Operació món: Llengua 3º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

PRIMÀRIA

Ll e ngu a

P R O P O S TA DIDÀCTICA r

ió c a

n ó O m pe

Índex Les claus d’Operació món ................................................................................... 4 Materials per a l’etapa ......................................................................................... 6 Projecte digital .................................................................................................... 8 De la LOMLOE a Operació món ......................................................................... 17 • Perfil d’eixida de l’Educació Primària • Sabers bàsics del cicle • Interdisciplinarietat en Operació món • Gamificació d’Operació món • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 5 (mostra)................................................................................................. 34 Recursos de la unitat 5 ....................................................................................... 53 • Inclusió i atenció a la diversitat - Fitxa 1 (reforç) - Fitxa 2 (ampliació) • Avaluació - Avaluació - Avaluació competencial • Fitxa de comprensió lectora • Fitxa de comprensió oral • Fitxa de dictat

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida. Operació món és un projecte:

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials d’eixida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromés

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, oferix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Un llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre aplicant el que s’ha estudiat.

Reproduïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Llengua

ÈN

CIA

12 ME

PRIMÀRIA

Primer trimestre

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

PRIMÀRIA

C IA 1 2 ME

LLI

ÈN

Llengua

INCLOU

PROJECTE DIGITAL

L lengua Primer trimestre

PRIMÀRIA

Primer trimestre

ió

PRIMÀRIA

ió

O p món

12 ME

Llengua

Projecte Digital

Primer trimestre

PRIMÀRIA

Primer trimestre

PRIMÀRIA

CIA

PRIMÀRIA

Primer trimestre

Llengua

ÈN

PRIMÀRIA

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

C IA 1 2 ME

LLI

ÈN

Llengua

INCLOU

PROJECTE DIGITAL

ió

O p món

ió

O p món

A més dels recursos i les eines descrites en les pàgines del Projecte digital, els llibres de Llengua compten amb:

QUADERNS

- Recursos per a la comprensió lectora - Recursos sobre la comprensió oral - Dictats

100%

Per a 1r i 2n tres quaderns per curs. L’organització que presenten, per blocs de continguts, afavorix l’adaptació de l’ús a les necessitats i als ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

9:45 AM

PRIMÀRIA

PRI

I AA R I RM P RPIRMI A A MARIA Llengua Legu n aua ennggua LCLe UA D E Q UA D E R N 2

iPad

N O11 ER DN OO C UAR C UA D E R N 1

ió

O p món

Material per a l’aula* 1r

Targetes de vocabulari

e regles àmines d L ues q fi rà g orto

Tota negra sóc

Més coses

Ve doble

Waterpolo

Vaca

Ximpanzé

4 Nota el que sents quan els recites: alegria, tristesa, sorpresa, curiositat, por... 5 Llig en veu alta els versos. No oblides respirar lentament. Fes les pauses que indiquen les comes i els punts.

7 Recita el poema a la resta de la classe. Recorda que és important: • Vocalitzar bé. • Utilitzar les mans per a acompanyar el que dius • Transmetre les emocions que et produïx el poema

Zebra

Nyu

Mural de l’abecedari

Agafa una peça del puzle Agafa una peça del puzle

Quines parelles de paraules es diferencien només en una lletra? a ) Taula i teula b) Paleta i pilotaPerds el torn c ) Escola i escala

Perds el torn

Làmines d’expressió oral Agafa una peça del puzle

»jjk

»m:;

Torna una peça del puzle

Impossible! Bl sempre amb b!

f`aa<=s

Δ∫

A a

*+©

B b

Brrrr!!!

*+∂

C c

l89ø

D d

ÀÞ

E e

*+g

F f

Δf

Balena

G g

Efe

Àguila

Colom

Dofí

Elefant

Foca

EN DIRECTE

Girafa

Fris de l’abecedari

Perds el torn

Impossible! M davant de p!

He intentat avisar-vos, però… impossible.

Torna una peça del puzle

Sempre té mp! Davant de p m, no n!

QUINA BOIRA!

l67l89ó>?>

Blanca sempre amb b!

A B*+g`aå C D E F G

*+å

Guanyes el torn Guanyes el torn

Boira blanca!

Ample! M sempre abans de p!

Broma té br! Sempre amb b!

»r89ø

Puzle ortogràfic

Torna una peça del puzle

Blanc sempre amb b!

Sempre fent broma!

6 Quan cregues que ja pots recitar-lo sense llegir, fes diverses proves en veu alta.

– Va trobar un ram a la mar. – Hi ha una cosa davall de la soca.

3 Tria alguns versos del poema i aprén-los de memòria.

Z z

Zeta

I grega

Digues el nom de tres animals que tinguen la lletra g.

Y y

prenent bé el que lliges.

2 Si tens dubtes amb el significat d’alguna paraula, pregunta a la teua mestra o mestre.

Ics o xeix

– Hili, cim istís?

Passos

1 Llig el poema complet. Fes-ho a poc a poc, comUnicorn

Perds el torn Troba en cada oració dues paraules que tinguen les mateixes lletres:

Guanyes el torn

Un núvol blanc!

zxyå

ø »p45i45> »r45 *+gjküzxéè|y

Torna una peça del puzle

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

»y

X x

Juguem a parlar amb la lletra i ? Desxifra què diu aquest missatge secret:

Corregix els errors: Compre pa a la sabateria, la fruita al forn i unes sabates a la fruiteria.

Õ≈

»∑ W w

V v

U u

Un palet molt plantadet que damunt la caboteta té un mosquitet.

Guanyes el torn

EN DIRECTE

Joc de l’oca

Joc de destreses creatives EN DIRECTE

35 EN DIRECTE

Daus per a contar històries

EN DIRECTE

Murals

Ús de les lletres

Signes de puntuació i ortogràfics

Signe d’interrogació i d’admiració Al final d’una oració podem trobar escrits altres signes a més del punt: • El signe d’interrogació (?) indica que es fa una pregunta. • El signe d’admiració (!) indica que s’expressa alegria, sorpresa, dolor, una ordre, etc., o que es parla amb un to elevat de veu.

La e tònica pot sonar oberta com en mel o tancada com en dent. La o tònica pot sonar oberta com en font o tancada com en gos.

Escrivim v: • darrere de n (inventora). • en les formes verbals acabades en -ava (desmuntava). • en algunes formes del passat del verb haver (havia). A més, moltes altres paraules porten també v (Vicent, veïna).

r / rr

PIEZA PIEZA

•

Per a representar el so de la x de xiquet s’escriu: • x a principi de paraula i darrere de consonant (xiulet, anxoves). • tx entre vocals i a final de paraula (cotxe, sandvitx). • ig només a final de paraula (roig). La x sona com en cuixa darrere de la vocal i (peix, cuixa).

Tres grandes tigres tragones tragan trigo y se atragantan.

Frío

PIEZA PIEZA

Un dígraf és un grup de lletres que representa un únic so. Són dígrafs ss, tg, ny, l·l, qu, rr, gu, ll, etc. Els dígrafs gu, qu, ll, ny i ig no es partixen en diferents síl·labes. La resta de dígrafs (l·l, rr, ss, tx, tg, tj, etc.) sí que es partixen.

Había una caracatrepa con tres caracatrepitos. Cuando la caracatrepa trepa, trepan los tres caracatrepitos.

Día

Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula. La síl·laba que es pronuncia amb més força en una paraulaDE és la síl·laba tònica. A Les altres són les síl·labes àtones.

PIEZA PIEZA

Odio

Regles ortogràfiques Ús de les lletres c

morzar, etc. Com a excepció, apareix una z entre vocals en algunes paraules: amazona, trapezi, etc.

La dièresi

Bingo ortogràfic

Limpio

Viejo

Els dos punts Els dos punts poden introduir: • la reproducció de paraules o frases textuals. • una enumeració o una explicació. Després dels dos punts s’escriu amb minúscula, excepte si el text que es reproduïx comença amb majúscula.

Els punts suspensius Els punts suspensius servixen per a indicar el final d’una enumeració incompleta o d’un pensament inacabat, i per a expressar dubte, sorpresa o por.

El signe d’exclamació Les oracions exclamatives o imperatives s’escriuen amb el signe ! al final.

H M

II N

NY QU

SS TG TJ TX

E L R V

RR X

Dues lletres juntes que representen un únic so constituïxen un dígraf. Quan separem les síl·labes d’una paraula, hem de tindre en compte que els dígrafs qu, gu, ig, ll i ny no es partixen. La resta de dígrafs sí que se separen en síl·labes diferents: es - pa - gue - tis, ci - go - nya; car - re - tó, mi - lot - xa.

Perfet

Present

Perfet

Present

Perfet

tem tems tem temem temeu temen

he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut

dorm dorms dorm dormim dormiu dormen

he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

patisc patixes patix patim patiu patixen

Imperfet

he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

parlava parlaves parlava parlàvem parlàveu parlaven

havia parlat havies parlat havia parlat havíem parlat havíeu parlat havien parlat

temia temia temia temíem temíeu temien

havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut

dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

patia paties patia patíem patíeu patien

havia patit havies patit havia patit havíem patit havíeu patit havien patit

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

parlí parlares parlà parlàrem parlàreu parlaren

haguí parlat hagueres parlat hagué parlat haguérem parlat haguéreu parlat hagueren parlat

temí temeres temé temérem teméreu temeren

haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

patí patires patí patírem patíreu patiren

haguí patit hagueres patit hagué patit haguérem patit haguéreu patit hagueren patit

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig parlar vas parlar va parlar vam parlar vau parlar van parlar

vaig haver parlat vas haver parlat va haver parlat vam haver parlat vau haver parlat van haver parlat

vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer

vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir

vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

parlaré parlaràs parlarà parlarem parlareu parlaran

hauré parlat hauràs parlat haurà parlat haurem parlat haureu parlat hauran parlat

temeré / batré temeràs / batràs temerà / batrà temerem / batrem temereu / batreu temeran / batran

hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

hauré patit hauràs patit haurà patit haurem patit haureu patit hauran patit

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

parlaria parlaries parlaria parlaríem parlaríeu parlarien

hauria parlat hauries parlat hauria parlat hauríem parlat hauríeu parlat haurien parlat

temeria / batria temeries / batries temeria / batria temeríem / batríem temeríeu / batríeu temerien / batrien

hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien

hauria patit hauries patit hauria patit hauríem patit hauríeu patit haurien patit

Prin

continua en la línia inferior. No s’ha de partir una síl·laba, ni un diftong, ni els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig. A més a més, no s’ha de deixar una lletra sola al final ni al començament de la línia. tats (noranta-nou) i les unitats de centena i les centenes (dos-cents). La desena del vint s’escriu amb dos guionets: vint-i-nou.

• En les paraules compostes, s’usa quan el primer element

acaba en vocal i el segon comença per r, s o x (para-xocs) o quan conté un punt cardinal (nord-americà).

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Hiats Quan dues vocals escrites juntes es pronuncien en síl·labes diferents es produïx un hiat: vi-o-lí, di-a-ri.

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: • Agudes: la síl·laba tònica és l’última: accent. • Planes: la síl·laba tònica és la penúltima: classe. • Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima: sèmola.

Normes d’accentuació Les paraules monosíl·labes no duen accent gràfic. Les polisíl·labes s’accentuen seguint aquestes normes. • En les paraules agudes que acaben en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in o vocal (cabàs, entén, baló). • En les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors (catàleg, pésols). • En totes les paraules esdrúixoles (matemàtiques).

S S

Z B

O RR I

T A

D A

C O

E © Grupo Anaya, S.A.

LL L·L

ar ot M

lar

tore ba ver

Qui tro

amic,

troba

Principi de curs

OCTUBRE

tresor

Ara ja sé, encara que tard, que per a tindre honradament unes pessetes cal saber guanyar-les amb el treball, siga en un ofici manual o amb l’esforç de la intel ligència.

NY QU

SS TG TJ TX

dia de Gan es inari lleresqu i sta orig cava iliars novel·li e lluites ns fam seu fia del stio ller i entr cava scórrer per qüe mentals lectors iog ra s cs, tran ser un os fona ll va vida va amb plet el·les per críti s text tore nov neguda bé, altre Flor de Mar La seua sempre de les t reco iure, tam novel·la Joanot 1465). Europa, una esta escr ara la 3?– iure que ha ll va (141 ges per Va escrc, obra Martore litat, com i viat ies. ps. Blan a tota Varoic. rènc d’he Tirant lo tots els tem la seu de llem at en de segle: arrib abat Gui iptors i escr ens han t inac no i el rela que a lleri cava

Mi nib

1/2

ortog ràfi c

U R M E

D A N

O RR I

xt Un te

pe r

—Pobre ximple! Però, no comprens que d’aquesta manera quan seràs major estaràs fet un solemne ase i que tothom es burlarà de tu?

T A

D A

C O

gi a lle

va matí, de bon a qui Tialler, zelles, giren a t cav les don es diri ordena hi qual Minibiografia de ser cedit per color, re el seu ta pre havia es i, era el el rei, sob n a la por Tirant Carlo es Collodi va nàixer a Florència el 1826. Es deia Carlo Lorenzini, s hom el blanc ir are que zell els seu perquè El dia constru Tirant truc , les don però va adoptar el pseudònim de Collodi en record del poble on va tots nat nàixer sa mare. Va ser periodista i escriptor. Les seues idees polítiques ics de volien reunir resentava havia ma am què el per van-portar a col·laborar en diferents diaris, i fins i tot a fundar-ne rep es. Els l que taren rant algun. Va escriure diverses novel·les i contes, però l’obra que realment alleria cadafa tes tancad pregun de cav el va fer famós va ser Les aventures de Pinotxo. un alt s els s por dre rme une Collodiad’a re l’or mp va morir sobtadament l’any 1890, abans de gaudir de l’èxit de havia reis aco la seua novel·la. vol reb n els i qua pondre: gueren e que cadira re-la. vol om una reb res qui re en gentilh edor de van ne de s els i tot fer seu si era dig van reix em un i el —Port digne i me portes , on el van veure es les cos per és sala tenia ltes Allà, què obriren gran o si verd. tar mo uida a una coix el van emàs pregun re si era De seg Tirant fins que s de can li van veu . Com gia a tot nyaren coberta alleria, exi re, per batalla ta, nt, dos de cav memb entrar en que el rei de pla lme dre per Del que va succeir a Pinotxo amb el grill parlant, i on es veu que pafina l’or re edira jurament rs i, ar l’es rebre ar memb li imp el elspos xiquets desobedients no es deixen guiar per qui sap més cavalle li va examin ecte que n repetir armats n i el rei que ells. def ser fere tro algun digne, li volien ant del que dav … trobar tilhomes aller. taren c. cav por Blan bon els gen yors el —Com vulgues, senyor grill; però jo sé que demà a trenc d’alba nt lo ra. dir: facen sen , Tira Brome i va rell di et Ed.d’ací, perquè si em quede, em succeirà el que a tots els grans el cap t Jor Martome’n vaig re ot san r Joan sa sob xiquets: em portaran a escola i hauré d’estudiar vulga o no vulga. nsenyo i mo I jo et dic en confiança que no m’agrada estudiar, i que preferisc —Déu entretindre’m a caçar papallones i a pujar als arbres a agafar nius d’ocells.

Un text per a llegir

B S.A. i ng o © Grupo Anaya,

H R

co a es

Bi n go ortogrà f i c

ntur

Carlo Collodi

U R M E

l’ave ci de

B i n g o o r to g rà f i c

rs de cu

Temps d’escola i d’estudi

Bingo ortogràfic

El guionet (-) • Indica que una paraula no cap sencera a final de línia i que

cipi

BR TEM

Joan

D A N

FORMES COMPOSTES

Present

Les contraccions

L’accentuació Diftongs Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula. En cada síl·laba hi ha sempre almenys una vocal. Quan dues vocals juntes es pronuncien en la mateixa síl·laba, es produïx un diftong. Formen diftong: • Les parelles de vocals acabades en i (ai, ei, oi, ui) i en u (au, eu, iu, ou): pa-rau-la, ciu-tat. • Les parelles de vocals ua, üe, üi, uo que van darrere de q o de g: qua-tre, pin-güí.

LL L·L

he parlat has parlat ha parlat hem parlat heu parlat han parlat

6é

Ca rtó de con trol

Els dígrafs

FORMES SIMPLES

8383985 2/2

van darrere i no s’apostrofen: emportar-te, conta-li-ho.

Bi n g o o r to g ràf i c

FORMES COMPOSTES

L’ini

Les preposicions a, de, per i la partícula ca s’unixen als articles el i els i formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals: pel camí, al pou. Excepcions: la contracció no es fa si l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: per l’hort, a l’hotel.

8403985

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

• També es fa servir per a unir el verb als pronoms febles que

C ar t ó d e c o nt r o l

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

Perfet

parle parles parla parlem parleu parlen

Indicatiu

FORMES SIMPLES

• En els numerals, s’usa per a unir les desenes i les uni-

El signe d’interrogació Les oracions interrogaives s’escriuen amb el signe ? al final.

Els articles el i la, la preposició de i alguns pronoms (em, et, es, etc.) s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h, és a dir, perden la vocal i s’ajunten a la paraula següent per mitjà d’un apòstrof (l’home, l’ermita, pluja d’abril, m’acompanyeu, t’escoltem, s’amaga). Els pronoms febles també poden apostrofar-se darrere del verb (conta’m). Excepcions: l’article la no s’apostrofa davant d’una paraula que comence per i, hi, u, hu àtones (la universitat, la higiene).

La coma

Escrivim j o tj davant de les vocals a, o, u: jardí, pitjor, julivert, etc. Escrivim g o tg davant de les vocals e, i: metge, angines, gelat, etc. Les grafies j i g apareixen a principi de paraula (jove, gener), darrere de consonant (marjal, conserge) o entre vocals (ajuda, màgia). Els dígrafs tj i tg, només entre vocals. Les paraules que contenen els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j davant de e. També duen j davant de e altres paraules: jersei, Jesús, majestat, jeroglífic, etc.

S’escriu v: • darrere de la lletra n: canviar, invitació. • en les formes del verb haver: havíem. • en l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs: cantava, parlava. • alternant amb la u en paraules derivades: nou-novetat. A banda de les normes anteriors moltes altres paraules porten v (cova, rovelló, vendre, servei, anxova, avaluació, etc.).

Triunfo

El cielo está enladrillado, ¿quién lo desenladrillará?, el desenladrillador que lo desenladrille, buen desenladrillador será.

L’apostrofació

La coma indica una pausa curta en la lectura. També s'usa per a separar els elements d'una enumeració: una pinya, dos quilos de mandarines, dos de pomes i una carabassa.

l∙l

El so suau de la r s’escriu amb una r entre vocals (cara). El so fort de la r s’escriu: • amb r al principi de paraula (ram) i darrere de s, l, n i m (folre, Enric). • amb rr entre vocals (macarrons).

S’escriu b: • davant de les lletres l i r: blau, sobre. • darrere de la lletra m: comboi. • alternant amb la p en paraules de la mateixa família: cap-cabut. A més, moltes altres paraules porten b: bou, trobar, basa, dissabte, àrab, etc.

Fuerte

El punt marca una pausa en la lectura. S’usa per a: guit). • separar els paràgrafs en un text (punt i a part). • indicar el final d’un escrit (punt final).

La lletra l i el dígraf ll representen sons diferents que poden aparéixer en qualsevol posició en la paraula: al principi (làmina, lluna), al mig (columna, cella) o al final (final, martell). La ela geminada (l·l) s’escriu només entre vocals. No hi ha regles per a saber quan s’ha d’escriure, però apareix sovint: • en paraules començades en al·l-, col·l- o il·l- (al·lèrgia, col·legi, il·lusió). • en paraules acabades en -el·la, -el·lar, -il·la, -il·lar, i els derivats (mortadel·la, rebel·lar, clorofil·la, maxil·lar).

La dièresi es posa en les síl·labes qüe, qüi, güe, güi per a indicar que la u sona: eqüestre, aqüífer, llengües, pingüí. Recorda que la u de les síl·labes que, qui, gue, gui no sona; en canvi, en qua, quo, gua, guo, sí. Algunes paraules porten dièresi sobre la u o la i per a indicar que no fan diftong amb la vocal anterior: raïm, taüt, peüc, creïlla. Recorda que un diftong està format per parelles de vocals acabades en i o en u formen diftong: reina, dolçaina, paraula, deute.

Si la bruja desbruja al brujo, y el brujo desbruja a la bruja, y el brujo queda desbrujado, ¿cómo desbruja el brujo a la bruja?

El punt • separar les diferents oracions d’un paràgraf (punt i se-

Per a representar el so de la essa sonora escrivim: • una s entre vocals: bellesa, tresor, etc.

Vacío

Present

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • INCOATIVA

Indicatiu

FORMES COMPOSTES

El so de la x de xiulet es pot escriure: • amb la grafia x a principi de paraula (xiquet) i darrere de consonant (anxoves). • amb el dígraf tx entre vocals (petxines) i a final de paraula (despatx). • amb el dígraf ig a final de paraula (passeig). La x sona com en peix quan va darrere d’una i i en algunes paraules que comencen per x (Xàbia, Xúquer, etc.). La x de taxi es pronuncia com una c seguida d’una s.

• una z a principi de paraula i darrere de consonant: zoològic, es-

Poquito a poquito, Paquito empaca copitos en pocos paquetes.

FORMES SIMPLES

Signes de puntuació i ortogràfics x

Per a representar el so de la essa sorda escrivim: • una s en qualsevol posició dins de la paraula, excepte entre vocals: sabata, costa, persona, cabàs. • el dígraf ss entre dues vocals: massapà, cossiol. • una c davant de les vocals e, i: cert, incendi, cinema, pacífic. • una ç davant de les vocals a, o, u i a final de paraula: plaça, cançó, convençut, feliç.

Abierto

María Chuchena su choza techaba, y un techador que por allá pasaba, le dijo: –Chuchena, ¿tú techas tu choza, o techas la ajena?

Murals ss

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES COMPOSTES

Patir

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • PURA

Indicatiu

FORMES SIMPLES

PIEZA PIEZA ©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

PIEZA PIEZA

Feo

PIEZA PIEZA

Pepe Pecas pica papas con un pico. Con un pico pica papas Pepe Pecas.

5é

En el juncal de Junqueira, juncos juntaba Julián. Juntose Juan a juntarlos y juntos juntaron juncos.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

8383985 1/2

Cuando cuentes cuentos cuenta cuántos cuentos cuentas, porque si no cuentas cuántos cuentos cuentas nunca sabrás cuántos cuentos cuentas tú.

PIEZA PIEZA

Signes de puntuació i ortogràfics

Els dígrafs

El so de r suau es representa amb una r: vora, costera. El so de r forta es representa: • amb r a principi de paraula i darrere de n, l o s: riu, Enric. • amb rr entre vocals: torre.

Erre con erre, guitarra; erre con erre, carril: rápido ruedan los carros, rápido el ferrocarril.

El guionet DE A S’escriu guionet en els numerals: – Per a separar les desenes de les unitats: huitanta-huit. – Per a separar les unitats de les centenes: huit-cents. – La desena del vint porta dos guionets: vint-i-cinc. • El guionet també s’usa per a tallar una paraula que no cap sencera a final de línia. Quan tallem una paraula a final de línia no podem partir una síl·laba ni deixar una vocal sola. • Les paraules compostes porten guionet: – Si la segona comença per r, s o x (espanta-sogres, busca-raons, cara-xuplat). DE A – Si conté un punt cardinal (nord-est, sud-americà).

Per a representar el so de la j de jardí escrivim: j o tj davant de les vocals a, o, u (jaqueta, dijous, juny; platja). • g o tg davant de les vocals e, i (girafa, gel; formatge). Tin em compte que tj i tg només poden aparéixer entre vocals. Algunes paraules s’escriuen amb j davant de e.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

a oca

L’apostrofació Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen quan van davant d’una paraula que comença per vocal o h i s’escriuen l’ o d’: l’horitzó, l’amistat, oli d’oliva. L’article la no s’apostrofa si la paraula següent comença per i, hi, u, hu àtones: la il·lusió, la humitat.

•

Escrivim b davant de l (blanc) i de r (branques) i darrere de m (ambient). A banda, moltes altres paraules porten també b (bajoca, dissabte).

De oca

PIEZA PIEZA

El guió en els diàlegs En un diàleg, s’escriu un guió (—) davant de cada intervenció d’un personatge.

e / o

El so de la essa sonora recorda el brunzit d’una abella. Per a representar-lo escrivim: • s sols entre vocals: roser. • z a principi de paraula i darrere de consonant: pinzell.

La dièresi dels grups qüe, qüi, güe, güi indica que la u sona: aqüeducte, següent, terraqüi, piragüisme. Hi ha altres paraules amb dièresi com ensaïmada, peüc, raïm, creïlles o veïna.

La coma S’escriu coma per a separar el nom amb què ens dirigim a algú, d’allò que li diem: Mare, què són aquestes plantes? També s’usa per a separar els elements d’una enumeració: Allà hi ha bambús, orquídies, lianes i palmeres. DE A

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

El so de la essa sorda recorda el xiulet d’una serp. Per a representar-lo escrivim: • s en qualsevol posició excepte entre vocals: serp, mosca. • ss només entre vocals: mussol. • c davant de e o de i: cérvol, cigonya. • ç davant de a, o, u i a final de paraula: eriçó, feliç.

• •

La capsa dels contes

El punt S’escriu punt (.) al final de cada oració. Indica que cal fer una pausa en la lectura.

Dormir

VERB REGULAR • 2.ª CONJUGACIÓ

Indicatiu

Per a representar el so de la g de gat escrivim: g davant de a, o, u: got, iogurt. gu davant de e, i: foguera, guitarra.

EN DIRECTE

Témer / Batre

VERB REGULAR • 1.ª CONJUGACIÓ

Parlar

La majúscula S’escriu majúscula a l’inici d’un text i després de punt. S’escriuen en majúscula els noms propis de persona (Carles), de lloc (Alacant), o d’animals (Taquetes).

g / gu

Conjugacions verbals

l∙l

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

La ela (l) i la ela doble (ll) s’escriuen en qualsevol posició en una paraula: telescopi, lent, llargues, ull. La ela geminada (l·l) consta de dues eles amb un punt volat al mig i s’escriu sempre entre vocals: satèl·lits, il·lusió.

c / qu Per a representar el so de la c de cuc escrivim: c davant de a, o, u: mosca, corona. • qu davant de e, i: forqueta, màquina. •

Regles ortogràfiques

»√

»¤

Tigre

Serp

T t

Erra

Ratolí

Quadra

Pingüí

»†

Essa

Descriu el que hi veus

Agafa una peça del puzle

Resol l’endevinalla:

Ós

S s

És veritat que les paraules pera i pare tenen les mateixes lletres?

Ãs

R r

Recita un poema

Niu

»®

Q q

Ena

*+q

P p

Ema

Mussol

Lleó

Descriure 3/3

»π

O o

Kiwi

Jaguar

N n

Resposta oberta. (gat, gos, cangur)

*+ø

*+chiu89chiu45†

*+chiu89©

Céèu:;eHIt89å

»>

M m *+qrsu45i89o23sÑÖ©

»µ

ÀeTUsÑÖqrsu45i45m89a67¬

Ela

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Digues tres paraules que tinguen la lletra t.

Taula i teula; escola i escala

Iguana

L l ©§Qbcu45i45µ

1. Comença a jugar qui tinga el primer torn. 2. Respondrà pregunta que se li faça: Corregixlaels errors: –Compre Si és correcta, una peça del al puzle. pa a laagafarà sabateria, la fruita forn i unes –sabates Si és incorrecta, passarà el torn. a la fruiteria. 3. Si en agafar una targeta del muntó, aquesta fóra una targeta sorpresa, el jugador farà el que indica. 4. Acabat el torn, passa el torn següent. 5. Guanya l’equip que aconseguisca completar el puzle.

de les

Digues tres paraules que comencen per la lletra a.

*+c^_å »jjk¤ f|} Δl45Δ »t:; »vDEeHI»r8r45†9å

Instruccions del joc

El joc paraules

Hola, com estàs?

Δ¬

Primària

Girafa

Ram, mar; soca, cosa

*+chi¤

Hipopòtam

Foca

Sí

Hac

*+qrsu45∆

K k

Δk

Jota

F G M N T U Z

Elefant

La lletra i

J j

»j

I i

E L S Y

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

»Δ

Dofí

Es fa ample!

Sis

H h

*+c^_o>?n45i67l67¬

Colom

I amb mp i mb.

Br i bl sempre amb b.

»p:; »r45r89ø

G g

Resposta oberta

*+g

F f

Δf

Efa

Resposta oberta

*+c^_o@Al89o>?µ

Balena

E e

ÀÞ

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

*+c^_ø

Àguila

Δ™

D d

Br i bl sempre amb b.

Titelles de dit

l joc de E les paraules

ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI†

»p89a89qrsu:;eHI†

©§Qbcu:;eHIt89å

A B C D H I J K O P Q R V W X *+∂

C c

Paraules amb br i bl.

Ququ

*+qrsu:;Þ Abecedari

ÀeTUsÑÖc^_a67l89å

*+©

Bla, bla, bla...

Què dieu?

Sis

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

;eHIr45i45n89å b

presenten: br/bl i mp/mb

a b el l a Aquests animalets viuen als ruscs. Quan van juntes en grup, formen un eixam.

*+qrs¤ Qu

*+c^_å Δ∫© C\]a45Bt:

Els ortocells

si molt em molestes

A a

Làmines de regles ortogràfiques

vaig de flor en flor;

*+© C c

*+å

Endevinalla

et clave el fibló.

u : amb c o q S’escriu

ÀÞ E

E © Grupo Anaya, S.A.

—Calla, grillot de mal auguri! —va cridar Pinotxo.

Calendari literari

Però el grill, que era pacient i filòsof, no es va incomodar en sentir aquesta impertinència, i va continuar dient amb el mateix to: —I ja que no t’agrada anar a l’escola, per què no aprens almenys un ofici que et servisca per a guanyar honradament un tros de pa? Traduït de Las aventuras de Pinocho. Carlo Collodi. Ed. Biblioteca Virtual Universal.

* Les imatges són orientatives; els materials poden experimentar algunes modificacions.

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté recursos molt diversos, com ara vídeos, animacions, ludificació, activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Inclusiu El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Competencial Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Com és Edudynamic? Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable.

Permet treballar sense connexió a Internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

Multidispositiu.

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...) i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

Universal.

Estalviem energia

Saps què és un molinet de vent? És un joguet que es mou gràcies a la força de l’aire. Ara, es construï xen molins de vent gegants que generen energia! No els has vist mai dalt d’una muntanya?

100%

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

Com ho veus? Quines altres coses penses que es poden moure amb la força del vent? Quins aparells de casa usen energia? Què podries fer per a consumir menys energia? 9:45 AM

La dada Les pales d’un aerogenerador són més llargues que la banda d’un camp de futbol. Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

iPad

Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?

Notícies mediambientals

Seguix el fil!

Iniciatives per a estalviar energia.

Els mitjans de comunicació Podem donar a conéixer les nostres idees de moltes maneres.

Escrivim no

Com en assabentem fets que oc arreu del m

I per a l’alumnat? Què t’oferix?

Per a 1r i 2n, un llibre actiu que combina la versió digitalitzada del llibre de l’alumnat amb els recursos desenvolupats per a la reproducció multimèdia i interactiva de tots els continguts del curs, ludificació, àudios, vídeos...

iPad

9:45 AM

100%

Recursos Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: • Exercitar: activitats interactives.

Per al treball a l’aula i de manera individual a casa, el llibre actiu es pot utilitzar com a complement digital del llibre imprés o com a eina autònoma d’aprenentatge.

• Jugar: game room, activitats lúdiques. •A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Avaluació 100%

De 3r a 6é, un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, ludificació...

• Aprendre: presentacions, resums.

•G enerador de proves d’avaluació i d’exercitació. • Avaluació inicial. 9:45 AM

• Avaluació de cada unitat. • Avaluació competencial. • Avaluació final. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

100%

iPad

• Instruments per avaluar la pràctica docent.

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

9:45 AM

Un aprenentatge per a la vida.

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Compromés

Inclusiu

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

iPad

otícies

Escric els diàlegs d’una narració

ns m dels orren món

Com es representen els diàlegs en una

Fem un noticiari radiofònic

Aprenem a llegir notícies en veu alta?

CON EC LA ME UA LLE NG UA

Gènere i nombre dels nom s Ús de c, qu, g i g

L’essencial

Recursos per a la inclusió

Projectes interdisciplinaris

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Operació món és un projecte:

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

• Les claus d’Operació món

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

• Proposta didàctica

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

• Programacions

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació món. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions

iPad

• Àudios

100%

Per a estudiar i exercitar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Activitats interactives

9:45 AM

Per a jugar • Activitats lúdiques. • Repassos trimestrals lúdics. • Game room: Ultimate travellers.

100%

iPad

I per a continuar jugant, disposes de recursos lúdics en el material d’aula.

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas. L’essencial visual, fitxes que sintetitzen els aprenentatges essencials utilitzant esquemes i dibuixos.

Fitxes d’atenció a la diversitat Permeten: • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. • Seleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Pautes DUA Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).

iPad 9:45 AM 100%

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a avaluar els coneixements previs i el progrés en el curs: • Una avaluació inicial • Una avaluació final

Per a cada unitat: • Una avaluació de continguts • Una avaluació competencial

Per a cada trimestre: • Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

iPad

9:45 AM

100%

Eina amb què el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •F ons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una base molt àmplia de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb les quals podrà dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. • Instruments per a avaluar la pràctica docent.

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una documentació molt àmplia sobre les claus i les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en Word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació por unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

LES

CLAUS

PRO JEC TE DEL

De la LOMLOE a Operació món

De la LOMLOE a OPERACIÓ MÓN

Perfil d’eixida de l’educació primària El Perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - I dentificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística b) competència plurilingüe c) competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia d) competència digital e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre f) competència ciutadana g) competència emprenedora h) competència en consciència i expressió culturals

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o en llenguatge de signes, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal, social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals.

instruments adequats, plantejant-se preguntes i fent experiments senzills de forma guiada. STEM3. Realitza de forma guiada projectes, dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models, adaptant-se davant de la incertesa, per a generar cooperativament un producte creatiu amb un objectiu concret, procurant la participació de tot el grup i resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir. STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants d’alguns mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics de forma clara i veraç, utilitzant la terminologia científica apropiada, en diferents formats (dibuixos, diagrames, gràfics, símbols...) i aprofitant de forma crítica, ètica i responsable la cultura digital per a compartir i construir coneixements nous. STEM5. Participa en accions fonamentades científicament per a preservar la salut i el medi ambient, aplicant principis d’ètica i de seguretat practicant el consum responsable.

Competència digital (CD)

CCL2. Comprén, interpreta i valora textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals senzills dels àmbits personal, social i educatiu, amb acompanyament puntual, per a participar activament en contextos quotidians i per a construir coneixement.

CD1. Realitza recerques guiades en Internet i fa ús d’estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades...) amb una actitud crítica sobre els continguts obtinguts.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta, amb l’acompanyament adequat, informació senzilla procedent de dues o més fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la utilitat en funció dels objectius de lectura, i la integra i la transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CD2. Crea, integra i reelabora continguts digitals en formats diferents (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic...) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per a expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que reutilitza.

CCL4. Llig obres diverses adequades al seu desenvolupament, seleccionant aquelles que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; reconeix el patrimoni literari com a font de gaudi i d’aprenentatge individual i col·lectiu; i mobilitza la seua experiència personal i lectora per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària a partir de models senzills. CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, detectant els usos discriminatoris de la llengua i els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza, almenys, una llengua, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a necessitats comunicatives senzilles i predictibles, de manera adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a situacions i contextos quotidians dels àmbits personal, social i educatiu. CP2. A partir de les experiències pròpies, reconeix la diversitat de perfils lingüístics i experimenta estratègies que, de manera guiada, li permeten realitzar transferències senzilles entre diferents llengües per a comunicar-se en contextos quotidians i ampliar el seu repertori lingüístic individual. CP3. Coneix i respecta la diversitat lingüística i cultural present en el seu entorn, reconeixent i comprenent el valor que té com a factor de diàleg, per a millorar la convivència.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM) STEM1. Utilitza, de manera guiada, alguns mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, i selecciona i fa servir algunes estratègies per a resoldre problemes reflexionant sobre les solucions obtingudes. STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar alguns dels fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, utilitzant eines i

CD3. Participa en activitats i/o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que li permeten construir coneixement nou, comunicar-se, treballar de manera col·laborativa, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura, amb una actitud oberta i responsable en l’ús. CD4. Coneix els riscos i adopta, amb l’orientació del docent, mesures preventives en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i s’inicia en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes. CD5. S’inicia en el desenvolupament de solucions digitals senzilles i sostenibles (reutilització de materials tecnològics, programació informàtica per blocs, robòtica educativa...) per a resoldre problemes concrets o reptes proposats de manera creativa, i sol·licita ajuda si és necessari.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) CPSAA1. És conscient de les emocions pròpies, idees i comportaments personals i fa servir estratègies per a gestionar-les en situacions de tensió o de conflicte, adaptant-se als canvis i harmonitzant-los per a assolir els seus objectius. CPSAA2. Coneix els riscos més rellevants per a la salut i comença a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental. CPSAA3. Reconeix i respecta les emocions i les experiències dels altres, participa activament en el treball en grup, assumix les responsabilitats individuals assignades i fa servir estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits CPSAA4. Reconeix el valor de l’esforç i de la dedicació personal per a la millora del seu aprenentatge i adopta actituds crítiques quan es produïxen processos de reflexió guiats. CPSAA5. Planifica objectius a curt termini, utilitza estratègies d’aprenentatge autoregulat i participa en processos d’autoavaluació i de coavaluació, reconeixent les seues limitacions i sabent buscar ajuda en el procés de construcció del coneixement

nancers bàsics, aplicant aquests a situacions i problemes de la vida quotidiana, per a detectar aquells recursos que puguen portar les idees originals i valuoses a l’acció.

Competència ciutadana (CC) CC1. Entén els fets històrics i socials més rellevants relatius a la seua identitat i cultura, reflexiona sobre les normes de convivència i les aplica de manera constructiva, dialogant i inclusiva en qualsevol context.

CE3. Crea idees i solucions originals, planifica tasques, coopera amb altres persones i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

CC2. Participa en activitats comunitàries, en la presa de decisions i en la resolució dels conflictes de forma dialogada i respectuosa amb els procediments democràtics en el marc de la Unió Europea i la Constitució espanyola, els drets humans i dels xiquets i xiquetes, el valor de la diversitat i l’assoliment de la igualtat de gènere, la cohesió social i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC)

CC3. Reflexiona i dialoga sobre valors i problemes ètics d’actualitat, comprenent la necessitat de respectar cultures i creences diferents, cuidar l’entorn, rebutjar prejudicis i estereotips, i oposar-se a qualsevol forma de discriminació i de violència.

CCEC1. Reconeix i respecta els aspectes fonamentals del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, comprenent les diferències culturals i la necessitat de respectar-les, en un entorn intercultural.

CC4. Comprén les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i s’inicia en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per a contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global.

CCEC2. Reconeix i s’interessa per les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni, a través dels seus llenguatges i elements tècnics, en diversos mitjans i suports, en un context en transformació contínua. CCEC3. Enriquix i construïx la seua identitat, interactuant amb l’entorn i amb la societat, a través de l’expressió cultural i artística creativa, integrant el seu cos i desenvolupant les seues capacitats afectives, amb actitud oberta i inclusiva amb els altres.

Competència emprenedora (CE) CE1. Reconeix necessitats i reptes que cal afrontar i elabora idees originals, usant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i dels efectes que les idees pogueren generar en l’entorn, per a proposar solucions valuoses que responguen a les necessitats detectades.

CCEC4. Utilitza amb creativitat diferents representacions i expressions artístiques, a través de l’ús de tècniques plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a la creació de propostes artístiques i culturals, de forma col·laborativa.

CE2. Identifica fortaleses i debilitats pròpies utilitzant estratègies d’autoconeixement, s’inicia en el coneixement d’elements econòmics i fi-

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Primària davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ PRIMÀRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: Gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emprenedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL D’EIXIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribuïx a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques en cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil d’eixida de Primària amb els quals es relaciona:

PERFIL D’EIXIDA

*COMPETÈNCIAS ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.

Respectar la diversitat lingüística 1. Reconéixer la diversitat lingüística del món a partir de la identificació de les llengües de l’alumnat i de la realitat plurilingüe i multicultural d’Espanya per a afavorir la reflexió interlingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar la diversitat esmentada com a font de riquesa cultural.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CE1.

Interpretar textos orals 2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals identificant el sentit general i la informació més rellevant, valorant amb ajuda aspectes formals i de contingut bàsics per a construir coneixement i respondre a diferents necessitats comunicatives.

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA1, CPSAA4, CE1, CPSAA5, CC4.

Produir textos orals 3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats per a expressar idees, sentiments i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Interpretar textos escrits 4. Comprendre i interpretar textos escrits i multimodals, reconeixent-ne el sentit global, les idees principals i la informació explícita, i realitzant amb ajuda reflexions elementals sobre aspectes formals i de contingut, per a adquirir i construir coneixement i respondre a necessitats i a interessos comunicatius diversos.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Produir textos escrits 5. Produir textos escrits i multimodals, amb una correcció gramatical i ortogràfica bàsiques, seqüenciant correctament els continguts i aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió i edició per a construir coneixement i donar resposta a demandes comunicatives concretes.

CCL3, CD1, CD2, CD3, CD4, CPSAA4, CE3, CPSAA5, CC4.

Buscar i tractar la informació 6. Buscar, seleccionar i contrastar informació procedent de dues o més fonts, de forma planificada i amb l’acompanyament adequant, avaluant-ne la fiabilitat i reconeixent alguns riscos de manipulació i de desinformació, per a transformar-la en coneixement i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3.

Construir la identitat lectora 7. Llegir de manera autònoma obres diverses seleccionades atenent els seus gustos i interessos, compartint les experiències de lectura, per a iniciar la construcció de la identitat lectora, fomentar el gust per la lectura com a font de plaer i gaudir de la seua dimensió social.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3, CCEC4.

Interpretar i crear textos literaris 8. Llegir, interpretar i analitzar, de manera acompanyada, obres o fragments literaris adequats al seu desenvolupament, establint relacions entre ells i identificant el gènere literari i les convencions fonamentals, per a iniciar-se en el reconeixement de la literatura com a manifestació artística i font de plaer, coneixement i inspiració per a crear textos d’intenció literària.

CCL1, CCL2, CP2, STEM1, CPSAA4, CPSAA5.

Reflexionar sobre l’ús del llenguatge 9. Reflexionar de forma guiada sobre el llenguatge a partir de processos de producció i comprensió de textos en contextos significatius, utilitzant la terminologia elemental adequada per a iniciar-se en el desenvolupament de la consciència lingüística i millorar les destreses de producció i comprensió oral i escrita.

CCL5, CPSAA3, CC2, CC3.

Comunicar-se per a la convivència democràtica 10. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica utilitzant un llenguatge no discriminatori i detectant i rebutjant els abusos de poder a través de la paraula per a afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

*Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana.

Saberes bàsics Valencià: llengua i literatura SEGON CICLE Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per a aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Valencià: llengua i literatura es treballaran aquests sabers bàsics en el segon cicle:

A Les llengües i els seus parlants • Biografia lingüística personal i mapa lingüístic de l’aula. • La diversitat etnocultural i lingüística com a riquesa i eina de reflexió interlingüística. • Identificació, amb acompanyament, de prejudicis i d’estereotips lingüístics. • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

B Comunicació 1. Sabers comuns • Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu. • Estratègies per a la coherència textual. • Elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, imatges).

• Elements gràfics, textuals i paratextuals progressivament complexos que afavorixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora. • Estratègies bàsiques de comprensió del sentit general i d’integració de manera acompanyada de la informació explícita de textos de fonts documentals diverses en processos de comprensió i producció de textos escrits. • Estratègies bàsiques d’ús de fonts documentals diverses, tant en paper com digitals, per a millorar la comprensió dels textos. • Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic.

• Models textuals elementals: narració, descripció, diàleg i exposició.

4. Producció escrita

2. Comunicació

• Presentació cuidada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques.

• Pronunciació i entonació adequades. • Interacció oral adequada en situacions d’aula i en amb textos formals elementals, mobilitzant estratègies bàsiques de cortesia lingüística. • Estratègies d’escolta activa i assertivitat per a la resolució dialogada dels conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere. • Detecció de possibles usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. • Construcció, valoració i comunicació de coneixement mitjançant la planificació i producció acompanyada de textos orals i multimodals senzills. • Estratègies d’identificació i interpretació del sentit global del text i d’integració de la informació explícita de textos socials orals i multimodals senzills. • Estratègies d’interpretació d’elements bàsics de la comunicació no verbal.

3. Comprensió lectora • Lectura individual amb entonació i ritme adequats al nivell cognitiu.

• Estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals senzills, en diferents suports, amb diferents propòsits comunicatius. • Estratègies bàsiques d’ús de fonts documentals diverses, tant en paper com digitals, per a millorar l’expressió escrita. • Elements gràfics i paratextuals senzills que faciliten l’organització i comprensió del text.

5. Alfabetització informacional • Estratègies bàsiques per a la recerca guiada d’informació en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats amb criteris de fiabilitat. Fets i opinions. • Estratègies i tècniques per a comparar i organitzar la informació. • Models explícits per a reelaborar la informació. • Comunicació creativa del coneixement, amb respecte a la propietat intel·lectual. • Utilització de la biblioteca i els recursos digitals de l’aula o del centre.

Educació literària

Reflexió sobre la llengua i els seus usos en el marc de propostes de producció i de comprensió de textos orals, escrits o multimodals

• Obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil, adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors. • Elements constitutius essencials de l’obra literària (tema, protagonista, personatges secundaris, trama, escenari, llenguatge) i dels diferents gèneres literaris. • Tècniques bàsiques per a la interpretació acompanyada dels textos literaris. • Vincles de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals. • Construcció de la identitat lectora. Expressió de gustos i interessos. Valoració argumentada de les obres. • La biblioteca de l’aula o del centre com a punt de trobada d’activitats literàries compartides. Comunitats lectores.

• Metallenguatge específic bàsic. • Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics, amb especial atenció a la relació entre el subjecte i el verb. • Els signes de puntuació i la seua relació amb el significat. • Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques entre les paraules. • Modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa. • Coherència de les formes verbals en els textos. • Mecanismes de cohesió, amb especial atenció als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna.

Interdisciplinarietat en Operació món ODS INTERDISCIPLINARIS ODS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITATS

Ciutats i comunitats sostenibles

Escrivim una carta a l’Ajuntament amb les nostres propostes per a ajudar a mantindre net l’aire de la nostra localitat.

1. Quin aire respirem?

Aigua i sanejaments

L’aigua és important per a la vida al nostre planeta? Expliquem la necessitat de cuidar-la inventant històries breus.

2. C uidem l’aigua, font de vida

Igualtat de gènere

Com t’agradaria ser i de què t’agradaria treballar de major? Creem una càpsula del temps on guardem els nostres desitjos. Serà molt interessant obrir-la d’ací 20 o 30 anys!

3. Som iguals, treballem igual

Vida d’ecosistemes terrestres

Ajudem un animal en perill? Descrivim el lloc on viu i fem una exposició reclamant que es protegisquen aquests espais.

4. Compartim el planeta

Energia assequible i no contaminant

Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?

5. Estalviem energia

Educació de qualitat

Anar a escola és important? Reflexioneu i comenteu per a què us pot servir en el futur tot el que esteu aprenent a escola. Descobriu com es va formar una persona que admireu fent-li una entrevista.

6. Sempre aprenent!

Pau, justícia i institucions sòlides

Penses que els problemes es resolen a crits, o és millor parlar-los amb calma? Pensem maneres de solucionar un conflicte a través del diàleg i representem-ho en una escena teatral.

7. Valorem les paraules

Vida submarina

Com penseu que podríem protegir la vida d’animals i de plantes del fons marí? I si inventem un rap per a explicar a tot el món les nostres idees?

8. E l rap de la vida submarina

Producció i consum responsables

Si compartim aquest trimestre els nostres jocs i joguets a l’aula, de segur que descobrirem noves maneres de divertir-nos. Creem un banc de joguets a l’aula per a compartir-los i prestar-nos-els!

9. Compartim joguets?

Fam zero

Per a reduir la malnutrició a les nostres poblacions, els bancs d’aliments distribuïxen menjar a persones amb pocs recursos. T’animes a col·laborar-hi fent-los una campanya publicitària?

10. Anunciem la solidaritat

Acció pel clima

Què podríem fer per a reduir la nostra petjada ecològica? Expliquem les nostres idees i presentem-les a l’alumnat del centre.

11. Q uanta energia consumim?

Aliances per a assolir els objectius

Quina tradició del nostre territori penseu que les persones que ens visiten haurien de descobrir i valorar? I si l’expliquem i la difonem a través d’Internet?

12. C ompartim la nostra cultura

PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

LLENGUA I LENGUA

MATEMÀTIQUES

C. DEL MEDI C. DE LA NATURALESA

TRIMESTRE

C. SOCIALS

Projecte interdisciplinari: Aprofitem o malbaratem aliments?

1 Prepara el davantal! La belleza está en el interior

TRIMESTRE

Dis-me quan caduques… i et diré…

Conservar fa bon gust

Jo, reutilitze

Projecte interdisciplinari: Protegim la vida submarina

2 Notícies marines Con ojos de pez

TRIMESTRE

«Esplai» a la mar

«Viatge» submarí

Aigües del món

Projecte interdisciplinari: El que el temps ens ha deixat

3 Tradicions i costums Todo comenzó cuando...

Passos del passat

El passat ens importa

Visitem?

Gamificació en Operació món ACTIVITATS LÚDIQUES EN LES UNITATS U12

Joc de lletres 1

Recita aquest poema.

Desxifra el codi secret i completa. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U VWX Y Z

El submarí

▲ ■ ◆ ◗ ★ ◗ ♥ ✦ ● ✪ ✱ ❚ ❖ ❥ ✩ ♣ ✤ ✚ ❂ ❉ ❑ ✿ ❍ ✰ ✜ ♠

Un submarí dins del mar pica l’ullet als calamars.

Un polp li diu:

Pardalet, piu, piu,

pardalet, coc, coc

que ja ve l’

la ★ ❂ ❉ ● ❑

és a prop. ◆ ▲ ❚ ✩ ✚

C O N E C L A M E UA L L E N G UA

—A dalt què hi ha?

4 el codi secret anterior i escriu un missatge. Síl·laba tònica iUsa àtona

—Un gran vaixell

1 Llig les paraules i fixa’t que la síl·laba destacada sona amb més força que les altres.

i un capità.

La síl·laba que pronun ciem amb més força en una paraula és la tònica. La resta són àtones.

Bofill, Puig i Serrat.

Juga amb les síl .labes tòniques 1 Suprimix la síl·laba tònica de cada paraula i escriu la que en resulta . ovella

caragol

gallina

Endevina.

vedella esquirol

A quina lletra es pareixen?

2 Escriu cada síl·laba de les paraules en un requadre. Si ho fas bé, en la columna destacada llegiràs una paraula relacio nada amb l’aigua.

Tinc cavalls però no es veuen àmfora

puc pitxer

cassola

córrer molt o molt poc

però si no em donen beguda 2 Copia les caselle s i separa en síl·labe s aquestes paraules. Observa que les caselles destacades puc arribar enlloc. corresno ponen a les tòniques. núvol

líquida

SlmoBC© ÀeJK¬

dècada puça

embassament

muralla

albufera

redona flamerada

3 Separa amb guione ts les síl·labes d’aque Pots trobar més jocs en anayaeducacion.es. stes paraul es i encercla’n la tònica . escullera – eriçó – argent platja – arena – llàgrim a – pensam

246 dos-cents quaranta-sis

dos-cents quaranta-set 247

ent

DICTAT: Escolta i compl eta el dictat

4 A quin esquema correspon cada una d’aquestes paraules?

1 Escolta amb atenció el text i identifica les paraules que hi falten.

aleta – pescador – ràpida sirena – àrbitre – capbus sar A

Gabriel és un … molt amable. Joana és una dona … que camina amb bastó. Una … , Gabriel anava assegut al tren i va deixar el seu … a Joana. Ella, molt … , li regalà un somriure.

2 Escriu en el quade rn el text complet al dictat. Observa les errades que hages fet i corregix-lo. Després de fer el dictat, valora aquests aspect es. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

5 Escriu una paraul a

amb cada una d’aque stes síl·labes. ri ge man fi pes • Ara, encercla la síl·laba tònica de les paraule s que has escrit.

R E P À S

REPASSOS TRIMESTRALS LÚDICS 3 C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ *+g`aå, *+g`aø, *+gjk¤, *+gjku:;Þ *+ø *+gjku45Δ »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å.

*+¦

Δl89å

*+c^_a45>

»®

*+c^_a45n45yàå – ΔbBCa45n45yàå – *+a45r89a45n45yàå

Δl67l45i45n89å

HíìΔ Δh89å »u45n89å *+å Δl89å

»p89a45r89∂

*+d:;eJK¬ ΔbBCo>?¤.

»t89o>?r45r:;Þ – »t:;eHIr45r89a45† – »r89a45t89o@Al45|

R E P À S

5 OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å Δl:;eTUs *+o>?r89a89chii89o>?n<=s.

HíìΔ Δh89å »u45> *+d89a67l45† *+∂’»u45n89å

Valore el patrimoni

a) Observeu aquestes fotografi es que han fet uns xiquets i xiquetes en anar de viatge i comenteu a classe el que apareix en cada una.

»r45i67¬· Δl89å

Com sonen Relaciona cada instrume nt amb l’onomatopeia corresponent.

Calcula Escriu amb lletra el resultat d’aquestes sumes.

*+c^_oBCqrsu:;eTUs – *+chiu89qrsu:;eTUs – »m89o23sÑÖqrsu:;eTUs

8 +7

HíìΔ Δh89å »u45n:;eTUs *+qrsu:;Þ »m:;eHIn89g|}eHI> *+d45u:;eTUs

»m89o>?r45t89a89d:;eJK¬· Δl89å – *+g`ao>?r45i67¬· Δl89å – »p89a<=sÜásÑÖa45r:;eJK¬· Δl89å

HíìΔ Δh89å »u45> »p:;eHI® Δl89å

b) Quines de les coses que hi apareixen conside reu que no són correcte s?

c) Relaciona aquestes imatges amb les anteriors.

98 noranta-huit

noranta-nou 99

violí

trompeta

nyigo-nyi

ting-ting

ning-nang

85 +7

campana

60 + 15

tararà

11 +9

tambor

cascavell

T R I M E S T R E

4 SnoeHIp89a45r89å Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs *+qrsu:;Þ *+c^_o>?m:;eHIn89cPQeHI> »p:;eHI® Δ∫.

tampatantam

32 + 27

23 +2

4 Paraules incompletes Amb g o j …ugador al…ub

…erani ba…oca

Amb tg o tj forma…e pe…ada

ro…a mà…ia

Amb s o ss e…cala mi…ió

pa…ar bro…a

Amb b o v em…ut …ledes

equipa…e rello…e

Amb c o ç al…ar can…ó

…alze pol…

corre…a pi…or

distàn…ia prín…ep

can…iar in…ent

ze…ra en…às

Amb s o z de…ena …ero

feli… cal…etí

col…ada esmor…ar

fanta…ia tre…or

d) Localitza algun dels edificis que formen part del patrimoni cultural de teua localitat i digues en la quin estat es troba.

a) Encercla amb color marró els dos pronoms personals que hi ha en les oracions. b) Subratlla amb color roig els dos possessius que hi ha en les oracions. c) Subratlla amb color verd el subjecte de cada oració i amb blau, el predicat. d) Encercla amb color groc les oracions que tenen el verb en present, és a dir, que passen ara.

208

209

3 T R I M E S T R E

Pinta de colors Copia aquestes oracions i fes les activitats proposades. – Nosaltres anem al parc a jugar. – Aquell avió vola molt alt. – La teua german a i tu teniu la mateixa cara. – La fornera ha prepara t aquesta coca de ceba. – El meu frigorífic s’ha espatlat.

100% iPad

9:45 AM

GAME ROOM: ULTIMATE TRAVELLERS

JOCS EN MATERIAL D’AULA

Daus per a contar històries

Titelles de dit

EIXI

Llibre d’espills

oc: Pensa, J dibuixa, actua...

App del cos humà Què són el nord, el sud, l’est i l’oest? a) Punts cardinals b) Estacions de l’any c) Fases de la Lluna a) Punts cardinals

Pujar (una escala)

Damunt

Pensa, dibuixa, actua...

EL SISTEMA SOLAR

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte: OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situación de aprendizaje ODS

Imatge i context

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5).

Com ho veus?

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

La dada

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2)

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1)

•F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

•P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per a dinamitzar la participació.

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

•F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4)

Seguix el fil

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Seguix el fil •S elecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels • Proporciona exemples de bona execució i avisos sabers bàsics de cada unitat que permeten que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la insegula personalització en la presentació d’inforretat i les distraccions (7.3). mació (1.1). •O ferix varietat de material manipulatiu per a adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5). •O ferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2). •P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). – Infografies Pla Lingüístic. – Infografies TIC.

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3). Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha aprés (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

•D efinix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he aprés? • Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). •A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he aprés?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construïx • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1). •O ferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Estalviem energia

ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

2. I nterpretar textos orals

B. Comunicació 1. Sabers comuns - Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu.

4. I nterpretar textos escrits

B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Estratègies bàsiques de comprensió lectora.

7. Produir textos escrits

SABERS BÀSICS DEL SEGON CICLE

4. Producció escrita - Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits. 9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua i els seus usos - Metallenguatge específic bàsic. - Identificació de diferents relacions de forma i significat entre les paraules.

4. I nterpretar textos escrits 7. Produir textos escrits

B. Comunicació 4. Producció escrita - Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits. C. Educació literària - Creació de models literaris.

2. I nterpretar textos orals 3. P roduir textos orals

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interés per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades. - Estratègies d’escolta activa. - Identificació d’elements bàsics de la comunicació verbal.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua i els seus usos - Metallenguatge específic bàsic. - Identificació de diferents relacions de forma i significat entre les paraules.

1. R espectar la diversitat lingüística 5. Produir textos escrits 9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge 7. Produir textos escrits

A. La llengua i els parlants - Ús d’un llenguatge respectuós amb les diferències. B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Estratègies bàsiques de comprensió lectora. - Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits.

Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals

Inclusió i atenció a la diversitat

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Pàgina inicial

Avaluació

Aula

RECURSOS Què en sé?

Situació d’aprenentatge: Com ho veus?, la dada i objectiu en acció (Conéixer els animals per a protegir-los). ODS 7: Energia neta Llig i escric Llig una notícia mediambiental

Descobrisc paraules Mitjans de comunicació Paraules polisèmiques

Àudio. Lectura: Notícia Fitxa. Comprensió lectora 5: notícia

Textos per a gaudir. Endevinalles dels mitjans de comunicació Activitat interactiva: Paraules polisèmiques (1) Activitat interactiva: Paraules polisèmiques (2) Per a estudiar. Paraules polisèmiques

Escrivim

Presentació. La notícia

Notícies

Per a estudiar. La notícia

Diàlegs Joc de l’oca Daus per a contar contes Escolte i parle

Àudio. Activitat 1: Notícia 1

Noticiari radiofònic

Àudio. Activitat 1: Notícia 2

Mural de regles ortográfiques

Àudio. Activitat 1: Notícia 3

Supertafaners

Fitxa. Comprensió oral 5: notícia radiofònica Conec la meua llengua

Presentació. El nom: gènere i nombre

Gènere i nombre del noms

Activitat interactiva: Gènere i nombre del nom (1)

c, qu, g i gu

Activitat interactiva: Gènere i nombre del nom (2)

qü i gü

Per a estudiar. El nom: gènere i nombre Àudio. Dictat: Ús de c, qu, g, gu. Ús de qü, gü Presentació. Ús de c, qu, g, gu. Ús de qü, gü Activitat interactiva: Dièresi Fitxa. Dictat 5: g, gu, gü / j, ge, gi / c, qu, gü

Dossier d’aprenentatge Què he aprés? Objectiu en acció: conseqüències i resultats Com ho he aprés?

Game room Àudio. Dictat de repàs Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves d’avaluació i exercitació

Recursos

Recursos digitals Què en sé?

Estalviem energia

Saps què és un molinet de vent? És un joguet que es mou gràcies a la força de l’aire. Ara, es construïxen molins de vent gegants que generen energia! No els has vist mai dalt d’una muntanya?

Com ho veus? Quines altres coses penses que es poden moure amb la força del vent? Quins aparells de casa usen energia? Què podries fer per a consumir menys energia?

La dada Les pales d’un aerogenerador són més llargues que la banda d’un camp de futbol.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?

Notícies mediambientals

Seguix el fil!

Iniciatives per a estalviar energia.

Els mitjans de comunicació

Podem donar a conéixer les nostres idees de moltes maneres.

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Intenta posar de manifest que podem aprofitar la força del vent per a generar energia.

Objectiu 7. Energia assequible i no contaminant: Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes per a tots. L’energia és un dels grans contribuents al canvi climàtic, i representa al voltant del 60% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle.

La imatge que enceta la unitat és una fotografia que té com a protagonista una xiqueta amb un molinet de vent. També apareixen tres aerogeneradors en un entorn natural.

Des de l’objectiu en acció comença el fil on es relacionen els sabers i les compentències que es tractaran en la unitat.

El conjunt pretén conscienciar de la importància d’augmentar la proporció d’energia renovable i d’estalviar energia en la nostra vida diària.

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic 7

Tingues en compte • Utilitzar la pluja d’idees per a fomentar el respecte per qualsevol idea o resposta que done l’alumnat. •A nimar l’alumnat a parlar. Ajudar-los a expressar les idees correctament. •V alorar la manera que té cada xiqueta i cada xiquet d’expressar el que pensa.

Escrivim notícies

Com ens assabentem dels fets que ocorren arreu del món?

Com es representen els diàlegs en una narració?

Fem un noticiari radiofònic

Escric els diàlegs d’una narració

Aprenem a llegir notícies en veu alta?

CO NE C LA M EUA LL EN GUA

Gènere i no mbre dels noms Ús de c, qu , g i gu. Ús de qü i gü

Com ho veus

La dada

Objectiu en acció

Seguix el fil

Les preguntes plantejades pretenen fixar la mirada en les diferents maneres de generar l’energia, i també en els aparells domèstics que gasten energia i l’ús que en fem.

La dada posa de manifest la grandària dels aerogeneradors.

Es presenta l’objectiu en acció (estalviar energia) amb el qual es reflexionarà sobre l’aprenentatge i que acabarà, al final de la unitat, amb una clau «conseqüències i resultats» que ens ajudarà a reflexionar i a ordenar les diferents idees sobre el tema i fer un noticiari radiofònic.

Es presenten els apartats en els quals està estructurada la unitat: notícies mediambientals, els mitjans de comunicació, escrivim notícies i diàlegs, fem un noticiari radiofònic...

Recursos Recursos digitals

LLIG I ESCRIC

Àudio. Lectura: Notícia

Llig una notícia mediambiental

Fitxa. Comprensió lectora 5: notícia

Abans de llegir

Hi ha iniciatives per a estalviar energia com la que presenta aquesta notícia, on descobriràs un projecte que es durà a terme en un centre escolar.

• Observa el text i identifica el titular de la notícia. • Escolta el text enregistrat de la lectura.

Notícia

Activitats complementàries Per a facilitar la comprensió •P er a facilitar la comprensió i sempre de manera oral, verbalitzar les estratègies que s’utilitzen per a comprendre el text i ajude l’alumnat a aplicar-les. Abans de la lectura: 1. Motivar per a la lectura. Què bé! Ara llegirem! 2. Els objectius de la lectura. «Per a què llegiré?»

mentre es llig i prendre decisions adequades davant errors o fallades en la comprensió: 1. E stratègies al llarg de la lectura: tasques de lectura compartida (estratègies de l’ensenyament recíproc –predir, aclarir, fer-se preguntes i resumir– algunes de les quals es presenten com a estratègies per a abans o després de la lectura). 2. «No ho entenc. Ara què faig?» Els errors i llacunes de comprensió. Després de la lectura:

3. A ctivar el coneixement previ. «Què sé jo sobre aquest text?». Títol, tipografia, silueta, dibuixos, fotos, altres elements paratextuals,

Comprén les estratègies dirigides a recapitular el contingut, a resumir-lo i a estendre el coneixement que mitjançant la lectura s’ha obtingut:

4. Fer prediccions sobre el text. Per part del docent.

1. La idea principal.

5. Promoure les preguntes de l’alumnat sobre el text.

2. El resum.

Durant la lectura:

3. F ormular i respondre preguntes: no sempre, i no sols, servixen per a avaluar.

Es tracta d’estratègies que permeten establir inferències de diferent tipus, revisar i comprovar la pròpia comprensió 38

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per a treballar la comprensió oral, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

Tingues en compte •A bans d’escoltar la locució i llegir el text, identifiquem l’estructura de la notícia: titular, data, nom del diari, secció, cos de la notícia...

Pèrgola: enreixat disposat a manera de sostre i sostingut per columnes. Uniforme: igual, de la mateixa intensitat o forma.

•T ambé cal fixar l’atenció en les fotografies i els elements paratextuals. •C omentar el significat de les paraules destacades i d’altres, si escau.

Elaboració del autors a partir d’informacions diverses.

Per a despertar la curiositat

Per a fomentar el gust per la lectura

•V isitar una instal·lació de plaques solars, veure un documental sobre les energies renovables…

• L legir notícies de revistes infantils, diaris o periòdics.

•V isita d’un instal·lador o d’una instal·ladora que explique com funcionen les plaques i la seua col·locació: lloc, orientacions… • I nvestigar sobre com es genera l’energia que utilitzem a l’escola. • I nvestigar què és el Consell Escolar Municipal i quins són els representants de la nostra escola. Per a buscar informació •C onsultar el llibre de Ciències i altres de la biblioteca de l’aula o del centre per a repassar la classificació més bàsica dels tipus d’energia renovables: eòlica, solar… • R ecordar quines són les energies no renovables.

Recursos Recursos digitals

LLIG I ESCRIC

T extos per a gaudir. Endevinalles dels mitjans de comunicació

Llig una notícia mediambiental

A ctivitat interactiva: Paraules polisèmiques (1)

Comprenc la lectura

A ctivitat interactiva: Paraules polisèmiques (2)

1 En quin diari s’ha publicat la notícia? 2 Quin és el títol de la notícia?

Per a estudiar. Paraules polisèmiques

Les 6 w

Respon aquestes preguntes sobre la notícia.

Què s’ha aprovat? Quan es faran les obres?

Qui ho ha aprovat?

El Consell Escolar… On s’instal.laran les plaques?

Com s’instal.laran les plaques solars?

Per què volen instal.lar plaques solars?

4 Quines d’aquestes afirmacions són vertaderes? – Generar energia amb plaques solars produïx gasos contaminants. – Instal·lar plaques solars ajuda a millorar l’entorn. – La pèrgola ajudarà a augmentar l’efecte del sol durant l’hivern.

Pren nota!

– Les obres començaran en Pasqua i acabaran l’any següent. – Les bombetes tipus led consumixen més energia que les altres.

Connexió amb la situació d’aprenentatge

Com estalvies energia?

Com has vist, una notícia conta uns fets d’actualitat.

1 Escriu una manera d’estalviar energia en la teua vida diària. En acabant, compartix la teua idea amb un company o companya.

L’activitat competencial està relacionada amb l’estalvi d’energia.

Exemple

En el «Prenc nota» de la pàgina 81 es fa èmfasi en els diferents mitjans de comunicació que transmeten notícies.

Apague els llums de les habitacions on no hi ha ningú. 2 Comenteu a classe totes les idees. Heu aprés maneres d’estalviar llum?

Activitats complementàries Per a fomentar el gust per la lectura

(coll de cisterna, coll part de l’anatomia d’una persona o animal, coll d’una camisa, coll de muntanya...)

•F ullejar premsa, diaris, revistes… • Fer un mural de notícies retallades de la premsa o de la xarxa Internet impreses, extraure’n els titulars i canviar-los. • Analitzar models de diferents mitjans de comunicació que transmeten notícies, sobretot la ràdio.

• Podem fer un cartell o un mural en equip amb una paraula polisèmica i amb un dibuix per a cada significat. Per exemple: el ratolí de l’ordinador i l’animalet, la clau de casa i la clau contrasenya, un mòbil de decoració i un telèfon mòbil…

• També podem extraure noticiaris de la xarxa Internet.

• I nvestigar sobre les professions relacionades amb els mitjans de comunicació: presentador/a, periodista, fotògraf/a, càmera…

Per a la comprensió •P er a treballar la polisèmia de paraules els podem explicar l’etimologia de la paraula: poli (molts) sema (significat del grec). «Poli» és un sufix ja treballat i podríem reforçar la part treballada amb altres paraules que hi comencen com ara poliesportiu. •B uscarem algun exemple i, a partir de dibuixos o dels significats que els alumnes aporten, farem la comprensió i l’aplicació del concepte. Per exemple amb la paraula coll 40

Per a despertar la curiositat

Solucions de la pàg. 80 1 El comarcal. 2E l Consell Escolar Municipal aprova la instal·lació de plaques solars al CEIP Mediterrània 3Q uè s’ha aprovat? La instal·lació de plaques solars al CEIP Mediterrània.

Descobrisc paraules dels mitjans de comunicació

Claus + info anayaeducacion.es Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat és les 6 w. Respon les preguntes sobre la notícia utilitzant aquesta estratègia de pensament.

Podem donar a conéixer les nostres idees de moltes maneres. Hi ha mitjans de comunicació molt diferents. Quins coneixes?

Tingues en compte 1 Classifica aquests mitjans de comunicació com s’indica. televisió

telèfon

revista

diari

carta

premsa

ràdio

videoconferència

Es lligen

S’escolten

Transmeten imatges i sons

•L ’alumnat ja ha vist models de notícies, no obstant s’explicaran ara les característiques formals d’aquest tipus de textos periodístics. •E xplicar amb exemples el concepte de polisèmia.

2 Has fet alguna vegada una videoconferència? Amb qui vas parlar? 3 A quina ocupació relacionada amb els mitjans de comunicació correspon cada definició? Escriu textos en un diari.

presentador

Gràcies al seu treball veiem les imatges a la televisió.

periodista

Conduïx i posa cara a un programa.

fotògrafa

Amb la càmera, fa arribar imatges a un diari.

càmera

4 Relaciona cada il·lustració amb l’oració corresponent.

Una paraula polisèmica té més d’un significat.

– Ma mare ha demanat la carta al cambrer. – La mare m’està ensenyant un joc de cartes. – La mare escriu moltes cartes. A

Pren nota!

• Quin significat de la paraula carta està relacionada amb els mitjans de comunicació? 5 Consulta el diccionari i escriu oracions amb els significats diferents de les paraules serra, ploma i estrela.

Hi ha moltes maneres de transmetre les notícies: per ràdio o televisió, en la premsa en paper o digital, per les xarxes socials, etc.

– Qui ho ha aprovat? El Consell Escolar Municipal.

Solucions de la pàg. 81

– Com s’instal·laran les plaques solars? Es construirà una pèrgola.

1 – Es lligen: carta, premsa, revista, diari.

–P er què volen instal·lar plaques solars? Per aconseguir generar l’energia elèctrica que es consumirà a la mateixa escola. –O n s’instal·laran les plaques? Damunt d’una pèrgola i del sostre de l’escola. –Q uan es faran les obres? Començaran en les vacances de Pasqua i acabaran en juny. 4 Instal·lar plaques solars ajuda a millorar l’entorn.

Solucions de les activitats competencials Com estalvies energia? 1 Poden donar-se múltiples respostes. 2 Poden donar-se múltiples respostes.

– S’escolten: telèfon, ràdio. – Transmeten imatges i sons: televisió, videoconferència. 2 Poden donar-se múltiples respostes. 3 – Escriu textos en un diari: periodista. – Gràcies al seu treball veiem les imatges a la televisió: càmera. – Conduïx i posa cara a un programa: presentador. – Amb la càmera, fa arribar imatges a un diari: fotògrafa. 4 Ma mare ha demanat la carta al cambrer. C – La mare escriu moltes cartes. B – La mare m’està ensenyant a jugar a les cartes. A • Carta al director. 5 Poden donar-se múltiples respostes. 41

Recursos Recursos digitals Presentació. La notícia

Escrivim notícies

Per a estudiar. La notícia

Com ens assabentem dels fets que ocorren arreu del món? Les notícies informen dels fets d’actualitat i les coneixem gràcies als mitjans de comunicació.

Les notícies responen les preguntes què ha passat, a qui ha passat, on, quan, com i per què ha passat. Solen presentar l’estructura següent. Titular És el resum de la notícia i s’usa per a cridar l’atenció del lector.

Entrada Si la notícia és llarga, en recull de forma resumida les dades més rellevants. Cos Explica els fets complets de la notícia. A vegades pot dur una imatge amb peu de foto.

Per parelles, redacteu una notícia breu a partir d’aquestes dades. Podeu usar el processador de textos de l’ordinador. • Qui? Raquel Martí, una alumna de 3r.

Connexió amb la situació d’aprenentatge

• Què? Va trobar una gossa que acabava de tindre sis cadells. • Quan? Ahir a la vesprada, quan anava cap a sa casa des d’escola.

Pren nota!

• On? A la plaça de l’Estació.

El contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en l’estructura de la notícia. En aquest cas, tenim el model i l’estructura de la notícia (text informatiu): titular, entrada, cos i fotografia.

Coneixes la premsa? Escriu el nom dels diaris que conegues. Poden ser de paper o digitals. Si no en recordes cap pregunta-ho a casa.

Recorda l’estructura de la notícia: titular, entrada i cos. També pot incloure una fotografia.

Activitats complementàries Per a fomentar el gust per la lectura • Fullejar premsa, diaris, revistes… •A mb totes les notícies redactades es pot elaborar un periòdic de classe, tant en suport paper com digital per posar-lo a l’abast de tota la comunitat educativa. • Llegir faules i realitzar tertúlies literàries en gran grup. •B uscar i llegir o explicar una o dues faules i explicitar la característica principal: solen aparéixer animals i tenen sempre una lliçó moral, la major part contenen diàlegs entre els personatges. Per a l’expressió escrita •D esprés de fer un treball d’investigació sobre un fet relativament proper proposar que redacte la notícia corresponent (individualment o en equip). El procediment d’escriptura a partir de la informació obtinguda serà el següent: 42

–D ecidim el propòsit: el text s’escriu perquè aparega en la revista del centre. – Repassem oralment els coneixements previs que tenim sobre la notícia: Què és? Per a què servix? Qui l’escriu? Qui la llig? On es pot llegir? – Llegim notícies dels diaris (notícies d’actualitat o aportades per l’alumnat) per tal d’analitzar les característiques: quin és el format de la notícia (títol, cos de la notícia, il·lustració, peu de foto, qui l’ha escrita...), com hi estan organitzades les idees (Quan? On? Qui? Què? Com? Per què?) – Organitzem oralment i col·lectivament les idees: el titular, el cos de la notícia, la il·lustració i el peu de foto. – Elaborem individualment un esborrany amb el cos de la notícia, el titular, la imatge i el peu de foto. – Revisem els esborranys: els aspectes gràfics i els conceptuals. – Escrivim el text definitiu. Comentem col·lectivament les diferents propostes per fer una valoració de la tasca realitzada.

Claus + info anayaeducacion.es TIC Usar el processador de textos de l’ordinador.

Escric els diàlegs d’una narració Com es representen els diàlegs en una narració? Si et fixes, es ben fàcil saber quin personatge parla en cada intervenció

Tingues en compte

1 Llig aquest diàleg i fes les activitats.

La xitxarra passava l’estiu cantant i tocant el violí mentre la formiga no parava de portar llavors al formiguer. —Vine a divertir-te! —li deia la xitxarra. —No puc, he de buscar menjar —li contestava la formiga. —Menjar? Però si n’hi ha moltíssim! —se sorprenia la xitxarra. —Ara sí, però quan arribe l’hivern no n’hi haurà gens! —explicava la formiga. —Encara falta molt per a l’hivern! I la xitxarra continuava cantant i tocant.

•L a narració en la qual està inserit el diàleg és una faula. Caldrà explicar o recordar les característiques principals d’una faula i posar alguns exemples: El lleó i el ratolí, Ratolí de camp, ratolí de ciutat, La llebre i la tortuga…

En el diàleg d’una narració, cada vegada que parla un personatge comencem un paràgraf nou i posem un guió (—).

• Quants personatges hi intervenen? • Copia el que diu la xitxarra. 2 Llig les bafarades i escriu el diàleg en el quadern. A l’hivern, la xitxarra demanà ajuda a la formiga.

Per què no vas buscar aliments i refugi a l’estiu?

Jo us entretenia cantant i tocant.

Amiga formiga, tinc gana i estic morta de fred!

És veritat, amiga xitxarra, passa i continua entretenint-nos ara durant l’hivern.

3 Compartix el diàleg que has escrit amb un company o companya i reviseu-los. • Heu posat un guió (—) davant de cada intervenció? • Heu posat majúscula a l’inici de cada intervenció? I punt, admiració o interrogació al final?

–T riem les notícies que volem que apareguen en la revista i les publiquem – Negociem una rúbrica senzilla sobre l’escriptura d’una notícia amb l’alumnat i la fem servir abans, durant i després del procés d’escriptura. Titular: breu, cridaner i recull el contingut de la notícia. Estructura: titular, entradeta, cos. Característiques: fets d’interés social, objectivitat, ús de la tercera persona. Elements: respon les 6 preguntes: què, qui, on, quan, com i per què). Vocabulari: variat i no repetit. Ortografia: revisar faltes. Correcció: netedat i grafia correcta. • Fer un diàleg de presentació d’un company o companya amb tres preguntes senzilles i redactar-lo en forma de diàleg. •P oden compartir faules conegudes i redactar-ne alguna amb el diàleg corresponent.

Solució de la pàg. 82

• Coneixes la premsa?: Poden donar-se múltiples respostes.

Solucions de la pàg. 83 1 • Dos. —Vine a divertir-te! —Menjar? Però si n’hi ha moltíssim! —Encara falta molt per a l’hivern! 2A l’hivern, la xitxarra demanà ajuda a la formiga. —Amiga formiga, tinc gana i estic morta de fred! —Per què no vas buscar aliments i refugi a l’estiu? —li preguntà la formiga. —Jo us entretenia cantant i tocant—explicà la xitxarra. —És veritat, amiga xitxarra, passa i continua entretenint-nos ara durant l’hivern —digué la formiga. 3 Poden donar-se múltiples respostes.

1 Poden donar-se múltiples respostes. 43

Recursos Recursos digitals

E S C O LT E I PA R L E

Àudio. Activitat 1: Notícia 1

Fem un noticiari radiofònic

Àudio. Activitat 1: Notícia 2 Àudio. Activitat 1: Notícia 3

Aprenem a llegir notícies en veu alta? És important que llegim amb una entonació adequada perquè ens entenguen les persones que ens escolten.

itxa. Comprensió oral 5: notícia radioF fònica

Escolta les notícies i digues quin titular correspon a cada una.

1. PRIM ERE S NEVADE S DE L’HIV ERN

2. EXCURSI Ó A LA GRANJA ESCOLA

3. ACAB A EL TALL ER DE NATA CIÓ

2 Respon aquestes qüestions sobre les notícies anteriors. • Qui va a la granja escola? L’alumnat de 3r

Connexió amb la situació d’aprenentatge

Els participants del taller de natació

• Quan han caigut les primeres neus? Demà divendres

Dissabte passat

Aquesta matinada

Jugar amb la neu

Muntar a cavall

• Què es farà a la granja escola?

L’activitat competencial i el contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en l’elaboració del noticiari radiofònic. En aquest cas, es fa èmfasi en la importància del to de veu, la velocitat i la pronúncia per tal de transmetre la informació de manera oral.

Arreplegar ous

• Com van celebrar el final del taller de natació? Anant a una granja escola

Jugant amb jocs inflables en l’aigua

• On han caigut les primeres nevades? A la granja escola

A la piscina coberta

Als cims de les muntanyes

• Per què penses que la nevada ha afectat la circulació per les carreteres? • A quina notícia pot pertànyer la foto que acompanya els titulars?

Activitats complementàries Per a treballar l’expressió oral

Per a assolir continguts

•A nalitzar models de diferents mitjans de comunicació que transmeten notícies, sobretot la ràdio.

•É s un bon moment per copsar la seua opinió sobre què consideren que és una notícia i si tot el que passa ho és. També és important saber quines notícies els interessen per proximitat (les del seu barri, localitat, país, internacionals…) i per tema. Els preguntarem si tenen accés a la lectura d’algun diari a casa, en paper o digital.

•E nregistrar les locucions de les notícies proposades en el llibre o explicar-ne de noves. •A nalitzar amb les preguntes de l’activitat 2 i fer noves produccions abans d’enregistrar-les. Fer assajos en equip o per parelles. Per a despertar la curiositat •V isitar un estudi de ràdio, veure un programa de ràdio enregistrat en vídeo, escoltar algun fragment d’un programa de ràdio, d’un podcast…

Per a familiaritzar-se amb diferents tipus de comunicació i amb la diversitat lingüística •R eflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-se, els diferents llenguatges i llengües per a fer-ho. •C onversar sobre quins mitjans de comunicació utilitzen més per a informar-se i entretenir-se: oral/escrit/multimodal, en quina llengua, a través de quins mitjans tècnics…

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per a treballar la comprensió oral, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

Fem de periodistes

Tingues en compte

1 En grups de quatre, penseu en fets interessants que hagen passat a l’escola: una excursió, un campionat, una exposició, etc., i redacteu dues notícies breus. Després, les llegireu a la classe per parelles; una persona llegirà el titular i l’altra, la resta de la notícia.

Accident al pati

•A bans de començar a escoltar la locució es pot parlar sobre els titulars i la fotografia que apareixen a l’activitat 1; i fer hipòtesis sobre el contingut de cada notícia.

Ahir, a l’hora d’esmorzar, Àlvar, de 3r B, va caure i es va fer mal al turmell. El van dur al centre de salut i hui ha vingut a classe amb la cama embenada. Esperem que et recuperes prompte, Àlvar.

Setmana de l’energia neta a l’escola

•D esprés d’escoltar la locució, es poden comprovar les hipòtesis realitzades.

Al llarg de la setmana netejarem el paratge natural del camí Fondo i la contacontes Enèrgica ens explicarà com estalviar llum i aigua a casa.

Pren nota!

2 Valoreu les notícies que heu escoltat a classe. • Responien les preguntes què, qui, quan i on? • S’entenia clarament el que deien o parlaven massa de pressa? • Se sentia el que llegien? • Entonaven bé les frases?

A l’hora de llegir notícies en veu alta no s’ha de parlar ni massa fluix, ni massa fort; ni massa ràpid, ni massa lent.

Solucions de la pàg. 84 1 Notícia 1 de la locució: Excursió a la granja escola. Notícia 2 de la locució: Acaba el taller de natació. Notícia 3 de la locució: Primeres nevades d’hivern. 2 • L’alumnat de 3r. • Aquesta matinada. • Muntar a cavall. • Jugant amb jocs inflables en l’aigua. • Als cims de les muntanyes. • Les dues últimes preguntes són de resposta oberta.

Solució de les activitats competencials, pàg. 85 Fem de periodistes 1 Poden donar-se múltiples respostes. 2 Autoavaluació i coavaluació. 45

Recursos digitals Presentació. El nom: gènere i nombre Activitat interactiva: Gènere i nombre del nom (1)

Recursos

Activitat interactiva: Gènere i nombre del nom (2)

UA E UA L L E N G CONEC LA M

Gènere i nombre dels noms 1 Copia les paraules i escriu davant la forma la o el.

Per a estudiar. El nom: gènere i nombre

El gènere dels noms pot ser masculí o femení. Davant d’un nom masculí podem posar el o un. Davant d’un nom femení podem posar la o una.

càmera

televisor

ràdio

telèfon

2 Classifica aquests noms en el quadern segons que siguen femenins o masculins. correu – premsa – plató – revista – notícia diari – carta – micròfon 3

Seguix els fils i copia en el quadern les parelles de noms que en resulten. home

vaca

cavall

actor

gall

gallina

actriu

egua

bou

dona

4 Indica quines d’aquestes paraules es referixen a més d’una persona, animal o cosa. gots – fulles – bicicleta – peu – reixa finestres – carrers – cel 5 Copia la taula en el quadern i classifica-hi les paraules següents. mapa voreres

raspalls forner

taurons

metgessa

caixa

mans

matalaf

màquines

guitarra

peixos

Masculí

Femení

Singular

Plural

El nombre dels noms pot ser singular o plural. Un nom en singular es referix a una sola cosa, persona o animal i podem posar davant el o la, un o una. Un nom en plural es referix a més d’una cosa, persona o animal i podem posar davant els o les, uns o unes.

Activitats complementàries Per a reflexionar sobre la llengua •M ostrar un diccionari escolar perquè vegen que al costat de cada mot hi apareix una f. si és femení o una m. si és masculí. •B uscar en el diccionari un nom i dir si és femení o masculí. •E scriure oracions curtes sobre quina notícia els agradaria llegir, quin és el seu mitjà de comunicació preferit, què és el que més els agrada fer en el seu temps lliure. Revisar si han escrit seguint les normes de concordança de gènere i nombre. •C ercar els noms de qualsevol text dels proposats en la unitat i classificar-los en masculí o femení i en singular i plural. També podem utilitzar objectes de l’aula.

–A lguns noms tenen el masculí i femení amb formes molt diferents: cavall-egua, oncle-tia… –A lguns signifiquen coses diferents: el terra-la terra, el pols-la pols… – Molts noms només tenen un gènere: dissabte, amable... • Explicar de manera senzilla que: – Alguns noms són invariables i no canvien: temps, llapis… –A lguns no tenen plural: calçotets, sostenidors, bermudes, alicates…

Solucions 1 La càmera, el televisor, la ràdio, el telèfon. 2 Femenins: premsa, revista, notícia, carta. Masculins: correu, plató, diari, micròfon.

• Fer frases i canviar-les el gènere o el nombre dels noms.

3 home-dona, vaca-bou, cavall-egua, actor-actriu, gall-gallina

• E xplicar de manera senzilla que:

4 Gots, fulles, finestres, carrers.

Claus + info anayaeducacion.es Aprenentatge lúdic Activitats lúdiques per a treballar continguts i vocabulari relacionats amb la unitat. Desenvolupament del pensament

6 Relaciona una paraula de cada columna. Digues-ne el gènere i el nombre. un

colors

una

raïm

ampla

uns

ulleres

vius

unes

avinguda

La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat és Pensa i compartix en parella. Partint d’uns exemples i la reflexió utilitzant aquesta estratègia de pensament, l’alumnat ha de traure conclusions i aplicar-les.

trencades

deliciós

Exemple

Un raïm deliciós: masculí singular.

Tingues en compte •R ecordar de manera oral i amb exemples què és un nom i la seua classificació.

Pensa i compartix en parella

Fixa’t en l’exemple i forma el plural de les paraules de cada grup. plaça – places

groga – grogues

peça – …

mànega – …

fàbrica – … carrasca – …

formiga – …

força – …

roca – roques

8 Copia el quadre i completa’l. Masculí singular Femení singular

Masculí plural

Femení plural

gat

gossa

cosí

cosines

fills

9 Escriu noms d’objectes representats en la foto. Indica quin gènere i nombre té cada un.

5 Masculí-Singular: mapa, forner, matalaf.

9 estoig: masculí singular

Masculí-Plural: raspalls, taurons, peixos.

maquineta: femení singular

Femení-Singular: metgessa, caixa, guitarra.

compàs: masculí singular

Femení-Plural: voreres, mans, màquines.

colors: masculí plural

6U n raïm deliciós: masculí singular

grapadora: femení singular

Una avinguda ampla: femení singular

bolígraf: masculí singular

Uns colors vius: masculí plural

llibreta: femení singular

Unes ulleres trencades: femení plural

regle: masculí singular

7 peça-peces; força-forces

goma: femení singular

mànega-mànegues, formiga-formigues

cinta adhesiva: femení singular

fàbrica-fàbriques, carrasca-carrasques

clips: masculí plural

8 gat-gata-gats-gates

cúter: masculí singular

gos-gossa-gossos-gosses cosí-cosina-cosins-cosines fill-filla-fills-filles 47

Recursos digitals À udio. Dictat: Ús de c, qu, g, gu. Ús de qü, gü

Recursos

UA E UA L L E N G CONEC LA M

Ús de c, qu, g i gu

P resentació. Ús de c, qu, g, gu. Ús de qü, gü

1 Llig les paraules i respon les preguntes.

Activitat interactiva: Dièresi Fitxa. Dictat 5: g, gu, gü / j, ge, gi / c, qu, gü Mural de regles ortográfiques escala

raqueta

esquís

àncora

escut

• Les lletres marcades representen el mateix so? • Quines vocals s’escriuen darrere de la c? • I quines, darrere del dígraf qu? 2 Completa les paraules d’aquestes oracions amb c o qu. T’ajudarà observar la vocal que va darrere. – Joa…im …onduïx a…ell …otxe de …olor blau. – Em fa mal l’es…ena d’un …olp …e em vaig pegar amb la …adira. – L’obrer va pi…ar amb la pi…eta en un ra…ó de la …asa. 3 Llig les paraules i respon les preguntes.

gat

guitarra

espaguetis

gos

iogurt

• Les lletres marcades representen el mateix so? • Quines vocals s’escriuen darrere de la g? • I quines, darrere del dígraf gu? 4 Completa aquestes paraules amb g o gu. …avina

…oril·la

a…ulla

…inyol

fo…era

à…ila

ami…a

…epard

co…ombre

can…ur

5 Llig aquestes paraules en què la u de qu i de gu sí que sona. Observa les vocals que hi ha darrere i explica per què. aquarel·la – quatre – cinquanta – quocient aigua – guacamole – aiguós – piragua

Activitats complementàries

Solucions de la pàg. 88

Per a reflexionar sobre la llengua

1 Sí; a, o, u; e,i

• Fer algun altre dictat preparat.

2– Joaquim conduïx aquell cotxe de color blau.

•P reparar un cartell amb la norma: les grafies que van davant de a, o, u i en les que van davant e, i en cada cas. • Buscar exemples d’ús en els llibres de la biblioteca de l’aula. Per a la producció col·lectiva •C rear titulars de notícies orals amb paraules de la doble pàgina. Per exemple: «El millor piragüista del campionat és valencià» o «Les fogueres de Sant Joan se celebraran el 23 de juny».

–E m fa mal l’esquena d’un colp que em vaig pegar amb la cadira. – L’obrer va picar amb la piqueta en un racó de la casa. e Sí; a, o, u; e, i 4G avina, goril·la, agulla, guinyol, foguera, àguila, amiga, guepard, cogombre, cangur. 5L a u de qu i de gu sí que sona quan va seguida de les vocals a, o.

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per al dictat, l’alumnat pot escoltar l’àudio.

Ús de qü i gü 1 Què indica la dièresi que hi ha damunt de la u d’aquestes paraules?

Tingues en compte

egües

aqüeducte

pingüí

•L a forma de la llengua i especialment l’ortografia s’ha de treballar amb exemples pràctics en activitats comunicatives a partir de les produccions de l’alumnat. No obstant es pot fer un tractament sistemàtic amb les activitats que presentem encara que no tenen un resultat eficaç si no es traslladen a la pràctica.

globus terraqüi

2 Aquestes paraules porten ü. Completa-les en el quadern i lligles en veu alta. delinq…ent

seg…ent

pirag…ista

aig…era

ling…ista

eq…estre

•A quest aspecte ortogràfic és una de les causes de les errades més comunes quan partim d’una ortografia natural. Es tracta d’anar interioritzant la norma ortogràfica i relacionar especialment el so de que, qui, qüe, qüi i gue, gui, güe güi amb les grafies que el representen. Insistirem en les grafies que van davant a, o, u i en les que van davant e, i en cada cas.

3 Completa els esquemes següents. El so de la c de casa s’escriu Amb … davant de les vocals a, o, u.

Amb el dígraf qu davant de les vocals …, … .

Si la u sona, es posa dièresi: aqüeducte.

El so de la g de gallina s’escriu Amb g davant de les vocals …, …, … .

Amb el dígraf … davant de les vocals e, i.

Si la u sona, es posa dièresi: paraigüer.

DICTAT: Escolta i completa les paraules 1 Escolta el text amb atenció. Completa el buits de les paraules amb c, qu, qü, g, gu o gü.

…abriel i Mi…el viuen a Pedreguer i treballen de …uardacostes en la reserva marina del …ap de Sant Antoni. És una tas…a difícil ja que han d’evitar la pesca en les ai…es protegides. Durant les vacances d’estiu tenen més faena per…è es llo…en moltes bar…es que no se…ixen les normes. …audixen molt del seu treball perquè amb fre…ència veuen dofins i a voltes balenes.

Després de fer el dictat, valora aquests aspectes. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

2 Escriu el text complet al dictat. 3 Comprova si has fet errades i corregix-les.

Solucions de la pàg. 89 1 L a dièresi que hi ha damunt de la u d’aquestes paraules indica que es pronuncia. 2D elinqüent, següent, piragüista, aigüera, lingüista, eqüestre.

protegides. Durant les vacances d’estiu tenen més faena perquè es lloguen moltes barques que no seguixen les normes. Gaudixen molt del seu treball perquè amb freqüència veuen dofins i a voltes balenes

3 El so de la c de casa s’escriu: - Amb c davant de les vocals a, o u. - Amb el dígraf qu davant de les vocals e, i. El so de la g de gallina s’escriu: - Amb g davant de les vocals a, o u. - Amb el dígraf gu davant de les vocals e, i. Dictat Gabriel i Miquel viuen a Pedreguer i treballen de guardacostes en la reserva marina del cap de Sant Antoni. És una tasca difícil ja que han d’evitar la pesca en les aigües 49

Gameroom Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Àudio. Dictat de repàs Dossier d’aprenentatge Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves escrites d’avaluació El joc repàs de continguts

Connexió amb la situació d’aprenentatge Objectiu en acció

D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos digitals

D O S S I E R

Recursos

Participar en una reflexió (amb la tècnica de pensament recomanada) perquè l’alumnat s’informe sobre com es pot estalviar energia i les conseqüències i resultats de posar en marxa mesures com la instal·lació de plaques solars o l’ús de bombetes de baix consum.

Què he aprés? Gènere i nombre dels noms

Paraules polisèmiques

1 Classifica aquestes paraules on correspon. front

taules

mapes

nas

roca

plats

paper

– Vaig seure en un banc al costat del banc.

galta

1. Seient estret i llarg.

porta

platges

pantalons

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

2 Completa les oracions amb un nom que tinga el gènere i el nombre que es demana en cada cas.

2. Establiment que presta i guarda diners. – A la tercera planta hi ha una planta molt bonica. 1. Organisme vegetal. 2. Cada un dels pisos d’un edifici.

– Demà comprarem un ... . (masculí singular) – Ahir vam sopar … . (femení plural) – La mare ha portat … . (femení singular) – Al camp, hem agafat … . (masculí plural)

Ús de c, qu, g i gu. Ús de qü i gü

6 Escriu una frase amb cada un dels significats d’aquesta paraula. Cullerot 1 Eina de cuinar per a servir la sopa. 2 Cria de la granota i d’altres amfibis.

3 Completa les paraules. Amb c o qu

…uixa – mos…it – o…a …obra – …eixal

Amb g o gu

formi…er – pi…a – …isat pre…unta – a…ost

4 Ordena les síl·labes i escriu el que representa la imatge.

A més, es connecta l’activitat amb el que s’ha tractat en la unitat: la notícia. Una vegada ja hem elaborat les notícies breus i coneixem diferents mesures per a estalviar energia, podem donar-li el format de noticiari radiofònic, enregistrar-lo i difondre’l a la resta de companys i companyes de l’escola.

5 Relaciona cada paraula destacada amb el significat corresponent.

tisores

DICTAT Llig el text i escriu-lo al dictat.

Hui, els meus cosins Joaquim i Olga han fet el dinar. De primer, han preparat una ensalada amb alvocat, lletuga, tomaques i col; després, han fet un caldo amb bròquil, carlotes i costelles. De postres, hi havia un flam de figues.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. TÀ / E / ES / TU / TRE / A / QÜES

Si no has sabut respondre-la.

Què he aprés?

Solucions

Per a consolidar els aprenentatges • En gran grup, recapitular tota la informació i relacionar els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc.

1. Masculí singular: nas, front, paper.

Per a ampliar l’aprenentatge: • Exposar les idees per a elaborar una notícia.

Masculí plural: plats, pantalons, mapes. Femení singular: porta, roca, galta. Femení plural: tisores, platges, taules. 2. Poden donar-se múltiples respostes.

•F er un glossari amb vocabulari que ha aparegut al llarg de la unitat.

3.– Cuixa, mosquit, oca, cobra, queixal.

Per a motivar l’aprenentatge • Fer les activitats de carácter lúdic («Aprén jugant»)

4. Estàtua eqüestre.

• Practicar amb el material d’aula.

– Formiguer, piga, guisat, pregunta, agost.

5. – V aig seure en un banc (1. Seient estret i llarg) al costat del banc (2. Establiment que presta i guarda diners). –A la tercera planta (2. Cada un dels pisos d’un edifici) hi ha una planta (1. Organisme vegetal) molt bonica.

U5 IU OBJECT IÓ C C A EN

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per al dictat, l’alumnat pot escoltar l’àudio Desenvolupament del pensament

Estalviem energia

La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció és Conseqüències i resultats.

Informeu-vos de com es pot estalviar energia i comenteu a classe quines conseqüències i resultats pot tindre que posem en marxa aquestes mesures o unes altres que proposeu.

Educació emocional Apartat dedicat a la metacognició per a fomentar la identificació de les emocions amb relació a l’aprenentatge.

A curt termini… A llarg termini… Instal.lar plaques solars al terrat de l’edifici Posar bombetes de baix consum a casa

Tingues en compte •L es activitats proposades en aquests apartats pretenen la reflexió de l’alumnat sobre el seu aprenentatge. S’hi inclouen activitats de repàs, autoavaluació i metacognició, amb les quals l’alumnat identificarà els seus assoliments, febleses, fortaleses, millores, etc.

Proposem com estalviar energia 1 Redacteu les idees que heu tingut per a estalviar energia en forma de notícia breu i prepareu un noticiari radiofònic per a motivar els companys i companyes d’escola a fer-ho.

u fet. ticiari que he Reviseu el no cos?

La família de Marina Ripoll posarà bombetes de baix consum a casa

i tenen titular Les notícies què, qui, s te un s preg Responen le quan i on? uè us rament perq Heu parlat cla entenguen?

La nostra companya de 3r A ha proposat a la seua família canviar totes les bombetes de casa per unes altres de baix consum

•P er a l’autoevaluació i la metacognició és important explicar les diferències entre les emoticones que apareixen en aquestes pàgines, en l’apartat «Què he aprés?» i en l’apartat «Com ho he aprés?».

Com ho he aprés? 1 Demana a un company o companya que t’avalue de l’1 al 5 en aquests aspectes.

Llig en veu alta amb l’entonació adequada. S’implica en els treballs en grup. Ajuda els companys i les companyes. Escriu amb lletra entenedora. • Estàs d’acord amb la seua puntuació? • Escriu un compromís per a millorar alguns dels aspectes anteriors.

Com ho he aprés? Per a facilitar la metacognició • Plantejar preguntes com: — Què he aconseguit en aquesta unitat? — Què he fet bé i què he de continuar fent? — Què no he fet tan bé i en què puc millorar? — En què m’han ajudat els meus companys i companyes?

— Què puc fer en el futur per a aprendre més i millor? — Què hauria de repassar? Per a reforçar l’aprenentatge • Utilitzar estratègies d’atenció a la diversitat com ara, que l’alumnat que haja assolit l’aprenentatge dels continguts ajude a aquells que no ho han aconseguit.

— En què he ajudat jo als meus companys i companyes? — Amb qui he aprés més? — Què ha sigut el que més m’ha agradat? — Què ha sigut el més difícil per a mi?

m0stra

Recursos imprimibles Inclusió i atenció a la diversitat • Fitxa 1 (reforç) • Fitxa 2 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Fitxa de comprensió lectora Fitxa de comprensió oral Fitxa de dictat

Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

Nom i cognoms:

Fitxa

Data:

Llengua 3r

1 Llig amb atenció la notícia i respon les preguntes.

Excursionistes bruts Aquest dilluns de matí els guardes del Parc Fluvial del Túria han trobat l’àrea recreativa de Riba-roja molt bruta i amb les papereres trencades. Segons sembla, diumenge alguns excursionistes van fer un pícnic i van deixar gran quantitat de deixalles. Els responsables de la zona demanen, per favor, que actituds com aquesta no es repetisquen, perquè tots perdem. a) Què ha passat? b) Qui ho ha fet? c) Quan? 2 Relaciona cada masculí amb el femení que correspon.

gos •

• lloba

llop •

• gata

gat •

• abella

abellot •

• gossa

3 Classifica les paraules següents.

Cantó, ase, balconada, xiprer, pissarra, goma, carrer, patí, hotel, caseta, cabàs, botella, figuera, vidriera, safareig, piscina, armari, gallina. Paraules masculines

Paraules femenines

4 Completa aquestes paraules com s’indica. Amb c, qu o qü

adira obli es

es ut

Amb g, gu o gü

ena

irol

sé

terra

educte ia ol·legi

anivet

formi

ent

urt

berru 54

parai

Nom i cognoms:

Fitxa

Data:

Llengua 3r

1 Redacta una notícia a partir d’aquest titular.

Troben prop d’Alzira un cocodril que havia perdut un motorista

2 Subratlla els noms masculins d’aquest text.

Ahir vaig anar amb mon pare al taller de fusteria de Guillem. Fa mobles artesanals únics. Ens va mostrar un dormitori espectacular. El llit era de cos i mig, i tota la fusta era d’ametler, tractada amb un vernís ecològic. L’escriptori tenia uns calaixos amb amagatalls i racons que jo no podia ni imaginar.

3 Escriu c, qu o qü en els buits d’aquestes paraules.

et o

ilogram

oter

mà

ina

arrons

ullera

ena

ífer a

4 Completa les paraules amb g, gu o gü.

pira pi

es a

formi

oixa

ami

ent

can

itarra

eixu

es 55

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

1 Escriu una notícia a partir del titular que et donam. Recorda que ha de respondre les

preguntes qui?, què?, on?, quan?, com?

Uns pescadors veuen una belena prop de Torrevella

2 Completa cada oració amb una paraula que hi vaja bé. Després, indica si és masculina o

femenina. – La meua

és molt desperta. ➝

– M’he menjat dues

verdes. ➝

– L’altra – El

rebotava molt més que aquesta. ➝ il·luminava el paisatge. ➝

3 Escriu en plural cada paraula.

porc:

figuera:

cotó:

plaça:

arbre:

forner:

dolça:

llaç:

4 Relaciona els masculins i femenins d’aquestes dues columnes.

bou •

• gallina

gall •

• mestressa

gendre •

• vaca

amo •

• abella

abellot •

• nora 56

Nom i cognoms:

Llengua 3r

5 Ompli els buits de les parelles de paraules amb c, qu, g o gu.

formi

a / formi

bajo

a / bajo

er eta

perru

a / perru

blan

a / emblan

eria inar

fi àne

a / fi

era

a / ane

6 Forma el plural d’aquestes paraules.

vaca:

arruga:

aigua:

anca:

espiga:

pasqua:

coca:

alga:

llengua:

rica:

psicòloga:

obliqua:

7 Completa aquestes paraules. Tot són paraules amb dièresi.

fre

ent

educte estió

pira ai

es era

terra

pira

ista

se delin

8 Explica el significat de la paraula cap en cada oració.

– Tenc un mal de cap terrible! – – Hem visitat el cap de la Nau. És impressionant: – – Aquest cap de setmana he fer moltes coses. – 9 Escriu dues oracions per a dos significats diferents de les paraules següents.

fulla

carta 57

ent ent

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

AVC

Durant les vacances, Sara ha viscut moltes aventures. Per a no oblidar-se’n, les ha anat escrivint en el seu diari. El 8 d’agost va escriure:

8 d’agost Hui he tornat a entrar en “la selva”. Carregada amb el meu equip, m’he introduït amb dificultat entre la vegetació. En la foto, sóc jo amb el meu equip enmig de la selva. Quan he mirat amb atenció al meu voltant, he descobert un animal estrany. Tenia 6 potes, uns ulls grandots i dues antenes sobre el cap. De la boca eixien dos elements afilats que es movien un per damunt de l’altre. Pensant-ho bé, podria ser un extraterrestre. L’animal ha començat a moure’s i jo l’he seguit amb molt de compte per a no ser descoberta. Al cap d’una estona he comprovat que anava amb altres éssers. Eren moltíssims. Tots igualets. M’he ajupit. Immediatament he escoltat passes darrere de mi. M’he girat amb por però… Era ma mare! I m’ha dit: —Sara! Vine a berenar al costat de la piscina amb els teus cosins. I deixa les formigues tranquil·les d’una vegada!

Nom i cognoms:

Llengua 3r

AVC

1 Què explica Sara a la pàgina del diari? Marca la resposta correcta.

El descobriment d’uns éssers extraterrestres. Una aventura durant les vacances. La seua experiència com a exploradora a la selva. Les vacances familiars.

2 D’acord amb el que conta Sara, contesta Sí o No a cada pregunta:

Sí

– Estava Sara realment en una selva? – L’animal que havia trobat, era un ésser extraterrestre? – Sara estava de vacances amb sa mare i els seus cosins? – A Sara, li agrada inventar-se històries?

3 Aquesta il·lustració representa el cap d’una formiga vist a través d’una lupa. Escriu el

nom de cada part on correspon. antena

mandíbula

boca

ull

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

AVC

4 Un dia que Sara observava les formigues es va adonar que hi havia tres tipus de formigues:

unes de color negre, unes altres de color marró i unes altres de color rogenc. Com que les formigues passaven molt ràpidament no era capaç de saber de quin tipus de formigues hi havia més quantitat. Per a saber-ho, va decidir comptar quantes formigues de cada tipus passaven en un minut. Va preparar una taula com la següent i, amb ajuda d’un rellotge, va comptar les formigues de color negre que passaven en un minut. Per cada 5 formigues que passaven posava una marca negra a la taula. Després, va repetir l’experiència amb les formigues marrons i finalment amb les formigues roges. La taula va quedar de la següent manera:

Formigues negres

XXXXXXXX

Formigues marrons

XXXXX

Formigues roges

XXXXXX

Si observem la taula, es pot dir que el tipus de formiga més nombrós és el de les formigues Però, quantes formigues de cada tipus van passar en un minut? Negres: Marrons: Roges: Quantes formigues van passar en total en un minut?

Nom i cognoms:

Llengua 3r

AVC

5 Sabies que les formigues són animals que viuen en grups molt grans en un mateix niu?

Coneixes el nom dels nius on viuen les formigues? Anota’l.

Per a comprovar si has contestat correctament la pregunta anterior resol aquestes operacions i mira el quadre amb la clau secreta de Sara. 3×2=

23 – 8 =

13 + 5 =

26 – 13 =

3×3=

32 – 25 =

6 + 15 =

Clau Secreta de Sara A=1

J = 10

S = 19

B=2

K = 11

T = 20

C=3

L = 12

U = 21

D=4

M = 13

V = 22

E=5

N = 14

W = 23

F=6

O = 15

X = 24

G=7

P = 16

Y = 25

H=8

Q = 17

Z = 26

I=9

R = 18

6 Imagina’t un animal extraterrestre i respon aquestes preguntes.

– Com es diu el teu animal?

– Quin aspecte té?

– De què s’alimenta?

– On li agrada viure?

La meitat de 10 =

41 – 23 =

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

AVC

– Ara, dibuixa el teu animal extraterrestre tenint en compte les teues respostes

7 Sara va observar que la majoria de les formigues anaven a la recerca de menjar a un roser

que es trobava bastant lluny del formiguer. Va mesurar la distància amb un metre i va comprovar que hi havia 13 metres del formiguer al roser. – Quants metres recorre cada formiga en un viatge d’anada i tornada al roser?

– Sa mare li havia dit que una formiga podia eixir 5 vegades en un dia a buscar aliment. Quina distància recorrerà cada formiga en un dia per a buscar menjar a roser?Quantes formigues van passar en total en un minut?

Nom i cognoms:

Llengua 3r

AVC

– Quants metres recorre cada formiga en un viatge d’anada i tornada al roser?

8 Sara vol escriure una sèrie de recomanacions personals per a les pròximes aventures. Aju-

da-la a completar-les. Si et trobes amb una vespa, mai no l’has de molestar perquè et pot

No acaricies gossos que no conegues perquè

Quan es faça fosc, t’has d’abrigar perquè

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

Naix al Bioparc una cria de goril·la occidental de costa Ali, una de les femelles del grup de goril·les del Bioparc de València ha tingut una nova cria. Tots dos són exemplars de goril·la occidental de costa, una espècie que es troba en perill crític d’extinció. El part, que va tindre lloc en la zona interior del parc a última hora d’aquest dijous, 11 d’abril, es va desenvolupar amb total normalitat i, des del primer moment, la cria es va agafar a mamar, fet que, segons han destacat des del centre, és una bona senyal que indica que està sana. El fet que la mare tinga experiència en la criança és «un gran valor» i l’equip tècnic del Bioparc està «pendent en tot moment del benestar i l’evolució tant d’ella com de la cria». En aquests casos «permetem l’accés tant a l’interior com a l’aire lliure perquè la mare trie on vol estar». Encara es desconeix el sexe d’aquest nou bebé goril·la valencià, perquè no es vol interferir entre la mare i la cria. Caldrà esperar a tindre l’oportunitat de veure-li la part genital per a descobrir-lo. Extret i adaptat de Diari La Veu (13 abril 2019).

Nom i cognoms:

Llengua 3r

1 De què tracta la notícia?

2 On es produïx la notícia?

3 En quin tipus de perill es troben aquests animals?

4 On ha tingut lloc el part?

a) En la zona interior del parc. b) En les dependències d’un veterinari especialitzat. c) En la sala de parts per a animals del Bioparc. 5 Com ha sigut el part?

a) Ha sigut ràpid, però complicat. b) Ha sigut llarg i complicat. c) S’ha desenvolupat amb normalitat. 6 Què ha suposat un gran valor en el part i en la criança?

7 De què està pendent l’equip tècnic del Bioparc?

8 Per què no es coneix encara el sexe del nou bebé?

Unitat 5. Comprensió oral

Text enregistrat: notícia radiofònica.

La força del vent va espatlar, ahir al matí, diversos pals de telefonia a Cullera, en concret al punt quilomètric 2,800 de la Nacional-340, a tocar de Sueca. No es van produir danys greus, però la Guàrdia Civil i la policia local van controlar el trànsit a la carretera mentre es duien a terme les reparacions més urgents. [...]

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

Escolta la notícia radiofònica i, en acabant, respon les preguntes. 1 Quins pals va espatlar el vent?

Els de telefonia. Els elèctrics. Els dels senyals de circulació i els elèctrics. 2 Quin va ser el punt quilomètric més afectat?

Tota la carretera principal. El punt 2,800 de la carretera principal. El punt 820 de la carretera principal. 3 La localitat més propera al punt afectat és…

Sueca. Silla. Cullera. 4 La carretera principal és la…

N-340 N-500. CV-10. 5 Quins danys es van produir?

Es van produir danys als soterranis. No es van produir danys greus. Es produïren danys a Sueca. 6 Com va actuar la policia local i la Guàrdia Civil?

Van ajudar la gent a eixir de casa. Van retirar els pals trencats. Van controlar el trànsit mentre es reparaven els danys. 67

Nom i cognoms: Data:

Llengua 3r

Dictat: G, gu, gü; j, ge, gi; c, qu, gü; 1. Llig el text següent atentament. Ja tenim ací l’estiu. Falten pocs dies per a començar a gaudir dels dies llargs, que els pares no em controlen si he fet o no els deures i de poder jugar a tota hora. Enguany tornarà a vindre Judit. Judit, durant l’hivern, viu a un poblet de Girona. Ens vam conéixer l’any passat, el mes de juliol a la platja. Ella jugava tota sola amb les paletes i la mare li va dir: «Judit, pregunta a aquesta xiqueta si vol jugar amb tu», i des d’aleshores ens hem fet molt bones amigues. Aquest estiu serà fantàstic. I menjarem gelats a cabassos! 2. Escriu el text al dictat amb bona lletra. 3. Fes aquestes activitats sobre el text del dictat. a) Compara el teu dictat amb el text i anota el nombre de paraules que has escrit malament.

/102.

b) Corregix les errades que has comés.

c) Quantes paraules duen accent? d) Has escrit bé i amb majúscula tots els noms propis? e) Completa la graella amb paraules del dictat. Paraules amb g

Paraules amb gu

Paraules amb j

4. Valora el treball. Fixa’t en les errades que has comés, si has fet moltes ratlles i si has escrit amb bona lletra. Com valores el teu treball? Encercla la careta corresponent en cada cas. Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

  

   68

Paraules amb qu

Anotacions

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Llengua 3º Primària. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Les claus d’Operació món