quals pot anar tota la ciutadania.

F R A N Ç A

PAÍS BASC

Logronyo

Pren nota!

ANDORRA

Iruña (Pamplona)

LA RIOJA

CATALUNYA Saragossa

Valladolid

ARAGÓ

LLEÓ

ILLES BALEARS

Madrid

Símbols convencionals Són les línies, punts, colors o altres símbols que representen la realitat. El significat s’expressa a la llegenda.

Palma

COMUNITAT

CASTELLA-

València

LA MANXA

ANDALUSIA

VALENCIANA

REGIÓ DE MÚRCIA Múrcia

r M a Ciutat autònoma de Ceuta

Ciutat autònoma de Melilla

Mostra els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

Barcelona

COMUNITAT DE MADRID

Toledo

Marques d’orientació

e d

e i t

Escala

A L G È R I A 0

100

200

Recta que ens indica les mesures reals del que hi ha representat.

300 km

3 Com arrib a qualsevol lloc?

Tipus de mapa Depenent de la informació que contenguin els mapes poden ser físics, polítics o temàtics. • Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per indicar les altures del terreny s’utilitzen diferents colors. Mar Cantàbrica

Relleu d’Espanya

Aneto 3404

SERRALADA CAN TÀBRICA P

Riu Pic Planúries

MESETA

Muntanyes

SEPTENTRIONAL R NT SISTE M A C E

A IB

ÈR

MERIDIONAL

OCEÀ ATLÀNTIC

SIE

MORE RRA

O C E À ATL ÀNTIC

A AL

B UB

r Ma 0

Teide 3 718

ICA

S D AMulhacén 3478

SERRALADA PENIBÈTICA

ILLES CANÀRIES

ÈT

ARS

ICA

MESETA

E AL

i ed

100

rà

200

300 km

• Mapes polítics. Representen l’organització política d’un territori (països, comunitats autònomes, províncies, municipis, capitals, localitats, etc.).

Límit d'estat Límit de comunitat autònoma

OCEÀ ATLÀNTIC

Mar C antàbri ca FRANÇA PAÍS ASTÚRIES CANTÀBRIA BASC GALÍCIA ANDORRA NAVARRA LA RIOJA CASTELLA CATALUNYA I LLEÓ ARAGÓ

P O R T U G A L

Divisió territorial d’Espanya

COMUNITAT DE MADRID EXTREMADURA

CASTELLALA MANXA

ANDALUSIA

COMUNITAT VALENCIANA

REGIÓ DE MÚRCIA

r Ma

O C E À ATL ÀNTIC

CANÀRIES MARROC

ILLES BALEARS

t di

rà

ALGÈRIA 100

200

300 km

5 Mira els mapes que apareixen en aquestes pàgines i digues de quin tipus és cada un. 6 Imagina que has de fer un viatge amb la teva família a França. Pensa quins tipus de mapes seria interessant consultar i explica per què. Pots comentar les respostes amb la resta de la classe. 7

Cerca a Internet un mapa temàtic que no sigui històric ni del temps i digues què representa.

• Mapes temàtics. Ofereixen informació sobre temes diferents i variats. Poden ser mapes històrics, mapes del temps, mapes econòmics, etc. Tipus de mapes temàtics

Corona de Castella Regne de Navarra Corona d’Aragó Regne de Portugal

Lleó

Iruña (Pamplona)

Saragossa

Regne de Granada

OCEÀ

Els mapes històrics informen sobre esdeveniments ocorreguts en el passat.

Mar Cantàbrica

La Península al segle XV

Barcelona

Toledo València

Lisboa

ATLÀNTIC

O C E À ATL ÀN T I C

Canàries

Sevilla Granada Ceuta

r Ma 0

i ed

100

200

rà

300 km

Predicció del temps de 0-12 h Assolellat Sol i núvols Sol, núvols i pluja Ennuvolat Pluja Neu Vent

Els mapes del temps informen sobre les temperatures, les precipitacions, els vents, etc., d’un lloc.

8 Dibuixa o calca un mapa d’Espanya al quadern i converteix-lo en un mapa del temps que representi la previsió del temps de demà. Quan acabis, comenta el mapa

100

200

300 km

amb un company o companya com si fessis feina a la televisió. Per situar-te al mapa, pots usar els punts cardinals (nord, sud, est i oest).

4 Què hi ha al meu voltant? Compta el meu barri o poble amb els serveis sanitaris necessaris per atendre totes les persones?

Els plànols Un plànol és un dibuix que representa a grandària reduïda i vista des de dalt una superfície no massa extensa, com una localitat, un barri, un edifici o una habitació. Per representar superfícies més àmplies s’utilitzen els mapes. Un plànol té la mateixa utilitat que un mapa i també els mateixos elements: marques d’orientació, toponímia, símbols conven cionals, llegenda i escala.

Per entendre millor com s’elabora un plànol, observa el vídeo «Dibuixar un plànol» a anayaeducacion.es.

Pediatria Maternitat

Bloc C

Ingrés hospitalari

Bloc B

Bloc A

Urgències

Diagnòstic

Administració

Sala de cures Cafeteria

Sala d’espera Porta 1

Laboratori

Consultes

Porta 2 Porta 3

Dins de l’hospital Imagina que has d’anar a l’hospital de la teva província per a una urgència i et trobes a la porta el plànol que apareix en aquesta pàgina. • A quin bloc hauries de dirigir-te? • A quina sala et dirigiries? • Per quina porta hauries d’entrar? • Q uin recorregut hauries de fer per arribar des d’aquest lloc a la consulta de guàrdia?

1 Dibuixa al quadern un plànol de la teva classe. 2

En parelles, tria un objecte i amaga’l en algun lloc de la classe. Quan ho hagis fet, al plànol que has dibuixat amb anterioritat marca amb una X el lloc exacte on has amagat l’objecte i dona’l a la teva parella perquè el trobi.

3 Quina diferència trobes entre un mapa i un plànol?

5 Com puc orientar-me? Quins avenços tecnològics poden ajudar-nos a arribar d’un lloc a un altre amb la major facilitat possible? Quan ens trobam en un lloc on no tenim accés a un mapa o un plànol, és imprescindible saber diferenciar els punts cardinals per poder orientar-nos (nord, sud, est i oest). Podem determinar directament aquests punts observant la posició del sol; la molsa (verdet) i la vegetació o l’estrella polar, o utilitzant mitjans mecànics, com la brúixola i el GPS.

Per entendre millor com orientar-te, observa el vídeo «Orientar-se» a anayaeducacion.es.

Mètodes d’orientació El sol surt per l’est i es pon per l’oest. Això ens permet establir els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest) segons on es trobi.

Posició del sol

Molsa i vegetació

Ombria

Quan estam al camp podem apreciar que les zones que donen al nord (ombria) tenen més vegetació que les que donen al sud (solana).

Solana

Llapis al centre

Com t’orientaries en cada una d’aquestes situacions sense mapa ni plànol? a) T’has despertat a l’alba després d’una nit d’acampada i vols dirigir-te al sud. b) Et trobes passejant pel camp amb el teu ca i es fa de nit. c) Estàs a la muntanya i vols caminar en direcció oest. d) Necessites arribar al centre mèdic més pròxim.

Estrella polar

Si és de nit, localitzar l’estrella polar ens permetrà saber on està el nord.

GPS

Cerca informació i esbrina com es pot reconèixer l’estrella polar al cel.

3 Què tenen en comú l’estrella polar i la brúixola? 4 Imagina que estàs al camp amb la família i vos perdeu. Com creus que et sentiries? Quines maneres d’orientar-vos proposaries?

Brúixola

Aquest objecte té una fletxa imantada que sempre assenyala el nord. El sistema GPS ens indica la nostra posició a través de senyals que rep de satèl·lits que hi ha a l’espai. Per usar-lo necessitam un dispositiu electrònic com un mòbil, una tauleta o un ordinador.

Pren nota! El GPS no només ajuda a assenyalar la teva posició, sinó també la de llocs pròxims, com hospitals o centres de salut. 23

2 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses. a) El moviment de translació provoca el dia i la nit.

6 Fes memòria i dibuixa al quadern el plànol de ca teva. 7 Quins són els elements d’un plànol? 8 Copia el plànol i col·loca cada edifici en el lloc corresponent.

b) La Terra tarda 24 hores a fer un gir sobre si mateixa. c) Les estacions de l’any es produeixen pel gir de la Terra al voltant del Sol.

Carrer Rosa Negre Carrer

Carrer Violeta

El nostre planeta es diu ..... i es troba en el ..... ..... Gira al voltant d’una estrella anomenada ..... i té un satèl·lit: ..... . Té forma d’..... i realitza dos moviments: el de ..... i el de ..... .

5 Anomena quins tipus de mapes hi ha i explica alguna cosa de cada un.

Carrer Verd

1 Copia i completa el text al quadern.

Carrer CarrerRoig Rosa

Avinguda Blava

Carrer Groc

Carrer Gris

3 Llegeix el que diuen aquestes persones. Parlen d’un globus terraqüi o d’un planisferi?

Carrer Blanc

d) El moviment de translació dura 2 anys. Carrer Marró

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après?

Carrer Taronja

− Nerea: «En tenc un que ocupa tota la paret de la meva habitació i vaig clavant xinxetes als països que he visitat». − Víctor: «D’un simple cop d’ull puc veure tots els oceans del planeta». − Nela: «Quan vull saber on està un país no m’atur de fer-lo girar fins que el trob». − Daniel: «M’agrada més perquè és una representació més real del nostre planeta». 4 Què usaries per representar aquestes superfícies, un plànol o un mapa? a) Les habitacions de ca teva. b) Les carreteres de les illes Balears. c) Parts del teu col·legi. d) El teu barri. e) Les ciutats d’Espanya.

a) El parc de bombers està al nord de l’avinguda Blava, entre els carrers Verd i Violeta. b) L’hospital està al cantó del carrer Blanc amb l’avinguda Blava. c) El centre de salut es troba al cantó més a l’oest del carrer Taronja. d) L’escola està al sud de l’hospital. 9 Explica les diferents maneres que podries utilitzar per orientar-te durant una acampada amb els companys i companyes. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U1 IU OBJECT IÓ EN ACC

Fes un plànol amb la ubicació dels centres de salut de la teva localitat 1

Mitjançant la tècnica Rastrejador de problemes, analitza les diferents situacions mèdiques d’urgència i la localització del centre de salut on es pot tractar cada una. En cas d’emergència, és molt important no perdre temps anant al lloc equivocat.

Situació

Com reaccion? Hi ha més persones de les que he de preocupar-me? Com em sent?

Fase 1 Problema: Tenc un problema de salut. On puc anar?

Fase 2 Quin tipus de problema és? Quin especialista pot tractar-lo? On es troba aquest centre mèdic?

Com hi arrib? Quin mètode usaré per orientar-me?

Com ho he après? 1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària? 2 Reflexiona sobre què pots continuar millorant d’ara en endavant, amplia la reflexió amb el que els companys i companyes poden millorar.

Planteja-t’ho!! Creus que som conscients de la sort que tenim de poder anar al metge cada vegada que ens trobam malament? Quina creus que seria la forma més ràpida d’arribar a un hospital o centre de salut? Pots proposar-ne diverses opcions. Quines mesures podries prendre per convèncer la teva família de la facilitat d’anar al metge quan és necessari?

Guardians de paisatges

Al nostre voltant veim constantment diferents paisatges: platges, boscs, valls o deserts, on conviuen tot tipus d’éssers vius.

Moltes vegades, els nostres paisatges pateixen les conseqüències del mal ús que les persones en feim: incendis provocats per descuits, fems i residus llençats, reducció de zones naturals per construir edificis turístics, etc. Totes aquestes intervencions humanes en el medi natural repercuteixen en els éssers vius i poden arribar fins i tot a provocar l’extinció de moltes espècies.

Com ho veus? Creus que podem evitar que els paisatges es facin malbé? Com podríem aturar la desaparició d’animals i plantes dels nostres paisatges?

Per a aquesta unitat...

La dada Els boscs alberguen 8 de cada 10 espècies d’animals i plantes del planeta, i són fonamentals per a la qualitat de l’aire.

Objectiu en acció Fes propostes per gaudir dels nostres paisatges locals de manera sostenible que es puguin presentar a l’ajuntament de la teva localitat.

Els paisatges

Segueix el fil!

1 Què entenem per paisatges?

Els paisatges d’interior i de costa

2 Quines diferències trobam entre els paisatges que estan a prop i enfora de la mar?

El relleu d’interior a Espanya

El relleu de costa a Espanya

El relleu de les Illes Balears

Cuidam els paisatges

Com són els paisatges a l’interior d’Espanya?

Com és el relleu de les costes i illes espanyoles?

Per què la nostra comunitat és especial?

Quin impacte provocam les persones als paisatges?

1 Què entenem per paisatges? Saps quines causes poden provocar la transformació dels paisatges del teu voltant?

Què és i com pot canviar un paisatge? Un paisatge és una gran extensió de terreny que es pot observar des d’un lloc determinat.

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

Els paisatges canvien amb el pas del temps per dos tipus de causes: naturals i artificials. Causes naturals, provocades per la naturalesa

Terratrèmols.

Erupcions volcàniques.

Sequeres prolongades.

Erosió per vent, pluja, gel, etc.

Causes artificials, provocades per les persones

Construcció d’infraestructures, com carreteres, vies de ferrocarril, ponts, etc.

Construcció d’edificis. Pot ser només un o molts, que formen pobles o ciutats.

Instal·lació de molins eòlics, preses, etc., per obtenir energia.

Desforestació o tala massiva d’arbres als boscs per cultivar la terra.

1 Quines causes humanes poden modificar un paisatge?

triat el paisatge, cerca una altra fotografia d’aquest mateix paisatge fa 50 anys. Hi observes diferències?

Cerca informació sobre els paisatges que hi ha al teu voltant i tria una fotografia actual del que més t’agradi. Quan hagis

Comenta-les amb un company o companya.

1 Què entenem per paisatges?

Com es classifiquen els paisatges? Podem classificar els paisatges de diferents formes: Segons si han sigut modificats o no per les persones, els paisatges poden ser naturals o artificials. Per saber si un paisatge és natural o artificial, hem de fixar-nos en els elements que el componen.

Els paisatges naturals Són aquells que no han estat modificats per les persones.

Els elements naturals d’un paisatge són aquells que no han sigut creats per les persones, com la vegetació o flora, la fauna, l’aigua (rius, mars, llacs…) o el relleu (muntanyes, valls, etc.).

Els paisatges artificials Són aquells que les persones han modificat.

Els elements artificials d’un paisatge són aquells c reats per les persones, com els edificis, les carreteres, ponts i túnels, zones de cultiu, etc.

Segons la proximitat a un mar o oceà, els paisatges poden ser d’interior o de costa.

Paisatge d’interior

Els paisatges d’interior Relleu de muntanya

Són aquells que estan enfora de la mar. S’hi poden distingir el relleu de muntanya i el relleu de plana.

Els paisatges de costa Són els que estan a prop de la mar. Pot ser una costa alta o una costa baixa. • A la costa baixa, el terreny es troba al mateix nivell que la mar i es formen platges.

Relleu de plana

• A la costa alta, el terreny es troba elevat per damunt de la mar i es formen penya-segats.

3 Com podem saber si un paisatge és natural o artificial?

Paisatge de costa Costa alta

4 Mira les imatges i resol les qüestions. A

Costa baixa

• Fes una llista dels elements naturals i artificials que observes en el paisatge de la imatge A. • En la imatge B, com creus que la construcció de cases haurà afectat la fauna de la zona?

Pren nota! Més de la meitat del territori del nostre país es troba en risc de desertificació a causa del canvi climàtic! Això suposaria la pèrdua de desenes d’espècies. 31

2 Quines diferències hi ha entre els paisatges que estan a prop i enfora de la mar? Com es diuen les formes que adquireix el terreny al nostre voltant?

Què és el relleu? El relleu és el conjunt de les diferents formes del terreny. Aquestes formes del relleu són diferents si el paisatge és de costa o d’interior.

Els paisatges de costa Dins del paisatge de costa podem trobar les següents formes del relleu: caps, penínsules, golfs, badies, illes i arxipèlags.

Arxipèlag. Conjunt d’illes pròximes entre si.

Illa. Superfície de terra envoltada d’aigua per totes bandes.

Cap. Part de terra que s’endinsa a la mar.

Badia. Forma similar al golf, però més petita.

Golf. Gran entrada de l’aigua a la terra amb forma de mitja lluna.

Península. Superfície de terra envoltada de mar pertot arreu excepte per una part, anomenada istme.

Istme

2 Quines diferències trobam entre els paisatges que estan a prop i enfora de la mar?

Els paisatges d’interior El relleu dels paisatges d’interior pot ser de muntanya o de plana.

Relleu de muntanya Les principals formes de relleu dels paisatges de muntanya són els turons, les muntanyes, les serres, les serralades i les valls.

Relleu de plana Les principals formes de relleu dels paisatges de plana són les planes, els altiplans i les depressions. Muntanya. Gran elevació del terreny. Té tres parts: Cim

Serralada. Conjunt de serres alineades.

Falda o vessant

Serra. Conjunt de muntanyes alineades.

Peu

Pujol. Terreny elevat, de menor altura que la muntanya, i amb forma arrodonida.

Vall. Terreny més o menys pla situat entre muntanyes, per on normalment discorre un riu.

1 Quina diferència hi ha entre el relleu d’un paisatge d’interior i el d’un paisatge de costa? 2 Fes al quadern un dibuix on apareguin les diferents formes del relleu dels paisatges d’interior. 3

Cerca informació sobre les diferents formes que hi ha d’anomenar els turons i anota-les al quadern. En coneixies alguna?

4 Classifica aquestes formes del relleu segons siguin de costa o d’interior: Península – serralada – depressió – vall – badia turó – arxipèlag – golf – penya-segat – altiplà Paisatge de costa

Paisatge d’interior

Altiplà. Extensió plana elevada.

Com és el meu entorn? Cerca informació per contestar aquestes preguntes relacionades amb la teva localitat. • Es troba en un paisatge d’interior o de costa? • Quines espècies d’animals hi viuen? • Quines espècies de plantes en són característiques? • Quines mesures prendries per protegir aquest paisatge? Per entendre millor les formes del relleu, observa el vídeo d’un passeig amb globus a anayaeducacion.es.

Plana. Gran superfície plana de terreny.

Pren nota! Depressió. Plana situada per davall del terreny que l’envolta.

Dins dels paisatges d’Espanya podem trobar més de 50 000 espècies d’animals i 10 000 espècies de plantes diferents. 35

3 Com són els paisatges a l’interior d’Espanya? Saps per què Espanya té una biodiversitat molt gran? Una de les claus és el relleu. EUROPA

El relleu interior d’Espanya és molt divers. Està format per un altiplà central, la Meseta, quatre sistemes muntanyosos que la voregen, cinc sistemes muntanyosos exteriors i dues depressions.

ÀFRICA Equ

M a r

La Meseta

y ó es

SERRALADA CANTÀBRICA t le un e L M d

D A

IB ÈR ICA

P O R T U G A L

E N A M O R vir

pre

de sió

al uad

qui

D LA

CEN T R AL

S 200 km

nyes de Toledo Munta

R A E R I S

ió

MESETA M E RI DI O NA L

100

Vorejant la Meseta hi ha les Muntanyes de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

N SISTEMA C E

Sistemes que voregen la Meseta

MES ETA SEP TEN TRIO NAL

O CEÀ AT LÀ NT I C

Altitud (m) 3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

Muntanyes Basques P D ep re

MESETA

– Dins de la Meseta, es troben també les Muntanyes de Toledo.

– El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts: Meseta septentrional i Meseta meridional.

ado

C a n t à b r i c a

– Gran part de la Península està ocupada per la Meseta central.

ís

La major part del territori espanyol forma part de la península Ibèrica.

ÀSIA

A IC T BÈ B SU

SERRALADA

B SUB

ÈTI

1 Endevina la forma del relleu de què es parla. Les pistes poden ajudar-te, ordena-les. • Separen Espanya de França. (NEPIUSRI). • Sistema que divideix l’altiplà central en dues parts. (TEMASIS TRALCEN). • Sistema muntanyós que voreja pel sud la Meseta. (ERRASI NAREMO). 2 Anomena els sistemes muntanyosos exteriors a la Meseta. 3 Analitza el mapa i digues entre quins sistemes muntanyosos es troben les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

F R A N Ç A

4 ANDORRA

ra Lito a ad

S lC

Se rra l

l’E

at a

5 Depressions Fora de la Meseta hi ha la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir.

i a n à r r

Investiga quin és el punt més alt de la península Ibèrica. En quin sistema muntanyós es troba? És el punt més alt d’Espanya? Foli giratori

Ajuda’t del mapa del relleu d’Espanya i descriu a un company o companya una forma del relleu que triïs perquè l’altra persona l’endevini. Pots usar pistes del tipus «està al nord/sud/est/oest de…», «està entre ..... i .....», etc.

6 Els esquirols són animals que podem trobar per tota la Península. Prefereixen viure en boscs, per la qual cosa podem trobar-los en la zona nord coneguda com l’Espanya verda. De moment no es considera una espècie en perill, però la seva supervivència podria veure’s amenaçada si no es prenen precaucions. Si un esquirol volgués viatjar des del massís Galaic fins als Pirineus, per quins sistemes muntanyosos hauria de passar?

Pren nota! Els boscs són els ecosistemes pitjor conservats d’Espanya. Si continuam així, a fi de segle a penes en quedarà cap als Pirineus. 37

4 Com és el relleu de les costes i illes espanyoles? Per què hi ha persones que prefereixen anar a les platges d’una zona abans que a unes altres? No totes les costes d’Espanya són iguals. I tu, amb quina et quedes?

El volcà ens diferencia Les illes Canàries són d’origen volcànic. Això fa que la flora i la fauna siguin diferents a les de la resta d’Espanya. Cerca’n informació i elabora una llista de quatre espècies animals i quatre de vegetals i els possibles danys que hagin pogut experimentar per l’acció humana.

Les costes de la Península La península Ibèrica està banyada per la mar Cantàbrica, la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic. Les costes reben diferents noms segons el lloc on es troben i presenten característiques diferents. Les costes atlàntica gallega, cantàbrica i mediterrània de l’est a Catalunya són altes, rocoses i escarpades.

Mar Cantàbrica Cap Ortegal

Cap de Peñas

Cap d’Ajo

Cap Matxitxako

100

200

300 km

FRANÇA

Cap Finisterre

ANDORRA

Cap de Creus Golf de Roses

Costa atlàntica Cantàbrica Atlàntica gallega Atlàntica andalusa

Costa mediterrània

A la Comunitat Valenciana, la costa t mediterrània de l’est és i d plana i arenosa. baixa,

Mar Menor Cap de Palos

Golf de Cadis

Cap de Gata

Cap de Trafalgar

Estret

ralta de Gib

Golf d’Almería

Ceuta

Melilla

i a

ATLÁNTIC

La costa atlàntica andalusa és baixa, plana i arenosa.

Cap de la Nau

OCEÀ

Golf de València

Mediterrània de l’est: catalana

Delta de l’Ebre

r M a

Mediterrània de l’est: valenciana

Golf de Sant Jordi

P O R T U G A L

Mediterrània del sud

La costa mediterrània del sud a Andalusia i Regió de Múrcia alterna zones planes amb zones altes escarpades.

El relleu de les illes A Espanya pertanyen dos arxipèlags: el balear, a la mar Mediterrània, i el canari, en l’oceà Atlàntic. Relleu de les illes Balears Menorca

rra Se

Mallorca

Cabrera

Eivissa

M a r Formentera

i t d M e

L’arxipèlag balear està format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

na ta un am

Puig Major 1445

Hi destaca la Serra de Tramuntana, a Mallorca.

Pic Altitud (m) 1 500 1 000 700 400 0

100 km

La major part de les costes són altes, encara que també són baixes en alguns punts.

Relleu de les illes Canàries Alegranza Graciosa

O C E À Roque de los Muchachos 2426

A T L À N T I C

Lanzarote Lobos

La Palma

Pic

Tenerife

Fuerteventura

Teide 3 718

Gran Canària Gomera Pico de las Nieves 1949

El Hierro 0

80 100 km

1 Quines mars i oceans banyen les costes de la península Ibèrica? 2 Anomena les costes de la península Ibèrica. 3 Quines diferències trobes entre l’arxipèlag balear i l’arxipèlag canari?

Altitud (m) 4000 3500 2000 1500 1000 700 400 0

L’arxipèlag canari està format per les illes de Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma. El relleu és molt muntanyós, a causa del seu origen volcànic. El volcà Teide, a Tenerife, és el pic més alt d’Espanya. Les costes canàries són altes i escarpades.

Pren nota! Durant els darrers 30 anys, s’han destruïts molts ecosistemes costaners, i ha disminuït la biodiversitat d’espècies i els beneficis que proporcionen a l’ésser humà. 39

5 Per què la nostra comunitat és especial? Com és el paisatge de les Illes Balears? Tenim espais naturals protegits? Les Illes Balears es troben a la mar Mediterrània, a l’est de les costes de la península Ibèrica. L’arxipèlag està format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, i nombrosos illots.

Paisatges d’interior El relleu de l’interior de les illes és més muntanyós a Mallorca que a la resta d’illes. • A Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, amb les muntanyes més altes de l’arxipèlag, i les serres de Llevant a l’est. Al centre de l’illa, entre ambdues serres, es troba la plana principal, es Pla. • A Eivissa i a Menorca, les planes ocupen la major part del territori. Destaquen a Eivissa la Serra Grossa i la des Amunts.

Serra de Tramuntana, Mallorca.

Paisatges de costa A cada illa, les costes tenen característiques diferents. • A Mallorca, la costa és alta i escarpada al nord, i baixa i arenosa al sud. Destaquen les badies de Palma, Pollença i Alcúdia, i els caps de Ferrutx, Ses Salines i Cap Blanc. • A Menorca, la costa és baixa. Sobresurten els caps de Cavalleria i d’Artrutx. • A Eivissa, s’alternen les costes rocoses i arenoses. Destaquen les badies de Portmany i d’Eivissa.

Els espais protegits Les nostres illes alberguen espais naturals d’una gran bellesa, que destaquen pel relleu, les aigües, la flora o la fauna. Per protegir-los i conservar-los millor s’han declarat com a parc nacional (arxipèlag de Cabrera), parc natural (ses Salines d’Eivissa i Formentera), reserva de la biosfera (Menorca), etc.

Badia de Portmany, Eivissa.

Fitxa tècnica Nom de l’animal: .....

1 Quina és la serra més important de les Illes Balears? En quina illa es troba?

Alimentació: .....

Anys que viurà: .....

2 Dibuixa al teu quadern un mapa de l’illa on resideixes i marca-hi alguna de les seves platges més importants.

Es troba en perill?: ..... Fotografia o dibuix:

3 Imagina que vols organitzar un viatge per l’arxipèlag. Amb l’ajuda del mapa, tria les zones que vols visitar i escriu un itinerari en què apareguin per ordre. 4 Aquestes són algunes de les espècies d’ocells més comunes de les Balears. Tria’n una umpl la fitxa tècnica. Sargantana balear, ferreret, marta, mostela, geneta, eriçó, tallarol balear, rata cellarda, àguila pescadora, reietó, mallerenga o ferreret comú, flamenc.

El relleu de les Illes Balears Pic

Cap de Cavalleria

Altitud (m) Cap de Formentor

60 km

Sa Dragonera

Cap de Cala Figuera

de a y di an Bartm Po

rra Se ssa o Gr

Cap des Falcó Sa Talaiassa 415 Cap de Barbaria

nts

Eivissa Eivissa

Ba d'E dia ivis sa

Formentera

E s P l a

Palma Badia de Palma

Menorca

Maó

Puig Morell o Sa Talaia Freda 562

Ma llo rca

Sant Salvador 510

Cap Blanc Cap de ses Salines

M Es

El Toro 358

Cap d’Artrutx

Badia Cap de Ferrutx d’Alcúdia

Llev

Puig Major 1 445

Capital d’illa

ç ollen de P ia d Ba

ant

Puig de Massanella 1 349

Capital de comunitat autònoma

1500 1000 700 400 200 0

Albufera, embassament, salines

Torrent

Badia de Fornells

Cabrera

Pren nota!

La Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Illes Balears s’encarrega de la gestió mediambiental de l’espai rural, amb accions vinculades a la millora dels espais naturals de les illes. 41

6 Quin impacte provocam les persones als paisatges? Què podem fer per conservar els ecosistemes i la seva biodiversitat? Els paisatges no són només una estampa preciosa per fotografiar. S’hi desenvolupa la vida dels éssers vius, incloent-hi l’ésser humà. No obstant això, sovint les persones desenvolupam activitats que els perjudiquen greument. Per això, és important dur a terme accions que ajudin a protegir-los. Això significa convertir-nos en guardians i protectors de paisatges. Alguns consells que podem seguir per aconseguir-ho són:

No tudis aigua. Utilitza l’aigua que necessitis, sense malgastar-la.

Posa en ús la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. D’aquesta manera es disminueixen els residus.

Separa els fems per al seu reciclatge posterior. Així es dona una segona vida a un objecte que ja no servia.

Estalvia energia utilitzant el màxim temps possible la llum del sol per il·luminar.

Respecta la naturalesa quan vagis d’excursió al camp. No hi deixis cap residu.

Ves alerta a no provocar incendis accidentals en zones naturals.

No llencis productes químics pels desguassos. Usa papereres i contenidors especialitzats.

Utilitza el transport públic o mitjans de transport no contaminants.

1 Tria una de les 8 mesures esmentades i explica a un company o companya per què creus que és important. 2

Pensa i afegeix dues mesures més a la llista. Pots posar les teves idees en comú amb el grup. 1-2-4

Veig-pensem deman

Escriu una història en què un paisatge que t’agradi hagi patit un problema i hi hagi persones que s’encarreguin de solucionar-lo.

Tria un paisatge que t’agradi de la teva localitat o comarca. Cerca’n informació i escriu tres problemes causats per les persones que estiguin desbaratant aquest paisatge i proposa una solució per a cada un.

Pren nota! El nostre país ha desenvolupat una sèrie de mesures per lluitar contra la destrucció de paisatges i els seus ecosistemes. Una d’aquestes és recuperar espècies en perill d’extinció. 43

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après? 1 Indica quina de les següents causes de transformació del paisatge són naturals i quines artificials. Erupcions volcàniques

Sequeres i inundacions

Desforestació

Construccions

6 Anomena els sistemes muntanyosos de l’interior.

2 Què és el relleu? 3 Anomena els diferents tipus de relleu que hi ha. 4 Observa les imatges i escriu el nom de la forma de relleu representada en cada una d’aquestes. A

5 Copia i completa aquestes oracions sobre el relleu de muntanya. a) En el relleu de muntanya podem trobar p…, m…, s…, s… i v… . b) Les s… són un conjunt de serres, que, al seu torn, són un conjunt de muntanyes. c) Les v… són terrenys plans entre muntanyes per on sol discórrer un r… .

7 Troba a la sopa de lletres els noms d’aquests accidents geogràfics. • Caps: Finisterre, Creus, Gata, Trafalgar, Palos, Peñas. • Golfs: Cadis, València, Almeria. R

8 En parelles, elaborau targetes amb els accidents geogràfics d’Espanya (una per accident). Després, col·locau les targetes boca avall. Per torns, anau destapant-les i assenyalant al mapa la que vos toqui.

9 Proposa una solució per a cada problema que les persones causam als paisatges. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U2 IU OBJECT IÓ EN ACC

Reflexiona, detecta causes i corregeix accions que degraden els nostres ecosistemes 1

Reflexiona sobre les possibles maneres de gaudir dels paisatges de manera sostenible mitjançant la tècnica de la Roda lògica. Aquestes refle xions et proporcionaran idees per plantejar propostes que puguis presentar al teu ajuntament per protegir i mantenir els paisatges del teu entorn.

Què és un paisatge? Com pot ser?

1 Què podem fer per evitar la destrucció dels nostres paisatges? Qui en són els responsables?

Roda lògica

Quins canvis poden produir-se en els paisatges?

3 Per què les persones desbaratam els paisatges? Quines conseqüències té això?

Planteja-t’ho!

Com ho he après? 1 Has après alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? En què et servirà en la vida diària? 2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant d’ara en endavant i amplia la reflexió cap al que els teus companys i companyes poden millorar.

Creus que la ciutadania, cada persona individualment, és la principal responsable de la destrucció dels paisatges i els seus ecosistemes? Opines que és important prendre consciència i protegir la biodiversitat del nostre país? Quines conseqüències negatives creus que podria tenir el fet que desapareguessin espècies d’animals i plantes?

R E P À S

Ajuda n’Aitana i en Martí a resoldre els seus dubtes

L’espai

Un altre aniversari! Ja han passat altres 365 dies girant al voltant del Sol! Recordes com es diu aquest moviment de la Terra i què provoca?

Mira, un globus terraqüi. Gira sobre si mateix! M’encanta!

2 Un altre regal! La representació plana de la Terra. El penjaré a la paret!

El globus està dividit en dos hemisferis per una línia. Com es deia aquesta línia imaginària? I els hemisferis?

Recordes els elements dels mapes? Digues-me’ls!

Com es diu aquesta representació? I quins dos tipus n’hi havia?

4 Si m’orient amb aquest mapa, arribaré fins al darrer regal amagat.

Per a l’any que ve em demanaré un mapa polític del nostre país. Saps què és?

Com es deia aquest moviment i quines conseqüències tenia?

Quines altres maneres d’orientar-te hi havia?

M’encanten les revistes de viatges. Hi surten uns paisatges tan bonics! M’agradaria visitar-los tots. Saps què és un paisatge? I per quines causes poden canviar?

Com es deien aquests tipus de paisatges?

M’encanta l’estiu! Sempre vaig a la costa. Quin tipus de costa prefereixes? I quines formes de relleu pots veure en aquests paisatges?

Quins mars i oceans banyaven les costes espanyoles?

Al final de la revista hi ha un mapa del relleu de l’interior d’Espanya. Recordes quins sistemes envolten la Meseta?

T R I M E S T R E

Alguns paisatges estan a prop de la mar i altres enfora.

Mira quines fotografies de paisatges d’interior. Recordes per quins elements del relleu es caracteritzaven aquests paisatges?

Ma mare m’ha dit que ella ja ha visitat totes les costes espanyoles.

El relleu

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

Aprofitam o tudam aliments?

TES C E J PRO QUE N E

Observa i anota!

1 k

Thin

En grup, prepararem una posada en comú amb les idees que se’ns han ocorregut.

Se t’ocorre un altre ús per donar-los? Què fas amb els envasos?

DISS EN

Has vist quants d’envasos duu el menjar que compram? Tots són necessaris? De quin material són la majoria?

A NS

T’has adonat de la gran quantitat d’envasos que s’usen per als aliments?

QU R A M

JO REUTILITZ

Des

A ca teva, observa els envasos dels aliments, anota com són, de quin material, què fas quan ja no els uses… Cerca solucions per disminuir l’ús d’envasos o per reutilitzar-los, per reciclar-los… Fotografia’ls! Cuida del paisatge amb la regla de les «3R»!

PRES EN

TRIMESTRE 1

TA g

Sta

Preparau l’exposició sobre la regla de les «3R» aplicada als envasos dels aliments. Què podem reciclar, reduir o reutilitzar?

U TR

E IX

3 e

CONS

Posa un títol a l’exposició.

Mak

Amb totes les imatges que heu aconseguit, heu de compondre un mural. Podeu fer-lo digital o en paper.

O VA

És important que la qualitat de la fotografia sigui l’adequada, demana ajuda a un adult.

Tes

Ara em sent…

Podem redissenyar la ciutat?

Les ciutats verdes no es diuen així pel color de les cases, sinó perquè respecten la naturalesa que les envolta. Com? Creant més parcs, utilitzant mitjans de transport que no emeten gasos…

A Espanya, una d’aquestes ciutats és Gasteiz (Vitòria), capital de la província basca d’Àlaba. Aquesta ciutat va començar en la dècada del 1990 a restaurar i recuperar la perifèria. Per a això, es va envoltar la ciutat d’un «anell verd», format per vuit parcs units mitjançant corredors ecorecreatius, als quals es pot accedir des de qualsevol punt de la ciutat. Actualment compta amb horts ecològics i un observatori d’ocells. Tot això permet realitzar activitats esportives i d’oci a l’aire lliure.

Com ho veus? Creus que la teva localitat ha canviat molt amb el pas dels anys? Qui creus que decideix i dona permís per realitzar noves construccions a la teva localitat? Penses que és important que hi hagi ciutats verdes?

La dada La meitat de la població mundial, uns 3 500 milions de persones, viuen en ciutats. En el nostre planeta hi ha, aproximadament, dos milions de ciutats.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Crea propostes per defensar i donar suport a la creació de ciutats segures i sostenibles. Quin seria el teu model ideal de ciutat verda?

La localitat

Segueix el fil!

1 Què és una localitat?

Els barris i els carrers de la localitat

2 Què trobam en una localitat?

Les normes ciutadanes

L’organització de la localitat

L’organització del territori

Les Illes Balears

Com aconseguim una bona convivència a la localitat?

Qui dirigeix i ajuda en el manteniment d’una localitat?

On se situen les localitats?

Què saps de les Illes Balears?

1 Què és una localitat? Sabries identificar algunes zones verdes, com jardins grans o parcs, de la teva localitat?

A Espanya, a partir del 1950, moltes persones varen deixar els pobles i se’n varen anar a les ciutats a cercar feina.

Una localitat és la divisió d’un territori on viu una població i que té identitat pròpia. Una o diverses localitats formen un municipi, i els seus habitants reben el nom de població municipal. Les localitats que formen part d’un municipi tenen un mateix ajuntament. Hi ha dos tipus de localitats que es diferencien entre si: les ciutats i els pobles.

Ciutats

Les cases són blocs de pisos de moltes altures, i hi ha edificis comercials, hospitals, etc.

Són localitats de dimensions grans.

El transport és individual i col·lectiu.

Els carrers són llargs i amples.

Tenen molts habitants, que no es coneixen entre si, i solen fer feina en fàbriques, oficines, centres comercials, etc.

Pobles

Són localitats de grandària petita. Les cases són de poca altura. Generalment tenen només una o dues plantes.

Els carrers són curts i estrets. Tenen pocs habitants, que es coneixen entre si, i solen fer feina en activitats relacionades amb el camp, la mar, en botigues petites, etc.

El transport sol ser individual.

Diferències entre poble i ciutat? Esbrina si les persones següents viuen en un poble o en una ciutat, segons el que diuen: • Laia: Cada dia agaf el metro amb mon pare per anar al col·legi, que està molt a prop del centre comercial. • Màrius: Conec totes les meves veïnades i veïnats, així que quan és el meu aniversari tots em feliciten pel carrer. • Lola: Visc en el dotzè pis d’un gran edifici i des de la finestra de la meva habitació veig l’hospital. On creus que hi haurà més contaminació, a les ciutats o als pobles? Per què?

1 Respon: a) Què és una localitat? b) Com es diu la teva localitat? c) És un poble o una ciutat? d) Esmenta tres localitats pròximes. Foli giratori

Juga a la classe. La mestra o mestre triarà una lletra. Escriviu, en un minut, els noms de les localitats que conegueu que comencin per aquesta lletra. Ex.: Maó (M).

En aquest enllaç trobaràs el plànol d’una localitat. vitoria-gasteiz.org/docs/wb021/contenidosEstaticos/adjuntos/es/28/71/52871.pdf Explica per què es tracta d’una ciutat i no d’un poble.

2 Què trobam en una localitat? És possible transformar els barris i els carrers per fer-los sostenibles?

Els barris Un barri és cada una de les zones, amb característiques particulars, en les quals es divideixen les localitats grans. Hi ha dos tipus de barris: antics i moderns.

Barris antics

Els carrers són estrets.

Es varen construir fa molt de temps.

Es troben al centre de les localitats.

Els edificis són antics, hi ha monuments…

Barris moderns

Els carrers són amples.

Es varen construir fa poc temps.

Els edificis són grans blocs de pisos.

1 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses: a) En una ciutat hi ha molts carrers que no pertanyen a cap barri.

Es troben als afores de les localitats.

«T’ho explic en un moment», a anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

b) Els barris més pròxims al centre d’una localitat solen ser els més antics. c) Per a conèixer el passat d’una localitat, l’ideal és visitar els barris dels afores. d) Els carrers dels barris moderns solen ser amplis. 2

En el barri més antic d’una ciutat hi ha molts casos de vandalisme en les darreres setmanes. Explica amb les teves paraules per què és important la seva conservació. CiR

Per entendre millor els tipus de barris, observa el vídeo dels barris a anayaeducacion.es.

3 Com aconseguim una bona convivència a la localitat? Penses que perquè les persones que viuen a les localitats convisquin adequadament entre elles i amb l’entorn han de complir una sèrie de normes ciutadanes?

Els carrers Els carrers d’una localitat són vies públiques que solen estar situades entre dues files d’edificis. Per aquests es desplacen persones i vehicles. Als carrers hi ha dos tipus d’elements: visibles I no visibles. Els elements visibles són aquells que estan a la vista. Fanals

Semàfors

Edificis

Senyals

Parcs i jardins

Bústies

Carril bici

Pas de vianants

Vorera Papereres

Calçada

Claveguera

Cables d’electricitat

Canonades de gas

Clavegueram

Els elements no visibles són aquells que estan ocults.

Elements per a una localitat sostenible A les localitats hi ha barris amb elements visibles i no visibles. Pensa quins posaries si haguessis de crear una ciutat o un poble més sostenible (per exemple, fanals que funcionen amb energia solar).

1 Digues si els elements següents són visibles o no visibles: clavegueram, quiosc, calçada, canonades de gas, voravia, fanals.

Quioscs Marquesines

2 Anomena els elements visibles que pots veure al teu carrer.

Pren nota! Bancs

Jardineres

Per crear barris sostenibles, s’ha de tenir en compte que els elements visibles i els no visibles han de respectar la naturalesa sempre. 57

3 Com aconseguim una bona convivència a la localitat?

Les normes de convivència Dins de la localitat, les persones hem de respectar una sèrie de normes per conviure adequadament. Algunes són: • Cuidar el mobiliari urbà. • Evitar activitats molestes o perilloses. • Ajudar les persones que ho necessiten. • Respectar les normes d’educació viària.

Què és l’educació viària? L’educació viària consisteix a seguir les normes i hàbits correctes al carrer, que tenen per finalitat reduir els accidents i garantir la seguretat viària.

Quines normes posaries a la teva localitat? Elaborau en grup gran un decàleg sobre una sèrie de normes imprescindibles que haurien de dur a terme tots els habitants en una localitat sostenible. 1-2-4

Creus que els mitjans de transport que s’hi utilitzassin serien importants?

Quan ens desplaçam pels carrers, les persones podem ser vianants, passatgers o passatgeres i conductors o conductores.

Els passatgers o passatgeres són les persones que viatgen en un vehicle sense conduir-lo. Han de complir les normes de seguretat.

Els conductors o conductores són les persones que condueixen o dirigeixen un vehicle. Han de respectar els semàfors i els senyals de trànsit.

Els vianants són les persones que van a peu per les vies públiques. Han de caminar per la vorera, enfora de la calçada i tenint en compte les sortides dels garatges.

Els senyals de trànsit Tipus de senyals de trànsit

D’indicació

D’advertiment

De reglamentació

Informen

Adverteixen de possibles situacions de perill

Prohibeixen i obliguen

1 Ordena els passos que ha de seguir un vianant per travessar el carrer: a) Mira a banda i banda i assegura’t que els vehicles s’han aturat. b) Cerca un pas de zebra. c) Si hi hagués un semàfor, s’ha d’esperar que es posi en verd per a vianants. d) Travessa a l’altre costat del carrer. 2 Relaciona aquests consells i normes de seguretat viària amb una classe de vehicle (cotxe, moto, autobús):

Pren nota!

L’ús del transport públic, la bicicleta o caminar ens ajuden a mantenir un entorn verd i sostenible.

c) Entra i surt del vehicle pel costat de la vorera i posa’t sempre el cinturó de seguretat. d) Si fas menys d’1,35 m, seu sempre a la cadira infantil dels seients posteriors. 3 En parelles, imaginau que conduïu un vehicle i veieu aquests senyals; què creis que signifiquen?

a) Usa casc. b) No t’aixequis del seient i posa’t el cinturó de seguretat.

4 Qui dirigeix i ajuda en el manteniment de la localitat? Si fossis batle o batlessa, què milloraries de la teva localitat?

L’ajuntament Cada municipi té un ajuntament. L’ajuntament és el conjunt de persones que governen i organitzen la localitat o localitats que componen el municipi: la batlessa o el batle, i les regidores i regidors. Són elegides i elegits cada quatre anys en les eleccions municipals per les persones que resideixen al municipi.

L’edifici on el govern municipal duu a terme la seva feina també es diu ajuntament.

Fases de les eleccions

1. Campanya electoral

2. Votació en les urnes

Les persones candidates expliquen què faran.

3. Recompte de vots

4. Formació de govern

Es compten els vots obtenguts per cada candidatura.

1 Imagina que vols governar la batlia de la teva localitat. Què hauries de fer en cada fase de les eleccions municipals? 2

Totes les persones majors de 18 anys introdueixen el seu vot, que és secret, en una urna.

Cerca a Internet el nom del batle o batlessa de la teva localitat i investiga quants anys duu en el mandat.

Després del recompte de vots, els regidors i regidores més votats elegeixen el batle o la batlessa i es forma el govern municipal.

3 Cerca els significats d’ajuntament al diccionari i anota’ls al quadern. 4 Digues a quina regidoria pertanyen les persones que fan feina com: assistent social, infermer, conductora d’autobús, professor, jardinera, brigada de neteja.

Els serveis municipals Per millorar la vida de la població d’una localitat, l’ajuntament presta els serveis municipals, organitzats en departaments anomenats regidories. Principals serveis municipals

Serveis socials

Ajuden i atenen totes les persones que ho necessiten.

Mobilitat, transport i seguretat

Organitza el trànsit, transport i garanteix la seguretat als carrers.

Sanitat i consum

S’ocupa i cuida la nostra salut i controla els productes que consumim.

Urbanisme i conservació

Manté els parcs, jardins, carrers i mobiliari urbà.

Podem ajudar a la localitat? Grup nominal

El batle o la batlessa d’una localitat té un gran poder per afavorir que el municipi que dirigeix sigui més sostenible. Com creus que pot fer-ho? Parla amb la resta de la classe i compartiu les vostres opinions.

Educació, cultura i esport

Organitza cursos, festes i activitats esportives i culturals.

Neteja

Manté nets els carrers i recull els fems.

Pren nota! A l’ajuntament s’aproven les lleis que regeixen una localitat. És l’organisme perfecte per redissenyar una ciutat verda. 61

5 On se situen les localitats? Coneixes alguna zona verda a la teva província o a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?

Les províncies

Cada comunitat autònoma es regeix pel seu Estatut d’Autonomia, que és un conjunt de lleis que s’estableix per governar millor la comunitat o ciutat autònoma.

Una província és el territori format per diversos municipis. Cada província té una capital, que sol ser-ne la ciutat més important. A Espanya hi ha 50 províncies.

Les comunitats autònomes Una comunitat autònoma és un territori format per una o diverses províncies. Totes tenen una capital i un govern propi encarregats de resoldre els problemes. A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Les comunitats que tenen una sola província són uniprovincials.

Mar Cantàbrica PAÍS BASC

La Corunya

CANTÀBRIA

AST Ú R I E S

Guipúscoa

Palència Burgos

Pontevedra

NAVARRA

C A S T E L L A

Orense

ANDORRA

Àlaba

Lleó

GALÍCIA

O C E À

F R A N Ç A

Biscaia

Lugo

Osca

LA RIOJA

Lleida

Girona

C ATA L U N YA

Zamora

P O R T U G A L

Límit de província Límit de comunitat autònoma Límit d’estat

LA RIOJA Comunitat Almeria

autònoma Província

A R A G Ó

Àvila

Castelló

Toledo

Càceres

Terol

MADRID

Conca

COMUNITAT

CASTELLAEXTREMADURA

Ciudad Real

Badajoz

REGIÓ DE MÚRCIA

Jaén Sevilla

Cadis

M A R R O C

Alacant

Almeria

Màlaga

Las Palmas

VALENCIANA

Albacete

Còrdova

ILLES BALEARS

València

MANXA

Ceuta Santa Cruz de Tenerife

Tarragona

Guadalajara

Granada

CANÀRIES

Saragossa

L L E Ó Segòvia

Salamanca

Huelva

O C E À AT L À N T I C

Barcelona

Sòria

Valladolid

A T L À N T I C

E S

Melilla

r 0

100

Les comunitats formades per diverses províncies són pluriprovincials.

200 km

L’organització política d’Espanya La Constitució del 1978 La Constitució és la llei general de l’Estat espanyol. S’hi establiexen els drets i els deures de la ciutadania, i les institucions de govern.

Les institucions de l’Estat Les principals institucions de l’Estat espanyol són: • El cap d’Estat, que és el Rei. • El Govern Central, format pel president o presidenta del Govern i les ministres i els ministres. • Les Corts Generals, formades per dues cambres: el Congrés i el Senat. • Els tribunals de justícia, formats per jutgesses i jutges, i magistrats i magistrades.

1 Copia i completa les frases: a) A Espanya hi ha .... províncies. b) El territori format per una o diverses provín cies es diu .... c) Totes les comunitats autònomes tenen una .... i govern propi. 2

Pregunta a un company o companya el nom d’una comunitat autònoma. Després, cerca’n informació i escriu quantes províncies té i com és la seva bandera.

3 Cerca la comunitat intrusa en cada cas: Cas 1: Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia i La Rioja. Cas 2: Castella-la Manxa, Extremadura, Cantàbria i Aragó. En què t’has fixat? 4 Guanya un viatge al lloc que triïs! Per participar en aquest concurs a nivell mundial, elabora una fitxa amb les teves dades personals: nom, data de naixement, domicili, localitat, província, comunitat autònoma, país.

El referèndum del 1978 La Constitució espanyola va ser aprovada en referèndum el 6 de desembre de l’any 1978. Cerca a Internet el significat de la paraula referèndum i explica què és.

5 On se situen les localitats?

Europa Europa és un continent que es localitza a l’hemisferi nord. Limita al nord amb l’oceà Glacial Àrtic; al sud, amb les mars Mediterrània i Negra; a l’est, amb Àsia i amb la mar Càspia; i a l’oest, amb l’oceà Atlàntic.

EUROPA ÀSIA

El continent europeu està format per 50 països. Uns són molt extensos, com Rússia, i altres molt petits, com Ciutat del Vaticà.

Grenlàndia (DINAMARCA)

ISLÀNDIA

ÀFRICA

Equ

ado

OCE À G L ACIAL ÀR TIC Mar de Noruega

FINLÀNDIA NORUEGA

O C E À

IRLANDA

A T L À N T I C

B à l tica

Mar del Nord DINAMARCA

REGNE UN I T

PAÏSOS BAIXOS

A L E M A N YA

LUXEMBURG

LITUÀNIA

POLÒNIA U C R A Ï N A

REP. TXECA ESLOVÀQUIA

MOLDÀVIA

SUÏSSA

Illes Balears (ESPANYA)

Sardenya (ITÀLIA)

CIUTAT DEL VATICÀ

Mar

Mar Negra

MACEDÒNIA DEL NORD

(FRANÇA)

E S PA N YA

ALBÀNIA

TURQUIA

GRÈCIA

Sicília (ITÀLIA)

Ceuta (ESPANYA) Melilla (ESPANYA)

LETÒNIA

ÀUSTRIA HONGRIA ROMANIA ESLOVÈNIA CROÀCIA SAN MARINO BÒSNIA I SÈRBIA HERCEGOVINA ANDORRA BULGÀRIA MÒNACO ITÀLIA MONTENEGRO Còrsega

FRANÇA

PORTUGAL

BIELORÚSSIA

LIECHTENSTEIN

Madeira (PORTUGAL)

ESTÒNIA

RÚSSIA

BÈLGICA

Illes Açores (PORTUGAL)

SUÈCIA

MALTA

Mediterrània

Creta (GRÈCIA)

XIPRE

Illes Canàries (ESPANYA)

250

500

750

1000 km

La Unió Europea Alguns països europeus formen part d’una comunitat econòmica i política, anomenada Unió Europea (UE). En l’actualitat, està integrada per 27 països que comparteixen una mateixa política o normes en agricultura, transport, comerç, etc.

Pagam amb euros! En l’actualitat, 19 dels 27 països que formen la Unió Europea constitueixen la zona euro, pel fet qual utilitzen la mateixa moneda, l’euro. Cerca informació i respon: a) D es de quan s’utilitza l’euro com a moneda a Europa?

FINLÀNDIA

SUÈCIA DINAMARCA IRLANDA

ESTÒNIA LETÒNIA

c) C erca imatges d’aquestes monedes i elabora’n un mural informatiu (tipus de monedes i bitllets, equivalència amb l’euro…).

LITUÀNIA

PAÏSOS BAIXOS ALEMANYA BÈLGICA LUXEMBURG

b) Q uina moneda s’utilitzava a Espanya abans de l’euro?

POLÒNIA

REP. TXECA ESLOVÀQUIA ÀUSTRIA HONGRIA

FRANÇA

ESLOVÈNIA

Pren nota!

ROMANIA

CROÀCIA PORTUGAL

BULGÀRIA

ITÀLIA

ESPANYA GRÈCIA

MALTA

XIPRE

Illes Canàries (ESPANYA) 0

250

1 En quin hemisferi es troba el continent europeu? 2 Quants països pertanyen a Europa? Formen tots part de la Unió Europea? 3

Què és la Unió Europea? Creus que és una bona idea? Per què? CTF

500

750 1 000 km

Una localitat pertany a una província, a una comunitat autònoma, a un país i a un continent. Des del territori més petit al conjunt més gran, podem contribuir a redissenyar espais verds per crear un món més sostenible.

4 Localitza els països següents al mapa d’Europa: Portugal, França, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Itàlia, Grècia. 5 Pertanyen tots els països anteriors a la Unió Europea? Quins no? Ajuda’t del mapa de la UE d’aquesta pàgina.

6 Què saps de les Illes Balears? Com s’organitza la comunitat?

L’organització territorial Les Illes Balears són una comunitat autònoma uniprovincial, és a dir, està organitzada en una sola província, composta per les illes de l’arxipèlag balear. Palma és la capital de la comunitat. Territorialment, la comunitat està formada per 67 municipis.

L’organització política La llei més important de Balears, després de la Constitució, és l’Estatut d’Autonomia. S’hi estableixen els límits del territori, la capital, els drets i els deures de la ciutadania, les institucions de govern i els símbols.

Parlament de les Illes Balears.

Les institucions de les Illes Balears són: • El Parlament. Està format per diputades i diputats elegits cada quatre anys per la població balear major d’edat.

Eivissa

• La presidenta o el president de la comunitat autònoma és la màxima autoritat de l’arxipèlag. • El Govern de les Illes Balears, format per la presidenta o el president i les conselleres i els consellers.

Eivissa

• Els Consells insulars, que governen cada una de les illes. Estan formats per conselleres i consellers. Hi ha quatre consells: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Manifestacions culturals Gràcies als pobles que han passat per les nostres illes al llarg de la història, Balears té una gran riquesa cultural. Destaquen la música, els balls i danses rituals o religioses, els vestits, les festes i jocs populars, l’artesania, la gastronomia, els esports, les representacions, les creacions literàries i altres moltes manifestacions culturals amb caràcter tradicional. El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i cooficial juntament amb el castellà.

Formentera

Sant Francesc Xavier

1 Què significa que Balears és una comunitat autònoma uniprovin cial? 2 Quina és la capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?

Maó

Menorca

Palma

à r

Mallorca

Cabrera

e M

M 0

Organització territorial de les Illes Balears Límit de municipi Capital de comunitat autònoma Capital d’illa

60 km

Cerca informació i digues quines institucions s’encarreguen d’aquests temes: • Presidir el Govern. • Elaborar les lleis. • Administrar distints serveis de la comunitat, com la sanitat, l’educació o el transport.

Cavallets de Felanitx, Mallorca.

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après? 1 Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. a) Un municipi es troba a prop de la capital i les localitats estan més enfora. b) Les localitats d’un municipi tenen un mateix ajuntament. c) Un o diversos municipis formen una localitat.

8 Copia i completa amb nombres: • A Espanya hi ha .... províncies. • El territori espanyol està dividit en .... comunitats autònomes i .... ciutats autònomes. 9 Observa el mapa polític d’Espanya i digues amb quines altres comunitats autònomes limita la teva.

2 Dibuixa amb el menor nombre de línies possibles una casa de poble i una altra de ciutat. En què es diferencien? 3 Quins avantatges i quins inconvenients penses que té viure en un poble? I en una ciutat? 4 Classifica els següents elements del carrer en visibles i no visibles: albelló, ponts, bústia, fanal, paperera, canonades d’aigua potable. 5 Si fossis arquitecte i t’encarregassin dissenyar tots els edificis i zones públiques d’un barri nou als afores de la ciutat, hi posaries zones verdes? Per què? 6 On creus que viu cada persona, en un barri antic o modern? Llegeix el que diuen: Visc amb mon pare i ma mare en una casa que pertanyia als meus repadrins. Es troba en el centre de la ciutat, al costat d’una església molt important.

10 Quan ens desplaçam pel carrer, les persones podem ser: (Copia i completa les paraules amb les lletres que hi falten). • V __ __ N __ __ __ __ • __ __ __ D __ __ T __ __ __ __ • __ A __ __ __ __ __ E __ __ __ 11 Digues si aquests senyals adverteixen d’una prohibició, una indicació o un perill. A

Visc en una gran avinguda on hi ha un centre comercial.

7 En què consisteix l’educació viària?

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U3 IU OBJECT IÓ EN ACC

Redissenya la teva localitat per convertir-la en ciutat verda 1

Observa les imatges següents. Després, mitjançant la tècnica Veig, pens, em deman, analitza com estan aquests aspectes a la teva localitat i planteja’t com podries canviar-los i/o redissenyar-los per fer-los més sostenibles.

2 Comenta les teves opinions amb els companys i companyes. Si teniu alguna proposta interessant podríeu fer-la arribar a la batlessa o al batle de la vostra localitat.

Com ho he après?

Planteja-t’ho! Hi ha només una manera de modificar la teva localitat i fer-la més sostenible? Qui s’encarregaria de fer normes per contribuir a una ciutat o poble més sostenible a la teva localitat? I en el conjunt de les Illes Balears?