Operació món: Geografía i Història 3º ESO (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Índex Els sabers bàsics del curs

Destreses Comunes: La recerca d’informació a la premsa i a Internet; La realització i l’exposició d’un treball; El debat a l’aula Geogràfiques: Les dades estadístiques; Les imatges i els textos geogràfics; El treball amb mapes. Els mapes temàtics

Comprar, usar, tirar. És sostenible? .................................................22

1 Activitats econòmiques i espais geogràfics

....................................................... 24

1. L’activitat econòmica. Components i sectors 2. Els agents econòmics i les seves relacions 3. Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia 4. Factors de producció (II). La feina 5. Els sistemes econòmics 6. Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes 7. Tendències econòmiques actuals (II). La globalització econòmica Informe gràfic. Les multinacionals i la globalització 8. Les àrees geoeconòmiques mundials Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Anna Jacobson i Projecte PrestAD

Els espais industrials

........................................... 70

1. El sector secundari 2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres 3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals 4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives 5. L’energia al món. L’estalvi energètic Informe gràfic. La tecnologia i els nous aprofitaments i materials 6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I) 7. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II) 8. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització 9. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món 10. La indústria del futur: la indústria 4.0 Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Herta Marks Ayrton i Inna Braverman

Annexos Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses:

Comunes y geogràfiques

4 El sector terciari.

2 El sector primari. Els espais agraris

3 El sector secundari.

.......................................................... 46

1. Els espais agraris 2. L’activitat agrària. Els factors físics 3. L’activitat agrària. Els factors humans 4. El paisatge agrari i els seus elements 5. L’agricultura. Diversitat i tipus 6. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals 7. L’agricultura. Sistemes agraris avançats 8. La ramaderia. Formes d’explotació i models 9. L’explotació forestal 10. La pesca. La utilització de la mar Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Veridiana Victoria Rossetti i Afammer

Espais i activitats

......................................................... 96

1. Els espais terciaris 2. El transport (I). Xarxes i situació actual 3. El transport (II). Els sistemes de transports Informe gràfic. Les darreres tendències del transport 4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics 5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques 6. Les activitats comercials 7. El comerç interior 8. El comerç exterior Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Mary Anderson i Susan Newbon

5 Les activitats econòmiques a Europa. Els tres sectors

.......................... 118

1. La població activa 2. El sector primari 3. El sector secundari 4. El sector terciari Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Williamina Fleming i Samantha Cristoforetti

6 Les activitats econòmiques a Espanya i a Balears

........................................ 130

1. 2. 3. 4.

El sector primari (I). Els paisatges agraris El sector primari (II). L’activitat pesquera El sector secundari (I). Mineria i energia El sector secundari (II). La indústria i la seva localització 5. El sector terciari (I). Comerç i transport 6. El sector terciari (II). El turisme 7. El sector primari a les illes Balears 8. El sector secundari a les illes Balears 9. El sector terciari a les illes Balears Informe gràfic. Desenvolupament sostenible i les mesures de protecció Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Celia Rivas i Projecte Aviadoras Dossier d’aprenentatge .......................................................................154

Annexos Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses:

Comunes y geogràfiques

Consumim de manera responsable? ............................................156

7 Recursos naturals i impactes mediambientals 1. El medi i els recursos naturals 2. L’ésser humà i el medi ambient

3. Els problemes del relleu i del sòl Informe gràfic. Els e-fems, els fems tecnològics 4. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera 5. La desforestació i la pèrdua de biodiversitat 6. Els problemes mediambientals a Espanya 7. Els espais protegits a Europa i a Espanya Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Wangari Muta Maathai i Tania Mouraud

8 L’organització política i territorial

............................................................................... 178

1. L’organització política mundial. Estats i fronteres 2. Els sistemes polítics dels estats 3. L’organització política d’Espanya 4. L’organització territorial d’Espanya 5. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears 6. Organització política i territorial de la Unió Europea 7. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat 8. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració 9. Les relacions internacionals (III). Conflictes bèl·lics 10. El paper d’Espanya en el món Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Matilde Pérez Mollá i Jacinda Ardern

9 Desigualtats socioeconòmiques

.....

202

1. Com es mesuren les desigualtats? Informe gràfic. Indicadors bàsics de desenvolupament humà 2. Els graus de desenvolupament 3. Les causes del desenvolupament desigual 4. Evolució recent de les desigualtats mundials 5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya 7. Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions (I) 8. Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions (II) Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Funmilayo Ransome-Kuti i City of Joy Dossier d’aprenentatge ......................................................................224

....................... 158

Annexos Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

8 L’organització política i territorial Miriam Makeba. Cantant i activista He fet nombrosos concerts reivindicant la meva lluita a favor dels drets humans. Vaig viatjar per Àfrica, Europa, Amèrica, llocs en què la meva veu s’ha aixecat en protesta pel que consider injust i opressiu per a l’ésser humà, reclamant la fi de les desigualtats socials. Som Miriam Makeba, cantant i activista. Vaig néixer el 1932 a Sud-àfrica, encara que per mor de les meves idees i la meva defensa dels drets civils vaig haver de fugir del país. El 1999 vaig ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l’ONU, a través d’un dels seus organismes especialitzats, la FAO (Organització Mundial per a l’Agricultura i l’Alimentació). L’Organització de les Nacions Unides va ser creada el 1945 per mantenir la pau, la igualtat i la seguretat en les relacions internacionals. S’hi integren pràcticament

tots els estats del món, que lluiten pel respecte i la defensa dels drets humans. Per comprendre millor l’organització política i territorial, coneixeràs:

• •

L’organització política mundial. Estats i fronteres.

•

L’organització política i territorial d’Espanya i Europa.

• •

La Comunitat Autònoma de les illes Balears.

• •

Relacions internacionals: els conflictes bèl·lics.

Els sistemes polítics dels estats: sistemes democràtics i sistemes autoritaris.

Relacions internacionals: diversitat i desigualtat. Cooperació i integració. El paper d’Espanya al món.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 En quin any va ser creada l’ONU? Quins són els seus objectius?

2 A través de quin organisme especialitzat de l’ONU va ser nomenada Miriam Makeba ambaixadora de bona voluntat?

178

Comprovam. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, pots consultar la informació que conté la unitat.

Espai Com organitzen els estats el seu territori? Quines entitats territorials formen una comunitat autònoma? Indica quantes n’hi ha a Espanya.

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

Temps

POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS

En quin any es va firmar el Tractat de Roma?

6.1 Cercau informació sobre les polítiques mediambientals en l'àmbit local, estatal i europeu. 6.2 Quins són els objectius de les polítiques?

Indica l’any d’ingrés d’Espanya en l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i en l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

6.3 Es compleixen aquestes directrius al nostre centre? 6.4 Creus que són suficients? 6.5 Com podríem millorar-les.

Conceptes Defineix organitzacions regionals i relacions internacionals. Enumera els tres poders polítics de l’Estat i explica la funció que desenvolupa cadascun.

Poder legislatiu Presidència

Poder executiu

Poder judicial

Una altra mirada En l’apartat «Protagonistes» coneixeràs Matilde Pérez Mollá, que va ser triada per la ciutadania com la primera batlessa d’Espanya, i Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda. Quins són els serveis que presta l’Administració local a la ciutadania? Qui s’encarrega de prestar aquests serveis?

EL TEU AJUNTAMENT

+ orientacions a anayaeducacion.es APP PER A INFORMACIÓ MUNICIPAL

179

L’organització política mundial. Estats i fronteres

L’organització política del món es manifesta en la creació d’estats, és a dir, organitzacions independents que exerceixen el seu poder sobre un territori delimitat per unes fronteres i habitats per una població determinada. Actualment, hi ha al món quasi dos-cents estats, molt diferents entre si per l’antiguitat, extensió, nombre d’habitants, règim polític, desenvolupament socioeconòmic, etc. No obstant això, les principals diferències actuals són el diferent poder polític, militar i econòmic, i la major o menor influència en les decisions internacionals.

Cercle Polar Àrtic

Reykjavík

ISLÀNDIA

REGNE UNIT

C A N A D À

Dublín

IRLANDA

FRANÇA

Ottawa

E S TAT S U N I T S

PORTUGAL

Washington

D’AMÈRICA

Londres

Madrid

Lisboa

ESPANYA Rabat

MARROC BAHAMES

REP. DOMINICANA Sàhara PUERTO RICO Occidental SAINT CHRISTOPHER I NEVIS CUBA Port-auSan ANTIGUA I BARBUDA Prince MAURITÀNIA MALI Juan Saint Ciutat de Mèxic DOMINICA Belmopan JAMAICA CAP Nouakchott John’s Kingston SAINT LUCIA Santo Basseterre VERD SENEGAL Guatemala BELIZE Roseau BURKINA SAINT VINCENT I LES GRENADINES HAITÍ Domingo Praia Dakar GUATEMALA Castries Bridgetown Tegucigalpa Banjul Bamako FASO San Salvador Kingstown BARBADOS GÀMBIA Bissau Managua Saint George’s EL SALVADOR GRENADA GUINEA Ouagadougou GUINEA BISSAU San José Port-of-Spain Conakry Caracas HONDURES TRINITAT I TOBAGO Yamoussoukro Freetown Panamà Georgetown VENEÇUELA SIERRA LEONE NICARAGUA Accra Monròvia Paramaribo Bogotà COSTA RICA LIBERIA GHANA COLÒMBIA COSTA D’IVORI PANAMÀ Quito

M É X I C

Tròpic de Càncer

Equador

Nassau

L’Havana

GUYANA

ECUADOR

KIRIBATI TUVALU

PERÚ

SAMOA

SURINAM

B R A S I L

Lima

Apia Brasília

La Paz

BOLIVIA

TONGA

Nuku’alofa

PARAGUAI

Tròpic de Capricorn

Asunción

ARGENTINA

Els estats del món Capitals (nre. d’habitants) Més de 5 milions De 2 a 5 milions D’1 milió a 2 milions De 500 000 a 1 milió De 100 000 a 500 000 De 50 000 a 100 000 Menys de 50 000

180

Santiago

Fronteres

Continents Àfrica Amèrica Àsia Europa Oceania

XILE

URUGUAI Buenos Aires

Montevideo

U8 AVANÇA EN COMPETÈNCIES Treballar amb mapes

Elaborar continguts propis

1 Quines diferències entre els estats s’aprecien en el

4 Dissenya una activitat o una aplicació per estudiar

mapa? Quins altres trets que diferencien els estats no es mostren en el mapa?

més fàcilment el nom i les capitals de tots els estats del món.

2 Cerca en el mapa el nom d’un país que comenci amb

Organitzar informació

cada lletra de l’alfabet –excepte x i q– i escriu el nom de la capital de cadascun i el continent en què es troba.

5 Cerca informació sobre l’extensió superficial dels estats del món. A continuació, ordena la informació en el quadern agrupant els països segons les seves dimensions i contesta: Quins són els deu més extensos? i els deu menys extensos? A quin continent es troba cadascun dels estats?

3 Confecciona una llista de 15 capitals europees i intercanvia-la amb un company o companya de classe. Escriu el nom del país a què corresponen. Intercanviau de bell nou la llista i corregiu-hi els possibles errors.

BÈLGICA

SUÈCIA FINLÀNDIA

NORUEGA

Estocolm

Oslo

RÚSSIA

RÚSSIA (EUROPA)

Hèlsinki

Tallinn

FRANÇA

(ÀSIA)

ESTÒNIA Riga LETÒNIA Copenhaguen Moscou LITUÀNIA Vílnius Minsk PAÏSOS BAIXOS Àmsterdam Berlín POLÒNIA BIELORÚSSIA

Ciutat del Vaticà

K A Z A K H S T A N

ANDORRA

Tunis

Biskek UZBEKISTAN AZERBAIDJAN KIRGUIZISTAN Taixkent ARMÈNIA Bakú TURKMENISTAN Dusanbe Askhabad TADJIKISTAN

Alger

Atenes

La Valletta

ALGÈRIA

XIPRE

EGIPTE

SUDAN

TXAD

Khartum

Niamey N’Djamena

NIGÈRIA

Bagdad

El Caire

LÍBIA

NÍGER

IRAQ

Nicòsia

MALTA

TUNÍSIA Trípoli

Teheran

IRAN

Kabul

AFGANISTAN

SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE

ANGOLA ZÀMBIA Lusaka

KUWAIT Kuwait PAKISTAN BAHRAIN Manama Doha Riad QATAR Abu Dhabi Mascate ARÀBIA UNIÓ DELS SAUDITA OMAN EMIRATS ÀRABS Asmara

Nova Delhi

Kàtmandu

Í N D I A

Windhoek

NAMÍBIA

Pretòria

Mbabane Maseru

Roma

SÈRBIA Skopje

Sofia

BULGÀRIA

MACEDÒNIA Tirana ALBÀNIA DEL NORD

COREA DEL SUD

Tòquio

JAPÓ

MYANMAR

Naipyidaw

Hanoi

Vientiane

BANGLA DESH

Bangkok

VIETNAM LAOS

FILIPINES Manila

CAMBODJA

ILLES MARSHALL

Phnom Penh

TAILÀNDIA

Bandar Seri Begawan

Kuala Lumpur M A L À I S I A Singapur

Melekeok PALAU

BRUNEI

Majuro

Palikir

E S TAT S F E D E R AT S DE MICRONÈSIA

KIRIBATI

Yaren

Jakarta

Dili

TIMOR ORIENTAL

NAURU

PAPUA NOVA GUINEA

ILLES SALOMÓ

Port Moresby

TUVALU Funafuti

Honiara

VANUATU

FIJI

Port Vila

MADAGASCAR

Maputo

Tarawa Sud

SINGAPUR

COMORES

ZIMBABWE Antananarivo BOTSWANA MOÇAMBIC Gaborone

MONTENEGRO Podgorica

Thimbu

Moroni

MALAWI

Bucarest

HERCEGOVINA Belgrad Sarajevo

Dacca

TANZÀNIA Lilongwe

ROMANIA

Zagreb

BHUTAN

NEPAL

IEMEN ERITREA Sana Djibouti DJIBOUTI

Harare

Chisinau

P’yongyang Seül

X I N A

Islamabad

REP. Addis Abeba SUDAN SRI Lomé CENTRE- DEL SUD Sri Jayewardenepura ETIÒPIA Porto LANKA AFRICANA Juba CAMERUN Novo Male Bangui Yaoundé SOMÀLIA Malabo MALDIVES Mogadiscio UGANDA São Libreville Kampala KENYA Tomé GABON CONGO Nairobi Kigali BENÍN Bujumbura Brazzaville RWANDA REPÚBLICA TOGO Kinshasa BURUNDI Victoria Dodoma Luanda DEMOCRÀTICA SEYCHELLES

DEL CONGO

MOLDÀVIA

HONGRIA

COREA DEL NORD

Pequín

Abuja

GUINEA EQUATORIAL

UCRAÏNA

ESLOVÀQUIA

Bratislava Budapest

Ulan Bator

Erevan

GRÈCIA Ankara

1000

MONGÒLIA

GEÒRGIA TURQUIA Tbilisi Andorra la Vella

Ljubljana ESLOVÈNIA

CIUTAT DEL VATICÀ

Astana

UCRAÏNA

ALEMANYA

Viena

LIECHTENSTEIN Berna Vaduz ÀUSTRIA

SAN MARINO San Marino MÒNACO Mònaco ITÀLIA

Kiev

París Brussel·les

ALEMANYA

500

CROÀCIA BÒSNIA I

Varsòvia

BÈLGICA

REP. TXECA

SUÏSSA

DINAMARCA

Praga

Luxemburg LUXEMBURG

Suva

Port Louis

MAURICI

A U S T R À L I A

0 100 200 300 400 500 km

SWAZILÀNDIA

REPÚBLICA DE LESOTHO SUD-ÀFRICA

SÍRIA

LÍBAN Beirut

Canberra NOVA ZELANDA

Damasc

PALESTINA

IRAQ

Wellington

Ram Al·lah

Amman Jerusalem

ISRAEL JORDÀNIA A R À B I A S A U D I TA

1500

3000

4500 km

181

Els sistemes polítics dels estats

Els sistemes polítics del món

2.1 Els poders polítics Amb el fi d’organitzar la convivència social, l’Estat assumeix una sèrie de funcions. Aquestes, generalment, solen subdividir-se en tres categories:

– El poder legislatiu legisla, és a dir, elabora les lleis. Aquest poder és exercit per les corts o parlaments.

– El poder executiu governa. Aquest poder és exer-

Democràcies plenes

cit pel govern de cada estat.

– El poder judicial interpreta i aplica la llei o en resol l’incompliment. Aquest poder resideix en tribunals de justícia independents. Segons la forma d’aplicar aquests poders, es diferencia entre sistemes polítics democràtics i autoritaris.

2.2 Els sistemes democràtics

Règims híbrids

De 9 a 10

De 5 a 6

De 8 a 9

De 4 a 5

Informació insuficient

Règims autoritaris

Democràcies imperfectes De 7 a 8

De 3 a 4

De 6 a 7

De 2 a 3

De 0 a 2 0

Font: The Economist Intelligence Unit (2020).

3000

6000 km

L’índex és el resultat de la valoració de cinc categories: procés electoral i pluralisme, llibertats civils, funcionament del Govern, participació política i cultura política. Cada país rep una puntuació d’1 a 10; 10 és el màxim de democràcia i 0 n’és el mínim.

Els estats democràtics es basen en aquests principis:

– El poder de l’Estat i l’actuació del Govern estan limitats per la llei. Aquesta és, generalment, una constitució o llei fonamental que recull els drets de la ciutadania i regula el funcionament de l’Estat. Les democràcies són, per tant, estats de dret que basen el poder en lleis aprovades per procediments legítims.

– La sobirania o font del poder resideix en el poble. Aquest participa en el Govern i delega la sobirania en uns representants elegits per votació (democràcia indirecta o representativa).

– El pluralisme polític és real. Per això, s’admet l’existència i la legalitat de diferents partits polítics que tenen diferents ideologies i aspiren a assolir el poder. Els partits polítics són, en conseqüència, un dels principals òrgans de participació ciutadana en la vida política de l’Estat.

– Les eleccions són lliures i plurals. Es duen a terme mitjançant sufragi universal i secret, i permeten a la ciutadania renovar periòdicament els governants.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Elaborar taules

1 Compara en un quadre els trets dels sistemes polítics democràtic i autoritari. Selecciona primer les entrades que ha de contenir. Manejar gràfics

2 Observa el gràfic inferior i calcula el nombre de països democràtics i autoritaris que hi havia a la Terra l’any 1989 i l’any 2017. Percentatge dels països que són democràcies electorals %

70 60

1998

2003

2008

2013

50 40

– La divisió de poders és efectiva. El legislatiu re-

sideix en el Parlament, l’executiu en el Govern i el judicial en els tribunals.

182

68 61

1989

1993

DESTREsA

2018

2020

Consulta les dades estadístiques

El funcionament del sistema democràtic Tria

Electorat

B Tribunal de justícia

President o presidenta Partits polítics

A. Poder legislatiu B. Poder judicial

Nomena Ministres

Sanitat

Educació

C. Poder executiu

Cultura

Indústria

Treball

Govern

En els sistemes democràtics, la ciutadania tria els seus representants entre els partits polítics mitjançant votacions lliures. Els poders estan dividits. El poder legislatiu elabora i aprova les lleis i controla el Govern. El poder judicial resol els incompliments de la llei i els conflictes ocasionats per la interpretació o l’aplicació d’aquesta. i el poder executiu governa a través dels ministres, que s’encarreguen de les diverses matèries: defensa, transports, etc.

2.3 Els sistemes autoritaris Els estats autoritaris, siguin de tipus militar o civil, es distingeixen per aquests principis:

– El poder de l’Estat i l’actuació del Govern no tenen límits ni control. La ciutadania, a més, no té els drets reconeguts o els té limitats.

– La sobirania resideix en una sola persona o en un grup reduït de persones, i s’impedeix la participació de la ciutadania en el Govern.

– No existeix pluralisme polític i ideològic. Només hi ha un partit, el del Govern, o es limita l’activitat dels partits permesos.

– No hi ha eleccions lliures, o les que se celebren són manipulades pel

Elaborar síntesi

3 Observa l’esquema superior i resol aquestes qüestions: a) Qui té la sobirania i com l’exerceix? b) Quins són els tres poders que hi apareixen i en qui resideixen? c) Per què els tribunals de justícia hi apareixen a part?

Govern. Per tant, no hi ha possibilitat de renovar periòdicament el poder.

Valorar procediments democràtics

– La divisió de poders no es respecta, ja que, en la majoria dels ca-

mocràtica i autoritària a l’elecció del delegat o delegada de classe. Com es faria en cada cas?

sos, els tres poders estan concentrats en una persona o en un grup reduït de persones.

4 Aplica el sistema d’elecció de-

183

L’organització política d’Espanya

Les institucions Congrés dels Diputats

3.1. El sistema polític espanyol Espanya té un sistema polític democràtic, que té per llei fonamental la Constitució de 1978. En aquesta constitució s’estableixen els símbols que diferencien Espanya de la resta dels estats de la Terra, com la bandera. S’hi recullen els drets fonamentals de la ciutadania, com el dret a la vida; la igualtat davant la llei; la llibertat d’expressió, associació i reunió; el dret de propietat, etc. I s’hi reglamenta l’organització política de l’Estat i el funcionament de les seves institucions. L’Estat espanyol és social, perquè hi prevalen els interessos socials sobre els individuals; democràtic, perquè garanteix la participació política de la ciutadania i el pluralisme polític; i de dret, perquè el poder de l’Estat i del Govern estan limitats per les lleis.

Presidència de Govern

La sobirania resideix en el poble espanyol, que la delega en representants elegits per sufragi universal, directe i secret entre diversos partits polítics.

3.2 Les institucions espanyoles A Espanya, els poders de l’Estat es reparteixen entre diferents institucions:

– Les Corts Generals exerceixen el poder legislatiu. Estan formades per dues cambres, Congrés i Senat, elegides cada quatre anys per sufragi universal. El Congrés dels Diputats representa el poble espanyol, elabora les lleis, aprova els pressuposts de l’Estat i controla el Govern. El Senat participa en el desenvolupament autonòmic, proposa esmenes a les lleis, controla el Govern i ratifica o no els acords internacionals.

– El Govern exerceix el poder executiu. El formen el president, un o més vicepresidents i diversos ministres. Té per funcions executar lleis, dirigir la política i defensar l’Estat.

– Els tribunals de justícia exerceixen el poder judicial. Estan formats per magistrats i jutges independents, que vetllen pel compliment de les lleis. 184

Tribunal Constitucional

El sistema parlamentari espanyol Electorat CONGRÉS DELS DIPUTATS

elegeix Govern Partits

Partits

F President del Govern

nomena

President + ministres GOVERN Ministres

Defensa

Educació

Economia

Justícia

Treball

te r

Assumptes Exteriors, UE i Cooperació

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Assenyalar drets i llibertats

Difondre valors democràtics

1 Obtén amb un company o companya un exemplar

3 Consulta l’exemplar de la Constitució espanyola de

de la Constitució espanyola.

1978 i respon a les qüestions següents:

Cercau a l’articulat cinc drets i llibertats reconeguts a la ciutadania i explicau per què són importants.

a) En qui resideix la sobirania nacional?

Assenyalar models d'organització

Roda lògica

2 Compara el sistema polític de l’Estat espanyol amb el dels estats democràtics que has estudiat. Quins trets d’aquests sistemes s’aprecien a l’epígraf 3.1.?

b) Com es reparteixen els poders de l’Estat?

4 Llegeix els articles 67, 68 i 69 de la Constitució espanyola. A continuació, fes un resum de les característiques del Congrés i del Senat: composició, forma d’elecció de les persones que formen part d’aquestes institucions. 185

L’organització territorial d’Espanya

Constitució espanyola

Els estats organitzen el territori en diferents divisions administratives. A Espanya, aquestes divisions les establí la Constitució de 1978, i formen l’administració local i l’administració autonòmica o regional.

4.1 L’administració local – El municipi és l’entitat territorial bàsica de l’Estat espanyol. N’hi ha més de 8 000, i té per funció prestar serveis als veïnats. El govern i l’administració municipal corresponen a l’Ajuntament. Aquest està integrat pels regidors, elegits pels veïnats del municipi per sufragi universal; i el batle o batlessa, elegit pels regidors. En alguns territoris hi ha divisions administratives menors que el municipi, cas de les parròquies gallegues i asturianes; i les mancomunitats, o associacions de diversos municipis.

– La província és una entitat territorial formada per una agrupació de

L’Estat espanyol es regeix per un conjunt de lleis i de normes que recull la Constitució de 1978. S’hi estableix l’organització politicoadministrativa.

municipis. N’hi ha 50, i cadascuna té una ciutat com a capital. La funció de les províncies és fomentar els interessos provincials, prestar serveis d’àmbit provincial i cooperar amb els municipis. El govern i l’administració provincial corresponen a la diputació provincial. Està integrada per diputats, triats entre els regidors electes de la província, i un president, elegit pels diputats. Les comunitats autònomes uniprovincials no tenen diputació. El País Basc i Navarra estan governats per diputacions forals, amb competències forals; i juntes generals, que tenen poder legislatiu.

A l'apartat «Aplica les competències», tens la prova: Eleccions.

– A les Illes Balears i a les Canàries cada illa té administració pròpia. A les Illes Balears l’exerceixen els consells insulars, que tenen, entre d’altres, les competències corresponents a les diputacions provincials. A les Canàries l’exerceixen els cabildos insulars.

4.2 L’administració autonòmica La comunitat autònoma és una entitat territorial formada per províncies limítrofes o territoris insulars. N’hi ha 17, i la capital està en una ciutat de la comunitat, o alterna entre dues ciutats, com en el cas de les Canàries. La funció de les comunitats és autogovernar-se en els assumptes de la seva competència. El govern autonòmic està en mans del Consell de Govern, integrat per un president o presidenta i diversos consellers. Les lleis les elabora el Parlament autonòmic, elegit per votació cada quatre anys pels habitants de la comunitat. Ceuta i Melilla són ciutats autònomes. Tenen més competències que un municipi, però menys que una comunitat autònoma. 186

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Organitzar informació

1 Completa en el quadern un quadre resum sobre els municipis i les províncies. Ha de tenir aquestes entrades: definició, funció i govern. Cercar informació rellevant

2 Entra a la pàgina web de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Informa’t sobre l’estructura i les funcions que té: femp.es

Organització del territori Municipis

Províncies

Ajuntament de Grazalema.

Diputació de Burgos.

L’administració local compta amb funcionaris propis (policia local, cos de bombers, etc.) i presta a la ciutadania una sèrie de serveis, com la recollida dels fems, el clavegueram, la neteja dels carrers, el manteniment de parcs i jardins, etc. Per pagar aquests serveis, recapta els seus propis impostos.

La Constitució de 1978 encomana el govern i l’administració de les províncies a les diputacions o a altres corporacions, com els cabildos i els consells de les illes. Aquestes institucions presten serveis públics de caràcter supramunicipal. Per fer-ho, recapten taxes i contribucions especials.

Comunitats autònomes Organització territorial de l’Estat espanyol: províncies i comunitats

PRINCIPAT D’ASTÚRIES La Corunya

Capital o seu d’algunes institucions autonòmiques 0

100

Santiago de Compostel·la

200

GAL Í C I A

300 km

Santander

Oviedo

Lugo

F R A PAÍS BASC COMUNITAT Biscaia Guipúscoa FORAL DE NAVARRA Gasteiz Àlaba (Vitòria)

CANTÀBRIA

Lleó

Pontevedra Orense

Palència

Burgos

C AST EL L A I L L EÓ

Logronyo

P O R T U G A L

Valladolid Segòvia Salamanca

Osca

LA RIOJA

* Valladolid

Zamora

Iruña (Pamplona)

Saragossa

Sòria

Toledo

Terol Castelló

Conca

C AST EL L A-

Ciudad Real

Badajoz

Còrdova Huelva

Sevilla

Cadis

C AN À R I ES

València Albacete

Granada

Palma

ILLES BALEARS

Alacant

Jaén

Màlaga

COMUNITAT VALENCIANA València

Múrcia

REGIÓ DE MÚRCIA

AN D AL U S I A

Sevilla

Tarragona

AR AGÓ

L A MAN XA Mèrida

Girona C ATA LU N YA Lleida Barcelona Barcelona

Madrid

Càceres

ANDORRA

Saragossa

COMUNITAT Guadalajara Àvila DE MADRID

EXT R EMAD U R A

N Ç A

Almeria

Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife

Las Palmas Las Palmas de Gran Canària

CIUTAT AUTÒNOMA DE CEUTA CIUTAT AUTÒNOMA DE MELILLA

A L G È R I A

MARROC

Fer servir mapes

Anàlisi associativa

3 Amb ajuda del mapa superior, anomena comunitats autònomes compostes per una, dues, tres, quatre i cinc províncies. Escriu en el quadern també els noms de les províncies.

4 Aconsegueix un mapa polític i localitza-hi: a) Les províncies d’Espanya i les capitals. b) Les comunitats autònomes i la capital, o la ciutat on resideixen algunes de les institucions autonòmiques. c) El nom de totes les illes de les Balears i de les Canàries.

187

La comunitat autònoma de les Illes Balears

Institucions Parlament

Les Illes Balears són una comunitat autònoma constituïda per una sola província que comprèn les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, i prop de 149 illots. La capital és la ciutat de Palma. Es regeix per un estatut d’autonomia aprovat el 25 de febrer de 1983 i que ha estat reformat el 28 de febrer de 2007.

5.1 Institucions i competències autonòmiques

Govern

Les principals institucions de la comunitat són: el Parlament, el Govern i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

– El Parlament de les Illes Balears, amb seu a Palma, representa el poble balear. Està format per diputats elegits cada quatre anys, per sufragi universal, a les eleccions autonòmiques. Les seves funcions són: elaborar les lleis de la comunitat, aprovar el pressupostos autonòmics, controlar el Govern de les Illes Balears, i elegir-ne el president.

– El Govern de les Illes Balears exerceix el poder executiu. Està integrat per un president, que és la màxima autoritat de la comunitat, i els consellers, designats per ell, que dirigeixen les conselleries encarregades de les diferents branques de l’administració autonòmica.

Tribunal Superior de Justícia

– Els consells insulars són òrgans de govern de cada illa. Els de Mallorca, Menorca i Eivissa estan formats pel seu president i consellers elegits a les circumscripcions respectives per sufragi universal cada quatre anys a les eleccions autonòmiques. El consell insular de Formentera l’integren els regidors de l’Ajuntament de Formentera. Les Illes Balears també tenen un Tribunal Superior de Justícia (TSJIB), que és l’òrgan màxim del poder judicial a les Illes. Les competències són les funcions que l’Estat cedeix a cada comunitat autònoma perquè aquesta pugui legislar o decidir sobre determinades matèries. Per exemple, el Govern de les Illes Balears té competències sobre l’organització de les institucions de l’autogovern, sobre l’agricultura, sobre el turisme, sobre els transports o sobre l’educació, entre d’altres.

5.2 Organització territorial Els municipis són les entitats bàsiques de l’administració territorial. Es governen per ajuntaments, formats pels batles i els regidors, que són elegits cada quatre anys pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal a les eleccions municipals. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre si i amb altres ens públics per exercir les seves competències i per complir tasques d’interès comú. Així poden constituir mancomunitats, consorcis o associacions. 188

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Organitzar informació

1 Elabora un quadre-resum amb les institucions de la comunitat i les seves funcions.

Organització política i administrativa de les Illes Balears Menorca

Ciutadella Maó

Illes Balears

Pollença

Mallorca

Consell Insular de Menorca

Sa Pobla

Sóller Inca

Andratx Calvià

Alcúdia

Santa Margalida Capdepera Son Servera

Marratxí PALMA

Manacor Llucmajor Felanitx Santanyí

Consell Insular de Mallorca

Cabrera

Consell Insular d’Eivissa Sant Antoni de Portmany Sant Josep de sa Talaia

Santa Eulària des Riu

Eivissa

Consell Insular de Formentera

Eivissa

Formentera

40 km

Cercar informació rellevant

Fer servir mapes

2 Cerca a Internet el text de l’Estatut d’Autonomia de

4 Identifica sobre el mapa el teu municipi i escriu el

les Illes Balears, llegeix l’article 4 i comenta què diu sobre la llengua pròpia.

3 Què són els consells insulars? Quines diferències hi ha entre els consells i el Govern de les Illes Balears?

nom de tots els municipis que l’envolten.

5 Comptabilitza el total de municipis que tenen cada una de les quatre illes majors. L’illa de Cabrera a quin municipi pertany? 189

Organització política i territorial de la Unió Europea

La integració europea 1957. Tractat de Roma

6.1 La Unió Europea i els seus objectius Alguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques supranacionals. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els seus objectius, basats en l’Agenda 2030 de l’ONU, són assolir una Europa més intel·ligent mitjançant la innovació i la digitalització; més ecològica i lliure de carboni, a través de la descarbonització de l’economia i la lluita contra el canvi climàtic; més connectada mitjançant xarxes digitals i de transport; més social aplicant els drets socials, la igualtat i la inclusió social; i més propera a la ciutadania.

França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Entra en vigor l’any 1958.

1992. Tractat de Maastricht

6.2 El procés de formació de la UE Fins al 2020, el territori actual de la UE es va formar mitjançant ampliacions successives. El 1957, la integraven sis països –França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. El 1973 s’hi varen sumar pel nord Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Entre 1981 i 1986 s’hi varen afegir pel sud Grècia (1981) i Portugal i Espanya (1986). El 1995 hi varen entrar Suècia, Finlàndia i Àustria. El 2004 va tenir lloc la major ampliació territorial amb la incorporació d’Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta. i des de 2005 s’hi han incorporat Romania i Bulgària (2007) i, finalment, Croàcia (2013). El 2020, el territori comunitari es va reduir per primera vegada després de l’abandonament de la Unió pel Regne Unit (Brexit), que en va reduir els membres a 27.

La CEE es transforma en la UE. Es creen l’euro i els fons de cohesió, i es dissenya la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC). Entra en vigor l’any 1993.

1997. Tractat d’Amsterdam

6.3 Les institucions de la Unió Europea Per aconseguir els seus objectius, els estats membres de la Unió Europea han creat unes institucions comunes que fan feina per assolir-los i que en constitueixen el sistema de govern. Les més importants són cinc:

– Consell Europeu. Estableix les prioritats generals de la UE. Està format pels caps de l’Estat o del Govern dels països membres, que es reuneixen devers quatre vegades cada any.

– Comissió Europea. Representa els interessos del conjunt de la UE, proposa i aplica les lleis i gestiona el pressupost comú. Està composta per comissaris, un per cada país de la UE, encarregats de les diferents àrees de la política comunitària.

Neix Europol, es crea la figura de ministre d’Exteriors de la Unió («Mr. PESC»), i s’incrementa el control del Parlament sobre la Comissió. Entra en vigor l’any 1999.

2007. Tractat de Lisboa

– Consell de la Unió Europea. Representa els estats membres i aprova les lleis i el pressupost europeus, juntament amb el Parlament Europeu. Està integrat per un ministre de cada estat.

– Parlament Europeu. Representa la ciutadania de la Unió Europea, i aprova les lleis i el pressupost europeus, juntament amb el Consell de la Unió Europea. Està format per parlamentaris, elegits mitjançant votació per la ciutadania europea.

– Tribunal de Justícia. Garanteix el compliment de les lleis europees i jutja les disputes entre estats. Està formant per jutges independents. 190

Modifica els tractats anteriors. Té per finalitat fer més democràtica i més eficient la UE. Entra en vigor l’1 de desembre de 2009.

El mapa polític d’Europa 0

250

500

El procés de formació de la Unió Europea

M a r d e N oruega

750 km

SUÈCIA

Signataris del Tractat de Roma (1957)

FINLÀNDIA

Europa dels Nou (1973) Europa dels Deu (1981)

REGNE

Mar del Nord

Europa dels Dotze (1986)

ESTÒNIA

Mar Bàltica

DINAMARCA

IRLANDA

Reunificació d’Alemanya (1990) Europa dels Quinze (1995)

LETÒNIA

Europa dels Vint-i-cinc (2004)

LITUÀNIA

Europa dels Vint-i-set (2007) Europa dels Vint-i-vuit (2013)

UNIT

PAÏSOS BAIXOS BÈLGICA

OCEÀ

Abandó de la UE el 2020. Europa dels Vint-i-set

POLÒNIA ALEMANYA REP. TXECA

LUXEMBURG

AT L À N T I C

Països que han sol·licitat la incorporació a la UE

AUSTRIA HONGRIA

FRANÇA

ROMANIA

ESLOVÈNIA CROÀCIA

ITÀLIA

GA RTU PO

Candidats potencials

ESLOVÀQUIA

BÒSNIA I H. SÈRBIA

MONTENEGRO Kosovo

Mar N egra BULGÀRIA

MACEDÒNIA

ESPANYA

T U R Q U I A

ALBÀNIA

G R È C I A

Mar

XIPRE MALTA

Mediterrània

Les institucions de la Unió Europea C O N S E L L Màxim òrgan polític

CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

Composició: caps d’Estat o de Govern i president de la Comissió.

PARLAMENT EUROPEU

Representa els estats membres.

Representa la ciutadania.

Composició: un representant per cada estat. La presidència és rotativa, amb una durada de sis mesos.

Composició: 785 membres triats per sufragi universal.

Funcions: aprova, juntament amb el Parlament Europeu, la legislació i el pressupost europeus. Desenvolupa la política exterior de la UE.

E U R O P E U

CONTROLA

Funcions: aprova, juntament amb el Consell de la Unió Europea, la legislació i el pressupost europeus. Ratifica acords internacionals.

Presidència: recau en un president triat per dos anys i mig.

COMISSIÓ EUROPEA Representa els interessos de la Unió Europea. Composició: un president i un comissari per cada estat membre.

CONTROLA

Funcions: proposa la legislació. Gestiona el pressupost europeu.

Funcions: defineix objectius i prioritats generals de la UE.

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA Interpreta la llei. Composició: un jutge per cada país de la Unió Europea més un de rotatiu. Funcions: garanteix que la legislació de la UE s’aplica. Resol conflictes entre els països membres.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Manejar conceptes

Elaborar continguts propis

1 Explica en el quadern quina diferència hi ha entre

3 Dissenyau per parelles una activitat per avaluar si els

Europa i la Unió Europea. Fer servir mapes

2 Aconsegueix un mapa polític mut d’Europa i situa-hi tots els països europeus, amb les capitals.

membres de la classe coneixen els noms i les capitals dels països de la UE, i posau-la en pràctica.

4 Compara en un quadre les institucions europees. Ha d’incloure la composició i les funcions. 191

Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat

La jerarquia mundial Superpotències

7.1 En què consisteixen

les relacions internacionals?

Les relacions internacionals són els vincles que estableixen els diferents estats de la Terra entre si o amb organitzacions supranacionals. Aquestes relacions són molt diferents. Segons el nombre de participants, poden ser bilaterals, multilaterals o globals. Segons la naturalesa, són polítiques, econòmiques, socials o culturals. i segons el caràcter poden ser de cooperació, per a la satisfacció mútua d’interessos mitjançant actuacions; d’integració, si els estats transfereixen poder totalment o parcialment a una nova col·lectivitat per desenvolupar certes activitats; o de conflicte, quan la diferència d’interessos es resol amb el poder o amb la violència.

Són els principals focus de poder i d’influència i regeixen les relacions internacionals. És el cas dels Estats Units.

Potències regionals

7.2 El Dret Internacional Les relacions internacionals es regeixen pel Dret Internacional, que estableix la igualtat teòrica entre tots els estats sobirans. Però, en la realitat, no tots els estats tenen el mateix poder. Això condueix a establir una jerarquia mundial i a diferenciar entre superpotències, o estats amb poder per imposar la seva voluntat al conjunt de la societat mundial (Estats Units); potències emergents o regionals, que actuen amb una certa independència i com a potències hegemòniques en àmplies regions geogràfiques (Rússia, Xina); i estats amb poc poder o sense poder (generalment els més pobres).

Són països que actuen com a potències hegemòniques en les regions del seu entorn. Per exemple, Pequín.

Estats sense poder

7.3 Els ordres internacionals La distribució de poder en el món dona lloc a diversos ordres internacionals: unipolar, si una única superpotència imposa la seva hegemonia a la resta d’estats; bipolar, si existeixen dos focus de poder; i multipolar si hi ha molts de pols de poder distribuïts de forma equitativa. Després d’haver acabat la Guerra Freda i de la caiguda del bloc comunista l’any 1990, l’ordre bipolar anterior liderat pels Estats Units i per l’URSS es va substituir per un ordre unipolar. Els Estats Units es convertiren en l’única superpotència mundial i varen pretendre dirigir l’ordre mundial en defensa dels seus propis interessos. Però des de principi del segle xxi, el món camina cap a un sistema multipolar, davant del pes militar creixent d’alguns països com la Xina i l’Iran; l’enorme creixement econòmic dels països emergents unit a la crisi patida per les potències europees; i les discutides intervencions militars dels Estats Units. Aquest canvi es manifesta en la conformació de blocs polítics i econòmics regionals; i en la demanda dels països emergents d’un pes més gran en les institucions internacionals. 192

Solen ser països endarrerits, que es troben en situació de dependència de les grans potències, com Burkina Faso.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Manejar conceptes

1 Explica les diferències entre: a) Ordre unipolar, bipolar i multipolar. b) Superpotències, potències emergents i estats sense poder.

Els ordres mundials Bipolar

Unipolar

Multipolar

Durant la Guerra Freda (1945-1990) es va imposar un ordre mundial bipolar liderat pels Estats Units i per l’URSS, que varen exercir l’hegemonia sobre els blocs capitalista i comunista.

Després de la desaparició del bloc comunista es va imposar un ordre mundial unipolar. En aquest ordre, els Estats Units, a causa del seu poder militar, econòmic i cultural, es va convertir en l’única superpotència mundial.

Des de principi del segle xxi el món camina cap a una multipolaritat més gran, a causa del poder militar creixent i del desenvolupament econòmic d’alguns països emergents.

El poder militar PAÍS

Classificació

Estats Units

Mà d’obra

Tancs

Avions

145 212 012

8 325

13 638

Caps nuclears Avions de càrrega Submarins 7 506

Pressupost 612 500 milions

Rússia

69 117 271

15 000

3 082

8 484

76 600 milions

Xina

749 610 775

9 150

2 788

250

126 000 milions 46 000 milions

Índia

615 201 057

3 569

1 785

80-100

Regne Unit

29 164 233

407

908

225

53 000 milions

França

28 802 096

423

1 203

300

43 000 milions

Alemanya

36 417 842

408

710

45 000 milions

Turquia

41 637 773

3 657

989

18 000 milions

Sud-àfrica

25 609 290

2 346

1 393

33 000 milions

Japó

53 608 446

767

1 595

49 000 milions

www.businessinsider.com • Primer del món.

Centres de poder en el segle xxi Els Estats Units tenen en l’actualitat el màxim poder militar, polític i econòmic Xina pot superar els Estats Units a nivell econòmic en uns 20 anys Rússia s’ha enriquit gràcies als seus recursos energètics i aspira a incrementar el seu poder polític al món El Japó té potència econòmica, però poques aspiracions d’influència política mundial Europa és una gran potència econòmica, encara que es troba desunida en algunes qüestions polítiques internacionals L’Índia augmenta la influència política i manté un gran creixement econòmic El Brasil aspira a convertir-se en el líder polític i econòmic d’Amèrica Llatina 0

Manejar dades

Veig, pens, em deman

2 Contesta a partir de les dades de la taula: Com es distribueixen les principals potències per continents?

3 Quins factors afavoreixen el canvi cap a un món multipolar? En què es manifesten aquests canvis?

Elaborar síntesis

1 500

3 000

4 500

6 000 km

Sumam

4 Tria una potència de cada grup de la jerarquia mundial. Després cerca i compara dades estadístiques sobre el seu poder polític i econòmic. Redacta un breu informe i extreu conclusions de les dades obtengudes.

193

Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració

En el món actual hi ha una interdependència creixent entre els estats del món, ja que els països es necessiten i condicionen uns a altres. Per això, mantenen relacions diplomàtiques, es relacionen de forma pacífica mitjançant tractats, i s’associen en organitzacions internacionals per defensar els interessos comuns o per cercar solucions pacífiques als conflictes.

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ FIDUCIARIA FIDUCIÀRIA Administra territoris depenents fins que accedeixen a la independència. Des del 1994 ha suspès les seves operacions.

C O RT I N T E R N A C IO N A L D E J U S T ÍC IA La formen 15 magistrats triats per l’Assemblea General i el Consell de Seguretat. Decideix sobre els litigis entre els membres.

8.1 Els tractats i organitzacions internacionals Els tractats internacionals són acords entre estats. Poden ser mundials, com la Declaració Universal de Drets Humans, o restringits a un cert nombre d’estats, que pacten drets i obligacions sobre diferents assumptes: militars, polítics, etc. Les organitzacions internacionals són associacions supraestatals amb una organització i amb uns fins permanents, amb membres que accepten uns compromisos vinculants. Poden respondre a diversos tipus:

FMI

OMC

FAO

Fons Monetari Internacional

Organització Mundial del Comerç

Organització Mundial per a l’Agricultura i l’Alimentació

UIT

Banc Mundial

Unió Internacional de Telecomunicacions

– Organitzacions regionals. Són aquelles que tenen un àmbit regional, ja que només hi participen estats localitzats en una zona del món determinada. Alguns exemples són l’Organització d’Estats Americans (OEA), la Lliga Àrab, la Unió Africana (UA), l’Associació de Nacions del Sudest Asiàtic (ANSA), la Unió Europea (UE) o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

– Organitzacions generals. Són aquelles amb àmbit d’actuació mundial i que, generalment, cerquen resoldre problemes internacionals de forma conjunta i coordinada. El millor exemple és l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

8.2 L’ONU L’Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 1945, és la principal organització d’àmbit mundial, ja que hi pertanyen gairebé tots els estats del món. Els principis fonamentals són la igualtat de tots els membres, el respecte a la sobirania de tots els estats i la prohibició de l’ús de la força per resoldre els conflictes internacionals. Té per objectius el manteniment de la pau i de la seguretat col·lectiva, el foment del progrés econòmic i social, la defensa dels drets humans i el respecte a la lliure determinació dels pobles. Per assolir aquests objectius, l’ONU compta amb organismes especialitzats. Entre d’altres, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Internacional del Treball (OIT); el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació la Ciència i la Cultura (UNESCO).

194

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Valorar el paper dels territoris

1 Per què sorgeixen les organitzacions internacionals? Posa alguns exemples d’organitzacions i indica a quin tipus pertanyen.

L’Organització de les Nacions Unides A S S E M B LE A G E N E R A L

S E C RE TA RI A G E N E RA L

La formen 192 persones, una per cada estat membre. Delibera i debat qüestions sobre pau i seguretat. Formula recomanacions.

El formen secretaris, un secretari general, que és el portaveu internacional, i funcionaris.

ÒRG A NS PRIN CIPAL S DE L’O NU C O N S E LL D E S E GU G U R E TAT

CONS E L L E C O N Ò MI C I S O C I A L Coordina la labor econòmica i social per millorar el nivell de vida, la cooperació per a l’educació, la cultura i el desenvolupament i respecte als drets humans i llibertats. Funciona amb organismes especialitzats.

El formen cinc membres permanents amb dret a veto (Estats Units, Regne Unit, França, Xina i Rússia) i 10 membres triats per l’Assemblea General. Investiga les situacions conflictives. Recomana mesures per solucionar les situacions conflictives.

AN ATS OR G A N I S ME S E S P E C I A L I T Z AT S

OMPI

ONUDI

OIEA

OMT

OMM

UNESCO

FIDA

Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual

Organització de Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial

Organització Internacional d’Energia Atòmica

Organització Mundial del Turisme

Organització Meteorològica Mundial

Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura

Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola

UPU

OMI

Unió Postal

Organització Marítima Internacional

Organitzacions internacionals de caràcter polític Unió Europea (UE) Unió Africana (UA) Estat de la Unió (Unió de Rússia i Bielorússia) Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf (CCEAG) Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional (ASACR) Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ANSA) Sistema d’Integració Centreamericana (SICA)

En funció dels seus objectius i finalitats, les organitzacions internacionals poden ser militars o defensives, econòmiques, i polítiques. Font: Reelaboració de Vikipèdia.

Fer servir gràfics

Cercar informació rellevant

2 Observa l’organigrama de l’ONU i escriu un text amb

4 Per parelles, cercau informació sobre els objectius

la informació que conté. Establir relacions

3 Relaciona les sigles FAO, OMS, OIT, UNICEF i UNESCO amb: salut, cultura, treball, alimentació i infància.

de l’ONU, redactau-ne un informe breu i exposau-lo oralment a classe. Podeu organitzar la informació seguint un ordre de prioritat dels objectius segons el vostre criteri. Contestau després a les preguntes que us formulin els companys i les companyes.

DESTRESA

Consulta la realització i exposició d’un treball

195

Les relacions internacionals (III). Conflictes bèl·lics

Les guerres del coltan

En l’actualitat hi ha al món una gran quantitat d’enfrontaments o disputes; bé entre països, bé entre grups dins del mateix país. Aquests conflictes són una conseqüència de les desigualtats que hi ha entre els estats i els territoris, i majoritàriament responen a causes polítiques i econòmiques.

9.1 Els conflictes d’origen polític Es produeixen quan un estat intenta imposar els seus interessos sobre un altre o estendre l’àrea d’influència. Els més freqüents són:

– Els conflictes territorials entre països limítrofs. Són provocats pel desacord en el traçat de les fronteres terrestres o marítimes o per la reclamació d’una regió fronterera annexada per un d’aquests. És el cas de les disputes frontereres entre Xile i l’Argentina; de l’enfrontament entre l’Índia i el Pakistan per la regió del Caixmir; i dels conflictes que enfronten japonesos, filipins i vietnamites a la mar de la Xina, i el Japó i Rússia per les illes Kurils.

– Els conflictes separatistes. Es produeixen quan un grup humà pre-

Molts de conflictes es produeixen per obtenir la sobirania sobre un territori, perquè aquesta genera drets com l’explotació dels recursos naturals. A Àfrica, per exemple, el control de les mines de coltan ha provocat més de 60 guerres frontereres.

tén separar-se o independitzar-se d’un país ja establit. A vegades, aquest tipus d’enfrontaments amaga també causes ètniques o religioses.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Exemples recents són Sudan del Sud, que es va separar formalment de la República de Sudan el 2011; la guerra civil a la República Centreafricana, o el moviment islamista Boko Haram a Nigèria.

1 Localitza en un mapamundi els

9.2 Els conflictes d’origen econòmic

Manejar mapes conflictes mencionats en el text. Completa la cartel·la amb el tipus a què pertany cada un. Valorar la pau i la seguretat

Són aquells la causa principal dels quals és el control d’un territori ric en recursos naturals. Per tant, són el resultat de la competència creixent entre països per obtenir béns estratègics cada vegada més escassos: terra, aigua, petroli, diamants, fustes nobles, etc.

2 Debateu a classe sobre aquest

Exemples representatius són els que enfronten el Japó i la Xina per les illes Senkaku (conegudes a la Xina com Diaoyutai), vuit illots que compten amb importants reserves de gas i de petroli; l’enfrontament entre sud-coreans i japonesos per les illes Dokdo (anomenades Takeshima pel Japó), perquè a la seva mar territorial hi ha jaciments de gas natural; o alguns dels conflictes africans (Sierra Leone, Libèria, República Democràtica del Congo), països rics en recursos minerals com or, diamants, coltan, cassiterita, coure o cobalt.

Abans, cercau informació sobre el tema.

9.3 La resolució dels conflictes Els conflictes bèl·lics són una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. Per això, l’ONU i la comunitat internacional solen intentar frenar-los amb embargaments i altres iniciatives. També aposten per la resolució pacífica i justa, a través d’acords bilaterals o elevant-los a la Cort Internacional de Justícia de la Haia. 196

tema: quines mesures es poden prendre per solucionar de forma pacífica els conflictes bèl·lics?

Reconèixer desigualtats socials

3 Informa’t sobre les anomenades «guerres del coltan»: causes, països afectats, conseqüències, etcètera.

4 Investiga sobre com poden servir per pal·liar les desigualtats aquests àmbits professionals: atenció a persones amb dependència, docència, diplomàcia, sanitat, enginyeria, promoció de la igualtat de gènere i sociologia.

Tipus de conflictes i les seves conseqüències Els conflictes el 2021

El 80% de les tensions a Europa van estar vinculades a qüestions identitàries i a demandes d'autogovern Iran-EUA-Israel

Índia-Xina

Índia-Pakistan

A l'Amèrica Llatina totes les tensions van ser de caràcter intern

Països escenari de tensió el 2020 Països afectats per tensions d'alta intensitat el 2020 Font: Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. 0

1000

2000

Àsia va ser la regió amb un major percentatge de tensions internacionals, una bona part en la zona entre la Mar Groga i la Mar de la Xina Meridional

El Pròxim Orient va ser la regió que, proporcionalment, va albergar un major nombre d'escenaris de tensió d'alta intensitat L'Àfrica va tornar a ser el continent amb més tensions actives; va concentrar el 40% del total de casos el 2020

3000 km

Algunes conseqüències

Els conflictes bèl·lics solen provocar grans desplaçaments de població, amb les conseqüències consegüents: abandonament de les terres de cultiu, fams de llop, malalties, violència, reclutament d’infants soldat, etc.

197

10 El paper d’Espanya

en el món

Exemples d’acció exterior A

10.1 Espanya i les relacions internacionals

10.2 La presència internacional d’Espanya En l’àmbit militar, Espanya no ocupa un lloc rellevant en el conjunt mundial a causa de la reduïda capacitat militar que té. En aquest àmbit destaca el fet de pertànyer a l’OTAN des de 1982, a la qual aporta mitjans i capacitats. En altres àmbits té més presència. Així, forma part de nombroses organitzacions internacionals, com l’ONU, en la qual va ingressar el 1955 i en què ha ocupat un lloc com a membre no permanent del Consell de Seguretat en diverses ocasions, o l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupaments Econòmics (OCDE). A més, manté quasi un centenar d’ambaixades a l’estranger; i participa en nombrosos acords internacionals relacionats amb el desarmament, els drets humans i el desenvolupament sostenible. Espanya també impulsa la cooperació exterior com a donant d’ajuda al desenvolupament, col·labora amb diverses organitzacions no governamentals que fan feina en favor de la solidaritat i el desenvolupament i impulsa la presència de la cultura espanyola a l’exterior en els camps científic, artístic i esportiu. Per millorar la imatge i la presència d’Espanya a l’exterior s’ha creat l’òrgan Espanya Global, dedicat a mostrar els atractius i les fortaleses del país en tots els àmbits: política, economia, moda, esport, cultura, etc. 198

0,43

0,4 0,35

0,35 0,29

0,3 0,25

0,22

0,2

0,19

0,17

0,15

0,20 0,21

0,23

0,13 0,12

0,1

2020

2019

2018

2017

2016

2015

2014

0,05 2013

Espanya està fomentant també noves formes de relació, com la diplomàcia econòmica, per incrementar les exportacions; la diplomàcia cultural, per difondre la riquesa cultural del país; i la diplomàcia digital, utilitzant les TIC i les xarxes socials per difondre les idees espanyoles en els debats internacionals.

0,45

Ajuda al desenvolupament d’Espanya en percentatge del PIB

2012

Amb els governs de tots els països, Espanya manté relacions diplomàtiques i cerca potenciar i intensificar les relacions econòmiques i culturals.

B % 0,5

2011

Actualment, i en el context del procés de globalització, Espanya cerca estendre les relacions cap a altres àmbits mundials, com els Estats Units, els països emergents i els del Pròxim Orient. i també cap a estats amb què tradicionalment ha mantengut menys contactes, com Àsia i el Pacífic i l’Àfrica Subsahariana.

Alumnes d’una escola de Bagh (Pakistan) recullen el material escolar entregat per militars espanyoles.

2010

La situació geogràfica de l’Espanya peninsular entre l’Oceà Atlàntic i la mar Mediterrània i entre els continents europeu i africà ha orientat tradicionalment les relacions exteriors d’Espanya cap als països d’Europa, de la Mediterrània, del nord d’Àfrica i de l’Atlàntic. De totes aquestes àrees, la Unió Europea és l’espai amb què manté vinculacions més intenses; encara que també són estretes les relacions amb els països nord-africans i amb Amèrica Llatina.

Espanya forma part de l’OTAN, a la qual subministra mitjans i capacitats i suport en missions humanitàries (A). També es troba entre els donants mundials d’ajuda al desenvolupament (B).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interessar-se per la realitat internacional

1 Relaciona la posició geogràfica d’Espanya amb les relacions internacionals tradicionals. Interpretar desafiaments actuals

2 Explica què s’entén per diplomàcia econòmica, cultural i digital. Posa un exemple de cadascuna i cerca a Internet una notícia representativa per llegir-la a classe. Fer servir mapes

3 Cita el nom de tres països inclosos en cadascun dels àmbits tradicionals de les relacions exteriors d’Espanya.

Les relacions internacionals d’Espanya Les relacions tradicionals

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic de Capricorn

Països de la Unió Europea Països mediterranis signataris d’acords amb la Unió Europea

Cercle Polar Antàrtic

Amèrica Llatina

Diplomàcia econòmica

Diplomàcia digital

Els viatges institucionals de la Casa Reial i del Govern amb empresaris espanyols serveixen per afavorir els interessos econòmics d’Espanya (1). Les noves tecnologies s’utilitzen per difondre les potencialitats del país. Amb aquest objectiu s’ha creat el web Espanya Global (2).

Cercar informació rellevant

4 Explora el web d’Espanya Global (http://www.exteriores.gob.es), informa’t sobre les seves funcions i fes un resum del contingut. Comprendre elements culturals

5 L’Institut Cervantes té com a objectiu principal la promoció, l’ensenyament i l’estudi de la llengua i la cultura espanyoles a l’exterior. Informa’t de la seva tasca i fes a l’aula un resum oral sobre aquesta institució a la resta dels companys i companyes.

Seu de l’Institut Cervantes a Belgrad (Sèrbia).

199

4 Demostra quin coneixement tens de la Unió Euro-

APLICA 1 Escriu una definició breu dels conceptes següents: estat, frontera, superpotència i conflicte bèl·lic.

2 Aplica allò que saps sobre els poders polítics. Quins càrrecs o institucions tenen els poders legislatiu, executiu i judicial a la UE, a l’Estat espanyol i a cada comunitat autònoma?

pea i respon després d’analitzar el mapa. a) Anomena els països que estan dins de l’euro i escriu-ne les capitals. b) Explica els objectius de la Unió Europea. c) Quin país es va incorporar abans a la UE: Espanya, Grècia o Malta? La unió econòmica i monetària La zona euro (països que han adoptat l’euro com a moneda única) OCÉANO GLACIAL ÁRTICO

Els països que mantenen la seva moneda

Mar de Noruega

ATLÀNTIC

FINLÀNDIA

Poder legislatiu

Mar del Nord

PAÏSOS BAIXOS

OCEÀ

Presidència

BÈLGICA

ALEMANYA

Poder judicial

FRANÇA PORTUGAL

3 Completa aquest quadre resum i assigna cada frase a un sistema democràtic o autoritari: b) Eleccions lliures.

ESLOVÀQUIA

ITÀLIA Illes Balears

GRÈCIA

M a r

Melilla

a) Lleis aprovades per procediments legítims.

LITUÀNIA

ÀUSTRIA HONGRIA ESLOVÈNIA ROMANIA Mar Negra CROÀCIA BULGÀRIA

ESPANYA

Ceuta

LETÒNIA

POLÒNIA

REP. TXECA

LUXEMBURG

Poder executiu

Mar Bàltica

DINAMARCA

IRLANDA

ESTÒNIA

SUÈCIA

MALTA Illes Canàries

M e d i t e r r à n i a 0

250

XIPRE

500

750 km

c) Només hi ha un partit polític.

5 Les relacions internacionals poden ser de coopera-

d) Els drets estan limitats. e) La sobirania resideix en el poble. f) La sobirania resideix en un grup reduït de persones. Democràtic

ció, d’integració i de conflicte. Explica quina diferència hi ha entre aquestes tres situacions.

Autoritari

REFLEXIONA I VALORA Continuam completant l'ecoauditoria investigant sobre les polítiques mediambientals tant a Espanya com a Europa. Reflexiona de manera individual i comparteix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Per fer-ho, descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Per comprovar les competències sobre el sector primari fes l'autoavaluació competencial. La trobaràs a anayaeducacion.es.

200

PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Matilde Pérez Mollá Època: 1858-1936 Lloc de naixement: Quatretondeta, Alacant Ocupació: batlessa

Es fa fosc i guait pel balcó de casa meva, des d’aquí distingesc la llum a l’interior dels altres habitatges de Quatretondeta i veig encesos els fanals dels carrers. Quan vaig néixer, el 1858, en aquest poble de gairebé 500 habitants no hi havia llum elèctrica ni una carretera que ens unís amb els pobles circumdants. Ara em sent orgullosa perquè som respon-

AVUI Jacinda Ardern Dades bàsiques Nom: Jacinda Ardern Data de naixement: 1980 Nacionalitat: neozelandesa Ocupació: política

Es va convertir el 2017 en la cap de govern més jove del món, després de guanyar les eleccions com a líder del Partit Laborista de Nova Zelanda. Aquesta dona feia que el país tornàs a batre un rècord polític, ja que el 1893 havia estat el primer en què es va aprovar el vot femení sense cap tipus de restricció, gràcies al moviment encapçalat per la sufragista Kate Sheppard. No obstant això, les neozelandeses varen haver d’esperar a les eleccions de 1919 per poder presentar-se com a candidates. La vocació política se li va despertar prest, ja que amb 17 anys ja era vo-

sable en part d’aquesta modernització, ja que va arribar al poble durant els anys en què en vaig ser batlessa. En els sis anys que va durar el meu mandat vaig decidir millorar la vida dels veïnats. A més del meu interès pel progrés del poble, el qual veia molt poc canviat des dels anys de la meva joventut, em vaig preocupar per la cultura. Fèiem teatre, vaig fer classes de piano, vaig escriure articles, vaig rebre diferents personalitats i trobava temps per sortir amb el cavall a supervisar les obres que es feien a la localitat. Es va inaugurar la carretera que ens unia amb Gorga i va ser el camí pel qual va venir l’electricitat, perquè va permetre l’arribada dels professionals i materials necessaris per a les obres d’instal·lació.

luntària del partit que ara presideix. És una política socialdemòcrata i progressista que defensa l’estat del benestar i la gratuïtat de serveis com l’ensenyament universitari. Està a favor de la lluita contra el canvi climàtic i defensa un esperit tolerant. Va denunciar el tractament al poble maori des de l’arribada dels antics colons.

Jo ja en tenc més de setanta, s’ha inaugurat un nou període històric amb la proclamació de la II República i ha arribat el moment de descansar. Els meus dos desitjos són que els nous batles o batlesses d’aquest enclavament alacantí segueixin lluitant pel progrés i que els veïnats guardin sempre un bon record de la meva tasca.

QÜESTIONS

AHIR Matilde Pérez Mollá

1 Quan es va aprovar el vot femení a Espanya? Cerca informació sobre alguna política espanyola que defensàs aquest dret i fes-ne un resum.

2 Dissenya un breu programa del que faries si et presentassis a delegat o delegada de la classe i pensa un eslògan per a campanya.

Durant el seu mandat ha viscut moments dolços i amargs, va mostrar la possibilitat de liderar un país i ser mare duent la seva filla de tres mesos a una cimera de l’ONU, però també es va mostrar contundent i integradora, després de l’atac terrorista a dues mesquites del seu país. Jacinda Ardern és una política jove, encara té temps per desenvolupar la seva feina. Com Matilde Pérez Mollá, vol millorar el seu país i, com ella gairebé un segle abans, s’ha guanyat l’estimació de la gent. 201

9 Desigualtats socioeconòmiques Mercedes Fermín Gómez. Mestra Vaig néixer a Veneçuela, el 1909, i em vaig formar a l’Institut Pedagògic de Caracas. Durant la meva carrera professional, he promogut una educació que s’adapti a les necessitats de tota la població. Per això, junt amb un grup de persones dedicades a l’educació, he format part de la Societat Veneçolana de Mestres d’Instrucció Primària. Em dic Mercedes Fermín Gómez i som mestra. He lluitat per modernitzar els instruments i les idees en el sistema educatiu perquè arribin més fàcilment a cada racó del meu país. A més a més, he participat en el projecte de defensa dels drets de les dones, per aconseguir el vot femení i la igualtat en el món laboral. Com que les meves idees no eren afins al govern establert (1948), vaig haver de passar uns anys a l’exili. Quan vaig tornar a Veneçuela (1958), vaig continuar amb la tasca docent i lluitant pels drets socials. A

partir de 1984, em vaig convertir en ambaixadora de l’ONU, i vaig promoure la millora de l’alimentació en el món. L’educació, a banda de la salut i l’alimentació, és un dels indicadors bàsics que es fan servir a l’actualitat per mesurar el desenvolupament dels països del planeta. Per comprendre millor les desigualtats socioeconòmiques i els conflictes mundials, coneixeràs:

•

Els índexs tradicionals i actuals per mesurar la desigualtat: riquesa i benestar.

• •

Els graus de desenvolupament dels països.

•

Les desigualtats socioeconòmiques i regionals a Europa i a Espanya.

•

El desenvolupament humà i les seves solucions.

Les causes del desenvolupament desigual i l’evolució de les desigualtats mundials.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 A través de quins indicadors bàsics es mesura el desenvolupament dels països?

2 De quina organització va ser ambaixadora Mercedes Fermín?

202

Comprovam. Resol les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, pots consultar la informació de la unitat.

Espai A quins països s’hi manifesten d’una manera més intensa les desigualtats socials internes? Quins factors provoquen conflictes territorials entre païsaos limítrofs? Enumera alguns països que s’hagin vist involucrats en aquests tipus d’enfrontaments.

Temps A partir de quin any ha millorat l’índex de desenvolupament humà dels països? Quina crisi va alentir el ritme de creixement dels països del nord?

COM ES MESUREN LES DESIGUALTATS? 7.1 Elaborarem un segon informe que ens permeti comparar el grau de desenvolupament de diversos països. Triarem un exemple de país que considerem que té un desenvolupament elevat; un altre, de desenvolupament emergent, i, finalment, un de desenvolupament baix. 7.2 Farem una definició breu dels trets principals d'un país amb desenvolupament elevat; de països amb desenvolupament emergent, i, per acabar, els trets d'un país amb desenvolupament baix. CREAM UN ENTORN DE COMUNICACIÓ

Conceptes Defineix FMI, PIB, IDH.

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

AOD,

Indica què mesura la petjada ecològica i a quins països té un major impacte.

Una altra mirada Durant la història, hi ha hagut moltes dones com Mercedes Fermín Gómez. A l’apartat «Protagonistes» coneixeràs Funmilayo Ransome-Kuti, que va lluitar pels drets de les dones i per la independència del seu país, i la tasca del centre d’atenció City of Joy, que acull víctimes de violència de gènere. Indica en quins àmbits pateixen discriminació les dones, segons l’ONU, i quines són les solucions que aquesta organització proposa per pal·liar-la.

8.1 Crearem un canal de comunicació on publicarem l’auditoria que hem fet i els informes del desenvolupament econòmic. El que hem proposat és un blog, però també podem fer servir altres suports. 8.2 En haver triat el canal, cercarem a internet quina és la millor manera de crear-lo. 8.3 Debatem i arribam a un acord conjunt sobre tots els detalls del lloc web que crearem. QUINES SOLUCIONS APORTAM? 9.1 Cercarem una solució als problemes que hem escrit en la unitat - situació d'aprenentatge. ELABORAM UN INFORME DEL GRAU DE DESENVOLUPAMENT D’ALGUNS PAÏSOS 10.1 Redactarem un informe que inclogui l'anàlisi socioeconòmica dels tres tipus de país que podem trobar segons el seu grau de desenvolupament. Hem de triar un exemple de país que nosaltres considerem que gaudeix d'un desenvolupament elevat; un altre, de desenvolupament emergent, i, finalment, un de desenvolupament baix. + orientacions a anayaeducacion.es

203

Com es mesuren les desigualtats?

Els índexs de la desigualtat La mesura de la riquesa. El PIB per capita

En el món actual hi ha profundes desigualtats socioeconòmiques entre els països de la Terra. Aquestes desigualtats tenen majoritàriament una arrel històrica i s’han vist influïdes per la globalització. La mesura se sol fer usant índexs diferents.

Tradicionalment, les desigualtats en el desenvolupament socioeconòmic entre els països es mesuraven analitzant quasi exclusivament les diferències de riquesa i d’accés als béns materials.

Aquests indicadors són usats, per exemple, pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

1.2 El benestar, uns índexs actuals En l’actualitat, el desenvolupament s’entén com a benestar o sentiment de satisfacció en la majoria de la població. Per tant, a més de la riquesa econòmica, aquest concepte inclou altres dimensions que participen en la qualitat de vida de les persones. Entre aquestes:

– La satisfacció de les necessitats bàsiques (alimentàries, sanitàries, educatives) i no bàsiques (béns de consum).

– La cohesió social o nivell d’igualtat social. – La convivència i participació social: llibertats, drets, participació política, seguretat.

– La qualitat del medi ambient. Entre els índexs per mesurar el benestar destaquen l’índex de desenvolupament humà (IDH), i l’índex de pobresa multidimensional (IPM). Tots dos són elaborats per l’ONU i es basen en tres dimensions: el nivell de vida, l’educació i la salut. En el primer, els països se situen en un nivell de desenvolupament humà molt alt, alt, mitjà o baix. Amb el segon, s’estableix el nombre de persones que són pobres multidimensionalment.

204

De 700 a 1200

De 5000 a 15000

De 30000 a 130000

De 1200 a 5000

De 15000 a 30000

Dada no disponible

Índexs de benestar de l’ONU Tres indicadors

Tres dimensions

Deu indicadors

PIB per habitant

Nivell de vida

Béns Llar amb sòl Electricitat Aigua Sanejament Combustible per cuinar

Taxa d’alfabetització d’adults Taxa de matriculació combinada en ensenyament primari, secundari i superior Anys de duració de l’educació obligatòria

Educació

Infants escolaritzats Anys d’escolarització

Esperança de vida

Salut

Mortalitat infantil Nutrició

Índex de pobresa multidimensional

Així, els índexs més usats per mesurar-les eren el producte interior brut (PIB), o producció total de l’economia d’un país, i el PIB per capita, que resulta de dividir el PIB d’aquest país entre el nombre d’habitants.

PIB per capita ($) el 2017

Font: Banc Mundial.

Índex de desenvolupament humà

1.1 La riquesa, un índex tradicional

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Generar idees pròpies

Pensa i comparteix en parella

1 Què s’entén per benestar? Quins aspectes comprèn?

2 Esmenta els criteris usats per l’IDH per classificar els països segons el desenvolupament humà. Elaborar continguts propis

3 Representa en un gràfic les dades de la taula inferior. Després, dedueix en quina categoria de l’IDH es troba cada país. País A

País B

PIB per habitant

46 688 (PPA $)

701 (PPA $)

Mitjana d’anys d’escolarització

12,6

1,4

Esperança de vida

81,3

55,1

DESTREsA

Consulta les dades estadístiques

L’IDH i l’IPM

Índex de desenvolupament humà del 2019 Baix

Molt Alt

Mitjà

Sense dades

Alt

Font: Informe de desenvolupament humà (ONU). 0 3000 4500 6 000 km 1500

L’índex de desenvolupament humà (IDH) mesura el desenvolupament humà en tres dimensions amb els indicadors corresponents: el nivell de vida, l’educació i salut. El resultat és una escala que va de 0 a 1, que situa els països en un nivell de desenvolupament molt alt, alt, mitjà o baix.

L’índex de pobresa multidimensional (IPM) arreplega les carències que pateixen les persones més desfavorides usant les tres dimensions de l’IDH, mesurades per deu indicadors (vegeu quadre lateral de la pàgina anterior). Una persona és pobra quan els indicadors ponderats en els quals pateix carències sumen almenys el 33 % del total. La intensitat de la pobresa es mesura per la proporció dels indicadors als quals no té accés.

Fer servir mapes

4 A quins continents predominen els països amb IDH molt alt? On es localitzen els països amb més pobresa multidimensional?

Índex de pobresa multidimensional el 2019 Menys de 0,114 De 0,114 a 0,200 De 0,201 a 0,300 De 0,301 a 0,450 Més de 0,450 Sense dades Font: The 2019 Global Multidimensional Poverty Index. Informe de desenvolupament humà (ONU). 0

1 500

3000

4500

6 000 km

205

Informe gràfic Indicadors bàsics de desenvolupament humà Hi ha nombrosos indicadors que, quan es plasmen en un mapamundi, posen de manifest les diferències de desenvolupament existents entre els països de la Terra. Els emprats més habitualment es refereixen a aspectes bàsics de la vida de les persones, com l’alimentació, l’educació i la salut. Recentment se n’hi han sumat d’altres de repercussió indubtable en el nivell de benestar de la població. Entre aquests hi ha l’existència de llibertats polítiques i de drets, i la pressió sobre el medi ambient.

1. L’alimentació Població subalimentada o amb fam crònica S’entén per fam o subnutrició crònica l’estat de les persones que, durant almenys un any, no ingereixen els aliments necessaris per cobrir les necessitats energètiques mínimes. L’any 2020, 768 milions de persones passaven fam als països menys desenvolupats. i encara que el nombre ha descendit en més de 100 milions en l’última dècada, una de cada vuit persones en aquests països pateix desnutrició crònica. La situació ha millorat més als països d’Amèrica Llatina i del sud-est d’Àsia; en canvi, a l’Àfrica Subsahariana, més d’una quarta part de la població està desnodrida.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC

El 2018-2020 Menys de 5 %

1 Analitza els mapes relacionats amb l’alimentació. Treu-ne conclusions sobre la fam i la sobrealimentació en general, i sobre la situació dels països riberencs del golf de Guinea en particular.

2 Analitza els mapes sobre educació, salut i llibertats. Escriu, en cada cas, les desigualtats de desenvolupament que reflecteixen per àrees, continents o zones del món.

De 5 a 15% De 15 a 25% De 25 a 35% Més de 35 %

1500 3000 4500 6 000 km

Prevalença de la desnutrició entre la població 2020 2017-2019 2011-2013 2008-2010 2005-2007 2000-2002

Sense dades Font: FAO.

768 (9,9 %) 632 (8,3 %) 878 (13 %) 907 (14 %) 957 (15 %) 1 015 (19 %)

200

400

600

800

1 000

1 200

Nombre i prevalença de persones desnodrides (milions)

Consum de calories Una persona necessita una mitjana de 2 400 calories per viure. En els països més pobres no s’aconsegueix aquesta xifra, mentre que en els més desenvolupats se sobrepassa, per la qual cosa s’hi ha incrementat l’obesitat.

3 Organitzats en grups de tres, seleccionau un país o una àrea mundial i cercau a Internet informació estadística, gràfica i cartogràfica sobre el nivell de desenvolupament. Després, elaborau-ne una presentació en PowerPoint i exposau-la a classe durant deu minuts.

4 Cerca a la web les respostes a aquestes preguntes: Per què hem de reduir la nostra petjada ecològica? Com pots contribuir a aquest objectiu? 206

Consum de calories per habitant i dia (2020) 0

1500 3000 4500 6000 km

De 2100 a 2250

De 240 0 a 2500

De 2250 a 2400

De 2500 a 2700 Font: FAO.

Dada no disponible

2. L’educació

Taxa d’alfabetització (2006-2016)

Taxa d’alfabetització La taxa d’alfabetització és la capacitat de llegir i d’escriure. Els països amb taxa d’alfabetització baixa, i d’educació en general, en veuen obstaculitzat el desenvolupament. Especialment en un món en què la tecnologia s’ha convertit en un dels principals motors del creixement econòmic.

De 15 % a 50 % De 50 % a 70 % De 70 % a 90 % De 90 % a 95 % De 95 % a 100 % Dada no disponible Font: Banc Mundial.

1500 3000 4500 6000 km

3. La salut Metges per cada 1 000 habitants L’assistència mèdica és essencial per prevenir i combatre les malalties i un factor clau per reduir la mortalitat general, infantil i materna. Un dels indicadors més usats per mesurar aquesta assistència és el nombre de metges per cada 1 000 habitants.

Nombre de metges per 10000 hab. (2010-2018) De 0,2 a 1

De 10 a 20

De 30 a 40

D’1 a 10

De 20 a 30

De 40 a 75

Font: Informe de desenvolupament humà (ONU).

Sense dades

0 1500 3 000 4 500 6 000 km

Població que usa aigua potable de fonts millorades Les fonts millorades d’aigua potable són aquelles que compten amb un tipus de construcció que protegeix adequadament l’aigua de la contaminació exterior, especialment de la matèria fecal. Amb això s’evita l’adquisició de malalties infeccioses.

Percentatge de població que usa aigua potable (2020) De 25 a 50

De 75 a 99

De 50 a 75

Més de 99

Font: OMS.

Sense dades 0 1 500 3000 4 500 6000 km

4. Les llibertats

5. L’estat del medi ambient

Estat de les llibertats

Petjada ecològica

Les llibertats polítiques i el reconeixement de drets de les persones estan més estesos en els països més desenvolupats. En canvi, molts de països emergents o poc desenvolupats presenten carències associades a governs dictatorials o corruptes.

La petjada ecològica mesura l’impacte ambiental generat per la demanda humana de recursos naturals en relació amb la capacitat de la Terra per regenerar-los. Aquest impacte augmenta en els països de desenvolupament emergent i alt a causa de l’associació entre desenvolupament i consum de béns.

Llibertat al món (2020) Lliure Parcialment lliure

Font: www.freedomhouse.org

Sense llibertat 0 1 500 3 000 4 500 6000 km

Petjada ecològica per persona (2017) Molt baixa

Mitjana

Molt alta

Baixa

Alta

Sense dades

Font: www.footprintnetwork.org. 0 1 500 3 000 4 500 6 000 km

207

Els graus de desenvolupament

2.1 Una situació complexa Fins fa poc, les diferències de desenvolupament conduïen a distingir dos grups de països: els de desenvolupament alt, també anomenats desenvolupats, rics, del centre o del nord, i els de desenvolupament baix, coneguts també com a subdesenvolupats, pobres, perifèria o del sud. En l’actualitat, la situació és més complexa, a causa de l’extraordinari creixement econòmic dels països emergents. Aquests són països del sud que, després de col·locar-se entre les primeres economies mundials, han augmentat el nivell de desenvolupament humà. Rússia és un cas especial. Es considera emergent pel ràpid creixement econòmic des de final de la dècada del 1990, però el baix nivell econòmic respecte als països del nord no prové d’una situació de subdesenvolupament, sinó dels problemes causats per la descomposició de l’URSS.

2.2 Els països de desenvolupament alt Compten amb trets econòmics, socials, polítics i mediambientals avançats:

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

– PIB per habitant elevat, basat en activitats econòmiques avançades

Elaborar taules

i en la tecnologia, la informació i la comunicació. El consum de béns és també molt ampli.

– La classe mitjana està molt estesa. La majoria de la població té accés a serveis essencials, com l’educació i la sanitat.

1 Completa en el quadern aquest quadre amb les desigualtats socioeconòmiques entre països. Països de Països de Països de desenvolupament desenvolupament desenvolupament alt baix emergent

– Sistemes polítics democràtics consolidats. S’hi respecten els drets i les llibertats i la població gaudeix de llibertat política.

– Petjada ecològica alta. No obstant això, en l’actualitat creix la preocupació per la cura mediambiental. En aquest grup s’hi troben els Estats Units, el Canadà, la majoria de la Unió Europea, Suïssa, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda.

2.3 Els països de desenvolupament baix Presenten greus carències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals:

– PIB per habitant reduït, basat en activitats econòmiques tradicionals, i baixa capacitat de consum de la població.

– Les diferències socials són molt acusades. La riquesa està en mans d’una minoria reduïda; en canvi, la majoria de la població no té cobertes les necessitats bàsiques.

– Sistemes polítics autoritaris freqüents. No s’hi solen respectar els drets i les llibertats i és habitual la corrupció.

– Petjada ecològica baixa, encara que en l’actualitat tendeix a augmentar. En aquest grup s’hi inclouen la majoria de l’Àfrica Subsahariana, el centre d’Àsia i països d’Amèrica Llatina i el Carib. 208

Trets econòmics Trets socials Drets i llibertats Pressió sobre el medi ambient

Cercar informació rellevant

Petició de l’oient

2 Cerca a la premsa notícies referides a les desigualtats socioeconòmiques entre països. Fes, per a cada una, un peu que en resumeixi la informació. Fer servir mapes

3 Observa el mapa i respon: Quins contrastos mundials s’hi aprecien? Il·lustra la resposta amb exemples de països.

La geografia del desenvolupament El 2005 els països de la Tríada representaven el 74,2 % del PIB mundial, mentre que els denominats BRICS tan sols en representaven el 13 %. Noruega

El 2010 els BRICS ja representaven el 28 % del PIB mundial i la Tríada va descendir fins a representar-ne el 54,5 %.

Rússia Canadà

UNIÓ EUROPEA Suïssa

Estats Units d’Amèrica

Per a l’any 2050 s’espera que els BRICS representin el 43 % del PIB mundial. Israel

Japó

Xina

Occident posseïx el 14 % de la població mundial, mentre que la Xina i l’Índia per si soles, el 37 %.

Índia

Potències tradicionals Països de la Tríada Brasil

BRICS Altres àrees emergents Austràlia

Zona emergent-sud-est asiàtic

República de Sud-àfrica

Àrees econòmiques endarrerides Nova Zelanda

1500

3000

4500

6000 km

Les dades estadístiques EUA

Alemanya

Xina

Brasil

Níger

Etiòpia

PIB per habitant (2019)

65 279

55 891

16 846

15 076

1 262

2 422

Consum de calories l’any 2020 (kcal/persona/dia)

2 548

2 535

2 441

2 448

2 113

2 225

Taxa d’alfabetització d’adults % (anys 2010-2019)

—

96,5

35,5

51,5

Despesa en sanitat (% PIB, any 2017)

17,1

11,2

5,2

9,5

7,7

3,5

Taxa de mortalitat infantil de l’any 2020 ‰

5,4

3,1

Esperança de vida any 2020

Lliure

No lliure

Lliure

Parcialment lliure

No lliure

16,6

9,1

7,0

2,2

0,1

Llibertats (any 2020) Emissions de CO₂ per habitant (any 2018) Fonts: ONU, FAO, Banc Mundial.

2.4 Els països de desenvolupament emergent Combinen trets de desenvolupament alt i baix, i l’economia ha experimentat un creixement ràpid. Entre les característiques, destaquen:

– PIB per habitant modest, basat en l’exportació de mercaderies ba-

Manejar dades

rates i en una mà d’obra abundant. Els salaris baixos fan que la majoria de la població tengui una capacitat de consum moderada.

4 Analitza les dades de la taula es-

– La classe mitjana s’ha estès en els últims anys, però hi persisteixen

a) Agrupa els indicadors en econòmics, socials, polítics i mediambientals.

grans contrastos de benestar social.

– Sistemes democràtics recents. A vegades, el respecte als drets i les llibertats és limitat.

– Petjada ecològica en augment, a causa del creixement accelerat. En aquest grup s’hi inclouen els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica), Mèxic i Argentina, els anomenats nous països industrials (Singapur, Corea del Sud), i certs països africans i del Pròxim Orient.

tadística i fes aquestes tasques:

b) Consulta l’IDH del «Dades bàsiques» i classifica cada país segons el desenvolupament humà. c) Comenta la informació que aporta cada indicador Consulta les dades estadístiques

DESTREsA

209

Les causes del desenvolupament desigual

Les raons per les quals hi ha un nord ric i desenvolupat i un sud pobre i dependent no són fàcils d’explicar. La majoria dels estudis coincideixen a assenyalar causes internes i externes.

Població i recursos Percentatge en la població i el PIB mundial el (2019) % Població mundial

% 80 70

62,0

60 50 40

3.1 Les causes internes Són pròpies de cada territori, i se n’han assenyalat:

– Les condicions naturals. Els països subdesenvolupats se situen majoritàriament en el món tropical, de climes molt humits o secs i major freqüència de catàstrofes com huracans, inundacions, etcètera.

% PIB mundial

75,2

37,4

30 20 10 0

16,1 8,7 0,6

Països de desenvolupament baix

Països de Països de desenvolupament desenvolupament alt Font: Banc Mundial. mitjà

– La falta de recursos. Aquests països no tenen capacitat per explotar els recursos de forma competitiva, a causa de l’escassetat de capital, de la baixa formació de la població i de l’endarreriment tecnològic.

– El desequilibri entre la població i els recursos. El creixement demogràfic elevat xoca amb l’escassetat de recursos disponibles, la qual cosa impedeix satisfer les necessitats bàsiques de tota la població.

– La inestabilitat política. Està motivada per l’existència de conflictes armats, que causen morts i destrueixen cases, infraestructures, indústries i recursos, i per l’existència de governs corruptes, que frenen les inversions i desvien els crèdits i l’ajuda internacional a la compra d’armes o al seu propi profit. Aquestes causes, no obstant això, no expliquen totalment el subdesenvolupament. Hi ha països molt pobres a la zona temperada; hi ha estats desenvolupats amb molta població i recursos escassos, com el Japó; i la violència i la inestabilitat política no són exclusius d’aquests països.

3.2 Les causes externes Atribueixen les diferències de desenvolupament a les relacions desiguals entre territoris. Se n’han destacat:

– El domini exterior. En el passat, molts de països subdesenvolupats varen ser colònies, les metròpolis dels quals varen organitzar l’economia per a l’exportació de matèries primeres i la importació de manufactures. Amb això, l’economia de les colònies va passar a dependre de les metròpolis. Aquesta situació es va accentuar amb la Revolució Industrial i el colonialisme del segle xix, i es va mantenir després de la descolonització a través del neocolonialisme. En l’actualitat, persisteix en alguns casos a causa de la globalització, que ha provocat una divisió internacional de l’ocupació que augmenta les diferències entre països.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Organitzar informació

1 Fes un esquema amb les causes de les desigualtats mundials. Manejar gràfics

2 Explica la problemàtica que reflecteix el gràfic superior sobre els desequilibris entre la població i els recursos.

3 Contesta usant la informació que arreplega el gràfic sobre l’exportació de mercaderies:

– El deute extern. Els intercanvis desiguals obliguen els països pobres

a) Quina relació hi ha entre el comerç i el desenvolupament?

a demanar crèdits internacionals per desenvolupar l’economia. Així han contret un deute extern enorme, subjecte al pagament d’interessos elevats. La devolució d’aquest deute exigeix destinar la major part dels recursos a saldar-lo, perjudica la inversió en activitats productives, infraestructures i serveis, i frena el desenvolupament.

b) Quin grup de països creus que tenen millor i pitjor posició en els intercanvis mundials de mercaderies? Argumenta la resposta.

210

L’intercanvi desigual i les seves conseqüències Estructura de l’exportació de mercaderies Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

Principals productes d'exportació el 2019 Productes alimentaris

Equador

Matèries primeres agrícoles Combustibles Manufactures Minerals, metalls, pedres precioses i or no monetari

Tròpic de Capricorn

Sense dades Font: UNCTAD (ONU). 0

1500

3000

4500 km

Països pobres molt endeutats (PPME) PPME (2016)

Deute extern acumulat (milions $)

Afganistan Benín Bolívia Burkina Faso Burundi Camerun Comores

2 662 3 899 14 344 3 662 578 12 815 299

Costa d’Ivori

19 182

Etiòpia

28 288

Gàmbia

718

Ghana Guinea Guinea Bissau Guaiana Haití Hondures Libèria Madagascar Malawi Mali

22 138 2 867 635 1 597 2 214 9 767 1 357 4 065 8 986 5 192

El deute extern d’Àfrica PPME

Mauritània Moçambic Nicaragua Níger

Deute extern acumulat (milions $) 5 37 20 354 11 691 3 606

República Centreafricana Congo República Democràtica del Congo Ruanda São Tomé i Príncipe Senegal Sierra Leone Tanzània Togo Uganda Zàmbia Txad Eritrea Somàlia Sudan

Marroc

Algèria

682

Egipte

Mauritània Mali Níger Txad Sudan Eritrea Senegal Burkina Gàmbia Djibouti Faso Guinea Guinea Nigèria Bissau Rep. Etiòpia Sudan Sierra Centre- del Sud Leone africana Ghana Camerun Libèria Somàlia Togo Rep. Dem. Uganda Costa d’Ivori Benín del Congo Kenya São Tomé i Príncipe Rwanda Seychelles Burundi Guinea Equatorial Tanzània Gabon Congo Comores Angola Malawi Zàmbia

5 076 6 211 252 13 581 1 808 19 584 2 205 13 971 27 341 1 654 796 2 649 21 082

Zimbabwe Namíbia

Botswana

Madagascar

Moçambic

Maurici

Swazilàndia

República de Sud-àfrica

Lesotho

Deute extern d’Àfrica el 2019

Font: FMI i Banc Mundial.

Els països pobres molt endeutats (PPME) són aquells en què el valor del deute extern arriba a una situació insostenible, ja que supera el 220 % de les exportacions o el 80 % del PIB.

4 Localitza en un mapa els països pobres molt endeu-

Líbia

Cap Verd

3 836

Treballar amb mapes

Tunísia

(milers de milions) De 0 a 1,5

De 25 a 50

D’1,5 a 3

De 50 a 180

De 3 a 25

Sense dades

Font: Banc Mundial. 0

1 000

2000

3000 km

b) Quines són les causes que han pogut dur a aquesta situació i quins problemes origina?

tats. Agrupa’ls per continents i respon:

c) Quines mesures es poden adoptar per evitar-la?

a) A quins continents són més nombrosos?

d) En quina situació es troben els països africans? 211

Evolució recent de les desigualtats mundials

Segons els últims informes de l’ONU, des de l’any 2000 ha millorat l’IDH i els tres indicadors en tots els països, especialment en els de desenvolupament mitjà i baix. Aquest fet, denominat «l’ascens del sud», augmenta la convergència mundial en desenvolupament humà.

IDH i classe mitjana A

Evolució de l’IDH

1 0,8

Els països del nord d’alt desenvolupament han alentit el ritme de creixement a causa dels efectes negatius de la crisi econòmica del 2008. Com a conseqüència, el nivell de vida de molts de ciutadans està baixant per la falta de creixement econòmic, la desocupació i les dures polítiques d’ajust dels governs, que han retallat la despesa en benestar social. Amb això, en aquests països, el progrés en desenvolupament humà podria paralitzar-se o reduir-se durant algun temps.

0,902

0,867

0,817

0,773

0,639

0,6 0,4

0,6

1980

Els països del sud, en canvi, han incrementat el desenvolupament humà, encara que amb diferències entre els països emergents i els de baix desenvolupament.

L’auge dels països emergents Molts de països emergents han continuat creixent durant la crisi, sobretot la Xina, l’Índia i el Brasil. Primer, aprofitant els avantatges de la globalització, varen usar la barator de la mà d’obra per atreure inversions i indústries exportadores de béns de baix preu dels països avançats. Després, varen emprar els capitals i la tecnologia obtenguts per crear indústries més diverses i avançades. Finalment, quan la crisi del 2008 va disminuir la demanda dels països rics, varen reorientar part de la producció al mercat intern o al d’altres països endarrerits. A més, els països emergents han duit a terme polítiques d’èxit de desenvolupament social, que han millorat la salut i l’educació de la població, la qual cosa ha col·laborat al desenvolupament econòmic i a la millora del benestar.

El progrés dels països de desenvolupament baix

– Els països endarrerits rics en recursos s’han beneficiat de les relacions amb els països emergents. Aquests han invertit en infraestructures, indústries, hostaleria i telecomunicacions, i els han subministrat béns (aliments, llavors seleccionades, electrodomèstics, telèfons mòbils, etc.), a preus assequibles, que han millorat el nivell de benestar. També s’han afavorit amb l’augment de preu de les matèries primeres agràries, minerals i energètiques.

– Als països pobres sense sortida al mar, o molt allunyats dels mercats mundials, en canvi, els progressos han estat molt escassos. 212

0,513

0,461

1990

2000

2010

2019 Anys Font: ONU.

Evolució de la classe mitjana Europa Amèrica Central i del Sud Àsia-Pacífic

Pròxim Orient i Àfrica del Nord Amèrica del Nord Àfrica Subsahariana

Població de classe mitjana (milers de milions)

3,5

4.2 L’ascens del sud

0,737 0,631

0,631

0,385

0,35

0,315

0,2

0,753

0,549

0,481

0,419

0,898

0,69

0,659

0,656 0,561

4.1 L’estancament del nord

Països de desenvolupament humà alt Països de desenvolupament humà molt alt Món

Països de desenvolupament humà baix Països de desenvolupament humà mitjà

3,228

3 2,5 2

1,74

1,5 1 0,5 0

0,338 0,664 0,181 0,525 0,105 0,032

0,703

0,68

0,333 0,251

2009

0,165 0,057

2020

0,322 0,313 0,165 0,107

2030 Anys

Font: Brookings Institution Press.

En el conjunt mundial, l’IDH s’ha elevat des de la dècada del 1980, especialment en els països de desenvolupament humà baix i mitjà (A). Aquesta millora ha permès l’augment de la classe mitjana als països del sud (B), encara que hi persisteixen disparitats socials notòries.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Manejar gràfics

1 Observa el gràfic i resol aquestes tasques: a) Indica l’evolució de l’IDH en els diferents grups de països. b) Explica les causes d’aquesta evolució. c) Calcula quin ha estat el grup de països que ha incrementat més el valor de l’IDH i el que l’ha incrementat menys.

2 Com ha evolucionat la classe mitjana? Quina importància en té l’extensió per al desenvolupament? Consulta les dades estadístiques

DESTREsA

L’ascens del sud, en dades Els països emergents

Els països més pobres. L’Àfrica Subsahariana

Producció en països emergents enfront de potències tradicionals

Ingrés Nacional Brut per càpita de l’Àfrica subsahariana Dòlars 4 000

Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Estats Units

Brasil, Xina i Índia Percentatge de la producció mundial

3 800

3 600 3 400

3 200 3 000

2 800 2 600

2 400 2 200

2 000 1 800

1 600 1 400 1820

1860

1900

1940

1980

2010

2050 Anys

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 Anys

Font: ONU.

Els països emergents han experimentat un creixement econòmic espectacular des de la dècada del 1980. Així, la producció conjunta dels tres més dinàmics (Brasil, Xina i Índia) representa el 30 % del total mundial i arribarà al 40 % el 2050.

Els països més endarrerits del sud, com els de l’Àfrica Subsahariana, també han experimentat un creixement sostingut dels ingressos. Això ha estat possible gràcies a les inversions i al comerç mantengut amb els països emergents.

Les relacions econòmiques sud-sud

La millora tecnològica Ús d’Internet

Percentatge del comerç internacional Sud-Sud dins del comerç mundial Sud-Sud

% 60

Sud-Nord

Nord-Nord

Nord

milions

Sud

3000 2800 2600

2400 2200

2000 1800 1600

1400 1200

1000 800 600

400 200

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010 2015 2019 Anys Font: UNCTAD (ONU).

Els països del sud han incrementat les relacions econòmiques que mantenen entre si a través d’acords bilaterals, regionals i subregionals. En l’actualitat, superen en proporció a les que mantenen amb els països del nord, i es basen en l’exportació de productes barats a consumidors de poder adquisitiu baix.

Elaborar judicis propis

1990

1994

1998

2002

2006

2010

2014

2018 2019

Font: ITU i Banc Mundial.

El sud també ha incrementat l’ús de productes tecnològics, com telèfons mòbils i Internet. Els països emergents han usat els capitals provinents de les exportacions per implantar tecnologies més avançades. i els països de baix desenvolupament s’han beneficiat de les creixents inversions en infraestructures dels països emergents i de la importació a baix preu de productes tecnològics procedents d’aquests països.

CTF

3 Què s’entén per «ascens del sud»? Justifica la resposta usant la informació que proporcionen els documents d’aquesta pàgina. Manejar representacions gràfiques

Comprovam

4 Usa com a base els gràfics i respon: a) Comenta l’evolució del creixement econòmic dels països

emergents i desenvolupats. Com s’expliquen les diferències? b) Quina relació mantenen els països emergents amb els del nord i amb els de desenvolupament baix? c) Quins països de desenvolupament baix es troben en pitjor situació? d) Quina importància té la millora tecnològica per al desenvolupament?

213

Les desigualtats socioeconòmiques a Europa

Les diferències regionals OCEÀ GLACIAL ÀRTIC ISLÀNDIA

5.1 Les causes de les desigualtats

Ma r d e N o ru eg a

A Europa hi ha desigualtats econòmiques importants entre països i entre regions. Aquestes desigualtats tenen diferents causes:

FINLÀNDIA

Mar del

que basaren l’economia en el centre marítim, les que implantaren abans la revolució industrial o les que adoptaren l’economia capitalista en haver acabat la Segona Guerra Mundial.

IRLANDA

PORTUGAL

Per lluitar contra aquestes desigualtats, els països que formen la Unió Europea duen a terme una política regional. Actualment, tenen per objectiu invertir en el creixement i amb l’ocupació de totes les regions i fomentar la cooperació entre països. Els fons de finançament són:

– El Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER) invertirà per aconseguir una Europa més intel·ligent i més ecològica, lliure de carboni.

– El Fons Social Europeu Plus (FSE+) invertirà per assistir les persones més desfavorides, per fomentar l’ocupació i per millorar la salut.

– El Fons de Cohesió (FC) inverteix a millorar el medi ambient i les xarxes transeuropees de transport. Només el reben els països amb PIB per habitant inferior al 90 % de la mitjana comunitària.

214

CROÀCIA BÒSNIA I HERCEGOVINA SÈRBIA

Milà

r rio

MONT.

ITÀLIA

ROMANIA

BULGÀRIA

MACEDÒNIA ALBÀNIA GRÈCIA

MALTA

ITÀLIA Països de la UE

Fons per a la política regional (2021-2027)

MOLDÀVIA

HONGRIA

ESLOVÈNIA

Nou pentàgon europeu Arc mediterrani Arc alpí Arc atlàntic

Altres àrees, com l’arc alpí i l’arc tecnològic mediterrani, han aconseguit també un desenvolupament econòmic creixent, després d’haver rebut activitats econòmiques procedents del Pentàgon.

5.3 La política regional de la UE

ESLOVÀQUIA ÀUSTRIA

Mar

za en el nou pentàgon París-Milà-Munic i Hamburg. Aquí es concentren les activitats més avançades, relacionades amb l’alta tecnologia i els serveis.

clouen àrees agràries tradicionals, àrees industrialitzades en declivi o amb dinamisme moderat i àrees amb predomini dels serveis menys avançats.

UCRAÏNA

Regions orientals menys dinàmiques

REP. TXECA

Munic SUÏSSA

t in

POLÒNIA

LUXEMBURG

n gi

BIELORÚSSIA

Berlín ALEMANYA BÈLGICA Frankfurt

FRANÇA

ESPANYA

Bàltica LITUÀNIA

PAÏSOS BAIXOS

París

ATLÀNTIC

DINAMARCA Hamburg

REGNE UNIT

OCEÀ

– La regió més pròspera de la Unió Europea es localit-

– Les regions menys dinàmiques són les que in-

LETÒNIA

Nord

– Actuals. Les regions més pròsperes són les més

5.2 Les diferències regionals

ESTÒNIA

Mar

SUÈCIA

– Històriques. Les regions més pròsperes són les

avançades quant a innovació tecnològica i les que han rebut activitats des de les regions econòmiques més pròsperes.

RÚSSIA

NORUEGA

Me 250

dite

rrània

500

750

1000 km

Total (milers de milions d’euros)

FEDER Mecanisme Connectar Europa FSE+ FC

226 308,0 11 285 100 000,0 35 407,0

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Fer servir fonts d’informació

1 Cita els factors que han afavorit la prosperitat econòmica d’Europa, al llarg de la història i també actualment.

2 Cerca informació sobre el Brexit i indica a què fa referència. Quan es va produir?

3 Què són el nou pentàgon europeu, l’arc alpí i l’arc tecnològic mediterrani? Localitza’ls en un mapa d’Europa.

La política regional de la Unió Europea Els fons

El repartiment de fons del 2021 al 2027 Regions menys desenvolupades 1 Regions en transició2 Regions més desenvolupades 3 Font: Comissió Europea i Ministeri d’Hisenda.

250

500

750 km

Per rebre fons de la política regional, les regions europees es divideixen en tres categories, segons quin en siga el PIB per habitant respecte al PIB mitjà de la UE-27: 1• Regions menys desenvolupades, amb PIB per habitant inferior al 75 % del PIB mitjà de la UE. 2 • Regions en transició, de PIB per habitant entre el 75 i el 90 % de la mitjana. 3 • Regions més desenvolupades, amb PIB per habitant superior al 90 % de la mitjana. Les regions menys desenvolupades reben més fons.

Prioritats d’inversió de la política de desenvolupament regional i de cohesió de la UE Les prioritats i els objectius que es proposen aconseguir en el període 2021-2027 són aquests cinc: 1. Una Europa més intel·ligent, mitjançant la innovació, la digitalització, la transformació econòmica i el suport a les PIME. 2. Una Europa més ecològica i lliure de carboni, que apliqui l’Acord de París i que inverteixi en transició energètica, energies renovables i en la lluita contra el canvi climàtic. 3. Una Europa més connectada, amb un transport estratègic i xarxes digitals. 4. Una Europa més social, que faci realitat el pilar europeu de drets socials i que doni suport a l’ocupació de qualitat, l’educació, les capacitats educatives i professionals, la inclusió social i la igualtat d’accés a l’assistència sanitària. 5. Una Europa més pròxima a la ciutadania, que empari les estratègies de gestió local i que contribueixi a un desenvolupament urbà sostenible a tota la UE. Font: Comissió Europea.

Fer servir mapes

4 Observa el mapa i respon aquestes preguntes sobre la política regional de la UE: a) Quins objectius té? Quin criteri s’hi utilitza per classificar les regions? b) En quina situació es troba la comunitat autònoma en què resideixes? Expressar arguments

5 Explica a un company o companya: a) Quines diferències hi ha entre els fons FEDER, FSE+ i Fons de Cohesió? b) Què finança cadascun? 215

Les desigualtats socials i regionals a Espanya

La desigualtat femenina En la feina Bretxa de gènere en la taxa d’ocupació segons grups d’edat el 2020 0

Espanya, com la resta de països europeus, pertany al grup d’espais amb desenvolupament alt. No obstant això, encara hi ha problemes.

De 16 a 24 anys

6.1 Els problemes socials

De 16 a 64 anys

Els més importants es refereixen a les dones, a l’atur i a la pobresa.

– La plena igualtat de les dones encara no s’ha aconseguit. Com en altres països, les dones perceben salaris inferiors per exercir les mateixes feines, ocupen menys llocs directius, dediquen més temps a les tasques de casa i a tenir cura dels fills i pateixen més violència domèstica. Per això, s’han promulgat plans d’igualtat d’oportunitats i es fan campanyes de conscienciació per a la igualtat real.

– L’atur és un problema greu que creix en els moments de crisi, com a la del 2008-2013, i que sobretot afecta joves menors de 25 anys, dones i persones amb poca formació. L’atur provoca desànim, i redueix el nivell de vida, el consum i els ingressos de l’Estat, que ha de pagar subsidis de desocupació. Per fomentar l’ocupació, es millora la formació de treballadors i treballadores, s’impulsa la contractació per part de les empreses i es donen ajuts per a l’autoocupació i la creació d’empreses.

– La pobresa i l’exclusió social afligeixen part de la societat espanyola. Així, després de la crisi de 2008 han augmentat les persones situades per davall de la línia de la pobresa. i l’exclusió social afecta alguns col·lectius, com marginats, immigrants, gent gran, discapacitats i aturats. Per fer front a aquests problemes, es reforcen els serveis socials i les polítiques d’integració.

Diferència entre homes i dones (%)

4,2

De 25 a 54 anys

11,4

De 55 a 64 anys

13,6 10,6

De 20 a 64 anys

11,4

Total (de 16 i més anys)

11,1

Font: INE.

En el salari Bretxa de gènere en el salari el 2017 Salari anual A temps complet Salari mitjà brut Salari més freqüent A temps parcial

100 Quocient 88,51 dones respecte a homes 78,08

77,24 92,29

Salari per hora Sense diferenciar jornada

86,5

A temps complet A temps parcial

85,4

90,9

Font: INE.

En el repartiment de tasques Persones inactives que no busquen ocupació per cuidar persones dependents (2020) 0 10 20 30 40 %

37,7

"Cura de xiquets (per no haver-hi o no poder costejar serveis)"

13,3

"Cura d'adults malalts, discapacitats o majors (per no haver-hi o no poder costejar serveis)"

17,2 34

Dones Homes

4,5

Pels dos motius

0,3

Font: INE.

En l’accés a càrrecs Bretxa de gènere en l’accés a càrrecs el 2020

6.2 Els desequilibris regionals Els desequilibris entre les regions s’aprecien en tres aspectes bàsics: el pes econòmic, mesurat pel PIB i el PIB per habitant; el pes demogràfic, manifestat en el creixement i la densitat de població, i el benestar social, estimat en funció de la dotació de serveis i d’equipaments. Les causes d’aquestes diferències són la distribució desigual dels recursos i la localització de les activitats econòmiques més dinàmiques en cada moment històric. Actualment, aquestes activitats són els serveis avançats, la innovació i l’alta tecnologia. Per això, les regions més dinàmiques són les que tenen més pes d’aquestes activitats, com Madrid i la constituïda pel País Basc, la vall de l’Ebre i el litoral mediterrani nord. i les menys dinàmiques són les especialitzades en sectors en crisi, com algunes regions industrials de la cornisa cantàbrica i les de pes del sector primari o de la indústria i dels serveis tradicionals, com les de l’interior peninsular i Galícia. Per solucionar aquests desequilibris, els territoris més endarrerits reben ingressos de l’Estat procedents dels Fons de Compensació Interterritorial, incentius regionals o ajudes a la inversió, i fons de la política regional de la Unió Europea. 216

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Percentatge de dones

Govern

47,8

Secretaries d’Estat

46,2

Subsecretaries

40,8

Direccions generals Congrés dels Diputats Presidència d’empreses de l’IBEX 35

43,8 44 27,7 Font: INE.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Manejar gràfics

1 Observa els gràfics superiors i resol aquest interrogant: En què s’aprecia la desigualtat que continuen patint moltes dones?

L’atur, la pobresa i l’exclusió social 13,10 11,57 13,99

10,68 12,00

Mitjana d’Espanya: 15,28 De 5 a 10

10,12

Evolució recent de la desocupació a Espanya

9,93

9,97

11,39

12,08

De 10 a 15 23,85

De 15 a 20

19,11

15,64

23,09

6000

5000

4000

3000

2000

12,82

9,14

8,78

1000

8,94

9,97

10,91

199

10,88

10,82 9,81

11,36

De 10 a 15 19,67

De 15 a 20

14,01

14,13

De 20 a 25 20,15

Font: INE.

11,20

24,07

24,33

15,51 13,57 15,23

12,80 14,43

Mitjana d’Espanya: 17,08 De 5 a 10

29,19

De 20 a 30 De 30 a 40

11,17

11,92

16,7

16,0

15,4

De 15,1 a 20,0

31,4

De 20,1 a 25,0

25,68

17,42

25,1 28,5

Font: INE.

24,6 14,1 25,0

11,24

20,44

35,3

29,9

22,38 35,61

15,0 15,1

De 9,9 a 15,0

10,82

9,9

De 25,1 a 36,5

26,65

Font: INE.

9,28

10,0

18,0

22,1

Mitjana d’Espanya: 21,0

12,83

De 10 a 20

22,2

Taxa de risc de pobresa o exclusió social (%) el 2020

13,03

18,03

Taxa d’atur femenina (%) el 2018

27,96

29,46

Mitjana d’Espanya: 13,72 De 5 a 10

Taxa de desocupació (%)

16,29

20,06

Taxa d’atur masculina (%) el 2018

Milers de desocupats

11,22

De 20 a 30 Font: INE.

Milers de desocupats

5 199 6 199 7 199 8 199 9 200 0 200 1 200 2 200 3 200 4 200 5 200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 8 201 9 202 0

Taxa d’atur (%) el 2018

36,3

33,22

Els desequilibris regionals i les seves solucions Font: INE.

PIB per càpita per comunitats autònomes el 2019 0

Comunitat de Madrid País Basc Navarra Catalunya Aragó Illes Balears La Rioja Castella i Lleó Cantàbria Galícia Astúries Comunitat Valenciana Regió de Múrcia Canàries Castella-la Manxa Ceuta Andalusia Extremadura Melilla

Fer servir mapes i gràfics

120

150

135,9 129,2 121,6 117,8 108,7 106,8 106,7 94,2 92,3 90,3 88,2 87,8 81,9 80,4 79,5 79,1 74,3 73,6 72,7

Veig, pens, em deman

2 Analitza els documents corresponents i resol aquestes tasques: a) Anota les tres comunitats autònomes amb la taxa d’atur més alta i amb la més baixa. Quines poden ser les causes d’aquestes diferències? Quines conseqüències té l’atur per a les famílies i per a l’Estat?

Nombres índex Espanya = 100

Distribució per comunitats autònomes dels Fons de Compensació i Complementari el 2021 0,7%

0,7% 8,9%

4,6% 37,2%

5,1% 12,5% 8,0%

4,5%

13,4% 3,2%

1,1%

Andalusia Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Font: Ministeri d’Hisenda.

Comunitat Valenciana Extremadura Galícia R. de Múrcia Ceuta Melilla

b) Quines són les tres comunitats amb major i amb menor taxa de pobresa i d’exclusió social? Quines mesures s’han adoptat davant d’aquest problema? c) Què indica el PIB per capita respecte dels desequilibris regionals? Quanta diferència hi ha entre la regió amb valor més alt i amb valor més baix? Quines són aquestes dues regions?

217

Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions ( I)

7.1 Augmentar les ajudes

– L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) és la contribució econòmica que fan els governs dels països desenvolupats. El 1980 es va acordar a l’ONU destinar-hi el 0,7 % del PIB de cada país donant perquè resultàs efectiva. Però en l’actualitat, només cinc països ho fan, i altres han reduït l’aportació des de la crisi del 2008.

– L’ONU fomenta i coordina l’ajuda al desenvolupament a través del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i de conferències internacionals. Entre els seus resultats destaca l’establiment de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (2015) per millorar la situació dels països pobres, combatre la desigualtat i solucionar el canvi climàtic. També el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial concedeixen crèdits per a projectes de desenvolupament, però a costa d’ajustos econòmics i d’un augment de l’endeutament.

7.2 Millorar el desenvolupament humà L’èxit de les campanyes d’eradicació de la pobresa extrema en alguns dels països més poblats, com la Xina i l’Índia, ha permès reduir a la meitat entre 2000 i 2015 el nombre de persones que viuen amb menys d’1,90 $/dia. No obstant això, a causa de l’augment de la població mundial, els pobres han crescut en xifres absolutes, i, encara, més de 1 500 milions de persones pateixen pobresa multidimensional en indicadors com el nivell de vida, l’educació i la salut. La zona mundial més afectada és l’Àfrica Subsahariana. Com a solució es proposen, entre altres mesures, evitar l’explotació laboral, el treball infantil i el balafiament de recursos; uns intercanvis mundials més justos per als països pobres; la reducció del deute dels països pobres molt endeutats i una inversió major en els països endarrerits.

Suècia Turquia Noruega Luxemburg Dinamarca Alemanya Regne Unit Països Baixos França Suïssa Unió dels Emirats Àrabs Bèlgica Finlàndia Malta Japó Irlanda Àustria Islándia Nova Zelanda Hungría Canadá Espanya Itàlia Austràlia Aràbia Saudita Eslovènia Portugal Estats Units d’Amèrica Estònia Polònia Corea del Sud Eslovàquia República Txeca Grècia Bulgària Romania Lituània Letònia Xipre Total del CAD

1,15 1,12 1,11 1,03 0,73 0,73 0,70 0,59 0,53 0,48 0,48 0,47 0,47 0,44 0,31 0,31 0,29 0,29 0,27 0,27 0,26 0,24 0,22 0,19 0,19 0,17 0,17 0,17 0,16 0,14 0,14 0,14 0,13 0,13 0,13 0,13 0,12 0,12 0,08 0,32

0,2

0,4

Meta de les Nacions Unides

L’ajuda destinada al desenvolupament dels països pobres procedeix bàsicament dels governs, de l’ONU i d’algunes institucions econòmiques internacionals.

L’AOD el 2020

0,6 0,7 0,8

1,2

Percentatge de l’ingrés nacional brut Font: OCDE.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Assegurar el desenvolupament sostenible

1 Què és el PNUD? Quins en són els objectius? Cercar informació rellevant

2 Consulta el web de l’ONU i fes un informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Manejar gràfics

3 Estudia les dades sobre l’Ajuda Oficial al Desenvolupament i respon:

7.3 Elevar la participació ciutadana

a) Quina és la mitjana del PIB dels països donants?

La insatisfacció de la ciutadania per la falta de participació en els assumptes que la concerneixen creix en tots els països. En dates recents, aquesta insatisfacció s’ha manifestat en moviments de contestació social, que han aconseguit una gran difusió gràcies a les xarxes de comunicació social. Alguns exemples són el moviment Ocupa Wall Street, als Estats Units; l’anomenada Primavera Àrab, a Tunísia i Egipte, i la Revolució del Paraigua a Hong Kong.

b) En quant s’aparta de l’objectiu proposat per l’ONU?

La solució a aquest problema requereix una reforma de les institucions internacionals, a fi d’aconseguir més participació per part de la ciutadania en la presa de decisions. 218

c) Quants i quins són els països que compleixen amb la xifra proposada? Elaborar judicis propis

4 Raona: Per què és important atreure inversions als països en desenvolupament?

La distribució de la pobresa

Població en situació de pobresa extrema* (2008-2018) Menys d’1 % D’1 a 10 % De 10 a 30 % De 30 a 50 % Més de 50 % Sense dades

*Població en situació de pobresa extrema és la que viu amb menys d'1,90 dòlars al dia 0

Font: ONU.

1 500

3 000

4 500

6 000 km

Alguns moviments ciutadans A

Les desigualtats socials i el descontentament de la ciutadania per la falta de participació política han originat moviments de contestació social en diferents espais geogràfics del món, com els Estats Units (A), Egipte (B) i Hong Kong (C).

Fer servir mapes i gràfics

Anàlisi associativa

5 Fes aquestes tasques a partir de les il·lustracions: a) Anomena els continents on està més estesa la pobresa extrema. b) Esmenta el nom de tres països on la pobresa extrema afecta més del 43,4 % de la població. c) Consulta a «Dades bàsiques» la població de la Xina i de l’Índia. Calcula, a cada país, les persones afectades per la pobresa extrema.

Exercir el pensament crític

6 Cerca a Internet les dades necessàries i fes un informe sobre les mesures per tractar de superar les situacions de pobresa.

7 Indica les causes generals del descontentament de la ciutadania. A continuació, informa’t sobre algun dels moviments ciutadans reflectits en les imatges superiors.

219

Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions ( II)

Ocupació i desigualtat Any 2019 África oriental i meridional

70,0 %

África occidental i central

78,7 %

En tots els països hi ha desigualtats socials internes, encara que són més intenses en els més pobres i, molt especialment, en els situats a Àfrica i a Amèrica Llatina. Aquestes desigualtats es manifesten en la renda i en la discriminació que pateixen certs col·lectius.

Europa central i països bàltics

14,4 %

Àsia oriental i Pacífic

44,6 %

Europa i Àsia central

17,9 %

– La desigualtat de la renda genera grans contrastos socials entre rics

Economies desenvolupades i UE

8,8 %

8.1 Eliminar les desigualtats internes

i pobres. Aquests últims són els que posseeixen rendes per davall de la línia de la pobresa, fixada generalment en el 50 % de la renda mitjana del país. Les causes d’aquesta situació són la desocupació i els salaris baixos; una educació deficient, que condiciona el tipus de feina i el salari, i l’existència de governs despreocupats per un repartiment més equitatiu de la riquesa i per la prestació de serveis públics.

Llatinoamèrica i el Carib

33,7 %

Orient Mitjà i Àfrica septentrional

24,7 %

Àfrica subsahariana

73,1 %

Món

43,8 %

Font: Banc Mundial.

Les solucions per a aquest problema inclouen polítiques per redistribuir la riquesa i el benestar. Entre aquestes solucions hi ha la concessió de microcrèdits a les famílies; les transferències d’ajuts a canvi de determinades condicions socials, com ara que els infants vagin a l’escola i a les revisions mèdiques, i la igualtat d’accés a la salut i a la formació.

– La discriminació patida per certs col·lectius els dificulta o impedeix l’accés als recursos i serveis més valorats per la societat. Entre aquests col·lectius es troben les minories ètniques o religioses, els immigrants, els ancians, els infants de famílies pobres i les dones. El cas de les dones és especialment significatiu. Segons l’ONU, són les que pateixen la discriminació més generalitzada en l’àmbit mundial, perquè en molts llocs no tenen igualtat en l’accés a l’educació, el salari, l’exercici de llocs de responsabilitat i el repartiment de tasques de la llar. Com a solucions, es proposen campanyes públiques de conscienciació i canvis en la justícia civil i penal per reafirmar la protecció de la dona.

8.2 Frenar el deteriorament mediambiental El deteriorament mediambiental afecta tots els països de la Terra. Els més desenvolupats tenen una petjada ecològica més gran. Els menys desenvolupats tenen una petjada menor, però l’impacte dels desastres naturals (sequeres, inundacions, desforestació, erosió) afecta els ecosistemes i les activitats econòmiques, la qual cosa en limita les possibilitats de desenvolupament. Les solucions exigeixen que els països desenvolupats redueixin la petjada ecològica en major grau, perquè els més pobres puguin augmentar la seva i també el seu creixement sostenible i el benestar. Els països desenvolupats també haurien de col·laborar en la prevenció de les amenaces naturals i reduir-ne els efectes en els països pobres. 220

A l'apartat «Aplica les competències», tens la prova: Els dalits, «intocables»?

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Redactar síntesis

1 Llegeix amb atenció el text informatiu i contesta: a) Què s’entén per línia de la pobresa i discriminació social? b) Quins són els col·lectius socials més afectats per la desigualtat? Elaborar continguts propis

2 Elabora un informe en què comparis la vida laboral femenina en un país desenvolupat i en un altre en desenvolupament.

La discriminació de la dona Font: The Sisterhood is Global Institute (OCDE).

Nivell de discriminació el 2019

Molt alta Alta Mitjana Baixa Molt baixa Sense dades

• Edat mínima per contreure matrimoni (les dones no tenen els mateixos drets respecte a l’edat mínima de contreure matrimoni). Discriminació • Matrimoni precoç (dones casades entre 15-19 anys). • Autoritat parental (les dones no tenen el mateix dret que els homes a ser tutors legals dels fills familiar durant el matrimoni ni a la custòdia després del divorci). • Herència (les viudes i filles no tenen els mateixos drets com a hereves que els homes).

Integritat física restringida

• Violència contra les dones: no hi ha lleis contra la violència, les dones justifiquen la violència de l’espòs sota certes circumstàncies; les dones han patit violència domèstica. • Mutilació genital femenina. • Les dones casades no poden dur a terme actuacions de planificació familiar. • Les dones pateixen violència domèstica. • Dones desaparegudes per avortaments selectius, infanticidi femení o atenció insuficient en la

Discriminació infància. biològica • Preferència pels fills homes. Recursos i drets limitats

• No tenen accés o tenen accés legal limitat a la propietat de la terra. • No tenen accés o tenen accés legal limitat al crèdit.

Restricció • Tenen restriccions en espais públics, com l’elecció del domicili, la visita de familiars o amics, l’autorització del marit per obtenir un passaport, etc. de llibertats • Discriminació en la participació política. civils

Les amenaces mediambientals Població en la pobresa extrema segons l’escenari de desastre ambiental per regió, entre 2010 i 2050 (milions de persones)

Anàlisi de la petjada ecològica

CO2

Cultius Forestal

Diferència Regió

Pasturatge Zones pesqueres Terra urbanitzada

Augment de Segons Segons 2010 2020 2030 2040 2050 la pobresa l’escenari l’escenari extrema de cas accelerat, 2010-2050 base, 2050 2050

Estats àrabs

145

120

128

144

Àsia Oriental i el Pacífic

211

142

211

363

530

319

501

522

Europa, Àsia central

Amèrica Llatina i el Carib

138

167

134

135

155 1 194

Àsia Meridional

557

530

738

978

1207

650

1 126

Àfrica Subsahariana

371

377

496

709 1055

685

788

995

TOTAL MUNDIAL

1 212

1 129 1 592 2 293 3 150

1 938

2 720

3 054

3 Usa un cercador i obté notícies recents que exemplifiquin situacions de desigualtat al món. Quines alternatives es poden usar per millorar aquesta situació?

Desenvolupar la igualtat real

4 Analitza els documents sobre la dona. Quins canvis legals faries per resoldre aquesta situació injusta?

221

3 El continent africà compta amb recursos naturals

APLICA 1 Uns 1 200 milions de persones viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia, i 1 500 milions de persones viuen en una situació de pobresa multidimensional. En què es diferencien els dos indicadors anteriors? Quins altres indicadors s’usen per mesurar les desigualtats?

abundants. Aleshores, quines causes expliquen l’empobriment actual?

4 Segons dades de l’ONU, les 85 persones més riques del món tenen la mateixa riquesa que els 3 500 milions de persones més pobres. a) Per què la desigualtat en la renda és una amenaça per al desenvolupament humà? b) Quines polítiques es poden aplicar per redistribuir la riquesa i el benestar? c) A quins col·lectius afecten més les desigualtats?

REFLEXIONA I VALORA 2 Observa el mapa i contesta les qüestions: a) Quines són les àrees mundials amb més inestabilitat política? b) Com influeix aquest problema en el desenvolupament dels països? c) Indica altres diferències entre els països de desenvolupament alt i baix i els països emergents.

En aquesta unitat estudiarem les desigualtats al món. Reflexiona de manera individual i comparteix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Fes l'autoavaluació competencial que trobaràs a anayaeducacion.es.

Índex de pau global (2020) Més pacífic

222

Menys pacífic

Sense dades

Font: Institute for Economics and Peace.

1 500

3 000

4 500

6 000 km

PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Funmilayo Ransome-Kuti Època: 1900-1978 Nacionalitat: nigeriana Ocupació: professora, política i activista

Vaig néixer quan només faltaven dos mesos perquè començàs el segle xx a Abeokuta (Nigèria). Després d’estudiar uns anys a Nigèria, em vaig traslladar a Anglaterra per continuar for-

AVUI City of Joy Dades bàsiques Nom: centre d’atenció de dones (City of Joy) Data de creació: 2011 Localització: Bukavu, ciutat de la República Democràtica del Congo Persones fundadores: Denis Mukwege, Eve Ensler i Christine Schuler-Deschryver Objectius: atendre emocionalment i físicament dones que han patit violacions i abusos sexuals

La República Democràtica del Congo és un exemple de com en els països en conflicte les dones són un dels sectors de la població que pateixen més les conseqüències de la guerra ja que, a més dels horrors de la lluita, pateixen violència sexual. Denis Mukwege és un ginecòleg congolès que el 2018 va rebre el premi Nobel de la Pau per atendre les dones que patien abusos i agressions sexuals al seu país. El 1996, treballant de director d’un hospital a Lemera, va ser testimoni de com

mant-me, però sempre amb la idea de tornar al meu país i fer feina com a mestra. L’any 1922, ja a la meva terra, no només em dedicava a l’educació, sinó que també lluitava pels drets de les dones. Després de conèixer quins aspectes perjudicaven les treballadores nigerianes que es dedicaven principalment al comerç, vàrem començar una protesta contra el control dels preus i els impostos colonials. Després de la Segona Guerra Mundial, a Àfrica, va sorgir un moviment a favor de la descolonització i la independència, al qual em vaig sumar. Després de viatjar per Rússia i Cuba, em varen acusar de comunista i em

grups de guerrillers, provinents de Rwanda, assassinaven trenta pacients i bona part del personal de l’hospital. Es va traslladar a Bukavu i va posar en marxa l’hospital de Panzi, la primera pacient del qual va ser una dona violada. Les víctimes hi continuaven arribant i va constatar que la violència sexual i la mutilació genital no eren fets aïllats i que es feien servir com a arma de guerra. Aquestes evidències el varen dur a fundar l’any 2011, junt amb l’alemanya Eve Ensler i amb l’activista congolesa Christine Schuler-Deschryver, el centre d’acollida per a víctimes de violència de gènere City of Joy. Moltes de les dones que arriben a aquest

varen impedir entrar al meu país. A pesar de tot, vaig formar part de la delegació que va negociar la independència de Nigèria amb el govern britànic, que finalment es va aconseguir l’any 1960. To d’una hi va haver cops d’estat que varen convertir el meu país en una dictadura militar, i la violència va frenar el desenvolupament. A mesura que em vaig fent gran, tenc menys forces, però veig que els meus fills han pres testimoni d’aquests fets i són ells els que lluiten perquè arribi la pau i la llibertat, i els admir. Patesc perquè l’any 1978 sembla que la força és l’únic mitjà per tapar tots els conflictes.

QÜESTIONS

AHIR Funmilayo Ransome-Kuti

1 Funmilayo Ransome-Kuti va intentar millorar les condicions de les dones que es dedicaven al comerç al seu país. Quin tipus d’impost pagam quan compram un producte?

2 Quins

tipus d’ensenyaments imparteixen a City of Joy? Quina finalitat té cada una d’aquestes classes?

refugi estan embarassades o tenen fills de violacions reiterades. En el centre els ensenyen quins són els seus drets, a parlar anglès, tècniques de defensa personal i diferents oficis. Aquesta tasca s’ha recollit en un documental, anomenat City of Joy, de la directora Madeleine Gavin. S’hi conten històries de dones que han superat el maltractament i l’abús. També hi apareix el testimoni del doctor Mukwege i d’Eve Ensler i Christine Schuler-Deschryver, que fan feina braç a braç amb les víctimes per crear un lloc que satisfaci les seves necessitats i torni el somriure a aquesta dones que formen part de City of Joy. 223

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.