Operació món: Geografia i Història 1º ESO. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil de sortida de l’Educació Secundària - Perfil de sortida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil de sortida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 • Destreses (comunes, geogràfiques i històriques) • Unitat 1. El planeta Terra • Unitat 2. El medi físic de la Terra. Components bàsics • Unitat 3. El medi físic de la Terra. Els continents • Unitat 4. El clima i les zones bioclimàtiques • Unitat 5. Els grans conjunts bioclimàtics • Unitat 6. El medi físic i els bioclimes d’Espanya i de les Illes Balears • Unitat 7. La prehistòria • Unitat 8. Mesopotàmia • Unitat 9. Egipte • Unitat 10. Grècia • Unitat 11. Roma • Unitat 12. Espanya i les Illes Balears a l’antiguitat

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món? Operació món és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha après, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuesquin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuesqui al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen. A més:

Operació món és un projecte que neix compromès amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavoreix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutesquin positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que el capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupi les habilitats i la consciència necessàries per transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents. • Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte ofereix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món ofereix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst per ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món? OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que s’aprèn? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi. En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Llibre de l’alumnat 4

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigeix la nostra societat, cada vegada més diversa.

– L’agricu

E A 12 M

s del s gre cs

nòmiques

L’o rga nitz

Piràmide

ació soc ial

social

ra social

d’Atenes

Habitants Participen

Drets

en el gove rn assem

Ciutadans : 40 000

Rics

CIUTADANS

Pobres

Estranger s o metecs: 70 000 Esclaus: 125 000

Deures de la ciuta Formen t blees i pren Han d’ana en decisions Controlen r al serve i miel poder litar dels magi Poden poss strats eir terres Els rics paguen Poden exerc un impost per ir profe la guerra mariners, ssions: artistes... mercader s, Paguen les Els ciuta festes dans pobr es reben exercir funci diner ons s públiques per pectacles i assistir a esPoden ser comercian ts i artes Se’ls perm ans et assistir Han d’ana a festes r al serve No tenen i militar drets políti cs No tenen drets

Han de fer feina per l’Estat o per als amos a

Fer servir

isió soc

200

U 10

Estructu

4.2 La div

NCI

Pro fes sion

ivitats eco

ial A cada poli s, les pers ones es divid gories soci als: els ciut ien en due adans i els s cate– Els ciutada no ciutada ns eren els ns. en la vida únics que podien part política, tant si eren icipar estaven obli rics com gats a pag humils, i cit. Form ar imposto aven s i a serv ir l’exèrres dels qua aquest grup els hom ls, o nom es lliures és un dels els paaquesta polis. dos, havi en nat en – Els no ciut adans, en canvi, no la vida polí podien part tica ni exer icipar en cir càrrecs grup pert anyien: públics. En aquest • Els estr angers o metecs. que es ded Eren pers icaven al ones lliure comerç i què no se’ls s a l’art permetia posseir terre esania, per• Els escl s. aus. Eren els presone sones que rs de gue no havien rra o perpogut pag neralment, ar els deu feien fein tes. Gea al cam pedreres, p, a les min o al servei es i a les domèstic • Les don . es. Cap no tenia dret res o escl s polítics, aves. fossin lliu-

INCLOU

CÈ

i societat

ltura era la base de cava als l’econom pocs terre ia i es prac nys plan principals tis existent varen ser s. Els cult els cereals, fruita i l’hor ius la vinya, talissa. l’olivera, la Gairebé tote s les terre s pertanyi de grans en a un grup propieta ris. Els prop redu obtenien ït ietaris peti el que és ts a penes necessar contrate i per viur mps els e, i qualsev obligava perill de ol a endeuta caure en r-se, amb l’esclavit – La ramade el ud a caus a dels deu ria es prac tes. ticava a camps dels les muntany poblats i es es ovelles, porc basava en i als la cria de s, bous i cabres, cavalls. – L’artesa nia fabricav a ceràmic realitzava a, vidre en tallers i teixits. que usav esclava. Es en mà d’ob ra lliure o – El comerç, que va emp tivitat més rar la mon important. eda, va ser Els comerci ser uns mar l’acants grec ins excel·len s varen la Mediterr ts, varen ània i vare navegar per tota n aprofitar gica de l’Hè la situació l·lade entr estratèe Europa, Àsia i Àfri ca.

PROJECTE DIGITAL 1

Economia

4.1 Les act

imatges

2 Reflexio na

Roda lògica

abans de contestar. social, el sexe, la A Grèc

Esclaus

A. Sabater B. Mercader s C. Agricultor s D. Peixater E. Ceramiste s F. Miner

Dones

NO CIUTA

DANS

Estrangers

La socie tat a dir, l’eco grega era una socie nomia es basava en tat esclavista; és d’obra escla el treball va. de la mà

Condició

femenina

ia, com influ llibertat, 3 Quines la procedè ïen en la activitats ncia i la riqu posició exercien esa econ 4 Llegeix les dones? òmica? els textos que aco mpanyen tu? la imatge de les don es. Què aments disc riminato ris es diferènc ies hi havi nes quant a a la Grèc a drets polít ia antiga ics. Creus entre hom que es man es i dotenen avui dia? n’opines

Rebutjar

comport

5 Explica quin

Els contemp oranis opin en

AVANÇA Fer servir

«A la dona li convé darrere la més estar porta que agua per a l’hom e no és acon itar-hi; romandre sellable a ca seva» .

EN COM

Xenofont (431 aC-35 historiador, militar i filòso 4 aC), f grec.

PETÈNC

textos i ima tges

IES

1 Amb l’aju da de les imatges una relac superiors ió de

les professio i del text grecs. , fes ns exercide s pels antic s Indica, en cada cas, l’activitat s’inclou la econòmica professió. en què

«Ningú no gosaria fer un lloc on festes en hi des: les done hagi dones casa s casades cipen en ni partiels rits, ni cons banquets dels maamb perso ideren lícit menj ar nes que no form part de la en família, i molt manc amb un que o acaba d’arr ibar». aC-349 aC), orador grec.

GEOG RAFI

A I HIST ÒRIA

Iseu (420

201

A LA RECERCA DE L'ORIGEN DE LA DEMOCRÀCIA

1 Trim estre

ESO

lea

Tr im est re

Ill

Illes Balea rs

G E O G R A F IA I H IS T Ò R IA

Amb aquesta investigació, descobrireu que les institucions democràtique i altres aspectes de la nostra cultura tenen l'origen en la civilització gre Aquesta civilització neix a l'entorn geogràfic de Grècia i s'estén amb les zacions que les polis gregues duen a terme per les terres de la Mediterrà Alexandre el Gran, la cultura grega, a més de per la Mediterrània, es d Egipte i el Pròxim Orient. Alhora, des del segle viii aC, a la península Itàlica de Roma cobra importància i expandeix la seva influència a tot Itàlia m la conquesta militar. I així comencen els enfrontaments amb hel·lens cart pel control de la Mediterrània, que aconseguirà, a principi del segle i dC naixement de l'imperi Romà.

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

Cada una d'aquestes civilitzacions contribuí a conformar allò que s'anom tura grecollatina: des de noms de ciutats i rius fins a conceptes, com ar cràcia, ciutadania, política, etc.

La indagació, el treball en grup i fer servir les noves tecnologies seran inst imprescindibles en aquesta investigació, amb la qual us convertireu en d de la història. La tasca té relació amb els ODS 5, 8, 10, 11, 16 i 17. SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

-Delgado

, M. C. Muñoz

Activam els coneixements previs

ESO

mó eraci n ó

M. Burgos

Unitat 10

Organitzam el grup i repartim les tasques

Cercam i org la informaci conceptual/e

Unitat 11 Unitat 12

190

Projecte digital Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

REVISA LES TEVES

DOSSIER D’APRENENTA TGE

Competència

ÈNCIA

Comunicació lingüística

DEIXA PETJADA

EL DESAFIAMENT

FES DIFUSIÓ DEL TREBAL

L QUE HEU FET

• Trobar, seleccionar i contrastar informació de fonts diverses i a

Grècia

• Manejar amb autonomia l'entorn digital a través del qual adqui-

Theano de Crotona. Matemàtica i filòsofa

preguntes i comprovar hipòtesis mitjançant l'experimentació i la indagació, i explicar què passa amb una actitud crítica.

rirem coneixements i reforçarem allò que hàgim après fent servir programes que ens permetin crear els nostres materials.

• Analitzar de manera crítica el món que ens envolta.

800 aC

és fruit de societats amb diferents cultures, religions, etc.

truments detectius

A l’antiga Grècia no era gaire comú que les dones poguessin accedir als cercles acadèmics; així i tot, tant homes com dones hem estat integrants de l’escola de Pitàgores, a la qual pensadores com ara Themistoclea o Damo, entre d’altres, han assistit al llarg dels anys. La civilització grega, en la qual he pogut desenvolupar les meves idees, ha fet aportacions importants en els camps de la filosofia, l’art i la ciència. Per això, es considera el bressol del pensament occidental. A més

a més, ha ofert formes noves d’organització política, com per exemple la democràcia.

Compartim la feina

Recordam, reflexionam, posam a prova les nostres competències

He organitzat el temps bé, complint els terminis

ACTIVAM ELS CONEIXEMENTS PREVIS

Avaluam

Investiga sobre la proporció àuria i el significat del nombre per a les persones que integraven l’escola pitagòrica.

2 Saps què significa la paraula democràcia. Explica-la a partir de les teves nocions sobre la democràcia a l’actualitat.

336 aC

30 aC

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA

La civilització grega ens ha llegat un gran patrimoni artístic. Esmenta alguns dels monuments de l’antiga Grècia que coneguis.

Al poble grec ens uneix una mateixa cultura, també 256 parlam la mateixa llengua i compartim la manera de rendir culte a deesses i déus. Per a nosaltres, el temple és l’edifici més important.

•

A quin lloc se situa i quina va ser la seva evolució històrica.

Comprovam. Resol les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, pots consultar la informació que conté la unitat.

4 Quines aportacions va fer la civilització grega en art, ciència i tecnologia?

El que s'ha expressat ha quedat El que s'ha expressat ha clar en l'àmbit de quedat clar en les persones més l'àmbit personal. properes.

He organitzat bé el temps, encara que no he complert els terminis

No he aconseguit organitzar bé el temps

la feina que heu fet.

He localitzat les fonts d'informació que necessitava He localitzat sense problema tota la informació

No he aconseguit localitzar tota la informació que necessitava

He fet bé la presentació

REVISA

TREBAL L QUE Què sabem deEL Grècia HEU i Roma? Quina FET EN GRUP interacció hi ha amb la península Ibèrica? Com s'orA anayaed ucacion.e ganitzen políticament s, trobareu aquesta i socialment? activitat per avaluar en grup. el treball que heu fet 1.2 Analitzam i reflexionam sobre la importància Acceptable de treballar en grup Millorable

ORGANITZAM EL GRUP Molt bé I REPARTIM LES TASQUES 2.1 Formam grups de treball i repartim les tasques Inadequ at

Excel·lent

CERCAM I ORGANITZAM LA INFORMACIÓ 3.1 Investigam a través d'internet i el llibre de text l'evolució històrica, els models d'organització de les polis i la seva estructura social, i el penExplica la teva valoraci ó sament filosòfic

No he trobat la informació que necessitava

He fet bé la part de la presentació que em corresponia He fet la presentació, però no tan bé com m'hauria agradat

La nostra feina com a grup ha estat…

El nostre treball

individual ha estat… Hem col·laborat en el desenvolupament del projecte

No he fet bé la presentació

Tots hem aportat idees per desenvolupar el projecte Hem difós el nostre treball en equip

Ens ha agradat treballar en equip

257

4.1 Feim un eix cronològic i un mapa de la Grècia clàssica que inclogui les colonitzacions i l'expansió hel·lenística DESENVOLUPAM EL PROJECTE

tura.

L’art grec: quin tipus d’edificis es varen construir i com eren les ciutats. L’evolució de l’escultura i la ceràmica.

Nivell 1 Crec que el meu nivell d'expressió oral i escrita en aquesta tasca encara és millorable.

3.2 Comprenem la cosmovisió grega: mitologia vs. filosofia

• L’organització política, econòmica i social. • Els aspectes de la vida quotidiana, la religió i la cul•

Nivell 2 Estic satisfet/a amb el meu nivell d'expressió oral i escrita en aquesta tasca.

activitat per avaluar

No he entès què havia de fer

3.3 Reflexionam sobre alguns conceptes: món clàssic, polis, ciutadania, democràcia, mitologia ELABORAM EL PROJECTE

Per entendre la meva civilització, coneixeràs:

PREGUNTES I RESPOSTES

Desenvolupam el projecte

500 aC

No he comprès gaire bé què havia de fer

He sabut organitzar el temps seguint el cronograma establert

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

Llegat

Som Theano de Crotona, matemàtica i filòsofa de l’antiga Grècia. M’he dedicat a estudiar la teoria de nombres i també he escrit sobre astronomia, física i medicina, durant el segle vi aC. He format part de l’escola pitagòrica i un dels meus treballs més coneguts és sobre el teorema de la proporció àuria.

• Conèixer el patrimoni cultural al llarg de la història, sabent que la seva diversitat

Elaboram el projecte

s, trobareu aquesta

1.1

ÈPOCA ARCAICA ÈPOCA CLÀSSICA

El que s'ha expressat ho ha estès una àmplia majoria de persones.

…

He comprès perfectament la tasca que havia de desenvolupar

Entre quins segles es desenvolupa l’antiga civilització grega? Amb quines altres civilitzacions antigues va coincidir en el temps? Identifica els períodes en què es divideix la seva història.

valorar-ne la fiabilitat per evitar notícies falses.

• Posar en pràctica plantejaments científics per treballar, plantejar

El que s'ha expressat ho ha estès tota la comunitat educativa.

Estic bastant satisfet/a amb el meu nivell d'expressió oral i escrita en aquesta tasca.

He comprès la tasca encomanada

Temps

i mostrant una actitud cooperativa i respectuosa.

Nivell 3

A anayaeducacion.e

Identifica l’espai geogràfic que va ocupar el món grec. A

on es va establir l’escola pitagòrica.

• Treballar la comunicació, tant oral com escrita, de manera correcta

mena culra demo-

Social

quins territoris acLa manera de fer difusió de la feina feta serà tuals es va situar la a través de l'anuari té, del bloc del departam del centre, si en ent o de la classe i/o civilització grega? a través del web de l'institut. Aquí exposarem un Què eren les colòpetit dossier, fet entre la classe, en el qual aplegare clusions a què hem arribat nies? m les conamb l'activitat de les notes adhesives. També incloure fotografies o vídeos fets durant hi un el procés de treball Localitza en podem i les mapaexposicio Crotona, ns. lloc

PER DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

Nivell 4 Crec que el meu nivell d'expressió oral i escrita en aquesta tasca ha estat excel·lent.

AVALUA LA TEVA FEINA

Espai

Sabíeu que la democràcia va néixer al món grecollatí?

Descriptor Expressar fets, pensaments o sentiments, de manera oral o escrita. Posar tot allò que s’ha expressat al servei de la convivència i la igualtat.

Quan acabem el treball sobre el món clàssic, farem una activitat en què l'alumnat anotarà de tancament en paperets adhesius les idees aportades d'aquest bloc i els aferrarà a les unitats a la pissarra. A més, inclourem la nostra contribució als Objectius de desenvo nible a través del desenvo lupament sostelupament d'aquesta unitat, i destacarem d'afrontar les qüestion la importància s de manera col·lectiv a, centrant-nos en els tius de treballar en grup. aspectes posi-

Com a detectius de la història, juntament amb altres companys i companyes detectius, heu de cercar i encaixar les peces del trencaclosques per tenir una visió general del món clàssic i comprendre el paper fonamental que exerceix en la nostra realitat actual i en el nostre sistema polític. Organitzarem els esdeveniments en un eix cronològic i les idees principals, en un mapa conceptual, en el qual organitzarem els resultats de la investigació. En haver acabat la investigació, n'exposarem els resultats.

COMPETÈNCIES

Per posar a prova les competències que hem treballat a l'espai digital, una sèrie d'activitats, proposam a les quals haureu de sumar les del Banc us serviran per repassar, de Recursos, que recordar… Amb aquestes fitxes d'autoavaluació, també podreu comprovar el ment de les competè grau d'assolincies que heu de desenvo lupar.

MILLORAR LA CONVIV

es actuals ecollatina. s colonitània. Amb difon per a, la ciutat mitjançant taginesos C, amb el

ganitzam ió: mapa /esquema

Les pàgines finals de cada unitat ofereixen propostes dissenyades per reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha après.

Una altra mirada A banda de les dones que varen formar part de l’escola de Pitàgores, a l’antiga Grècia n’hi va haver d’altres que varen destacar per la seva tasca científica i filosòfica, com ara Aspàsia de Milet. Cerca informació sobre ella i escriu-ne una biografia breu.

5.1 Sintetitzam el que hem après en diverses diapositives

+ orientacions a anayaeducacion.es

192

191

193

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobreix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballi.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

El mapa físic dels continents (II). Amèrica

Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra. Té 42 960 000 km2 que representen el 28,70 % de la superfície terrestre. El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlàntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering. Se sol dividir en dos subcontinent s, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.

100%

2.1 El relleu continental

– El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen a les regions centrals

i estan recorregudes per rius grans: les Grans Planes, l’Amazones, la Pampa argentina. Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes. – Les illes principals són Grenlàndia, Victòria, Baffin, Terranova, Aleutianes, Antilles i Terra del Foc. – Les costes d’Amèrica del Nord són retallades, amb nombroses penínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i Hornos). 9:45 AM

2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Les mars principals són la del Labrador, al nord, i el Carib, al centre. Els llacs són més abundants a Amèrica del Nord, on hi ha els Grans Llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario); a Amèrica del Sud destaquen el Maracaibo i el Titicaca.

Mapa f

Dades bàsiques

ºN

I ll e

s Aleu

Altitud mitjana: 655 m Pic més alt: Aconcagua (6 960 m) Riu més cabalós i més llarg de la Terra: Amazones (7 062 km) Llac més important: Superior

40º

(84 131 km2)

30º N

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Tròpic d

Interpretar mapes

e Cànce

20º N

1 Quin element geogràfic separa Amèrica d’Àsia?

2 Usa l’escala del mapa i mesura la

10º N

distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.

Manejar mapes Equador

3 Localitza en un mapa físic mut d’Amèrica les unitats del relleu, les mars i els rius que es mencionen en el text.

Els rius són llargs i cabalosos. A Amèrica del Nord destaquen els rius Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri i Río Bravo. A Amèrica del Sud destaquen l’Amazones, que és el més llarg del continent (7 062 km), l’Orinoco i el Paraná.

10º S

4 Escriu en el quadern els noms dels quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues a quina serralada i a quin país es troben.

Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord

20º S apricorn Tròpic de C

Altitud (m)

500

1000

1500

2000

SERRALADA DELS APALATXES

2500

Mt. Mitchell 2037

3000

3500

Riu

Llac

Costa Est

30º S

Mt. Wilson 4343

3945 Distància (km)

Pic

Oceà Atlàntic

Riu Colorado

Oceà Pacífic

2000 1000

Costa Oest

iPad

MUNTANYES ROCALLOSES Mt. Ellen 3501

Riu Mississipí

SIERRA NEVADA

White Mountain 4341

Riu Arkansas

5000 4000 3000

500 16

1000 0º O

I per a l’alumnat? Qué t’ofereix? Recursos

100%

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per obtenir una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives. • Estudiar: resums, esquemes... • Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

• Avaluar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

100%

Inclusió i atenció a la diversitat • L’essencial.

iPad

9:45 AM

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

100%

Avaluació • Generador de proves d’avaluació i d’exercitació. • Avaluació per unitats. 9:45 AM

• Avaluació competencial. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per avaluar la pràctica docent.

0º

ºN

Illes de la Reina Elisabet

100%

20º O

ºO

80º

0º

ºO

100º

Ellesmere

ºN

rin

140º

80º O

160º

O L C R AC EÀ TI IA L C M a G

t de

80º

180º O

físic d’Amèrica

ti c

a vi

de ls C f o s t a Ap ala txe

Mississ ipí

Plan a d d

Col or

Plana

gò

ap aj ós

Aragu X i n ú g ai

S. Geral de S ã Goiás oF ranc i

aço

40º

2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics que resulten rellevants en l’actualitat, des del que és local al que és global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú.

• Biodiversitat. Dinàmiques i ame naces dels ecosistemes planetaris. Formes i processos de modifi cació de la superfície terrestre. Riquesa i valor del patrimoni natural. La influència humana en l’alteració dels ecosistemes en el passat i l’actualitat. • Tecnologies de la informació. Maneig i utilització de disposi tius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals. Recerca, tractament de la informació i ela boració de coneixement. Ús segur de les xarxes de comunicació. B. Societats i territoris • Mètodes d’investigació per a la construcció del coneixement de la geografia. Metodologies del pensament geogràfic. C. Compromís cívic • Igualtat de gènere. Manifesta cions i conductes no sexistes. • Consciència ambiental. Respecte, protecció i necessitat de cuidar els éssers vius i el planeta.

QUÈ APRENDREM? Pàgina inicial

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

2. El mapa físic dels continents (II). Amèrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

3. El mapa físic dels continents (III). Àfrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

4. El mapa físic dels continents (IV). Europa • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

5. El mapa físic dels continents (V). L’Antàrtida i Oceania • Les aigües

30º O

Personatges: Fanny Bullock Workman

• Fanny Bullock Workman. Una geògrafa pionera

• L’Antàrtida. El relleu continental

40º O

50º O

20º S

30º S

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE A. Reptes del món actual • Ubicació espacial: representació de l’espai, orientació i escales. Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de ma pes, esquemes, imatges i repre sentacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG).

Orientació acadèmica i professional.

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Ho comprovam. Compromís ODS 7. Metes 7.2 i 7.3

• Les claus d’Operació món

Mapes interactius: «El relleu d’Àsia» i «La hidrografia d’Àsia» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àsia» i «El relleu i els estats d’Àsia» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àsia

Desenvolupament del pensament. Tècnica: Anàlisi associativa.

• Proposta didàctica

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Interpretació compartida.

• Programacions en Word i PDF

Mapes interactius: «El relleu d’Amèrica» i «La hidrografia d’Amèrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Amèrica» i «El relleu i els estats d’Amèrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Amèrica

Mapes interactius: «El relleu d’Àfrica» i «La hidrografia d’Àfrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àfrica» i «El relleu i els estats d’Àfrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àfrica

Cultura emprenedora: Creativitat i creació.

Mapes interactius: «El relleu d’Europa» i «La hidrografia d’Europa» Mapes interactius amb activitat interactiva; «La hidrografia i els estats d’Europa» i «El relleu i els estats d’Europa» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Europa

Juruena

Paragu ai Pa

Ben i

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Cercar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present utilitzant críticament fonts geogràfiques per adquirir coneixements, elaborar i expressar continguts en diversos formats.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

dos Pato

Badia Grande Magallanes Illes Mal o Falk vines Terra land del Foc Cap d’Hornos 60º O

iPad

B ran co

de ir a

Chaco

Gran ná

Desert d’Ataca ma

C rr a m órd a d o e p ba a

Llacuna

N Pa

Altiplà Brasiler

ná Grande d’ ra S. r Cap Frío

Co Riu de lor la Plata Neado gr Badia Blanc a Golf de Sant Matie s Península Valdés Golf de Sant Jordi Cap Tres Puntas

70º O

Cap de São Roque

Altiplà de Borborema o 10º S sc

80º O

90º O

100º O

110º O

yo ma lco S a l a d or t e Pi d el N o

E s t.

O C E À G L A C I A L A N TÀ R TIC

i ua ug Ur

El medi físic de la Terra. Els continents

3. Identificar i analitzar els elements del paisatge.

Illa de Marajó

zones Ama

Altiplà de Mato Grosso

A D A L Altiplano

Illa Chiloé Chonos

Mamoré

6000 5000 4000 3000 2000 1000 500 200 0 -100

140º O

a M

r na íba

Serra la S da Ser err Occ ral ala idental ad da a O Central ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s

Punta Angamos

Altitud (m)

Boques de l’Amazones

Tocantins

Aconcagua 6960

Cap Orange

LANA AMAZÒNICA

rus Pu

ali Ucay

10º N

Boques de l’Orinoco

Massís de la Guaiana

Caqu N egro etá Japur Chimborazo Putumay á o ón 6 310 M ar a P

Huascarán 6 718

120º O

I C N T L À AT

el l rm

G. de Panamà

Punta Pariñas

130º O

20º N

Hispaniola

Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 co Ori n o

Istme de Panamà

P A C Í F I C

lles

30º N

Mar Carib Golf dels Mosquitos

Golf de Guayaquil

2000 km 140º

À C E

PLANES

ipí ss si n a Pl

ado

rnia

lifò

l o ta av orie n adre .M icà Mex d là ci oc S Altip dre Ma

rra Sie

lf de

Golf d’Hondures Jamaica

G ra

l suTehuantepec r

Illes A nti

Cuba

Illes Galápagos

1500 150º O

40º

9:45 AM

ANS GR

LLO

Orizaba Península 5610 Istme de de Yucatán

Golf de Tehuantepec

150º O

Yuk on

e td

Fraser

va s t a S. Ne nera

CA S RO

e . M nt ad a l re de

ºN

NYE

ralada

N TA

Ser

Se C a r r. d sc e le ad es s

E st

ka as Al

Slave

nzie Macke ackenzie lM ar Li

Cap Corrientes

O C E À

ºN

de g ar M er in B

Arxipè lag tre Be r d un Es de Parry au e Àr ts. Ba f o r de Illa Melville dia ar Broo t Banks ol Mc ks Príncip Devon Ba dia nlàn eP Kin Yukon rcl ffi de de Gal·les Gre Terr Ce Kuskokwim6194 ley n Illa Victò a de d’ en ria Munts Munt Al ín Península Baf s. d .d as su ka la ’ e fin de Melville Back Conca Go Thelo d’A lf de Foxe n laska d Arx Estr. de Hu dso Cap y Ale ipèlag n Chidle Peace Arxipè xander Badia de Península del Reina lag de Ma r a Hudson d’Ungava hill or sc Carlo la urc Lab rad aba Ch ta Península Ath on els Vancou del Labrador B. ver James Cap Flatt Altiplà Albany ery Laurentià Columbi Terranova Golf Missouri a ç en de Sant Cap Race or Llorenç E str. Cap Blan Ll Mi de Cabot Altiplà co s nt Pen. de del Cap Men Sa e Nova Escòcia docino Missouri Gran Cap Sable Plat t e a Conca C Cap Cod en i ss Altiplà tra ou Arka Long Island ri nsas l del Altiplà Colorado o i h d’Ozark O Canadian da Cap d’Hatteras la Ve la l ra Gran e l Go S er e Desierto Illes Bermudes Río Br Península de S la Costa Baixa Califòrnia de Península Cap Canaveral Golf de de Florida Illes Bahames Mèxic a Cap de San Lucas ri d Estr. de Flo

utianes

20º O

50º

10º O

• Oceania. El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

Mapes interactius: «El relleu d’Oceania» i «El relleu de l’Antàrtida» Mapes interactius amb activitat interactiva: «El relleu i els estats d’Oceania» i «La hidrografia i els estats d’Oceania» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Oceania

Cultura emprenedora: Iniciativa.

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món. • Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per treballar la clau emocional.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per aprendre jugant)

100%

Per estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per exercitar • Activitats interactives • Problemas resolts

100%

iPad

• Simulacions literària

9:45 AM

Per avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

iPad

9:45 AM

100%

iPad 9:45 AM 100%

Fons de fitxes per treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. •S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques. Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

Fitxes per adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge. • Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu. • Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat. • Trastorn de l’espectre autista. •A lumnat amb condicions personals o història escolar especials. Per elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa. • Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual. • Es fan servir enunciats curts. • Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats. • Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau). • S’utilitza un vocabulari senzill. • S’estructuren els espais per donar claredat al que s’exposa.

iPad

9:45 AM

100%

Fitxes d’aprofundiment (P) En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat apliqui i aprofundesqui en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, pugui ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats.

iPad

9:45 AM

100%

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament. • Una prova competencial per avaluar el progrés en l’adquisició del perfil de sortida.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •U na guia per treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs. •U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. •U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seva realitat quotidiana. Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seva presa de decisions. • Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats. • L’avaluació competencial. Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per avaluar el que s’ha après, la seva aplicació i la seva generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribueixin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

• Orientació acadèmica i professional. Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que els capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi. • 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercuteixin positivament en algunes metes establertes donin els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atès que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguin ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil de sortida d’ESO El perfil de sortida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introdueix orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que superi amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolesqui el perfil de sortida sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incideixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seves causes complexes, per desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que ofereix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuesqui a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals. Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles personals. CCL2. Comprèn, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per participar en diferents contextos de manera activa i informada i per construir coneixement. CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. CCL4. Llegeix amb autonomia obres diverses adequades a la seva edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seva experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per construir i compartir la interpretació de les obres i per crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva. CCL5. Posa les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per respondre a les seves necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional. CP2. A partir de les seves experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per compartir i construir coneixements nous. STEM5. Emprèn accions fonamentades científicament per preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual. CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seves necessitats en cada ocasió. CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seves accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva. CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible. CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interès i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. STEM2. Utilitza el pensament científic per entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència. STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguin sorgir, adaptant-se davant la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA3. Comprèn proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitat de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives. CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, cercant fonts fiables per validar, sustentar i contrastar la informació, i per obtenir conclusions rellevants.. CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprèn idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seva identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

CC2. Analitza i assumeix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor. CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per aprendre.

CC3. Comprèn i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per construir la seva identitat.

CC4. Comprèn les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

CCEC2. Gaudeix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels elements tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

Competència emprenedora (CE)

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seva sostenibilitat, valorant l’impacte que puguin suposar en l’entorn, per presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li ofereixen.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprèn els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavoresquin el treball col·laboratiu i en equip, per reunir i optimitzar

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil de sortida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil de sortida:

PERFIL DE SORTIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL DE SORTIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla Lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital. CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL DE SORTIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques de cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil de sortida d’Educació Secundària Obligatòria amb què es relaciona:

PERFIL DE SORTIDA

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CD2, CC1.

Cercar, seleccionar, tractar i organitzar informació

CCL1, CCL2, CD2, CC1, CC3, CE3, CCEC3.

Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials

STEM3, STEM4, STEM5, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC1.

1. Cercar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present i del passat, utilitzant críticament fonts històriques i geogràfiques, per adquirir coneixements, elaborar i expressar respostes en diversos formats.

2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials que resultin rellevants en l’actualitat, des del que és local al que és global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències i que contribueixi a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú. Conèixer els principals desafiaments als quals s’han enfrontat diferents societats al llarg del temps 3. Conèixer els principals desafiaments a què s’han enfrontat diferents societats al llarg del temps, identificant les causes i conseqüències dels canvis produïts i els problemes als quals s’enfronten en l’actualitat, mitjançant el desenvolupament de projectes d’investigació i l’ús de fonts fiables, per realitzar propostes que contribueixin al desenvolupament sostenible.

CPSAA2, CC1, CC2, CC3, CC4, CE1.

Identificar i analitzar els elements del paisatge

CCL5, CC1, CC2, CCEC1.

Analitzar de forma crítica plantejaments històrics i geogràfics

CCL5, CPSAA3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.

Conèixer i comprendre els processos geogràfics, històrics i culturals que han conformat la realitat multicultural

4. Identificar i analitzar els elements del paisatge i la seva articulació en sistemes complexos naturals, rurals i urbans, així com l’evolució en el temps, interpretant les causes de les transformacions i valorant el grau d’equilibri en els diferents ecosistemes, per promoure’n la conservació, millora i ús sostenible.

5. Analitzar de forma crítica plantejaments històrics i geogràfics explicant la construcció dels sistemes democràtics i els principis constitucionals que regeixen la vida en comunitat, així com assumint els deures i drets propis al nostre marc de convivència, per promoure la participació ciutadana i la cohesió social.

6. Conèixer i comprendre els processos geogràfics, històrics i culturals que han conformat la realitat multicultural en què vivim, reconeixent la riquesa de la diversitat, i valorant l’aportació dels moviments en defensa de la igualtat, la inclusió i el respecte a les minories, amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus de discriminació. CP3, CPSAA1, CC1 CC2, CC3, CCEC1.

Identificar els fonaments que sostenen les nostres identitats col·lectives i les dels altres

STEM5, CD4, CPSAA2, CPSAA5, CC1, CC2, CC3.

Prendre consciència del paper dels cicles demogràfics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seva evolució al llarg del temps

CCL2, CC1, CC2, CC3, CC4, CE1, CCEC1.

Conèixer i valorar l’aportació del nostre país a la cultura europea i mundial

7. Identificar els fonaments que sostenen les nostres identitats col·lectives i les dels altres, a través del coneixement i posada de relleu del patrimoni material i immaterial que compartim per conservar-lo i respectar els sentiments de pertinença, així com afavorir processos que contribueixin a la cohesió i solidaritat territorial en ordre als valors de l’europeisme i de la Declaració Universal dels Drets Humans.

8. Prendre consciència del paper dels cicles demogràfics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seva evolució al llarg del temps, i analitzar-les de forma crítica, per promoure’n alternatives saludables, sostenibles, enriquidores i respectuoses amb la dignitat humana i el compromís amb la societat i l’entorn.

9. Conèixer i valorar l’aportació del nostre país a la cultura europea i mundial, i destacar-hi la contribució de l’Estat, les seves institucions i altres entitats socials, a la pau, la cooperació internacional, al desenvolupament sostenible i a la ciutadania global, per promoure la consecució d’un món més segur, solidari, sostenible i just.

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantenir l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació. 8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició. 5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació. 3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos. 6.4 Millorar la capacitat per monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1). •A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per afrontar els problemes quotidians (9.2). •F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2). •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4). •F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3). •M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). • Ofereix indicacions i suport per visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). •P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5). •P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seves relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavoreixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1). • Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1). • Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per dinamitzar la participació. • Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1). • Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Ofereix suport Per exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seva transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). • Infografies Pla lingüístic. • Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedesqui a la informació i interaccioni amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha après (5.1).

Defineix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). • Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). •E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil de sortida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

El medi físic de la Terra. Els continents

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

QUÈ APRENDREM?

1. Cercar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present utilitzant críticament fonts geogràfiques per adquirir coneixements, elaborar i expressar continguts en diversos formats.

A. Reptes del món actual • Ubicació espacial: representació de l’espai, orientació i escales. Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de ma pes, esquemes, imatges i repre sentacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG).

Pàgina inicial

2. I ndagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics que resulten rellevants en l’actualitat, des del que és local al que és global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú.

3. I dentificar i analitzar els elements del paisatge.

• Tecnologies de la informació. Maneig i utilització de disposi tius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals. Recerca, tractament de la informació i ela boració de coneixement. Ús segur de les xarxes de comunicació. B. Societats i territoris • Mètodes d’investigació per a la construcció del coneixement de la geografia. Metodologies del pensament geogràfic. C. Compromís cívic • Igualtat de gènere. Manifesta cions i conductes no sexistes. • Consciència ambiental. Respecte, protecció i necessitat de cuidar els éssers vius i el planeta.

• Fanny Bullock Workman. Una geògrafa pionera

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

2. El mapa físic dels continents (II). Amèrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

3. El mapa físic dels continents (III). Àfrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

4. El mapa físic dels continents (IV). Europa • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

5. El mapa físic dels continents (V). L’Antàrtida i Oceania • L’Antàrtida. El relleu continental • Les aigües • Oceania. El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania

Aplica, reflexiona, valora i posa a prova les teves competències Protagonistes

Basat en el Reial Decret del MEIFP • Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics a les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL Personatges: Fanny Bullock Workman

CLAUS PEDAGÒGIQUES AL LLIBRE DE L’ALUMNAT Orientació acadèmica i professional. Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Ho comprovam. Compromís ODS 7. Metes 7.2 i 7.3

apes interactius: «El relleu d’Àsia» i M «La hidrografia d’Àsia» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àsia» i «El relleu i els estats d’Àsia» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àsia

Desenvolupament del pensament. Tècnica: Anàlisi associativa. Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Interpretació compartida.

apes interactius: «El relleu d’Amèrica» i M «La hidrografia d’Amèrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Amèrica» i «El relleu i els estats d’Amèrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Amèrica apes interactius: «El relleu d’Àfrica» i M «La hidrografia d’Àfrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àfrica» i «El relleu i els estats d’Àfrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àfrica

Cultura emprenedora: Creativitat i creació.

apes interactius: «El relleu d’Europa» i M «La hidrografia d’Europa» Mapes interactius amb activitat interactiva; «La hidrografia i els estats d’Europa» i «El relleu i els estats d’Europa» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Europa apes interactius: «El relleu d’Oceania» i M «El relleu de l’Antàrtida» Mapes interactius amb activitat interactiva: «El relleu i els estats d’Oceania» i «La hidrografia i els estats d’Oceania» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Oceania

Cultura emprenedora: Iniciativa.

ibrarium, Pel·licuteca, Diccionari d’Art, Efemèrides L i Mapes conceptuals Fitxes d’«adaptació», fitxes d’«exercitació» i fitxes d’«aprofundiment» Fitxes d’«Avaluació competencial»

Avaluació. Pla lingüístic. Destresa: Text narratiu. TIC.

Presentació de la unitat Al llarg de la unitat s’estudia de forma precisa el medi físic del nostre planeta. Analitzam el relleu i les aigües (mars, rius i llacs) de cada un dels continents: Àsia, Amèrica, Àfrica, Europa, l’Antàrtida i Oceania. De cada un se n’examinen les característiques més importants: situació, extensió, elements del relleu i aigües. El treball es complementa amb el mapa físic de cada continent i un perfil topogràfic d’una de les seves zones. D’aquesta manera podem connectar amb la destresa geogràfica d’analitzar un mapa i perfil topogràfics.

Recursos i materials Per treballar aquesta unitat, a més del llibre de l’alumnat i de la proposta didàctica, vos seran d’utilitat els recursos disponibles en els apartats de la pàgina web del professorat: «Programació, proposta didàctica i documentació del Projecte», «Avaluació», i «Els meus recursos a la web». Recordau que a l’apartat «Diversitat i inclusió», disposau d’un ampli conjunt de fitxes imprimibles de diferents tipus (per adaptar el currículum, d’exercitació i d’aprofundiment) organitzades per continguts (en aquest cas els continents) perquè, en el cas que ho necessiteu, pugueu dur a terme un tractament de la diversitat adequat.

Suggeriments generals IDEES PRÈVIES I DIFICULTATS D’APRENENTATGE Aquesta unitat planteja la comprensió dels diferents elements del relleu i les aigües dels continents. Per a això, suggerim realitzar-ne una primera lectura individual i una altra posterior col·lectiva en veu alta per identificar dubtes. La complexitat més gran es troba en l’assimilació de determinats conceptes geogràfics. Per tant, és important l’elaboració d’un glossari de conceptes geogràfics al quadern de treball a través de resums, esquemes i taules. D’aquesta manera fomentam la lectura comprensiva i el desenvolupament de l’expressió escrita. La redacció del glossari es complementaria amb l’ús dels mapes físics, tant del llibre com dels recursos digitals. TASQUES RELACIONADES Durant el desenvolupament d’aquesta unitat pot resultar convenient i motivador realitzar una sèrie de tasques complementàries. Una seria la lectura de l’obra Cinc setmanes en globus de Jules Verne, que relata un viatge entre l’oceà Índic i l’Atlàntic travessant el continent africà. D’altra banda, incorporar una situació d’aprenentatge que fomenti l’ús de les TIC seria interessant. Suggerim l’ús d’una de les aplicacions informàtiques existents, com Google Earth, en un PC, portàtil o tauleta per realitzar la recerca d’un dels elements del relleu continental o d’alguna de les aigües. EDUCACIÓ EN VALORS L’estudi del medi físic és molt adequat per fer reflexionar l’alumnat sobre els problemes mediambientals que hi ha al nostre planeta. Aprofundint en la geografia física dels diferents continents, l’alumnat pot localitzar les regions més afectades pels problemes que el desenvolupament sostenible intenta resoldre. L’alumnat podrà ser conscient que a determinades zones de l’Àfrica, Amèrica o Àsia hi ha problemes greus com la fam o una educació insuficient, o que en zones desenvolupades d’Europa es duu a terme una sobreexplotació dels recursos naturals.

El medi físic de la Terra. Els continents

Espai Quin és el continent més extens? I el menys extens? Quin lloc ocupa Amèrica per l’extensió?

El relleu i la hidrografia de la Terra Quina és la muntanya més alta de la Terra? A quina serralada es troba i a quin continent pertany? El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quin és el més cabalós de la Terra i a quin continent es troba? A quins continents es troben els rius Volga i Nil?

ESTUDIAM ELS CONTINENTS 6.1 Coneixem els continents que formen les terres emergides 6.2 ODS 7 La força del vent com a font d'energia ACABAM EL PROJECTE DEL VÍDEO 7.1

COMPARTIM I AVALUAM EL TREBALL QUE HEM FET 8.1 Exposam en grup el nostre treball 8.2 Difonem el treball que hem fet a través del diari digital i les xarxes socials

Fanny Bullock Workman. Geògrafa, cartògrafa i exploradora

Està passant Poder contemplar una altra vegada el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill i la falta d’equipament i mitjans, com pitons o mosquetons.

Entre els anys 1888 i 1893 he viatjat en bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, la Indoxina i l’Índia.

També tenc la intenció de desplegar la meva pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estam a finals del segle xix i la dona encara no pot votar.

He estat una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc (1891). I, actualment, em dispòs a fer el quart viatge a l’Himàlaia per conèixer la zona, cartografiar-la millor i escalar novament aquelles muntanyes.

Per comprendre els meus viatges, has de saber:

Una altra mirada

• •

A l’apartat «Protagonistes» coneixeràs altres dones viatgeres i exploradores, com Isabella Bird, que va aconseguir formar part de la Royal Geographical Society, de Londres, o Laura Dekker, que va ser la persona més jove a fer la volta al món.

Quants de continents hi ha a la Terra. Com és cadascun: el seu relleu i les seves aigües.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Cerca informació sobre Fanny Bullock i elabora’n una

de geoposicionament (GPS). També n’hi ha que desenvolupen sistemes de localització estàtica, aplicats a la topografia i cartografia. Podries localitzar tres graus o màsters relacionats amb la teledetecció i el geoposicionament?

petita biografia.

2 Quins continents va recórrer? A quin continent hi ha l’Himàlaia? fragi universal. Hi ha persones dedicades a la geografia que s’especialitzen en la feina amb satèl·lits i en sistemes

Comprovam. Resoleu les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, podeu consultar la informació que trobareu a la unitat.

8.3 N’analitzam i avaluam els resultats

L’Antàrtida es fon. Esbrina què pot suposar aquest fet per a la vida a la Terra. Què s’hi pot fer?

Som Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa i exploradora estatunidenca, i les meves grans aficions són l’escalada als alts cims i els viatges.

3 Cerca informació i digues quan es va aprovar el su-

Per repassar, reflexionam sobre alguns conceptes bàsics de la geografia: coordenades, tectònica de plaques, energies renovables…

7.2 Enregistram el vídeo

El medi físic de la Terra. Els continents

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

Quin continent està dividit en grans illes i arxipèlags? A quin oceà es troba?

INTRODUCCIÓ En aquesta unitat s’aprofundeix en els diferents elements que conformen el relleu de les terres emergents i les aigües, tant marines com continentals: planes, depressions, altiplans, muntanyes, serralades, illes, costes, penínsules, golfs, rius, llacs, mars i oceans. Per tant, es planteja una anàlisi sistemàtica i esquemàtica que començarà amb l’extensió, situació i límits de cada continent, per continuar amb l’estudi de tots aquests elements.

+ orientacions a anayaeducacion.es

Orientació acadèmica i professional Amb l’activitat 4, l’alumnat coneixerà què estudien les persones que es dediquen professionalment en l’àmbit de la geografia. Recomanam utilitzar les esfèriques sobre orientació acadèmica i professional relacionades amb els recursos relacionats amb les claus del projecte de l’apartat «Els meus recursos a la web» de la web del professorat. Aprenentatge cooperatiu A través de l’activitat «Ho comprovam» es podran plantejar diferents dinàmiques de treball que fomenten la interacció entre l’alumnat.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Les principals dificultats que pot tenir l’alumnat estan en la comprensió de certs elements geogràfics, la seva situació en un mapa, la utilització d’escales i la comprensió de perfils topogràfics. Es recomana reforçar la comprensió d’aquests elements amb l’observació detinguda dels mapes i la realització de les activitats. Com a reforç és convenient utilitzar els mapes digitals i els vídeos sobre el relleu i les aigües de la pàgina web del professorat.

SOLUCIONS

1 Es demana a l’alumnat que investigui i elabori una biografia sobre la vida de Fanny Bullock. Recomanam l’ús del recurs de la fitxa que es troba a l’apartat «Personatges» de la web del professorat. És convenient esmentar que va ser una de les primeres dones a pujar el Mont Blanc i el K2, a més de ser la primera dona a fer una conferència a la Universitat de la Sorbona i cartografiar diverses zones de l’Himàlaia.

2 Va viatjar per Europa, Àfrica i Àsia. La serralada de l’Himàlaia es troba situada a Àsia. 3 L’alumnat haurà d’investigar sobre què és el sufragi universal i confirmar que va ser aprovat en diferents anys a cada estat.

4 Amb l’ajuda d’un cercador d’Internet, els alumnes i les alumnes podran trobar diferents formacions acadèmiques relacionades amb la teledetecció i el geoposicionament, com les proposades per la Universitat Complutense de Madrid o l’Autònoma de Barcelona.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

En aquesta unitat es concreten els últims passos del nostre desafiament «Un planeta anomenat Terra», que començava abans de la unitat 1.. En aquest primer punt estudiam els continents a través de l’anàlisi dels elements del relleu i les aigües. D’aquesta manera finalitzam l’estudi de tots els temes que poden ser seleccionats per elaborar el vídeo del desafiament.. El pas següent consistirà a repassar i reflexionar sobre els conceptes geogràfics que hem anat aprenent al llarg dels anteriors passos de la seqüència d’aprenentatge. Una vegada que l’alumnat n’hagi escollit el tema a tractar el primer serà redactar-ne un guió. Aquest guió haurà d’incorporar els punts descrits en el desafiament: títol del tema, principals aspectes a exposar i conclusions en les quals s’incloguin propostes per a un desenvolupament sostenible. En Internet hi ha nombrosos tutorials de com elaborar i redactar un guió per exposar un tema de manera educativa. Recomanam el vídeo «Cómo hacer un guion para exponer» del canal, «La presentación de tu vida» en YouTube. L’últim pas serà gravar en vídeo l’exposició sobre un dels temes de les unitats. Per a això, es pot utilitzar una gravadora de vídeo. Una vegada fet caldrà pujar-lo a una plataforma digital en el web. Encara que hi ha diverses plataformes com Vimeo, Twitch o Instagram Video, una de les més conegudes i utilitzades per la comunitat educativa és YouTube. Per pujar un vídeo a YouTube, podem utilitzar el tutorial de l’article «Paso a paso: como crear vídeos educativos y subirlos a YouTube» del lloc web https:// educaciontrespuntocero.com

El mapa físic dels continents (I). Àsia

Mapa físic d’Àsia

tka

e Si la bè No ria v a

W r an gel

Ma r Beri ng

Pe Klj Ka níns 4750ucevs m ul kaj tx a a at de ka pa Lo

s Kurils

Ille

u nt

M u nts. de Kolyma

Al dan

li n

-A

vyj no

ur m

Khing an

Gr Ian g-T s

s. Sik h ote

blo

an gH eo

Iraua di

s O r

G hat

60º E 70º E 80º E 90º E

Ob i

Ur ls

Ir ty s

a d e

lad

rra Se

Dep re

Mar Càspia

30º

pic

nc Cà

zon

EÀ

PA C I. Filip

ÍFI

C 10º

ines nao

Minda

Borneo

or 0º

ahera

Halm

Equad

es Nova I. Moluqu ea Guin Mar de Banda 10º S Mar ra d’Arafu Timor Timor Mar de 130º E 140º E

Illes Cèlebes

da Illes de la Son Bali Sumba 120º E

Java

100º E

110º E

Gran Plana Xinesa

4 Comenta les formes de relleu del perfil topogràfic

del relleu d’Àsia.

500

1000

1500

2000

2 500

3000

3500

4000

5000 Distància (km)

destresa

Mar Groga

Riu Mekong

Riu Iang-Tsé

Riu Brahmaputra

Riu Salween

Riu Huang He

Península de l’Hindustan

Muntanyes Qinling

Desembocadura del riu Huang He

1 000

Interpretació compartida

Riu Ganges

IInterpretar gràfics

3000 2000

Mar d’Aràbia

pics Everest i Fuji-Yama.

Bombai

3 Usa l’escala del mapa i calcula la distància entre els

unitats del relleu, les mars i els rius del text.

H I M À L A I A

5000 4000

Àfrica i Amèrica?

ºE 160

Kangchenjunga 8 586

8000 7000

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àsia les principals

aid

Luzon

Mar de Java

Altitud (m) 9000

Riu Mekong

6000

1 Quins elements geogràfics separen Àsia d’Europa,

Trò

Mar de Cèlebes

Kinabalu 4094

I. Natuna

ris

Els rius asiàtics són llargs i cabalosos. Els més importants són el IangTsé, el més llarg del continent (5 800 km), l’Obi, el Ienissei, el Lena, el Huang He, el Mekong, l’Amur, el Ganges i l’Indus.

Anàlisi associativa

lac

ai w ta en

90º E

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

ºN

Lu Est. de

80º E

kok Shi shu

Palawan Mar de Sulu

Sumatra 70º E

ali

Perfil SO-E del relleu d’Àsia

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

Í N D I C

60º E

50º N

Sri Lanka

Illes Maldives

O C 2000 km

50º E

Taiwa

Xi Jiang

Golf de Siam

Península Es t. de Malacca de

es Ill

1500

Kyu de Mar la Xina tal Orien

S. To G. Hainan nk de Mar de ín la Xina al Meridion

Península d’Indoxina

Mar d’Andaman

Illes Nicobar

1000

40º E

20º

Altiplà de Yunnan

Mt. Victoria 3053

Illes Andaman

500

30º E

Gran Plan a Xine sa

El mapa físic dels continents (I). Àsia

180

del ipè pó Mar ó / A r x e l J a i-San) Jap de d (Fuj a Mar t -Yam l’Es shu Fuji 6 377 Hon

. de Pen a Core

ita m kon n a Me g

tals

Límit natural entre Europa i Àsia

10º S

Els llacs poden ser d’aigua salada, com les mars Aral, Morta i Càspia (aquesta última és la més extensa del món, amb 371 000 km2); o d’aigua dolça, com el Baikal (que és el més profund de la Terra, amb 1 741 m).

a Plan de ria xú Man

iden

Pic

Les mars principals d’Àsia són: la de Kara, la de Bering, la d’Okhotsk, la del Japó, la de la Xina, la d’Aràbia i la Roja.

Golf ls de ta en Bengala Península de l’Hindustan

Cap Comorin

8000 5000 4000 3000 2000 1000 E500À 200 0 -500

r Ma ots kh d’ O

ur Am

Conca Roja

À L A I A s

Occ

1.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Altitud (m)

Llac

S. de Stanovoj

Al tipl à del Tíb et

I M

Altiplà del Dècan

Ghats

Riu

0º

Dhaulagiri na 8167Everest Kanchenjunga In d 8848 8586 tr a G og apu ang ange hm ra ètic a da Narma

R o j a

De Th de

Mar d’Aràbia Socotra

Illes Lacadives (o Lakshadwep)

Serralades del Zagros

K2 8611

lada Kunlun or am S e r r a Ia n

sé

s rt du In se ar

G. d’O ma n

ut Hadrama

Golf d’Aden

Nanga Parbat 8125

ye s de Txersk ij k Verkhojans

sh Ku Karak

Dese Rub rt de al Khal Arà i biga

Corea, Indoxina, Malacca, Dècan, Aràbiga i Anatòlia) i golfs (Pèrsic, Bengala, Tailàndia i Tonquín).

a Angar

Pamir

du Hin

de la S i b è r i a Central

a Occiden tal

tanyes Sayan S e Mun rr S. al ad de Altiplà lia ad el Mongò ’Al tai i Gob an Shan t de Riu Gr a del Ti D eser ralad Ser Desert de Takla Makan

Altiplà Kazakh de stan

r ja ud a

de rt y se um De rak Ka

M a r

10º

td ser a De Dahn

Japó, de les Filipines i d’Indonèsia.

– Les costes asiàtiques són retallades, amb penínsules (Kamtxatka,

vand

àmia

– Les illes més importants són Sri Lanka i les dels arxipèlags del

Dama

a n5671 y e s Elb urz Altip de l’Iralà n Deser de Lutt

Altip e n í n sul d’Ar là àbia

Sibèri

l bo To

Mar d’Ara Sy l Am

te s

ió de la C ss

Arara 5123 t

Des de ert Síria

Des de ert Nafu d 20º

lia

Mesopot

gra

atò

Xip

os gr Za s nt èr del Mu fP lada Gol S e r rTaigris e

ra Euf

àn

ja ar rd

ta n

i lju Vi

Tunguska Inf.

ºN

pia às

r Ne

r M

ys Irt

Llac principal: Mar Càspia (371 000 km2)

Ienissei

Pic més alt de la Terra: Everest (8 848 m) Riu més llarg: Iang-Tsé (5 800 m)

planes estan recorregudes per rius llargs i cabalosos. Les principals són les de Sibèria, la Xina, Indoxina i l’Índia. Les depressions estan ocupades per mars, com l’Aral, la Càspia i la Morta. Els altiplans, molt nombrosos, es troben tant al centre com a la perifèria del continent. Els més importants són els d’Anatòlia, l’Iran, el Tibet, Sibèria, el Dècan i Aràbia. Les muntanyes són joves. Hi destaquen la serralada del Zagros i la serralada de l’Himàlaia.

.d e

Altitud mitjana: 950 m

1.1 El relleu continental – El relleu presenta planes i depressions, altiplans i muntanyes. Les

Peneplà de la

60º N

Pen Pen. de Iamal Pen. de Gydan

P lana

de Berin

a Kolym

. de

Lena

i nw ee Gr

Mu n

0º

Terra del Nord

ev e Làpt ir Mar d M Taim

Est.

70º N

tic

ià id er M

ºE 120 E 110º E 100º

Àr

lar

No Te va rra

80º

e Po

10º

El continent asiàtic se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Pacífic i Índic. Està separat d’Àfrica per la mar Roja i la península del Sinaí; d’Europa, per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i, d’Amèrica, per l’estret de Bering.

170º 160º E 10º E O C EÀ E 150 E 20º E G L A C I A L ÀRTIC13 140º º E 30º E 0º E 40º º E E 50

80º

C ercl

20º

70º N

50º N

60º N

40º N

Dades bàsiques

M u S u ntan laim yes an

Àsia és el continent més extens de la Terra. Els 43 608 000 km2 representen el 29,13 % de la superfície terrestre.

Consulta el perfil topogràfic

Desenvolupament del pensament En el banc de recursos d’anayaeducacion.es, l’alumnat disposa de l’estratègia «Anàlisi associativa» com a l’activitat 1, que permet en grup realitzar l’anàlisi d’una idea central. Aprenentatge cooperatiu En el banc de recursos d’anayaeducacion.es, l’alumnat disposa de la tècnica «Interpretació compartida», com a l’activitat 4 que permet la posada en comú d’interpretacions d’una imatge.

Com a la resta d’apartats, hi aplicarem els conceptes de relleu i d’aigües estudiats a la unitat anterior. Podem començar analitzant les característiques més rellevants del continent asiàtic. Per captar l’atenció de l’alumnat, podem destacar que Àsia és el continent més extens del planeta i que compta amb la serralada més alta, l’Himàlaia, i el pic més alt, l’Everest. Recomanam l’ús d’un dels mapes interactius de la web del professorat. L’ús del mapa físic d’Àsia del llibre serà un suport fonamental a tot el procés d’estudi. L’organització de continguts segueix aquesta seqüència: característiques generals (extensió, situació i límits), relleu continental (relleu de les terres emergents i relleu costaner), aigües (rius, llacs, mars i oceans), mapa físic i perfil topogràfic d’una zona del continent.

SOLUCIONS

1 Àsia està separada d’Europa pel mar Negre, el mar Caspi, la serralada del Caucàs i les muntanyes Urals; de l’Àfrica pel mar Roig i la península del Sinaí; i d’Amèrica per l’estret de Bering.

2 Las principals unitats del relleu són: les planes (de Sibèria occidental, d’Indoxina, del Ganges i la Gran plana de la Xina), les altiplans (de l’Anatòlia, de l’Aràbia, de l’Iran, del Decán, de Sibèria, del Tibet), les muntanyes (muntanyes Zagros i serralada de l’Himàlaia), les depressions (del Caspi), les illes (Ceilan i arxipèlags del Japó, les Filipines i Indoxina), les costes (península de l’Anatòlia, Arábiga, del Decán, d’Indoxina, de Malaca, de Corea i de Kamchatka) i els golfs (Pèrsic, de Bengala, de Tailàndia i de Tonkin). Les principals aigües són: els rius (Obi, Ienissei, Lena, Amur, Indus, Ganges, Mekong, Huang He o Riu Groc i Iang-Tsé), els llacs (mar d’Aral, Mort, Caspi i Baikal), les mars (Kara, Vermell, Arábigo, d’Andamán, de la Xina, de l’Est o el Japó, de Okhotsk i de Bering) i els oceans (Glacera Àrtica, Pacífic i Índic).

3 L’alumnat ha de treballar amb l’escala gràfica del mapa. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesuram amb el mateix regle la distància entre la muntanya Everest i el Fuji Yama i transformam el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 4 500 km en línia recta.

4 El perfil topogràfic de la il·lustració representa el terreny entre dos punts; el d’inici és la ciutat de Bombai (a la costa de la mar d’Aràbia) i el final és la desembocadura del riu Huang He o Riu Groc (a la Gran Plana Xinesa) amb una direcció SO-E. Les principals unitats del relleu són: la península del Dècan travessada per l’altiplà del Dècan (amb una extensió de 800 000 km i una altitud mitjana entre 450-750 m), la serralada de l’Himàlaia (la més alta del planeta; estesa per Bhutan, la Xina, el Nepal i l’Índia; amb uns 2 600 km de longitud i la muntanya més alta del qual és l’Everest, de 8 884 m d’altitud), i la Gran Plana Xinesa (situada al nord-oest de la Xina).

El mapa físic dels continents (II). Amèrica

40º

20º O

0º

60º

80º

ºO

120

ºO

140

Ellesmere

Illes de la Reina Elisabet

70º

100º

160º

O À LA CEÀ R C TI IA

80º

180º O

ing

Mapa físic d’Amèrica Dades bàsiques

Ber

tre

t de

ala tx

ls C lf o s t a Ap

Plana d de

Mississ ipí

Illes Bermudes

Cap Canaveral Illes Bahames

Illes An til

Cuba

ad ei ra

r na íba

S. Geral de S ã Goiás oF ranc is ço

Paragua i Pa r

Chaco

Gran

ná

a m rd de ob p a a

Se Có rra

gò

Costa Est

Oceà Atlàntic

Riu Arkansas

Riu Mississipí

Riu Colorado

Oceà Pacífic

Costa Oest

Pa 70º O

Badia Grande Illes Malvine Magallanes o Falklan s Terra d del Foc Cap d’Hornos 60º O

50º O

40º O

40º

e .d

E st 80º O

90º O

100º O

110º O

20º S

30º S

120º O

dos Patos

Chonos

O C E À G L A C I A L A N TÀ R T I C 130º O

Llacuna

2000 km 140º O

á Grande d an S. r Cap Frío

1 500 150º O

Cap de São Roque

Altiplà de Borborema 10º S co

1 000 0º O

500 16

3 945 Distància (km)

Illa Chiloé

3 500

Mt. Mitchell 2 037

3000

6000 5000 4000 3000 2000 1000 500 200 0 -100

140º O

i ua ug Ur

Riu de Co la Plata lor Neado gr Badia Blanca Golf de Sant Maties Península Valdés Golf de Sant Jordi Cap Tres Puntas

2500

150º O

2000

1 500

Aconcagua 6 960

Altitud (m)

Llac Pic

Altiplà Brasiler

1000

Desert d’Atac ama

Punta Angamos apricorn

Riu

20º S

o ay om o ilc Sala d rt e d el N o

500

A D A L Altiplano

SERRALADA DELS APALATXES

Mamoré

Mt. Wilson 4 343

Boques de l’Amazones

Illa de Marajó

Altiplà de Mato Grosso

’E

2000 1 000

Tocantins

zones Ama

ICA ANA AMAZÒN

rus Pu

yali U ca

30º S

MUNTANYES ROCALLOSES Mt. Ellen 3 501

B ran co

Caqu N egro etá Japurá Chimborazo Putumayo ón 6 310 M ar a PL

Huascarán 6 718

Punta Pariñas

Juruena Ta pa jó s

Golf de Guayaquil

Cap Orange

Aragu X i n gú aia

Illes Galápagos

10º N

Boques de l’Orinoco

Massís de la Guaiana

Serra la S da Ser erraOccidental ral la ad da C aO entral ñ ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s

G. de Panamà

10º S

eC Tròpic d

SIERRA NEVADA White Mountain 4341

4000 3000

Per aprofitar al màxim els coneixements d’aquest apartat, aconsellam l’ús del mapa físic del llibre i dels mapes interactius del relleu i la hidrografia d’Amèrica de la web del professorat. També és interessant el maneig d’algun recurs audiovisual que trobarem a la web sobre les característiques del continent americà o la visualització d’una de les pel·lícules proposades en la «Pel·licuteca».

20º N

Hispaniola Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 oco Ori n

Istme de Panamà

Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord Altitud (m)

les

30º N

Mar Carib Golf dels Mosquitos

P A C Í F I C

nia

id Flor

Ben i

Fraser

Se C a r r. d e sca le des s

ifòr

Cal

l o nt a av orie adre à .M xic Me d ci iplà oc Alt dre Ma

f de

rra Sie

Gol

Estr. de

I C N T L À AT

Cap d’Hatteras

la e l Go

4 Escriu en el quadern els noms dels quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues a quina serralada i a quin país es troben.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Golf d’Hondures Jamaica

sur

40º

Orizaba Península 5 610 de Yucatán

Istme de Tehuantepec

Altiplà Laurentià ova Terran Golf ç de Sant Cap Race en or Llorenç E str. de Cabot Ll Pen. de Nova Escòcia Cap Sable Cap Cod Long Island

Golf de Tehuantepec

O C E À Equador

d’Amèrica les unitats del relleu, les mars i els rius que es mencionen en el text.

S er

Península de Florida

Golf de Mèxic

3 Localitza en un mapa físic mut

ll me

en t ad a l re del

a Costa el

Col o ra

Yuko n

í sip is Pl

ada

Ver

Río Br S

nt Sa

Mi ss an a Ce i ss nt ou ra ri l Altiplà io Oh d’Ozark

Manejar mapes

Canadian

10º N

distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.

PLANES

Cap Corrientes S .

Amèrica d’Àsia?

2 Usa l’escala del mapa i mesura la

2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Plat t e

Arkan sas

Gran Desierto

Cap de San Lucas

20º N

1 Quin element geogràfic separa

nínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i Hornos).

Altiplà del Missouri

G ra

ev s t a S. N nera

Interpretar mapes

– Les costes d’Amèrica del Nord són retallades, amb nombroses pe-

Península de Baixa Califòrnia

Càncer

del Labrador

B. James

Missouri

RO C

tianes, Antilles i Terra del Foc.

Tròpic d e

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

– Les illes principals són Grenlàndia, Victòria, Baffin, Terranova, Aleu-

Albany

S AN GR

rralada C o

30º N

e Gran Conca Altiplà del Colorado

Se ia

Cap Blanco Cap Mendoci no

Slave

ka as Al

Columb 40º N

Llac més important: Superior (84 131 km2)

enzie Mack ackenzie S lM NYE a N TA Li MU

Vanco uver Cap Flattery

Pic més alt: Aconcagua (6 960 m) Riu més cabalós i més llarg de la Terra: Amazones (7 062 km)

les regions centrals i estan recorregudes per rius grans: les Grans Planes, l’Amazones, la Pampa argentina. Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes.

5000

Altitud mitjana: 655 m

2.1 El relleu continental – El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen a

50º

in a

60º

de ar ri ng Be

El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlàntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering. Se sol dividir en dos subcontinents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.

El mapa físic dels continents (II). Amèrica

60º

L C M À Arxipèlag de Parry Be ar d ar dia Ba Melvill ol au e e f o r de Illa ts. eP Devon Ba dia enlàn t Bro ok Banks rcl Príncip s Gr Ce ffi de McK Yuk Ter de Gal·les n inley on ra Illa Victòria de Kuskokwim6194 P Ba Península d’ en Munt Munts ffin s. d Al íns .d de Melville as ul e ’ Conca ka a Back T helon de Foxe Golf 50º I ll es d’Al N Aleutianes Cap aska Estr. de Hud rd son Chidley Arxip del Alexa èlag Badia de Península Peace Mar ador nder Arxip Hudson d’Ungava hill a Labr Reinaèlag de urc sc ba Carlo la Ch Península ha on ta At els ret

Est

Plana d

Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra. Té 42 960 000 km2 que representen el 28,70 % de la superfície terrestre.

30º O

20º O

50º

10º O

Es tractaran els mateixos conceptes que a l’apartat anterior, relleu i hidrografia, però d’Amèrica. Entre aquests distingim:

• Està situada entre l’oceà Atlàntic a l’est i el Pacífic a l’oest, es divideix en dos subcontinents: Amèrica del Nord i del Sud, units per l’istme de Panamà i la seva illa més gran, Grenlàndia, que pertany políticament a Dinamarca.

• A Amèrica del Nord destaquen la serralada dels Apalatxes, les muntanyes Rocoses i les Grans planures. A Amèrica del Sud destaquen el massís de la Guaiana, la conca de l’Amazones i la serralada dels Andes.

SOLUCIONS

1 L’estret de Bering. 2 L’alumnat ha de treballar amb l’escala gràfica del mapa. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesuram amb el mateix regle la distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos i transformam el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 15 000 km en línia recta.

3 Las principals unitats del relleu són: les planes (Les Grans Planes, conca de l’Amazones i la Pampa), muntanyes (escuts canadencs, Muntanyes Rocalloses, muntanyes Apalatxes, massís de les La Guaiana i serralada dels Andes), les illes (Aleutianas, Grenlàndia, Baffin, Victòria, Terranova, Antilles i Terra del Foc), les costes (penínsules d’Alaska, Labrador, Florida, Califòrnia i Yucatán), els golfs (Sant Llorenç i de Mèxic), els caps (San Roque i Hornos). Les principals aigües són: els rius (Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississippí, Missouri i Río Grande, Amazones, Orinoco i Paraná), els llacs (Grans Llacs, Maracaibo i Titicaca), les mars (del Labrador i Carib) i els oceans (Atlàntic i Pacífic).

4 Aconcagua (6 960 m d’altitud) situat a l’Argentina, Nevado Ojos del Salado (6 891 m d’altitud) situat entre l’Argentina i Xile, Pissis (6 795 m) situat a l’Argentina, i l’Huascarán (6 757 m) situat al Perú.

El mapa físic dels continents (III). Àfrica

Mapa físic d’Àfrica Dades bàsiques

30° O

20° O

10° O

sp ia

se ic

T F R I

hin ga a

Illes Seychelles

Pemba Zanzíbar

OCEÀ ÍNDIC

C. Delgado I. Comores

ça

zi be m

Maurici 20° S Reunió

po po

S ave

al d e

10° S

Bahr el Ghazal

V A L

I F T

Kilimanjaro 5895

Rufiji Ruvu m a

Capricorn

e ng Ora . D s nt Mu

10° O

Cap de Bona Esperança

0°

Cap Agulles

10° E

20° E

40° E

50° E

0 40° E

30° E

500

30° S

1000 50° E

1500

2 000 km 60° E

500

Riu Ruvuma

Serralada de Mitumba

CUBETA DEL TXAD

1000

1 500

2000

2500

3000

3 500

4 000

4500

5000

5500

6000

6 500

Oceà Índic

Tahat 3 003

SÀHARA

Riu Gran Ruaha

Riu M'bomu Riu Uele Riu Aruwimi Riu Lindi

Riu Muluia

RIFT VALLEY SE

Costa de Moçambic

MASSÍS D’AHAGGAR

Rabat

Oceà Atlàntic

1 000

En aquest apartat estudiam el relleu i les aigües d’Àfrica. Començarem amb els trets més destacats del continent basant l’explicació en el mapa físic del llibre o en els mapes interactius de la web del professorat. Entre les característiques més destacades hi ha:

Tròpic de

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

10° N

Equador 0°

na Ta

Juba

p Lua ula

Cap Guardafui

lle

ami Lom Congo da de Mitum rrala ba Se A L L E V K a ger a Y

S ha be e

Kotto

nc la Nil B

al Va

d’Ad

Península de Somàlia

Can

ré né

Té

u Bla Nil

Ubang ui

ra ba At

Oti

j a

Nil

Níger

Lí

recció s’orienta? b) Quins relleus muntanyosos delimiten les zones planes?

Golf

Kenya 5199

Stanley 5110

Li m

Desert de Kalahari

am l N

3 000 2 000

Verd i el Kilimanjaro. Localitza ambdós punts en el mapa i digues a quin país es troben, usa l’escala del

ez Ok i av an go

e t d

4 000

Digues a quina serralada i a quin país es troben.

5 Observa el perfil topogràfic i respon: a) A quina di-

àb

5 000

Interpretar gràfics

ub go

e Orang

ATLES

Altitud (m)

4 Escriu els noms dels cinc pics més elevats d’Àfrica.

3 Imagina que vols fer un safari fotogràfic entre Cap

. ts un M

20° N

Ras Dashan 4553

Massís Etiòpic

Perfil SO-E del relleu d’Àfrica

Manejar mapes

Elaborar continguts

Al t i p l à de Katanga b m Za o d an Cu

20° O

Kasai

Kwilu

o ng Cua

Cunene

30° O

Lukenie

C. Fria

Cubeta del Congo

Kwa

4000 3000 2000 1000 500 200 0 -200

Pic

wimi Aru

Altiplà de Bié

Altitud (m)

Cascades

Marra 3071

Uele

C uanz a

Santa Helena

Riu

il N

o ng Co

Golf de Benguela

ÍNDIC

Llac

El mapa físic dels continents (III). Àfrica

L og

OCEÀ

Kilimanjaro

mapa i calcula la distància que els separa, i menciona les unitats del relleu que hi podries fotografiar.

40° N

Tròpic de Càncer

Desert de Núbia

d e Ma r r a

Bomu

Congo

relleu, les mars i els rius mencionats en el text.

Badia de Benín

Llac Nyasa (o Malawi)

El Rift Valley és, com pots veure en el mapa, una extensa fractura del terreny característica de l’Àfrica oriental, amb volcans com el Kilimanjaro i el Kenya, i depressions ocupades per llacs.

60° E

30° N

Massís dels Bongos

l’Adam au a San g

de sís as M naga Sa

10° S

PLACA SOMALÍ

é ou go

ja Ro

i Àsia?

Llac Tanganyika

Llac Victòria

Massís del Tibesti

OCEÀ

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àfrica les unitats del

AT L À N T I C

Ascensió

Els rius africans són, en uns casos, llargs i cabalosos, com el Nil (que és el més llarg del món, amb 6 671 km), el Níger, el Congo, el Zambezi i l’Orange. Uns altres són curts, com els costaners, o són uadis, rius dels deserts que estan secs la major part de l’any.

1 Quins elements geogràfics separen Àfrica d’Europa

Cubeta del u dug ma Ko Yobe T x a d Ch e e nu Be

guela) i caps (Verd, Bona Esperança, Agulhas i Guardafui).

Les mars són escasses a Àfrica, a causa de les costes poc retallades. Les principals són la Mediterrània i la Roja. Els llacs són nombrosos i s’allotgen en cubetes (Victòria, Txad) o en fractures del relleu (Albert, Tanganyika i Malawi).

50° E

Canal de Suez

ar M d Golf d’A

Massís d’Aïr

Camerun Bioko Golf de Bonny 4095 Príncipe Gol f d O e G São Tomé ui C. López

3.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Massís d’Ahaggar

C. Palmes

0°

PLACA AFRICANA

– Les costes tenen penínsules (Somàlia), golfs (Gabés, Guinea, Ben-

erràn

Depressió de Qattara

10° N

Gran Sirte

e âkân Adrar des Iforas

I-n-S

Níge

PLACA ARÀBIGA

500 km

Erg

Ba Fouta Djalon Massís de Guinea

a S a s s a n dr

250

C o n ca d el N íg er

Gambie

valla Ca

arâ

Se n C. Verd

Go lf Pè rsi c

Volcà

Cap Verd

Vall del Gran Rift

40° E

Mar Negra

C. Blanc

20° N

Límit de placa tectònica

Blanc lta Vo e Volta Negr Comoé

rrán

al eg

ite

Erg Chech

Riu més llarg del continent: Nil (6 671 km) Desert més gran de la Terra: Sàhara (9 400 000 km2) Llac més important: Victòria (68 100 km2) ed

G. de Gabés

Erg n Erg l Gra ide nta Gra n al ent Occ Ori

Me dit

Altitud mitjana: 750 m Pic més alt: Kilimanjaro (5 895 m)

S E rià a

Atle

Erg Iguidi

ah sS

Atl t it P eDraa

C. Bojador

Toubkal 4165 Illes Canàries

– L’illa més important és Madagascar.

Interpretar mapes

tar d e l Te l l Est. de Gibral R tles

Madeira

3.1 El relleu continental

30° E

Mar

30° N

– El relleu africà, de caràcter massís, comprèn formes diverses. Les

20° E

r Cà

OCEÀ AT L À N T I C

Se situa entre la mar Mediterrània, Àsia, l’oceà Índic i l’oceà Atlàntic. Està separat d’Europa per l’estret de Gibraltar, i d’Àsia, pel canal de Suez i per la mar Roja.

planes són escasses i de dimensions reduïdes: Líbia, Tunísia, SeneM a rdel gal i Gàmbia, Moçambic, Etiòpia, etc. Els altiplans ocupen més 50 % del territori; hi emergeixen massissos baixos i aïllats, com les muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marra. Les depressions són enfonsaments del terreny situats entre els altiplans (Sàhara, Níger, Txad, Congo). Les fosses tectòniques són característiques de l’Àfrica oriental, com el Rift Valley, i estan ocupades per llacs. Les serralades són escasses; les úniques importants són l’Atles i les muntanyes Draken.

10° E

0°

40° N

Meridià de Greenwich

Àfrica és, per extensió, el tercer continent de la Terra. Els 30 335 000 km2 que té representen el 20,26 % de la superfície terrestre.

• Ser el continent més càlid i on la superfície desèrtica és la més extensa del planeta, representada en el desert del Sàhara que domina sobre la meitat nord del continent.

7 000 7260 Distància (km)

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 3 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat posant de manifest la seva capacitat creadora i d’innovació.

• Presentar la meitat sud, alts altiplans separats per valls fluvials. En aquesta zona la gran factura de la Vall del Rift ha originat volcans i depressions ocupades per llacs. És en aquesta regió on s’han trobat els fòssils humans més antics.

• Respecte de les aigües, hi destaquen els llargs i cabalosos rius com el Nil o el Congo. SOLUCIONS

1 Àfrica està separada d’Europa per l’estret de Gibraltar i d’Àsia pel Canal de Suez. 2 Las principals unitats del relleu són: les planes (plana de Líbia, Tunísia, Senegal, Gàmbia, Moçambic i Etiòpia), les muntanyes (muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marra), les depressions (desert del Sàhara, conca del Níger, cubetes del Txad i del Congo), les serralades (Atles i muntanyes Drakensberg), les illes (Madagascar), les costes (península de Somàlia), els golfs (Guinea i Benguela), els caps (Verd, Bona Esperança i Guardafuí). Les principals aigües són: els rius (Nil, Níger, Congo i Zambezi), els llacs (Victòria i Txad), les mars (Mediterrània i Roig) y els oceans (Atlàntic i Índic).

3 Cap Verd està al Senegal i la muntanya Kilimanjaro és a Tanzània. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesuram amb el mateix regle la distància entre Cap Verd i la muntanya Kilimanjaro i transformam el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 6 000 km en línia recta. Podríem fotografiar la conca del Níger, el massís d’Adamaoua, la cubeta del Congo, les muntanyes Mitumba, la vall del Rift i la muntanya Kilimanjaro.

4 Els cims més elevats són: el Kilimanjaro (un volcà aïllat a Tanzània, amb una altura de 5 895 m), la muntanya Kenya (situat al massís de la muntanya Kenya, a Kenya, amb una altura de 5 199 m), el Nelió (situat al massís de la muntanya Kenya, a Kenya, amb una altura de 5 188 m), el volcà Mawenzi (situat a Tanzània amb una altura de 5 149 m) i el Stanley (situat a les muntanyes Ruwenzori, a la República Democràtica del Congo, amb una altura de 5 109 m).

5 a) S’orienta en direcció Nord-Oest-Sud-Est. b) El Sàhara se situa entre la serralada de l’Atles i el massís d’Ahaggar. La cubeta del Txad es localitza entre el massís d’Ahaggar i les muntanyes Mitumba.

Mapa físic d’Europa 40° E

50° E

a av

s u

o r

ica

B à lt

ic lt

Planell de Valdai

a Pe

ní

Golf d e

Bòt nia

Meridi Greenwà de ich

Vo sg es Se Neglva ra

Mar d’Azov

Vo lga

on D

El’brus 5642

10° E

Negra

0°

40°

spi

Muntanyes del Ròdope

Olimp 2917 Mar Egea

Riu

Península del Peloponès

Illes Cíclades

Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -500

Llac Xipre

e d Creta i t e r r à n i a

Pic Límit natural entre Europa i Àsia 0

10° O

B alcans Mar

Teide 3 718 20° O

la Càs

Estepa del Kuban

Pen. de Crimea

Mar

Cà

s do Pin

Altures de Donec’k

Dni èper

s de Alp ilvània s ans del Tr Plana Inferior i Danub

Plana Dnièp del er

Dn iès ter

Plana de l'Oka-Don

R oine

u co os

°N

Altures de Volínia Alture s de P odòl ia

Va r

Sicília

Malta

nub

Península Balcànica Mar Jònica

Etna 3 323

Illes Canàries

-M

Altures de la Rússia

r da

sk en ol Sm

itsa

Tirre na

M a r

Altiplà de Transsilvània

Da in àr ics

tic

rià

Península Itàlica Mar

Sardenya

u s re ltu

V ís tul a

Plana

Central

Pannònica

Al ps D

Tíb

Madeira

Els llacs són molt abundants: Onega, Làdoga, Peipus, Léman i Constança. Els rius desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic (Petxora, Onega i Dvina Septentrional), a l’oceà Atlàntic (Loira, Sena, Rin, Elba, Oder i Vístula), a la mar Mediterrània (Roine i Po), a la mar Negra (Danubi, Dnièster, Dnièper i Don) i a la mar Càspia (Ural i Volga, que és el més llarg d’Europa amb 3 501 km).

Plana del Po

Po(o Llombarda)

G. de Gènova

Còrsega

Dvi na O cc ident al

20° E

250

500

750

1 000 km

30° E

Perfil SO-NE del relleu europeu

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Altitud (m)

desemboquen.

5 Analitza el perfil topogràfic. b) A quina serralada pertanyen els cims més alts?

3 Localitza en el mapa i digues a quins països pertanyen

c) On desemboquen els rius que figuren en el perfil?

les illes de Sicília, Còrsega, Sardenya, Madeira i Açores.

1 000

CARPATS

SERRALADA DELS URALS

0 0

500

1 000

L’objectiu últim d’aquest apartat és conèixer els límits geogràfics, relleu i hidrografia d’Europa. Per completar l’estudi, podem basar-nos en la lectura d’alguna de les obres del «Librarium» de la web del professorat. L’epígraf es divideix de la forma següent:

• Situació, extensió i límits. Una dada peculiar és que Europa és un dels continents més pe-

GRAN PLANA EUROPEA

PIRINEUS 3 000

2 000

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

4 000

a) A quina direcció s’orienta?

Manejar mapes

5 000

Riu Volga

4 Agrupa els rius principals d’Europa segons l’oceà on Interpretar gràfics

Riu Don

tats del relleu, els accidents costaners, les illes, les mars, els llacs i els rius que es mencionen en el text.

Riu Dnièper

d’Àfrica?

2 Localitza a un mapa físic mut d’Europa totes les uni-

Riu Danubi

1 Quins elements geogràfics separen Europa d’Àsia i

Riu Roine

Interpretar mapes

El mapa físic dels continents (IV). Europa

G. de Lleó

Dv pte ina ntr iona l

Od er

Mont Blanc 4 810

Massís Central

Su s nye s de nta fere ts Mu tal·lí Me Se Bo lva d Da hèmiae nu

Península

Meseta C. de Ibèrica São meridional Vicen alquivir te uad ues Illes Bètiq des Mulhacén Balears rala Ser 3 481 Estret de G ibra ltar

ba El

rin

re Eb

Tajo

Plana d'Aquitània

Meseta

Roca

Rin

de G. ia sca Bi

Can Mar tàb rica

Dueroseptentrional

C. de

Conca de París Loira Vall del Lo ira o Gar

terre

A T L À N T I C 30°

G nnes Arde

C. Finis

Illes Açores

4.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

ny es Tim an'

Cadena Penina

Península de Bretanya

80° E

lànd

Fin

Öland

Península de Jutlàndia

Plana de

Tà m es i àn M Canal de la Se n

Península de Cornualla

Peneplà Lacustre de Finlàndia

G. de Gotland

del

O C E À

Mar Blanca

Mar Nord

Gran Bretanya

70° E

Illes Òrcades

s nye nta nes Mu mpia Gra

Irlanda N

Península de Kola

One

Glittertind 2470

Illes Shetland Illes Hèbrides

Illes Britàniques

40°

Mu nt a

Pic més alt: muntanya El’brus (5 642 m) Llac salat més gros del món: mar Càspia

Europa té un relleu divers, que està format de planes, altiplans i serralades joves.

Les mars que banyen les costes europees són: Barentsz, Bàltica, Nord, Cantàbrica, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea i Negra.

Illes Vesterålen Kebnekaise 2 111 Illes Lofoten

Mar de Noruega Illes Fèroe

Riu més llarg: Volga (3 531 km)

4.1 El relleu continental Les planes se situen en el centre del continent, dominat per la Gran Plana Europea. Els altiplans i els massissos antics es localitzen, sobretot, en el nord i en el centre del continent. Exemples destacats en són els altiplans de Finlàndia i de Suècia, i els massissos de la serralada Escandinava, els Vosges, el Massís Central francès, les muntanyes del Jura i la serralada dels Urals. Les serralades joves predominen en el sud. Les més importants són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Alps Dinàrics, els Carpats i el Caucas. Les illes europees són molt nombroses, com Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya. Les costes tenen nombrosos caps (Nord, Finisterre, Sant Vicent), golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i penínsules (Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica).

Àrti c

Islàndia Altitud mitjana: 340 m

a al or tx on Pe ntri e pt Se

Península de Kanin

Ce rcle Pol ar

50°

Europa és, per extensió, el cinquè continent de la Terra. Els 10 498 000 km2 que té representen, únicament, el 7,01 % de la superfície terrestre. El continent europeu es localitza entre els oceans Glacial Àrtic i Atlàntic i entre els continents d’Àsia i Àfrica. Està separat d’Àsia per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i d’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.

60° E

Mar de Kolguiev Barentsz

C. Nord

°N

30° E

20° E

70° N

10° E

À R T I C

U ra l

0°

Vo lga

10° O

G L A C I A L

Altures del Volga

20° O

O C E À

ió

30° O

40° O

Depre

Dades bàsiques 60°

El mapa físic dels continents (IV). Europa

V ol

1 500

2 000

2 500

3 000

3 500

4 000

4 390 Distància (km)

tits.

• Relleu continental. Compost per tres formes principals: planes, com la Gran Plana Europea, altiplans, massissos antics i serralades joves com els Pirineus i els Alps. Les seves costes són extenses i retallades i té nombroses illes.

• La hidrografia està formada per rius, llacs, mars com la Mediterrània al Sud, o el mar del Nord i Bàltic al Nord, i oceans com l’Atlàntic i l’Àrtic.

SOLUCIONS

1 Europa està separada d’Àsia per la mar Negra, la serralada del Caucas, el mar Caspi i les muntanyes Urals i de l’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.

2 Las principals unitats del relleu són: les planes (Gran Plana Europea), les altiplans (altiplans de Finlàndia i Suècia), els massissos (Serralada Escandinava, Massís Central francès i Urals), les serralades (Pirineus, Alps, Apenins, Alps Dinàrics, Carpats i Caucas), les illes (Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya), les costes (península de Jutlàndia, ibèrica, itàlica i balcànica), els golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i els caps (Nord, Fisterra i San Vicente). Les principals aigües són: els rius (Onega, Sena, Rin, Elba, Danubi, Don, Volga i Ural), els llacs (Onega, Leman o Constança), les mars (Bàltic, Mediterrània, Adriàtic, Egeu i mar Negra) y els oceans (Atlàntic i Glacial Àrtic).

3 Les illes de Sicília i Sardenya pertanyen a Itàlia, Còrsega a França i les Açores i Madeira a Portugal.

4 A l’oceà Glacial Àrtic desemboquen el riu Petxora, Onega, i Dvina Septentrional i a l’Atlàntic el riu Loira, Sena, Rin, Elba, Óder i Vístula.

5 a) El perfil està orientat amb una direcció Sud-Oest-Nord-Est. b) Els pics més alts del perfil pertanyen a la serralada dels Alps. c) E l riu Roine desemboca a la mar Mediterrània; el Danubi, el Dnieper i el Don a la mar Negra i el Volga al mar Caspi.

El mapa físic dels continents (V). L’Antàrtida i Oceania

Mapa de l’Antàrtida 20 ºO

e d ar

Ant àrt i

10˚ N

120˚ E

150˚ E

c M

Nova Guinea Puncak Jaya 4884

10˚ S

110˚ E

120˚ E

130˚ E

lkes

Wi de

Te r

ar d’ Ur vil le

160˚ O

150˚ O

Riu

140˚ O

Altitud (m) 10˚ N 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 Ecuador 0˚ 0

Llac

Equador

500

1000

1500

2000 km

10˚ S

Illes de la Societat

Noves Hèbrides

Illes Fiji

N ov a Cal ed òn i a

O C E À P A C Í F I

20˚ S Tròpic de Capricorn

C 30˚ S

Mar de

140˚ E

170˚ O

Pic

Illa del Nord

Ta s m à n i a

Tasmània

Í N D I C

hlan oc Mu rra y

O C E À 40˚

lin ar

Divisòria

els rius australians principals?

Gran Badia Australiana

180˚

P A C Í F I C

Corall

30˚ S

nia totes les unitats del relleu, les mars, els llacs i els rius mencionats en el text.

7 A quin oceà desemboquen

Mar del

ri a ert de Vict ò Gran Des

o l

Península del Cap York

es ny ell Muntanye s ta Desert nn Hamersley de Gibson Mun Do ac M

170˚ E

Illes Salomó

Austràlia

20˚ S

r e

Nova Bretanya

Cap York

a a n nc a o C an n si ra te G Ar

b) L’exploració de l’Antàrtida. tes de l’Antàrtida i Oceania?

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

160ºE

160˚ E

O C E À

0˚

a) La Gran Barrera d’Esculls d’Austràlia.

Fer servir mapes

L 180º

140˚ E

Gol Car f de pen tàri

d’aquests temes i exposa’l a classe:

160 ºO

130˚ E

3 Per què no hi ha rius a l’Antàrtida?

c Cercle Polar Antàrti

G 60ºS

140ºO

Riu més llarg: Murray-Darling (3 750 km)

ºE

ºO

Altitud mitjana: 340 m Pic més alt: Puncak Jaya (5 030 m)

140

Pol sud magnètic

Mapa físic d’Oceania

A Austràlia hi ha el llac més extens, l’Eyre, i els rius més llargs, com el Darling, el més llarg del continent amb 2 700 km, i el Murray.

Mar de Ross

M A er lp id s io na ls

vada altitud mitjana de l’Antàrtida?

6 Localitza en el mapa d’Ocea-

A Oceania, la mar més important és la de Tasmània.

Pic més alt: Vinson (4 897 m)

120ºE

70ºS

120

l’Antàrtida i Oceania?

2 Quin pot ser el motiu de l’ele-

5 En què es diferencien les cos-

5.4 Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania

80ºS

Ti e r r a oria Vict

1 A quins oceans es troben

4 Planifica un treball sobre un

encara que algunes varen sorgir com a esculls de corall.

Altitud mitjana: quasi 2 600 m 100ºE

El mapa físic dels continents ( V). L’A ntàrtida i Oceania

Dades bàsiques

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Elaborar contingut

península del Cap York, el golf de Carpentària i la Gran Badia Australiana.

Interpretar mapes

Comprendre l'entorn

Les altres illes

Mar de Davis

Altiplà A mericà

Cap Adare

Austràlia

– El relleu de les altres illes és muntanyós, a causa de l’origen volcànic,

Barrera de Ross

n Cap Dart

– El relleu d’Austràlia és el més destacat d’Oceania. Inclou una gran pla-

– La costa australiana és prou rectilínia. Els accidents principals són la

80º

de la Terra Elisabet cesa Prin

iq u

100ºO

Oceania és el continent de menor extensió de la Terra, amb una superfície de 8 923 000 km2. Es troba a l’oceà Pacífic i està dividida en illes grans (Austràlia i les illes Nord i Sud de Nova Zelanda), i tres arxipèlags: Melanèsia, on destaca Nova Guinea; Micronèsia i Polinèsia.

na; un altiplà, en el qual sobresurten les muntanyes MacDonnell i les muntanyes Hamersley, i la Gran Serralada Divisòria.

80º

5.3 Oceania. El relleu continental

d’

Mar de Bellingshausen

ar se M nd u m d’A

Quasi tota la superfície del continent es troba coberta per una massa de gel que arriba als 2 000 metres de gruix.

70º

Terra de Marie Byrd

caps Adare i de Noruega.

Les mars més importants de l’Antàrtida són les de Weddell i Ross.

Terra de Mac Robertson

Barrera de Ronne Massís de Vinson Pol sud geogràfic s ye M u 4897 ntan ta n yes Tr Terra M u n ans d’Ellsworth a

80ºO

Amb una altitud mitjana de quasi 2 600 metres, és el continent més elevat del planeta.

– Les costes són molt retallades; hi destaquen la península Antàrtica i els

5.2 Les aigües

Muntanyes del Barrera d’Amery P r íncep Carle s

W u la

Dades bàsiques

60ºE

60ºS

o rth

ls w

ní

60ºO

elevats. El cim més alt és el pic Vinson (4 897 m), que es troba a les muntanyes d’Ellsworth.

la ta de Mar Terra de la Reina Maud

Cap de Noruega

– El relleu es compon de muntanyes, amb nombrosos volcans, i altiplans

40ºE

Cercle Polar Antàrt ic

L’Antàrtida és el quart continent més extens de la Terra, amb 13 340 000 km2. Està situat a l’hemisferi sud, i es troba rodejat per l’oceà Glacial Antàrtic, un límit convencional que el separa dels oceans Pacífic i Índic.

A ià Merid wich

5.1 L’Antàrtida. El relleu continental

de Green

20 ºE

0º

G 40º

Terr P Cos Coa a de rinc ta es ts a

150˚ E

160˚ E

170˚ E

Nova Illa del Sud

Zelanda 180˚

170˚ O

40˚ 160˚ O

150˚ O

140˚ O

130˚ O

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 4 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat posant de manifest la seva capacitat creadora i d’innovació.

Aquest epígraf pot ser el que més cridi l’atenció a l’alumnat, ja que l’Antàrtida és l’únic continent amb la superfície coberta de gel i Oceania està formada en part per una immensa illa poc habitada, Austràlia. Com a introducció als continguts podíem exposar com Oceania va començar a poblar-se, per a això podríem visualitzar la pel·lícula Rapa Nui. Respecte a l’Antàrtida seria convenient parlar sobre la riquesa dels seus recursos naturals i que encara és un dels llocs més inhòspits del planeta. També és important donar importància a les principals característiques que presenta, entre les quals hi ha:

• L’Antàrtida, situada en el Pol Sud, arriba a tenir un espessor de gel de fins a 4 800 m de grossor en algun dels seus territoris i és el continent amb més altitud, uns 2 600 m de mitjana. El seu relleu presenta un escut antàrtic i serralades joves; les costes són molt retallades; té algunes illes deshabitades i un dels deserts més secs del món.

• Oceania és el continent més petit, format per illes com Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i diversos grups d’illes molt petites, agrupades en tres grans grups: Melanèsia, Estats Federats de Micronèsia i Polinèsia.

SOLUCIONS

1 L’Antàrtida està envoltada per l’oceà Glacial Antàrtic, i Oceania per l’oceà Pacífic i l’oceà Índic.

2 Això està causat perquè l’Antàrtida està composta principalment per altiplans elevats. 3 Causat per la poca insolació del Sol sobre les latituds elevades, fet que provoca que les aigües no es desglacin.

4 a) La resposta és oberta. b) La resposta és oberta. Per afrontar ambdues activitats, podem recórrer a algun dels múltiples documentals que trobarem a Internet.

5 Les costes antàrtiques són molt retallades i fredes, mentre que les costes d’Oceania són càlides i l’australiana és bastant rectilínia.

6 El relleu australià està format per: les muntanyes (Macdonnell, Hamersley i la Gran Serralada Divisòria), les illes (Austràlia, Nova Zelanda, Melanèsia, Nova Guinea, Estats Federats de Micronèsia i Polinèsia), les costes (península del cap York), els golfs (Carpentària i Gran Badia Australiana), els oceans (Índic i Pacífic), les mars (de Tasmània i del Corall), els llacs (Eyre) i els rius (Darling i Murray).

7 Els principals rius australians desemboquen a l’oceà Índic. 34

1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent:

cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriu-los en el teu quadern.

a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia.

b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.

c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.

d) Serralada dels Andes i Aconcagua. e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra.

f) Muntanyes d’Ellsworth.

g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria.

REFLEXIONA I VALORA Per acabar, hem estudiat els continents del nostre planeta. Reflexionau de manera individual i compartiu en grup la valoració sobre les activitats implicades. Per fer-ho, descarregau d’anayeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Feis l'autoavaluació competencial que trobareu a anayaeducacion.es.

R I

S J I

PROTAGONISTES AHIR Isabella Bird Dades bàsiques Nom: Isabella Bird

Època: 1831-1904

Lloc de naixement: Regne Unit

3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.

Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

Està a punt d’acabar l’any 1892 i encara no em crec que m’hagin triat membre de la Royal Geographical Society, de Londres. No és que no valgui per formar part d’aquest club selecte. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les muntanyes Rocalloses, he estat al Kurdistan, a l’Himàlaia i a altres zo-

AVUI Laura Dekker Dades bàsiques

Cercle Polar Àrtic

Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera

Tròpic de Càncer

1 Amazones a Pen. Escandinava 2 Nil b Pen. Ibèrica 3 Iang-Tsé c Pen. Balcànica 4 Mississipí d Pen. Aràbiga 5 Huang He o Riu Groc e Pen. de l’Hindustan 6 Obi f Pen. d’Indoxina 7 Congo g Pen. de Kamtxatka 8 Amur h Pen. del Labrador 9 Lena i Pen. de Baixa Califòrnia 10 Mackenzie j Pen. de Somàlia 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0

1500

3000

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

4500 km

Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb tan sols 16 anys.

nes d’Àsia, com l’Índia i Pèrsia. Em sorprèn el nomenament perquè no hi ha cap dona que en formi part i, de vegades, llegesc alguns articles contraris que les dones viatgem de manera autònoma. Aquestes aventures són una de les meves raons per viure. Tenc la salut delicada, tenc un tumor que em provoca migranyes terribles, insomni i depressió, però quan viatj em trob molt millor.

Potser l’esperit nòmada em ve de la infància. Mon pare era reverend i ens traslladàvem de vicaria en vicaria en moltes ocasions. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard, al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir escriure articles i diaris amb les

als 16 anys i que era massa jove per navegar tota sola. El cas va arribar fins al Parlament i els pares varen arribar a perdre la custòdia. Va haver de passar molts d’exàmens psicològics per demostrar fortalesa i maduresa mental i es va comprometre a seguir un sistema d’educació a distància. Va partir de Gibraltar amb 14 anys, i va fer la primera aturada a les

meves vivències. Ara prepar una nova aventura per l’Àsia oriental i a la tornada provaré de publicar els meus descobriments. Formar part de la Royal Geographical Society em dona un motiu més per seguir endavant en les meves exploracions.

QÜESTIONS

2 En aquesta sopa de lletres s’hi ha amagat el nom de

APLICA

1 Assenyala a quins continents es troben els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el seu relat.

2 A quina mar i a quin continent va acabar el viatge Laura Dekker?

3 Cerca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món en vaixell.

4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar?

Va llegir, amb només 8 anys, el llibre de memòries de Tania Aebi, en què contava la seva volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de fer una gesta similar.

illes Canàries. Va demostrar la seva capacitat innata per a la navegació, fet que possiblement es degui que va néixer en un vaixell a Nova Zelanda i que els primers set anys de vida els va passar navegant amb els seus pares.

Vivia a Holanda i va haver de superar diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins

El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va acabar després d’atracar el seu veler, Guppy, d’11,5 metres a Simpson Bay, illa de Sant Martí, el dia 21 de gener de 2012.

Aplica SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Actualment les estratègies que permeten a l’alumnat autoavaluar-se són imprescindibles per desen-volupar la clau de l’Avaluació. D’aquesta manera l’alumnat reflexioni sobre la forma en què adquireix el seu aprenentatge. Per tant, suggerim una sèrie d’activitats amb les quals podrem analitzar quins aprenentatges té adquirits relatius al coneixement del contingut concret, en relació amb els que s’han proposat a la unitat.

SOLUCIONS

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 4 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat i posa de manifest la seva capacitat creadora i d’innovació.

Comprèn, pensa, investiga...

1 a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia: Àsia. b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas: Europa. c) Escut canadenc i muntanyes Apalatxes: Amèrica. d) Muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marrah: Àfrica. e) Serralada dels Andes i Aconcagua: Amèrica. f) Muntanyes d’Ellsworth: Antàrtida. g) Muntanyes MacDonell i Gran Serralada Divisòria: Oceania.

3 Els rius a localitzar són Amazones, Nil, Iang-Tsé, Huang He o Riu Groc, Obi, Congo, Amur, Lena, Mackenzie, Mekong, Volga, Murray, Orinoco, Rin, Sena i Po. Entre les penínsules està la de Kamchatka, Malaca, Dècan, Aràbiga, Anatòlia, Alaska, Califòrnia, Yucatán, Somàlia, Ibérica, Itàlica, Balcànica, Antàrtida i península del Cap York.

1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent:

cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriu-los en el teu quadern.

a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia.

b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.

PROTAGONISTES AHIR Isabella Bird Dades bàsiques

c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.

Nom: Isabella Bird

d) Serralada dels Andes i Aconcagua.

Època: 1831-1904

e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra.

f) Muntanyes d’Ellsworth.

g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Feis l'autoavaluació competencial que trobareu a anayaeducacion.es.

E U

R I

J I

3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.

Lloc de naixement: Regne Unit Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

AVUI Laura Dekker Dades bàsiques

Cercle Polar Àrtic

Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera

Tròpic de Càncer

1 Amazones 2 Nil 3 Iang-Tsé 4 Mississipí 5 Huang He o Riu Groc 6 Obi 7 Congo 8 Amur 9 Lena 10 Mackenzie 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0

1500

3000

4500 km

a b c d e f g h i j

Pen. Escandinava Pen. Ibèrica Pen. Balcànica Pen. Aràbiga Pen. de l’Hindustan Pen. d’Indoxina Pen. de Kamtxatka Pen. del Labrador Pen. de Baixa Califòrnia Pen. de Somàlia

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb tan sols 16 anys. Va llegir, amb només 8 anys, el llibre de memòries de Tania Aebi, en què contava la seva volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de fer una gesta similar. Vivia a Holanda i va haver de superar diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins

QÜESTIONS

2 En aquesta sopa de lletres s’hi ha amagat el nom de

APLICA

1 Assenyala a quins continents es troben els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el seu relat.

Protagonistes SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Aquest apartat ens permet conèixer dones del passat i del present que han exercit o exerceixen un paper destacat en algun aspecte de la Geografia.

2 A quina mar i a quin continent va acabar el viatge Laura Dekker?

3 Cerca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món en vaixell.

4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar? illes Canàries. Va demostrar la seva capacitat innata per a la navegació, fet que possiblement es degui que va néixer en un vaixell a Nova Zelanda i que els primers set anys de vida els va passar navegant amb els seus pares. El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va acabar després d’atracar el seu veler, Guppy, d’11,5 metres a Simpson Bay, illa de Sant Martí, el dia 21 de gener de 2012.

En aquest cas parlam de la figura de la britànica Isabella Bird, la primera dona nomenada membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres, l’any 1892 gràcies a les seves nombroses expedicions per tot el planeta (muntanyes Rocoses, Himàlaia o Kurdistan). També referenciam la jove holandesa Laura Dekker, que amb només 16 anys es va convertir en la persona més jove a donar la volta al món en solitari.

SOLUCIONS

1 2 3 4

Oceania, Amèrica i Àsia. Laura Dekker va finalitzar el viatge a l’illa Sant Martí, al mar del Carib (Amèrica). Resposta oberta. Resposta oberta.

Anotacions

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Geografia i Història 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

De la LOMLOE a Operació món • Perfil de sortida de l’Educació Secundària

Programació i claus del projecte