medieval

3

Coneix la Literatura Educació Literària

Trobaràs un quadre cronològic amb els autors més representatius de la nostra literatura en anayaeducacion.es.

Introducció a la literatura medieval

La literatura és un reflex de la societat en què es desenvolupa; per tant, a l’hora d’estudiar els textos literaris, cal inserir-los en el context social. Abans d’endinsar-nos en la literatura medieval coneixerem alguns aspectes del món en què va sorgir.

L’edat mitjana

Aquest període comença amb la caiguda de l’Imperi romà el segle v i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Amb l’expressió «edat mitjana» els humanistes de final del segle xv designaren, de manera despectiva, l’època fosca i bàrbara compresa entre dos moments històrics d’esplendor, l’edat antiga i el Renaixement que ells representaven.

La societat medieval

La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials: la noblesa, el clergat i la població camperola. El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat on el rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne. • La noblesa vivia de rendes que aportaven els vassalls i gaudia de molts privilegis amb l’única obligació de defensar el regne en cas de conflicte. • L’estament religiós era l’altre grup privilegiat. Els monestirs estaven envoltats de terres pròpies, conreades pels camperols i els serfs. A més de les funcions religioses, els clergues tenien un paper transcendental, ja que havien rebut una educació superior que els capacitava per a dirigir la societat. • Els camperols eren la base i el grup més nombrós. Entre aquests, cal distingir les persones lliures i les esclaves, o serfs i serves de la gleva, vinculats a la terra i que es podien vendre amb aquesta. Tant els uns com els altres treballaven per a la noblesa i el clergat, als quals pagaven rendes i devien fidelitat i vassallatge, no podien vendre ni comprar els productes de la terra que treballaven sense l’autorització del senyor, ni collir el blat, trepitjar el raïm o coure pa en un forn que no fora del senyor. Cap al segle xiii, els camperols començaren a tindre llibertat de moviments. Es començà a fer negocis i aparegué la burgesia urbana, que arribà a tindre un gran poder a les ciutats i aspirà a governar-les. Els artesans també s’hi instal·laren. Va sorgir, així, un incipient proletariat artesà. Paral·lelament, l’Església s’adaptà als nous temps i va construir convents a les urbs.

La cultura medieval

Durant els primers segles de l’edat mitjana, la cultura residia als monestirs, autèntics centres de cultura. Les seues biblioteques i scriptoria eren els nuclis d’aquesta producció cultural on s’estudiava llatí clàssic, història i literatura antigues, gramàtica, retòrica i dialèctica, aritmètica, astronomia, geometria i música, i es copiaven textos antics. La població era majoritàriament analfabeta. Per això els eclesiàstics solien llegir en veu alta la Bíblia i altres textos religiosos. A més, mitjançant les representacions teatrals religioses i els relats de vides de sants, donaven mostres de virtut i popularitzaven la devoció a la Mare de Déu. Actualment, encara es fan algunes d’aquestes representacions, com el Misteri d’Elx o el Cant de la Sibil·la.

Els joglars també contribuïren a la difusió oral de la literatura amb jocs, cants i recitacions. La lírica culta conreada en les corts feudals estava representada per la poesia trobadoresca (Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà, Beatriu de Dia, Jordi de Sant Jordi…). La història i els fets quotidians es redactaven en prosa i, sovint, tenien una finalitat didàctica. Com a exemple, podem esmentar les diverses cròniques dels reis de la Corona d’Aragó i l’obra de sant Vicent Ferrer i de Francesc Eiximenis. A partir del segle xii es crearen les universitats i es feren les primeres traduccions dels autors clàssics grecs. L’ensenyament es feia en llatí, però paral·lelament, les llengües romàniques començaren a assumir també els usos lingüístics formals i, amb Ramon Llull (1 232–1 315), els usos literaris. El pas al segle xiv comportà la secularització de la cultura amb una mentalitat burgesa cortesana, que en l’expressió literària va substituir els temes religiosos pels profans (amorosos, de cavalleries, etc.).

L’art medieval

Les formes artístiques medievals més conreades foren l’arquitectura i la pintura. Al segle xi apareix l’art romànic en les construccions religioses. Es caracteritza pels sostres baixos i les parets molt gruixudes, l’ús de l’arc de mig punt i la decoració dels capitells de les columnes amb escenes bíbliques. La pintura amb què es decoraven les esglésies romàniques tenia una clara funció docent i un caràcter simbòlic i estètic. Al segle xiii es deixa pas al gòtic, propi de les catedrals i dels edificis públics de les ciutats. Són construccions molt més altes, amb més elements decoratius que les romàniques. Les pintures són molt més realistes i, sovint, reflectixen també l’arquitectura i la manera de vestir de l’època.

ACTIVITATS

1 En la novel·la de Joan Agut El mestre de Taüll, Marc de Tolosa recorda les aventures que va viure la primavera de 1 123, quan, amb el mestre Arnau de Bèrgam, i l’oficial Bernat de Cremona, van acudir a la vall de Boí per a pintar els frescos d’unes esglésies. Llig-ne el fragment següent i respon les preguntes.

La fortalesa estava formada per la torre central i tot de construccions que havien anat creixent al seu voltant com un tot fortificat. […] Quan estava a punt de fer-se fosc ens van venir a veure mossèn Joanot, que es va presentar com a prevere del castell, confessor del senyor d’Erill, lletrat i notari, conseller de missenyora Elionor, l’esposa en segones núpcies de monsenyor Ramon, senyor d’Erill, de Saidí i de Monesma. Mossèn Joanot va llegir la carta contracte del batlle i es va mostrar molt content per l’arribada dels pintors. Fent ús de la seva autoritat, va manar que encenguessin foc i ens va prometre que ell mateix ens duria un poal de sopa. Del que no va dir res va ser del lloc que ens havia assignat, una estança per a persones i animals, perquè els pintors eren considerats gent basta, simples treballadors manuals, un grau per sobre els pagesos i els traginers, però molt per sota del ferrer, a l’altura dels basters, fusters i picapedrers. La senyora Elionor ens va convidar a sopar a la seva cambra i a la vetllada, mossèn Joanot va fer de mestre de cerimònies. Va anunciar l’aparició del joglar, un jovenot de no més de vint anys, que lluïa unes calces ratllades i una brusa lligada amb un cinyell i que es cofava amb una gorra veneciana. El joglar va recitar una llarga cançó de gesta, protagonitzada per un cavaller solitari i malamat per la seva estimada que guerreja en terra d’infidels per tornar vencedor i guanyar-se el cor de l’enamorada. Després va cantar, acompanyant-se del saltiri, que picava amb els dits, diverses tonades amoroses, algunes pujades de to, que van encantar les dones i que van provocar grans rialles entre els cavallers. Entretant, dues criades repartien aiguamel entre els assistents i uns recipients plens d’avellanes i figues seques passaven de mà en mà. Al pic de la mitjanit ens vam anar a colgar a les màrfegues de palla, a redós de les darreres brases del foc de la nostra estança. Mentre mestre Arnau feia les seves oracions nocturnes i en Bernat queia adormit com un soc, vaig tenir ocasió de contemplar el meu cor exaltat per les emocions del dia i em vaig sentir feliç i content de ser a Erillcastell, encara que el castlà Bartomeu de Tor ens hagués mirat per sobre l’espatlla i que, si no hagués estat per la invitació de la senyora d’Erill, la nostra presència no hauria arribat ni a la sola de la sandàlia de la consideració que els mereixia qualsevol mercader vingut de terres llunyanes.

a) On arriben els personatges? b) Amb quin objectiu? c) Qui els rep i els acomoda? d) Com passen la vetlada? e) Com es reflectix en el text la classificació social medieval? f) Segon el text, quines funcions tenien els joglars? g) Quins noms d’oficis i de treballs apareixen en el text?

2 Observa aquesta imatge de l’església de Santa Maria de Taüll i raona si és romànica o gòtica.