Bonvent: Llengua 4º Primària (demo)

Què aprendrem?

1 5 9 Vinga, que tu pots! Llocs per a viure i conviure Descobrim els secrets

2 6 Jo vull aprendre Aprofitem els aliments Ho fem pel planeta!

3 7 Tots els éssers vius són importants Quina emoció! D’on ve l’aigua

4 8

De quina manera podem promoure el respecte a l’aula i fomentar la convivència? I si elaborem un conte que transmeta un missatge de pau?

De què t’agradaria treballar de major? Preparem racons a l’aula sobre diversos oficis: jugarem a representar-los i comentarem com ens hem sentit.

Quin altres aprenentatges, a més dels que fas a l’escola, t’agradaria adquirir? Fem una enquesta per a conéixer els nostres interessos.

Pau,

i institucions sòlides

REPÀS TRIMESTRE 1

Reflexionem sobre la nostra localitat i com podem fer-la més acollidora. Arrepleguem les nostres idees en poemes i preparem un recital per a la resta de classes.

De quina manera podem evitar tirar els aliments que hem preparat? Inventem receptes per a aprofitar el menjar que ens ha sobrat.

Reflexiona sobre les teues emocions i les que identifiques en el teu entorn. Elabora al llarg d’una setmana el quadern de les emocions, així veuràs quant canvien!

REPÀS TRIMESTRE 2

EN Creem un món millor Valorem els invents Fem faena!

De què treballen els vostres familiars? Els agraden els seus treballs? Reflexionem sobre les seues condicions de treball i com es podrien millorar.

Què podem fer per a conscienciar el nostre entorn que cal protegir les mars i els oceans? Inventem eslògans per a salvar la mar, els enregistrem i els difonem.

Què podem fer per a frenar el canvi climàtic? Investiguem iniciatives del nostre entorn i les donem a conéixer. Fem un noticiari per la Terra!

Ja que sabem com d’important és la canalització de l’aigua fins a cada casa, què et sembla si investiguem com es feia en el passat i descobrim les fonts de la nostra localitat?

REPÀS TRIMESTRE 3

digne i creixement econòmic

Treball

Vida submarina Acció pel clima Aigua neta

Indústria, innovació i infraestructures

Ciutats i comunitats sostenibles Fam zero

Salut i benestar

justícia

Igualtat de gènere

Educació de qualitat

Vida d’ecosistemes terrestres

ESCOLTE I PARLE

Ens divertim rapejant

Contem acudits

LLIG I ESCRIC CONEC LA MEUA LLENGUA

• Llig: Faules d’Isop

• Descobrisc paraules: les faenes domèstiques

• Escric: contes tradicionals

• Conec: els gèneres literaris

• Llig: Primeres rondalles d’Enric Valor

• Descobrisc paraules: la fruita seca

• Reconec: les parts d’una narració

• Elaborem: una narració breu

• Llig: Les princeses insòlites

• Descobrisc paraules: el cos humà

Ens descrivim

Done la meua opinió

• Fem: descripcions

• Conec: els personatges de la narració

• Llig: El lleó que volia deixar de ser menut

• Descobrisc paraules: els hàbitats terrestres

• Escric: una carta al director

• Identifique: el narrador d’una història

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Revista Eco-Acció: Eco-Ajuda

• Llig: L’inventor despistat

• Descobrisc paraules: la casa

Explique com és un espai Recitem

• Descrivim: espais

• Descric: espais fantàstics

• Llig: poemes sobre els pobles

• Descobrisc paraules: els tipus d’habitatge

• Mesurem: versos (I)

• Fem: poemes

• Llig: poemes alimentaris

• Descobrisc paraules: menjars del món

Parlem de menjar

• Escrivim: receptes de cuina

• Mesurem: versos (II)

• Llig: Rita, l’ocelleta poruga

• Descobrisc paraules: sentiments i emocions

Parlem de les emocions

• Ordenem: les nostres emocions

• Descobrisc: recursos literaris

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Missió Plàstic-free: Plantes en perill

• Llig: La volta al món en 80 dies

• Descobrisc paraules: el teatre

Fem una lectura dramatitzada

Fem una explicació

• Coneixem: el text teatral

• Escric: un fragment teatral

• Llig: «Què és un oceà?»

• Descobrisc paraules: els éssers marins

• Escrivim: eslògans

• Conec: els diàlegs i els monòlegs teatrals

• Llig: I tu, què fas contra el canvi climàtic?

• Descobrisc: frases fetes

Enregistrem notícies

Donem instruccions

• Escric: una notícia de premsa

• Transformem: una narració en un text teatral

• Llig: «El reg a Vila-real»

• Descobrisc paraules: l’aigua

• Expressem: opinions

• Sé escriure: en estil directe i indirecte

• Gramàtica: lletra, síl·laba i paraula

• Ortografia: separació sil·làbica

• Gramàtica: oració, paràgraf i text

• Ortografia: paraules agudes, planes i esdrúixoles

• Gramàtica: classes d’oracions

• Ortografia: regles d’accentuació

• Gramàtica: el subjecte i el predicat

• Ortografia: els signes de puntuació

• Gramàtica: el nom

• Ortografia: la esse sorda: s , ss , c i ç

• Gramàtica: l’adjectiu. Els pronoms personals

• Ortografia: la esse sonora: s z i tz

• Gramàtica: articles, interrogatius i demostratius

• Ortografia: l’apòstrof

• Gramàtica: possessius i numerals

• Ortografia: paraules amb x , tx i ig . Els sons de la x

• Gramàtica: adverbis, preposicions i conjuncions

• Ortografia: paraules amb j , g , tj i tg

• Gramàtica: el verb (I)

• Ortografia: paraules acabades en p , b , t , d , c i g

• Gramàtica: el verb (II)

• Ortografia: ús de b i v . Ús de l·l

• Gramàtica: la comunicació

• Ortografia: paraules amb c , qu , qü , g , gu i gü

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La contaminació silenciosa de les aigües: Oli usat, oli reciclat!

Creem un món millor

Per a conviure amb harmonia hem de respectar les opinions de les altres persones, solucionar els conflictes per mitjà del diàleg i fomentar les relacions pacífiques.

Com ho veus?

• Quina relació penses que tenen els personatges de la imatge?

• Creus que tenen algun conflicte?

• Creus que el respecte fomenta la convivència?

La dada

Respectar-nos és fonamental perquè les societats es desenvolupen i prosperen.

Objectiu en acció

De quina manera podem promoure el respecte a l’aula i fomentar la convivència? I si elaborem un conte que transmeta un missatge de pau i el presentem a l’escola?

Ens divertim rapejant

Has escoltat mai un conte cantat?

L’abella i el colom

Aprenem a pensar i a comportar-nos?

Les faenes domèstiques

Totes i tots podem col·laborar en les faenes de casa.

Escrivim contes tradicionals

Quins contes t’agraden més?

Conec els gèneres literaris

Els textos literaris transmeten sentiments.

Conec la meua llengua

Lletra, síl·laba i paraula Separació sil·làbica

De segur que més d’una vegada t’han contat un conte, te n’han cantat alguna vegada? El rap és una manera diferent de contar una història.

Ens divertim rapejant

1 Escolteu un fragment d’El rap de la Gallina Carolina de Pep Castellano i intenteu cantar la tornada.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Somriu a tota hora viu molt alegrement. La gallina Carolina, una artista independent.

És ampla, gran, ben plantada, rapera, i li agrada vestir amb roba vaquera.

Pírcings a la panxa a la cresta i al bec i una rosa roja tatuada al culet.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Com que havia menjat de color tan variat l’ou li va eixir molt ben decorat.

Era com si algú li l’haguera pintat. De verd, de taronja, de roig, de morat.

En veure’l Carolina quasi cau del desmai. Era l’ou més bonic que havia vist mai.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

2 Comenteu en grup les qüestions plantejades.

• Com és la gallina Carolina?

moderna independent estreta menuda morada gran

trista rapera alegre

• Què porta a la panxa, a la cresta i al bec?

• Que va pondre la gallina? Com era? Li agrada?

3 Relaciona les paraules que rimen en cada estrofa. alegrement mai bec decorat rapera independent variat vaquera desmai culet

Temps de rap

En grups, elaboreu un rap i interpreteu-lo a l’aula. Seguiu aquests passos.

– Penseu en alguna vivència que hàgeu compartit a l’inici del curs.

– Escriviu la història en forma de poema.

– Recordeu que convé que els versos rimen.

– Penseu en una tornada contagiosa i alterneu-la amb les estrofes.

– Organitzeu-vos i repartiu-vos el text per a interpretar-lo. La tornada, podeu fer-la tots a una.

– Us podeu acompanyar d’una base rítmica. Bé podeu crear-la amb una aplicació en línia o amb instruments improvisats a l’aula.

Pren nota!

Per mitjà d’un rap podem contar una història que resultarà fàcil de recordar.

Aprenem a pensar i a comportar-nos?

Les faules són històries d’on es trauen ensenyaments i bones conductes.

L’abella i el colom

La iaia Virtu va eixir al pati alarmada pels crits. Laia i Arnau tornaven a barallar-se per veure qui agafava la mànega d’aigua per a llavar el gos.

—Sempre igual. Com el gat i el gos. Heu d’aprendre a treballar en equip.

A fi de posar pau, la iaia va afegir: «La vostra disputa em recorda la faula de l’abella i el colom. Voleu que us la conte?».

Els dos xiquets van assentir. Per res del món es perdrien una de les històries de la iaia.

Abans de llegir

• Què predomina en aquest text, la narració o el diàleg?

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Conta la història que Flabiol era el millor dels coloms missatgers de la ciutat d’Àtenes, no hi havia missió que se li resistira. En aquella època, no hi havia carters i Flabiol arribava abans que qualsevol altre colom.

Un dia que feia bo, Flaviol volava veloç com un llamp i no va veure una abella que venia en direcció contrària. Van xocar i el colom s’emportà una bona cabotada.

L’abella, mig marejada pel colp, va caure en una basseta d’aigua. Movia les potetes i les ales, desesperada, sense poder eixir-ne:

—Mira per on vas! —li va recriminar Flaviol.

—Jo anava pel meu caminet de tornada al rusc. I tu has aparegut a tota velocitat. M’has fet caure en aquesta bassa i m’estic ofegant. Ajuda’m.

—Qui, jo? Soc el primer colom missatger d’Atenes! No puc perdre el temps. Et mereixes el que t’ha passat!

—Si no em traus de l’aigua, moriré.

—No és el meu problema. A mi, ni fred ni calor.

Vocabulari

Barallar-se: discutir.

Mànega: tub llarg i flexible que servix per a conduir líquids.

Rusc: lloc on viuen les abelles.

—Sí que ho és! Totes les criatures, grans i menudes, tenim un paper al món. Hui hem xocat i t’he destorbat, cert. Però un altre dia, pots necessitar la meua ajuda. Si m’ajudes, el dia que em necessites, em trobaràs. Paraula de l’abella Pinyola.

Flabiol, que en el fons era bon colom i no li agradava fer mal a ningú, va allargar el coll, va agafar l’abella i la va deixar a la vora de la bassa. La primavera següent, Atenes va ser atacada per una flota de pirates i estava incomunicada. Les autoritats volien demanar ajuda a les ciutats veïnes i van decidir que Flabiol portaria un missatge a la ciutat de Corint.

Flabiol ignorava que hi havia uns pirates amagats davall d’unes oliveres que vigilaven que no passara ningú. Un dels pirates va veure el colom:

—Mira, un colom! Si el cacem tindrem alguna cosa diferent per dinar.

Flabiol volava confiat, sense adonar-se del perill. El pirata va tensar l’arc i apuntà. Quan estava a punt de disparar, una abelleta se li parà en la punta del nas.

Va fer una manotada alhora que disparava i la fletxa va passar pel costat de Flabiol. Només aleshores va entendre el perill que corria i pels moviments del pirata, va intuir que espantava un insecte:

—Deu ser l’abella Pinyola.

Comprenc la lectura

1 Per què la iaia Virtu conta als seus nets la faula del colom i l’abella?

a) Perquè la iaia està avorrida i li agrada molt contar històries.

b) Perquè la iaia és una gran experta en animals.

c) Perquè la iaia vol fer pensar els germans sobre la seua conducta.

2 Quins animals són els protagonistes de la faula? Com els diuen?

3 Per què el colom va salvar l’abella de morir ofegada?

a) Perquè l’abella l’amenaçà de picar-lo.

b) Perquè l’abella li va prometre ajudar-lo en el futur.

c) Perquè l’abella era amiga seua.

4 Com va salvar l’abella el colom?

5 Què vol dir: «Tots, grans i menuts, tenim el nostre paper al món»?

I tu, com soluciones els conflictes?

1 La iaia Virtu fa de mediadora en el conflicte entre Laia i Arnau. Alguna vegada has mediat entre dues persones per a solucionar un problema?

2 Què sols fer per a solucionar els conflictes amb altres persones?

Pren nota!

Quan tenim un problema, hem d’aprendre a resoldre’l pacíficament.

Tots i totes podem col.laborar en les faenes de casa: parar taula, netejar l’habitació, endreçar la roba, fer el llit…

Descobrisc paraules sobre les faenes domèstiques

1 Relaciona cada paraula amb la seua definició.

Agranar

Escurar

Passar la planxa calenta sobre una peça de roba per a llevar-li les arrugues.

Adquirir alguna cosa a canvi d’una quantitat de diners convinguda.

Comprar Netejar el terra amb una granera.

Planxar

2 Ordena alfabèticament aquests verbs.

Netejar els plats, els gots, els coberts i la resta d’atifells de cuina o de menjador.

estendre – ordenar – espolsar – cuinar

3 Reflexiona i relaciona cada definició amb el diccionari corresponent.

cuinar Coure i preparar els aliments.

cuinar Guisar, coure, bullir, fornejar, fregir, torrar.

El diccionari explica el significat de les paraules, que hi apareixen ordenades alfabèticament. Hi ha diferents tipus de diccionaris.

cuinar Cocinar.

Pren nota!

Si ens organitzem i ajudem en les faenes domèstiques millorarem la convivència a casa.

A B C

LLIG I

Contes tradicionals

Quins contes t’agraden? Segur que has sentit o has llegit molts contes i en podries explicar més d’un.

1 Assemblea d’idees A quin conte popular pertany cada fragment?

Un dia la mare li va dir: «Filla meua, has de dur aquests aliments a casa la iaia: fruita dolça, uns pastissets i uns formatgets. Però ja saps que la iaia viu al bosc, i és molt perillós creuar-lo perquè hi viu el llop».

Els dos porquets van eixir corrents i van anar a refugiar-se a casa del seu germà major. No havia passat massa temps quan el llop va arribar a la casa i va tocar a la porta. TOC, TOC, TOC.

Quan va arribar a la botiga i va demanar una paperina de safrà, el botiguer no sabia d’on venia aquella veu i el xiquet va haver de cridar ben fort: «Estic ací, darrere de la monedeta i vull un poquet de safrà!».

2 Pensa i tria quin és el missatge o consell que volen transmetre els contes populars següents.

Cal fer cas als consells dels adults.

Les set cabretes i el llop

Quedar-se a casa és molt divertit.

No hem de jutjar a ningú per les aparences.

L’aneguet lleig

La bellesa és la característica més important d’una persona.

La majoria dels contes populars tenien un fi didàctic, és a dir, estaven pensats per a ensenyar.

Els textos literaris transmeten sentiments. Per a endinsar-nos en el món de la literatura hem de conéixer els gèneres literaris.

Conec els gèneres literaris

Les obres literàries es poden agrupar en tres categories:

La narrativa conta una història, real o no, que viuen uns personatges. La poesia s’escriu en vers. El teatre és un diàleg que està escrit per a representar-lo davant del públic.

1 Llig aquests texos i digues quin text és narratiu; quin, poètic i quin, teatral.

Les fades s’agafen amb força a les libèl·lules que les transporten. Salma, entremaliada, bufa un pessic de pols de la picor a la cara de Lara, que comença a esternudar i desequilibra la seua libèl·lula.

Adaptat d’El jardí de la fada Esperança. Joaquina Barba.

El colom

Ai, qui poguera volar, veloç, lliure i feliç, banyat de sol, i dur la pau, com el colom, aquest matí a tots els cors.

Marc Granell

( N orat fa llenya i li cau la destral al riu.) )

N orat : Oh, la destral! Ara no podré tallar llenya i els meus fills passaran fam! Ai, quina desgràcia!

( De sobte, apareix la r ei Na de les aigües .) )

r ei Na : Què et passa, llenyater?

N orat : La destral, l’única cosa que tenia al món, m’ha caigut al fons del riu. Amb què mantindré la família?

Rondalla popular

• De qui es parla en el text A?

• Quin text és un diàleg entre personatges?

• Quin text fa rima i està escrit en vers?

2 A quin gènere literari pertany la lectura de la unitat?

Lletra, síl·laba i paraula

1 Aquest és els missatge secret que duia el colom Flabiol a Corint. Pots desxifrar què diu?

SLE SETARIP NEUQATA AL TATUIC. METISSECEN ADUJA.

2 Anota el nombre de lletres i de síl·labes de cada paraula.

Paraula Lletres Síl·labes

semàfor ? ?

bicicleta ? ? full ? ? regle ? ?

3 Copia la graella en el quadern i classifica-hi aquestes paraules.

pis – calendari – casa – got – sofà – plat – armari finestra – ordinador – balcó – garatge – llavadora

Amb les lletres de l’alfabet formem totes paraules de la nostra llengua. Cada colp de veu amb què pronunciem una paraula s’anomena síl·laba: co-lom.

Paraules monosíl·labes Paraules polisíl·labes Bilisíl·labes (2) Trisíl·labes (3) Tetrasíl·labes (4) ? ? ? ?

4 Observa que el grup de lletres destacat en cada paraula es pronuncia en un únic so. gori l·l a mà qu ina a rr òs me tg e ss a pi tj or abe ll a fle tx a ba ny era

5 Copia les paraules següents i encercla’n els dígrafs.

parrupar – raqueta – baralla – company – xiquet dutxar – faig – paisatge – missió

Són dígrafs els aplecs rr, ss, ny, ig, tx, tg, tj, qu, gu, ll, l·l, tz.

Separació sil·làbica

1 Observa com hem separat les síl·labes d’aquestes paraules.

Quan pronunciem en la mateixa síllaba una vocal seguida de i o u formem un diftong.

Quan dues vocals que estan juntes es pronuncien en síl·labes diferents formem un hiat

2 Classifica aquestes paraules segons que tinguen diftong o hiat.

Piano, ciutat, fauna, paella, comboi, violí, faena, estàtua, sainet, cruel, huit, deure.

3 Copia la graella i classifica-hi aquestes paraules. Separa’n les síl·labes amb guionets.

boa – cuiro – puntual – dijous – cullera – formatge gaita – riera – esquelet – riure – novel·la – diana

Tenen diftong Tenen hiat Tenen dígraf ? ? ?

DICTAT

Llig amb atenció aquest text i escriu-lo al dictat.

Begonya és una xica intel·ligent, original i molt creativa. Té moltes aficions, però diu que escriure poemes és el que més li agrada. Cada dia, quan acaba l’escola, es posa davant de l’ordinador i escriu alguns versos.

Els dígrafs qu, gu, ny, ll i ig no es partixen (es-quena, ba-nye-ra). La resta de dígrafs sí que se separen en síl·labes diferents (bos-sa, co-ret-jacot-xe, pel-lí-cu-la).

Valora com has escrit el dictat.

Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

tau-la dol-çai-na boi-na eu-ro

gà-bi-a pa-e-lla a-vi-ó po-al

DOSSIER D’APRENENTATGE DOSSIER D’APRENENTATGE

Què he aprés?

1 Quina paraula de cada parella trobaries primer en el diccionari? Copia-la.

sucar / seure

casa / clavell

fort / fusta

2 Escriu en la llibreta:

a) Una paraula que tinga més de sis lletres.

b) Dues paraules de quatre síl·labes.

aire / altra

diari / disc

3 Copia en el quadern les paraules de la llista que tenen diftong.

tassa / tap fauna

4 Compta les síl·labes d’aquestes paraules i copia en el quadern les que tenen hiat.

5 Separa les síl·labes de cada paraula i encercla’n els dígrafs.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Objectiu en acció

Escrivim contes per a crear un món millor

1 Comenteu a classe com us comporteu davant de situacions com aquestes.

– Com rebem a un nou company o a una nova companya?

– De quina manera podem actuar davant d’un conflicte?

– Què fer quan un company o companya se sent sol o sola?

Com ho he aprés?

1 Marca com t’has sentit.

Interpretant el rap a la classe.

Llegint la faula.

Escrivint en grup un conte popular.

Identificant els gèneres literaris. Fent les tasques proposades.

Recordeu el rap de la gallina Carolina? Us atreviu a rapejar el conte que heu inventat? Com ja heu fet, us podeu acompanyar d’instruments improvisats a l’aula.

Vinga, que tu pots!

Clar que tu pots fer les mateixes coses que qualsevol altra persona! Has d’aspirar a complir els teus somnis. Però no totes les persones tenen les mateixes oportunitats en la vida. De fet, no sempre les dones i els homes han tingut els mateixos drets i obligacions.

Com ho veus?

• Creus que les xiquetes i els xiquets tenen els mateixos drets?

• Coneixes oficis que no practicaven les dones fa un temps?

• I, per contra, saps si hi havia oficis només de dones?

Objectiu en acció

De què t’agradaria treballar de major? Preparem racons a l’aula sobre diversos oficis: jugarem a representar-los i comentarem com ens hem sentit.

La dada

Des de mitjan del segle xx, les dones s’han incorporat massivament al món laboral.

Contem acudits

Riure és molt saludable.

El rei Astoret

En les rondalles apareixen elements fantàstics.

Fruita seca Quines en coneixes?

Reconec les parts d’una narració

Saps quines són les parts d’una narració?

Elaborem una narració breu T’animes a escriure un conte?

Conec la meua llengua

Oració, paràgraf i text Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Riure és molt saludable. Saps que una persona quan riu mou més de quatre-cents músculs del cos? Fem «esport» contant acudits!

Contem acudits

1 Escolta atentament els acudits i digues quin acudit t’ha fet més gràcia? Per què?

2 Trieu per votació el millor i el pitjor acudit de l’enregistrament.

Acudit Punts totals de la classe Classificació

Les puces

Les taronges

El pati d’escola

Les vaques

El cuiner

Les pilotes

Les tomaques

Els llibres

Puntuació pròpia (d’1 a 5)

3 Llig l’acudit següent.

En un aeroport, un home s’acosta a l’aparador d’informació d’una companyia aèria per a demanar informació del seu vol.

—Bon dia. Per favor, com va el vol BW379?

—Demorat! —li respon el treballador de l’aerolínia.

—Que bé!, resulta que és el meu color favorit! Ara, em podria dir si el meu vol eixirà puntual?

• On està la gràcia de l’acudit? Tria l’opció o les opcions que consideres correctes.

a) Hi ha molt de soroll a l’aeroport i l’home no ha escoltat bé el que li deia el treballador.

b) L’home confon la paraula «demorat» amb l’expressió «de morat».

c) L’home no sap que la paraula «demorat» significa «amb retard».

4 En grups de quatre, conteu-vos acudits que sapieu. Seguiu aquests consells.

Consells per a contar acudits

Els acudits han de ser curts.

Has d’evitar riure mentre el contes.

Sempre has de mirar el públic.

Els acudits no s’expliquen perquè perden la gràcia.

Conta l’acudit amb un poc de misteri perquè el final sorprenga i tot el món esclate a riure.

• Trieu quin ha sigut l’acudit més graciós que heu contat i, a classe, feu-ne un concurs: a veure quina persona té més gràcia contant acudits!

Pren nota!

Una anècdota graciosa es pot convertir en un acudit.

En les rondalles populars solen aparéixer elements fantàstics? Ara en llegiràs una en què intervenen una jove, un rei i una bruixa.

El rei Astoret

Fa moltíssims anys, en un castell de la serra de la Safra, vivia amb la seua cort el rei Astoret. Un dia de veda de caça, va perseguir un teixó. Això va enfurismar la bruixa Safranera, que li va fer l’encanteri següent: «T’enamoraràs d’una bellíssima fadrina que veuràs en somnis però mai no la trobaràs!».

I així va ser: des d’aquella nit somiava amb una jove que cantava, i se’n va enamorar. En un dels somnis li va preguntar el nom i ella va contestar: «Margarida Blanca».

L’endemà, va enviar un emissari a buscar la jove, però la bruixa Safranera li va impedir trobar-la.

El rei estava molt trist i va emmalaltir. Salina, la fada de la llacuna, va decidir ajudar-lo i es va presentar a casa de Margarida. Li va contar la desgràcia del rei i també li va explicar com desencantar-lo: durant la batuda del blat en les terres del rei, hauria de treballar nou dies i nou nits seguits.

Margarida no es va acovardir per aquesta prova i va començar el viatge cap al castell del rei Astoret. Pel camí es va trobar amb la Mare del vent de ponent. La dona li va donar una avellana dient-li que si es trobara en un pas dificultós, la partira i rebria ajuda. L’endemà va trobar la Mare del vent de llevant, que li va regalar una ametla perquè la trencara en cas que tinguera algun problema. Més endavant, es va trobar amb la Mare del vent de tramuntana, que li va regalar una anou per si algun perill li eixia al pas.

Abans de llegir

• Observa les il·lustracions i explica que et suggerixen.

• Escolta el text enregistrat de la lectura

Caminant i caminant va arribar a la serra de la Safra cansada i amb fam. Margarida va trencar l’avellana i en va eixir una dona amb un got a la mà. Li va dir que després de beure’s aquell got de llet d’avellana, tindria força per a treballar nou dies i nou nits sense tindre ni son, ni fam, ni set ni calor.

Aleshores, va veure que dos homes es disposaven a batre el blat i es va oferir a ajudar-los. De tant i tan bé com batia, els habitants del castell van eixir admirats a veure-la treballar, llevat del rei, que estava malalt.

Mentrestant, la bruixa Safranera es va transformar en una xica molt semblant a Margarida. Va tancar Margarida en una cova i va tapar l’entrada amb una gran pedra. En tornar al castell, el rei va conéixer la falsa Margarida i es va casar amb ella. Però, després del casament, el rei no millorava.

Margarida, que no tenia força per a moure la pedra que tapava l’entrada de la cova, es va ficar la mà a la butxaca i va trobar l’ametla i l’anou. Es va menjar el galló de l’ametla, que li va donar una força enorme, i d’una espenta va llevar la pedra. De camí al castell va trencar l’anou d’on van eixir unes joies precioses. Va decidir que es faria passar per una venedora de joies per a poder parlar amb Astoret.

En arribar al castell la jove va demanar veure el rei, però la bruixa va donar al rei una tassa amb herbes per a dormir i la jove no va poder parlar amb ell.

L’endemà, Margarida es va assabentar que el rei prenia el sol en un balcó del castell i es va posar a cantar davall mateix. El rei va reconéixer la seua veu de seguida i, de sobte, es va trencar el malefici de la bruixa i es va recuperar.

Finalment, Margarida Blanca es va casar amb el rei Astoret gràcies al seu enginy i a l’ajuda de la fada Salina i de les mares dels vents.

I conte contat, pel fumeral se n’ha anat!

Adaptat de Primeres rondalles d’Enric Valor. Jordi Raül Verdú. Ed. Bullent.

Vocabulari

Veda: temps en el qual està prohibit caçar o pescar.

Enfurismar: posar furiós o furiosa.

Emmalaltir: caure malalt.

Batuda: conjunt de treballs que es fan en l’era per a separar el gra de la palla del blat o de l’arròs.

Malefici: màgia per a causar un dany.

Comprenc la lectura

1 Qui són els protagonistes de la faula?

2 Per què la bruixa Safranera fa un encanteri al rei Astoret?

Perquè el rei es va burlar de la bruixa.

Perquè el rei no li va voler fer una casa.

Perquè el rei es va saltar la veda.

3 Digues qui dona cada fruita a Margarida.

anou la Mare del vent de ponent avellana la Mare del vent de llevant

ametla la Mare del vent de tramuntana

4 Quins prodigis tenen els regals de les mares dels vents?

5 Com aconseguix Margarida llevar la pedra de l’entrada de la cova?

6 Per què Margarida no pot parlar amb el rei Astoret quan es fa passar per venedora de joies?

Perquè estava veient el futbol.

Perquè es va quedar adormit en beure unes herbes.

Perquè estava molt ocupat.

7 Finament, com aconseguix Margarida Blanca trencar l’encanteri?

Totes les persones som iguals Pren nota!

1 Els habitants del castell ixen admirats a veure com Margarida bat el blat. Per què penses que ho fan?

2 Penses que hi ha professions o treballs només de dones o d’homes? Raona-ho.

Igual que Margarida, totes les persones podem fer qualsevol treball superant obstacles i perjudicis.

Margarida supera tots els entrebancs amb la fruita seca que li donen les mares dels vents. En coneixes més?

Descobrisc paraules sobre la fruita seca

1 Relaciona cada nom amb la foto corresponent.

ametles – avellanes – cacauets – castanyes dàtils – anous – panses – pinyons

2 Indica la paraula de cada sèrie que no pertany a la mateixa família.

– Avellana, avellanar, aventura, avellanat.

– Castanya, castanyer, castell, castanyada.

• Quina és l’arrel de cada família?

3 Completa cada oració amb la paraula més adequada de cada família.

– L’agent va … per damunt de la tanca. (salt –saltadora – saltar)

Una família de paraules està formada per una paraula primitiva i les seues derivades (ametla, ametler, ametló). Totes tenen una part comuna (ametl-) que s’anomena arrel o lexema.

4 Classifica aquestes paraules en les famílies que s’indiquen.

– El iaio de Miquel va … la mitja marató. (córrer –corredor – corrent) colpejar salar

caminet ajudant ajudar salada caminant colpejada

sal ajuda camí colp ? ? ? ?

Saps quines són les parts d’una narració?

L’ordre dels fets en una narració és molt important per a poder entendre-la bé.

Reconec les parts d’una narració

1 Llig aquest conte i respon les preguntes.

Yaci era una xiqueta que vivia en un poble de la gran selva brasilera. Tenia una nina, que anomenava Curumín, que havia fabricat amb una panotxa de dacsa.

La mare li demanava que l’ajudara en casa però de vegades Yaci es retardava perquè estava distreta jugant amb la nina. Fins que un dia la mare li va dir que li llevaria la nina.

Yaci es va espantar i va pensar amagar la nina vora del riu. Allà es va trobar la seua amiga la tortuga que li va aconsellar de soterrar la nina en l’arena i així ho va fer.

Però quan Yaci va tornar a l’amagatall de la nina el paisatge havia canviat: va trobar dues fulles tendres que eixien de terra.

Yaci es va posar trista, però la tortuga li va dir que aquelles fulles eren la seua nina, que es convertirien en una planta molt alta i que a l’estiu donaria més panotxes de dacsa.

En arribar l’estació càlida, la planta va traure moltes panotxes, una d’elles, vestida de fulles verdes, es va convertir en la seua nina Curumín i amb la resta va donar de menjar a tota la família durant un temps ben llarg. Yaci i la seua nina. Conte popular brasiler.

• Qui és la protagonista de la història?

• On ocorren els fets?

• Quin problema li sorgix?

• Com el resol i què ocorre finalment?

Una narració conta uns fets que passen a uns personatges en un lloc i en un temps determinats. Consta de tres parts:

Plantejament: es presenta un personatge en una situació problemàtica.

Nuc: es conten les peripècies del personatge per a resoldre la situació.

Desenllaç: el personatge resol la situació per a bé o per a mal.

T’animes a escriure un conte? Ara aprendràs a escriure’n un. Pot tindre com a objectiu entretindre, espantar, divertir...

Elaborem una narració breu

1 Escriu un conte seguint aquests passos.

• Escriu el plantejament del conte amb ajuda d’aquestes preguntes.

– Quins dos personatges en seran els protagonistes? Descriu-los.

– On passa l’acció: al camp, en una granja, a la ciutat…?

– Quin conflicte cal resoldre o quin desig es vol fer realitat?

• Decidix quin serà el nuc del conte, és a dir, com actuaran els personatges davant del problema que han de resoldre.

• Tria un desenllaç , és a dir, explica com es resol el conflicte. Acaba el conte amb una expressió de tancament.

I vet ací un gat i vet ací un gos i aquest conte ja s’ha fos.

I catacrac catacrac, conte acabat!

I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

• Finalment, escriu el títol del conte: pot ser, per exemple, el nom dels protagonistes.

• Quan acabes, llig el conte sencer i corregix el que calga perquè s’entenga bé.

2 A classe, llegiu els vostres contes i creeu el llibre de contes de l’aula.

Oració, paràgraf i text

1 Copia els grups de paraules que formen una oració.

– Cada dia paella.

– Cada diumenge fem paella per dinar.

– Un poal de.

– L’home va agafar el poal d’aigua.

– D’acord, ara faré els deures!

2 Ordena aquests grups de paraules i escriu oracions en el quadern.

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet. Comença amb majúscula i acaba en punt

Text

una entona Elles Bernat Dissabte

cançó totes a a

molt juguen nit

Margarida vesprades. vindrà casa. ma

bonica. al parc les la

3 Llig el text, observa l’estructura i respon.

Fa molt de temps hi havia una ciutat enorme. Les cases eren d’or, els carrers de plata i els jardins d’ivori i pedres precioses. Tot resplendia, de dia amb la llum del sol i de nit amb el reflex de la lluna.

Però les persones més majors anaven perdent la vista. La gran lluminària els danyava els ulls. Mirar les cases i el terra era com mirar al sol directament. Per això les persones més joves, després de treballar, tenien cura de les persones majors amb poca vista.

Fins que un dia, Teresa, la filla de Lola l’artesana, va idear unes ulleres de vidre fumat per a protegir-se de la llum excessiva. Des d’aquell dia no hi van haver més problemes amb la vista. I fins ací la història de l’invent de Teresa.

• Quants paràgrafs té el text?

• Quantes oracions té el primer paràgraf?

Paràgrafs

Un paràgraf és un conjunt d’oracions separades per un punt i a part.

Un conjunt de paràgrafs que transmeten una idea completa formen un text.

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

1 Llig les paraules d’aquesta família i indica’n la síllaba tònica.

2 Classifica les paraules següents segons la posició de la síl·laba tònica. partida conductor brúixola encanteri taronja telèfon camell música àrbitre sofà piràmide macarrons

Agudes Planes Esdrúixoles ? ? ?

DICTAT

1 Llig amb atenció aquest text i escriu-lo al dictat. Diumenge passat, Mònica i el seu cosí Àlex van eixir a fer una excursió fotogràfica per Xàtiva. Àlex volia fer una sèrie de fotos del centre històric, però la seua cosina preferia fer un reportatge del cas tell i les muntanyes que l’envolten. No es posaven d’acord així que, finalment, cada un va seguir el seu camí. Això sí, ho van fer amb patinet elèctric.

2 Completa la graella amb paraules del text.

4 paraules agudes 4 paraules planes 4 paraules esdrúixoles ? ? ?

Segons la posició de la síl·laba tònica les paraules poden ser:

• agudes, la síl·laba tònica és l’última: després, forat.

• planes, la síl·laba tònica és la penúltima: diari, fàcil.

• esdrúixoles, la síl·laba tònica és l’antepenúltima: notícia, fàbrica, ràpida.

Valora com has escrit el dictat.

Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

Què he aprés?

1 Completa cada oració amb una paraula derivada de la que hi ha entre parèntesis.

La mare de Manel treballa en una … . (peix)

– El passeig … ha quedat preciós després de les obres. (mar)

M’agrada molt … . (camí)

2 Destria aquestes paraules en tres famílies i assenyala la paraula primitiva de la qual prové cada una.

branquilló engrandir

braç braçalet

bracejar brancatge

a) pare El bes nit. cada em un fa

grandàs branqueta

3 Ordena les paraules i forma oracions.

branca grandiós

gran abraçar

b) setmana. partit juguem Nosaltres un cada

c) xiques el guanyat premi. han Les

d) Joana ràpid. llig còmics els molt

4 Classifica les paraules en la graella.

hàbil – còmica – barnús – farmàcia – aneguet poregós – clínica – pollastre – arbreda

Agudes Planes Esdrúixoles ? ? ?

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Objectiu en acció

Juguem a treballar

1 Contesteu la pregunta: les dones i els homes poden fer les mateixes faenes? Reflexioneu sobre com aconseguir una escola més igualitària i equitativa.

2 Jugueu a representar oficis!

– Dibuixeu en un cartó de la vostra mida personatges vestits d’oficis diversos, però sense cap, només del coll cap avall.

– Aconseguiu ferramentes de tots els oficis que se us acuden i imiteu aquests oficis.

– Finalment, feu-vos una foto amb la vostra cara i el dibuix de l’ofici que més

Com ho he aprés?

1 Marca com t’has sentit.

Quan has contat acudits a classe.

Llegint la lectura de la unitat.

Escrivint un conte.

Formant oracions i textos amb sentit.

Identificant la síl.laba tònica de les paraules.

Treballant en equip.

Fent les tasques proposades.

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.