Operació Món: Valencià: Llengua i Literatura 2 ESO (mostra)

ESO

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

H.Garcia, V. Gómez

F.Ferrandis, R. Ortiz

C.Barceló, M. I. Cerdó, B. Serra

Els sabers bàsics del curs

1 Això era i no era…

2 Món subterrani

3 Riquesa natural

Així és el teu llibre

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

EL DESAFIAMENT

Et proposem que, en grups, conteu històries. El públic poden ser alumnes d’Educació Infantil o Primària d’alguna escola propera o inclús algun centre de persones grans, que de segur que ho passen d’allò més bé escoltant-vos.

Per a vosaltres serà una bona ocasió per a buscar, descobrir donar a conéixer narracions personatges tradicionals, costums d’altres època, paraules noves… Al mateix temps millorarà la vostra capacitat d’expressar-vos davant del públic.

També podreu incorporar històries tradicionals d’altres cultures, que haureu de traduir a la nostra llengua. Òbviament, comptar amb la participació de persones pertanyents a la comunitat educativa del vostre centre serà un element d’ajuda de gran valor.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

FEM DE CONTACONTES

Ens passem la vida explicant-nos anècdotes, fets històries. Moltes de les nostres converses estan basades en situacions que hem viscut o ens han contat. La narració d’històries ens resulta tan atractiva que, fins tot quan no en tenim cap de real per a compartir, ens la inventem i la contem als altres. Has anat mai a una sessió de contacontes? Són persones expertes a narrar contarelles, rondalles, llegendes altres històries. Tenen la capacitat d’absorbir-nos amb la seua paraula, de captar tota la nostra atenció fer-nos ganes de conéixer de principi a fi els fets que hàbilment van desenvolupant. T’agradaria fer de contacontes?

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

10

Valorar la diversitat lingüística cultural. Treballar el patrimoni cultural artístic de qualsevol època.

Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius. Identificar prejudicis estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte valoració de la riquesa lingüística cultural del nostre entorn.

Posar les pràctiques educatives al servei de la convivència la igualtat. Treballar el sentit de pertinença a un grup, l’autoestima, la responsabilitat la col·laboració. Buscar informació en Internet de forma segura. Utilitzar eines tecnològiques virtuals. Realitzar autoavaluacions.

Situació d’aprenentatge, una per a cada trimestre, que et farà aplicar els coneixements, les destreses i les actituds que hi treballaràs. Al mateix temps contribuirà a l’adquisició i el desenvolupament de les teues competències.

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Què estudiaràs?

1 Comunica’t Lectura Les bruixes marineres Vocabulari Plantes autòctones Expressió oral escrita La comunicació

2 Coneix la llengua Llengua societat La diversitat lingüística Gramàtica Classes de paraules classes de sintagmes Ortografia Els signes de puntuació

Això era i no era…

Fa temps temps, abans que existiren la televisió les xarxes socials, les famílies s’entretenien compartien una estona assegudes al voltant de la llar o a la fresca explicaven històries. Fets enigmàtics, altres de meravellosos alguns de ben quotidians succeïts en alguna població propera protagonitzada per una persona coneguda d’algun avantpassat.

Aquestes històries fantàstiques plenes d’enginy, que es donen en totes les cultures, eren també una manera d’educar de transmetre ensenyaments tradicionals, costums valors.

Potser tot això sembla ara llunyà, però en l’actualitat molts d’aquests relats continuen fascinant-nos cobren vida sentit quan visitem alguna contrada algú ens fa recordar un fet que hi va passar o que explica el nom d’aquest indret.

D’altra banda, aquestes narracions constituïxen una mostra ben viva de l’evolució de la nostra llengua, del lèxic d’abans són una gran font d’embarbussaments, refranys, frases fetes, expressions populars… tot un patrimoni que hem de conservar transmetre.

Reflexiona i respon

Quines paraules et venen al cap en escoltar l’expressió rondalla? Penses que les rondalles narren fets reals? Com han arribat les rondalles fins a l’actualitat?

Continguts i recursos digitals de la unitat.

COMUNICA’T

ESCOLTEM

1.1. Per tal de tindre un model, podem assistir a una sessió de contacontes a la biblioteca de la localitat o alguna llibreria. Si això no és possible podem buscar per Internet un vídeo d’una d’aquestes intervencions realitzada per alguna persona especialista en l’art de contar històries.

1.2. Ens fixem en els recursos que empra el o la contacontes, tant lingüístics (entonació, repetició, ús d’onomatopeies, fórmules d’inici final, preguntes retòriques…) com materials (elements d’atrezzo o decoració, disfressa, instruments musicals, teles, llibres, etc.).

Passos de la seqüència d’aprenentatge corresponents a la unitat amb un resum explicatiu del desenvolupament.

Recursos relacionats amb LES CLAUS del projecte

INVESTIGUEM

3 Coneix la literatura Educació literària Narrativa de tradició oral: llegendes rondalles ➜ Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es orientacions en anayaeducacion.es

2.1. Busquem narracions tradicionals en diferents suports. També podem demanar a les persones grans de la família o del veïnat que ens conten alguna història tractarem de memoritzar-la o posar-la per escrit.

CONEIX LA LITERATURA

COMPARTIM 3.1. Posem en comú tot el material recopilat.

3.2. Amb l’ajuda del professorat tractarem d’establir nivells de complexitat d’adequació de les narracions segons el públic a què van destinades.

3.3. Triem les narracions que considerem més adequades per a integrar la sessió de contacontes.

SEGUIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT 13

Reflexiona i respon, amb un text que introduïx el tema de la lectura o bé algun dels continguts de la unitat. S’acompanya d’unes preguntes que et permetran reflexionar i descobrir el que saps sobre aquest tema i formular hipòtesis sobre alguns aspectes que s’hi relacionen.

SABERS BÀSICS I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

Treballa la lectura

Aprén paraules

Descobrix-ne la forma l’estructura

36

1 Quines expressions ens indiquen al principi del text l’ambient de la caverna?

2 Quines d’aquestes paraules sinònimes de caverna apareixen en el text?

cavitat

gruta espluga balma foranca

3 Ja saps que les onomatopeies són paraules que imiten el soroll que fa alguna cosa. Copia’n les dues que apareixen en el text.

Quina onomatopeia podria imitar el soroll dels escarabats bellugant-se?

4 L’eremita preveu que aquesta vegada aconseguirà fer un triangle equilàter. Quines característiques té aquesta figura? Quines altres classes de triangle hi ha?

Comenta el text

5 On té lloc l’escena narrada?

6 Quin fet desencadena la reacció de l’eremita?

7 Segons el que diu el text, podríem deduir que l’eremita és una persona jove polida? Justifica la resposta amb expressions del text.

8 Com aconseguix l’eremita fer desaparéixer l’aeronau?

9 És la primera vegada que es desfà d’una aeronau?

Com ho saps?

10 Què era el Triangle dels Coleòpters? Qui li havia posat aquest nom? Quan?

11 Quines característiques tenien els escarabats?

12 Explica en què consistia el gran secret de la cova.

13 Quines d’aquestes sensacions t’ha produït la lectura del text?

calma irritació expectació angoixa diversió inquietud placidesa sorpresa

En quines altres situacions experimentes aquestes sensacions?

14 Resumix el contingut del fragment. 15 A quina part de la història (plantejament, nus o desenllaç) pertany?

16 Creus que qui narra el text participa en l’acció? En quina persona conta la història?

Escriu

17 Imagina que tu pilotes l’aeronau. Redacta el text de la conversa que mantindries amb la torre de control en el moment previ a la desaparició.

Busca informació

18 Saps què és l’anomenat Triangle de les Bermudes? Explica on es localitza quines semblances té amb el Triangle dels Coleòpters. Parla a classe

El

guió llarg és una ratlla que indica les intervencions dels personat- ges en un diàleg també les intervencions del narrador. També l’utilit- zem en un aclariment o en una informació complementària. S’escriu unit a la primera a la darrera paraula de l’incís sense deixar espai entre la paraula el guió; si el segon guió coincidix amb un punt final, no es posa: —No em pots fer això —li contestà Anna, enfurida, tan bon punt Àlex va intentar donar-li explicacions—. Ets un mentider, no et mereixes l’estima de ningú!

1 Identifica els signes de puntuació del text següent explica quina funció fan en cada cas. De fet, els vestits dels quaderns de la senyora An- tonella els portaven dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes, més grasses, rosses, morenes, joves, grans… A sota hi havia el nom i la majoria hi sortien unes quantes vegades. Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista, li agradava molt pintar. Si sortia a passejar, no es descuidava mai el bloc i la capsa d’aquarel·les. —Hi ha gent que fa fotografies; jo m’estimo més els pinzells. Roma és plena de racons fantàstics i de sorpreses que val la pena atrapar— li havia explicat una vegada. Mercè Canela Garayoa. El quadre de Monet.

2 Col·loca el signes d’interrogació d’exclamació que falten en aquestes oracions.

– On vas – Has fet els deures – Has vist com s’apagava la lluna de sobte – D’on venia tota aquella gent on anava

3 Corregix les errades en l’ús de la coma del text se- güent i explica perquè està malament. Jordi, se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar, calma tot que a ell mateix encara li, tremolaven les cames i fins tot la parla.

ACTIVITATS online ABRIL Escribir mensaje

4 Tot seguit t’oferim la continuació de la narració de Mercè Canela de l’activitat 1. Copia-la substituint els pel signe de puntuació corresponent.

TANCAMENT DE LA UNITAT

3 Coneix la literatura Educació literària

ACTIVITATS

Això era no era un gegant que li deien Rotlan que havia sigut criat per una lloba per això les armes dels homes no el podien ferir.

Aquell cavaller fornit que rodava el món, quan va arribar al nostre rodal de Mediterrània, va conéixer una jove donzella, més bella que el viarany de la lluna sobre la mar. I se’n va enamorar, ell d’ella.

—oh!— ella d’ell. I van jugar el joc de les mans, de les paraules, de les carícies, dels besos, les complicitats i les tendreses…

Però un malefici fatal va truncar aquell amor ver intens: és que, segons va quedar profetitzat, la bella donzella moriria tan bon punt els últims rajos del dia més llarg de l’any deixaren d’il·luminar-la. Quan ja el sol començava a pondre’s darrere del Puigcampana, el cavaller —desesperat— va fer un gran colp amb la seua espasa al cim del rocam, hi va practicar la colossal obertura que encara es veu hui. Va guanyar així al destí uns instants eterns de llum. Tanmateix —ai!— el temps és el temps el sol finalment va amagar-se. I amb la posta, la donzella es va desfer entre els braços de Rotlan. Podeu imaginar-ne la desesperació? Morta l’estimada, cegat el cavaller per la ràbia i la impotència, d’un colp va enviar el tros arrancat a la muntanya enmig de la mar. I va ser així que al bell mig de la badia es va originar, com a penyora d’amor, l’illa de Benidorm. Per això és que el cim del Puigcampana té la forma que té. Per això és que s’hi pon el sol el dia de sant Joan. per això és que l’illa de Benidorm, com tots els viatgers podeu comprovar, hi encaixa amb precisió. Extret de <www.omnium.cat>.

b) On se situen els fets que narren la llegenda.

c) Resumix breument la història.

d) Quins elements reals hi apareixen? Quins d’imaginaris?

e) Quines altres característiques de les llegendes hi identifiques?

3 Demana a la gent major que coneixes que et conte alguna rondalla o alguna llegenda. Escriu-la amb les teues paraules. Inclou fórmules d’inici d’acabament.

4 Ara, per grups, fareu de rondallaires. Anoteu el títol d’unes quantes rondalles trieu-ne una cada grup. Després d’estudiar-la bé, representeu-la a la classe.

Per a acabar

COMPRÉN APLICA

1 Digues a quina funció del llenguatge correspon cada una d’aquestes expressions.

– Estic molt content!

– Diuen que demà plourà.

– En valencià, el plural de les paraules acabades en es fa amb la terminació

– Tanqueu la porta immediatament! – Esteu segurs? – L’adjectiu pobre és de dues terminacions. – Diga? (contestant al telèfon) – Que és de dolenta aquesta pel·lícula! – D’acord…, d’acord…, d’acord.

2 Corregix aquestes afirmacions.

– A cada estat es parla una sola llengua. – L’alfabet llatí és el que s’utilitza a tot el món. – L’alemany ocupa la posició 85 entre les llengües més parlades del món.

– A Europa només es parlen llengües indoeuropees.

– El valencià el romanés pertanyen a famílies lingüístiques distintes.

3 Explica quantes llengües es parlen a l’estat espanyol per què.

4 Copia el text separant-ne els paràgrafs posant-hi els signes de puntuació que hi falten. El senyor Munch no volia de cap de les maneres descuidar la formació de la seua única filla Calia fer-ne una jove que fascinara en els cercles aristocràtics amb els quals es relacionaven I com has dit que es diu la filla d’aquests senyors va demanar tímidament Olav Em sembla que no t’ho he dit va dir astut el vell Sweden Margarida es diu Margarida Margarida va repetir el xic amb un to fluix Sweden es va adonar de l’emoció amb què Olav va pronunciar aquell nom es va proposar de facilitar-li una trobada que semblara casual Si el diumenge que ve fa bo podríem anar a fer bolets a les terres de la família Munch va suggerir el vell Bé Tinc ganes d’assaborir el pastís de bolets de la iaia va contestar entusiasmat el jove. Adaptat de Vora el fiord Maria Teresa Claramunt.

—Com ho puc fer per atrapar la llum com al qua- dre de la saleta —li va preguntar un dia. La senyora Antonella va somriure. Per començar hauries de pintar a l’oli* no amb aquarel·les li va dir I de totes maneres és molt difícil se n’ha de saber molt L’artista que va pin- tar l’original d’aquell quadre era tot un mestre 5 Reescriu aquesta conversa amb els signes de pun- tuació les majúscules que hi falten.

Treballa la lectura et permetrà desenvolupar la comprensió lectora, augmentar el vocabulari i conéixer l’estructura i les característiques de diversos tipus de text. Així mateix conté activitats que fomenten l’expressió oral i escrita i la creació literària.

Gran quantitat d’activitats i exemples que afavorixen l’assimilació dels continguts a través de la pràctica.

hola soc 2nB hola qui t’ha donat el meu número mireia com que és el seu he pensat que potser podem fer un juntes què et sembla genial tens alguna idea ella va comentar que feien il·lusió uns patins uns patins no té ni idea de patinar potser vol aprendre de tota manera anem pensant demà l’hora del pati en parlem val

6 Escolta el text que trobaràs en anayae- ducacion.es escriu-lo al dictat. 27

Diversos recursos per a presentar els continguts i facilitar-ne la comprensió.

Icones incloses en algunes activitats que suggerixen la clau del projecte que es pot aplicar en cada cas.

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

5 Completa la graella en el quadern amb dos exemples de cada classe trets del text de l’activitat anterior.

U  Noms Adjectius Determinants Pronoms Verbs Adverbis Preposicions Conjuncions

6 Assenyala en el text esmenat de l’activitat 4 els tipus de sintagmes següents.

7 Explica què tenen en comú en què es diferencien les rondalles les llegendes.

8 Quin sentit tenien les rondalles dins de la societat dels nostres avantpassats? Penses que ara tenen la mateixa vigència? Raona la resposta.

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 1, 2 3 del desafiament hem vist un model de contacontes, hem fet una recopilació de narracions tradicionals les hem posades en comú. També les hem agrupades segons el públic a què van destinades. Reflexiona ara sobre el teu treball emplena la graella. Després compartix-la en grup. Aspectes Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Quasi aconseguit He assistit una sessió de contacontes he observat els elements ques ’usen. orals. He col·laborat en la posada en comú de les narracions recopilades. He participat en la selecció de textos segons el públic.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació competencial inclosa anayaeducacion.es

Sintagmes nominals Sintagmes adjectivals Sintagmes preposicionals 31

Educació emocional TIC Orientació acadèmica i professional Avaluació U 1

Comprén i aplica, amb diverses activitats sobre el que has aprés en la unitat.

Reflexió sobre els progressos realitzats en la situació d’aprenentatge corresponent a la unitat.

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Coneix la llengua

2 Gràmatica

Com hi accedixes?

Tens totes les indicacions necessàries per a accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

Adverbis, preposicions i conjuncions

Adverbis La funció de l’adverbi és modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. He jugat malament Aquest pernil és molt salat Vine tan prompte com pugues. verb adverbi adverbi adjectiu adverbi adverbi Si aquesta funció la realitza un grup de paraules, parlem de locucions adverbials a corre-cuita, al cap a la fi, a les palpentes, a ulls clucs, de gom a gom, de valent, gens ni mica, si fa no fa, fil per randa, a més a més, a hores d’ara, de tant en tant, etc. Els adverbis aporten informació diversa. així, bé, millor, pitjor, malament, de cap a cap, de sobte, etc.

Manera: com es realitza una acció.

Molts adverbis de manera es formen afegint el sufix -ment a un adjectiu en femení pobra: pobrament). Si l’adjectiu porta accent gràfic, l’adverbi el conserva (ràpida: ràpidament).

Lloc: on es realitza una acció.

Temps: quan es realitza una acció. Quantitat: grau o intensitat d’una acció o d’una qualitat

preposicions àtones. Preposició a – Lloc amb idea de moviment: Pujarem al Penyagolosa. – Davant dels topònims: A Xixona visitarem el museu del torró. – Amb les parts del dia, els mesos de l’any les estacions de sempre m’agrada arribar amb temps. – La preposició a no introduïx mai un complement directe: He amic a l’entrada de l’institut. Preposició en – Lloc amb idea de situació estàtica: Treballa en la fàbrica de – Durada de l’acció: Ha preparat l’examen en cinc hores. Preposició de – Sentit partitiu: De pa, no en vull gens. Preposició amb – Companyia, instrument: Júlia juga sovint amb Salma. Preposició per – Causa, motiu, mitjà: Li envià la factura per correu electrònic. – Amb el nom de les festes: Per Nadal anirem a esquiar. Preposició per a – Destinació, finalitat: Ha comprat un collar per a la seua mare.

La forma tan s’usa davant d’adjectius tan jove) o d’un altre adverbi (tan malament), mentre que la forma tant modifica un verb no menges tant). Coordinades

Dubte Afirmació Negació Preposicions La preposició té com a funció unir una paraula amb el seu complement. pa amb oli camí de cavalls Es dividixen en àtones tòniques; poden ser simples o compostes. Preposicions àtones: a, amb, de, en, per per a Preposicions tòniques: contra, durant, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre, sota, vora, etc.; cap a, des de, fins a etc.

CONJUNCIONS

Enllacen elements iguals que no depenen l’un de l’altre; o també enllacen dues oracions de la mateixa categoria.

Enllacen l’oració subordinada

sí, també. no, tampoc.

Una locució prepositiva equival a una preposició està formada per un o diversos mots amb una preposició final: a fi de, a causa de, abans de, al llarg de, a favor de, d’acord amb, llevat de, per mitjà de…

– Els exercicis de matemàtiques Lluïsa eren molt difícils. – Ja me n’havia anat

on, ací, allà, prop, enfora, davant, darrere, a baix, a dalt, a l’esquerra, a tot arreu, etc. quan, ara, despús-ahir, despús-demà, sempre, llavors, hui, demà, etc. quant, tan, molt, bastant, quasi, mica, gens, força, un poc, amb prou faenes, si fa no fa, etc. tal vegada, potser. ni, o, però, sinó, d’altra banda, etc. perquè, quan, – Albert toca el violí Pep toca el piano. – La directora la cap d’estudis van assistir a la reunió.

Què t’oferix?

Conté diversitat de recursos, és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Amb aquests recursos podràs:

Exercitar activitats interactives

Estudiar resums interactius, esquemes... Aprendre àudios, vídeos...

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

Intuïtiu

Fàcil d’utilitzar.

Multidispositiu

Podràs utilitzar-lo amb qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...).

Descarregable

Pots treballar sense connexió a internet i descarregar-lo en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

Els canvis que faces se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què treballes.

Universal

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Abans de començar

Coneix els teus desafiaments

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

COM SÓN?

Són tres propostes de situacions d’aprenentatge, una per a cada trimestre:

• Pensades per a mobilitzar coneixements, actituds i destreses i fomentar l’intercanvi de sabers i el desenvolupament de les teues competències.

• Compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

• Pròximes i respectuoses amb el teu món real i les teues experiències.

• Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i activitats que hauràs de dur a terme.

COM ELS TREBALLARÀS?

d’absorbir-nos amb la seua paraula, de captar tota la nostra atenció fer-nos ganes de conéixer de principi a els fets que hàbilment van desenvolupant. T’agradaria fer de contacontes?

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Et proposem que, en grups, conteu històries. El públic poden ser alumnes d’Educació Infantil o Primària d’alguna escola propera o inclús algun centre de persones grans, que de segur que ho passen d’allò més bé escoltant-vos. Per vosaltres serà una bona ocasió per a buscar, descobrir donar a conéixer narracions personatges tradicionals, costums d’altres època, paraules noves… Al mateix temps millorarà la vostra capacitat d’expressar-vos davant del públic. També podreu incorporar històries tradicionals d’altres cultures, que haureu de traduir a la nostra llengua. Òbviament, comptar amb la participació de persones pertanyents a la comunitat educativa del vostre centre serà un element d’ajuda de gran valor.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

Valorar la diversitat lingüística cultural. Treballar el patrimoni cultural artístic de qualsevol època. Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius. Identificar prejudicis estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte valoració de la riquesa lingüística cultural del nostre entorn. Posar les pràctiques educatives al servei de la convivència la igualtat. Treballar el sentit de pertinença a un grup, l’autoestima, la responsabilitat la Buscar informació en Internet de forma segura. Utilitzar eines tecnològiques virtuals. Realitzar autoavaluacions.

Escoltem Fem equips Il·lustrem Assagem Proposem Contem contes Investiguem

Unitat Unitat 2 Unitat 3

• Un text motivador que et descobrirà un marc de desafiaments relacionats amb les unitats del trimestre.

• Un plantejament del desafiament en el qual es concreta la situació d’aprenentatge.

• L’enumeració de coneixements necessaris.

• La seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

Això era i no era… Fa temps temps, abans que existiren la televisió les xarxes socials, les famílies s’entretenien compartien una estona assegudes al voltant de la llar o la fresca explicaven històries. Fets enigmàtics, altres de meravellosos alguns de ben quotidians succeïts en alguna població propera protagonitzada per una persona coneguda d’algun avantpassat. Aquestes històries fantàstiques plenes d’enginy, que es donen en totes les cultures, eren també una manera d’educar de transmetre ensenyaments tradicionals, costums valors. Potser tot això sembla ara llunyà, però en l’actualitat molts d’aquests relats continuen fascinant-nos cobren vida sentit quan visitem alguna contrada algú ens fa recordar un fet que hi va passar o que explica el nom d’aquest indret. D’altra banda, aquestes narracions constituïxen una mostra ben viva de l’evolució de la nostra llengua, del lèxic d’abans són una gran font d’embarbussaments, refranys, frases fetes, expressions populars… tot un patrimoni que hem de conservar transmetre. Reflexiona respon

Quines paraules et venen al cap en escoltar l’expressió rondalla Penses que les rondalles narren fets reals?

Quins personatges de que podria convertir-se en una rondalla?

Què faries per conservar de la teua família?

Què estudiaràs?

1 Comunica’t Lectura Vocabulari Plantes autòctones Expressió oral escrita La comunicació

A L’INICI DE CADA UNITAT TROBARÀS: 1

2 Coneix la llengua Llengua societat La diversitat lingüística Classes de paraules classes de sintagmes Ortografia Els signes de puntuació Coneix la literatura Educació literària Narrativa de tradició oral: llegendes ron-

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

SEGUIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT 1.1. Per tal de tindre un model, podem assistir a una sessió de contacontes a la biblioteca de la localitat o alguna llibreria. Si això no és possible podem buscar per Internet un vídeo d’una d’aquestes intervencions realitzada per alguna persona especialista en l’art de contar històries. 1.2. Ens fixem en els recursos que empra el o la contacontes, tant lingüístics (entonació, repetició, ús d’onomatopeies, fórmules d’inici final, preguntes retòriques…) com materials (elements d’atrezzo o decoració, disfressa, instruments musicals, teles, llibres, etc.). 2.1. Busquem narracions tradicionals en diferents suports. També podem demanar les persones grans de la família o del veïnat que ens conten alguna història tractarem de memoritzar-la o posar-la per escrit. COMPARTIM 3.1. Posem en comú tot el material recopilat. 3.2. Amb l’ajuda del professorat tractarem d’establir nivells de complexitat d’adequació de les narracions segons el públic què van destinades. Triem les narracions que considerem més adequades per integrar la sessió de

CONEIX LA LITERATURA

➜ Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat anayaeducacion.es orientacions en anayaeducacion.es

• Els passos de la seqüència d’aprenentatge que corresponen a la unitat, amb una síntesi de les explicacions necessàries per al seu desenvolupament.

QUINS SÓN?

• Fem de contacontes

• Festa de la poesia

• Periodisme cultural

30

EN LES PÀGINES FINALS DE CADA UNITAT TROBARÀS: EN ACABAR EL TRIMESTRE TROBARÀS:

3 Coneix la literatura Educació literària

Per a acabar

ACTIVITATS

2 Llig aquesta llegenda fes les activitats següents.

Això era no era un gegant que li deien Rotlan que havia sigut criat per una lloba per això les armes dels homes no el podien ferir. Aquell cavaller fornit que rodava el món, quan va arribar al nostre rodal de Mediterrània, va conéixer una jove donzella, més bella que el viarany de la lluna sobre la mar. se’n va enamorar, ell d’ella. —oh!— ella d’ell. I van jugar el joc de les mans, de les paraules, de les carícies, dels besos, les complicitats les tendreses… Però un malefici fatal va truncar aquell amor ver intens: és que, segons va quedar profetitzat, la bella donzella moriria tan bon punt els últims rajos del dia més llarg de l’any deixaren d’il·luminar-la. Quan ja el sol començava a pondre’s darrere del Puigcampana, el cavaller —desesperat— va fer un gran colp amb la seua espasa al cim del rocam, hi va practicar la colossal obertura que encara es veu hui. Va guanyar així al destí uns instants eterns de llum. Tanmateix —ai!— el temps és el temps el sol finalment va amagar-se. I amb la posta, la donzella es va desfer entre els braços de Rotlan. Podeu imaginar-ne la desesperació? Morta l’estimada, cegat el cavaller per la ràbia la impotència, d’un colp va enviar el tros arrancat a la muntanya enmig de la mar. va ser així que al bell mig de la badia es va originar, com a penyora d’amor, l’illa de Benidorm. Per això és que el cim del Puigcampana té la forma que té. Per això és que s’hi pon el sol el dia de sant Joan. per això és que l’illa de Benidorm, com tots els viatgers podeu comprovar, hi encaixa amb precisió.

a) Qui va ser Rotlan? Busca’n informació digues quina relació té amb l’emperador Carlemany amb la batalla de Roncesvalls. b) On se situen els fets que narren la llegenda. c) Resumix breument la història. d) Quins elements reals hi apareixen? Quins d’imaginaris? e) Quines altres característiques de les llegendes hi identifiques?

3 Demana la gent major que coneixes que et conte alguna rondalla o alguna llegenda. Escriu-la amb les teues paraules. Inclou fórmules d’inici d’acabament.

4 Ara, per grups, fareu de rondallaires. Anoteu el títol d’unes quantes rondalles trieu-ne una cada grup. Després d’estudiar-la bé, representeu-la la classe.

COMPRÉN APLICA Digues quina funció del llenguatge correspon cada una d’aquestes expressions.

– Estic molt content! – Diuen que demà plourà. – En valencià, el plural de les paraules acabades en – Tanqueu la porta immediatament! –– L’adjectiu pobre és de dues terminacions. – Diga? (contestant al telèfon) – Que és de dolenta aquesta pel·lícula! – D’acord…, d’acord…, d’acord.

2 Corregix aquestes afirmacions. –

A cada estat es parla una sola llengua. – L’alfabet llatí és el que s’utilitza tot el món. – L’alemany ocupa la posició 85 entre les llengües més parlades del món. – A Europa només es parlen llengües indoeuropees. – El valencià el romanés pertanyen a famílies lingüístiques distintes.

3 Explica quantes llengües es parlen l’estat espanyol per què.

4 Copia el text separant-ne els paràgrafs posant-hi els signes de puntuació que hi falten. El senyor Munch no volia de cap de les maneres descuidar la formació de la seua única filla Calia fer-ne una jove que fascinara en els cercles aristocràtics amb els quals es relacionaven com has dit que es diu la filla d’aquests senyors va demanar tímidament Olav Em sembla que no t’ho he dit va dir astut el vell Sweden Margarida es diu Margarida Margarida va repetir el xic amb un to fluix Sweden es va adonar de l’emoció amb què Olav va pronunciar aquell nom es va proposar de facilitar-li una trobada que semblara casual Si el diumenge que ve fa bo podríem anar fer bolets les terres de la família Munch va suggerir el vell Bé Tinc ganes d’assaborir el pastís de bolets de la iaia va contestar entusiasmat el jove. Adaptat de Vora fiord

anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

5 Completa la graella en el quadern amb dos exemples de cada classe trets del text de l’activitat anterior.

Noms Pronoms Verbs Preposicions Conjuncions

Assenyala en el text esmenat de l’activitat 4 els tipus de sintagmes següents.

7 Explica què tenen en comú en què es diferencien les rondalles les llegendes. dels nostres avantpassats? Penses que ara tenen la mateixa vigència? Raona la resposta.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA VALORA En les activitats 2 3 del desafiament hem vist un model de contacontes, hem fet una recopilació de narracions tradicionals les hem posades en comú. També les hem agrupades segons el públic què van destinades. Reflexiona ara sobre el teu treball emplena la graella. Després compartix-la en grup. Aspectes aconseguit aconseguit aconseguit

narracions recopilades.públic.

Sintagmes nominals Sintagmes adjectivals Sintagmes preposicionals 31

• Activitats per a aplicar el que has aprés i practicar l’ortografia.

• Una reflexió sobre els passos realitzats en la situació d’aprenentatge al llarg de la unitat.

• Una proposta d’avaluació de les teues competències que podràs descarregar-te del web d’anayaeducacion.es

DOSSIER D’APRENENTATGE

FEM DE CONTACONTES

SITUACIÓ D’APRENENTATGE Reflexiona difon Al llarg d’aquest trimestre has participat amb el teu grup en la planificació la realitzat per una persona experta heu analitzat els recursos lingüístics materials que se solen utilitzar en aquestes intervencions. Heu recopilat textos de la tradició oral els heu agrupat per nivell de complexitat heu triat els més adequats d’acord amb el públic destinatari. Després d’assajar, heu pogut celebrar la sessió davant de les persones que de segur que ho han passat d’allò més bé amb la vostra interpretació. Si heu enregistrat la sessió podeu passar el vídeo a la resta perquè analitzen la vostra intervenció. També podeu organitzar un festival de contacontes o fer una sessió per equips d’una dues setmanes durant l’hora del pati. Fins tot podeu parlar amb algun mitjà de comunicació local (emissora de ràdio, canal de televisió, etc.) oferint el vídeo o una actuació en directe. Amplia el treball Pots enriquir aquesta experiència al voltant de les narracions orals tradicionals amb altres activitats. Creació d’un àlbum de personatges d’aquestes històries. Per això elaboreu una llista dels diversos personatges dibuixeu-los d’acord amb les seues característiques físiques. Afegiu un text amb la descripció del caràcter, els gustos, les aficions, els poders la rondalla o la llegenda què pertany, etc. Localització en un mapa de la Comunitat Valenciana escenaris de llegenda. Investigar el paper d’Enric Valor per a la conservació de la nostra literatura tradicional. Reflexiona ara sobre la teua tasca la de la resta del grup. Hauràs de valorar el treball fet, el producte final el procés de difusió d’aquest. És important que planteges solucions als problemes que es detecten que faces propostes de millora.

Descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica de competències corresponent a aquest projecte. Indica-hi el nivell amb què creus que has acomplit cada destresa arxiva-la en el teu dossier d’aprenentatge.

REVISA LES TEUES COMPETÈNCIES Competències lectora és prou aquesta tasca convencions pròpies del oral en aquesta oral és prou d’expressió

DEL TREBALL Com has comprovat, la gestió de tasques implica un conjunt d’etapes. Descarrega d’anayaeducacion.es aquesta escala sobre planificació de tasques utilitza-la per a autoavaluar la teua planificació del projecte. temps temps per realitzar totes Descarrega d’anayaeducacion.es l’escala de coavaluació del treball en equip avalua el treball que heu realitzat junts. Els teus companys les teues companyes faran Aspecte Descriptor Per la distribució de tasques s’han tingut en Consens s’ha buscat sempre l’acord Responsabilitats Ens hem comportat de Totes les persones han

El teu dossier d’aprenentatge del desafiament, amb:

• Tasques de reflexió i difusió.

• Tres propostes per a descarregar del web d’anayaeducacion.es:

–

Una escala per a la planificació de tasques i la seva autoavaluació.

Una escala de coavaluació del treball en equip.

FEM DE CONTACONTES

Ens passem la vida explicant-nos anècdotes, fets i històries. Moltes de les nostres converses estan basades en situacions que hem viscut o ens han contat. La narració d’històries ens resulta tan atractiva que, fins i tot quan no en tenim cap de real per a compartir, ens la inventem i la contem als altres.

Has anat mai a una sessió de contacontes? Són persones expertes a narrar contarelles, rondalles, llegendes i altres històries. Tenen la capacitat d’absorbir-nos amb la seua paraula, de captar tota la nostra atenció i fer-nos ganes de conéixer de principi a fi els fets que hàbilment van desenvolupant.

T’agradaria fer de contacontes?

EL DESAFIAMENT

Et proposem que, en grups, conteu històries. El públic poden ser alumnes d’Educació Infantil o Primària d’alguna escola propera o inclús algun centre de persones grans, que de segur que ho passen d’allò més bé escoltant-vos.

Per a vosaltres serà una bona ocasió per a buscar, descobrir i donar a conéixer narracions i personatges tradicionals, costums d’altres època, paraules noves… Al mateix temps millorarà la vostra capacitat d’expressar-vos davant del públic.

També podreu incorporar històries tradicionals d’altres cultures, que haureu de traduir a la nostra llengua.

Òbviament, comptar amb la participació de persones pertanyents a la comunitat educativa del vostre centre serà un element d’ajuda de gran valor.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

• Valorar la diversitat lingüística i cultural.

• Treballar el patrimoni cultural i artístic de qualsevol època.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

• Identificar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa lingüística i cultural del nostre entorn.

• Posar les pràctiques educatives al servei de la convivència i la igualtat.

• Treballar el sentit de pertinença a un grup, l’autoestima, la responsabilitat i la col·laboració.

• Buscar informació en Internet de forma segura.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions.

Això era i no era…

Fa temps i temps, abans que existiren la televisió i les xarxes socials, les famílies s’entretenien i compartien una estona assegudes al voltant de la llar o a la fresca i explicaven històries. Fets enigmàtics, altres de meravellosos i alguns de ben quotidians succeïts en alguna població propera i protagonitzada per una persona coneguda d’algun avantpassat. Aquestes històries fantàstiques i plenes d’enginy, que es donen en totes les cultures, eren també una manera d’educar i de transmetre ensenyaments tradicionals, costums i valors. Potser tot això sembla ara llunyà, però en l’actualitat molts d’aquests relats continuen fascinant-nos i cobren vida i sentit quan visitem alguna contrada i algú ens fa recordar un fet que hi va passar o que explica el nom d’aquest indret.

D’altra banda, aquestes narracions constituïxen una mostra ben viva de l’evolució de la nostra llengua, del lèxic d’abans i són una gran font d’embarbussaments, refranys, frases fetes, expressions populars… tot un patrimoni que hem de conservar i transmetre.

Reflexiona i respon

Quines paraules et venen al cap en escoltar l’expressió rondalla?

Quins personatges de rondalla recordes?

RONDALLES

Penses que les rondalles narren fets reals?

Quin fet actual creus que podria convertir-se en una rondalla?

Com han arribat les rondalles fins a l’actualitat?

Què faries per a conservar les històries destacades de la teua família?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Les bruixes marineres

Vocabulari

Plantes autòctones

Expressió oral i escrita

La comunicació

2 Coneix la llengua

Llengua i societat

La diversitat lingüística

Gramàtica

Classes de paraules i classes de sintagmes

Ortografia

Els signes de puntuació

3 Coneix la literatura

Educació literària

Narrativa de tradició oral: llegendes i rondalles

SEGUIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

ESCOLTEM

1.1. Per tal de tindre un model, podem assistir a una sessió de contacontes a la biblioteca de la localitat o alguna llibreria. Si això no és possible podem buscar per Internet un vídeo d’una d’aquestes intervencions realitzada per alguna persona especialista en l’art de contar històries.

1.2. Ens fixem en els recursos que empra el o la contacontes, tant lingüístics (entonació, repetició, ús d’onomatopeies, fórmules d’inici i final, preguntes retòriques…) com materials (elements d’atrezzo o decoració, disfressa, instruments musicals, teles, llibres, etc.).

INVESTIGUEM

2.1. Busquem narracions tradicionals en diferents suports. També podem demanar a les persones grans de la família o del veïnat que ens conten alguna història i tractarem de memoritzar-la o posar-la per escrit.

CONEIX LA LITERATURA

COMPARTIM

3.1. Posem en comú tot el material recopilat.

3.2. Amb l’ajuda del professorat tractarem d’establir nivells de complexitat i d’adequació de les narracions segons el públic a què van destinades.

3.3. Triem les narracions que considerem més adequades per a integrar la sessió de contacontes.

➜ Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es + orientacions en anayaeducacion.es

Les bruixes marineres

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en anayaeducacion.es.

Què llegiràs?

Has sentit mai parlar de les bruixes? Creus que són éssers reals o fantàstics? Els llibres estan farcits d’històries en les quals les persones que menys t’esperes sorprenen amb alguna qualitat extraordinària i generen situacions inexplicables per la raó i l’enteniment.

Això diu que era un pescador del Grau de València, que trobant-se un temps pescant a Peníscola, totes les vesprades, en tornar de la pesquera, amarrava la barca a una estaca a la vora de l’aigua, fent un nuc ben fort perquè, de nit, les ones no se la pogueren endur mar endins. I diu que un dia, quan ell va arribar a la barca de bon matí per tornar-se’n a pescar, es va quedar parat mirant-se el nuc de l’amarra.

La gent de mar, això dels nucs, s’ho miren molt. Els fan tan resistents i embolicats que ningú, si no és mariner, no sabria fer-ne un d’igual, ni tan sols una mala imitació. El pescador aquell matí es va trobar un nuc tan mal fet que feia riure. Va pensar: «Algú es deu haver endut la barca aquesta nit. Deuen haver sigut els xiquets, que són uns manifessers.»

No hi va pensar més en tot el dia. Però, quan va tornar de la mar, va fer un doble nuc, el més complicat que va saber, i se’n va anar a vendre el peix.

L’endemà matí, però, no sols es va trobar un nuc diferent del seu, i fet per algú que no podia ser mariner, també la vela apareixia esgarrada, amb un esquinç de dalt a baix, com si hagueren navegat amb un fort vent, enmig d’una tempesta: «Açò no és de xiquets...». L’home no s’ho acabava. El misteri era que, la nit passada, no havia bufat el vent amb tanta força per a esquinçar la vela. Amb l’orella tan avesada a escoltar la mar, massa que ho hauria sentit des del llit.

Per tots aquests detalls, doncs, el pescador no s’ho va prendre aquesta vegada tan a joc com la primera i, la tercera nit, en compte de gitar-se a la seua barraca, es va esperar a la barca ajupit i embolicat amb una manta, amb el punyal a la faixa per si li calia traure el geni.

Va passar el temps i, sense voler, va començar a becar, els ulls se li tancaven, no hi podia fer res. Estava endormiscat i, de sobte, un escarot de crits i rialles el va desvetlar. Espantat, va veure que deu o dotze dones, descalces, amb les cabelleres soltes al vent venien corrent cap a la barca.

En un punt el pescador va perdre tot valor i gallardia. Es va arrupir en un racó, tapant-se el cap amb la manta, i tremolava com un gosset. Les dones en un tres i no res van assaltar la barca, la van amollar de l’amarra i la van empentar a força de braços, per l’aigua. Quan la van separar prou de la vora, amb la vela alta, es van donar al vent, un vent estrany, que va començar del no res així que van hissar la vela i encara va créixer més i més, amb un xiulit que començà foradant les orelles i es va tornar un bram seguit, barrejat de trons i esclafits i sacsades. La barca s’envolava, enlairant la proa, i queia fent grans panxades sobre les ones. Sobre aquella remor infernal de vent i d’aigua, encara s’elevaven més fortes les veus i les rialles de les dones, que s’aferraven com gats a la fusta, i era una meravella com es podien, no sols mantindre en equilibri, sinó encara saltar i ballar per tota la barca sense caure al mar.

Tan entusiasmades anaven i el cap tan ficat en la festa, si allò seu era festa, que no es van adonar de la presència del pescador. Passat un temps, que ell es va refer una miqueta de l’esglai i es va atrevir a guaitar, amb un sol ull, per davall de la manta, va reconéixer una de les dones, la que tenia més prop,

perquè anava asseguda a popa governant el timó. Era l’hostalera Paca Ferrer, ama d’un hostal a la vora del camí de Morvedre, prop de València. Comprovat això, no va voler saber res més i, sense sorollar ni miqueta ni gens, va esperar ben cobert amb la manta, fins que el vent va començar a afluixar i la barca a lliscar per damunt de la mar plana i la quilla, poc després, va topar amb l’arena d’alguna platja, suaument, s’hi va encallar, amb la proa contra la terra i la popa dins l’aigua.

Les dones, sense deixar de fer aquell guirigall, van anar baixant de la barca i es van allunyar corrent per l’arenal i, finalment, van desparéixer darrere d’un canyar. Només aleshores, el pescador va traure el cap, va mirar a totes bandes, feia prou lluna. Més enllà del canyar se sentien, febles, les veus. El pescador va baixar també ell de la barca i emparat per la fosca va travessar la platja fins al muntanyàs. Allí començava el canyar. Més enllà no es veia res. Era tan espés i tan fosc el canyar que no es va atrevir a endinsar-s’hi. Va observar les canyes a la claror de la lluna. No n’havia vist mai com aquelles, grosses com un braç. Es va traure el punyal de la faixa i en va tallar una, va pensar que no se la podia endur sencera i se’n va fer un canut. Fet això va creure que no era prudent estar-se allí per més temps i se’n va tornar a la barca, va amagar el canut, es va arrupir sota la manta com havia fet de primer i va tindre paciència.

A la tornada tot es va produir com a la vinguda: el pescador les va sentir acostar-se i pujar a la barca amb un rebombori dels dimonis, tot seguit va moure aquell vent de tempesta que, ara en sentit contrari, feia anar la barca com si volara. Després d’un temps que el pescador no hauria sabut dir si curt o llarg, feren cap a l’amarrador de sempre i aquelles dones tan divertides, sense mostrar cansament, van abandonar la barca, no sense fer aquell nuc seu amb tan poca traça, com qui no es preocupa gens d’esborrar el seu propi rastre.

Víctor Labrado. Llegendes valencianes. Ed. Bromera.

Ha escrit el text...

Víctor Labrado

Va nàixer a Sueca el 1956. A més d’escriptor és professor de valencià i ha estat coordinador de la biblioteca i casa museu Joan Fuster. Ha conreat tant la narrativa com l’assaig i ha escrit llibres per a públic infantil i juvenil i també per a públic adult. Algunes de les seues obres com No mataràs, El segle valencià o Veus, la mar han estat guardonades amb diferents premis.

Pots llegir...

Vocabulari

Amarra : una corda o cadena que s’empra per a lligar una embarcació. Manifesser: que intervé en afers aliens. Esquinç : tall fet esgarrant, especialment, en una tela.

Avesada : acostumada.

Sorollar : fer soroll.

Quilla : part d’una embarcació que va de la proa a la popa, això és, d’un extrem a l’altre, per la part de baix.

Muntanyàs: duna, monticle superficial d’arena format per l’acció del vent en llocs àrids i desèrtics o en les platges.

Llegendes valencianes

Cada cultura té llegendes i éssers fantàstics que han perviscut gràcies a la tradició oral. Escriptors com ara Enric Valor o Víctor Labrado han recollit aquestes històries i les han posades negre sobre blanc per a transmetre a les generacions actuals i futures, el patrimoni cultural que hi ha darrere d’aquestes narracions. Llegendes valencianes aplega un bon grapat d’històries amb les quals descobrirem les criatures fantàstiques de la tradició valenciana, com l’home dels nassos, els gambosins, els nyítols, el moro Mussa o l’home del sac, passarem por als llavadors, els ports o els masos encantats que hi apareixen, i gaudirem del plaer que proporciona la saviesa popular.

Treballa la lectura

Aprén paraules

1 Totes les llengües tenen expressions, locucions, refranys i frases fetes que, com ja saps, tenen un significat diferent del que volen dir les seues paraules per separat. Relaciona aquestes de la lectura amb el seu significat.

a) Ni miqueta ni gens

b) No acabar-s’ho

c) En un tres i no res

d) Traure el geni

1. Enfadar-se, manifestar una gran indignació o irritació.

2. No gens, gens en absolut.

3. En un moment, en un instant o en poc d’esforç.

4. Estranyar-se i sorprendre’s.

Comenta el text

2 D’on era el pescador?

3 On passen els fets?

4 Per què amarrava la barca amb un nuc ben fort?

5 Com va saber que algú li havia agafat la barca?

6 Qui pensava el pescador que s’havia endut la barca?

7 Què va fer per a descobrir qui desnugava i nugava la barca?

8 Qui usava la barca en realitat?

9 Per què en un moment de la travessa el pescador té por?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

10 En les narracions intervenen sempre uns personatges que viuen uns fets. Aquests personatges poden ser protagonistes, antagonistes o perso-

natges secundaris. A quin tipus correspon cada definició?

a) personatge que no té un paper destacat en la història.

b) personatge principal de l’acció i motor de la història.

c) personatge que s’oposa al protagonista.

11 Escriu qui són el protagonista i l’antagonista de Les bruixes marineres

Escriu

12 El pescador fa un canut amb la canya que va tallar. Què creus que vol fer amb aquest tros de canya? Escriu un text breu on ho expliques. Després, posa en comú el teu relat amb els companys i les companyes i observeu com un mateix plantejament pot suggerir idees ben diferents.

Busca informació

13 Saps fer un nus mariner? Busca informació i mira algun vídeo en Internet i tracta de fer-ne algun com ara el nus pla, l’as de guia o el nus de huit.

14 Viatge en l’espai i en el temps. En les rondalles podem trobar referències a oficis que han desaparegut. Identifica en la llista següent aquells que ja no existixen al teu entorn i tracta d’explicar en què consistien i la raó de la seua desaparició. Pots consultar la gent gran de la família.

apotecari molinera campaner pastor barber ferrer carboner cistellera

llaurador sereno fornera pescador

• Quins oficis actuals penses que en un futur no garie llunyà deixaran d’existir? Raona la resposta.

Parleu a classe

15 De segur que has vist alguna pel·lícula o llegit algun llibre de la saga de Harry Potter. Fes una llista de cinc coses que tenen en comú aquestes històries amb els contes populars en què apareixen bruixes i encanteris. Posa-ho en comú amb els companys i les companyes.

Plantes autòctones

ACTIVITATS

En la lectura de la unitat el pescador troba un canyar amb unes canyes grosses com un braç. Vols conéixer més plantes que creixen a les nostres comarques?

1 Quins castellanismes s’eviten amb els noms següents?

Coscolla, espígol, margalló, estepa.

2 Classifica aquests noms de plantes segons que siguen arbres, arbustos o flors.

grévol gesmil nesprer llorer margarida àlber rosella baladre garrofer faig ginebre alzina xop murta argelaga

3 Digues quin fruit dona cada planta.

Figuera, nesprer, vinya, roure, noguera, ametler, magraner, palmera.

4 Escriu noms de plantes medicinals i de plantes aromàtiques.

5 Escriu el mot col·lectiu que correspon a cada terme.

Pi, taronger, palmera, arbre, fulla, branca, vegetal, planta.

6 Digues per a què s’utilitzen les plantes següents. surera alfals morera vímet eucaliptus cànem civada avet gira-sol

7 Completa les oracions amb les paraules següents.

Llenya, arrel, blat, olivera, cossiol, tiges, carrasca, tulipa, rail, pol·len.

– Les paraules … i … són sinònimes.

– Hi ha persones que tenen al·lèrgia al … de l’… .

– He de trasplantar aquesta … a un altre … .

– Un vent ha partit les … del … .

– La … de … fa molta calor quan crema.

8 Escriu dues oracions amb cada paraula: una en sentit literal i una altra en un sentit que no tinga res a veure amb les plantes. Arrel, flor, fulla, branca, brot, capoll, tronc, saba, llavor.

9 Busca informació i digues què és el bosc mediterrani i quines espècies hi són típiques.

oral i escrita

La comunicació

Els elements de la comunicació

La comunicació és el procés a través del qual una persona transmet una informació a una altra. A l’hora de comunicar-nos són necessaris sis elements:

• Emissor: persona que emet el missatge. Inicia l’acte de comunicació.

• Receptor: qui rep el missatge de l’emissor.

• Missatge: contingut de la comunicació que transmet l’emissor al receptor. Els missatges poden ser verbals o no verbals.

• Referent o context: elements que envolten la situació en el moment de la comunicació.

• Codi: conjunt de signes o de senyals (paraules, imatges, sons, gestos) que s’empren en la transmissió d’un missatge. Per tal d’interpretar-lo correctament, l’emissor i el receptor han de conéixer-ne el codi.

• Canal: medi a través del qual es transmet el missatge.

Les funcions del llenguatge

Segons la necessitat o l’objectiu del missatge (informar, narrar, convéncer, descriure, etc.), l’emissor l’elaborarà el missatge d’una manera o altra i destacarà un element de la comunicació o altre. El llenguatge acomplix així diferents funcions.

Element de la comunicació destacat Funció Objectiu del missatge Recursos del llenguatge Tipus de textos

Emissor Expressiva

Manifestar emocions, sentiments o intencions.

Missatges subjectius. Pronoms en 1a persona. Exclamacions.

Carta personal, dietari, blog, crítica d’espectacle.

Receptor Conativa

Referent o context Referencial

Convéncer, recomanar, prohibir, influir en el comportament del receptor.

Missatges persuasius. Verbs en imperatiu. Perífrasis d’obligació. Ús de pronoms de 2a persona.

Informar, explicar de manera objectiva fets, qualitats i fenòmens de la realitat.

Forma del missatge Poètica

Manipular la llengua per a aconseguir un efecte estètic.

Codi Metalingüística

Aclarir, explicar, analitzar qualsevol element del sistema lingüístic.

Missatges objectius, neutres.

Ús de figures retòriques: metàfores, comparacions… Ús de ritme, recompte sil·làbic.

Missatges explicatius, precisos.

Anunci publicitari, textos argumentatius (article d’opinió...).

Notícia, llibre de text, fullet informatiu.

Canal Fàtica

Cridar l’atenció, preocupar-se per establir i mantindre la comunicació.

Ús d’expressions pròpies de la conversa directa telefònica. Ús de mots simples, frases breus i repeticions.

Cançó, obres literàries.

Gramàtiques, textos explicatius d’un gràfic, comentari de text.

Conversa telefònica, exposició oral, conferència.

ACTIVITATS

1 Quina funció del llenguatge acomplix cada enunciat?

– Tinc fam.

– Tancat per vacances.

– Em sents?

– El nucli del subjecte sol ser un nom o un pronom.

– Tanqueu la porta!

– Bella, de vós so enamorós.

2 Cada funció del llenguatge incidix sobre un element de la comunicació. Relaciona els elements de cada columna.

Funció referencial •

Funció expressiva •

Funció conativa •

Funció fàtica •

Funció poètica •

Funció metalingüística •

• Emissor

• Receptor

• Missatge

• Canal

• Codi

• Context

3 Identifica la funció que predomina en cada text.

Abans d’eixir, informeu-vos sobre el trajecte, el grau de dificultat, la distància, el desnivell, etc., així com de la meteorologia i de les hores de llum que tindreu disponibles. És recomanable dir a algú quin recorregut fareu i a quina hora teniu previst tornar.

• Quin element de la comunicació es destaca en cada cas?

4 Digues en quin element de la comunicació cal incidir en cada una de les situacions següents i quin document és més adequat per a cada cas.

invitació anunci ban

– L’ajuntament recorda la necessitat d’estalviar aigua.

– Una empresa automobilística dona a conéixer un cotxe elèctric.

– Una parella comunica a les amistats i la família la celebració del seu casament.

5 Imagina cada una d’aquestes situacions i fes les activitats proposades.

Els diftongs

Parlem de diftong quan una vocal va seguida de i o de u, en els aplecs qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo o en les i, u inicials de síllaba seguides de vocal (fèieu, uadi).

A A B C B

El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat ara balla pel terrat.

Una alumna de segon parla amb sa mare sobre una possible excursió amb els amics i les amigues el cap de setmana.

Hi ha problemes de connexió entre el presentador del telenotícies i la periodista que fa la retransmissió esportiva.

• Identifica en cada cas els elements de l’acte comunicatiu.

• Digues quin és l’objectiu de cada situació.

• Per parelles, improviseu la conversa que es podria produir en els dos primers casos.

• Quina funció del llenguatge predomina en cada situació?

Coneix la llengua Llengua i societat

Llengües amb més de 100 milions de parlants

La diversitat lingüística

Al món existixen unes set mil llengües i, aproximadament, dos-cents estats. Hi ha estats on es parlen moltíssimes llengües, com ara Papua Nova Guinea, on se’n parlen més de 800, o Indonèsia, on se’n parlen més de 700. En uns altres, però, només se’n parla una, com ara Islàndia o l’Uruguai.

Aquesta riquesa lingüística afecta també la diversitat d’alfabets: l’alfabet llatí és el que utilitzem nosaltres, però també hi ha el grec, el ciríl·lic, l’àrab, l’hebreu, el japonés, el xinés, etc.

De totes les llengües del món, només n’hi ha nou que són parlades per més de cent milions de persones. En aquesta classificació, la nostra llengua ocupa la posició 85 amb uns huit milions de parlants.

341.000.000

Àrab 250.000.000

Portugués 217.000.000

Bengalí 200.000.000

Rus 170.000.000

Japonés 140.000.000

Extret de <www.ethnologue.com>.

Aproximadament la meitat de les llengües del món està en perill d’extinció. Per exemple, a Mèxic, de les 300 llengües que s’hi parlaven en el s. xv (quan hi arribaren els primers espanyols), actualment només en queden 175 i d’aquestes, només cinc les parlen infants, això vol dir que la resta desapareixerà quan muiren les persones adultes que les usen.

La desaparició d’una llengua es deu a invasions, colonitzacions o guerres entre pobles o al prestigi d’una llengua que fa que els parlants d’una altra l’adopten com a llengua de cultura en considerar inferior la pròpia.

Mapa lingüístic d’Europa.

La diversitat lingüística a Europa

A Europa es parlen aproximadament unes setanta llengües que es poden agrupar en diverses famílies.

Bàltiques Letó i lituà.

Cèltiques Gaèlic, gal·lés, bretó, irlandés, etc.

Eslaves Rus, polonés, búlgar, txec, eslovac, ucraïnés, bielorús, macedònic, croat, serbi, eslové, etc.

Indoeuropees

LLENGÜES

Altres famílies

Germàniques Anglés, alemany, islandés, neerlandés, danés, noruec, suec, etc.

Romàniques Català, romanés, espanyol, occità, francés, italià, sard, portugués, romanç, etc.

Hel·lèniques Grec.

Il·líries Albanés.

Uralianes Hongarés, finés, estonià, sami, carelià, etc.

Altaiques Turc, kazakh, àzeri, etc.

Caucàsiques Txetxé, ingúix, georgià, armeni, etc.

Semítiques Maltés.

Llengua aïllada Basc.

La diversitat lingüística a Espanya

A Espanya, a més de la nostra llengua són oficials el castellà, el gallec, el basc i l’aranés. Totes, excepte el basc, són romàniques, és a dir, provenen del llatí. Quan els romans arribaren a la península Ibèrica (s. iii aC), es parlaven diferents llengües que van ser substituïdes (excepte el basc), a poc a poc, pel llatí vulgar que parlaven les classes populars, soldats i mercaders romans, La caiguda de l’imperi Romà (s. v dC) i la llunyania de Roma, van provocar la fragmentació del llatí, que es va conservar a la major part de la península durant segles.

D’altra banda, a causa de la invasió dels àrabs en el segle viii dC, es crearen uns quants regnes cristians al nord de la península. L’aïllament d’aquests territoris va contribuir a aprofundir les diferències que ja hi havia en el llatí parlat a cada zona. Amb el temps, el llatí, que havia estat l’única llengua va donar origen a les llengües que es parlen actualment.

2 Coneix la llengua Llengua i societat

Sabies que…

el lleonés es va originar al regne de Lleó i ha perdut terreny a causa de l’expansió del castellà. Es parla a Astúries, a parts de Cantàbria, a Zamora, a Lleó i a Bragança (Portugal), té uns 600.000 parlants i a Astúries (on se l’anomena bable) hi ha un moviment que intenta revifar-ne l’ús.

L’aragonés (o fabla) es parla en unes quantes valls del Pirineu aragonés per unes 25.000 persones i també hi ha una certa intenció de recuperar-lo.

L’aranés és una varietat de l’occità que es parla a la vall d’Aran, on és oficial juntament amb el català i el castellà. Aquest territori té aproximadament 10.000 habitants, dels quals pràcticament el 90% entenen l’aranés i un 65% el poden parlar.

• El castellà

El castellà va nàixer a l’antic regne de Castella. Actualment el parlen més de 400 milions de persones a Espanya i a diferents països d’Amèrica i Àfrica. És la llengua oficial de l’Estat espanyol i, d’acord amb la Constitució, la població espanyola té el dret d’usar-la i el deure de conéixer-la; és per això que els parlants de la resta de llengües d’Espanya també l’entenen i l’usen.

• El valencià

El valencià (o català) va sorgir en els territoris de la Marca Hispànica (poc més o menys als Pirineus). Hui dia el parlen uns huit milions de persones i és oficial amb el castellà a la Comunitat Valenciana (excepte algunes comarques de l’interior que sempre han estat castellanoparlants), a Catalunya i a les Illes Balears (on rep el nom de català). També es parla a Aragó (a la Franja de Ponent), a Múrcia (a la zona del Carxe), a Andorra, al departament francés dels Pirineus orientals i a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.

• El gallec

Aquesta llengua té un tronc comú amb el portugués i va sorgir a l’extrem occidental de la península Ibèrica. És llengua oficial a Galícia i també es parla en algunes localitats de Lleó, Zamora i Astúries. Es calcula que actualment parlen aquesta llengua uns dos milions i mig de persones.

• El basc

És l’única llengua preromànica de la península Ibèrica. És oficial al País Basc i al nord de Navarra i també es parla al País Basc Francés. Té un poc més d’un milió de parlants. Presenta una gran diversitat de dialectes i per això se n’ha creat un estàndard: l’euskara batua

ACTIVITATS

1 Llig el text següent i respon les preguntes.

Pocs estats del món han considerat la possibilitat de donar estatus oficial a un grup nombrós de llengües. Entre les excepcions a aquestes pràctiques, se’n poden destacar dues: a Sud-àfrica i a l’Índia. La Constitució sud-africana del 1996 va atorgar l’oficialitat a les llengües següents: afrikaans, anglés, isimbebele, isixhosa, isizulú, sepedi, sesotho, setswana, siswati, tshivenda i xitsonga. Per la seua part, l’Índia, tot i establir l’hindi com a llengua oficial, reconeix l’oficialitat de les llengües següents: assamés, bengalí, gujarati, kannathi, oriya, panjabí, sànscrit, sindhi, tàmil, telugu i urdú. Malgrat el reconeixement oficial del plurilingüisme, la situació lingüística d’ambdós països no és equilibrada: l’anglés a Sud-àfrica i l’anglés i l’hindi a l’Índia continuen sent les llengües dominants i les que gaudixen de més prestigi social.

Atles de la diversitat. Enciclopèdia catalana.

ACTIVITATS

a) Per què penses que no és habitual que un estat tinga moltes llengües oficials?

b) Quina llengua oficial compartixen l’Índia i Sudàfrica?

c) El text afirma que la situació d’oficialitat de l’anglés i de la resta de llengües no és equilibrada. Quin sentit penses que té aquesta afirmació?

d) Busca informació sobre una de les llengües que se cita en el text (que no siga l’anglés) i anota el nombre de parlants que té.

2 Sumam. Analitza amb deteniment el mapa lingüístic d’Europa que t’hem presentat i prova a identificar quines llengües es parlen en aquests països.

França Suïssa

Suècia Regne Unit

Romania Geòrgia

Espanya Bèlgica

Itàlia Ucraïna

3 Al nostre territori, es poden sentir moltes llengües perquè milers de persones d’altres llocs del món s’hi han translladat per treball. Escriviu el nom d’algunes de les llengües no europees que es puguen sentir a les nostres poblacions.

4 Corregix les afirmacions falses.

– Espanya és plurilingüe, a diferència de la majoria d’estats del món.

– Totes les llengües que es parlen a Espanya tenen el seu origen en el llatí.

– La nostra llengua es parla en quatre estats diferents.

– El castellà és una de les llengües més parlades del món.

– El gallec té un tronc comú amb l’aragonés.

– El batua és l’estàndard del basc.

– L’aranés és la llengua pròpia de la vall d’Orient.

– El lleonés també s’anomena fabla

– El gallec és una llengua molt diferent del portugués.

5 En quins d’aquests estats es parla actualment la nostra llengua?

Grècia, Espanya, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Andorra, Malta.

6 A quina llengua o parla pertany cada un d’aquests fragments?

Harearena

Harea lurrik anonimoena, Hareaz eginak desparadisoaren zutabeak. Eta Lurra planetaren aidea ere Hareazkoa, Hareazkoak sateliteak, Urano, Venus ere Harearena. Harea egotziz bihotzek, Harea erakarriz. Harea.

Zoo

Algúns chámanlle xardín zoolóxico a esta prisión de esfarrapados leóns, elefantes sen marfín. Só as cebras preguiceiras se visten de prisioneiras.

El gnomo (leyenda aragonesa)

Ramiro Fonte

Las muchachas del lugar volvían de la fuente con sus cántaros en la cabeza. Volvían cantando y riendo con un ruido y una algazara que solo pudiera compararse a la alegre algarabía de una banda de golondrinas cuando revolotean espesas como el granizo alrededor de la veleta del campanario.

En el pórtico de la iglesia, y sentado al pie de un enebro, estaba el tío Gregorio. El tío Gregorio era el más viejecito del lugar. Tenía cerca de noventa navidades, el pelo blanco, la boca de risa, los ojos alegres y las manos temblonas.. Gustavo Adolfo Béquer.

• N’hi ha cap que no entengues gens? Raona la resposta.

Bernardo Atxaga

2 Coneix la llengua Gramàtica

Classes de paraules i classes de sintagmes

Classes de paraules

Les paraules es classifiquen en huit classes o categories gramaticals, segons la forma, el significat i la funció. El nom, l’adjectiu, els determinants i els pronoms són variables, és a dir, tenen flexió de gènere i nombre; el verb també és variable i té marques de persona, nombre, temps i mode. L’adverbi, la preposició i la conjunció són invariables.

• Designa persones, animals, objectes, llocs, idees, etc.

Nom

Adjectiu

• Pot tindre flexió de nombre (singular i plural) i de gènere (masculí i femení): gos, gossa, gossos, gosses

• Assenyala les característiques i les qualitats del nom.

• Presenta flexió de nombre i de gènere i concorda amb el nom: xic simpàtic, xiques simpàtiques.

• Articles: indiquen el gènere i el nombre del nom (el, uns).

• Possessius: indiquen possessió (la seua).

• Quantitatius: indiquen quantitat (molts, quatre).

Variables Canvien

CLASSES DE PARAULES

Determinants

• Demostratius: indiquen situació respecte del parlant. (aquelles).

• Indefinits: determinen un nom amb poca precisió (alguns, totes…).

• Interrogatius: permeten demanar alguna cosa (quin, quines…).

• Es referixen a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…).

Pronoms

• També servixen per a evitar repeticions: Pep i Pau vindran demà. Ells duran fruita. (Ells = Pep i Pau). He amagat el llapis i ara no el trobe. (El = el llapis.).

• Indica accions, estats o processos.

Verb

Connectors Unixen els elements de l’oració.

Invariables

Adverbi

• Té flexió de nombre, persona, temps i mode (Et contaré una història El capità caminava lentament.).

• Les preposicions enllacen paraules dins de l’oració. N’hi ha de simples (a, amb, contra, de, entre, fins, per…) i de compostes (des de, fins a, com a…).

• Les conjuncions unixen oracions o elements d’una oració: però, i, perquè…

• Pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• Expressa circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, ordre, dubte, afirmació, negació, etc.

Interjecció • Expressen emocions (alegria, ràbia…): visca, hola…

Classes de sintagmes

Un sintagma està format per una paraula o un grup de paraules que realitza una funció concreta dins d’una oració.

Segons la categoria gramatical del nucli, distingim diverses classes de sintagmes.

Sintagma nominal (sn)

Sintagma verbal (sv)

CLASSES DE SINTAGMES

Sintagma adjectival (SAdj.)

Sintagma adverbial (SAdv.)

Sintagma preposicional (SPrep.)

ACTIVITATS

El nucli és un nom o un pronom.

El nucli és un verb.

El nucli és un adjectiu.

El nucli és un adverbi.

Format per una preposició inicial i un sintagma nominal.

1 Completa la graella amb les paraules subratllades del text.

La mare era blanca de pell i amb els cabells castany fosc que formaven espirals i se t’enganxaven als dits quan l’abraçaves. Els ulls, els tenia verds com una fulla d’arbre i les celles igual que dos semicercles fets amb un retolador gruixut

Les dents, blanques com la nata, li omplien tota la boca quan somreia, que era quasi sempre, perquè la mare somreia fins i tot quan estava enfadada. El nas era un nas i prou. Les mans sí que eren igual que dos lliris malgrat que portava les ungles curtes i sense pintar de roig encés com les altres mares.

Adaptat de Coppelius, el creador d’autòmats. Rosa M. Colom.

Noms

Adjectius

Determinants

Pronoms

Verbs Adverbis

Preposicions

Conjuncions

mare, …

blanca, … la, … se, …

formaven, … com, … amb, …

quan, …

– el pare de Miquel

– cap d’elles

– tota la classe

– no anirem a la biblioteca

– tinc molta son

– vermell

– un poc cansat

– preocupat pel medi ambient

– tard

– molt lluny de ma casa

– des de ca sa tia

– sense ganes

2 Llig aquest fragment i fes les activitats. Una brisa lleugera mou les capçades dels arbres. Se sent sola i perduda. Aquesta vegada és veritat. Té por. A la dreta, lluny, sent renillar uns cavalls. Estables perduts enmig de camps foscos. Es dirigix cap al xicotet far. Camina lentament, arran del mur, amb la mà recolzada sobre la tanca, atenta on fica els peus, entre matolls d’herba alta i silvestre. Hi pot haver escurçons? Un vell record del llibre de ciències la tranquil·litza. Els escurçons no ixen de nit. Però els ratolins, sí.

Federico Moccia. A tres metres sobre el cel.

a) De qui parla el text?

b) Hi ha cap nom o pronom que identifique el personatge protagonista?

c) Com has sabut, doncs, de qui es tracta?

d) Quants adjectius hi ha en el text?

e) Copia tots els adverbis del text.

f) Anota tots els verbs de la primera conjugació.

3 Escriu quatre oracions de més de deu paraules cada una i identifica les categories gramaticals que hi has utilitzat. De quines categories n’hi ha menys?

4 Inventa oracions amb les estructures donades.

– Determinant + nom + sintagma preposicional + verb + nom + sintagma adjectival.

– Determinant + nom + van arribar + sintagma adverbial.

– Sintagma adverbial + sintagma nominal + verb + determinant + nom.

2 Coneix la llengua Ortografia

Els signes de puntuació

Els signes de puntuació són unes marques gràfiques que indiquen les pauses o l’entonació de les oracions d’un text. Són necessaris per a fer-ne comprensible el contingut i facilitar-ne la lectura.

Entre els signes de puntuació destaquem:

• La coma (,) indica una pausa menor. S’usa en els casos següents:

Recorda

Mai no es posa coma entre el subjecte i el verb d’una oració, ni entre el verb i els complements.

a) Per a separar els elements d’una enumeració o els membres d’una oració composta.

Identifica els determinants, els adjectius, els adverbis i els verbs del text. Llig el text, identifica’n els determinants i classifica’ls en la graella.

b) Quan hi ha un incís.

Esmenta, almenys, dues fórmules d’inici de la rondalla.

He tret un deu, és a dir, que tinc un excel·lent.

c) Per a marcar un nom en vocatiu i, també, el destinatari d’una carta. Escolta, Helena, jo no vull eixir.

Benvolgut amic,

• El punt (.) indica el final d’una oració, el d’un paràgraf o el d’un text.

• El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la de la coma i més curta que la del punt. S’usa per a separar elements d’una enumeració quan ja hi ha comes dins de cada element.

Relació d’estudiants que han obtingut premi: en concurs de poesia, Mireia Molins; en disseny d’escenografia, Assumpció Fuster; en concurs de cartells, Josep Roig.

També, separa dues oracions que estan estretament relacionades pel sentit. No em trobava molt bé i no vaig anar a veure el partit; en realitat, feia fred i no m’apetia gens.

• Els dos punts (:) s’utilitzen, bàsicament, en els casos següents:

a) Per a introduir una enumeració o un exemple: No he parat de treballar: ordenar l’habitació, traure la pols, baixar el fem, passejar la gossa, parar taula i escurar.

Hi ha paraules que són invariables en singular i en plural: atles, divendres, cactus, llapis…

b) Per a introduir una citació textual:

Al final del judici la jutgessa va dir: «En conseqüència declare l’acusat culpable del delicte de falsedat documental».

• Els punts suspensius (…) són tres punts que indiquen l’omissió d’una part del text.

La vegetació de la Comunitat Valenciana és ben variada. Hi podem trobar garroferes, alzines, pins, ullastres, ginebres, figueres…

• El signe d’exclamació (!) es posa només al final de l’expressió per a indicar admiració o exclamació. Se n’escriu només un i l’utilitzem especialment en les interjeccions i en les onomatopeies: Quina calor! Xe!

• El signe d’interrogació (?) s’empra quan fem una pregunta. Només se’n posa un al final: On has anat de vacances?

• El guió llarg és una ratlla que indica les intervencions dels personatges en un diàleg i també les intervencions del narrador. També l’utilitzem en un aclariment o en una informació complementària. S’escriu unit a la primera i a la darrera paraula de l’incís sense deixar espai entre la paraula i el guió; si el segon guió coincidix amb un punt final, no es posa:

—No em pots fer això —li contestà Anna, enfurida, tan bon punt Àlex va intentar donar-li explicacions—. Ets un mentider, i no et mereixes l’estima de ningú!

ACTIVITATS

1 Identifica els signes de puntuació del text següent i explica quina funció fan en cada cas.

De fet, els vestits dels quaderns de la senyora Antonella els portaven dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes, més grasses, rosses, morenes, joves, grans… A sota hi havia el nom i la majoria hi sortien unes quantes vegades. Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista, i li agradava molt pintar. Si sortia a passejar, no es descuidava mai el bloc i la capsa d’aquarel·les.

—Hi ha gent que fa fotografies; jo m’estimo més els pinzells. Roma és plena de racons fantàstics i de sorpreses que val la pena atrapar— li havia explicat una vegada.

Mercè Canela i Garayoa. El quadre de Monet.

2 Col·loca el signes d’interrogació i d’exclamació que falten en aquestes oracions.

– On vas

– Has fet els deures

– Has vist com s’apagava la lluna de sobte

– D’on venia tota aquella gent on anava

3 Corregix les errades en l’ús de la coma del text següent i explica perquè està malament.

Jordi, se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar, calma tot i que a ell mateix encara li, tremolaven les cames i fins i tot la parla.

4 Tot seguit t’oferim la continuació de la narració de Mercè Canela de l’activitat 1. Copia-la substituint els * pel signe de puntuació corresponent.

—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta* —li va preguntar un dia. La senyora Antonella va somriure.

*Per començar hauries de pintar a l’oli* no amb aquarel·les *li va dir*. I de totes maneres* és molt difícil* se n’ha de saber molt* L’artista que va pintar l’original d’aquell quadre era tot un mestre*

5 Reescriu aquesta conversa amb els signes de puntuació i les majúscules que hi falten.

hola soc roser de 2nB 14:46

hola qui t’ha donat el meu número 14:48 ✓✓

mireia com que és el seu he pensat que potser li podem fer un juntes què et sembla 14:50

genial tens alguna idea 14:55 ✓✓

ella va comentar que li feien il·lusió uns patins 14:57

uns patins si no té ni idea de patinar 14:55 ✓✓

potser vol aprendre de tota manera anem pensant i demà a l’hora del pati en parlem val 14:57

6 Escolta el text que trobaràs en anayaeducacion.es i escriu-lo al dictat.

Escribir mensaje

3

Coneix la literatura Educació literària

Narrativa de tradició oral: llegendes i rondalles

La narrativa oral

Les rondalles i les llegendes són relats orals de caràcter anònim que es transmeten de generació en generació. Aquestes narracions servien per a explicar fets com la vida i la mort, fenòmens meteorològics o accidents geogràfics i per a donar a conéixer costums i valors. Moltes tenen caràcter universal, és a dir, que podem trobar-les en diferents poblacions, cultures i llengües amb xicotetes variacions.

A Europa, a finals del segle xviii i començaments del xix, autors com els germans Grimm van posar per escrit contes de tradició oral popular, com ara el de la Blancaneu, la Bella dorment o la Caputxeta roja.

En el nostre entorn, els reculls de rondalles i llegendes més coneguts són els de Joan Amades, Antoni M. Alcover i, sobretot, el d’Enric Valor. Aquest narrador valencià i promotor de la normalització lingüística arreplegà el vocabulari i els relats de les nostres comarques.

Gèneres de la narrativa oral

La llegenda és una narració que sorgix a partir d’un fet històric real al qual la imaginació popular ha incorporat elements meravellosos que han transformat la història. Així, han esdevingut llegendaris personatges històrics, com ara el rei en Jaume, els atacs pirates o la convivència amb els musulmans.

En les llegendes se sol anomenar el lloc i el temps en què se situa el fet narrat. La rondalla, en canvi, partix d’un fet imaginari que pot contindre elements reals. L’argument sol ser molt senzill i l’acció transcorre en un espai indeterminat i en un temps passat. Els personatges acostumen a ser plans, és a dir, que les seues característiques no varien al llarg del relat com ara l’heroi, el fals heroi, la víctima, l’agressor, els ajudants de l’heroi, el donant de l’objecte màgic, la princesa, etc. En general, les rondalles tenen una intenció alliçonadora. Es poden classificar en:

• Rondalles d’animals, protagonitzades per animals personificats. La fam sol ser el motiu que provoca el conflicte.

• Rondalles meravelloses, on apareixen éssers humans amb facultats sobrenaturals i objectes màgics.

• Rondalles de costums, hi intervenen persones corrents que resolen els conflictes sense intervencions meravelloses.

Tant les llegendes com les rondalles presenten elements característics:

Fórmules d’inici (Això era una vegada...; Això era i no era...; Açò diu que era...; Ve’t ací que en aquell temps...) i d’acabament (i visqueren una mala fi d’anys; i encara són vius si no són morts; ...i catacric-catacrac, conte acabat) que afavorixen la memorització del relat.

RONDALLES I LLEGENDES

Ús d’onomatopeies, embarbussaments, frases fetes, comparacions i expressions populars.

Repetició d’expressions que afavorixen la memorització.

Crides al lector per a mantindre’n l’atenció

Vocabulari bàsic.

1 Llig aquesta rondalla i respon les qüestions.

La flor del lliri blau

Això era una família en la qual el pare estava malalt i només es podia salvar per la flor del lliri blau. I envià els seus set fills perquè la buscaren, amb la promesa que qui la trobara seria l’hereu.

Cada germà se’n va anar per un lloc i van decidir que quan passaren set dies, es veurien en el mateix lloc d’eixida.

El germà més xicotet es va dirigir cap als Pirineus. Va entrar en una xicoteta cova i va trobar una velleta. Li va preguntar si sabia on hi havia flors del lliri blau. La velleta li ho va dir i aquest es va encaminar a buscar-la. Quan tornà per donar les gràcies a la velleta, no la va trobar. I retornà al lloc on havia quedat amb els germans.

Quan hi va arribar, va veure el germà major i aquest, en adonar-se que tenia la flor del lliri blau, el matà i el soterrà. En arribar els altres germans, es trobaren amb el germà major i li preguntaren si havia vist el xicotet.

Aquest respongué que no. Els germans s’alegraren perquè tenia la flor del lliri blau. Buscaren i rebuscaren el més xicotet i, com que no el trobaren, se n’anaren a casa. El pare guarí de la malaltia que patia gràcies a la flor del lliri blau i marxaren tots plegats a buscar el germà menut. En passar son pare pel lloc on s’havien d’haver trobat els germans, es va sentir:

Passa, passa, bon pare; passa i no m’anomenes per la flor del lliri blau, per la flor del lliri blau.

La família es va quedar ben estranyada; després passà la mare, i els germans, i es va oir el mateix. Però quan passà el germà major, es va sentir: Passa, passa, mal germà; passa i no m’anomenes, que m’has mort en el riu d’Arenes per la flor del lliri blau.

Feren un forat i veren el xiquet, que no havia mort perquè s’havia quedat amb una flor del lliri blau. Aquest els va contar tot el que havia passat. El pare va condemnar el germà major a mort, però el xicotet el va perdonar i, aleshores, el van desterrar.

Adaptat de Rondalles de la Ribera. Ll. Torres i Ll. Giménez.

a) Quina fórmula d’inici apareix en la rondalla?

b) Quins personatges hi apareixen? Qui és el protagonista? I l’antagonista? Quina característica té cada un?

c) Apareix cap element màgic? Quin?

d) Quines altres característiques de les rondalles hi identifiques?

e) A quin grup pertany aquesta rondalla?

Contacontes o rondallaire

Les persones que es dediquen de manera professional a explicar contes no sols han de tindre bona memòria, sinó que han de captar l’atenció del públic.

Busca informació sobre les tècniques que usen per a aconseguir-ho: gestualitat, canvi de veu per a representar cada personatge, ús de titelles o d’altres objectes…

3 Coneix la literatura Educació literària

ACTIVITATS

2 Llig aquesta llegenda i fes les activitats següents.

Això era i no era un gegant que li deien Rotlan que havia sigut criat per una lloba i per això les armes dels homes no el podien ferir. Aquell cavaller fornit que rodava el món, quan va arribar al nostre rodal de Mediterrània, va conéixer una jove donzella, més bella que el viarany de la lluna sobre la mar. I se’n va enamorar, ell d’ella. I —oh!— ella d’ell. I van jugar el joc de les mans, de les paraules, de les carícies, dels besos, les complicitats i les tendreses… Però un malefici fatal va truncar aquell amor ver i intens: i és que, segons va quedar profetitzat, la bella donzella moriria tan bon punt els últims rajos del dia més llarg de l’any deixaren d’il·luminar-la. Quan ja el sol començava a pondre’s darrere del Puigcampana, el cavaller —desesperat— va fer un gran colp amb la seua espasa al cim del rocam, i hi va practicar la colossal obertura que encara es veu hui. Va guanyar així al destí uns instants eterns de llum. Tanmateix —ai!— el temps és el temps i el sol finalment va amagar-se. I amb la posta, la donzella es va desfer entre els braços de Rotlan. Podeu imaginar-ne la desesperació? Morta l’estimada, cegat el cavaller per la ràbia i la impotència, d’un colp va enviar el tros arrancat a la muntanya enmig de la mar. I va ser així que al bell mig de la badia es va originar, com a penyora d’amor, l’illa de Benidorm. Per això és que el cim del Puigcampana té la forma que té. Per això és que s’hi pon el sol el dia de sant Joan. I per això és que l’illa de Benidorm, com tots els viatgers podeu comprovar, hi encaixa amb precisió.

Extret de <www.omnium.cat>.

a) Qui va ser Rotlan? Busca’n informació i digues quina relació té amb l’emperador Carlemany i amb la batalla de Roncesvalls.

b) On se situen els fets que narren la llegenda.

c) Resumix breument la història.

d) Quins elements reals hi apareixen? Quins d’imaginaris?

e) Quines altres característiques de les llegendes hi identifiques?

3 Demana a la gent major que coneixes que et conte alguna rondalla o alguna llegenda. Escriu-la amb les teues paraules. Inclou fórmules d’inici i d’acabament.

4 Ara, per grups, fareu de rondallaires. Anoteu el títol d’unes quantes rondalles i trieu-ne una cada grup. Després d’estudiar-la bé, representeu-la a la classe.

COMPRÉN I APLICA

1 Digues a quina funció del llenguatge correspon cada una d’aquestes expressions.

– Estic molt content!

– Diuen que demà plourà.

– En valencià, el plural de les paraules acabades en -a es fa amb la terminació -es

– Tanqueu la porta immediatament!

– Esteu segurs?

– L’adjectiu pobre és de dues terminacions.

– Diga? (contestant al telèfon)

– Que és de dolenta aquesta pel·lícula!

– D’acord…, d’acord…, d’acord.

2 Corregix aquestes afirmacions.

– A cada estat es parla una sola llengua.

– L’alfabet llatí és el que s’utilitza a tot el món.

– L’alemany ocupa la posició 85 entre les llengües més parlades del món.

– A Europa només es parlen llengües indoeuropees.

– El valencià i el romanés pertanyen a famílies lingüístiques distintes.

3 Explica quantes llengües es parlen a l’estat espanyol i per què.

4 Copia el text separant-ne els paràgrafs i posant-hi els signes de puntuació que hi falten.

El senyor Munch no volia de cap de les maneres descuidar la formació de la seua única filla Calia fer-ne una jove que fascinara en els cercles aristocràtics amb els quals es relacionaven I com has dit que es diu la filla d’aquests senyors va demanar tímidament Olav Em sembla que no t’ho he dit va dir astut el vell Sweden Margarida es diu Margarida Margarida va repetir el xic amb un to fluix Sweden es va adonar de l’emoció amb què Olav va pronunciar aquell nom i es va proposar de facilitar-li una trobada que semblara casual Si el diumenge que ve fa bo podríem anar a fer bolets a les terres de la família Munch va suggerir el vell Bé Tinc ganes d’assaborir el pastís de bolets de la iaia va contestar entusiasmat el jove.

Adaptat de Vora el fiord. Maria Teresa Claramunt.

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

5 Completa la graella en el quadern amb dos exemples de cada classe trets del text de l’activitat anterior.

Noms

Adjectius

Determinants

Pronoms

Verbs

Adverbis

Preposicions

Conjuncions

6 Assenyala en el text esmenat de l’activitat 4 els tipus de sintagmes següents.

Sintagmes nominals

Sintagmes adjectivals

Sintagmes preposicionals

7 Explica què tenen en comú i en què es diferencien les rondalles i les llegendes.

8 Quin sentit tenien les rondalles dins de la societat dels nostres avantpassats? Penses que ara tenen la mateixa vigència? Raona la resposta.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem vist un model de contacontes, hem fet una recopilació de narracions tradicionals i les hem posades en comú. També les hem agrupades segons el públic a què van destinades. Reflexiona ara sobre el teu treball i emplena la graella. Després compartix-la en grup.

Aspectes Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Quasi aconseguit

He assistit a una sessió de contacontes i he observat els diferents recursos i elements que s’usen.

He buscat narracions orals.

He col·laborat en la posada en comú de les narracions recopilades.

He participat en la selecció de textos segons el públic.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.