Operació Món: Llengua Catalana i Literatura 2 ESO Illes Balears (mostra)

Índex

Els sabers bàsics del curs

1 Això era i no era…

2 Món subterrani

3 Riquesa natural

FEIM DE CONTACONTES

Ens passam la vida explicant-nos anècdotes, fets i històries. Moltes de les nostres converses estan basades en situacions que hem viscut o ens han contat. La narració d’històries ens resulta tan atractiva que, fins i tot quan no en tenim cap de real per compartir, ens la inventam i la contam als altres.

Has anat mai a una sessió de contacontes? Són persones expertes a narrar contarelles, rondalles, llegendes i altres històries. Tenen la capacitat d’absorbir-nos amb la seva paraula, de captar tota la nostra atenció i fer-nos ganes de conèixer de principi a fi els fets que hàbilment van desenvolupant.

T’agradaria fer de contacontes? Escoltam

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

EL DESAFIAMENT

Et proposam que, en grups, conteu històries. El públic poden ser alumnes d’Educació Infantil o Primària d’alguna escola propera o inclús algun centre de persones grans, que de segur que ho passen d’allò més bé escoltant-vos.

Per a vosaltres serà una bona ocasió per cercar, descobrir i donar a conèixer narracions i personatges tradicionals, costums d’altres època, paraules noves… Al mateix temps millorarà la vostra capacitat d’expressar-vos davant el públic. També podreu incorporar històries tradicionals d’altres cultures, que haureu de traduir a la nostra llengua.

Òbviament, comptar amb la participació de persones pertanyents a la comunitat educativa del vostre centre serà un element d’ajuda de gran valor.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

• Valorar la diversitat lingüística i cultural.

• Treballar el patrimoni cultural i artístic de qualsevol època.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

• Identificar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa lingüística i cultural del nostre entorn.

• Posar les pràctiques educatives al servei de la convivència i la igualtat.

• Treballar el sentit de pertinença a un grup, l’autoestima, la responsabilitat i la col·laboració.

• Cercar informació en Internet de forma segura.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions.

Això era i no era…

Fa temps i temps, abans que existissin la televisió i les xarxes socials, les famílies compartien una estona assegudes al voltant de la llar o a la fresca i explicaven històries. Fets enigmàtics i meravellosos o ben quotidians succeïts en un lloc proper i protagonitzats per una persona coneguda d’algun avantpassat.

Aquestes històries, que es donen en totes les cultures, eren també una manera d’educar i de transmetre ensenyaments tradicionals, costums i valors.

En l’actualitat molts d’aquests relats continuen fascinant-nos i cobren vida quan visitam alguna contrada i algú ens fa recordar un fet que va passar en aquest indret.

D’altra banda aquestes narracions constitueixen una mostra ben viva de l’evolució de la llengua, del lèxic d’abans i són una gran font d’embarbussaments, refranys, frases fetes, expressions populars… tot un patrimoni que hem de conservar i transmetre.

Reflexiona i respon

Quines paraules et venen al cap en escoltar l’expressió rondalla?

Quins personatges de rondalla recordes?

RONDALLES

Penses que les rondalles narren fets reals?

Quin fet actual creus que podria convertir-se en una rondalla?

Com han arribat les rondalles fins a l’actualitat?

Què faries per conservar les històries destacades de la teva família?

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Qui l’agafa és seu Vocabulari

Les rondalles

Expressió oral i escrita

La comunicació

2 Coneix la llengua

Llengua i societat

La diversitat lingüística

Gramàtica

Classes de paraules i classes de sintagmes

Ortografia

Els signes de puntuació

3 Coneix la literatura

Educació literària

Narrativa de tradició oral: llegendes i rondalles

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

ESCOLTAM

1.1. Per tal de tenir un model, podem assistir a una sessió de contacontes a la biblioteca de la localitat o alguna llibreria. Si això no és possible podem cercar per Internet un vídeo d’una d’aquestes intervencions realitzada per alguna persona especialista en l’art de contar històries.

1.2. Ens fixam en els recursos que empra el o la contacontes, tant lingüístics (entonació, repetició, ús d’onomatopeies, fórmules d’inici i final, preguntes retòriques…) com materials (elements d’atrezzo o decoració, disfressa, instruments musicals, teles, llibres, etc.).

INVESTIGAM

2.1. Cercam narracions tradicionals en diferents suports. També podem demanar a les persones grans de la família o del veïnat que ens contin alguna història i tractarem de memoritzar-la o posar-la per escrit.

CONEIX LA LITERATURA

COMPARTIM

3.1. Posam en comú tot el material recopilat.

3.2. Amb l’ajuda del professorat tractarem d’establir nivells de complexitat i d’adequació de les narracions segons el públic a què van destinades.

3.3. Triam les narracions que consideram més adequades per integrar la sessió de contacontes.

➜ Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es

+ orientacions en anayaeducacion.es

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en anayaeducacion.es.

Qui l’agafa és seu

Encara no fa molts d’anys que en certa ocasió feren batle de sa ciutat d’Eivissa don Emili Sorà.

Era un home molt ben vist de tothom, d’aquells agosarats i closos com ja en queden ben pocs avui en dia, i, a més, era apotecari, lo que vol dir que tampoc no li mancaven lletres ni seny.

Per tots aquestos motius, sa gent esperava d’ell coses grosses... i bones, perquè de dolentes ja n’hi havia casi casi massa.

Una de tantes de ses dolentes era sa llibertat que es prenia tothom qui volgués de criar, pansar i pasturar porcs per dins sa ciutat, maldament s’hagués privat cent i una vegades. Hi havia truja que es passava tot es dia d’un carrer a s’altre, amb una fotralada de gorrinets i porcelletes darrere darrere.

I cap aquesta qüestió apuntà don Emili. Es proposà fer descomparèixer es porcs des carrers de Vila, i començà per avisar bonament.

Ningú li feu cas.

Tornà a advertir que si no llevaven es corrals i es porcs, posaria multes o faria agafar es porcs per penyora

Ni per aqueixes! Sa gent d’aquell temps, com sa d’avui i sa de sempre, volia lleis... però pes altres. I cadascú fer lo que li convengués o li passàs pes barret.

—I si no volem pagar sa multa —digueren uns quants—, qui els agafarà, es porcs, per penyora? A no ser que els vulgui agafar es batle mateix?

—Ah, sí? —digué don Emili, quan això li arribà a ses oreies—. Ja us ho faré sebre! Valtros mateixos els agafareu. I en poc temps!

El sendemà sortí es pregoner a fer sa crida d’un ban de s’ajuntament. Deia així, poc més poc mancos:

«D’ordre del senyor batle, es fa sebre an es públic i se li recorda per darrera vegada, que està privat tenir porcs i deixar-los anar amollats ni en companyia pes carrers de ciutat. Com que ja s’ha advertit lo mateix moltes de vegades i pareix que ningú es dona per informat, perquè quant més va, més porcs hi ha per enmig, aquest ajuntament disposa i mana:

»Primer: Queda privat tenir porcs amollats pes carrers.

Què llegiràs?

Les rondalles conten històries que van passar fa temps. Ara descobriràs un fet que va passar a Eivissa a finals del segle xix. Els porcs anaven solts pels carres i això generava diversos problemes. Què haguessis fet tu si estiguessis al capdavant de la localitat?

Fixa’t que el text reflecteix una parla col·loquial i s’usen formes dialectals que potser et poden resultar estranyes.

»Segon: D’ara endavant, tot porc que es trobi amollat pes carrer, es dona per compte que no té amo. Per tant, qui l’agafa, és seu».

De tot d’una sa gent es quedà bocabadada i sense acabar-se de creure lo que havia dit es pregoner.

Però, així que es pregoner sonà sa trompa i tornà a repetir lo mateix dos carrers més enllà, no vulgueu sebre sa que s’armà!

—Al·lots, que ja és nostro! —deia un jovenot, amarrotat amb ses dos mans a sa coua d’un porc més gros que ell—. Qui m’ajuda? A mitges!

—Corre, Toniet, cap a casa! —deia un al·lotet a son germanet, arrossegant-ne, cap per hom, un altre més petit—. No tenguis por, enc que gruny tant! Farem matances de franc!

—Ep, corrillo, —cridava un home, encalçant un altre al·lot que se n’enduia una porcelleta davall es braç—. Amolla es mos, que aquest té l’amo prop.

—Qui l’agafa és seu, han dit! —deia s’al·lot, fugint llevat de quatre.

—Qui l’agafa és seu? —deia un jaiet, ravalejant amb uns quants arganatxos que se n’emportaven una truja molt grossa—. Lladres, més que lladres! Meua és sa truja!

Bono, sa cosa va ser feresta. Hi hagué de tot: pinyes, calbots, galtades, estiregassades, escabeiades i mànec per llarg. Però el sendemà no es trobava un porc per dins ciutat, ni amb un llum.

I temps s’estigué a veure-se-n’hi cap.

D’aquella feta és que s’acostuma dir: Qui l’agafa és seu!

Joan Castelló Guasch. Rondaies d’Eivissa. Ed. Moll.

Vocabulari

Clos : que no deixa endevinar el seu pensament.

Apotecari: farmacèutic.

Pansar: alimentar.

Privar: prohibir.

Descomparèixer: desaparèixer.

Penyora: cosa que es deixa com a garantia del pagament d’un deute o del compliment d’una obligació.

Ban: crida, pregó o edicte, publicat per orde d’una autoritat.

Enc: encara que.

Ravalejar: bregar o breguejar, forcejar.

Arganatxo: egoista, interessat.

Feresta: terrible.

Ha escrit el text...

Joan Castelló Guasch

Va néixer a Eivissa l’any 1911. El seu pare era fuster i la seva mare, matalassera. Va anar molt poc a escola i molt jove començà a treballar en diversos oficis, primer com a venedor i després com a caixista en un periòdic. També ho va fer com a ajudant de farmàcia, pastisser i moliner. Va emigrar a Amèrica, on va viure durant uns anys. Va publicar estudis sobre temes relacionats amb les tradicions i la cultura popular com ara la casa eivissenca, els costums, els jocs infantils, les danses populars, la indumentària…

Destaca la seva tasca de compilador de rondalles de les Pitiüses, de les quals en va recollir més de cent.

Pots llegir...

Rondaies d’Eivissa

Joan Castelló va publicar el primer recull de rondalles el 1953, amb el títol Rondaies eivissenques, al qual seguiren altres llibres de recopilacions de rondalles i contes d’Eivissa i Formentera.

La seva tasca, com la d’Antoni M. Alcover, Joan Amades i Enric Valor, entre altres, ens permet de conèixer totes les històries que els nostres avantpassats anaven contat i passant de generació en generació.

Treballa la lectura

Aprèn paraules

1 Què vol dir que al batle «no li faltaven lletres ni seny»?

2 Els porcs reben noms diferents segons si són adults o cries, mascles o femelles. Cerca en la lectura el terme que empra l’autor en cada cas i completa la graella en la llibreta. El diccionari et pot ajudar a classificar-lo on correspon.

Escriu

13 De la mateixa manera que el batle dicta un ban, redacta un text en què abordis el problema següent i la teva proposta per solucionar-lo. Recorda que has d’argumentar els motius de la norma i concretar-ne les conseqüències de l’incompliment.

El pati està brut perquè hi ha papers i altres deixalles per terra.

Cerca informació

3 Les rondalles reprodueixen una llengua popular, amb paraules i expressions col·loquials, moltes de les quals estan en desús actualment i d’altres, no apareixen en el diccionari. En molts de casos podem conèixer-ne el significat pel context. Localitza en la lectura algunes d’aquestes expressions i mira d’explicar què signifiquen.

Comenta el text

4 Quin ofici tenia don Emili Sorà, el batle d’Eivissa?

5 Què esperava la gent del batle?

6 Quin problema gros tenien a la ciutat?

7 Quina és la primera mesura del batle per fer desaparèixer els porcs dels carrers? Va funcionar? Raona la resposta.

8 Què va ordenar, doncs, després?

9 Per què creus que aquesta mesura sí que va ser efectiva?

10 Com hauries solucionat tu el problema?

Descobreix-ne la forma i l’estructura

11 El narrador d’una història pot participar en els fets que conta (narrador intern) o pot, únicament, conèixer els fets però sense haver-hi intervingut (narrador extern). Indica de quin tipus és el narrador de la rondalla anterior i justifica-ho amb un fragment extret del text.

12 En quin temps està contada la història? Posa’n exemples que ho confirmin.

14 En les rondalles podem trobar referències a oficis que han desaparegut. Identifica en la llista següent aquells que ja no existeixen al teu entorn i tracta d’explicar en què consistien i la raó de la seva desaparició. Pots consultar la gent gran de la família.

esmolador molinera campaner pastor barber ferrer carboner cistellera lleter sereno fornera sastre

• Quins oficis actuals penses que en un futur no garie llunyà deixaran d’existir? Raona la resposta.

Parla a classe

15 La rondalla diu que fa molts d’anys «feren batle» n’Emili Sorà. Què vol dir aquesta expressió, que va ser elegit per votació o que algú el va nomenar?

16 Cercle de punts de vista. Quina penses que és la millor manera de designar un càrrec com ara el batle o la batlessa o el delegat o la delegada de classe, per votació o per nomenament directe?

Mascle adult Femella adulta Cria mascle Cria femella

Les rondalles

ACTIVITATS

1 Quines paraules de la rondalla anterior ens diuen com és el batle?

2 Els personatges de les rondalles són caracteritzats mitjançant adjectius. Consulta el diccionari i classifica’n aquests segons si fan referència a virtuts o a defectes.

xalesta

carabassot deixondit betzol brut

beneitarro bufarella polit

plantosa bàmbol toixarrut

etxerevit galanxó garrida entabanada figa

3 Després d’escoltar el ban del batle «sa gent es quedà bocabadada». A quin d’aquests conceptes correspon cada grup d’expressions sinònimes que apareixen sovint en les rondalles?

sorpresa mort ràbia

• anar a veure sant Pere

• tòrcer el coll

• colar la vida

• batre els peus

B

• romandre amb un pam de boca

• deixar sense polsos

• estar amb sos cabells drets

• quedar de pedra

• estar dins un foc

• treure foc pels queixals

• prendre rabieta feresta

• fer flamarada

4 En les rondalles, la possibilitat de consumir uns aliments o altres marcava la diferència entre la gent rica i la gent més pobra. Tenint en compte que la carn sempre ha estat un producte més car que els vegetals, classifica els productes següents segons quin grup social els podia menjar.

mongetes faves indiot farcit figues seques col capons gallines porcella rostida sobrassada botifarrons escaldums tallades de llom

5 La possessió d’un porc assegurava a les famílies poder fer matances i tenir així una bona quantitat i varietat de menjar a l’abast. Troba en la sopa de lletres el nom de vuit productes que s’obtenen del porc.

Element de la comunicació destacat Funció

La comunicació

Els elements de la comunicació

La comunicació és el procés a través del qual una persona transmet una informació a una altra. A l’hora de comunicar-nos són necessaris sis elements:

• Emissor: persona que emet el missatge. Inicia l’acte de comunicació.

• Receptor: qui rep el missatge de l’emissor.

• Missatge: contingut de la comunicació que transmet l’emissor al receptor. Els missatges poden ser verbals o no verbals.

• Referent o context: elements que envolten la situació en el moment de la comunicació.

• Codi: conjunt de signes o de senyals (paraules, imatges, sons, gestos) que s’empren en la transmissió d’un missatge. Per tal d’interpretar-lo correctament, l’emissor i el receptor han de conèixer-ne el codi.

• Canal: medi a través del qual es transmet el missatge.

Les funcions del llenguatge

Segons la necessitat o l’objectiu del missatge (informar, narrar, convèncer, descriure, etc.), l’emissor l’elaborarà el missatge d’una manera o altra i destacarà un element de la comunicació o altre. El llenguatge acompleix així diferents funcions.

Objectiu del missatge Recursos del llenguatge Tipus de textos

Emissor Expressiva Manifestar emocions, sentiments o intencions.

Missatges subjectius. Pronoms en 1a persona. Exclamacions.

Carta personal, dietari, blog, crítica d’espectacle.

Receptor Conativa

Referent o context Referencial

Convèncer, recomanar, prohibir, influir en el comportament del receptor.

Missatges persuasius. Verbs en imperatiu. Perífrasis d’obligació. Ús de pronoms de 2a persona.

Anunci publicitari, textos argumentatius (article d’opinió...).

Forma del missatge Poètica

Informar, explicar de manera objectiva fets, qualitats i fenòmens de la realitat.

Manipular la llengua per aconseguir un efecte estètic.

Missatges objectius, neutres.

Notícia, llibre de text, fullet informatiu.

Codi Metalingüística

Ús de figures retòriques: metàfores, comparacions… Ús de ritme, recompte sil·làbic.

Cançó, obres literàries.

Canal Fàtica

Aclarir, explicar, analitzar qualsevol element del sistema lingüístic.

Cridar l’atenció, preocupar-se per establir i mantenir la comunicació.

Missatges explicatius, precisos.

Ús d’expressions pròpies de la conversa directa telefònica. Ús de mots simples, frases breus i repeticions.

Gramàtiques, textos explicatius d’un gràfic, comentari de text.

Conversa telefònica, exposició oral, conferència.

ACTIVITATS

1 Quina funció del llenguatge acompleix cada enunciat?

– Tenc fam.

– Tancat per vacances.

– Em sents?

– El nucli del subjecte sol ser un nom o un pronom.

– Tancau la porta!

– Mon cor estima un arbre.

2 Cada funció del llenguatge incideix sobre un element de la comunicació. Relaciona els elements de cada columna.

Funció referencial •

Funció expressiva •

Funció conativa •

Funció fàtica

Funció poètica

Funció metalingüística

•

•

•

• Emissor

• Receptor

• Missatge

• Canal

• Codi

• Context

3 Identifica la funció que predomina en cada text.

Els diftongs

Abans de sortir, informau-vos sobre el trajecte, el grau de dificultat, la distància, el desnivell, etc., així com de la meteorologia i de les hores de llum que tendreu disponibles. És recomanable dir a algú quin recorregut fareu i a quina hora teniu previst tornar.

• Quin element de la comunicació es destaca en cada cas?

4 Digues en quin element de la comunicació cal incidir en cada una de les situacions següents i quin document és més adequat per a cada cas.

invitació anunci ban

– L’ajuntament recorda la necessitat d’estalviar aigua.

– Una empresa automobilística dona a conèixer un cotxe elèctric.

– Una parella comunica a les amistats i la família la celebració del seu casament.

5 Imagina cada una d’aquestes situacions i fes les activitats proposades.

A B C B

Parlam de diftong quan una vocal va seguida de i o de u, en els aplecs qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo o en les i, u inicials de síllaba seguides de vocal (fèieu, uadi).

Una al·lota de segon parla amb sa mare sobre una possible excursió amb els amics i les amigues el cap de setmana.

Hi ha problemes de connexió entre el presentador del telenotícies i la periodista que fa la retransmissió esportiva.

El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat ara balla pel terrat.

La secretaria del centre publica en la pàgina web d’aquest la llista d’alumnes que han guanyat el concurs de redacció.

• Identifica en cada cas els elements de l’acte comunicatiu.

• Digues quin és l’objectiu de cada situació.

• Per parelles, improvisau la conversa que es podria produir en els dos primers casos.

• Quina funció del llenguatge predomina en cada situació?

Coneix la llengua Llengua i societat

Llengües amb més de 100 milions de parlants

Llengua Parlant (primera llengua)

Xinès 1.116.000.000

Espanyol 460.000.000

Anglès 374.000.000

Hindi / Urdú 341.000.000

Àrab 250.000.000

Portuguès 217.000.000

Bengalí 200.000.000

Rus 170.000.000

Japonès 140.000.000

Extret de <www.ethnologue.com>.

La diversitat lingüística

Al món existeixen unes set mil llengües i, aproximadament, dos-cents estats. Hi ha estats on es parlen moltíssimes llengües, com ara Papua Nova Guinea, on se’n parlen més de 800, o Indonèsia, on se’n parlen més de 700. En uns altres, però, només se’n parla una, com ara Islàndia o l’Uruguai.

Aquesta riquesa lingüística afecta també la diversitat d’alfabets: l’alfabet llatí és el que utilitzam nosaltres, però també hi ha el grec, el ciríl·lic, l’àrab, l’hebreu, el japonès, el xinès, etc.

De totes les llengües del món, només n’hi ha nou que són parlades per més de cent milions de persones. En aquesta classificació, el català ocupa la posició 85 amb uns vuit milions de parlants.

Aproximadament la meitat de les llengües del món està en perill d’extinció. Per exemple, a Mèxic, de les 300 llengües que s’hi parlaven en el s. xv (quan hi arribaren els primers espanyols), actualment només en queden 175 i d’aquestes, només cinc les parlen infants, això vol dir que la resta desapareixerà quan morin les persones adultes que les usen.

La desaparició d’una llengua es deu a invasions, colonitzacions o guerres entre pobles o al prestigi d’una llengua que fa que els parlants d’una altra l’adoptin com a llengua de cultura en considerar inferior la pròpia.

Mapa lingüístic d’Europa.

La diversitat lingüística a Europa

A Europa es parlen aproximadament unes setanta llengües que es poden agrupar en diverses famílies.

Bàltiques Letó i lituà.

Cèltiques Gaèlic, gal·lès, bretó, irlandès, etc.

Eslaves Rus, polonès, búlgar, txec, eslovac, ucraïnès, bielorús, macedònic, croat, serbi, eslovè, etc.

Indoeuropees

Germàniques Anglès, alemany, islandès, neerlandès, danès, noruec, suec, etc.

Romàniques Català, romanès, espanyol, occità, francès, italià, sard, portuguès, romanç, etc.

Hel·lèniques Grec.

LLENGÜES

Il·líries Albanès.

Uralianes Hongarès, finès, estonià, sami, carelià, etc.

Altaiques Turc, kazakh, àzeri, etc.

Altres famílies

Caucàsiques Txetxè, ingúix, georgià, armeni, etc.

Semítiques Maltès.

Llengua aïllada Basc.

La diversitat lingüística a Espanya

A Espanya hi ha cinc llengües oficials: català, castellà, gallec, basc i aranès. Totes, excepte el basc, són romàniques, és a dir, provenen del llatí.

Quan els romans arribaren a la península Ibèrica (s. iii aC), es parlaven diferents llengües que varen ser substituïdes (excepte el basc), a poc a poc, pel llatí vulgar que parlaven les classes populars, soldats i mercaders romans, La caiguda de l’imperi Romà (s. v dC) i la llunyania de Roma, van provocar la fragmentació del llatí, que es va conservar a la major part de la península durant segles.

D’altra banda, a causa de la invasió dels àrabs en el segle viii dC, es crearen uns quants regnes cristians al nord de la península. L’aïllament d’aquests territoris va contribuir a aprofundir les diferències que ja hi havia en el llatí parlat a cada zona. Amb el temps, el llatí, que havia estat l’única llengua va donar origen a les llengües que es parlen actualment.

2 Coneix la llengua Llengua i societat

Sabies que…

el lleonès es va originar al regne de Lleó i ha perdut terreny a causa de l’expansió del castellà. Es parla a Astúries, a parts de Cantàbria, a Zamora, a Lleó i a Bragança (Portugal), té uns 600.000 parlants i a Astúries (on se l’anomena bable) hi ha un moviment que intenta revifar-ne l’ús.

L’aragonès (o fabla) és parlat en unes quantes valls del Pirineu aragonès per unes 25.000 persones i també hi ha una certa intenció de recuperar-lo.

• El castellà

El castellà va néixer a l’antic regne de Castella. Actualment és parlat per més de 400 milions de persones a Espanya i a diferents països d’Amèrica i Àfrica. És la llengua oficial de l’Estat espanyol i, d’acord amb la Constitució, la població espanyola té el dret d’usar-la i el deure de conèixer-la; és per això que els parlants de la resta de llengües d’Espanya també l’entenen i l’usen.

• El català

Va sorgir en els territoris de la Marca Hispànica (poc més o menys els Pirineus catalans). Avui dia el parlen uns vuit milions de persones i és oficial amb el castellà a les Illes Balears, a Catalunya i a la Comunitat Valenciana (on rep el nom de valencià). També es parla a Aragó (a la Franja de Ponent) i a Múrcia (a la zona del Carxe). Uns altres estats on es parla són Andorra, França (comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya) i Itàlia (a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya).

• El gallec

Aquesta llengua té un tronc comú amb el portuguès i va sorgir a l’extrem occidental de la península Ibèrica. És llengua oficial a Galícia i també es parla en algunes localitats de Lleó, Zamora i Astúries. Es calcula que actualment parlen aquesta llengua uns dos milions i mig de persones.

• El basc

És l’única llengua preromànica de la península Ibèrica. És oficial al País Basc i al nord de Navarra i també es parla al País Basc Francès. Té un poc més d’un milió de parlants. Presenta una gran diversitat de dialectes i per això se n’ha creat un estàndard: l’euskara batua.

• L’aranès

És una varietat de l’occità que es parla a la vall d’Aran, on és oficial juntament amb el català i el castellà. Aquest territori té aproximadament 10.000 habitants, dels quals pràcticament el 90% entenen l’aranès i un 65% el poden parlar.

ACTIVITATS

Pocs estats del món han considerat la possibilitat de donar estatus oficial a un grup nombrós de llengües. Entre les excepcions a aquestes pràctiques, se’n poden destacar dues: a Sud-àfrica i a l’Índia. La Constitució sud-africana del 1996 va atorgar l’oficialitat a les llengües següents: afrikaans, anglès, isimbebele, isixhosa, isizulú, sepedi, sesotho, setswana, siswati, tshivenda i xitsonga. Per la seva part, l’Índia, tot i establir l’hindi com a llengua oficial, reconeix l’oficialitat de les llengües següents: assamès, bengalí, gujarati, kannathi, oriya, panjabí, sànscrit, sindhi, tàmil, telugu i urdú. Malgrat el reconeixement oficial del plurilingüisme, la situació lingüística d’ambdós països no és equilibrada: l’anglès a Sud-àfrica i l’anglès i l’hindi a l’Índia continuen essent les llengües dominants i les que gaudeixen de més prestigi social.

Atles de la diversitat. Enciclopèdia catalana.

1 Llegeix el text següent i respon les preguntes.

ACTIVITATS

a) Per què penses que no és habitual que un estat tengui moltes llengües oficials?

b) Quina llengua oficial comparteixen l’Índia i Sudàfrica?

c) El text afirma que la situació d’oficialitat de l’anglès i de la resta de llengües no és equilibrada. Quin sentit penses que té aquesta afirmació?

d) Cerca informació sobre una de les llengües que se cita en el text (que no sigui l’anglès) i anota el nombre de parlants que té.

2 Sumam. Analitza amb deteniment el mapa lingüístic d’Europa que t’hem presentat i prova a identificar quines llengües es parlen en aquests països.

França Suïssa

Suècia Regne Unit

Romania Geòrgia

Espanya Bèlgica

Itàlia Ucraïna

3 Al nostre territori, es poden sentir moltes llengües perquè milers de persones d’altres llocs del món s’hi han translladat per fer feina. Escriviu el nom d’algunes de les llengües no europees que hagin arribat al nostre domini.

4 Corregeix les afirmacions falses.

– Espanya és plurilingüe, a diferència de la majoria d’estats del món.

– Totes les llengües que es parlen a Espanya tenen el seu origen en el llatí.

– El català es parla en quatre estats diferents.

– El castellà és una de les llengües més parlades del món.

– El gallec té un tronc comú amb l’aragonès.

– El batua és l’estàndard del basc.

– L’aranès és la llengua pròpia de la vall d’Orient.

– El lleonès també s’anomena fabla.

– El gallec és una llengua molt diferent del portuguès.

5 En quins d’aquests estats es parla actualment la llengua catalana?

Grècia, Espanya, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Andorra, Malta.

6 A quina llengua o parla pertany cada un d’aquests fragments?

Behin, sei urte nuelarik, basa-ohianaz «Histoires vécues» zerit-zan liburuan, guziz eder zen iduri bat ikusi nuen. Boa-suge batek basa-pizti bat irensten zuela zen ageri. Liburuak zioen: «Boa-sugeek beren harrapakinak oso osorik irensten dituzte mastikatu gabe. Ondoren ezin daitezke gehia-go mugi eta sei hilabetez lo egiten dute digestioa bururatu arte».

Antoine de Saint-Exupéry. Printze txikia

Contemplamos a torre. Non somos os herdeiros nin do escudo nin do traballo pouco minucioso –lousa e pedra caliza–dunha nobreza antiga e resistente que acaso non poidamos chamar nosa.

Maria do Cebreiro

Quan auia sies ans, un viatge, vedí ua magnifica imatge, en un libre sus eth Bòsc Vèrge que se didie «Istòries Vescudes». Representaue ua sèrp bòa que s’engolie ua bèstia forena. En libre i didie: «Es sèrps bòes engolissen ara sua presa tota sencera, sense mastolhar bric. Dempús non se pòden botjar e dormissen es sies mesi que cau de digestion».

Antoine de Saint-Exupéry. Eth Petit Prince

• N’hi ha cap que no entenguis gens? Raona la resposta.

2 Coneix la llengua Gramàtica

Classes de paraules i classes de sintagmes

Classes de paraules

Les paraules es classifiquen en vuit classes o categories gramaticals, segons la forma, el significat i la funció. El nom, l’adjectiu, els determinants i els pronoms són variables, és a dir, tenen flexió de gènere i nombre; el verb també és variable i té marques de persona, nombre, temps i mode. L’adverbi, la preposició i la conjunció són invariables.

• Designa persones, animals, objectes, llocs, idees, etc.

Nom

Adjectiu

Variables Canvien de forma

CLASSES DE PARAULES

Determinants

• Pot tenir flexió de nombre (singular i plural) i de gènere (masculí i femení): ca, cussa, cans, cusses

• Assenyala les característiques i les qualitats del nom.

• Presenta flexió de nombre i de gènere i concorda amb el nom: al·lot simpàtic, al·lotes simpàtiques.

• Articles: indiquen el gènere i el nombre del nom (el, uns).

• Possessius: indiquen possessió (la seva).

• Quantitatius: indiquen quantitat (molts, quatre).

• Demostratius: indiquen situació respecte del parlant. (aquelles).

• Indefinits: determinen un nom amb poca precisió (alguns, totes…).

• Interrogatius: permeten demanar alguna cosa (quin, quines…).

• Es refereixen a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…).

Pronoms

Verb

Connectors Uneixen els elements de l’oració.

Invariables No canvien de forma

Adverbi

• També serveixen per a evitar repeticions: En Pep i en Pau vendran demà. Ells duran fruita. (Ells = en Pep i en Pau). He amagat el llapis i ara no el trob. (El = el llapis.).

• Indica accions, estats o processos.

• Té flexió de nombre, persona, temps i mode (Et contaré una història El capità caminava lentament.).

• Les preposicions enllacen paraules dins l’oració. N’hi ha de simples (a, amb, contra, de, entre, fins, per…) i de compostes (des de, fins a, com a…).

• Les conjuncions uneixen oracions o elements d’una oració: però, i, perquè…

• Pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• Expressa circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, ordre, dubte, afirmació, negació, etc.

Interjecció • Expressen emocions (alegria, ràbia…): visca, hola…

Classes de sintagmes

Un sintagma està format per una paraula o un grup de paraules que realitza una funció concreta dins una oració.

Segons la categoria gramatical del nucli, distingim diverses classes de sintagmes.

Sintagma nominal (sn)

Sintagma verbal (sv)

CLASSES DE SINTAGMES

Sintagma adjectival (SAdj.)

Sintagma adverbial (SAdv.)

Sintagma preposicional (SPrep.)

ACTIVITATS

El nucli és un nom o un pronom.

El nucli és un verb.

El nucli és un adjectiu.

El nucli és un adverbi.

Format per una preposició inicial i un sintagma nominal.

– el pare de Miquel

– cap d’elles

– tota la classe

– no anirem a la biblioteca

– tenc molta son

– vermell

– un poc cansat

– preocupat pel medi ambient

– tard

– molt lluny de ma casa

– des de ca sa tia

– sense ganes

La mare era blanca de pell i amb molts de cabells castany fosc que formaven espirals i se t’enganxaven als dits quan l’abraçaves. Els ulls, els tenia verds com una fulla d’arbre i les celles igual que dos semicercles fets amb un retolador gruixut

Les dents, blanques com la nata, li omplien tota la boca quan somreia, que era quasi sempre, perquè la mare somreia fins i tot quan estava enfadada. El nas era un nas i prou. Les mans sí que eren igual que dos lliris malgrat que portava les ungles curtes i sense pintar de vermell encès com les altres mares.

Rosa M. Colom. Coppelius, el creador d’autòmats.

Noms

Adjectius

Determinants

Pronoms

Verbs Adverbis

Preposicions

Conjuncions

mare, …

blanca, … la, … se, …

formaven, … com, … amb, …

quan, …

2 Llegeix aquest fragment i fes les activitats. Una brisa lleugera mou les capçades dels arbres. Se sent sola i perduda. Aquest cop és veritat. Té por. A la dreta, lluny, sent renillar uns cavalls. Estables perduts enmig de camps foscos. Es dirigeix cap al petit far. Camina lentament, arran del mur, amb la mà recolzada sobre la tanca, atenta on fica els peus, entre matolls d’herba alta i silvestre. Hi pot haver escurçons? Un vell record del llibre de ciències la tranquil·litza. Els escurçons no surten de nit. Però els ratolins, sí. Federico Moccia. A tres metres sobre el cel.

a) De qui parla el text?

b) Hi ha cap nom o pronom que identifiqui el personatge protagonista?

c) Com has sabut, doncs, de qui es tracta?

d) Quins d’adjectius hi ha en el text?

e) Copia tots els adverbis del text.

f) Anota tots els verbs de la primera conjugació.

3 Escriu quatre oracions de més de deu paraules cada una i identifica les categories gramaticals que hi has utilitzat. De quines categories n’hi ha menys?

4 Inventa oracions amb les estructures donades.

– Determinant + nom + sintagma preposicional + verb + nom + sintagma adjectival.

– Determinant + nom + varen arribar + sintagma adverbial.

– Sintagma adverbial + sintagma nominal + verb + determinant + nom.

1 Completa la graella amb les paraules subratllades del text.

2 Coneix la llengua Ortografia

Els signes de puntuació

Els signes de puntuació són unes marques gràfiques que indiquen les pauses o l’entonació de les oracions d’un text. Són necessaris per fer-ne comprensible el contingut i facilitar-ne la lectura.

Entre els signes de puntuació destacam:

• La coma (,) indica una pausa menor. S’usa en els casos següents:

Recorda

Mai no es posa coma entre el subjecte i el verb d’una oració, ni entre el verb i els complements.

a) Per separar els elements d’una enumeració o els membres d’una oració composta.

Identifica els determinants, els adjectius, els adverbis i els verbs del text. Llegeix el text, identifica’n els determinants i classifica’ls en la graella.

b) Quan hi ha un incís.

Esmenta, almenys, dues fórmules d’inici de la rondalla.

He tret un deu, és a dir, que tinc un excel·lent.

c) Per marcar un nom en vocatiu i, també, el destinatari d’una carta. Escolta, Helena, jo no vull sortir.

Benvolgut amic,

• El punt (.) indica el final d’una oració, el d’un paràgraf o el d’un text.

• El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la de la coma i més curta que la del punt. S’usa per separar elements d’una enumeració quan ja hi ha comes dins cada element.

Relació d’estudiants que han obtengut premi: en concurs de poesia, Mireia Sastre; en disseny d’escenografia, Assumpció Llinàs; en concurs de cartells, Biel Ordines.

També, separa dues oracions que estan estretament relacionades pel sentit. No em trobava gaire bé i no vaig anar a veure el partit; en realitat, feia fred i no m’apetia gens.

• Els dos punts (:) s’utilitzen, bàsicament, en els casos següents:

a) Per introduir una enumeració o un exemple: No he aturat de fer feina: ordenar l’habitació, treure la pols, baixar el fems, passejar la cussa, parar taula i escurar.

Hi ha paraules que són invariables en singular i en plural: atles, divendres, cactus, llapis…

b) Per introduir una citació textual:

Al final del judici la jutgessa va dir: «En conseqüència declar l’acusat culpable del delicte de falsedat documental».

• Els punts suspensius (…) són tres punts que indiquen l’omissió d’una part del text.

La vegetació de les Illes Balears és ben variada. Hi podem trobar garrovers, alzines, pins, ullastres, ginebres, figueres…

• El signe d’exclamació (!) es posa només al final de l’expressió per indicar admiració o exclamació. Se n’escriu només un i l’utilitzam especialment en les interjeccions i en les onomatopeies: Quina calor! Uep!

• El signe d’interrogació (?) s’empra quan feim una pregunta. Només se’n posa un al final: On has anat de vacances?

• El guió llarg és una ratlla que indica les intervencions dels personatges en un diàleg i també les intervencions del narrador. També el feim servir en un aclariment o en una informació complementària. S’escriu unit a la primera i a la darrera paraula de l’incís sense deixar espai entre la paraula i el guió; si el segon guió coincideix amb un punt final, no es posa:

—I si no volem pagar sa multa —digueren uns quants—, qui els agafarà, es porcs, per penyora? A no ser que els vulgui agafar es batle mateix?

—Ah, sí? —digué don Emili, quan això li arribà a ses oreies—. Ja us ho faré sebre! Valtros mateixos els agafareu. I en poc temps!

1 Identifica els signes de puntuació del text següent i explica quina funció fan en cada cas.

De fet, els vestits dels quaderns de la senyora Antonella els portaven dones diferents les unes de les altres: més altes, més baixes, més primes, més grasses, rosses, morenes, joves, grans… A sota hi havia el nom i la majoria hi sortien unes quantes vegades. Perquè la senyora Antonella, a més de ser molt bona modista, també era una gran retratista, i li agradava molt pintar. Si sortia a passejar, no es descuidava mai el bloc i la capsa d’aquarel·les.

—Hi ha gent que fa fotografies; jo m’estimo més els pinzells. Roma és plena de racons fantàstics i de sorpreses que val la pena atrapar— li havia explicat una vegada.

Mercè Canela i Garayoa. El quadre de Monet.

2 Col·loca el signes d’interrogació i d’exclamació que manquen en aquestes oracions.

– On vas

– Has fet els deures

– Has vist com s’apagava la lluna de sobte

– D’on venia tota aquella gent on anava

3 Corregeix les errades en l’ús de la coma del text següent i explica perquè està malament.

En Biel, se sentia com un ministre en una roda de premsa. Va haver de demanar, calma tot i que a ell mateix encara li, tremolaven les cames i fins i tot la parla.

4 Tot seguit t’oferim la continuació de la narració de Mercè Canela de l’activitat 1. Copia-la substituint els * pel signe de puntuació corresponent.

—Com ho puc fer per atrapar la llum com al quadre de la saleta* —li va preguntar un dia. La senyora Antonella va somriure.

*Per començar hauries de pintar a l’oli* no amb aquarel·les *li va dir*. I de totes maneres* és molt difícil* se n’ha de saber molt* L’artista que va pintar l’original d’aquell quadre era tot un mestre*

5 Reescriu aquesta conversa amb els signes de puntuació i les majúscules que hi falten.

hola qui t’ha donat el meu número 14:48 ✓✓

na mireia com que és el seu he pensat que potser li podem fer un juntes què et sembla 14:50

genial tens alguna idea 14:55 ✓✓

ella va comentar que li feien il·lusió uns patins 14:57

uns patins si no té ni idea de patinar 14:55 ✓✓

potser vol aprendre de tota manera anam pensant i demà a l’hora del pati en xerram d’acord 14:57

Escribir

6 Escolta el text que trobaràs en anayaeducacion.es i escriu-lo al dictat.

3 Coneix la literatura Educació literària

Narrativa de tradició oral: llegendes i rondalles

La narrativa oral

Les rondalles i les llegendes són relats orals de caràcter anònim que es transmeten de generació en generació. Aquestes narracions servien per explicar fets com la vida i la mort, fenòmens meteorològics o accidents geogràfics i per donar a conèixer costums i valors. Moltes tenen caràcter universal, és a dir, que podem trobar-les en diferents poblacions, cultures i llengües amb petites variacions.

A Europa, a finals del segle xviii i començaments del xix, autors com els germans Grimm van posar per escrit contes de tradició oral popular, com ara el de la Blancaneu, la Bella dorment o la Caputxeta vermella.

Al nostre entorn, els reculls de rondalles i llegendes més coneguts són els de Joan Amades, Francesc Camps i Mercadal —sota el pseudònim de Francesc d’Albranca—, Antoni M. Alcover —amb el pseudònim de Jordi des Racó—, Marià Aguiló, Josep Roure o Enric Valor.

Gèneres de la narrativa oral

La llegenda és una narració que sorgeix a partir d’un fet històric real al qual la imaginació popular ha incorporat elements meravellosos que han transformat la història. Així, han esdevengut llegendaris personatges històrics, com ara el comte Mal, Guifré el Pelós, el rei en Jaume, etc. En les llegendes se sol anomenar el lloc i el temps en què se situa el fet narrat. La rondalla, en canvi, parteix d’un fet imaginari que pot contenir elements reals. L’argument sol ser molt senzill i l’acció transcorre en un espai indeterminat i en un temps passat. Els personatges acostumen a ser plans, és a dir, que les seves característiques no varien al llarg del relat com ara l’heroi, el fals heroi, la víctima, l’agressor, els ajudants de l’heroi, el donant de l’objecte màgic, la princesa, etc.

En general, les rondalles tenen una intenció alliçonadora. Es poden classificar en:

• Rondalles d’animals, protagonitzades per animals personificats. La fam sol ser el motiu que provoca el conflicte.

• Rondalles meravelloses, on apareixen éssers humans amb facultats sobrenaturals i objectes màgics.

• Rondalles de costums, hi intervenen persones corrents que resolen els conflictes sense intervencions meravelloses.

Tant les llegendes com les rondalles presenten elements característics:

Fórmules d’inici (Això era una vegada...; Això era i no era...; Açò diu que era...; Ve’t aquí que en aquell temps...) i d’acabament (i visqueren una mala fi d’anys; i encara són vius si no són morts; ...i catacric-catacrac, conte acabat) que afavoreixen la memorització del relat.

RONDALLES I LLEGENDES

Ús d’onomatopeies, embarbussaments, frases fetes, comparacions i expressions populars.

Repetició d’expressions que afavoreixen la memorització.

Crides al lector per mantenir-ne l’atenció

Vocabulari bàsic.

ACTIVITATS

1 Llegeix el fragment següent de rondalla i respon les qüestions.

En Bernadet i la reina manllevada

Això era i no era... bon viatge faça la cadernera! Per voltros un aumud i per mi una barcella. Idò heu de creure i pensar que una vegada hi havia un Rei casat amb una dona, sa més bona del món, i només tenien un fii que nomia Bernadet, lo més etxerevit, galanxó i bon al·lot de tot de tot. El Rei no havia donat mai que xerrar: però un dia, cop en sec, una pollastrella més pòlissa que una serp, però molt garrida, plantà un grandiós casal davant cal Rei perquè era fada, però de ses més fines, que el dimoni només li guanyava de banyes. I allà venguin criats vestits com comtes i tot un estol de criades vestides com marqueses; i no sortia mai a peu, sempre amb carrossa de vuit mules amb tots es guarniments de seda i argent, i ella amb collars de perles pes coll i braceroles d’or pes braços i enfilais de diamants i robins que li embarriolaven tot es cap; i es cotxers i lliurees, no ho vulgueu sebre com anaven d’enllestits i de ben encitrnats: es de cal Rei eren fems devora ells.

Tothom n’estava amb sos cabeis drets de veure aquella revetlera tan bella dona, però tan engallada i estufada, i que arraconava amb sa seua esponera mai vista totes ses senyores, que eren plenes d’enveja, i es senyors des regnat, començant pel Rei.

El Rei va esser es qui pagà la festa, vui dir, que es començà a mirar aquella mandragolina i n’estigué enamorat, pitjor que si ella li hagués donat encanteris. I què fa aquell malanat de Rei? Fa treure ets uis a la Reina i la fa dur a tancar dins un castei que tenia dins unes muntanyes a les mars perdudes, a fi que no se’n sabés pus me ni perdiu. Tothom se va pensar que la Reina era morta, i aleshores el Rei se casà amb aquella polissarda de fada, tan garrida de cos com lletja d’ànima.

I heu de creure i pensar que sa gran noninguna, aviat ja no pogué veure ni pintat en Bernadet. I pensa qui pensa com s’ho faria per llevar-lo des vent. Veient que s’al·lotó era de tan bona part que, en veure que ningú demanava una cosa, tot d’una ja hi anava a dur-l’hi, un dia se posà a dir: —Ai mesquina de mi! Què m’ha agafat? No sé que tenc que no menjaré ni beuré fins que en Bernadet no m’haja duit es fetge des cavallet verd. Rondalla popular.

a) Quines fórmules d’inici hi apareixen?

b) Quins membres formen la família reial? Quines característiques té cada un?

c) Quin personatge destorba la pau en què viu la família reial?

d) Amb quines expressions el narrador es dirigeix al lector o oient?

e) Quins elements imaginaris apareixen en el text?

f) A quin grup pertany aquesta rondalla?

Contacontes o rondallaire

Les persones que es dediquen de manera professional a explicar contes no sols han de tenir bona memòria, sinó que han de captar l’atenció del públic.

Cerca informació sobre les tècniques que usen per a aconseguir-ho: gestualitat, canvi de veu per a representar cada personatge, ús de titelles o d’altres objectes…

3 Coneix la literatura

Educació literària

ACTIVITATS

2 Llegeix aquesta llegenda i respon les qüestions.

Llegenda de sa nuvia d’Algendar

S’hereu de la finca d’Algendar es casava amb una jove menorquina. Algendar, sempre tan rumbós, aquell dia feu anar s’olla gran dins sa petita: no sols pes bon nom d’Algendar i de s’hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de Menorca.

Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicant que tenia fama de bruixa i d’anar sempre despentinada i fent garrossa de sa filosa, i rodà sa taula des convit cantant: Sa nuvia d’Algendar avui és en terra, demà serà en mar: avui menja capons i gallines, demà menjarà sardines a la vora de la mar.

Tots aplaudiren: s’hereu li oferí un cadaf de vi.

—Beveu voltros, beveu, ara que hi sou —digué sa bruixa mentre se n’anava cantant:

Sa nuvia d’Algendar avui és en terra, demà serà en mar: avui menja capons i gallines, demà menjarà sardines a la vora de la mar.

Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s’hi ajuntà es pas de sa bruixa, els convidats bevien, i com més bevien més bulla… i més set.

Ja la major part d’ells estaven més per jeure que per beure, quan, de cop i volta, se trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que,

a) Resumeix el contingut de la llegenda.

b) Quin fet històric creus que ha generat aquesta llegenda?

– El domini britànic de Menorca.

– La conquesta de Menorca per Jaume I.

– Els atacs de pirates a les costes balears.

c) Assenyala una altra característica de les llegendes que apareix en aquest fragment.

obedients al jove patró, s’endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés greu.

La portaren a sa nau, on l’endemà, menjà sardines…

I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d’un temporal, feren naufragi i es perderen tots. Tots, i sa nuvia també. Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.

Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava feu naufragi i es va refugiar a cala Galdana.

Sa nuvia es salvà i fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. En saber que aquell casal era Algendar, li trabucà es seny i d’aleshores en avant no feu més que anar de lloc en lloc, despellissada com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:

Sa nuvia d’Algendar avui és en terra, demà serà en mar: avui menja capons i gallines, demà menjarà sardines a la vora de la mar.

Llegenda popular.

Vocabulari

Garrossa: crossa. Cadaf: recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. Falcat: esbart. Despellissat: esparracat, amb la roba espenyada.

3 Compara la fada de la rondalla i la bruixa de la llegenda i digues què tenen en comú i què tenen de diferent.

4 Demana a la gent gran que coneixes que et contin alguna rondalla o alguna llegenda.

5 Ara, per grups, fareu de rondallaires. Anotau el títol d’unes quantes rondalles i triau-ne una cada grup. Després d’estudiar-la bé, representau-la a classe.

COMPRÈN I APLICA

1 Digues a quina funció del llenguatge correspon cada una d’aquestes expressions.

– Estic molt content!

– Diuen que demà plourà.

– En català, el plural de les paraules acabades en -a es fa amb la terminació -es

– Tancau la porta immediatament!

– N’estau segurs?

– L’adjectiu pobre és de dues terminacions.

– Digau? (contestant al telèfon)

– Que és de dolenta aquesta pel·lícula!

– D’acord…, d’acord…, d’acord.

2 Corregeix aquestes afirmacions.

– A cada estat es parla una sola llengua.

– L’alfabet llatí és el que s’utilitza a tot el món.

– L’alemany ocupa la posició 85 entre les llengües més parlades del món.

– A Europa només es parlen llengües indoeuropees.

– El català i el romanès pertanyen a famílies lingüístiques distintes.

3 Explica quantes llengües es parlen a l’estat espanyol i per què.

4 Copia el text separant-ne els paràgrafs i posant-hi els signes de puntuació que hi falten.

El senyor Munch no volia de cap de les maneres descuidar la formació de la seva única filla Calia fer-ne una jove que fascinés en els cercles aristocràtics amb els quals es relacionaven I com has dit que es diu la filla d’aquests senyors va demanar tímidament l’Olav Em sembla que no t’ho he dit va dir murri el vell Sweden Margarida es diu Margarida Margarida va repetir el noi amb un to fluix En Sweden es va adonar de l’emoció amb què l’Olav va pronunciar aquell nom i es va proposar de facilitar-li una trobada que semblés casual Si el proper diumenge fa bo podríem anar a fer bolets a les terres de la família Munch va suggerir el vell Bé Tinc ganes d’assaborir el pastís de bolets de l’àvia va contestar entusiasmat el jove.

Adaptat de Vora el fiord. Maria Teresa Claramunt.

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per practicar.

5 Completa la graella en el quadern amb dos exemples de cada classe trets del text de l’activitat anterior.

Adjectius

Determinants

Pronoms

Verbs

Adverbis

Preposicions

Conjuncions

6 Assenyala en el text esmenat de l’activitat 4 els tipus de sintagmes següents.

Sintagmes nominals

Sintagmes adjectivals

Sintagmes preposicionals

7 Explica què tenen en comú i en què es diferencien les rondalles i les llegendes.

8 Tenint en compte les característiques de la rondalla, mira d’escriure una continuació per a la d’en Bernadet i la reina manllevada.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem vist un model de contacontes, hem fet una recopilació de narracions tradicionals i les hem posades en comú. També hem les hem agrupades segons el públic a què van destinades. Reflexiona ara sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup.

Aspectes Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Gairebé aconseguit

He assistit a una sessió de contacontes i he observat els diferents recursos i elements que fa servir.

He cercat narracions orals.

He col·laborat en la posada en comú de les narracions recopilades.

He participat en la selecció de textos segons el públic.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.