Operació món: Biologia i Geologia 1º ESO. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

es lear

ESO

Ill

BIOLOGIA I GEOLOGIA S. Clemente, A. Domínguez, A. B. Ruiz

P R O P O S TA DIDÀCTICA r e p

ió c a

n ó O m

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil de sortida de l’Educació Secundària - Perfil de sortida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil de sortida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 • Unitat inicial. EEl mètode científic • Unitat 1. Els éssers vius • Unitat 2. Moneres, protoctists i fongs • Unitat 3. Les plantes • Unitat 4. Els animals • Unitat 5. L’atmosfera i la hidrosfera • Unitat 6. La geosfera: les roques i els minerals • Unitat 7. Els ecosistemes • Unitat 8. Els ecosistemes i l’ésser humà • Exploram els ecosistemes balears

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món? Operació món és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha après, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuesquin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuesqui al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen. A més:

Operació món és un projecte que neix compromès amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavoreix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutesquin positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que el capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupi les habilitats i la consciència necessàries per transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents. • Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte ofereix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món ofereix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst per ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món? OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que s’aprèn? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi. En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Llibre de l’alumnat

El s ar tr òp od es

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigeix la nostra societat, cada vegada més diversa.

Els cos sos del s artr òpo Cefalotòr ax

7.1

Les caract erístiques dels artròp odes

des

Abdome

Tòrax Cap Abdome

Cap

Tronc

anayaedu cacion.e dels artrò s Consulta podes» en «La class el banc de ificació recursos .

La cla ssif ica

ció del s artr òpo des

Aràcnids

Crustacis

Est udi am

el Ped icu lus

• Cefalotòr ax i abdo men • Quatre parells de potes • Ulls simp les

• Cefalotòr ax i abdo men • Cinc o més pare lls de potes • Ulls com posts

hum

a) Anota anu s quin és el nom com ú d’aquest b) En quin animal. grup d’ar tròpodes fica la resp el classific osta. aries? Just ic) Per què creus que la paraula el nom cien humanus tífic d’aq apareix en uest anim d) Digues al? per què és famós. que pres Explica el enta. cicle de vida 94

Són el grup més dive rs i abunda medis terr estres i aqu nt d’anima ls. Viuen àtics. - El cos pres en enta sime tria bilatera ments. l i està divi dit en seg - Tenen exo esquelet i apèndix - Tenen el s articulat cos dividit s. en cap, tòra tenen cap x i abdome i tòrax fusio n. Alguns tenen cap nats (cef alotòrax i tronc. ) i uns altre - Presente s n reprodu cció sexu experimente al. Són ovíp n un proc ars i mol és de met ts amorfos i.

7.2 La classi

El s pe ix os i els am fib is

Respiraci

ó a travé s de brànquie s.

• Cap, tòra x i abdomen • Tres pare lls de pote s • Un o dos parells d’ale s • Ulls simp les i com posts

al: permet detectar les els corrents vibracions i d’aigua.

Opercle: cobr les brànquie eix s; no Aleta està pres ent tots els peix en pectoral os.

Cla ssif ica

Miriàpodes

• Cos segm entat • Un o dos parells de potes per segm ent • Ulls simp les

aquàtics amb form es en alet a hidrodin es. àmica i - Solen teni extremitats r la pell reco berta d’es - Tenen línia cates prot lateral i mol ectores. ts disposen - Són ecto de bufeta tèrmics: natatòria. no poden - Tenen repr regular la seva oducció tempera sexual. La tura corp externa. majoria són oral. ovípars amb - N’hi ha fecundació dos grup s: peixos ossis i peix Aletes dors os cartilag als inosos. Línia later transformad

Els pei xos i els am fibi s

ficació de

artròpod Hi ha artr es òpodes que licerats i tenen que mandibu lícers, que lats. Els prim són apèndix fora de la ers boca amb s punxeg els quals uts situats aràcnids prenen l’alim . Els man dibulats ent; són boca; són tenen man els els insectes díbu les dins , els crus de la tacis i els miriàpodes .

Insectes

8.1 Els peixo - Són vert ebrats

Bufeta nata tòria: acumula aire i perm et canviar la flotabilita t.

Respiraci

ó a travé

s de pulm

ons.

Aleta anal

Aleta caudal Pell molt fina i sens e imperme able a travé recobriment respirar. s de la qual poden anayaedu cacion.e amfibis d’Es s Consulta «Alguns panya» en peixos d’Es el banc de panya» i recursos «Alguns .

pei xos

8.2 Els am

fibis

Isurus oxyr

inchus

- Són vert ebrats

terrestres, però nec des: amb essiten l’aig quatre extr ua per repr emitats. oduir-se. ics. Els adu nen pulm lts tenen ons, i algu respiració ns, brànquie cutània. - La reprodu La majoria s. cció és sexu temeable. al: ponen La majoria ous a l’aig exp ua erim sense clos enten met - N’hi ha dos ca imperamorfos grups: anu i. rs (granote i tritons). s i gripaus) i urodels (salamandre s COM Són tetràpo

- Són ecto tèrm

Thunnus

thynnus

anayaeduc acion.es l’apartat Consulta «La classific ació dels xos» en peiel banc de recursos tifica a quin i jusgrup pert any cada dels peix os de la un fotografia.

PRÈN, PEN SA, INVEST IGA... 1 Descriu la funció de

la bufeta 2 Els peix natatòria . os ossis tenen la nos pell

os la tene rugosa; no n suau. A obstant poden deu quina part això, els re aqueste del cos dels cartilagis diferènc peixos creu ies? s que es anayaeduc acion.es amfibis» Consulta en el ban l’apartat c de recu tritó d’un «La clas rsos i exp sificació gripau. lica com dels podem dife renciar un

TRIMESTRE 1

2 Fam zero

3 Salut i benestar

13 Acció pel clima

PRESENTACIÓ DE LA SITUACIÓ

A l’adolescència canvien molts dels nostres hàbits individuals i grupals, ces prèvies i relacions socials. Durant aquest període es comença a dispo doblers i a decidir en què es gasten, fet que inclou les preferències alime És una etapa en què es produeixen molts canvis físics i en la qual es pot s vulnerable a la pressió social, cosa que pot desencadenar diferents proble salut.

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

Tots aquests fets fan que sigui un bon moment per treballar el vincle que te costums, i més concretament els alimentaris, amb la biodiversitat del plane a això, és crucial disposar de coneixements teòrics i pràctics que permeti dre consciència de l’impacte que tenen els nostres hàbits sobre la cons de les espècies, els ecosistemes i la seva relació amb aspectes socials, cu econòmics. Per això, centrarem el focus d’aquesta situació d’aprenentatge mentació i analitzarem com els nostres costums culinaris afecten la biodiv

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

La meva gelera. Un món per descobrir Unitat 1

Faig una classificació dels éssers vius que hi ha a la meva gelera

L’aigua. Un nutrient biodivers

Unitat 2

A la me iogurt

Projecte digital Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Les funcions vitals dels bacteris

1.1 Com són les moneres

El regne de les moneres

unicel·lulars, i poden

els bacteris, éssers microscòEl grup més abundant de moneres són (aquàtic, terrestre i aeri), i pics que poden adaptar-se a tots els medis les condicions més extremes a l’interior dels éssers vius. Poden resistir de temperatura, acidesa, salinitat, etc.

Tipus de bacteris

La cèl·lula de les moneres A

en cocs, bacils, vibrions, Segons la forma, els bacteris es classifiquen espirils i espiroquetes. - Cocs, que tenen forma d’esfera.

- Bacils, que tenen forma de bastonet. - Vibrions, que tenen forma de coma.

- Espirils i espiroquetes, que tenen forma d’espiral

tots els processos com cloroplasts o mitocondris, al citoplasma. Hi ha de la nutrició es produeixen la seva pròpia bacteris autòtrofs, que sintetitzen la fotosíntesi, i bacmatèria orgànica per mitjà de de la matèria ors’alimenten que teris heteròtrofs, gànica d’altres éssers vius. ors, que es no• Bacteris sapròfits o descomponed orgànica del medi. dreixen de restes de matèria Per exemple, els bacteris del sòl. relacions • Bacteris simbiòtics, que estableixen vius, anomenad’ajuda mútua amb altres éssers que es troben a des simbiosis. Per exemple, els l’intestí, on formen la flora intestinal. la matèria orgàni• Bacteris paràsits, que obtenen i als quals perca d’organismes en els quals viuen malalties judiquen. Aquests bacteris produeixen

allargada.

com la tuberculosi. es desplacen els bacteris espirals gràcies als flagels que tenen, sobre si mateixos, giren, d’altres es mouen girant i d’altres resten d’altres llisquen sobre superfícies aïllats, però de veimmòbils. Normalment viuen colònies. gades s’agrupen i formen

Bacils

Cocs E

1 La imatge representa la cèl·lula

es reproduei- Com es reprodueixen. Els bacteris la

típica d’un bacteri. Recorda el que has estudiat a la unitat anterior i indica al teu quadern el nom de les estructures d’aquest

dividint en dos xen asexualment, per bipartició, seva única cèl·lula.

1.2 La importància dels bacteris

ésser viu.

2 Explica què creus que vol dir

que els bacteris són capaços d’adaptar-se a tots els medis. Argumenta la resposta.

tots els medis i exerEls bacteris estan presents en per a la resta d’éssers ceixen un paper fonamental perjudicials, la majoria vius. Encara que alguns són

Espiroquetes

Vibrions

3 Hi ha moneres, com els ciano-

1 El bacteri creix prou i fa una còpia del seu material genètic (ADN).

2 El bacteri s’estreny pel centre i reparteix el seu contingut.

3 S’originen dues cèl·lules filla.

- Com es relacionen. Alguns bacteris

Alguns tipus de bacteris

Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

La bipartició

no tenen orgànuls - Com es nodreixen. Com que

Les moneres són organismes procariotes, ser autòtrofs o heteròtrofs.

són beneficiosos. que hi ha al bé. Els bacnostre organisme l’ajuden a funcionar en la depuració teris descomponedors s’utilitzen de residus, d’aigües residuals, en el tractament oxigenen l’aifotosintètics bacteris Els etcètera. fermentatius, gua i l’atmosfera; altres, anomenats iogurt o vinagre. s’utilitzen per fabricar formatge,

bacteris, que realitzen la fotosíntesi. Tenint en compte l’estructura cel·lular tan senzilla dels bacteris, quin orgànul o estructura la pot dur a terme? Esbrina-ho i explica-ho al qua-

- Els bacteris beneficiosos. Els bacteris

dern.

4 Calcula el volum d’un coc sa-

bacteris paràsits - Els bacteris perjudicials. Alguns sal-

bent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de

el tètanus, la poden provocar malalties com els aliments i monel·losi, etc. D’altres contaminen els fan malbé.

4·π·r3/3.

Cèl·lules filla

moneres Eleccions en el regne de les

els bacteris hi hauEn el regne del qual formen part regne. En el sistema rà eleccions per al govern del partits: el Partit Desbacteriocràtic hi ha tres grans que afecten negatructor, on estan tots els bacteris Partit Bactericool, on tivament altres éssers vius; el a altres organisper estan els bacteris beneficiosos els bacteris que el mes, i el Partit Alameva, on estan que volen és anar a la seva. i fes les tasques seTria un dels partits polítics güents:

i anota cinc grups • Efectua un estudi demogràfic el teu paro espècies de bacteris que votarien tit. de campanya • Elabora un eslògan i un logotip del partit que has que representi els fins polítics triat. al govern per • Tria el nom del candidat o candidata discurs per explicar part del teu partit i escriu-li un les bondats del partit.

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

Les pàgines finals de cada unitat ofereixen propostes dissenyades per reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha après. Recorda seleccion ar el material de treball d’aquesta unitat per al teu dossier d’aprene ntatge.

COMPRÈN Interpreta imatge

Organitza les idees 1

Mapa conceptual. Completa al quader n els espais buits del mapa conceptual següen t i amplia’n les branques. Aprèn a fer un mapa concep tual amb el recurs disponible a anayaeducacio n.es.

Nutrició

? ?

Cèl·lula procariota

Estan formats per cèl·lules

Els éssers vius

? Tenen la mateixa composició

? ?

Fes un resum 2 Elabora el resum de

la unitat seguint aquest

guió: • Anomena les caracte rístiques que fan possible que hi hagi vida al nostre planeta.

• Explica què tenen en comú tots els éssers vius. • Diferencia entre

LA BIODIVERSITAT A LA TEVA GELERA LA BIODIVERSITAT A LA TEVA GELERA

, creenosar de entàries. ser més emes de

La nutrició de les funcions dels éssers vius quemercaderies més mercaderies mobilitza La nutrició és una és deuna les funcions dels éssers vius que més mobilitza al nostre planeta. a conseqüència, unapart grande part de la superfície terrestre es al nostre planeta. Com aCom conseqüència, una gran la superfície terrestre es a l’agricultura i a la ramaderia. queenavui dia som més conscients dedicadedica a l’agricultura i a la ramaderia. EncaraEncara que avui dia en som més conscients de la relació entre unaequilibrada dieta equilibrada i saludable i l’atenció del medi ambient, de la relació entre una dieta i saludable i l’atenció del medi ambient, molt queda queda molt per fer.per fer. l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el 2020 vàrem gastar una mitjana SegonsSegons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el 2020 vàrem gastar una mitjana de€1 840 € per persona en aliments i begudes no alcohòliques. Tots aquests alide 1 840 per persona en aliments i begudes no alcohòliques. Tots aquests alitenen l’origen en algun ésser viu. T’has aturat a pensar quanta biodiverments ments tenen l’origen en algun ésser viu. T’has aturat a pensar quanta biodivera la teva gelera?, quantes espècies diferents d’éssers vius et menges sitat hisitat ha ahilaha teva gelera?, quantes espècies diferents d’éssers vius et menges llarg d’un dia? A través de l’estudi dels aliments de la nostra gelera, podem al llargald’un dia? A través de l’estudi dels aliments de la nostra gelera, podem descobrir la gran diversitat d’organismes que tenim al nostre planeta, quins ens descobrir la gran diversitat d’organismes que tenim al nostre planeta, quins ens serveixen com a aliment i quins afecten els nostres cultius i explotacions ramaserveixen com a aliment i quins afecten els nostres cultius i explotacions ramaderes. Per això, et proposam fer una investigació en un entorn concret, la teva deres. Per això, et proposam fer una investigació en un entorn concret, la teva gelera. T’animes? gelera. T’animes?

enen els eta. Per in prenservació ulturals i en l’aliversitat.

1 Els éssers vius LYNN MARGULIS. Una biòloga excepcional Si et dic la paraula «microorganisme», en què penses? Al llarg de la meva vida he trobat molta gent que només els relacionava amb perills i amb malalties. Per a mi, són moltíssimes més coses que això. Són la vida mateixa. Podem agafar els bacteris com a exemple: són antiquíssims i extremadament variats, i han colonitzat tots els ambients imaginables. Em creus si et dic que durant la meva vida he duit a la cartera fotos dels meus microorganismes preferits juntament amb les dels meus fills?

eva gelera. Un Mans a l’obra. era. Un Mans a l’obra. t, un món de Elaboram un menú ón de Elaboram un menú elacions! ! Unitat 3

En el meu menú En el meu menú predomina el predomina el verd verd

La meva gelera és La meva gelera ési, a més, biodiversa biodiversa i,sostenible a més, sostenible

Organitza la Organitza la i prepara informació informació prepara eli teu informe el teu informe

El meu nom és Lynn Margulis. Vaig néixer l’any 1938 a Chicago, als Estats Units, i amb només 16 anys em varen acceptar a la universitat de la ciutat. Sentia tal fascinació pel funcionament dels éssers vius, que vaig decidir estudiar Biologia i no abandonar mai les aules. No és que no fos una bona alumna, sinó que després de llicenciar-me i d’acabar el doctorat a la Universitat de Berkeley, vaig decidir quedar-m’hi com a docent i tractar de transmetre als estudiants una part de l’entusiasme que jo sentia per la investigació. Sempre m’ha interessat la divulgació, i crec que és essencial

Presenta les Presenta dades les obtengudes dades obtengudes en la investigació en la investigació

Unitat 3

nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció sexual i asexual. • Digues quina és la principal diferèn cia entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes. • Digues quina és la principal diferènc ia entre les cèl·lules eucariotes animals i les eucario tes vegetals. • Anomena els princip als tàxons per a la classificació dels éssers vius. • Defineix espècie i proposa’n dos exemples citant-ne el nom científic i el nom comú. • Digues quins són els cinc regnes d’ésser s vius i indica’n les caracte rístiques principals. • Anomena: a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes amb organismes que tenen teixits i els regnes amb organis mes sense teixits. c) Els regnes amb organismes només amb nutrició autòtrofa, els regnes només amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb ambdós tipus de nutrició . donar 44 a conèixer al món la feina que feim els científics i les científiques. Com a investigadora, he dedicat una gran part de la meva vida a desentranyar els misteris del món microbià. M’enorgulleix afirmar que he sigut autora d’una teoria revolucionària: la teoria de l’endosimbiosi. Amb aquesta teoria he explicat com les primeres cèl·lules eucariotes es varen poder originar a partir de la col·laboració amb bacteris, els quals, amb el pas del temps, es transformaren en els actuals mitocondris i cloroplasts. Igualment, juntament amb el meu col·lega Karlene V. Schwartz, vaig proposar una modificació en la classificació dels cinc regnes dels éssers vius. Gràcies a nosaltres, el regne dels protists es va ampliar per incloure-hi tant els protozous com les algues unicel·lulars i pluricel·lulars, i va passar a anomenar-se regne dels protoctists. Els meus col·legues m’han descrit alguna vegada com «una senyora baixeta i inquieta que té curiositat per absolutament tot». I la veritat és que aquest em pareix un bon resum.

3 Escriu els noms de

U 1

6 Si en 5 kg de massa

animal hi ha, aproxi 10 bilions de cèl·lule madament, s, indica: Avança a) Quants de bilions de cèl·lules hi haurà 10 Llegeix el text en un ésser humà que té següent i respon una massa de 55 les preguntes. 1 kg? b) Quants de bilions Alguns animals, en un elefant de com l’estrella de 6 800 kg? mar o les sargantanes, tenen c) Segons la dada la capacitat de de l’enunciat, quanta regenerar certes parts amput massa tendrà, aproximadam ades del seu cos. ent, una cèl·lula Els éssers human animal? 4 s no tenim la capac 7 En una mostra d’aigua d’un bassal itat de regenerar un braç s’ha observat un o una cama, però protozou que fa el nostre cos 110 micròmetres. sí que regenera constantment cèl·lule a) Si hi hagués s com les de la sang, la pell 1 320 protozous d’aquest tipus col·loo el fetge. Però cats en línia, quina no totes les cèl·lules del nostre longitud obtend organisme poden 3 ríem? 2 b) Quants de protoz fer-ho; per exemp le, les cèl·lule ous 4 Observa les imatge s’haurien de posar s diferenciades s següents i respon han perdut la per aconseguir en línia capacitat de reprod 250 metres? : uir-se. Les que sí que tenen la capacitat de 8 Indica si les afirma regeneració són cions següents C les anomenades D cèl·lules mare, que sobre la nutrici A són vertaderes F ó poden multiplicar-s o falses: e i transformar-se en qualse a) Els fongs utilitze vol tipus cel·lula n l’energia solar r per reemplaçar-ne d’altre per fabricar els seus nutrients orgàni s que s’han danya t o que han cs. envellit. Així actuen b) Les plantes com a reserva per utilitzen l’energ regenerar les distintes parts B ia solar per fabrica del cos. els seus nutrien r ts orgànics. G E c) Les plantes a) Tenen totes no utilitzen l’energ les cèl·lules de ia dels aliments l’organisme la capaperquè utilitzen citat de regene l’energia de la llum rar-se? Posa’n del Sol. exemples per ard) Tots els éssers gumentar la respos vius extreuen dels ta. nutrients orgànics l’energia necess b) Creus que és ària per viure. possible regene rar qualsevol teixit 9 Indica si els conce a) Indica a quins a partir de cèl·lules mare? regnes pertanyen ptes següents fan cada un dels referència a un tipus de cèl·lula éssers vius de les c) Cerca inform , teixit, òrgan, aparel imatges. ació i explica quines l o sistema. SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE En aquesta a) Limfòc aplicacions té b) Diguesunitat l’ús de cèl·lules it quins són unicel·lu mare. d) Neurona lars i quins pluricel ·lulars. • Lynn b) Pell Margulis. Una biòloga excepcional c) Indica quins éssers vius e) Cor. LA MEVA GELERA. UN MÓN PER de les imatges formen DESCOBRIR c) Digestiu 1. La Terra i lesi quins teixits sevesno condicions per a la vida en formen f) Circulade . Quins tenen òrgans 1.1 Estudia les condicions ambientals toril’enQuins tenen ? 2. La composició aparells dels éssers ivius sistemes? torn de la teva investigació, com ara temped)unitat Digues REFL 3. La de quin tipus la vida: la cèl·lula EXION ratura, de nutrició i de reprodu humitat relativa, llum, etc. En aquest A cció té cada un d’aquests Amb cas seriaal’interior éssers vius. la gelera. Elabora una aquest 4. Les funcions vitals primera de unitat bert la gran biodiv i hasanalogia amb nostre has desco Aplica la Terra. començat a el ersitat que té una introduir planeta, 5. La classificació dels éssers vius la relació i la depen gelera dicions que en dència que té la perme 1.2 Selecciona un element de l’ecosistema 5 ten l’existè Indica vida amb les consi les afirmac ncia. Per fertriat 6. Els cinc regnes de la ions vidasegüen tionari, juntament aquesta reflexió, ts sobre els compo i analitza’n la informació amb la rúbrica nutricional. descarrega el qüesnents de les cèl·lule corresponent a anayae són vertade • Comprèn, reflexiona si posa ducacion.es. a provares o falses: aquesta reflexi ó, disponibles 1.3 Tria el teu aliment a) teves fresc preferit i cerca inEls àcids a les competències Aspectes nucleics són la princip al font d’energia Ho entenc formació sobre els seus components. i de les cèl·lules. No ho entenc

les estructures assenya lades amb nombres i digues de quin tipus de cèl·lula es tracta.

Què descobriràs?

b) Les proteïnes són importants tant A anayaeducacion.es per la seva funció estructural com reguladora. Perc)motivar Els lípids són un tipus de glúcids que regulen l’activitat de les cèl·lule • Vídeo: s. Abans de començar d) El materia l genètic de les cèl·lules es compo princip n alment • Coneix més cosesd’àcids de... nucleics. … Lynn Margulis Per detectar idees prèvies • Presentació: Què necessites saber Per exposar • Presentació: Les claus dicotòmiques • Vídeos: La teoria cel·lular L’ús del microscopi Per exercitar • Activitats interactives: Aprèn jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Observa cèl·lules al microscopi I, a més a més, tota la documentació necessària per aplicar les claus del projecte.

podria explicar-

No ho entenc

bé del

tot. Tenc ho als company 1.4 La vida que no es veu i alguns a simples vista. Semdubtes companyes de Petri amb floridura, deixa’n una tancada dins de la gelera i una uns dies. Descoel que passa: hi ha molPOSAtaAmés vida de la que veus a simple vista. PROV A LES TEVES COMP ETÈN Fes 1.5l’autoa Cercavaluac un teixit vegetal (bulb de ceba) CIES i un ió compe tencial a anayae altre d’origen animal (epiteli)inclosa a la teva gele- ducacion.es.

No ho sé

Vincul la vida a les condicion bra dues plaques s on es presenta

Som capaç de veure estructures cel·lulars les altra oberta fora durant en una preparació al microsco pi real. breix al microscopi

ra, fes un tenyiment adequat d’estructures i observa-ho al microscopi.

FEIM UNA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS QUE HI HA A LA GELERA 2.1 Fes una classificació, tenint en compte els cinc regnes, dels aliments frescs que tingueu a la gelera.. Pensa en quins regnes o grups d’éssers vius hi falten i cerca aliments que els poguessin contenir. Reflexiona a què es pot deure aquesta absència.

2.2 Analitza la biodiversitat de totes les geleres de la classe. Quines espècies són més comunes i quines menys freqüents? 2.3 Cerca els noms científics dels teus aliments frescs preferits. + orientacions a anayaeducacion.es

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobreix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballi.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

El regne de les moner es

1.1 Com són les moneres

Les fu

Les moneres són organisme s procariotes, unicel·lula rs, i poden ser autòtrofs o heteròtrof s.

100%

El grup més abundant de moneres són els bacteris, éssers microscòpics que poden adaptar-se a tots els medis (aquàtic, terrestre i aeri), i a l’interior dels éssers vius. Poden resistir les condicions més extremes de temperatura, acidesa, salinitat, etc.

La cèl·lula de les moneres A

Tipus de bacteris Segons la forma, els bacteris es classifiquen en cocs, bacils, vibrions, espirils i espiroquetes.

- Cocs, que tenen forma d’esfera.

- Bacils, que tenen forma de

- Vibrions, que tenen forma

bastonet.

de coma.

- Espirils i espiroquetes, que

tenen forma d’espiral allargada.

Alguns tipus de bacteris E

Cocs

Bacils

9:45 AM

típica d’un bacteri. Recorda el que has estudiat a la unitat anterior i indica al teu quadern el nom de les estructures d’aquest ésser viu.

iPad

bent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de 4·π·r3/3.

• Bact ca d judiq com

gràcies giren, d d’altres immòb gades

xen ase seva ún

que els bacteris són capaços d’adaptar-se a tots els medis. Argumenta la resposta.

4 Calcula el volum d’un coc sa-

• Bac drei Per

• Bac d’aju des l’inte

- Com e

2 Explica què creus que vol dir

bacteris, que realitzen la fotosíntesi. Tenint en compte l’estructura cel·lular tan senzilla dels bacteris, quin orgànul o estructura la pot dur a terme? Esbrina-ho i explica-ho al quadern.

com de la bacte matè teris gànic

- Com e

1 La imatge representa la cèl·lula

3 Hi ha moneres, com els ciano-

- Com

1.2 La i Vibrions

Espiroquetes

Els bacter ceixen un vius. Enca són benef

- Els bact

nostre o teris des d’aigües etcètera. gua i l’at s’utilitzen

- Els bacte

poden pr monel·los els fan ma

teris paràsits, que obtenen la matèria orgànid’organismes en els quals viuen i als quals perquen. Aquests bacteris produeixen malalties m la tuberculosi.

es relacionen. Alguns bacteris es desplacen s als flagels que tenen, els bacteris espirals d’altres es mouen girant sobre si mateixos, s llisquen sobre superfícies i d’altres resten bils. Normalment viuen aïllats, però de ves’agrupen i formen colònies.

es reprodueixen. Els bacteris es reprodueiexualment, per bipartició, dividint en dos la nica cèl·lula.

importància dels bacteris

ris estan presents en tots els medis i exern paper fonamental per a la resta d’éssers ara que alguns són perjudicials, la majoria ficiosos.

teris beneficiosos. Els bacteris que hi ha al organisme l’ajuden a funcionar bé. Els bacscomponedors s’utilitzen en la depuració s residuals, en el tractament de residus, . Els bacteris fotosintètics oxigenen l’aitmosfera; altres, anomenats fermentatius , n per fabricar formatge, iogurt o vinagre.

eris perjudicials. Alguns bacteris paràsits rovocar malalties com el tètanus, la salsi, etc. D’altres contaminen els aliments i albé.

100%

i recursos per: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives. • Estudiar: resums, esquemes... • Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

• Avaluar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

100%

La funció de relació en els animals Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

Inclusió i atenció a la diversitat

Els òrgans sensorials

• L’essencial.

Els òrgans sensorials són els encarregats de captar els estímuls i transmetre’ls als centres de coordinació. Estan formats per receptors i una connexió nerviosa. Podem dividir els òrgans sensorials segons el tipus d’estímul que són capaços de captar:

iPad

9:45 AM

Tipus de receptors

Capten

Fotoreceptors

Llum i color

Mecanoreceptors

Vibració, moviment, gravetat i pressió

Quimioreceptors

Substàncies químiques

Termoreceptors

Canvis de temperatura

Poden ser

Altres dades

Ulls simples

Es donen en la majoria dels invertebrats.

Ulls compostos

Es donen en crustacis i insectes.

Ulls tipus càmera

Es donen en cefalòpodes i vertebrats.

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

Receptors de so Receptors del tacte Receptors de vibracions o moviment

Presents en gairebé tots els grups d’animals.

Òrgans de l’olfacte

Capten substàncies en l’aire.

Òrgans del gust

Capten substàncies dissoltes en un líquid.

Varien en estructura i localització

La fosseta present en algunes serps és un exemple de termoreceptor.

1. Anota quina classe d’estímuls capten els tipus de receptors següents: a) Quimioreceptors: b) Termoreceptors: c) Fotoreceptors d) Mecanoreceptors

100%

Biologia i Geologia 1r ESO

Avaluació

Avaluació. Unitat 4 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: .........................................

Explica la característiques diferència que hipròpies ha entre elsanimals. receptors de l’olfacte i els receptors del 1.3.Escriu cinc dels gust.

• Generador de proves d’avaluació i d’exercitació. • Avaluació per unitats.

9:45 AM

2. Escriu com poden ser els fotoreceptors i de quin tipus d’animals és típic cada un.

• Avaluació competencial.

1/1

2. Selecciona els animals invertebrats.

• I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per avaluar la pràctica docent.

3. Quines característiques comparteixen tots els invertebrats de l’activitat anterior?

4. Quins éssers vius de l’activitat 2 tenen simetria radial?

La bipartició

1 El bacteri creix prou i fa una

còpia del seu material genètic (ADN).

2 El bacteri s’estreny pel centre i reparteix el seu contingut.

100%

U2 © Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

cteris sapròfits o descompone dors, que es noixen de restes de matèria orgànica del medi. exemple, els bacteris del sòl.

cteris simbiòtics, que estableixen relacions uda mútua amb altres éssers vius, anomenasimbiosis. Per exemple, els que es troben a estí, on formen la flora intestinal.

Recursos Metodologies actives (tècniques i estratègies)

Moneres, protoctists i fongs

5. Selecciona els enunciats vertaders.

Els animals prenen els aliments d’altres éssers vius. COMPETÈNCIES SABERS BÀSICS La incorporació de l’aliment pot ser per filtració, absorció directa delQUÈ medi o APRENDREM? ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA DE PRIMER A TERCER ingestió a través de la boca. Pàgina inicial A. Projecte 1. Interpretar i transmetre Les anemones i les meduses tenen cavitatscientífic gastrovasculars amb un sol orifici • Formular preguntes, hipòtesis i informació científica. Alexander Fleming. d’entrada i sortida. conjectures científiques. 2. Identificar, localitzar i seleccionar informació.

• Estratègies per fer servir eines

3. Planificar i desenvolupar projectes d’investigació.

4. Fer servir el raonament i el pensament computacionals.

col·laborar i comunicar processos, resultats o idees en formats 1/2 diversos (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...). • Reconèixer i fer servir fonts d’informació científica veraces.

3 S’originen dues cèl·lules filla.

• Experimentar per respondre una qüestió científica determinada fent servir instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) d’una manera adequada. • Modelar per representar processos o elements de la naturalesa i comprendre’ls.

Cèl·lules filla

• Mètodes per observar i captar dades de fenòmens naturals.

Eleccions en el regne de les moneres

En el regne del qual formen part els bacteris hi haurà eleccions per al govern del regne. En el sistema bacteriocràtic hi ha tres grans partits: el Partit Destructor, on estan tots els bacteris que afecten negativament altres éssers vius; el Partit Bactericool, on estan els bacteris beneficiosos per a altres organismes, i el Partit Alameva, on estan els bacteris que el que volen és anar a la seva. Tria un dels partits polítics i fes les tasques següents: • Efectua un estudi demogràfic i anota cinc grups o espècies de bacteris que votarien el teu partit. • Elabora un eslògan i un logotip de campanya que representi els fins polítics del partit que has triat. • Tria el nom del candidat o candidata al govern per part del teu partit i escriu-li un discurs per explicar les bondats del partit.

El gran observador

Només els animals vertebrats tenen glàndules digitals perdigestives. cercar informació, 9:45 AM

m es nodreixen. Com que no tenen orgànuls cloroplasts o mitocondris, tots els processos a nutrició es produeixen al citoplasma. Hi ha eris autòtrofs, que sintetitzen la seva pròpia èria orgànica per mitjà de la fotosíntesi, i bacheteròtrofs, que s’alimenten de la matèria orca d’altres éssers vius.

Qué t’ofereix?

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per obtenir una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

1. El regne de les moneres Com són les moneres: classificació i funcions vitals dels bacteris La importància dels bacteris

2. El regne dels protoctists. Els protozous Com són els protozous: classificació i funcions vitals dels protozous

• Mètodes per analitzar resultats i diferenciar la correlació i la causalitat. iPad

uncions vitals dels bacteris

I per a l’alumnat?

• Contribució dels grans científics i científiques al desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques. B. La cèl·lula • Estratègies i destreses per observar i comparar tipus de cèl·lules al microscopi. C. Éssers vius • Diferenciar i classificar els regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal. • Analitzar espècies representatives de l’entorn pròxim i identificar les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius. • Estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, de visu...).

3. El regne dels protoctists. Les algues Com són les algues: classificació i funcions vitals de les algues. La importància de les algues

4. El regne dels fongs Com són els fongs: classificació

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Document: «Biografia d’Alexander Fleming» Vídeo: «Abans de començar» Presentació: «Què has de saber»

Orientació acadèmica i professional

Compromís ODS. Objectius: 2, 3 i 13 TIC

• Les claus d’Operació món

Vídeos. «Els éssers vius més senzills» i «La bipartició» Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne de les moneres» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

Pla lingüístic. Expressió escrita: escriure un discurs Desenvolupament del pensament: pensament científic

• Proposta didàctica TIC

• Programacions en Word i PDF

Vídeo. «El moviment dels protozous» Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació. «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa protozous d’un bassiot» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: els protozous». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

Aprenentatge cooperatiu: assemblea d’idees TIC

Pla lingüístic. Expressió escrita: redactar un text descriptiu Desenvolupament del pensament: pensament científic

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: «Els bloom d’algues Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: les algues». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

Pla lingüístic. Expressió escrita: redactar un text explicatiu

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels fongs» Vídeos: «Els fongs», «Els fongs, éssers descomponedors», «L’esporulació dels fongs que formen bolets», «La penicil·lina» Presentació: «Els líquens» Document: «Observa líquens amb una lupa» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels fongs». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

TIC

Desenvolupament del pensament: pensament científic

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món. • Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per treballar la clau emocional.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per aprendre jugant)

100%

Per estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per exercitar • Activitats interactives • Problemes resolts interactius.

100%

iPad

• Simulacions.

9:45 AM

Per avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Fons de fitxes per treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. •S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques. Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

Fitxes per adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge. • Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu. • Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat. • Trastorn de l’espectre autista.

La funció de relació en les plantes Nom i llinatges: .......................................................................................................................................................................................................................................

•A lumnat amb condicions personals o història escolar especials.

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Llegeix l’apartat «Funcions vitals en plantes. La relació» del teu llibre de text i exercita els teus coneixements realitzant les activitats següents. 1. Observa les imatges i relaciona.

Per elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa.

• Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual.

9:45 AM

100%

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

En el passat, quan la població humana era reduïda, els recursos naturals s’explotaven sense modificar en excés el medi, que tenia temps per regenerar-se. L’enorme creixement de la població i el desenvolupament de la tecnologia han donat lloc a un consum incontrolat dels recursos que provoca alteracions en els ecosistemes i causa problemes ambientals com ara la pèdua de la biodiversitat.

És un moviment passatger.

Imatge B

És un moviment irreversible.

c. L’arrel d’un arbre creix cap a l’aigua.

d. La tija d’una planta creix cap a la llum.

• S’utilitza un vocabulari senzill.

Alteració dels ecosistemes

Imatge A

b. Una planta enfiladissa s’enfila al voltant del tronc d’un arbre.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

És una nàstia. És un tropisme.

a. Les arrels creixen a favor de la gravetat.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

iPad

2. Indica el tipus de tropisme i l’estímul que el produeix en cada cas.

• Es fan servir enunciats curts.

3. Les arrels d’una determinada planta creixen cap a llocs sense llum, cap a baix (cap a llocs on les atreu la força de la gravetat) i cap a on hi ha aigua a terra. Explica quins tipus de tropismes té aquesta planta. Justifica la teva resposta. © Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

• S’estructuren els espais per donar claredat al que s’exposa.

Data: ...........................................

Fitxes d’aprofundiment (P)

En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat apliqui i aprofundesqui en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, pugui ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats. 1/1

La pèrdua de la biodiversitat La desaparició d’espècies és un dels problemes ambientals més greus a què ens enfrontam en l’actualitat. Les principals causes són: • La sobreexplotació. La captura o la recol·lecció massiva que no deixa temps per a la recuperació de les poblacions mitjançant la reproducció. • L’alteració o fins i tot la destrucció dels espais naturals a causa d’activitats humanes. Les principals maneres d’alterar els medis naturals són la desforestació, la contaminació i l’ocupació de grans extensions de terreny. • La introducció d’espècies exòtiques, dutes d’altres ecosistemes, que causen desequilibris en les relacions biòtiques.

iPad

Els animals vertebrats

9:45 AM

100%

Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

1. Relaciona les tres columnes. Acció dels éssers humans Hotels en primera línia de platja

Alteracions dels ecosistemes Alteració del medi natural

Recollida il·legal de bolets

Banyar-se als rius

Un estudi recent sobre espècies amenaçades revela que el grup de vertebrats més amenaçat és el dels amfibis, amb el 40% de les espècies en risc de desaparèixer, i que una de cada quatre espècies de mamífers està en perill d’extinció. Algunes causes d’aquesta situació alarmant són la contaminació, el canvi climàtic, la caça o pesca massiva, la desforestació i destrucció dels hàbitats, les espècies invasores, etc. Segons la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades alguns dels mamífers més amenaçats són l’orangutan, el ximpanzé, el tigre, el llop vermell, el visó europeu, el rinoceront negre, l’os polar, el panda gegant, el pangolí, el goril·la, la marsopa de Califòrnia, l’elefant asiàtic, el diable de Tasmània, el linx ibèric i els lèmurs.

La contaminació

L’ interès econòmic

Introducció d’espècies exòtiques

Per negligència

1. Quin és el grup de vertebrats amb més nombre d’espècies en risc de desaparèixer i amb quin percentatge? Quin percentatge de mamífers està en perill d’extinció?

2. Observa la imatge i escriu les alteracions que han influït perquè això ocorri al mar.

2. Creus que els éssers humans som responsables de l’amenaça d’extinció que pateixen moltes espècies? Per què?

1/2

3. Molts dels mamífers de la Llista Vermella podrien desaparèixer en pocs anys si no es prenen mesures urgents. Tria una espècie de la llista i escriu alguna mesura que podria ajudar a conservar-la.

Mamífers amenaçats

La caça i la recol·lecció il·legal

Pèrdua de la biodiversitat

Migració d’animals

Construccions d’hotels rurals

Causes principals

L’ocupació

1/2

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament. • Una prova competencial per avaluar el progrés en l’adquisició del perfil de sortida.

iPad

9:45 AM

Biologia i Geologia 1r 100% ESO

Avaluació. Unitat 2 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: .........................................

1. Quina de les estructures següents no és present mai en els bacteris? Ribosoma

Cromosoma

Cloroplast

Nucli

Flagel

Membrana

2. A quin procés correspon la il·lustració? Explica els passos que hi tenen lloc.

3. Quins d'aquests efectes causats pels bacteriss són beneficiosos per als éssers humans? Formen part del plàncton de què s'alimenten nombrosos animals.

S’utilitzen per fabricar el vinagre. Oxigenen l’aigua i l’atmosfera. S’utilitzen per elaborar formatges i iogurts. D’algunes espècies paràsites s’extreuen espessidors alimentaris, com l’agar. S’utilitzen per a la fabricació de la cervesa. S’utilitzen en la depuració de les aigües residuals. Es fan servir en l’elaboració del pa.

1/3

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •U na guia per treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs. •U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. •U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seva realitat quotidiana. Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seva presa de decisions. • Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats. • L’avaluació competencial. Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per avaluar el que s’ha après, la seva aplicació i la seva generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribueixin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

• Orientació acadèmica i professional. Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que els capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi. • 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercuteixin positivament en algunes metes establertes donin els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atès que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguin ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil de sortida d’ESO El perfil de sortida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introdueix orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que superi amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolesqui el perfil de sortida sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incideixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seves causes complexes, per desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que ofereix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuesqui a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals. Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles personals. CCL2. Comprèn, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per participar en diferents contextos de manera activa i informada i per construir coneixement. CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. CCL4. Llegeix amb autonomia obres diverses adequades a la seva edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seva experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per construir i compartir la interpretació de les obres i per crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva. CCL5. Posa les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per respondre a les seves necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional. CP2. A partir de les seves experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per compartir i construir coneixements nous. STEM5. Emprèn accions fonamentades científicament per preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual. CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seves necessitats en cada ocasió. CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seves accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva. CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible. CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interès i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. STEM2. Utilitza el pensament científic per entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència. STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguin sorgir, adaptant-se davant la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA3. Comprèn proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitat de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives. CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, cercant fonts fiables per validar, sustentar i contrastar la informació, i per obtenir conclusions rellevants.. CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprèn idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seva identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

CC2. Analitza i assumeix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per aprendre.

CC3. Comprèn i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per construir la seva identitat.

CC4. Comprèn les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

CCEC2. Gaudeix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels elements tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

Competència emprenedora (CE) CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seva sostenibilitat, valorant l’impacte que puguin suposar en l’entorn, per presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprèn els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavoresquin el treball col·laboratiu i en equip, per reunir i optimitzar els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li ofereixen.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil de sortida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil de sortida:

PERFIL DE SORTIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL DE SORTIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla Lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital. CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL DE PARTIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a l’assoliment del perfil de partida mitjançant el treball de les competències específiques en cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil de sortida d’educació secundària obligatòria amb què es relaciona:

PERFIL DE PARTIDA

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL2, CCL5, CP1 i STEM4

Comprendre i explicar els fenòmens biològics i geològics

CCL2, CCL3, CP1, STEM4, CD1, CD4 i CPSAA4

Seleccionar, contrastar i avaluar informació per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i la geologia

1. Interpretar i transmetre informació i dades científiques, i argumentar al respecte fent servir diferents formats per analitzar conceptes i processos de les ciències biològiques i geològiques.

2. Identificar, localitzar i seleccionar informació, contrastant-ne la veracitat, organitzant-la i avaluant-la críticament per resoldre preguntes relacionades amb les ciències biològiques i geològiques. CCL1, CCL3, CP1, STEM1, STEM2, STEM3, STEM4 i CD3

Planificar i desenvolupar projectes d’investigació seguint el mètode científic 3. Planificar i desenvolupar projectes d’investigació seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència i cooperant quan sigui necessari per indagar en aspectes relacionats amb les ciències geològiques i biològiques.

STEM1, STEM2, CPSAA5 i CE1

Resoldre problemes fent servir el pensament computacional

CCL3, STEM5, CD4, CPSAA2, CC4 i CE1

Analitzar els efectes de les accions humanes sobre el medi ambient i la salut per promoure hàbits que els minimitzin

4. Fer servir el raonament i el pensament computacionals per resoldre problemes o explicar processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, analitzant críticament les respostes i les solucions, i reformulant el procediment, si fos necessari.

5. Analitzar els efectes d’unes determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i de la Terra, per promoure i adoptar hàbits que evitin o minimitzin els impactes mediambientals negatius, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. STEM2, STEM4, STEM5, CC4 i CE1.

Analitzar el paisatge per explicar-ne la història i identificar riscos naturals 6. Analitzar els elements d’un paisatge concret a partir de coneixements sobre geologia i ciències de la Terra per explicar la història i la dinàmica del relleu i identificar possibles riscos naturals.

Sabers bàsics de biologia i geologia de primer a tercer Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per assolir les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Biologia i Geologia, es treballaran aquests sabers bàsics de primer a tercer:

A Projecte científic • Formular preguntes, hipòtesis i conjectures científiques. • Estratègies per fer servir eines digitals per cercar informació, col·laborar i comunicar processos, resultats o idees en formats diversos (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...). • Reconèixer i fer servir fonts d’informació científica veraces. • Experimentar per respondre una qüestió científica determinada fent servir instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) d’una manera adequada. • Modelar per representar processos o elements de la naturalesa i comprendre’ls. • Mètodes per observar i captar dades de fenòmens naturals. • Mètodes per analitzar resultats i diferenciar la correlació i la causalitat. • Contribució dels grans científics i científiques al desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.

B Geologia • Diferenciar el concepte de «roca» i el de «mineral». • Estratègies per classificar les roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies. • Identificar algunes roques i minerals rellevants i/o de l’entorn. • Relacionar determinats objectes i materials quotidians amb els minerals i roques que es fan servir per fabricar-los. • Analitzar l’estructura bàsica de la geosfera.

C La cèl·lula • Reflexionar sobre la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius. • Reconèixer la cèl·lula procariota i les seves parts. • Reconèixer la cèl·lula eucariota animal i les seves parts. • Reconèixer la cèl·lula eucariota vegetal i les seves parts. • Estratègies i destreses per observar i comparar tipus de cèl·lules al microscopi.

Éssers vius

Hàbits saludables

• Diferenciar i classificar els regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal.

• Identificar els elements i característiques propis d’una dieta saludable i analitzar-ne la importància.

• Analitzar espècies representatives de l’entorn pròxim i identificar les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius.

• Diferenciar entre sexe i sexualitat, i valorar la importància de respectar la llibertat sexual de les persones.

• Estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, de visu...).

• Reflexionar sobre les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, així com la importància de prevenir-los mitjançant l’ús del preservatiu i les pràctiques sexuals responsables. • Plantejar i resoldre dubtes sobre temes afectivosexuals, d’una manera respectuosa i responsable, avaluant idees preconcebudes a partir de fonts d’informació adequades.

E Ecologia i sostenibilitat • Analitzar els ecosistemes de l’entorn i reconèixer-ne els elements integrants, així com els tipus de relacions intraespecífiques i interespecífiques.

• Argumentar sobre els efectes perjudicials de les drogues (incloent-hi les de curs legal) sobre la salut dels consumidors i persones de l’entorn pròxim. • Valorar el desenvolupament d’hàbits encaminats a conservar la salut física, mental i social (higiene del son, hàbits posturals, ús responsable de les noves tecnologies, exercici físic, control de l’estrès...).

• Reconèixer la importància de conservar els ecosistemes, la biodiversitat i d’implantar un model de desenvolupament sostenible. • Analitzar les funcions de l’atmosfera i la hidrosfera i el paper essencial que tenen per a la vida a la Terra. • Descriure les interaccions entre atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera en l’edafogènesi i en el modelatge del relleu, així com la seva importància per a la vida.

H Salut i malaltia

• Analitzar les causes del canvi climàtic i les seves conseqüències sobre els ecosistemes.

• Diferenciar les malalties infeccioses de les no infeccioses partint de la seva etiologia.

• Valorar la importància dels hàbits sostenibles (consum responsable, gestió de residus, respecte al medi ambient...).

• Raonar sobre les mesures de prevenció i els tractaments de les malalties infeccioses segons l’agent causal, i reflexionar sobre l’ús adequat dels antibiòtics. • Analitzar els tipus de barreres que dificulten l’entrada de patògens a l’organisme (mecàniques, estructurals, bioquímiques i biològiques).

F Cos humà • Argumentar sobre la importància de la nutrició i els aparells que hi participen.

• Analitzar els mecanismes de defensa de l’organisme davant agents patògens (barreres externes i sistema immunitari) i el seu paper per prevenir i superar malalties infeccioses. • Argumentar sobre la importància de vaccinar-se per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida humana. • Valorar la importància dels trasplantaments i de la donació d’òrgans.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell digestiu. • Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell respiratori. • Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell circulatori. • Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell excretor. • Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell reproductor. • Anàlisi i visió general de la funció de relació: receptors sensorials, centres de coordinació i òrgans efectors. • Resoldre qüestions i problemes pràctics aplicant coneixements de fisiologia i anatomia dels principals sistemes i aparells de l’organisme implicats en les funcions de nutrició, relació i reproducció.

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantenir l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació. 8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició. 5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació. 3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos. 6.4 Millorar la capacitat per monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1). •A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per afrontar els problemes quotidians (9.2). •F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2). •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4). •F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3). •M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). • Ofereix indicacions i suport per visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). •P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5). •P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seves relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavoreixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1). • Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1). • Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per dinamitzar la participació. • Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1). • Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Ofereix suport Per exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seva transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). • Infografies Pla lingüístic. • Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedesqui a la informació i interaccioni amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha après (5.1).

Defineix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). • Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). •E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil de sortida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Moneres, protoctists i fongs

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Interpretar i transmetre informació científica. 2. Identificar, localitzar i seleccionar informació. 3. Planificar i desenvolupar projectes d’investigació. 4. Fer servir el raonament i el pensament computacionals.

SABERS BÀSICS DE PRIMER A TERCER A. Projecte científic • Formular preguntes, hipòtesis i conjectures científiques. • Estratègies per fer servir eines digitals per cercar informació, col·laborar i comunicar processos, resultats o idees en formats diversos (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...). • Reconèixer i fer servir fonts d’informació científica veraces. • Experimentar per respondre una qüestió científica determinada fent servir instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) d’una manera adequada. • Modelar per representar processos o elements de la naturalesa i comprendre’ls. • Mètodes per observar i captar dades de fenòmens naturals.

QUÈ APRENDREM? Pàgina inicial Alexander Fleming. El gran observador

1. El regne de les moneres Com són les moneres: classificació i funcions vitals dels bacteris La importància dels bacteris

2. El regne dels protoctists. Els protozous Com són els protozous: classificació i funcions vitals dels protozous

• Mètodes per analitzar resultats i diferenciar la correlació i la causalitat. • Contribució dels grans científics i científiques al desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques. B. La cèl·lula • Estratègies i destreses per observar i comparar tipus de cèl·lules al microscopi. C. Éssers vius • Diferenciar i classificar els regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal.

3. El regne dels protoctists. Les algues Com són les algues: classificació i funcions vitals de les algues. La importància de les algues

4. El regne dels fongs Com són els fongs: classificació

• Analitzar espècies representatives de l’entorn pròxim i identificar les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius. • Estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, de visu...).

Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències

Basat en el Reial decret del MEIFP • Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics a les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL ocument: «Biografia d’Alexander Fleming» D Vídeo: «Abans de començar» Presentació: «Què has de saber»

ídeos. «Els éssers vius més senzills» i «La bipartició» V Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne de les moneres» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

ídeo. «El moviment dels protozous» V Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació. «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa protozous d’un bassiot» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: els protozous». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

CLAUS PEDAGÒGIQUES EN EL LLIBRE DE L’ALUMNE Orientació acadèmica i professional Compromís ODS. Objectius: 2, 3 i 13 TIC

Pla lingüístic. Expressió escrita: escriure un discurs Desenvolupament del pensament: pensament científic TIC

Aprenentatge cooperatiu: assemblea d’idees TIC Pla lingüístic. Expressió escrita: redactar un text descriptiu Desenvolupament del pensament: pensament científic

Pla lingüístic. Expressió escrita: redactar un text explicatiu

TIC

Activitats interactives: «Aprèn jugant» i «Posa’t a prova!» Fitxes: Conceptes fitxats El que és essencial Proves d’avaluació: bàsica, avançada i competencial. Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

Desenvolupament del pensament: pensament científic

Desenvolupament del pensament: organigrama radial i pensament científic TIC Avaluació

Presentació de la unitat La unitat s’inicia amb l’estudi del regne més senzill, el regne de les moneres, en el qual trobam els bacteris. Se’n descriuen les característiques generals, la classificació, les funcions vitals i la relació amb l’ésser humà. A continuació, es fa una descripció similar del regne dels protoctists, format per algues i protozous, i del regne dels fongs.

Recursos i materials Per treballar aquesta unitat, a més del llibre de l’alumnat i de la proposta didàctica, vos resultaran útils els recursos disponibles en els apartats de la web del professorat: «Programació, proposta didàctica i documentació del projecte», «Diversitat i inclusió» i «Els meus recursos a la web». Recordau que en aquest darrer apartat disposeu d’un conjunt de fitxes imprimibles bastant ampli de diferents tipologies (per adaptar el currículum, d’exercitació i d’aprofundiment) organitzades per continguts perquè, en el cas que es necessiti, es pugui dur a terme un tractament adequat de la diversitat.

Suggeriments generals IDEES PRÈVIES I DIFICULTATS D’APRENENTATGE A l’inici de la unitat és convenient detectar els coneixements previs que té l’alumnat sobre els quatre regnes que s’estudiaran en aquesta unitat, en especial els regnes de les moneres, dels protoctists i dels fongs, que els resultaran més desconeguts que els altres regnes (animals i plantes). Resulta interessant que adquireixin consciència de l’existència d’una gran diversitat de vida microscòpica i de la importància que aquests organismes tenen en els ecosistemes i en la vida diària de l’alumnat. Convé desterrar idees errònies com, per exemple, que els bacteris resulten perjudicials, destacant els enormes beneficis que aporten als ecosistemes i a l’ésser humà; la identificació de les algues i plantes, incidint en les diferències que hi ha entre aquests dos grups d’éssers vius; i la confusió de fongs amb plantes, ja que moltes vegades associen els fongs exclusivament amb els bolets, que consideren plantes pel fet de viure fixos al substrat. TASQUES RELACIONADES Durant el desenvolupament d’aquesta unitat, pot resultar convenient i motivador realitzar una sèrie de tasques de caràcter més procedimental, amb les quals acostar l’alumnat al mètode científic i contribuir a l’adquisició d’algunes competències i estàndards d’aprenentatge. Suggerim fer les tasques corresponents de l’apartat «Taller de ciències», com l’observació de protozous d’una bassa o l’observació de líquens amb una lupa. Vos proposam incidir en la perseverança i en el gust personal per la feina ben feta, la presentació ordenada de treballs, la precisió i la col·laboració amb els companys i les companyes. s.

Moneres, protoctists i fongs ¿Qué vas a descubrir? En esta unidad

EL AGUA, UN NUTRIENTE BIODIVERSO 3.1 Realiza un pequeño experimento en el que compares cómo cambian el agua del grifo y el agua de un río cuando se exponen a diferentes condiciones. Vierte agua del grifo en varios recipientes y ciérralos, haz lo mismo con agua del río. Deja un recipiente de cada en un lugar donde nunca les dé el Sol, otros dos en un lugar donde les dé muchas horas y otros dos dentro de la nevera. Déjalos reposar una semana y observa al microscopio todos ellos y anota las diferencias que ves.

2. El reino de los protoctistas. Los protozoos 3. El reino de los protoctistas. Las algas 4. El reino de los hongos • Comprende, reflexiona y pon a prueba tus competencias

En anayaeducacion.es Para motivar

Moneras, protoctistas y hongos ALEXANDER FLEMING. Nos enseñan a temer los errores. A evitarlos, a ocultarlos y aparentar que nunca los cometimos. Tonterías. Fueron precisamente descuidos y supuestos errores los que me llevaron a revolucionar la medicina. Mi nombre es Alexander Fleming. Nací en Darvel, en Escocia, en 1881. Mi familia era muy humilde y mi padre murió cuando yo era un crío, así que con trece años me mudé a Londres, donde uno de mis hermanastros estaba estudiando medicina. En cuanto tuve oportunidad decidí seguir sus pasos y cursar la misma carrera.

• Vídeo: Antes de empezar • Conoce más a... … Alexander Fleming Para la detección de ideas previas

El gran observador

gotitas de mucosidad cayeron sobre una de las placas Petri en que cultivábamos bacterias infecciosas. Observé entonces que allí donde habían caído las gotitas, las bacterias desaparecían. Intrigado, continué experimentando con el fenómeno y descubrí la lisozima, una de las armas químicas con las que nuestro cuerpo se resiste naturalmente a las infecciones.

Al completar mis estudios elegí especializarme en infecciones bacterianas. Había pasado un tiempo en contacto con el ejército y me había horrorizado presenciar cómo los soldados morían por heridas infectadas. Si fuera posible desarrollar alguna forma de tratamiento eficaz...

Pocos años después, en 1928, un cultivo de bacterias Staphylococcus aureus se me contaminó por accidente con un hongo que estaba usando en otro experimento. La verdad es que nunca fui muy ordenado… Mi sorpresa fue mayúscula al observar que allí donde crecía el hongo, las bacterias morían. Aquel incidente me permitió aislar la penicilina, una sustancia que el hongo produce de forma natural para defenderse y que se convirtió en el primer antibiótico que la medicina pudo emplear para tratar infecciones bacterianas.

En 1922 hice un gran descubrimiento por culpa de un estornudo. De verdad, ¡un estornudo! Resultó que unas

Como ves, la observación detallada de los «errores» y las casualidades puede llevarnos muy lejos en ciencia.

SECUENCIA DE APRENDIZAJE

• Alexander Fleming. El gran observador 1. El reino de los moneras

• Presentación: Qué necesitas saber Para exponer • Presentación: Enfermedades producidas por los protozoos Los líquenes • Vídeos: La esporulación de los hongos que forman setas Para ejercitar

3.2 La mala conservación y tratamiento del agua pueden hacer que se desarrollen microorganismos en ella. Muchos pueden provocar enfermedades; investiga y anota cuáles son estas y qué seres vivos las causan. EN MI NEVERA. UN YOGUR, ¡UN MUNDO DE RELACIONES! 4.1 Investiga las relaciones entre seres vivos que se dan en un yogur y en el kefir. Haz un listado con los nombres de las especies de los seres vivos que participan anotando en cada uno de ellos a qué reino pertenecen. Explica qué obtenemos los seres humanos como consecuencia de esas relaciones. Descubre al microscopio de qué seres vivos se trata.

• Actividaes interactivas: Aprende jugando Ponte a prueba

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Suggerim començar la unitat amb la lectura de la biografia d’Alexander Fleming. La lectura d’aquesta biografia introduirà l’estudi dels éssers vius més senzills: els bacteris. A més, amb aquesta informació es pretén que l’alumnat conegui el treball d’un científic que dedicà la seva vida a investigar sobre bacteris infecciosos. Seria interessant fer aquesta lectura aplicant la tècnica d’aprenentatge cooperatiu: «Lectura compartida».

• Taller de ciencias: Observa los protozoos de una charca Y, además, toda la documentación necesaria para aplicar las claves del proyecto.

+ orientaciones en anayaeducacion.es

Orientación académica y profesional Orientació acadèmica i professional Es posa en pràctica aquesta clau del projecte a través de l’activitat 2. No oblideu que disposau de diferents recursos per treballar l’orientació acadèmica i professional a l’apartat «Recursos destacados» de anayaeducacion.es. TIC ocument: «Biografia d’Alexander Fleming»

ídeo: «Abans de començar» V Presentació: «Què has de saber»

RESPONEM EN GRUP Proposam aquestes qüestions per treballar amb l’alumnat alguns aspectes de la biografia d’Alexander Fleming, així com l’orientació acadèmica i professional en relació amb aquesta unitat.

1 Quina importància creis que té investigar les moneres? I els microorganismes patògens? Conèixer microorganismes patògens és molt útil, no solament per a la ciència, sinó també per a la societat en general. En primer lloc, els bacteris són organismes que en molts de casos es fan servir com a model d’investigació. El seu estudi resulta més senzill que el d’altres organismes, ja que es poden cultivar amb facilitat al laboratori i presenten genomes més petits, i moltes vegades les conclusions que es poden obtenir d’investigar-los són vàlides i extrapolables. A més, molts de bacteris produeixen malalties molt importants per a l’ésser humà, perquè afecten les persones, el bestiar o els cultius. Conèixer els bacteris és essencial per controlar aquestes malalties i millorar la qualitat de vida de les persones.

2 De manera individual, pensau quines dues assignatures us agraden més i explicau-ne a la resta de companys i companyes les raons. Creis que aquestes preferències podrien canviar amb el temps? De què creis que pot dependre aquest canvi? Resposta oberta. Es pretén convidar l’alumnat a reflexionar sobre les seves preferències quant a l’àrea de coneixement i ajudar-lo a discernir si aquestes preferències poden canviar o no amb el temps, i sobre quins factors podrien influir en aquest canvi.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE L’AIGUA, UN NUTRIENT BIODIVERS 3.1 Amb aquest experiment es pretén que l’alumnat comprovi i analitzi la manera com les condicions ambientals afecten l’aigua, depenent de si ha rebut o no tractament per al consum humà. 3.2 En aquesta activitat s’investigaran alguns dels patògens principals associats a l’aigua, com Entamoeba histolytica, Giardia intestinals, Toxoplasma gondii, o bacteris de tipus coliforme. DINS LA GELERA. UN IOGURT, UN MÓN DE RELACIONS! 4.1 A l’apartat anterior, l’alumnat ha investigat sobre microorganismes nocius per als éssers humans. En aquest cas, n’investigarà d’altres que són beneficiosos, com els que participen en la fermentació del quefir: bacteris dels gèneres Lactococcus, Lactobacillus i Streptococcus, i llevats.

1.1 Cómo son los moneras

Las funciones vitales de las bacterias

- Cómo se nutren. Al no tener orgánulos como clo-

El reino de los moneras

Los moneras son organismos procariotas, unicelulares, que pueden ser autótrofos o heterótrofos. El grupo más abundante de moneras son las bacterias, seres microscópicos capaces de adaptarse a todos los medios (acuático, terrestre y aéreo) y al interior de los seres vivos. Son capaces de resistir las condiciones más extremas de temperatura, acidez, salinidad, etc.

La célula de los moneras A

Tipos de bacterias Según su forma, las bacterias se clasifican en cocos, bacilos, vibrios, espirilos y espiroquetas.

- Cocos, que tienen forma de esfera. - Bacilos, que tienen forma de bastoncillo. - Vibrios, que tienen forma de coma. - Espirilos y espiroquetas, que tienen forma de espiral alargada.

Cocos

Bacilos

1 La imagen representa la célula típica de una bacteria. Recuerda lo que estudiaste en la unidad anterior e indica en tu cuaderno el nombre de las estructuras de este ser vivo.

3 Hay moneras, como las cianobacterias, que realizan la fotosíntesis. Teniendo en cuenta la sencilla estructura celular de las bacterias, ¿qué orgánulo o estructura lo llevará a cabo? Averígualo y explícalo en tu cuaderno.

4 Calcula el volumen de un coco sabiendo que su diámetro es de 1,5 micrómetros. Recuerda que el volumen de una esfera es de 4·π·r3/3.

• Bacterias simbióticas, que establecen relaciones de ayuda mutua con otros seres vivos, llamadas simbiosis. Por ejemplo, las que se encuentran en el intestino formando la microbiota intestinal. • Bacterias parásitas, que obtienen la materia orgánica de organismos en los que viven y a los que perjudican. Estas bacterias producen enfermedades, como la tuberculosis. zan gracias a sus flagelos, las bacterias espirales giran, otras se mueven girando sobre sí mismas, otras se deslizan sobre superficies y otras permanecen inmóviles. Normalmente, las bacterias viven aisladas, pero en ocasiones se agrupan formando colonias. asexualmente, por bipartición, dividiendo en dos su única célula.

1.2 La importancia de las bacterias

Vibrios

Espiroquetas

Las bacterias están presentes en todos los medios y desempeñan un papel fundamental para el resto de seres vivos. Aunque algunas son perjudiciales, la mayoría son beneficiosas.

- Las bacterias beneficiosas. Las bacterias que están en nuestro organismo ayudan a su buen funcionamiento. Las bacterias descomponedoras se utilizan en la depuración de aguas residuales, en el tratamiento de residuos, etc. Las bacterias fotosintéticas oxigenan el agua y la atmósfera; otras, llamadas fermentativas, se utilizan para fabricar queso, yogur o vinagre.

- Las bacterias perjudiciales. Algunas bacterias pueden provocar enfermedades como el tétanos, la salmonelosis, etc. Otras contaminan los alimentos y los estropean.

El regne de les moneres

1 La bacteria crece lo suficiente y hace una copia de su material genético (ADN).

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

2 La bacteria se estrecha por el centro y reparte su contenido.

En aquesta doble pàgina s’estudia el regne de les moneres. Suggerim mostrar imatges o vídeos breus sobre els bacteris. Es tracta d’un dels regnes que menys s’estudia a Primària, però que més curiositat desperta entre l’alumnat. És interessant per a l’alumnat conèixer la diversitat d’ambients que poden colonitzar, com els aliments, la terra, els intestins o els ambients extrems, i també l’existència de bacteris beneficiosos i perjudicials.

3 Se originan dos células hija.

Células hija

- Cómo se reproducen. Las bacterias se reproducen

2 Explica qué crees que quiere decir que las bacterias son capaces de adaptarse a todos los medios. Argumenta tu respuesta.

La bipartición

• Bacterias saprófitas o descomponedoras, que se nutren de restos de materia orgánica del medio. Por ejemplo, las bacterias del suelo.

- Cómo se relacionan. Algunas bacterias se despla-

Algunos tipos de bacterias

roplastos o mitocondrias, todos los procesos de la nutrición suceden en el citoplasma. Hay bacterias autótrofas, que sintetizan su propia materia orgánica mediante la fotosíntesis, y heterótrofas, que se alimentan de la materia orgánica de otros seres vivos.

Elecciones en el reino de los moneras En el reino del que forman parte las bacterias va a haber elecciones para el gobierno del reino. En el sistema bacteriocrático hay tres grandes partidos el Partido Destructor, donde están todas las bacterias que afectan negativamente a otros seres vivos; el Partido Bacteriocool, donde están las bacterias beneficiosas para otros organismos, y el Partido Nifú Nifá, donde están las bacterias que lo que quieren es estar a su bola. Elige uno de los partidos políticos y realiza las siguientes tareas: • Haz un estudio demográfico y anota cinco grupos o especies de bacterias que votarían a tu partido. • Elabora un eslogan y un logo de campaña que represente los fines políticos del partido que has elegido. • Elige el nombre del candidato o candidata al gobierno por parte de tu partido y escríbele un discurso para explicar las bondades del partido.

TIC Vídeos. «Els éssers vius més senzills» i «La bipartició» Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne de les moneres» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

SOLUCIONS La cèl·lula de les moneres

1 A. Material genètic (ADN); B. Paret cel·lular; C. Citoplasma; D. Pili; E. Flagel. 2 Els bacteris són els organismes més senzills i antics de la Terra, i que per tant han evolucionat durant milers de milions d’anys. A causa d’això presenten una gran diversitat biològica i funcional, és a dir, hi ha una gran multitud de bacteris molt diferents entre si, capaços d’adaptar-se a totes les condicions possibles al nostre planeta, incloses les més extremes. Així, els bacteris han colonitzat tots els medis presents a la Terra.

3 Els bacteris són organismes procariotes formats per cèl·lules amb una estructura molt senzilla on no hi ha orgànuls, a excepció dels ribosomes. La fotosíntesi que realitzen els cianobacteris té lloc en unes invaginacions que presenta la membrana plasmàtica d’aquestes cèl·lules. És en aquestes zones de la membrana plasmàtica on es troben les proteïnes i els pigments necessaris per dur a terme aquest procés.

4 1,76 micròmetres cúbics (μm3). Eleccions en el regne de les moneres En aquesta activitat, es demana a l’alumnat que investigui sobre les moneres partint de l’excusa d’unes eleccions fictícies en el govern del seu regne. L’activitat és de resposta oberta i de caràcter interdisciplinari. Caldrà valorar la correcció científica en identificar els bacteris que poden pertànyer a cada grup polític segons les seves característiques, així com la idoneïtat de l’eslògan, el logotip i el discurs. També es tendrà en compte la correcció ortogràfica i gramatical del text del discurs. Pot ser interessant fer aquesta activitat per grups i proposar activitats de debat per contraposar la visió de cada partit i comprovar quins arguments ofereixen per justificar quin seria el millor per dirigir el govern.

El reino de los protoctistas. Los protozoos La célula de un protozoo

Material genético (ADN)

Membrana plasmática

El reino de los protoctistas incluye los protozoos y las algas, que son seres eucariotas sencillos.

Las funciones vitales de los protozoos

- Cómo se nutren. Los protozoos son heterótrofos. Algunos son parásitos, ya que toman la materia orgánica de otros seres vivos en los que viven y a los que causan una enfermedad; otros se alimentan de materia orgánica, de bacterias y de otros protoctistas.

2.1 Cómo son los protozoos Los protozoos son organismos eucariotas, unicelulares y heterótrofos. Viven en medios acuáticos, en tierras húmedas o en el interior de otros seres vivos.

En los ciliados

El regne dels protoctists. Els protozous

- Cómo se relacionan. Muchos son capaces de moverse para capturar el alimento, para huir o para alejarse de la luz; otros son inmóviles.

- Cómo se reproducen. Aunque algunos tienen reproducción sexual mediante gametos, por lo general, los protozoos se reproducen de forma asexual. La célula duplica su ADN y divide su contenido en dos células hija.

Tipos de protozoos

Núcleo

Los protozoos se clasifican en cuatro grandes grupos: Mitocondria

La reproducción asexual en los protozoos

Células hija

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

En los flagelados

- Protozoos ciliados, que son los que tienen en su superficie pequeños filamentos móviles llamados cilios.

- Protozoos flagelados, que son los que tienen un único filamento, llamado flagelo, que mueven a modo de látigo. Citoplasma Ribosomas Vacuola contráctil Cilios

2.2 La importancia de los protozoos - Los protozoos beneficiosos. Algunos protozoos son de gran importancia en la depuración de aguas residuales, ya que se alimentan de las bacterias descomponedoras presentes en estas aguas. Otros forman parte del plancton, y sirven de alimento a muchos organismos acuáticos de los que, a su vez, se alimenta el ser humano.

- Protozoos rizópodos, que son los que se desplazan o capturan el alimento mediante prolongaciones del citoplasma, a modo de pies, llamadas pseudópodos.

- Protozoos esporozoos; son protozoos parásitos con estructura muy simple y que carecen de estructuras de desplazamiento. Deben su nombre a que forman estructuras de resistencia o esporas.

Células hija En los rizópodos

- Los protozoos perjudiciales. Algunos protozoos son parásitos y causan enfermedades, como la malaria, que se contagia por la picadura de un mosquito, o la amebiasis, que se transmite por el agua o a través de alimentos contaminados.

Algunos ejemplos de protozoos Cilios

Cilios

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA...

Células hija En los esporozoos

1 Corrige en tu cuaderno las frases que sean falsas. a) Los protozoos son heterótrofos. El paramecio se desplaza gracias al movimiento de los cilios que recubren su superficie.

b) Todos los protozoos son de vida libre.

Las vorticelas viven fijas a un sustrato a través de un pedúnculo. Utilizan cilios para capturar alimento.

Observa la ilustración y responde.

d) Los protozoos se reproducen solo de forma asexual.

a) Las tres primeras imágenes representan cómo se produce la bipartición en tres tipos diferentes de protozoos. Explica las diferencias que observas entre ellas.

e) Los protozoos tienen pared celular.

Asamblea de ideas. Formad grupos para explicar qué consecuencias tendría para el ser humano que desaparecieran los protozoos.

anayaeducacion.es Consulta la presentación «Enfermedades producidas por los protozoos» en tu banco de recursos y explica algunas medidas de prevención de estas enfermedades.

Flagelo Pseudópodo

Las amebas se desplazan mediante pseudópodos, también llamados falsos pies.

Los protozoos flagelados tienen uno o más flagelos que agitan para desplazarse.

Células hija

c) Los protozoos no pueden desplazarse.

La última imagen representa la reproducción característica de los esporozoos, la llamada división múltiple o esporulación. Busca información sobre este tipo de reproducción y, con ayuda de la imagen, haz una descripción para explicar cómo ocurre este proceso de división.

Aprenentatge cooperatiu Recomanam utilitzar la tècnica «Assemblea d’idees» per a la realització de l’activitat 2. Recordau que a la web d’Anaya disposau d’un recurs per explicar a l’alumnat la dinàmica d’aquesta tècnica d’aprenentatge cooperatiu per aplicar-la de forma més àgil a l’aula. Pla lingüístic Per a la resolució de l’activitat b) de l’apartat «Fes feina amb la imatge», no oblideu consultar en el banc de recursos l’apartat «Pla lingüístic», on trobareu la informació necessària sobre com escriure un text descriptiu. TIC V ídeo. «El moviment dels protozous» imulació. «Observació microscòpica d’éssers del S regne dels protoctists» Presentació. «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa protozous d’un bassiot» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: els protozous». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

En aquesta doble pàgina es presenten els organismes del regne dels protoctists i s’aprofundeix en els protozous. A causa del gran desconeixement d’aquest grup, recomanam fer la pràctica del taller de ciències «Observa els protozous d’una bassa» i mostrar vídeos breus sobre el seu desplaçament o la seva reproducció. Suggerim posar l’èmfasi en els aspectes beneficiosos dels protozous, però també en les malalties tropicals importants que causen. Resulta interessant per a l’alumnat relacionar els protozous amb frases que han escoltat en la seva vida real, com que les embarassades no poden menjar cuixot per la toxoplasmosi o que, si et pica la mosca tse-tse, es contrau la malaltia del son.

SOLUCIONS Comprèn, pensa, investiga...

1 a) Vertadera. b) Falsa. Alguns protozous són de vida lliure, hi ha protozous paràsits. c) Falsa. Alguns protozous no poden desplaçar-se, com els esporozous o les vorticel·les, que viuen fixos al substrat. Els protozous ciliats, flagel·lats i rizòpodes poden desplaçar-se. d) Falsa. Alguns protozous es reprodueixen de forma sexual mitjançant gàmetes. e) Falsa. Els protozous no tenen paret cel·lular.

2 Aquesta activitat convé fer-la amb la tècnica d’aprenentatge cooperatiu «Assemblea d’idees». Si decidiu utilitzar aquesta tècnica, heu de tenir preparats els grups prèviament. La resposta que hauria de donar l’alumnat és que s’erradicarien algunes malalties molt greus, com la malària. Per una altra banda, es dificultaria la depuració d’aigües residuals, ja que s’utilitzen en aquest procés. Molt preocupant seria la desaparició de part del plàncton, fet que afectaria les xarxes tròfiques aquàtiques i disminuiria la pesca.

3 Per resoldre aquesta activitat, es recomana que l’alumnat visualitzi la presentació «Malalties produïdes pels protozous», a fi d’aprofundir en els continguts estudiats en aquest apartat i per tal de conèixer algunes mesures de prevenció de malalties produïdes per aquests éssers vius. La malària és una malaltia infecciosa causada per un protozou paràsit del gènere Plasmodium. Aquesta malaltia es transmet d’un humà a un altre per la picada del mosquit Anopheles. La prevenció consisteix a prendre mesures per evitar la picada: dormir amb mosquiteres, tancar les finestres a la nit, utilitzar repel·lent i vestir màniga llarga i pantalons al capvespre. L’amebiasi és una infecció intestinal causada pel protozou Entamoeba histolytica, que es dissemina a través d’aigua o d’aliments contaminats amb excrements o per contacte amb l’àrea bucal o rectal d’una persona infectada. En viatjar a països tropicals on la salubritat és deficient, no s’ha de beure aigua del grifó o de les fonts, sinó aigua potable bullida, aigua embotellada o llaunes de refrescs sense glaçons de gel. Tampoc no s’han de menjar verdures crues ni fruites sense pelar.

La reproducció asexual en els protozous a) Els ciliats presenten dos nuclis, el macronucli i el micronucli. Ambdós nuclis es divideixen per a generar dos nuclis, que migren cap als dos extrems de la cèl·lula. Posteriorment, la cèl·lula divideix en dos el seu citoplasma per generar dues cèl·lules filla. Els flagel·lats presenten un únic nucli. Després de la divisió, la cèl·lula divideix longitudinalment el seu citoplasma, i forma dues cèl·lules filla amb els seus flagels característics. Els rizòpodes es divideixen per bipartició, després d’haver duplicat el seu nucli, mitjançant l’estrangulació del citoplasma. b) A través d’aquesta activitat, l’alumnat posarà en pràctica la competència lingüística. Després de cercar informació, hauran d’elaborar un text descriptiu per explicar com es produeix la divisió mitjançant esporulació. Per exemple, la reproducció asexual dels esporozous es produeix per divisió múltiple o esporulació. Consisteix en la realització de diverses divisions nuclears successives que generen un gran nombre de nuclis. La divisió posterior del citoplasma de la cèl·lula en nombroses parts genera una gran quantitat de cèl·lules filla de mida petita, anomenades esporozoïts. Així es divideix per exemple el Plasmodium, causant de la malària.

3.1 Cómo son las algas

El reino de los protoctistas. Las algas

Las funciones vitales de las algas

- Cómo se nutren. Las algas son autótrofas, es de-

libres o asociadas formando colonias. Las formas unicelulares tienen flagelos con los que nadan hacia la luz. Las pluricelulares tienen estructuras para fijarse a las rocas y resistir el oleaje o para flotar en la superficie del agua.

Tipos de algas

Canal

Flagelo

Material genético (ADN)

xualmente por bipartición, por fragmentación (cuando se forma un individuo nuevo a partir de un fragmento de otro) o mediante esporas (unas células especializadas a partir de las que se originan nuevas algas); y sexualmente, mediante gametos. En algunas algas pluricelulares se produce alternancia entre la reproducción sexual y la asexual.

Las algas, además de clorofila, pueden tener otros pigmentos que les dan un color característico. Así, según sea el pigmento mayoritario, se clasifican en:

- Algas verdes, que tienen mayoritariamente clorofila.

Núcleo

- Algas pardas, con pigmentos anaranjados.

Citoplasma Ribosomas Pared celular

Cloroplastos

- Algas beneficiosas. Las algas, gracias a la fotosíntesis, oxigenan el océano y la atmósfera y consumen mucho dióxido de carbono. Además, sirven de alimento a los protozoos y a muchos organismos acuáticos. El ser humano las utiliza como alimento, como fertilizante en la agricultura y como base para el pienso del ganado. Asimismo, de ellas se extraen sustancias como el agar, que se emplea como espesante alimentario y como medio de cultivo de plantas o bacterias en los laboratorios.

Algunos tipos de algas

Mitocondria

Algas unicelulares

Algas coloniales

Estructura de un alga pluricelular Estructura tipo talo. Conjunto de células que no forman tejidos. Filoide

Esporofito

Germinación

Fecundación Gameto Gametofito Gametofito femenino femenino masculino

llamadas «mareas rojas» cuando se acumulan en determinadas épocas del año. Estas algas producen toxinas que pueden afectar tanto a la flora como a la fauna marina y llegar al ser humano a través del pescado contaminado por ellas.

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA... Algas rojas

1 Explica en qué se diferencian las algas pluricelulares y las coloniales si ambas están formadas por una agrupación de células que no forman tejidos.

Flotador

Algas verdes

2 Imagina que las algas, de repente, desaparecen de

Algas pardas

las aguas de nuestro planeta. Explica, argumentando tu respuesta, qué podría pasar a los seres vivos.

Rizoide

Esporas

Cigoto

- Algas perjudiciales. Algunas algas producen las

Algas pluricelulares

Cauloide

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

La reproducción sexual de un alga

3.2 La importancia de las algas

- Algas rojas, que contienen pigmentos de color rojo. Vacuola contráctil

Células hija

- Cómo se reproducen. Se pueden reproducir ase-

Según su complejidad celular, hay algas unicelulares, como, por ejemplo, las euglenas o Hydrurus; algas que forman colonias, como Volvox o pandorina; y algas pluricelulares, como la lechuga de mar o la gracilaria.

Membrana plasmática

El regne dels protoctists. Les algues

- Cómo se relacionan. Las unicelulares pueden vivir

Las células de las algas tienen pared celular y cloroplastos, que contienen un pigmento llamado clorofila.

Estructura de un alga unicelular

Reproducción asexual de un alga unicelular

cir, sintetizan su propia materia orgánica mediante la fotosíntesis.

Las algas son organismos eucariotas, unicelulares o pluricelulares (en cuyo caso no forman tejidos) y autótrofos. Viven en medios acuáticos.

Les activitats que es proposen pretenen oferir una visió positiva de les algues, donant més importància als beneficis que generen, molt reconeguts en altres cultures. Podria ser interessant demanar-los que facin o que provin alguna recepta de sushi amb algues.

Gameto masculino

Las algas pluricelulares tienen un sistema de reproducción denominado alternancia de generaciones. Consiste en que, tras cada generación, se cambia el tipo de reproducción, de modo que a una fase de reproducción sexual por gametos le sigue una fase de reproducción asexual por esporas, y así sucesivamente. La fase asexual de las algas se corresponde con el esporofito y la fase sexual con el gametofito. Teniendo en cuenta esto, y con ayuda de la ilustración, escribe en tu cuaderno la explicación de cada uno de los pasos.

En aquesta doble pàgina s’estudien les algues. Suggerim que el docent s’asseguri que l’alumnat no confon les algues amb plantes, una confusió bastant generalitzada en aquest nivell. Per a això, recomanam destacar el que tenen en comú i en què es diferencien aquests dos regnes.

SOLUCIONS

Pla lingüístic Per a la resolució de l’activitat proposada a l’apartat «Fes feina amb la imatge», no oblideu consultar en el banc de recursos l’apartat «Pla lingüístic», on trobareu la informació necessària sobre com escriure un text expositiu. TIC

Comprèn, pensa, investiga...

1 Les algues pluricel·lulars presenten un cos o tal·lus sense teixits ni òrgans especialitzats, encara que les seves cèl·lules poden formar estructures equivalents a l’arrel, tija i fulles, anomenades rizoides, estípit i làmines. Les algues colonials formen grups petits d’algues unicel·lulars que es poden moure. Les seves unions són dèbils, i la seva disposició, més o menys regular.

2 Si les algues desapareguessin, disminuiria l’oxigenació de l’oceà i de l’atmosfera. I al contrari, augmentaria el diòxid de carboni, fet que agreujaria l’efecte d’hivernacle. Els ecosistemes es desequilibrarien, ja que les algues serveixen d’aliment a molts organismes aquàtics, i l’ésser humà no podria beneficiar-se de les algues ni dels organismes que se n’alimenten.

La reproducció sexual d’una alga Aquesta activitat permetrà posar en pràctica no només la capacitat d’observar i interpretar una imatge científica, sinó també la competència lingüística per escriure un text explicatiu que acompanyi aquesta imatge. Es valorarà que l’alumnat reculli en el text que l’esporòfit genera espores flagel·lades que, en germinar, produeixen el gametòfit femení i el masculí. Aquests generen els gàmetes masculí i femení, que s’uneixen mitjançant la fecundació per donar lloc a un zigot, que genera de nou l’esporòfit.

4.1 Cómo son los hongos

El reino de los hongos

Los hongos son organismos eucariotas, unicelulares o pluricelulares (en cuyo caso no forman tejidos) y heterótrofos. Viven en lugares húmedos, con temperaturas suaves y protegidos de la luz.

Estructura de un hongo unicelular Membrana plasmática

Núcleo

Mitocondria

Material genético (ADN)

Pared celular Citoplasma

Ribosomas

Las células de los hongos tienen una pared celular diferente a la de las células vegetales. En los hongos pluricelulares, las células se asocian formando estructuras con aspecto de filamento, llamadas hifas. El conjunto de hifas de un hongo pluricelular se denomina micelio.

Esporas

formas libres o crecer sobre frutas, plantas, etc. Muchos hongos que forman setas viven fijos al suelo.

- Cómo se reproducen. Muchas levaduras se reproducen por gemación, que consiste en la formación de dos células hija, una de las cuales se desarrolla como una yema sobre la otra. Los hongos pluricelulares se reproducen por esporas que, al germinar, generan un nuevo hongo. En muchos, la estructura reproductora es la seta, que es donde se fabrican las esporas; en ellas, el micelio, auténtico cuerpo del hongo, se encuentra enterrado.

- Los hongos unicelulares son las levaduras.

• Los hongos que forman setas. El micelio está enterrado en el suelo y lo que conocemos como seta es, en realidad, la estructura reproductora donde se forman las esporas. Estos hongos crecen en los bosques o en los prados; por ejemplo, el níscalo o el champiñón.

Estructuras reproductoras (esporangios)

Hongos unicelulares

en el suelo descomponen la materia orgánica formando el humus, del que se nutren las plantas. Algunas setas, como las trufas o los níscalos, son muy apreciadas en gastronomía. Muchos mohos producen antibióticos y otros medicamentos. Las levaduras se utilizan para la fabricación de bebidas alcohólicas y de alimentos como el pan.

Esporas

fermedades a las personas, como el pie de atleta o la tiña. Otros infectan a las plantas y dañan las cosechas. Las toxinas de algunas setas pueden ser mortales cuando se consumen por error o desconocimiento.

El conjunto de hifas forma el micelio

Hifa

anayaeducacion.es Consulta el recurso titulado «Los líquenes» y responde: a) ¿Qué seres vivos están conectados en esta relación simbiótica?

Mohos

Sombrerillo

Laminillas

Esporas 2

Pie

Micelio

- Hongos perjudiciales. Los hongos parásitos causan en-

Hongos que forman setas

1 Explica qué son una hifa y el micelio de un hongo.

Estructuras reproductoras (o esporangios)

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Células hija

Estudia los hongos con seta

4.2 La importancia de los hongos

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA...

Estructura de un hongo que forma setas

Las levaduras se dividen desigualmente formándose una yema o protuberancia que se separa de la célula.

- Hongos beneficiosos. Los hongos saprofitos que viven

Tipos de hongos

Las células forman filamentos llamados hifas

El regne dels fongs

Yema

- Cómo se relacionan. Los unicelulares pueden vivir como

Hay muchos tipos de hongos; por ejemplo:

• Los mohos. En estos hongos, el micelio tiene un aspecto algodonoso. Suelen crecer sobre los alimentos, la piel o el suelo húmedo.

Reproducción de una levadura

en la que toman la materia orgánica pueden ser saprófitos, parásitos o simbióticos. Un ejemplo de simbiosis es el de los líquenes, formados por un hongo y un alga; el hongo aporta el ambiente húmedo que el alga precisa para vivir, y esta, el alimento que el hongo necesita.

Tipos de hongos

- Los hongos pluricelulares.

Estructura de un moho

Las funciones vitales de los hongos

- Cómo se nutren. Todos son heterótrofos. Según la forma

b) ¿Qué aporta cada ser vivo al otro? c) ¿En qué lugares habitan estos seres vivos? Liquen

Observa la imagen de la reproducción de los hongos que forman setas y responde: a) Escribe los textos que pueden describir los procesos numerados de las distintas fases de desarrollo del hongo. b) Las normativas sobre la recolección de setas de algunas comunidades autónomas especifican la prohibición de utilizar cubos, bolsas de plástico u otros recipientes a la hora de coger setas; en su lugar se recomienda el uso de cestas. Razona el por qué de esta medida adoptada por algunas comunidades.

En aquesta doble pàgina s’estudien els fongs. No oblideu que hi ha dues idees errònies habituals sobre els fongs: la classificació com a plantes i l’associació únicament amb els bolets. És important desterrar aquestes idees en l’alumnat. Pot ser interessant insistir en la importància dels fongs i en els beneficis que aporten a l’ésser humà; per a això, pot ser convenient demanar que elaborin una llista dels fongs que coneixen i que indiquin quina importància tenen.

c) Busca información sobre las setas tóxicas en España y anota el nombre de tres de ellas y los efectos que causa su consumo. d) Haz otra lista con al menos tres hongos con setas que se utilicen para alimentación. Elige uno de ellos y escribe una receta que los utilice.

TIC Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: «Els bloom d’algues Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: les algues». Fitxes 1 i 2 per adaptar el currículum; fitxes 3 i 4 d’exercitació, i fitxa 5 d’aprofundiment

SOLUCIONS Comprèn, pensa, investiga...

1 Les hifes són associacions de les cèl·lules del fong que formen estructures amb aspecte de filament. El miceli és el conjunt d’hifes d’un fong pluricel·lular.

2 a) Fongs i algues formen la relació simbiòtica. b) Els fongs obtenen la matèria orgànica de les algues amb les quals viuen en simbiosi i que sintetitzen mitjançant la fotosíntesi. Les algues obtenen del fong la humitat necessària per viure fora de l’aigua. c) Solen viure damunt les escorces dels arbres i en roques de llocs amb escassa contaminació, a la qual són molt sensibles; per això es diu que els líquens són bioindicadors de contaminació atmosfèrica.

Estudia els fongs amb bolet a) Una espora, (1) en germinar, genera el miceli d’un fong nou. Els fongs que produeixen bolets presenten el miceli enterrat; quan les condicions de temperatura i humitat són adequades, es desenvolupa el bolet o cos reproductor (2). Davall del barret del bolet hi ha unes làmines encarregades d’alliberar noves espores (3). b) Aquesta mesura de conservació es fa servir per afavorir la producció de bolets. Per això, és important recol·lectar-los tallant-los pel peu, no arrencant-los mai, perquè podríem fer malbé el miceli, i col·locar-los en cistelles que permetin la disseminació de les espores durant la recol· lecció.

c) Pregunta de resposta oberta en la qual l’alumnat haurà d’investigar i triar algunes espècies de bolets verinosos o tòxics presents a Espanya i anotar els efectes que tenen sobre la salut. Alguns dels bolets tòxics i verinosos que es poden trobar a Espanya són: Amanita phalloides, Amanita muscaria, Amanita verna, Cortinarius orellanus, Boletus satanas, Gyromitra esculenta o la Galerina marginata. Els efectes són variats i van des dels símptomes similars a la grip que causa la Cortinarius orellanus fins a la mort que poden causar l’Amanita muscaria o la Galerina marginata. d) Pregunta de resposta oberta en la qual s’haurà d’investigar sobre diferents fongs amb bolet que es fan servir en l’alimentació. Alguns d’aquests fongs són: el xampinyó (Agaricus campestris), el boletus (Boletus edulis), la tòfona negra (Tuber melanosporum) o el rovelló (Lactarius deliciosus), que són alguns dels que es poden trobar als boscos d’Espanya, i el xiitake (Lenticula edodes) o la flammulina o enoki (Flammulina velutipes), que són molt apreciats en la cuina japonesa.

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama. Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es. Ciliados

a l es M o

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

as lg s ja ro

Mohos

9 Lee el texto siguiente y responde:

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

Haz un resumen este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias. • Di en qué consiste la bipartición bacteriana. • Explica cómo se nutren los protozoos. • Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

• Nombra: a) Las características principales de los moneras. b) Las características principales de los protozoos. c) Las características principales de las algas. d) Las características principales de los hongos.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Euglena contiene clorofila y por lo tanto puede realizar la fotosíntesis, generando biomoléculas orgánicas a partir de sustancias inorgánicas y la energía de la luz solar. Sin embargo, este protoctista, también se nutre de materia orgánica procedente de otros seres vivos, que puede captar del medio. Una gran ventaja para un pequeño organismo unicelular.

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno: a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético. c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

a) ¿Cuál es el verdadero cuerpo del hongo? ¿Dónde se encuentra? b) Explica las etapas del proceso que está representado en la imagen. c) ¿Qué crees que ocurre si cuando recolectamos setas, en lugar de cortarlas a ras del sustrato, las arrancamos?

Con esta segunda unidad has profundizado en la relación que existe entre las condiciones de vida de un determinado lugar y los seres vivos que se desarrollan en él. Además, has descubierto muchos seres vivos imposibles de observar a simple vista y has aprendido algunas técnicas de laboratorio de microbiología. Para realizar esta reflexión, descarga el cuestionario junto con la rúbrica correspondiente disponibles en anayaeducacion.es. Aspectos

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien. Se me plantean algunas dudas

No lo entiendo

…

No lo sé

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

En aquesta doble pàgina es pretén que l’alumnat repassi i posi en pràctica els continguts bàsics de la unitat, a través d’una seqüenciació d’activitats. Vos recomanam que, per realitzar el taller de ciències «Observa els protozous d’una bassa», s’han de fer algunes infusions i observar-les en diferents temps, per augmentar la diversitat d’organismes que poden trobar-se a l’aigua.

REFLEXIONA

algunos protozoos.

• ¿Qué criterio se utiliza para clasificar las algas? • Explica de qué manera se reproducen las algas. • Explica cómo se relacionan los hongos. • Di cómo benefician y cómo perjudican al ser humano las bacterias, los protozoos, las algas y los hongos.

protozoo mide 10 micras y es transmitido por la picadura del mosquito Anopheles. Si el estilete del mosquito tiene una longitud de 0,1 centímetros, ¿cuántos protozoos puede inyectar en una picadura? (Recuerda, 1 micra o micrómetro = 0,0001 cm).

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo

Euglena es un alga unicelular que, además de tener un «ojo», un fotorreceptor que le permite detectar la luz, presenta un tipo asombroso de nutrición. Los científicos llaman mixótrofos a este tipo de organismos, ya que son a la vez autótrofos y heterótrofos.

fundidades del océano.

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Fes feina amb el que has après

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

Hong os

nim

s sta

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas:

Protozoos

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per donar a conèixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1.

Espirils

Prot oc

Los cinco reinos

imals

res ne

Unicel·lulars

Fong s

Floridures

e qu s n ng me s Fo for let bo

A ctivitats interactives: «Aprèn jugant» i «Posa’t a prova!» Fitxes: Conceptes fitxats El que és essencial Proves d’avaluació: bàsica, avançada i competencial. Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

Cocs

ts tis

TIC

Vibrions

Plantes

No oblideu consultar el document «Claus del projecte», amb el qual s’obté informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau.

s ue s lg elle A m r ve s ue Alg rons Pluricel·lulars r ma

Protozous

Bacils

Cultura emprenedora

Riz òp

Desenvolupament del pensament

od es Es po ro zo A us ve lgu e rd s es

1 el·la ts

En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats sobre les quals podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge.

ORGANITZA LES IDEES

Flag

Pla lingüístic

Ciliats

COMPRENDE

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama. Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es. Ciliados

a l es M o

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

as lg s ja ro

9 Lee el texto siguiente y responde:

Mohos

fundidades del océano.

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias. • Di en qué consiste la bipartición bacteriana. • Explica cómo se nutren los protozoos. • Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

mano las bacterias, los protozoos, las algas y los hongos. a) Las características principales de los moneras. b) Las características principales de los protozoos. c) Las características principales de las algas. d) Las características principales de los hongos.

a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético.

c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien. Se me plantean algunas dudas

…

No lo entiendo

…

No lo sé

…

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

2 L’activitat següent té com a finalitat que l’alumnat faci una síntesi o resum dels punts més re• Els bacteris poden tenir nutrició autòtrofa, si sintetitzen la seva pròpia matèria orgànica

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno:

REFLEXIONA

algunos protozoos.

• Nombra:

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

Haz un resumen

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

FES UN RESUM llevants de la unitat, que són els següents:

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

Ho ng os

nim

s sta

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

Protozoos

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas:

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

Pla lingüístic En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats amb què podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar-los la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge. Desenvolupament del pensament No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per donar a conèixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1. Cultura emprenedora No oblideu consultar el document «Claus del projecte», per obtenir informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau. TIC

A ctivitats interactives: «Aprèn jugant» i «Posa’t a prova!» Fitxes: Conceptes fitxats El que és essencial Proves d’avaluació: bàsica, avançada i competencial. Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

mitjançant la fotosíntesi; o nutrició heteròtrofa, si s’alimenten de la matèria orgànica d’altres éssers vius. Dins de la nutrició heteròtrofa, se subdivideixen en: bacteris sapròfits o descomponedors, que es nodreixen de restes de matèria orgànica del medi; bacteris simbiòtics, que estableixen relacions d’ajuda mútua amb altres éssers vius, anomenades simbiosis; i bacteris paràsits, que obtenen la matèria orgànica d’organismes en què viuen i als quals perjudiquen.

• Els bacteris es reprodueixen asexualment, per bipartició: divideixen en dos la seva única cèl·lula. La bipartició comença amb el creixement del bacteri i la duplicació o còpia del seu material genètic (ADN). Posteriorment, el bacteri s’estreny pel centre i reparteix el seu contingut en dos, per finalitzar amb l’estrangulació i separació total en dues cèl·lules filla.

• Els protozous són heteròtrofs. Alguns són paràsits, ja que prenen la matèria orgànica d’altres éssers vius en què viuen i als quals causen una malaltia; d’altres s’alimenten de matèria orgànica, de bacteris i d’altres protoctists.

• Els protozous que presenten moviment poden fer-ho mitjançant cilis, unes prolongacions curtes i abundants de la membrana que mouen a l’uníson; flagels, unes estructures llargues en forma de fuet, o mitjançant deformacions citoplasmàtiques denominades pseudopodis.

• Per classificar les algues, el criteri utilitzat és el pigment majoritari: clorofil·la per a les verdes, pigments vermells per a les vermelles i ataronjats per a les marrons o terroses.

• Les algues es poden reproduir asexualment per bipartició; per fragmentació, quan es forma un individu nou a partir d’un fragment de l’altre; o mitjançant espores, unes cèl·lules especialitzades a partir de les quals s’originen algues noves; i sexualment, mitjançant gàmetes. En algunes algues pluricel·lulars es produeix alternança entre la reproducció sexual i l’asexual.

• Els fongs unicel·lulars poden viure com formes lliures o créixer en fruites, plantes o altres éssers vius, alimentant-se’n, i als quals poden parasitar o amb els quals estableixen una simbiosi. Molts fongs que formen bolets viuen fixos a terra.

• Els bacteris poden ser beneficiosos, com els simbiòtics que viuen en el nostre organisme i l’ajuden a funcionar bé, o els descomponedors, que s’utilitzen en la depuració d’aigües residuals i en el tractament de residus. També són beneficiosos els bacteris fotosintètics que oxigenen l’aigua i l’atmosfera, i els fermentadors, que s’utilitzen per fabricar formatge, iogurt o vinagre. D’altra banda, alguns bacteris poden provocar malalties com el tètanus o la salmonel·losi, d’altres contaminen i espatllen els aliments. Alguns protozous són de gran importància en la depuració d’aigües residuals, ja que s’alimenten dels bacteris descomponedors presents en aquestes aigües. Uns altres formen part del plàncton, i serveixen d’aliment a molts organismes aquàtics dels quals, al seu torn, s’alimenta l’ésser humà. Tanmateix, també poden perjudicar pel fet de ser paràsits i causar malalties, com la malària o l’amebiasi. Pel que fa a les algues, el benefici és l’oxigenació de l’aigua i de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi, alhora que rebaixen la quantitat de CO2. A més a més, l’ésser humà les utilitza com a aliment, com a fertilitzant i com a base per al pinso del bestiar. Així mateix, de les algues s’extreuen substàncies com l’agar, que s’utilitza com a espessidor alimentari i com a medi de cultiu de plantes o bacteris als laboratoris. D’altra banda, poden perjudicar-nos mitjançant la producció de toxines, que pot afectar tant la flora com la fauna marina i arribar a l’ésser humà a través del peix contaminat. Finalment, els fongs produeixen benefici en descompondre la matèria orgànica del sòl, fet que dona lloc a la formació l’humus. Alguns bolets, com les tòfones o els esclata-sangs, són molt apreciats en gastronomia. Moltes floridures produeixen antibiòtics i altres medicaments. Els rents s’utilitzen per a la fabricació de begudes alcohòliques i aliments com el pa. Però poden ser perjudicials, ja que causen malalties com el peu d’atleta o la tinya. També infecten les plantes i fan malbé les collites. A més, les toxines d’alguns bolets poden ser mortals. a) Les moneres són organismes procariotes, unicel·lulars, de nutrició autòtrofa o heteròtrofa, i la majoria tenen una mida microscòpica. b) Els protozous són organismes eucariotes, senzills, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humides o a l’interior d’altres éssers vius. c) Les algues són organismes eucariotes senzills, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest cas no formen teixits) i autòtrofs. Viuen en medis aquàtics. d) Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest cas no formen teixits) i heteròtrofs. Viuen en llocs humits, amb temperatures suaus i protegits de la llum.

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama. Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es. Ciliados

a l es M o

as lg s ja ro

9 Lee el texto siguiente y responde:

Mohos

fundidades del océano.

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias. • Di en qué consiste la bipartición bacteriana. • Explica cómo se nutren los protozoos. • Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

algunos protozoos.

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno: a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

a) ¿Cuál es el verdadero cuerpo del hongo? ¿Dónde se encuentra?

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

b) Explica las etapas del proceso que está representado en la imagen. c) ¿Qué crees que ocurre si cuando recolectamos setas, en lugar de cortarlas a ras del sustrato, las arrancamos?

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien. Se me plantean algunas dudas

No lo entiendo

…

c) Es mouen els organismes A, mitjançant un flagel, i D, mitjançant cilis. d) Viuen aïllats els organismes A, C, D i E, i pot formar colònies l’organisme B. e) Poden causen malalties a l’ésser humà alguns organismes dels grups A, C, D i E.

No lo sé

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

3 a) A-Protozou flagel·lat del regne dels protoctists, B-Alga unicel·lular del regne dels protoc-

b) Quant a la nutrició: heteròtrofa, els organismes A, C, D i E; autòtrofa, l’organisme B.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético.

REFLEXIONA

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

Haz un resumen

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

INTERPRETA IMATGES tists, C-Rent, fong unicel·lular del regne dels fongs, D-Protozou ciliat del regne dels protoctists, E-Bacteri espiroqueta, del regne de les moneres.

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

Ho ng os

nim

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

s sta

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

Protozoos

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas: A

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

Plan Lingüístico En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats sobre les quals podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge. Desenvolupament del pensament No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per donar a conèixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1. Cultura emprenedora No oblideu consultar el document «Claus del projecte», per obtenir informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau. TIC

f) Es reprodueixen de forma asexual tots, però també poden fer-ho de forma sexual alguns, com A, B, C i D.

4 1-Capell, 2-Espores, 3-Miceli i 4-Làmines. a) El vertader cos del fong és el miceli, que es troba davall de la terra. b) A la imatge es representa la fructificació o formació d’un bolet a partir del miceli fins que està madur i cauen les espores reproductores, que tornaran a formar un miceli nou. c) Si arrabassam els bolets, extreim el miceli de la terra i el fong mor, i per això no podrà tornar a formar bolets.

APLICA

5 a) Paràsits. b) Sapròfits. c) Simbionts.

6 En les profunditats de l’oceà no seria possible trobar algues, ja que són autòtrofes fotosintètiques, per la qual cosa necessiten la llum solar, que no passa més enllà dels 200 m de profunditat (zona fòtica).

7 En l’estilet de 0,1 cm caben 100 plasmodis de 10 micres (0,1 cm són 1 000 micres, i cada plasmodi fa 10 micres).

8 a) Falsa. No totes les algues són pluricel·lulars i visibles a simple vista, n’hi ha d’unicel·lulars i de microscòpiques. b) Falsa. Les algues vermelles tenen clorofil·la, però hi predominen els pigments fotosintètics vermells. c) Falsa. Hi ha algues d’aigua dolça i d’aigua salada. d) Falsa. Només una petita part dels bacteris produeixen malalties. e) Falsa. Les algues es reprodueixen mitjançant reproducció sexual i asexual. f) Falsa. Com que no fan la fotosíntesi, els fongs poden viure en llocs ombrejats i humits. g) Falsa. Els fongs poden produir malalties a tot tipus d’éssers vius.

AVANÇA

9 a) Presenta nutrició mixòtrofa, que consisteix en una doble nutrició, autòtrofa i heteròtrofa. Euglena pot realitzar la fotosíntesi, que és un procés autòtrof, i generar així biomolècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques i de l’energia de la llum solar. Per una altra banda, aquest organisme és capaç de dur a terme una nutrició heteròtrofa, i alimentar-se de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius, que pot captar del medi. b) Davant de l’escassetat de llum, Euglena té avantatge sobre altres algues, ja que pot nodrir-se de forma heteròtrofa. c) Actualment, el cultiu d’algues microscòpiques, denominades microalgues, és un camp que té moltes aplicacions biotecnològiques. Les microalgues mixòtrofes poden créixer en absència de llum, a partir de composts orgànics, i per això es poden utilitzar per a la depuració de les aigües residuals, de les quals eliminen el carboni orgànic i diversos tipus de composts de nitrogen i fòsfor. Posteriorment, les microalgues poden constituir la matèria primera per a la producció de biocombustibles. A partir dels olis que contenen les seves membranes i que els permeten flotar, es pot obtenir biodièsel. Algunes microalgues produeixen també etanol, i per això s’utilitzen per a la fabricació de bioetanol. Les microalgues també es poden utilitzar com a biomassa; el seu cultiu és més eficient i ecològic, sobretot si la producció està associada a la depuració d’aigües.

REFLEXIONA En aquesta unitat, l’alumnat haurà descobert molts microorganismes i la influència que tenen alguns en l’alimentació. A més, haurà elaborat una llista amb algunes espècies patògenes, i haurà experimentat i haurà tret conclusions sobre les diferències entre l’aigua de l’aixeta, tractada per al consum, i l’aigua d’un riu o d’un bassiot. Les activitats s’hauran fet en un ambient col·laboratiu amb el grup de treball existent. L’alumnat disposa, a anayaeducacion.es, d’un qüestionari que l’ajudarà a reflexionar sobre el seu acompliment en les tasques proposades en aquesta unitat. Convé revisar de manera grupal aquells aspectes en els quals l’alumnat mateix hagi detectat un marge de millora.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES L’alumnat disposa, també a anayaeducacion.es, d’una prova que l’ajudarà a avaluar el seu nivell d’adquisició de les habilitats que es posen en joc durant la realització del «Desafiament» proposat.

Anotacions

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Biologia i Geologia 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Programació i claus del projecte

De la LOMLOE a Operació món • Perfil de sortida de l’Educació Secundària