Bonvent: Llengua 5º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

INCLOU

NOU

PROJECTE DIGITAL LLICÈNCIA 12 MESOS

Llengua

mostra

PRIMÀRIA

Què aprendrem?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

ODS

Pàg.

Llegim!

Has pensat quantes coses es poden aprendre amb els llibres? Anima tot el món a llegir!

Educació de qualitat

Treball digne i creixement econòmic

Viatgem!

Hi ha formes de gaudir del temps lliure i de conéixer llocs nous de manera respectuosa amb el medi. Preparem l’itinerari d’una excursió compromesa amb l’entorn i presentem-lo a la resta de l’alumnat.

Tenim por?

Cada cultura i cada època té uns personatges amb què espanten a les criatures. Fan por... però de la divertida! Descrivim com són aquests «monstres» i comparem-los!

Reducció de les desigualtats

L’escola que volem

Quines coses de la teua aula es podrien millorar? Descriu-les i proposa a la direcció del centre que les duga a terme.

Ciutats i comunitats sostenibles

REPÀS TRIMESTRE 1

Acció pel clima!

Investiguem com pot afectar el canvi climàtic als animals del nostre entorn? Fem redolins sobre el canvi climàtic.

Acció pel clima

Apaguem la pantalla!

Com podem contribuir a difondre idees per a tindre una vida més activa i amb menys pantalles? Fem un còmic presentant situacions divertides!

Salut i benestar

Volem pau i justícia!

Per a conviure en harmonia hem de respectar-nos. Fem una representació teatral en què solucionem un conflicte per mitjà del diàleg!

Pau, justícia i institucions sòlides

El camp, net i cuidat!

110

Com podem contribuir a cuidar els entorns rurals pròxims? Redactem unes normes de comportament per a conservar-los.

Vida terrestre

REPÀS TRIMESTRE 2

Comprem amb trellat!

128

Què feu a casa amb la roba que ja no useu o que ja no us va bé? Coneixes les botigues de roba de segona mà? Informa-te’n i redacta una notícia.

Consum i producció responsable

Gràcies a elles!

142

De segur que a prop de tu hi ha una dona que ha realitzat alguna proesa. Fes-li una entrevista perquè tot el món la conega millor.

Igualtat de gènere

Necessitem l’aigua!

156

Quan obrim l’aixeta corre l’aigua, veritat? Però hi ha llocs al món on això no ocorre. I si prepareu un cartell explicant els problemes que pot haver-hi si no disposem d’aigua?

Aigua neta i sanejament

Preparem les vacances!

170

Investiguem les reserves marines que hi ha al nostre territori i preparem una campanya publicitària perquè la gent les conega i les visite d’una manera responsable.

Vida submarina

REPÀS TRIMESTRE 3

ESCOLTE I PARLE

LLIG I ESCRIC

CONEC LA MEUA LLENGUA

• Llig: Qui dona vida als llibres? • Descobrisc: el diccionari • Conec: els textos narratius • Escric: un conte

• La comunicació • Signes de puntuació

Contem anècdotes

• Llig: Cap al campament d’estiu • Descobrisc paraules: l’excursionisme • Identifique: l’ordre en una narració • Identifique: qui conta una narració

• El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya • Diftongs i hiats

Resumim un conte

• Llig: Les set germanes • Descobrisc paraules: éssers fantàstics • Descric: una persona • Conec: els personatges d’una narració

• L’oració: subjecte i predicat • L’accentuació

Descric un paisatge

• Llig: L’escola de Bruixeria Hogwarts • Descobrisc paraules: l’escola • Descrivim: la nostra aula • Conec: narracions realistes i de ficció

• Classes de nom. Gènere i nombre • Usos del guionet. La dièresi

Comentem llibres que hem llegit

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La nostra cimera pel clima: Mira això!

Llegim en veu alta

• Llig: Poemes sobre aus • Descobrisc paraules: caus d’animals • Escrivim: rimes • Conec: els textos poètics

• L’adjectiu • Dígrafs i separació sil·làbica ortogràfica

Improvisem

• Llig: Còmics • Descobrisc paraules: les onomatopeies • Dibuixe: un còmic • Dibuixem: cal·ligrames amb paraules

• Articles, interrogatius i demostratius • L’apòstrof i les contraccions

• Llig: Per sis granets de magrana! • Descobrisc paraules: el teatre • Conec: els textos teatrals • Escric: un fragment teatral

• Possessius, numerals i quantitatius • La esse sorda

• Llig: Com cal comportar-se en la muntanya • Descobrisc paraules: elements del paisatge • Escric: un text instructiu • Transformem: un text narratiu en teatral

• Adverbis, preposicions i conjuncions • La esse sonora

Fem una lectura dramatitzada

Explique itineraris

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Fem camí: Gaudisc hui i gaudiré demà

Fem un noticiari

• Llig: Moda ètica • Descobrisc paraules: neologismes • Escrivim: una notícia • Conec: narracions en vers

• Pronoms personals • Ús de x, tx i ig. Sons de la x

Entrevistem

• Llig: Entrevista a Sílvia Navarro, jugadora d’handbol • Descobrisc paraules: els esports • Faig: una entrevista • Escric: el diàleg d’una narració

• El verb (I) • Ús de g, j, tg i tj

• Llig: L’aigua • Descobrisc paraules: el cicle de l’aigua • Escric: un text expositiu • Conec: recursos literaris (I)

• El verb (II) • Ús de la b i de la v. Ús de r i rr. La h

• Cantem: Cançons populars • Descobrisc paraules: les frases fetes • Creem: un text publicitari • Conec: recursos literaris (II)

• Complements del predicat • Paraules amb l, ll i l·l

Prepare una exposició oral

Representem anuncis

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per al nostre esplai: El meu lloc preferit és…

Així és el teu llibre

PER A QUÈ SERVIX EL QUE APRENC? Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.

ODS

Viatgem!

Quan viatgem, entrem en contacte amb altres persones i això fa que milloren les nostres relacions socials. A més a més, si visitem un lloc hem de procurar deixar-lo igual o millor de com l’hem trobat perquè qui vinga després també puga disfrutar-lo.

Com ho veus?

La dada

• T’agrada viatjar i conéixer altres llocs?

L’activitat física que fem durant els viatges millora la nostra salut.

• On t’agradaria fer el teu pròxim viatge? • Quin tipus d’activitats t’agrada fer quan viatges?

Objectiu en acció

Contem anècdotes

lliure Hi ha formes de gaudir del temps i de conéixer llocs nous de manera respectuosa amb el medi. Preparem l’itinerari d’una excursió compromesa amb l’entorn i presentem-lo a classe.

T’ha passat algun fet divertit que vulgues contar a la classe?

Conec la meua llengua

Identifique qui conta una narració Des de quins punts de vista es pot contar una

Identifique l’ordre en una narració Una història s’ha de contar de manera ordenada.

Excursionisme Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu.

Cap al campament d’estiu Què fas a l’estiu? Viatges o fas alguna activitat?

El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya

història?

Diftongs i hiats

La dada

Quines característiques tenen els textos narratius? Un conte, una faula, una novel·la o una llegenda presenten els mateixos elements que tot seguit et presentem.

LLIG I ESCRIC

activitat física que fem dunt els viatges millora la el fil! Seguix ostra salut.

ELEMENTS DE LA NARRACIÓ

ACCIÓ Té tres parts:

TEMPS L’acció se situa

PERSONATGES Realitzen

QUI HO CONTA? El narrador

TEMPS PERSONATGES QUI HO CONTA? Quines característiques tenenACCIÓ els textos narratius? Un en un moment l’acció. Poden o narradora • Plantejament: on L’acció se situa tres parts: Realitzen El narrador conte, una faula, una novel·la Té o una llegenda presenten determinat: en ser principals és la persona es presenten els en un moment l’acció. Poden o narradora • Plantejament: onpassat, els mateixos elements que tot seguit et el presentem. en el (protagonista que conta la

personatges i el determinat: en ser principals és la persona es presenten els presentelopassat, en el en eli antagonista) o història. problema que (protagonista que conta la personatges i el futur. present o en elsecundaris. i antagonista) o història. tenen. problema que

futur.

tenen. • Nuc: on passen

secundaris.

ACCIÓ Té tres parts:

Desenllaç: on es resol el•problema.

• Plantejament: on es presenten els personatges i el problema que tenen.

Descobrim sabers bàsics a través de la situació d’aprenentatge.

PERSONATGES Realitzen l’acció. Poden ser principals (protagonista i antagonista) o secundaris.

b) En quins passen els fets? b) Endos quins dos espais passen els fets? de espais lloc.

de Raimon – A l’escola– Al –camp Al camp d’enfront casa – A casa– A decasa Raimon – A l’escola d’enfront de de casa

Escolta l’anècdota i i identifica quina vinyeta conté un error.

Línia del temps Tria un record 3 tingues i explica’l a la classe. T’ha passatque algun fet curiós o divertit que vulgues ESCOLTE T’ha passat algun I PARLE fet curiós o divertit que vulgues • Conta’l seguint un ordre contar la història, classe? Segur que si ena la

penses una des del començament

ESCOLTE I PARLE 2

Contem anècdotes

– Raimon – Raimon

d) La història passa… – En l’actualitat

– En l’actualitat

– En el passat

– En el futur

– Nuc

– Desenllaç

– En el passat

e) La lectura pertany al:

Tria l’opció o les opcions adequades per Ua·2cada una qüestions sobre la lectura de la unitat.

– Plantejament

– Nuc

Identifique qui conta una narració Des de quins punts de vista es pot contar una història? 2

• Quan i on passen els fets? • Qui fa de protagonista? Com és?

de cap al llavador • Usa frasescaure clares i fàcils d’entendre. del poble de la iaia? c)

– En el futur – Desenllaç

4 En

acabant, passa el corrector ortogràfic del processador de textos: comprova en el menú de ferramentes quin idioma tens seleccionat i revisa i corregix, si cal, les faltes que marque.

U·2

5 A classe, compartiu els contes, Pren nota! imprimiu-los i creeu el vostre

Pren nota! Aquest enunciat sobre el problema que té Raimon és correcte? llibre. També els podeu penjar la web de l’escola! Els llibres ens fanen viure en fan llocsviure i en Elsaventures llibres ens èpoques molt diferents Raimon ha fet desaparéixer un llibre i viatjarà al món de les aventures en llocs i en delsmolt nostres. èpoques diferents dels nostres.

Aquest enunciat sobre el problema que té Raimon és correcte?

– La xiqueta

Una història s’ha de contar de manera ordenada. 4

• Heu6 explicat els fets de manera ordenada? • Heu usat una entonació adequada per a explicar-les?

– El pare

dia d’escola. Aquest enunciat sobre el problema que té Raimon és correcte?

Raimon ha fet desaparéixer un llibre i viatjarà al món de les lletres per a intentar recuperar-lo.

Sabeu que jo, quan tenia set anys, vaig caure de cap al llavador del poble de la iaia?

Pren nota!

Els llibres ens fan viure aventures en llocs i en èpoques molt diferents dels nostres.

Jo recorde que quan vam anar d’excursió al museu de l’Arròs…

Pren nota! Les anècdotes, habitualment, conten fets curiosos o graciosos de la vida d’algú.

1-2-4 25 contat En grups de quatre, valoreu les anècdotes que heu els membres del grup.

Respon aquestes qüestions sobre l’anècdota anterior.

• Heu explicat els fets de manera ordenada? • Heu usat una entonació adequada per a explicar-les?

– La mare

• Quina resulta més curiosa? Per què sorprén? – La xiqueta

Pren nota! Valorem les anècdotes

Les anècdotes, habitualment, conten fets 1-2-4 En grups curiosos de quatre, o graciosos devaloreu les anècdotes que heu contat la vida d’algú. els membres del grup.

– El pareaquestes qüestions Respon sobre l’anècdota anterior.

• Heu explicat els fets de manera ordenada?

• Quins personatges hi apareixen?

• Heu usat una entonació adequada per a explicar-les? 25 • Quina resulta més curiosa? Per què sorprén?

• Qui conta els fets? – La mare

– La xiqueta

Diftongs i hiats 17

• Quins personatges hi apareixen? • Qui conta els fets?

El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya

Pren nota

Valorem les anècdotes

de l’Arròs…

• Quina resulta més curiosa? Per què sorprén?

– La mare

Conec la meua llengua

Jo recorde que

16 • Usa frases clares i fàcils d’entendre. La història està narrada per… d’excursió al museu • Procura donar l’entonació a les frases. – La mare – Raimon – Algú que no adequada és un personatge

Jo, una vegada, quan d) La història passa… Jo, una vegada, quan anava amb ma mare Sabeu que jo, quan pel centre comercial… – En l’actualitat – En el passat – En elanava futuramb ma mare tenia set anys, vaig pel centre comercial… caure deal:cap al llavador e) La lectura pertany Jo no oblidaré Jo recorde que del poble de la iaia? mai el meu primer quan vam anar Jo no oblidaré – Plantejament – Nuc – Desenllaç dia d’escola. d’excursió al museu mai el meu primer de l’Arròs…

Respon aquestes qüestions sobre l’anècdota anterior.

Pren nota!

Anima els membres de la teua família a llegir el vostre llibre de contes!

quan vam anar • Procura donar l’entonació adequada a les frases.

En grups de quatre, valoreu les anècdotes que heu contat els membres del grup.

• Quins personatges hi apareixen?

Anima els membres de la

• Com es resol el problema?

• Qui conta els fets?

llibre. També podeu penjar la de web de l’escola! llibre. També els els podeu penjar en laen web l’escola!

Pren nota!

Anima els membres de la teua família a llegir el teua família a llegir el vostre llibre de contes! vostre llibre de contes!

Redacta el conte. Quan acabes, llig-lo, elimina les repeticions

1-2-4

textos: comprova en el menú de ferramentes quin idioma tens seleccionat i revisa i corregix, si cal, les faltes que marque. seleccionat i revisa i corregix, si cal, les faltes que marque.

classe, compartiu els contes, imprimiu-los i creeu el vostre 55A Aclasse, compartiu els contes, imprimiu-los i creeu el vostre

• Quin problema té?

Valorem les anècdotes 5

acabant, passa el corrector ortogràfic del processador de

4 Entextos: acabant, passa el en corrector ortogràfic del processador de tens comprova el menú de ferramentes quin idioma

• Quins personatges l’ajuden?

– La mare de Raimon – RaimonLínia del temps – Les lletres del llibre Raimonlletres a intentar recuperar-lo. ha fetper desaparéixer un llibre i viatjarà al món de les Tria un record que tingues i explica’l a la classe. Tria un record que tingues i explica’l a la classe. 3 lletres per a intentar recuperar-lo. anava amb ma mare quinsdes dos passen•els fets? seguint • Conta’l seguint unque ordre en b) la En història, delespais començament Sabeu jo, quan Conta’l un ordre en la història, des del començament pel centre comercial… fins al final. tenia set anys, vaig fins al final.– Al camp d’enfront de16 – A casa de Raimon – A l’escola casa Línia del temps

Redacta el conte. Quan acabes, llig-lo, elimina les repeticions

– Algú no un és un personatge – Algú queque no és personatge i corregix el que calga perquè s’entenga bé.

d) La història passa…

a) Quin personatge és el protagonista?

• Procura donar l’entonació adequada a les frases.

Jo no oblidaré mai el meu primer dia d’escola.

Identifique l’ordre en una narració

Escolta l’anècdota i i identifica quina vinyeta Escolta 1 conté un error. l’anècdota i i identifica quina vinyeta un3error. Jo, conté una vegada, quan

as a l’estiu? es o fas a activitat?

– La mare – La mare

e) La lectura pertany al:

Sumem

contar a la classe? Segur que si penses una miqueta, has viscut moltes anècdotes gracioses. fins miqueta, has viscut moltes anècdotes gracioses.al final. d’aquestes • Usa frases clares i fàcils d’entendre.

Excursionisme Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu.

ament u

c) La història està narrada c) La història està narrada per…per… U·2

• Desenllaç: on es resol el problema.

Contem anècdotes 1

la majoria de les accions.

2 Pensa en els elements que tindrà la teua història.

QUI HO CONTA? ESPAI Sumem Tria l’opció o les opcions adequades per a cada una 1 El narrador L’acció pot Sumem Tria l’opció o les opcions adequades per a cada una 1 d’aquestes qüestions sobre la lectura de lade unitat. o narradora passar en un sobre d’aquestes qüestions la lectura la unitat. és la persona sol espai a) Quin a) personatge ésoelels protagonista? Quin personatge és el protagonista? que conta la personatges – La mare Raimon – Raimon del del llibre – Lade mare de Raimon – Raimon – Les– lletres Les lletres llibre història. poden canviar

• Nuc: on passen

• Com es resol el problema?

3 Redacta llig-lo, eliminabé. les repeticions i corregix el queQuan calgaacabes, perquè s’entenga Crea un arxiu en el processador de textos de l’ordinador, po-el conte. sa-li un nom i guarda’l per a no perdre la informació. i corregix el que calga perquè s’entenga bé.

4 En

resol el problema.

TEMPS L’acció se situa en un moment determinat: en el passat, en el present o en el futur.

es resol el problema?

de lloc.

• Desenllaç: on es ELEMENTS DE LA NARRACIÓ

Crea un arxiu en el processador de textos de l’ordinador, po-

2sa-li Pensa en els elements història. un nom i guarda’l per que a no tindrà perdre la la teua informació.

ESPAI 2 Pensa en els elements que tindrà la teua història. • Quan i on passen els fets? L’acció pot ESPAI T’animes a escriure un conte amb l’ordinador? Us passar en un • Quii on fa de protagonista? Com és? • Quan L’acció pot U·1 proposem crear un llibre entre tota la classe on passen els fets? sol espai o els passar en un • Quin Qui aplegareu els vostres contes escrits amb •l’ordinador. té? Com és? fa deproblema protagonista? personatges sol espai o els • Quin • Quins poden canviar problema personatges té? l’ajuden? personatges depoden lloc. canviar • Quins personatges l’ajuden? • Com

Creem amb l’ordinador un llibre de contes

accions.

U·1

1 Creaamb un arxiu en el processador de textos de l’ordinador, poCreem l’ordinador un llibre de contes sa-li un nom i guarda’l per a no perdre la informació.

Escric un conte

la majoria de on les passen • Nuc: accions. la majoria de les

Una narració és el relat d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinat.

T’animes a escriure un conte amb l’ordinador? Us proposem crear un llibre entre tota la classe on aplegareu els vostres contes escrits amb l’ordinador.

Creem amb l’ordinador un llibre de contes Escric un conte

Una narració és el relat d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen terme uns personatges en un espai i un temps determinat. ELEMENTS DE aLA NARRACIÓ

LLIG I ESCRIC

T’ha passat algun fet curiós o divertit que vulgues contar a la classe? Segur que si penses una miqueta, has viscut moltes anècdotes gracioses.

Escric un conte

Conecés elels narratius Una narració relattextos d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinat.

Destreses que treballem Conec els textos narratius

ESCOLTE I PARLE

T’animes a escriure un conte amb l’ordinador? Us proposem crear un llibre entre tota la classe on aplegareu els vostres contes escrits amb l’ordinador.

Quines característiques tenen els textos narratius? Un conte, una faula, una novel·la o una llegenda presenten els mateixos elements que tot seguit et presentem.

LLIG I ESCRIC

Conec els textos narratius

Pren nota! Les anècdotes, habitualment, conten fets curiosos o graciosos de la vida d’algú.

– El pare

s Activitat ncials compete els

cionen que rela ntorn. amb l’e ts u g n ti n co

I PER A CADA TRIMESTRE...

Icones

REPÀS TRIMESTRAL

T·1

Ens comuniquem

Troba el missatge a) Aquest text podria acompanyar el cartell que hi ha a la platja. Llig-lo i fes les activitats proposades.

Observa les imatges i respon les preguntes següents.

Es prohibix la pesca submarina

Compra tres barres de pa, per favor.

• Identifica els prefixos i els sufixos d’aquestes paraules de la família de mar. marítim – marí – mariner – submarí • Escriu les paraules derivades que se t’acuden de la família de pesca.

Aprenentatge cooperatiu

Educació emocional

TIC

Aprenentatge lúdic

b) Explica per què duen guionet les paraules penya-segat i para-sol. c) Ordena les síl·labes i forma paraules. Quines tenen hiat? à/ce/o

al/po

xell/vai

ó/a/vi

d) Per què té accent gràfic la paraula avió? 1

2 3

Expressa’t Has anat alguna vegada a fer la compra? Conta alguna anècdota breu que t’haja ocorregut en aquesta situació. Fixa’t que el narrador haurà d’estar en 1a persona.

Coneixes la llengua? a) Ordena alfabèticament aquests noms d’animals.

a) En quines situacions es produïx una comunicació verbal?

lleopard – mico – tucà – vaca – gos – ornitorrinc

d) En quina és escrita? Què deu explicar el paper?

b) Escriu un nom de cada classe: propi, comú, individual, col·lectiu, concret i abstracte.

c) En quina és oral? Analitza’n els elements de la comunicació.

c) Classifica aquestes paraules segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles.

• Qui hi fa d’emissor?

lliçó – exàmens – aniran – carruatge – acadèmia – València

• I de receptor?

Repàs trimestral amb activitats lúdiques.

d) Completa aquests grups de paraules per a formar oracions.

• Sabries transmetre el mateix missatge en una altra llengua? En quina? d) Quin tipus de comunicació es produïx en l’escena de la platja? Quin missatge s’hi transmet?

– La meua motxilla…

– Ella no…

– Hi ha un gat…

– Les aranyes…

TES JEC PRO QUE N E

QU MAR

Sta

MIRA AIXÒ! Exposem imatges per a sensibilitzar sobre el canvi climàtic? Creem consciència ambiental!

Creeu el «Racó del clima» en algun corredor de l’escola per a exposar-les. També podeu pujar-la al vostre blog i a la pàgina web del centre.

Us animeu a preparar

C CO ON NSS

Si compartiu aquesta informació ajudareu a crear consciència sobre aquest tema.

Quan hàgeu retriat les imatges que expliquen l’aspecte del canvi climàtic que us ha tocat, és el moment d’escriure un peu de foto breu que ajude a entendre la informació que voleu transmetre. També indicareu on heu trobat la imatge.

DI S SE

A vegades les imatges reals ajuden a entendre millor un tema que no una explicació llarga.

NYA n

Podeu preparar la vostra galeria d’imatges sobre el canvi climàtic tant en format paper com digital.

Des

Això passa perquè produïxen un efecte de sensibilització i d’empatia envers els arguments que es pretenen defensar.

Cada grup s’encarregarà de buscar fotos sobre un aspecte concret del canvi climàtic, com ara la flora, la fauna, els oceans, el desgel, la vida submarina, les fonts d’energia, la contaminació industrial…

Quines imatges se t’acuden quan es parla del canvi climàtic?

O VA

Projecte interdisciplinari per a integrar les diferents àrees d’aprenentatge amb un objectiu comú.

Mak

ÏXE RUUY TTR

1 Thi

Avaluació

Serà una bona idea que compartiu aquestes imatges amb unes altres classes, amb les famílies…

una galeria d’imatges sobre el canvi climàtic?

Àudio

La nostra cimera pel clima:

Desenvolupament del pensament

TRIMESTRE 1 PPRESS E

TTAA ENN

DESCOBRIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

ODS

Tes

El que més m’ha sorprés ha sigut…

Anoteu la font d’on heu extret les imatges!

75 74

u en acció Objecti U·1

DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés? 1

Objectiu en acció

Relaciona els elements de les columnes.

U·1

fa el senyal de no Un guardià D’APRENENTATGE DOSSIER passar i els conductors es desvien.

Comunicació verbal oral

he aprés? Què per la ràdio. les notícies Escoltes

Comunicació verbal escrita

de les columnes. elementsun elspublicat Relacionaha 1 germana La meua de l’escola. poema en la revista fa el senyal de no Un guardià

Comunicació no verbal Comunicació verbal oral

passar i els conductors es desvien.

Dossier d’aprenentatge

missatge i el per el receptor Indica l’emissor, la ràdio.de cada situació de Comunicació verbal escrita les notícies Escoltes comunicació. La meua germana ha publicat un poema en la revista de l’escola. a) Veiem el telenotícies.

Comunicació no verbal

Llegim! Per què és important llegir? Per torns, eixiu a la pissarra i contesteu aquesta pregunta. En acabant, reflexiona què et fa dir això, és a dir, en quina raó et baacció Objectiu resposta. Veureu com compartiu idees molt interessants! aquesta per a donaren ses

Llegim! Per què ésllegir? important llegir?eixiu a la pissarra i contesteu aquesta Per torns, Per què és important pregunta. En acabant, reflexiona què et fa dir això, és a dir, en quina raó et baresposta. Veureu com compartiu idees molt interessants! ses per a donar aquesta Perquè s’aprenen moltes coses llegint llibres. Per què és important llegir?

b) Un cotxe passa prop nostre i la conductora fa sonar el clàxon.

Indica l’emissor, el receptor i el missatge de cada situació de

Què et fa dir això?

el pare demana una cosa a un empleat. c) Al supermercat, comunicació.

Perquè s’aprenen moltes coses llegint llibres.

a) Veiem el telenotícies.

Copia el text i completa’l amb les comes, els punts i els dos b) Un cotxe passa prop nostre i la conductora fa sonar el clàxon. punts que hi falten.

Perquè jo vaig descobrir moltes coses sobre dinosaures Quèels et fa dir això? amb un llibre que em va regalar ma tia.

c) Al supermercat, el pare demana una cosa a un empleat.

Vaig construir amb fustes i cordam un bot rudimentari per a i els dos puntsseca comes, els carn lesformatges arròs bagulsamb completa’l text itres Copia aelterra transportar 3 coses falten. més útil si descomptem el menhi troballa punts queLa blat farina i botelles rudimentari cordam un boti les fustes armes la per a Vaig construir de iferramentes; plena de fusteramb jar va ser la caixa arròs formatges carn seca a terra proveir vaigbaguls emtres De tot municionscoses pólvora i lestransportar

blat farina i botelles La troballa més útil si descomptem el menRobinsoni Crusoe. DanieldeDefoe. les armes la ferramentes; jar va ser la caixa de fuster plena pólvora i les municions De tot em vaig proveir

Conec la meua llengua i aprenc a escriure-la i pronunciar-la bé.

Busca-la Quina paraula de cada grup trobaràs en el diccionari? Daniel Defoe. Robinson Crusoe. i digues de quina classe és.

Quina paraula de cada grup trobaràs en el diccionari? Busca-la – penjades penjar – penges penjaria és. de quina–classe i digues

CONEC LA MEUA LLENGUA

La comunicació

La comunicació Observa la imatge i comenta les situacions de comu11 Observa la imatge i comenta les situacions de comunicacióverbal verbal (oral i escrita) no verbal nicació (oral i escrita) i no iverbal que hique veus.hi veus.

Quan transmetem i rebem in-

Quan transmetem i rebem informacióuna establim formació establim comu- una comunicació. nicació.

tatsegüents. i fes les activitats següents. tat i fes les activitats

costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. El punt ( . ) marca una pausa

El punt ( . ) marca una pausa llarga. llarga.

• Separa les diferents oracions • Separa les diferents oracions Però el llibre, en lloc a plom, va obrir Peròdeelcaure llibre, en lloc de caure a plom, va obrir 20 (punt i seguit). d’un paràgraf (punt i seguit). d’un paràgraf 20 les pàgines i començà a planar icom si fora una les pàgines començà a planar com•siSepara fora una els paràgrafs en un • Separa els paràgrafs en un gavina majestuosa. I va anar a aterrar tan feliç (punt i a part). gavina majestuosa. I va anar a aterrartexttan feliç text (punt i a part). en un camp ple d’herba que hi havia enfront. el final d’un escrit en un camp ple d’herba que hi havia• Indica enfront. • Indica el final d’un escrit Raimon no s’ho acabava de creure. (punt final). Raimon no s’ho acabava de creure. (punt final).

Si usem laSillengua, usem la la comunillengua, la comunicació és verbal potverbal ser orali opot ser oral o caciói és escrita; si fem servir gestos, seescrita; si fem servir gestos, senyals, símbols o sorolls, la conyals, símbols o sorolls, la comunicació és no verbal.

municació és no verbal.

• Quants i a al part hiiha? • Copia la paraula anterior i lapunts posterior punt seguit. la comes paraula la posterior al punt i seguit. • Quina explicació •hiCopia ha entre enanterior el primeri paràgraf?

• Quina explicació hi ha entre comes en el La primer coma ( ,parà) indica curta en la lectura. graf?

Reescriu aquestes oracions posant les comes que hi falten.

una pausa

La coma ( , ) indica una pausa

• Separa les paraules o frases curta en la lectura. d’una enumeració.

oracions posant les •comes que hi – Ivana la xica2queReescriu viu dalt deaquestes nosaltres és romanesa. Introduïx una explicació • o Separa les paraules o frases

falten. aclariment. – Ferran Isabel Lina i Tomàs faran junts el treball de Plàstica. – Ivana la xica que viu dalt de nosaltres és romanesa.

Les

Identifica els elements de la comunicaalternatives ció de cada una d’aquestes situacions. a)

Lespersona Una alternatives

llig un diari que du el titular: «Risc de

Identifica els elements de la comunicapluges fortes». ció de cada una d’aquestes situacions.

b) La mestra convoca per telèfon els pares a una reua) nió Unaa l’aula. persona llig un diari que du el titular: «Risc de

pluges fa fortes». c) L’àrbitre sonar el xiulet per una falta.

b) Un La conductor mestra convoca per d’un telèfon elsd’estop. pares a una reud) para davant senyal nió a l’aula. c) L’àrbitre fa sonar situacions el xiulet per falta.comuquines d’aquestes no esuna produïx 3 En

nicació? Raona quinpara element de la comunicació falla d) Un conductor davant d’un senyal d’estop. en cada cas.

a) Hi ha un televisor encés en una sala buida de gent.

EnAquines d’aquestes situacions no d’un es produïx b) la bústia de casa trobes publicitat restau- comurant japonés escrita valencià.de la comunicació falla nicació? Raona quinenelement enÒbric cadauna cas.carta i el paper està en blanc, no hi ha c) escrit. a) res Hi ha un televisor encés en una sala buida de gent.

b) A la bústia de casa trobes publicitat d’un restaurant japonés escrita en valencià. c) Òbric una carta i el paper està en blanc, no hi ha res escrit.

– El meu poble Agres està situat peusi de la serra – Ferran IsabelalsLina Tomàs faran junts el treball de de Mariola. Plàstica.

Els elements de la comunicació són:

Els elements Emissor: qui emet de la comunicael ció missatge. són: Receptor: qui el rep.

Emissor: qui emet Missatge: allò que es vol el missatge. comunicar. Receptor: qui el rep. Missatge: allò que es vol comunicar.

d’una enumeració. • Introduïx una explicació o aclariment.

– El meu poble Agres està situat als peus de la serra Els dos punts ( : ) de Mariola.

Copia les oracions i escriu els dos punts que falten. – Té tres germans Manel, Lluïsa i Sergi.

– La iaia em digué «Quan vindreu a casa a berenar?».

introduïxen la reproducció exacta de frases, una enumeració o una ex-

plicació. les oracions i escriu els dos punts que falten. 3 Copia – Ho farem millor així jo l’aguante i tu la retalles.

– Té tres germans Manel, Lluïsa i Sergi.

DICTAT

– La iaia em digué «Quan vindreu a casa a berenar?». – Ho farem millor així jo l’aguante i tu la retalles.

Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.

Les festes patronals són una tradició en molts pobles i ciutats. Entre elsDICTAT actes que s’hi solen celebrar destaquen: els balls tradicionals a la plaça, les cercaviles o els jocs Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat. infantils com les carreres de sacs, la cucanya, etc.

Els dos punts ( : ) introduïxen la reproducció exacta de frases, una enumeració o una explicació.

Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació

Valora com has escrit el dictat.

Cal·ligrafia

Les festes patronals són una tradició en molts pobles i ciutats. Entre els actes que s’hi solen celebrar destaquen: els balls tradicionals a la plaça, les cercaviles o els jocs infantils com les carreres de sacs, la cucanya, etc.

Ortografia

la comunicació. els elements • Reconec on correspon. signes dedepuntuació • Pose els • Pose els signes de puntuació on correspon.

Si no has sabut respondre-la.

Si has necessitat ajuda.

fas bé i amb un de roig, el que has de millorar.

Copia amb un retolador verd el que fas molt bé; amb un de groc, el que opinió sobre aquest. expresse Resumisc millorar. demeua que has la roig,i el dellibre i amb unun fas• bé

Si no has sabut respondre-la.

• Treballe sempre en grup aportant el màxim.

• Localitze ràpidament paraules en el diccionari.

• Quants punts i a part hi ha?

Si has necessitat ajuda.

Si has sabut la resposta.

Trieu les respostes que més us hagen agradat a la resposta «Per què és important llegir?» i escriviu-les amb lletra gran en cartells que penjareu a classe i pels corredors de l’escola. Així trobarem a tothora motius per a llegir.

Com ho he aprés?

narració. que són • Identifique la comunicació. de una elements elstextos • Reconecels

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al pinta la cara corresponent al En el quadern, semàfor. d’aquesta El activitat pàgina. costat de cada

Signes de puntuació

Signes de puntuació Torna a llegir aquest fragment de la lectura de la uni1 Torna a llegir 1aquest fragment de la lectura de la uni-

narració. són una que elsi textos • Identifique sobre aquest. opinió la meua expresse un llibre • Resumisc

infermers – infermeries – infermeres – infermer

U·1

Trieu les respostes que més us hagen agradat a la resposta «Per què és important llegir?» i escriviu-les amb lletra gran en cartells que penjareu a classe Fem cartells per a animar la gent a llegir i pels corredors de l’escola. Així trobarem a tothora motius per a llegir.

alt – altes – altures – altot

U·1

un retolador verd el que fas molt bé; amb un de groc, el que amb 1 Copia aprés? ho he Com

penjar – penjades

– penges – penjaria alt – altes – altures – altot

infermers – infermeries – infermeres – infermer

CONEC LA MEUA LLENGUA

Perquè jo vaig descobrir moltes coses sobre els dinosaures amb un llibre que em va regalar ma

tia. Fem cartells per a animar la gent a llegir

Presentació Cal·ligrafia

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Com hi accedixes?

Viatgem !

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

Com ho veus? • T’agrada viatjar i conéixer altres llocs? • On t’agradaria fer el teu pròxim viatge? • Quin tipus d’activitats t’agrada fer quan viatges?

Objectiu en acció Hi ha formes de gaudir del temps lliure i de conéixer llocs nous de manera respectuosa amb el medi. Preparem l’itinerari d’una excursió compromesa amb l’entorn i presentem-lo a classe.

Contem anècdotes T’ha passat algun fet divertit que vulgues contar a la classe?

La dada L’activitat física que fem durant els viatges millora la nostra salut.

Cap al campament d’estiu Què fas a l’estiu? Viatges o fas alguna activitat?

Excursionisme Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu.

Identifique l’ordre en una narració Una història s’ha de contar de manera ordenada.

Identifique qui conta una narració Des de quins punts de vista es pot contar una història?

Com és? Una resposta global per a un entorn educatiu divers.. Intuïtiu Fàcil d’utilitzar.

Multidispositiu Podràs utilitzar-lo amb qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...).

Descarregable Pots treballar sense connexió a internet i descarregar-lo en més d’un dispositiu.

Què t’oferix? 8

Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Sincronitzable Els canvis que faces se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què treballes.

Amb aquests recursos podràs: Exercitar activitats interactives Estudiar resums interactius, esquemes... Conec la meua llengua El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya Diftongs i hiats

Aprendre àudios, vídeos, game room... Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Llegim!

La lectura és molt important per a aprendre coneixements nous. Ens ajuda a entendre el món i tot allò que ens envolta. A més a més, és una font d’inspiració i d’imaginació; podem gaudir molt mentre llegim.

Com ho veus?

La dada

• T’agrada llegir? Quin tipus de lectures preferixes? • Visites sovint la biblioteca pública? • A casa, tens els llibres organitzats en una biblio-

teca personal?

Objectiu en acció

n Has pensat quantes coses es pode aprendre amb els llibres? Anima tot el món a llegir!

Comentem llibres que hem llegit Recomana algun llibre que t’haja agradat.

Al món, hi ha milions de xiquets i xiquetes que no tenen accés als llibres ni a la lectura.

Qui dona vida als llibres? Què passa si ens desfem d’un llibre?

El diccionari Recordes l’ordre alfabètic?

Conec els textos narratius Quines característiques tenen els textos narratius?

Escric un conte T’animes a escriure un conte amb l’ordinador?

Conec la meua llengua La comunicació Signes de puntuació

ESCOLTE I PARLE

Recomana algun llibre que t’haja agradat. Amb aquestes activitats descobrireu noves històries per a llegir i gaudir.

Comentem llibres que hem llegit 1

Llig els passos que cal seguir per a parlar sobre un llibre que hages llegit. Després, relaciona cada pas amb la bafarada corresponent.

1. Dades del llibre Títol, autoria, il·lustració (si en té), gènere (misteri, ciència-ficció, aventures, humor, etc.). 2. Resum Parla només del plantejament: protagonistes, on i quan ocorren els fets i el problema que se’ls planteja. No contes el desenllaç! 3. Opinió Digues si t’ha agradat o no i per què. Destaca allò que més t’haja agradat i també allò que canviaries.

Els protagonistes pertanyen al club de futbol de l’escola Gironeta, que està a punt de baixar a segona divisió. Si això passa, l’equip desapareixerà! Mentre s’esforcen partit a partit per a evitar-ho, hauran d’investigar per què, de sobte, els àrbitres s’adormen durant els seus partits.

El llibre «El misteri dels àrbitres adormits» pertany a la col·lecció «Els Futbolíssims», de Roberto Santiago i amb il·lustracions d’Enrique Lorenzo. És un llibre d’aventures i de misteri.

Em va agradar perquè la història és entretinguda i perquè m’agrada molt el futbol. També és molt bonica l’amistat que hi ha entre els membres de l’equip.

U·1

Llig aquests resums de llibres. Després, relaciona cada un amb una de les opinions que escoltaràs.

Tavi és un xiquet molt tímid que s’enamora de Vanina, la companya nova de classe. Ella ha arribat d’un país llunyà que està en guerra i, per això, no li agraden les baralles. Per a ajudar Vanina, Tavi i els seus amics decidixen fer una cançó i presentar-se a un concurs de cançons per la pau.

El ratolí de les dents rep una carta d’un gat sense dents, Taques Negres, que li demana ajuda. El ratolí pensa que un gat sense dents és una cosa bona perquè no pot acaçar ratolins, però també li fa pena el pobre Taques Negres.

Anima a llegir Recorda algun llibre que t’haja agradat molt i porta’l a classe per a presentar-lo seguint aquest guió. – Títol – Autoria – Il·lustració – Resum de la història – Opinió personal

Pren nota! Has trobat companys i companyes amb gustos pareguts al teu? Quins llibres t’han descobert?

LLIG I ESCRIC

Què passa si ens desfem d’un llibre? Raimon, el protagonista d’aquesta història, no té ganes de llegir i descobrix què els passa, als llibres, si no els volem.

Qui dona vida als llibres? —Raimon, ja n’hi ha prou! —va dir la mare apagant el televisor—. Alça’t del sofà i ves a llegir el llibre que t’han demanat a classe! Raimon, enfadat, va tancar de colp la porta de l’habitació. —No hi ha dret! Sempre igual! Un altre rotllo de llibre. Doncs, hala, no em dona la gana llegir-lo! I tot rabiós, va llançar-lo per la finestra del quart pis on vivia.

Abans de llegir

• Observa el text i identifica si hi predomina la narració o els diàlegs.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Però el llibre, en lloc de caure a plom, va obrir les pàgines i començà a planar com si fora una gavina majestuosa! I va anar a aterrar tan feliç en un camp ple d’herba que hi havia enfront. Raimon no s’ho acabava de creure. Va córrer escales avall i va travessar el carrer. La sorpresa, com una llebre, va saltar-li de sobte. —Ui, si té les pàgines en blanc! Per a assegurar-se’n, va agafar el llibre amb les mans i començà a passar fulls, un poc nerviós, i no hi va trobar ni una sola lletra escrita! —És clar, tros de suro, si no hagueres llançat el llibre… —va dir una veueta. —De segur que el televisor no l’hauries fet volar per la finestra, no! —va continuar una altra. —I a més, quin mal et feia el llibre? Si no t’agrada llegir ni els cartells de les pel·lícules! —retrucava encara una altra veueta. —Qui… qui, qui, qui sou? —digué Raimon tot esporuguit. —Mira, babau, no t’espantes. Som nosaltres, les lletres, les que fem que el llibre existisca —era la lletra a, que estava acostumada a anar la primera.

Vocabulari A plom: verticalment. Retrucar: contestar. Esporuguit: temorós, amb por.

U·1

—Bon discurset! —li seguia el fil la h—. Que sàpies que per culpa teua aquest llibre ha deixat d’existir! I ja no podrà divertir-se ningú més amb ell. —Que el llibre ja no existix per culpa meua? —balbucejà Raimon. —Doncs, sí! —ara era el torn de la i, a la qual sempre li agradava posar els punts allà on tocava—. Cada volta que un xiquet o una xiqueta maltracten un llibre, el trenquen, o, com tu, el llancen per la finestra, aquest desapareix del món dels llibres, com si no haguera existit mai. —Però jo no ho sabia! —deia Raimon. —Tu no saps que perquè un llibre cobre vida has de llegir-lo? —parlà la u, amb veu de tenor. —I puc fer alguna cosa per a solucionar-ho? —Home, fer, el que es diu fer… —va dir la x amb els braços encreuats mentre mirava amb complicitat les companyes. De sobte, la j va fer un xiulet estrident i començà a arribar un estol de llibres voladors que va cobrir el pati davant la mirada al·lucinada de Raimon. —Tu no et preocupes, només has de deixar-te dur —va explicar-li tranquil·litzadora la p—. Puja a l’estora voladora que han preparat els llibres i nosaltres et portarem al nostre món. Adaptat de Viatge al món de les lletres. Ramon Guillem. Ed. Bromera.

LLIG I ESCRIC

Comprenc la lectura

Per què s’enfada Raimon al principi de la lectura?

Què fa per a demostrar que està enfadat? • Penses que la reacció de Raimon és adequada? De quina altra manera podria haver reaccionat?

Per què se sorprén Raimon quan s’acosta al llibre?

De qui són les veuetes que escolta Raimon?

Segons la lectura, què s’ha de fer perquè un llibre tinga vida? I què passa quan es maltracta un llibre?

Relaciona cada característica amb la lletra corresponent. a) Té veu de tenor. b) Està acostumada a anar la primera. c) Encreua els braços. d) És tranquil·litzadora. e) Xiula de manera estrident. f) Sempre posa els punts on toca.

Ordena els sentiments que experimenta Raimon al llarg del fragment que has llegit. Línia del temps

nerviosisme

ràbia

sorpresa

enfadament

por torbament

Els llibres i tu

1 Et costa posar-te a llegir? Preferixes fer unes altres activitats? Quines? Explica-ho.

2 Com et sents quan lliges? 14

Pren nota! Amb els llibres, podem viure milers d’aventures, com aquesta que està a punt de començar Raimon.

Recordes l’ordre alfabètic? Per a consultar el diccionari et resultarà imprescindible!

U·1

Descobrisc el diccionari 1

Ordena aquestes paraules segons com les trobaries en el diccionari.

En el diccionari, les paraules apareixen ordenades alfabèticament.

llibreria – llegir – llarg – llibre – llàgrima

Quan dues paraules comencen per la mateixa lletra, cal fixar-se en la segona.

Quina paraula has de buscar en el diccionari per a conéixer el significat de cada una d’aquestes?

majestuosa pàgines

llibretera començant

Els noms i els adjectius apareixen en singular (pàgina) i, si en tenen, en masculí (llibreter) i els verbs en infinitiu (llegir, començar).

llegia tristes

Exemple Majestuosa

majestuós

Relaciona cada concepte amb la definició i l’exemple corresponent. Definició de la paraula. Si en té més d’un, els trobarem numerats.

entrada

llibre

Indicació de la classe de paraula (nom, verb, etc.).

significat

n. masc.

abreviatura gramatical

1. Conjunt de fulls impresos que van units per un costat i coberts amb unes tapes.

Paraula definida que apareix ordenada alfabèticament.

Pren nota!

Busca en el diccionari les paraules llom i coberta i fes les activitats següents. • Quina abreviatura gramatical té cada una? Què signifiquen? • Quants significats té cada una?

En Internet també hi ha diccionaris que pots consultar, com ara el Diccionari Normatiu Valencià: www.avl.gva.es/lexicval.

Quines característiques tenen els textos narratius? Un conte, una faula, una novel·la o una llegenda presenten els mateixos elements que tot seguit et presentem.

LLIG I ESCRIC

Conec els textos narratius Una narració és el relat d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinat. ELEMENTS DE LA NARRACIÓ ACCIÓ Té tres parts:

• Plantejament: on es presenten els personatges i el problema que tenen.

TEMPS L’acció se situa en un moment determinat: en el passat, en el present o en el futur.

PERSONATGES Realitzen l’acció. Poden ser principals (protagonista i antagonista) o secundaris.

QUI HO CONTA? El narrador o narradora és la persona que conta la història.

ESPAI L’acció pot passar en un sol espai o els personatges poden canviar de lloc.

• Nuc: on passen la majoria de les accions.

• Desenllaç: on es resol el problema.

Tria l’opció o les opcions adequades per a cada una d’aquestes qüestions sobre la lectura de la unitat. Sumem

a) Quin personatge és el protagonista? – La mare de Raimon – Raimon

– Les lletres del llibre

b) En quins dos espais passen els fets? – A casa de Raimon

– A l’escola

– Al camp d’enfront de casa

c) La història està narrada per… – La mare

– Raimon

– Algú que no és un personatge

– En el passat

– En el futur

– Nuc

– Desenllaç

d) La història passa… – En l’actualitat e) La lectura pertany al: – Plantejament

Pren nota!

Aquest enunciat sobre el problema que té Raimon és correcte? Raimon ha fet desaparéixer un llibre i viatjarà al món de les lletres per a intentar recuperar-lo.

Els llibres ens fan viure aventures en llocs i en èpoques molt diferents dels nostres.

T’animes a escriure un conte amb l’ordinador? Us proposem crear un llibre entre tota la classe on aplegareu els vostres contes escrits amb l’ordinador.

U·1

Escric un conte Creem amb l’ordinador un llibre de contes

1 Crea un arxiu en el processador de textos de l’ordinador, posa-li un nom i guarda’l per a no perdre la informació.

2 Pensa en els elements que tindrà la teua història. • Quan i on passen els fets? • Qui fa de protagonista? Com és? • Quin problema té? • Quins personatges l’ajuden? • Com es resol el problema?

3 Redacta el conte. Quan acabes, llig-lo, elimina les repeticions i corregix el que calga perquè s’entenga bé.

4 En

acabant, passa el corrector ortogràfic del processador de textos: comprova en el menú de ferramentes quin idioma tens seleccionat i revisa i corregix, si cal, les faltes que marque.

5 A classe, compartiu els contes, imprimiu-los i creeu el vostre llibre. També els podeu penjar en la web de l’escola!

Pren nota! Anima els membres de la teua família a llegir el vostre llibre de contes!

CONEC LA MEUA LLENGUA

La comunicació 1

Observa la imatge i comenta les situacions de comunicació verbal (oral i escrita) i no verbal que hi veus.

Quan transmetem i rebem informació establim una comunicació. Si usem la llengua, la comunicació és verbal i pot ser oral o escrita; si fem servir gestos, senyals, símbols o sorolls, la comunicació és no verbal.

Les alternatives

Identifica els elements de la comunicació de cada una d’aquestes situacions. a) Una persona llig un diari que du el titular: «Risc de pluges fortes». b) La mestra convoca per telèfon els pares a una reunió a l’aula. c) L’àrbitre fa sonar el xiulet per una falta. d) Un conductor para davant d’un senyal d’estop.

En quines d’aquestes situacions no es produïx comunicació? Raona quin element de la comunicació falla en cada cas. a) Hi ha un televisor encés en una sala buida de gent. b) A la bústia de casa trobes publicitat d’un restaurant japonés escrita en valencià. c) Òbric una carta i el paper està en blanc, no hi ha res escrit.

Els elements de la comunicació són: Emissor: qui emet el missatge. Receptor: qui el rep. Missatge: allò que es vol comunicar.

U·1

Signes de puntuació 1

Torna a llegir aquest fragment de la lectura de la unitat i fes les activitats següents.

Però el llibre, en lloc de caure a plom, va obrir les pàgines i començà a planar com si fora una gavina majestuosa. I va anar a aterrar tan feliç en un camp ple d’herba que hi havia enfront. Raimon no s’ho acabava de creure.

El punt ( . ) marca una pausa llarga. • Separa les diferents oracions d’un paràgraf (punt i seguit). • Separa els paràgrafs en un text (punt i a part). • Indica el final d’un escrit (punt final).

• Quants punts i a part hi ha? • Copia la paraula anterior i la posterior al punt i seguit. • Quina explicació hi ha entre comes en el primer paràgraf?

Reescriu aquestes oracions posant les comes que hi falten. – Ivana la xica que viu dalt de nosaltres és romanesa. – Ferran Isabel Lina i Tomàs faran junts el treball de Plàstica.

La coma ( , ) indica una pausa curta en la lectura. • Separa les paraules o frases d’una enumeració. • Introduïx una explicació o aclariment.

– El meu poble Agres està situat als peus de la serra de Mariola.

Copia les oracions i escriu els dos punts que falten. – Té tres germans Manel, Lluïsa i Sergi. – La iaia em digué «Quan vindreu a casa a berenar?». – Ho farem millor així jo l’aguante i tu la retalles.

Els dos punts ( : ) introduïxen la reproducció exacta de frases, una enumeració o una explicació.

DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.

Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés? 1

Relaciona els elements de les columnes. Un guardià fa el senyal de no passar i els conductors es desvien.

Comunicació verbal oral

Escoltes les notícies per la ràdio.

Comunicació verbal escrita

La meua germana ha publicat un poema en la revista de l’escola.

Comunicació no verbal

Indica l’emissor, el receptor i el missatge de cada situació de comunicació. a) Veiem el telenotícies. b) Un cotxe passa prop nostre i la conductora fa sonar el clàxon. c) Al supermercat, el pare demana una cosa a un empleat.

Copia el text i completa’l amb les comes, els punts i els dos punts que hi falten.

Vaig construir amb fustes i cordam un bot rudimentari per a transportar coses a terra tres baguls arròs formatges carn seca blat farina i botelles La troballa més útil si descomptem el menjar va ser la caixa de fuster plena de ferramentes; i les armes la pólvora i les municions De tot em vaig proveir Daniel Defoe. Robinson Crusoe.

Quina paraula de cada grup trobaràs en el diccionari? Busca-la i digues de quina classe és.

penjaria – penges – penjar – penjades alt – altes – altures – altot infermers – infermeries – infermeres – infermer

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U·1

Object iu en acció Llegim! Per què és important llegir? Per torns, eixiu a la pissarra i contesteu aquesta pregunta. En acabant, reflexiona què et fa dir això, és a dir, en quina raó et bases per a donar aquesta resposta. Veureu com compartiu idees molt interessants!

Per què és important llegir? Perquè s’aprenen moltes coses llegint llibres.

Què et fa dir això? Perquè jo vaig descobrir moltes coses sobre els dinosaures amb un llibre que em va regalar ma tia.

Fem cartells per a animar la gent a llegir

Com ho he aprés? 1

Copia amb un retolador verd el que fas molt bé; amb un de groc, el que fas bé i amb un de roig, el que has de millorar. • Resumisc un llibre i expresse la meua opinió sobre aquest. • Identifique els textos que són una narració. • Reconec els elements de la comunicació. • Pose els signes de puntuació on correspon. • Treballe sempre en grup aportant el màxim. • Localitze ràpidament paraules en el diccionari.

Viatgem!

Com ho veus?

La dada

• T’agrada viatjar i conéixer altres llocs? • On t’agradaria fer el teu pròxim viatge? • Quin tipus d’activitats t’agrada fer quan viatges?

Objectiu en acció

lliure Hi ha formes de gaudir del temps a i de conéixer llocs nous de maner respectuosa amb el medi. Preparem sa l’itinerari d’una excursió comprome sse. amb l’entorn i presentem-lo a cla

Contem anècdotes T’ha passat algun fet divertit que vulgues contar a la classe?

L’activitat física que fem durant els viatges millora la nostra salut.

Cap al campament d’estiu Què fas a l’estiu? Viatges o fas alguna activitat?

Excursionisme Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu.

Identifique l’ordre en una narració Una història s’ha de contar de manera ordenada.

Identifique qui conta una narració Des de quins punts de vista es pot contar una història?

Conec la meua llengua El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya Diftongs i hiats

T’ha passat algun fet curiós o divertit que vulgues contar a la classe? Segur que si penses una miqueta, has viscut moltes anècdotes gracioses.

ESCOLTE I PARLE

Contem anècdotes 1

Escolta l’anècdota i i identifica quina vinyeta conté un error. 1

2 Respon aquestes qüestions sobre l’anècdota anterior. • Quins personatges hi apareixen? • Qui conta els fets? – La mare

– La xiqueta

– El pare

U·2

Línia del temps

Tria un record que tingues i explica’l a la classe.

• Conta’l seguint un ordre en la història, des del començament fins al final. • Usa frases clares i fàcils d’entendre. • Procura donar l’entonació adequada a les frases. Jo, una vegada, quan anava amb ma mare pel centre comercial… Jo no oblidaré mai el meu primer dia d’escola.

Sabeu que jo, quan tenia set anys, vaig caure de cap al llavador del poble de la iaia?

Jo recorde que quan vam anar d’excursió al museu de l’Arròs…

Valorem les anècdotes 1-2-4

En grups de quatre, valoreu les anècdotes que heu contat els membres del grup.

• Heu explicat els fets de manera ordenada? • Heu usat una entonació adequada per a explicar-les? • Quina resulta més curiosa? Per què sorprén?

Pren nota! Les anècdotes, habitualment, conten fets curiosos o graciosos de la vida d’algú.

LLIG I ESCRIC

Què fas a l’estiu? Viatges amb la família o fas alguna altra activitat? La protagonista d’aquesta lectura no té massa ganes de participar en la proposta que li fan els pares…

Cap al campament d’estiu L’estiu que vaig fer deu anys, els pares em donaren una sorpresa. Havien de treballar lluny. I com que no volien deixar-me sola a casa ni encolomar-me a l’àvia, van pensar que la millor opció era enviar-me a un campament. Quan m’ho van insinuar, em va caure l’ànima als peus. Ma mare va provar de fer-me passar amb bones raons: —Creu-me, Alícia, t’agradarà! Jugaràs amb altres xiquets, viuràs a la muntanya, veuràs animalets…

Abans de llegir

• A partir del títol i de les il·lustracions, imagina què deu contar aquesta narració.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

—I si els altres xiquets em cauen malament? I si em perd a la muntanya? I si em piquen els mosquits? Jo no me’n vull anar. —Ton pare i jo hem de treballar tant sí com no. Els teus companys d’escola peguen a fugir al poble o a la platja. Què vols, avorrir-te com un mussol tot l’estiu? —Què és un mussol? —Justa la fusta! Per això has d’anar de campament! A la teua edat, jo sabia què era un mussol, una cadernera o un pit-roig. —Tu vivies en un poble, mare, entre cabres i conills. No coneixeré ningú! Si m’envies al campament em provocaràs un trauma infantil! —Només seran un parell de setmanes. És el millor per a tu, Alícia, i s’ha acabat! Quan la mare s’entestava en alguna cosa, no hi havia manera de fer-la canviar de parer. Era igual de cabuda que jo. La mare va llegir en la pàgina web que dormiríem en tendes de campanya. Quin horror! M’esmussava de pensar-ho. M’imaginava un campament perdut a la serra, infectat de mosquits tigre, vampirs, formigues roges assassines, serps devoradores d’humans i tota classe de bèsties despietades i famolenques. Vocabulari Encolomar: encarregar a un altre (una faena difícil). Justa la fusta: expressió que s’usa per a donar la raó a una cosa dita. Esmussar: ací, causar una impressió desagradable.

U·2

L’1 de juliol, a punta de dia, em van embotir de matinada en un autobús ple d’altres víctimes innocents i inconscients de la sort que els esperava. Vam deixar arrere els edificis de la ciutat. Després, vam mamprendre un bon tros per carretera. Quan l’autobús va enfilar una pista estreta, costeruda i tota revoltes, per les finestres només veies arbres i més arbres, tan alts i frondosos que ocultaven el cel. A l’últim, vam arribar a la nostra destinació, baldats, cruixits i més marejats que un allioli. Ens van descarregar en una clariana del bosc, enmig d’una serra allargada i misteriosa. A la dreta, s’estenia un llac d’aigües cristal·lines. Segur que devia ser un viver de piranyes, a mi que no m’esperaren a prendre el bany! A l’esquerra, en un pla d’herba, una estesa en filera de vint tendes de campanya idèntiques. Davall de les tendes devien viure els exèrcits de formigues menjapersones. També hi havia un mas de dues plantes amb la façana de pedra. Damunt de la gran porta de dues fulles de fusta, un cartell:

CAMPAMENT DE SERRA PERDUDA Quan vindràs, mai l’oblidaràs

Adaptat d’El misteri de Serra Perduda. Francesc Gisbert. Ed. Bromera.

LLIG I ESCRIC

Comprenc la lectura

Relaciona cada expressió amb el significat corresponent. Caure l’ànima als peus

Molt marejat, confús.

Més marejat que un allioli

Donar excuses o evasives.

Fer passar amb raons

Tindre un desengany.

Qui és la protagonista de la narració? Quants anys té quan ocorren els fets?

Per què els seus pares la volen enviar a un campament d’estiu? • Ella hi està d’acord? Quins arguments dona per a defensar la seua postura?

Quins animals perillosos pensa la protagonista que hi pot haver?

Quin dia comença el campament? Quin dia deu acabar?

Amb quin mitjà de transport hi van?

Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. – La carretera està tota plena de revoltes. – Per les finestres de l’autobús només es veien edificis. – L’autobús va parar en una clariana del bosc.

Les meues experiències

1 Com creus que ho passarà Alícia en aquest campament? 2 I tu,

has anat alguna vegada de campament? Com va ser la teua experiència?

Pren nota! Hi ha paisatges naturals que convé conéixer i també protegir.

Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu. L’excursionisme i les acampades, sempre que s’organitzen bé, són activitats respectuoses amb el medi.

U·2

Descobrisc paraules de l’excursionisme 1

Troba en la sopa de lletres el nom d’aquests elements per a fer excursionisme. F

O N

G O

A M

Q N O

O N

D N

5 4

Encercla les lletres que es repetixen en cada una d’aquestes paraules. muntanya

muntanyós

muntanyeta

muntanyisme

Les paraules s’agrupen en famílies.

Agrupa aquestes paraules en tres famílies lèxiques. Després, subratlla el lexema de cada família i encercla’n la primitiva.

aigualit aire

airejar

illeta aigua

illa

desairar

desaigüe

illot

La part que tenen en comú les paraules de cada família s’anomena lexema i coincidix sovint amb la paraula primitiva (camp). La resta de paraules de la família són les derivades (campestre, descampat, acampar, etc.).

Perquè s’entenga una història s’ha de contar de manera ordenada. Hi ha expressions al llarg de la narració que indiquen quan passa cada fet.

LLIG I ESCRIC

Identifique l’ordre en una narració 1

Llig aquests fragments i ordena’ls perquè el relat tinga sentit. a

ra, com Al cap de mitja ho ia molta que el caminet fe a recu costera, vam parar seguida perar l’alé, però de continuàrem. c

Quan vam arribar al cim, vam veure el poble de ls ia ios allà baix i, al fons , s’endevinava la mar. Vam dinar mentre observàvem com volaven les aus.

A principi de l’est iu, vam fer una excurs ió pels voltants del po ble dels iaios.

r aigua en Primer, vam carrega i vam eixir la font de la plaça caminet del poble seguint un blanques marcat amb ratlles i grogues.

En acabar el dinar, vam arreplegar el fem i vam tornar al poble per una pista que feia una volta més llarga però més còmoda de caminar. • Quines expressions t’han ajudat a ordenar-lo?

Observa les vinyetes i escriu un relat breu. Usa-hi expressions temporals per a enllaçar les parts.

Pren nota! En una excursió convé seguir els camins marcats per llocs segurs i no anar camp a través.

Des de quins punts de vista es pot contar una història? A vegades, contem fets que hem presenciat o hem viscut; i unes altres, no participem en la història.

U·2

Identifique qui conta una narració 1

Llig aquests dos fragments, fixa’t en les paraules destacades i respon. a

El senyor Genís no és ni alt ni baix, ni prim ni gros, ni jove ni vell. Viu en una barriada ni gran ni menuda, ni cèntrica ni allunyada. El senyor Genís té un pis ni lluminós ni enfosquit, ni ordenat ni desendreçat. En definitiva, és una persona ben normal… si no fora per un detall: al senyor Genís no el veu la gent. Joan de Déu Prats. L’home invisible. Ed. Barcanova.

La meua desolació augmentava en pensar que tenia la roba banyada, que no podia canviar-me i que no sabia ben bé on estava. Durant una estona vaig vagar, compungit, però com que queia la nit em calia trobar un abric per passar-la. Alhora, sentia necessitat d’aigua dolça. Vaig trobar-ne i, de cara a la nit, em vaig enfilar a un arbre gruixut. Vaig dormir-hi com un xiquet de bolquers. Daniel Defoe. Robinson Crusoe. Ed. Proa.

• Quina de les dues narracions penses que està contada en primera persona? Per què?

El narrador és qui conta els fets en una narració.

Si és un personatge de la narració, conta el que passa en 1a persona.

Si no és qui intervé en els fets, els conta en 3a persona.

Reescriu el text a de l’activitat anterior en 1a persona.

Exemple Jo no soc ni alt ni baix...

Ara, reescriu el text b en 3a persona.

Exemple La seua desolació augmentava...

CONEC LA MEUA LLENGUA

El llenguatge i la llengua 1

Cercle de punts de vista

Llegiu aquest text i reflexioneu sobre si els animals poden transmetre informació.

Els dofins emeten xiulits i esclafits diferents per a comunicar-se i, segurament, per a cridar-se entre els membres del mateix grup.

A quina llengua correspon cada una d’aquestes formes de dir bona nit? Pots consultar-ho en Internet. Good night!

Guten nacht!

Bonne nuit!

Buona notte!

Noapte buna!

El llenguatge és la capacitat humana de comunicar-se, emetent i rebent informació. La llengua és el conjunt de paraules i regles que usa una comunitat per a comunicar-se, com ara el valencià, el francés o el xinés.

Escriu una paraula que t’agrade molt en valencià i investiga com s’escriu i es pronuncia en unes altres llengües. Pots preguntar a companys i companyes que sàpien altres idiomes.

Les llengües d’Espanya 1

Per parelles, copieu i completeu la graella amb aquestes expressions i les corresponents en valencià. Si cal, consulteu-ho en Internet. buenas noches – bos días – hola – ola buenos días – gau on – adeus – agur

Valencià

Castellà

Basc

Gallec

egun on

boas noites

hola

kaixo

adiós

A Espanya, a més del castellà, hi ha unes altres llengües oficials: el gallec a Galícia, el basc al País Basc i a Navarra, i el català a Catalunya i les Illes Balears, que a la Comunitat Valenciana s’anomena valencià.

U·2

Diftongs i hiats 1

Observa com hem separat en síl·labes aquestes paraules amb diftong. ai-re

rei-na

cau-re

mou-re

som-riu-re

• Ara, fes tu el mateix amb les següents. caiman – nouvingut – boirós – dibuixar – piular – seitó

Completa aquestes paraules en el quadern amb un diftong. Procura no repetir-ne cap. x…let

t…lada

b…ra

p…

Encaixa les peces del mateix color i forma paraules.

es vi

tà

làn

c…ner

bu tu

Dues vocals juntes que es pronuncien en la mateixa síl·laba formen un diftong. Fan diftong les parelles de vocals acabades en i (ai, ei, oi, ui) i en u (au, eu, iu, ou): parau-la, ciu-tat.

cà

Dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents formen un hiat.

lí

Separa les síl·labes d’aquestes paraules amb hiat. coet – vidriola – lleona – pirueta – reactor – pèrdua

Quina paraula de cada parella té hiat? Separa’n les síl·labes per a comprovar-ho. aplaudir – cacatua

servei – rierol

teulada – cruel

DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.

L’altre dia les pluges torrencials van omplir el riu Clariano i el riu Albaida en un tres i no res. A la nit vam veure a la televisió imatges impressionants de torrents i barrancs que habitualment estan secs, plens d’aigua.

Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés? 1

Consulta en un traductor automàtic d’Internet com es diuen aquestes expressions en les llengües d’Espanya. Castellà

Gallec

Basc

Gràcies

Com et dius?

D’on ets?

Separa les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les en la graella. Després, respon les preguntes. poeta

imprudència

relleu

europeu

paciència

boira

astronauta

recepció

Amb diftong

Amb hiat

Copia les oracions i subratlla amb color roig les paraules amb diftong i amb blau, les paraules amb hiat. – Localitza Europa, Àsia i Austràlia en aquest mapa. – Pau toca la viola a diari en l’habitació de dalt. – Diana ha cuinat una paella deliciosa.

Quina paraula de cada grup no pertany a la mateixa família que la resta? passada, passador, pas, pastor, passatge vol, voladís, volada, voler, volador ulleres, ullerós, ullet, cull, ullada

Quina és la paraula primitiva de cada família anterior?

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U·2

Object iu en acció Viatgem! Per a acabar la unitat, reflexionarem a classe sobre la manera d’organitzar una excursió sostenible, és a dir, una excursió que respecte l’entorn que visitem. Emplenarem l’esquema pense – m’interessa – investigue per a elaborar una proposta ben interessant per a la resta de l’alumnat.

Com podem organitzar una «excursió sostenible» Pense

M’interessa

– On podem anar d’excursió? Quins espais natu– rals hi ha pròxims a la nostra localitat? – De quin lloc hem sentit parlar que seria interessant visitar?

– Quines característiques destaquen del lloc que volem visitar: el paisatge, la fauna, la vegetació? – Què descobrirem quan visitem aquest lloc?

Investigue – Com podem anar-hi? – Què hi haurem de dur? – Quines activitats hi podrem realitzar? Quines mesures pren– drem per a deixar aquest espai igual o millor de com l’hem trobat?

Proposem una excursió a la resta de l’escola

Penseu en la ruta o en l’itinerari que fareu i quines activitats de conservació de l’entorn hi dureu a terme.

2 Prepareu cartells en què expliqueu l’excursió a la resta de l’alumnat.

Bon via tge ! Com ho he aprés? 1

Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat. • Contar anècdotes i records personals. • Escriure i entendre un text narratiu. • Identificar el narrador d’un relat. • Saber quines llengües es parlen a Espanya.

• Saber separar les síl.labes d’una paraula tenint en compte

els diftongs i els hiats.

Tenim por?

La por és una emoció natural dels éssers humans. És útil tindre’n perquè ens fa fugir d’un perill, però de vegades ens paralitza i es fa cada vegada més gran. Recorda que la por sempre es pot superar; pensa, sinó, quantes coses et feien por quan tenies menys anys i ara et pareixen divertides!

Com ho veus?

La dada

• Coneixes la Quarantamaula? I l’Home del sac? • Amb quins personatges han intentat espantar-te? • Quina por solies tindre que ara ja has superat?

La por és contagiosa, com l’alegria. De què preferixes contagiar-te?

• Et pareix divertit disfressar-te de monstre?

Objectiu en acció Cada cultura i cada època té uns a personatges amb què espanten la les criatures. Fan por… però de sts divertida! Descrivim com són aque «monstres» i comparem-los!

Resumim un conte T’agraden les històries contades amb tots els detalls?

Les set germanes Hi havia un homenot que feia por allà per les terres d’Alacant…

Éssers fantàstics La cultura popular ens ha llegat molts éssers imaginaris.

Descric una persona Quan descrivim una persona estem «dibuixantla» amb paraules.

Conec els personatges d’una narració No tots els personatges són igual d’importants.

Conec la meua llengua L’oració: subjecte i predicat L’accentuació

ESCOLTE I PARLE

Veritat que t’agraden les històries contades amb tots els detalls? Però la mateixa història es pot contar d’una manera més breu.

Resumim un conte 1

Escolta el conte «La princesa i la granota» i ordena les vinyetes segons la història.

A partir de les vinyetes que has ordenat en l’activitat anterior, resumix el conte que has escoltat. Línia del temps

Quan resumisques, evita la repetició d’expressions com ara: i aleshores…, i després…, i va i…

U·3

Històries de por

1 La princesa del conte anterior no coneixia realment qui era la granota i, per això, li tenia por. Quines històries coneixes que et facen por? Comenteu-les a classe.

2 Coneixeu

els espantacriatures valencians? En grups, repartiu-vos aquests monstres i busqueu-ne informació. Després, expliqueu-la a la classe. La Quarantamaula

La Bubota

L’Home del sac

Els dracs

El Butoni

Les dones d’aigua

3 Amb

l’encanteri Ridiculus del conegut mag Harry Potter podràs superar les teues pors.

ts passos. s e u q a ix u g e s r, tindre po Si vols deixar de por. • Tria la cosa que et fa què és, s e u ig d o N . a s o c • Pensa com és aquesta la teua ment. ta-la en només represen ridícula. e lt u s e r e u q s n • Exagera-la fi nys i les a p m o c ls e b m a • R iu-te de la teua por lasse. companyes de c

Pren nota! Abans de sentir por o desconfiança d’una persona desconeguda, hauríem de conéixer-la.

LLIG I ESCRIC

Hi havia un homenot que feia por allà per les terres d’Alacant… però igual podia haver ocorregut per qualsevol altra comarca.

Les set germanes Hi va haver un temps en què recorria els pobles de la comarca d’Alacant un home roí anomenat el Pare Llop o l’Home del sac. El seu aspecte era inconfusible: molt alt i un poc vell, la cara barbuda i rogenca, i els cabells blanquinosos i rebolicats. Anava amb tota la roba espentolada, amb un capell de palla molt gran, un sac a l’esquena i un sarró molt gran penjant-li del muscle. Quan anava als pobles, demanava almoina i les dones li’n donaven, més per por que no per caritat.

Abans de llegir

• Què et suggerix el títol? De què creus que deu tractar aquesta història de fer por?

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

En un d’aquests pobles vivia una dona viuda amb set filles, l’última de les quals era coixeta. Cada matí, quan la dona pastava, preguntava a les filles: —Filles meues, què voleu que us faça? Les filles contestaven tot cantant: —Mare, mare, a mi un rotllet. —Mare, mare, a mi una coqueta. —Mare, mare, a mi una treneta. —Mare, mare, a mi una barqueta. —Mare, mare, a mi una bambeta. —Mare, mare, a mi un bescuitet. La coixeta, que era la més menuda de totes, deia sense precisar: —Mare, mare, a mi també! Un dia, el Pare Llop es va trobar les set germanes i totes pegaren a fugir excepte la més menuda, la coixeta. El Pare Llop la va agafar i, abans de ficar la xiqueta dins el sarró que portava, li va dir:

Vocabulari

—Demanarem de casa en casa i, quan jo t’ordene «Canta, canta, sarronet, o no menjaràs, pardalet», cantaràs una cançó que jo t’ensenyaré.

Espentolar: trencar (especialment la roba).

D’aquesta manera recorrien tots els pobles i, quan arribaven a la porta d’una casa, el Pare Llop deia: —Senyora, em dona una monedeta si li cante una cançoneta? —Vaja… bé! — solia respondre, tota temorosa, la dona. Aleshores se sentia la veuota del Pare Llop que ordenava: —Canta, canta sarronet, o no menjaràs, pardalet! I la xiqueta cantava: Açò eren set germanes que soleta m’han deixat, ha vingut el Pare Llop i dins del sarró m’ha tancat.

Inconfusible: que no es pot confondre.

Sarró: bossa de pell que es fa servir per a portar-hi coses diverses. Almoina: donació de diners, roba o una altra cosa que es fa a una persona que ho necessita. Rusc: habitacle d’un eixam o comunitat d’abelles.

U·3

No cal dir que, quan acabava la cançoneta, les dones es compadien de la pobra i misteriosa víctima i donaven una moneda a l’odiat vell. Un any més tard, el Pare Llop va tornar de casualitat al poble on l’havia capturada i va picar a la porta de la casa de la xiqueta. Abans de fer el numeret del sarronet va dir a la mare: —Escolte, puc deixar aquí el sarró per a anar a missa? —Clar. Deixe’l darrere de la porta —va respondre la mare. La fortuna o la providència van fer que, en aquell mateix moment, la mare pastara i diguera allò de: —Filles, què voleu que us faça? Per ordre, i de la forma que ja sabeu, les filles li demanaven el rotllet, la coqueta, la treneta… I de sobte, es va sentir una veu que feia: —Mare, mare, a mi també! —Xiquetes, ho heu sentit? —digué la mare. Corrents, obriren el sarronet i hi van trobar la xiqueta que, molt feliç, es va penjar al coll de sa mare. S’abraçaren i es besaren i, en acabar, la mare va ficar dins del sarró un rusc que hi havia al jardí. El Pare Llop va tornar de la missa, va arreplegar el sarró i se’n va anar a una altra casa a demanar. Quan va dir la frase de sempre, va trobar que el sarró no cantava. Aleshores, tot enfadat, el va tirar a terra de colp. El sarró es va obrir i totes les abelles en van eixir i el van unflar a picades. Finalment, vingué l’alguatzil i se’l va emportar detingut. I, des d’aquell dia, es va acabar la por que tots tenien al Pare Llop. Tan sols queda en el record i, de vegades, se sent dir a alguna mare: —Xiquets, sigueu bons no siga cosa que vinga el Pare Llop i se us emporte! Adaptat de Rondalles de l’Alacantí. Joaquim G. Caturla. Ed. Tabarca.

LLIG I ESCRIC

Comprenc la lectura

Segons el text, quin d’aquests personatges és el Pare Llop? a

Completa el quadre en el quadern amb les característiques que dona el text sobre el Pare Llop. Aspecte general

Cara

Cabells

Roba

Caràcter

Com es guanyava la vida el Pare Llop?

Quins dolços demanen les filles a la mare?

Per què no pega a fugir la filla menuda quan es troben amb el Pare Llop?

Com reaccionen les dones quan el Pare Llop els demana almoina? – S’espanten i fugen. – S’espanten i li donen una monedeta per por. – Es compadixen de l’odiat Pare Llop.

Què passa quan la mare canvia la xiqueta pel rusc d’abelles?

Pren nota! Quan has tingut por?

1 Comenteu a classe com es devia sentir la filla menuda tancada al sarró.

2 En quina situació has patit por? Com es va resoldre? 42

Aquesta rondalla explica l’origen de l’Home del sac o el Pare Llop. Coneixes l’origen d’uns altres espantacriatures? Anima’t a investigar-los!

La cultura popular ens ha llegat molts éssers imaginaris que apareixen en llegendes, contes, rondalles…

U·3

Descobrisc paraules dels éssers fantàstics 1

Ordena les lletres i forma el nom d’aquests éssers fantàstics. 1

sreina

ivmapr adfa 4

asantmfa

groe eodynt

urbaix

Forma paraules noves afegint un prefix diferent a cada una d’aquestes paraules. Després, encercla els dos noms d’éssers fantàstics que has format. extra-

super-

heroi

hipersub-

marí

mercat

terrestre

Les paraules derivades es formen afegint un prefix davant del lexema (embruix) o un sufix darrere del lexema (bruixeria).

Relaciona els elements de les columnes. Paraula primitiva

Paraula derivada

Significat del sufix

verd

verdós

obra

perfumeria

home

obrer

diminutiu

perfum

nanet

augmentatiu

homenot

establiment

nan

ofici semblant a

Quan descrivim una persona estem «dibuixant-la» amb paraules. Com més detalls hi afegim millor quedarà el dibuix!

LLIG I ESCRIC

Descric una persona 1

Llig aquesta descripció. Després, copia el quadre i ompli’l amb les dades del text.

Era un home alt i fort, com un roure vell. Portava els cabells negres, arreplegats en una cua llarga i arrissada que li queia per l’esquena. Sempre portava el mateix barret, trencat i brut, i la mateixa casaca, vella i gastada.

En la descripció d’una persona es pot parlar de l’aspecte físic, el caràcter, els gustos i la manera de vestir. Per a descriure s’utilitzen adjectius i comparacions.

—Tinc gustos senzills —va dir quan arribà a la posada—. Guisats saborosos, rom, aquestes roques banyades pel mar i veure passar els vaixells… No era un mariner com els altres. Era silenciós, de mirada tèrbola i s’enfurismava per qualsevol motiu. Només el doctor Livesey s’atrevia a enfrontar-se a aquell misteriós personatge amb aspecte de pirata. Adaptat de L’illa del tresor. R. L. Stevenson.

Aspecte físic

Alt, fort, …

Manera de vestir

Caràcter

Gustos

Relaciona i escriu comparacions.

ulls blaus

nas ganxut

cabells daurats

com

el bec d’una àguila el blat madur la mar

Fes la descripció del teu company o companya. a) Descriu, primer, les característiques físiques: aspecte general, cara, mans, etc. b) Indica algunes característiques de la seua manera de ser. c) F inalment, afig els seus gustos i les seues aficions. • L legiu les descripcions en veu alta i valoreu els adjectius i les comparacions que heu usat.

Pren nota! Amb tot el que has aprés, segur que ja pots descriure qualsevol personatge, per molt fantàstic que siga!

No tots els personatges són igual d’importants. Alguns estan presents en tot moment i uns altres només un instant.

U·3

Conec els personatges d’una narració 1

Llig aquest fragment i respon les qüestions següents.

El fantasma Marià es va donar a conéixer la primera nit que vam passar a la Casa Gran. Es va aparéixer recolzat al prestatge de la xemeneia. Tot va ser molt ràpid: en un mateix instant, els ulls del fantasma, els de la meua germana i els meus es van trobar. La meua germana va obrir la boca i es va engolir un crit just quan el fantasma espentava amb un dit un gerro buit que hi havia al prestatge de la xemeneia. Aquell gerro horrorós es va estavellar a terra i es va fer en mil trossos. Els cors dels qui estaven presents també van estar a punt de fer-se en mil trossos. I el meu, doblement, perquè vaig ser jo la que va notar l’alé gelat del fantasma quan va bufar i va apagar els ciris. No va ser una ràfega de vent. No. Va ser un alé fred que feia pudor d’all.

El personatge principal d’una narració és el o la protagonista (Caputxeta) que a vegades s’enfronta a l’antagonista (el llop). Els personatges secundaris (la mare o la iaia de la Caputxeta), acompanyen, ajuden o perjudiquen el o la protagonista.

El pare va dir que ens calmàrem i va tornar a encendre els ciris. El fantasma Marià ja no estava. La meua germana i jo no vam dir res, res de res, fins l’endemà, quan vaig tornar a trobar-me al bany aquell fantasma que em faria la vida impossible. Adaptat d’Això no pot continuar així. Carmela Trujillo. Ed. Anaya.

• Quins personatges intervenen en el fragment? • Quin deu ser el o la protagonista? I l’antagonista? Raona la resposta. • Els fets estan narrats en 1a o en 3a persona?

1-2-4

En grups de quatre, reflexioneu i relacioneu en el quadern els elements de les columnes. Obra

Protagonista

Antagonista

Secundaris

La Blancaneu

Mowgli

Shere-Khan

els set nanets

El llibre de la selva

la Blancaneu

la madrastra

Wendi

Peter Pan

el capità Garfi

Baloo i Bagheera

CONEC LA MEUA LLENGUA

L’oració: subjecte i predicat 1

Completa aquestes oracions. Amb un subjecte

Amb un predicat

– … apagaren ràpidament l’incendi.

– Lluís i tu…

– … va reparar la pota de la cadira.

– La guanyadora del torneig…

– … rosegà les pinyes d’aquell pi.

– La tia Mercé…

Pregunta qui? al verb de cada oració i copia’n els subjectes. Després, encercla el nucli dels subjectes. – És molt antiga aquella taula. – Tots ells volien flam amb nata. – S’ha escapat el teu gat. – La iaia conta històries molt divertides.

Exemple Qui és molt antiga? Aquella taula.

En una oració distingim: • Subjecte: qui fa l’acció expressada pel verb, és de qui es diu alguna cosa. El nucli és un nom o un pronom. • Predicat: allò que diem del subjecte. El nucli és un verb. La dona tenia set filles. Subjecte

Predicat

Copia les oracions que tenen subjecte el·líptic. – S’enfilen àgilment per les branques. – Ximo anirà a París el mes que ve. – Fa uns pastissets de moniato deliciosos. – Ha tornat cansadíssima de l’excursió. •E scriu un subjecte adequat per a les oracions que has copiat.

Escriu una oració d’almenys huit paraules en la qual el nucli del subjecte siga ovelles i el nucli del predicat siga pasturen.

En algunes oracions no apareix el subjecte perquè se sobreentén pel context, es tracta d’un subjecte el·líptic. Vindràs demà? (tu)

U·3

L’accentuació 1

Classifica aquestes paraules segons on tenen la síl·laba tònica. forner – alumini – bisturí – època – fornera semàfor – campió – termòmetre – àrbitra Agudes: … Planes: … Esdrúixoles: …

Copia aquestes paraules agudes i accentua les que cal. arros

patins

mati

camio

enten

Dublin

aniran

frances

Quines d’aquestes paraules planes han de portar accent gràfic? Copia-les i posa’ls-el. escandol – album – facil – examen – estreles

La síl·laba tònica és la que pronunciem amb més força en una paraula. Segons la seua posició, les paraules poden ser: • Agudes: quan la síl·laba tònica és l’última (forner). S’accentuen quan acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in (campió, andalús). • Planes: quan la síl·laba tònica és la penúltima (alumini). S’accentuen quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in (semàfor, àlbum). • Esdrúixoles: quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima. S’accentuen totes (època, termòmetre).

Escriu en el quadern el nom del que representa cada una d’aquestes imatges. Totes són paraules esdrúixoles. La vocal a porta accent obert (pelicà, àmfora). Les vocals i, u porten accent tancat (jardí, comú). Les vocals e, o porten accent obert (mòbil, mèrit) o tancat (interés, meló) segons com sonen.

DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.

Alícia toca el violí en un quartet de corda. Vicent també és músic, toca el saxòfon en una orquestra. Ho passen molt bé fent música.

Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés? 1

Què falta en cada oració, el subjecte o el predicat? Completa-les lliurement. – Unes formigues … .

– Aquesta porta … .

– … tenia una ferida.

– … és molt segura.

Copia les oracions i subratlla amb color roig el subjecte, i amb blau el predicat. En acabant, encercla’n els nuclis. – L’ebenista ha fet un moble preciós. – Ha deixat l’equip la millor jugadora. – Aquesta escala de caragol no és gens segura.

Classifica les paraules en la graella i explica perquè duen accent gràfic o no. magatzem

arpó

carrer

escorpí

càrrega

líquid

paràsit

examen

termòmetre

avinguda

Agudes

Planes

Amb accent Sense accent Amb accent Amb accent ?

Esdrúixoles

Forma paraules derivades amb els elements que et donem. Amb prefix

extra

sub

poblar terrestre director formar aquàtic ri ordina Amb sufix

blau

fusta

mà

pastís

groc

peu

ós / osa et / eta

er / era

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U·3

Object iu en acció No tenim por! Pregunteu en el vostre entorn (familiars, veïnat, etc.) amb quins personatges els espantaven en la infància i recopileu tants «monstres» com pugueu. Compareu-los per mitjà de la tècnica de l’espill. En l’esquema següent, us proposem comparar dos personatges que ja han aparegut en la unitat, però podeu fer-ho amb qualssevol altres dos.

La Quarantamaula Característiques pròpies

El Butoni Similituds

Característiques pròpies

Podeu aprofitar, també, si hi ha a l’aula membres d’unes altres procedències culturals, per a descobrir més espantacriatures i quines característiques tenen. Monstres divertits

Prepareu disfresses dels personatges monstruosos que heu descobert i feu una festa terrorífica a l’aula. Si no voleu espantar l’alumnat més menut que vosaltres, podeu fer una desfilada en què presenteu cada monstre.

Com ho he aprés? 1

Marca com t’has sentit en cada cas. Parlant i reflexionant sobre les meues pors. Llegint una rondalla de por. Descobrint éssers fantàstics. Fent descripcions de persones i de personatges.

Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat. • Identificar els personatges d’una narració. • Diferenciar el subjecte i el predicat d’una oració. • Accentuar paraules correctament. • Formar paraules noves amb prefixos i sufixos.

49 49

L’escola que volem

A les aules treballem bona cosa; al pati juguem o fem esport; alguns es queden a dinar al menjador; a vegades, s’organitzen activitats a l’hort escolar, a l’aula de música o a la d’informàtica, etc. Quants racons que té l’escola i, a tot arreu, aprenem en companyia del professorat.

Com ho veus?

La dada

• Quines instal·lacions hi ha a la teua escola? • Quina t’agrada més? • Trobes a faltar alguna cosa?

Objectiu en acció Quines coses de la teua aula es podrien millorar? Descriu-les que i proposa a la direcció del centre les duga a terme.

Descric un paisatge Un espai pot canviar amb el pas del temps.

Els xiquets i les xiquetes, a escola, no sols aprenen, també conviuen i compartixen.

L’Escola de Bruixeria Hogwarts Els primers dies d’escola nova són molt emocionants.

L’escola Ara que estàs en cinqué ja coneixes tots els racons de l’escola.

Com t’agradaria que fora la teua escola?

Descrivim la nostra aula L’aula és la nostra segona llar.

Conec narracions realistes i de ficció Hi ha narracions que no podrien passar en la realitat.

Conec la meua llengua Classes de noms. Gènere i nombre La dièresi. Usos del guionet

Un espai pot canviar amb el pas del temps, segons com l’il·lumine el sol o la lluna, si és hivern o primavera…

ESCOLTE I PARLE

Descric un paisatge 1

Interpretació compartida

En grups de quatre feu aquestes activitats.

•O bserveu aquestes imatges d’un mateix paisatge i identifiqueu en quina estació de l’any està feta cada una.

• I dentifiqueu els elements que hi ha en el paisatge: un bosc, un camp, gratacels, una platja, una muntanya… •E numereu les diferències i les similituds que hi ha entre les fotografies. Podeu usar aquests adjectius, entre altres. tranquil

solejat

calorós

fred

sec

lluminós

fèrtil

cobert

florit

turístic càlid verd

rural

clar

ennuvolat

pla

frondós

nevat

•R epartiu-vos les fotografies i cada membre en descriurà una tenint en compte les diferències respecte de les altres.

U·4

Aconseguiu fotografies d’edificis o de llocs singulars de la comarca on viviu i pengeu-les al tauler. Per sorteig, una persona descriurà una fotografia i la resta valorarà el seu treball. Seguiu aquests passos. a) Primer, dona’n una visió general (És un edifici modern… És un castell en un cim…) i, després, descriu-ne els detalls. b) Seguix un ordre (de més pròxim a més llunyà, de dreta a esquerra, etc.). c) Situa els elements del paisatge en l’espai (davant de…, al costat de…). d) Utilitza adjectius i comparacions.

Castell de Peníscola

Correus de Castelló

Port de València La Muralla Roja, Calp

Pren nota!

Mercat d’Alacant

Palau de Congressos de Castelló

De la mateixa manera que es descriuen paisatges i edificis, també es pot descriure un espai interior, com per exemple la teua aula.

LLIG I ESCRIC

Els primers dies en una escola nova són molt emocionants, sobretot quan estudies en un centre tan fantàstic com aquest on ho fa Harry Potter.

L’Escola de Bruixeria Hogwarts El Gran Saló —Posen-se en fila —va ordenar la professora McGonagall als alumnes de primer— i seguisquen-me. Van eixir de l’habitació, van creuar l’enorme rebedor de parets de pedra i van passar per una doble porta per a arribar al Gran Saló. Harry no havia vist un lloc tan estrany i tan esplèndid ni en somnis. L’il·luminaven milers i milers de ciris que flotaven en l’aire sobre quatre taules allargades, al voltant de les quals seien la resta dels estudiants. Les taules estaven exquisidament parades amb plats d’or i copes altes. A l’altre extrem del saló encara hi havia una cinquena taula on seien els professors. La professora McGonagall va conduir els alumnes de primer cap allà, de manera que, quan els va fer parar, van quedar de cara als altres alumnes i d’esquena als professors. En la llum tremolosa de les espelmes, els centenars de cares que els observaven semblaven fanals. Bàsicament amb la intenció d’evitar els ulls que els miraven, Harry va mirar cap a dalt i va veure un sostre com de vellut negre sembrat d’estreles. Va sentir que Hermione xiuxiuejava: —Amb un encanteri fan que siga com el cel de fora. Era difícil de creure que allà hi havia un sostre i que el Gran Saló no estava oberta per dalt, cap al cel.

Abans de llegir

• Comenteu breument a classe què sabeu de Harry Potter.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

U·4

Les escales i les portes

Vocabulari

Harry intentava concentrar-se per a trobar el camí cap a les classes.

Vellut: tipus de teixit molt suau al tacte.

A Hogwarts hi havia cent quaranta-dues escales. N’hi havia d’amples i magnífiques, d’estretes que feien por, d’altres que duien a un lloc diferent segons quin dia de la setmana fora, i també n’hi havia que tenien un esglaó que s’esvaïa a mitja pujada, i que calia recordar de saltar. Era molt difícil de recordar on estaven les coses, perquè tot es movia de lloc. Els retratats es visitaven els uns als altres contínuament, i Harry estava segur que les armadures caminaven soles.

Esvair-se: desaparéixer.

Els fantasmes tampoc eren de gran ajuda. Sempre que algun d’ells traspassava de sobte una porta que algú intentava obrir es produïa una topada desagradable. Nick-de-poc-sense-cap tothora estava disposat a ensenyar als nous de Gryffindor el camí correcte, però trobar-se amb Peeves «l’esperit entremaliat» quan arribaven tard a classe era pitjor que dues portes tancades i una escala amb trampa. Li agradava buidar el contingut de les papereres al cap de la gent. Encara pitjor que Peeves, si això era possible, resultava l’encarregat de manteniment, Argos Filch. Harry i Ron van aconseguir entravessar-seli des del primer dia del curs. Els va trobar quan intentaven obrir una porta que va resultar ser l’entrada al corredor prohibit del tercer pis. No es va creure que s’havien perdut, estava convençut que hi havien anat expressament, i els estava amenaçant de portar-los a les masmorres quan, per sort, va passar el professor Quirrell i els va rescatar. Adaptat de Harry Potter i la pedra filosofal. J. K. Rowling. Ed. Empúries.

LLIG I ESCRIC

Comprenc la lectura

Per què penses que la professora McGonagall parla de vosté a l’alumnat de primer curs?

Per on passa l’alumnat de primer abans d’arribar al Gran Saló? Com és aquest espai?

Com està il·luminat el Gran Saló?

Com són i com estan parades les taules?

Amb què es compara el sostre del Gran Saló?

Per què Harry s’ha de concentrar per a trobar el camí de les classes?

Quantes escales hi ha a Hogwarts? 302

143

242

153

142

222

Destria les afirmacions vertaderes de les falses. a) Tots els fantasmes entorpien el camí. b) Alguns fantasmes ajudaven a trobar el camí i altres no. c) Peeves era un fantasma molt respectuós amb la gent. d) N ick-de-poc-sense-cap era un fantasma amable que ajudava l’alumnat.

Imagina on deu dur el corredor prohibit del tercer pis que Harry i Ron intenten obrir el primer dia del curs.

Com és la teua escola?

1 A Hogwarts, «els retratats es visitaven els uns als altres». A la teua escola hi ha fotografies de l’alumnat dels anys anteriors? Com estan decorades les parets dels corredors?

2 Argos Filch, l’encarregat de manteniment, pretenia dur Harry i Ron a les masmorres. Què es fa a la teua escola quan hi ha algun problema de convivència?

Pren nota! Per a millorar la teua aula, fes una llista dels equipaments que té a hores d’ara i en quin estat de conservació es troben.

Ara que estàs en cinqué ja coneixes tots els racons de l’escola, quasi podries anar amb els ulls tancats d’un lloc a un altre!

U·4

Descobrisc paraules de l’escola 1

Demostreu que coneixeu la vostra escola! Enumereu tots els espais que hi ha a l’escola i, en acabant, feu el joc que us proposem.

laboratori

menjador

serveis pati

aula de música

• Repartiu els espais entre els membres de la classe i feu parelles. Un membre explica com es va des del lloc que té fins al lloc que té el company o la companya. • En acabant, canviareu de parella i fareu el mateix.

I jo tinc la biblioteca. Vejam, quan ixes de la biblioteca has d’anar pel corredor de la dreta i…

Jo tinc el gimnàs.

Classifica aquests noms de material escolar segons que el guardes a l’estoig o no. portamines – llapis – llibreta – bolígraf – motxilla retolador – regle – calculadora – goma d’esborrar

Separa les paraules simples que formen aquestes compostes. aiguaneu – llavaplats – ferrocarril – altaveu

Relaciona les columnes i escriu les paraules compostes que en resulten.

trenca

trémol

terra

metratge

obri

closques

llarg

venda

compra

llandes

Les paraules compostes es formen amb la unió de dues paraules simples: portamines = porta + mines.

LLIG I ESCRIC

L’aula és la nostra segona llar: allà vivim moltes experiències amb els companys i les companyes, aprenem nous coneixements i destreses… En definitiva, creixem.

Descrivim la nostra aula 1

Llig aquesta descripció i respon les preguntes.

Quan entres a la meua habitació, trobes, al cantó de l’esquerra, el llit amb una tauleta de nit al costat. Damunt de la tauleta de nit, tinc una lampadeta. A la paret del capçal, he penjat un pòster del meu cantant favorit. A la paret de la dreta, hi ha un armari de dues portes, i en la d’enfront, una finestra per on entra molta llum. Davall de la finestra, hi ha la taula d’estudiar amb una cadira de rodes que m’han comprat nova enguany. Al costat, hem posat una prestatgeria per als llibres i les caixes de joguets, encara que ma mare diu que, de joguets, en tinc per tota la casa excepte en aquestes caixes. • Quina estança descriu el text? • Quins mobles hi ha? • Què hi ha al costat de la prestatgeria? • Pel que diu la mare, l’habitació esta ordenada o desordenada?

En grups, dibuixeu un croquis de la vostra aula o apareguen tots els elements: taules, cadires, pissarra… • En acabant, descriviu cada element que heu dibuixat en el croquis i indiqueu també on es troben: Entrant a la dreta hi ha la pissarra…

Pren nota! Quins canvis faríeu a l’aula per a millorar-la? Aneu pensant propostes!

Hi ha narracions que no podrien passar en la realitat, com la de Harry Potter o moltes rondalles populars, perquè inclouen elements fantàstics; però unes altres mostren la realitat tal com és.

U·4

Conec narracions realistes i de ficció 1

Llig aquest fragment d’una rondalla d’Enric Valor i fes les activitats proposades.

Abella A l’arribar a les portes del palau misteriós, sentiren com un lleu batre d’ales de colom i veren per l’aire dues mans negríssimes que venien voleiant a set pams damunt terra pel mig del gran camí. Jaumet es va abraçar a la seua filla Abella. —No hi entres! —Sí, pare, és precís! Adeu i no passe pena —i dient això, la jove se n’entrà pel caminal. Les manetes, sempre enlaire, tancaren les portes al seu darrere i pegaren davant la fadrina. L’entrada del palau era una meravella, com les altres cambres on anà entrant precedida sempre per les mans negres, que li ho obrien i li ho facilitaven tot. Per fi, entrà en un menjador sumptuós, al mig del qual hi havia una taula parada amb tota classe de menges boníssimes. Les mans misterioses li apartaren la cadira i Abella s’hi va asseure sense cap titubeig. Va fer un reconfortant esmorzar i, després, va dir «pegaria un volt pels jardins». Les mans van aparéixer a l’acte i la precediren pels ombrosos caminals vorejats de cedres, pins, roures i xiprers. En acabant, les mans misterioses la conduïren a una cambreta retirada. Era una estança molt ben endreçada i Abella s’hi trobava molt bé; així que es despullà i es va ficar en el llit. Extret d’«Abella», dins de Rondalles valencianes. Enric Valor. Ed Tàndem.

• Abella té por d’estar-se al palau? Raona la resposta. • El palau que es descriu pot existir en la realitat? • Quin element fantàstic apareix en el fragment?

Màgia a la teua escola Els invents

Deixa volar la imaginació i inventa un element fantàstic que t’agradaria tindre a la teua escola.

Una narració realista conta fets que poden passar en la realitat. En canvi, una narració de ficció mostra mons o personatges imaginaris, que no existixen en la realitat.

CONEC LA MEUA LLENGUA

Classes de noms. Gènere i nombre Els noms designen persones, animals, plantes, objectes, sentiments, etc. Es poden classificar de tres maneres. Comuns, designen qualsevol persona, animal o objecte i s’escriuen en minúscula (escales, professora); o propis, designen una persona, un animal o una localitat concrets i s’escriuen sempre en majúscula (Hermione, Hogwarts).

Individuals, designen un sol ésser (ocell, músic); o col·lectius, designen en singular un conjunt d’éssers (equip, orquestra).

Concrets, designen allò que es pot tocar o veure (plat, parets); o abstractes, designen realitats que no es poden percebre pels sentits (amistat, alegria).

Identifica els noms que apareixen en aquestes oracions i classifica’ls en comuns o propis. – Albert va demanar a Roser que l’acompanyara a Elx. – La mare m’ha comprat una taula i una cadira a Benetússer.

Escriu el nom individual que correspon a cada un d’aquests col·lectius. mobiliari – orquestra – tarongerar – serralada

Copia els noms abstractes que s’amaguen en aquest embolic. AMORVALENTIALLIBERTATINTEL·LIGÈNCIA

Forma el femení de cada un d’aquests noms. conill – bou – cosí – infermer – jutge – lleó

Copia la graella i escriu-hi el plural d’aquests noms.

ciutat

poble matí

casa

rosa autobús

peix

germà

+ ns

a > es

+ os

Els noms tenen un gènere masculí o femení i nombre singular o plural. Formació del femení • Masculí + a, na o essa (xiqueta). • Canviant l’article (el / la futbolista). • Amb paraules diferents (home / dona). Formació del plural • Singular + s o ns (jugadors). • Canviant la a per es (peres). • Singular acabat en s, ç o x + os (dibuixos).

U·4

Usos del guionet 1

Escriu amb lletres els numerals: 99, 246 i 3 475.

Per què porten guionet aquestes paraules compostes?

para-xocs

penja-roba

gira-sol

Es posa guionet:

nord-americà

Relaciona els elements de les columnes i forma paraules compostes. Ves alerta amb l’ús del guionet.

espanta

segat

nord

penya

sogres

malva

coreà

para

• En els numerals, per a separar la desena de les unitats (trenta-dos) i les unitats de les centenes (cinc-cents). • En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comença per r s, x (para-sol).

xocs

rosa

La dièresi 1

En les paraules següents la u sona, posa dièresi en les que cal. frequència – piragues – aquarel·la – piraguista paraiguer – terraqui – pasques – pinguins – quota

Unix les peces del mateix color i forma paraules amb dièresi.

ür

na ve

ïm

sos

üll

Els grups güe, güi, qüe, qüi portes dièresi per a indicar que la u sona: aqüeducte, piragüisme. Hi ha altres casos en què també s’usa la dièresi: peüc, oïda.

DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.

Guillermo és nou a classe. Ha arribat fa un més i ja s’ha fet amic de Lluïsa, que és veïna seua. Encara té deu anys, en farà onze el trenta-u de desembre.

Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés? 1

Classifica aquests noms en el quadern segons que siguen individuals o col·lectius. arbreda – saviesa – intel·ligència – teulada – temor arbre – equip – jugador – teula

Copia la graella i escriu el femení d’aquests noms on correspon. escriptor – atleta – duc – cavall– bessó – germà – bou – pianista

+ a, + na, + essa

el / la

paraula diferent

Copia la graella i forma el plural d’aquests noms com s’indica. tacó – brusa – vent – jardí – planta – dibuix – llaç

+ s, + ns

-a per -es

+ os

En aquestes paraules la u sona. Posa dièresi si cal. quocient

seguent

delinquent

quaranta

aiguós

linguista

Relaciona les columnes i forma les paraules compostes que corresponen a aquestes definicions. Ves alerta amb l’ús del guionet. a) De l’Amèrica del Sud. b) Espècie de paraigua per a protegir-se del sol. c) Penjador per a la roba.

sud

para

penja

sol americà robes

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U·4

Object iu en acció L’escola que volem Al llarg de la unitat heu observat amb detall la vostra aula i heu pensat quins canvis us agradaria fer-hi perquè fora més atractiva, còmoda, pràctica… Feu una pluja d’idees i expliqueu com milloraria amb cada una de les vostres propostes.

Podríem posar algunes plantes!

Descrivim com quedarà la nostra aula

Trieu les propostes que més us hagen agradat i descriviu com quedaria la vostra aula si es dugueren a terme. Expliqueu les raons per les quals voleu una aula així i presenteu-la a la direcció del centre. A veure si es poden fer realitat algunes de les propostes!

Com ho he aprés? 1

Marca amb ✔ els aspectes en què has millorat i amb ✘, aquells en què has de treballar més. M’expresse amb claredat quan explique alguna cosa. Llig i pronuncie les paraules correctament. Comprenc el que llig. La meua lletra s’entén. Aplique les regles d’ortografia. Participe a classe. Treballe a gust amb els companys i les companyes. Em sé organitzar el temps per a fer les tasques.

63 63

REPÀS TRIMESTRAL 1

Ens comuniquem Observa les imatges i respon les preguntes següents. Compra tres barres de pa, per favor.

3 a) En quines situacions es produïx una comunicació verbal? d) En quina és escrita? Què deu explicar el paper? c) En quina és oral? Analitza’n els elements de la comunicació. • Qui hi fa d’emissor? • I de receptor? • Sabries transmetre el mateix missatge en una altra llengua? En quina? d) Quin tipus de comunicació es produïx en l’escena de la platja? Quin missatge s’hi transmet?

T·1

Troba el missatge a) Aquest text podria acompanyar el cartell que hi ha a la platja. Llig-lo i fes les activitats proposades. Es prohibix la pesca submarina • Identifica els prefixos i els sufixos d’aquestes paraules de la família de mar. marítim – marí – mariner – submarí • Escriu les paraules derivades que se t’acuden de la família de pesca. b) Explica per què duen guionet les paraules penya-segat i para-sol. c) O rdena les síl·labes i forma paraules. Quines tenen hiat? à/ce/o

al/po

xell/vai

ó/a/vi

d) Per què té accent gràfic la paraula avió?

Expressa’t Has anat alguna vegada a fer la compra? Conta alguna anècdota breu que t’haja ocorregut en aquesta situació. Fixa’t que el narrador haurà d’estar en 1a persona.

Coneixes la llengua? a) Ordena alfabèticament aquests noms d’animals. lleopard – mico – tucà – vaca – gos – ornitorrinc b) Escriu un nom de cada classe: propi, comú, individual, col·lectiu, concret i abstracte. c) Classifica aquestes paraules segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles. lliçó – exàmens – aniran – carruatge – acadèmia – València d) Completa aquests grups de paraules per a formar oracions. – L a meua motxilla…

– Ella no…

– Hi ha un gat…

– Les aranyes…

DESCOBRIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

La nostra cimera pel clima:

MIRA AIXÒ! TES C E J PRO QUE N E

QU R A M

A NS

Exposem imatges per a sensibilitzar sobre el canvi climàtic? Creem consciència ambiental!

1 k

Thin

Us animeu a preparar una galeria d’imatges sobre el canvi climàtic?

DI S SE

NYA

A vegades les imatges reals ajuden a entendre millor un tema que no una explicació llarga.

Quines imatges se t’acuden quan es parla del canvi climàtic?

Això passa perquè produïxen un efecte de sensibilització i d’empatia envers els arguments que es pretenen defensar.

Des

PPRESS E

TTAA ENN

TRIMESTRE 1

Sta

Serà una bona idea que compartiu aquestes imatges amb unes altres classes, amb les famílies…

Si compartiu aquesta informació ajudareu a crear consciència sobre aquest tema.

C CO ON NSS

XE RUUYÏ R T T

Creeu el «Racó del clima» en algun corredor de l’escola per a exposar-les. També podeu pujar-la al vostre blog i a la pàgina web del centre.

Mak

O VA

Podeu preparar la vostra galeria d’imatges sobre el canvi climàtic tant en format paper com digital.

Tes

El que més m’ha sorprés ha sigut…

Apèndix

Textos enregistrats rits En aquestes pàgines trobaràs esc areixen els textos enregistrats que no ap en el llibre.

Textos enregistrats

UNITAT 1

UNITAT 2

pàgina 11

pàgina 24

Opinió personal

Anècdota

La història és molt fantàstica. Crec que m’haguera agradat més quan em van començar a caure les dents. És curiós veure com el ratolí acaba compartint els sentiments del gat Taques Negres. Els dibuixos i la lletra són molt grans i per això resulta molt fàcil de llegir.

Enguany m’he proposat alçar-me jo sola per a vindre a escola, sense que em desperte la mare. Per això em pose cada nit el despertador.

Aquest llibre parla sobre la guerra però també sobre l’amor i la solidaritat. És molt emocionant i divertit, fàcil de llegir i entretingut. Les il·lustracions són molt boniques. M’ha agradat molt.

Sempre me’l pose perquè sone a les 8, però anit es coneix que em vaig enganyar i el vaig programar per a les 6. Així que quan ha sonat, jo, tota convençuda que era l’hora, m’he alçat i m’he vestit. M’estranyava que la mare i el pare no s’hagueren despertat encara, així que he anat a despertar-los. Quan tot s’ha aclarit, m’he trobat amb dues hores per a desdejunar-me tranquil·lament amb el pare, a qui normalment no veig fins a la nit. En el fons, la meua equivocació amb el despertador no ha sigut tan greu!

UNITAT 3 pàgina 38 La princesa i la granota Hi havia una vegada, una princesa que, jugant al jardí, va deixar caure al pou la seua pilota d’or. De sobte, va eixir de l’aigua una granota horrible: —No plores, princesa —va dir la granota—. Si promets que podré seure amb tu a taula, menjar del teu plat d’or i pujar-me al teu llit, et tornaré el teu joguet. La princesa ho va prometre i, a l’instant, la granota va eixir del pou amb la pilota d’or a la boca. La jove l’agafà i se n’anà corrent, oblidant el que havia promés. Aquella mateixa nit el rei celebrava una festa. Quan el banquet semblava més animat, es van sentir uns colps a la porta i una veu estranya va raucar: —Princesa, has donat la teua paraula i ara has de complaure els meus desitjos. La princesa, aterrida, va demanar ajuda a son pare, però el rei va dir greument: —La paraula reial ha de ser mantinguda. Si has fet una promesa, respecta-la! I la xica no va tindre més remei que seure la granota a la seua falda i menjar amb ella del plat d’or davant de tots. Tant de fàstic li feia aquell amfibi que va perdre la gana. Quan la granota va haver menjat fins a saciar-se, va raucar: —Tinc son. Porta’m al teu llit! La princesa va fugir a la seua habitació i va tancar la porta de colp. Però la granota va ser més ràpida i la va esperar damunt del llit. La princesa, a punt de desmaiar-se, va agafar l’horrible criatura amb la punta dels dits i aleshores… oh meravella!, es va transformar en un bell príncep. —Gràcies, princesa —va dir—. Patia l’encanteri d’una bruixa malvada i només podia alliberar-me la jove que acomplira els meus desitjos. La princesa escoltà durant tota la nit el relat del príncep. Clarejava el dia quan es va sentir arribar una carrossa. —Ja ha arribat el meu servent fidel! —va anunciar el príncep—. Ell ens conduirà al meu palau i allà ens casarem! La princesa i son pare van consentir amb molt de gust. I conte contat, conte acabat.

Apèndix

Conjugacions verbals conjugació En les pàgines següents trobaràs la ir i patir, dels verbs parlar, témer, batre, dorm jugar tots els que et serviran de model per a con conjugació. verbs regulars de la 1a, la 2a i la 3a iliars haver A més, presentem les dels verbs aux i ser.

Conjugacions verbals Parlar VERBS REGULARS • 1a CONJUGACIÓ

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

parle parles parla parlem parleu parlen

he parlat has parlat ha parlat hem parlat heu parlat han parlat

Imperfet

Plusquamperfet

parlava parlaves parlava parlàvem parlàveu parlaven

havia parlat havies parlat havia parlat havíem parlat havíeu parlat havien parlat

Passat simple

Passat anterior

parlí parlares parlà parlàrem parlàreu parlaren

haguí parlat hagueres parlat hagué parlat haguérem parlat haguéreu parlat hagueren parlat

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig parlar vas parlar va parlar vam parlar vau parlar van parlar

vaig haver parlat vas haver parlat va haver parlat vam haver parlat vau haver parlat van haver parlat

Futur

Futur perfet

parlaré parlaràs parlarà parlarem parlareu parlaran

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

parle parles parle parlem parleu parlen

haja parlat hages parlat haja parlat hàgem parlat hàgeu parlat hagen parlat

Imperfet

Plusquamperfet

parlara/-és parlares/-esses parlara/-és parlàrem/-éssem parlàreu/-ésseu parlaren/-essen

haguera/-és parlat hagueres/-esses parlat haguera/-és parlat haguérem/-éssem parlat haguéreu/-ésseu parlat hagueren/-essen parlat

Imperatiu

Participi

— parla parle parlem parleu parlen

parlat parlada parlats parlades

hauré parlat hauràs parlat haurà parlat haurem parlat haureu parlat hauran parlat

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

parlaria parlaries parlaria parlaríem parlaríeu parlarien

hauria parlat hauries parlat hauria parlat hauríem parlat hauríeu parlat haurien parlat

parlar

parlant

Perfet

haver parlat

havent parlat

Témer/Batre VERBS REGULARS • 2a CONJUGACIÓ

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

tem/bat tems/bats tem/bat temem/batem temeu/bateu temen/baten

he temut/temut has temut/batut ha temut/batut hem temut/batut heu temut/batut han temut/batut

Imperfet

Plusquamperfet

temia/batia temies/baties temia/batia temíem/batíem temíeu/batíeu temien/batien

havia temut/batut havies temut/batut havia temut/batut havíem temut/batut havíeu temut/batut havien temut/batut

Passat simple

Passat anterior

temí/batí temeres/bateres temé/baté temérem/batérem teméreu/batéreu temeren/bateren

haguí temut/batut hagueres temut/batut hagué temut/batut haguérem temut/batut haguéreu temut/batut hagueren temut/batut

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig témer/batre vas témer/batre va témer/batre vam témer/batre vau témer/batre van témer/batre

vaig haver temut/batut vas haver temut/batut va haver temut/batut vam haver temut/batut vau haver temut/batut van haver temut/batut

Futur

Futur perfet

temeré/batré temeràs/batràs temerà/batrà temerem/batrem temereu/batreu temeran/batran

hauré temut/batut hauràs temut/batut haurà temut/batut haurem temut/batut haureu temut/batut hauran temut/batut

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

temeria/batria temeries/batries temeria/batria temeríem/batríem temeríeu/batríeu temerien/batrien

hauria temut/batut hauries temut/batut hauria temut/batut hauríem temut/batut hauríeu temut/batut haurien temut/batut

témer / batre

tement / batent

Perfet

haver temut / haver batut

havent temut / havent batut

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

tema/bata temes/bates tema/bata temem/temem temeu/bateu temen/baten

haja temut/batut hages temut/batut haja temut/batut hàgem temut/batut hàgeu temut/batut hagen temut/batut

Imperfet

Plusquamperfet

temera/batera/-és temeres/bateres/-esses temera/batera/-és temérem/batérem/-éssem teméreu/batéreu/-ésseu temeren/bateren/-essen

haguera/-és temut/batut hagueres/-esses temut/batut haguera/-és temut/batut haguérem/-éssem temut/batut haguéreu/-ésseu temut/batut hagueren/-essen temut/batut

Imperatiu

Participi

—

temut/batut temuda/batuda temuts/batuts temudes/batudes

tem/bat tema/bata temem/batem temeu/bateu temen/baten

Conjugacions verbals Dormir VERBS REGULARS • 3a CONJUGACIÓ

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

dorm dorms dorm dormim dormiu dormen

he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

Imperfet

Plusquamperfet

dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

Passat simple

Passat anterior

dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

Futur

Futur perfet

dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

dorma dormes dorma dormim dormiu dormen

haja dormit hages dormit haja dormit hàgem dormit hàgeu dormit hagen dormit

Imperfet

Plusquamperfet

dormira/-ís dormires/-isses dormira/-ís dormírem/-íssem dormíreu/-ísseu dormiren/-issen

haguera/-és dormit hagueres/-esses dormit haguera/-és dormit haguérem/-éssem dormit haguéreu/-ésseu dormit hagueren/-essen dormit

Imperatiu

Participi

— dorm dorma dormim dormiu dormen

dormit dormida dormits dormides

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

dormir

dormint

Perfet

haver dormit

havent dormit

Patir VERBS REGULARS • 3a CONJUGACIÓ INCOATIVA

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

patisc patixes/pateixes patix/pateix patim patiu patixen/pateixen

he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit

Imperfet

Plusquamperfet

patia paties patia patíem patíeu patien

havia patit havies patit havia patit havíem patit havíeu patit havien patit

Passat simple

Passat anterior

patí patires patí patírem patíreu patiren

haguí patit hagueres patit hagué patit haguérem patit haguéreu patit hagueren patit

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir

vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit

Futur

Futur perfet

patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

patisca patisques patisca patim patiu patisquen

haja patit hages patit haja patit hàgem patit hàgeu patit hagen patit

Imperfet

Plusquamperfet

patira/-ís patires/-isses patira/-ís patírem/-íssem patíreu/-ísseu patiren/-issen

haguera/-és patit hagueres/-esses patit haguera/-és patit haguérem/-éssem patit haguéreu/-ésseu patit hagueren/-essen patit

Imperatiu

Participi

— patix/pateix patisca patim patiu patisquen

patit patida patits patides

hauré patit hauràs patit haurà patit haurem patit haureu patit hauran patit

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

patiria patiries patiria patiríem patiríeu

hauria patit hauries patit hauria patit hauríem patit hauríeu patit haurien patit

patir

patint

Perfet

haver patit

havent patit

patirien

Conjugacions verbals Haver VERBS AUXILIARS

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

he has ha hem heu han

he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut

Imperfet

Plusquamperfet

havia havies havia havíem havíeu havien

havia hagut havies hagut havia hagut havíem hagut havíeu hagut havien hagut

Passat simple

Passat anterior

haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

haguí hagut hagueres hagut hagué hagut haguérem hagut haguéreu hagut hagueren hagut

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver

vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut

Futur

Futur perfet

hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

haja hages haja hàgem hàgeu hagen

haja hagut hages hagut haja hagut hàgem hagut hàgeu hagut hagen hagut

Imperfet

Plusquamperfet

haguera -és hagueres -esses haguera -és haguérem -éssem haguéreu -ésseu hagueren -essen

haguera -és hagut hagueres -esses hagut haguera -és hagut haguérem -éssem hagut haguéreu -ésseu hagut hagueren -essen hagut

Imperatiu

Participi

— hages hàgeu

hagut haguda haguts hagudes

hauré hagut hauràs hagut haurà hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

hauria hagut hauries hagut hauria hagut hauríem hagut hauríeu hagut haurien hagut

haver

havent

Perfet

haver hagut

havent hagut

Ser VERBS AUXILIARS

Subjuntiu

Indicatiu

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

soc ets és som sou són

he sigut has sigut ha sigut hem sigut heu sigut han sigut

Imperfet

Plusquamperfet

era eres era érem éreu eren

havia sigut havies sigut havia sigut havíem sigut havíeu sigut havien sigut

Passat simple

Passat anterior

fon/fui fores fou fórem fóreu foren

haguí sigut hagueres sigut hagué sigut haguérem sigut haguéreu sigut hagueren sigut

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

vaig haver sigut vas haver sigut va haver sigut vam haver sigut vau haver sigut van haver sigut

Futur

Futur perfet

seré seràs serà serem sereu seran

FORMES SIMPLES

FORMES COMPOSTES

Present

Perfet

siga sigues siga siguem sigueu siguen

haja sigut hages sigut haja sigut hàgem sigut hàgeu sigut hagen sigut

Imperfet

Plusquamperfet

fora/fos fores/fosses fora/fos fórem/fóssem fóreu/fósseu foren/fossen

haguera -és sigut hagueres -esses sigut haguera -és sigut haguérem -éssem sigut haguéreu -ésseu sigut hagueren -essen sigut

Imperatiu

Participi

— sigues siga siguem sigueu siguen

sigut siguda siguts sigudes

hauré sigut hauràs sigut haurà sigut haurem sigut haureu sigut hauran sigut

Infinitiu

Gerundi

Condicional

Condicional perfet

Simple

seria/fora series/fores seria/fora seríem/fórem seríeu/fóreu serien/foren

hauria sigut hauries sigut hauria sigut hauríem sigut hauríeu sigut haurien sigut

ser

sent

Perfet

haver sigut

havent sigut

Nou Bonvent és un projecte educatiu d’Anaya per a Educació Primària. En la realització d’aquest projecte han intervingut: Edició: Màrius Sancho i Paula Soriano Disseny i gràfics: Patricia G. Serrano i Paz Franch Il·lustració: Sergio Sempere (Sempereman) Maquetació: Josep Andrés Edició gràfica: Rocío Álvarez Fotografies: Arxiu Anaya (Cosano, P.; Lacey, T.; Martín, J.A.; Ruiz, J.B.; Steel, M.), Album Archivo Fotográfico (WARNER BROS. PICTURES / CLOSE, MURRAY), Getty Images (Compassionate Eye Foundation/Robert Daly/OJO Images, Susan. K.), iStock/ Getty Images, 123RF i col·laboracions. Agraïments: Candela Fuentes Campoy Projectes interdisciplinaris: Victoria Castellano

IMPORTANT. Les activitats proposades en aquest llibre han de ser realitzades en quaderns o fulls solts; mai en el mateix llibre.

Aquesta obra pot contindre enllaços a pàgines i llocs externs, que ANAYA no edita, controla, supervisa i/o manté, per la qual cosa ANAYA declina expressament qualsevol responsabilitat respecte de les esmentades pàgines i llocs.

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.