DEMO
INCLOU
IC
ÈN
S
LL
PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME
C. l Va
en cian
1
SO
a
ESO
BIOLOGIA I GEOLOGIA S. Clemente, A. Domínguez, A. B. Ruiz
r e p
ió c a
n ó O m
Índex Els sabers bàsics del curs
El mètode científic ........................................................... 10 1. 2. 3. 4.
El mètode científic La Investigació al laboratori La investigació en el medi natural Recerca d’informació
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
La biodiversitat a la teua nevera ............................................... 26
1 Els éssers vius • 1. 2. 3. 4. 5. 6.
..................................................................
28
Lynn Margulis. Una biòloga excepcional La Terra i les seues condicions per a la vida La composició dels éssers vius La unitat de la vida: la cèl·lula Les funcions vitals La classificació dels éssers vius Els cinc regnes de la vida
Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
2 Moneres, protoctists i fongs • 1. 2. 3. 4.
..............
46
Alexander Fleming. El gran observador El regne de les moneres El regne dels protoctists. Els protozous El regne dels protoctists. Les algues El regne dels fongs
Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
3 Les plantes • 1. 2. 3. 4. 5. 6.
...............................................................................
58
Margaret Agnes Chase. La botànica lluitadora El regne de les plantes La classificació de les plantes Les funcions vitals en les plantes: la nutrició Les funcions vitals en les plantes: la relació Les funcions vitals en les plantes: la reproducció Les plantes, l’ésser humà i el medi
Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
Dossier d’aprenentatge ............................................................... 78
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
Caçant informacions enganyoses ............................................ 80
L’empremta ecològica del meu mòbil................................... 140
4 E ls animals
7 Els ecosistemes
.. ..............................................................................
82
• Joan Beaucham Procter. Una herpetòloga valenta 1. El regne dels animals 2. La nutrició en els animals 3. La relació en els animals 4. La reproducció en els animals 5. Els porífers, els cnidaris i els cucs 6. Els mol·luscos i els equinoderms 7. Els artròpodes 8. Els peixos i els amfibis 9. Els rèptils i les aus 10. Els mamífers 11. Els animals, l’ésser humà i el medi Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
5 L’atmosfera i la hidrosfera
. . ..................
.............................................................
142
• Jacques-Yves Cousteau. Una finestra al món submarí 1. Com és un ecosistema 2. Els factors abiòtics 3. Les relacions biòtiques 4. Els nivells tròfics 5. Les cadenes i les xarxes tròfiques 6. Els ecosistemes terrestres: els biomes 7. Els ecosistemes aquàtics 8. El sòl com a ecosistema Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
8 E ls ecosistemes 102
• Rachel Carson. La veu de la consciència mediambiental 1. L’atmosfera terrestre 2. L’atmosfera i els éssers vius 3. La contaminació de l’aire i les seues conseqüències 4. L’aigua i els éssers vius 5. On es troba l’aigua 6. El cicle de l’aigua 7. Els usos i la gestió sostenible de l’aigua Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
6 L a geosfera: les roques i els minerals ..................................................................... 122 • Georgius Agricola. Un metge estudiant mines 1. La Terra i la seua geosfera 2. Els components de la geosfera: els minerals 3. Els components de la geosfera: les roques 4. Els recursos de la geosfera i l’ésser humà Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
Dossier d’aprenentatge .............................................................. 138
i l’ésser humà ................................................................... 164 • Wangari Maathai. L’activista: arbres, justícia i pau 1. Utilitzem els ecosistemes 2. Alterem els ecosistemes 3. Protegim els ecosistemes Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
Explorem els ecosistemes de la Comunitat Valenciana ........................ 182 1. Els ecosistemes costaners 2. Els aiguamolls 3. Els ecosistemes de l’interior
Dossier d’aprenentatge .............................................................. 188
2 Moneres, protoctists i fongs ALEXANDER FLEMING. El gran observador
Ens ensenyen a témer els errors, a evitar-los, a ocultar-los i a aparençar que mai els hem comés. Favades. Han sigut precisament descuits i errors suposats els que m’han portat a revolucionar la medicina. El meu nom és Alexander Fleming. Vaig nàixer a Darvel, a Escòcia, en 1881. La meua família era molt humil i mon pare va morir quan jo era una criatura, així que amb tretze anys em vaig mudar a Londres, on un dels meus germanastres estudiava medicina. Quan vaig tindre l’oportunitat, vaig decidir seguir els seus passos i cursar la mateixa carrera.
46
gotetes de mucositat van caure sobre una de les plaques de Petri en què cultivàvem bacteris infecciosos. Vaig observar aleshores que, on havien caigut les gotetes, els bacteris desapareixien. Intrigat, vaig continuar experimentant amb el fenomen i vaig descobrir el lisozim, una de les armes químiques amb què el nostre cos es resistix naturalment a les infeccions.
Per completar els meus estudis, vaig decidir especialitzar-me en infeccions bacterianes. Havia passat un temps en contacte amb l’exèrcit i m’havia horroritzat presenciar com els soldats morien per ferides infectades. Si fora possible desenvolupar alguna forma de tractament eficaç...
Pocs anys després, en 1928, un cultiu de bacteris Staphylococcus aureus se’m va contaminar per accident amb un fong que usava en un altre experiment. La veritat és que mai vaig ser molt ordenat... La meua sorpresa va ser majúscula en observar que allà on creixia el fong, els bacteris morien. Aquell incident em va permetre aïllar la penicil·lina, una substància que el fong produïx de forma natural per a defensar-se i que es va convertir en el primer antibiòtic que la medicina va poder usar per a tractar infeccions bacterianes.
En 1922 vaig fer una gran descoberta per culpa d’un esternut. De veritat, un esternut! Va resultar que unes
Com veus, l’observació detallada dels «errors» i les casualitats poden portar-nos molt lluny en ciència.
Què descobriràs? En aquesta unitat
SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE
• Alexander Fleming. El gran observador
L’AIGUA, UN NUTRIENT BIODIVERS
1. El regne de les moneres
3.1 Fes un experiment senzill en què compares com canvien l’aigua de l’aixeta i l’aigua d’un riu quan s’exposen a diferents condicions. Aboca aigua de l’aixeta en uns quants recipients i tanca’ls; fes el mateix amb aigua del riu. Deixa un recipient de cada en un lloc on mai els pegue el sol, dos més en un lloc on els pegue moltes hores i dos més dins de la nevera. Deixa’ls reposar una setmana, observa’ls tots al microscopi i anota les diferències que hi veus.
2. El regne dels protoctists. Els protozous 3. El regne dels protoctists. Les algues 4. El regne dels fongs • Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
En anayaeducacion.es Per a motivar • Vídeo: Abans de començar • Coneix més... ... Alexander Fleming Per a detectar idees prèvies
3.2 Una conservació i un tractament de l’aigua deficients poden fer que s’hi desenvolupen microorganismes. Molts poden provocar malalties; investiga i anota quines són aquestes malalties i quins éssers vius les causen.
• Presentació: Què necessites saber
A LA MEUA NEVERA. UN IOGURT, UN MÓN DE RELACIONS!
Per a exposar
4.1 Investiga les relacions entre éssers vius que es donen en un iogurt i en el quefir. Fes una llista amb els noms de les espècies dels éssers vius que hi participen anotant en cada una a quin regne pertanyen. Explica què obtenim els éssers humans com a conseqüència d’aquestes relacions. Descobrix al microscopi de quins éssers vius es tracta.
• Presentació: Malalties produïdes pels protozous Els líquens • Vídeos: L’esporulació dels fongs que formen bolets Per a exercitar • Activitats interactives: Aprén jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Observa els protozous d’una tolla I, a més, tota la documentació necessària per a aplicar les claus del projecte.
+ orientacions en anayaeducacion.es
47
1
1.1 Com són les moneres
El regne de les moneres
Les moneres són organismes procariotes, unicel·lulars, que poden ser autòtrofs o heteròtrofs. El grup més abundant de moneres són els bacteris, éssers microscòpics que poden adaptar-se a tots els medis (aquàtic, terrestre i aeri), i a l’interior dels éssers vius. Poden resistir les condicions més extremes de temperatura, acidesa, salinitat, etc.
Tipus de bacteris
La cèl·lula de les moneres A
B
D
Segons la forma, els bacteris es classifiquen en cocs, bacils, vibrions, espirils i espiroquetes.
- Cocs, que tenen forma d’esfera. - Bacils, que tenen forma de bastonet. - Vibrions, que tenen forma de coma. - Espirils i espiroquetes, que tenen forma d’espiral allargada.
C
Alguns tipus de bacteris Cocs
Bacils
Vibrions
Espiroquetes
1 La imatge representa la cèl·lula típica d’un bacteri. Recorda el que has estudiat en la unitat anterior i indica en el quadern el nom de les estructures d’aquest ésser viu.
2 Explica què creus que vol dir que els bacteris són capaços d’adaptar-se a tots els medis. Argumenta la resposta.
3 Hi ha moneres, com els cianobacteris, que realitzen la fotosíntesi. Tenint en compte l’estructura cel·lular tan senzilla dels bacteris, quin orgànul o estructura la pot dur a terme? Esbrina-ho i explica-ho en el quadern.
4 Calcula el volum d’un coc sabent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de 4·π·r3/3.
48
U2
Les funcions vitals dels bacteris
La bipartició
- Com es nodrixen. Com que no tenen orgànuls com cloroplastos o mitocondris, tots els processos de la nutrició es produïxen al citoplasma. Hi ha bacteris autòtrofs, que sintetitzen la seua pròpia matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi, i bacteris heteròtrofs, que s’alimenten de la matèria orgànica d’altres éssers vius.
bacteri creix 1 El prou i fa una còpia del seu material genètic (ADN).
• Bacteris sapròfits o descomponedors, que es nodrixen de restes de matèria orgànica del medi. Per exemple, els bacteris del sòl. • Bacteris simbiòtics, que establixen relacions d’ajuda mútua amb altres éssers vius, anomenades simbiosis. Per exemple, els que es troben a l’intestí, on formen la flora intestinal. • Bacteris paràsits, que obtenen la matèria orgànica d’organismes en els quals viuen i als quals perjudiquen. Aquests bacteris produïxen malalties com la tuberculosi.
l bacteri 2 E s’estretix pel centre i repartix el seu contingut.
’originen dues 3 S cèl·lules filla.
- Com es relacionen. Alguns bacteris és desplacen gràcies als flagels que tenen, els bacteris espirals giren, d’altres es mouen girant sobre si mateixos, d’altres llisquen sobre superfícies i d’altres es mantenen immòbils. Normalment viuen aïllats, però de vegades s’agrupen i formen colònies.
Cèl·lules filla
- Com es reproduïxen. Els bacteris es reproduïxen asexualment, per bipartició, dividint en dos la seua única cèl·lula.
1.2 La importància dels bacteris Els bacteris estan presents en tots els medis i exercixen un paper fonamental per a la resta d’éssers vius. Encara que alguns són perjudicials, la majoria són beneficiosos.
- Els bacteris beneficiosos. Els bacteris que hi ha en el nostre organisme l’ajuden a funcionar bé. Els bacteris descomponedors s’utilitzen en la depuració d’aigües residuals, en el tractament de residus, etc. Els bacteris fotosintètics oxigenen l’aigua i l’atmosfera; altres, anomenats fermentatius, s’utilitzen per a fabricar formatge, iogurt o vinagre.
- Els bacteris perjudicials. Alguns bacteris paràsits poden provocar malalties com el tètan, la salmonel·losi, etc. D’altres contaminen els aliments i els fan malbé.
Eleccions en el regne de les moneres En el regne del qual formen part els bacteris hi haurà eleccions per al govern del regne. En el sistema bacteriocràtic hi ha tres grans partits: el Partit Destructor, on estan tots els bacteris que afecten negativament altres éssers vius; el Partit Bacteriocool, on estan els bacteris beneficiosos per a altres organismes, i el Partit Alameua, on estan els bacteris que el que volen és anar a la seua. Tria un dels partits polítics i fes les tasques següents: •E fectua un estudi demogràfic i anota cinc grups o espècies de bacteris que votarien el teu partit. •E labora un eslògan i un logotip de campanya que represente els fins polítics del partit que has triat. •T ria el nom del candidat o candidata al govern per part del teu partit i escriu-li un discurs per a explicar les bondats del partit.
49
2
El regne dels protoctists inclou els protozous i les algues, que són éssers eucariotes senzills.
El regne dels protoctists. Els protozous
2.1 Com són els protozous
La cèl·lula d’un protozou
Els protozous són organismes eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humides o a l’interior d’altres éssers vius.
Membrana plasmàtica Material genètic (ADN)
Tipus de protozous Els protozous es classifiquen en quatre grans grups:
Nucli
- Protozous ciliats, que són els que tenen a la superfície filaments mòbils diminuts anomenats cilis.
Mitocondri
- Protozous flagel·lats, que són els que tenen un únic filament, anomenat flagel, que mouen a manera de fuet.
- Protozous rizòpodes, que són els que es desplacen o capturen l’aliCitoplasma Ribosomes Vacúol contràctil
ment per mitjà de prolongacions del citoplasma, a manera de peus, anomenades pseudopodis.
- Protozous esporozous; són protozous paràsits amb estructura molt simple i que no tenen estructures de desplaçament. S’anomenen així perquè formen estructures de resistència o espores.
Alguns tipus de protozous Cilis
Cilis
El parameci es desplaça gràcies al moviment dels cilis que recobrixen la seua superfície.
Les vorticel·les viuen fixes a un substrat a través d’un peduncle. Utilitzen cilis per a capturar aliment.
Flagel Pseudopodi
Les amebes es desplacen per mitjà de pseudopodis, també anomenats peus falsos.
50
Els protozous flagel·lats tenen un o més flagels que agiten per a desplaçar-se.
U2
Les funcions vitals dels protozous
- Com es nodrixen. Els protozous són heteròtrofs. Alguns són paràsits, ja que prenen la matèria orgànica d’altres éssers vius en els quals viuen i als quals causen una malaltia; uns altres s’alimenten de matèria orgànica, de bacteris i d’altres protoctists.
La reproducció asexual en els protozous En els ciliats
- Com es relacionen. Molts poden moure’s per a capturar l’aliment, per a fugir o per a allunyar-se de la llum; d’altres són immòbils.
- Com es reproduïxen. Encara que alguns tenen re-
Cèl·lules filla En els flagel·lats
producció sexual per mitjà de gàmetes, generalment els protozous és reproduïxen de forma asexual. La cèl·lula duplica el seu ADN i en dividix el contingut en dues cèl·lules filla.
2.2 La importància dels protozous Cèl·lules filla
- Els protozous beneficiosos. Alguns protozous són de gran importància en la depuració d’aigües residuals, ja que s’alimenten dels bacteris descomponedors presents en aquestes aigües. D’altres formen part del plàncton, i servixen d’aliment a molts organismes aquàtics dels quals, al seu torn, s’alimenta l’ésser humà.
En els rizòpodes
- Els protozous perjudicials. Alguns protozous són paràsits i causen malalties, com la malària, que es contagia per la picadura d’un mosquit, o l’amebosi, que es transmet per l’aigua o a través d’aliments contaminats.
Cèl·lules filla En els esporozous
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
1 Corregix en el quadern les frases que són falses. a) Els protozous són heteròtrofs.
Cèl·lules filla
b) Tots els protozous són de vida lliure. c) Els protozous no poden desplaçar-se.
Observa la il·lustració i respon.
d) Els protozous es reproduïxen només de forma asexual.
a) Les tres primeres imatges representen com es produïx la bipartició en tres tipus diferents de protozous. Explica les diferències que hi observes.
e) Els protozous tenen paret cel·lular.
2
Assemblea d’idees. Formeu grups per a explicar quines conseqüències tindria per a l’ésser humà que desaparegueren els protozous.
3
anayaeducacion.es Consulta la presentació «Malalties produïdes pels protozous» en el banc de recursos i explica algunes mesures de prevenció d’aquestes malalties.
b)
L’última imatge representa la reproducció característica dels esporozous, l’anomenada divisió múltiple o esporulació. Busca informació sobre aquest tipus de reproducció i, amb ajuda de la imatge, fes una descripció per a explicar com es produïx aquest procés de divisió.
51
3
3.1 Com són les algues
El regne dels protoctists. Les algues
Les algues són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest segon cas, no formen teixits) i autòtrofs. Viuen en medis aquàtics.
Estructura d’una alga unicel·lular Canal Membrana plasmàtica
Material genètic (ADN)
Les cèl·lules de les algues tenen paret cel·lular i cloroplastos, que contenen un pigment anomenat clorofil·la.
Tipus d’algues Segons la seua complexitat cel·lular, hi ha algues unicel·lulars, com, per exemple, les euglenes o Hydrurus; algues que formen colònies, com volvox o les volvocals; i algues pluricel·lulars, com l’encisam de mar o la molsa de Ceilan. Les algues, a més de clorofil·la, poden tindre altres pigments que els donen un color característic. Així, segons com siga el pigment majoritari, es classifiquen en:
- Algues verdes, que tenen majoritàriament clorofil·la.
Flagel
Nucli
- Algues roges, que contenen pigments de color roig. - Algues brunes o terroses, amb pigments ataronjats.
Citoplasma Vacúol contràctil Mitocondri Cloroplastos
Alguns tipus d’algues Ribosomes Paret cel·lular
Algues unicel·lulars
Algues colonials
Estructura d’una alga pluricel·lular Estructura tipus tal·lus. Conjunt de cèl·lules que no formen teixits. Fil·loide
Algues pluricel·lulars
Algues roges
Flotador Cauloide
52
Rizoide
Algues verdes
Algues brunes
Les funcions vitals de les algues
- Com es nodrixen. Les algues són autòtrofes, és a
Reproducció asexual d’una alga unicel·lular
dir, sintetitzen la seua pròpia matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi.
- Com es relacionen. Les unicel·lulars poden viure lliures o associades en colònies. Les formes unicel· lulars tenen flagels amb els quals naden cap a la llum. Les pluricel·lulars tenen estructures per a fixar-se a les roques i resistir l’onatge o per a surar a la superfície de l’aigua.
Cèl·lules filla
- Com es reproduïxen. Es poden reproduir asexual ment per bipartició, per fragmentació (quan es forma un individu nou a partir d’un fragment d’un altre) o per mitjà d’espores (unes cèl·lules especialitzades a partir de les quals s’originen noves algues); i sexualment, per mitjà de gàmetes. En algunes algues pluricel·lulars es produïx alternança entre la reproducció sexual i la asexual.
La reproducció sexual d’una alga
3.2 La importància de les algues - Algues beneficioses. Les algues, gràcies a la fotosíntesi, oxigenen l’oceà i l’atmosfera i consumixen molt de diòxid de carboni. A més, servixen d’aliment als protozous i a molts organismes aquàtics. L’ésser humà les utilitza com a aliment, com a fertilitzant en l’agricultura i com a base per al pinso del bestiar. També se n’extrauen substàncies com l’agar-agar, que s’usa com a espessidor alimentari i com a mitjà de cultiu de plantes o de bacteris als laboratoris.
- Algues perjudicials. Algunes algues produïxen les anomenades «marees roges» quan s’acumulen en determinades èpoques de l’any. Aquestes algues produïxen toxines que poden afectar tant la flora com la fauna marines i arribar a l’ésser humà a través del peix que han contaminat.
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
1 Explica en què es diferencien les algues pluricel·lulars i les colonials si ambdues estan formades per una agrupació de cèl·lules que no formen teixits.
2 Imagina que les algues, de sobte, desapareixen de les aigües del nostre planeta. Explica, argumentant la resposta, què podria passar als éssers vius.
Espores
Esporòfit Zigot
Germinació
Fecundació Gàmeta femení
Gametòfit Gametòfit femení masculí
Gàmeta masculí
Les algues pluricel·lulars tenen un sistema de reproducció denominat alternança de generacions. Consistix en el fet que, després de cada generació, es canvia el tipus de reproducció, de manera que a una fase de reproducció sexual per gàmetes la seguix una fase de reproducció asexual per espores, i així successivament. La fase asexual de les algues es correspon amb l’esporòfit i la fase sexual, amb el gametòfit. Tenint això en compte i, amb ajuda de la il·lustració, escriu en el quadern l’explicació de cada un dels passos.
53
4
4.1 Com són els fongs
El regne dels fongs
Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest segon cas, no formen teixits) i heteròtrofs. Viuen en llocs humits, amb temperatures suaus i protegits de la llum.
Estructura d’un fong unicel·lular Membrana plasmàtica
Nucli Material genètic (ADN)
Mitocondri
Paret cel·lular Citoplasma
Ribosomes
Les cèl·lules dels fongs tenen una paret cel·lular diferent de la de les cèl·lules vegetals. En els fongs pluricel·lulars, les cèl·lules s’associen i formen estructures amb aspecte de filament, anomenades hifes. El conjunt d’hifes d’un fong pluricel·lular es denomina miceli.
Tipus de fongs Hi ha molts tipus de fongs; per exemple:
- Els fongs unicel·lulars són els rents o llevats.
Estructura d’una floridura Espores Estructures reproductores (esporangis)
- Els fongs pluricel·lulars. • Les floridures. En aquests fongs, el miceli té un aspecte cotonós. Solen créixer sobre els aliments, la pell o el sòl humit. • Els fongs que formen bolets. El miceli està soterrat en el sòl i el que coneixem com a bolet és, en realitat, l’estructura reproductora on es formen les espores. Aquests fongs creixen als boscos o als prats; per exemple, el rovelló o el xampinyó.
Tipus de fongs Fongs unicel·lulars
Les cèl·lules formen filaments anomenats hifes
Estructura d’un fong que forma bolets Estructures reproductores o esporangis Floridures Espores El conjunt d’hifes forma el miceli
Hifa
54
Fongs que formen bolets
U2
Les funcions vitals dels fongs
- Com es nodrixen. Tots són heteròtrofs. Segons la forma de
Reproducció d’un rent
prendre la matèria orgànica, poden ser sapròfits, paràsits o simbiòtics. Un exemple de simbiosi és el dels líquens, formats per un fong i una alga; el fong aporta l’ambient humit que l’alga necessita per a viure, i aquesta, l’aliment que el fong necessita.
Gemma
- Com es relacionen. Els unicel·lulars poden viure com formes lliures o créixer sobre fruites, plantes, etc. Molts fongs que formen bolets viuen fixos al sòl.
- Com es reproduïxen. Molts rents es reproduïxen per gemmació, que consistix en la formació de dues cèl·lules filla, una de les quals es desenvolupa com una gemma sobre l’altra. Els fongs pluricel·lulars es reproduïxen per espores, que, en germinar, produïxen un nou fong. En molts, l’estructura reproductora és el bolet, que és on es fabriquen les espores; en aquestes, el miceli, autèntic cos del fong, es troba soterrat.
Els rents es dividixen desigualment formant-se una gemma o protuberància que se separa de la cèl·lula.
Cèl·lules filla
Estudia els fongs amb bolet Barret
4.2 La importància dels fongs
3
Lamel·les
- Fongs beneficiosos. Els fongs sapròfits que viuen al sòl descomponen la matèria orgànica i formen l’humus, del qual es nodrixen les plantes. Alguns bolets, com les tòfones o els rovellons, són molt apreciats en gastronomia. Moltes floridures produïxen antibiòtics i altres medicaments. Els rents s’utilitzen per a la fabricació de begudes alcohòliques i d’aliments com el pa.
- Fongs perjudicials. Els fongs paràsits causen malalties a les persones, com el peu d’atleta o la tinya. D’altres infecten les plantes i danyen les collites. Les toxines d’alguns bolets poden ser mortals quan es consumixen per error o per desconeixement. COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
1 Explica què són una hifa i el miceli d’un fong. 2
anayaeducacion.es Consulta el recurs titulat «Els líquens» i respon: a) Quins éssers vius estan connectats en aquesta relació simbiòtica? b) Què aporta cada ésser viu a l’altre? c) En quins llocs habiten aquests éssers vius? Liquen
Espores 2
Peu
1
Miceli
Observa la imatge de la reproducció dels fongs que formen bolets i respon: a) Escriu els textos que poden descriure els processos numerats de les distintes fases de desenvolupament del fong. b) Les normatives sobre la recol·lecció de bolets d’algunes comunitats autònomes especifiquen la prohibició d’utilitzar poals, bosses de plàstic o altres recipients a l’hora d’agafar bolets; en comptes d’això es recomana l’ús de cistelles. Raona el perquè d’aquesta mesura adoptada per algunes comunitats. c) Busca informació sobre els bolets tòxics a Espanya i anota el nom de tres i els efectes que causa el seu consum. d) Fes una altra llista amb almenys tres fongs amb bolets que s’utilitzen per a l’alimentació. Tria’n un i escriu una recepta que l’utilitze.
55
COMPRÉN
Interpreta imatges
Organitza les idees
3 Observa les imatges següents i contesta les pre-
Organigrama radial. Completa en el quadern els espais en blanc d’aquest organigrama. Aprén a fer-los amb el recurs disponible en anayaeducacion.es. Ciliats
1
?
?
?
res
Els cinc regnes
C
D
E
? Floridures
An
B
?
?
Prot oc
Fong s
imals
ne
s ue lg es A og r
Protozous
ts tis
Mo
Vibrions Cocs
A
? ?
?
guntes.
?
a) Classifica cada un dels organismes, indicant a quin regne pertanyen.
Plantes
b) Quin tipus de nutrició tenen? c) Es mouen? Quines estructures cel·lulars utilitzen per a això? d) Viuen aïllats o formen colònies?
Fes un resum
e) Algun causa malalties a l’ésser humà?
2 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest
f) Com es reproduïxen?
guió:
• Explica com es nodrixen els bacteris. • Digues en què consistix la bipartició bacteriana.
4 Digues els noms de les estructures indicades en l’esquema següent d’un fong pluricel·lular i respon les preguntes.
• Explica com es nodrixen els protozous. • Descriu les estructures que permeten moure’s a alguns protozous.
1 2
• Quin criteri s’utilitza per a classificar les algues?
4
• Explica de quina manera es reproduïxen les algues. • Explica com es relacionen els fongs. • Digues com beneficien i com perjudiquen l’ésser humà els bacteris, els protozous, les algues i els fongs.
• Anomena: a) Les característiques principals de les moneres. b) Les característiques principals dels protozous. c) Les característiques principals de les algues. d) Les característiques principals dels fongs.
56
3
a) Quin és el vertader cos del fong? On es troba? b) Explica les etapes del procés que està representat en la imatge. c) Què creus que passa si, quan recol·lectem bolets, en comptes de tallar-los arran del substrat, els arranquem?
Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al dossier d’aprenentatge.
U2
Aplica
f) Com que realitzen la fotosíntesi, els fongs viuen en llocs assolellats i amb poca humitat.
5 Indica si les afirmacions següents corresponen a
g) Els fongs poden produir malalties als éssers humans, però mai a les plantes.
bacteris sapròfits, simbionts o paràsits. a) Obtenen la matèria orgànica d’altres éssers vius als quals perjudiquen. b) S’alimenten de restes de matèria orgànica del medi.
Avança 9 Llig el text següent i respon:
c) Establixen relacions d’ajuda mútua amb altres éssers vius.
Euglena és una alga unicel·lular que, a més de tindre un «ull», un fotoreceptor que li permet detectar la llum, presenta un tipus de nutrició sorprenent. Els científics anomenen mixòtrofs aquest tipus d’organismes, ja que són al mateix temps autòtrofs i heteròtrofs. Euglena conté clorofil·la i, per tant, pot realitzar la fotosíntesi, generant biomolècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques i de l’energia de la llum solar. No obstant això, aquest protoctist també es nodrix de matèria orgànica procedent d’altres éssers vius, que pot captar del medi. Un gran avantatge per a un organisme unicel·lular tan xicotet.
6 Raona si seria possible trobar algues en les profunditats de l’oceà.
7 El Plasmodium és l’agent causal de la malària. Aquest protozou mesura 10 microns i el transmet la picada del mosquit Anopheles. Si l’estilet del mosquit té una longitud de 0,1 centímetres, quants protozous pot injectar en una picada? (Recorda: 1 micró o micròmetre = 0,0001 mm).
8 Indica si les frases següents relatives a les algues i als fongs són vertaderes o falses i escriu-les correctament en el quadern. a) Totes les algues són pluricel·lulars i visibles a simple vista. b) Les algues roges no tenen clorofil·la com a pigment fotosintètic.
a) Quin tipus de microorganisme produïx la malària? Com es transmet aquesta malaltia?
c) No hi ha algues d’aigua dolça, totes són marines.
b) Quines persones es veuen més afectades per la malària? Per què?
d) Tots els bacteris produïxen malalties.
c)
e) Les algues es reproduïxen només per mitjà de reproducció asexual.
En grups, proposeu idees sobre algunes mesures sanitàries que es podrien adoptar per a erradicar aquesta malaltia.
REFLEXIONA Amb aquesta segona unitat has aprofundit en la relació que hi ha entre les condicions de vida d’un determinat lloc i els éssers vius que s’hi desenvolupen. A més, has descobert molts éssers vius impossibles d’observar a simple vista i has aprés algunes tècniques de laboratori de microbiologia. Per a fer aquesta reflexió, descarrega el qüestionari, junt amb la rúbrica corresponent, que estan disponibles en anayaeducacion.es. Aspectes
Ho comprenc i podria explicarho als companys i companyes
No ho comprenc bé del tot. Se’m plantegen alguns dubtes
No ho entenc
No ho sé
Puc diferenciar distintes formes d’éssers unicel·lulars i qualificarlos. …
POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Fes l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es.
57
8 Els ecosistemes i l’ésser humà WANGARI MAATHAI L’activista: arbres, justícia i pau Al meu país, les condicions de vida no paraven d’empitjorar. Cada any era necessari desplaçar-se més lluny per a trobar aigua potable. Els nostres xiquets i xiquetes es morien de fam. El nostre entorn estava tan degradat que cada estació ens proveïa de menys recursos que l’anterior... Què podia fer jo? A qui podia demanar ajuda? Aleshores se’m va ocórrer que hi havia uns aliats tremendament poderosos: els arbres. Em dic Wangari Muta Maathai i vaig nàixer en 1940 en un poblet anomenat Ihithe, a Kenya. Vaig estudiar en unes quantes escoles catòliques, on vaig aprendre a parlar anglés amb fluïdesa. Gràcies a això, en 1960 se’m va presentar una gran oportunitat: vaig rebre una beca per a estudiar als Estats Units. Em vaig graduar en Biologia en el Mount St. Scholastica College de Kansas i vaig ampliar la meua formació en la Universitat de Pittsburg i en les universitats alemanyes de Giessen i Munic. Quan vaig tornar a Kenya, vaig formar part del Departament d’Anatomia Veterinària de la Universitat de 164
Nairobi, del qual, en 1975, vaig arribar a ser cap. Va ser aleshores quan vaig començar a interessar-me en profunditat pels drets de les dones a l’Àfrica i per la lluita contra la pobresa, de manera que vaig decidir actuar i, en 1977, vaig fundar el Moviment Cinturó Verd: una organització que animava les dones de comunitats necessitades a plantar arbres en el seu entorn a canvi d’un sou xicotet. Els arbres eviten l’erosió del sòl, absorbixen contaminants, retenen l’aigua de pluja i oferixen fusta i aliment. És a dir, que a poc a poc regeneren els ecosistemes deteriorats per l’acció humana i milloren les condicions de vida dels qui els van plantar. És una bona recompensa, veritat? Des d’aquell momen,t la meua tasca com a activista va ser incansable. Tant que, en 2004, em van reconéixer ni més ni menys que amb el Premi Nobel de la Pau! Tant de bo cada vegada més i més persones s’adonen que, cuidant la nostra aliança amb el medi natural, ens enriquim tots.
¿Qué vas a descubrir? En aquesta unitat
SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE
• Wangari Maathai. L’activista: arbres, justícia i pau
UN MISSATGE SENSE ESBORRAR. QUÈ ÉS L’EMPREMTA DIGITAL?
1. Utilitzem els ecosistemes
1.1
2. Alterem els ecosistemes 3. Protegim els ecosistemes • Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències
En anayaeducacion.es Per a motivar • Vídeo: Abans de començar
Esbrineu què és l’empremta digital i feu una llista on anoteu totes les accions que realitzeu que hi tenen relació. Quantes estan vinculades amb el telèfon mòbil? Quins altres dispositius utilitzeu que tinguen una empremta digital?
1.2 Pareu atenció i busqueu informació sobre el CO2 associat als correus electrònics. De quines formes podríeu reduir immediatament la vostra empremta de carboni en aquest sentit? Com ho faríeu?
• Coneix més... Wangari Maathai
ORGANITZA EL TEU INFORME
Per a detectar idees prèvies
2.1 Prepareu la informació. Identifiqueu l’objectiu del projecte i expliqueu la raó de la vostra investigació.
• Presentació: Què necessites saber Per a exposar • Presentació: Els parcs nacionals espanyols Així es produïx la desertificació La desertificació a Espanya • Vídeos: La importància de la biodiversitat Per a exercitar • Activitats interactives: Aprén jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Analitzem un cas de pèrdua de biodiversitat. I, a més, tota la documentació necessària per a aplicar les claus del projecte.
2.2 Descriviu el procediment que heu seguit per a investigar. 2.3 Ordeneu els resultats obtinguts. Useu gràfics i taules quan siga necessari. 2.4 Escriviu les conclusions relacionant-les amb els resultats de la investigació. PRESENTEU LES DADES OBTINGUDES 3.1 Dissenyeu una presentació que permeta exposar les principals dades de l’informe. La informació ha de ser intuïtiva i fàcilment comprensible. 3.2 Difoneu la vostra presentació en els àmbits que cregueu que poden servir per a conscienciar sobre els problemes de la tecnologia i sobre les solucions que heu proposat. + orientacions en anayaeducacion.es
165
1
Utilitzem els ecosistemes
1.1 Els ecosistemes com a recurs Els éssers humans som consumidors i depenem dels ecosistemes per a obtindre recursos que satisfacen les nostres necessitats. Els recursos o serveis que ens proporcionen els ecosistemes inclouen suport vital (aigua, oxigen i aliments), materials i energia per a desenvolupar les nostres activitats, espai per a viure, la regulació del medi ambient i valors culturals i estètics. La disponibilitat d’aquests recursos depén del fet que el biòtop estiga en bones condicions, però, sobretot, depén del fet que existisca una gran biodiversitat.
La biodiversitat o diversitat biològica és la varietat o riquesa d’éssers vius que habiten el planeta.
1.2 Oxigen, aigua i aliments Com altres animals, les persones necessitem obtindre del medi oxigen, aigua i aliments per a realitzar les nostres funcions vitals i, com que la nostra població és enorme, necessitem una gran quantitat d’aquests recursos.
L’aigua dolça com a recurs
L’oxigen L’oxigen de l’atmosfera terrestre, així com el que està dissolt en l’aigua, té origen biològic. Això vol dir que són els organismes productors, els bacteris fotoautòtrofs, les algues i les plantes els que el produïxen a través de la fotosíntesi. Així, la disponibilitat d’aquest recurs està molt lligada a l’existència i a l’abundància d’aquests éssers vius en els ecosistemes.
L’aigua Encara que l’aigua a la Terra és molt abundant, la que necessitem com a suport vital és l’aigua dolça, que a més hem de potabilitzar per a poder beure-la amb garanties sanitàries suficients. L’obtenim principalment de la pluja, dels rius i dels llacs i dels magatzems subterranis o aqüífers. L’aigua en forma de gel és abundant però de difícil accés.
Observa la imatge i raona, a partir del que hi veus, per què l’aigua dolça és un recurs tan valuós per a l’ésser humà.
166
L’aigua dolça és un recurs potencialment renovable a través del cicle hidrològic, però està distribuïda de manera irregular a la superfície terrestre i, en alguns casos, com el de les aigües subterrànies, la renovació és molt lenta. A més, l’aigua dolça es pot contaminar, la qual cosa en la pràctica equival que s’esgote.
U8
Els aliments Els éssers humans som heteròtrofs i ens alimentem d’éssers vius o dels seus productes. D’ací que depenguem del fet que els ecosistemes puguen sostindre suficients éssers vius.
Pesca i aqüicultura
Igual que passa amb l’oxigen o amb l’aigua dolça, els éssers vius són recursos renovables, atés que es reproduïxen. No obstant això, és important que aquests éssers disposen de temps i de condicions per a poder reproduir-se; en cas contrari, s’extingirien. En general, obtenim els aliments de dues maneres:
- La caça, la pesca i la recol·lecció. Encara que la caça a penes es duu a terme en l’actualitat com a mitjà per a obtindre aliments, encara pesquem i recol·lectem una gran quantitat d’animals i algues dels ecosistemes marins per mitjà de la pesca i de l’arreplega, i per això és molt important que aquests ecosistemes tinguen bona salut.
- El cultiu i la cria d’éssers vius. La major part dels aliments que obtenim procedixen de tres activitats humanes que necessiten integrar-se en els ecosistemes per a ser productives: • L’agricultura. El cultiu de plantes proporciona aliments de manera directa i també per als animals que criem. Depén d’una bona salut mediambiental, ja que requerix grans extensions de terreny, aigua dolça suficient i una interacció amb els éssers pol· linitzadors que faça possible la producció de fruits. • La ramaderia. Els animals que criem ens proporcionen carn, llet, ous, mel i altres productes alimentaris. És una activitat totalment dependent dels ecosistemes, ja que els animals també necessiten espai, aigua i aliments per a desenvolupar-se. • L’aqüicultura. Aquesta activitat, més recent que les altres dues, ens permet criar peixos i altres éssers aquàtics, com ara crustacis, mol·luscos o algues en entorns controlats. Alleuja la pressió que exercim sobre els ecosistemes aquàtics silvestres, però també ocupa el seu espai i consumix els recursos procedents d’aquests ecosistemes.
Compara els dos procediments per a obtindre peix que apareixen en les fotografies. Assenyala els avantatges i els inconvenients mediambientals de cada un.
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
1 Per què creus que es considera que la biodiversitat
2 Cita diversos aliments que no obtinguem a partir de
és un indicador de la riquesa d’un país? Raona la resposta.
plantes cultivades o d’animals domèstics, sinó d’éssers vius silvestres i explica com s’aconseguixen.
167
1
Utilitzem els ecosistemes
1.3 Materials i energia Els ecosistemes proporcionen també materials i energia que necessitem per a les nostres activitats.
Materials
Les deveses com a recurs Ramaderia de porc ibèric
Els ecosistemes ens proporcionen diversos materials que necessitem per a les nostres activitats. Els principals són els següents:
- Roques, minerals i aigua. Aquestes matèries primeres procedixen del biòtop i són imprescindibles per a la indústria i la construcció. No són renovables excepte l’aigua, amb els matisos que ja s’han comentat.
- Sòl. El sòl fèrtil és imprescindible per a l’agricultura. És un recurs que s’ha arrabassat gradualment als entorns naturals i que es pot exhaurir si s’utilitza de forma irracional.
- Fusta i fibres vegetals. Obtenim la fusta dels troncs dels arbres silvestres, però cada vegada més dels cultius forestals. Quant a les fibres vegetals, destaquen el cotó, el lli, el cànem o l’espart, amb els quals fem teixits o cordes. Obtenció de suro de la surera
- Pells i llana. Amb les pells dels animals s’elabora el cuiro present en roba, calçat o tapisseries. D’altra banda, la llana d’ovelles, cabres o alpaques es destina a l’elaboració de teixits.
- Medicines. Molts éssers contenen o produïxen substàncies amb les quals fabriquem medicaments. Destaquen nombrosos principis actius que s’obtenen de les plantes, o els antibiòtics, que s’extrauen de certes floridures.
Energia Obtenció de carbó vegetal
En l’actualitat obtenim la major part de l’energia dels combustibles fòssils, que es van formar en ecosistemes del passat, i l’extracció i ús de la qual causa un impacte important en els ecosistemes presents. Altres fonts d’energia àmpliament utilitzades, com les substàncies radioactives, la radiació solar, el vent o els corrents d’aigua no estan produïdes pels ecosistemes, però el seu ús influïx en aquests perquè els altera.
Alguns ecosistemes, com les deveses d’alzines i sureres, proporcionen aliments, materials i energia. Observa les imatges i indica quins recursos hi apareixen i com s’obtenen.
168
L’única font d’energia usada en l’actualitat que sí que produïxen els ecosistemes és l’anomenada biomassa. Es tracta d’un conjunt de materials procedents d’éssers vius que es poden utilitzar com a biocombustibles. Entre aquests materials destaquen la llenya de fusta o de restes agrícoles, el carbó vegetal, els olis vegetals, els bioalcohols o el biogàs procedent de la fermentació de restes de menjar o d’excrements.
U8
1.4 Altres recursos Hi ha altres recursos i serveis que ens proporcionen els ecosistemes, que no són recursos materials, però que no per això tenen menys importància.
Un espai per a viure
Espai per a viure Els éssers humans necessitem molt d’espai, tant per a establir els nostres habitatges com per a disposar els nostres cultius, pastures i infraestructures. Aquest espai està limitat, de moment, a la superfície emergida de l’escorça terrestre, amb l’excepció de regions amb condicions ambientals molt dures com l’interior del Sàhara o de l’Antàrtida, les zones muntanyoses situades a gran altitud o les banquises de l’Àrtic que no ocupem. Hem de considerar, per tant, que l’espai és limitat i que les àrees que ocupem deixen d’estar disponibles per a altres ecosistemes no humanitzats.
Regulació Els ecosistemes fan que el planeta tinga un estat d’equilibri dinàmic amb unes condicions favorables per a les espècies actuals, inclosa la nostra. Així:
- Característiques com la quantitat de fitoplàncton en els medis marins o la quantitat de superfície coberta per vegetació en els medis terrestres són determinants en el clima o en la hidrologia del planeta. Compara les dues imatges i indica com creus que han influït en aquestes dues societats les característiques dels ecosistemes de les regions en què estan assentades.
- Els ecosistemes en equilibri són molt menys propensos a l’extensió de plagues o de malalties, ja que tenen uns sistemes de control propis.
Valors culturals i estètics La comprensió dels valors culturals i estètics que aporten els ecosistemes requerix educar les poblacions perquè els coneguen, els respecten i sàpien com aprofitar-los. Entre aquests valors podem destacar els següents:
- Les diferents societats humanes s’han definit d’acord amb les característiques dels ecosistemes presents en les zones en què viuen. Així, la gastronomia, la vestimenta, l’habitatge o els usos del medi d’una societat depenen en gran manera de la influència d’aquests ecosistemes.
- Els ecosistemes aporten bellesa en forma de paisatges o de comunitats d’éssers vius de gran vistositat que moltes persones volen contemplar i experimentar perquè generen benestar. Això és una font de riquesa que es pot explotar a través d’activitats com el turisme.
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
3
Llapis al centre. En grup, feu una llista amb tot el que vegeu al vostre voltant que procedisca d’éssers vius. Podríeu prescindir d’aquestes coses?
4 Explica per què és important que hi haja a la Terra grans extensions de boscos i de selves.
5 Explica per què la bellesa es considera un recurs que aporten els ecosistemes.
169
2
Alterem els ecosistemes
En el passat, quan la població humana era escassa al planeta, explotàvem els recursos naturals sense modificar en excés el medi, per la qual cosa donava temps que es regenerara. Però, en l’actualitat, l’enorme creixement de la població i el desenvolupament de la tecnologia han portat a un consum incontrolat dels recursos i a alteracions importants en els ecosistemes que causen problemes mediambientals greus. Els principals són la pèrdua de la biodiversitat, el canvi climàtic i la pèrdua de sòl, que porta a la desertificació.
2.1 La pèrdua de la biodiversitat Un dels problemes ambientals més greus i inquietants als quals ens enfrontem és que la taxa actual de desaparició d’espècies ha aconseguit uns valors alarmants i sense precedents que sembla que produïxen un episodi d’extinció massiva. Les causes d’aquesta pèrdua de biodiversitat són, entre altres, la sobreexplotació, l’alteració dels medis naturals i la introducció d’espècies exòtiques.
El bisó en perill
La sobreexplotació La sobreexplotació de les espècies és la seua captura o recol·lecció massiva i tan ràpida que no dona temps a la recuperació de les poblacions per mitjà de la reproducció. Les activitats humanes responsables d’aquesta explotació desmesurada són:
- La pesca industrial amb arts poc selectives. Alguns països encara practiquen una pesca a escala industrial, amb vaixells grans i amb xarxes quilomètriques i poc selectives, que literalment exhaurixen el mar. A més, en alguns casos no es respecten les quotes de captura ni les parades per a permetre que les espècies es reproduïsquen i es recuperen les poblacions.
- La tala massiva. En algunes zones del món es talen La imatge correspon a una època de la història d’Amèrica del Nord en què es va dur a terme una caça massiva d’un animal aleshores molt abundant al territori: el bisó. Busca informació sobre aquest esdeveniment, indica quines en van ser les conseqüències mediambientals, descriu la situació actual del bisó i dona la teua opinió sobre això.
170
grans extensions de selva per a aconseguir fustes d’alta qualitat. Això no només acaba amb els arbres, sinó amb totes les espècies associades a aquests.
- La caça i la recol·lecció il·legals. Actualment es continuen caçant o recol·lectant éssers vius de forma furtiva, que es destinen al comerç il·legal d’espècies per a col·leccionisme o per a obtindre materials com el marfil, el corall o substàncies suposadament curatives.
U8
L’alteració dels medis naturals L’alteració o fins i tot la destrucció dels medis naturals deguda a les activitats humanes causa la desaparició de les espècies dels ecosistemes associats a aquests medis.
El problema del plàstic
L’ésser humà altera els medis principalment a causa de:
- La desforestació. És l’eliminació de la coberta vegetal d’una zona per tales massives o per incendis. Destruïx tot l’ecosistema associat a les plantes i exposa el sòl a l’erosió.
- La contaminació. Les emissions de certs gasos poden originar pluges àcides que maten les plantes i contaminen els sòls. També els abocaments de residus i de substàncies perjudicials als sòls i a les aigües marines o continentals enverinen molts éssers vius. Un dels problemes més importants en l’actualitat és el dels residus plàstics, que arriben a estar presents en tots els ecosistemes i fins i tot dins d’éssers vius.
- L’ocupació. L’ésser humà ocupa grans extensions de terreny amb pobles i ciutats, amb infraestructures (carreteres, embassaments, etc.) i, sobretot, amb cultius i pastures. Els medis naturals que hi havia en aquestes zones desapareixen, i, amb aquests, els seus ecosistemes.
Observa la imatge i escriu una redacció sobre aquest problema, sobre els sentiments que et produïx i sobre allò que creus que es podria fer per a resoldre’l.
La introducció d’espècies exòtiques Les espècies exòtiques introduïdes són aquelles que procedixen d’uns ecosistemes i que es porten a uns altres, en els quals s’establixen i causen desequilibris en les relacions biòtiques. L’ésser humà ha sigut responsable, de forma intencionada o accidental, del trasllat i introducció, en alguns ecosistemes, d’espècies procedents d’altres. Els motius són molt variats:
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
- Per interés econòmic. Algunes espècies, tant domèstiques com
1 Què és la sobreexplotació de les
silvestres, s’han introduït en zones on no existien amb la intenció d’aprofitar-les com a aliment, amb fins cinegètics, com a font de materials o com a adorn. Algunes d’aquestes espècies s’han assilvestrat i han colonitzat aquestes zones, on han causat desequilibris.
2 Explica per què la desforestació
- Per a intentar esmenar problemes. De vegades, per a «reparar» l’extinció d’una espècie local o per a «remeiar» l’aparició d’una plaga, s’han introduït espècies per a substituir l’espècie extinta o per a servir de depredadors de la plaga. Aquestes intervencions sempre han generat problemes nous.
- Per accident. Algunes espècies exòtiques han arribat a altres ecosistemes en fixar-se o introduir-se en vaixells, en contenidors de mercaderies, etc.; altres espècies s’han escapat o dispersat a partir de vivers, granges d’animals, zoològics, etc.
- Per negligència. Algunes persones alliberen en el medi natural éssers exòtics que poden ensalvatgir-se i causar problemes.
espècies? Posa’n algun exemple. d’una zona acaba amb un gran nombre d’espècies.
3
Busca informació sobre aquestes espècies: clòtxina zebra, eicòrnia, cotorra de Kramer i gripau de canya sud-americà. Indica, en cada cas: a) Quina n’és la zona d’origen? b) Com es va introduir en la regió en què és exòtica? c) Per què és danyosa per als ecosistemes en què s’ha introduït?
171
2
Alterem els ecosistemes
2.2 El canvi climàtic En els últims temps es detecta al planeta un calfament global progressiu. Els mesuraments que es registren des de fa més de dos segles mostren un augment continu i ràpid de la temperatura mitjana de la Terra que sembla que va començar quan es van generalitzar la industrialització i l’ús dels combustibles fòssils. Això convertix les activitats humanes en les principals sospitoses del calfament. Associats a aquest calfament, es detecten canvis importants en els climes de la Terra: els hiverns tendixen a ser menys freds, les sequeres en certes zones comencen a ser més freqüents i prolongades, augmenta la freqüència dels huracans, etc. És el que es coneix com canvi climàtic.
Com es produïx el canvi climàtic
Efecte d’hivernacle Radiació solar
Hi ha proves científiques que indiquen que la principal causa del canvi climàtic és l’augment a l’atmosfera de certs gasos procedents de l’activitat humana, en especial el diòxid de carboni (CO2).
Atmosfera
Sol
Aquest gas és el responsable de l’anomenat efecte d’hivernacle. Reté la radiació infraroja que emet la Terra en ser calfada pel Sol i evita un refredament ràpid del planeta a les nits. Això manté les temperatures del nostre planeta en nivells adequats.
Radiació infraroja
No obstant això, en augmentar la concentració de CO2 a l’atmosfera a causa de les emissions humanes, l’efecte d’hivernacle s’incrementa i la temperatura mitjana augmenta.
Radiació infraroja retinguda
El calfament global té una sèrie d’efectes encadenats que contribuïxen al canvi dels climes:
- Els casquets polars i les glaceres es fonen i tota aquesta aigua dolça acaba als mars, el nivell dels quals augmenta.
- L’arribada de gran quantitat d’aigua dolça al mar altera la salinitat i podria arribar a canviar el curs d’alguns corrents marins.
- El calfament de la superfície marina i les variacions en els corrents canvien la circulació atmosfèrica i, per tant, les precipitacions i els vents a les diferents zones de la Terra.
Relació entre la concentració de CO2 i la temperatura de la Terra 5,0
300
2,5
280
0
260
-2,5
240
-5,0
220
-7,5
200 180
-10,0
172
140
120
100 80 60 Milers d’anys Miles de añosarrere atrás
40
20
0
14,3
370 350
14,1
330
13,9
310 290 270 250 1 000
°C 160
14,5
390
ppm CO2
Canvi de de temperatura Cambio temperatura respecto (°C) respecteal alpresente present °C
Concentració de Concentración de CO CO22 (partes pormilió) millón) (parts per
13,7 1 200
CO2
1 400
1 600
Años Anys
1800
13,3 2000
°C
U8
Les conseqüències Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són innegables, la ciència encara no sap com evolucionaran els climes de la Terra i quines seran les conseqüències d’aquests canvis. De moment, les previsions més probables davant d’un canvi climàtic serien les següents:
- Els ecosistemes s’alteraran perquè les espècies deixaran d’estar ben adaptades a les noves condicions derivades del canvi climàtic.
- L’augment del nivell del mar farà que les costes i les terres baixes s’inunden en part, la qual cosa canviarà les condicions dels ecosistemes costaners. Els ecosistemes d’aigües poc profundes, com els esculls de corall, es veuran afectats en quedar a més profunditat i rebre menys llum.
- El canvi climàtic afectarà l’agricultura, la ramaderia i les nostres poblacions i infraestructures. L’economia d’alguns països es pot veure molt perjudicada i alguns països situats en terres baixes poden fins i tot desaparéixer.
- Els moviments migratoris de persones causats pels efectes del canvi climàtic poden ser massius si les condicions de vida en algunes zones es fan insostenibles. Això concentrarà la població humana en un espai menor.
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
4 Explica la relació que hi ha entre el calfament global i l’ús dels combustibles fòssils.
5
Què passaria si...? Imagina que, per a detindre el calfament global, es decidira eliminar per complet l’efecte d’hivernacle. Seria una bona solució?
6
Full giratori. Anoteu les conseqüències que podria tindre per a la vostra localitat i per al vostre entorn pròxim el canvi climàtic i descriviu-ne alguna que cregueu que ja ocorre.
Deserts, inundacions i desgels
Relaciona aquestes dues fotografies amb el canvi climàtic. Justifica les respostes.
173
2
Alterem els ecosistemes
2.3 La pèrdua del sòl i la desertificació L’explotació intensiva que l’ésser humà fa dels sòls en provoca l’alteració o la destrucció.
La desertificació és el procés de degradació del sòl, pel qual deixa de ser fèrtilment i biològicament productiu, de manera que s’assembla a un desert. Les principals causes de la desertificació són dues: la pèrdua de la coberta vegetal i l’erosió del sòl.
La pèrdua de la coberta vegetal o desforestació Els territoris poden patir la desforestació per diverses causes. Per exemple:
- Per sobreexplotació dels boscos. - Per un mal ús dels sòls. Per exemple, destinant-los a cultius que després s’abandonen o dedicant-los a un pasturatge de bestiar excessiu que acaba amb tota la vegetació.
- Per incendis accidentals o intencionats. - Per causes climàtiques que maten les plantes, com ara sequeres extremes o augments de la temperatura.
L’erosió del sòl Els sòls desproveïts de vegetació deixen d’estar subjectes per les arrels de les plantes i coberts per la part aèria d’aquestes. Això fa que les pluges els arrosseguen, especialment si estan en pendents. El problema es veu agreujat a les zones àrides, on les pluges, escasses i torrencials, arrosseguen gran quantitat de sòl i deixen roques nues i improductives.
Perdent sòl La zona de la fotografia ha perdut el sòl en gran manera a causa d’una erosió intensa. Explica quins factors creus que han afavorit aquesta pèrdua de sòl.
174
U8
Les conseqüències de la desertificació La desertificació suposa la pèrdua dels ecosistemes de les zones afectades. Aquesta pèrdua és, a més, irreversible, ja que el procés de regeneració dels sòls és extremadament lent, la qual cosa fa que, quan s’ha perdut el sòl en una zona, no es puga reforestar. Per a l’ésser humà, la desertificació ocasiona problemes perquè les zones afectades no permeten l’agricultura o la ramaderia, adquirixen condicions de vida molt difícils o costoses de suportar i quasi sempre són abandonades.
La desertificació al món i a Espanya En l’actualitat hi ha zones mol extenses del planeta que tenen risc de patir desertificació o que la patixen ja. La major part estan en zones subtropicals o temperades seques, ja que el clima d’aquestes regions les fa especialment vulnerables a aquest procés. El sud-est de la península Ibèrica, les illes Canàries i Ceuta i Melilla són les zones del nostre país amb més risc de desertificació.
Molt alt Alt
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
7 Explica per què el fenomen de la desertificació és més greu a les zones àrides del planeta.
8
anayaeducacion.es Consulta «Així es produïx la desertificació» i «La desertificació a Espanya» i digues per què Espanya és un país amb un risc alt de desertificació. Quines són les zones que tenen més risc?
9 Relaciona el canvi climàtic, la desertificació i la pèrdua de biodiversitat.
Baix Molt baix
Mitjà
La desertificació Risc dede desertificació Riesgo desertificación al món en el mundo Muy alto Molt alt Alto Alt Moderado Moderat Bajo Baix
Relaciona la ubicació de les zones amb més risc de desertificació a Espanya i al món amb els climes predominants en aquestes zones i amb l’activitat 0 2000 humana 4000 6000 que 8000s’hi km desenvolupa.
175
3
En l’actualitat, quasi tots els éssers humans som conscients de les alteracions que produïm en els ecosistemes i del fet que aquestes poden amenaçar la nostra supervivència com a espècie.
Protegemos los escosistemas
Així, encara que és complicat aconseguir acords entre tots els països, sí que hi ha plans per a controlar aquestes alteracions sense renunciar al desenvolupament; és a dir, s’intenta aconseguir un desenvolupament sostenible.
Els ODS
El desenvolupament sostenible és un model socioeconòmic que garantix el benestar i la disponibilitat de recursos a totes les persones, respectant el medi ambient de manera que les generacions futures en puguen gaudir.
3.1 Els ODS A fi d’aconseguir el model de desenvolupament sostenible, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va preparar els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb metes a curt, mitjà i llarg termini que els països haurien de comprometre’s a aconseguir. Les metes inclouen mesures concretes per a:
- Fer que les activitats humanes siguen justes per a les societats i compatibles amb el medi ambient.
- Elaborar lleis que garantisquen o afavorisquen el compliment de les mesures proposades.
- Dur a terme plans per a una educació dirigida a aconseguir una consciència mediambiental global. Entre les que s’ocupen de resoldre els problemes ambientals que s’han plantejat en aquesta unitat destaquen aquelles destinades a protegir la biodiversitat, les dedicades a detindre el canvi climàtic i les que intenten lluitar contra la desertificació.
Argumenta com creus que contribuïxen als ODS les persones que es veuen en les imatges.
ELS OBJECTIUS DE DESENVO LUPAMENT SOSTENIBLE
INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA
176
FI DE LA POBRESA
FAM ZERO
SALUT I BENESTAR
EDUCACIÓ DE QUALITAT
IGUALTAT DE GÈNERE
AIGUA NETA I SANEJAMENT
ENERGIA ASSEQUIBLE I NO CONTAMINANT
TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÒMIC
REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS
CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES
PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLES
ACCIÓ PEL CLIMA
VIDA SUBMARINA
VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES
PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES
ALIANCES PER A ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS
U8
3.2 Protegir la biodiversitat Les principals mesures per a evitar la pèrdua de la biodiversitat són les següents:
- Regular l’explotació d’éssers vius. Sobretot els d’ecosistemes marins, establint límits en les captures i períodes de «parada biològica» per a permetre la recuperació de les poblacions. També s’endurix la persecució del tràfic il·legal d’espècies i del furtivisme, i es prohibix la caça i la recol·lecció d’espècies en perill d’extinció.
- Evitar el deteriorament dels medis. Per a això, es promou una explotació racional dels recursos, s’apliquen mesures per a reduir la contaminació i l’acumulació de residus, s’intenta evitar els incendis o es disposen mitjans per a extingir-los, etc.
- Controlar el problema de la introducció d’espècies exòtiques. Per a això, s’incrementa el control sobre el tràfic d’éssers vius entre països i sobre la presència accidental d’espècies en transports i en contenidors. També s’apliquen mesures per a eliminar poblacions d’espècies ja establides.
- La creació de centres d’investigació. Els parcs zoològics i els bancs
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
1 Explica què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
2 Explica com contribuïx a la protec-
de llavors fan possible criar en captivitat les espècies amenaçades, que es reintroduïxen en el seu hàbitat.
ció de la biodiversitat un banc de llavors.
- Crear espais protegits. Consistix a restringir l’ocupació i les activi-
3 Esbrina quin és el parc nacional
tats humanes en algunes zones del planeta en què hi ha ecosistemes valuosos, espècies amenaçades o espais naturals no humanitzats o amb una presència humana en equilibri amb els ecosistemes.
PRINCIPALS ESPAIS NATURALS ESPANYOLS
M a r
C a n t à b r i c a
Parc nacional
ORDESA I MONT PERDUT
Altres espais protegits Reserva de la biosfera 0
200
400
600
800 km
Font: MAGRAMA i UNESCO.
més pròxim a la teua localitat, descriu-lo i explica per què creus que es va crear.
AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
PICOS DE EUROPA
ILLES ATLÀNTIQUES
SERRA DE GUADARRAMA
OCEÀ MONFRAGÜE
CABAÑEROS
ARXIPÈLAG DE CABRERA
TABLAS DE DAIMIEL
AT L À N T I C
DOÑANA
SIERRA NEVADA CALDERA DE TABURIENTE TEIDE
TIMANFAYA
r M a
M
e
d
e i t
a n i à r r
GARAJONAY
177
3
Protegim els ecosistemes
3.3 Detindre el canvi climàtic El canvi climàtic és el principal problema ambiental a què ens enfrontem, ja que, si es produïx amb una intensitat determinada, agreujarà tots els altres. Afortunadament, hi ha una preocupació mundial creixent pel canvi climàtic per les conseqüències tan greus que pot tindre. Per això, hi ha acords internacionals per a intentar resoldre’l per mitjà de:
- Compromisos per a reduir les emissions de CO2, com el desenvolupament de fonts d’energia netes o, almenys, provisionalment, aquelles que no utilitzen combustibles fòssils i no emeten gasos.
- Plans per a evitar la desforestació i per a regenerar les àrees desforestades, a més de mesures per a evitar la pèrdua de fitoplàncton marí. Tant les plantes com les algues fixen el CO2 atmosfèric per mitjà de la fotosíntesi i contribuïxen a mantindre’n la concentració en nivells tolerables.
- Promoció de l’educació, perquè tots adquirim consciència que hem d’adoptar hàbits de vida que impliquen menys emissions de CO2, com utilitzar transports col·lectius, estalviar energia, no malgastar recursos, etc. És el que s’anomena «reduir la nostra empremta de carboni».
Reduïm l’empremta de carboni Les accions o els hàbits de vida que es representen en les fotografies contribuïxen a reduir l’«empremta de carboni». Explica per què.
178
U8
3.4 Lluitar contra la desertificació Les possibles solucions al problema de la desertificació impliquen accions com aquestes:
- Mesures de prevenció, com el control de la tala d’arbres, la construcció de bancals per a disminuir l’erosió en zones desforestades, la prevenció dels incendis forestals o la promoció d’incentius a les àrees rurals per a evitar l’abandó de cultius i per a gestionar les zones forestals.
- Recuperació dels sòls per mitjà de la reforestació progressiva de les zones afectades. Per a això, s’aportarà nou substrat i es replantaran, primer, espècies de plantes resistents per a fixar-lo i millorar-lo, que se substituiran gradualment per les espècies autòctones que hi havia a la regió.
Reg per degoteig en un hort.
- Mesures que disminuïsquen els efectes de la sequera, augmentant la disponibilitat d’aigua per mitjà de tècniques de captació i mètodes de reg adequats que eviten la dessecació o la salinització dels sòls i dels aqüífers.
- Desenvolupament de campanyes d’educació ambiental i de sensibilització, incloent la participació de col·lectius implicats, com els dedicats a la ramaderia i a l’agricultura.
Reforestació amb plantes autòctones.
Un estalvi energètic molt eficaç Moltes campanyes relacionades amb el canvi climàtic solen incidir en l’estalvi energètic. En la taula pots veure el consum elèctric anual d’una casa. Observa i respon: a) El consum mensual d’un aparell es calcula multiplicant la potència en W, les hores diàries que està encés i els dies del mes. Per exemple, un televisor amb una potència de 100 W que estiga encés 4 hores al dia consumiria 150 W × 4 hores/dia × 30 dies = 1 800 Wh = 18 kWh en un mes. Elabora una taula com la de l’exemple i calcula la despesa total i mensual de ta casa. b) Calcular la despesa anual d’un electrodomèstic és complex a causa de canvis en la potència o freqüència del seu ús. Analitza els càlculs que has fet en l’apartat anterior i raona a què es poden deure les diferències amb les dades de la taula. c) Anota com estalviar energia a casa i calcula quants kWh podries estalviar. Busca informació sobre la despesa en Estand by o consum fantasma.
d) El preu del kWh varia cada dia. El consum mitjà en 2020 va ser de 0,141 €; en 2021 va ser de 0,253. Consulta el preu mitjà actual del kWh i calcula quant hauries estalviat en 2020, quant en 2021 i quant enguany. Electrodomèstic Frigorífic amb congelador
Consum kWh/any 1200
Llavadora
260
Llavaplats
245
Forn
240
Vitroceràmica
420
Televisor
210
Ordinador
180
Il·luminació
380
Altres
360
Total
3 495
179
© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.