Operació Món: Geografia i História 2 ESO C. Valenciana (mostra)

Índex

Els sabers bàsics del curs

Destreses

Comunes: El treball escolar; El treball de camp

Destreses històriques: El maneig de la informació temporal; La biografia històrica; L’anàlisi d’obres d’art (I). L’arquitectura; L’anàlisi d’obres d’art (II). La pintura; L’anàlisi d’obres d’art (III). L’escultura

Geogràfiques: El plànol urbà; El mapa mental; L’enquesta urbana

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Desafianments que marquen: Elles construïxen la història 24

1 L’inici de l’edat mitjana.

Germànics i bizantins

1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

2. L’Imperi bizantí (I). Característiques generals

3. L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art

4. L’assentament dels germànics a Occident

5. Els regnes germànics (I). Els visigots

6. Els regnes germànics. Els francs i l’Imperi carolingi Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Goswinda i No vull!

2 L’ islam

1. El naixement de l’islam

2. L’expansió islàmica

3. Les activitats econòmiques

4. Societat i vida quotidiana

5. La ciutat musulmana

Informe gráfico. Les aportacions culturals

6. El llegat artístic

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Rufaida al-Aslamia i Loujain Alhathloul

3 L’ alta edat mitjana. L’ inici del feudalisme

1. El feudalisme a Europa

2. L’economia feudal

3. La societat feudal

4. Com vivia la noblesa?

5. Com vivia el clergat?

6. Com vivien els camperols?

26

7. L’art romànic (I). L’arquitectura

8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Gudrid Thorbjarnardóttir i Ann Bancroft

4 L a península Ibèrica entre els segles

viii i xi

1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica

2. L’organització política i econòmica d’al-Àndalus

3. Societat i vida quotidiana

Informe gráfico. La cultura de l’aigua

4. La cultura i l’art califal

5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035)

6. L’organització dels nuclis de resistència

7. L ’art en els segles ix i x. El Camí de Sant Jaume

8. L ’art romànic peninsular

9. La Comunitat Valenciana entre els viii i xi

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Ende i Carla

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències

42

Destreses: Comunes, històriques i geogràfiques

80

60

1. El territori europeu. Un mosaic de regnes i pobles

2. Els progressos agraris

3. Les ciutats medievals (I).Recuperació, funcions i espais

4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia

5. Societat i vida quotidiana

6. La renovació cultural i religiosa

7. Art gòtic (I). Arquitectura

8. Art gòtic (II). Escultura, pintura i vidrieres

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistas: Hildegarda de Bingen i Margarethe von Trotta

128

1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus

2. Consolidació i avanç dels regnes cristians

3. El govern i l’administració dels regnes cristians

4. La repoblació del territori conquerit

5. Les activitats econòmiques dels regnes cristians

6. Societat estamental i formes de vida

7. La cultura i l’art dels regnes cristians

8. La Comunitat Valenciana en la plena edat mitjana

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistas: Zulema, l’astròloga i G-CHIME

7 L a baixa edat mitjana.

Crisi i recuperació

1. La baixa edat mitjana a Europa

2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

3. La baixa edat mitjana als regnes cristians (I). Política

4. La baixa edat mitjana als regnes cristians (II). Economia

5. La societat i els seus conflictes

6. Els jueus a la península Ibèrica

7. La cultura i l’art

8. El gòtic valencià

148

6. Les grans àrees culturals del planeta

7. Les relacions entre cultures

8. La defensa de la diversitat i del patrimoni cultural Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistas. Ceija Stojka i Shirin Ebadi

9 U n món de ciutats

1. Ciutat i urbanització

2. Les grans àrees urbanes en el món actua

3. La morfologia urbana

Informe gràfic: Les estructures urbanes al món

4. La jerarquia urbana mundial

5. Els problemes actuals de les ciutats

6. La ciutat com a ecosistema

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistas. Marion Mahony i La ciutat de les dones

10 L es ciutats a Europa i Espanya

1. Poblament rural i poblament urbà

2. El procés d’urbanització (I). L’etapa preindustrial

3. El procés d’urbanització (II). L’etapa contemporània

192

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistas: Christine de Pisan i Premi Avançadores

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències

Destreses:

210

4. Característiques del poblament urbà. Els tipus de ciutats

5. Estructura de la ciutat (I). El centre urbà

6. Estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana

7. La jerarquia urbana

8. Les ciutats de la Comunitat Valenciana

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistas. Diana Balmori i Btoy

11 L ’organització política i territorial

1. L’organització política mundial. Estats i fronteres

2. Els sistemes polítics dels estats

3. L’organització política d’Espanya

4. L’organització territorial d’Espanya

8 L a societat actual: desigualtats socioeconòmiques i diversitat

1. Les desigualtats econòmiques

2. Els trets socioeconòmics

3. Les raons de les desigualtats socioeconòmiques

4. Les actuacions enfront de les desigualtats socioeconòmiques

5. La cultura i els seus elements

230

5. L’organització política i territorial de la Comunitat Valenciana

6. Organització política i territorial de la Unió Europea

7. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat

8. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració

9. Les relacions internacionals (III). Els conflictes bèl·lics

10. El paper d’Espanya al món

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistas. Matilde Pérez Mollà i Jacinda Ardern

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Així és el teu llibre

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

EL DESAFIAMENT Durant el desenvolupament de les diferents unitats, cada parella haurà d’investigar sobre una dona rellevant. Favà en primer lloc la seua proposta, perquè no coincidisquen tinguem un ampli ventall d’exemples, després del vistiplau a la mateixa començarà l’elaboració d’una microbiografia.

Hi inserirem dones de tots els moments històrics, per aportar-ne una visió general. Una vegada desenvolupada l’activitat inicial, ens agruparem per parelles per desenvolupar aquesta activitat de manera col·laborativa. Per tant, el repte que et plantegem és l’elaboració d’una microbiografia per parelles d’una dona significativa del període en estudi, la qual s’exposarà a classe mitjançant una presentació digital (Genially, Prezi, Powerpoint...), alhora que s’elabora un xicotet mural amb cartolina que es col·locarà a l’aula.

PER A DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

ELLES CONSTRUÏXEN LA HISTÒRIA

La lluita per la igualtat que les dones porten desenvolupant des de fa segles ens ha fet conscients que normalment hem contat només una part de la història, ignorant la meitat de la població, posant en relleu els descobriments avenços impulsats per homes, mentre s’oblidaven els realitzats per dones, que a vegades s’havien de fer passar per ells per aconseguir el reconeixement al seu esforç èxits. És per això que en aquesta situació d’aprenentatge volem posar en relleu que elles també són constructores de la història.

La proposta de les Nacions Unides formulada a partir dels anomenats Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) ens crida a reflexionar sobre el nostre món i, a partir de la reflexió, a millorar-lo. Així en el nostre projecte treballarem bàsicament els ODS 4 5, en els quals s’incidix de manera important en dos pilars fonamentals per a transformar el món en el qual vivim: una educació de qualitat en igualtat, aconseguir la igualtat entre els gèneres l’empoderament a totes les dones xiquetes.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Plantejar desenvolupar projectes de manera creativa cooperativa. Realitzar recerques en Internet atenent criteris de validesa, qualitat, actualitat fiabilitat, aprenent a seleccionar els continguts.

Usar programes aplicacions informàtiques per a la creació de continguts propis que faciliten l’aprenentatge la comunicació. Comunicar la informació seleccionada adoptant un punt de vista crític personal al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual. Participar en el treball en grup, aprenent a distribuir tasques, responsabilitats… i emprant estratègies col·laboratives. Localitzar, seleccionar contrastar informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat pertinència en funció dels objectius de lectura, la integra transforma en coneixement per comunicar-la. Conéixer, apreciar críticament respectar el patrimoni cultural i artístic, valorant la riquesa que suposa la diversitat cultural artística.

Situació d’aprenentatge, una per a cada bloc de continguts, que et farà posar en acció els coneixements, destreses i actituds que hi treballaràs, i que contribuirà a l’adquisició i el desenvolupament de les teues competències.

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

OBERTURA D’UNITAT

Espai On van sorgir les primeres ciutats? Localitza en un mapa la ciutat de Chandigarh. En quines àrees geogràfiques del planeta es dona una major taxa d’urbanització?

9

Un món de ciutats

Jane Drew.

Urbanista arquitecta

El meu nom és Jane Drew, vaig nàixer el 1911 a Anglaterra he sigut una de les primeres dones a obtindre un títol en l’Arquitectural Association School de Londres; soc urbanista arquitecta.

Després de graduar-me, em vaig convertir en assessora d’urbanisme del ministre britànic a l’Àfrica occidental i, el 1945, vaig fundar una empresa, en la qual realitzem obres com la Universitat d’Ibadan, a Nigèria.

Sempre he pensat que la utilització dels espais de les ciutats s’ha d’adaptar a les persones que hi viuen, per això he dissenyat edificis adequats a les necessitats socials en diferents llocs d’Anglaterra, l’Índia l’Àfrica. En el meu treball, em va inspirar l’obra d’un gran arquitecte, Le Corbusier, amb el qual col·laborem en el

PREGUNTES RESPOSTES Investiga sobre l’obra de Le Corbusier els edificis que va dissenyar a la ciutat de Chandigarh.

2 Informa’t sobre els premis Jane Drew d’arquitectura. El gratacel de la dreta en la imatge central va meréixer aquest premi el 2019.

192

disseny de la ciutat de Chandigarh, a l’Índia. Cada ciutat presenta la seua pròpia estructura urbana, que es dividix en àrees amb diferents funcions. Per comprendre millor la urbanització del planeta, coneixeràs: La ciutat: concepte creixement de les ciutats.

Les grans àrees urbanes en el món actual. • La morfologia urbana. Tipus de plans, edificació usos del sòl. Les estructures urbanes en el món. La jerarquia urbana mundial. Els inconvenients del creixement urbà i els problemes socials. La ciutat com a ecosistema. L’ecosistema urbà sostenible.

3 Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Temps Des de quin any s’ha desaccelerat el creixement urbà mundial? Quins fets han provocat aquesta desacceleració? En quin any la pobla

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

ÀREES, MORFOLOGIA, JERARQUIA PROBLEMÀTICA URBANA

3.1 Després de la introducció general del que estudiarem, hem de reunir el consell de redacció analitzar quines propostes d’articles se’ns ocorren, per determinar cada parella quina investigació ha de desenvolupar.

3.2 Analitzem què és una ciutat, com creixen, els tipus de grans àrees urbanes, la morfologia urbana i els problemes actuals de les ciutats, com la seua sostenibilitat.

3.3 Desenvolupem la investigació sobre el tema triat l’article.

3.4 En finalitzar el tema tornarem a reunir el consell de redacció perquè cada parella expose el seu article, per iniciar-ne la difusió revisar els continguts treballats.

Coneixem l’aportació de les dones en l’avanç de diferents àmbits geogràfics i històrics i treballem els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Marion Mahony Griffin, que com Jane Drew va difondre va seguir les idees del Moviment Modern. Griffin va dissenyar la ciutat de Canberra, Austràlia, va treballar amb l’arquitecte Frank Lloyd Wright. Busca informació sobre altres dones vinculades a aquest moviment arquitectònic del segle xx enumera’n algunes de les obres més rellevants.

orientacions en anayaeducacion.es

193

Passos de la seqüència d’aprenentatge corresponents a la unitat amb les explicacions necessàries per al seu desenvolupament.

Continguts i recursos digitals de la unitat.

SABERS BÀSICS I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

El procés d’urbanització (I).

L’etapa preindustrial 2

El procés d’urbanització consistix en la concentració de la població de les activitats econòmiques culturals més dinàmiques a les ciutats. A Europa Espanya, aquest procés té orígens molt antics, s’hi solen diferenciar diverses etapes.

2.1 L’antiguitat – A Europa, el procés d’urbanització va començar cap al iii mil·lenni aC amb la creació de ciutats a la Mediterrània oriental per civilitzacions comercials com la de Creta. No obstant això, l’impuls definitiu de la urbanització va tindre lloc en el segle viii aC amb la colonització grega, primer, amb la dominació romana, després, que va estendre les ciutats per tot l’imperi. – A Espanya, les primeres ciutats (Cadis, Empúries) van sorgir en el segle viii aC gràcies a les colonitzacions de pobles mediterranis (fenicis, grecs). El seu nombre va créixer davall el domini de Roma amb la fundació de ciutats noves com Tarragona, Mèrida, Saragossa, Barcelona o Sevilla. Roma va difondre per tot l’imperi un model de ciutat de pla regular nombrosos espais edificis públics: fòrums, temples, teatres, termes, etc. Després de la desaparició de l’imperi romà, les ciutats van decaure la majoria dels habitants es va traslladar al camp.

2.2 L’edat mitjana – A Europa, les antigues ciutats van mantindre el seu declivi al començament de l’edat mitjana, perquè el feudalisme va imposar una economia agrària. No obstant això, des del segle xii el desenvolupament del comerç les va reactivar en va afavorir la creació d’altres de noves. – A Espanya, la conquesta musulmana va permetre la coexistència de ciutats musulmanes cristianes. Els musulmans van transformar les antigues ciutats en van fundar d’altres (Madrid, Almeria, Múrcia). Els cristians van crear ciutats noves al Camí de Sant Jaume en zones conquerides als musulmans com Segòvia, Àvila Salamanca. Les ciutats d’ambdues cultures, murallades de pla irregular, comptaven amb edificis destacats –com mesquites, socs, catedrals– places de mercat.

La urbanització a Espanya fins a l’edat moderna Un procés històric en imatges

A l’illa de Creta, la civilització minoica del mil·lenni aC va desenvolupar ciutats basades en el comerç. Tenien clavegueram aigua, grans palaus com el de Cnossos.

Els van estendre la vida urbana per tot l’imperi. Un exemple és la ciutat francesa de Nimes.

Les ciutats medievals, com Dubrovnik (Croàcia), es protegien amb muralles

L’antiguitat Els romans, després de la conquesta d’Hispània, van fundar nombroses ciutats com Itàlica, les quals van dotar d’edificis públics infraestructures.

L’edat

Les primeres ciutats van ser colònies comercials fundades pels fenicis o els grecs, com Empúries.

Diverses maneres de representar la informació (textual, gràfica, audiovisual) per a ajudar-te a comprendre, a expressar-te i oferirte experiències que et motiven a participar en el teu aprenentatge.

Els cristians van impulsar les ciutats als territoris conquerits als musulmans, com Àvila les van rodejar de muralles.

Moltes ciutats, com van créixer a causa de les activitats mercantils.

Els musulmans van fundar ciutransformar les existents, dotant-les de muralles, mesquites socs o mercats. L’edat moderna Altres, com Madrid van remodelar els carrers es van dotar de plaça major, portes monumentals, ponts, avingudes o bulevards jardins.

2.3 L’edat moderna Entre els segles xvi xix van créixer les ciutats escollides com a capitals pels nous estats europeus, com París, Berlín Viena.

A més, amb els descobriments geogràfics la creació de grans imperis colonials, el creixement urbà es va desplaçar des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic el nord d’Europa. Aquest fet explica, per exemple, el creixement de Sevilla en el segle xvi d’Anvers Amsterdam a principis del xvii de Londres des del xviii

– En el Renaixement es van projectar ciutats ideals, els nous barris van adoptar els plans regulars de l’època clàssica.

– En el Barroc la Il·lustració, monarques absoluts com Lluís XIV de França o Carles III d’Espanya van expressar el seu poder remodelant embellint les ciutats. Per a això, van construir edificis com palaus, ajuntaments, hospitals, esglésies, convents places majors a Espanya, van dotar les ciutats d’àmplies avingudes, places, fonts, ponts jardins.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Redactar síntesis

1 Resumix el procés d’urbanització europeu, explica com hi van influir la dominació romana, les invasions germàniques, el desenvolupament del comerç, els descobriments geogràfics les monarquies absolutes.

Generar idees pròpies

2 Demana a un company/a que redacte cinc preguntes sobre els continguts, respon-les demana-li que valore els teus resultats. Si són negatius, escriu què hauries de fer per a millorar-los.

TANCAMENT DE LA UNITAT PROTAGONISTES

APLICA Localitza en un mapamundi els focus d’urbanització més importants del món. Escriu-ne després un breu comentari esmentant, com a mínim, aquests termes o conceptes: urbanització, taxa d’urbanització, ciutat actual, aglomeracions urbanes, megaciutats urbanització del territori.

2 Usant com a suport els esquemes inferiors, explica: a) Quines diferències existixen entre les xarxes urba nes els possibles motius d’aquestes. b) L’organitza ció de la xarxa mundial de ciutats.

4 Fes un gràfic lineal múltiple amb l’evolució de la població urbana en el món als països de desenvolupament alt baix.

Contesta després aquestes preguntes: a) En quina data es va iniciar el creixement en cada grup de països? b) En el futur, on es produirà el creixement de la població urbana per què? El gràfic inferior recull els principals problemes d’habitatge a les ciutats d’Amèrica Llatina. Quins altres problemes afecten les ciutats dels països de desenvolupament baix? Esmenta’ls.

AHIR Marion Mahony

Dades bàsiques

Nom: Marion Mahony Griffin

Època: 1871-1961

Nacionalitat: nord-americana

Ocupació: arquitecta Vaig nàixer a Chicago, al febrer del 1871, pocs mesos abans que la ciutat patira un devastador incendi que va matar 300 persones en va deixar sense llar moltes més. Aquest desastre va marcar la necessitat d’una ràpida reconstrucció. En aquesta època la fusta, que crema fàcilment, era el principal material de construcció després d’aquesta catàstrofe es van introduir nous materials dissenys. Començava l’arquitectura del Moviment Modern.

HUI

La ciutat de les dones

Dades bàsiques

Potser aquest ambient de destrucció renovació que vaig viure en la meua infància em va influir en la decisió de ser arquitecta que un dels meus treballs més destacats haja sigut el disseny de la ciutat de Canberra, capital d’Austràlia. Vaig estudiar arquitectura a l’Institut Tecnològic de Massachusetts des del 1895 vaig treballar amb el conegut arquitecte Frank Lloyd Wright. El 1911 em vaig casar amb l’arquitecte Walter Burley Griffin junts ens van presentar al concurs per dissenyar Canberra. Van guanyar aquesta convocatòria ens van mudem a Austràlia per desenvolupar el projecte. A vegades només esmenten el nom del meu marit en l’obra, però va ser una tasca conjunta en els dibuixos

es pot veure clarament la petjada de la meua labor. En la meua carrera sempre he tractat d’unir la meua preocupació pel paisatge e medi ambient amb el disseny.

Activitats especialment dissenyades per al desenvolupament de les teues competències, en les quals treballaràs amb imatges, textos, vídeos, etc. i amb les quals aprendràs aplicant i investigant.

Les icones incloses en algunes activitats suggerixen la clau del projecte que es pot aplicar en cada cas.

3 Busca un plànol de la ciutat de Marràqueix, al Marroc. A continuació, respon: a) Quins tipus de plans existixen? b) Com és cada un? c) De quines èpoques històriques poden ser representatius?

Localització: Turbaco, Cartagena de Indias (Colòmbia) Promotores data de creació: Lliga de Dones Desplaçades, 2003.

L’anomenada Ciutat de les dones, a la urbanització La Bonança, és la llar de moltes famílies que van fugir a Cartagena de Indias des de diferents pobles colombians escapant de la guerra entre els grups paramilitars la guerrilla. Moltes dones van encapçalar aquesta marxa a la ciutat, però es van trobar amb el dur dia a dia als barris marginals urbans. Allí van conéixer l’advocada Patricia Guerrero, que les va unir en la Lliga de Dones Desplaçades, per recuperar els drets que aquestes víctimes havien perdut. (En la imatge, dues dones de l’associació). La principal necessitat d’aquestes dones era un habitatge digne per a elles les seues famílies, per la qual cosa van buscar un lloc en el qual assentar-se el van trobar a La Bonança. Van arribar a un acord amb el propietari del terreny, podrien construir-se elles mateixes les seues cases.

QÜESTIONS

1 Consulta un mapamundi localitza Chicago Cartagena de Indias. Després, assenyala les característiques de la ciutat nord-americana de la llatinoamericana. 2 Quines conseqüències pot tindre el que les ciutats que més creixen estiguen en països de desenvolupament baix? Justifica la resposta. 3 Fes una llista de les necessitats que cregues que té la teua localitat: espais públics, oci esport, estat de les edificacions, etc.

Van haver d’aprendre tasques de l’obra, però juntes van aconseguir en una primera fase, crear 98 habitatges, amb carrers jardins. Les dificultats no van acabar, la violència els problemes econòmics van continuar, però unides lluiten per un futur millor.

209

Organitzador visual dels continguts.

Qüestions sobre els aspectes essencials de la unitat, amb les quals podràs elaborar el teu propi resum.

Imatges perquè treballes l’observació i la interpretació.

Aplica i avança

Reflexió sobre els progressos realitzats en la situació d’aprenentatge corresponent a la unitat.

Proposta en la web d’una avaluació de les teues competències.

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

L’organització política

3.1. El sistema polític espanyol Espanya té un sistema polític democràtic, que té per llei fonamental la Constitució del 1978. En aquesta constitució s’establixen els símbols que diferencien Espanya de la resta dels estats de la Terra, com la bandera. S’hi recullen els drets fonamentals de la ciutadania, com el dret a la vida; la igualtat davant la llei; la llibertat d’expressió, associació reunió; el dret de propietat, etc. s’hi reglamenta l’organització política de l’Estat el funcionament de les seues institucions. L’Estat espanyol és social, perquè hi prevalen els interessos socials sobre els individuals; democràtic, perquè garantix la participació política de la ciutadania el pluralisme polític; de dret, perquè el poder de l’Estat del Govern estan limitats per les lleis. La sobirania residix en el poble espanyol, que la delega en representants elegits per sufragi universal, directe secret entre diversos partits polítics.

3.2 Les institucions espanyoles A Espanya, els poders de l’Estat es repartixen entre diferents institucions: – Les Corts Generals exercixen el poder legislatiu. Estan formades per dues càmeres, Congrés Senat, elegides cada quatre anys per sufragi universal. El Congrés dels Diputats representa el poble espanyol, elabora les lleis, aprova els pressuposts de l’Estat controla el Govern. El Senat participa en el desenvolupament autonòmic, proposa esmenes a les lleis, controla el Govern ratifica o no els acords internacionals. – El Govern exercix el poder executiu. El formen el president, un o més vicepresidents diversos ministres. Té per funcions executar lleis, dirigir la política defensar l’Estat. – Els tribunals de justícia exercixen el poder judicial. Estan formats per magistrats jutges independents, que vetlen pel compliment de les lleis.

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

Com hi accedixes?

Què t’oferix?

Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Amb aquests recursos podràs:

Exercitar activitats interactives

Estudiar resums interactius, esquemes...

Aprendre

àudios, vídeos, gameroom...

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers.

Intuïtiu

Fàcil d’utilitzar per a tu.

Multidispositiu

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...) a qualsevol mida i resolució de pantalla.

Descargable

Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

Els canvis que faces se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estigues utilitzant-ho.

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Abans de començar

Coneix els teus desafiaments

COM SÓN? Són tres propostes de situacions d’aprenentatge, una per a cada bloc de continguts:

• Pensades per a mobilitzar coneixements, actituds i destreses i fomentar l’intercanvi de sabers i el desenvolupament de les teues competències.

• Compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

• Pròximes i respectuoses amb el teu món real i les teues experiències.

• Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i activitats que hauràs de dur a terme.

COM HI TREBALLARÀS?

A L’INICI DE CADA BLOC DE CONTINGUTS TROBARÀS:

EL DESAFIAMENT Durant el desenvolupament de les diferents unitats, cada parella haurà d’investigar sobre una dona rellevant. Favà en primer lloc la seua proposta, perquè no coincidisquen tinguem un ampli ventall d’exemples, després del vistiplau la mateixa començarà l’elaboració d’una microbiografia. Hi inserirem dones de tots els moments històrics, per aportar-ne una visió general. Una vegada desenvolupada l’activitat inicial, ens agruparem per parelles per desenvolupar aquesta activitat de manera col·laborativa. Per tant, el repte que et plantegem és l’elaboració d’una microbiografia per parelles d’una dona significativa del període en estudi, la qual s’exposarà a classe mitjançant una presentació digital (Genially, Prezi, Powerpoint...), alhora que s’elabora un xicotet mural amb cartolina que es col·locarà a l’aula. PER A DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A... Plantejar desenvolupar projectes de manera creativa cooperativa. Realitzar recerques en Internet atenent criteris de validesa, qualitat, actualitat fiabilitat, aprenent a seleccionar els continguts. Usar programes aplicacions informàtiques per a la creació de continguts propis que faciliten l’aprenentatge la comunicació. Comunicar la informació seleccionada adoptant un punt de vista crític personal al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual. Participar en el treball en grup, aprenent a distribuir tasques, responsabilitats… i emprant estratègies col·laboratives. Localitzar, seleccionar contrastar informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat pertinència en funció dels objectius de lectura, la integra transforma en coneixement per comunicar-la. Conéixer, apreciar críticament respectar el patrimoni cultural artístic, valorant la riquesa que suposa la diversitat cultural artística. Activem els nostres coneixements previs

ELLES CONSTRUÏXEN LA HISTÒRIA La lluita per la igualtat que les dones porten desenvolupant des de fa segles ens ha fet conscients que normalment hem contat només una part de la història, ignorant la meitat de la població, posant en relleu els descobriments avenços impulsats per homes, mentre s’oblidaven els realitzats per dones, que a vegades s’havien de fer passar per ells per aconseguir el reconeixement al seu esforç èxits. És per això que en aquesta situació d’aprenentatge volem posar en relleu que elles La proposta de les Nacions Unides formulada partir dels anomenats Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) ens crida a reflexionar sobre el nostre món a partir de la reflexió, millorar-lo. Així en el nostre projecte treballarem bàsicament els ODS 4 5, en els quals s’incidix de manera important en dos pilars fonamentals per a transformar el món en el qual vivim: una educació de qualitat en igualtat, aconseguir la igualtat entre els gèneres l’empoderament a totes les dones xiquetes. SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Dones de l’edat mitjana El naixement de l’Islam Dones mitjana Dones La península Ibèrica en l’edat mitjana destacades

• Un text motivador que et descobrirà un marc de desafiaments relacionats amb les unitats del bloc de continguts.

• La proposta d’una situació d’aprenentatge vinculada a un o diversos ODS.

• La seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

Espai A través de quins terriAnomena algunes de les esglésies romàniques indica on estan Temps Entre quins segles es va desenvolupar el Indica l’any de la mort de Carlemany.

Conceptesinvestidura. Assenyala les diferències entre el clergat regular el clergat secular.

En aquest manual, els indique com comportar-se respectant els valors les normes de conducta que tota persona pertanyent a la noblesa ha de seguir al llarg de la seua vida.

Duoda. Escriptora PREGUNTES RESPOSTES Quin tractat va escriure Duoda d’Usès quin en va ser el propòsit en fer-ho? 2 On està situat el castell en el qual residix la noblesa quina n’és la part principal?

Durant el període de l’alta edat mitjana, la noblesa vivia en castells situats en el feu, la part principal d’aquestes construccions era la torre de l’homenatge, que solia dividir-se en diversos pisos on se situaven Per comprendre millor l’alta edat mitjana coneixeràs: El feudalisme Europa. Cronologia, origen extensió. Com eren l’economia la societat feudal. La noblesa: manera de vida la seua residència. El clergat: les activitats de l’església. El clergat regular. Els camperols: la vida les activitats que exercien. L’art romànic: arquitectura, escultura pintura.

3 Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per això, pots consultar la informació continguda en la

Una altra mirada Durant l’edat mitjana, algunes dones van viatjar la recerca de nous territoris, com la navegant explorado-dóttir; al final de la unitat coneixeràs la seua vida la de l’exploraAnn Bancroft. Investiga sobre la forma de vida de les dones durant l’alta edat mitjana. Quins eren els deures de les dames

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE orientacions en anayaeducacion.es

6.1 Per comprendre l’alta edat mitjana en coneixerem el desenvolupament cronològic. Origen desenvolupament del feudalisme. 6.3 Economia, societat evolució religiosa. 6.4 Cultura art. DONES DESTACADES Per parelles investiguem dones destacades del període d’estudi, en seleccionem una en fem una presentació classe un senzill mural. 7.2 Presentem les biografies realitzades.

• Els passos de la seqüència d’aprenentatge corresponents a la unitat, amb les explicacions necessàries per al seu desenvolupament.

QUINS SÓN?

• Elles construïxen la història

• Coneixem el patrimoni

• Diario 20-30. Información de actualidad

EN LES PÀGINES FINALS DE CADA UNITAT TROBARÀS:

PROTAGONISTES

APLICA Explica breument l’estructura d’un feu. La imatge inferior et pot servir d’ajuda B

A. Reserva senyorial. B. Masos. Bosc.

2. Castell.

3. Llogaret. Contesta aquestes qüestions: a) En què consistien les relacions de vassallatge? b) Entre qui es duien a terme? A què es comprometia cada una de les parts? c) Quines altres relacions de tipus personal es van dur terme en època feudal?

3 Redacta un text de deu línies comentant la informació recollida en aquesta il·lustració.

d e n e enp

ba np t b e p

4 Compara la vida quotidiana de la noblesa la del camperolat. 5 Escriu en el quadern algunes conseqüències de l’ús de pedra en les voltes romàniques.

AHIR Gudrid Thorbjarnardóttir Dades bàsiques Nom: Gudrid Thorbjarnardóttir Època: Nacionalitat: islandesa Ocupació: exploradora, navegant grangera Em queden pocs anys de vida, però des del meu retir a Islàndia recorde moments importants de la meua vida. Sent, com si ho estiguera vivint, el vent fred sobre el meu rostre adolescent quan em dirigia,

HUI Ann Bancroft Dades bàsiques

Nom: Ann Bancroft

Època: Nacionalitat: nord-americana Ocupació: exploradora, escriptora professora Una poc més de nou-cents anys separen l’arribada de Gudrid a Vinland Aquestes terres americanes a les quals van arribar els vikings coincidi-

nervis, les esperances frustrades la pèrdua del meu marit, Thorir, en el meu primer naufragi. En pensar en aquests anys crec es va forjar en mi el desig d’explorar descobrir terres per fundar assentaments vikings. Amb el meu segon marit, Thorsteinn, fill menor d’Erik el Roig, compartia l’esperit aventurer el desig d’aconseguir les terres de l’altrebar a Vinland. Van decidir viatjar l’estiu, però fins tot en aquesta època la força dels vents, les boires les tempestes ens van allunyar del nostre destí una epidèmia va matar quasi tota la tripulació, entre ells el meu espòs. amb el meu tercer company, Karlse-

fni, en alguna zona fèrtil d’Escandinàvia, però entorn de l’any 1010, vaig aconseguir trepitjar aquest territori de l’altre costat de l’oceà. Era un lloc de boscos, verdes prades rius replets de salmons. Allí va nàixer el meu fill Snorri, el primer escandinau d’aquest paratge pròsper llunyà habitat per pobles forts guerrers com el nostre. Després de tres anys vam tornar a Islàndia on, després d’enviduar novament, vaig dirigir la granja familiar fins que vaig iniciar un periple molt diferent, peredesprés tornar a

EN FINALITZAR EL BLOC DE CONTINGUTS TROBARÀS:

REVISA LES TEUES COMPETÈNCIES

Per a posar a prova les competències que hem treballat en l’espai digital, proposem una sèrie d’activitats, les quals hauràs de sumar les existents en el banc de recursos, que et serviran per a repassar, recordar…

A través d’aquestes fitxes d’autoavaluació, també podràs comprovar el grau de consecució de les competències que has de desenvolupar.

Competència Descriptor Expressar fets, pensaments o sentiments, de

REFLEXIONA VALORA Continuarem amb l’estudi de l’alta edat mitjana l’inici del feudalisme. Reflexiona de manera individual compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent. POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Comprova les teues competències realitzant l’autoavaluació competencial en anayaeducacion.es Ann Bancroft

denc de les costes de Nova Brunsvic, Ann Bancroft és de Minnesota, però coneix bé alguns dels principals assentaments dels vikings, perquè va ser la primera dona a esquiar a Grenlàndia la primera a arribar al Pol Nord a peu, després de 56 dies de viatge, el 1986.

QÜESTIONS

1 El descobriment d’Amèrica es pren com a punt de partida de l’edat moderna; no obstant això, ja va haver-hi europeus en terres americanes molt abans. Quants anys de diferència hi ha aproxi-zarien el viatge Gudrid els seus companys? Quin altre fet històric es pren

Ann Bancroft ha compartit diferents projectes amb Liv Arnesen, busca informació sobre aquesta dona fes-ne una breu ressenya biogràfica.

Igual que Gudrid, Ann és una exploradora incansable, les seues primeres conquestes no van calmar els seus desitjos d’aconseguir nous reptes; quedava encara un altre pol al qual arribar. El 1993 va liderar una expedició de quatre dones per arribar a l’extrem sud del nostre planeta. En aquestes latituds, a l’Antàrtida, va esquiar amb Liv Arnesen, amb qui fundaria posteriorment la Bancroft Arnesen Explore amb la qual anys després, el 2007, participaria en una dura incursió per l’oceà Àrtic amb la finalitat d’estudiar el deteriorament mediambiental d’aquest ecosistema tan sensible. També, presidix una fundació que porta el seu nom, l’Ann Bancroft Foundation, per afavorir que les dones desenvolupen els seus somnis projectes.

• Una reflexió sobre els avanços realitzats en la situació d’aprenentatge al llarg de la unitat.

• Una proposta d’avaluació de les teues competències que podràs descarregar-te d’anayaeducacion.es

Deixeu la vostra empremta Al llarg d’aquesta situació d’aprenentatge hem anat coneixent dones d’allò més diverses que van viure en la primera etapa de l’edat mitjana, n’hem valorat l’aportació que van fer les seues societats el seu llegat amb el pas del temps. En la finalització de les activitats desenvolupades, hem de reflexionar sobre el treball realitzat. D’aquesta manera, ajudarem a assentar els coneixements adquirits sobre el paper de les dones en aquest període històric. Debatem a classe sobre les diferents biografies estudiades. Des del consens, en seleccionem una ijustifiquem el perquè de l’elecció. Després la convertirem en referent de la nostra classe posant a la porta de l’aula el mural realitzat sobre ella.

DIFONEU EL VOSTRE TREBALL

MILLORAR LA CONVIVÈNCIA Ja tenim lliestes les nostres biografies sobre les dones que hem triat, ara ha arribat el moment de donar-les a conéixer al major nombre de persones possible. Per a això, proposem un sèrie d’activitats que ens ajudaran en aquesta comesa: Creem una publicació digital amb la suma de les diferents presentacions. La portada serà la totalitat de les imatges de les diferents dones proposades. Aquesta publicació es penjarà en la web de l’institut el blog de la classe. Des de les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook…) donarem a conéixer cada una de les microbiografies realitzades, publicant-les una a una com a colofó, la publicació digital en la qual apareixen totes referenciades. Muntem una exposició amb els murals elaborats sobre cada una de les dones seleccionades en l’entrada/corredors del centre per donar a conéixer el treball realitzat a tota la comunitat educativa. Es poden organitzar visites l’exposició de cartelleria, en les quals l’alumnat faça de guia explicant breument les diferents biografies la significació històrica de cada una d’aquestes dones.

Crec que el meu nivell d’expressió aquesta tasca ha sigut excel·lent.

satisfet/a amb d’expressió aquesta tasca.

de persones. persones més pròximes. Plurilingüe

Crec que el meu nivell d’expressió aquesta tasca és les conseqüències productes.

Estic satisfet/a nivell d’expressió aquesta tasca.

En anayaeducacion.es trobaràs aquesta activitat per avaluar el vostre treball.

En anayaeducacion.es trobaràs aquesta activitat per revisar el treball en equip.

Repartiment de tasques tingut en compte preferències de cada persona.

El dossier d’aprenentatge del desafiament, amb:

• Tasca de comunicació i de compromís social.

• Altres propostes de desafiaments que et poden interessar.

• Propostes d’instruments de diagnòstic, descarregables d’anayaeducacion.es

• Una rúbrica del perfil d’eixida, descarregable d’anayaeducacion.es, per a autoavaluar l’adquisició de competències aconseguida.

ELLES CONSTRUÏXEN LA HISTÒRIA

La lluita per la igualtat que les dones porten desenvolupant des de fa segles ens ha fet conscients que normalment hem contat només una part de la història, ignorant la meitat de la població, posant en relleu els descobriments i avenços impulsats per homes, mentre s’oblidaven els realitzats per dones, que a vegades s’havien de fer passar per ells per aconseguir el reconeixement al seu esforç i èxits. És per això que en aquesta situació d’aprenentatge volem posar en relleu que elles també són constructores de la història.

La proposta de les Nacions Unides formulada a partir dels anomenats Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) ens crida a reflexionar sobre el nostre món i, a partir de la reflexió, a millorar-lo.

Així en el nostre projecte treballarem bàsicament els ODS 4 i 5, en els quals s’incidix de manera important en dos pilars fonamentals per a transformar el món en el qual vivim: una educació de qualitat en igualtat, i aconseguir la igualtat entre els gèneres i l’empoderament a totes les dones i xiquetes.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

EL DESAFIAMENT

Durant el desenvolupament de les diferents unitats, cada parella haurà d’investigar sobre una dona rellevant. Favà en primer lloc la seua proposta, perquè no coincidisquen i tinguem un ampli ventall d’exemples, i després del vistiplau a la mateixa començarà l’elaboració d’una microbiografia.

Hi inserirem dones de tots els moments històrics, per aportar-ne una visió general. Una vegada desenvolupada l’activitat inicial, ens agruparem per parelles per desenvolupar aquesta activitat de manera col·laborativa.

Per tant, el repte que et plantegem és l’elaboració d’una microbiografia per parelles d’una dona significativa del període en estudi, la qual s’exposarà a classe mitjançant una presentació digital (Genially, Prezi, Powerpoint...), alhora que s’elabora un xicotet mural amb cartolina que es col·locarà a l’aula.

PER A DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

• Plantejar i desenvolupar projectes de manera creativa i cooperativa.

• Realitzar recerques en Internet atenent criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, aprenent a seleccionar els continguts.

• Usar programes i aplicacions informàtiques per a la creació de continguts propis que faciliten l’aprenentatge i la comunicació.

• Comunicar la informació seleccionada adoptant un punt de vista crític i personal al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual.

• Participar en el treball en grup, aprenent a distribuir tasques, responsabilitats… i emprant estratègies col·laboratives.

• Localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, i la integra i transforma en coneixement per comunicar-la.

• Conéixer, apreciar críticament i respectar el patrimoni cultural i artístic, valorant la riquesa que suposa la diversitat cultural i artística.

Unitat 3

Unitat 4

L’alta edat mitjana

Dones destacades La península Ibèrica en l’edat mitjana

Dones destacades

Activitat final

1

L’inici de l’edat mitjana. Germànics i bizantins

Compositora i poeta

Vaig nàixer a principis del segle ix dC i visc a la capital de l’Imperi bizantí; el meu nom és Kassia de Constantinoble, soc compositora i poeta. Des de la meua joventut vaig tindre accés a una formació basada en la cultura de la Grècia clàssica i, gràcies a aquests coneixements, em vaig convertir en escriptora i vaig crear una extensa producció poètica al llarg dels anys.

L’Imperi bizantí es va formar després de la divisió de l’Imperi romà, duta a terme per l’emperador Teodosi I l’any 395 dC. L’Imperi romà d’Orient, la part en la qual visc, va perdre progressivament els costums llatins en favor de la cultura grega. Entre els segles viii i ix dC s’ha estés la prohibició de rendir culte a les imatges sagrades que denominem icones; aquestes imatges pintades sobre taula representen Jesús, la Mare de Déu o els sants sobre fons daurats. He defensat la veneració

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Quina era la capital de l’Imperi bizantí on va viure Kassia? Quan es va formar aquest imperi?

2 Què són les icones? Qui hi està representat?

d’aquestes imatges i amb el temps he decidit retirar-me a un monestir on poder continuar realitzant les meues composicions poètiques i musicals, moltes de caràcter religiós, dedicades a la Mare de Déu i a les santes.

Per comprendre millor l’inici de l’edat mitjana, coneixeràs:

• L’inici de l’edat mitjana, etapes i civilitzacions medievals.

• L’Imperi bizantí. Característiques generals, societat i art.

• L’assentament dels pobles germànics a Occident.

• Els regnes germànics. El regne visigot.

• Els regnes germànics. El poble franc i l’Imperi carolingi.

3 Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Kassia de Constantinoble.

Espai

Quins territoris comprenia en els seus inicis l’Imperi bizantí?

En quins territoris es van assentar els pobles ostrogot, llombard, angle i saxó?

Temps

Fins a quin any es va mantindre l’Imperi bizantí? Quin any va caure l’Imperi romà d’Occident?

Indica en quin any es va implantar la dinastia carolíngia.

Conceptes

Definix: Aula Règia, lluites iconoclastes, miniatures.

Assenyala la diferència entre comtat i marca

Una altra mirada

Al final de la unitat coneixeràs la història de la reina visigoda Goswinda i la influència política en les aliances a través dels matrimonis entre els diferents pobles germànics.

Busca informació sobre el paper de la dona en l’inici de l’edat mitjana.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

ACTIVEM ELS NOSTRES CONEIXEMENTS PREVIS

1.1 Com a dinàmica inicial per introduir el tema realitzarem un «passa paraula» o «ruleta de paraules» (la plataforma Educaplay en dona moltes possibilitats).

L’INICI DE L’EDAT MITJANA

2.1 N’estudiem les diferents etapes, l’Imperi bizantí, els pobles germànics, el Regne visigot i el naixement de l’Imperi carolingi.

DONES DESTACADES

3.1 Per parelles investiguem dones destacades del període d’estudi, en seleccionem una i en fem una presentació a classe i un senzill mural.

3.2 Presentem les biografies realitzades.

L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes

Des del segle iii, l’Imperi romà va patir la penetració dels pobles germànics, fins aleshores localitzats a l’altre costat de les fronteres del Rin i del Danubi. Per a defensar-lo millor, el 395 l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts: l’Imperi romà d’Occident, amb capital a Roma; i l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble.

A partir d’aquest moment, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent.

– L’Imperi romà d’Occident va patir les invasions d’una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparéixer, i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.

– L’Imperi romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi bizantí i es va mantindre fins al 1453, any en què els turcs en van conquerir la capital, Constantinoble.

Molts historiadors han adoptat les dates de 476 i 1453 per a delimitar l’edat mitjana, encara que altres en prolonguen la fi fins al descobriment d’Amèrica el 1492. Aquest extens període històric se sol subdividir en tres grans etapes de durada variable: l’alta edat

Períodes i esdeveniments de l’edat mitjana

La divisió de l’Imperi Romà (395)

Teodosi I el Gran (346-395 dC). Nascut a Itàlica (Hispània), va ser l’últim emperador

ALTA EDAT MITJANA

Caiguda de l’Imperi romà d’Occident

En l’apartat «Aplica les competències» tens la prova: Monarquies. Monarquías

PLENA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA INICI I DESENVOLUPAMENT DEL FEUDALISME IMPERI CAROLINGI (751 - 843) LES CROADES (1095 - 1270)

Primera Croada

Batalla de Poitiers Regnat de Justinià

Invasió musulmana de la península Ibèrica

Es crea el Tribunal de la Inquisició

Eduard I va convocar l’anomenat parlament model

PESTA NEGRA (1348 - 1352)

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg)

Els turcs prenen Constantinoble Colom descobrix Amèrica

Imperi Romà d'Orient

Imperi Romà d'Occident Roma Constantinoble

Imperi en època de Teodosi I Imperi Romà d'Occident Imperi Romà d'Orient

BORGONYA

1.2 Les civilitzacions medievals

Durant l’edat mitjana van conviure i es van enfrontar al territori de l’antic Imperi romà tres civilitzacions: l’Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l’islam.

L’ Imperi bizantí, a Orient, va mantindre al principi les tradicions romanes; però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa, en no reconéixer la primacia religiosa del papa de Roma.

La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establits a l’antic Imperi romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles van adoptar la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa; i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.

L’islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seus seguidors, els musulmans, van conquerir a partir del segle  vii part dels territoris de l’Imperi bizantí i de l’antic Imperi romà d’Occident. Amb això van crear una civilització nova a cavall entre Orient i Occident que va trencar la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Usar cronologia Línia del temps

1 Quants anys va durar l’edat mitjana? A quants segles equivalen?

2 Ordena cronològicament aquests esdeveniments:

a) presa de Constantinoble pels turcs; b) divisió de l’Imperi Romà; c) descobriment d’Amèrica; d) fundació de l’islam; e) fi de l’Imperi Romà d’Occident.

Usar mapes

3 Compara els mapes i resol aquestes qüestions:

a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident?

b) Quins són els principals regnes germànics i on es localitzen?

c) Quins canvis territorials es produïxen a Orient?

Exposar arguments

4 Busca la informació i anota’n la resposta:

a) Per què i quan va rebre l’edat mitjana aquesta denominació?

b) En què es diferencien els cristianismes catòlic i ortodox?

Consulta el maneig de la informació temporal

– L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. Hi van exercir un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

2.3 L’economia bizantina

– L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs i eren treballades per serfs.

– L’artesania va elaborar articles de luxe, com teixits de seda, tapissos, orfebreria, ivoris i esmalts

– El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constantinoble entre Europa i Àsia i entre les mars Mediterrània i Negra.

A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, ivori i perles de l’Índia; i ambre , pells i blat del nord d’Europa.

En el segle vi, Justinià va intentar restaurar l’Imperi romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica.

A mitjan segle vii, les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Manejar conceptes

1 Explica breument aquests termes: basileu, Corpus Iuris Civilis, esmalts, espècies, ambre. Abans, consulta el vocabulari final.

Usar mapes

2 Fixa’t en els mapes superiors per contestar:

a) Quins territoris va conquerir Justinià?

b) Quin era l’objectiu d’aquestes conquestes?

c) Què indiquen les fletxes que apareixen en el mapa?

d) Quins territoris va perdre Bizanci en el segle vii i qui els hi va arrabassar?

Els emperadors van establir la cort a Constantinoble l’antiga Bizanci. La ciutat, defensada per una triple muralla escalonada, albergava el palau de l’emperador, el Senat i el tribunal de justícia; amplis carrers comercials; espais per a la vida pública, com el fòrum i l’hipòdrom; i edificis culturals i religiosos notables, com la universitat i l’església de Santa Sofia.

Interpretar fonts Preguntes provocadores

3 Usant el text explicatiu i les imatges, resol aquestes qüestions:

a) Per què la situació de Constantinoble era favorable per al comerç?

b) Amb quins països i productes comerciava? c) Com era la ciutat de Constantinoble?

Hipòdrom

Tribunal

Santa Sofia

Muralla

Far

Fòrum

Port

Palau de l’emperador

L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art

3.1 La societat bizantina

La societat bizantina s’organitzava en tres nivells. En el nivell superior se situaven l’aristocràcia i els alts càrrecs de l’Església, que posseïen grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i l’administració.

En el nivell intermedi estaven la resta del clergat, els funcionaris de l’Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.

3.2 L’Església i els seus problemes

L’Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina. De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, perquè coronava l’emperador; posseïa grans propietats, i controlava espiritualment una societat on les disputes religioses solien mesclar-se amb les socials. No obstant això, va haver de fer front a dos problemes greus:

– Les lluites iconoclastes es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, per reduir el poder dels monestirs i apropiar-se’n dels béns. La prohibició va desencadenar greus conflictes socials entre els segles viii i ix, encara que al final es va imposar el culte a les imatges.

– El Cisma d’Orient es va deure a la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental. Aquesta última, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre’n l’àrea d’influència per Europa oriental amb l’evangelització dels pobles eslaus

3.3 L’art bizantí

– En l’arquitectura es van usar materials pobres com la rajola; columnes com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula sobre petxines. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats en són la basílica de Santa Sofia de Constantinoble, encarregada per Justinià; i l’església de San Vitale, a Ravenna, ambdues del segle vi

– Els mosaics decoraven les parets i cúpules de l’interior de les esglésies. Entre els més famosos figuren els de San Vitale de Ravenna, que representen l’emperador Justinià i la seua esposa Teodora, amb el seu seguici, portant ofrenes a l’església.

– Les icones eren imatges religioses. Majoritàriament estaven pintades sobre taula i solien emprar el daurat en la representació. La forma de representar escenes religioses i les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants va exercir una gran influència en l’art posterior.

Les icones bizantines

Les imatges sagrades bizantines o icones (del grec eikon, imatge) solen ser planes, de figures estilitzades i fons daurats, i seguixen una sèrie de convencionalismes o normes de representació característics.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1 Completa el quadre sobre els problemes de l’Església bizantina. Problemes Causes Resolució Lluites iconoclastes Cisma d’Orient

Conéixer l’art

2 Què eren les icones? Quina n’era la temàtica principal? Et pareix que són representacions realistes?

Respon usant tres arguments.

Analitzar estils i obres

3 Localitza en les imatges trets de l’arquitectura bizantina.

4 Explica quin sistema de coberta es va usar a l’església de Santa Sofia.

5 Busca els mosaics de Teodora i Justinià en Internet i descriu-los.

L’esplendor de l’art bizantí L’església de Santa Sofia

Contraforts

Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi

La nau central, més ampla i alta, es cobrix amb una enorme cúpula de petxines que recolza sobre quatre pilars. El seu pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior es denomina tribuna.

A les parets de l’absis de l’església de San Vital de Ràvenna es troben els mosaics que representen l’emperador Justinià i la seua esposa Teodora amb els respectius seguicis mostrant les ofrenes, freqüents en aquells temps, a les esglésies importants.

L’església de Sant Vidal de Ravenna

Arc

Nau central

Pilar

Teodora

Cúpula

Petxina

L’assentament dels germànics a Occident 4

4.1 Els regnes germànics

Entre els segles v i viii, després de la desaparició de l’Imperi romà d’Occident, els pobles germànics van formar en el seu territori diversos regnes independents.

Els més importants i estables van ser els regnes visigot i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. Uns altres van ser regnes febles que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparéixer. Hi van destacar:

– Els ostrogots. Es van assentar a Itàlia a la fi del segle v davall del comandament de Teodoric. El regne va desaparéixer a mitjan segle vi ocupat per l’Imperi bizantí.

– Els llombards. En el segle vi van crear un regne al llarg de la vall del riu Po, a l’actual Llombardia italiana. Des d’ací amenaçaren les terres del centre d’Itàlia i els territoris dels papes. El regne va durar únicament dos segles.

– Els angles i els saxons. Procedien de Dinamarca i els Països Baixos. Després de travessar el canal de la Mànega es van assentar a l’actual Anglaterra.

4.2 Les conseqüències de l’assentament

L’assentament dels pobles germànics a Occident va tindre conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals.

– Polítiques. Les més importants van ser la desaparició de l’Imperi romà d’Occident i la fragmentació del seu territori en xicotets regnes independents. En aquests, la minoria germànica va concentrar el poder polític.

– Econòmiques. La crisi que vivia el món romà es va agreujar. L’agricultura es va convertir en l’activitat més important; es va accentuar el procés de ruralització, i cada regió va tendir a l’autarquia; és a dir, a produir tot allò que necessitava.

Les ciutats i les activitats ciutadanes van perdre importància. Així, els tallers artesanals i el comerç quasi van desaparéixer, perquè es van limitar a satisfer les necessitats de la classe dirigent.

– Socials. La societat es va transformar. Els germànics es van convertir en una nova elit, militar i guerrera, que es va imposar sobre la resta de la població. Les classes mitjanes (comerciants, artesans, funcionaris i xicotets propietaris urbans i agrícoles) van perdre importància. I els serfs i els esclaus es multiplicaren.

– Culturals. La cultura va entrar en un període de crisi. Les escoles van desaparéixer, i el saber va quedar reduït a alguns llocs aïllats, com els monestirs. A més, van deixar de realitzar-se grans construccions, que van ser substituïdes per xicotetes esglésies, i la gran escultura va desaparéixer. Els pobles germànics van cultivar en canvi altres arts menors, com l’orfebreria.

Regnes germànics

Regnes germànics

Els ostrogots eren una branca del poble got que es va establir a les ribes de la mar Negra. L’any 493, amb Teodoric, van controlar Itàlia després de deposar l’hèrul Odoacre. Finalment, van ser derrotats el 535 per Justinià.

Llombards. Ratquis (744-749)

Els llombards van formar el seu regne el 568 al llarg de la vall del riu Po i va durar fins al 774 amb l’arribada dels francs.

Angles i saxons. Alfred (886-899)

Aquests pobles van envair i es van assentar al sud i l’est de Gran Bretanya des del segle v fins al segle xi, quan hi van arribar els normands.

BÚLGARS ÀVARS

Els regnes germànics (I). Els visigots 5

5.1 L’evolució històrica

Els visigots es van instal·lar l’any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançant un pacte amb Roma. L’acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d’altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l’any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.

El regne visigot de Tolosa (418-507)

Després de la caiguda de l’últim emperador romà, els visigots van establir un regne que s’estenia a banda i banda dels Pirineus i an fixar la capital a Tolosa. Aquest va aconseguir el seu major auge amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el seu successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs en la batalla de Vouillé (507), per la qual cosa van decidir traslladar-se al sud dels Pirineus.

El regne visigot de Toledo (507-711)

Després d’instal·lar-se a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van véncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana després de la conversió de Recared al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i la implantació per Recesvint d’una legislació comuna: el Fori Iudicum (654). L’any 711 van ser derrotats pels musulmans a Guadalete, la qual cosa va posar fi al seu regne.

5.2 El mode de vida dels visigots

– L’organització política dels visigots va ser la monarquia electiva, la qual cosa va provocar greus lluites successòries. El monarca estava assessorat per l’Aula Règia, un organisme format per nobles i eclesiàstics.

– L’economia es va centrar en l’agricultura, basada en el cultiu de cereals, vinya, olivera i hortalisses. A més, a la Meseta va adquirir un gran auge la ramaderia transhumant. Els latifundis van continuar en mans de la noblesa, visigoda i hispanoromana, i de l’Església.

– La societat estava encapçalada per una minoria rica integrada pels nobles i l’alt clergat compost de bisbes i abats. Per davall, se situaven els xicotets propietaris, els treballadors dels latifundis, els artesans i comerciants, i els serfs.

– La cultura es va empobrir i va quedar en mans de l’Església. Hi va destacar san Isidor de Sevilla, que en el segle VII va escriure Etimologies, una obra que resumia el saber del seu temps.

– En l’art es van originar esglésies xicotetes, com Santa Comba de Bande (Orense), San Juan de Baños (Palència) o San Pedro de la Nave (Zamora), on van usar arcs de ferradura. També van fer magnífics treballs d’orfebreria, com fíbules i corones votives

L’evolució geopolítica

Augusta

Bracara Augusta

Conimbriga

Olisipo

Mar Cantàbrica

CÀNTABRES VASCONS

Salmantica

Toletum

Caesar Augusta

Valentia Emerita Augusta

Corduba Hispalis

Gades Malaca

OCEÀ

ATLÀNTIC

El regne visigot de Toledo

Dominis bizantins

Abans de Leovigild

Conquestes de Leovigild

Carthago Spartaria

M a r M

Regne dels francs Zones insubmises en el regnat de Recared

Després de ser derrotat Alaric II pels francs el 507, els visigots es van establir de manera permanent a la península Ibèrica (507-711)

La capital es va situar a Toledo. En una primera etapa (507-585) van conquerir el regne sueu i van sotmetre càntabres i asturs. En una segona etapa (586-711) van expulsar bizantins i van sotmetre els vascons.

Les aportacions culturals

Arquitectura. Esglésies

La decoració interior de les esglésies es realitzava a base de relleus amb temes vegetals o geomètrics o amb escenes de l’Antic i del Nou Testament. Aquesta decoració es reflectix en reixats, altars, frisos o capitells, com el que mostra la imatge de l’església de San Pedro de la Nave (Zamora).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Usar mapes

1 Quina relació existix entre els tres mapes històrics? Explica la informació que aporta cada un.

Representar informació

2 Usant les dades del text, dibuixa una línia del temps que reculla l’evolució del regne visigot.

El poble visigot va destacar en l’orfebreria o treball dels metalls preciosos. Ens han llegat dos tresors: el de Guarrazar, Toledo, i el de Torredonjimeno, Jaén. Els dos estan compostos per corones votives que pengen, com a ofrena, a l’interior de les esglésies, i per creus. En la imatge corona votiva de Recesvint (Tresor de Guarrazar).

Analitzar estils i obres

3 Descriu l’arquitectura que mostren les imatges: tipus d’edifici; grandària; material; elements arquitectònics.

Conéixer el patrimoni cultural Les parts sumen

4 Busca imatges d’art visigot i elabora’n un dossier de documents. Al costat de cada imatge redacta un breu peu explicatiu.

Exterior de l’església de San Juan de Baños (Palència)

Interior de l’església de Santa Comba de Bande (Orense)

Orfebreria Escultura

Consulta l’anàlisi d’obres d’art (I). L’arquitectura

Els regnes germànics. Els francs i l’Imperi carolingi

Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l’any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.

6.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi

L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va aconseguir la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic Imperi romà d’Occi dent. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d’Itàlia; els bàvars i els àvars al centre d’Eu ropa; i els saxons, al nord d’Alemanya.

Després d’aquestes conquestes, Carlemany va ser coronat emperador pel papa Lleó III el Nadal de l’any 800. No obstant això, l’Imperi només va durar fins a l’any 843 perquè, en morir el fill i successor de Carle many, Lluís el Pietós, es va dividir entre els seus fills.

6.2 El mode de vida carolingi

– El govern de l’Imperi carolingi requeia en l’emperador, que va assu mir també el paper de defensor de la cristiandat i va arribar a inter vindre en els assumptes de l’Església. Per a l’administració, l’Imperi es va dividir en comtats, dirigits per un comte; i en marques, o pro víncies defensives frontereres, dirigides per un marqués.

– L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, es practicaven en extensos latifundis pertanyents a l’aristocràcia i a l’Església. S’hi cultivaven cereals, completats amb una ramaderia escassa i amb fruits i caça obtinguts als boscos.

– Les activitats urbanes van decaure. Així, l’artesania va passar a re alitzar-se als latifundis, on es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, ferramentes, etc.); i el comerç es va limitar a portar els articles de luxe demandats pels més rics i poderosos.

– La societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, posseïen la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i l’administració. Els seguien la resta de les persones lliures (camperols, artesans i comerciants). I en últim lloc se situaven els serfs, descendents dels antics esclaus que estaven subjectes a la terra i no podien abandonar-la sense permís.

6.3 La cultura i l’art

Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tindre el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l’Escola Palatina, dirigida per Al cuí de York i inspirada en models romans.

Carlemany i el seu Imperi

Coronació de Carlemany

El rei franc Carlemany va ser coronat com a emperador el 25 de desembre de l’any 800 a la basílica de Sant Pere de Roma.

Límits de l’Imperi el 814 Disgregació de l’Imperi carolingi

Regne de Carles el Calb Regne

Algunes aportacions culturals

Arquitectura

Sala

imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’Imperi.

Entre els edificis més significatius es trobava la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l’arquitecte Odó o Eudes de Metz, seguint el model de l’església bizantina de San Vitale de Ravenna.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica

1 Escriu i explica els esdeveniments històrics que van tindre lloc en aquestes dates: 481, 751, 800, 843.

2 Qui van ser aquests personatges: Clodoveu, Pipí el Breu, Carlemany, Lleó III, Lluís el Pietós?

Treballar amb mapes

L’arquitectura va comptar amb algunes construccions notables, com palaus, esglésies i monestirs, que va manar construir Carlemany en les principals ciutats (Ingelheim, Aquisgrà, Nimega) com a manifestació del seu poder. Hi van destacar el palau d’Aquisgrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella construïda entre els segles viii i ix; l’abadia de Fulda, i el desaparegut monestir de Sant Gal.

Les escultures que han arribat fins a nosaltres són molt escasses, com la de Carlemany a cavall.

Més abundants són les obres menors realitzades en ivori o metall (reliquiaris, arquetes); i les miniatures o pintures de dimensions reduïdes sobre pergamí que il·lustraven llibres, com els evangeliaris.

3 Fixa’t en els mapes i redacta un text amb la informació que aporten. Has de donar resposta, com a mínim, a aquestes qüestions: quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany? Va aconseguir els seus propòsits?

Conéixer l’art Preguntes provocadores

4 Observa les imatges i escriu quins eren els materials, els suports, els arcs i les cobertes emprats en l’arquitectura carolíngia.

Termes imperials

Capella palatina

Habitacions de l’emperador i de la seua família

El palau

Pòrtic d’entrada (A), torres (B), nau lateral (C), pilar (D), nau central (E), cúpula central (F), maçoneria (G)

El reliquiari és una caixa o estoig que servix per a guardar les relíquies dels sants.

Orfebreria. Reliquiari

APLICA

1 Escriu una definició breu dels conceptes representats per les imatges següents.

4 Relaciona aquests conceptes i frases amb l’Imperi bizantí o un regne germànic completant el següent quadre resum: a) basileus; b) llombards; c) decoració a base de mosaics; d) Icona; e) ruralització; f) Fori Iudicum; g) lluites iconoclastes.

Imperi bizantí Regnes germànics

5 Usant el mapa inferior i els teus coneixements sobre el tema, redacta deu línies explicant les conse-

2 Explica qui van ser aquests personatges, i digues per quin fet o fets històrics van destacar.

3 Ordena cronològicament aquests fets. A continuació, situa’ls en un eix cronològic senzill: a) presa de Constantinoble pels turcs; b) conquestes de Justinià; c) fundació de Constantinoble; d) conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte; e) III Concili de Toledo; f) coronació de Carlemany

REFLEXIONA I VALORA

Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Comprova les teues competències realitzant l’autoavuació competencial en anayaeducacion.es

Regnes germànics Corpus iuris Civilis

Carlomany Teodosi I

PROTAGONISTES

AHIR Goswinda

Dades bàsiques

Nom: Goswinda

Època: segle vi

Nacionalitat: visigoda

Ocupació: reina

Visc en una època de canvis, el territori de l’antiga Hispània està fragmentat, el nostre poble, el visigot, ha intentat dominar-lo, però hi perviuen poders autònoms, com el del poble sueu, assentat al nord-oest peninsular. Conec els secrets del poder, perquè vaig estar casada amb el rei Atanagild. I he patit les

HUI No vull!

Dades bàsiques

Nom: No vull!, contra el matrimoni infantil, primerenc i forçat

Presentació: 11 d’octubre de 2019, Dia Internacional de la Xiqueta

Promotors: Amnistia Internacional, Entreculturas, Món Cooperant i Save the Children

Objectiu: campanya per a exigir la protecció a les xiquetes amb la finalitat d’erradicar el matrimoni infantil

Les lleis visigodes regulaven de forma detallada el matrimoni i, entre altres aspectes, estipulaven que l’elecció del futur marit no era un dret de les joves, sinó que eren els familiars els qui ho feien per elles.

Aquests matrimonis concertats no són una cosa exclusiva de l’edat mitjana. Hui en dia, moltes xiquetes són obligades a contraure matrimoni en contra de la seua voluntat. Segons

conseqüències de la diplomàcia ja que part de la meua descendència (la meua filla major, Galswinta, i la menor, Brunequilda) es va unir a la del rei merovingi Clotari I. Els matrimonis de conveniència entre les famílies aristocràtiques dels regnes germànics és una cosa habitual i jo mateixa, cinc mesos després d’enviudar, vaig tornar a contraure matrimoni amb el nou monarca, Leovigild. Concertar un matrimoni adequat és de vital importància per a tota la família, ja que aquesta unió, més que un acte d’amor, és un instrument per a establir aliances, per a reforçar el poder i augmentar el prestigi d’aquest llinatge. El meu paper de reina consort en

dues ocasions, així com el de mare i iaia de reis, m’ha permés exercir un paper polític que alguns veneren i altres consideren intrigant. Les conspiracions entre les persones de la reialesa són habituals, sobretot en un sistema polític com el nostre, en el qual la monarquia és electiva. Jo mateixa he sigut acusada d’instigarne algunes i, a pesar que no tothom em dona suport, tinc cert poder i Recared, el nou rei m’ha nomenat la seua mare adoptiva. No obstant això, jo no el veig com un fill, ens allunyen les nostres creences religioses, ja que jo defense l’arrianisme i no tinc el favor de les elits catòliques, així que pot ser que dedique el final dels meus dies a enfrontar-me a ell.

l’ONG Pla Internacional cada dos segons una xiqueta és obligada a casar-se, a vegades amb homes que els doblen l’edat, i s’estima que el 14 % de les xiquetes dels països en vies de desenvolupament es casaran abans de complir els 15 anys. En el Dia Internacional de la Xiqueta del 2019 es va iniciar una campanya específica contra el matrimoni infantil. Hi van participar, entre altres, l’activista pels drets de les xiquetes pakistaneses Hadiqa Bashir i Kadiatu Massaquoi, víctima de matrimoni infantil a Sierra Leone. Les dues dones van incidir en la necessitat que les xiquetes

QÜESTIONS

1 Goswinda va ser una dona de fe arriana. Explica què és l’arrianisme i indica quin rei visigot es va convertir al catolicisme en el III Concili de Toledo.

2 Entra en: https://www. indexmundi.com/es/datos/ indicadores/sp.m18.2024. fe.zs/rankings i tria quatre països que tinguen un percentatge significatiu de matrimonis abans dels 18 anys. Indica en quin continent estan situats. Després, busca l’edat mitjana del matrimoni a Espanya i compara’n les dades, analitzan les diferències i exposa les teues conclusions.

se senten acompanyades, que se’ls preste ajuda i suport per fer front a aquest problema, del qual es deriven molts d’altres, ja que les xicotetes esposes solen patir abusos i maltractaments.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.