Recursos de la unitat 2

OBJECTIU EN ACCIÓ Creem la nostra llista de criteris per a classificar éssers vius

1 Dídac i la seua amiga Núria han classificat a la seua manera les fotos que han fet durant l’excursió. Fixa’t en les seues propostes i compara-les utilitzant la tècnica de l’espill.

2 Dídac acaba de trobar una foto més que s’havia perdut! En quin grup la posaries usant la classificació de Dídac? I la de Núria? Esteu d’acord tota la classe en ambdós casos? 3 Ara et toca a tu! Crea la teua proposta usant els criteris científics que has aprés per a classificar les fotos de Dídac. Finalment, afig per a cada un dels grups una mesura que puga servir per a protegir els éssers vius que conté.

1 Segur que, en estudiar la unitat, hi ha hagut coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què. 2 El que ara ja saps dels éssers vius, t’ha fet pensar en com has de protegir-los? Has canviat algun dels teus hàbits quan et trobes amb alguna planta o amb algun animal? Explica com has canviat.

Llista de Dídac

Es diferencien en... Llista de Núria

Les dues s’assemblen en... Es diferencien en...

Planteja’t això! a) Les dues classificacions han aconseguit dividir en grups totes les fotos? b) Han utilitzat alguna de les característiques fonamentals dels éssers vius que has aprés en aquesta unitat? c) Les característiques que han usat per a classificar, són pròpies dels éssers vius o depenen de l’opinió de cada persona? Llista de Dídac

Rojos Rosella Marieta Que fan mal Card Aranya Bonics Teuladí Conill Llista de Núria

Que fan la fotosíntesi Rosella Card Amb esquelet intern i plomes Teuladí Sense esquelet intern Aranya Marieta Amb esquelet intern i pèl Conill

Com ho he aprés?

El que més treball m’ha costat aprendre

Perquè...

43

Desenvolupament del pensament

La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’«Objectiu en acció» és «L’espill».

Educació emocional

Apartat dedicat a la metacognició amb el qual es pot fomentar la identificació de les emocions en relació amb l’aprenentatge.

Connexió amb la situació d’aprenentatge

L’alumnat farà servir la tècnica de l’espill per a comparar dues maneres de classificar els éssers vius que s’han presentat en la situació inicial. La classificació de Dídac és subjectiva, mentre que la de Núria fa servir criteris científics i, per tant, objectius. L’apartat «Planteja’t això» oferix una guia per a centrar l’atenció en aspectes fonamentals per a la comparació. L’activitat 2 invita a reflexionar sobre les debilitats de les classificacions subjectives, que generen desacord segons qui les aplique. Finalment, es proposa a alumnat que elabore la seua proposta de classificació per als éssers vius de la situació inicial utilitzant el que ha aprés durant la unitat.

4 a) Amb cèl·lules procariotes: moneres; amb cèl·lules eucariotes: protoctists, fongs, animals i plantes. b) Amb teixits: animals i plantes. Sense teixits: moneres, protoctists i fongs. c) Nutrició autòtrofa: plantes. Nutrició heteròtrofa: fongs i animals. Ambdós tipus de nutrició: moneres i protoctists. 5 Flagels, cilis i pseudopodis. 6 Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits.

Són organismes autòtrofs fotosintetitzadors. El cos de la majoria de les plantes s’organitza en òrgans (tiges, arrels i fulles). 7 1. Nucli; 2. Citoplasma; 3. Membrana plasmàtica; 4. Orgànuls. Es tracta d’una cèl·lula eucariota. 8 a) Es diferencien per la forma. El coc és esfèric i el bacil té forma de bastonet. b) Es diferencien pel color, en una predomina la clorofil·la, i en l’altra, encara que té clorofil·la, predominen els pigments rojos.

c) Ambdós són fongs, però es diferencien en l’organització corporal. Un bolet és la part visible d’alguns fongs. Les floridures són fongs que no formen bolets.

Tenen aspecte cotonós.

9 Utilitzaria tres criteris:

1) Presència/absència de vasos conductors. Aquest criteri permet diferenciar les molses de la resta de plantes.

2) Presència/absència de llavors. Aquest criteri permet diferenciar les margarides (també les gimnospermes) de les falagueres.