Operació Món: Valencià: Llengua i Literatura 4 ESO (mostra)

ESO

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

H.Garcia, V. Gómez

F.Ferrandis, R. Ortiz

C.Barceló, M. I. Cerdó, B. Serra

PROJECTE DIGITAL Operació

LLICÈNCIA 12 MESOS

Índex

Els sabers bàsics del curs

SITUACIÓ

1 Per què escrivim?

2 Diversitat cultur al

DE RUTA LITERÀRIA

Has pensat mai que lectura i viatges combinen perfectament? Llegir és, al cap i a la fi, una manera de viatjar, perquè et pot portar a mons inexplorats. Llegir, a més, és una oportunitat per a millorar les teues habilitats lingüístiques i una porta oberta que et farà conéixer millor el nostre territori i la nostra llengua. Unim lectura, viatges, llengua i territori per a un desafiament que et portarà de ruta literària.

EL DESAFIAMENT

Et proposem que realitzes, amb els teus companys i les teues companyes, una ruta literària, una pràctica cultural molt actual. Una ruta literària consistix a fer un

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

recorregut guiat pels escenaris d’un llibre o per la biografia d’un autor o autora amb l’objectiu de reviure tot el que hem aprés, adquirir nous coneixements i experimentar sensacions i emocions al lloc on se situa la literatura. Recorda que tot el vocabulari que aprengues durant la realització del desafiament l’hauràs d’incorporar al glossari digital. En acabar el curs fareu un joc per posar en pràctica el vocabulari aprés.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

• Localitzar, seleccionar i contrastar de manera progressivament autònoma informació procedent de diverses fonts.

• Llegir de manera autònoma textos seleccionats en funció dels gustos personals, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural.

• Compartir l’experiència de lectura en suports diversos relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.

• Establir progressivament vincles argumentats entre els textos llegits i d’altres.

• Planificar la redacció de textos escrits i multimodals, redactar esborranys, revisar-los i presentar un text final.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

• Desenvolupar l’esperit emprenedor i la capacitat per a planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

Compartim les rutes literàries

Afegim paraules al glossari digital

Per què escrivim?

Sovint sentim la necessitat de contar les nostres reflexions i experiències, els nostres pensaments i sentiments, les nostres situacions particulars... No tant per saber que algú ens escolta i rebre després consells, advertències o suggeriments, sinó simplement pel fet d’alliberar-nos quan ho expressem, ho verbalitzem o ho concretem. Un diari personal, íntim, servix just per a això i es convertix, doncs, en un espai privat on vessar les nostres vivències, preocupacions i inquietuds, que adrecem a un interlocutor imaginari.

Reflexiona i respon

EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I PENSAMENTS

Acostumes a expressar allò que penses o sents? Has escrit alguna vegada un diari?

Creus que la literatura i l’art servixen per expressar-los?

Com ho fas? Per què? Posa’n exemples.

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Diari

Vocabulari

El món dels llibres

Expressió oral i escrita

Les propietats textuals

2 Coneix la llengua

Lèxic

La variació lingüística (I). Els registres

Gramàtica

La llengua com a sistema

Ortografia

Els signes de puntuació. Les majúscules

3 Coneix la literatura

Educació literària

El Romanticisme i la Renaixença

SEGUIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

CONEIXEM LA RUTA ESTELLÉS

1.1. Seguint la ruta Estellés que proposa l’Ajuntament de Burjassot, descobrirem la relació entre l’escriptor i el seu poble. Prendrem aquesta ruta com a exemple de les que elaborarem posteriorment.

EN BUSQUEM D’ALTRES

2.1. Visitem biblioteques, llibreries, museus o centres culturals propers per ampliar els nostres coneixements sobre la literatura en la nostra llengua i descobrim noves obres o autors.

2.2. Per grups, investiguem sobre els autors i les autores que hem descobert, així com sobre els llocs que apareixen en les seues obres.

2.3. Considerem la conveniència d’incloure’ls en les nostres rutes literàries.

INVESTIGUEM I COMPARTIM

3.1. Per grups llegim i analitzem les obres seleccionades –o parts de les obres– per comprendre millor el context en què foren escrites i per entendre la relació que guarden amb el lloc que es visitarà.

3.2. Cada grup presenta a la classe l’autor o autora escollit i la seua obra més representativa.

➜ Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es

+ orientacions en anayaeducacion.es

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es

Què llegiràs?

Hi ha qui diu que quan escrivim sobre nosaltres mateixos volem, d’alguna manera, fer literatura i transcendir a través de la nostra experiència. Siga com siga, la protagonista del relat següent escriu un diari on aboca tots els seus pensaments. Llig el fragment atentament i tracta de descobrir amb quina intenció ho fa.

Diari

Els relats se’m queien de les mans, era com si no tinguera sentit ocultar-se en un món màgic quan la realitat em bufetejava a dues mans. A casa i enfora. Les llibretes amb contes foren emmagatzemades en algun racó. I el compte d’Instagram va ser reconvertit per a pujar fotografies i merdes socialitzadores. Però no podia deixar d’escriure. Amb catorze anys vaig encetar de nou un diari. Irània ja no era la protagonista de les històries, sinó la destinatària imaginària. Ho feia per poder parlar amb algú, per circumval·lar la meua amiga Bea i la tendència que tenia a la xafarderia. Per reflectir el que no podia saber la mare, les experiències frustrants amb els xics.

Va coincidir amb el temps que la casa es va convertir definitivament en el camp de batalla d’una guerra sense trets ni explosions, acarnissada i absurda, que es feia tan llarga que ja no era possible establir qui va ser el bàndol agressor, quin el motiu, quin el detonant de les hostilitats. Els gegants bells i perfectes eren aleshores dues titelles maldestres que es persegueixen per l’escenari brandant la porra, cridant insensateses amb el pretext més absurd. Un guinyol ridícul. Amb un imaginari pati de butaques en el qual la nana i jo assistíem com a públic amb la boca oberta com les gargamelles d’una gran bèstia. Érem les víctimes col·laterals.

Els pares vivien presoners d’una estafa mútua, d’un contracte amb part de les clàusules redactades per la tia Berta, mai signat formalment, que establia que Minerva mare es deixava el treball per un altre de més còmode per poder atendre les servituds familiars mentre que Tristany havia de fer costat i afluixar la soga en la qual penjava la façana del diari, adornant les lletrotes amb el nom vetust del periòdic.

No va funcionar així. Tristany era un pare absent que treballava com si fora l’últim periodista en el planeta. En el fons m’era igual, podia conviure amb això, però Chloe es queixava que el pare no hi era mai, li feia carasses, el besava, es feia la indignada, plorava, s’agitava i sobreactuava. Jo tractava d’entendre’l: el pare no sabia fer una altra cosa, no era una persona feta per als esdeveniments familiars, per posar bona cara quan el cap li deia que tenia pendent parlar amb no sé qui d’un tema urgent i important. Podríem disculpar-lo apel·lant a la càrrega vocacional, com li agradava el seu treball. En part, tot allò també era per fugir de ja us imagineu què.

Però llançar tota la responsabilitat sobre el pare seria massa fàcil. La mare matxucava Tristany dia i nit, li recordava que era ella qui havia carregat la casa i la família al llom. I era la veritat. Però també es rebolcava en les seues pròpies contradiccions: malgrat que sempre deia que la família era la seua única prioritat, divisa que emprava com una arma llancívola contra el pare, amb el temps havia acabat fent treball de gestió en la galeria, tasca de correus, telefonades i viatges a fires i exposicions a la recerca de compradors i venedors incompatibles amb una mitja jornada. Pensava que no, però necessitava tot allò per sobreviure, per alenar. Després, quan tornava, la casa i les seues circumstàncies li queien a sobre.

María, una assistenta boliviana buscada i pagada per Berta quan la tia va començar a ensumar la sang, havia apedaçat una mica el desgavell. Era una

doneta tòpicament menuda i rodanxona, amorosa i acollidora, que ens tractava com si haguérem sorgit del seu úter. Una treballadora eficient, segons els exigents estàndards de la mare. També era una cuinera acceptable. Però María no ens comprava la roba, no ens acompanyava al pediatre, no es reunia amb les tutores, no muntava festes de pijames i aniversaris, no gestionava els comptes corrents i les factures, no portava les declaracions al gestor. No havia de batallar amb el llanterner, no decidia els subministres de la casa i no triava les plantes que substituïen les que s’havien assecat. Sovint, la muntonada es feia muntanya. La mare no sentia l’escalfor del pare. I tot tornava a fer bum en les nostres cares.

El pare absorbia l’energia negativa i l’emmagatzemava en algun lloc de l’estómac. El seu posat, quan acabava el memorial de greuges, era inescrutable. Mentrestant, la mare s’havia tornat irascible i imprevisible. Es bolcava amb nosaltres, d’una manera excessivament emfàtica, com si haguera de demostrar cada segon que el treball a la galeria i la manca de suport del marit no podien impedir que tot estiguera endreçat i en ordre. Chloe gaudia de l’atenció extra. Però a mi el marcatge m’ofegava, no em deixava viure.

La mare em perseguia, m’acaçava a preguntes, amb qui anava, què mirava en el mòbil, per què havia fet o deixat de fer nosesapquè, per què no havia volgut continuar amb el violí, amb la il·lusió que li feia a la tia Berta, si ja m’agradava

Vocabulari

Circumval·lar: en sentit figurat, eludir o evitar situacions, persones, etc.

Gargamella: gola.

Vetust: molt antic, i de vegades, en mal estat.

Matxucar: en sentit figurat, turmentar o torturar.

Divisa: figuradament, frase, sentència o marca que algú utilitza com a element identificador i característic.

Llancívola: feta per ser llançada, especialment una arma.

Ensumar: en sentit figurat, sospitar o intuir.

Irascible: tendent a irritar-se, a deixar-se véncer per la ira.

Lectura

algun xic i si volia que parlàrem una mica sobre el sexe (adoptant aquell to irritant de confidència mare-filla, una confiança que feia temps que s’havia volatilitzat), si passava moltes hores enganxada a les pantalles, si m’havia distanciat de Bea, si no podia viure sense ella, tot el dia fent-li missatges. De vegades, si la mare estava de bones, em preguntava si estava escrivint algun relat nou. Aleshores li passava alguna llibreta. I ella mostrava un rostre agraït de felicitat que durava el que durava. Unes braguetes deixades caure per l’habitació, un mal gest, una brega amb Chloe per la consola. I tot esclatava de nou. I jo em tornava a revoltar. I li parlava malament. O no li parlava durant dies. Li passava la factura a la mare pels interrogatoris i per totes les vegades que havia posat el nas en les meues coses. O la sorprenia furonejant en els meus xats. Ella posava ullets de xai degollat: És pel teu bé, preciosa, no vull que et fiques en problemes, m’entens?, la mama et vol moltíssim, però estàs en una edat difícil, s’excusava. Però jo no ho entenia. Per a mi era una histèria absurda. La casa em recordava un dels relats, una guerra en la Lluna Negra del planeta Orph que amenaçava de fer explotar el satèl·lit. Llavors, apareixia Irània per sufocar la invasió i enviar les criatures invasores a l’espai exterior. Això no passava a casa. Perquè Irània era un personatge de ficció, algú que no ens podia salvar d’aquella miserable i angoixant provisionalitat.

Adaptat de Ja estem morts, amor. Xavier Aliaga. Angle Editorial.

Tot i que va nàixer a Madrid el 1970, ha crescut a Xàtiva, i és a la capital de la Costera on residix actualment. Ha desenvolupat la seua activitat professional lligada al periodisme, sobretot de caire cultural, però ha tret temps per a dedicar-se a la creació literària i ha aconseguit ser un dels narradors més destacats del panorama literari valencià actual. Ja havia despuntat com a escriptor amb títols com Els neons de Sodoma (2009), Vides desafinades (2011), El meu nom no és Irina (2013) i Les quatre vides de l’oncle Antoine , però ha sigut amb Ja estem morts, amor (2021) on s’ha manifestat la seua plenitud creadora. Tot i que no para d’escriure, encara té temps de desenvolupar una activitat frenètica en xarxes socials i de ser membre del Consell Valencià de Cultura.

Ja estem morts, amor

El títol de la novel·la, d’entrada, ja suggerix que darrere s’amaga una història dramàtica. De fet, la narració partix d’una circumstància tràgica: Anaïs i Chloe són dues germanes que van morir en un accident de trànsit; els seus pares, Tristany i Minerva, hi van sobreviure. Però és Anaïs, la que, una vegada morta, ens conta la seua història i la de la seua família abans i després de l’accident: els somnis, les il·lusions, els desenganys, les traïcions, els projectes, els infortunis, etc. La seua veu i la seua capacitat inventiva creen un relat sensible, pròxim i colpidor que ens transporta per situacions i vivències dolces i amargues, i ens corprén amb un final sorprenent que ens farà replantejar-nos de dalt a baix el significat de la història que hem llegit.

Xavier Aliaga

Ha escrit el text... Pots llegir...

Treballa la lectura

Aprén paraules

1 El text comença amb la frase «Els relats se’m queien de les mans». Què penses que vol dir?

• Que havia escrit molts relats i que, tot i així, no podia parar d’escriure’n.

• Que els relats eren tan gruixuts i pesaven tant que li queien de les mans.

• Que no podia escriure més relats perquè la realitat no li permetia ser creativa.

2 Localitza en el text l’oració «Ella posava ullets de xai degollat» i explica què vol dir aquesta frase feta.

3 Posa dos exemples més extrets de frases fetes del text.

Comenta el text

4 Qui és cada personatge?

Irània • • Pare

Tristany •

Maria

Bea

Chloe

•

•

•

Minerva •

• Assistenta

• Germana

• Mare

• Amiga

• Personatge imaginari

5 Qui creus que narra el fragment? Quina edat penses que té? Raona la resposta.

6 Quin és l’ambient que es viu a casa?

7 Com és la relació amb Bea?

8 Per què es important Irània en la vida de la persona que escriu el diari?

9 Per quin motiu creus que escriu un diari? Utilitza fragments del text per argumentar la teua resposta.

Escriu

10 Un tipus de diari personal són els blogs o les publicacions que es fan en les xarxes socials. Quins coneixes?

11 Ara imagina que ets una persona famosa (arquitecte o arquitecta de renom, cantant de fama internacional, actor o actriu de Hollywood...) i recrea com seria un dia o un moment de la teua vida en una entrada de diari personal o en una xarxa social.

Descobrix-ne la forma i l’estructura

12 Fes un resum del text i indica quin és el tema.

13 Assenyala en el text exemples d’aquests trets lingüístics propis del diari.

– Escriptura en primera persona del singular

– Contingut subjectiu i pròxim

– Ús d’un registre informal, pròxim al llenguatge parlat

– Ús de temps verbals diferents en funció de les seqüències escrites

– Varietat de tipus de textos: narració, reflexions, pensaments, descripcions, etc.

Busca informació

14 Coneixes el Diari d’Anne Frank, Una mà ple d’estels de Rafik Shami o El diari lila de la Carlota de Gemma Lienas? Per grups, trieu un d’aquests diaris i feu-ne la sinopsi. Després compartiu la informació amb tota la classe.

15 Conformitat i consens. De segur que coneixes les pel·lícules basades en els llibres Diari del Greg i El diari de Bridget Jones. Per grups, busqueu informació sobre les pel·lícules, poseu-la en comú i decidiu quina us agradaria veure.

Parleu a classe

16 Abans pensava, ara pense. Organitzeu un debat a classe sobre els diaris i el dret a la intimitat. Escolliu una persona que modere i raoneu al voltant d’aquestes preguntes:

• Tot el que apareix en un diari és veritat?

• Què faries tu si escrivires un diari: contaries tot el que penses i et passa o escriuries només allò que t’interessa per si de cas algú el llig en algun moment?

• Què opines de la gent que en les seues memòries conta confidències o vivències íntimes d’altres persones?

• On estan els límits de la intimitat en aquest tipus d’escrits si finalment veuen la llum?

El món dels llibres

ACTIVITATS

Fantasia – Ciència-ficció – Històrica – Biografia – Romàntica

D'aventures – Novel·la negra – Policíaca – Gòtica

1. Obra de ficció ambientada en un període històric allunyat en el temps i en la qual es barregen personatges i esdeveniments ficticis i reals.

2. Història de la vida d’una persona narrada per una altra.

3. Recrea atmosferes en què es respira por, violència, injustícia, inseguretat, corrupció política... Difícilment acaba bé.

4. Des d’Edgar Allan Poe fins a Stephen King, aquest tipus de novel·la fa molta por.

5. S’hi narra la història d’amor entre dues persones. Orgull i prejudici de Jane Austen n’és un exemple.

6. L’objectiu principal és resoldre un misteri. Agatha Christie en va escriure moltes.

1 La protagonista de la lectura inicial de la unitat escriu relats fantàstics. Ara bé, de gèneres literaris, n’hi ha molts. Resol aquests mots encreuats per conéixer altres gèneres literaris.

2 Escriu tres títols de llibres que hages llegit, explica breument de què tracta cada un i indica’n el gènere al qual pertanyen.

3 Escriu les parts d’un llibre: coberta, contracoberta, títol, autor/a, sinopsi, editorial.

4 Des que és escrit fins que arriba a les teues mans, el llibre passa per un llarg procés en el qual intervenen molts professionals. Classifica cada professió segons la fase a què correspon: editor, distribuïdora, lector, autora, maquetista, impressora, corrector, llibreter, dissenyadora, il·lustrador, bibliotecària.

Creació Producció Reproducció Distribució Consum

5 Sumem. En grups de tres, distribuïu-vos les professions anteriors i expliqueu en què consistix cada una.

6 Has pensat mai a treballar en aquest sector? Fes una llista d’allò que t’atrau i una llista d’allò que no.

7 eBiblio és el servei de préstec digital de la Generalitat Valenciana. Quins avantatges penses que oferix aquest servei respecte de la biblioteca tradicional? Pots consultar-lo en https://comunitatvalenciana. ebiblio.es/home

8 Saps què és el bookcrossing? Informa-te’n i explica en què consistix i on es pot realitzar aquesta activitat prop de ta casa.

9 De quina manera creus que iniciatives com bookcrossing i eBiblio contribuïxen a la preservació del medi ambient?

10 La protagonista de la lectura inicial de la unitat escriu relats, però no en dona més detalls. Un relat pot ser un conte o una novel·la. Explica’n la diferència. Debateu a classe on és el límit.

Consulta en anayaeducacion.es les dades i les metes corresponents a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12: Producció i consum responsables.

Les propietats textuals

Adequació, coherència i cohesió són les tres qualitats que ha de tindre qualsevol text perquè siga entenedor i acomplisca la seua intenció comunicativa. A més, també és important la correcció amb què escrivim.

L’adequació

A l’hora de crear un text hem de tindre en compte el tema de què tracta, la finalitat del text, les característiques del receptor, el nivell de formalitat i el canal que farem servir per a transmetre el missatge. És a dir, la situació de comunicació. Així doncs, l’adequació és l’elecció del registre lingüístic (col·loquial, científic, culte, estàndard, etc.), del tipus de text (explicatiu, argumentatiu, instructiu, etc.) i, fins i tot, del tipus de tractament amb què cal dirigir-se al destinatari d’acord amb la intenció comunicativa (informar, convéncer, donar ordres, etc.).

La coherència

La coherència fa referència a l’organització de les idees en un discurs. Per tal que un text siga coherent, s’ha de seleccionar informació rellevant sobre el tema que es tracta i exposar-la seguint un ordre. Cal, a més, evitar la repetició de conceptes i comprovar que no hi ha idees contradictòries, ambigües, errònies o confuses en l’exposició.

Per a desenvolupar una idea correctament podem explicar-ne les causes o les conseqüències, posar-ne exemples, analitzar o descriure la realitat a la qual fa referència, exposar arguments per a defensar-la o fer una classificació de tipus o categories d’allò a què es referix.

La cohesió

Un text està cohesionat quan els diferents elements que formen el text (paraules, oracions, idees, paràgrafs) estan connectats, articulats o estructurats adequadament. Alguns mecanismes de cohesió textual són els camps semàntics, la repetició de paraules clau, l’ús d’el·lipsis quan una idea se sobreentén pel context, l’ús de sinònims, l’aparició d’anàfores i l’ús de connectors

Els coales són marsupials originaris d’Austràlia. Habiten el litoral oriental i meridional del continent australià. Viuen als arbres i dormen fins a vint hores al dia. Com a animals nocturns que són, els coales tenen un olfacte ben desenvolupat. En canvi, la seua vista és més bé deficient. Aquests mamífers s’alimenten exclusivament de fulles i escorça, així com dels fruits de l’eucaliptus, d’ on extrauen gran part de l’aigua que necessiten.

La correcció

Quan creem un text cal evitar els errors gramaticals, ortogràfics i lèxics. Ací tens alguns recursos lingüístics en línia que et seran molt útils en el procés de correcció lingüística:

• Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): www.avl.gva.es/dnv

• Optimot: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

• Ésadir: https://esadir.cat

• Portal terminològic valencià: https://www.avl.gva.es/lexicval/ptv

• Termcat: https://www.termcat.cat/ca

• Softvalencià: https://www.softvalencia.org

Organitze les idees

Adequació

• Registre lingüístic

• Tipus de text

• Tractament del destinatari

• Intenció comunicativa

Coherència

LES PROPIETATS

TEXTUALS

Cohesió

Correcció

• Selecció i organització de les idees

• Camp semàntic

• Repetició

• El·lipsi

• Sinonímia

• Anàfora

• Connectors

• Gramàtica

• Ortografia

• Lèxic

1 Comunica’t

Expressió oral i escrita

1 Classifica els mecanismes de cohesió subratllats en el text.

Sílvia, rebonica! Deixa’m el llibre de lectura, que no me l’he pogut comprar perquè m’he gastat tota la pasta. Passa-me’l, peeeer faaaa!

Me’l llegiré rapidet i te’l tornaré, t’ho jure!! 12:05

Au, fins demà! MOLTÍSSIMES gràcies, guapa! 12:10

La cadira

La cadira és un moble que s’utilitza per a seure. Habitualment disposa de respatler, però no de braços, encara que també n'hi podem trobar. Tot i que actualment és un element indispensable entre el mobiliari de qualsevol casa, no va ser així fins al segle iv, quan aquest tipus de seient es va popularitzar.

Actualment les cadires poden estar fetes de molts materials, com la fusta, el metall o el plàstic… En general solen tindre quatre potes, però també n’hi ha que en tenen tres o només una amb ramificacions a la part inferior per fer que siga més estable.

2 Quin dels dos textos s’adequa a una crítica sobre una pel·lícula apareguda en una revista de cinema? Raona la resposta.

A

Quina passada de pel·li. Ha sigut una ratllada. M’ha molat veure el tipus vestit amb aquella xupa de cuiro passada de rosca. Mogolló de flipant la pel·li, vaja!

El director de la pel·lícula ha sabut construir els personatges d’acord amb la situació que volia descriure. Ambientació de carrers sòrdids i personatges inadaptats en un medi advers. En definitiva, una interpretació de qualitat per a una pel·lícula de qualitat.

3 Llig el text següent i completa la graella amb la informació que n’extragues.

Destinatari

• Creus que el text s’adequa a la situació comunicativa? Justifica la resposta.

4 Substituïx els fragments subratllats per pronoms febles per tal que el text estiga ben cohesionat.

Quan el taxista va parar, vam dir al taxista que portara a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts. No vam dir amb aquestes paraules que ens portara a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts per no ofendre la susceptibilitat del taxista i potser perquè no hauria volgut portar a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts: vam indicar al taxista uns punts en el plànol i el taxista va fer mala cara, va dir que no era lloc per a visitar. Però finalment va dur a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts.

Adaptat de La pols del Caire. Una biblioteca en el desert. Joan F. Mira. Ed. Bromera.

5 Corregix l’error que apareix en cada oració i indica a quina propietat textual (adeqüació, coherència, cohesió o correcció) afecta.

• Joan detesta els dinars familiars perquè li agrada molt estar amb la família.

• Em complau comunicar-li que li ha estat denegada la beca.

• Mon pare es posa en contacte amb mi cada matí perquè li confirme si aniré a dinar.

• Ells estaven jugant al parc quan ells van encalar la pilota a l’arbre. Llavors ells van decidir enfilar-s’hi per recuperar-la.

• Els USA han aprovat una nova llei que regula l’entrada de persones estrangeres.

6 Optimot és una web de consultes lingüístiques, és a dir, que ajuda a resoldre dubtes sobre la nostra llengua. Busca-hi els mots concluir, aclarar i enfermetat i digues on hi ha l’errada.

7 Tin en compte la situació de comunicació que et donem i redacta un text que acomplisca les propietats textuals, és a dir, que siga adequat, coherent, cohesionat i correcte.

Els incendis forestals

Definició, causes, intensitat, conseqüències, mesures de prevenció

Escrit (premsa local)

Conscienciar la gent de la importància de prendre mesures preventives

Públic en general

Coneix la llengua Lèxic

La variació lingüística (I). Els registres

La situació de comunicació condiciona l’ús de la llengua i determina l’ús d’un registre o un altre:

• La relació de l’emissor i el receptor influïx en el to del missatge i en el tractament amb què l'emissor es dirigirà al receptor.

• El tema del missatge pot ser d’àmbit general (una notícia en un diari esportiu) o d’àmbit especialitzat (un tractat sobre medicina).

• El canal (oral o escrit) a través del qual s’envia i es rep el missatge determina l’ús d’unes formes lingüístiques concretes.

• La intenció comunicativa (convéncer d’una idea, narrar una anècdota, donar instruccions, demanar un favor...) fa que l’emissor elabore el missatge d’una determinada manera.

Els registres

Literari

Es caracteritza per la intenció estètica, la subjectivitat, la creativitat i, també, per l’ús d’un llenguatge molt elaborat ple de recursos retòrics.

Científic

Formals

És clar, precís, objectiu i defuig l’ambigüitat; per això, fa servir molts monosèmics, tenicismes, neologismes i símbols.

Juridicoadministratiu

ELS REGISTRES

Col·loquial

Presenta un alt nivell de formalitat i precisió, formes estereotipades i un to impersonal que l’allunya de la parla diària.

El trobem en novel·les, contes, poesia, obres de teatre...

Apareix en obres especialitzades i enciclopèdies.

Està present en els textos que redacta l’administració i els òrgans jurídics.

És espontani i poc precís, usa un lèxic quotidià, no especialitzat i amb expressions populars, gestos, onomatopeies, etc.

Informals Estàndard

Vulgar

Presenta un llenguatge imprecís i molt poc elaborat amb nombroses incorreccions, barbarismes i paraules grolleres.

El fem servir per a parlar amb la família, els amics o en situacions quotidianes, com anar a comprar.

Apareix en situacions en què abunden vulgarismes, paraules malsonants, insults, paraulotes, etc.

Varietat neutra, comuna i acceptada per tots els parlants, que elimina les diferències de procedència geogràfica i social, i que es basa en la normativa.

S’usa en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació i en les relacions de la ciutadania amb l’administració.

ACTIVITATS

1 A partir de la informació que presenta la graella, reescriu el text següent perquè siga adequat a la situació comunicativa.

Excel·lentíssima mare, Seria per a mi un gran honor que em permeteres realitzar una excursió el pròxim cap de setmana amb el meu grup d’amics i amigues.

L’objectiu és fer una activitat de senderisme per tal de millorar les meues condicions físiques i mentals.

Atentament, El teu fill Joan

Mare

Excursió el cap de setmana

Demanar permís per anar d’excursió el cap de setmana

Informal. Col·loquial

2 Raona per què aquest fragment és un exemple de registre literari.

Però l’endemà, quan ens vam despertar, miràrem el camp des de les finestres de les nostres habitacions de dalt. Vam tenir una profunda contrarietat: no es veia res del món; tot estava tapat de boira. I era una boira mulladora, puix la teulada del celler, al davant de la casa, apareixia lluenta com si plogués. Una extensa i espessa nuvolada s’havia abatut aquella nit sobre la terra.

La relativa proximitat de les serres de la foia al mar feia que moltes vegades nuvolades espesses les embolcallassen durant molts dies o setmanes en una angoixant i fosca tristor.

Enric Valor. Narracions perennes. Ed. Tàndem.

3 Indica quin registre formal usa cada una d’aquestes mostres.

• Les instruccions per a resoldre un error en el funcionament d’un programa informàtic

• La descripció d’un castell antic en una narració

• Un article sobre les proteïnes globulars

• Una sentència judicial

• Un poema amb rima sobre la llibertat

• La resolució de l’Alcaldia sobre la tinença de gossos

4 Com diries aquestes expressions en estàndard?

• Duia una trompa que no s’aguantava dret.

• No treia els ulls de damunt del mòbil perquè no li’l pisparen.

• Va palmar-la després de clapar tota la nit al carrer.

• Anava a fer nones quan cantava el gall.

5 A partir de la informació que apareix en la graella, redacta un text que s’adeqüe a la situació comunicativa.

Encarregada d’una biblioteca

Un llibre

Demanar el préstec del llibre

Molt formal i neutre

Sol·licitud oral

6 Escriu un correu electrònic a la tutora en què justifiques l’absència a un examen per malaltia. Després, escriu-ne un altre a un company de classe per dir-li el mateix.

• En quin has usat la varietat estàndard i en quin la col·loquial?

• Prova a descriure els símptomes de la malaltia en un registre literari.

Coneix la llengua Gramàtica

La llengua com a sistema

Si el llenguatge és la capacitat de les persones per a comunicar-se, una llengua és la manifestació concreta d’aquesta capacitat per mitjà d’un sistema de signes Com a sistema, els elements que la constituïxen no es presenten desordenats ni s’agrupen a l’atzar, sinó que es relacionen entre si ajustant-se a una sèrie de regles que permeten la comunicació.

Un signe és tot allò que percebem a través dels sentits i que ens transmet una informació. Per exemple, els aplaudiments en un concert mostren l’aprovació del públic a l’actuació o els colors d’un semàfor indiquen si cal detindre’s o passar.

Els signes poden ser de dos tipus:

• Naturals, quan s’originen de manera natural, sense intenció comunicativa. S’anomenen senyals o indicis, i evoquen en qui els percep un significat (per exemple, el fum, la febra).

• Artificials, creats per les persones amb una intenció comunicativa. S’anomenen icones quan designen una realitat basant-se en una relació de semblança, com és el cas d’un plànol; o símbols, quan la relació amb la realitat representada és convencional: una creu verda, un colom blanc, etc.

El signe lingüístic

Les paraules són signes lingüístics, que, en emetre-les, són interpretades pels nostres interlocutors. Si pronunciem la paraula «arbre» o si l’escrivim, la persona que escolta imagina o es representa mentalment el concepte ‘arbre’.

El signe lingüístic consta de significant (la imatge acústica o gràfica), significat (el concepte representat, la imatge mental) i referent (l’element real al qual al·ludix).

El signe lingüístic és arbitrari, ja que la relació que unix significant i significat és fruit d’un acord entre les persones. Per exemple, no hi ha cap lligam entre la paraula arbre i el seu significat. Ara bé, quan aquesta relació s’ha establit, esdevé necessària, perquè, en escoltar la paraula arbre no ens ve a la ment el concepte ‘ocell’ o ‘gos’.

Classes de paraules

Les paraules es classifiquen en classes o categories gramaticals segons la forma que tenen.

Variables

Nom o substantiu

Fa referència a éssers, objectes, esdeveniments, idees, emocions, etc.: conill, pissarra, envelliment, tristesa… Presenta morfemes de gènere i de nombre.

Adjectiu

Determinant

Indica qualitats, estats, propietats o altres característiques del nom, amb el qual concorda en gènere i nombre: verd, amable, fluix…

Se situa davant del nom per introduir-lo i aportar informació referida a la localització, la propietat, la quantitat, etc.: el, la, aquest, molts, cinc, la meua… Concorda amb el nom al qual especifica en gènere i nombre.

Pronom

Es referix a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…) i també evita les repeticions substituint noms, sintagmes i oracions: la, li, en, hi, això, què… Experimenten variacions de gènere i de nombre, i els personals, també de persona.

Verb

Expressa accions, estats i processos: caminar, residir, enfadar-se… Presenta morfemes de persona, nombre, temps, mode i aspecte.

Invariables

Adverbi

Preposició

Designa circumstàncies de temps, de lloc, de mode o de quantitat (demà, dalt, bé, massa...); també expressa afirmació (sí, efectivament...), negació (no, tampoc...) o dubte (potser, tal vegada...).

Relaciona paraules o grups de paraules dins de l’oració: a, amb, per, sense...

Conjunció

Funciona com a nexe que unix oracions o elements de la mateixa categoria dins de l’oració: però, i, perquè, doncs…

Interjecció

Expressa un estat afectiu del parlant i equival a una oració: patapam!, buf!, amunt!, vinga!...

ACTIVITATS

1 Seria correcte dir que una persona parla tres llenguatges? Raona-ho.

2 De cada signe lingüístic, indica’n el significant, el significat i el referent.

plat

Recipient on es posa el menjar que consumirà una persona.

riure

Moure els músculs de la cara per manifestar una alegria viva i sobtada.

cascada Caiguda des d’una certa altura d’un corrent d’aigua.

3 Classifica aquests signes en indicis, icones o símbols.

• Un senyal amb un telèfon

• La paraula cadira

• Una bandera roja en una platja

• Una nuvolada

• Una abraçada entre dues persones

• Una balança

• Una bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí

• Un mapa

4 Indica la categoria de les paraules del text següent.

Andrew semblava molt més un robot quan el van fabricar per primera vegada. Aparentment, era com qualsevol altre robot manufacturat, amb un disseny acurat i funcional.

Li va anar bé en totes les llars on l’havien portat, en aquella època en què els robots a les cases, o al planeta, eren una cosa ben estranya.

L’home bicentenari i altres relats. Isaac Asimov. Ed. Bromera

• Demostra, amb exemples extrets del text, que noms, adjectius, determinants, verbs i pronoms són paraules variables.

5 Completa les oracions amb les interjeccions següents:

aire - prou - vinga - ecs - al·leluia

– ..., Carla! No et desanimes ara. Un esforç més i ja ho tindràs.

– ..., quin oix em fa veure’l menjar amb la boca oberta!

– ...! Per fi he aprovat l’examen de conduir!

– ...! Això no pot seguir així! Ara mateix en parlem.

– Vinga, ...! Tot el món, fora d’ací!

6 A quina categoria pertanyen les expressions destacades de cada oració?

– Si menges massa pastissos, t’engreixaràs massa

– El primer dia de classe va arribar a l’institut el primer

– Si vols eixir abans, hauràs de posar-te a treballar abans de les tres.

– Va tardar molt a saber que el saber no ocupa lloc.

– L’anglés que parlava aquell home semblava que no fora propi d’un nadiu anglés

7 Fes com en l’activitat anterior i escriu oracions amb cada paraula de manera que desenvolupe dues categories gramaticals diferents.

– Nom i adjectiu: sorpresa, pacient, sinistre

– Verb i nom: deure, poder, pensar

– Determinant i pronom: la teua, aquells, alguns

– Determinant i adverbi: prou, tant

Racó de llengua

Una locució és un grup de dues o més paraules que funciona sintàcticament i semànticament com una de sola. N'hi ha de diverses classes:

• Nominals: gat vell, el quart poder (premsa)...

• Adverbials: a la vesprada, a poc a poc

• Adjectives: de primera, sa i estalvi

• Verbals: prendre el pèl, fer cas

• Conjuntives: de manera que, per tal que

• Preposicionals: al llarg de, gràcies a

8 Indica de quina classe són les locucions següents. Després fes una oració amb cada locució.

– Trobar a faltar – Fer cas

– Sa i estalvi – Si fa no fa

– D’acord amb – Carta blanca

– Mà dura – De segona mà

• Escriu una paraula equivalent a cada una de les locucions anteriors.

Trobar a faltar: enyorar.

2 Coneix la llengua Ortografia

Els signes de puntuació. Les majúscules

ACTIVITATS

1 Quin o quins d’aquests signes tenen cada una de les funcions següents?

signe d'interrogació ?

punt i coma ; cometes «»

coma , punt . punts suspensius dos punts : parèntesis () guió llarg – signe d’admiració !

a) Per a separar els elements d’una enumeració, l’últim element de la qual, però, se separa amb la conjunció i, o, ni

b) En una enumeració que ja conté comes, en separa diversos elements.

c) En una carta o un correu electrònic, es posa darrere de la fórmula de salutació.

d) Emmarquen citacions textuals.

e) No es posa mai entre subjecte i verb ni entre verb i complements.

f) Si s’escriu manualment, indiquen el títol d’una obra; en un processador de textos s’hi usa la cursiva.

g) En són tres i indiquen que una oració queda inacabada.

h) Senyala un vocatiu, una interpel·lació a algú.

i) Introduïxen citacions textuals en estil directe.

j) Emmarquen un incís o un aclariment.

k) Només se’n posa un al final de l’oració i expressa una emoció, com ara alegria, por...

l) Separa les oracions d’un paràgraf i els paràgrafs d’un text.

m) Marca el final d’una oració amb sentit complet.

n) Només se’n posa un al final de l’oració i expressa una pregunta.

o) Darrere no es posa mai punt, encara que sí que s’hi pot posar coma o punt i coma.

p) Equivalen a l’expressió etcètera.

q) Emmarquen les subordinades relatives explicatives.

r) Es posa darrere d’una abreviatura, excepte en les dels ordinals.

s) Introduïx la intervenció d’un personatge en un diàleg.

t) Marca el final d’un escrit.

u) Unix les clàusules d’una oració que estan relacionades pel significat.

v) Si s’escriu manualment, indiquen un èmfasi especial o un matís irònic; en un processador de textos s’hi usa la cursiva.

w) Poden introduir una enumeració.

x) Indica l’elisió del verb.

y) Marca la inversió de l’ordre lògic dels elements de l’oració.

z) Són dobles i es posen a l’inici i al final d’una expressió o clàusula.

2 Relaciona cada expressió amb l’ús de la majúscula o la minúscula que s’indica.

• Domenico Theotokópulos, El Greco

• Comunitat Autònoma de Madrid

• Paco Cabanes, el Genovés

• Sir Arthur Conan Doyle

• Ajuntament d’Albuixec

• Pere III el Cerimoniós

• la Sindicatura de Comptes

• Coco

• els Sastre

S'escriuen amb minúscula

a) Els càrrecs i els títols nobiliaris

S'escriuen amb majúscula

a) Els noms propis de persona

b) Les divinitats

• la consellera

• la Lluna

• l’Havana

• els prínceps

• l’Ossa Menor

• El llac dels cignes

• Black Panther

• Jaume I el Conqueridor

• el Palau de la Música

• Tirant lo Blanc

• el Caire

• cap de la Nau

• Al·là

• Enric Valor

• La Rioja

• Zeus

• La Fúmiga

• Los Angeles

c) Les dinasties i llinatges. La marca de plural és opcional en algunes dinasties.

d) Els àlies, els pseudònims i els malnoms. S’escriuen en cursiva i els articles o les preposicions van en minúscula. Si el sobrenom no és valencià, s’escriu tot en majúscula.

e) Els sobrenoms de reis, papes i sants

f) Els noms propis referits a animals, a objectes personalitzats i a astres

g) En els noms de lloc valencians o valencianitzats, l’article o l’accident geogràfic va en minúscula.

h) En els noms de lloc no valencianitzats que porten article, aquest va en majúscula.

i) Els títols d’obres (literàries, teatrals, musicals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques) van en cursiva.

j) El nom d’institucions, organismes, entitats i edificis singulars

3 En aquesta notícia falten les majúscules, els apòstrofs i els signes de puntuació. Copia-la i corregix-la.

les salines de santa pola

el parc natural de les salines de santa pola és un clar exemple de coexistència entre els usos tradicionals i la conservació del medi

aquest espai junt amb el parc natural del fondo conformaven antigament una gran zona humida coneguda com albufera delx

la zona comprén explotacions salineres les del braç del port i bon matí una sèrie de basses daigua dolça amb major o menor grau de salinitat una zona de dunes i platja i una escassa porció de terra de cultiu

aquesta diversitat dambients dona lloc a una gran varietat de formacions vegetals i grups faunístics que es distribuïxen segons el grau de salinitat i la profunditat de la làmina daigua

Extret de parquesnaturales.gva.es

Coneix la literatura Educació literària

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme

El desenvolupament econòmic que es va produir a causa de la Revolució Industrial a Europa al llarg del segle xix va suposar la irrupció d’una nova manera de pensar, la mentalitat burgesa, molt diferent de la que s’havia anat forjant fins aquell moment que era de base aristocràtica. Aquests canvis econòmics es reflectiren en un nou corrent artístic que va sorgir durant els primers decennis del segle a Anglaterra i a Alemanya i es va estendre arreu d’Europa: el Romanticisme.

Característiques del Romanticisme

Els artistes romàntics valoraven per damunt de tot la llibertat i es rebel·laven contra qualsevol normativa o tradició que limitara la seua creativitat.

• Escriuen amb to subjectiu, perquè el més important és l’expressió dels sentiments individuals, i senten atracció per personatges que mostren conductes rebels, impetuoses, exaltades.

• Presenten una visió idealitzada del paisatge i de la natura que sovint és una metàfora de les seues inquietuds i de l’estat d’ànim.

• Mostren una actitud d’evocació de les glòries passades i de recerca de les arrels populars.

• Situen els fets en un temps o en un espai llunyans i els seus escrits solen estar ambientats en llocs foscos i boirosos: cementeris, ruïnes, ermites...

Obres romàntiques

Aquestes són algunes de les figures i les obres més importants de la literatura romàntica europea.

• J. W. Goethe: Werther, Faust

• Walter Scott: Ivanhoe.

• Victor Hugo: Els miserables, Nostra Senyora de París.

• Alexandre Dumas: Els tres mosqueters, El comte de Montecristo.

• Lord Byron: Don Joan

• Mary Wollstonecraft Shelley: Frankenstein

La Renaixença

En aquest context europeu, quan els nostres estudiosos romàntics van investigar el passat històric, van descobrir l’esplendor de la Corona d’Aragó dels segles xiii , xiv i xv i la tradició literària medieval representada per autors com Ausiàs Marc, Jaume I, Vicent Ferrer, Jaume Roig, Joanot Martorell o Ramon Llull.

Sabies que…

Els temes, o tòpics, que havien de tractar els poemes que es presentaven als Jocs Florals eren la fe, la pàtria i l’amor i rebien com a premi, respectivament, la viola, l’englantina i la flor natural. El poeta que rebia els tres premis se’l considerava mestre en gai saber.

Així, va sorgir la Renaixença, un moviment de recuperació de la tradició literària medieval i, alhora, de represa de la nostra llengua com a vehicle d’expressió literària i de cultura.

L’inici d’aquest moviment se situa l’any 1 833, quan Bonaventura Carles Aribau publicà l’oda «La pàtria», i es va consolidar amb la instauració, el 1 859, dels Jocs Florals (uns concursos literaris que imitaven els que feien els trobadors en l’època medieval), on participaven escriptors de Catalunya, València i les Illes Balears. L’associació cultural Lo Rat Penat va organitzar els primers Jocs Florals a València el 1 879.

L’interés per produir literatura en la nostra llengua va topar amb la falta d’una tradició literària, ja que des del segle xv no hi havia cap escriptor o escriptora que poguera servir de model. Així van sorgir dos models literaris: un d’arcaïtzant que recuperava la llengua medieval i que estava molt allunyat de la llengua del segle xix , i un altre de popular ple de castellanismes i dialectalismes. Arran d’això es va haver de consensuar una normativa comuna, procés que va cristal·litzar el 1 913 quan Pompeu Fabra va publicar les Normes ortogràfiques, i més avant, el 1 932, quan es van signar les Normes de Castelló o Normes del 32

ACTIVITATS

1 Llig aquest fragment de «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i respon les preguntes.

La pàtria

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums i lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los Reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira1, muira l’ingrat que al sonar en sos llavis per estranya regió l’accent natiu, no plora; que al pensar en sos llars2 no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis.

En llemosí3 sonà lo meu primer vagit4, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl ab mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir, ni ment, puix5 surten mes raons del centre de mon pit.

1Muira: que es mora. 2Llars: cases. 3Llemosí: occità, nom amb què es referixen al català o al valencià en aquesta època. 4Vagit: plor. 5Puix: perquè

a) Quin tema tracta el poema?

b) Quina característica pròpia del Romanticisme apareix en els primers quatre versos del poema?

c) Com descrius el sentiment d’Aribau envers la llengua? Raona la resposta utilitzant exemples extrets del fragment.

d) A qui penses que fa referència els «savis» que s’esmenten en la primera estrofa? Qui és per a Aribau «l’ingrat» de qui parla en la segona estrofa?

e) Quines característiques de la Renaixença es poden identificar en el poema?

En anayaeducacion.es trobaràs un quadre cronològic amb les figures més representatives de la nostra literatura.

3 Coneix la literatura

Educació literària

ACTIVITATS

2 Respon les preguntes que et proposem després de llegir aquest poema de Teodor Llorente.

A mon llibre (Llibret de versos)

Pobre llibret, que guardes en tes fulles los sentiments més fondos del meu cor, com guarda d’un sant màrtir les despulles lo reliquiari d’or!

Pobre llibret, on cendres i paveses1 ma ja apagada inspiració deixà, com deixa en niu desert plomes despreses l’aucell2 que s’envolà!

Pobre llibret, que vas a mans estranyes, com la mústiga flor que el vent s’endú! Qui sap, fill de mon seny i mes entranyes, lo que serà de tu!

De mon matern parlar, que el món oblida, ¿seràs l’últim ressò, buit i desfet, o espurna que li done foc de vida? Qui ho sap, pobre llibret!

¿Qui sap, qui sap si les passades glòries que afanyós cantes tu renaixeran? ¿Qui sap si en negre doll eixes memòries los temps engoliran?

Tu vols ser profecia i remembrança3, prec del sepulcre i despertar del morts; i el somriure has mesclat de l’esperança als gemecs dels records.

Eixe Llàtzer que crides en la fossa, ¿està per sempre mort o està adormit? ¿És ton cantar, per a ell, veu miraculosa o inútil, perdut crit?

Complix ta llei i lo demés no importa, tot seguix en la terra sa corrent; sigues viva llavor o fulla morta, vola on te porte el vent.

Vola a la vila, al camp, a la muntanya, allà on ressone nostre dolç parlar: al palau noble i a la humil cabanya i al temple secular.

Vola com l’oronell4 d’ales lleugeres, que busca sens recel lo niu d’amor, i si, dubtós, algú pregunta qui eres, contesta-li sens por:

«Fill soc i hereu d’una reial princesa, i vaig buscant lo ceptre que pergué5; tinc lo cor en la triple flama encesa de pàtria, amor i fe.»

«Vinc a parlar-te de les teues coses, i, com pregó ben clar del meu sentit, porte les quatre barres sanguinoses6 i el rat penat al pit.»

Demprés7, pobre llibret, que això li digues, calla, a Déu encomana’t, i ell farà que a parar vages a les mans amigues d’algun bon valencià.

1Pavesa: (en castellà) cendra, pols.

2Aucell: ocell.

3Remembrança: record.

4Oronell: oroneta.

5Pergué: perdé.

6Sanguinoses: sangonoses.

7Demprés: després.

a) A quin llibre dedica Teodor Llorente aquest poema?

b) Amb què es compara el llibre en les tres primeres estrofes?

c) Per què el poeta considera que el llibre és important? Justifica-ho amb exemples del poema.

d) A què fan referència les «quatre barres sanguinoses» i «el rat penat»?

e) Quines expressions fan referència al fet que el llibre és un renaixement de la llengua? Quines, al fet que n’és l’última expressió?

f) Teodor Llorente fa referència als tres tòpics dels Jocs Florals. En quins versos?

3 Coincidix la visió d’Aribau amb la de Llorente en referència a la llengua? Raona la resposta amb exemples extrets dels dos poemes.

COMPRÉN I APLICA

1 Reescriu aquest text per tal que s’adeqüe a la varietat estàndard de la llengua. Fixa't que es tracta de la intervenció d’un agent de policia en una roda de premsa.

Després de clapar unes hores, vaig anar a pencar. En sentir pel radar que ens cridaven, vam preparar-nos. En arribar, van veure el cotxe de la bòfia i es van pirar. Aquell paio s’havia acabat d’escapar de la garjola i havia pispat molta pasta en el magatzem ajudat per la seua xorba. Després d’una bona estona, van arribar reforços i el vam poder tornar a enxampar.

2 Corregix l’error de cada oració. De quin tipus és?

• La informació que em demanàreu, encara no he pogut enviar-vos-se-la.

• La mala escriptura va ser l’oritge del malentés.

• Senyora alcaldessa, crec que ha ficat la gamba en les últimes declaracions.

• L’ortografia és la part de la lingüística que estudia el significat de les unitats lèxiques.

3 Entra en el web del Portal Terminològic Valencià i digues a quina àrea temàtica pertany cada un dels termes següents i quin és el seu equivalent en valencià.

cookie – snowbike – prime time – flashback merchandising – software – catering

4 Reescriu aquesta notícia breu en el quadern corregint l’ús de les majúscules, les minúscules i els signes de puntuació.

els tripulants de la Barca Pesquera paradís, van capturar ahir una tortuga Llaüt de 200 quilos... mentre pescaven a la costa; de castelló aquesta espècie és Més Comuna a les Costes d’àfrica i SEGURAMENT es degué perdre i travessar «l’estret de gibraltar fins» a les costes: de la península ibèrica. TÈCNICS de la universitat de valència i de l’oceanogràfic van atendre l’animal i el van tornar a la mar ja que les Xarxes no li havien causat Ferides

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

5 Identifica el registre d’aquest text.

El clima de la Terra sempre ha variat sense la intervenció de l’ésser humà; de vegades, com durant les glaciacions, de forma dramàtica. El problema del canvi climàtic que la Terra patix en l’actualitat és que és massa ràpid en comparació amb els canvis «naturals». Així, en l’últim segle, el ritme de les variacions s’ha accelerat molt, i seguirà fent-ho si no prenem mesures.

Física i Química. 4t ESO. Ed. Anaya.

6 Relaciona cada estrofa d’aquestes amb un dels tòpics dels Jocs Florals.

Tots los fills d’Eva a tu te preguen, mentres naveguen en mortal lloc; a tu te criden des de la terra, que ompli la guerra de sang i foc.

Jacint Labaila

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

Xiqueta delicada, recorde jo que et viu allà en l’edat dorada, com tórtora en lo niu, com rosa no esclatada.

Tomás de Villarroya

En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem aprés què és una ruta literària i hem conegut autors o autores per incloure’ls en les rutes literàries.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després compartix-la en grup.

Aspectes Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Quasi aconseguit Entenc què és una ruta literària.

Aporte el meu punt de vista sobre els autors i les obres que considere interessants per a fer una ruta literària.

Treballe en equip per fer una presentació de l’autor i l’obra escollida.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.