Operació món: Biologia i Geologia 3º ESO (demo) by Grupo Anaya, S.A.

DEMO

INCLOU

ÈN

PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME

C. l Va

en cian

ESO

BIOLOGIA I GEOLOGIA S. Clemente, A. Domínguez, A. B. Ruiz

r e p

ió c a

n ó O m

Índex Els sabers bàsics del curs

El mètode científic ........................................................... 10 1. 2. 3. 4.

El mètode científic La investigació al laboratori La investigació en la naturalesa Recerca d’informació

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

Superxefs ............................................................................................ 28

1 L’organització de l’ésser humà .. .............................................................. 30 • 1. 2. 3. 4. 5.

Ada Jonath. Curiosa per naturalesa Els nivells d’organització La cèl·lula humana La diferenciació cel·lular Els teixits humans Òrgans, aparells i sistemes

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

2 La nutrició i l’alimentació • 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

......................

Louis Pasteur. Un químic entre bacteris La nutrició en l’ésser humà Els nutrients L’aportació d’energia L’alimentació Les recomanacions dietètiques Alimentació i sostenibilitat La dieta i la salut

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

3 A parells per a la funció de nutrició .................................... 64 • 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Lucy Wills. Una guerrera contra l’anèmia L’aparell digestiu La digestió L’aparell respiratori L’aparell circulatori La circulació sanguínia El sistema limfàtic L’aparell excretor La salut i la funció de nutrició

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

Dossier d’aprenentatge ............................................................... 86

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

És una emergència! ........................................................................ 88

Viure en un volcà ........................................................................... 162

4 La funció de relació

7 La Terra canviant

• 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

.. ..........................................

Rita Levi-Montalcini. La dama de la neurona La relació en l’ésser humà La percepció: els sentits La percepció i la salut La coordinació nerviosa La salut del sistema nerviós La coordinació endocrina La salut del sistema endocrí Les drogues i la drogoaddicció L’execució de la resposta. L’aparell locomotor L’execució de la resposta i la salut

• Alfred Wgener. Un explorador a la deriva 1. L’evolució del relleu. El cicle geològic 2. L’energia interna de la Terra i els processos endògens 3. El magmatisme i els volcans 4. Les forces tectòniques 5. Els riscos geològics Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

5 A parells per a la funció de reproducció ...................................... 122 • Marie-Anne Victorie Gillain Boivin. Una ginecòloga sàvia 1. La reproducció humana 2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes humans 4. Els cicles de l’ovari i de l’úter 5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. Salut i planificació reproductiva

• 1. 2. 3. 4. 5. 6.

...................................................................................

8 El modelat del relleu • 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

. . ........................................

178

Marjorie Sweeting. La gran exploradora del karst El modelat del relleu Els processos geològics exògens El modelat de les aigües de torrentera: els torrents El modelat dels rius El modelat de les aigües subterrànies El modelat de les glaceres El modelat del vent El modelat de la mar Els éssers vius modelen el relleu

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

6 Vida sana

164

..................................................

140

James McCune Smith. L’esperança d’un poble La salut i la malaltia Els tipus de malalties La transmissió de les malalties infeccioses El sistema immunitari Prevenció i curació de malalties infeccioses Els trasplantaments i la donació

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

Dossier d’aprenentatge ............................................................. 160

Explorem el nostre patrimoni geològic .......................................................

200

Dossier d’aprenentatge ............................................................ 204

2 La nutrició i l’alimentació LOUIS PASTEUR. Un químic entre bacteris Em dic Louis Pasteur, vaig nàixer en 1822 a la ciutat francesa de Dôle i com a estudiant vaig ser un desastre en ciències. Irònicament, hui soc un dels científics més coneguts de la història. Quan era xiquet destacava en pintura, de manera que els meus mestres em van guiar en aquesta direcció. Vaig créixer amb el desig de convertir-me en professor d’art, però mon pare, poc convençut, em va obligar a estudiar també altres matèries. En 1842 vaig obtindre el títol de Matemàtiques a la universitat de Dijon amb notes prou mediocres en Física i Química. Em va costar bastant, però en 1847 vaig aconseguir doctorar-me precisament en Física i Química. A partir d’aleshores em vaig guanyar la vida com a professor de Física al Liceu de Dijon i després com a professor de Química a la Universitat d’Estrasburg. Per fi podia investigar algunes de les incògnites que em plantejava. I no hi ha dubte que vaig obtindre resultats! En 1864 vaig demostrar d’una vegada per sempre que els éssers vius no es poden formar espontàniament. Fins aleshores es creia que alguns materials inerts, 44

com el caldo o el fang, es podien transformar en éssers vius senzills, com ara mosques o cucs. Vaig tindre la idea de deixar a l’aire un matràs amb caldo de carn i vaig posar filtres perquè cap ésser viu poguera arribar al caldo. Com esperava, en aquestes condicions no es van formar mosques ni cap altre ésser. Fruit del meu treball incansable va ser també la teoria germinal de les malalties infeccioses. Establia que les malalties infeccioses estan causades per paràsits microscòpics i que són aquests gèrmens els que es transmeten entre éssers vius i provoquen els contagis. Per a combatre’ls, vaig plantejar un mètode que porta el meu nom, la pasteurització. Consistia a calfar les begudes abans de consumir-les per a matar els microorganismes que pogueren contindre. També vaig pensar que es podien usar gèrmens debilitats per a provocar que una persona s’immunitzara contra una malaltia, la qual cosa em va permetre desenvolupar vacunes contra el còlera i la ràbia. No és per presumir, però no està gens malament per a un estudiant mediocre, no creus?

Què descobriràs? En aquesta unitat

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

• Louis Pasteur. Un químic entre bacteris

ELABOREM UN «NUTRISCORE» PROPI

1. La nutrició en l’ésser humà

3.1 En aquesta fase analitzareu els aliments que porteu a classe. En primer lloc, recolliu les dades nutricionals d’aquests aliments.

2. Els nutrients 3. L’aportació d’energia 4. L’alimentació 5. Les recomanacions dietètiques 6. Alimentació i sostenibilitat 7. La dieta i la salut • Treballa amb el que has aprés.

En anayaeducacion.es Per a motivar • Vídeo: Abans de començar • Coneix més... Louis Pasteur Per a detectar idees prèvies • Presentació: Què necessites saber Per a exposar • Presentació: Les vitamines; On pot haver-hi contaminants alimentaris; L’etiqueta dels aliments. • Infografia: Rodes, piràmides i rombes

3.2 Analitzeu les etiquetes i anoteu si creieu que aquest menjar és sa o no ho és. 3.3 Amb les dades recollides, elaboreu un Nutriscore propi. Investigueu què és i per a què servix aquest instrument. 3.4 Valoreu els vostres aliments amb el Nutriscore i elaboreu una infografia per a explicar la situació actual al vostre centre. SUPERXEFS: DISSENYANT UNA DIETA SALUDABLE 4.1 Dissenyareu dietes saludables per a l’esplai. En primer lloc, feu una llista amb els criteris que determinen què és una dieta saludable. 4.2 Seleccioneu aliments saludables que es puguen portar al centre. 4.3 Dissenyeu cinc menjars saludables per a l’esplai usant els aliments que heu triat. 4.4 Valoreu els vostres menjars saludables i comproveu si complixen amb tots els criteris de la llista que heu confeccionat. Feu les modificacions necessàries perquè els complisquen.

Per a exercitar • Activitats interactives: Aprén jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Valora si una dieta és equilibrada + orientacions en anayaeducacion.es

La nutrició en l’ésser humà

1.1 La funció de nutrició Les cèl·lules del nostre organisme no tenen capacitat per a aconseguir nutrients per si mateixes i depenen d’òrgans, aparells i sistemes que els els proporcionen. Els òrgans especialitzats en la nutrició duen a terme els processos següents:

La nutrició és el conjunt de processos que permet a l’ésser humà obtindre la matèria i l’energia necessàries per a construir i mantindre les seues estructures i realitzar les seues activitats.

- L’obtenció de nutrients, a partir dels aliments, i d’oxigen, a partir de l’aire.

- El transport dels nutrients i l’oxigen a les cèl·lules.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

- La respiració cel·lular, que té lloc als mitocondris de les cèl·lules.

1 Què és la nutrició? 2 Quins aparells són necessaris per-

- L’eliminació dels rebutjos cel·lulars i del diòxid de carboni, que s’han de transportar des de les cèl·lules fins als òrgans encarregats d’expulsar-los a l’exterior.

què els nutrients i l’oxigen arriben a les cèl·lules?

3 Quins aparells estan implicats en l’eliminació dels productes de rebuig i del diòxid de carboni? D’on procedixen aquestes substàncies?

1.2 Els aparells per a la nutrició La funció de nutrició, la duen a terme, de forma coordinada, els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor, i el sistema limfàtic.

Digestiu

Respiratori

L’aparell digestiu s’encarrega de transformar els aliments en substàncies més simples, els nutrients, i que aquests passen a la sang. Ho fa per mitjà dels processos de digestió i absorció.

L’aparell respiratori s’encarrega de l’intercanvi de gasos. Pren l’oxigen de l’aire, que passa a la sang, i elimina d’aquesta el diòxid de carboni, que s’expulsa a l’exterior.

Limfàtic Circulatori L’aparell circulatori, per mitjà de la sang, s’encarrega del transport dels nutrients i de l’oxigen fins a les cèl·lules, retira d’aquestes els rebutjos i els porta fins als òrgans excretors.

El sistema limfàtic col·labora amb l’aparell circulatori en el transport de substàncies.

Excretor L’aparell excretor s’encarrega d’eliminar de la sang els productes de rebuig de l’activitat cel·lular i d’expulsar-los al medi exterior. El formen els òrgans excretors.

Els nutrients

L’ésser humà té nutrició heteròtrofa; és a dir, pren matèria orgànica, en forma d’aliments, per a obtindre’n els nutrients necessaris per a la seua supervivència.

Classifica nutrients

Els nutrients són compostos que formen part dels aliments i són necessaris per al funcionament correcte del nostre organisme, que els obté per mitjà del procés de la digestió.

DIFERENTS FORMES DE CLASSIFICAR ELS NUTRIENTS Segons la funció Nutrients amb funció reguladora

Nutrients amb funció energètica

Els nutrients es poden classificar de formes diferents; per exemple, segons la funció que realitzen, segons la quantitat que es necessita ingerir dels aliments o segons la composició química.

Nutrients amb funció plàstica

2.1 Tipus de nutrients segons la funció

Segons la quantitat que necessitem ingerir Macronutrients

- Nutrients amb funció estructural o plàstica. AlMicronutrients

Segons la composició

Hidrats de carboni

Aigua Minerals

Proteïnes

Fibra Vitamines

Lípids

Observa l’organitzador visual i llig el text sobre les diferents formes de classificar els nutrients per a completar la taula següent en el quadern.

guns nutrients com les proteïnes, alguns lípids, el calci o l’aigua subministren a l’organisme materials per a la formació i la renovació de les estructures i teixits de l’organisme.

- Nutrients amb funció energètica. Els hidrats de carboni i els lípids són els principals nutrients que aporten al nostre organisme l’energia necessària per al manteniment de les funcions vitals. Encara que les proteïnes també poden aportar energia, exercixen una funció principalment estructural.

- Nutrients amb funció reguladora. La duen a terme els nutrients que regulen els processos metabòlics del nostre organisme. Són, sobretot, les vitamines i els minerals, però també l’aigua i la fibra exercixen aquesta funció en l’organisme.

Proteïnes

Funció estructural i, ocasionalment, energètica

Macronutrients

Lípids

Aigua

Vitamines

quantitat que es necessita ingerir

Minerals

- Micronutrients. Són aquells que l’organisme ne-

Hidrats de carboni

cessita en quantitats molt reduïdes. Els nutrients d’aquest tipus són les vitamines i els minerals.

Fibra

- Macronutrients. Són els nutrients que l’organisme

2.2 Tipus de nutrients segons la

necessita en quantitats més grans. Són les proteïnes, els lípids, els hidrats de carboni i l’aigua.

2 Els nutrients

2.3 Tipus de nutrients segons la composició Nutrients inorgànics Els nutrients essencials són aquells que el nostre organisme no pot sintetitzar en suficient quantitat, però són imprescindibles per al creixement i el desenvolupament de cada persona. Per això, s’han d’obtindre dels aliments que prenem.

- L’aigua és el principal component de l’ésser humà; forma entre el 55 i el 70 % del pes corporal. És un nutrient essencial, per la qual cosa és necessari ingerir-la o directament o a través dels aliments. Les funcions que té són molt diverses: actua com a dissolvent dels nutrients, cosa que permet transportar substàncies i facilita les reaccions químiques a les cèl·lules, complix funcions estructurals, manté la temperatura corporal, etc.

- Els minerals. Destaquen per la importància que tenen: calci, fòsfor, ferro, iode, fluor, sodi, clor, potassi, sofre, magnesi, manganés, coure, cobalt, zinc, crom, molibdé i seleni. Tenen funció reguladora; per exemple, el calci, en la contracció muscular, o el ferro, en el transport d’oxigen a les cèl·lules; i funció estructural; per exemple, el fòsfor i el calci, en els ossos.

Nutrients orgànics

- Els glúcids o hidrats de carboni. La principal funció que tenen és proporcionar energia. Els més senzills són els sucres, com la glucosa, la fructosa i la sacarosa. Els més complexos, també anomenats polisacàrids, estan formats per diversos centenars de sucres senzills units en cadenes llargues que poden ramificar-se. Entre aquests cal destacar els anomenats polisacàrids digeribles, com el midó digerible i el glucogen, i els polisacàrids no digeribles, que només es poden utilitzar en part i constituïxen el que es denomina fibra alimentària; per exemple, el midó no digerible, les cel·luloses, les hemicel·luloses i les pectines.

- La fibra alimentària. Encara que tradicionalment s’ha inclòs la fibra COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Elabora una taula en què relaciones els nutrients amb les seues funcions respectives.

Consulta el recurs «Les vitamines» en el banc de recursos en anayaeducacion.es i respon: a) Quina diferència hi ha entre les vitamines hidrosolubles i les liposolubles? b) Explica quines funcions exercixen la vitamina C i la vitamina A.

Full giratori. Feu una llista amb les biomolècules que componen l’organisme, i una altra amb els nutrients. Compareu ambdues llistes i debateu a classe si el que observeu es relaciona amb la famosa frase «Som el que mengem».

dins del grup dels hidrats de carboni (el 90 % dels compostos que formen la fibra són polisacàrids), altres compostos que és consideren fibra, com la lignina, no tenen aquesta estructura química. La fibra exercix un paper essencial en la regulació de les funcions digestives, fonamentalment regula el trànsit intestinal i l’absorció de nutrients.

- Els lípids. Tenen composicions químiques molt diferents i complixen funcions diverses. Per exemple, els greixos proporcionen energia; el colesterol o els fosfolípids formen part de les membranes cel·lulars; uns altres lípids tenen funció reguladora, com els que componen les hormones sexuals.

- Les proteïnes. Són macromolècules formades per la unió de molècules senzilles anomenades aminoàcids. Tenen una funció estructural, ja que constituïxen el segon component més abundant del cos. També tenen funció reguladora, com els enzims, que acceleren les reaccions químiques; funció defensiva, com els anticossos; funció transportadora, com l’hemoglobina.

- Les vitamines. Són substàncies de composició molt variada i, encara que es requerixen en quantitats molt xicotetes, són essencials per al funcionament correcte de l’organisme. Es dividixen en hidrosolubles (vitamina C i vitamines del grup B) i liposolubles (A, D, E i K).

2.4 Les fonts alimentàries dels nutrients

Les fonts alimentàries dels nutrients són aquells aliments que contenen més quantitat del nutrient en qüestió en comparació amb altres. Així, un exemple de font rica en hidrats de carboni són les creïlles; de lípids, l’oli d’oliva; de proteïnes, el peix i la carn; de vitamines, les fruites i les verdures (vegeu la taula més avall). A més dels nutrients, els aliments contenen una sèrie de substàncies no nutritives, els anomenats no nutrients. Com es veurà més avant, algunes d’aquestes substàncies, de vegades, poden resultar perjudicials per al nostre organisme.

Analitza aliments Observa la composició en macronutrients dels aliments següents expressada per cada 100 g de part comestible. Poma Aigua: 85,7 g Proteïnes: 0,3 g Lípids: 0 g Glúcids: 12 g Fibra: 2 g

Fonts alimentàries Aigua

Minerals

Aigua i altres begudes, i formant part d’aliments com fruites, verdures, peix, etc. Presents en quasi tots els aliments en major o menor quantitat. Per exemple, el ferro, en fetge, carn, peix, llegums, fruita seca oleaginosa i verdura; el iode, en la sal iodada, peix, marisc, algues i vegetals, etc.

Glúcids

En fruites, mel, sucs, conserves, sucre de taula, cereals, llegums, creïlles i tubèrculs.

Lípids

Greixos saturats: en la mantega, la margarina, els productes de pastisseria, les galetes, les vísceres, la carn roja, els ous i el marisc. Greixos insaturats: en els olis d’oliva, gira-sol, dacsa, soja i llavors de raïm.

Proteïnes

Proteïnes d’origen animal: en la carn, peix, ous, vísceres, llet i derivats. Proteïnes d’origen vegetal: en llegums, soja i fruita seca.

Vitamines

Fibra

Hidrosolubles: en carn, peix, fetge, ous, llet, fruita seca, cereals, llegums i rent. Liposolubles: en carn, fetge, llet, rovell d’ou, cacauet, coco, olis vegetals, salmó, sardina, abadejo, bledes, crucíferes (com la col i la floricol), etc. Sobretot en aliments vegetals com verdures i hortalisses, fruites, llegums, cereals i derivats, i fruita seca.

Carn semimagra Aigua: 62,3 g Proteïnes: 21 g Lípids: 16,7 g Glúcids: 0 g Fibra: 0 g

Mescla de fruita seca Aigua: 4,6 g Proteïnes: 22,9 g Lípids: 54,1 g Glúcids: 7,9 g Fibra: 7,5 g

Plàtan Aigua: 75,1 g Proteïnes: 1,2 g Lípids: 0,3 g Glúcids: 20 g Fibra: 3,4 g

Iogurt Aigua: 87,9 g Proteïnes: 3,7 g Lípids: 2,7 g Glúcids: 4,4 g Fibra: 0 g

Bledes Aigua: 87,5 g Proteïnes: 2 g Lípids: 0,4 g Glúcids: 4,5 g Fibra: 5,6 g

a) Ordena els aliments d’aquesta activitat de major a menor aportació dels macronutrients següents: d’aigua, de proteïnes, de lípids, de glúcids i de fibra. b)

Abans pensava..., ara pense… Digues si t’han sorprés o no coneixies algunes de les dades sobre la composició dels aliments d’aquesta activitat aplicant aquesta tècnica de pensament. Per a conéixer com fer-ho, consulta la informació disponible en el banc de recursos d’anayaeducacion.es.

c) Busca informació sobre la composició d’alguns dels aliments que has pres hui en el desdejuni i en el dinar i ordena’ls de la mateixa manera que en l’apartat a) d’aquesta activitat.

L’aportació d’energia

Com ja s’ha comentat, alguns nutrients procedents dels aliments s’utilitzen com a font d’energia. La cèl·lula usa l’energia obtinguda dels nutrients per a realitzar diverses activitats cel·lulars, com, per exemple, transportar certes substàncies a través de la membrana, fabricar components cel·lulars, efectuar moviments, etc.

El valor energètic d’un aliment és proporcional a la quantitat d’energia que poden aportar els nutrients que conté en cremar-se en presència d’oxigen; és a dir, durant la respiració cel· lular.

3.1 La respiració cel·lular L’obtenció d’energia té lloc a l’interior de les cèl·lules, a través de la respiració cel·lular, un procés que es produïx als mitocondris i que requerix oxigen. La espiració cel·lular comprén les etapes següents:

- Els nutrients orgànics, fonamentalment la glucosa, procedents de la digestió dels aliments, arriben a les cèl·lules.

- Una vegada en aquestes, la glucosa entra en el mitocondri, junt amb l’oxigen (O2) captat de l’aire, a través dels pulmons.

- Al mitocondri, el O2 es combina amb la molècula de glucosa, que es trenca i allibera l’energia emmagatzemada en els seus enllaços químics.

- La molècula de glucosa es transforma en aigua (H2O), que queda a l’interior cel·lular, i diòxid de carboni (CO2), un rebuig que s’expulsa fora de la cèl·lula. De forma senzilla, la respiració cel·lular es pot esquematitzar així:

La respiració cel·lular al mitocondri

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

Nutrients orgànics (glucosa) procedents de la digestió dels aliments

O2 (procedent de la respiració pulmonar)

1 En quin lloc de la cèl·lula té lloc l’obtenció d’energia?

2 Explica pas a pas la respiració cel· lular.

3 Per a què utilitza la cèl·lula l’energia que obté dels nutrients?

Busca informació per a definir metabolisme, catabolisme i anabolisme. Quin tipus de procés metabòlic és la respiració cel·lular?

H2O CO2

Energia

3.2 El contingut energètic dels aliments Encara que la major part de l’energia que s’obté procedix dels glúcids, les cèl·lules poden també obtindre energia a partir dels lípids, i fins i tot de les proteïnes. La cèl·lula utilitza els lípids per a obtindre energia només en absència de glucosa; les proteïnes només s’utilitzaran per a aquest fi en absència de glúcids i lípids. Quan aquests nutrients, procedents dels aliments, arriben a les cèl·lules, alliberen l’energia que contenen.

La quantitat d’energia alliberada pels aliments es mesura en quilocalories o en quilojoules. Una caloria és la quantitat d’energia que cal subministrar a 1 gram d’aigua per a elevar la seua temperatura 1 °C. Així, cada gram de glúcids o de proteïnes aporta unes 4 quilocalories, enfront de les 9 quilocalories que aporta un gram de lípids. No tots els nutrients aporten energia; així, per exemple, els micronutrients (vitamines i minerals), l’aigua i la fibra no aporten energia. Quilocaloria i caloria

Quilojoule i joule

1 kcal = 1 000 cal

1 kjoule = 1 000 joules

El metabolisme basal diari (TMB) es pot calcular de forma aproximada de la manera següent per mitjà de les equacions de Harris-Benedict: Homes TMB = (10 x massa en kg) + (6,25 × × altura en cm) – (5 × edat en anys) + 5 Dones TMB = (10 x massa en kg) + (6,25 × altura en cm) – (5 × edat en anys) – 161 Al resultat obtingut s’afig un factor de correcció per a tindre en compte l’activitat física realitzada: – Si es porta una vida sedentària: Calories diàries necessàries = TMB x 1,2 –S i es fa exercici regularment i de forma moderada: Calories diàries necessàries = = TMB x 1,5

Equivalències 1 cal = 4 ,186 joules

Càlcul de les necessitats calòriques diàries

1 joule = 0,24 cal

3.3 Els requeriments energètics

–S i es fa molt d’exercici tenint en compte la freqüència i la intensitat: Calories diàries necessàries = = TMB x 1,725

Les nostres necessitats energètiques diàries depenen de la constitució, del sexe, de l’edat i de l’activitat física. Hem de prendre l’energia necessària per a cobrir les nostres necessitats sense excedir-nos, la qual cosa podria conduir al sobrepés. La nostra despesa energètica total és la suma de l’energia que gastem en:

- El metabolisme basal o taxa de metabolisme basal (TMB), que és la quantitat mínima d’energia necessària per a realitzar les funcions de l’organisme en repòs; manté, per exemple, la temperatura corporal, l’activitat cerebral, el ritme respiratori o el batec cardíac, en absència d’activitat física. El valor del metabolisme basal varia amb la talla, el pes, el sexe i l’edat de la persona. També experimenta canvis durant l’embaràs i la lactància.

- L’activitat física que realitzem diàriament. Així, les persones que porten una vida sedentària gasten menys energia que les que exercixen una activitat física intensa. A més, segons l’activitat física, es gasta més energia o menys; per exemple, caminar a pas ràpid consumix unes 300 kcal/h i córrer, unes 650 kcal/h.

- La digestió i l’absorció de nutrients també té un requeriment energètic que no està contemplat dins de la TMB.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 5 Per què creus que les cèl·lules utilitzen els lípids i no els glúcids com a magatzem energètic?

6 100 g de carlotes contenen 90 g d’aigua; 7,30 g d’hidrats de carboni totals; 0,90 g de proteïnes; 0,20 g de lípids, i 2,40 g de fibra. Quanta energia donarà un suc de 5 carlotes que pesen 400 grams?

7 Calcula les teues necessitats calòriques diàries aplicant la fórmula de Harris-Benedict. 51

L’alimentació és el procés pel qual es prenen les substàncies (aliments) que proporcionen els nutrients.

L’alimentació

L’alimentació forma part de la nutrició; encara que en aquest cas es tracta d’un procés voluntari i conscient.

4.1 Conceptes previs sobre l’alimentació

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Explica la diferència entre alimentació i nutrició.

- Dieta. Conjunt d’aliments i begudes que consumim regularment en una determinada quantitat o ració. Quan s’ingerixen, és a dir, es prenen per la boca, es denominen ingesta.

- Ració. Mesura aproximada i, de vegades, poc exacta que s’usa habitualment per a referenciar la quantitat d’un determinat aliment a l’hora de consumir-lo com a recomanació dietètica o a l’hora d’elaborar receptes com a mesura culinària. Se sol expressar en mesures de volum o de massa, en porcions com la llesca, la peça... o fins i tot en mesures considerades com «casolanes», com la cullerada, el grapat, etc.

Alguns exemples de racions Organitza en una taula la informació que es mostra a continuació i relaciona el nom de la ració i la seua mesura (massa, volum, etc.).

Alguns exemples de ració

Líquids

La terrina sol contindre 125 mL.

Altres mesures

Un got pot contindre 200-250 mL d’un líquid com la llet o l’aigua.

Una cullerada sopera conté 20-30 mL.

Un grapat de fruita Una miqueta (porció seca poden ser 20 g. molt xicoteta) de, per exemple, mantega poden ser 10 g.

Un tros de, per exemple, formatge, equival a 60 g.

Sòlids

Aquest plat de Aquesta ració de llegums equivaldria a pasta en plat equival 60 g en cru a 70 g en cru. i a 10 cullerades cuits.

Aquesta ració d’arròs en plat equival a 50 g en cru.

Un bol de cereals poden ser 60-80 g, 150 g si el contingut són verdures d’ensalada o 240 mL si el contingut és un líquid.

Dues mans de verdures com les carlotes, el bròquil o la tomaca equivalen a 150 g.

Porció Una porció pot equivaldre a...

Un peça.

Un grapat.

Una tallada.

2 o 3 unitats que serien, aproximadament, 100 g.

Un filet de 110-120 g.

1 o 2 ous, segons el tipus.

Una llesca o un tros de 3 dits d’ample d’uns 30 g.

4.2 Alimentació saludable L’alimentació saludable és aquella que aporta a l’organisme els nutrients i l’energia necessaris per a realitzar les funcions vitals, conservar o restablir la salut, disminuir el risc de patir malalties, assegurar la reproducció, la gestació i la lactància, i que promou un creixement i un desenvolupament òptims. Estil de vida saludable o dieta equilibrada o saludable són conceptes equivalents a alimentació saludable. No es pot afirmar que hi haja un sol tipus de dieta per a tindre una alimentació saludable, ja que aquesta varia segons l’edat, el sexe, l’activitat física, l’embaràs, les malalties, l’estació de l’any, la regió geogràfica...

LA ALIMENTACIÓN SALUDABLE DEBE SER: S uficiente. Que cobrisca les necessitats d’energia, segons les exigències de les diferents etapes o circumstàncies de la vida. ompleta. Que continga tots els nutrients que neC cessita l’organisme i en quantitats adequades. quilibrada. Que continga més presència d’una E àmplia varietat d’aliments de bona qualitat nutricional, com els productes frescos i d’origen principalment vegetal, i amb una presència escassa o nul·la d’aliments de baixa qualitat nutricional. egura. Que la presència de contaminants físics, S químics o biològics no resulte nociva per a les persones sensibles o que no supere els límits de seguretat establits per les autoritats competents.

Una alimentació saludable a)

Mapa mental. Tot seguit s’exposen alguns consells per a tindre una alimentació saludable. Estructura aquesta informació en un mapa mental en què l’«alimentació saludable» siga el tema principal del qual partixen les recomanacions i amplia-la. Per a saber en què consistix aquest tipus d’organitzador de pensament, consulta el banc de recursos en anayaeducacion.es.

b) Elabora el menú d’un dia en què no es complisca cap d’aquests consells. Justifica, en cada cas, per què no es complix.

e una alimentació Consells per a tindr saludable % ha ia necessària. Un 55 • Ha d’aportar l’energ ids i líp ls de % cids, un 30 de procedir dels glú nes. un 15 % de les proteï i tindre la proporció • Ha de ser variada adequada amb: de nguen tots els tipus – Aliments que conti nutrients. , que ites i verdures al dia – Cinc racions de fru tal. ge ve ra fib nerals i aporten vitamines, mi ts rics en proteïnes ense abús d’alimen –S cas són millors els i greixos, i en aquest procedents del peix els o d’origen vegetal .). , aladroc, salmó, etc blau (tonyina, sardina dia al ys litre i mig d’aigua • Ha d’incloure almen l. i evitar l’excés de sa ni i njades al dia: desdeju • Convé fer cinc me ar i ren be ar, din ètics; i esmorzar, més energ sopar, més lleugers.

armònica. Que tinga una proporció equilibrada H dels macronutrients que la integren. atisfactòria. Que siga agradable i sensorialment S plaent. daptada. Que s’ajuste a les característiques indiA viduals, socials, culturals i de l’entorn. ocial i assequible. Que permeta la interacció soS cial i la convivència, i que siga econòmicament viable. ostenible. Que la seua contribució al canvi climàS tic siga la menor possible i que prioritze els productes autòctons.

Les recomanacions dietètiques

Hi ha nombroses formes de presentar les recomanacions per a seguir un estil de vida saludable; entre aquestes, les més destacades i conegudes són la roda dels aliments, la piràmide de l’alimentació saludable, el patró alimentari saludable, etc. Totes, a més, es complementen amb la recomanació de realitzar exercici físic i tindre una hidratació suficient i adequada.

5.1 La roda dels aliments

La roda dels aliments Per què els grups V i VI d’aliments es presenten sobre fons verd i els grups I i II sobre fons groc? Per què el sector del grup IV és més xicotet que el sector del grup I?

Color del sector

Grup d’aliments

Funció

I, II

Energètica

III, IV

Plàstica

V, VI

Reguladora

Grup I. Inclou els cereals i els seus derivats, com el pa o la pasta, les creïlles i el sucre. Són aliments rics en glúcids, amb funció energètica.

La roda dels aliments és una representació gràfica de la quantitat i del tipus d’aliments que ha d’incloure una dieta equilibrada, incloent, a més, els consells relacionats amb l’activitat física i la hidratació. En la roda alimentària, els aliments es distribuïxen en sis sectors de colors diferents (groc, roig i verd), que són indicatius del grup d’aliments (n’hi ha sis), de la funció que exercixen els nutrients que hi predominen (energètica, plàstica o reguladora), i de la freqüència i la quantitat en què s’han de consumir (com més gran siga el sector, més gran n’ha de ser el consum). Aquesta és una de les representacions més utilitzades per a fer recomanacions dietètiques; per exemple, és una de les propostes de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació.

Grup II. Inclou els olis i els greixos, com la mantega. Són aliments rics en lípids, amb funció energètica.

Grup III. Inclou la carn i el peix, els ous, els llegums i la fruita seca. Són aliments rics en proteïnes, amb funció plàstica.

Grup IV. Inclou la llet i els seus derivats, com el formatge. Són aliments rics en proteïnes, amb funció plàstica.

Grup VI. Inclou la fruita fresca. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

Grup V. Inclou les verdures i les hortalisses. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

5.2 La piràmide de l’alimentació saludable

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, coneguda per l’acrònim SENC, plasma la seua recomanació en la piràmide de l’alimentació saludable. En aquesta, hi ha sis nivells que representen estils de vida, conductes relacionades amb l’alimentació i la salut, i freqüència de consum dels aliments:

Consulta el recurs «Rodes, piràmides i rombes de l’alimentació» del banc de recursos d’anayaeducacion.es i digues en què es basa cada una de les classificacions i recomanacions.

1-2-4. Sabent què cal menjar i quant, elaboreu un menú saludable per a una setmana.

- La base: els estils de vida saludable com l’activitat física, l’equilibri emocional, la hidratació adequada, etc.

- Els tres nivells següents: aliments que s’han de consumir diàriament. - El cinqué nivell: aliments que s’han de consumir setmanalment. - I el sisé: aliments el consum dels quals ha de ser ocasional i moderat.

La piràmide dels aliments

Ocasionalment i amb moderació

En la piràmide de l’alimentació, a més d’indicar-se la freqüència de consum dels aliments, es proposen normes de conducta relacionades amb l’alimentació com la fracció de la ingesta en cinc menjades al dia, el consum d’aliments de proximitat, etc. Se t’ocorre alguna conducta més que ajude a tindre una alimentació saludable? Proposa’n, almenys, una.

Setmanal

Lactis: 2-3 al dia Resta: < 3 al dia

Verdures: 2-3 al dia

Diàriament

Fruites: 3-4 al dia

Segons el grau d’activitat física

Mantindre estils de vida saludables Hidratació adequada

Equilibri emocional

Balanç energètic

Tècniques culinàries saludables

5.3 El patró alimentari saludable

Activitat física

I seguir consells com: fer 3-5 menjades al dia, procurar consumir productes de proximitat, menjar en companyia, cuinar...

Les recomanacions alimentàries també es fan en forma de llista o de patró amb consells per a seguir un estil de vida saludable:

Prendre aliments nutritius i variats; consumir al dia: • 4-6 racions de llegums, tubèrculs o fruita seca. • 2-4 racions d’aquests grups d’aliments: cereals i derivats; fruites; carn, peix i ous. • 2-3 porcions de lactis. • 40-60 g de greixos.

• Mantindre una hidratació adequada per mitjà del consum d’aigua, infusions, brous, fruites, verdures... • Procurar que les proteïnes i els greixos consumits siguen d’origen vegetal, de peix blau o de carn blanca; o oli d’oliva. • Limitar el consum d’aliments rics en greixos saturats, begudes amb sucres afegits i sal. 55

L’alimentació i la sostenibilitat

Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, les dietes sostenibles són aquelles que, a més de criteris relacionats amb la nutrició i la seguretat alimentària, tenen en compte el component mediambiental.

Les dietes sostenibles són aquelles que generen un menor impacte ambiental.

Alguns aliments de la dieta mediterrània

Les dietes sostenibles protegixen i respecten la biodiversitat i els ecosistemes, i complixen els criteris d’alimentació saludable. Són culturalment acceptables, accessibles; econòmicament justes i assequibles; nutricionalment adequades i innòcues, i optimitzen els recursos naturals i humans. Alguns exemples de dietes sostenibles pròximes al nostre entorn són la dieta mediterrània i la dieta atlàntica.

6.1 La dieta mediterrània Investiga sobre aquests plats típics de la dieta mediterrània i indica quines característiques fan que hi pertanguen.

La dieta mediterrània és tradicional de la regió del mateix nom. És un exemple d’alimentació saludable.

La base de la dieta mediterrània són les verdures, l’oli d’oliva, el peix, els cereals, els llegums, les creïlles, les fruites, el iogurt i la llet fermentada, a més de l’aigua.

La dieta mediterrània Fes una llista amb tot el que has menjat en els últims 7 dies i respon les qüestions següents. a) A nota al costat de cada plat quin es podria considerar com a part de la dieta mediterrània. b) E ls plats que no formen part de la dieta mediterrània, es poden considerar plats saludables? Justifica la resposta.

És important mantindre la dieta mediterrània a pesar dels obstacles de hui en dia (falta de temps per a comprar i cuinar...), ja que evita malalties relacionades amb la nutrició com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns tipus de càncer. Les característiques principals d’aquesta dieta són:

- Les receptes basades en els cereals, els llegums o les creïlles (pasta, arròs, llentilles, fesols, cigrons, guisats, etc.) i que inclouen verdures abundants (fesols, carlotes, cebes, espinacs, etc.) i poques proteïnes.

c) S i en la teua llista hi ha algun plat que es poguera considerar no saludable, com podries substituir-lo per alguna cosa que sí que ho fora?

- Les principals fonts de proteïnes són el peix, les aus de corral,

d) P lanifica un menú per a 3 dies que complisca amb les normes d’una dieta saludable i especifica si hi ha algun plat que es poguera considerar part de la dieta mediterrània.

- Les menjades principals s’acompanyen d’ensalades, amb verdu-

els ous i els productes lactis. El consum de carn roja, com el porc i la vedella, és molt menor.

res i hortalisses: encisam, tomaca, cogombre, etc., i acaben amb fruita de temporada.

- S’utilitza l’oli d’oliva i condiments, com ara all, julivert, llima, orenga o pebre, que disminuïxen la necessitat de l’ús de sal.

6.2 La dieta atlàntica Un altre exemple de dieta sostenible i saludable és la dieta atlàntica. Aquesta té moltes similituds amb la dieta mediterrània, algunes de les quals són:

- El principal greix culwinari és l’oli d’oliva.

- Abunden els aliments d’origen vegetal com el pa, les creïlles, els llegums i les fruites i verdures.

- Hi ha un consum elevat d’ous i lactis, i un consum moderat de carn, enfront d’un consum de peix i de marisc més elevat.

Un aliment tradicional i saludable La dieta atlàntica és típica dels països banyats per l’oceà Atlàntic, en la qual predomina el consum de peix i marisc, creïlles, cereals, llegums, fruites i hortalisses com la col, la col copada, les fulles tendres de nap, entre altres.

6.3 Altres dietes sostenibles i saludables A més de les dietes esmentades, hi ha altres maneres de tindre una alimentació saludable que també complixen amb els criteris de sostenibilitat establits. Totes prioritzen aliments obtinguts seguint un model de producció més sostenible amb mesures com:

- Tindre en compte la procedència i la temporalitat dels aliments a l’hora de consumir-los, afavorint els que es produïxen en l’entorn pròxim i la data d’obtenció. Per exemple, són d’hivern la carabassa, les carxofes, el llobarro; d’estiu, el meló d’Alger, la tonyina...

El pa és un dels aliments estrela des del punt de vista nutricional. Ha sigut la base de l’alimentació tradicional del nostre entorn. És molt recomanable l’elaborat a la manera tradicional, amb farines integrals i poc refinades, i amb un contingut en sal baix.

Predominen l’oli d’oliva, el peix, les fruites i les verdures com ? ; els llegums com ? , els cereals com ?

- Utilitzar com a font de lípids i proteïnes aliments d’origen vegetal

com l’oli d’oliva o de gira-sol, l’alvocat, l’avena, la fruita seca, els llegums com els cigrons, les llentilles...

- Limitar el consum de determinats aliments com les begudes ensu-

Dieta mediterrània

crades, els aperitius salats o els envasats en plàstic.

Dieta atlàntica

- Utilitzar tècniques culinàries més saludables i sostenibles que requerixen menys consum d’energia, ajuden a previndre malalties... Per exemple, afavorir el consum en cru dels aliments, reduir el consum de sal o de sucre utilitzant com a adob o condiment herbes aromàtiques, all, llima, canella...

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1

La dieta mediterrània ha sigut declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Investiga i digues què significa aquest reconeixement i quan i per què s’ha atorgat.

2 Elabora un calendari amb aliments de temporada; inclou, almenys,

Alguns exemples d’alimentació saludable

Alimentació saludable i sostenible

Algunes pràctiques d’alimentació sostenible

una fruita, una verdura i un peix per a cada mes.

3 Proposa maneres de reduir el consum de sal i de sucre. 4 Mapa conceptual sistèmic. Completa, amplia i relaciona les idees de l’organitzador de la dreta sobre formes de portar una alimentació sostenible i saludable. Per a saber en què consistix aquest organitzador gràfic, consulta el banc de recursos en anayaeducacion.es.

Consumir productes autòctons i de temporada.

? 57

La dieta i la salut

La forma d’alimentar-se, quant a tipologia d’aliments, varietat, quantitat, components..., té efectes sobre la salut de les persones. Per aquests efectes sobre la salut, la dieta està relacionada amb la seguretat alimentària.

La seguretat alimentària és l’accés de totes les persones i en tot moment a aliments nutricionalment adequats i innocus en quantitat i qualitat suficients per a portar una vida activa i sana.

Aquests efectes poden ser positius, si contribuïxen a tindre un bon estat de salut (ajuden a previndre o a curar malalties, per exemple), o negatius si, al contrari, són la causa de malalties relacionades amb la falta o amb l’excés de nutrients i d’energia, com la malnutrició, o amb la presència de substàncies que poden causar danys, cosa que faria perdre a l’aliment la seua qualitat d’innocu, com és el cas de les intoxicacions alimentàries. Molts aspectes de la salut es poden millorar si s’adopten estils de vida saludables. Per exemple, es poden previndre malalties com el càncer, l’aterosclerosi, l’ictus, etc.

7.1 La malnutrició La malnutrició està causada per una dieta inadequada amb dèficit o superàvit de nutrients o d’energia, que provoca alteracions com la desnutrició o la sobrenutrició, les malalties per carència...

La desnutrició Es produïx per una ingesta inadequada d’aliments que deriva en la falta d’energia, la qual cosa ocasiona que el cos utilitze les reserves de glúcids i lípids, i, en els casos més greus, la pèrdua de les pròpies proteïnes, cosa que pot conduir a la mort. La falta de glòbuls rojos és un tipus d’anèmia que es pot previndre si es porta una dieta saludable i variada. La malaltia provoca debilitat i cansament.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Quins són els perills de prendre sovint un excés d’aliments i portar una vida sedentària?

2 Diferencia malnutrició i desnutrició. 3

Busca el significat d’aquests termes relacionats amb la malnutrició: raquitisme, marasme, caquèxia i emaciació.

On creus que hi ha més freqüència de xeroftàlmia o ceguera infantil, una malaltia causada per la falta de vitamina A? Proposa, almenys, una mesura per a evitar-la.

Entre els trastorns d’aquest tipus estan el raquitisme; l’anorèxia nerviosa, un trastorn psicològic amb conseqüències greus per a la salut que es caracteritza pel rebuig a alimentar-se per por d’engreixar; i la bulímia, una altra malaltia mental que es caracteritza pel desig compulsiu pel menjar, la fartada consegüent i la porga posterior, normalment per mitjà del vòmit, per la por d’engreixar, pel sentiment de culpa, etc.

La sobrenutrició Es produïx normalment per una ingesta excessiva d’aliments, nutrients i energia que acaba emmagatzemant-se i que provoca, en la majoria dels casos, efectes negatius per a la salut de les persones. Un dels efectes més habituals d’aquest tipus de malnutrició és l’obesitat, una malaltia caracteritzada per l’acumulació de l’excés de greix corporal que, a més, està relacionada amb el patiment o l’agreujament d’altres malalties com les cardiovasculars (l’aterosclerosi), el càncer, la diabetis, etc.

Les malalties per carència Estan produïdes per una dieta poc variada o insuficient, en la qual falten determinats nutrients. Les més freqüents són les avitaminosis (falta de vitamines) o l’anèmia per deficiència de ferro.

7.2 Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries Algunes persones mostren reaccions adverses (intoleràncies o reaccions al·lèrgiques o de defensa davant de substàncies que haurien de ser innòcues) en ingerir alguns aliments. Les més comunes són la intolerància a la lactosa, que és un sucre de la llet, i la celiaquia, o intolerància al gluten, que és una proteïna present en el blat. Les al·lèrgies alimentàries més freqüents són a la fruita seca, a l’ou o al marisc.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 5 Fes una llista de cinc aliments que no poden prendre les persones amb intolerància a la lactosa i les persones amb celiaquia.

6 Què són els additius alimentaris? Esbrina què són i anomena’n, almenys, un exemple.

7.3 Les malalties i la higiene alimentària

Algunes vegades, en els aliments pot haver-hi substàncies o microorganismes que poden causar danys en la salut de les persones que els consumixen provocant malalties de transmissió alimentària o intoxicacions alimentàries.

La predicció. Què pot passar si no llaves o peles la fruita que et vols menjar, encara que la peça estiga neta en aparença?

Consulta «En quins aliments pot haver-hi contaminants alimentaris» en el banc de recursos en anayaeducacion.es. Després, relaciona les substàncies o els microorganismes causants de malalties que s’hi citen amb els aliments d’aquest plat en què es poden trobar.

La presència d’aquestes substàncies contaminants està relacionada amb el mal estat dels aliments. Normalment, aquesta contaminació es produïx en alguna de les etapes de la cadena alimentària (procés que va des de la producció fins al consum) o es deu a la contaminació ambiental. La legislació establix les quantitats màximes permeses per a aquest tipus de substàncies. Entre les mesures d’higiene alimentària destaquen la llavada dels aliments que es consumixen crus, la neteja dels objectes que s’utilitzen per a cuinar o menjar, la conservació en fred dels aliments que necessiten refrigeració, etc. Els contaminants dels aliments, segons el seu origen, poden ser: biològics, químics o físics.

Les mesures encaminades a garantir el bon estat dels aliments a fi d’evitar la presència de substàncies que causen malalties constituïxen la denominada higiene alimentària.

Contaminants biològics

- Organismes causants de malalties com el bacteri Salmonella, que causa la salmonel·losi, el cuc Taenia solium, que causa la teniosi, les larves del cuc Anisakis, que provoquen la malaltia del mateix nom, etc.

Contaminants biològics

- Toxines com la toxina botulínica, que causa el botulisme i que està produïda pel bacteri Clostridium botulinum, o l’aflatoxina, produïda per certs fongs de la família Aspergillus.

Contaminants químics

- Alguns additius alimentaris poden tindre efectes nocius. - Altres substàncies com els pesticides o els metalls pesants com el

Salmonella

Anisakis

Contaminants químics

Taenia solium

Toxina d’Aspergillus

Contaminants físics

plom o el mercuri, exemples de contaminants ambientals, es relacionen amb malalties com el càncer, certes alteracions neurològiques, etc.

Contaminants físics De vegades, en els aliments pot haver-hi restes de vidre, metall, fusta..., que poden produir ferides en la persona que els consumix.

Mercuri Pesticides

Restes de vidre

Organitza les idees

Interpreta imatges

3 Observa les imatges següents i respon.

Roda d’atributs. Copia i completa en el quadern l’organitzador visual següent. Aprén a fer una roda d’atributs amb el recurs disponible en anayaeducacion.es.

Ha d’aportar l’energia necessària ?

Fer cinc

Ha de ser variada ?

L’alimentació saludable

– Prendre aliments rics en glúcids com ? – Prendre cinc racions de ? – No abusar de ?

F E

a) Quins nutrients es representen en les imatges?

Les més energètiques ? i les més lleugeres ?

Beure

b) Quina funció tenen en l’organisme?

Evitar

Fes un resum 2 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest guió: • Definix nutrició i anomena i explica breument els processos necessaris per a dur-la a terme.

c) De quins aliments els podem obtindre?

4 En els gràfics següents apareix la composició de quatre tipus d’aliments. Compara’ls i intenta assignar-los a cada un d’aquests aliments. a) Mantega b) Maduixes c) Pit de pollastre d) Pastissos. Justifica la resposta. A

• Cita els aparells implicats en la nutrició, especificant la funció de cada un.

• Anomena les funcions dels nutrients. • Explica quins tipus de nutrients hi ha segons la seua composició química.

• Explica per què els requeriments energètics no són els mateixos per a totes les persones.

• Digues en què consistix una alimentació saludable.

• Comenta com és i per a què servix la roda dels aliments.

• Comenta com són i per a què servixen la piràmide i el patró alimentari.

• Explica quines característiques han de tindre les dietes sostenibles i digues dos exemples d’aquest tipus de dietes.

Aigua

• Digues quines conseqüències té per a la salut una mala higiene alimentària.

Hidrats de carboni

Fibra

a) De quins nutrients són fonts alimentàries? b) Quines funcions exercixen en l’organisme els nutrients que contenen? c) Quins d’aquests aliments s’han de consumir diàriament i quins ocasionalment?

breument. tària.

Lípids

5 Observa les imatges següents d’aliments i contesta.

• Anomena els tipus de malnutrició i explica’ls • Explica en què consistix una intolerància alimen-

Proteïnes

E F

Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al dossier d’aprenentatge.

Aplica

Avança

6 Establix les diferències entre:

a) Alimentació i nutrició. b) Nutrient orgànic i inorgànic.

Explica el significat de l’oració següent: «Hi ha moltes formes diferents d’alimentar-se, però només una manera de nodrir-se».

12 Elabora una dieta basada en la teua alimentació

c) Macronutrient i micronutrient.

diària. Has d’anotar tot el que prens i les quantitats aproximades de cada aliment. Després, respon.

d) Grapat i porció.

7 Copia i corregix les frases falses següents relatives

als nutrients. a) L’aigua és necessària per la seua aportació energètica. b) Les vitamines són necessàries en quantitats grans. c) Les fruites són aliments molt rics en lípids.

b) Calcula el contingut energètic de la teua dieta diària.

d) Les proteïnes estan formades per aminoàcids i només tenen funció defensiva.

c) Estudia la teua dieta i analitza si complix amb els requisits d’una dieta equilibrada.

8 Classifica els aliments següents segons que tinguen funció plàstica, energètica o reguladora: pimentó, filet de peix, xocolate, fruita, pastís de poma i ou.

9 Digues quines són les racions diàries més adequades dels aliments següents. a) Arròs o creïlles o cereals. b) Oli d’oliva.

e) Aigua.

c) Fruita.

f) Verdures.

d) Carn o peix.

g) Llegums.

Recorda la informació del recurs «Taula nutricional dels aliments» que està en el banc de recursos d’anayaeducacion.es i digues els nutrients i el contingut energètic dels aliments que formen part de la dieta que has elaborat.

Investiga quins aliments es podien trobar en l’Edat Mitjana a Espanya. Fes una llista amb alguns d’aquests aliments i elabora el menú d’un dia. Compara’l amb un de l’actualitat i comenta les diferències des del punt de vista de l’alimentació saludable i sostenible. Per a facilitar-te la resposta, tin en compte aquests aspectes: – Varietat d’aliments.

10 Explica en què consistixen l’anorèxia i la bulímia i indica’n les conseqüències.

– Origen dels aliments. – Higiene alimentària.

REFLEXIONA Hem identificat els nutrients presents en el menjar que portem a classe. A més, hem creat un sistema de classificació i hem comprovat com de saludables són els nostres hàbits alimentaris. També hem posat en pràctica els nostres coneixements sobre dietes saludables fent propostes sanes i nutritives. Reflexiona sobre el que has aprés omplint el qüestionari i la rúbrica corresponent, disponibles en anayaeducacion.es. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

Comprenc el contingut energètic d’un producte, relacionant-lo amb les necessitats energètiques d’un individu …

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Fes l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es.

4 La funció de relació RITA LEVI-MONTALCINI. La dama de la neurona

Al meu entendre, si realment creus en alguna cosa, has de lluitar per aconseguir-la. Al llarg dels meus 103 anys de vida vaig haver de lluitar per moltes coses. Pel meu dret a estudiar, per la meua vida, per la meua investigació... No puc dir que sempre isquera victoriosa, però crec que sí que vaig guanyar algunes batalles que van suposar una gran contribució a la medicina i a la societat. Em dic Rita Levi-Montalcini. Vaig nàixer a Itàlia, a la ciutat de Torí, en 1909. De jove, vaig haver de convéncer mon pare que no tenia cap interés a dedicar la meua vida a casar-me i a tindre fills. El que realment desitjava era estudiar medicina i ajudar altres persones. I això vaig fer! Vaig treballar en forns per a pagar-me la carrera i en 1936 em vaig graduar en l’especialitat de neurologia i psiquiatria. La cosa es va tòrcer en 1943. Ens vam veure obligats a fugir. La meua família era jueua, i per tant susceptible de ser perseguida pel règim nazi, la influència del qual s’estenia per Europa. Vam escapar primer de Torí a Bèlgica. Després, en tornar a Itàlia, a Piemont, i finalment, a Florència, fins que va concloure la II Guerra Mundial. Jo no podia 88

permetre’m interrompre la meua investigació, que estava molt avançada, de manera que durant aquesta època vaig treballar en secret muntant laboratoris clandestins. M’interessava especialment la manera en què es desenvolupa el sistema nerviós. Com saben les neurones quan s’han de reproduir? En acabar la guerra, em van invitar a treballar uns mesos a la Universitat de Washington, de manera que vaig fer les maletes i em vaig emportar el meu treball als EUA, on vaig acabar passant 30 anys i vaig aconseguir aïllar, junt amb el meu col·lega Stanley Cohen, el NFG: el factor de creixement neuronal. Aquesta és la proteïna que dona a les neurones l’ordre de reproduir-se, i per descobrir-la ens van concedir el Premi Nobel de Medicina en 1986. Durant tota la meua vida vaig defensar que homes i dones tenim la mateixa capacitat intel·lectual i que, per tant, podem contribuir de la mateixa manera a l’avanç de la humanitat. Espere que algun dia el meu treball es puga usar per a curar malalties nervioses com l’alzhèimer o la demència. Si és així, tota la meua lluita haurà valgut la pena.

Què descobriràs? En aquesta unitat

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

• Rita Levi-Montalcini. La dama de la neurona

L’ACCIDENT

1. La relació en l’ésser humà

1.1

2. La percepció: els sentits 3. La percepció i la salut 4. La coordinació nerviosa 5. La salut del sistema nerviós 6. La coordinació endocrina 7. La salut del sistema endocrí 8. Les drogues i la drogoaddicció

Analitzarem com funcionarien els sistemes sanitaris d’EUA, Espanya i Sudan del Sud davant d’un accident de trànsit. Imagina que un conductor ha sigut enlluernat per un altre cotxe i que això ha provocat que se n’isca de la carretera i que xoque contra un mur.

1.2 Explica els motius pels quals s’ha produït l’accident i relaciona-ho amb els òrgans dels sentits.

9. L’execució de la resposta. L’aparell locomotor

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’ACCIDENT

10. L’execució de la resposta i la salut

2.1 Analitza com responen en cada lloc els serveis d’emergència per a fer front a l’accident. El pacient accidentat té risc de paraplegia. Què significa això?

• Treballa amb el que has aprés

En anayaeducacion.es Per a motivar • Vídeo: Abans de començar

2.2 Explica com funciona el sistema nerviós i quin tipus de danys hi pot provocar una paraplegia.

• Coneix més... Rita Levi-Montalcini

A L’HOSPITAL

Per a detectar idees prèvies

3.1 Analitza les diferències que hi ha en els sistemes de salut quant a la capacitat de diagnòstic i de tractament de les lesions produïdes en l’accident. Busca informació sobre les taxes de mortalitat als distints països en accidents de trànsit.

• Presentació: Què necessites saber Per a exposar • Presentació: Els tipus de llàgrimes • Vídeos: L’esquelet; La musculatura; Hàbits posturals Per a exercitar • Activitats interactives: jugant; Posa’t a prova • Taller de ciències: Busca pareidolies

3.2 Escriu exemples d’altres malalties relacionades amb el sistema nerviós i els accidents. 3.3 Tin en compte l’accessibilitat, les opcions públiques i privades de tractament i els costos en cada sistema sanitari. + orientacions en anayaeducacion.es

La relació en l’ésser humà

La funció de relació és la que permet a l’ésser humà detectar canvis en el medi i respondre-hi. Es realitza per mitjà de tres processos: la percepció de l’estímul, l’anàlisi de la informació i l’elaboració de la resposta, i l’execució de la resposta.

1.1 La percepció dels estímuls Un món d’estímuls Dedica dos minuts a concentrar-te, intenta ser conscient de tots els estímuls que reps durant aquest temps i escriu-ne una llista. Després, contesta les qüestions següents: a) É s molt difícil ser conscient de tots els estímuls que rep el nostre cervell. Intenta pensar en aquests dos minuts i analitza si se’t pot haver escapat anotar algun estímul. b) C lassifica els estímuls que has anotat segons l’òrgan dels sentits que l’ha captat. De quins n’hi ha més? De quins n’hi ha menys? A què creus que es poden deure les diferències? c) w Compara les respostes amb les dels companyes i companys i comprova les diferències. A què es deuen?

La percepció dels estímuls és el que realitzen els receptors, que són cèl·lules especialitzades a detectar aquests canvis; és a dir, a detectar canvis físics i químics de l’entorn i enviar aquesta informació als centres de coordinació. Els receptors poden ser cèl·lules aïllades o estar agrupats formant òrgans com l’ull o l’orella.

1.2 L’anàlisi de la informació. L’elaboració de la resposta

L’elaboració de les respostes té lloc als centres de coordinació, la funció dels quals és analitzar la informació que reben els receptors i elaborar una resposta per a enviar als òrgans efectors. Els centres de coordinació del nostre organisme són:

- El sistema nerviós està format per un conjunt d’òrgans, com l’encèfal o la medul·la espinal, que envien les respostes als òrgans efectors en forma d’impulsos nerviosos, que permeten coordinar respostes ràpides i breus, com la contracció i la relaxació dels músculs, que provoquen els moviments.

- El sistema endocrí està format per un conjunt d’òrgans denominats glàndules endocrines, com el pàncrees o la tiroide, que envien les respostes als òrgans efectors, a través de la sang, en forma de substàncies químiques anomenades hormones, que les mateixes glàndules sintetitzen.

L’execució de la resposta COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

Els efectors són òrgans la funció dels quals és executar les respostes. Els òrgans efectors són:

1 Escriu dos exemples d’òrgans que

- Els músculs, que, en rebre l’ordre de contracció o de relaxació per

perceben estímuls, dos que elaboren respostes i dos que executen respostes.

mitjà d’impulsos nerviosos, poden realitzar moviments voluntaris com alçar un braç, o involuntaris, com els moviments peristàltics de l’intestí.

2 Explica de forma breu i amb un

- Les glàndules, que sintetitzen i vessen substàncies. Són, per exem-

exemple com es duu a terme la funció de relació en els éssers humans. 90

ple, les glàndules salivares o les gàstriques, que alliberen saliva o sucs com a resposta a la presència d’aliments o, fins i tot, a l’olor que fan.

Així es realitza la funció de relació ELS ESTÍMULS són captats per Els receptors

Com els òrgans dels sentits que envien senyals a Els sistemes de coordinació com El sistema nerviós

que elabora ordres en forma d’impulsos nerviosos i els envia a

Els efectors

com Els músculs i els ossos que executen

Les respostes

2.1 Tipus de receptors

La percepció: Els sentits

La percepció es realitza per mitjà dels receptors, que poden ser de dos tipus:

- Els receptors interns. Capten els canvis del medi intern. Estan dispersos per tot l’organisme i ens informen del seu estat general. Ens permeten, per exemple, detectar fam, set o dolor.

El tacte Termoreceptor del fred

- Els receptors externs o sensorials. Capten els estímuls del medi extern. Segons la naturalesa de l’estímul que perceben, es classifiquen en:

Mecanoreceptor del contacte

Mecanoreceptor de la pressió

• Mecanoreceptors, si capten estímuls mecànics; per exemple, la pressió, les vibracions i el moviment. • Termoreceptors, si perceben variacions de temperatura. • Quimioreceptors, si detecten substàncies químiques. • Fotoreceptors, si perceben la llum. • Nociceptors, si són sensibles al dolor. Els receptors sensorials poden agrupar-se i, junt amb altres estructures, formar els òrgans dels sentits. En les persones, els sentits són l’olfacte, el tacte, el gust, l’oïda i la vista.

2.2 El tacte Els receptors del sentit del tacte són mecanoreceptors, sensibles al contacte i a la pressió; termoreceptors, sensibles a la calor i al fred, i nociceptors, sensibles al dolor. No són cèl·lules, sinó terminacions nervioses, lliures o tancades en càpsules (corpuscles).

Terminacions nervioses que capten el dolor

Termoreceptor de la calor

Les terminacions nervioses tàctils es troben davall de la pell. Els receptors del tacte es distribuïxen de forma desigual per la pell i transmeten la informació a través dels nervis; són, fonamentalment, termoreceptors, mecanoreceptors i nociceptors. Els llocs més sensibles són les puntes dels dits, les plantes dels peus, les mans, el rostre i la punta de la llengua.

2.3 El gust Els receptors del gust o cèl·lules gustatives són quimioreceptors sensibles a les substàncies que es dissolen en la saliva quan mengem o bevem. Les cèl·lules gustatives es troben als botons gustatius, unes estructures arredonides situades a les papil·les gustatives. Les papil·les gustatives són unes protuberàncies que es localitzen al paladar, a la faringe i, principalment, a la llengua. El sabor dels aliments és la mescla dels senyals de quatre tipus de receptors: els del sabor dolç, salat, àcid i amarg, la distribució dels quals no és totalment uniforme per tota la llengua. En la percepció dels sabors influïxen les percepcions olfactòries, ja que, en mastegar, es desprenen substàncies volàtils que arriben a la cavitat nasal a través de la laringe.

2.4 L’olfacte

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Enumera els tipus de receptors externs especificant què és capaç de percebre cada un.

2 Explica de què estan compostes i on es troben les papil·les gustatives.

Els receptors de l’olfacte o cèl·lules olfactòries són quimioreceptors sensibles a les substàncies químiques gasoses que hi ha en l’aire. Les cèl·lules olfactòries es concentren a la part superior de les fosses nasals. Quan són estimulades, envien impulsos nerviosos a través del nervi olfactori fins al cervell, que interpreta i identifica l’olor.

Què passaria si...? Aprén a usar aquesta clau de pensament consultant el recurs disponible en anayaeducacion.es i contesta: Com creus que és la vida d’una persona que no té sentit del gust? Què creus que haguera passat si els éssers humans mai haguérem evolucionat per a percebre els sabors?

El gust i l’olfacte Fibres del nervi olfactori

Botó gustatiu Cèl·lules gustatives

Bulb olfactori

Os del crani

Cèl·lula basal Fosses nasals

Detall d’una papil·la gustativa

Llengua

Cèl·lules olfactòries

2 La percepció: Els sentits

2.5 L’oïda Els receptors del sentit de l’oïda són mecanoreceptors sensibles a les vibracions. Són les cèl·lules auditives. Uns altres mecanoreceptors, les cèl·lules de l’equilibri, són sensibles al moviment del líquid que les banya.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 4 Anomena les parts de l’orella i digues de quines estructures està formada cada una.

L’orella es dividix en tres parts: l’orella externa, la mitjana i la interna.

- L’orella externa es compon de l’orella, o pavelló auditiu, i el conducte auditiu.

- L’orella mitjana està composta pel timpà, una membrana fina i tensa, i per la cadena d’ossets, que són el martell, l’enclusa i l’estrep. Es comunica amb la faringe a través de la trompa d’Eustaqui.

5 Explica raonadament per a què creus que tenim dues orelles, una en cada costat del cap.

En la fotografia pots veure un implant coclear, un dispositiu que permet recuperar l’audició a persones amb hipoacúsies severes; esbrina i fes un resum breu sobre com funcionen.

- L’orella interna està formada pel caragol, un canal ple de líquid en el qual es troben les cèl·lules auditives, i pels canals semicirculars, on es troben les cèl·lules de l’equilibri. Del primer partix el nervi auditiu, i dels segons, el nervi vestibular.

Com funciona l’orella

- L’audició. Les ones sonores es canalitzen, a través de l’orella i del conducte auditiu, cap al timpà. La vibració d’aquesta membrana es transmet, a través de la cadena d’ossets, fins al líquid de l’interior del caragol. Les cèl·lules auditives tenen cilis que detecten les vibracions i les transmeten a través del nervi auditiu fins al cervell, on es traduïxen en sons.

- L’equilibri. Quan es mou el cap, el líquid de l’interior dels canals semicirculars es desplaça. El moviment és detectat per les cèl·lules de l’equilibri, gràcies als cilis que tenen, i es transmet a través del nervi vestibular fins al cervell, que informa de la posició del cos.

L’orella Conductes semicirculars

Orella externa Cadena d’ossets

Nervi vestibular

Enclusa Martell

Nervi auditiu

Estrep

Caragol Orella mitjana Pavelló auditiu

Orella interna

Timpà

Conducte auditiu

Cèl·lules auditives Células auditivas

2.6 L’ull Els receptors del sentit de la vista són fotoreceptors sensibles a la intensitat de la llum i als seus colors. Són les cèl·lules denominades cons i bastons. L’ull es dividix en dues parts: el globus ocular i els òrgans annexos.

- El globus ocular. És una esfera plena de líquid que s’allotja en una cavitat òssia. Està formada per tres capes: • L’escleròtica. És la capa exterior blanca, la part davantera de la qual, més bombada i transparent, es denomina còrnia. Una membrana externa, denominada conjuntiva, protegix la còrnia.

Les llàgrimes

• La coroide. És la capa intermèdia, la part davantera de la qual forma l’iris, un anell muscular acolorit amb un orifici central, la pupil· la. Darrere es troba el cristal·lí, una lent que enfoca les imatges en la retina. • La retina. És la capa interna en la qual es troben les cèl·lules fotoreceptores: els cons i els bastons.

- Els òrgans annexos. Les celles, les parpelles, les pestanyes i les glàndules lacrimals protegixen el globus ocular de la sequedat, de la suor i de cossos estranys. Els músculs oculars permeten moure el globus ocular.

Com funciona l’ull La llum travessa la còrnia i passa per la coroide a través de la pupil·la, que s’obri quan la llum és dèbil, o es tanca quan és massa intensa. El cristal·lí modifica la seua curvatura gràcies a uns músculs que tensen o relaxen la lent, per a enfocar la llum sobre la retina. Els bastons (que perceben la intensitat de la llum) i els cons (que perceben els colors) transmeten la informació a través del nervi.

Les llàgrimes són un líquid secretat per les glàndules lacrimals que tenen les funcions de mantindre l’ull humit, netejar-lo i protegir-lo contra les infeccions.

L’ull

Escleròtica Conjuntiva

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 7 Anota en quina part del globus ocular se situen les cèl·lules fotoreceptores i el nom que reben.

Coroide

8 Explica què passa a l’ull quan la Cristal·lí

9 Definix llàgrima i enumera quines

Còrnia

funcions té.

Humor vitri Nervi òptic Pupil·la

llum és molt intensa i què passa quan hi ha poca llum.

Retina

Iris

Pensa i compartix en parella. Apreneu a usar aquesta estratègia de pensament consultant el recurs disponible en anayaeducacion.es i expliqueu si les persones amb ulls clars són més sensibles a la llum o no.

A més de ser essencials per a la nostra vida diària, els òrgans dels sentits ens permeten captar una gran quantitat d’estímuls que ens proporcionen felicitat i benestar.

La percepció i la salut

Per això, és molt important adoptar hàbits saludables i previndre les malalties que poden alterar la nostra percepció.

Consells per al raspallat de les dents Raspalla’t les peces dentals superiors des de la geniva cap avall i les inferiors des de la geniva cap amunt.

Raspalla’t la part interna de les dents inclinant el raspall uns 45º.

3.1 La salut de l’olfacte i del gust L’olfacte i el gust es veuen alterats generalment per processos infecciosos de les vies respiratòries, com el refredat o la grip. L’augment en les secrecions mucoses que es produïx durant aquestes malalties dificulta el funcionament dels receptors gustatius i olfactoris. El consum de tabac també pot alterar la funció de les papil·les gustatives de la llengua i irritar la mucosa nasal, de manera que es disminuïx la capacitat de detecció dels òrgans del gust i de l’olfacte.

Els hàbits saludables La higiene diària de la boca i de les fosses nasals i evitar el consum de tabac són hàbits saludables que milloren aquests dos sentits.

Raspalla les superfícies mastegadores aplicant-hi el raspall i efectuant moviments circulars.

3.2 La salut de l’orella Les principals malalties d’aquest òrgan són les infeccions de l’orella interna, provocades per alguns bacteris i virus, que poden arribar a produir la pèrdua irreversible de la capacitat auditiva.

La llengua també s’ha de raspallar, ja que entre les papil·les gustatives es poden acumular bacteris. També has d’usar el fil dental.

Un altre factor que altera la nostra percepció auditiva és l’exposició prolongada a sons intensos, com el soroll o la música a un volum excessivament elevat. Els sons d’intensitat elevada produïxen la pèrdua de receptors auditius i, per tant, una pèrdua auditiva irreversible o sordesa.

Els hàbits saludables

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Raona per què els processos infecciosos de les vies respiratòries dificulten el funcionament dels receptors del gust i de l’olfacte.

Elabora una llista amb les conseqüències de no llavar-se les dents.

És molt important la higiene de les orelles, que s’ha de realitzar amb una solució fisiològica i evitant introduir bastonets o altres objectes que puguen danyar el timpà. Així mateix, cal evitar els llocs molt sorollosos i no posar el volum del televisor o de qualsevol aparell de música massa alt.

3.3 La salut de la vista Les malalties més comunes que afecten la visió es deuen a infeccions oculars, produïdes per bacteris, fongs o virus, i a l’aparició de les anomalies visuals, que provoquen un defecte en la qualitat de les imatges captades per la retina.

Anomalies de la visió i com es corregixen L’ull miop i la seua correcció

Les anomalies en la visió Són degudes a alteracions en la grandària i en la forma del globus ocular i de la còrnia.

- La miopia. Es deu a una longitud excessiva del globus ocular, que provoca que la imatge captada no es forme a la retina, sinó davant d’aquesta. El resultat és la dificultat per a captar imatges llunyanes. Aquest defecte es corregix utilitzant lents divergents.

L’ull miop forma la imatge davant de la retina.

- La hipermetropia. Es deu a una longitud menor del globus ocular, que provoca que la imatge captada no es forme a la retina, sinó darrere d’aquesta. El resultat és la dificultat per a captar imatges pròximes. Aquest defecte es corregix utilitzant lents convergents.

- L’astigmatisme. Es deu a la presència d’irregularitats en la curvatura de la còrnia, la qual cosa provoca una visió distorsionada. Es corregix utilitzant lents cilíndriques.

La lent divergent «endarrerix» la imatge al lloc correcte.

L’ull hipermetrop i la seua correcció

3.4 Els hàbits saludables Alguns dels hàbits saludables que milloren la nostra visió són la higiene dels ulls, llegir i estudiar amb bona il·luminació, mantindre una distància adequada entre els ulls i les pantalles i passar revisions oftalmològiques periòdiques.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

L’ull hipermetrop forma la imatge darrere de la retina.

3 Explica les diferències que hi ha entre un ull miop i un ull hipermetrop. 4 Raona si és possible que es combinen entre si les anomalies de la visió, és a dir, si es pot tindre al mateix temps miopia i astigmatisme, hipermetropia i astigmatisme, i miopia i hipermetropia. 5 Fes una llista amb hàbits saludables relacionats amb la visió i inclou-ne almenys un que tinga rela-

La lent convergent «avança» la imatge al lloc correcte.

ció amb la dieta.

La coordinació nerviosa

El sistema nerviós s’encarrega de la coordinació nerviosa. Aquest sistema està format per teixit nerviós, les cèl·lules del qual, les neurones, poden transmetre informació mitjançant impulsos nerviosos.

4.1 Les cèl·lules del sistema nerviós Així és un nervi

La informació rebuda i elaborada pel sistema nerviós viatja en forma d’impulsos nerviosos de naturalesa elèctrica, que són Les neurones són les unitats transmesos per les neurones estructurals i funcionals del siso cèl·lules nervioses. tema nerviós. Són cèl·lules molt

diferenciades i amb una morfoLa neurona consta d’un cos cel·lular, on s’allotgen el nulogia complexa. cli i els orgànuls citoplasmàtics, del qual partixen prolongacions curtes i ramificades, anomenades dendrites. D’un extrem del cos cel·lular ix una única prolongació, molt més llarga, que es denomina àxon, que acaba en extrems eixamplats, anomenats botons terminals.

Nervi

Fibra nerviosa

Els àxons de diverses neurones s’agrupen en feixos que constituïxen les fibres nervioses; algunes d’aquestes, al seu torn, s’agrupen i formen els nervis. Segons la funció que realitzen, hi ha diferents tipus de neurones:

- Les neurones sensitives, les dendrites de les quals estan connectades a un receptor.

- Les neurones motores, l’àxon de les quals està connectat a un òrgan efector.

- Les neurones d’associació o intermèdies, que comuniquen les anteriors.

- Al teixit nerviós, les neurones estan acompanyades de les cèl·lules de glia, que s’encarreguen de la seua nutrició, defensa i suport.

L’impuls nerviós Les funcions de les neurones són possibles pel fet que aquestes cèl· lules transmeten informació en forma de senyals electroquímics anomenats impulsos nerviosos.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Dibuixa en el quadern dues neurones i indica’n les parts.

2 Definix impuls nerviós i neurotransmissor.

Comprovem. Creieu que les neurones són capaces de reproduir-se? És igual durant tot el cicle de vida dels éssers humans?

Els impulsos nerviosos viatgen per la membrana neuronal, sempre des de les dendrites o des del cos cel·lular cap a l’extrem de l’àxon. Una vegada allà, la neurona connecta amb una altra neurona o amb un efector per a transmetre l’impuls. No obstant això, les neurones no arriben a tocar-se, ja que entre l’extrem de l’àxon d’una neurona i el cos o una dendrita d’una altra, hi ha una zona de comunicació anomenada sinapsi. En aquesta, la neurona transmissora de l’impuls nerviós emet unes substàncies denominades neurotransmissors, que arriben a la membrana de la neurona receptora i fan que en aquesta es genere el mateix impuls.

Així es transmet l’impuls nerviós Impuls nerviós

Observa la imatge i respon les preguntes Neurona transmissora

a neurona rep 1 L l’impuls nerviós

a) Explica per què es diu que l’impuls nerviós és un senyal electroquímic. b) Quina part de la sinapsi creus que pot rebre el nom de fenedura sinàptica?

Dendrites

La sinapsi

Neurona transmissora 2 L’impuls nerviós recorre la neurona

Impuls nerviós

Àxon Botó terminal de l’àxon Botó terminal de l’àxon

Impuls nerviós

3 La neurona transmet l’impuls nerviós a la neurona següent

Sinapsi Neurotransmissors Espai sinàptic Neurona receptora

Neurona receptora

’impuls nerviós 4 L recorre la neurona següent

4 La coordinació nerviosa

4.2 El sistema nerviós El sistema nerviós és una xarxa de neurones que interpreta els senyals o estímuls que envien els òrgans dels sentits i elabora ordres perquè els efectors hi responguen. El sistema nerviós està constituït pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

4.3 El sistema nerviós central (SNC) El SNC coordina totes les funcions de l’organisme. Està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

L’encèfal L’encèfal està protegit pel crani i per tres membranes, les meninges, entre les quals circula el líquid cefaloraquidi, que amortix i el protegix dels colps. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el tronc encefàlic.

L’encèfal Cos callós

Crani El cervell, que està dividit en dos hemisferis interconnectats. La seua superfície, que rep el nom d’escorça cerebral, és rugosa i té replecs anomenats circumvolucions. Al cervell es fa conscient la informació i residixen les funcions avançades, com la memòria, la intel·ligència o la voluntat.

Tàlam i hipotàlam

El cerebel, també amb dos hemisferis i escorça replegada. S’encarrega de controlar l’equilibri i els moviments voluntaris prèviament apresos, com caminar, escriure o tocar un instrument.

Bulb raquidi El tronc encefàlic enllaça l’encèfal amb la medul·la i controla diverses funcions involuntàries. Per exemple, la part denominada bulb raquidi controla els moviments de la respiració i el ritme cardíac.

100

La medul·la espinal

És un cordó nerviós, protegit per la columna vertebral, que connecta l’encèfal amb la resta del cos. Hi viatgen els impulsos nerviosos des dels receptors fins a l’encèfal i des d’aquest fins als efectors. Coordina respostes senzilles, anomenades actes reflexos.

4.4 El sistema nerviós perifèric (SNP)

El SNP està format per nervis que connecten el SNC amb els òrgans del cos. Està format per 31 parells de nervis que partixen de la medul·la, o nervis raquidis, i per 12 parells de nervis que ixen de l’encèfal, o nervis cranials.

Medul·la espinal

Columna vertebral Nervis raquidis

Disc intervertebral

Els nervis es classifiquen en sensitius (porten informació dels receptors al SNC) i motors (transmeten ordes del SNC als efectors). El sistema nerviós perifèric es dividix en somàtic i autònom.

- El SNP somàtic controla moviments voluntaris, com la locomoció.

- El SNP autònom controla el funcionament involuntari d’òrgans vitals, com el cor. Està format pel SN simpàtic, que prepara el cos per a situacions de perill o acció, i el SN parasimpàtic, que relaxa el cos. Ambdós són antagònics, de manera que quan un estimula un òrgan l’altre el relaxa.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 4 Indica en el quadern les parts de l’encèfal i explica, en cada cas, les funcions que té cada una. 5 Exposa, amb un exemple, què significa que els sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic són antagònics. 6

1-2-4. El cervell i el seu funcionament continua guardant molts secrets, la qual cosa provoca la creació de nombrosos mites i d’informacions falses. Una de les falsedats més famoses i recurrents és la que argumenta que els éssers humans només usem un 10 % del cervell. Quins arguments es podrien donar per a refutar aquesta idea?

Què fa el sistema nerviós simpàtic 1. Dilata la pupil·la. 2. Estimula la salivació (suaument). 3. Accelera el batec. 4. Relaxa els bronquis. 5. Inhibix l’activitat a l’estómac i al pàncrees. 6. Estimula l’emissió de glucosa. 7. Estimula les suprarenals (adrenalina). 8. Excita els esfínters intestinals. 9. Relaxa la bufeta. 10. Inhibix els òrgans reproductors.

Què fa el sistema nerviós parasimpàtic 1. Contrau la pupil·la. 2. Estimula molt la salivació. 3. Alentix el batec. 4. Contrau els bronquis. 5. Estimula l’activitat de l’estómac. 6. Estimula l’activitat de la vesícula biliar. 7. Estimula l’activitat del pàncrees. 8. Inhibix els esfínters intestinals. 9. Contrau la bufeta. 10. Estimula els òrgans reproductors.

101

4 La coordinació nerviosa

4.5 Com funciona el sistema nerviós Els actes voluntaris 3

Davant d’un estímul, els receptors envien informació al SNC que, després de processar-la, envia l’ordre adequada als efectors per a respondre a aquest canvi del medi. El funcionament del sistema nerviós és més o menys ràpid, depenent de les necessitats de l’organisme. Segons això, cal distingir entre actes voluntaris i actes reflexos.

Els actes voluntaris Els actes voluntaris són respostes conscients, «decidides», que estan coordinades per l’encèfal. En un acte voluntari intervenen:

- Un receptor que rep l’estímul; per exemple, receptors de la visió i del tacte detecten un llapis per a dibuixar.

- Un nervi sensitiu que transmet l’impuls fins a la medul·la, i des d’aquesta, fins a l’escorça cerebral.

- L’escorça cerebral, que transforma la informació en una sensació conscient (una imatge, una forma, calor, etc.) i, amb la informació rebuda i l’emmagatzemada d’experiències anteriors, elabora una ordre de resposta, que es dirigix, passant per la medul·la, a un nervi motor.

- Un nervi motor pel qual viatja l’ordre fins a l’òrgan efector.

- Un òrgan efector (per exemple, un múscul), que es contrau de forma voluntària per a executar la resposta: agafar el llapis i dibuixar. er a qualsevol acte voluntari, per exemple agafar un 1 P llapis, és necessari que nombrosos receptors com els del tacte o la visió transmeten informació a través de les fibres nervioses dels nervis sensitius (fletxes de color verd) fins a l’encèfal. llà s’analitzen i s’elaboren senyals (fletxes de color 2 A roig) que circulen pels nervis motors de la medul·la espinal fins a arribar als músculs que s’encarregaran de produir la resposta. En aquest cas, moure la mà i agafar el llapis. a resposta, agafar el llapis, consistix en contraccions 3 L musculars que generen un moviment no especialment ràpid, però precís.

102

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 7 Descriu amb un exemple com es produïx, en el terreny del sistema nerviós, un acte voluntari. 8

Ridícul. Aprén a usar aquesta clau de pensament amb el recurs disponible en anayaeducacion.es i respon la pregunta: Què creus que passaria si haguérem de pensar amb paraules cada acte voluntari que fem?

Els actes reflexos Els actes reflexos són respostes ràpides, involuntàries i automàtiques, controlades per la medul·la espinal, que es produïxen en situacions d’emergència. La informació arriba a la medul·la, que elabora la resposta sense la intervenció de l’encèfal, per la qual cosa aquesta és més ràpida.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 9 Enumera les parts del sistema nerviós que intervenen en un acte reflex.

En un acte reflex intervenen un conjunt d’elements nerviosos que reben el nom d’arc reflex; són els següents:

En la fotografia inferior pots veure un professional de la medicina fent una prova del reflex patel·lar. Esbrina per a què es fa. Hi ha més proves de reflexos paregudes; busca el nom de quatre.

- Un receptor que rep l’estímul; per exemple, els receptors de la calor de la pell detecten alguna cosa molt calenta.

- Un nervi sensitiu que transmet l’impuls fins a la medul·la.

- Una neurona d’associació que elabora una ordre de resposta immediata.

- Un nervi motor pel qual viatja l’ordre fins a l’òrgan efector.

- Un òrgan efector, per exemple, un múscul, que executa la resposta, és a dir, es contrau i retirem la mà.

Els actes reflexos na informació que requerix 1 U una resposta ràpida arriba als receptors; per exemple, que et cremes la mà. 2

la medul·la espinal es ge2 A nera la resposta: retirar la mà.

3 a resposta (retirar la mà) és in3 L voluntària, molt ràpida i molt poc precisa, ja que es duu a terme

sense la intervenció de l’encèfal.

103

La salut del sistema nerviós

La gran complexitat del nostre sistema nerviós fa que puga patir malalties de dos tipus: les degudes a danys orgànics i les originades per alteracions en el seu funcionament (trastorns psicològics).

5.1 Les alteracions del sistema nerviós per causes orgàniques

Són alteracions físiques dels òrgans del sistema nerviós. Algunes d’aquestes són:

Els traumatismes causats per accidents Són lesions a la zona cranioencefàlica o a la medul·la degudes a colps forts. Poden derivar en paraplegia, paràlisi de mig cos, o tetraplegia, paràlisi de tot el cos.

Els accidents cerebrovasculars

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Descriu en què consistixen l’alzhèimer i el pàrkinson.

2 Els traumatismes són els principals causants de lesions medul·lars com la paraplegia i la tetraplegia. Escriu una llista d’almenys cinc causes d’aquest tipus de traumatismes i què es pot fer per a previndre’ls.

Són danys en el teixit nerviós que es produïxen en obstruir-se artèries cerebrals i deixar sense oxigen una zona del cervell. Hi destaquen les hemorràgies, o isquèmies cerebrals, que és la mort per falta d’oxigen d’una zona del cervell.

El consum de drogues L’alcohol i altres drogues causen danys irreparables en el sistema nerviós, a més d’una gran dependència física i psicològica.

Les malalties degeneratives Es produïxen per la pèrdua de les neurones a causa principalment de l’edat. L’alzhèimer, que produïx pèrdua de memòria i desorientació; el pàrkinson, que produïx una falta de control dels moviments del cos.

La boccia La boccia és un esport paralímpic que practiquen persones amb paràlisi cerebral, lesions cerebrals o discapacitats físiques severes. a) Busca informació sobre què és la paràlisi cerebral. b) En la fotografia pots observar la final de boccia en categoria BC3 en les olimpíades d’Atenes en 2004, on es van enfrontar Corea del Sud i Espanya. Esbrina què significa aquesta categoria i quines altres hi ha en aquest esport. c) Practicar esport és un dels hàbits recomanats per a cuidar de la salut del sistema nerviós. Fes una llista amb tres hàbits saludables més.

104

5.2 Les malalties mentals

Un problema afegit

Són canvis en el caràcter i en el comportament que creen malestar emocional. Es poden deure a problemes orgànics, a una predisposició genètica o a influències socials i ambientals. Les podem classificar en:

Trastorns d’ansietat Determinades situacions poden sotmetre el sistema nerviós a una tensió excessiva o estrés, que pot causar danys orgànics. Per exemple, origina un estat d’angoixa o por anomenat ansietat, caracteritzat per tensió muscular, alteracions del son, augment del ritme cardíac i de la sudoració, problemes digestius... Les fòbies, el trastorn obsessiu compulsiu o el trastorn d’ansietat generalitzada en són alguns exemples.

Trastorns en la conducta alimentària Són, per exemple, l’anorèxia nerviosa i la bulímia:

- L’anorèxia nerviosa. Les persones anorèctiques s’autoimposen una dieta d’aprimament severa, perquè es veuen obeses encara que no ho siguen realment. En els casos greus, la persona deixa de menjar del tot, s’aprima fins a l’extrem i mor, perquè no s’adona del que li passa; ho nega i ho oculta.

Les persones que patixen malalties mentals solen haver de lluitar a més contra l’estigma social que aquest tipus de trastorns tenen associat. La incomprensió de les malalties mentals en infravalorar-ne els efectes, les burles o la por cap a les persones que les patixen, la soledat i la discriminació són només alguns dels problemes que causa aquest estigma.

- La bulímia. Les persones que la patixen també adopten dietes molt estrictes d’aprimament, però les trenquen menjant compulsivament. Això els crea un sentiment de culpa, i es provoquen el vòmit per a no engreixar. La bulímia és causa d’alteracions greus en la salut.

Es calcula que una de cada quatre persones patiran algun tipus de malaltia mental al llarg de la seua vida.

Trastorns de l’estat d’ànim Un dels més freqüents és la depressió. En aquest trastorn, un sentiment de tristesa molt intens i incontrolable envaïx la persona afectada. Un altre exemple d’aquest tipus de trastorns seria el trastorn bipolar. Aquestes malalties poden tindre orígens diversos: experiències traumàtiques, trastorns hormonals (depressió postpart), predisposició genètica, etcètera.

Trastorns psicòtics Són patologies en què les persones perden el contacte amb la realitat i poden patir deliris o al·lucinacions. Els més freqüents són l’esquizofrènia i el trastorn delirant.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 3 4

Busca el significat de la paraula estigma. Tria una malaltia mental de les que s’esmenten en aquesta pàgina i fes les tasques següents. a) Elabora una fitxa en què n’apareguen les causes, els efectes en la persona que la patix i els tractaments possibles. b) Descriu els estigmes que porta associats aquesta malaltia. c) Escriu una llista d’accions que es podrien dur a terme per a conscienciar sobre aquesta malaltia i ajudar a eliminar l’estigma que porta associat. 105

6.1 El sistema endocrí

La coordinació endocrina

La coordinació endocrina és un mecanisme que regula, de manera lenta però prolongada, les accions de molts òrgans del cos. La realitza el sistema endocrí, que està constituït per un conjunt de glàndules endocrines, especialitzades a sintetitzar i segregar hormones a la sang. La sang transporta per tot l’organisme les hormones, que només actuen sobre els òrgans o cèl·lules determinades, denominades cèl·lules diana.

Les glàndules endocrines

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Descriu les funcions de la hipòfisi. 2 Definix hormones i explica com es distribuïxen per l’organisme.

3 Indica dues glàndules de les que apareixen en l’esquema que no tinguen només funció endocrina i explica quina funció tenen.

- La hipòfisi. Es coneix també com a glàndula pituïtària i es troba localitzada a la base del cervell. És la glàndula més important, ja que algunes de les hormones que sintetitza controlen la secreció de la resta de glàndules.

- Altres glàndules endocrines són la tiroide, la paratiroide, les glàndules suprarenals, el pàncrees, els ovaris i els testicles. Alguns òrgans del cos humà, que exercixen altres funcions, poden funcionar com a glàndules endocrines, com, per exemple, la placenta, que sintetitza i allibera progesterona durant tot l’embaràs.

Les glàndules del sistema endocrí Masculines

Femenines

Hipòfisi Tiroide Paratiroide Tim

Pàncrees Glàndules suprarenals

Testicles

106

Ovaris

6.2 Com es realitza la coordinació endocrina La coordinació endocrina dels òrgans del cos per mitjà d’hormones és un procés molt complex. Les hormones es produïxen només quan són necessàries i en la quantitat adequada. Per a produir i alliberar la quantitat necessària d’hormones, el sistema endocrí té un mecanisme de regulació anomenat retroalimentació, que està controlat per una part del cervell anomenada hipotàlem.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 4 Indica què és l’hipotàlem i com controla la funció de la hipòfisi.

5 Explica la importància que té el mecanisme de retroalimentació.

El procés consistix en diverses etapes:

- L’hipotàlem estimula la hipòfisi. L’hipotàlem rep un senyal i allibera factors, que estimulen la hipòfisi perquè sintetitze hormones.

- La hipòfisi estimula altres glàndules. La hipòfisi segrega hormones que circulen per la sang i estimulen altres glàndules endocrines perquè produïsquen les seues hormones.

- Les hormones actuen sobre els òrgans. Les hormones produïdes per les glàndules són alliberades a la sang i arriben als òrgans o cèl·lu-les diana, on actuen.

- L’augment en la quantitat d’hormones en deté la secreció. Quan la quantitat d’hormones en la sang augmenta per damunt d’uns nivells determinats, l’hipotàlem deixa d’estimular la hipòfisi, que deté l’alliberament d’hormones. És a dir, la mateixa concentració d’hormones és la que en regula la secreció.

Així funciona el sistema endocrí Hipotàlem

Així funciona el sistema endocrí Redacta un text que explique el mecanisme de retroalimentació mostrat en la imatge.

Hipòfisi

RESPOSTA

ESTÍMUL Retroalimentació

Nivells alts en sang

Estimulació Inhibició

Hormona: adrenalina

Òrgan o cél·lula diana

107

6 La coordinació endocrina

6.3 Les hormones Cada hormona actua sobre un tipus determinat de cèl·lula o diana, controlant i coordinant la seua activitat. Les hormones són molt eficaces, ja que una quantitat reduïda és suficient per a exercir la seua funció. L’acció que realitzen és més lenta però més continuada que la dels impulsos nerviosos.

Glàndula

Hormona

Funció

Hormona del creixement (SHT)

Estimula el creixement de músculs i ossos

Hormona antidiürètica (ADH)

Regula la quantitat d’aigua en l’orina

Gonadotropines (FSH, LH)

Estimula l’activitat de les gònades

Hormona estimulant de la tiroide (TSH)

Estimula l’activitat de la tiroide

Oxitocina

Induïx les contraccions de l’úter per al part

Prolactina

Estimula la secreció de llet a les mamelles

Tiroide

Tiroxina

Activa el metabolisme cel·lular i influïx en el creixement i en el desenvolupament

Paratiroide

Hormona paratiroidea

Regula el nivell de calci i de fòsfor en la sang

Glàndules suprarenals

Adrenalina

Prepara l’organisme per a una situació de perill o d’acció

Cortisona

Regula el metabolisme dels glúcids

Insulina

Dismuniïx la quantitat de glucosa en la sang

Glucagó

Augmenta la quantitat de glucosa en la sang

Hipòfisi

Pàncrees

Ovaris

Estrògens i progesterona

Controlen el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris Regulen el cicle menstrual i l’ovulació Preparen el cos per a un possible embaràs

Testicles

Testosterona

Controla el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris Regula la producció d’espermatozoides

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 6 Indica quina glàndula i quina hormona produïx l’organisme quan hi ha poca glucosa en sang. 108

7 Quina hormona creus que és coneguda comunament com l’hormona del part?

La salut del sistema endocrí

Les alteracions del sistema endocrí La major part de les malalties endocrines s’originen quan es veu alterada la producció d’hormones que produïx una glàndula. Una glàndula patix hiperfunció quan produïx més hormones del normal, i hipofunció si allibera menys hormones del que és necessari. Algunes malalties produïdes per alteracions endocrines són:

- El gegantisme i el nanisme, que es deuen, respectivament, a una alta o a una baixa producció de l’hormona del creixement (SHT), que fa que les persones siguen molt altes o molt baixes.

- L’hipertiroïdisme es produïx quan la tiroide augmenta de mida i fabrica massa tiroxina.

- L’hipotiroïdisme, que es pot deure a falta de iode en la dieta, produïx un metabolisme lent que pot provocar que la persona augmente de pes i que presente apatia i cansament.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Escriu dues alteracions del sistema endocrí que tinguen relació amb un dèficit hormonal i dues amb una sobreproducció.

Intuïsc i deduïsc. Aprén a usar aquesta tècnica de pensament en anayaeducación.es i intenta explicar com podria afectar l’organisme una alteració en les glàndules suprarenals.

- La diabetis és una malaltia originada per un mal funcionament del pàncrees, de manera que segrega poca insulina. Com a conseqüència, es produïx una hiperglucèmia, és a dir, un augment del nivell de glucosa en la sang. Això ocasiona danys greus en l’organisme, com ceguesa o insuficiència renal. Hi ha hàbits que ajuden a mantindre sa el sistema endocrí, com seguir una dieta saludable, fer exercici físic i no consumir substàncies com l’alcohol i altres drogues.

Els hàbits que afavorixen la salut del sistema endocrí són seguir una dieta saludable, evitar begudes alcohòliques i fer exercici físic.

Malalties de cine L’home que veus en la imatge s’anomena Richard Kiel i patia acromegàlia. Va ser un actor nord-americà que es va fer famós per interpretar, entre altres personatges, Jaws, un dels grans enemics de James Bond, en algunes pel· lícules i videojocs. a) Segons el que pots veure en la imatge, quins símptomes creus que pot tindre l’acromegàlia? Amb quina hormona creus que pot tindre relació? b) Busca informació sobre l’alteració del sistema endocrí que patia Richard Kiel. c) Esbrina si hi ha altres tipus de gegantisme i si estan causats per alteracions del sistema endocrí.

109

Les drogues i la drogoaddicció

Una droga és una substància que altera el sistema nerviós central i que produïx un estat de dependència física i psíquica, tolerància i trastorns greus de la salut.

La drogoaddicció és un problema social greu, ja que pot arribar a anul·lar la voluntat de qui es droga i afectar-ne greument la salut, els estudis, el treball i les relacions socials i familiars.

8.1 La dependència - La dependència física. És la necessitat de conL’addicció al joc

sumir la droga, perquè l’organisme funcione de manera normal. La síndrome d’abstinència és un conjunt de trastorns fisiològics greus que es produïxen quan no se subministra la droga a un cos que hi està habituat. Els símptomes més habituals són respiració agitada, sudoració, hiperactivitat i convulsions, que poden ocasionar la mort.

- La dependència psíquica. És la necessitat de consumir la droga, per a obtindre un estat d’eufòria o de plaer, o per a evitar el malestar que produïx la privació. Per exemple, la dependència de cocaïna produïx cansament extrem, ansietat i depressió.

L’addicció al joc es classifica dins de les anomenades addiccions sense substància. Les dades d’investigacions recents revelen que cada vegada hi ha més persones que participen en jocs amb diners tant físicament com online. Aquest augment és especialment important en persones joves, en les quals les patologies relacionades amb el joc també han augmentat. Contesteu les preguntes següents relacionades amb l’addicció al joc. a)

110

La tolerància és la disminució dels efectes desitjats a causa de l’ús continuat d’una droga. Com a conseqüència, es requerix un augment de la dosi per a aconseguir els mateixos efectes. La sobredosi es produïx quan es pren una quantitat que el cos no pot assimilar, i pot arribar a ser mortal.

Full giratori. Esbrineu quins són els problemes de salut que ocasiona l’addicció al joc.

b) Elaboreu una llista d’activitats sense substància que es puguen transformar en una addicció. Com creieu que una persona arriba a tornar-se addicta a substàncies o a activitats? c)

8.2 La tolerància

Dissenyeu una campanya d’informació sobre els riscos de l’addicció al joc destinada a conscienciar persones joves.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Definix droga i drogoaddicció. 2 Explica què és la síndrome d’abstinència i en què es diferencia de la dependència psicològica.

3 Indica què és la tolerància a les drogues i raona quina relació té amb la sobredosi.

8.3 Tipus de drogues i trastorns en la salut Les drogues es poden classificar segons el mecanisme d’acció en:

- Depressores.

Per exemple, l’alcohol o els tranquil·litzants. Frenen la transmissió nerviosa i produïxen relaxació, somnolència i fins i tot coma.

L’alcohol: la droga més perillosa Addicció Pèrdua de memòria Psicològics

Dificultats cognitives Demència alcohòlica

- Estimulants. Per exemple, la cocaïna, la nicotina, les amfetamines o la cafeïna. Activen la transmissió nerviosa i produïxen sensació d’eufòria i disminució de la fatiga i de la son.

- Narcotitzants. Per exemple, l’opi, la morfina i l’heroïna. S’utilitzen per a calmar el dolor i produïxen son i estupor. Generen una dependència molt forta que és difícil de superar.

- Al·lucinògenes. Per exemple, el cànnabis o l’LSD. Alteren la transmissió nerviosa, de manera que modifiquen la percepció de la realitat i provoquen il·lusions visuals o auditives (al·lucinacions).

ELS PERILLS DE L’ALCOHOL Mort per sobredosi

Delírium trémens

Físics

Accidents de trànsit

Gastritis Úlcera gastroduodenal

Malalties cardíaques

Càncer Cirrosi

Trastorns en la salut Les drogues danyen la salut, ja que afecten el cervell i la transmissió de l’impuls nerviós Els principals danys que causen són:

- Danys en el sistema nerviós, que provoquen trastorns psicològics greus, com pèrdua de memòria, depressió, ansietat o esquizofrènia.

- Danys en altres aparells o sistemes, com l’hepatitis, que produïx l’alcohol; el càncer de pulmó, que produïx el tabac; o les arrítmies, que produïx el cànnabis.

- Trastorns del comportament, que donen lloc a problemes familiars i laborals, actes delictius o conductes agressives.

- Alteracions en la percepció de la realitat i en la resposta motora, que provoquen accidents de trànsit o laborals.

- Cal tindre en compte, a més, els efectes danyosos de les substàncies que s’utilitzen per a adulterar les drogues, moltes de les quals són molt tòxiques i sense cap tipus de control sanitari. És important tindre en compte que, a pesar que els danys més greus se solen produir en persones que fan un ús continuat de les drogues, un ús puntual també pot causar danys irreversibles.

L’alcohol és una droga perillosa i addictiva. El consum excessiu pot ocasionar danys irreversibles en el sistema nerviós, especialment en el dels joves. Segons un estudi realitzat per la revista mèdica The Lancet, es tracta de la droga més perillosa pels danys que causa als usuaris i a les persones que tenen al seu voltant. És important tindre això present en situacions en què la pressió social d’un grup induïx al consum incontrolat de begudes alcohòliques.

Coneix els efectes de les drogues Tria una droga legal i una droga il·legal i recopila’n la informació següent: •R esum històric de l’ús, origen i forma de consum de la substància. •E fectes en la salut distingint entre consum a llarg termini i reaccions agudes. • Efectes psicosocials de l’addicció a la substància. •D ades estadístiques sobre el consum i defuncions associades a Espanya. Quan hages recopilat les dades, elabora un producte audiovisual en què reflectisques tota la informació reunida.

111

L’execució de la resposta. L’aparell locomotor

9.1 El sistema esquelètic El sistema esquelètic està format pels ossos de l’esquelet i per les articulacions. Les funcions que té són:

- Sostindre el cos. - Protegir els òrgans vitals. - Ser el lloc on es fixen els músculs. - Fabricar cèl·lules sanguínies.

Les radiografies

- Ser una reserva de calci i de fòsfor. Els ossos Els ossos són estructures rígides formades externament per teixit ossi compacte, i internament, per teixit ossi esponjós. La rigidesa dels ossos es deu a la presència de sals de calci. Segons la forma que presenten, els ossos es classifiquen en ossos llargs, com el fèmur; curts, com les vèrtebres o els ossos de la monyica; i plans, com els ossos que formen el crani.

Per a fer radiografies s’apliquen raigs X a la part del cos que es vol observar. Els raigs X són un tipus de radiacions que poden traspassar alguns materials sòlids els àtoms dels quals tinguen nombres atòmic baixos. Podem veure els ossos en les radiografies perquè, com que estan formats per calci, un element amb un nombre atòmic elevat, els raigs X hi són absorbits. El que veiem en la radiografia és el contrast entre el que poden travessar els raigs X i el que no.

Els ossos llargs tenen dues regions: els extrems o epífisi, i la part central o diàfisi. El teixit esponjós de les epífisis està farcit de medul·la òssia roja, la funció de la qual és formar cèl·lules sanguínies. La diàfisi, de teixit compacte, té un canal intern farcit de medul·la òssia groga o moll, formada per teixit adipós.

Les articulacions Són les zones d’unió entre els ossos. Poden ser:

- Fixes. Són articulacions sense moviment, com és el cas dels ossos del crani.

- Semimòbils. Permeten un moviment limitat entre els ossos, com passa amb les vèrtebres, entre les quals hi ha discos de teixit cartilaginós, més elàstic i bla.

- Mòbils. Permeten el moviment dels ossos en totes

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... 1 Indica com es poden classificar els ossos segons la forma que tenen i posa dos exemples en cada cas.

2 Dibuixa un esquema d’un os llarg indicant què és l’epífisi i què és la diàfisi.

3 Enumera els tipus d’articulacions i explica breument l’estructura que presenten. 112

les direccions. Per exemple, les del genoll o la monyica. Les zones de contacte entre els ossos estan recobertes per teixit cartilaginós i pel líquid sinovial, que evita el fregament. En aquestes articulacions, els ossos s’unixen per mitjà de lligaments.

Els ossos dels bebés Quan naixem, no tots els ossos es troben calcificats; els del crani, per exemple, estan formats per cartílag perquè siguen més flexibles i facilitar així el part. Els ossos es calcifiquen a poc a poc fins a arribar a l’edat adulta.

L’esquelet humà

Les articulacions Fixes: ossos del crani

Mandíbula Clavícula

Omòplat Estèrnum Articulació fixa

Húmer

Costelles

Semimòbils: les vèrtebres

Columna vertebral

Ili

Disc cartilaginós

Cúbit Radi

Carp Pubis Metacarp

Falanges

Isqui

Fèmur Vèrtebres Ròtula

Tíbia

Mòbils: el colze

Peroné

Húmer Radi

Falanges

Tars Metatars

Lligaments

Cúbit

113

9 L’execució de la resposta. L’aparell locomotor

9.2 El sistema muscular El sistema muscular està format pels músculs i els tendons. Dels tres tipus de músculs existents, esquelètic, cardíac i llis, només els músculs esquelètics formen part de l’aparell locomotor.

El moviment del braç

El nostre cos té al voltant de 400 músculs que constituïxen prop del 40 % del pes de l’organisme. Les funcions del sistema muscular són:

El braç s’estén

- Produir moviment, quan els músculs es contrauen i tiren dels ossos.

- Mantindre la postura del cos per mitjà del to mus2 El tríceps està unit a l’os per un tendó i tira d’aquest. El braç s’estira.

cular, que són xicotetes contraccions que fan que el cos es mantinga en la seua posició.

- Produir calor. La contracció muscular produïx la major part de la calor necessària per a mantindre la temperatura corporal.

1 A través d’un

Els músculs i els tendons

nervi, arriba una ordre al tríceps i aquest es contrau.

Els músculs esquelètics estan formats per feixos de fibres musculars reunides en fascicles. Les fibres, o cèl·lules musculars, són cilíndriques i allargades. Cada múscul està envoltat per una capa de teixit conjuntiu, que es prolonga i forma estructures molt resistents, anomenades tendons. Aquests l’unixen fortament als ossos, a la pell o a un altre múscul.

El braç es doblega

Segons la forma, els músculs poden ser:

1 A través d’un nervi, arriba una ordre al bíceps i aquest es contrau.

- Fusiformes, amb forma allargada i més estreta als extrems, com, per exemple, el bíceps.

- Plans, tan amples com llargs, com, per exemple, els Bíceps

pectorals.

- Circulars, com els músculs orbiculars, que obrin i tanquen els llavis.

La contracció muscular

- Els moviments del cos són el resultat de la con2 El bíceps està unit a l’os per un tendó i tira d’aquest. El braç es doblega.

COMPRENDE, PENSA, INVESTIGA... 4 Enumera les funcions del sistema muscular. 5 Explica com es produïx la contracció muscular. 114

tracció dels músculs, en actuar sobre els ossos i les articulacions.

- Quan un múscul rep un impuls nerviós, les seues fibres s’acurten i es contrau. Això provoca un moviment en els ossos als quals està unit, i fa que s’acosten, se separen o giren. Generalment els músculs esquelètics formen parelles de funció antagònica, o contrària, de manera que quan un es contrau, l’altre es relaxa. Per exemple, quan el bíceps es contrau i el tríceps es relaxa, es produïx la flexió del braç.

La musculatura humana

Temporal

Orbicular

Masseter Esternoclidomastoïdal

Trapezi

Deltoides

Pectoral

Tríceps Serrat

Bíceps

Abdominals

Costals Dorsal

Gluti

Adductor Sartori

Quàdriceps

Semitendinós

Bíceps femoral

Semimembranós

Tibial anterior

Bessons

Tendó d’Aquil·les

115

10.1 La salut de l’aparell locomotor

L’execució de la resposta i la salut

Les malalties que afecten l’aparell locomotor són molt freqüents en la població i disminuïxen considerablement la qualitat de vida de moltes persones.

La salut dels ossos i de les articulacions Les malalties més freqüents en el sistema esquelètic són:

- L’osteoporosi. Es caracteritza per la disminució de la densitat del La fractura del maluc

teixit ossi, la qual cosa provoca una major fragilitat dels ossos.

- L’artritis. És la inflamació del teixit cartilaginós que forma les articulacions. Produïx dolor i, a llarg termini, deformacions en el teixit.

- Les fractures. Són ruptures totals o parcials de l’os. Es produïxen generalment com a conseqüència de traumatismes, deguts a colps i accidents. De vegades la fragilitat dels ossos, deguda a altres malalties, pot ser l’origen de la fractura.

- Les luxacions. Es produïxen quan els ossos se n’ixen de les articulacions. Provoquen dolor i en dificulten la mobilitat.

- Les ruptures de cartílags a les articulacions, degudes generalment a traumatismes.

La salut dels músculs Les principals malalties del sistema muscular són: Les fractures del maluc són una de les lesions òssies més greus que poden patir les persones d’edat avançada, ja que suposen una disminució important de la seua qualitat de vida. Un dels tractaments suposa la implantació d’una pròtesi com la que veus en la imatge.

Os sa

- Les contractures musculars. Són contraccions excessives i involuntàries dels músculs, degudes generalment a un esforç.

- Els esquinços. Són estirons o torsions dels lligaments, que causen dolor i inflamació.

- Les tendinitis. Són inflamacions dels tendons. - Les ruptures fibril·lars, degudes generalment a traumatismes.

Os amb osteoporosi

L´osteoporosi Descriu en què consistix l’alteració òssia que pots observar en la imatge i investiga’n les causes i quins són els factors de risc per a desenvolupar-la.

116

10.2 Els hàbits saludables per a l’aparell locomotor

La major part de les malalties de l’aparell locomotor es poden previndre adoptant hàbits saludables. Alguns d’aquests són:

- Portar una alimentació sana i equilibrada. La nostra dieta ha

Prevenció de riscos laborals

d’aportar els minerals necessaris per al funcionament correcte dels músculs i per a conservar la fortalesa dels ossos. Una dieta sana prevé l’excés de pes, que pot sobrecarregar el nostre esquelet.

Tots els treballs tenen associats riscos per a la salut, molts relacionats amb l’aparell locomotor i, concretament, amb hàbits posturals i de moviment. Et proposem que tries una professió i que esbrines quins són els riscos laborals que s’hi associen i les mesures obligatòries i recomanades per a evitar-los.

- Proporcionar el descans necessari al nostre organisme, practicant estiraments i exercicis de relaxació després d’una activitat física i dormint suficient.

- Adoptar postures correctes, que proporcionen descans als nostres ossos i músculs i eviten les sobrecàrregues.

- Realitzar exercici físic regular, que afavorix el desenvolupament dels músculs i augmenta la resistència dels ossos.

En seure

Evita seure a la vora del seient.

En caminar

Mantín l’esquena recta i recolzada en el respatler.

Evita les postures relaxades de la columna.

Mantín el cap i el tòrax rectes.

En agafar pes

Consells per a adoptar postures correctes

Evita flexionar la columna amb les cames esteses.

Doblega els genolls, no l’esquena.

Comprovem. Trieu cada u una postura que adopteu habitualment que siga incorrecta (pot ser a classe o a casa, quiets o en moviment). Penseu, a continuació, en com hauríeu d’adoptar-la de forma correcta. Ensenyeu als companys i companyes la postura i la correcció que heu pensat i contrasteu les vostres opinions.

117

Organitza les idees

Interpreta imatges

3 Observa la imatge i respon.

Mapa conceptual d’aranya. Completa en el quadern els espais buits del mapa conceptual següent. Aprén a fer mapes conceptuals amb el recurs disponible en anayaeducacion.es.

La funció de relació Receptors interns: ? Receptors externs: ? Òrgans dels sentits: ?

Sistema endocrí ? – – Hormones

Els receptors

Sistema esquelètic ? – – Articulacions Sistema nerviós Sistema muscular S. N. central ? – ? – – Articulacions ? – S. N. perifèric Les glàndules ? – ? – Els efectors

a) Quin tipus de receptors es representa en l’esquema? b) En quin dels sentits intervenen?

Els centres coordinadors

Fes un resum 2 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest guió:

c) Quin tipus d’estímul capta cada un d’aquests receptors?

4 Observa el procés representant en la imatge i contesta. 2

• Definix funció de relació i enumera els processos

per mitjà dels quals es realitza.

• Explica com es duu a terme la recepció dels estímuls.

• Descriu els òrgans dels sentits i la funció que tenen.

• Definix neurona i explica com es transmet l’impuls nerviós.

• Fes un esquema del sistema nerviós central i perifèric, indicant-ne les parts i les principals funcions.

• Compara el funcionament del sistema nerviós en els actes voluntaris i en els actes reflexos.

• Anomena les glàndules endocrines i explica com realitzen la coordinació.

• Anomena les funcions dels sistemes esquelètic i muscular.

• Classifica els ossos i els músculs i anomena els principals del cos humà.

• Definix articulació i explica com es produïx la contracció muscular.

• Anomena els hàbits saludables per als òrgans dels sentits, l’aparell locomotor i els sistemes nerviós i endocrí.

118

a) A quin tipus d’acte correspon? b) Quin òrgan de coordinació intervé en aquest procés? c) Redacta un text explicatiu breu per a cada una de les etapes d’aquest procés indicades en la il·lustració.

5 Quina anomalia de la visió s’observa en aquesta imatge? Explica a què es deu i com es pot corregir.

Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al dossier d’aprenentatge.

Aplica

Avança 13 El nivell de glucosa en la sang, glucèmia, està re-

6 Indica quina part de l’ull és la responsable de:

gulat per dues hormones produïdes pel pàncrees: la insulina i el glucagó.

a) Enfocar la imatge. b) Contindre els cons i els bastons.

Nivell baix de glucosa.

c) Protegir la còrnia.

Nivell alt de glucosa.

d) Regular el pas de la llum.

7 Per què un constipat pot provocar una infecció

Pàncrees

d’orella?

8 Quan prenem un medicament que té un sabor desagradable, moltes vegades ens tapem el nas; per què?

9 Establix les diferències entre: a) Miopia i astigmatisme.

Glucagó segregat per les cèl·lules del pàncrees.

b) Epífisi i diàfisi d’un os. c) Tendó i lligament.

Insulina segregada per les cèl·lules del pàncrees. Es restablixen els nivells normals de glucosa en sang.

d) Esquinç i luxació. e) Dendrita i àxon.

10 Classifica i anomena. a) Els receptors segons l’estímul que capten. b) Les articulacions segons la capacitat de moviment. c) Les neurones segons la funció que realitzen. d) Les drogues segons el tipus d’acció.

11 Raona per què una persona pot morir si es pega un colp a la nuca.

El fetge descarrega glucosa en la sang.

Les cèl·lules prenen glucosa de la sang.

a) Observa l’esquema i redacta un text en què expliques com té lloc la regulació de la glucèmia en la sang. b) Quina malaltia apareix quan l’organisme perd la capacitat de generar insulina?

12 Explica quin tipus de sistema nerviós autònom actua davant d’una situació de perill i per què.

REFLEXIONA En aquesta primera unitat ens hem posat en la pell d’una persona que ha patit un accident de trànsit amb possibles conseqüències permanents. Hem comprés la funció tan important que tenen els òrgans dels sentits i la importància de mantindre el bon estat del nostre sistema nerviós. Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari i la rúbrica, disponibles en anayaeducacion.es. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

Soc capaç d’explicar amb les meues paraules el que significa la funció de relació i la importància que té per a la vida. …

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Fes l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es.

119

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.